FULLS DELS ENGINYERS

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya AGOST201720/

“La predicció automàtica d’anomalies s’obté implementant una funció probabilística multivariant a partir dels paràmetres del procés productiu”. DANIEL GAUDE-FUGAROLAS,

CEO DE DGAUDE PRIME

INNOVATION

PROJECTES AERONÀUTICS La UAB comanda dues iniciatives que faciliten la gestió de l’espai aeri PÀG.11

ENTREVISTA A RUBÉN BONET President de Fractus, l’empresa que ha revolucionat la telefonia mòbil PÀG.12

ESTUDIS Es presenta la primera edició de l’”Observatori de l’Enginyeria” PÀG.10

n OPINIÓ // PÀG.03

La indústria 4.0, a la recerca d’enginyersPÀG. 04 // La quarta revolució industrial crearà 1.250.000 llocs de tre-ball a Espanya en els pròxims cinc anys. Cada cop més augmenten les ofertes de llocs de feines relacionades amb la digitalització, la inte-l·ligència artificial, l’eliminació d’intermediaris en la cadena de valor industrial, la impressió 3D, l’automatització de processos, la robotitza-ció, la conducció autònoma de vehicles, la interacció amb el núvol i la robòtica complexa. l

n TECNOLOGIA

La tecnologia al camp multiplica la producció dels cultius

n TEMA DEL MES

Una empresa catalana desenvolupa l’electrocardiògraf digital més petit del mónPÀG. 05 // L’empresa especialitzada en sistemes de telemedicina Te-leHealth Devices ha desenvolupat, juntament amb Eurecat, iCardio. El sistema facilita la detecció preventiva de cardiopaties mitjançant la realització d’un diagnòstic a partir d’un electrocardiograma. L’aparell permet fer aquesta prova sense la necessitat d’acudir a un centre sa-nitari. En tres minuts, el pacient rep un informe diagnòstic al mòbil, signat per un metge especialitzat. l

n INNOVACIÓ

“Qui pagarà els peatges deixats de recaptar com a conseqüència del ‘tarifazo’ basc? La resposta ha de ser fora de la tarifa elèctrica”.ANTONI TAHULL,

ENGINYER INDUSTRIAL

PÀG.06 // A Catalunya, hi ha molts centres de recerca que treballen en la conservació de les varietats de cultiu tradicionals i en la creació de noves tipologies que en derivin. Des de sempre, l’agricultura ha estat en constant evolució per trobar la manera més eficient de produir. Per això, en les últimes dues dècades, ha viscut grans canvis, principalment,

lligats a les instal·lacions hidràuliques de rec; la maquinària agrícola; els tipus de materials plàstics gràcies al desenvolupament de nous polímers més lleugers i resistents, entre moltes altres millores. Les innovacions tecnològiques són la clau perquè el sector hortícola en general, incloent, per descomptat, l’àmbit català, continuï evolucionant. l

OPINIÓ

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

AEICPresident: Jordi RenomVicepresident: Ricardo GranadosSecretària: Olga Tomàs

COEICDegà en funcions: Pere PalacínVicedegà en funcions: Pere RocaSecretari: Jordi Mas

Demarcacions del AEIC-COEICGirona: Joan Juanals i Jaume MasgrauLleida: Joaquim Llop

Catalunya Central: Mireia FélixTarragona: Lluís Maestre i Fernando TorresDelegació del Vallès: Francesc Figueras

AEIC - COEICDirector general: Pere HomsConsell de redacció: Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David PérezdolzResponsable de Comunicació: Eva DíazCoordinació: Eva DíazCol·laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Pablo Monfort, Carles Claret i Lorena FarràsPublicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna CarrióEdició i correcció lingüística: Carles ClaretImpressió: Vanguard Gràfi c S.A.

Dipòsit legal: B 26367-2015ISSN: 2013-3332Administració i distribució:Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 - 08003 BarcelonaT: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial.No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

La vida de pagès tradicionalment ha estat dura. Més encara quan la revolució industrial va temptar molts agricultors a moure’s del camp a la fàbrica on un salari garantit es contraposava als entrebancs in-fi nits de la ramaderia o el cultiu de la terra, exposats a les inclemèn-cies del temps, les plagues i els esforços no sempre recompensats en un mercat insegur. Així, les migracions del camp a la ciutat han

quedat ben marcades en l’evolució demogràfi ca de Catalunya des de fa un pa-rell de centúries. A cada dècada, el sector primari s’ha anat aprimant. Primer, a costa de l’engreix del secundari propiciat per la massiva integració de la ma-joria de mà d’obra als sistemes fabrils. I, posteriorment, cap als negocis rela-cionats amb els serveis. L’anomenada terciarització va evolucionar en paral·lel a la deslocalització de moltes empreses a països on els costos de personal i producció eren més assequibles. Fins a arribar a la conclusió que la indústria al món occidental d’avui només és viable si comercialitza productes amb alt valor afegit ideats per enginyers, tècnics i professionals capbussats del tot en la digitalització i que abanderin la quarta revolució industrial.

Precisament d’aquesta indústria de tecnologia puntera i de les investiga-cions en el camp biològic i químic n’han sorgit sistemes que apuntalen el cul-tiu agrícola, el converteixen en una activitat més sostenible, presenten alter-natives al sòl com a substrat de cultiu i, sobretot, garanteixen la rendibilitat de la inversió dels agricultors en recursos econòmics i, especialment, humans. I és que, alhora, els pagesos es benefi cien de la mecanització de molts pro-cessos secularment manuals —aquells que van expulsar del camp familiars i veïns—, i poden fer previsions més segures a l’hora de plantejar la sortida al mercat de fruites, verdures i hortalisses d’una horta o d’un espai protegit com un hivernacle ja que de cadascuna de les explotacions assegurarà una quantitat determinada de producte faci fred o calor. Un fet que fa molt més fàcils les sumes i restes derivades del sempre controvertit negoci de la pa-gesia. A més, damunt d’un tractor climatitzat, connectat a xarxes de sensors i sistemes de rec o, fi ns i tot, a satèl·lits que processen extensions ben àmplies de terreny, l’agricultor pot monitorar com evolucionen els cultius i en quins punts determinats ha d’intervenir. Res a veure amb l’agricultura de no fa ni cinquanta anys.

La tecnologia sembra els camps de productivitat

La indústria del país treballa per mecanitzar la producció agrícola, fer-la menys feixuga i més efi cient.

Editorial

Sonòmetre

L’Ajuntament de Barcelona aprova inicial-ment l’”Espai Barça”. El projecte compta amb el suport dels EIC, que van signar un conveni amb l’entitat blaugrana, per garantir la qua-litat de les diferents intervencions entre les quals destaquen la remodelació de l’estadi, la construcció d’un nou pavelló poliesportiu i l’habilitació d’un aparcament soterrani, al marge de la supressió del perímetre d’accés restringit al Camp Nou. La tinent d’alcalde, Janet Sanz, va sotmetre a la Comissió d’Ecolo-gia, Urbanisme i Mobilitat una Modifi cació del Pla General Metropolità que permet que l’en-torn de l’estadi del Barça guanyi espai públic i s’obri als veïns del barri de les Corts.El ple del consistori va aprovar el projecte que estarà exposat públicament fi ns al desembre i sobre el qual es podran presentar al·legacions.

El Gran Premi de Catalunya de MotoGP, en perill de cara al 2018. Les declaracions de Carmelo Ezpeleta, CEO de Dorna, empresa que organitza el mundial de motos en què qües-tionava la continuïtat de la prova al Circuit de Barcelona-Catalunya si no es feien les modi-fi cacions de seguretat oportunes va fer saltar totes les alarmes. En l’última edició, els res-ponsables del circuit van haver de reformar, en ple cap de setmana de competició i després de les queixes dels pilots, el traçat que incloïa el revolt on va perdre la vida Luis Salom l’any passat. Malgrat els mals presagis, el president del consorci del circuit, Vicenç Aguilera, va assegurar que es farien les modifi cacions que calgués i que no hi havia cap preocupació per mantenir-hi la prova l’any que ve.

