formentera més propera, núm 6
DESCRIPTION
Revista del Consell Insular de FormenteraTRANSCRIPT
el treball dur de molts i diversos col·lectius residents a l’illa,
conjuntament amb les institucions i la població autòctona de
Formentera.
És una via de participació social de les persones immigrants,
com una forma d’integració i actuació en la societat d’acollida,
com una voluntat activa d’incorporació progressiva. Enalteix
la importància de la vida associativa que va més enllà
d’una participació limitada o condicionada a les exigències
administratives.
La Festa Intercultural s’ha convertit en molt més que una festa.
S’ha convertit en una eina per intentar impulsar la creació
d’espais i processos d’interacció positiva que vagin obrint i
generalitzant relacions de confiança, reconeixement mutu,
comunicació efectiva, diàleg i debat, aprenentatge i intercanvi,
cooperació, cohesió social i convivència democràtica.
Revista del Consell Insular de FormenteraExemplar gratuït | Número 6
Entrevista a Margalida FontLa Formentera més tradicionalPosada en marxa del Centre de Dia
2
* Horari d’hivern fins 31/05.
Zones d’estacionament:Sant Francesc [pàrquing sa Senieta]; Sant Ferran [pàrquing Renault]La Savina [davant Hostal la Savina]; La Mola [pàrquing església]Es Pujols [davant oficina turisme]; Ses Bardetes [vora parc infantil]
Puntnetmòbil
Àrea de Medi Ambient: 971 32 10 87 [ext.2]Més informació: www.formenteraneta.info
Dilluns_la Mola [09.00 a 11.30h]; Sant Francesc [11.30 a 14.00h]Dimarts_Sant Francesc [09.00 a 11.30h]; la Savina [11.30 a 14.00h]Dimecres_Sant Ferran [09.00 a 11.30h]; es Pujols [11.30 a 14.00h]Dijous_la Mola [09.00 a 11.30h]; es Pujols [11.30 a 14.00h]Divendres _Sant Ferran [09.00 a 11.30h]; ses Bardetes [11.30 a 14.00h]Dissabte_la Savina [09.00 a 11.O0h]; Sant Francesc [11.00 a 13.30h]
Els diumenges i festius no hi haurà serveiEls diumenges i festius no hi haurà servei
Petits electrodomèstics_Envasos d'esmalts i pinturesTòners, cd´s, mòbils_Piles i bateries_Roba i sabates
2 3
L’acomiadament de l’estiu i l’arribada dels primers
freds marquen un canvi molt important en el ritme
de vida de la gent de Formentera. Les presses i
l’estrès propis dels mesos de juliol i agost –signes
inequívocs que la nostra economia és totalment dependent del
turisme– donen pas a un estat de letargia que, de ben segur,
s’aproxima molt més al ritme de vida del que podem anomenar
la Formentera tradicional.
Efectivament, abans que el monocultiu turístic fos la principal
font d’ingressos a l’illa –per no dir l’única–, les tasques agràries
i d’aprofitament del medi eren les que marcaven el volum de
feina i els cicles temporals. Així i tot, tampoc no s’ha de caure
en l’error de pintar un passat ideal, un estil de vida bucòlic
alliberat de problemes i preocupacions. La feina era dura,
requeria un esforç físic important i les preocupacions també
eren presents, especialment si les collites no eren bones i hi
havia boques per alimentar.
FORMENTERA MÉS PROPERA Número 6 | gener/febrer 2011 | Exemplar gratuït Edita: Consell Insular de Formentera Redacció: Plaça de la Constitució, 1 Sant Francesc Xavier - Formentera 07860 Tlf: 971 32 10 87 | Fax: 971 32 25 56 Direcció i coordinació de redacció: Anabel Costa i Ferrer <[email protected]> Direcció d’art i disseny: Nomiris disseny gràfic <www.nomiris.com> Fotos: Alfredo Montero <[email protected]> Dipòsit legal: F 3-2010 Nota: Imprès sobre paper amb certificació ecològica FSC.
D’actualitatLes primeres notícies de l’any 2011 | pàg. 4
En primera personaEntrevista amb la consellera de Benestar Social i Joventut del Consell de Formentera, Margalida Font | pàg. 5
Miscel·làniaTot el que has de saber
SuMARI//EDITORIAL//INFO
sobre les diferents àrees que conformen el Consell Insular de Formentera: Benestar Social, Medi Ambient i Economia, entre d’altres | pàg. 8
No et perdis l’entrevista amb Jane Wenham, presidenta de l’Agrupació Intersectorial de Petits i Mitjans Empresaris de Formentera | pàg. 22
Illa al sudLa pesca tradicional a Formentera de la mà d’Esperança Colomar Marí | pàg. 24
Entrevista a Vicent Costa, fundador del Museu etnològic de Formentera i artesà en l’elaboració d’instruments musicals tradicionals | pàg. 26
Posa’t al diaInforma’t de l’agenda cultural, les subvencions i els cursos durant els mesos de gener i febrer | pàg. 28
Les nostres veusCol·laboren l’Associació Andalusa de Formentera i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’alumnes de Formentera, FAPA | pàg. 29
La vida, entesa com un exercici de supervivència, implica
que els individus necessàriament han d’interaccionar amb
el medi que els envolta per aconseguir-ne allò que els és
necessari per viure. Aquesta interacció era realment estreta
quan la terra i la mar eren gairebé les úniques fonts de riquesa
a Formentera. En aquells moments es podia parlar d’una
vertadera comunió entre home i natura: d’ella s’extreia tot el
que era indispensable per viure, i per això se li guardava gran
respecte. La conseqüència, una forma de vida dura i austera,
però allunyada de la tirania dels rellotges que avui dia patim.
Abans la terra es treballava acuradament i amb autèntica
devoció, especialment quan es tractava del conreu del blat,
ja que aquest era la base de l’alimentació. Els cicles de
la lluna marcaven l’hora de la sembra, la poda i el moment
òptim per tallar fusta. Les cases eren el paradigma d’aquella
austeritat: construccions petites, simples, despullades de tot
allò innecessari i, al mateix temps, sòlides com a fortaleses
per acomplir la seua funció principal: resguardar i protegir les
persones. I amb el sentiment de gratitut per damunt de tot,
costums tant significatius com el de donar un bon cantó de pa
als animals de preu el dia de Nadal, per agrair-los la feina de
tot l’any.
No ens equivocaríem en afirmar que en les darreres dècades
s’ha perdut gran part d’aquella mesura, de manera que el
concepte d’allò “necessari” sovent es mescla amb el d’allò
“superflu”, amb tots els excessos que aquest fet comporta. Tot
això ens hauria de fer reflexionar en el valor de tots aquells
coneixements consolidats consuetudinàriament generació
rere generació, així com en el que ens pot aportar, de cara a la
vida actual, aquella forma de pensar i de viure.
Editorial
Bona acollida de la nova deixalleria mòbil per part de la ciutadania AquEST EquIPAMENT gRATuïT ÉS PIONER A LES BALEARS
Premi a la millor gestió pública esportiva 2010
El passat mes de desembre,
l’àrea d’Esports del Consell
Insular de Formentera va ser
guardonada amb el premi a la
millor gestió pública esportiva de Balears
de l’any 2010 a càrrec de l’Associació de
gestors Esportius Professionals de les
Illes Balears (AgEPIB).
En el lliurament de trofeus, es va fer
menció a la feina feta, no només per
l’actualització i millora dels serveis
ja existents, sinó a la planificació i
desenvolupament de dos grans eixos,
d’una banda la posada en marxa del
projecte del complex esportiu del camp
de futbol, que serà una realitat aquest
any i, d’altre el centre poliesportiu
La primera deixalleria mòbil de
Formentera ja és una realitat
gràcies als Fons Estatals de
Desenvolupament Local (Pla
E). Aquest camió de 8 metres de longitud
abatible és la primera deixalleria
mòbil de les Balears i representa un
complement excel·lent als serveis
que avui per avui presta el Punt Net
del cap de Barbaria. Aquest servei es
complementarà a partir d’enguany amb
Formentera – Praderies de Posidònia, la
Volta en BTT a Formentera i la Volta a
Peu a Formentera.
L’acte va comptar amb un gran nombre
d’assistents, entre els quals destaquen
autoritats del món esportiu i polític
balear com el president del Consell de
Formentera, Jaume Ferrer, el delegat
de la Presidència per a l’Esport, Diego
gonzalez, Jose Fina Ramis, consellera
de Joventut, Esports i Igualtat del
Consell Insular de Mallorca i el director
general de l’Institut Municipal de
l’Esport, Juan Valenzuela o José Luis
Berbel, president de l’AgEPIB, que en la
seua intervenció va destacar l’important
paper dels gestors esportius dins tots
els àmbits, per tal de seguir treballant
tots plegats per la qualitat i millora del
serveis esportius de les nostres Illes
com a eina essencial per la millora de la
qualitat de vida dels nostres ciutadans i
ciutadanes.
la nova deixalleria física que l’empresa
Cespa construirà a l’illa tal i com preveu
el seu contracte amb la institució insular.
La deixalleria mòbil està especialment
dissenyada per recepcionar tots
aquells petits estris i residus perillosos
i no perillosos de poc volum com ara
tòners, fluorescents, piles, bateries,
electrodomèstics, etc., que per norma
general costa més que arribin als punts
adequats d’entrega.
cobert, aconseguint crear una oferta
moderna, completa i polivalent, que
permetrà cobrir part de les necessitats
del sector esportiu a l’illa de Formentera.
També es va destacar l’esforç fet
en l’execució d’esdeveniments de
caire esportiu de gran nivell com el
Mundial de Windsurf (2007), el Torneig
Internacional de Futbol (2007), la Copa
del món de caiac de mar (2010), així
com les següents edicions anuals de
la Mitja Marató “Illa de Formentera”,
el torneig Aleví de Futbol, la Cursa de
la Constitució, l’Estada Nacional de
Judo, la 4a Travessia nedant “Illa de
D’ACTuALITAT
El fet que sigui un servei mòbil, permet
realitzar un circuit setmanal de servei,
incidint especialment en els nuclis i
zones residencials més allunyades de
l’actual Punt Net, establint un horari
per a cada ruta. La seua posada en
marxa representa una comoditat i servei
complementaris per als domicilis de
l’illa.
4
“Per desenvolupar aquesta feina s’ha de tenir una sensibilitat especial cap a les persones més necessitades”
Compromesa políticament des de la joventut, Margalida
Font, actual consellera al capdavant de l’àrea de Benestar
Social del Consell de Formentera, es va destapar
públicament a les eleccions locals del 2007. La creació de
la futura institució insular fou una motivació molt engrescadora per
a ella.
Mallorquina de naixement, s’identifica plenament amb la idiosincràsia
de l’illa després de 21 anys afincada a Formentera. Es declara
aficionada a l’esport en general i disfruta de l’arribada de l’hivern,
moment en el qual surt a passejar per Formentera amb els seus dos
cans. Dedicada a la docència abans d’entrar en la vida política, la
seua trajectòria en el Consell de Formentera s’ha caracteritzat per
prioritzar el benestar de les persones.
4 5
EN PRIMERA PERSONA
6
Quins avanços s’han dut a terme a l’àrea de Benestar Social en aquesta legislatura?
Sobretot, la reorganització de tots els serveis que integren l’àrea de Benestar Social.
Ampliar els serveis cap a la ciutadania era una de les prioritats d’aquest equip de govern
i així s’ha fet amb serveis com l’atenció domiciliària, el servei de dependència, el de
treball i formació i el d’immigració. Totes aquestes seccions s’han vist incrementades
quant a personal, el que ha repercutit en la millora de la qualitat del servei. quant a
infraestructures, ens vàrem trobar amb el projecte del Centre de Dia aparcat, pel que un
dels reptes ha set reactivar-lo i aconseguir-ne la posada en marxa. Aquest equipament
juntament amb el reforç dels serveis essencials dirigits a la gent de Formentera suposen
començar a viure com a ciutadans i ciutadanes de primera categoria.
Aquesta millora dels serveis, com en els casos de l’àrea d’Immigració o de
Treball i Formació, són conseqüència de l’augment de subvencions per part
d’altres institucions en els darrers anys, el que ha permès augmentar el personal.
Actualment tenim 4 àrees que estan finançades pel govern Balear, que son la Renda
Mínima d’Inserció (RMI), el departament de Formació i Treball, el d’Immigració i el
de Dependència. La millora d’aquestes àrees és fruit de la bona coordinació i sintonia
en les negociacions entre l’àrea de Benestar Social de Formentera i el govern Balear.
