(foto portada) l’estany: inici de les …foto portada) l’estany: inici de les actuacions...

11
(FOTO PORTADA) L’ESTANY: INICI DE LES ACTUACIONS FORESTALS. SERRADORA BOIX: REFERENT EN EL SECTOR DEL SERRAT. Pere Muxí Enginyer Tècnic Forestal (Consorci Forestal de Catalunya) I. L’ESTANY: INICI DE LES ACTUACIONS FORESTALS. 1. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA FINCA La finca de l’Estany està situada al Prepirineu central català, a la comarca del Berguedà, als municipis de Cercs i Castellar del Riu. La finca té una superfície aproximada de 550 hectàrees i està ordenada amb un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal aprovat l’any 1996. Aquesta finca té un gran interès per diferents motius, entre els que destaquen les grans masses de pi roig (Pinus sylvestris) a la solana i de pi negre (Pinus uncinata) a la part alta i a l’obaga de la finca, i una fageda - faig (Fagus sylvatica)- impressionant a la part baixa de l’obaga. El nom de la finca li ve donat per la gran extensió (10 hectàrees aprox.) que hi ha al sud-est de la finca, al nord de la casa, i que antigament s’inundava, formant-se un estany que s’havia utilitzat per captar l’aigua de la font Salada.

Upload: phamngoc

Post on 18-Apr-2018

219 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

(FOTO PORTADA)

L’ESTANY: INICI DE LES ACTUACIONS FORESTALS.

SERRADORA BOIX: REFERENT EN EL SECTOR DEL SERRAT.

Pere Muxí

Enginyer Tècnic Forestal (Consorci Forestal de Catalunya)

I. L’ESTANY: INICI DE LES ACTUACIONS FORESTALS.

1. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA FINCA La finca de l’Estany està situada al Prepirineu central català, a la comarca del Berguedà, als municipis de Cercs i Castellar del Riu. La finca té una superfície aproximada de 550 hectàrees i està ordenada amb un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal aprovat l’any 1996. Aquesta finca té un gran interès per diferents motius, entre els que destaquen les grans masses de pi roig (Pinus sylvestris) a la solana i de pi negre (Pinus uncinata) a la part alta i a l’obaga de la finca, i una fageda - faig (Fagus sylvatica)- impressionant a la part baixa de l’obaga. El nom de la finca li ve donat per la gran extensió (10 hectàrees aprox.) que hi ha al sud-est de la finca, al nord de la casa, i que antigament s’inundava, formant-se un estany que s’havia utilitzat per captar l’aigua de la font Salada.

Foto 1: zona de Peguera (oest de la finca de l’Estany) a l’any 1972. A l’extrem superior esquerre de la foto es pot veure que hi havia un recobriment molt baix degut a l’explotació forestal d’inicis de segle.

