fundació catalana per a la prevenció de residus i el consum responsable tendències en el consum...

Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable

Tendències en el consum d'envasos a Catalunya i propostes de reducció


Fundació per la Prevenció de Residus i Consum Responsable (FPRC)• L’hem impulsada les entitats ecologistes i

cíviques de la Federació d’Ecologistes de Catalunya i la PCRR (grup de treball de la Federació) i amb el suport de l’empresa URBASER.

• Suport i participació de sectors diversos de la societat civil, les administracions, institucions i el món empresarial.

• Plegats hem vist la necessitat de crear una eina comuna:

– per aconseguir frenar el consum irresponsable recursos i energia.

– invertir tendències d'augment exponencial de residus, tot sovint innecessaris.


Objectius de la Fundació

• Impulsar una cultura i consum responsable i ecoeficient.

• Promoure la cooperació i participació de la societat civil.

• Establir un espai d’intercanvi d’experiències i impulsar la coordinació dels diferents actors.

• Col·laborar en la recerca, comunicació i debat científic i tècnic

• Promoure d’iniciatives legislatives.

• ...


1. DIAGNOSIComposició dels residus

Producció de residus d'envasos per materials

Evolució del consum d'envasos per persona

Usos dels principals materials


Composició dels residus

Residus orgànics domèstics31%

Fracció vegetal4%

Paper i cartró no envàs11% Cartó envàs

7%

Vidre7%

Envasos lleugers12%

Altres plàstics (no envàs)3%

Altres metalls1%

Tèxtils4%

Tèxtils sanitaris3%

Residus domèstics especials1%

Fustes3%

RAEE1%

Altres voluminosos5%

Terres i runes3%

Altres3%

Fins residuals0%

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i Residu Mínim


Producció de residus d'envasos per materials

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'ARC

film16%

metall10%

plàstics15%

mixtes5%

vidre27%

paper i cartró26%


fracció tones anuals % sobre envasos kg/hab/any

envasos lleugers 487.727 46,40% 70

film 172.643 16,42% 24,68

metall 103.978 9,89% 14,86

plàstics 157.542 14,99% 22,52

mixtes 53.564 5,10% 7,66

vidre 288.011 27,40% 41,17

paper i cartró 275.398 26,20% 39,37

total 1.051.136 100,00% 150,27


Evolució del consum d'envasos per persona


1995 2005 diferència en kg increment pes sobre el

creixement total

total envasos 120,54 150,27 29,72 24,66%

cartró 36,94 41,17 4,24 11,47% 14,25%

Vidre 36,94 39,37 2,43 6,58% 8,18%

plàstic 29,5 47 17,5 59,33% 58,88%

metalls 14,43 15,17 0,74 5,15% 2,50%

mixtes 2,74 7,55 4,81 175,58% 16,19%

Total envasos lleugers 46,67 69,72 23,05 49,40% 77,57%

1995 20050

20

40

60

80

100

120

140

160

cartró Vidre plàstic metalls mixtes

kg/h

ab

/an

y


Usos dels principals materials

cartró Vidre plàstic metall mixtes0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

envàs no envàs

* Exclosos voluminosos i RAEEFont: elaboració pròpia a partir de dades de l'ARC


Volum de producte envasat segons material

Font: Ecoembes i Ecovidrio

2004 2005 20060

1,000,000,000

2,000,000,000

3,000,000,000

4,000,000,000

5,000,000,000

6,000,000,000

7,000,000,000

8,000,000,000

9,000,000,000

10,000,000,000

vidre R vidre NR plastics paper/cartró metalls fusta altres


Usos dels envasos a nivell estatal (2005)

Material Envàs MM TM % unitats % pes

Alimentació i begudes 65.965 1.761.539 87,66% 80,80%

Cura personal i de la llar 5.931 231.289 7,88% 10,61%

Equipament de la llar 2.108 132.967 2,80% 6,10%

Motor i oci 601 27.931 0,80% 1,28%

Tèxtil i pell 644 26.358 0,86% 1,21%

TOTAL 75.249 2.180.084 100,00% 100,00%

Font: Ecoembes i Ecovidrio


Per què alimentació i begudes?