El bon enteniment entre institucions ha fet possible l’arribada de moltes inversions a
Formentera. Ha set una de les fórmules per poder ampliar tots els serveis en matèria
de benestar social. És evident que parlar la mateixa llengua política, tant a nivell balear
com nacional, ha fet que Formentera estigui molt ben tractada.
Quines són les prioritats actuals de la seua àrea? Jo sempre seguiré lluitant per
augmentar el Servei d’atenció domiciliària, però ara per ara la prioritat és la posada en
marxa del Centre de Dia. Tot el personal de l’àrea de Benestar Social està bolcat amb
aquest projecte. un altre dels projectes més necessaris i en el qual estam treballant, és
el projecte de la futura residència de Formentera. En els pressupostos d’enguany hi ha
una part d’inversions destinada a la residència i una altra a la construcció d’un tanatori
propi del segle XXI, ubicat als terrenys annexos al cementiri. En aquesta mateixa línia
també hi ha una partida pressupostària per millorar els cementiris i donar sortida a
determinades mancances amb la rehabilitació de l’entrada d’accés i la instal·lació de
banys públics. quant a joventut tenim un avantprojecte per crear més espais al Casal
de joves per tal d’oferir més alternatives d’oci als nostres joves.
La imminent obertura del Centre de Dia o la futura residència constaten la prioritat
d’aquest equip de govern que les persones són el primer. Teníem un compromís
amb els ciutadans i ciutadanes de Formentera amb la posada en marxa del Centre de
Dia i esperam que el pròxim mes de març sigui una realitat a portes obertes. L’obra
està pràcticament acabada i ara s’estan ultimant els darrers detalls tècnics, com la
construcció de la rotonda d’accés a l’hospital o l’ampliació de potència per part de
la companyia elèctrica gesa. Així mateix, el futur director del Centre de Dia està
treballant en la gestió interna, perquè en el moment que finalitzin els treballs tècnics
ja ho tenguem tot enllestit per a l’obertura. quant a l’equip humà, una part sortirà
de l’àrea de Benestar Social i una altra part serà de nova contractació. Recordem que
enguany és el tercer any que es fa el taller Tramuntana, orientat a formar personal
sociosanitari, amb l’objectiu de satisfer la demanda laboral derivada de la creació de
nous serveis.
6
EN PRIMERA PERSONA
Enguany hi ha hagut una millora qualitativa del Servei
d’atenció domiciliària. quan em vaig posar al capdavant de
l’àrea de Benestar Social, només hi havia dos persones que
es dedicaven a l’assistència domiciliària. S’ha hagut de fer un
gran esforç per augmentar el personal i avui podem dir que
tenim cinc persones que es dediquen a l’atenció domiciliària.
Era una de les prioritats d’aquesta àrea de gestió, ja que en un
moment on el Centre de Dia i la residència eren molt llunyanes,
l’assistència a domicili era un dels únics serveis que podíem
prestar a les persones dependents. Actualment el servei és
de dilluns a divendres, però podem dir que pròximament
s’ampliarà per tal de poder oferir assistència domiciliària de
dilluns a dilluns.
Quin paper ocupen a la seua àrea els programes d’integració
social o exclusió laboral? L’aposta més important d’aquesta
àrea ha anat cap a les rendes mínimes d’inserció, perquè
cobreixen dos aspectes tan importants com són la formació i
la inserció laboral. Al principi
es gestionava una sola renda
mínima des de Formentera
i ara s’han incrementat de
forma notable. I no només
això, sinó que es duen a terme
molts d’acompanyaments,
que es tracta de programes
de suport dirigits a persones
que estan en risc d’exclusió social. La reinsercio educativa i
laboral permet millorar la qualitat de vida de les persones. Per
altra banda, tenim subvencions i convenis amb la conselleria
de Treball i Formació i el Servei d’Ocupació de les Illes Balears,
que ens permeten oferir cursos per a l’aprenentatge d’un ofici.
Enguany és el quart any consecutiu que s’imparteix un curs de
monitor de temps de lleure, el que és molt important de cara a
l’escola d’estiu o el Diverespai.
De fet, darrerament hi ha hagut una empenta de l’àrea de
Joventut amb l’Escola d’estiu, la consolidació del Casal de
joves o el Diverespai. L’àrea de Joventut també era una àrea
que s’havia de consolidar. quan vàrem començar el Casal de
joves just s’havia inaugurat i era una feina nostra la posada
en marxa. A poc a poc hem anat adequant les activitats que
ofereix el casal a les demandes de les famílies i dels joves, ja
que creiem que tenen molt a dir sobre les alternatives d’oci.
Crec que s’ha fet una passa important, ja que gràcies a la
reducció de la franja d’edat s’ha aconseguit la participació
de joves en edat adolescent. un altre fet important ha set
l’ampliació de l’Escola d’estiu. Ja ho havíem intentat fa
dos anys i enguany ho hem aconseguit amb uns resultats
satisfactoris per les famílies. Fer arribar l’Escola d’estiu a
l’únic punt de Formentera que no en tenia va ser una de les
fites importants del passat 2010.
En una àrea tan complexa com la seua, on es tracta amb
persones, que en ocasions tenen moltes necessitats, com es
prepara la consellera de Benestar Social per afrontar la jornada
diària? Treballam en situacions extremadament delicades i
intentam abordar totes les dificultats que se’ns presenten amb
molta professionalitat. El personal de l’àrea de Benestar Social
treballa coordinadament per solucionar qualsevol situació
des de Formentera. És digne de destacar i d’agrair tota la
tasca que realitzen els tècnics de la casa. Personalment, és
emocionant quan veus l’agraïment de la gent, com en els
casos dels familiars de persones dependents. És una feina
molt agraïda que no seria possible sense la bona sintonia entre
tot el departament. Per desenvolupar aquesta feina s’ha de
tenir una sensibilitat especial
cap als més necessitats i la
intentam aplicar sempre.
A més també gestionau
altres temes com la Festa
Intercultural, que és una de
les més aclamades i amb
mes participació. La Festa
Intercultural en aquests darrers anys s’ha consolidat com
una data de referència a Formentera, amb una gran èxit de
participació. Cada any hi participen més països i comunitats
autònomes per tal de viure una jornada de cohesió de totes
les nacionalitats que conviuen a Formentera. S’ha de recordar
que Formentera és un territori que ha experimentant una
arribada massiva d’immigració. L’àrea d’Immigració és la que
més usuaris té de tots els serveis de Benestar Social. un dels
objectius és facilitar a les persones immigrades la informació
necessària en matèria d’estrangeria i immigració o assessorar
en els diferents tràmits, com per exemple amb l’obtenció,
mitjançant la via d’arrelament, de la targeta de residència i
treball, que és un dels tràmits més demandats. La Diada
Intercultural propicia la integració de la ciutadania i el poble
de Formentera així ho demostra amb l’elevada participació.
Quins són els plans de futur per a la consellera de Benestar
Social de Formentera? El més probable és que en acabar
aquesta legislatura defensi els interessos de la gent d’Eivissa i
Formentera a Madrid, com a senadora de les Pitiüses.
“EL CEntrE dE dia i EL rEforç dELs sErvEis EssEnCiaLs suposEn
ComEnçar a viurE Com a Ciutadans i CiutadanEs dE primEra
CatEgoria”
7
88
MISCEL·LàNIA|Economia
Pressupostos 2011
El Consell Insular de
Formentera va aprovar
al desembre passat el
pressupost de la institució
per a l’any 2011. Enguany el Consell
gestionarà més de 31 milions d’euros.
Aquest pressupost aposta per seguir
millorant els eixos bàsics d’aquest equip
de govern com són el benestar social,
l’ordre públic i la neteja.
Les prioritats dels nous comptes
són seguir fent inversions per dotar
Formentera de tots aquells serveis que li
falten i crear infraestructures necessàries
per millorar la qualitat de vida de totes
les formentereres i formenterers.
Podem dir que la plantilla del Consell
està completa i consolidada, la
nova institució està funcionant a
ple rendiment i no creim que s’hagi
de crèixer més quant a personal.
Les inversions, per tant, seguiran sent
l’element més important dels comptes,
amb una partida de més de catorze
milions d’euros. Aquestes inversions
aniran destinades a dos aspectes
fonamentals.Per una banda, seguir en
la millora dels nostres pobles, per tant
es duran a terme inversions a tots els
nuclis urbans de l’illa que s’ajuntaran
amb les obres en marxa actualment.
D’altra banda, el segon eix és seguir
dotant Formentera d’infrastructures
necessàries i com a inversió estrella de
l’any 2011 destacaria la construcció de la
residència per a gent gran que s’ubicarà
al costat del nou Centre de Dia, creant
així la gran zona sociosanitària de
Formentera juntament amb l’hospital i
donant un servei als majors de l’illa que
fins ara només el tenien a Eivissa.
La llista de noves inversions és llarga
però cal destacar el pàrquing a la plaça
d’Europa en el centre des Pujols, que
millorarà d’una vegada per totes el nucli
turístic més important que tenim. A
més, la segona fase de soterrament de
contenidors, les vies perimetrals des
Pujols, Sant Ferran i el condicionament
de la carretera des Cap, la construcció
de 14 habitatges de protecció oficial
a Sant Ferran i de les noves escoles
d’aquest poble, el centre de majors de
la Mola, el condicionament de carrers a
la Savina i sant Francesc, el reasfaltat de
la carretera de la Savina as Pujols, entre
moltes altres inversions.
un pressupost que pensa en les
persones i en com millorar la seua
qualitat de vida.
Bartomeu Escandell | Conseller d’Economia del Consell insular de formentera
>remodelació de la plaça d’Europa, as pujols
AquEST PRESSuPOST APOSTA PER SEguIR MILLORANT EL BENESTAR SOCIAL, L’ORDRE PúBLIC I LA NETEJA A FORMENTERA
88 9
Diverespai, Formentera 2010
Un any més l’àrea de Benestar Social i Joventut ha
portat a terme el Diverespai a Formentera amb
unes activitats molt esperades pels nens i nenes
d’entre 3 i 12 anys, encetant així de manera molt
especial les vacances de Nadal.
El Diverespai 2010 de Formentera s’ha realitzat durant els
dies 18, 19, 20, 21 i 22 de desembre, reservant els matins dels
dies 20, 21 i 22 per als centres educatius de l’illa, amb una
participació en horari lectiu d’uns 700 escolars.
El Diverespai consisteix en un muntatge d’activitats i jocs
inflables dirigits a nens i nenes que durant uns dies poden
visitar al mòdul esportiu. En aquesta ocasió, els infants han
trobat inflables que representaven grans castells, animals i
diferents figures amb escales, xarxes i altres obstacles que
han hagut de superar.
A la vegada han pogut gaudir dels diferents tallers temàtics
conduïts pels monitors i monitores que els han ajudat a pintar
cares, fer dolços i a realitzar manualitats.
mónica rey ferrer | tècnica de Joventut del Consell insular de formentera
Tota la fira ha set dinamitzada i controlada per un equip de
14 monitors i monitores de temps lliure que han acompanyat
els participants en un espai on han après jugant, divertint-se i
desenvolupant la imaginació i creativitat a través del joc.
Si prenem el joc com a element integrador que promou la
convivència, podem considerar el Diverespai, una bona
manera de començar les vacances de Nadal.
Benestar Social i Joventut|MISCEL·LàNIA
La Residència, una passa més endavant
El Consell de Formentera, a través de l’àrea de
Benestar Social, està treballant en el projecte
definitiu del que serà la residència per a persones
majors de l’illa, ubicada a la parcel·la annexa al
Centre de dia i a l’Hospital de Formentera.
La futura residència suposarà aconseguir una de les fites
històriques que l’actual govern s’havia compromés a
materialitzar en matèria social, conformant una gran àrea
sociosanitària a l’illa. Aquest equipament fara la funció
de servei residencial per a les persones majors o amb
discapacitats que necessitin suport assistencial, social o
personal. Organitzada en habitatges ordinaris inserits en
l’entorn social, el suport s’adaptarà a les necessitats de les
persones que hi resideixin.
Recordem que fins a dia d’avui Formentera no disposa de
cap centre residencial per a la tercera edat, per la qual cosa
les persones majors de l’illa s’han de traslladar a Eivissa per
optar a aquest servei. És una de les prioritats de la institucio
insular igualar els nostres majors dependents que necessiten
assistència a la resta de persones dependents de les Illes
Balears. Aquest projecte serà una realitat el 2012.
10
MISCEL·LàNIA|Benestar Social i Joventut
Bon enteniment entre institucions per potenciar la integració social i laboral
L’àrea de Benestar Social aposta per l’atenció a
les persones que poden arribar a trobar-se en una
situació de vulnerabilitat, com podrien ser les
immigrades, les dependents i les persones aturades
amb dificultats d’inserció laboral. Per tal de materialitzar-ho
compta amb la col·laboració del govern Balear, amb el qual ha
signat una sèrie de convenis que ho fan possible.