L’impacte de plataformes com Uber i Airbnb aixeca polseguera a Barcelona. Les anomenades aplicacions d’economia col·laborativa relacionades amb la con-nectivitat i l’avenç tecnològic han estat notícia les últimes setmanes. El gremi de taxistes continua amb fortes mobilitzacions per denunciar el perjudici que els causen espais virtuals com Uber, que propicien el transport de passatgers sense llicència ni liquidació dels impostos corresponents. Més greu encara, ha estat la denúncia de diferents propietaris d’immobles a la ca-pital catalana que els arrendats relloguen com a pisos turístics per obtenir substan-ciosos beneficis.

Altaveu

02OPINIÓ 02 FULLS DELS ENGINYERS / 20

RUBÉN BONET President de Fractus

“Els EUA han estat un referent en protecció de la innovació, però, en els últims anys, han fet un pas enrere. En part, per satisfer els interessos de grans companyies de Silicon Valley”

Un dels aspectes que defi neixen el pa-radigma que anomenem indústria 4.0 és la disponibilitat de gran quantitat de dades derivades del procés pro-ductiu. Com que aquestes dades són recollides automàticament, el seu vo-

lum impossibilita que es puguin tractar a mà. És per això que l’única forma d’extreure’n tanta informació útil com sigui possible és recórrer a eines de mo-delització automatitzada. Parlem del conjunt d’eines matemàtiques i computacionals que anomenem sistemes experts, intel·ligència artifi cial, machine learning (aprenentatge del maquinari), data mining (mineria de dades), etc.

La principal família d’aquestes eines és la que ens permet crear models predictius. Partint dels parà-metres d’un procés i del resultat obtingut, construïm un model que ens permet fer prediccions fi ables en circumstàncies similars. La regressió lineal és l’exemple que a tots ens ve al cap. Però també tenim regressió logística, que ens permet classifi car els re-sultats en grups preestablerts. Per exemple, la iden-tifi cació de fotografi es o determinar si una soldadura és correcta o no. A vegades, però, la complexitat del fenomen o procés a estudiar és massa gran per a aquestes eines. Llavors podem usar models basats en xarxes neuronals. Aquests (remotament) estan inspirats en el funcionament del cervell i permeten construir models no-lineals de gran complexitat.

Hi ha altres tipus de models que no requereixen tenir informació a priori dels resultats d’una ope-ració o d’un procés, sinó que ens permeten obtenir informació sobre la estructura interna de les dades.

És el que anomenem aprenentatge automàtic no supervisat. Dos exemples habituals són la predicció automàtica d’anomalies i l’anàlisi de clústers.

Imagineu un sistema que ens pugui avisar, en temps real, de quin dels productes que estem fa-bricant conté algun defecte o imperfecció. Ens permetria desviar-lo per dur a terme una anàlisi de qualitat exhaustiva i evitar que pugui arribar al client. La predicció automàtica d’anomalies s’obté implementant una funció probabilística multivariant a partir dels paràmetres del nostre procés. D’aques-ta manera, aquest model té la capacitat de detectar qualsevol outlier (valor aberrant) de la combinació de factors que intervenen en el procés productiu, alhora que és capaç d’avisar-nos quan un producte en particular és prou atípic com per merèixer una inspecció més acurada.

L’anàlisi de clústers, per altra banda, és un vell conegut dels departaments de màrqueting, on s’usa per segmentar els clients de l’empresa en grups o clústers de característiques similars i, així, po-der aplicar-los-hi estratègies comercials a mida. Aquesta tècnica, però realitzada de forma automà-tica, és també aplicable a la modelització del procés productiu, la millora de la qualitat, etc.

Aquestes eines (i d’altres de relacionades) ja han deixat de ser exclusives de les grans empreses i grups de recerca. Des de ja fa uns anys, petites i mitjanes empreses de tot el món apliquen aquestes eines al control i millora dels processos, previsions de màrqueting i vendes, seguretat, domòtica, etc.

(Extret de la ponència presentada per dgaude Prime Innovation SLU al Congrés METAL2017).

Eines per a la modelització automatitzada a la indústria 4.0

L’anàlisi

DANIEL GAUDE-FUGAROLASEnginyer Industrial . Doctor per la Universitat de Cambridge, Professor Associat de la UPC i CEO de dgaude Prime Innovation

www.fullsdelsenginyers.cat03

Amb la intenció de reduir els pes economicista a l’hora de decan-tar-se entre les diverses propostes en els concursos públics, el Fòrum per a les Enginyeries (FIDEX), que agrupa les principals empreses del sector, adverteix que és im-prescindible adaptar-se als marcs europeus a l’hora de regular les licitacions. Mentre la llei de Con-tractes del Servei Públic es tramita al Congrés, FIDEX insisteix a posar el focus en la tasca dels enginyers a l’hora d’elaborar els projectes i advoca, alhora, perquè estiguin re-gulats per fórmules en les quals es marqui un límit màxim de la càrre-ga de criteris econòmics. Un topall que se situaria al 20% del cost to-tal de les propostes presentades a concurs.

El sector de l’enginyeria aposta pels concursos restringits en la licitació pública

Notícies

Vull suposar que quan surti l’edició d’aquests Fulls dels Enginyers ja haurà passat el tsunami polític provocat per

la brutal reducció de la tarifa d’ac-cés que gaudiran les pimes, bàsica-ment del País Basc, de cara a l’any 2018, sobretot en comparació amb les empreses de la resta de l’estat i, per tant, de Catalunya. El Gobierno de Mariano Rajoy, per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat, va signar un acord de 36 punts amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) que inclou la rebaixa de la tarifa d’accés als abonats de mitja tensió.

Històricament, els subministra-ments en MT (>1.000 V) de potència contractada superior a 450 kW es re-gien, en la part de tarifa d’accés, per la taxa 6.1. L’Ordre IET/2444/2014, de 19 de desembre, va crear, a ins-tàncies del PNB, una tarifa 6.1.B (subministraments entre 30 kV i 36 kV) en la qual el terme de potència de la 6.1 (posteriorment anomena-da 6.1.A) va passar de 39,139427 €/kW a l’any a 33,24, mentre que el peatge d’energia per accés variava de 0,026674 €/kWh a 0,023381. Ara, el compromís del Gobierno del Reino de España és convertir els submi-nistraments de la tarifa 6.1.B (de 30 a 36 kV) i assimilar-la a la 6.2 que, fi ns ara, era per als connectats a tensions de 36 a 72 kV.

El 12 de maig, la CECOT va eme-tre una nota de premsa en la qual denunciava la discriminació que patiran les empreses catalanes, majoritàriament connectades a la xarxa de 25 kV. Del total de 5.800 subministraments a 25 kV acollits a la tarifa de peatges 6.1A, 3.277 són a casa nostra (un 56,50%). Per tant, Catalunya serà la comunitat autònoma més perjudicada per aquesta fl agrant discriminació que no té justifi cació ni tècnicament ni econòmicament. Segons la matei-xa entitat, les empreses acollides a la tarifa 6.1B es troben majori-tàriament al País Basc, així com a Andalusia, Navarra, Castella i Lleó, Cantàbria i Astúries. Es calcula que el sobrecost en peatges elèctrics de

les empreses catalanes sotmeses a la tarifa 6.1A respecte al que tindri-en si fos acceptada la sol·licitud de la CECOT i de l’anomenada Platafor-ma kV 25/30 (creada després de la promulgació de la IET/2444/2014), és d’uns 200 milions d’euros a l’any.

Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, l’any 2015, 1.975 subministraments es-taven acollits a la tarifa 6.1B —353 més que el 2014 (+29%)—. La tarifa 6.1A, així, havia perdut 485 submi-nistraments. Per tant, la creació de la tarifa 6.1.B havia provocat aquest desplaçament tan important cau-sat per l’abaratiment del cost dels peatges. És de suposar, doncs, que, a partir d’ara, hi haurà molts més canvis per passar de contractes a 25 kV a la gamma 30/36 kV, allà on sigui tècnicament i econòmicament viable.

Qui pagarà els peatges deixats de recaptar com a conseqüència d’aquest autèntic nyap? La resposta ha de ser fora de la tarifa elèctrica, ja que la decisió del canvi és un troc polític. El més lògic seria que fos el cupo vasco i la resta de comunitats autònomes benefi ciades pel canvi les que assumissin els sobrecostos. En cas contrari, les pimes catalanes tindran un altre sobrecost: el cor-responent al repartiment d’aquests descomptes perquè no es torni a generar dèfi cit tarifari.