Alta rotació-> alta producció de residus– El 74% dels envasos lleugers

– El 95% del vidre

– Un percentatge (encara) no determinat del cartró


1.1. Anàlisi dels materials d'envasatEnvasos del contenidor groc

Evolució del consum estatal de vidre

Evolució del consum estatal de plàstics

Evolució del consum estatal de llaunes per a begudes


Pes d'envasos contenidor groc (excepte film)

aigua refrescs alimentació neteja i drogueria perillosos aerosols altres0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

plàstics metalls compostos

Font: Estudi de la composició dels envasos en pes i unitari dels residus municipals de Catalunya. Juny/Juliol 2006


Unitats d'envasos contenidor groc (excepte film)

aigua refrescs alimentació neteja i drogueria perillosos aerosols altres metal·lics

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

plàstics metalls compostos

Font: Estudi de la composició dels envasos en pes i unitari dels residus municipals de Catalunya. Juny/Juliol 2006


Evolució del consum estatal de vidre

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

kg/h

ab

/an

y

Font: Asociación Nacional de Fabricantes de Envases de Vidrio

1978 1988 1998 2006

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180


Distribució de l'ús d'ampolles de vidre (estatal)

Vi i cava39%

Cervesa27%

Sucs i refrescos27%

Olis i vinagres4%

Aigua3%

Font: Asociación Nacional de Fabricantes de Envases de Vidrio


Evolució del consum estatal de plàstics

PEBD i lin

ial

PEAD PPPVC

Polie

stirè

i pol

iesti

rè e

xpan

dit

PET

resin

es a

mín

ique

s

Poliu

reta

ns

cel·l

ofan

a

Polia

mid

es

Policl

orur

de

poliv

inid

è

Altres

mat

eria

ls

0

100,000

200,000

300,000

400,000

500,000

600,000

1.986 2.005

ton

es

Font: dades Centro Español del Plástico


Evolució del consum estatal de PET

1986 20050

100,000

200,000

300,000

400,000

500,000

600,000

altresOliAiguabegudes amb gasfilms d'embalatge

ton

es



Evolució del consum estatal de PEAD

1986 20050

50,000

100,000

150,000

200,000

250,000

300,000

350,000

400,000

450,000

500,000

altres (recobriments )rígid (ampolles, garrafes i bidons)film (bosses, sacs i retratctilats)

ton

es



Consum estatal de llaunes per a begudes

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 20030

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

Cervesa Refresc

mili

on

s d

'un

itats

•L'estat espanyol és el segon mercat europeu de llaunes de beguda

Font: Asociación de Latas de Bebidas


1.2. Anàlisi d'alguns productes envasatsAigua

Refrescos


Litres d'aigua envasats a nivell estatal

1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 20100

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

mile

rs d

e li

tre

s


Material d'envasat d'aigua

1995 20050

1,000,000,000

2,000,000,000

3,000,000,000

4,000,000,000

5,000,000,000

6,000,000,000

Policarbonat

Cartró

Polipropilè

Altres

Vidre no retornable

Vidre retornable

PEAD

PET

PVC

litre

s

Font: Asociación Nacional de Empresas de Agua Envasada


Evolució de la producció estatal de refrescos

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002* 2003* 2004* 20050

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

5000

Vidre reutilitzable Plàstic Metall (acer i alumini)

Cartró per a begudes Vidre no reutilitzable Màquines dispensadores

mili

on

s d

e li

tre

s

Font: Asociación Nacional de Fabricantes de Bebidas Refrescantes Analcohólicas


1.3. El sector de l'envàs a CatalunyaFabricants d'envasos

Envasadors

Principals distribuïdors


Fabricants del sector de l'envàs a Catalunya

sector subsector % de les vendes estatals

Maquinària 66%

Vidre 14%

Metalls 27%

Plàstics 41%

Làctics 20%

PET 10%

Tancaments ?

Safates 50%

Cartró

Ondulat ?

Cartronet 28%

Bric 0%


Envasadors a Catalunya

Envasadors a Catalunya 35% sobre

Aigua 27-37% Producció

Cervesa 16% Producció

13% Vendes

Refrescs ?

Sucs 4% Producció

Vi 25% Producció

Oli 6% Producció

Llet 40% Producció

Formatge 25% Producció

Iogurt 60% Producció

Postres lactis 30% Producció

Fruites i hortalisses 28% Vendes

Envasadors a Catalunya 35% sobre

Amanides tallades i rentades (IV gamma) ?

