fem memòria ics - icscampdetarragona.cat · mentar la capacitat resolutiva dels metges de...

Institut Català de la Salut

Mfem memòria

ICSCamp de Tarragona

ICS Camp de TarragonaAtenció Primària - Hospital U. Joan XXIII

Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

‘09


Consolidació del model territorialPàg. 3 - 5

Innovació, qualitat i millores assistencialsPàg. 6 - 13

Recerca, docència i formacióPàg. 14 -23

Els professionalsPàg. 24 - 25

Servei al ciutadàPàg. 26 - 31

Inversions i nous equipamentsPàg. 32 - 36

Socials i solidarisPàg. 37 - 44

Premis i reconeixementsPàg. 45 - 54

Índe

x

Camp de Tarragona

fem memòria

fem memòria


Consolidació del model territorial ·

Nova Intranet territorial

3

El 24 de setembre,coincidint amb lesfestes de Santa

Tecla, a Tarragona, i lesde Misericòrdia, a Reus,l'ICS Camp de Tarragonava posar en marxa lanova Intranet territorial,que agrupa tota la infor-mació, la documentació iels serveis referents al'Atenció Primària i a l’-Hospital Joan XXIII.

Després de mesos de treball, i acomplint amb un compro-mís adquirit per la gerència de l'ICS Camp de Tarragona,la Intranet té una cara única i força renovada respecte lesIntranets antigues de l’Hospital i de la Primària, tal i comja es va poder veure en la presentació que se'ns va fer elpassat 30 de juliol a l'edifici modular de Docència i Recerca.

Des del 24 de setembre de 2009, tots els equips informà-tics de la nostra organització assistencial tenen la nova In-tranet com a pàgina principal d'entrada a la xarxa, de talmanera que la informació i els serveis que conté poden sermolt útils als professionals en la seva tasca diària. Fins afinals de l’any 2009, hi va haver un període de transició en

el qual encara hi van conviurela nova Intranet amb les anti-gues de l’Hospital i de la Pri-mària, a les quals es podiaaccedir per mitjà d'un enllaçdes de la nova pàgina. Malgrataixò, les actuals versions deprimària i hospital tan sols ro-mandran un temps a moded'arxiu, ja que els contingutstan sols s'actualitzaran en lanova versió territorial. Elsapartats de la nova Intranet

s'aniran ampliant i desenvolupant a mesura que sorgeixinles necessitats i les demandes per part dels mateixos pro-fessionals de l'Atenció Primària i de l'Hospital. També s'a-niran traspassant a la nova molts continguts de les velles,abans que aquestes dues s'eliminin de la xarxa.

El Gabinet de Comunicació, en estreta col·laboració amb eldepartament de Tecnologies de la Informació i la Comuni-cació, és el màxim responsable del manteniment de la novaeina de transmissió d'informació, però també compta ambla participació de tots els treballadors de l'ICS Camp de Ta-rragona per fer d'aquest instrument un potent mitjà de co-municació interna i una eina de treball útil i necessària pera tots els professionals de la institució.

fem memòria



Tarragona acull 1.300 professionals en les III Jornades d’Administratius Sanitaris de l’ICS

4

El 21 d’octubre de 2009, el director gerent de l’Institut Ca-talà de la Salut, Enric Argelagués, acompanyat per la ge-rent territorial de l’ICS al Camp de Tarragona, Pilar

Gavilán, i el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, vainaugurar la III Jornada d’Administratius Sanitaris que va tenirlloc al Centre de Convencions i Congressos de Port Aventura.Amb el lema “A prop de les persones”, aquesta tercera trobadava potenciar el valor afegit que aquest col·lectiu aporta al pro-cés d’atenció a les persones que diàriament s’adrecen als cen-tres de salut del territori català, un col·lectiu de professionalsque representa per a la ciutadania el primer contacte amb elsistema sanitari.

La Jornada va comptar amb la presència de gairebé 1.300 pro-fessionals procedents d’arreu de Catalunya. Es van presentar156 treballs, dels quals 144 eren pòsters exposats durant l’es-deveniment, i la resta 12 ponències orals distribuïdes per te-màtiques en tres taules moderades per professionals del’àmbit hospitalari i de l’atenció primària. Aquestes ponènciesvan abordar temes com la confidencialitat, la gestió de pro-cessos i la participació ciutadana, entre d’altres. A més, tambéhi va haver una conferència magistral del periodista i guionistadel Priorat, Toni Orensanz.

El premi al millor pòster el va guanyar el treball “Com ha afec-tat la incorporació de les DPO’s en la tasca diària dels profes-sionals sanitaris de gestió i serveis de l’àmbit de l’atenció

primària”, realitzat per Paqui Ramos, Àngels Matamoros,Carme Masvidal i M. Carmen de Sola. El premi a la millor co-municació oral el va aconseguir la presentació “Visual.doc” deM. Rodríguez, J. Bertholet, A. Mangues, J. Escobar, P. Guix iD. Muñoz.

La consellera de Salut, Marina Geli, va cloure una Jornada queva destacar per la gran convocatòria i per la qualitat dels tre-balls presentats. Marina Geli va afirmar que els administratiussanitaris “s’han guanyat el lloc en el sistema sanitari”. Geli vaassegurar que aquest col·lectiu “forma part dels equips assis-tencials” i “té un paper de lideratge” la incorporació en el sis-tema de les noves tecnologies de la informació.

fem memòria



Instruments de relació entre l’atenció especialitzada i l’atenció primària

5

Amb la finalitat de garantir i fomentar la continuïtat as-sistencial, la Gerència territorial de l’ICS Camp de Ta-rragona avança en la implementació d’una sèrie

d’instruments de coordinació entre els serveis assistencialsd’atenció especialitzada de l’Hospital Joan XXIII i de l’AtencióPrimària de l’ICS. Aquests instruments constitueixen una einade treball essencial d’enllaç entre els dispositius d’atenció sa-nitària al nostre territori, entre els quals destaquen les Con-sultories per especialitat, els Grups de treball i els Aplicatiusinformàtics.

Consultories realitzades per especialitatAquest model de consultoria té com a objectiu la correspon-sabilització de l’Atenció Primària en el diagnòstic de patolo-gies corresponents a l’atenció especialitzada, amb la finalitatde reduir el nombre de derivacions de pacients a les consultesexternes de l’Hospital i les llistes d’espera. Per tant, es preténrebaixar la pressió assistencial que suposa una influència ne-gativa en la qualitat de l’assistència sanitària. Les consulto-ries, o sessions clíniques, realitzades als Centres d’AtencióPrimària, per part d’especialistes de l’Hospital, pretenen aug-mentar la capacitat resolutiva dels metges de família.

Grups de treballEls grups de treball són l’instrument utilitzat per a la creació

de models territorials comuns als diferents dispositius assis-tencials de l’atenció primària i l’atenció especialitzada. La me-todologia utilitzada es basa en la realització de reunionsperiòdiques per coordinar la implantació del model i les ac-cions concretes d’integració territorial. Actualment s’està tre-ballant en els següents àmbits:

Atenció domiciliàriaAtenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR)Atenció especialitzadaUrgènciesRehabilitacióRadiologiaSalut Mental

Aplicatius informàticsEls aplicatius informàtics tenen com a objectiu facilitar la co-municació bidireccional entre l’Atenció Primària i l’Hospital.Durant el 2009, la coordinació entre la Direcció d’Atenció Pri-mària, la Direcció de l’Hospital Joan XXIII i la Unitat de Tec-nologies i Sistemes de la Informació de l’ICS Camp deTarragona, ha facilitat la implementació dels següents aplica-tius: la Integració SAP-SIAP-ECAP, la Petició electrònica delaboratori, el Diagnòstic ràpid de càncer i l’Aplicatiu de fonsd’ull.

fem memòria


Innovació, qualitat i millores assistencials ·

L’ASSIR fa consultes per videoconferència durant les sis primeres setmanes del postpart

6

El projecte pretén conèixer l’efectivitat de la consulta te-lemàtica i la satisfacció de les dones ateses per video-conferència.

L’ASSIR va posar en marxa a tot Catalunya un projectede consultes per videoconferència dirigit a les dones,durant les sis primeres setmanes del postpart, la data

de la primera revisió després de parir. El projecte, lideratper la directora de la Unitat Docent de llevadores de Cata-lunya, Glòria Seguranyes Guillot, pretén conèixer l’efectivitatde la consulta telemàtica en comparació amb l’atenció ha-bitual i la satisfacció de les dones ateses per videoconferèn-cia durant aquest període del postpart.

L’ASSIR de Tarragona, igual que els altres 7 centres que in-tervenen en el projecte: Girona, Cornellà, Barcelona, Garraf,Granollers, Badalona i Sabadell, ofereix el servei de video-conferència de dilluns a diumenge, a qualsevol hora del dia(de 8 del matí a 8 de la tarda). Les 25 llevadores que parti-cipen en l’estudi, tres a Tarragona (de l’equip investigador)i vuit més (col·laboradores), proposen a les dones participaren la consulta telemàtica a partir de la setmana 24 de l’em-baràs, amb uns criteris d’inclusió.

La llevadora de l’ASSIR a Tarragona, Elisabet Bru, explicaaquests criteris: “El perfil de les dones incloses en el pro-jecte és: dones embarassades, amb connexió a Internet a

casa, que entenguin l’idioma i amb ganes de participar”. Lespacients poden consultar via telemàtica qualsevol dubte oproblema que tinguin durant aquestes sis setmanes poste-riors al part. Després, un administratiu truca la dona per fer-li una enquesta de satisfacció.

Cada centre ASSIR de Catalunya ha de reclutar 200 donesembarassades. A principis del mes de març de 2009 Tarra-gona havia reclutat 174 pacients, de Tarragona centre, elsbarris de Torreforta, Sant Pere i Sant Pau, Salou, Constantíi el Pla de Santa Maria. El Departament de Salut va propor-cionar els mitjans tècnics (webcams, etc.). L’estudi té unabeca FISS de l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid.

fem memòria



Un cardiòleg japonès opera dues oclusions car-díaques cròniques de complexitat a Joan XXIII

7

E15 de maig de 2009 el metge cardiòleg japonès, Dr.Yamane, expert en tractament percutani a les oclu-sions cardíaques cròniques, va fer dues operacions

complexes d’oclusions cardíaques cròniques a l’HospitalUniversitari Joan XXIII, comptant amb la col·laboració d’-hemodinamistes del Servei de Cardiologia de l’hospital deTarragona. És el tercer any consecutiu que Joan XXIII repun cardiòleg japonès per realitzar intervencions de comple-xitat. Els casos de les operacions van ser seleccionats perla seva complexitat i prèviament estudiats pel Dr. Yamane.

Durant les intervencions es van fer servir materials molt es-pecífics, alguns disponibles a Europa i altres aportats perl’equip del metge japonès, que encara no s’han estès pelcontinent europeu. Els japonesos han estat pioners en eldisseny de material específic i en estratègies de tractamentpercutani, i gràcies a ells es va estenent pel món de la car-diologia evitant algunes cirurgies de revascularització coro-nària.

L’hemodinàmica cardíaca és aquella part de la cardiologiamoderna que s’encarrega de l’estudi anatòmic i funcionaldel cor mitjançant la introducció de finets catèters a travésde les artèries de l’engonal o del braç. Aquesta tècnica, co-neguda com cateterisme cardíac, permet conèixer ambexactitud l’estat de les artèries del cor.