En primer lloc, s’ha ampliat fins a 60 mil euros el conveni
existent en matèria d’immigració amb la conselleria d’Afers
Socials, Promoció i Immigració, fent així possible la contractació
de la tècnica encarregada del departament d’Immigració del
Consell Insular de Formentera i d’un nou tècnic a mitja jornada
que permetrà donar resposta a la demanda creixent de la
població immigrada de l’illa. Aquest mateix conveni serveix per
finançar part de la Festa Intercultural, plenament consolidada,
així com cursos de formació dirigits als immigrants amb la
finalitat de facilitar-ne la integració.
En segon lloc, amb la mateixa conselleria d’Afers Socials,
s’ha renovat el conveni amb la Direcció general d’Atenció
a la Dependència que fa possible la contractació d’una
tècnica, treballadora social, encarregada de gestionar totes
les demandes relacionades amb la Llei de la dependència
a Formentera i des de Formentera, és a dir, que es poden
tramitar els expedients sense haver de desplaçar-se fora de
l’illa.
En tercer lloc, s’ha renovat el conveni instrumental amb
la conselleria de Turisme i Treball en matèria de treball i
formació, per valor de 40 mil euros, mitjançant el qual s’ha
ampliat la contractació a jornada completa d’una tècnica
d’acompanyament a l’ocupació, que s’encarrega, entre d’altres
funcions, de la gestió de la Renda Mínima d’Inserció, prestació
que també ve subvencionada pel govern Balear. El mateix
conveni permet seguir promovent formació gratuïta per a
persones desocupades.
Seguint en l’àmbit del treball i la formació, enguany seguim
comptant amb el finançament de 27 mil euros que fa possible la
contractació d’una agent d’ocupació i desenvolupament local,
que s’encarrega de gestionar tots els projectes relacionats
amb la contractació i la formació a persones desocupades,
projectes elaborats a partir d’una diagnosi socioeconòmica de
l’illa que la tècnica manté actualitzada cada any. Tots aquests
projectes poden executar-se gràcies al finançament del SOIB i
del Fons Social Europeu.
>assessorament a l’àrea de Benestar social
>servei d’assistència domiciliària
10 11
Educació, Cultura i Patrimoni |MISCEL·LàNIA
El passat 25 de novembre es va constituir
el Consell Escolar de Formentera
(CEF), presidit per Esperança Riera,
directora del CP el Pilar de la Mola,
i com a vicepresidenta Kathrine Wenham,
directora de l’IES Marc Ferrer que representen i
conjugen a la perfecció la vitalitat i experiencia
de les petites-grans escoles unitàries i l’esforç
i responsabilitat d’acollir en un sol centre de
secundària a tot l’alumnat de Formentera.
Aquest nou organisme de representació, de
consulta i de participació emetrà els pertinents
informes sobre la programació general de
l’ensenyament no universitari a Formentera.
El Consell Escolar de Formentera exercirà les
seves funcions amb l’autonomia necessària per
tal de garantir la seva objectivitat i independència
i ha de ser informat i consultat en aspectes com la
creació de centres escolars i la rehabilitació dels
existents, actuacions en matèria de transport
Neix el Consell Escolar de Formentera
escolar, criteris d’escolarització, organització i funcionament dels serveis
pedagògics, de formació del professorat i d’innovació educativa existents,
així com qualsevol altre tema relacionat amb les necessitats i actuacions
educatives específiques de Formentera.
El CEF està integrat per a la totalitat dels sectors que integren la comunitat
educativa, set representants del professorat dels nivells educatius de
l’ensenyament no universitari de Formentera, cinc representants dels
pares o mares d’alumnes, dos representants dels alumnes d’ensenyament
no universitari, dos representants del personal no docent d’administració
i serveis dels centres docents, un representant de la Delegació en
representació de l’administració educativa, deu representants per
cada un dels consells escolars de centres docents de Formentera, cinc
representants dels sindicat d’ensenyament, un representant de les
patronals d’ensenyament, un representant del Consell de Formentera i dos
representants d’organitzacions i entitats relacionades amb el món educatiu:
la universitat de les Illes Balears i l’Obra Cultural Balear de Formentera.
Assolir l’excel·lència educativa i cobrir la totalitat de les necessitats i drets
educatius dels formenterers i formentereres ha de ser el principal objectiu
del Consell Escolar Insular i Municipal de la nostra illa.
12
conjuntament amb l’Institut per a l’Educació de la Primera
Infància organitzen un any més un Taller de Massatge i un
Espai Nadó per a criatures des dels 4 als 12 mesos i, per als
més grans d’entre 1 i 3 anys, un Espai Familiar.
Aquestes activitats ens serveixen per tenir un espai per
compartir la criança, a més de fomentar la socialització dels
infants i les famílies amb d’altres infants i adults, compartir
jocs, fomentar els vincles. En definitiva, són espais per
aprendre junts acompanyats d’educadores que condueixen
les sessions.En aquestes sessions ens oblidam de les presses,
pressions, interferències i urgències. Així ens apropam d’una
manera lúdica i distesa als nostres infants per afavorir-ne la
criança.
Aquesta és una visió de futur per aplicar en el present. No ens
ho pensem més, ajudem a créixer els nostres infants en un
entorn immillorable, lúdic, distès i compartit. Les satisfaccions
les tenim a la mà. No les deixem passar, ara és el moment.
Ser mare i pare al segle XXI
Cada vegada ens resulta més difícil no desbordar-
nos amb les sorpreses, dubtes, pors i imprevistos
que suposa el naixement de les nostres criatures.
Cada vegada és més pobre l’educació dins l’àmbit
familiar, ja que actualment vivim molt més allunyats de la
família més pròxima i del concepte de veïns com els d’abans.
La societat cada vegada és més exigent i promou la
desconnexió social més propera amb els iguals. Cada vegada
delegam més la criança dels nostres infants a l’àmbit privat.
Cada vegada ens resulta més difícil conciliar la vida familiar
amb la laboral.
Les principals educadores són les famílies, però les tasques
compartides són més bones de dur. També és cert que hi ha,
encara, famílies que opten per educar i criar els seus infants
a casa dins l’entorn familiar. Aquesta elecció suposa però, no
tenir relació amb els iguals o amb d’altres persones adultes
ni compartir-hi les experiències.Aquest fet ens fa reflexionar i
pensar en quines són les mesures més adients per aproximar
els infants a la família, d’aproximar els infants i les famílies
al món escolar i permetre’n la socialització i, a la vegada,
facilitar a les famílies immerses dins del món laboral l’entrada
a l’escoleta per compartir estones de joc i aprenentatge amb
els seus infants.
Les nostres administracions creuen oportú oferir la possibilitat
de complementar aquestes possibles mancances, a través
de personal qualificat immers dins del món de l’educació,
des de les escoletes públiques. El Consell de Formentera
Joana piña | Coordinadora de l’institut per a l’Educació de la primera infància
Convocatòria d’ajudes en matèria d’educació
L’àrea d’Educació del Consell de Formentera fa pública la
propera convocatòria i les bases que regiran els ajuts en matèria
d’educació per al curs escolar 2010/11. Recordem que la quantia
individual de l’ajuda per al desplaçament d’estudiants és de
450 euros per als que cursin els seus estudis fora de les illes Pitiüses i de
150 euros per aquells que estudien a l’illa d’Eivissa. Entren dins aquesta
categoria tots els estudiants que cursin estudis universitaris, estudis de
formació professional o batxillerat artístic. Pel que fa a la concessió de
beques d’estudi, l’àrea d’Educació concedirà un total de sis beques per a
cobrir les despeses de matrícula i materials, així
com fomentar el estudis universitaris dels joves
de Formentera i contribuir així a la seua formació.
Els ajuts per a l’adquisició dels llibres de text
aniran destinats principalment a la participació
del Consell en els fons de reutilització de
llibres de text dels centres públics i a mantenir
les bonificacions especials per a les famílies
nombroses. En total es destinaran 90 mil euros
amb l’objectiu d’establir mesures per compensar
el fet de la insularitat en matèria educativa.
Més informació a www.conselldeformentera.cat
o a l’Oficina d’Atenció Ciutadana.
SANT JORDI. DIA DEL LLIBRE I LA ROSA
12 13
Arxius i Biblioteques
L’any 2010 va estar ple d’activitats al nostre
departament, encara que bona part de la nostra
tasca es farà realitat enguany.
Durant l’any 2010 es va crear l’Arxiu d’Imatge i So de
Formentera, una institució amb una clara funció de suport a la
recerca i a la investigació. Els seus objectius són la localització,
la recuperació, la protecció, la recerca, l’estudi i la difusió de
documents d’imatge i sonors que constitueixin un valor com
a part del patrimoni històric de Formentera, amb la finalitat
de conservar, engrandir i difondre el seu patrimoni cultural.
El fons de l’AISF s’estructura en sis seccions: Fotografia i
postals, Filmoteca general, Cartells i elements publicitaris,
Documents sonors, Produccions i edicions de l’AISF i Biblioteca
d’especialitat. El centre va néixer amb la voluntat d’adquirir
progressivament tots aquells fons audiovisuals i d’imatge
relacionats amb l’illa, tant a través d’altres institucions com,
de manera molt especial, a través de fons particulars.
A més d’això, estam treballant per crear l’Arxiu del Consell
Insular de Formentera en el primer trimestre d’enguany.
Abans de l’estiu passat se’n va muntar tot el mobiliari i des
d’aquell moment estam inventariant el fons documental.
Entretant estam atenent les consultes tant del propi consell
com les que han sol·licitat els investigadors i particulars.
L’Arxiu, a part de donar agilitat en les diferents tramitacions
que es realitzen en el Consell suposarà una eina molt valuosa
per als investigadors i estudiosos de la nostra història.
D’altra banda, la Biblioteca Marià Villangómez està assumint
les tasques que li corresponen com a biblioteca insular: el 2009
s’inicià l’Oficina de Dipòsit Legal de Formentera amb pocs
dipòsits registrats. Aquest servei està consolidant-se, ja que
ara durant el 2010 s’ha tengut el doble de nombres adjudicats.
A més, durant l’any passat es treballà per tenir el nostre espai,
diferenciat del d’Eivissa, al Catàleg Bibliogràfic de les Illes
Balears. Això serà un fet dins el primer trimestre d’enguany.
El Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears és a disposició de
tota la ciutadania a través d’internet (http://cabib.uib.es), i
es pot consultar en conjunt o per consells. Formentera hi té
actualment uns cinc mil documents.
A banda d’aquestes qüestions, la biblioteca dóna servei de
Telecentre, de Punt d’Autoaprenentatge de la Llengua catalana
i de consulta i préstec dels documents de totes les seccions de
la biblioteca: infantil, general, biblioteca internacional, local,
hemeroteca i audiovisuals. La tendència de la biblioteca des
de l’obertura l’any 2007 és de consolidació dels serveis que
dóna: l’any 2007, quan es va obrir, teníem molts d’usuaris que
venien a conèixer la biblioteca, no a emprar-ne els serveis (la
mitjana diària era de 62 usuaris, però la mitjana de préstec
era de 25 documents diaris). Durant el 2008 i 2009 s’ha anat
consolidant l’ús dels serveis de la biblioteca fins al punt de
tenir, com a dada, una mitjana de 53 usuaris diaris a novembre
de 2010 i una mitjana de 42 préstecs també diàriament.
margalida serra | tècnica de la biblioteca marià villangómez
Educació, Cultura i Patrimoni |MISCEL·LàNIA
Les circumval·lacions des Pujols i la zona escolar de Sant Francesc, inici del procés de licitació
Les obres corresponents a
ambdues circumval·lacions,
incloses al conveni de
carreteres signat entre el
Ministeri de Foment i el Consell Insular
de Formentera, sortiran a licitació a
primers d’any amb la finalitat de donar
resposta a la problemàtica de trànsit
que es dóna a cadascuna de les zones
per diferents motius.
La circumval·lació des Pujols, amb un
pressupost de 2.899.851,63 euros, dóna
resposta a la necessitat de treure el
trànsit de l’interior del nucli turístic. Les
característiques més importants són
l’execució de dos rotondes de regulació
del trànsit, una a l’entrada des de Sant
Ferran a l’altura de l’edifici Mirada i una
a la sortida cap a la Savina en front del
dipòsit d’aigua potable de sa Pedrera.