Ous 10% Producció

Elaborats càrnics curats i cuits 32% Producció

Sopes i cremes 80% Producció

Conserves vegetals 2% Producció

Conserves de peix 3% Vendes

Precuinats i congelats 30% Producció

Pa 50% Vendes

Pastes 50% Producció

Arròs 16% Vendes

Salses 25% Producció

Llegums cuites i seques 7% Producció


Principals distribuïdors a Catalunya

Grup Superfície de vendes Empreses Central de compres

Carrefour 18,80%

Hípers: CarrefourSúpers: Champion, Supeco MaxorDescomptes: Dia

Pròpia

Eroski 15,50% Eroski i Caprabo Pròpia

Mercadona 10,00% Marcadona Pròpia

Condis supermercats 9,20% Condis i Distop Ifa

Bonpreu 6,00%

Hípers: EsclatSúpers: Bon Preu

Descompte: Orangutan

Ifa

Consum s. Coop. 5,10% Consum i Charter Pròpia

Miquel 5,10% Suma i Pròxim Ifa

Lidl & Schwartz 4,40% Lidl Pròpia

Superfícies de alimentación 3,30% Sorli Ifa


2. CAUSES DE L'AUGMENT DELS ENVASOSCauses socials

Funcions de l'envàs

Requeriments de l'envàs


Motors de l'augment dels envasos

RIQUESA

MODERNITAT ALIMENTÀRIA

DISTRIBUCIÓ I VENDA

•tempsTRADICIONAL

AUTOSERVEI Δ e

nvasa

tΔ

dis

tànci

a t

ransp

ort

c

ost

os

(exte

rnalit

zaci

ó)

•Proximitat•Preu•Varietat (oferta)•qualitat

Noves gammes:•tercera: congelats i ultracongelats•quarta: vegetals preparats envasats•cinquena: preparats i tractats tèrmicament

•temps

Nous productes (marquèting):•Aigua•Refrescos•Cervesa•Neteja

GLOBALITZACIÓ

Envàs

no r

eto

rnable

Δ líq

uid

s


Funcions de l'envàs. Perspectiva històrica

•Continent / agrupació•Protecció•Conservació•(transport)

•granel

Envasat i transport•Emmagatzematge•Transport•Automatització•Unitats petites

TRADICIONALS MODERNES

Servei•Comoditat•Conservació (envàs intel·ligent)•Rapidesa en comprar

Venda•Seguretat i informació•Màrqueting•Rapidesa•Altres usos

Pro

duct

or i

dist

ribu

ïdor

Com

erç

Con

sum

idor

Sobreenvasat


Requeriments de l'envàs

PRODUCTE

PROTECCIÓ

CONTROL DE

FLUX

EFICIÈNCIA

MANEIG

ALTRES PROPIETATS

PREV

ENCIÓ

MIN

IMIT

ZACIÓ

RECIC

LABIL

ITAT

INFO

RMACIÓ

DEL

PRODUCTE

SEGURETAT VEN

DIBILITAT

(MÀRQ

UETIN

G)

COM

ODITAT

ALTRES PROPIETATS


2. LA GESTIÓ DELS ENVASOSMarc legal

El reciclatge dels envasos

Resultats i objectius de recuperació

Costos estimats de la gestió dels residus


Objectius de la gestió dels residus d'envasos• Com limitar el creixement dels envasos?

• Com reduir-ne el pes?

• Com reduir-ne el cost de gestió?

• Com augmentar la recuperació de materials d'envasat?


Marc legal de la gestió de residus

• Principi de responsabilitat del productor:– Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR)

– Sistema Integrat de Gestió (SIG): Ecoembes i Ecovidrio

• Objectiu de prevenció del 10% (LERE)– Reutilització (a l’esborrany del nou Plan Nacional Integral de

Residuos).

• Objectius de recuperació i reciclatge– Directiva envasos, LERE i Progremic

• Règim especial (excepció obligacions) per als envasos comercials i industrials.