Pel que fa a la flora, les espècies arbòries més abundants són el pi negre (Pinus uncinata), el pi roig (Pinus sylvestris) i el faig (Fagus sylvatica), però també hi trobem blades (Acer opalus), freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior) i avets (Abies alba). Les tres primeres espècies formen masses extenses i amb recobriments molt elevats a la majoria de zones de la finca. El pi negre ocupa tota la part alta de la finca i a l’obaga arriba fins al límit amb el faig, on colonitza totes les carenes fins al límit de distribució del faig. Aquesta espècie apareix de forma molt abundant a la part baixa del Clot de la Molina, formant una massa monoespecífica de faig, que constitueix la fageda més gran del Berguedà. El pi roig apareix sobretot a les vessant més assolellades per sota de la distribució del pi negre. La blada i el freixe els trobem en forma de peus aïllats a les fondalades. L’avet mereix una menció especial perquè, encara que té una presència testimonial dins de la finca i als seus voltants, des de fa uns anys s’ha observat un increment important del regenerat d’aquesta espècie, sense que s’hagi fet cap actuació encaminada a aquest objectiu. El fet que aquesta espècie hagi regenerat de forma abundant i amb plançons ben desenvolupats, fa que calgui valorar les possibilitats reals d’aquesta espècie en aquesta zona i cal tenir-la present en la futura gestió de les zones on hi ha presència de regenerat, per afavorir l’establiment d’aquesta espècie, ja que té un gran interès tan per la seva singularitat a la zona com pel seu interès des del punt de vista forestal. Pel que fa a espècies arbustives, destaquem el boix (Buxus sempervirens), el ginebre (Juniperus communis), el saüc racemós (Sambucus racemosa), el riber petri (Ribes petraeum), el neret (Rhododendron ferrugineum), la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi). També hi trobem l’orella d’ós (Ramonda myconi), la corona de rei (Saxifraga longifolia) i el nabiu (Vaccinium myrtillus). Actualment aquesta finca ha estat inclosa a la Xarxa natura 2000 per la presència de l’orquídia anomenada sabateta de la Mare de Déu (Cypripedium calceolus). Si fem referència a la fauna, hem de destacar la presència de moltes espècies interessants per diferents motius en aquesta finca. Cal destacar la presència de gall fer (Tetrao urogallus), amb una població molt important entre la finca de l’Estany i les finques veïnes. Actualment hi ha una zona d’unes 4 hectàrees lliures de gestió per preservar aquesta espècie. A més, també cal respectar els períodes crítics de l’espècie. Els treballs de millora realitzats en aquesta finca des del 2002 i els realitzats en finques veïnes amb anterioritat, no han suposat cap prejudici per l’espècie, ja que és habitual veure el gall a les zones estassades, podades i on s’ha reduït la densitat, sobretot a la tardor, ja que amb la reducció del recobriment ha augmentat la insolació al sotabosc i això ha implicat l’establiment d’espècies que abans no hi eren i també ha incrementat la fructificació de certs fruits del bosc.

El fet de prohibir l’actuació en algunes zones com els cantadors, és evidentment, beneficiós i necessari per la preservació de l’espècie, però la prohibició d’actuacions en zones extenses i continues podria implicar un prejudici per l’espècie perquè reduiria la poca capacitat de vol que té l’espècie i fer-la més vulnerable als seus depredadors. Cal valorar en cada cas el tipus de gestió que cal fer, perquè en unes zones serà necessari limitar totes les actuacions en un rodal i en canvi en altres serà beneficiós actuar en rodals per reduir el recobriment.

Foto 2: excrements del gall fer a la part alta de la finca

Foto 3: senyals de la presència d’alguna espècie de picot

A part d’aquesta espècie també hi ha presència de picot negre (Dryocopus martius) i de mussol pirinenc (Aegolius funereus). Pel que fa als grans mamífers, cal citar el cabirol (Capreolus capreolus), l’isard (Rupicapra rupicapra) i el senglar (Sus scrofa). Una altra espècie abundant i en bon estat de conservació és el tritó pirinenc (Euproctus asper), que el trobem a tots els torrents amb règim permanent de la finca. Pel que fa als bolets, citarem els més coneguts com el rovelló (Lactarius sanguifluus), el pinetell (Lactarius deliciosus), el fredolic (Tricholoma terreum), la llenega blanca (Hygrophorus glyocyclus) i el cep (Boletus edulis). Una altra espècie també interessant, és el bolet de greix (Gyromitra esculenta), que apareix a la part alta i baixa de l’obaga, normalment en zones de pi negre. 2. GESTIÓ REALITZADA