Les obres preveuen la dotació
subterrània de tots els serveis
urbanístics i un ampli passeig a la
vorera de ponent, acabat amb un mur
de pedra seca que farà de transició
entre l’esmentada circumval·lació i el
Xico ribas | Coordinador del departament d’infraestructures del Consell insular de formentera
14
>Cruïlla on s’iniciarà la circumval·lació des pujols
nucli urbà. Aquest mur comptarà amb
una il·luminació baixa per minimitzar la
contaminació lumínica cap a s’Estany
Pudent i l’entorn del parc natural de ses
Salines.
La circumval·lació de la zona escolar
de Sant Francesc, amb un pressupost
d’1.439.453.07 euros dóna resposta a
la necessitat de dotar d’accés al nou
poliesportiu de Sant Francesc i per
altra banda dotar d’una àmplia zona
d’aparcament la zona escolar i poder
minimitzar el trànsit entre la cruïlla
del cinema i la piscina o, fins i tot,
habilitar-la per a vianants o restringida
al transport escolar.
Les obres preveuen la dotació de tots els
serveis urbanístics soterrats i completar
la vorera des del cinema fins a Sant
Francesc pel caire de ponent.
Ambdues obres han set projectades i
dissenyades per l’enginyeria LABAMA,
de la qual és al front l’Enginyer de C.C. i
P., Jesús Marinas vinculat des de fa anys
a l’illa de Formentera.
Millores a la xarxa d’abastament d’aigua
Les obres de renovació de la xarxa d’abastament
d’aigua potable del carrer Sant Joan i del camí
de Dalt de Portossalé, a Sant Francesc, ja s’estan
duent a terme per part de l’empresa Aqualia, gestió
integral de l’aigua.
Aquestes obres solucionaran els problemes de subministrament
que han patit en els últims mesos els veïns de Sant Francesc
i ses Bardetes, provocats per l’antiguitat i el mal estat de
les canonades de la xarxa i per l’augment de la demanda
i la pressió de l’aigua com a conseqüència del creixement
urbanístic de la zona en els darrers anys. Els treballs tenen
un pressupost total de 317.529 mil euros i consisteixen en la
renovació total de la xarxa d’abastament d’aigua potable, amb
canonades de major diàmetre i materials més adients.
Aqualia ha posat un telèfon d’Atenció al Client (902 18 60 18)
a disposició dels veïns davant qualsevol incidència, disponible
les 24 hores del dia per atendre qualsevol consulta o dubte.
14 15
Infraestructures, Agricultura i Ramaderia|MISCEL·LàNIA
Millora dels carrers sant Jaume i Salou, a Sant Ferran
L’àrea d’Infraestructures de Formentera està duent a
terme la millora dels serveis bàsics i del paviment
dels carrers de sant Jaume i Salou, al nucli urbà de
Sant Ferran.
El carrer de sant Jaume és un carrer interior, amb trànsit de
vehicles en un únic sentit. Les actuacions en aquest vial, que
anirà adoquinat, són la substitució de la xarxa existent de
sanejament, la col·locació de 17 fanals de llum i el soterrament
total de la xarxa de telefonia. Així mateix, es durà a terme un
projecte d’embelliment amb la col·locació de bancs, papereres
i escocells.
Pel que fa al carrer de Salou, la xarxa de sanejament es troba
en bon estat, i recentment s’han retirat les esteses aèries. El
mobiliari urbà és escàs i obsolet, pel que es durà a terme el
mateix procés d’embelliment que al carrer de sant Jaume.
L’objectiu és la millora de les instal·lacions existents amb el
seu soterrament quan sigui possible i amb la substitució del
paviment per homogeneïtzar i igualar-lo a altres millores que
ja s’han dut a terme a Sant Ferran, amb la reordenació dels
aparcaments i la circulació.
Aquests carrers formen part del casc històric de Sant Ferran i
el projecte de millora s’adapta a la Llei d’eliminació de barreres
arquitectòniques. El període d’execució d’aquesta intervenció
és de cinc mesos, amb un pressupost de 375 mil euros.
Amb aquestes obres, el Consell Insular de Formentera i
Aqualia continuen impulsant un servei de qualitat a través de
la modernització d’infraestructures, per donar respostes a les
necessitats del municipi i de la ciutadania.
Premis de l’Esport 2010 16
MISCEL·LàNIA|Benestar Social i Joventut
El Consell Insular de
Formentera ha premiat
l’esport a Formentera amb
la celebració de Premis de
l’Esport – Formentera 2010, en un acte
on assistiren personalitats del món de
l’esport i autoritats de la vida política
de Formentera. Recordem, que com
Ajuntament de Formentera, la Coalició
d’Organitzacions Progressistes (COP) ja
havia reconegut el foment de l’esport a
l’illa amb una primera edició de Premis
de l’Esport.
Amb l’ànim de reconèixer a aquelles
persones i entitats que participen en
el foment i la promoció de l’esport
a la nostra illa, el Consell Insular de
Formentera va fer entrega dels trofeus
als esportistes que el jurat va elegir
tenint en compte els resultats i la
trajectòria esportiva dels candidats
proposats pels diferents clubs i el mateix
Consell de Formentera. Així, es va fer
entrega de 19 premis a les categories de
millor entitat patrocinadora, millor club
esportiu, millor persona física, millor
equip esportiu i millor esportista, tant
Subvencions esportives
El Consell Insular de
Formentera convoca, a
través de l’àrea d’Esports,
la concessió de subvencions
orientades als clubs esportius i
associacions esportives sense ànim de
lucre, així com a esportistes individuals,
per tal de fomentar la pràctica
esportiva a Formentera. Pel que fa a
les ajudes destinades a clubs esportius
i associacions sense ànim de lucre,
es valorarà la col·laboració d’aquests
en la promoció, desenvolupament i la
pràctica esportiva a Formentera. Així,
les persones interessades poden optar
a ajudes a la formació i la projecció
dels esportistes de Formentera a través
dels clubs o associacions sense ànim
de lucre, ajudes a desplaçaments i
transport a l’illa d’Eivissa, ajudes a
clubs de nova creació, ajudes a les
escoles esportives i activitats per a
persones adultes, ajudes a projectes
de dinamització i promoció de l’esport
escolar i ajudes per a la realizació
de projectes d’àmbit internacional,
nacional o regional celebrats a
Formentera i amb repercusió a l’illa.
Els i les esportistes individuals poden
optar a ajudes per sufragar les despeses
de desplaçament que els ocasionin les
competicions esportives.
El Consell Insular de Formentera,
mitjançant l’àrea d’Esports, vol fomentar
la major preparació dels i les esportistes
de l’illa de màxim nivell amb aquest
programa d’ajudes, així com incentivar
la pràctica de l’esport base. La dotació
econòmica total per enguany és de 140
mil euros.Més informació a
www.conselldeformentera.cat
femení com masculí, en les modalitats
esportives de natació sincronitzada,
windsurf, waterpolo, tennis, judo,
kendo, karate, escacs i atletisme.
Entitat Patrocinadora: Viatges Islamar. Club Esportiu: Club Dojo Formentera. Persona Física: Josep Verdera Juan. Equip Esportiu: 1r equip de la SD Formen-tera. Esportista de Sincronit-zada: Carmen Costa Ferrer.
Esportista de Natació: Ariana Tur Martín. Esportista de Water-polo: José Luis Moreno Moya. Esportista de Tennis Masculí: Samuel Ibáñez Roig. Esportista de Tennis: Alicia galindo Escusa. Esportista de Judo: Alma Wünsche Matilla. Esportista de Judo: Issol Mayans garcia. Esportista de Kendo: Bartolo Tur guasch.
Esportista de Karate: Francesc Castelló Ferrer. Esportista de Windsurf: Mateo Sanz Lanz. Esportista de Windsurf: Andrea Ferrer Rubio. Esportista d’Escacs: Vicent Tur Ferrer. Esportista d’Atletisme: M. del Mar Cabezuelo Esto. Esportista d’Atletisme: Raül Ferrer López. Esportista de Formentera: Mateo Sanz Lanz.
ELs guardonats
16 17
Esports|MISCEL·LàNIA
Història del club Dojo Formentera
Les arts marcials foren
introduïdes a Formentera
l’any 1982 amb la creació
del Club Dojo Formentera a
iniciativa de Jaume Verdera Verdera i
Carles Tur Escandell. Els professors que
inicialment varen divulgar i promocionar
aquests esports foren Pascal Bonomo
el judo, Manuel Doncel el karate i
Antònia M. Juan Cardona l’aikido. A
aquestes primeres activitats esportives,
posteriorment s’hi afegiren ballet,
jujitsu, aeròbic, kick-boxing, kendo, ioga
i tai-txi.
Els professors que han impulsat
aquestes activitats esportives han estat
Eugenio de la Dueña Medina, Bartomeu
Tur guasch, Maria Rabel, Beatriz de la
Dueña Ocaña, Francesc Lafuente López
i Josep Verdera Joan. Des dels seus
inicis el club ha estat presidit per Jaume
Verdera Verdera
En l’àmbit esportiu, el judo a
Formentera coordinat per Eugenio de
la Dueña Medina, cinturó negre 5è dan
i, posteriorment amb la col·laboració
de Josep Verdera Joan, cinturó negre
4t dan, com a professors, ha assolit
fites importants, entre les quals podem
destacar un centenar de medalles a
nivell de campionat de Balears i un
nombre important a nivell de campionats
d’Espanya.
El Club Dojo Formentera ha potenciat la
formació, no tan sols a nivell esportiu,
avui aquesta entitat gaudeix d’una
trentena de cinturons negres, sinó també
en la formació d’àrbitres i professors.
Jaume verdera | president del Club dojo formentera
Actualment Josep Verdera és entrenador
nacional, àrbitre nacional i delegat del
Col·legi Balear d’Arbitratge. Eugenio de
la Dueña és entrenador regional i àrbitre
nacional i Jane Wenham és monitora i
àrbitre nacional. Així mateix un gran
nombre d’àrbitres regionals i oficials
d’organització esportiva completen la
tasca docent que promou l’entitat.
Aquest club organitzà del 1992 al 2006
una estada de judo de caràcter nacional
durant la Setmana Santa coordinada per
l’entrenador nacional José Luis de Frutos
Molinero, malauradament desaparegut,
i posteriorment continuada pel mestre
nacional i seleccionador universitari José
Ignacio Bueno Yunquera. Cal esmentar
que l’any 1999 també hi participà, com
a convidat, Anton geesink, campió
olímpic a Tòquio l’any 1964 en pesos
pesats, en superar en la final l’heroi
del país amfitrió Akio Kaminaga. Fou el
primer europeu que rompé la hegemonia
japonesa en aquesta art marcial.
En aquesta estada participen diferents
seleccions infantil i cadets de diferents
províncies com València, Castelló,
Tarragona, etc. L’any 2008 hi participà
també la selecció absoluta d’Andorra.
El karate fou introduït a Formentera per
Manuel Doncel i divulgat i promocionat
per Bartomeu Tur guasch. Durant l’any
2005 en Bartomeu Tur guasch aprovà
els exàmens de cinturó negre 3r dan.
La secció ha participat en diferents
competicions de katas i kumité a
nivell d’Eivissa i Formentera i en els
campionats de Balears.
El kendo és un art marcial que de
forma paulatina augmenta en nombre
d’adeptes i l’any 2010 Jaume Escandell
Ferrer es proclamà subcampió
d’Espanya per equips sèniors en la
modalitat de kendo, formant part de la
selecció balear. Cada any se’n realitza
un curset de promoció.
El jujitsu es desenvolupa bàsicament
en seminaris i estades de professors
estrangers com Charles Lenz, cinturó
negre 8è dan o gerhard Schmitt, cinturó
negre 6è dan.
El kick-boxing fou introduït a Formentera
l’any 2001 per Francesc Lafuente López
i és una disciplina que cada dia té més
adeptes. Aquest any Dario Ibáñez s’ha
proclamat campió de Balears de kick-
boxing en la modalitat de muay thai.
D’altres disciplines com ballet, aeròbic,
tai-txi i ioga és desenvolupen tan sols a
nivell local.
Actualment prop de dos cents
esportistes practiquen alguna de les
activitats esportives que ofereix aquesta
entitat.
El Club Dojo Formentera fou distingit
per la conselleria d’Esports del govern
Balear l’any 1989 com a millor club
esportiu, per la seua tasca de difusió de
les arts marcials. L’any 1999 la Federació
Balear de Judo li concedí un certificat
de reconeixement al mèrit federatiu i
l’any 2002 fou elegit millor club esportiu
de Formentera pel Patronat Municipal
d’Esports.