Els mitjans de comunicació van poder fer imatges de lesdues operacions i agafar declaracions, tant del Dr. Yamane,com del Dr. Alfredo Bardají, cap del Servei de Cardiologiade l’Hospital Universitari Joan XXIII.

fem memòria



La Conca de Barberà estalvia uns 40.000€ l’any2009 amb el Banc d’Ajuts Tècnics

8

El Consell Comarcal de la Conca i l’ICS Camp de Tarra-gona van signar un conveni per poder emmagatzemar icedir material de suport per a pacients i els seus familiarsen els domicilis.

El Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’InstitutCatalà de la Salut Camp de Tarragona van signar unconveni de col·laboració per poder comprar, amb l’ajut

del Fons Social de la Caixa, emmagatzemar i cedir materialde suport per millorar la qualitat de vida tant dels pacientscom dels seus familiars en el domicili. Amb aquest objectiuvan crear el Banc d’Ajuts Tècnics (BAT), coordinat pels pro-fessionals sanitaris de l’Àrea Bàsica de Salut de Montblanci els professionals de serveis socials del Consell Comarcalde la Conca de Barberà.

Aquest projecte es va posar en marxa perquè en els darrersanys s’ha produït un augment de persones amb dependèn-cia als domicilis. L’Equip d’Atenció Primària de Montblancté registrades unes 300 persones en el programa d’AtencióDomiciliària (ATDOM) amb algun tipus de dependència. ElBAT pretén rendibilitzar tot aquell material que es troba ales cases sense utilitzar i facilitar, a persones amb depen-dència i pocs recursos, instruments per millorar la seva qua-litat de vida i la dels seus cuidadors als domicilis.

El material de BAT és el següent:

• Llits articulats.• Grues elèctriques.• Cadires de rodes.• Aparell per pujar i baixar escales.• Caminadors.• Matalassos antiescares.• Baranes per als llits.• Tumbones per a la banyera.• Alçadors per a WC.• Coixins d’alova, coixins antiescares d’aire.• Crosses.

fem memòria



Abelles i vespes provoquen 100 casos nousd’al·lèrgies cada any a Catalunya

Cada any es diagnos-tiquen més de 100nous casos d’al·lèr-

gia a himenòpters (ves-pes i abelles) a Catalunya.A Espanya, al voltant de800.000 persones sónal·lèrgiques al verí d’a-quests insectes i anual-ment es realitzen més de2.000 consultes peraquesta causa. Són elsmesos d’estiu -entre juliol i setembre- quan es produeix la ma-joria dels casos de picades, degut a que les altes temperaturesmultipliquen l’activitat dels himenòpters.

Els experts alerten de la seva prevalença. El Dr. Gaspar Dal-mau, al·lergòleg de l’Hospital Joan XXIII assegura que “l’einamés eficaç per evitar aquestes reaccions és la immunoteràpia(IT)” amb extracte purificat de verins, el tractament habitualde les malalties al·lèrgiques mediades per IgE. L’objectiu últimés modificar la resposta immunològica que permeti la toleràn-cia de l’al·lergen (substància estranya) enfront del que estracta.

La IT consisteix en l’administració de dosis inicialment moltbaixes de l’extracte al·lergènic, que progressivament es van

incrementant a intervals regularsfins a assolir una dosi màxima.Una vegada assolida, es continuaamb una pauta de mantenimenten la qual s’administra aquestadosi màxima cada mes o cadados mesos, durant un temps re-lativament llarg que, en la majoriadels casos, és de 3 a 5 anys. El95% dels pacients amb reac-cions sistèmiques, sotmesos a

immunoteràpia, no experimentennoves reaccions generalitzades amb les futures picades. Uncop aconseguida la dosi de manteniment, la immunoteràpias’ha de prolongar almenys 5 anys. Durant aquest període lesproves cutànies i la IgE específica disminueixen o es fan ne-gatives. En la majoria dels pacients, els efectes beneficiosossegueixen persistint després de la suspensió del cicle d’im-munoteràpia. La seva eficàcia és molt alta, amb una curaciódel 95% dels pacients tractats amb verí d’abella i en el 98%amb verí de vespa. L'Hospital Joan XXIII, a través del Dr. Dal-mau i tot l’equip del Servei d’Al·lergologia que dirigeix el Dr.Pere Gaig, és l’únic lloc de Catalunya on es fa la tècnica de la"repicada" de manera sistemàtica. Es tracta de fer una picadacontrolada, a dins de l’entorn hospitalari, als pacients al·lèrgicsa aquests insectes, amb l’objectiu de veure l’eficàcia del trac-tament.

9fem memòria



L’Hospital Universitari Joan XXIII inaugura l’ampliació de la Unitat de Diàlisi PeritonealEl Servei de Nefrologia de Joan XXIII és l’únic de la pro-víncia de Tarragona que disposa d’aquesta Unitat, i passaa ser referent per a la insuficiència renal.

El 30 d’octubre de 2009 la gerent territorial de l’ICSCamp de Tarragona, Pilar Gavilán, acompanyada peldirector de l’Hospital Universitari Joan XXIII, Xavier Vi-

llanova, i per la resta de l’equip directiu del centre sanitari,va inaugurar l’ampliació de la Unitat de Diàlisi Peritoneal delServei de Nefrologia de l’Hospital Joan XXIII, ubicada a lacinquena planta de l’Edifici B. Aquesta ampliació comportaun augment dels espais destinats al control i al tractamentdels pacients renals amb aquesta tècnica, i la disposiciód’un equip mèdic i d’infermeria específic pel programa dediàlisi peritoneal.

La diàlisi peritoneal és una tècnica de tractament substitutiurenal pels malalts amb insuficiència renal crònica terminalque permet al pacient prosseguir amb la seva vida laboral ifamiliar. Un objectiu prioritari del Servei de Nefrologia deJoan XXIII, que dirigeix el Dr. Alberto Martínez Vea, és po-tenciar l’ús d’aquesta tècnica de diàlisi, que en l’actualitatnomés es fa a un 3% de tots els pacients en tractamentsubstitutiu renal a la nostra comunitat, un dels valors mésbaixos d’Espanya i d’Europa.

El Servei de Nefrologia de Joan XXIII és el servei de refe-rència del programa d’atenció a la insuficiència renal a lesregions sanitàries del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre,i és l’únic servei de les comarques tarragonines que disposade la diàlisi peritoneal com a tècnica de diàlisi.

L’ampliació permet po-tenciar l’ús d’una tècnicaque avui rep el 3% delspacients a Catalunya

10fem memòria



L’Hospitalització a Domicili de Joan XXIII superaels 10.000 pacients tractats en 10 anys

11

La Unitat es consolida com alternativa a l’ingrés hospi-talari convencional.

El 27 de novembre de 2009 va tenir lloc la taula rodona“L’Hospital a casa, model organitzatiu i reptes de futur”a l’edifici modular de Docència i Recerca del Parc Sa-

nitari Joan XXIII, amb motiu de la celebració del X aniversaride la Unitat d’Hospitalització a Domicili de l’Hospital Univer-sitari Joan XXIII, que des de 1999 desenvolupa la seva ac-tivitat en col·laboració amb l’empresa pública GiPSS. L’acteva ser presidit per Xavier Villanova, director de l’HospitalJoan XXIII, Pilar Gavilán, gerent de l’ICS Camp de Tarra-gona, i Sergi Camacho, gerent de GiPSS.

Durant la jornada van intervenir, com a ponents, Alfons Cu-xart, president de la Societat Catalana d’Hospitalització aDomicili i coordinador de la Unitat d’Hospitalització a Do-micili de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Ba-dalona; Oriol Estrada, subdirector de l’Hospital GermansTrias i Pujol; Juan Alberto Spuch, responsable de la Unitatd’Hospitalització a Domicili de l’Hospital Universitari JoanXXIII; Anna Borruel, responsable de la Unitat d’Atenció alCiutadà de l’Hospital Universitari Joan XXIII; i Cristina Díez,responsable de desenvolupament de programes territorialsde l’ICS Camp de Tarragona. La cloenda va anar a càrrec deldoctor Xavier Villanova. Les intervencions dels ponents vantractar, entre d’altres temes, dels nous models de gestió sa-

nitària i com aquests han fet possible la creació de nous es-cenaris en els què s’ha introduït l’hospitalització a domicili;la consolidació d’aquesta nova opció assistencial i l’adap-tabilitat del mateix a la nova realitat poblacional amb l’arri-bada de nouvinguts, noves interpretacions de la percepcióde salut i el paper dels diplomats en infermeria en l’atenciódomiciliària.

L’Hospital a casa

El nombre de pacients que són tractats anualment des delseu domicili supera les 1.000 persones. En els deu anys d’e-xistència del servei d’hospitalització a domicili el nombretotal de pacients atesos ha superat els 10.000.

Inicialment la Unitat estava formada per dos diplomats d’in-fermeria i un metge especialista a temps parcial. Actualmentaquesta Unitat la formen un metge especialista en cirurgia,dos metges especialistes en medicina interna i cinc diplo-mats d’infermeria, a qui se’ls afegeix el personal eventualque cobreix les necessitats del servei. La Unitat funcionaamb una gran interrelació amb altres nivells assistencials idóna assistència tots els dies de l’any les 24 hores del dia,amb un temps màxim d’actuació de 20 minuts.

fem memòria



Els Bombers de la Generalitat i l’ICS organitzenun exercici amb simulació d’incendi a ReusEs va simular foc al soterrani del CAP Sant Pere, amb con-finament, rescat i evacuació del personal i dels usuaris.

Els mitjans de comunicació van accedir a l’interior deles instal·lacions per fer seguiment de la intervenció.Els Bombers de la Generalitat i l’Institut Català de la

Salut Camp de Tarragona van organitzar, el 15 de desembrede 2009, un simulacre d’incendi a l’interior de l’edifici delCentre d’Atenció Primària Sant Pere de Reus. En l’exercicies va simular un incendi a la sala de transformadors al so-terrani de l’edifici. Els serveis d’emergències dels bombershavien de treballar en les tasques d’extinció de l’incendi ipracticar el confinament, el rescat i l’evacuació tant del per-sonal del CAP com dels usuaris.

Aquest simulacre s’emmarca dins del programa anual d’e-xercicis d’evacuació que realitza l’Institut Català de la Salut,amb la col·laboració dels Bombers de la Generalitat que, enaquest exercici, actua de forma activa com a equip d’inter-venció.

El desplegament del Pla d’Emergències del Centre, la coor-dinació entre el Pla i el cos de Bombers i l’educació dels tre-balladors del CAP per fer front a una situació d’emergència,són alguns dels objectius generals que plantejava el simu-lacre. Per la seva banda, els Bombers de la Generalitat vanvoler destacar i treballar el confinament com a alternativa a

l’evacuació, quan aquesta no és possible, valorar la coordi-nació entre el CAP i els efectius de Bombers i gestionar deforma acurada l’espai exterior del centre.

Es va treballar el con-finament com a alter-nativa a l’evacuació

12fem memòria



Reus posa un tonòmetre per mesurar la pressióintraocular i arribar al cribatge de glaucoma

13

En el mes d’abril del 2009 es va posar en funcionamentel tonòmetre per a la medició de la pressió intraocular(P.I.O.), la valoració de la qual es complementa amb

la valoració del nervi òptic mitjançant l’ exploració papil·lardel fons d’ull (retinografia) per poder arribar al cribatge delglaucoma, en pacients diabètics i en pacients amb antece-dents familiars d’aquesta patologia .