Objectius i resultats de recuperacióobjectius

12/2004/CEobjectius

Progremic 2006 Resultats 2007

Mínim 2008 Màxim 2008

metall 50% - 25% 11,68%

plàstics 22,5%* - 25% 17,90%

mixtes ?% - 25% 11,85%

vidre 60% - 55% 73,23%

paper i cartró 60% - 55% 53,12%

total 55% 80% 41,08% 41,15%

metall plàstics mixtes vidre paper i cartró0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

* exclusivament el que es recuperi com a plàstic Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'ARC

Objectius Progremic

Objectius Progremic


material descripció recuperació PRODUCTE

PAPER / CARTRÓ 53,12%

VIDREampolles, pots, terrines...

73,23%

ACERllaunes de conserva, llaunes de refrescos

11,68%venen a foneries

ALUMINIllaunes de conserva, llaunes de refrescos

11,68%lingots

7,47%

29,53%

PETPlàstic transparent. Valen també les ampolles de color blau i verd intens.

29,53%

TETRABRIK 11,85%

PLÀSTIC MIXT 29,53%

Qualsevol tipus de residu compost únicament per paper o cartró ( o mescla d'ambdós).

- Papers per a Cartró Ondulat - Papers per a sacs i bosses- Bosses - Cartronet- Papers per a usos industrials - Manipulats

PLÀSTIC FILM(PEBD)

Bosses de supermercat i de botigues|tendes. Plàstic film comercial mida gran.Plàstic retràctil. Plàstic bombolla. Sacs de formigó, sorra... Bosses de diferents aliments (patates fregides, congelats, llegums...) Bosses d'escombraries.

Gransa per a fabricació de canonades no alimentàries- film no alimentari (sacs, agricultura...)

PEAD(COLOR I BLANC)

Productes de plàstic d'alta densitat. Envasos de plàstic blanc o de qualsevol color. També inclou envasos de plàstic multicapa, com els de "llet asturiana" o "actimel"

Gransa per a fabricació de canonades no alimentàries

- escames per a la fabricació de fibres i film no alimentari

Tot tipus de residus que tingui la composició del tetrabrik: cartró + alumini + plàstic. Qualsevol tipus d'envàs tetrabrik com el de sucs, brous, vins, etc.

- Papers per a Cartró Ondulat - Papers per a sacs i bosses- Bosses - Cartronet- Papers per a usos industrials - Manipulats

Porexpan Caixes de fruita. Envasos de pizzes. Vasos i plats d'un sol ús. Envasos de iogurts, crema... Envasos de dentifricis, cremes...

- conglomerats de plàstic:- 80-90% poliolefines (PP i PE)- 15-10% metall, pet, tèxtil, paper

El reciclatge dels envasos


Usos del plàstic a nivell estatal

envà

s i e

mba

latge

cons

trucc

ió

auto

moc

ió

mob

iliari

agric

ultur

a

elect

rònic

a

pintu

res

elect

rodo

mès

tics

pece

s ind

ustri

als

joguin

es i

oci

para

men

t de

la lla

r

artic

les d

e pa

pere

ria

calça

t

aplic

acion

s m

èdiqu

es

sens

e cla

ssific

ar0

200,000

400,000

600,000

800,000

1,000,000

1,200,000

1,400,000

1,600,000

1,800,000

2,000,000

1988 2005

ton

es



Funcionament del SIG Ecoembes


Finançament del SIG Ecoembes€/tones

2007 2008

Acer 59 61

Alumini 102 102

PET i HDPE (rígid) 247 278

HDPE flexible, LDPE, PVC i resta de plàstics 280 329

Cartró per a líquids 212 266

Paper i Cartró 51 51

Ceràmica 18 18

Fusta i suro 19 19

Altres 261 329

mitjana (sense ponderar) 138,78 161,44


Costos estimats de la gestió dels envasos

Font: elaboració pròpia a partir de dades dels ajuntaments

població servei habitantsproducció de residus pressupost cost/tona

cost/habitant

% envasos

Barcelona neteja viària i rec.resid.sòlids urbans

1.595.110 902.356 191.550.393 212 120

tractament residus sòlids urbans

1.595.110 902.356 50.526.000 56 32

despeses generals medi ambient i serveis

1.595.110 902.356 3.379.199 4 2

total (amb viària) 1.595.110 902.356 246.596.952 272 155 29,78

Girona neteja carrers i recollida escombraries

92.186 47.668 8.119.000 170 88

recollida selectiva 92.186 47.668 2.534.000 53 27

tractament de residus 92.186 47.668 1.558.000 33 17

total (amb viària) 92.186 47.668 12.211.000 256 132 25,51

Lleidaneteja, recollida i tractament d'escombraries

127.314 64.516 13.284.809 206 104 20,1

Taragona Contracte neteja FCCSA i platges

134.163 73.537 15.314.261 208 114

Contracte incineradora i valorització

134.163 73.537 2.300.000 31 17

total 134.163 73.537 17.614.261 240 131 25,29

Mitjana 1.948.773 1.088.076 289.707.022 266 149 28,63


Extrapolació a Catalunyaextrapolació a Catalunya

habitantsproducció de residus (tones)