La SD Formentera va néixer l’any 1973 gràcies a
la feina del llavors capellà de Sant Ferran D. Pep
Costa. Durant aquests 37 anys el club de futbol dels
formenterers ha vist créixer milers de joves en un
entorn esportiu i futbolístic, però també ha set una escola de
valors per a molts d’ells. La convivència dins d’un vestidor, el
treball en equip, el respecte per als companys, entrenadors,
instal·lacions, etc., són conceptes dificils d’assimilar fora d’un
context esportiu com el d’un club de futbol.
La SD Formentera, el Formentera, ha viscut distintes èpoques.
Sens dubte, la més brillant va ser l’únic pas del club per la
tercera divisió. Això va ser a la temporada 79-80 i des de
llavors podem destacar dues excepcionals temporades amb
el colofó de jugar la promoció d’ascens. Posteriorment el club
va entrar en una dinàmica de provisionalitat, amb Juntes
gestores al capdavant que salvaren el club de la desaparició.
Amb tot, el club va anar augmentant el nombre de categories
i de futbolistes fins arribar a l’estructura actual, on els nens
s’incorporen als 4/5 anys.
Després d’uns anys amb una gestió econòmica, com a mínim
dubtosa, l’actual Junta Directiva va assumir el repte de reflotar
el club, amb una herència de 140 mil euros de dèficit i una
estrutura esportiva molt feble.
Amb una aposta decidida de millorar el club des del vessant
esportiu i òbviament, també des de l’econòmica, es va optar
per la contractació de professionals per dirigir i ensenyar els
nostres futbolistes. Des de l’àrea econòmica s’ha aplicat una
gestió d’austeritat que ens permetrà eixugar el deute en els
pròxims anys, sense perdre de vista que els diners han de ser
al servei de la millora esportiva dels nostres jugadors i el seu
benestar.
Després de dos temporades sense continuitat amb els tècnics,
sembla que amb l’arribada d’en Miguel Ángel Ruiz al capdavant
de l’àrea esportiva, hem trobat el perfil per ser al capdavant del
primer equip i en la coordinació esportiva. Aquesta temporada
tenim més jugadors que mai, 160 futbolistes repartits en una
felip portas | president del club de futbol sd formentera
SD Formentera, una escola de valors
18escola de futbol, un equip prebenjamí, un benjamí, dos alevins,
un infantil i un cadet.
quant al primer equip, hem apostat per configurar un
equip competitiu que sigui el mirall, el referent dels nostres
futbolistes més joves. Així, aquest estiu hem treballat de
valent en la configuració de la plantilla, per a la qual s’han
recuperat jugadors que per distints motius ho havien
deixat els darrers anys, s’han incorporat gent nouvinguda a
Formentera, així com tres fitxatges de fora. Entre tots s’ha
configurat un plantilla amb l’objectiu d’estar entre els quatre
primers classificats de la lliga interpobles, que dóna dret a
jugar la Regional preferent. Amb modèstia, treball, constància
i l’ajuda de l’afició, que està responent molt bé, segur que ho
aconseguirem.
Per últim, no voldria deixar d’agrair a tota la gent que des del
naixement del club, ha fet possible que la SD Formentera es
mantengui com un club de referència, en el club més antic de
Formentera. Als distints presidents, directius, entrenadors,
delegats, jugadors, encarregats de material, mares i pares,
patrocinadors, socis i sòcies, públic, i a tota la gent que defensa
i viu els nostres colors els hem d’agrair la seua aportació.El futur és nostre!
Visca Formentera i visca el Formentera!
>sd formentera 2010-2011
>sd formentera 1973-74
MISCEL·LàNIA|Esports
SANT JORDI. DIA DEL LLIBRE I LA ROSA
18 19 Formentera a la nova era tecnològica
Formentera disposa d’un
Telecentre ubicat al recinte
de la biblioteca municipal
dotat d’un total de 10 equips
informàtics per a treball simultani.
L’objectiu d’aquest equipament és oferir
un servei públic amb la finalitat de
divulgar i donar accés a les tecnologies
de la informació i la comunicació, oferint
les eines i el suport necessari a la
ciutadania.
El Telecentre és un espai especialment
pensat per contribuir a l’accés públic a
Internet i que es crea com a dinamitzador
cultural amb la intenció de minimitzar el
risc de la fractura digital de la societat.
Aquest centre presenta una gran
versatilitat, ja que a través de la figura
del dinamitzador es pot disposar d’un
ajut tutorial i presencial en tot moment,
i es presenta com un espai de treball i
estudi tant per als estudiants com per
la resta de persones que ho requereixin.
Les persones usuàries poden consultar
tot allò que requereixin mitjançant
10 ordenadors, que s’han substituït
per equips més moderns, dotats
amb auriculars, lectors electrònics
d’identificació, una impressora làser
en xarxa, i a gran velocitat gràcies a la
connexió ADSL de 20 Mbps. Actualment
es desenvolupen una sèrie d’activitats
i cursos formatius com introducció a
Windows i Linux, exàmens municipals o
formació i assessorament informàtic als
usuaris.
Amb la signatura del conveni que
s’ha dut a terme entre el Consell de
Formentera i la Fundació Illes Balears
Tecnològica al 2010, s’ha incorporat
el telecentre a la xarxa balear de
telecentres coneguda com XarxaBit.
Aquest conveni aporta un total 10
mil euros per a despeses relatives
a la posada en marxa del centre, el
seu manteniment i la retribució del
dinamitzador.
Finalment, s’ha de destacar que des de
l’àrea de Noves Tecnologies del Consell
de Formentera ja s’està treballant per
crear el que serà el segon telecentre al
Pilar de la Mola, que se situarà al local
polivalent que s’hi construirà. Horaris: HivErn dE
16.30 a 21.00 uBiCaCió: BiBLiotECa marià viLLangómEz
Esports | Medi Ambient i Noves Tecnologies|MISCEL·LàNIA
Abalisament marítim de s’Estany des Peix
L’àrea de Medi Ambient del Consell de Formentera ha
dut a terme el condicionament de l’abalisament del
canal d’entrada i sortida de s’Estany des Peix, per tal
de garantir un accés segur a les persones usuàries.
La nova col·locació de senyalització i il·luminació ha requerit
la instal·lació de 5 barres d’acer inoxidable marí massisses,
les quals duen incorporades balises solars marines, per tal
de garantir una correcta il·luminació a la nit. El Consell va
sol·licitar l’autorització administrativa a la Demarcació de
20
Costes per poder dur a terme aquesta feina de forma adequada
i respectuosa amb el medi ambient.
Aquesta mesura va en la línia de fomentar la seguretat
d’aquells indrets que són d’ús públic.
Aquesta millora ha comptat amb un pressupost de quasi sis
mil euros i era una reivindicació històrica de tots els usuaris
de s’Estany des Peix, donat que el calat de la boca d’entrada
és molt petit, i és un perill per a la gent i les embarcacions.
MISCEL·LàNIA|Medi Ambient i Noves Tecnologies
gaudeix de la platja a l’hivern, naturalment
Enguany per tercer any consecutiu, set dels nou
quioscs de platja de l’illa romanen oberts de
divendres a diumenge a més dels festius. Com
sabeu aquesta iniciativa ha mostrat una bona
acollida per part dels residents i d’aquells que ens visiten en
temporada baixa, fet que permet ampliar l’oferta turística i de
serveis que Formentera proposa a l’hivern.
Els quioscs de platja de Formentera destaquen en bona part
perquè a més de trobar-se en indrets d’alt valor paisatgístic,
cadascun d’ells té una personalitat pròpia. uns destaquen per
la seua creativitat en l’oferta gastronòmica, d’altres organitzen
activitats lúdiques com ara petanca, i altres aposten per una
major oferta de còctels. Ara bé, el que sí que és un denominador
comú entre tots ells és el tracte familiar que els caracteritza.
L’horari d’obertura, sempre que la climatologia ho permet,
va del migdia fins a la posta de sol, fet que es mostra com
el complement ideal per gaudir del nostre litoral i les nostres
platges, també als mesos d’hivern.
Des del Consell Insular celebram la bona acollida d’aquesta
inciativa i seguirem treballant per incentivar i premiar l’esforç i
compromís que demostren els gestors d’aquests establiments
que constitueixen una icona en la història de Formentera.
sílvia tur | Consellera de medi ambient del Consell insular de formentera
20 21
Turisme i Mobilitat|MISCEL·LàNIA
Inici del calendari promocional arreu d’Europa
Durant els mesos de gener i febrer, l’àrea de Turisme
de Formentera inicia la promoció per enguany amb
l’assistència a diverses de fires i tallers de feina
arreu del territori europeu. A banda del factor
presencial, es continuarà amb la línia iniciada en els darrers
anys de reforçar la promoció de l’illa amb la presentacio de
Formentera com a destinació turística davant agents de viatge
italians, a les ciutats de Milà i Roma, i a la ciutat de Berlin.
L’inici del calendari promocional el dóna l’assistència a la fira
nàutica London Boat show, des del 7 de gener fins al proper
dia 16. Del Regne unit es continua la promoció per Holanda
i Alemanya. La novetat per a aquest any és l’entrada de
Formentera en el mercat escandinau, amb una promoció
conjunta amb la resta de les Illes Balears, on es faran diversos
tallers de feina a les ciutats d’Estocolm, Copenhague i Oslo, a
més d’una ruta turística.
Al llarg del mes de gener, s’incidirà en diverses tipologies de
turista, assitint a la fira CMT d’Stuttgart, sobre naturalesa
o a la Boot de Dusseldorf, una de les fires nàutiques més
consolidades d’Alemanya.
Dins d’aquest mes destaca l’assistència a la Fira Internacional
de Turisme de Madrid. Sens dubte, FITuR s’ha consolidat
com una de les fires promocionals més importants arreu de
l’estat espanyol, on l’àrea de Turisme presenta totes les seues
novetats en matèria promocional. Entre els seus atractius
destaquen la pràctica de turisme actiu, l’oferta de sol i platja,
la gastronomia típica de l’illa i la seua bellesa paisagística.
Dins d’aquestes modalitats, les noves rutes per a la pràctica
de marxa nòrdica, el nou disseny dels circuits verds i les
audioguies turístiques, en seran les protagonistes.
Pel que fa als amants del cicloturisme, els visitants podran
recórrer Formentera a través de 13 rutes que han set
redissenyades, senyalitzades i habilitades amb àrees de
descans. Als nous circuits verds, s’hi sumen diferents
itineraris dissenyats per a la pràctica de la marxa nòrdica,
que permetran al visitant descobrir altres racons de l’illa de
manera saludable.
Com a punt final, un altre de les grans novetats son les
audioguies, un servei que orientarà els turistes pels diferents
atractius patrimonials, històrics i punts d’interès de l’illa de
Formentera. Amb format MP3, i amb més de 15 pistes d’àudio
reproduïdes a un iPod nano d’última generació, els turistes
conjugaran tradició i modernitat a través d’aquesta novetat
que es podrà adquirir a l’oficina de Turisme de la Savina o bé
amb l’opció de descàrrega per Internet.
El mes de febrer s’intensifica el calendari promocional, amb
l’assistència a la fira REISEN d’Hamburg i la F.R.E.E de
Munich, així com a la BTL de Lisboa i la BIT de Mila. Altres
ciutats són Praga i París, a la fira Holiday World i al Salon MAP,
respectivament.
D’aquesta manera, la línia promocional per al 2011 passa
per oferir una gran varietat d’activitats de turisme actiu
combinades amb la riquesa natural i paisagística que
caracteritza Formentera. El Consell Insular de Formentera
treballa coordinadament amb l’Agència de Turisme Balear
per tal de dur a terme una promoció encaminada a emfatitzar
la distribució per mercats emissors i productes, a reforzar
l’assistència a fires promocionals i tallers, potenciar les
campanyes en línia 2.0-fora línia, així com la signatura de
convenis amb operadors turístics, línies aèries i altres entitats,
entre altres activitats promocionals.
EL MERCAT ESCANDINAu, L’APOSTA PER ENguANY
>Estand de formentera a fitur, enguany.
El més destacat: GENEr: London Boat show. Del 7 al 16, CMT d’Stuttgart. Del 15 al 23, FITUr. Madrid. Del 19 al 23, La Boot de Dusseldorf. Del 22 al 30. FEBrEr: rEISEN d’Hamburg. Del 9 al 13, Holiday World de Praga. Del 10 al 13, SALON M.A.P. París. Del 17 al 20, BIT de Milà. Del 17 al 20, BTL Lisboa. Del 23 al 27.
“Els problemes de l’empresariat són els de la ciutadania de Formentera”
organitzada i que fa broma quan diu tenir dos aficions
principals: el judo i la PIME. Afirma, amb la veu de
l’experiència, que per defensar els interessos generals de
l’empresariat s’han de fer malabarismes.