A banda de la nota de la CECOT, hi ha hagut magnífi cs i aclaridors pronunciaments. Com el de la Ge-neralitat de Catalunya, en una tri-buna publicada a “El Punt Avui”, en la qual l’aleshores conseller Jordi Baiget exposava que els peatges de la tarifa 6.1A (la de les pimes catala-nes) seran de 32,30 €/MWh i les de la tarifa 6.2 (la de les empreses del País Basc connectades a 33 kV) de 14,97 €/MWh, és a dir, un 54% més reduïdes. Per tant, Baiget exigia al Ministeri d’Indústria que la tarifa 6.2 es faci extensiva a la gamma de ten-sions d’entre 25 i 72 kV. Si aquesta proposta fos acceptada, en resulta-rien benefi ciats uns 5.800 submi-nistraments, 3.277 corresponents a empreses catalanes.

Per la seva part, l’enginyer indus-

trial Joan Vila va publicar al “Diari de Girona” un extraordinari article titulat “Catalunya, regió elèctrica”, en el qual, a més de fer una anàlisi sensacional del problema, aportava dades de greuges envers Catalunya tan importants com els costos del tancament de la central nuclear de Garoña (qui vulgui conèixer aquest tema a fons pot llegir el reportatge “Viaje a la nuclear maldita de Lemó-niz”). El tancament ens ha costat als abonats un recàrrec en la factura elèctrica de l’1,72% entre els anys 1996 i 2015. Un total de 2.273 mi-lions d’euros (gairebé dues vegades el cost de la plataforma Castor).

Ara, les restes d’aquell monstre es regalen a canvi dels vots del PNB al Govern d’Euskadi. No hauria estat més lògic vendre en concurs públic i si es recuperaven diners abonar-los a la tarifa elèctrica? Joan Vila apun-ta a l’obertura del meló de la tarifa. El tarifazo basc, de fet, ha trencat el principi fi ns ara defensat en la Constitució de 1978: tarifa única i igual a tot el territori. Ara haurem de fer realitat una TTU (Tarifa Tope Uni-fi cada) ja que hi ha comunitats amb preus molt més econòmics i, per tant, cal obrir el debat sobre aquest tema.

Per què Catalunya, que gaudeix d’un sistema amb capacitat per cobrir la demanda elèctrica pròpia amb les centrals ubicades al ter-ritori i suportar infraestructures que tothom voldria tenir lluny tot gaudint d’energia elèctrica de qua-litat, ha de seguir pagant un dèfi cit

tarifari que no ha generat? Per què ha de pagar els sobrecostos de les comunitats extrapeninsulars o els de les primes de renovables d’una combinada energètica diferent que, en un estudi que he realitzat amb altres experts, se situa en uns 1.400 milions d’euros a l’any?

No podem gaudir del més just, que seria pagar la nostra energia en funció dels nostres costos? Joan Vila aporta dades de regions com Flandes, Valònia i Brussel·les a Bèl-gica o altres de regions d’Alemanya de dimensions semblants a Catalu-nya. Jo puc dir que tots els cantons suïssos paguen l’energia en funció dels costos de cadascun, per petit que sigui. Joan, si vols fer la propos-ta, des de Pimec parlaré amb el Col-legi d’Enginyers perquè doni suport a la proposta i plegats puguem par-lar amb el Govern de la Generalitat.

Però el pacte entre el govern es-panyol i el PNB encara conté més temes relacionats amb l’energia com el vuitè: gestor de càrregues del vehicle elèctric, o el novè: nous programes de suport al vehicle al-ternatiu. Molt em temo que els fons destinats a aquests pactes provin-guin dels diners que administra l’IDAE i es recapten des de la tarifa elèctrica. Si els bascos han pactat aquests punts, segur que serà per obtenir-ne avantatges.

Per últim, també cal estar atents al quinzè punt: millores en la ges-tió del domini públic hidràulic en conques intercomunitàries, perquè pot suposar un intent de fer més transvasaments a la capçalera del riu Ebre cap al País Basc. Podria ser fi ns i tot divertit si no es fa d’ama-gatotis.

Veiem, per tant, que hem pas-sat de gaudir de governs que feien aeroports sense passatgers, AVE a qualsevol indret, autovies a cap lloc habitat... Ara tenim el Castor, la Sagrada Família (l’obra de mai aca-bar), el corredor mediterrani (que volen que passi per Madrid) i que no s’acabi mai... i el tarifazo basc: el risc que haguem de pagar amb interes-sos les retallades a les empreses d’energia. Ras i curt: és per arrencar a córrer.

El greuge català davant del ‘tarifazo’ basc

Radiografi a

www.fullsdelsenginyers.cat03FULLS DELS ENGINYERS / 20

ANTONI TAHULLEnginyer industrial

Acabat aquest 2017, la institu-ció haurà celebrat una seixantena de salons i congressos, cinc dels quals relacionats directament amb la tecnologia: el Mobile World Con-gress, el Barcelona Games World, la Smart City Expo i els renovats Barcelona Building Construmat i Automobile Barcelona. A l’octubre, a més, la fi ra dedicarà tota una setmana a la indústria i a la seva estreta relació amb la innovació i la tecnologia, celebrant, conjunta-ment, cinc esdeveniments inter-nacionals: l’IOT Solutions o In (3D) dustry), Expoquimia, Equiplast i Eurosurfas, que coincidiran amb la primera edició del World Chemical Summit, un fòrum de debat sobre el sector químic a escala mundial.

Fira de Barcelona es converteix en el principal aparador de la indústria 4.0

L’aplicació Glucoracle, desenvo-lupada a Biomedical Informatics, el centre mèdic de la Universitat nord-americana de Columbia, es basa en un algoritme personalitzat que prediu l’impacte de determi-nats aliments als nivells de sucre a la sang, segons un estudi fet públic al portal “PLOS Computational Bio-logy”. L’eina facilita el control dels nivells de glucosa a les persones amb diabetis de tipus 2, un aspecte clau per evitar les complicacions principals de la malaltia. Tot i que els efectes de la dieta són diferents a cada individu, l’algoritme, que utilitza una tècnica d’assimilació de dades, actualitza regularment el model matemàtic de la resposta del cos a la glucosa.

Un algoritme calcula el nivell de sucre a la sang mitjançant una app

“Catalunya será la comunitat autónoma més perjudicada per la fl agrant discriminació en les taxes dels subministraments de mitja tensió”.

0404 FULLS DELS ENGINYERS / 20

Es dispara la demanda de llocs de treball relacionats amb la digitalització, la intel·ligència artifi cial, l’eliminació d’intermediaris en la cadena de valor in-dustrial, la impressió 3D, l’automatització de processos, la robotització, la con-ducció autònoma de vehicles, la interacció amb el núvol i la robòtica complexa.

La indústria 4.0 ja està transformant el panorama laboral

Tecnologia

La quarta revolució in-dustrial ja és una reali-tat, almenys en l’àmbit laboral. En els últims mesos, les agències de recursos humans i els

portals en línia d’ofertes de treball han registrat un notable augment de la demanda de professionals dels àmbits científi c i tecnològic. Un increment que va més enllà de la millora de la situació econòmica i que s’emmarca en l’enlairament del que coneixem com a indús-tria 4.0. “És com si algú hagués premut un interruptor i, de cop, s’hagués disparat la contracta-ció d’enginyers i científi cs”, expli-ca José Julián Sánchez, director d’Experis (ManpowerGroup).

Aquesta nova indústria es ca-racteritza per la digitalització, la intel·ligència artifi cial, l’eliminació d’intermediaris en la cadena de valor industrial, la impressió 3D, l’automatització de processos, la robotització, la conducció autòno-ma de vehicles, la interacció amb el núvol i la robòtica complexa. Tots són factors molt vinculats amb els llocs de treball relacio-nats amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM per les sigles en anglès).

Catalunya no és aliena a aquesta realitat. Les ocupacions tècniques i qualifi cades han incrementat el pes relatiu en el total de l’ocu-pació, de manera que han passat del 25,7% el 2011 al 29,3% l’any passat, segons la Memòria Eco-nòmica de Catalunya 2016. Una

evolució que enguany es podria disparar si es té en compte que el 31% de les empreses industrials està considerant iniciar-se en la revolució tecnològica d’acord amb als resultats d’una enquesta rea-litzada per la Cambra de Comerç de Barcelona en col·laboració amb l’Institut Català d’Estadística. Aquesta mateixa enquesta, cons-tata que el 15,7% de les empreses ja han iniciat la revolució tecnolò-gica tot i que encara està en una fase inicial.