Pressupost (€) cost/tona

cost/habitant % envasos

envasos lleugers 134.820.115

paper ecoembes (40%)

84.120.476

total envasos lleugers

218.940.591

7.134.697 4.269.434 1.136.763.195 266,26 159,33 30,69

pressupost Ecoembes 2006

290.000.000

percentatge Catalunya

7.134.697 822.293 39.295.000 47,79 5,51

17,95% 17,95%


3. PROPOSTES DE PREVENCIÓEl consum alimentari

Com prevenir els residus en el consum alimentari

Responsabilitats en la prevenció de residus

Què fan a Europa?

Què podem fer a Catalunya?


2.1. El consum alimentari. Un exempleOn es realitza el consum?

Quin marge de decisió té el consumidor?


On es realitza el consum alimentari?

• No hi ha dades per Catalunya (?)

• El 25% fora de la llar

• El 75% a la llar, del qual:– 70% supermercats i grans superfícies

– 30% comerç tradicional i altres


Quin marge de decisió té el consumidor?

Què demana el consumidor i quins són els seus límits de reducció en el context actual (marc legal i oferta comercial)

Pot comprar:

• A granel?

• En envàs retornable?

• Escollint el material d'envasat?


Els 15 primers grups de consumRepresenten el 85% del consum total (en pes)Responsables el 50-75% dels envasos alimentaris

% sobre el total % acumulat

Fruita i hortalissa congelada 1,3% 84,5%

Oli d'oliva 1,3% 83,3%

Carn transformada 1,6% 82,0%

Briox., Pastes, galetes i cereals 1,7% 80,4%

Plats preparats 2,2% 78,7%

Iogurts 2,3% 76,5%

Fresc 2,4% 74,3%

Patates fresques 2,9% 71,9%

Gasoses i refrescos 4,6% 68,9%

Pa 5,9% 64,3%

Carn fresca 6,2% 58,4%

Aigua mineral 10,5% 52,2%

Total llet líquida 11,4% 41,7%

Hortalisses fresques 11,5% 30,3%

Fruites fresques 18,7% 18,7% Font: elaboració pròpia a partir de dades del MAPA


CONSUMIDOR

Mida

de

les lla

rs

Estal

vi de

tem

ps

Hàbits alimentaris canviants

Preferència oci

Seguretat alim

ents

Màr

quet

ing

Influència sobre les eleccions del consumidor

Criteris ambientals

Increment d'hores de treball

Augment riquesa

Salut


Opcions de consum al comerç tradicionalFruita i hortalissa congelada granel plàsticOli d'oliva vidre plàsticCarn transformada granel plàstic safataBriox., Pastes, galetes i cereals granel multiplePlats preparats multipleIogurts vidre retornable vidre plàsticPeix fresc granel bossa safataPatates fresques granel mallaGasoses i refrescos vidre retornable plàstic llaunaPa granel paper plàsticCarn fresca granel bossa safataAigua mineral vidre retornable plàsticLlet vidre retornable plàstic tetrabricT. Hortalisses fresques granel bossa safataT. Fruites fresques granel bossa safata

Consumpreventiu

Consumestàndard

Consumpitjor


Opcions de consum a supermercats i grans superfíciesFruita i hortalissa congelada granel plàsticOli d'oliva vidre plàsticCarn transformada granel plàstic safataBriox., Pastes, galetes i cereals granel multiplePlats preparats multipleIogurts vidre retornable vidre plàsticPeix fresc granel bossa safataPatates fresques granel mallaGasoses i refrescos vidre retornable plàstic llaunaPa granel paper plàsticCarn fresca granel bossa safataAigua mineral vidre retornable plàsticLlet vidre retornable plàstic tetrabricT. Hortalisses fresques granel bossa safataT. Fruites fresques granel bossa safata