Quina representativitat té la Petita i Mitjana Empresa de
Formentera? PIME Formentera té uns 200 socis, els quals
paguen una quota anual. La majoria d’aquests són empreses
familiars i per tant sempre hi ha molta més gent darrere. És
una institució apolítica composta per un comitè integrat per
10 membres,
e s c o l l i t s
en procés
e l e c t o r a l
cada quatre
anys. Els
i n t e g r a n t s
representen
la majoria de
sectors empresarials de l’illa, tal com està requerit als estatuts.
Per què li pot interessar a un/a empresari/ària afiliar-se a
la PIME? Disposam de diversos gabinets d’assessorament en
temes comercials, fiscals, mediambientals, noves tecnologies,
etc. Així mateix participam activament en legislació i
normativa, que sol ser una de les tasques que no es veu, però
que no deixa de ser important. Duim a terme una tasca de
difusió en matèria de subvencions i ajudes dirigides a petits
i mitjans empresaris, a més d’una oferta formativa dirigida a
tothom.
Quin creu que és el paper de les patronals avui dia? A nivell
personal em consider una persona inquieta. Crec que és
fonamental que les institucions escoltin les nostres demandes
i inquietuds i sàpiguen quines són les problemàtiques de les
empreses. quan vaig entrar com a presidenta de la PIME, amb
la finalitat de conèixer la opinió dels nostres afiliats, vàrem
22“partiCipar En
assoCiaCionismE és una forma dE fEr vaLEr ELs tEus drEts i difondrE LEs tEuEs
opinions”
elaborar un document que
es deia “35 problemàtiques
i possibles solucions”. No
serveix de res queixar-se
d’un problema sinó li dones
una solució. Igual no estàs
aplicant la més correcta
perquè potser n’hi ha de
millors, però s’han d’oferir
alternatives. Pens que
estar associat i participar
en associacionisme és una
forma de fer valer els teus
drets i difondre les teues
opinions.
Com és la relació amb el
Consell de Formentera?
És bastant bona. Hi ha una
relació recíproca, ja que
quan la PIME formula alguna
demanda, se l’escolta
i per altra banda,
cada conselleria es
posa en contacte amb
nosaltres per saber la
nostra opinió sobre
determinats projectes
o iniciatives. I això
s’agraeix.
Quins són els principals
problemes amb què
s’enfronta Formentera?
El tema del transport de
mercaderies i passatgers i el
tema de la triple insularitat
són els que més afecten
l’illa. El tema de la insularitat
té uns pros i uns contres,
ja que hem de pensar que
Formentera es conserva
en aquestes condicions
per estar precisament en
una ubicació més aïllada.
Les traves administratives
són un altre inconvenient.
Per iniciar qualsevol cosa,
Jane Wenham
va exercir de
v i c e p r e s i d e n t a
durant vuit anys,
abans d’assumir les tasques
actuals de presidenta de la
Petita i Mitjana Empresa
de Formentera (PIME).
En un món empresarial
caracteritzat per una major
presència masculina, Jane
era la més jove integrant de
la Junta Directiva d’aquesta
associació empresarial.
Diplomada en Turisme
i Tècnic Especialista
en Prevenció de riscs
Laborals, va treballar de
guia turística durant un
temps i a l’any 1991 va
començar a treballar en una
constructora a Formentera,
de la que actualment és
copropietària.
Amb la finalitat de
defensar els interessos del
col·lectiu de l’empresariat
de Formentera, aquesta
nativa de Guildford que va
arribar a l’illa amb 7 anys,
combina la seua professió
amb la presidència de la
PIME de manera altruista.
Amb 44 anys es defineix
com una persona inquieta
que intenta ser bastant
22 23
ENTREVISTA
Telefònica, grans navilieres
o companyies elèctriques,
ens sentim indefensos, fins
i tot, nosaltres les petites
i mitjanes empreses, ja
que com a consumidors
d’aquests productes
també ens perjudiquen. La
conselleria de Consum no
arriba a Formentera i tampoc
no hi ha cap associació de
consumidors, així que quan
venen a presentar alguna
cosa a l’illa venen a la nostra
seu perquè som els primers
que exigim una sèrie de
coses a les grans empreses
i som conscients que s’ha de
donar un servei als nostres
consumidors.
Què ha fet la PIME per a
Formentera al llarg de la
seua trajectòria? La PIME
és una associació amb molts
anys de trajectòria que al
llarg de la seua vida ha tengut
molts associats i encara en
manté una bona quota des
de la seua fundació. S’ha de
pensar que a Formentera no
hi ha ni CAEB ni sindicats.
Es va constituir a l’any 1978
com un espai de consens
i intercanvi d’idees amb
la finalitat de defensar els
interessos dels empresaris.
Crec que la importància de la
seua feina resideix en el dia
a dia. La nostra tasca és la
de donar suport a tot el que
pensam que és beneficiós
per als nostres associats
i associades. Sempre dic
que els problemes de
l’empresariat són els de la
ciutadania de Formentera.
et requereixen molta
documentació, per la
qual cosa t’adones que la
burocràcia és un obstacle.
Mancança de connexions
marítimes, estacionalitat,
preus excessius... Què s’ha
de fer per donar sortida
a aquests problemes
històrics? S’han de potenciar
les subvencions en el
transport de mercaderies.
Des de fa mes de 20 anys
reivindicam una línia directe
amb la península. Jo no estic
reclamant una connexió
diària, però si que faria falta
l’arribada de mercaderies
dos o tres vegades per
setmana. Si s’apuja el preu
del transport, és normal
que s’apugi el preu de les
coses. Som els empresaris
els que ens queixam, però
hauríem de ser la majoria
de la ciutadania, ja que som
realment els que pagam i
vivim aquí.
Com valora projectes com el
Sistema Integral de Qualitat
Turística espanyola en
destinació, impulsat per la
Secretaria d’Estat? PIME
Formentera és la primera
patronal de Balears que
es va certificar en qualitat
amb la ISO 9000, que és una
qualificació superior. Cada
any passam les auditories
i renovam la certificació.
Nosaltres vàrem participar
el primer any en el projecte
SICTED i ara ens n’hem
quedat fora perquè s’han
modificat les bases i no
podem optar a participar.
Avui dia estam treballant en un món molt globalitzat i la
gent que ve aquí ho fa perquè és un territori diferent, on les
seues empreses també estan diferenciades. La certificació
en qualitat significa posar en un paper els serveis que es
donen, els procediments que es segueixen i, de cara a ser
competitius, qui tengui una certificació reconeguda com la ISO
9000 o SICTED, compta amb molt més prestigi i qualitat en la
gestió del seu negoci.
Quin és el compromís de la PIME Formentera amb el
medi ambient? Com PIME Formentera som conscients que
vivim del nostre entorn i per tant l’hem de respectar. quan
ens proposen temes que poden ser de benefici per al medi
ambient, normalment se’ls dóna suport. Cada any -enguany
ha set el primer any que no n’hem tengut-, tenim subvencions
per dur a terme iniciatives relacionades amb la preservació
del medi ambient. S’han editat fulletons de bones pràctiques
mediambientals, es va dur a terme la iniciativa d’eliminació
de bosses de plàstic, quan va entrar en vigor la normativa
de selecció de residus a l’illa. Tots els que ens visiten ho fan
perquè Formentera és diferent i perquè està en un entorn
privilegiat.
Què es fa per donar resposta als drets dels consumidors?
Justament la diferència entre empreses grosses i petites es
fa palesa en aquest sentit. La comoditat de tenir un negoci
familiar a la porta de ca teua, ajuda a garantir els drets dels
consumidors. A una empresa multinacional com per exemple
La pesca amb tonaira o tonaina, un art de pesca que s’ha deixat anar
La tonaira és un art de pesca ja
en desús. Sembla que és molt
antic i així ho demostra el fet
que ja a la Crònica de Ramon
Muntaner es mencioni que “Lo senyor
rey Frederich que veya que les galees
del Rey Robert li havien trencades
les tonayres e presos lenys de Sicília,
Muntaner” Cròn., c. 256.
Aquest ormeig era semblant a
l’almadrava, de fet en castellà se la
coneix com almadravilla, però era molt
més simple. Consistia en una xarxa de
cordill fort i de malles amples, d’uns 23
centímetres aproximadament; d’una
llargària d’uns 100 a 300 metres i una
amplària d’uns 20 metres. Es col·locava
perpendicular a la costa lligada a terra
mitjançant un cap anomenat coa. A la
part de baix se li posava una plomada
i li amarraven uns caps anomenats
guardians que en els seus extrems
tenien unes pedres d’uns 50 quilograms
i que feien que quedàs subjecte al fons
marí. A la part de dalt tenia uns suros
que sostenien l’altre extrem de la xarxa
formant així una espècie de barrera on
quedaven atrapats els peixos. El cap més
allunyat de la costa s’anomenava revolt
perquè se li donava forma d’espiral.
S’emprava durant l’hivern per a la
pesca de la tonyina i a la primavera
per a la de la sírvia. Sovint s’hi podien
trobar enganxades altres espècies com
tintoreres, peixos espasa o raboses de
grans dimensions que podien arribar a
passar els 200 quilograms. La tonyina
s’hi enganxava quan s’apropava a
la costa caçant altres peixos. En el
moment que es trobava davant la xarxa
i intentava esquivar-la, s’introduïa dins
el revolt d’on era molt difícil tornar-
ne a sortir. El que solia passar llavors
és que envestien la xarxa i quedaven
enganxades sense poder fugir. Aquest
peix una vegada presoner tenia una
mort ràpida.
Darrere de la tonaira,
algunes vegades es posava
una solta, que és una
espècie d’ormeig similar
però destinat a pescar
peixos d’una grandària inferior com
el bonítol o la melva. Aquest ormeig
encara és utilitzat avui dia.
Diàriament dos pescadors anaven a
reconèixer-la amb un aparell anomenat
vidre, que consistia en un con truncat
24
Esperança Colomar marí
>3r premi Beni trutman 2009 color
moLts dE pEsCadors dE formEntEra anavEn a passar tEmporadEs a Eivissa mEntrE
tEniEn La tonaira posada
de fusta, obert per l’extrem estret i on
havien col·locat un vidre en l’extrem
ample. Aquest instrument permetia
veure amb claredat el fons marí i així
poder treure el peix que s’hi enganxava.
Si la pesca anava bé es podien arribar a
capturar una vintena de peces, però el
més normal era trobar-ne moltes menys.
D’aquestes, algunes es destinaven
al consum de l’illa, però la majoria
s’enviaven a la Confraria d’Eivissa, ja
que recordem que no va ser fins l’any
1983 que es creà la de Formentera, que
les enviava cap a Barcelona.
Cada dues setmanes o quan la xarxa
havia perdut el color es salpava per
portar-la en terra al tenyidor; els
guardians es deixaven dins l’aigua
amarrats a una corda. La deixaven
eixugar per netejar-la i tenyir-la dins
un bidó amb un tiny fet de carrasca
de pi picada que s’encalentia al foc i li
donava a la xarxa un color rogenc fosc.
La finalitat d’aquest procés, que podia
durar entre un i dos dies, era que una
vegada dins la mar el peix no la veiés.
Per fer aquesta feina es necessitaven
uns quatre hòmens.
El dia de Sant Joan, la Confraria de
pescadors organitzava un sorteig anual
davant el Comandant de Marina, entre els
pescadors d’Eivissa i Formentera, dels
punts més importants on es podia posar
aquest tipus d’ormeig. Per fer el sorteig
s’utilitzaven dos bombos, a un d’ells es
posaven els números de les tonaires, ja
que hi havia pescadors que en tenien
més d’un, i a l’altre el nom dels punts
de pesca. El comandant vetllava perquè
el sorteig es produís sense incidents,
però hem de dir que segons les fonts
consultades, aquest procés solia fer-se
d’una manera amigable. En cas d’acord
mutu es podien intercanviar els punts
sortejats segons les conveniències dels
pescadors. Normalment els pescadors
preferien pescar a les seues respectives
illes perquè en aquell temps no tenien
barques de grans dimensions ni potents
motors per fer llargs trajectes; però
també es donava el cas de pescadors
d’Eivissa que pescaven a Formentera
i a l’inrevés. Molts de pescadors
de Formentera anaven a passar
temporades a Eivissa mentre tenien la
tonaira posada.
A Eivissa eren molt apreciats els punts
de cala Llentrisca i a la Xapa mentre
que a Formentera els principals, tot i
que hi havia molts altres punts, eren
cala Saona (devers sa Costa des Bou)
i punta Pedrera (sa Cova d’en Cabrit).