Prova a realitzar

Tonometria: es du a terme mitjançant un tonòmetre de bufd’aire. Es considera Pressió Intraocular (P.I.O.) normalentre els 10 i els 22 mm Hg. Les pressions Intraoculars su-periors a aquestes xifres es reenvien al Centre Oftalmològicde CMQ Reus per a la realització de les proves de Campi-metria i Paquimetria, que són revalorades conjuntamentamb les xifres obtingudes per nosaltres de les P.I.O. i lesseves corresponents retinografies per un oftalmòleg del‘hospital de referència (Hospital Sant Joan de Reus).

Resultats: En la medició de la Pressió Intraocular vam de-tectar 123 pacients (6 % ) amb Pressió Intraocular elevada,amb glaucoma 15 pacients (12%), Hipertensió Ocular 41pacients( 33 %), dels quals van ser derivats 14 pacients(11.4 %) i 25 pacients (20%) respectivament a l’hospitalper tractament.

Conclusions: La medició de la pressió intraocula és de granutilitat en l’screening del glaucoma i en el control de pa-cients amb antecedents familiars.

S’ha aconseguit derivar a l’oftalmòleg aquells casos real-ment necessaris, reduir les llistes d’espera i els possiblesretards diagnòstics.

Cribatge tonometria: Total de pacients derivats a la nostraunitat, 2066 pacients. Total de pacients amb P.I.O. > 22mm Hg. 123 (6%).

fem memòria

39901440M

Texto insertado


Recerca, docència i formació ·

El grup investigador de l’estudi SEGUDIAB presenta els resultats al Mas MiarnauEl projecte pretén implantar mesures de seguretat en pa-cients diabètics a través d’intervencions en àmbits educa-tius i controls en malalts crònics.

El 5 de febrer va tenir lloc al Mas Miarnau Fundació URVde Reus la Jornada de presentació dels principals resul-tats de l’estudi de recerca en Atenció Primària SEGU-

DIAB. L’objectiu d’aquest projecte és implantar mesures deseguretat en els pacients amb diabetis per mitjà de diversesintervencions en àmbits educatius i amb controls en malaltscrònics.

La Jornada va començar a les 9 del matí amb la presentaciódel coordinador de la Unitat de Suport a la Recerca en AtencióPrimària de Tarragona i Reus, Josep Basora. Després, l’inves-

tigador i metge de família, Joan Josep Cabré, va fer una breusíntesi del projecte. Seguidament, Marta Ripoll i el coordinadorde Farmàcia de l’Atenció Primària del SAP de Tarragona, Fe-rran Bejarano, van explicar algunes tasques i bases de dadesassociades al projecte. Després del cafè, l’investigador i metgede família, Josep Mª Hernández, va exposar la Intervenció al’estudi i la infermera Victoria Arija va mostrar els resultats d’a-questa intervenció. Finalment hi va haver una discussió con-junta del treball que donà pas a la clausura de la Jornada acàrrec de les directores dels Serveis d’Atenció Primària de Ta-rragona i Reus, Neus Saún i Teresa Basora.

Es tracta d’un estudien Atenció Primàriasobre la diabetis

14fem memòria



Un estudi analitza la millora de l’estat nutricionalde pacients dependents educant els cuidadorsEl treball vol valorar l’efecte d’aquesta formació compa-rant-la amb un altre grup de pacients en el qual no es facap intervenció envers els cuidadors.

L’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdi-ques (AATRM) per a la realització de projectes de re-cerca clínica i en serveis sanitaris i l’Instituto de Salud

Calos III Evaluación de Tecnologías Sanitarias y Serviciosde Salud (ETES) han finançat el projecte “Efecte d’una in-tervenció educativa a cuidadors sobre l’estat nutricional delpacient dependent”, treballat per Victòria Arija i Teresa Ca-nela, investigadores principals de l’estudi, que pretén va-lorar l’efecte sobre l’estat nutricional dels pacientsdependents mitjançant una intervenció educativa nutricio-nal dirigida als seus cuidadors/es, respecte a un grup ambel qual no s’ha fet cap intervenció.

El projecte també pretén comparar l’estat nutricional gene-ral a través d’un qüestionari validat en població geriàtricacom és el MNA, abans i després de la intervenció; compararel consum alimentari del pacient dependent a través d’unqüestionari de freqüència de consum alimentari validat enpoblació espanyola, abans i després de la intervenció; l’es-tat nutricional mitjançant mesures antropomètriques,abans i després de la intervenció; l’estat nutricional estimatmitjançant paràmetres bioquímics nutricionals, abans idesprés de la intervenció; i analitzar l’evolució dels canvis

d’aquests paràmetres dietètics, antropomètrics i bioquí-mics de l’estat nutricional del grup d’intervenció respecteal grup de no intervenció.

El projecte es realitza amb 200 pacients, 100 en cada grup,que estiguin inclosos en el programa d’atenció domiciliària,amb 65 o més anys i que tinguin un cuidador. L’estudi in-clou realitzar proves i tests per conèixer: les característi-ques sociodemogràfiques dels pacients, la seva històriaclínica actualitzada, la MNA (qüestionari per saber l’estatnutricional del pacient), les mesures antropomètriques (pesi talla), les activitats bàsiques de la vida diària, el deterio-rament cognitiu, l’estat d’ànim, la freqüència de consumd’aliments i alguns paràmetres bioquímics (hematòcrit,ferro, etc). També s’estudien les variables sociodemogrà-fiques dels cuidadors, el vincle amb el pacient, el tipus decuidador, la situació laboral i els seus coneixements en ali-mentació i nutrició.

Els investigadors i investigadores col·laboradors són:Carme Anguera, Ana I. Castelao, Montserrat Garcia, AntoniGarcia, Ana I. González, Carme Lucena, Núria Martí, TeresaMartínez i Roser Pedret.

15fem memòria



Dues de cada tres infeccions a la UCI són respiratòries

16

L’estudi EPIC2, publicat al JAMA, compara amb dadeseuropees de fa 15 anys i incorpora UCIs de 75 països detot el món, 111 UCIs d’Espanya.

Això és el que diu l’estudi EPIC2, publicat a la presti-giosa revista mèdica JAMA, que identifica la infecciórespiratòria com a responsable de 2/3 parts de les in-

feccions. S’han estudiat 14.414 pacients de 1.265 UCIs de75 països de tot el món per arribar a aquests resultats. Elcoordinador de l’estudi i investigador CIBER de l’HospitalUniversitari Joan XXIII de Tarragona, Thiago Lisboa, explicaque “Espanya va participar amb 111 UCIs per aquest estudique permet comparar amb les dades europees de fa 15 anysi incorpora UCIs de totes les regions del món”, sent Es-panya, Alemanya, Regne Unit, Brasil i els Estats Units el paï-sos amb més participació.

Jordi Rello, metge intensivista i cap de la UCI de Joan XXIII,va dissenyar aquest estudi l’any 2006 quan era responsablede la secció de malalties infeccioses de la Societat Europead’UCI. Les dades de l’estudi demostren que els organismesmés resistents es troben a Amèrica llatina i que tres de cadaquatre pacients en UCI rep antibiòtics i un de cada dos s’in-fecten. El Dr. Rello explica que “això es deu a la ruptura debarreres defensives de la pell i de les mucoses quan s’hande col·locar tubs i fer puncions i intervencions en pacientscrítics”. L’estudi també mostra que progressen les infec-

cions per fongs i que la majoria dels organismes identificatsprocedeixen dels propis pacients degut a que “estan mésexposats i disminueixen les defenses quan se’ls practiquentècniques agressives per salvar la seva vida”, assegura elcap de la UCI de Joan XXIII. Una novetat de l’estudi és quedemostra que els països amb menys inversió en Sanitattenen les taxes majors d’infecció. El treball de JAMA apuntatambé als dos factors que més influeixen en l’aparició d’in-feccions: la durada de l’estada a la UCI i la gravetat prèviadels pacients.

fem memòria



Investigadors descriuen com desenvolupen unalesió pulmonar pacients de la UCI amb grip AL’Hospital Joan XXIII ha participat en un estudi d’àmbitinternacional que analitza les causes de l’aparició de lapneumònia en afectats per la grip A que estan ingressatsa Cures Intensives.

Per què alguns pacients, fins i tot estant sans, desen-volupen una greu pneumònia a causa de la grip A?Aquesta és la pregunta que més s'han formulat els

metges intensivistes que tenen pacients ingressats a la UCIper grip A (H1N1). Un estudi publicat a ‘Critical Care’, i enel qual ha participat l’Hospital Universitari Joan XXIII, des-criu que els pacients greus tenen una resposta immunolò-gica semblant a la de les malalties autoimmunes –aquellscasos en els quals el sistema immunitari de la persona esconverteix en l’agressor i ataca parts del cos en comptes deprotegir-lo-, la qual cosa provoca una lesió pulmonar en elpacient. A diferència de les formes lleus, els pacients ingres-sats a les UCIs desenvolupen una resposta immunològicaexagerada que s'associa a la fallida respiratòria.

L'estudi s’ha realitzat en col·laboració amb investigadors delCentre Nacional de Grip de Valladolid, de l'Hospital Clinicde Barcelona i d'un grup d’Unitats de Cures Intensives es-panyoles -entre elles, Joan XXIII¬- al costat d'un grup d'in-vestigadors de Toronto. Una investigació anterior, lideradapel professor de la URV, Jordi Rello, el cap del Servei de Vi-gilància Intensiva de l'Hospital Joan XXIII l’any 2009, i co-

ordinador del registre internacional de grip A, va descriureel perfil del pacient amb pneumònia vírica. Aquestes dadessuggereixen que “la modulació terapèutica dels limfòcitsTh17 pot beneficiar els pacients amb pneumònia per virusde la grip”, recorda Rello.

Jesús Bermejo, del Centre Nacional de Grip de Valladolid,afirma: “Ens ha sorprès que la majoria de pacients estudiatstenien presència de virus en sang”. Segons Rello, “això téimportància en la selecció d’òrgans per a transplantament”.A més, reforça l'estratègia recomanada pels metges inten-sivistes de començar a administrar antivírics, com més aviatmillor, per tal de tallar la “cascada inflamatòria”. IgnacioMartín-Loeches, investigador i metge de la UCI de l'HospitalJoan XXIII, es va encarregar d'analitzar les dades clíniquesdels pacients estudiats. Martín-Loeches afirma que “la UCIes comporta com la trinxera de la grip A” i afegeix que “en-cara ens sorprèn com alguns pacients, després de 4-6 diesamb febre, presenten un ràpid deteriorament respiratori.Hem après que els pacients que acaben en una UCI tenenuna resposta immunològica més semblant a l'asma o a lesmalalties autoimmunes”.

17fem memòria



Immaculada Simón investiga la resistència a lainsulina durant la gestació i l’afectació al fetus

18

L’estudi permetrà avançar en la prevenció i tractamentprecoç de la Diabetis Gestacional i d’altres com la Dia-betis tipus 2 o la Síndrome Metabòlica.