La part baixa de l’obaga de les Nou Comes s’havia explotat a finals del segle XIX i a inicis del segle XX. En canvi la part alta no s’havia explotat mai per la manca d’accessos i perquè algunes de les zones que avui en dia estan poblades per pi negre eren pastures. Durant molts anys la gestió forestal de la finca ha estat totalment aturada, i no va ser fins a l’any 1996, amb l’aprovació del PTGMF. de la finca en que es van iniciar els passos necessaris per a re-emprendre aquesta gestió. Tot i així, degut principalment a la lentitud de diferents processos administratius, les primeres actuacions programades al PTGMF. no es van poder realitzar fins l’any 2002. L’autorització definitiva per a executar l’actuació més important de les previstes al PTGMF., que és la construcció de la pista forestal principal, va endarrerir-se encara un xic més: fins al 2004. Tots els treballs silvícoles que s’han anat fent des del 2002 fins al 2006 han estat aclarides de millora, per reduir la competència i extreure els peus més dominats, estassades de matoll, podes fins a 2 metres d’alçada i eliminació de restes en alguns casos (veure fotos 4 i 5). Els peus que es van extreure per la construcció de la pista i els que s’han extret en les actuacions de millora, han estat pràcticament tots de pi roig i de pi negre i s’han destinat a serra o a palets depenent del diàmetre. Per la construcció de la pista, en alguns trams també es van extreure peus de faig, i aquests s’han portat a Sant Gaudens (França). Fins ara s’ha actuat en una superfície de 60 ha: 11 l’any 2002, 19 entre 2003 i 2004 i 30 entre 2005 i 2006.

Fotos 4 i 5: zones abans i després dels treballs de millora

Hi ha moltes zones a la fageda (veure foto 7) on caldria una actuació de millora per reduir la competència, per treure els peus morts, els tombats i els torts i per fer una estassada (hi ha boixos que arriben als 4 metres d’alçada), però la manca d’infraestructures impossibilita la realització d’aquestes actuacions.

3. ASPECTES QUE DIFICULTEN LA GESTIÓ Hi ha diferents aspectes que dificulten la posada en pràctica del PTGMF. i la realització d’una correcta gestió forestal. Alguns d’aquests aspectes son de tipus tècnic i lligats a les pròpies característiques de la finca. Altres són de tipus legal o administratiu i de tipus econòmic. D’entrada, per les característiques de la finca hi ha tres zones, que en total ocupen unes 25 ha on no s’hi pot fer cap actuació perquè el bosc té una funció protectora del terreny molt important i/o s’han declarat com a zones de protecció per la presència d’espècies de fauna o de flora protegides. Actualment no hi ha cap tipus de subvenció on es puguin incloure alguns dels conceptes exposats anteriorment, per tal de compensar al propietari la prohibició de la gestió forestal.

Foto 6: zona de fageda adulta

Foto 7: zona de fageda jove

La major dificultat de tipus tècnic és la manca de pistes forestals i la dificultat de la seva execució, que comporta alhora un elevat cost. Inicialment, la finca només disposava d’un camí d’accés fins a la casa, poc més de 2 km en una finca de més de 500 ha. La inexistència de pistes de desembosc fa que els costos d’explotació siguin molt elevats i no sigui rentable cap tipus d’explotació. Per poder fer una explotació adequada es va planificar la construcció de 30 quilòmetres de pistes, dels quals, aproximadament 13 eren de pista principal, 6 de pistes secundaries i la resta de desembosc. La densitat viària actual, un cop construïdes les pistes principals és de 26 m/ha, una densitat encara per sota de les densitats recomanades: la densitat recomanada amb un pendent mitjà entre el 13 i el 35%, sense incloure les pistes de desembosc és de 35-40 m/ha. Si poden construir-se les pistes secundaries previstes s’arribarà a una densitat propera a la recomanada: 33,3 m/ha. I si finalment es construís la totalitat de la xarxa, s’arribaria fins una densitat total (incloent pistes de desembosc) de 58,2 m/ha.

Figura 1: mapa de les pistes existents i la superfície aprofitable. Mapa: J. Vigué

Figura 2: mapa de les pistes projectades i la superfície aprofitable. Mapa: J. Vigué

A més del problema que suposa l’elevat cost econòmic, la construcció de pistes forestals també comporta importants dificultats administratives degut a la inclusió de la finca dins l’EIN de la Serra d’Ensija-Rasos de Peguera. Tot i que segons el Decret 213/1997, de 30 de juliol, que modifica el Decret 328/1992 de 14 de desembre, s’estableix que: “També podran quedar exempts del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental els projectes de camins forestals promoguts per particulars en finques que disposin

d’un pla tècnic de gestió i millora forestal aprovat, sempre que e promotor presenti un

qüestionari normalitzat amb informe previ preceptiu de la Direcció General de Medi Natural

del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i amb la resolució prèvia de la Direcció

General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de medi Ambient”, el propietari va haver de presentar un estudi d’impacte ambiental que li va implicar un elevat sobrecost i un allargament dels tràmits administratius per poder aconseguir l’autorització. El projecte i l’Estudi d’Impacte Ambiental es van presentar al CPF com a una modificació del PTGMF.

