FOMENT DE LA SARDANA Segona part

Imatge: Banderí del Foment de la Sardana

Després dels esdeveniments del dissabte 8 de desembre del 56 i d’altres dies que seguiren, les coses varen canviar a fi de bé. A les ballades ja no havia de seguir fent el “papallona” per veure amb quina noia em posaria a ballar. Ja des d’aleshores em trobava molt bé ballant amb la Magdalena, una gran sardanista que estima la sardana igual o més que jo.Amb la Magdalena hem recorregut i encara recorrem, ballades, aplecs, concerts i excursions. Ara em ve a la memòria el primer aplec al qual vàrem anar junts. Va ser el Primer Aplec de la Sardana del Parc Güell, el dia 1 de maig de 1957. Jo portava una corbata molt especial, una corbata de seda de color beix amb una parella de sardanistes dibuixats i que m’havia fet fer expressament per mi, no n’he vist mai cap d’igual en ningú, i encara la tinc.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

1

Imatge: La Magdalena i Jo asseguts en un banc del Parc GüellLes sardanes continuaven fent-se, al hivern al Patronat i a l’estiu, a la plaça del mercat. Encara que, esporàdicament, també se’n feien a la plaça de l’església, o en algun lloc o barri de Cornellà.He de comentar que a les ballades de la plaça del mercat, la Junta Directiva del Foment, moltes vegades havia de recomanar als sardanistes, la necessitat de no ballar a la calçada de la carretera, o sigui, al carrer Rubió i Ors.

La plaça del mercat, on ballàvem, era un espai pavimentat davant de la porta principal, porxet, amb bigues, columnes de ferro i coberta, crec recordar, d’uralita.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

2

Imatge: Plaça del mercat tal com era en aquells anysA la dreta de la porta es col·locava la tarima per a la cobla. A la part esquerra s'hi posava el carro del cacauer. L’edifici del mercat estava entre els carrers Menéndez Pelayo i el tros ja desaparegut, anomenat a les hores carrer Canalejas, on havia una porta lateral del mercat i al seu costat, una font. Aquesta font era molt estimada pel nostre grup de nois i noies que ballàvem sardanes els diumenges a la nit. Com que anàvem curts de butxaca, quan estàvem assedegats durant la ballada, si algú de nosaltres cridava: Qui ve a fer una orxata barata? Aleshores, tots corríem cap a la font a refrescar-nos i beure aigua.A la cantonada dels carrers Menéndez Pelayo i Rubió i Ors hi havia el Bar Boston, que posava unes taules i cadires en un dels angles de la plaça. Al xamfrà dels carrers Verge de Montserrat i Rubió i Ors havia el Bar Pirranyo, que col·locava unes tarimes amb baranetes, taules i cadires sobre la vorera del carrer Verge de Montserrat.

Per tant, els sardanistes ballàvem al carrer Menéndez Pelayo, des de Rubió i Ors fins a Cal Masip, una casa de mobles que hi havia a la cantonada del Passatge Josep Gelabert i Fatjó, carrer conegut com carrer del Marbre, i, també, al carrer Verge de Montserrat, i a la resta de la plaça que quedava lliure. Aquests establiments col·laboraven en les ballades. Co

rnel

là d

e Llo

breg

at 1

957

- 196

1

3

Aquestes ballades dels diumenges de les nits d’estiu, resultaven molt festives perquè hi participava molta gent, balladors i no balladors que sortien a prendre la fresca i gaudir de la música de sardanes. D’aquí ve que els balladors en trobar-se sense espai per ballar còmodament i com que el trànsit de vehicles era molt minso a aquelles hores de la nit, solíem posar-nos a ballar a la carretera i la Junta del Foment ens cridava l’atenció davant del perill que causàvem.Després de celebrada la reunió general de socis del Foment, en el mes d’abril de 1957, la junta directiva del Patronat Cultural i Recreatiu, va nomenar al senyor Ferran Gimeno i Parés, president del Foment de la Sardana de Cornellà en substitució del senyor Josep Gómez, a qui varen agrair-li la tasca realitzada fins aquells moments.Una vegada que els compromissaris varen elegir els socis que havien de dirigir la marxa del Foment, la junta directiva va quedar de la següent manera:

President: Ferràn Gimeno i ParésSots-President: Ramon Valls i Boronat

Secretari: Pau Puig i MurilloSots-Secretari: Antoni Soler i Saumell

Tresorer: Antoni Joaquim i VenturaComptador: Nicolau Turró i Boada

Vocals: Manuel GómezJosep Vilà i Figueres (Arxiu musical)

Josep Lluis (Activitats diverses)Joan Baltà (Arxiu sardanista)

Jaume Sanahuja i Casas (Audicions i festes)Joan Casas i Carreras (Audicions i festes).

Dels nomenaments de les juntes directives del Foment, he de comentar que també formaven part de la junta alguns joves que per no ser majors d’edat no podien figurar a les llistes dels components en les actes oficials del Foment de la Sardana i que treballaven igual o més qualsevol altre dels anomenats en les llistes. Co

rnel

là d

e Llo

breg

at 1

957

- 196

1

4

Els que més recordo son l’ Ignasi Sayol, l’Antoni Sanahuja i jo mateix, tot i que quant jo vaig entrar a formar-ne part de la Junta, ells ja feia molt de temps que treballaven per la sardana en el Foment.El dissabte dia 25 de maig, a les 10 de la nit, per inaugurar la temporada de ballades d’estiu a la plaça del mercat, es va presentar per primera vegada a Cornellà, la sensacional cobla La Principal De La Bisbal, amb un magnífic programa de sardanes.Per la Festa Major de Cornellà de l’any 1957, es va editar un programa especial en forma de llibret, on, a més de les ballades de sardanes, i que varen ser moltes, també hi havia escrits sobre autors i comentaris sardanistes, així com també algunes fotografies de diferents balls dels que acostumaven a ballar l’esbart dansaire del Foment.El dia 2 de juny s’organitzà un autocar per anar a l’aplec de Calella. L’aplec de Calella era, i encara és, un dels aplecs més importants de Catalunya, on concorrien les millors cobles i una nodrida quantitat de sardanistes, que no s’acostumava a veure en cap més aplec.El Parc Dalmau de Calella és un lloc ideal per celebrar un aplec. Hi havia jardins i passejos, així com també un bonic bosc de pins. La Magdalena i jo vàrem fer una bona visita per tot el Parc, fins i tot pel bosc, on, precisament, en una gran esplanada, se celebrà l’aplec.El dia va ser esplèndid i fruírem dallò més, però com anècdota vull comentar un fet que va passar amb una sardana que estava programada i que l’havia d’interpretar la cobla La Principal de la Bisbal.

Es tracta de la sardana, Pic Repic I Repicó del mestre Ricard Viladesau, sardana de lluïment de trompeta i fiscorn i que estava molt en voga aquells dies i els sardanistes estàvem esperant la seva interpretació, però oh!, desencís, en arribar l’hora de tocar-la, la cobla va dir-nos que no la podien tocar i com excusa ens digueren que els solistes no estaven en disposició per poder-les interpretar. La protesta i la cridòria Co

rnel

là d

e Llo

breg

at 1

957

- 196

1

5

van ser monumentals, però sense fer cas de les queixes la cobla es va posar a tocar una altra sardana. Aleshores tots els sardanistes ens posarem a xiular enèrgicament, però la cobla va continuar tocant i la gent sense ballar. Els xiulets i crits es van fer tan forts i enfadats que la cobla va haver de parar la interpretació i posar-se a tocar la sardana que estava programada des de bon principi, Pic Repic I Repicó.L’aplec va continuar i nosaltres el vàrem gaudir fins l’hora de tornar a Cornellà.El 14 de juliol de 1957 s’assisteix, a Montserrat, als actes de l’aplec de la sardana, missa conventual, ofrenes a la Verge, benedicció de banderins de les entitats i ballades de sardanes matí i tarda. Les cobles en aquella ocasió varen ser La Principal de Castellar del Vallés i La Principal del Llobregat.