L’estudi de la metgessa especialista en endocrinologiai nutrició de l’Hospital Universitari Joan XXIII, Inma-culada Simón, investiga el paper de l’adiponectina en

la resistència a la insulina associada a la Diabetis Gestacio-nal i la seva relació amb el fetus. L’adiponectina és una hor-mona que es troba en el teixit adipós (el greix) i queparticipa en el metabolisme de la glucosa i els àcids gras-sos. A més, aquesta hormona té atribuïdes propietats anti-diabètiques, antiinflamatòries i antiaterogèniques, per tant,els investigadors associen nivells baixos d’aquesta hormonaa menor sensibilitat a la insulina i a major risc de patir obe-sitat i diabetis. Les dones gestants amb nivells baixos del’adiponectina, durant el primer trimestre de la gestació,tenen més risc de presentar una Diabetis Gestacional. Amés, és conegut que els fills de mares diabètiques tenen unmajor grau d’adipositat, és a dir, de greix.

Amb el treball “Papel de las isoformas circulantes de Adi-ponectina en la Diabetes Mellitus Gestacional. Relación conel metabolismo hidrocarbonado y el desarrollo antropomé-trico fetal” la investigadora principal del projecte, associadaal grup de Recerca que dirigeix el doctor Joan Vendrell, pre-tén indentificar nous mediadors procedents del greix impli-

cats en el desenvolupament de la resistència a la insulinaen la gestació i les seves conseqüències sobre el fetus. Elmajor coneixement d’aquests mecanismes permetrà avan-çar en la prevenció i el tractament precoç de la Diabetis Me-llitus Gestacional (DMG) i, possiblement, en altres malaltiescom la Diabetis Mellitus tipus 2 o la Síndrome Metabòlica.

El projecte de la Dra. Simón té una durada de tres anys(2009-2011) amb una beca FIS del Instituto de Salud CarlosIII, i el portarà a terme amb estreta col·laboració amb la Sec-ció d’Endocrinologia i Nutrició i el Servei d’Obstetrícia i Gi-necologia de Joan XXIII, amb un equip d’investigadorsformat per la Dra. Simón, el Dr. Ramon Miralles, la Dra. AnaMegía i la Dra. Mònica Bellesteros. Aquest equip fa un estudiobservacional prospectiu cas-control, amb consentiment in-format a les dones embarassades. La metodologia consis-teix en estudiar un grup de gestants amb DMG i un altreamb tolerància normal a la glucosa. Es determina en sangmaterna el grau de sensibilitat a la insulina, els nivells de l’-hormona, l’adiponectina i variants del gen d’aquesta hor-mona. També el grau de sensibilitat a la insulina fetal, ambla sang del cordó, i el grau de greix del fetus. Al final es co-rrelacionaran els paràmetres de la mare i el fetus.

fem memòria



Gairebé 10.000 professionals passen pels cursos de formació continuada

L’ICS Camp de Tarragona va fer l’any 2009 més de4.500 hores de cursos de formació continuada. Aques-tes hores corresponen a un total de 396 cursos. Per

aquests cursos hi van passar 9.754 alumnes, dels quals4.352 van passar pels cursos gestionats per l’Hospital Uni-versitari Joan XXIII i 5.402 per cursos gestionats des de l’A-tenció Primària, incloent els del SAP Tarragona-Valls i elsdel SAP Reus-Altebrat. A l’Atenció Primària 1.685 facultatiusvan fer algun dels cursos oferts, 1.637 eren diplomats, 1773eren Personal Administratiu i de Gestió i 307 corresponiena altres categories.

Es van oferir 396 cursos per a totes les categories professionals

19fem memòria



Teresa Auguet lidera un projecte de recerca associat a l’obessitat

20

El dia 22 de desembre de 2009 es va confirmar la con-cessió d’un beca FISS, durant tres anys, pel projecte“Expresión hepática de PPAR-alpha, PPAR-gamma y

SREBP-1 en el hígado graso asociado a la obesidad mór-bida”. La investigadora principal d’aquest estudi és la Dra.Teresa Auguet, investigadora que pertany al grup CIBER deFisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició, que dirigeix el cap deServei de Medicina Interna de l’Hospital Joan XXII, el Dr.Cristóbal Richart. Aquest projecte pretén identificar nousgens i proteïnes de senyal que participen en l’aparició defetge gras no alcohòlic associat a l’obesitat.

Auguet pertany alCIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició

fem memòria



Empar Valdivieso estudia la incidència del tabaquisme entre els escolars d’ESO

21

La infermera i investiga-dora de la Unitat de Su-port a la Recerca de

Tarragona i Reus, Empar Val-divieso, ha rebut una beca pera la investigació i realitzaciódel Doctorat en atenció pri-mària pel treball “Efectividadde un programa comunitariointegrado a la escuela para re-ducir la incidencia del taba-quismo entre escolares de laESO. Estudio del efecto del ta-baco sobre el desarrollo an-tropométrico”.

Empar Valdivieso ja va fer un altre treball relacionat amb laintervenció de la infermeria en la deshabituació tabàquical’any 2006. Els resultats obtinguts posen de manifest l'efec-tivitat d'un model de consulta d'infermeria especialitzada,concretament orientada i dissenyada per a aquells fumadorsdissonants, amb una alta dependència al tabac i amb fracas-sos previs en l'intent de mantenir l'abstinència. Les unitatsespecialitzades en aquesta tipologia de tractament ofereixen

intervencions que combinentècniques de suport psicolò-gic i estratègies pràctiquesper aconseguir l'abstinència.

El personal d'infermeria jugaun paper clau degut a que laprevenció és una de les sevestasques prioritàries. L'expe-riència ha demostrat que ambaquest tipus d'intervencionss'aconsegueixen percentat-ges d'abandonament deltabac superiors que els que

s'obtenen amb el simple, però necessari, consell antitabà-quic realitzat en la resta de les consultes.

És la pròpia OMS qui reconeix al personal d'infermeria coma professionals de la salut i la seva missió d'ajut per acon-seguir canviar el comportament de les persones respecte eltabac i així deixin de consumir-lo. Per aquest motiu s'han depotenciar accions que generalitzin l'actuació del personald'infermeria, la seva formació i entrenament per a obtenirmajors resultats.

fem memòria



El Servei d’Hematologia de Joan XXIII publicaun estudi sobre el recompte de plaquetes

22

El Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitari JoanXXIII ha publicat un estudi en la prestigiosa revista“Transfusion” sobre el recompte automatitzat de pla-

quetes en els pacients amb malaltia onco-hematològica i laindicació de transfusió profilàctica de plaquetes.

L’estudi es va realitzar amb 135 mostres de sang procedentde pacients amb malaltia onco-hematològica que presentavenuna xifra de plaquetes <50x109/L (el recompte normal estroba entre 125 – 300 x109/L). Es va realitzar el recompte deplaquetes pels tres mètodes analítics disponibles al LaboratoriClínic ICS Camp de Tarragona, mitjançant el comptador au-tomatitzat Cell-Dyn Sapphire d’Abbott, i es va comparar el re-sultat obtingut així com la indicació de transfusió profilàcticade plaquetes.

L’autor principal de l’estudi, el Dr. Joan Cid, comenta que “ésimportant conèixer amb exactitud el recompte de plaquetesen els pacients que estan rebent quimioteràpia ja que és undels principals factors a considerar quan s’indica una trans-fusió profilàctica de plaquetes”.

El cap de servei d’Hematologia, el Dr. Andreu Llorente, acla-reix que “aquest estudi posa de manifest que cada Servei d’-Hematologia ha de conèixer el mètode analític que utilitza perfer el recompte automatitzat de plaquetes per poder realitzarde forma correcta una transfusió profilàctica de plaquetes”.

“És important per alspacients que han derebre quimioteràpia”

fem memòria



Francesc Vidal presenta l'Institut d'InvestigacióSanitària Pere Virgili

23

El 21 de maig va tenir lloc a l'edifici modular de Docèn-cia i Recerca una sessió general oberta a tots els pro-fessionals per presentar l'estructura de gestió i de

recerca de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili(IISPV). El Dr. Vidal també va presentar tots els professio-nals que treballen en la gestió de l'IISPV.

La gerent Territorial de l'ICS Camp de Tarragona, Pilar Ga-vilán, va fer la presentació de l'acte, i el director científic del'Institut, Francesc Vidal, va explicar què és l'IISPV, quinsobjectius té, quins serveis de suport a la recerca ofereix iquina és la seva estructura científica i de gestió.

Vidal va explicar elsobjectius i els serveisde suport a la recerca

fem memòria


Els professionals ·

L’ICS Camp de Tarragona estabilitza 179 professionals de l’Hospital Joan XXIII

24

El 6 de juliol de 2009 l'equip directiu de la gerència Te-rritorial de l'ICS Camp de Tarragona i la Junta de Per-sonal de l'Hospital Universitari Joan XXIII van signar

un acord que reflectia l'estabilització de 179 professionals.L'ICS Camp de Tarragona, amb la voluntat de consolidar ifidelitzar de forma progressiva, durant l'any, la plantilla la-boral de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona queha incorporat des de l'any 2008 un total de 41 metges, 122professionals d'infermeria i 16 professionals de suport perpotenciar la tasca assistencial i garantir, d'aquesta manera,la qualitat del servei sanitari que presta als seus usuaris.

Amb aquest procés, el centre hospitalari aconsegueix la fi-delització dels seus professionals i consolida el seu paperde referent al Camp de Tarragona, amb incorporacions enles principals àrees assistencials.

La Infermeria és l'Àrea on era necessària una major esta-bilització i per això s'han produït un total de 122 incorpo-racions, a fi de donar resposta a les necessitatsassistencials.

Pel que fa als 41 facultatius, s'han estabilitzat 5 professio-nals a Urgències, 3 a Medicina Intensiva i 5 a l'Àrea Mater-noinfantil (Ginecologia i Pediatria), mentre que l'ÀreaQuirúrgica s'ha dotat amb 6 especialistes i les Àrees d'Es-pecialitats Mèdiques i Serveis Centrals amb 22 professio-nals més.

L'Institut Català de la Salut ha posat els recursos necessarisper tal d'ampliar i fidelitzar la plantilla de l'Hospital JoanXXIII, malgrat l'actual context econòmic que dificulta la cre-ació d'ocupació.

És el fruit d’un acordamb la Junta de Personal del Centre

fem memòria


Els professionals ·

Fons d’Acció Social

Gràcies al Fons d’Acció Social els professionals de l’Ins-titut Català de la Salut, el personal estatutari i el perso-nal laboral, poden rebre un ajuts econòmics amb

diverses modalitats:

• Ajuts per a fills o menors acollits amb disminucions físiques,psíquiques i/o sensorials i que estiguin sota la tutela o acolli-ment del personal de l’ICS.

• Ajut per a ascendents dependents amb insuficiència de re-cursos econòmics.

• Ajut per naixement, adopció d’un fill i/o acolliment d’unmenor o major d’edat discapacitat.

• Ajut per a llar d’infants.

• Ajut escolar.

• Ajut per a l’accés a la universitat dels majors de 25 anys i pera l’accés als cicles formatius.

• Ajut per a estudis universitaris.

• Ajut odontològic.

• Ajut per a deficiències visuals.

• Ajut per a intervenció quirúrgica per a la reducció de diòp-tries.

• Ajut per a pròtesis auditives.

• Ajut per defunció del personal de l’ICS.