Foto 8: Clot de la Molina. Masses de pi negre i la fageda al fons de la vall.

Foto 9: El Serrat de les Estelles i l’Obaga de les Nou Comes.

A part del que s’ha esmentat anteriorment, el propietari tampoc ha rebut cap compensació econòmica pels costos addicionals que li va comportar l’aplicació de les mesures correctores (veure imatge 4), tal i com s’exposa a l’Article 10 (10.2) del Decret 328/1992, de 14 de desembre: “El departament de Medi Ambient prestarà col·laboració tècnica i econòmica per a la redacció dels estudis d’impacte ambiental en projectes d’obres d’instal·lacions promoguts

pels consells comarcals, els ajuntaments o els propietaris particulars que, com a conseqüència

de l’aplicació de la normativa del Pla, s’hagin de sotmetre al procediment d’avaluació

d’impacte ambiental ”.

Foto 10: mesura correctora en un tram de la pista amb fort pendent A l’any 2003, es van sol·licitar ajuts pel projecte i per l’Estudi d’Impacte Ambiental, segons l’article 10.2 del Decret d’aprovació del PEIN i es va denegar per manca de pressupost. Al mateix any es va demanar l’ajut pel projecte i per l’Estudi d’Impacte Ambiental dins de la convocatòria dels ajuts per a inversions en espais inclosos al PEIN, en concepte d’infraestructures ramaderes i projectes necessaris per desenvolupar les obres i es va denegar per no adaptar-se als supòsits establerts, desestimant-se posteriorment un recurs presentat. A les convocatòries d’ajuts a la gestió forestal sostenible de 2003-2004 i 2004-2005 també es va sol·licitar ajut econòmic per a la construcció de la pista, obtenint el mateix resultat en ambdues convocatòries: l’ajut, que si s’havia atorgat pels treballs silvícoles, no es va atorgar per a la construcció de la pista per manca de pressupost. D’altra banda, les dificultats amb que ha topat el propietari per a la construcció d’unes pistes imprescindibles per a la gestió forestal de la finca contrasten amb el fet que s’hagi dut a terme l’arranjament de camins dins de la finca amb maquinària de cadenes, subvencionat per entitats públiques i sense el consentiment del propietari. La presència a la finca d’espècies de fauna i flora protegides també comporten limitacions a la gestió forestal que no han estat mai compensades econòmicament per l’administració. Com s’ha comentat abans, hi ha declarades a la finca diferents zones de reserva per a espècies protegides que sumen una superfície de 25 ha en que el propietari no pot realitzar cap tipus d’explotació. A la convocatòria d’ajuts per la gestió forestal sostenible de l’any 2002 es va demanar un ajut per a la compatibilització de les explotacions forestals amb la fauna, concretament per picot negre (Dryocopus martius) en unes 22 ha, que no es van concedir, al·legant que aquesta espècie no criava a la zona. Podem concloure que aquesta finca és un clar exemple de que la seva inclusió dins d’un EIN ha estat un problema pel propietari, tant des del punt de vista burocràtic com econòmic i temporal. II: SERRADORA BOIX: REFERENT EN EL SECTOR DEL SERRAT. 1. DESCRIPCIÓ DE L’EMPRESA. La Serradora Boix es va fundar l’any 1977 amb un objectiu empresarial principal: l’aprofitament integral de la fusta en tronc de la nostra àrea d’influència, per a usos domèstics i industrials, principalment embalatge. La distribució territorial estratègica i el volum de producció permeten a Serradora Boix ser el principal subministrador del mercat català d’embalatge de fusta. El consum anual de tronc de Serradora Boix és de 210.000 m3/any, que representa una tercera part del total de la fusta en tronc consumida per serra i pals a Catalunya. L’àrea d’influència d’aprofitaments forestals de la Serradora Boix es sobre 350.000 hectàrees arbrades, corresponents, principalment a la Catalunya central, a les comarques del Solsonès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Ripollès i Osona. Actualment en la mateixa empresa s’integra gran part de les activitats pròpies de la cadena forestal: - Treballs forestals i la tala dels arbres - Transformació dels troncs en fusta serrada