Consumpreventiu

Consumestàndard

Consumpitjor


Residus generats segons opció de compra

Font: elaboració pròpia

Residus segons opció de compra (g/kg)

aigua 2,4 15,6 41 38,6 1608%

vidre plàstic (ampolla) llauna

refrescos 18,8 27,8 70 51,2 272%

vidre retornable bric

llet 2,40 43,00 41,00 38,6 1608%

granel bossa+paper

carn 0,00 32,50 50,00 50 -

granel bossa+paper safata plàstic

embotit 0,00 32,50 133,3 133,3 -


Sobreenvasat

No hi ha estudis concrets referents al sobreenvasat a nivell català, però un estudi austríac (Fiala, F., 2006) realitzat sobre 20 productes diversos mostrava una mitjana de sobreembalatge del 500% en volum.


2.1. Els actors en la prevenció dels residus d'envasos


Envasadors• Què poden fer a través d'acords voluntaris:

– Garantir productes en envasos retornables

– Afavorir l'estandardització dels envasos retornables

• Què poden fer a través de la R+D?– Minimització dels envasos

– Reciclabilitat dels envasos


Distribuïdors• Què pot fer a través d'acords voluntaris:

– Garantir la comercialització en envasos retornables

– Garantir l'oferta a granel

– Reomplibles (http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk/743511.stm)• Ecover

• Casa quick

• Què pot fer a través de la R+D?– Potencial de les marques blanques

• Minimització dels envasos

– Sistemes logístics de minimització dels envasos secundaris i terciaris


Administracions• Càrregues impositives:

– Determinats materials

– Determinats productes

• Lleis de prevenció– Quotes reals d'envasos retornables

– Sistemes de dipòsit i retorn per no retornables

– Eficiència en l'ús de materials / Reciclabilitat de materials

• Incentius– Innovació i recerca per a la prevenció

– Subvencionar sistemes de reutilització (bolquers)

– Bonificació al petit comerç pel maneig del sistema de retorn

– Disminució de les càrregues impositives als envasos del SDDR i envasos fabricats amb materials reciclats...

• Acords voluntaris– Courtauld Commitment (Regne Unit)


2.3. Cap a una estratègia de prevencióQuè fan a Europa?

Què podem fer nosaltres?


Alguns referents europeus

• Alemanya

• Dinamarca

• Finlàndia

• Noruega

• Holanda


Instruments per protegir la reutilització i el reciclatge• Impostos ambientals: envasos d’us sol ús o deduccions

envasos reutilitzables (Finlàndia -al PET -, Dinamarca, al 2008 a Holanda, Ontario, Nova York, etc.)

• Dipòsit: Alemanya, Suècia, Estònia, Croàcia (PET > 0’5l), Canadà, etc.

• Combinació taxa i dipòsit: Finlàndia (llaunes), Dinamarca i Noruega, Holanda

• Prohibicions: Dinamarca (llaunes fins al 2002)


Sistemes de dipòsit a Europa (II)

• A la major part dels països coexisteixen sistemes:– Dipòsit per a ampolles reutilitzables

– Dipòsit per a envasos d'un sol ús

• El sistema de dipòsit per envasos d'un sol ús garanteix alts % de recuperació


Alemanya (III)

Envasos reutilitzables (ER): 55%%

Envasos no reutilitzables: 45%

La modificació Reglament 2003: obligació SDDR per

certs envasos: fa incrementar mercat reutilització:

– Cervesa ER:

• El 1992 un 81%

• El 2002 el 70%

• El 2004 el 95%95%

• Refrescs ER:

– Del 48 al 55%55% 2002-2005

• Sucs: reducció del 18 al 11%

2002-2005


Finlàndia (I)

• Combinació sistema SDDR i impost ecològic

• Sistema de retorn

– Retorn a qualsevol comerç, restaurants,

hotels, estacions de servei i quioscs

• Reompliment i reciclatge

– Taxa retorn aprox 97%.

– L'ampolla de vidre es reomple 40 vegades i

la de plàstic (PET) 18 vegades.