• Ajut per defunció dels fills o menors en règim d’acolliment odel cònjuge o parella de fet.

Aquests ajuts tenen caràcter de prestació econòmica, de ca-ràcter compensatori i la seva finalitat és la de compensar partde les despeses efectivament realitzades i acreditades que ala persona sol·licitant li hagi ocasionat alguna o algunes deles modalitats objecte de la convocatòria. Les persones inte-ressades han de presentar la sol·licitud degudament emple-nada d’acord amb els models oficials, disponibles a “portalics”i a la Intranet territorial de l’ICS Camp de Tarragona.

25fem memòria


Servei al ciutadà ·

Infermeres de l’ICS Camp de Tarragona prenenla tensió al Parc Central de la ciutat

El14 de maig de 2009 l’Institut Català de la Salut delCamp de Tarragona va col·laborar amb el Parc Centralde la ciutat amb motiu del Dia Mundial de la Hiperten-

sió. Dues infermeres del Centre d’Atenció Primària JaumeI, Aida Torrens i Laura Val, van estar durant sis hores – trespel matí (de 10 a 13) i tres per la tarda (de 16 a 19) – pre-nen la tensió a totes les persones que ho van desitjar. Amés, es va posar un stand on les dues infermeres podiendonan informació i consells sobre estils de vida saludablescom el benefici de realitzar diàriament exercici físic moderat

o la importància de mantenir una alimentació completa isaludable, etc.

Durant aquestes sis hores, més de 100 persones van pas-sar per l’stand i es van prendre la tensió amb un resultatnormal, excepte un parell de proves que van sortir amb hi-pertensió. La mitjana d’edat de les persones que es van ferla prova era d’uns 55 anys, amb un percentatge similarentre homes i dones.

Les infermeres tambédonaven informació iconsells de salut

26fem memòria



L’Hospital Joan XXIII i l’Atenció Primària premien nens i joves per fer front al tabac

El 29 de maig de 2009, amb motiu del Dia Mundialsense tabac - diumenge 31 de maig - es va posar unataula al hall de l'Hospital Joan XXIII per avaluar el

grau de dependència a la nicotina de les persones fuma-dores que van participar. Aquestes persones van respon-dre un qüestionari, van fer el Test de Fagerström breu i lamesura de monòxid de carboni (CO) a l'aire mitjançant unacooximetria. Més tard, a laCiber@ula, es van donar elspremis als nens de la plantade pediatria que van partici-par en el concurs de dibuixpel Dia Mundial senseTabac.

En funció del resultat d'a-questes proves, es vandonar els consells mínimsper a la persona fumadora

amb l'objectiu d'orientar-la per què abandoni l'hàbit tabà-quic. També es va informar del catàleg de serveis que téla regió sanitària, on també es poden adreçar per demanarajuda per deixar de fumar.

Pel que fa als premis en la categoria de 4 anys, la guanya-dora del concurs va ser Natàlia Rodríguez; en la categoria

de 6 anys, Sílvia Espinosa ien 10 anys, Irene Llatse.

L’Atenció Primària tambéva premiar a varis alumnesdels instituts públics, tantde la ciutat de Tarragonacom de Reus, que van dis-senyar punts de llibre ipòsters per adherir-se idonar suport a la lluita con-tra el tabac.

27fem memòria


El Parc Sanitari va acollir un espectacle de màgia i una xo-colatada davant de l’edifici modular de Docència i Recerca.

L'ICS Camp de Tarragona es va sumar a les Festes deSanta Tecla de Tarragona amb la celebració d'un actegratuït per a tots els públics dins del Parc Sanitari de l’-

Hospital, just davant de l’edifici modular de Docència i Re-cerca. La celebració va comptar amb un espectacle de màgiai desprès es va donar xoco-lata desfeta i coca per a pe-tits i grans.

L'ICS Camp de Tarragona,que va organitzar l’activitatconjuntament amb l'Ajun-tament de Tarragona, vaconvidar a participar totsels ciutadans i, en particu-lar, els usuaris de l'Hospitali a tots els seus treballa-dors, tant del Centre Sani-tari com de l'Atenció

Primària, amb la voluntat que la celebració de Santa Teclaarribi també a aquesta zona de creixement de la ciutat, en unnou espai per gaudir de la festa major, i que ho faci en un com-plex assistencial ben arrelat a Tarragona.

L'espectacle de màgia deldia 19, inclòs en el pro-grama d’actes oficial de laFesta Major de Santa Tecla,va començar a les 19:30hores i va anar a càrrec dela companyia de teatre Ab-bozzi, que va presentar elseu espectacle “Contes demans”. Al final, unes 300persones i molts nens inenes van poder gaudir dejocs de màgia i de xocolataamb coca.

Sevei al ciutadà ·

L’Hospital Joan XXIII se suma a les Festes de Santa Tecla de Tarragona

28fem memòria



L’Hospital Universitari Joan XXIII dota el vestíbul amb un nou espai d’atenció al ciutadàEs pretén facilitar l’accessibilitat, donar més confort al ciu-tadà i guardar respecte a la seva intimitat.

El mes d’octubre de 2009 la Unitat d’Atenció al Ciutadà deJoan XXIII, dirigida per Anna Borruel, va crear un nouespai al vestíbul del Centre Sanitari per atendre els ciu-

tadans. Amb aquest nou espai es pretén facilitar l’accessibilitati crear un lloc més confortable pel ciutadà, tot respectant laseva intimitat. En aquesta àrea els ciutadans poden sol·licitardocumentació de la seva història clínica, informar-se de lesllistes d’espera quirúrgiques i mèdiques, i fer suggeriments,queixes i reclamacions. Tota la informació que arriba a la Uni-tat d’Atenció al Ciutadà a través dels usuaris permet millorarl’atenció que dóna l’Hospital als seus pacients.

A més, un altre projecte de millora que es va dur a terme du-

rant el mes de setembre va ser el control d’accés a l’Hospitala través d’Urgències. Concretament es va posar una porta ambtancament electrònic que s’activa per a les persones que hande fer ús del Servei d’Urgències (pacients i familiars). Es tractad’una millora per regular el pas – no per impedir-lo – teninten compte que es pretén vetllar per un ambient de confort iintimitat pels pacients que es troben en aquesta Àrea.

La Unitat d’Atenció al Ciutadà té personal dedicat a donar in-formació i personal administratiu. Els primers són 8 profes-sionals, en horari de matí i tarda (8 a 22 h) distribuïts en puntsestratègics d’entrada a l’Hospital: Urgències, Vestíbul, Consul-tes Externes i Àrea Quirúrgica. La seva feina és facilitar infor-mació als pacients i familiars referent als ingressos d’aquests,a la ubicació dels serveis de l’Hospital, facilitar l’accessibilitatdels usuaris a qualsevol servei i donar suport i acompanya-ment, si cal. El personal administratiu de la Unitat es componde 4 professionals en horari de matí (8 a 15 h) de dilluns a di-vendres. Aquest gestiona les queixes, suggeriments, reclama-cions i agraïments dels usuaris i faciliten l’accés a lainformació de la història clínica dels pacients.

També es va controlar l’accés perla porta d’Urgències

29fem memòria



L’ICS i l’Ajuntament celebren amb gairebé 200ciutadans l’aniversari de “Tarragona Camina”Totes les Àrees Bàsiques de Salut de Tarragona i dels seusbarris van incorporar a la seva cartera de serveis aquestprograma comunitari d’exercici físic moderat que lideren icoordinen les infermeres.

El 25 de novembre de 2009 uns 200 pacients de totes lesÀrees Bàsiques de Salut (ABS) que l’Institut Català de laSalut té a Tarragona (Jaume I, Tàrraco, Sant Salvador,

Sant Pere i Sant Pau, Torreforta i Bonavista), i a Salou i al Mo-rell, van celebrar l’aniversari de “Tarragona Camina”, un pro-grama comunitari d’exercici físic moderat liderat perInfermeria. Els gairebé 200 ciutadans van començar a caminara les 10 del matí des de l’estació d’autobusos en direcció a laRambla Nova, per on van pujar fins al Balcó del Mediterraniper arribar, finalment, al Consistori Tarragoní, on la regidorade Salut, Carme Crespo, els va rebre i on es va fer un esmorzarsaludable, amb fruita i entrepans. Tots els participants vananar equipats amb samarretes del programa i acompanyatsper les infermeres referents de les diferents ABS i per la di-rectora d’Infermeria del Servei d’Atenció Primària de Tarra-gona i Valls, Waleska Badia.

Un any abans, l’alcalde de la ciutat de Tarragona, Josep FèlixBallesteros, havia donat el tret de sortida d’aquest programad’exercici físic creat per l’ICS, que s’ha consolidat per tot el te-rritori del Camp de Tarragona degut als bons resultats de par-ticipació i a la millora de l’estat de salut de les persones que hi

participen. Els responsables de les ABS fan un seguiment del’estat de salut de tots els participants, tot tenint en comptevariables com l’edat, el pes, l’índex de massa corporal, la ten-sió arterial i diversos paràmetres analítics. L’”Anem a Cami-nar”, que és el nom inicial del programa, va estar premiat alCongrés Nacional de Residents de Medicina Familiar i Comu-nitària gràcies als resultats en la millora de l’estat de salut dela població i a l’originalitat del projecte.

30fem memòria



Nou web de l'Hospital Universitari Joan XXIII

El 2 d'abril de 2009 es va presentar la nova pàgina webde l'Hospital Universitari Joan XXIII a l'aula 1 de l'Edi-fici modular de Docència i Recerca. Noemí Aluja i Pau-

lina Orrego van ser les encarregades de fer la presentacióde la nova plataforma digital, donat que van ser les coordi-nadores del projecte i el nexe d’unió amb l’empresa Argus,encarregada de la programació i del manteniment de l’espaiweb.

A la presentació va assistir tot l’equip directiu de la gerènciaterritorial i de l’Hospital Joan XXIII i els caps de Servei delCentre Sanitari, així com els referents de gestió de la web,que també han tingut un paper important a l’hora de dotarde continguts totes les seccions del web de cada Servei del’Hospital.

Les principals seccions del web són: Joan XXIII en xarxa,informació al ciutadà, serveis assistencials, Universitat i co-neixement, temes de salut i Joan XXIII social, solidari i sos-tenible. A més, la pàgina ofereix una visita virtual pel centresanitari, té una agenda amb el calendari d’activitats i notíciesdestacades a la pàgina d’entrada sobre les darreres novetatsassitencials o de gestió de Joan XXIII.

31fem memòria


Inversions i nous equipaments ·

L’ampliació del Centre d’Urgències d’Atenció Primàriacontempla una superfície de 75m2 que inclou un despatxpolivalent, nous boxs, la millora de la Unitat d’Atenció al’Usuari i una sala de personal.

Des del dia 13 de gener de 2009 està operativa l’am-pliació de la zona assistencial del Centre d’Urgènciesen Atenció Primària (CUAP) de la Ciutat de Reus, si-

tuat a la planta baixa de l’edifici del CAP Sant Pere. Aquestanova ampliació de la zona assistencial comprèn una novaconsulta polivalent i una altra zona de mitja estada i obser-vació que permet augmentar les prestacions que l’atencióprimària de Reus de l’Institut Català de la Salut dóna a lapoblació.