Una de les grans limitacions que ja s’estan trobant les em-preses que volen fer el pas cap a la indústria 4.0 és “la manca de treballadors amb perfi ls tec-nològics”, assegura José Julián Sánchez. “Tenim una mitjana de 19 llicenciats en ciències de cada 1.000, enfront dels 40 d’Alema-nya”, assenyala l’expert. “Això es nota, i molt, en el processos de selecció”, afegeix. Que el mercat laboral necessita una reconversió és una realitat recurrent que es va agreujar amb la crisi econòmica. I que, ara, la indústria 4.0 torna a posar sobre la taula. “Si Catalunya vol continuar estant a l’avantguar-da mundial de l’excel·lència en la indústria calen més professionals tècnics de qualitat”, adverteix el directiu d’Experis.

Mentre es creen professions i necessitats laborals noves, en desapareixen d’altres. “Tots els països desenvolupats estan veient com professions de remuneració mitjana (operadors de maquinària

i muntadors, treballadors d’ofi -cines i d’atenció al client) estan desapareixent o es reconfi guren com a conseqüència de la robo-tització i l’externalització, conclou Randstad Research en el seu es-tudi “La digitalización: ¿crea o destruye empleo?”. En concret, l’empresa de recursos humans preveu que la digitalització gene-rarà 1.250.000 llocs de treball a Espanya en els pròxims cinc anys (vegeu el gràfi c).

La gran qüestió per al conjunt de l’economia segueix sent si la implantació de la indústria 4.0 suposarà una gran destrucció de llocs de treballs o bé si l’ocupació que es generarà compensarà la que es perdi. El temps ho dirà. El que està clar, però, és que el nou panorama industrial és encoratja-dor per als professionals del món de l’enginyeria.

El 15,7% de les empreses ja han iniciat la revolució tecnològica tot i que encara està en una fase inicial.

TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

Les professions de remuneració mitjana disminueixen i se’n creen de noves en alta tecnologia.

Induïts689.608

1.246.749 LLOCS DE TREBALL VINCULATS A ACTIVITATS STEM EN 5 ANYS(Font: Randstad)

STEM389.609

Indirectes167.532

La digitalització generarà 1.250.000 llocs de treball a Espanya en els pròxims cinc anys.(Font: Observatori de l’Enginyeria)

Enginyeria Telecomunicacions

www.fullsdelsenginyers.cat05 www.fullsdelsenginyers.cat05FULLS DELS ENGINYERS / 20

NOVES PROFESSIONS I PERFILS LABORALS El mercat laboral dels pròxims cinc anys serà molt diferent al que coneixem avui en dia. Més a llarg termini, el Fons Econòmic Mundial assegura que el 65% dels nens i nenes que estan cursant estudis primaris treballaran en ocupacions que encara no existeixen. Per fer-se’n una idea, només l’internet de les coses requerirà 4,5 milions d’experts en els pròxims anys. Aquest nou panorama es tradueix en majors i noves oportunitats laborals en els camps de la ciència, la tecnologia, les enginyeries i les matemàtiques. En el seu últim informe sobre l’estat del mercat laboral a Espanya,

el portal Infojobs i l’escola de negocis ESADE destaquen com a noves professions emergents els especialistes en back/front end, programadors per a mòbils, desenvolupadors de solucions en big data, especialistes en ciberseguretat, transformació àgil (agile scrum), informàtica del núvol (cloud computing), experiència d’usuari (UX, sigles de user experience) i robòtica. En aquestes ocupacions, la competència per a un lloc de treball és baixa i el sou mitjà brut es mou entre els 31.069 i els 39.374 euros anuals. Pel que fa als perfi ls més sol·licitats en els pròxims anys, encapçalen la llista els

directors empresarials, els enginyers, els professionals de física o els experts en vendes, segons el centre d’estudis i anàlisi de l’empresa de recursos humans de Randstad. Entre les habilitats que cada cop valoren més les empreses, la mateixa font destaca la capacitat per solucionar problemes complexos, disposar d’un pensament crític, ser creatiu, aprofi tar el potencial de la intel·ligència emocional o tenir capacitat de negociació.

S’AUGREUJA LA FALTA D’ENGINYERSPer continuar sent competitiva, la indústria catalana necessitarà, com a mínim, uns 29.000 enginyers en els pròxims deu anys segons els càlculs del col·legis professionals del gremi. Aquests professionals hauran de sortir d’unes carreres universitàries que cada cop tenen menys demanda. De cara als pròxims cinc anys, l’empresa de recursos humans Randstad preveu que les matriculacions en les carreres universitàries de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) disminueixin a un ritme anual del 3,3% en el conjunt del país, una xifra insufi cient per

cobrir la demanda empresarial creixent. Aquestes dades són especialment alarmants si es té en compte que en l’actualitat la meitat de les empreses espanyoles ja tenen problemes a l’hora de cobrir vacants amb perfi l STEM. No és una situació nova ni tampoc exclusiva de Catalunya o Espanya. L’any 2020 es preveu un gran dèfi cit de talent en tot el món, però Espanya, juntament amb els Estats Units, Canadà, Itàlia o el Japó, es troba entre els països més amenaçats per aquesta situació.

LES ENGINYERIES, LES CARRERES AMB MENYS ATURQuatre de les cinc carreres universitàries amb millor sortida professional són enginyeries. Els Enginyers d’Electrònica Industrial i Automàtica, amb una taxa d’atur del 0%, lideren el rànquing de titulacions amb menys desocupació. Els segueixen els enginyers aeronàutics, amb una taxa d’atur del 2,8%, els enginyers informàtics (3,8%) i els enginyers de telecomunicacions (5%). Randstad atribueix la gran sortida laboral d’aquestes professions a la digitalització.

La indústria catalana necessitarà, com a mínim, uns 29.000 enginyers en els pròxims deu anys.

0,6%

2,8%

3,8%

5%

1

2

3

4

5

Rànquing de carreres amb menor índex d’atur.% = índex d’atur registrat en aquestes carreres(Font: Randstad)

16 #MercadoLaboral Orientacion-laboral.infojobs.net/mercado-laboral @InfoJobsf facebook.com/infoJobs

Ciberseguridad, Robótica, UX y Agile las áreas de los nuevos puestos emergentes

Se consideran emergentes los puestos que apenas existían a comienzos de la década. Suelen tener

un bajo nivel de competencia y están siempre muy vinculados a la innovación y a la tecnología.

Especialista en Ciberseguridad

En 2016 ha alcanzado las 1.270 vacantes. Su nivel de

competencia es bajo (20 inscritos por vacante) y su

salario promedio bruto es de 32.399 euros.

Especialista en Agile/Scrum

En los dos últimos años casi duplica su volumen de de-

manda llegando a las 1.241 vacantes. Las vacantes de

la comunidad Agile tienen el salario bruto promedio

más alto (38.749 euros) y su nivel de competencia es

todavía muy bajo (8 inscritos por vacante).

Especialista en UX

En tres años ha multiplicado su demanda por 3 alcan-

zando las 1.018 vacantes. El nivel de competencia es

bajo y decreciente, de 20 inscritos por vacante (4 me-

nos que en 2015), y su salario bruto promedio es de

33.009 euros.

Robótica

En 2016 ha llegado a las 761 vacantes, un 129% más

que el año anterior. Su nivel de competencia es de 29

inscritos por vacante, y se ha reducido en los últimos

4 años (68 inscritos en 2013) debido al incremento de

su demanda y la especialización de los requisitos. Su

salario bruto se sitúa en los 29.351 euros.

Y los que se mantienen en su senda creciente siguien-

do la evolución de los últimos años son Back/Front

End, Programador para móvil, Desarrollador de so-

luciones Big Data y profesionales del Cloud Compu-

ting. La competencia por un puesto es baja (6, 5, 7 y

7 respectivamente) y ofrecen buenos salarios con un

promedio bruto que va de 31.069 a 39.374 euros.

Back Front End

Programador App de móvil

Desarrollador soluciones Big Data

Especialista en Ciberseguridad

Especialista Agile/Scrum

Cloud

Especialista en UX

Robótica

> Evolución de las vacantes en puestos emergentes

El 65% dels nens i nenes que estan cursant estudis primaris treballaran en ocupacions que encara no existeixen.