- Fabricació de palets i altres tipus d’embalatges de fusta.

Actualment l’empresa té 3 plantes diferents: � Planta Balars És la primera instal·lació de què va disposar Serradora Boix. Està situada a

Puig-Reig (Berguedà) i disposa d’una línia per produir fusta serrada per palets. � Planta Saltet També situada a Puig-Reig, és la planta més gran. Va entrar en funcionament

l’any 1998 i actualment disposa de la tecnologia més avançada per a serrar fusta de petit diàmetre, adaptada a la fusta del país.

� Planta de Galera: Situada a Gaià (Barcelona), s’hi prepara tauler aglomerat per a ús en embalatge.

Foto 1: vista àrea de la planta Saltet. Foto: Serradora Boix

La Serradora Boix produeix anualment: • 80.000 m3de fusta serrada • 2.000.000 de palets • 100.000 m3 de subproducte Un 60% de la fusta es compra a rematant i la resta prové de l’explotació pròpia de la serradora. La majoria dels arbres arriben amb la longitud inicial del bosc, tallats a 8 cm de diàmetre en punta prima, sempre que la longitud mínima sigui de 6 metres. Taula 1: Percentatge de les espècies serrades i procedència d’aquestes. Font: Serradora Boix. Espècie

Percentatge (%) Procedència habitual de la

fusta

Pi roig (Pinus sylvestris) 46 Catalunya Pinassa (Pinus nigra) 38 Catalunya Douglas (Pseudotsuga menziesii) 4,5 França Pi blanc (Pinus halepensis) 4 Catalunya Pi marítim (Pinus pinaster) 3,5 França Pi negre (Pinus uncinata) 3 Catalunya Avet roig (Picea abies)

Avet (Abies alba) 1 França

Foto 2: carregadors. Foto: Serradora Boix

Foto 3: entrada de la peladora. Foto: Serradora Boix

Foto 4: cadena de muntatge de palets. Foto: Serradora Boix.

Foto 5: producte acabat al pati. Foto: Serradora Boix

Pel que fa al personal, la serradora té una plantilla de més de 130 treballadors, a més dels llocs de treball externs que es generen, que actualment superen els 150. Cada dia entren a la serradora entre 40 i 50 camions d’arbres desbrancats i amb escorça. L’empresa també té entre 20-30 transportistes per portar la matèria primera a la serradora i per portar el producte final i els diferents subproductes als clients.

Foto 6: camió pesant a la bàscula d’entrada. Foto: Serradora Boix

2. PROJECTE I+D Al 2005 s’inicia el funcionament d’una línia de serra d’aprofitament integral de la fusta de petit diàmetre, ja que davant la capacitat dels nostres boscos de generar un producte de petites dimensions, i la dificultat actual d’absorbir-lo, s’arriba a la conclusió que hi ha un desequilibri entre la fusta disponible als boscos catalans i la capacitat de les indústries per transformar-lo. S’inicia un projecte d’adaptació als productes que produeixen els nostres boscos, optimitzant al màxim l’aprofitament integral d’un tipus tronc que fins ara no era aprofitat per la indústria de serrat i al mateix temps poder fer front a les necessitats productives del mercat actual, posant especial èmfasis a la millora de la qualitat i la seguretat en tot el procés productiu. La Serradora té la garantia de qualitat: ISO 9001:2000, i des del mes d’abril d’aquest mateix any, té el segell PEFC, una certificació de la Cadena de Custòdia, que suposa un pas més en el procés de garantir un desenvolupament sostenible.