En total, s’ha reformat una superfície de 75m2 que incloula millora del mostrador de la Unitat d’Atenció a l’Usuari(UAAU) i una sala de personal, afegit al despatx polivalent iels nous boxs. Aquests nous espais són un pas més en laplanificació establerta per poder gaudir d’un Centre d’Ur-gències en Atenció Primària amb totes les exigències quemereix la ciutat de Reus. Una planificació que, a més del’ampliació dels espais, també ha contemplat l’ampliació delServei de Radiologia les 24 hores del dia i la instauració dela consulta de Gestió i Resolució de la demanda per partd’Infermeria.

En aquest sentit s’ha ampliat la Infermeria amb una novaprofessional pels dies festius per la tarda. L’ampliació d’a-quests espais ha suposat una reorganització estructural queha permès guanyar en agilitat per atendre els pacients.

El CUAP de Reus amplia els seus espais

També es va ampliarla Radiologia les 24hores del dia

32fem memòria



Marina Geli inaugura el nou Centre de Salut de Miami PlatjaEl centre sanitari ha suposat una inversió de més de 2,5Md’€ i compta amb una superfície de 1.618 m2.

La consellera de Salut, Marina Geli, va inaugurar el 6d’agost el nou Centre de Salut de Miami Platja. Geli vaarribar a les 10 del matí acompanyada per l’alcalde de

Mont-roig del Camp i Miami Platja, Fran Morancho, el dele-gat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, el director delServei Català de la Salut, Josep M. Sabaté, el director gerentde l’ICS, Enric Argelagués, el director de Serveis Territorialsde Salut a Tarragona, Joaquim Pellejà, la gerent territorialde l’ICS Camp de Tarragona, Pilar Gavilán, i d’altres autori-tats i directius de l’ICS.

La consellera va fer un recorregut per les instal·lacions delnou centre i va conversar amb els professionals de l’EAP.Posteriorment, Geli va fer un discurs en el què va destacarque l’ABS de Mont-roig del Camp “explica molt bé el tipusde territori que som, rural i urbà, i amb una costa com-plexa”. Per la seva part, l’alcalde, Fran Morancho, va cele-brar “les possibilitats de l’equipament” i va subratllar lanecessitat de “preveure ja les necessitats futures”. Geli vaassegurar que el CAP de Miami “està pensat no només pelMiami del present, sino per a la Catalunya del 2020”.

El nou centre sanitari ha suposat una inversió de més de2,5M d’€, disposa d’una superfície de 1.618 m2, i donarà

servei a la població de Miami Platja i a l’increment pobla-cional que té la zona durant els mesos d’estiu. El CAP ofereixels serveis següents: Àrea d’Entrada, Àrea Administrativa,Àrea de Medicina General (2 Consultes, 2 Consultes d’In-fermeria (DUI) i Sala d’Espera), Àrea de Pediatria (ConsultaPediatre, Consulta DUI Pediatria i Sala d’Espera), Àrea d’O-dontologia (Consulta Odontologia, Sala de Treball i Salad’Espera), Atenció a la Dona (ASSIR - 2 Consultes, Sala dePreparació al Part i Sala d’Epera), Àrea de Reforç d’Estiu pera Atenció Continuada, Àrea d’Educació Sanitària, Àrea deRehabilitació, Àrea de Personal Sanitari, Àrea de TransportSanitari, Àrea d’Emmagatzematge i l’Àrea d’Instal·lacions.

33fem memòria



Nou edifici modular per a Docència i Recerca al Parc Sanitari de Joan XXIIIA principis de 2009 va començar l’activitat a les novesinstal·lacions destinades a la Docència i la Recerca, si-tuades al recinte del Parc Sanitari de Joan XXIII i annexesal Sociosanitari Francolí i al Centre d’Atenció PrimàriaTàrraco.

Els nous mòduls situats al costat del Sociosanitari Fran-colí permeten a Docència tenir més i millor espai pertreballar amb els alumnes de Medicina, Fisioteràpia i

Nutrició, amb noves sales d'estudi, seminaris i un Labora-tori d'habilitats per a què els futurs metges puguin fer lespràctiques. El projecte va estar finançat pel CatSalut i perl'ICS, i la Universitat Rovira i Virgili es va encarregar dedotar els espais amb nous equipaments.

Els estudis que es realitzen a la Unitat Docent de l'HospitalUniversitari Joan XXIII de Tarragona són: ensenyaments desegon cicle de Medicina (4t, 5è i 6è curs), estudis de pos-tgrau de Medicina (doctorat i màster), diplomatura de Fisio-teràpia i diplomatura de Nutrició. Actualment hi ha 131alumnes estudiant el segon cicle de Medicina, 38 fent eldoctorat de Medicina i 2 fent el màster de Nutrició, 64 alum-nes cursant Fisioteràpia i 45 a la diplomatura de Nutrició.Per formar tots aquests estudiants hi ha 19 professors or-dinaris (3 catedràtics, 13 titulars i 3 titulars d'Escola Uni-versitària) i 105 professors associats.

Les característiques tècniques dels nous espais per a laUnitat Docent són:

• La superfície total per a la Unitat Docent serà el doble del'actual, arribant als 700 m2.

• Capacitat de les aules: 190 alumnes, més 80 en semina-ris.

• Mòduls de qualitat constructiva alta: envans amb aïllamentacústic, finestres amb doble vidre, climatització integral,connexió informàtica Wi-fi.

• Dotat d'instal·lacions adaptades per a persones amb mo-bilitat reduïda (rampes, banys, etc.).

34fem memòria



La Ciber@ula de l’Hospital Joan XXIII celebra el seu primer aniversari6.501 persones van passar per aquest espai lúdic i de formació del centre hospitalari durant l’any 2009.

Tenint en compte que la Ciber@ula es va obrir a finals delmes de gener de 2009, durant la resta de l’any van pas-sar 6.501 persones, 2.655 d’elles habituals de les xerra-

des informatives. La resta són usuaris que hi van per utilitzarels altres serveis que ofereix aquest espai, especialment In-ternet i lectura de diaris i revis-tes. Durant el 2009 es vaproduir un augment progres-siu de visitants i va ser a l’oc-tubre quan es va enregistrarun número més gran d’afluèn-cia, amb 800 persones.

La consellera de Salut, MarinaGeli, amb la presència de l’al-calde de la ciutat de Tarra-gona, Josep Fèlix Ballesteros,va ser l’encarregada d’inaugu-rar la Ciber@ula de l’Hospital Joan XXIII, un espai lúdic on elspacients i els seus familiars poden passar una estona llegint,consultant Internet, escoltant cicles de música o assistint aqualsevol de les xerrades que els professionals del Centre Sa-nitari fan setmanalment. Per tant, també és un espai de for-mació per als mateixos professionals de l’Hospital tarragoní.

Visites a les activitats

Les xerrades referents al Bloc Maternoinfantil són les que hanrebut una resposta més gran per part dels pacients de l’Hos-pital i de la població. La següent activitat amb més afluència

de públic ha estat l’activitat lú-dica “Música en directe”. Al-tres activitats han estat:“Cicles de prevenció i qualitatde vida”, “Dieta i Salut”, acti-vitats de millora de capacitacióprofessional i personal delstreballadors de l’Hospital i els“Dijous cooperactius”.

La responsable de laCiber@ula, Maria Montea-

gudo, va afirmar que “laCiber@ula ha demostrat ser un projecte viable i beneficiós pelspacients, que han millorat la percepció del seu estat de salut,i pels professionals, que han enfortit la seva vinculació ambl’empresa i s’han vist reconeguts participant en els tallers”.Monteagudo assegura que pels familiars dels malalts “laCiber@ula és un oasi, un espai de tranquil·litat”.

35fem memòria



L'Hospital Joan XXIII climatitza les habitacionsper a pacients de la planta 5a B

El 20 de juliol de 2009 es va iniciar el procés de clima-tització de la cinquena planta B de l'Hospital Universi-tari Joan XXIII de Tarragona. Aquesta actuació, que va

acabar el 31 de juliol del mateix any, inclou la climatitzacióde les 18 habitacions destinades a pacients i l'habitació deRehabilitació de malalts situada a la mateixa cinquenaplanta. La millora es tracta d'un sistema de refrigeració cen-tralitzat amb comandament individual. Amb aquesta novaactuació es pretén millorar la qualitat i el confort dels pa-cients en totes les habitacions de l'Hospital.

36fem memòria


Socials i solidaris ·

Joan XXIII envia material sanitari a l’Hospital deTouba i altres 3 centres mèdics de Senegal

L’Hospital Joan XXIII va enviar a l’Hospital de Touba i aaltres centres mèdics de Mboul Kaël, Khayra Diaga iMboss, al Senegal, el material consistent en: 15 llits,

2 llums de quiròfan, 1 aparell de raigs X portable, 1 micros-copi i 55 cadires amb braç. Es van traslladar des de JoanXXIII fins a Barcelona on, juntament amb donacions proce-dents d’altres ciutats, es va iniciar el viatge fins al Senegal.La recollida del material va anar a càrrec de l’Associació Cul-tural Senegalesa de Salou, que és qui gestiona el trasllat delmaterial. El finançament del transport va estar compartitentre aquesta Associació i les aportacions fetes pel personalde l’Hospital Joan XXIII.

Les donacions de Joan XXIII a Senegal es van iniciar l’any2004 i es van repetir al 2005 i al 2007, gràcies a la renovaciódel material del centre. Fins a l’actualitat el material enviathavia estat: llits, material fungible, taules d’anestèsia, mi-croscopis, medicaments i incubadores. L’any 1994 l’Hospi-tal Joan XXIII va iniciar activitats solidàries amb la finalitatde reunir diferents professionals interessats en treballar entemes de cooperació i solidaritat internacional. Joan XXIIItreballa per reforçar els vincles de cooperació amb l’Hospitalde Touba de Senegal amb qui està previst fer, en un futur,un conveni d’agermanament per tal d’establir un marc decooperació per a l’intercanvi de coneixements i altres líniesde cooperació entre els professionals dels dos centres.

Hospital de Touba

L'Hospital de Touba està situat a la ciutat de Touba, a laregió de Diourbel, al Senegal. La seva construcció s’iniciael 1994 per iniciativa de l'ONG Matlaboul Fawzaïni, associa-ció d’immigrants senegalesos amb presència a Catalunya ia tot l'estat espanyol, a més d’altres països d'Europa, quefinancia les obres. La inauguració de l’Hospital l’any 2005permet fer front a les necessitats sanitàries de les ciutats deTouba i M'Backe, amb més d’un milió d’habitants, majori-tàriament camperols pobres.

La capacitat de l’Hospital és de 200 llits d’hospitalització,amb 300 professionals, 20 dels quals són metges. La car-tera de serveis que ofereix és: les especialitats de MedicinaInterna, Cardiologia, Pediatria, Cirurgia General, Traumato-logia i Ortopèdia, Ginecologia i Obstetrícia, Odontologia iEstomatologia, Anestèsia i Reanimació, Dermatologia, La-boratori, Banc de Sang, Farmàcia, Oftalmologia, Urologia,Consultes Externes i Urgències. Actualment, les principalsnecessitats del centre són la formació mèdica, donat quel’assistència va a càrrec de metges generalistes joves ambnecessitat d’especialització; la formació del personal d’in-fermeria i altres professionals; millorar l’equipament mèdic;millorar i reposar el material sanitari, en general, i també elsproductes farmacèutics, entre d’altres.