Evolució de les vacants en llocs emergents (Font: InfoJobs i ESADE)

0%

Back/Front End

Programació Apps de mòbil

Desenvolupador solucions Big Data

Especialista en Ciberseguretat

Especialista Agile/Scrum

Cloud

Especialista en UX

Robòtica

Electrònica Industrial

Medicina

Enginyeria Aeronàutica

Enginyeria Informàtica

Enginyeria Telecomunicacions

TEMA DEL DIA 04 FULLS DELS ENGINYERS / 2006

L’agricultura sempre ha estat en constant evolució per trobar la manera més efi cient de produir. Per això, en les últimes dues dècades, ha viscut grans canvis, principalment, lligats a les instal·lacions hidràuliques de rec; la maquinària agrícola; els tipus de materials plàstics gràcies al des-envolupament de nous polímers més lleugers i resistents, entre altres millores com les malles de colors que busquen diferents radiacions o les malles teixides; els productes fi tosanitaris; els productes fi tonutricionals, millor formulats, més complexos i més efi caços, i, fi ns i tot, el material vegetal mateix. “Les noves tecnologies han estat i estan completament lligades a l’evolució del sector hortícola en general, incloent, per descomp-tat, l’àmbit català”, explica Àngela Borràs, product manager de Compo Expert.

Actualment, a Cata-lunya hi ha molts centres de recerca que treballen en el desenvolupa-ment de tecnologi-

es aplicables al sector hortícola. N’és un exemple la Fundació Mi-quel Agustí a Agròpolis. Les acti-vitats en les quals treballa giren al voltant de dos eixos. D’una banda, l’estudi i conservació de varietats tradicionals catalanes d’horta, i, de l’altra, l’obtenció de noves va-rietats a partir de les tradicionals. “Es tracta d’identifi car varietats històriques que tinguin potenci-al —fonamentalment sensorial i de bona adaptació a condicions ambientals particulars—, per corregir-ne els defectes —habi-tualment sensibilitat a malalties i plagues o baixa producció— i po-sar-les a disposició dels produc-tors”, comenta Francesc Casañas, investigador del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Bi-otecnologia de la Universitat Poli-tècnica de Catalunya (UPC).

HORTS URBANS, TENDÈNCIA A L’ALÇAA més de la constant arribada de noves varietats millorades genè-ticament, l’horticultura catalana

ha anat incorporant les tecnolo-gies derivades dels avenços en tots els camps. Especialment, en els cultius anomenats protegits, és a dir, els hivernacles. Aquí és on “els avenços en substrats ar-tifi cials, la dosifi cació de l’aigua i els nutrients, el control ambien-tal en general, la cura pel control de residus i la informatització de tots els processos ha estat més important”, comenta Casañas. En aquest àmbit, trobem l’agricultu-ra urbana, que “cada vegada està tenint més impacte en el sector hortícola”, explica Juan Ignacio Montero, director de Recerca d’Agricultura Urbana i Periurbana de l’Institut de Recerca i Tecnolo-gia Agroalimentàries (IRTA), que, actualment, està treballant en un projecte conjuntament amb l’Ins-titut de Ciència i Tecnologia Am-bientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalu-nya (UPC) que consisteix a culti-var enciams i tomàquets, princi-palment, en un hivernacle situat a la teulada d’un edifi ci del campus de Bellaterra. Aquest espai està connectat amb la resta de l’edifi ci, assegura Montero: “A l’hivern, per exem-ple, la calor que sobra de l’edifi ci

es traspassa a l’hivernacle. Quan plou, s’aprofi ta l’aigua que es recull a la teulada per regar les hortalisses”. A partir d’aquestes millores en les condicions de la instal·lació, “s’està estudiant la resposta que donen els cultius”, els quals es conreen de manera hidropònica, és a dir, sense terra, ja que “el fet que aquesta instal-lació estigui situada a la part su-perior d’un edifi ci, ha fet que s’ha-gi d’aplicar una alternativa al pes de la terra que s’utilitza en els hivernacles convencionals”. Amb la hidroponia, es reutilitza gran part de l’aigua i és possible con-trolar completament els nivells de nutrició, la qual cosa signifi ca un cost menor, no hi ha contami-nació provocada pels nutrients, s’eviten plagues i malalties ja que els contenidors es poden moure “i es pot cultivar en llocs on, de for-ma tradicional, no seria possible”, afegeix el director de l’IRTA.Ara bé, els productes emprats en l’agricultura no només són cada cop més sofi sticats i segurs en els horts urbans, sinó també en tots els àmbits, sent-ho tam-bé per al medi ambient i per als operaris. “Els herbicides i insec-ticides han canviat molt en els últims anys, ara són molt més

tècnics ja que utilitzen molècules d’actuació específi ca sobre espè-cies concretes”, comenta Borràs. A més a més, l’ús de fertilitzants i bioestimultants —sector del ram bioquímic que ha aparegut en els últims anys i que no para de créi-xer degut als enormes benefi cis que provoca en els cultius— fa que “trobem parcel·les agríco-les cada cop més efi cients, res-pectuoses amb el medi ambient i rendibles. Aquest fet motiva que

el relleu generacional al camp es torni a activar poc a poc”.En aquest context, com expli-quen Rosa Gabarra, investigado-ra en entomologia del Programa de Protecció Vegetal Sostenible de l’IRTA, i Cinta Calvet, cap del Programa de Protecció Vegetal Sostenible de la mateixa institu-ció, l’aplicació de programes de control biològic de plagues en cultius hortícoles “és una pràcti-ca habitual a moltes explotacions comercials d’horta a Catalunya”. Moltes de les tècniques de con-trol biològic basades, sobretot, en la conservació de la fauna útil au-tòctona que s’apliquen al territori català han estat desenvolupades per l’equip d’entomologia del Programa de Protecció Vegetal Sostenible (PVS). Actualment, el control biològic per conservació (CBC) és una part essencial del programa de Control Integrat de Plagues i Malalties a les zones productores d’horta de Catalunya.Pel que fa a millores de base tecnològica dirigides a impulsar l’obtenció de productes d’horta de proximitat amb un alt valor afegit i que permetin millorar la compe-titivitat del sector, al 2016, en el marc d’un Grup Operatiu de l’As-sociació Europea per a la Innova-

Innovació

La innovació tecnològica, clau en el sector hortícola català

A Catalunya, hi ha molts centres de recerca que treballen en la conservació de les varietats tradicionals i en la creació de noves que en derivin.

TEXT: MIREIA CURTO

Els bioestimulants activen diferents processos fi siològics de les plantes que els proporcionen benefi cis potencials per al creixement i una resposta als estressos que pateixen.

GPS

07FULLS DELS ENGINYERS / 20 www.fullsdelsenginyers.cat

ció (AEI), investigadors del PVS i d’horticultura ambiental van ini-ciar l’execució d’un projecte ano-menat “Integració de Recursos Biològics en la Producció Hortíco-la”. L’objectiu fi nal d’aquest pro-jecte “és assolir una horticultura sostenible i de qualitat basada en el respecte al medi ambient i en la utilització d’eines biològiques di-rigides a aconseguir una reducció de fi tosanitaris i de fertilitzants”, expliquen Gabarra i Calvet.

TECNOLOGIA AEROESPACIALAvui en dia, no és estrany veure fi nques agrícoles amb avançats sistemes de rec que permeten optimitzar l’aigua i els adobs, així com pagesos que utilitzen l’última tecnologia en maquinaria agríco-la. Existeixen tot tipus de sensors que ajuden als tècnics de camp i als pagesos a preveure qualsevol incidència, fi ns i tot “es comen-cen a veure drons amb càmeres especials que permeten ser molt més precisos a l’hora de treballar i decidir les actuacions correc-tes”, segons la product manager de Compo Expert. Recentment, també s’ha introduït la informa-ció per satèl·lit per a extensions de cultiu d’una superfície relati-vament gran on es busca, mitjan-

çant lectures d’infrarojos o cro-màtiques, possibles diferències fotosintètiques dins de la parce-l·la per poder actuar ràpidament. És el que s’anomena agricultura de precisió. L’exemple més repre-sentatiu a Europa és el projecte

Farmstar, liderat per Airbus, en el qual participa l’Institut Cartogrà-fi c i Geològic de Catalunya “i que té una gran acceptació a França i Alemanya”, assegura Pere Roca, CTO-Technical director d’Airbus Airbus DS Geo SGSA.