Imatge: Grup sardanistes del Foment a Montserrat

El 18 de juliol, “Fiesta Nacional”, l’ajuntament de Cornellà va patrocinar una extraordinària ballada de sardanes. A les deu de la nit, doble ballada amb la cobla La Principal del Llobregat.En una nota en el butlletí del mateix mes de juliol, s’informava als socis que, d’ara endavant, es podrà seguir sol·licitant sardanes per ser interpretades a les ballades, Co

rnel

là d

e Llo

breg

at 1

957

- 196

1

6

però en els programes ja no hi figurarà el nom del sol·licitant. Es pren aquesta decisió per alleugerir la confecció del butlletí del Foment. En una altra nota es notificava als socis, la necessitat de presentar el rebut de soci per retirar el ram a les ballades. En cas contrari se’ls faria pagar el preu com no soci i, quant presentessin el rebut corresponent, se’ls tornaria la diferencia cobrada.A mitjans del mes de juliol, es va iniciar el tercer curset d’ensenyament de ballar, comptar i repartir sardanes, tant per aquells qui començaven com per als qui volguessin perfeccionar. Les classes es feien cada dijous a les deu de la nit al Patronat.El dia 1 de setembre, el Foment de la Sardana, va col·laborar amb la Comissió de Festes del barri del TAM-TAM, (per als qui no ho recordin, el TAM-TAM era o és el barri Riera), amb l’organització, a les sis de la tarda, d’una ballada de sardanes. En aquella ocasió la cobla que interpretà la ballada va ser la cobla Comtal, amb un escollit repertori.El dia 29 del mateix mes de setembre, festivitat de Sant Miquel, festa major del barri Padró, se celebrà una ballada de sardanes a la plaça Lope de Vega, avui plaça Àngel Guimerà, tot i que per tothom popularment és la plaça del Trinquis.13 d’octubre de 1957, festa del 6è aniversari del Foment de la Sardana, a les 9 del matí, tingué lloc una reunió, a l’estatge social del Patronat Cultural Recreatiu, del socis components de la junta directiva i components de l’esbart del Foment per dirigir-se a l’ajuntament on varen ser rebuts pels consellers, senyors Antoni Joaquin, Ricard Cuxart, i Nicolau Turró, els qui en representació de l’alcalde, senyor Josep Rius i Carreras, varen fer entrega del banderí que l’ajuntament va regalar l’esbart dansaire amb motiu d’haver obtingut el títol de campions en el primer concurs de danses populars i tradicionals, celebrat al Palau Nacional d’Esports de Barcelona, per la qual cosa varen rebre, a més d’un premi en efectiu, una esplèndida copa. Aquest banderí regalat per l’ajuntament de Cornellà, des d’aleshores va presidir totes les actuacions de l’esbart dansaire del Foment.

Imatge: Banderí de l’Esbart vist per davant i darrere

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

7

Acte seguit es dirigiren a l’església parroquial per assistir a l’Ofici Solemne cantat per la Coral Núria. Durant el mateix ofici es va beneir el banderí, essent padrins els joves, Marta García-Moya Garriga i Lluis Rius Gelabert.A les 12 del migdia i en col·laboració amb la Unió Excursionista de Catalunya de Cornellà, ja que celebraven el 10é aniversari, el Foment de la Sardana va organitzar una ballada de sardanes a la plaça de la RENFE, davant mateix de l’estatge social de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya).Seguint els actes d’aniversari del Foment, a les 6 de la tarda, a la sala del Patronat Cultural i Recreatiu, vàrem fruir d’un esplèndid espectacle de cant coral i valls folklòrics a càrrec de la Coral Núria de l’Hospitalet i l’esbart dansaire del Foment. La part musical va correspondre a la cobla La Principal del Llobregat. Realment va ser un gran èxit.Per acomiadar-nos d’aquet 6è aniversari, només faltava una bona ballada de sardanes i Déu n’hi do! la dobla ballada de les 10 de la nit, a la plaça del mercat, amb les cobles Amoga de Vidreres (Girona) i La Principal del Llobregat, amb un esplèndid i ballador programa. Vertaderament aquest aniversari és dels que recordo més, ja que era el primer aniversari del Foment, al qual assistia en companyia de la que ja era la meva xicota, la Magdalena Vila.En un escrit aparegut al butlletí del mes de desembre de 1957, es feia referència a un altre escrit del dia 14 del passat novembre. En el carnet del sardanista es parlava de la falta de recursos econòmics per continuar celebrant ballades de sardanes a la via pública, ja que l’important augment dels costos de les audicions va fer que algunes ballades haguessin hagut de ser suspeses. l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona va haver de reduir a una sola cobla les ballades de la Plaça del Rei, les quals se celebraven des de feia molt de temps. l’Agrupació Sant Martí, també va anunciar que si els sardanistes no augmentaven les seves aportacions, es veurien en la necessitat de suspendre, també, les ballades que organitzaven des de feia algun Co