37fem memòria



Joan XXIII i la URV inicien un cicle de conferències “solidàries”L’objectiu és crear un espai de debat i reflexió perampliar la xarxa solidària i informar sobre les iniciatives sanitàries de cooperació internacional.

El 28 de maig de 2009 va començar a la Ciber@ula del’Hospital Joan XXIII el cicle de conferències “Els di-jous cooperatius: despertar la solidaritat al nostre Hos-

pital”. El cicle va començar amb la taula rodona “Lacooperació des de l’Hospital i des de la URV”, moderada perla gerent territorial de l’ICS al Camp de Tarragona, Pilar Ga-vilán, i que va fer la tècnica de projectes de Joan XXIII, Pau-lina Orrego, juntament amb el professor de la Facultat deMedicina de la URV, Rodrigo Miralles. Seguidament, la capdel Servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital JoanXXIII, Maria Rull, va fer una xerrada sobre “Projectes de for-mació a Moçambic”.

La iniciativa es du a terme amb la intenció de crear un espaide debat i de reflexió que ens ajudi a ampliar la nostra xarxasolidària. Aquest cicle de conferències té l’objectiu de donara conèixer, tant al públic en general com als professionalsde la salut, diverses iniciatives en el camp sanitari de coo-peració internacional. Es tracta d’apropar-se al món de lasolidaritat des de l’àmbit de la salut, fomentant així actitudsactives, solidàries, de participació i de sensibilització de lanostra societat.

Es pretén acostar elmón de la solidaritata l’àmbit sanitari

38fem memòria



Ginecòlegs nicaragüencs a l’hospital tarragoní han tre-ballat amb temes de reciclatge en ecografia obstètrica iginecològica i, en menor mesura, cirurgia vaginal i en-doscòpica.

El 2 de juliol de 2009, el cap de Servei d’Obstetrícia i Gi-necologia de Joan XXIII i professor titular d'Obstetríciai Ginecologia de la Universitat Rovira i Virgili, Dr.

Ramon Miralles, va explicar durant una xerrada a laCiber@ula de l’Hospital, emmarcada en el cicle de conferèn-cies “Els Dijous Cooperactius: despertar la solidaritat al nos-tre hospital”, l’experiència d’assistència i de col·laboracióginecològica amb Nicaragua.

Encetada el 1999 mitjançant el Consolat General a Barce-lona, aquesta col·laboració ha consistit en rebre ginecòlegsnicaragüencs a l’Hospital tarragoní, per estades de 4 a 6

mesos, amb els quals s’ha treballat amb temes de reciclatgeen ecografia obstètrica i ginecològica i, en menor mesura,cirurgia vaginal i endoscòpica. També es va fer la presenta-ció de la campanya: “Salut, un dret universal”, a càrrec deMaria Elena Garcia, coordinadora de la campanya.

Aquest cicle té l’objectiu de donar a conèixer, tant al públicen general com als professionals de la salut, diverses ini-ciatives en el camp sanitari de la cooperació internacional.Es tracta d’apropar-se al món de la solidaritat des de l’àmbitde la salut, fomentant així actituds actives i solidàries, departicipació i sensibilització de la nostra societat.

L’assistència sanitària a Nicaragua

39fem memòria



L’ICS Camp de Tarragona organitza caminadespopulars a Reus i Valls per la Marató de TV3Unes 800 persones van participar el 10 i el 13 de desembre, respectivament, en els actes solidaris, ambla col·laboració dels Ajuntaments de Reus i Valls i de diferents associacions de malalts.

Els dies 10 i 13 de desembre de 2009 l’ICS Camp de Ta-rragona, en col·laboració amb els Ajuntaments deReus i de Valls, i de diferents associacions de malalts

del territori, van fer dues caminades populars per solidarit-zar-se amb la Marató de TV3, que tractava sobre MalaltiesMinoritàries, en les que hi van participar més de 800 per-sones. Les infermeres de l’Atenció Primària de Reus i Vallsvan coordinar tots els esdeveniments que es van fer.

A Reus, el dijous 10 de desembre, tots els participants es

van trobar a la plaça Anton Borrell, el punt de sortida de lacaminada, per fer un recorregut d’una hora fins a la plaçaPrim, on es van formar parelles solidàries que van construir,entre totes, una “M” gegant, amb globus de diferents colors,en solidaritat amb les Malalties Minoritàries. A la mateixaplaça es van poder visitar els stands de les diferents asso-ciacions de malalts: Associació Alzheimer de Reus i BaixCamp, Lliga Reumatològica i dèficits motrius crònics co-marques de Tarragona, CLUB Esportiu Minusvàlids, Asso-ciació de pares de minusvàlids del Baix Camp, AssociacióCatalana d’Afectats de Fibromiàlgia (ACAF), ONCE, Associa-ció Parkinson, Club Esportiu Minusvàlids Costa Dorada, As-sociació de Bipolars de Catalunya, Associació Reusenca AntiBarreres, Centre d’Educació Especial Alba, Associació depares Taller Baix Camp i Associació TAO.

A Valls, el diumenge 13 de desembre tots els participantses van trobar a la plaça del Pati, el lloc de sortida de la ca-minada, per fer un recorregut pel casc antic de la ciutat i peltomb del balcó, i tornar a la plaça del Pati. L’esdevenimentva comptar amb la participació dels pacients del CAP DoctorI. Sarró, treballadors de l’Ajuntament i ciutadans.

40fem memòria



Port Aventura i els personatges de Barrio Sésamo apropen Nadal a Joan XXIII

Els persontages més divertits de la televisió han omplertd’I·lusió, somriures i regals la planta de Pediatria de l’Hos-pital Joan XXIII, per celebrar el Nadal amb els nens i nenesingressats al Centre Sanitari.

Els nens i nenes ingressats a la planta de Pediatria de l’-Hospital Joan XXIII van rebre el 21 de desembre de 2009una visita molt especial. Epi, Blas i Elmo van visitar el

Centro Hospitalari per compartir amb els més petits hospita-litzats una jornada carregada d’il·lusió i d’esperança.

Els personatges més divertits de la televisió van fer un reco-rregut per les habitacions, donant regals a tots els nens, quehan rebut aquesta inesperada visita amb una gran emoció isorpresa. La presència dels personatges de Barrio Sésamotambé ha estat molt ben rebuda pel personal sanitari del cen-tre, que ha gaudit d’un matí ben diferent.

Amb aquesta iniciativa, Port Aventura ha volgut apropar l’ale-gria de les festes de Nadal als nens que no poden gaudir-la alparc temàtic, on es fan nombrosos espectacles i actuacionsdurant aquestes dates. Aquesta activitat s’inclou dins del Plade Responsabilitat Social i Corporativa de Port Aventura, queincorpora, entre d’altres accions, campanyes d’esdevenimentsocials i solidaris, i l’Hospital Joan XXIII és un exemple decol·laboració anual durant les festes de Nadal.

A la iniciatica solidària que Port Aventura ha desenvolupat aJoan XXIII, s’han sumat diferents empreses que també hanvolgut aportar el seu granet de sorra apropant un mónd’il·lusió als nens malalts amb regals com ninots de Barrio Sé-samo, DVD’s, llibres educatius i samarretes, entre d’altres.

Algunes de les empreses que han col·laborat són: United La-bels, Fisher-Price, DeAPlaneta, Diset, Passion Secret, Lorenay,Planeta Junior, Simba, Random House Mondadori i DC Sara-gües.

41fem memòria



L’Hospital Joan XXIII organitza la cinquena bicicletada vies verdes

Recorregut: 52 Km de baixada (des d’Olot 440 m, fins a Gi-rona 70 m).

Data: 31 d’octubre de 2009

Lloc de sortida: Restaurant Casa Felix de Valls

Hora: 7.00 A.M.

Contacte:Luis Lillo · 667 637 118

Agustí Civit · 678 240 944

Simón Blaya · 7a Planta (Fotocopiadora)

Organitza: G.A.S

42fem memòria



L'Assessoria Jurídica participa en la jornada contra la violència masclista

Blanca Corral Ruiz, Coordinadora de l'Assessoria Jurí-dica de la Gerència Territorial de l’ICS Camp de Tarra-gona, va particpar activament en la jornada que, amb

el títol: "Llei Orgànica de Protecció de Dades i Violència Mas-clista: dificultats entre l'atenció i l'aplicació", va tenir lloc el4 de novembre de 2009 a la Sala d'Actes del Col·legi d'Ad-vocats de Tarragona.

43fem memòria



Cirurgians de Joan XXIII operen a Nigèria

El mes d'octubre de 2009 el Dr. Carlos Olona i la Dra.Aleidis Caro, membres de l'equip de Cirurgia Generali Digestiva de l'Hospital Joan XXIII, juntament amb 4

professionals més dels hospitals de Getafe i 12 d'Octubrede Madrid, van viatjar a la ciutat Eruwa a Nigèria per realitzardiferents intervencions quirúrgiques (eventracions i hèrnies)a la població de la zona.

El grup de cirurgians, que per primer cop actuaven amb laOperation Hernia Foundation, va realitzar 53 intervencionsde cirurgia de paret a 47 pacients a la Clínica Awojobi.

La col·laboració de l'ONG “Mano a Mano” va fer possible eltransport, fins a la zona, de tot el material sanitari, escolar itambé de joguines per als nens i nenes de la ciutat africana.

Els metges van fer 53intervencions de cirurgia de paret

44fem memòria


Premis i Reconeixements ·

Yolanda Ortega rep el primer premi de Recerca de la CAMFiCEl seu treball pretén avaluar l’associació entre ansietat, de-pressió i estrès amb el desenvolupament de la SíndromeMetabòlica en majors de 40 anys.

La directora de l’Àrea Bàsica de Salut Reus-4 i investiga-dora principal de l’estudi “L’impacte de l’estrès vers laSíndrome Metabòlica”, Yolanda Ortega, va rebre el pri-

mer premi dels X Ajuts a la Recerca de la Societat Catalana deMedicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), en el marc de laJornada d’Actualització en Cardiologia celebrada a la Univer-sitat Pompeu Fabra de Barcelona.

La Síndrome Metàbòlica són una sèrie de signes (factors derisc metabòlic) que ens parlen de l’augment de possibilitatsde presentar una malaltia cardíaca, un vessament o diabetis.La causa exacta de la Síndrome Metabòlica no es coneix però,entre els factors que contribueixen a què es presenti, estan lagenètica, l’excés de grassa (especialment al voltant de la cin-tura) i la falta d’exercici. Els pacients amb Síndrome Metabò-lica tenen un major risc de patir un atac cardíac o una malaltiaarterial coronària.

L’objectiu principal d’aquest treball és el d’avaluar l’associacióentre l’ansietat, la depressió, la qualitat de vida i els esdeveni-ments vitals estressants, amb el desenvolupament de la Sín-drome Metabòlica en població major de 40 anys atesa enl’Atenció Primària. Altres objectius més específics de l’estudi

són determinar, segons les xifres de tensió arterial, glucèmiai colesterol i el seu grau de control, l’associació entre l’ansietati la depressió i el desenvolupament de la Síndrome Metabòlicaen la població major de 40 anys.