La divisió de geoinformació d’aquesta companyia, que també té seu a Barcelona, gestiona di-versos satèl·lits d’observació de la terra, amb els quals fotogra-fia els cultius en els moments clau del creixement de la planta. “Amb les imatges obtingudes, i mitjançant complexos algorit-mes d’anàlisi i coneixements agronòmics, els enginyers de la companyia poden donar consell als agricultors sobre la quanti-tat d’adob i aigua necessaris”, comenta Roca, qui afegeix que, “al marge d’aquest estalvi, tam-bé maximitzen la producció”. En comparació amb els drons, que necessiten la presència de pilots, “el satèl·lit és l’únic siste-ma capaç de cobrir grans àrees, fins i tot països sencers, en molt poc temps”, i, tot i que els cul-tius on s’aplica aquesta tècnica són més aviat de cereals, també s’utilitza per controlar algunes hortalisses com les patates i la remolatxa.

PROJECCIÓ DE FUTURAquestes són, grosso modo, les principals innovacions tecnolò-giques aplicades a l’horticultura catalana en els darrers anys, les quals, fi ns ara, només s’han in-troduït molt modestament “per-què només hi ha hagut una apli-cació gradual de la tecnologia”, afi rma Montero. Cada cop, però, hi ha la necessitat més pronunci-ada d’augmentar la innovació ja

que, com assegura Borràs, “sen-se la introducció d’aquests tipus de tecnologies, el relleu genera-cional a la pagesia es farà cada cop més complicat”. Les noves tecnologies, com sistemes de rec més avançats, eines de tre-ball més còmodes o productes més adaptats a les necessitats actuals, “fan que el sector con-tinuï essent atractiu i sobretot productiu”.

Els resultats que s’obtenen del projecte estan a l’abast de tots els agricultors del país gràcies a un pla de divulgació en què intervenen les associacions de defensa vegetal (ADV), el sindicat Unió de Pagesos (UP), el Parc Agrari del Baix Llobregat i els investigadors de l’IRTA.

QUÈ ENTENEM PER AGRICULTURA DE PRECISIÓ?

CAPTURA DE DADESAeroespacial

CAPTURA DE DADESAèria amb CASI (ICC)

per a calibració

GPS

FERTILITZACIÓ PROTECCIÓ SEMBRAFERTILITZACIÓ PROTECCIÓ SEMBRA

PROCÉS DE DADES

DADES DEL SATÈL·LIT + DADES DEL SISTEMA CASI (ICC) + DADES DEL TERRENY

AVALUACIÓ

RECOMANACIONS

08ACTUALITAT

Especialitzada en sistemes de telemedicina, TeleHealth Devices, amb la col·labora-ció del centre tecnològic Eurecat, ha desenvolupat iCardio, l’electrocardiògraf pro-fessional més petit del món. El sistema facilita la detecció preventiva de cardiopa-ties, una de les primeres causes de mort a escala mundial, mitjançant la realització d’un diagnòstic a partir d’un electrocardiograma.TEXT: PABLO MONFORT

iCardio permet fer la prova sense necessitat d’acudir a un centre sanitari o consulta mè-dica i disposar d’un informe di-agnòstic al mòbil o tauleta sig-nat per un metge especialitzat

en tan sols tres minuts. Només a l’estat espanyol, la insufi ciència cardíaca i del sistema circulatori va ser la causa de 124.197 defunci-ons, el 30% del total de l’any 2015, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

El sistema està format per tres elements. El principal és la unitat de captació, un electrocardiògraf digital professional amb una re-solució de 2000 sps que permet fer un electrocardiograma en menys de dos minuts sense ha-ver d’utilitzar ventoses i gel ni

estirar la persona al llit. També està dotat d’una aplicació mòbil, l’iCardio app, disponible per a sistemes operatius Android i iOS, que rep la informació via Blueto-oth i permet visualitzar l’electro-cardiograma i enviar-lo al centre mèdic d’atenció telefònica (call centre) del sistema. Completa la plataforma l’iCardio server, el sistema d’administració interna del call center que permet analit-zar i diagnosticar l’electrocardio-grama enviant un informe fi rmat per un metge a l’usuari o pacient en format PDF.

“El sistema iCardio està pensat com una solució portàtil per a la detecció preventiva de cardiopa-ties que posteriorment es trac-taran en un centre especialitzat.

Pot contribuir molt positivament a la reducció de la taxa de la mor-talitat causada”, destaca Pau Gar-cía, CEO de la companyia TeleHe-alth Devices. El sistema, subratlla García, ofereix “un servei imme-diat que minimitza els costos de la prova i n’universalitza la utilit-zació, ja que una persona sense formació específi ca o fi ns i tot el mateix pacient poden fer-se la prova, en qualsevol lloc i en qual-sevol moment”.

Per la seva part, segons recal-ca el director d’eHealth d’Eurecat, Felip Miralles, “l’iCardio empode-ra el pacient i li ofereix serveis de medicina personalitzada en escenaris com la prevenció de cardiopaties, el seguiment remot i la predicció d’aguditzacions”.

Innovació

08ACTUALITAT FULLS DELS ENGINYERS / 20

El pacient rep un informe diagnòstic al mòbil o tauleta, signat per un metge especialitzat, en només tres minuts.

iCardio

L’empresa catalana

TeleHealth Devicesdesenvolupa

l’electrocardiògraf digital sense fi lsmés petit del món

iCardio permet fer un electrocardiograma sense necessitat d’acudir a un centre sanitari.

www.fullsdelsenginyers.cat09 www.fullsdelsenginyers.cat09

Quin és l’objectiu d’iCardio? En una primera fase, prete-

nem que sigui conegut i avalat professionalment com a eina de treball cardiològica. El primer focus el volem posar, principal-ment, en els col·lectius sanitari, esportiu i farmacèutic. Fins ara, estem tenint molt bona acollida. En una segona fase, pensem a arribar al consumidor final amb una nova versió més econòmica i adaptada a l’ús individualitzat. En qualsevol cas, el nostre prin-cipal objectiu és universalitzar la prova a grans volums de po-blació amb l’objectiu de millorar notablement la prevenció.

Quin ha estat el rol de Telehe-alth Devices i d’Eurecat?

El projecte ha seguit un llarg

i complex camí de gairebé tres anys d’investigació i disseny en el qual s’han fet més de 50.000 proves. S’ha comptat amb el su-port fonamental del centre tec-nològic d’Eurecat per obtenir un dispositiu que ja comença a tenir l’aval i la confi ança del col·lectiu mèdic professional gràcies a la qualitat de senyal, el disseny i l’excepcional portabilitat. Comp-tàvem amb l’experiència medica i de gestió del senyal, però el pro-jecte requeria un vessant tecno-lògic multidimensional molt im-portant. Per això, necessitàvem professionals molt especialitzats en diferents àmbits (electrònica, electrocardiografi a, software... Afortunadament, vam comptar amb la col·laboració d’un centre

tecnològic de primera línia com Eurecat, que disposa dels mitjans tecnològics i professionals ne-cessaris per poder coordinar un projecte tan complex.

Heu presentat aquest projecte a concursos i/o programes de subvenció?

Estem preparant la presenta-ció a la convocatòria d’octubre de l’SME instruments. Creiem que el projecte compleix amb les exigències de la convocatòria. També ens presentarem al Red Dot Disseny Awards, el premi de disseny tècnic més prestigiós d’Europa. Pròximament, estarem molt atents per presentar el pro-jecte a totes aquells concursos i/o subvencions que encaixin amb els nostres interessos.

PAU GARCÍACEO de Telehealth Devices

“El projecte ha seguit un llarg camí de gairebé tres anys en què s’han fet més de 50.000 proves”

“Volem universalitzar l’electrocardiograma amb l’objectiu de millorar notablement la prevenció”.

Només a l’estat espanyol, la insufi ciència cardíaca i del sistema circulatori va ser la causa del 30% de les morts l’any 2015.

FULLS DELS ENGINYERS / 20

FULLS DELS ENGINYERS / 20COEIC / AEIC 10

117.000 professionals conformen el sector de l’enginyeria a Catalunya

Es tracta d’un estudi inèdit a Catalunya i a Espanya, basat en una ambiciosa en-questa sobre 1.000 professionals i 500

empreses que recull la situació actual de l’enginyeria, tant des del punt de vista de la presèn-cia dels enginyers, com des dels reptes empresarials amb els quals estan relacionats. Aquest tipus de projecte sí que es duu a terme en l’entorn geogràfic més proper. França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia ja fa dèca-des que recullen aquesta realitat i analitzen com va evolucionant.