En més d’una ocasió, als pescadors que
els havia tocat algun d’aquests indrets,
convidaven els altres a fer una copeta.
Cap a final dels anys vuitanta es va deixar
d’utilitzar aquest tipus d’ormeig per mor
de la gran quantitat d’embarcacions
que començaren a navegar pel nostre
litoral. Ara les captures no serien tan
abundants i no compensarien l’enorme
esforç que comportava aquest sistema
de pesca. També hem de dir que la
tonyina ha sofert i segueix sofrint una
pesca molt intensiva que si continua
acabarà amb aquesta espècie. Les
mesures que han proposat des d’alguns
sectors per protegir-la no s’han portat
endavant perquè possiblement es
prioritzen els interessos econòmics.*Agraïments per la col·laboració de
Joan “de na riera”, Vicent “Forn” i
Toni “Forn”.
24 25
ILLA AL SuD
“No fa falta saber tocar un instrument per saber construir-lo”
Amb tota la senzillesa que caracteritza Vicent
Costa Mayans, el defineix l’habilitat per
construir instruments musicals de la manera més
tradicional, i rehabilitar aquells estris que el pas
del temps ha arraconat en un magatzem a l’oblit dels ulls del
seu propietari.
La relació de Vicent “des Ferreret”, com es coneix popularment
a l’illa, amb les manualitats ve arrelada des del seu naixement.
Com qualsevol infant d’aquella època a la pitiüsa del sud, a
mitjan dècada dels 50, amb pocs recursos materials però molta
sensibilitat humana, jugava amb els seus amics a la sortida del
pati de l’escola. La seua imaginació adolescent el transportava
a les batalles infantils que recreaven amb la construcció
d’arcs i fletxes que elaboraven amb les agulles de para-sol,
dissenyades per perforar dianes resistents. Més endavant
però, la seua inquietud creativa va anar evolucionant. El seu
cosí, Florencio, company incondicional de Vicent, va descobrir
en una prestatgeria de ca seua un llibre antic de química.
Aquell munt de paper guardava en el seu interior una fórmula
molt interessant per a la seua ment intrèpida: “Fórmula de la
pólvora”, varen llegir atentament. una mescla senzilla de clorat
de potassa, carbó i una mica de sofre. Feina fàcil. El clorat de
potassa el tenien a l’abast. La farmàcia venia unes pastilles,
“la capsa posava clorato potásico. Eren per al mal de coll i les
podia pendre tothom. Fins i tot, les mesclaven amb aigua i les
donaven a les gallines, es veu que les gallines també tenen
mal de coll.” D’aquesta manera, Vicent va construir la seua
primera pistola de pólvora. Mesclaven els tres ingredients,
l’introduïen en una càpsula, reconvertida d’una vàlvula de
bicicleta, i amb el cap d’un llumí tenien l’espurna perfecte. La
resta del fusell eren soldadures de tubs i rosques, i el camp de
tir, les soques de les figueres de ca seua. “Bé, quina pólvora
que fèiem, allò fotia cada esplot. A vegades no trobàvem ni el
balí!”, riu amb nostàlgia.
El primer instrument musical tradicional que va construir
Vicent “des Ferreret” va ser una flaüta, ara fa més de trenta
anys. Va pendre com a model una antiga flaüta que li va deixar
l’avi de la seua dona, Esperança. Va analitzar cada corba i cada
traçat de l’objecte, creant l’escultura perfecte dins del seu cap.
pep toni Bartolomé tur | director de ràdio illa
26
Va cercar un tros de fusta de baladre adient, d’uns cinquanta
centímetres de llargària, i es va submergir en el seu taller. A
poc a poc, llimant amb delicadesa, va anar donant vida a un
tros de fusta que hauria passat despercebut per a tothom.
La seua inexperiència en l’elaboració d’instruments, el va
portar a seguir les normes artesanes de fabricació de flaütes
que havia consultat en llibres i preguntat a majors. S’havia
de fer bé la canalització cilíndrica al llarg de tota la fusta per
aconseguir un bon so. Sense cap mestre que el guiàs, Vicent,
va utilitzar la tècnica de perforació per foc per buidar l’interior
del cilindre de baladre. El resultat va ser esplèndid i va obtenir
el que volia. Només quedaven esculpir els detalls i les formes
irrepetibles que donen les mans del seu creador.
En poc temps, aquell tros de matèria morta es va convertir en
la seua primera flaüta. Com a tal obra mestre, només podia
anar a parar a les mans d’un gran sonador. La va regalar a
Xumeu “de na Pepa”, una de les persones que més ha
fomentat i preservat el folklore formenterer. L’aire que el seu
sonador enviava a l’interior veia la llum en forma d’harmonia i
oferia a l’oïdor aquell so tan característic de Formentera.
Aquella flaüta, però, no va ser només un instrument qualsevol,
va ser el naixement d’un artesà en potència que prompte
descobriria la seua habilitat innata. Com a bon aquari, nascut
el 24 gener de 1948, meticulós fins a la medul·la i de pensament
inquiet, va obrir el ventall de possibilitats que li oferia el món
de les manualitats. Va inventar la seua pròpia tècnica per
fer flaütes a través del sistema de foc però amb fricció. Va
aprofitar un torn que tenia en el seu taller i li va afegir una
agulla que s’escalfava ella mateixa amb el fregament amb la
fusta, aconseguint així, un so únic i distintiu.
Les primeres castanyoles que va construir eren de ginebre,
com habitualment s’elaboren. Aquesta fusta permet moldejar-
se amb facilitat i és suficentment resistent als cops que rep
en fer-les sonar. Els dissenys incials incorporaven papallones
gravades a cada cara de les peces de fusta. Aquests dissenys
que lluïen les castanyoles anirien canviant amb els pas dels
anys, adoptant formes més quadrades i línies més rectes,
inspirades en les àmfores i eines fenícies que havia observat
en llibres.
Amb l’experiència adquirida i les petites feines que anava
fent de manera ociosa, va perfeccionar la seua tècnica i va
començar a rebre encàrrecs de moltes persones interessades
en els seus instruments.
Recorda amb especial emotivitat el primer tambor que va
elaborar. Estava tallant llenya per fer foc durant l’hivern, quan
de sobte, d’entre tota la llenya, va transformar un tronc de pi en
un instrument de percussió. Va ajudar-se de la serra elèctrica
per perfilar la forma d’aquell bocí de soca. una vegada a casa,
el va manipular tossudament en el seu taller fins que tenia
davant els seus ulls un tambor pagès. Tenia molt clar a qui
anava dedicat; al seu avi. Va gravar amb foc la silueta del seu
avi al molí d’en Teuet.
Vicent Costa, va néixer a ca na Marges, a Sant Ferran. Els seus
avis tenien un molí on ell passava moltes estones. Recorda
que era un lloc molt especial, en aquella època a mitjan dels
anys 50. “Allí, al molí, sempre hi havia la tertúlia de tots els
pagesos, perquè venien a fer el seu saquet de farina i feien la
xerradeta mentre esperaven que el moliner acabàs la feina.
A vegades, l’avi em deixava que jo manejàs el molí, i només
tenia 6 anys. És clar, això son coses que se’t queden molt
gravades dins el cap.”
Allí es va impregnar de la cultura i la tradició de l’illa que l’havia
vist néixer. Tot i que no sabia tocar bé les castenyoles, ni la
flaüta, ni el tambor, sí sabia ballar pagès. “Record que després
de passar a viure a la casa nova a Sant Francesc Xavier, amb
vuit anys d’edat, Don Eugenio, va organitzar una ballada amb
motiu de la visita d’un ministre de Franco a Formentera”, riu
cada vegada que observa les fotos, que guarda com un tresor,
on es veu un Vicent Costa Mayans innocent, ballant pagès a la
plaça de Sant Francesc Xavier sense instruments a les mans.
Fontaner de professió, amb més de trenta anys d’experiència
en l’empresa familiar, unes hèrnies discals l’obliguen a retirar-
se de la vida laboral. Aprofita el canvi en la seua rutina i
s’endinsa en allò que realment li apasiona. Transforma trossos
de fusta en instruments musicals únics, dóna vida a aquelles
coses que havien mort amb el pas del temps i rehabilita
antiguitats que estan deteriorades.
Seguint aquest camí, al voltant de 15 anys enrere, fundà el
primer Muesu Etnològic de Formentera aprofitant un local que
tenia buit a Sant Francesc. Sense cap ajuda institucional va
tirar endavant l’ambiciós projecte. Va recopilar tota una llarga
col·lecció d’eines antigues que va comprar a particulars que
tenien a ca seua. Va reunir tot tipus d’estris antics; per treballar
a la cuina, a la pagesia, amb la pesca, etc. Va crear el que avui
dia encara no s’ha aconseguit amb totes les promeses i les
intencions polítiques. De fet, contempla amb preocupació la
situació actual de la cultura i tradició formenterera. Vicent “des
Ferreret” és l’únic artesà que elabora instruments musicals
manualment a l’illa, a més de rehabilitar qualsevol antiguitat,
i tem que no tengui sucessor. Lamenta que activitats com la
seua, i d’altres, com el cant tradicional no tenguin continuïtat,
a causa que els més joves no s’interessen pel seu passat.
Ara, mentre viu la vida amb tranquil·litat, cuidant del seu
“hortet” i fent “quatre feinetes dins el taller”, continua a
l’espera del que passarà amb el futur Museu de Formentera, i
obre les portes a negociar amb les institucions tot el patrimoni
recollit fins ara. Diu que allò que té en el seu petit “tros de la
Formentera d’abans” és de tot el poble.
26 27
REPORTATgE
• El matrimonio de Maria Braun. Rainer Werner Fassbinder. Alemanya, 1978. Dimarts, 11 de gener.
• Withnail y yo. Bruce Robinson. Regne unit, 1987. Dimarts, 18 de gener.
• Reservoir dogs. quentin Tarantino. Estats units, 1992. Dimarts, 25 de ge-ner.
• Padre nuestro. Cristopher Zalla. Es-tats units, 2007. Dimarts, 1 de febrer.
• El festín de Babette. gabriel Axel. Di-namarca, 1987. Dimarts, 8 de febrer.
• Bienvenidos al norte. Dany Boon. França, 2008. Dimarts, 15 de febrer.
• La infancia de Iván. unió Soviètica, 1962. Dimarts, 22 de febrer.
ConfErènCiEsI Jornades d’Estudis Locals Joan Marí Cardona. Del 24 al 28 de gener. A les 20.30 hores. Sala d’actes de l’àrea de
fEstEsCavalcada reial. Arribada de Ses Ma-jestats els Reis Mags d’Orient al port de la Savina. 18 hores. Dimecres, 5 de gener. A continuació visita pels pobles de Sant Francesc, Sant Ferran i el Pi-lar de la Mola. Repartiment de regals a Sant Ferran i la Mola. Ho organitza: àrea de Cultura de Formentera.
Missa de reis. Amb la presència de Ses Majestats els Reis Mags d’Ori-ent i a continuació repartiment dels regals a l’església de Sant Francesc. Dijous, 6 de ge-ner. 11 hores. Ho organit-za: àrea de Cultura de Formentera.
Missa de reis. Amb la presència de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient. Es-glésia de Sant Fer-ran. Dijous, 6 de gener. 12 hores. Ho organitza: àrea de Cultura.
firEs i mErCats
Tot l’any: dimarts i dissabte, Mercat de segona mà al Jardí de ses Eres, a Sant Fran-cesc. D’11 a 14 hores.
CinEmaEl documental del mes. Versió ori-ginal subtitulada en català. A les 20.30 hores a la Sala de Cultura (Cinema). Ho organitza: Paral·lel 40 i Direcció gene-ral de Política Lingüística.
• Into Eternity. Michael Madsen. Dina-marca, 2009. Dijous, 13 de gener.
• Consultar Dijous, 3 de febrer www.eldocumentaldelmes.com
Filmoteca de Formentera. Cinema d’autor en versió original subtitulada en català. Cada dimarts a les 20.30 hores a la Sala de Cultura (Cinema).
• Buscando un beso a medianoche. Alex Holdridge. Estats units, 2007. Di-marts, 4 de gener.
28
POSA’T AL DIA
Cultura i Patrimoni. Ho organitza: àrea de Patrimoni.
art i CuLtura Exposició Col·lectiva de Nadal amb artistes de l’illa. De dilluns a dissabte d’11 a 14 hores i de 18 a 20 hores. Fins al 8 de gener. Sala d’exposicions (Sant Francesc Xavier).