Metodològicament, el treball consisteix en un estudi de co-horts, prospectiu, d’una mostra aleatòria, facilitada pels ser-veis d’informàtica, de pacients d’entre 40 i 74 anys, amb unmínim d’un criteri i un màxim de dos per al diagnòstic de Sín-drome Metabòlica. Anualment es realitzarà una exploració fí-sica i analítica (determinació de cortisol) dels individus, i l’autocompliment dels qüestionaris: el qüestionari Zung, d’ansietati depressió, el test d’esdeveniments vitals estressants i el testSF-12 per a qualitat de vida. A més, es farà anàlisi multi variadade les variables de l’estudi respecte l’aparició de SíndromeMetabòlica. En quant als resultats, amb aquest treball es pre-veu que la població-cohort amb major grau d’estrès desenvo-luparà la Síndrome Metabòlica.

Altres investigadors col·laboradors del treball, també profes-sionals de l’Institut Català de la Salut, són: Joan Josep Cabré,Francisco Martín, Marta Baldrich, Josep Lluís Piñol, Judit Sau-mell i Josep Maria de Magrinyà.

45fem memòria


Premis i reconeixements ·

Nomenen Jordi Rello coordinador del registre europeu de casos de Grip A

La Societat Europea de Medicina de Cures Intensives vanomenar el Dr. Jordi Rello, cap del Servei de MedicinaIntensiva de l'Hospital Joan XXIII, coordinador del regis-

tre europeu de casos de Grip A que arriben a les UCI’s. Aquestregistre de dades ha permès saber l’evolució de la grip A endiferents països, entendre la malaltia i definir els tractamentsi establir-ne els límits.

Rello també ha estat assessor en grip A del Departament deSalut de la Generalitat de Catalunya, del Ministeri de Sanitat iPolítica Social i de l’OMS. Actualment és President del Wor-king Group on Pneumonia de la European Society of IntensiveCare Medicine (ESICM). A més, participa activament des defa més de 20 anys en la investigació clínica, centrant-se en laprevenció i el control de les infeccions hospitalàries, l’epide-miologia de la pneumònia associada a la ventilació mecànica(VAP) o la pneumònia comunitària i el tractament de les in-feccions en malalts en estat crític.

Participa en reunions nacionals i internacionals i ha publicatmés de 300 articles i comentaris en revistes científiques comAnnals of Internal Medicine, Lancet, JAMA, American Journalof Respiratory and Critical Care Medicine, Clinical InfectiousDiseases, and Chest, among others. També forma part delscomitès editorials de nombroses revistes com Intensive Care

Medicine, Infection Control & Hospital Epidemiology, ClinicalPulmonary Medicine, Medicina Intensiva y Enfermedades In-fecciosas i Microbiología Clínica.

46fem memòria



El reusenc Josep Basora, nou president de la SEMFyCBasora és metge de família i coordinador de Formació iRecerca de l’Atenció Primària de l’Institut Català de laSalut al Camp de Tarragona.

El 27 de novembre de 2009, durant la celebració del Con-grés de la Sociedad Española de Medicina de Familia yComunitaria (SEMFyC), van nomenar nou president de

la SEMFyC a Josep Basora, metge de família de Reus i coor-dinador de Formació i Recerca de l’Atenció Primària de l’Ins-titut Català de la Salut Camp de Tarragona. Amb el seunomenament també va sorgir la nova junta directiva de la so-cietat científica que va prendre possessió del càrrec el mesd’abril de 2010, transcorreguts quatre mesos de la celebracióde l’Assemblea. El Dr. Basora va proposar un programa amb

el lema “SEMFyC en positivo”. Entre les seves propostes hiha:

• Millorar les condicions de la pràctica assistencial com aforma de revaloritzar y defensar els espais i les competènciesde l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària.• Potenciar el model federal i les sinèrgies entre la SEMFyCiles seves disset societats federades.• Facilitar la participació dels associats.• Crear la casa de l’Atenció Primària per propiciar l’apropamentde les societats de primària amb l’objectiu d’unificar al col·lec-tiu de metges de família.• Enfortir la internacionalització de la SEMFyC.• Desenvolupar els Plans de Formació Personalitzats oferintuna cartera de serveis àmplia.• Propiciar la utilització de les noves tecnologies com a mitjàrelacional, de treball i de serveis.• Impulsar l’Acadèmia de la Medicina de Família i constituiruna xarxa d’universitats amigues.• Dinamitzar la investigació en els diferents àmbits de l’AtencióPrimària.• Consolidar el Pla de Qualitat com a instrument d’optimitzacióde la gestió de la SEMFyC.

47fem memòria



Montse Tomàs guanya un premi a les Jornades de Salut i Interculturalitat

Els passats dies 11, 12 i 13 de novembre de 2009 es vacelebrar a La Pineda (Vilaseca) les “IV Jornadas Inter-disciplinarias de Salud e Interculturalidad: el reto de la

diversidad”, organitzades pel grup Sagessa, on la infermerade l'Àrea Bàsica de Salut de Salou, Montserrat Tomàs Martí,va presentar una comunicació, en format pòster, amb el títol“Taller de salud para mujeres senegalesas en el municipiode Salou”, que va guanyar el primer premi.

48fem memòria



La infermera del CAP Sant Pere, Rosina Ballester, guanya el premi de poesia “Parc Taulí”

El jurat del ‘XII Premi dePoesia Parc Taulí’ va ferpúblic el veredicte de la

XXII edició designant com aguanyadora la poetessa Ro-sina Ballester Figueras, per laseva obra “Vestigis”. L’obraha estat seleccionada per lamajoria del prestigiós juratformat per Sam Abrams, Vi-cenç Altaió, Josep-RamonBach, Antoni Clapés, JoaquimSala-Sanahuja i Xavier Garcia.Rosina Ballester és infermeradel CAP Sant Pere de Reus.

En el decurs de l’acte de lliu-rament, el portaveu del jurat,Antoni Clapés, va agraïr l’esforç del Parc Taulí per difondrela poesia i arribar a la 12a edició i va destacar l’alta qualitatde les 48 obres presentades.

L'autora i l'obra guanyadora

Rosina Ballester Figueras va néixer a Les Borges del Camp(Tarragona) on també hi viu actualment i treballa com a in-fermera al CAP Sant Pere de Reus. Ballester manifesta sen-

tir-se molt vinculada a Me-norca on ha viscut 23 anys ien els seus poemes es posade manifest la influència del’illa. Infermera i poetessa, elcontacte amb pacients i fami-liars l’ha enriquit personal iemocionalment, i en aques-tes relacions ha trobat moltesvegades la font d’inspiracióde la seva obra.

Ballester escriu i publica po-esia des del 16 anys i tambéés traductora de poesia fran-cesa i anglesa. La seva obrapoètica en català comença el

1989 i publica quatre obres:Matèria (2000), la Dormició (2002), Violència intervingunda(2005) que va ser Premi Rosa Leveroni, i La Reixa.

El portaveu del jurat, Antoni Clapés, va definir l’obra guan-yadora com “un conjunt de 60 poemes breus que confor-men una reflexió continuada de la mort, la solitud, el pasdel temps, però sobretot de la naturalesa”. “És una poesiade paraules molt precises, amb una veu directa i entene-dora” va afegir Clapés.

49fem memòria



Les infermeres Alba Roca Biosca, María Carmen Ve-lasco Guillén, Laura Anguera Saperas i Natalia GarcíaGrau, professionals de la UCI de l'Hospital Joan XXIII,

van guanyar el premi Metas d'Infermeria, en la seva onzenaedició, pel treball titulat: 'Impacto de un programa educa-

cional sobre úlceras por presión en un servicio de MedicinaIntensiva'.

Es tracta del millor treball d'investigació presentat el 2009al certamen, dotat amb un premi de 6.000 euros.

Quatre infermeres de la UCI de Joan XXIII guanyen el premi Metas

50fem memòria



El Servei de Cirurgia de Joan XXIII rep el premi Carmen Benasco

El premi, corresponent al curs acadèmic 2008/09, es vaatorgar al treball “Diferents anàlisis en el control deldolor posthemorroidectomia” realitzat, conjuntament,

pels Serveis de Cirurgia de l’Hospital Universitari Joan XXIII,l’Hospital Universitari de València i l’Hospital-ResidènciaSant Camil de Sant Pere de Ribes.

El Premi Carmen Benasco es lliura al millor treball inèditsobre el tema "Patologia Quirúrgica Digestiva", fet per un omés membres de la Societat Catalana de Cirurgia i d'altresespecialistes, si s'escau.

51fem memòria



Premi d'infermeria per a l'ABS Borges del Camp

Un treball d'investigació, basat en l'experiència profes-sional, titulat “El mediador lingüístico sanitario”, re-alitzat per professionals de l’Àrea Bàsica de Salut

Borges del Camp del Servei d’Atenció Primària Reus-Alte-brat, i coordinat pels infermers Àngels Naveas i Toni GarciaMassó, va guanyar el primer premi del Congreso Nacionalde Enfermería de Atención Primaria (VI Congreso de la FAE-CAP de SEAPA), celebrat durant els dies 1, 2 i 3 d'octubre

de 2009 a Astúries, a l’Auditori P´rincipe Felipe de la ciutatd’Oviedo.

Amb el lema “Del conocimiento a los cuidados” el congrésva voler reflectir la necessitat de tancar la bretxa existententre la investigació i la pràctica. Aquest intent per unificarpràctica clínica i coneixement científic té l’objectiu d’arribara l’excel·lència en les cures.

52fem memòria



Bernardo Costa rep el 3r premi a la Recerca eninnovació i organització de processos sanitaris

Un equip investigador de Reus, i altres centres de Ca-talunya, dirigit per Bernardo Costa, doctor en Medi-cina de l’Àrea Bàsica de Salut Reus-2 i coordinador

científic de l'Àrea de Diabetis i Malalties Endocrino-Metabò-liques de l'Institut d'Investigació en Atenció Primària(IDIAP) Jordi Gol i Gurina, va obtenir el III Premi a la Re-cerca en Processos d’Innovació i Organització de ProcessosSanitaris per l'estudi "Anàlisi del cost-efectivitat d’un pro-grama de prevenció de la diabetis tipus 2 en atenció primà-ria de salut a Catalunya (PREvenció de DIabetis iCost-Efectivitat, estudi PREDICE)".

La utilitat pràctica més rellevant de l'estudi que es desen-voluparà en els propers anys rau en el coneixement denoves dades sobre el cost-efectivitat de prevenir la diabetisen el context de la pràctica clínica habitual. Bernardo Costava explicar que “l’anàlisi de la incidència a llarg termini dela diabetis (fins a 4 anys), en funció de la intervenció, ofereixuna visió innovadora, ja que són molt escassos els treballsque hagin avaluat aquest aspecte”.

53fem memòria



Premi per al Laboratori Clínic ICS Camp de Tarragona

El Laboratori Clínic ICS Camp de Tarragona va guanyarel segon premi de la IV Jornada Catalana d'Infermeriaen Anàlisis Clíniques, celebrada el 14 de novembre de

2009 a l'Hospital Universitari Sant Joan de Déu, gràcies ala comunicació “Evaluación de la solicitud del estudio delgen de la HFE según parámetros bioquímicos”, presentadaper Vanessa Guerrero, Sheila Pifarré, Susana Parejo i Mò-nica Vadillo.

54fem memòria

fem memòria ics - icscampdetarragona.cat · mentar la capacitat resolutiva dels metges de...

Documents