Àngel Simón, president execu-tiu d’Agbar, va donar la benvin-guda als assistents amb l’expli-cació de l’aposta de l’empresa per l’enginyeria. “Agbar compta amb 1.200 enginyers, l’11% del total de la plantilla. Aquest mi-ler llarg d’enginyers suposen,

alhora, un 40% dels treballadors amb tasques de responsabilitat i un 72% dels empleats dedicats a tasques tècniques”. El conseller de Territori i Sosteniblitat, Josep Rull, va presidir la presentació de l’”Observatori de l’Enginyeria” i va destacar “la gran rellevància de l’enginyeria a Catalunya. La visió holística i estratègica del col·lectiu és vital per al desenvo-lupament del país”.

El Conseller va fer un repàs de les evolucions tecnològiques i dels canvis disruptius de les dues últimes dècades i va mani-festar que “bona culpa de l’evo-lució de Catalunya és dels engi-nyers”. Rull també va voler mirar cap al futur per remarcar alguns dels reptes que s’han d’afrontar com la digitalització de les car-reteres, l’aposta per les energi-es renovables o la lluita contra el canvi climàtic, entre altres. “Els enginyers seguireu contribuint

a complir aquests reptes extra-ordinaris. Us necessitem i re-querim estudis com aquest per garantir la bona salut de l’engi-nyeria”, va concloure.

ENGINYERS I ENGINYERES A CATALUNYAUn dels principals objectius de l’”Observatori de l’Enginyeria” ha estat saber el nombre d’en-ginyers que formen el col·lectiu català. Josep Ma. Antoni Grau, director del projecte, va pre-sentar els resultats d’aquesta investigació: “A Catalunya hi ha 117.000 enginyers i enginye-res: 107.500, en situació activa i 9.500, jubilats”. Per la seva ban-da, Josep Oriol Sala, president de la Caixa d’Enginyers, va re-marcar la importància d’un es-tudi com l’observatori per “saber quants som, qui som, com ens dividim i en quines condicions ens trobem”. Un realitat, per a

Sala, bàsica “per a desenvolupar un teixit empresarial sòlid”.

Finalment, Jordi Renom, presi-dent de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, en la clausura de l’acte va indicar que “l’’Observatori de l’Enginyeria’

ha complert l’objectiu d’aconse-guir unes dades amb les quals no es comptava”. Per aquest mo-tiu, va voler donar les gràcies a tots els col·legis professionals, associacions, institucions i em-preses del sector. l

n COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

LA TRANQUIL·LITATNO TÉ PREUEstà la teva empresa al corrent de les obligacions legals?Contracta els serveis de normativa d’Infocentre

normativa@infocentre.eic.catTelf. 935 029 091

El Museu Agbar de les Aigües de Barcelona va acollir la presentació de la primera edició de l’”Observatori de l’Enginyeria”, un estudi sobre la situació de l’enginyeria al nostre país. El projecte ha estat impulsat pels Enginyers Industrials de Catalunya, amb la col·laboració del conjunt de col·legis professionals i associacions d’enginyers catalans, l’Agència de Qualitat Universitària, la Càtedra d’Estadística i empreses representatives dels sectors industrials i tecnològics.

www.fullsdelsenginyers.catFULLS DELS ENGINYERS / 20 11

AEIC / COEIC

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda

d’actes a www.eic.cat

Introducció a Ansys Mechanical 17.018/09/2017 · Presencial · Enginyeria

Bootcamp de bioinformàtica per a enginyers18/09/2017 · Presencial · Tecnologies emergents

BIM: Fonaments per a Autodesk® Revit® MEP 2016 26/09/2017 · Presencial · Enginyeria

Nova ISO 9001:2015. Adequació del nou sistema i canvis respecte a la norma ISO 9001:2008 26/09/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

“Gestió del canvi en cinc passos. Convertir resistències en oportunitats de millora”28/09/2017 · Presencial · Gestió i habilitats directives

“Xarxes elèctriques dominades per convertidors estàtics. Electrònica de potència”29/09/2017 · Presencial · Enginyeria

“L’objectiu és incrementar la capacitat de l’espai aeri a partir d’una gestió més intel·ligent de la informació”

La Unió Europea ha apostat perquè aquest sistema de gestió si-gui més efi cient i pu-gui absorbir l’augment previst de trànsit amb

el programa de fi nançament de projectes de recerca SESAR (Sin-gle European Sky ATM Research). Dos projectes que s’han posat en marxa, Agent i Partake, liderats per la Universitat Autònoma de Barce-lona (UAB), tenen com a objectiu desenvolupar eines basades en les TIC per facilitar una gestió de l’espai aeri més segura i efi cient. Miquel Àngel Piera i Eroles, cate-dràtic d’Universitat de la UAB, és el coordinador de tots dos projectes.

En què consisteix el projecte Agent?

El projecte, en què també parti-cipen la Universitat de Cranfi eld, la Universitat Tècnica de Braunsc-hweig i l’empresa Aslogic, propo-sa un nou sistema de gestió de l’espai aeri en el qual es calcula-ran, per a cada confl icte, diferents combinacions de maniobres per resoldre’l, garantint que no es produeixin col·lisions induïdes i, sota la supervisió del controlador, s’informarà a les aeronaus situa-des a la zona del confl icte sobre les resolucions. Així, mitjançant tecnologia d’agent s’establirà un procés de negociació per escollir la combinació de maniobres que eviti la col·lisió i no comporti una penalització excessiva sobre una aerolínia.

I Partake?Partake es basa en aplicar pe-

tits ajustaments en l’enlairament de les aeronaus en els diferents aeroports europeus per garantir distàncies de seguretat en totes aquelles zones de l’espai aeri on coexisteixen dues o més trajectò-ries i on hi ha risc de perdre la dis-tància preventiva. La implementa-ció dels algoritmes desenvolupats

a Partake, en el qual també inter-venen la Universitat de Cranfi eld, l’Escola Nacional de l’Aviació Civil francesa i Aslogic, no requereixen cap inversió en noves infraes-tructures aeroportuàries, només cal dotar d’eines informàtiques d’ajuda a la presa de decisions que indiquin en quin ordre convé enlairar les aeronaus que estan a punt en la capçalera de la pista d’enlairament dels aeroports.

Quina relació tenen entre si els projectes?

Tots dos pretenen incrementar la capacitat de l’espai aeri a partir d’una gestió més intel·ligent de la informació, reduint sempre la càrrega de treball dels controla-dors. En el cas del projecte Agent, es tracta d’introduir un canvi de procediment en l’actual metodo-logia de treball. El controlador passa a tenir una tasca més basa-da en el monitoratge de confl ictes que no pas en resoldre’ls. Només intervé en aquells en els quals les aeronaus no s’han posat d’acord dins del marge de temps indicat pel controlador.

En el cas de Partake, l’objectiu també és minimitzar la càrre-ga de treball del controlador. Es redueixen considerablement les incidències al costat aire coordi-nant, simplement, l’enlairament de les aeronaus al costat terra. La novetat és que no s’introdu-eixen retards als vols. Enlloc de considerar el volum de trànsit, el que s’analitza són les interdepen-dències espacials i temporals per identifi car els confl ictes que re-queriran una intervenció del con-trolador per poder eliminar-los de la seva càrrega de treball.

En quina fase es troben actu-alment?

Ambdós projectes es troben en la fase d’experimentació mitjan-çant tècniques de simulació digi-tal. S’utilitzen tant dades de tràn-

sit sintètic per generar escenaris complexos, com dades de trànsit real. Actualment, s’han identifi cat aplicacions a menor escala on es podrien aplicar les eines desen-volupades.

Quines són aquestes aplicacions?En el cas del projecte Agent,

es realitzaran proves de valida-ció utilitzant drons a l’espai aeri no controlat. Pel que fa al Par-take, la Comissió Europea ens ha proposat analitzar els be-nefi cis d’aplicar els algoritmes en la gestió de l’espai aeri com-partit entre diferents aeroports. Podria ser el cas de l’espai aeri londinenc, compartit en-tre els aeroports de Heathrow, Gatwick, Stansted, London City i Luton. L’aplicació d’aquests algoritmes permetria la coordi-nació dels enlairaments de ma-nera que s’evitarien confl ictes i es garantirien les preferències de vol a les aerolínies.