rnel

là d

e Llo

breg

at 1

957

- 196

1

8

temps. L’escrit afegia, que l’import d’una pesseta era ridícul i representava, en realitat, tant poca cosa que observant el cost d’una ballada, tal i com estava la situació, l’import hauria de ser de dues a cinc pessetes, segons la situació de cada persona.El dia 26 de gener de 1958, l’ajuntament de Cornellà va patrocinar una ballada de sardanes a la plaça del mercat, a les 12 del migdia, dedicada als nois de la lleva de 1957. En aquesta ocasió la cobla que va interpretar la ballada va ser Els Montgrins de Torroella de Montgrí.El mes de març de 1958, la junta directiva del Patronat Cultural i Recreatiu va nomenar president del Foment de la Sardana de Cornellà, al senyor Joan Casas i Carreres i en la darrera reunió general celebrada el passat mes de febrer, els compromissaris varen nomenar els senyors que formarien la nova directiva del Foment, la qual va quedar constituïda de la següent forma:

President: Joan Casas i CarrerasSots-president: Jaume Sanahuja i CasesSecretari: Isaías López i GómezSots-secretari: Josep Vilà i FiguerasTresorer: Antoni Joaquim i VenturaComptador: Nicolau Turró i Boada

Vocals:Ferran Xatris i Costa

Salvadó Torrents i PérezJoan Valverde i García

Jordi Fort i FontPere Carbonell i EnricManuel León i Badia

En aquesta llista de components de la junta del Foment, hi figura el meu nom perquè ja havia complert la majoria d’edat i, consegüentment, podia figurar a les llistes oficials de la junta. Co

rnel

là d

e Llo

breg

at 1

957

- 196

1

9

Els dies 16 i 19 del mateix mes de març, es va celebrar un esplèndid Festival De Primavera, a dos quarts de cinc de la tarda, a la sala d’actes del Patronat, un recital de danses populars i regionals a càrrec de l’esbart dansaire del Foment. La part musical va ser encomanada a la cobla La Principal del Llobregat. Entre d’altres balls, es varen interpretar: La Disfressada, La Quadrilla, Ball Cerdà, . . .En el transcurs d’aquest festival, la junta directiva del Foment i els components de l’esbart, varen retre un homenatge als directors coreogràfic i musical, senyors Ferran Gimeno i Parés i Ramón Vilà i Vendrell, per la seva dedicació i esforç en la bona marxa i els èxits assolits per l’esbart del Foment.