Exposició giramón. Dirigida a infants d’educació infantil i primer cicle de
primària, amb la intenció que els més petits coneguin la realitat
d’altres llocs del món. De l’11 al 25 de gener. Sala d’ex-
posicions “La Caixa” (C/ de Jaume I). Ho orga-
nitza: Fons Pitiús de Cooperació.
Obra de teatre La plaça del Diamant. Divendres, 18 de febrer. 21 hores. Sala de Cultura (cinema). Ho or-ganitza: Produc-cions del Mar.
JovEntutActivitats del Cen-
tre Social Es Molí. Cinema, tallers i ac-
tivitats, concerts, es-ports i molts més. Per a
més informació 971 32 34 93.
CursosOferta de cursos i tallers de tardor. Més informació i inscripcions a l’àrea d’Educació i Cultura (av. de Portossalè, Sant Francesc Xavier). Tel. 971 32 12 75 o www.conselldeformentera.cat
1. Anglès. Nivells 1 i 2. De gener a maig. Dilluns i dimecres (nivell 1). Dimarts i dijous (nivell 2). De 20 a 22 hores. CP Mestre Lluís Andreu. Nancy McConachie. 180 euros.
2. Italià. Nivells 1 i 2. De gener a maig. Horari a convenir. Sala d’actes de l’àrea de Cultura i Patrimoni. Rodolfo Taccheo.180 euros.
3. Taller de ràdio: Aprèn els coneixe-ments bàsics del món de la ràdio. Ge-
I Jornades d’estudIs LocaLs Joan Marí
cardona. deL 24 aL 28 de gener.
FILMoteca de ForMentera.cada dIMarts a Les 20.30 h a La saLa de cuLtura (cIneMa)
28 29
ner. Instal·lacions de Ràdio illa (Casal de Joves). Ho organitza: Associació Cultural i Audiovisual de Formentera. 50 euros.
4. Informàtica. Windows / Linux. 24 hores. Gener. Telecentre (biblioteca Marià Villangómez). 50 euros.
5. Informàtica. Base de Dades. 24 ho-res. Febrer. Dimarts i dijous de 17 a 19 hores. àula d’informàtica del CP Mes-tre Lluís Andreu. 50 euros.
Escola de teatre Espai Frumentà-ria arts escèniques. Més informa-ció i inscripcions a l’àrea de Cultu-ra de Formentera o a la pàgina web www.espaifrumentaria.com
- Cursos de dansa i moviment. Curs Regular. grups d’iniciació i avançats. De febrer a maig. Impartit per Valeria Del Vecchio.
- Tallers d’acrobàcia. grups d’iniciació i avançat. De febrer a maig. Impartit
per Irina Zadek.
- Ioga per les arts escèniques. De fe-brer a maig. Impartit per Irina Zadek.
Cambra de Comerç. Informació i ins-cripcions al telèfon 971 32 20 61.
Petita i Mitjana Empresa de Formen-tera. Informació i inscripcions al telèfon 971 32 25 20.
suBvEnCionsBonificació del 75% de l’impost de construcció per a obres de nova edifi-cació o rehabilitació d’elements patri-monials. àrea d’urbanisme (plaça de la Constitució, 1) o al telèfon 971 32 10 87.
Ajuts i subvencions per a emprene-dors i empreses. Departament de Tre-ball i Formació de l’àrea de Benestar Social (antic centre mèdic) o al telèfon 971 32 12 71.
Línia d’ajuts per a esportis-tes individuals. Més informació a l’àrea d’Esports de Formente-ra o a la pàgina web del Consell www.conselldeformentera.cat
Línia d’ajuts per a clubs o asso-ciacions esportives. Més informa-ció a l’àrea d’Esports de Formen-tera o a la pàgina web del Consell www.conselldeformentera.cat
Ajuts per a desplaçaments d’estudi-ants.Més informació a la pàgina web www.conselldeformentera.cat o bé al telèfon 971 32 12 75.
Beques d’estudi. Més in-formació a la pàgina web www.conselldeformentera.cat o bé al telèfon 971 32 12 75.
Ajuts per a l’adquisició de llibres de text. Més informació a la pàgina web www.conselldeformentera.cat o bé al telèfon 971 32 12 75.
POSA’T AL DIA // LES NOSTRES VEuS
Mares, pares i responsabilitat educativa
La Federació d’Associacions de Pares i Mares
d’alumnes de Formentera va ser fundada el 17
de gener de 1989 i està formada per les quatre
associacions de pares i mares d’alumnes d’aquesta
illa (IES Marc Ferrer, CP Sant Ferran, CP La Mola i CP Mestre
Lluís Andreu). Al mateix temps FAPA Formentera està inclosa
dins COAPA Balears, que és la Confederació d’Associacions
de Pares i Mares d’alumnes de les Illes Balears.
Dins les nostres principals prioritats està representar i
promoure la participació de tots els pares i mares en el
món educatiu, vetllant per la qualitat de l’ensenyament;
coordinar i programar activitats d’orientació familiar, cicles
de conferències, diades lúdiques, etc. L’1 de febrer de 2009
organitzàrem i celebràrem la primera diada escolar tots els
centres educatius junts. gràcies a la col·laboració del Consell
Insular de Formentera, especialment les àrees de Joventut i
Cultura i la feina de tots els pares i mares implicats, va ser un
gran èxit. Aquesta diada es continua celebrant cada any. Es
curiós comprovar que quan volem, sabem i som capaços de dur
endavant un projecte i alhora mostrar una gran indiferència
davant unes eleccions al Consell Escolar de Centre, que és el
principal òrgan de govern dels centres educatius, on els pares i
mares tenim el dret i l’obligació d’estar representats; recordem
que en les passades eleccions el mes de novembre varen votar
menys del deu per cent dels pares i mares censades. quedam
en evidència davant els nostres fills i filles mostrant aquest
absentisme.
L’educació, igual que tot, no funciona sola, necessita que tots
els que hi estem implicats remem en la mateixa direcció.
federació d’associacions de pares i mares de formentera (fapa)
>zona escolar de sant francesc.
30
LES NOSTRES VEuS
30
LES NOSTRES VEuS
Con sabor andaluz
Esta asociación nace de
un grupo de amigos que
echaban en falta las fiestas
y tradiciones de Andalucía,
por lo que así nació, con la idea de dar
a conocer nuestra tierra a todos los
socios, amigos, vecinos y simpatizantes.
Esto lo viene haciendo a través de
la gastronomía, el cante, el baile y la
participación en eventos propios de
Eivissa y Formentera, como son las
fiestas de Sant Jaume, la Trobada de
pobles o la Fiesta Intercultural.
Esta asociación está realizando eventos
como el día de Andalucía (en el 2010
la recaudación de la fiesta se cedió
a Médicos del Mundo para ayudar a
las víctimas de Haití), la romería de la
virgen de la Cabeza (que cuenta con la
verbena del sábado por la noche y la
romería del domingo por la mañana), la
participación en la Fiesta Intercultural
(dando a degustar productos de nuestra
gastronomía ) y la cena institucional.
Asimismo, se llevan a cabo intercambios
culturales con otros centros regionales
de las Illes Balears, como el centro
cultural Andaluz de Pollença, la casa
de Andalucía en Menorca, la casa
de Andalucía de Palma, la casa de
Andalucía en Calvià y la casa de
Andalucía de Hopitalet de Llobregat.
Esta asociación tiene previsto la puesta
en marcha de una aula de informática en
colaboración con la Junta de Andalucía,
asociación Cultural andaluza de formentera
pero no se ha realizado todavía por
falta de un local, que también servirá
para dar información a los socios sobre
becas para estudios en Andalucía,
promociones y concursos, derechos del
andaluz en el exterior y un sinfín de
información que no podemos realizar
sin una sede.
Esta asociación ha participado en todas
las jornadas de trabajo de las casas
y centros regionales de las Balears,
celebradas en Palma, Menorca, Eivissa
y Formentera. También en las jornadas
preparatorias de los congresos y en los
propios congresos, celebrados por la
Junta de Andalucía en Valencia y Sevilla
respectivamente.
30
CONSELL INSULAr DE FOrMENTErA Plaça de la Constitució, 1 07860 Sant Francesc Xavier Tel. 971 32 10 87 Fax 971 32 25 56 [email protected]
EQUIP DE GOVErN President del Consell Insular de Formentera Hble. Sr. Jaume Ferrer i Ribas
Vicepresidenta primera i consellera d’Educació i Cultura Hble. Sra. Sònia Cardona i Ferrer Tel. 971 32 12 75 [email protected]
Conseller de Promoció Econòmica, Territori i Habitatge Hble. Sr. Bartomeu Escandell i Tur Tel. 971 32 10 87 Ext. 1 [email protected]
Conseller de Turisme i Mobilitat Hble. Sr. Josep Mayans i Costa Tel. 971 32 12 10 [email protected]
Consellera de Medi Ambient i Noves Tecnologies Hble. Sra. Silvia Tur i Ribas Tel. 971 32 10 87 ext. 7 [email protected]
Consellera de Benestar Social i Joventut Hble. Sra. Margalida Font i Aguiló Tel. 971 32 12 71 [email protected]
CONSELLErS/ErES Grup Polític Partit Popular [email protected]
Grup Polític Grup Independent de Formentera (GUIF) [email protected]
DIPUTAT PEr FOrMENTErA Hble. Sr. Josep Mayans Serra [email protected]
CONSOrCIS I PATrONATS Consorci Formentera Desenvolupament Tel. 971 32 10 67 971 32 10 16 [email protected]
Patronat de Turisme Tel. 971 32 12 10 Fax 971 32 10 73 [email protected]
CENTrES I SErVEIS Casal de Joves Tel. 971 32 34 93 [email protected]
Agència Tributària Tel. 971 32 34 04
Canera i Escorxador Tel. 630 08 31 28 [email protected]
Cementiri Tel. 971 32 12 71 [email protected]
Serveis Funeraris Tel. 630 08 31 85
Dipòsit municipal de vehicles Tel. 639 55 83 31
Inspecció Tècnica de Vehicles Tel. 971 32 31 30 [email protected]
Hospital de Formentera Tel. 971 32 12 12
Jutjat de Pau/registre Civil Tel. 971 32 27 33
Oficines d’Informació Turística Tel. 971 32 12 10 [email protected] [email protected] Port de la Savina Tel. 971 32 20 57 971 32 30 82
Piscina Municipal Tel. 971 32 12 40 [email protected]
SOIB Tel. 971 32 11 41
Punt Verd Tel. 900 102 656
SErVEIS DE SEGUrETAT I EMErGÈNCIA Policia Local Tel. 092 971 32 22 01 [email protected]
Ambulàncies Tel. 061
Emergències i Protecció Civil Tel. 112 [email protected]
Guàrdia Civil Tel. 971 32 20 22
Parc Insular de Bombers Tel. 630083128 [email protected]
Policia Tutor Tel. 647 65 10 80 [email protected]
CENTrES I SErVEIS EDUCATIUS CP Mestre Lluís Andreu Tel. 971 32 24 97 [email protected]
CP Sant Ferran Tel. 971 32 87 00 [email protected]
CP La Mola Tel. 971 32 70 53 [email protected]
Escola Infantil Verge Miraculosa Tel. 971 32 20 59 [email protected]
IES Marc Ferrer Tel. 971 32 12 22 [email protected]
Escoleta Sa Miranda Tel. 971 32 34 15 [email protected]
Escola Municipal de Música Tel. 971 32 33 55 [email protected]
Centre d’Educació per adults d’Eivissa i Formentera (CEPA) Tel. 971 32 10 69 [email protected]
Centre de recursos Pedagògics Tel. 971 32 23 40
CENTrES I SErVEIS CULTUrALS Biblioteca Marià Villangómez Tel. 971 32 33 86 [email protected]
Museu Etnològic Tel. 971 32 26 70
Sala Municipal d’Exposicions [email protected]
Sala Municipal de Cultura [email protected]
Dipòsit Legal de Formentera [email protected]
ASSOCIACIONS EMPrESArIALS Cambra de Comerç Tel. 971 32 20 61 [email protected]
PIMEF Tel. 971 32 25 20 [email protected]
Associació Hotelera Tel. 971 21 20 61 [email protected]
MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS ràdio Illa Tel. 971 32 32 43 [email protected]
Televisió d’Eivissa i Formentera Tel. 620 129 735 [email protected]
Diario de Ibiza y Formentera Tel. 971 32 10 15 [email protected]
Ultima Hora de Ibiza y Formentera Tel. 626 480 732 [email protected]
IB3 Formentera Tel. 971 32 33 73 [email protected]
Canal Local de les Illes Pitiüses (CLIP TV) [email protected]
31
DIRECTORI
Formenterawww.consellinsulardeformentera.cat
''Passio per tuPassio per tu