Europa, amb més de 35.000 vols al dia, té un dels espais aeris més transitats del món. L’any 2010, el sistema de gestió de trànsit aeri europeu (ATM) va controlar uns 9,5 milions de vols i els pronòstics anticipen arribar a 17 milions de vols l’any 2030, amb pics diaris de fi ns a 50.000.

Projectes

NOVETAT: CURSOS ONLINEIntroducció a la gestió del mantenimentOperacions

Reglament d’instal·lacions en edifi cis. RITEEnginyeria

Ruixadors automàticsSeguretat i medi ambient

Subscriu-te a la NEWSLETTERa www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

“Actualment, quan hi ha un confl icte entre dues trajectòries, els controladors imposen una resolució en base a la seva experiència i càrrega de treball, sota la seva responsabilitat, però no consideren les preferències de les aeronaus implicades”.

FULLS DELS ENGINYERS / 20ENTREVISTA 12

Què ha suposat per Fractus conver-tir-se en repre-sentant de les pi-mes europees en la defensa de les

patents?Primer de tot, cal dir que ha

estat un honor que IP Europe hagi pensat en nosaltres per fer aquesta tasca tenint present que, darrere d’aquest organisme, hi ha companyies tan importants en el teixit empresarial europeu com Nokia, Ericsson o Fraunhofer Institute. Representar les pimes i estar en contacte amb empre-ses de la nostra dimensió o més grans ens aporta una visió molt més àmplia sobre qüestions re-lacionades amb l’IP (propietat intel·lectual) i les patents a nivell europeu.

Des d’aquesta banda de l’At-làntic, es considera que la legis-lació nord-americana protegeix més les empreses que comerci-alitzen la tecnologia que les em-preses innovadores...

Efectivament, malgrat que, en els darrers vint anys, els Estats Units han sigut un referent en la protecció de la innovació i dels invents relacionats amb la tec-nologia, des d’en fa quatre o cinc han fet uns quants passos enrere. En bona part, per satisfer els in-teressos de grans companyies de Silicon Valley. Les grans comer-cialitzadores de tecnologia han forçat una revisió del sistema de patents que està provocant grans canvis en la legislació. Des d’Eu-ropa, ens ho mirem amb preocu-pació ja que aquí també s’està re-visant el sistema i correm el risc

que s’acabin important alguns dels canvis aplicats als Estats Units.

Què hi pot fer l’IP Europe?Intentar evitar que això no

passi perquè un debilitament

del sistema de patents provoca, de forma directa i a mitjà termi-ni, més incertesa i inseguretat en la recerca i la innovació que, alhora, es tradueix en menys fi -nançament i menys projectes en marxa. Per això, des d’IP Europe defensem un sistema de patents sòlid i fort. Treballem a Brus-sel·les perquè les institucions comunitàries (Comissió Europea i Ofi cina Europea de Patents) hi siguin sensibles.

Remuntem-nos a la crea-ció de Fractus el 1999. El doc-tor Puente, que feia anys que investigava les tecnologies fractals a la seva Càtedra de

Telecomunicacions de la Uni-versitat Politècnica de Catalu-nya (UPC), li proposa impulsar conjuntament aquesta iniciati-va empresarial. Què en recorda d’aquells primers temps en què l’empresa era una start-up? Quins van ser els principals desafiaments?

Recordo que, malgrat que la primera ofi cina fos el menjador de casa meva perquè no teníem ni garatge, van ser uns temps plens d’il·lusió. En un primer mo-ment, érem dues persones, però, a poc a poc, vam anar creixent. Per tant, el reclutament de talent va ser un primer aspecte impor-tant als inicis. Com en la majoria d’empreses emergents, la qües-tió del fi nançament també va ser molt rellevant ja que el nostre model de negoci requeria una inversió notable. I, és clar, també vam haver d’afrontar el desenvo-lupament dels primers prototips del producte per demostrar que la tecnologia funcionava. Suposo que són reptes comuns a la majo-ria d’empreses amb característi-ques semblants a les nostres.

Com dèiem, Fractus, com a empresa innovadora, va revolu-cionar la indústria dels telèfons mòbils a tot el món. Gairebé dues dècades després, en quin mo-ment es troben com a empresa?

Tenim un model de negoci con-solidat que consisteix, bàsica-ment, a seguir invertint en tec-nologia i, sobretot, llicenciar per la via de royalties i de patents la tecnologia que desenvolupem. No fugim del model de venda de pro-ductes, però entenem que el més rendible per a nosaltres és la lli-

cència de tecnologia. És un cercle virtuós: llicenciem la nostra tec-nologia i els ingressos que això ens genera, els invertim a desen-volupar-ne de nova. En defi nitiva, seguim el model de companyies grans com Qualcomm o InterDigi-tal, tot i que nosaltres treballem en un mercat més concret, el de la tecnologia d’antenes.

Malgrat que Fractus ha anat evolucionant d’un primer model de negoci basat en la venda de productes cap a un d’enfocat a la comercialització de llicències i cobrament de royalties, no han deixat de fabricar...

No i, de fet, recentment, amb la voluntat de potenciar aquesta activitat hem creat una spin-o� , Fractus Antennas (www.frac-tusantennas.com).

En un context econòmic i tec-nològic tan canviant, com s’ima-gina el futur de Fractus en un ho-ritzó de deu anys?

En base a l’evolució actual, ve-iem que les nostres llicències cada cop tenen més aplicacions. Per tant, imagino que sense aban-donar el món dels telèfons intel-ligents ens anirem expandint cap a noves àrees com els wearables o l’internet de les coses. També s’estan produint molts canvis en el camp de les infraestructures de telecomunicacions com la creació d’una xarxa d’antenes d’estació base (les que es troben damunt dels edifi cis) que doni resposta a la demanda creixent de dades per part dels usuaris que, cada cop més, utilitzen els telèfons mòbils per fer més coses: veure vídeos, navegar per internet, pagar, en-gegar el termòstat de casa abans

d’arribar, etc. Això cal fer-ho amb antenes que tinguin un impacte visual reduït. Per tant, en aquest àmbit properament també apa-reixeran oportunitats de negoci. Finalment, també apostem per l’exportació del nostre model de negoci a companyies que estan en un estadi que nosaltres ja hem superat mitjançant programes de business partners, és a dir, oferim la nostra experiència a altres em-preses que la necessitin.

Per acabar, parlem del paper dels enginyers a Fractus. Com se’n concreta la presència: nú-mero, perfi l i procedència?

Més del 70% dels treballadors som enginyers i pràcticament tots, de Telecomunicacions. Pel que fa a la procedència, el que busquem és el millor talent dis-ponibe d’arreu del món. I he de dir que la proporció d’enginyers i enginyeres s’acosta força a la paritat!

“Les nostres llicències cada cop tenen més aplicacions. Sense abandonar el món dels telèfons intel·ligents, l’empresa s’anirà expandint cap a noves àrees com els wearables o l’internet de les coses”.

TEXT: FRANCESC SOLERFOTO: CEDIDA PER FRACTUS

“Llicenciem la nostra tecnologia i els ingressos que això ens genera, els invertim a desenvolupar-ne de nova”

“Als inicis, el reclutament de talent va ser un aspecte important. I, com en la majoria d’empreses emergents, també la qüestió del fi nançament ,ja que el nostre model de negoci requeria una inversió notable”.

RUBÉN BONET va cofundar Fractus l’any 1999 amb el també enginyer doctor Carles Puente a partir de la primera spin-o� de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’empresa va desenvolupar una tecnologia basada en les formes fractals que va revolucionar la indústria de la telefonia mòbil de tot el món ja que permetia fer desaparèixer les antenes que, fi ns aleshores, sobresortien com un apèndix del terminal. El 2009, Fractus es va enfrontar a deu fabricants de mòbils (entre els que destaquen Samsung, LG, HTC, RIM-Blackberry, Sharp) perquè es reconegués l’ús de les seves patents. En el cas de Samsung, el litigi va arribar a judici i la justícia va acabar donant la raó a l’empresa catalana. Bonet, que n’és el president, va ser designat l’any passat representant de les pimes europees a l’IP Europe, una associació creada recentment per empreses tecnològiques europees amb l’objectiu de defensar el sistema de patents davant del canvi normatiu aplicat als Estats Units i que, al seu entendre, perjudica la innovació.