Finlàndia (II)• La distribució de l'envasat és:

– 66 % reutilitzables

• Produeix la menor quantitat residus d'envasos de la UE

(2002)– 87 kilos/habitant – 176 kilos/habitant (UE dels 15)– 115 kilos/habitant (Suècia)– S’eviten 1.552.000 tones anuals de residus.

• Consumidors i indústria prefereixen envasos reutilitzables

– El 79% dels consumidors de cervesa prefereixen ER


Dinamarca

• Combinació sistema SDDR i impost ecològic

• Taxa de retorn 95-99%

• La distribució de l'envasat és:

– 69% envasos reutilitzables

– 31% d’un sol ús

• Prohibició de llaunes d'alumini entre 1982 i 2002. El 2002 comença el dipòsit:

– Ampolles de vidre reutilitzables ≤ 0,5 l: 1.00 DKK (0,13 €)

– Ampolles de vidre reutilitzables (>0,5 l.): 3.00 DKK (0,4 €)

– Llaunes i ampolles (vidre/plàstic) < 1litres: 1.00 DKK (0,13 €)

– Excepció: ampolles de plàstic de 0,5 l.: 1,50 DKK (0,2 €)

– Llaunes i ampolles (vidre/plàstic) ≥ 1l.: 3.00 DKK


El SDDR permet reduir, reciclar més i millor

• Recuperació d’envasos d’un sòl ús:

– Finlàndia: 88%

– Alemanya: 90%

– Dinamarca: 87%

– Noruega: 85%

– Suècia: 84%

• És efectiu contra la BRUTÍCIA: abandonament al medi

• A Alemanya: el 20-25% de brutícia atribuir envasos d’un sòl ús. A partir de 2003 desapareix la brutícia per residus envasos


Situació dels envasos reutilitzables a Europa

PAÍS% d'envasos reutilitzables posats al mercat

% d'envasos retornats Generació d'envasos evitada

Finlàndia66% (any 2006) 98% (envasos reutilitzables, 2006)

88% (envasos d'un sol ús, 2006) 1.800.000 tones anuals

Dinamarca69% (any 2007) 100% (envasos reutilitzables, 2007)

87% (envasos d'un sol ús, 2007)

390.000 tones anuals (20% dels residus domèstics totals)

Alemanya 55% (any 2006) 90% (any 2006) 700.000 (de 1991 a 2004)


ACV per a envasos de begudes (Alemanya 1995 i 2000)

Font: Ökobilanz für Getrankeverpackungen II


On realitzar la prevenció de residus

• Les principals àrees on incidir en la prevenció de residus són:– Disseny: reducció dels materials usats i disseny pel reciclatge

(ecodisseny)

– Desincentivació dels envasos d’un sol ús i multimaterial

– Gestió eficient dels envasos en la cadena de distribució per minimitzar els residus (envasos terciaris reutilitzables). Exemples a Anglaterra, Alemanya, Finlàndia...

– Canvi en les decisions del consumidor per afavorir productes menys envasats i potenciar la prevenció en la cadena de distribució.

– Normativa reguladora de la producció de residus


Estratègia de prevenció de residus d'envasos i augment del reciclatge

2005 empreses administració

total envasos kg % fracció %

subfracció retorn reomplir ecodisseny eliminar superflus

quota retornable SDDR

150,27

150,27

cartró 41,17 X X

Vidre 39,37 X X X X

lleugers 69,72

plàstic 47 67,41% X

aigua 7,1 10,18% 15,10% X X X X

refrescs 2,56 3,67% 5,44% X X X X

neteja i perillosos 6,18 8,86% 13,15% X X X

film 24,68 35,40% 52,51% X X

altres 6,49 X X

metalls 15,17 21,76%

llaunes refresc 2,94 4,22% 19,39% X X

llaunes conserva 3,61 5,18% 23,79% X ?


Estimació de l'augment de la recuperació amb un SDDR per a aigua, refrescos i cerveses

recuperació actual estimació SDDR 80%

plàstics 46.516,9 149.664,9 221,74%

mixtes 6.346,0 50.886,1 701,85%

vidre 201.683,2 261.628,1 29,72%

total recuperació 279.592,1 724.968,8 159,30%


Moltes gràcies per la vostra atenció!

Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum ResponsableWeb: www.residusiconsum.orgMail: [email protected]èfon: 93 668 61 07

fundació catalana per a la prevenció de residus i el consum responsable tendències en el consum...

Documents