Per completar aquest Festival De Primavera, l’endemà dia 20, a les 6 de la tarda, a la sala del Patronat, doble ballada de sardanes amb les cobles La Principal de Badalona i La Principal del Llobregat.El dia 20 d’abril de 1958, es va celebrar una ballada de sardanes amb la cobla La Principal del Llobregat davant de l’estatge Social de la Unió Excursionista de Catalunya.Aquesta ballada m’ha portat molta feina per esbrinar si es la ballada que tot seguit passo a explicar i que no n’estic ben segur, però que les notes que tinc m’ho fan creure així.Cap a finals de l’any 1957, o a principis del 1958, la Unió Excursionista de Catalunya de Cornellà, va traslladar la seva seu social al carrer que, aleshores era el carrer Gustavo Adolfo Bécquer, i que molt abans havia tingut el nom de Sol i Ortega. Per aquest motiu es va rebatejar el carrer amb el nom de Sant Bernat de Menthón, que és el Sant Patró dels excursionistes. D’aquest nou bateig ens parla la placa col·locada a la paret, en entrar al carrer.La seu social de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) estava al número 1. S’organitzà una festa d’inauguració del nou local, així com una ballada de sardanes en el mateix carrer amb la col·laboració del Foment de la Sardana i la cobla La Principal del Llobregat.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

10

Imatge: Ballada de sardanes al carrer Sant Bernat de Menthón

Per les dades que tinc, aquesta ballada ha de ser la que en un programa del Foment del mes d’abril de 1958 s’anuncià per al dia 20, davant de l’estatge social de la Unió Excursionista de Catalunya, però no fa cap referència de l’adreça.En el butlletí del mes d’abril de 1958, s’anunciava l’excursió a l’aplec de Montserrat. Per a les inscripcions, calia dirigir-se al senyor Ignasi Sayol. El preu era de 42 pessetes.I com ja era costum de cada any, el dia 18 de maig es va celebrar el 7è aplec de la sardana a Montserrat, en el qual el Foment de la Sardana de Cornellà va fer acte de presència, amb un nodrit grup de socis i simpatitzants, ja que aquell aplec presentava un esdeveniments molt especial, atès que a més dels actes protocol·laris de l’ofrena floral a la Verge de Montserrat, es va fer la benedicció de banderins, l’homenatge record a Pep Ventura en el camí dels artistes, amb la col·locació del medalló de Pep Ventura, així com també, per diverses entitats sardanistes, la posada dels seus claus representant l’escut de l’entitat, en el mur monument al mestre Pep de la Tenora.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

11

Imatge: Ballant sardanes davant del monument a Pep Ventura

El més rellevant va ser la participació de 8 cobles per a la interpretació de les sardanes del matí i la tarda a la plaça del Monestir. L’expectació va ser gran quan va interpretar la sardana de conjunt per les 8 cobles, les quals cobles foren les següents: Farrés, La Principal De Badalona, La Principal Del Camp, La Principal Del Llobregat, La Selvenca, Mataró, Melodia i Triomfal.En el butlletí del mes de maig també s’anunciava per al dia 1 de juny, l’excursió a l’aplec de Calella. Les inscripcions les feia el senyor Joan Casas (Marigel) i el preu era de 90 pessetes.Fullejant el programa de la festa major de Cornellà del Foment de la Sardana de l’any 1958, he trobat un escrit que fa referència a un acte de constitució del 1914 i que diu així:

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

12

“Transcripción del libro de actas del Centro Católico de Cornellá”En lo lloc Social del Centre Catòlic de Cornellà, en lo dia primer d’Octubre de mil nou-cents catorze i amb la presidència del senyor Font, si reuní Junta General. Se donà un vot de gràcies a tots els socis que han tingut mercè fer qui sona donatiu fa avinent de la compra de un gramòfon per a ballar la típica sardana; essent tasca de joventut, se proposa una junta i ensems la constitució del Foment de la Sardana, amb la aportació dels Estatuts. La Junta admet los senyors proposats que son los següents:

President Lluis Gaya, sots President Joan Ribas, Vocal 1er Josep Boada, Vocal 2º.Frabcesc Bigué, Vocal 3er Manel Cases, Secretari Joan Ros.

I no havent res mes a tractar fineix l’acte. El President interí

Josep Font

Com a curiositat, a continuació transcric un programa de ballades del mes de Juliol:

“Viernes día 18 de Julio Fiesta de la Exaltación del Trabajo

Doble Audición de Sardanas en la Plaza del Mercado

Con la colaboración del Magnífico Ayuntamiento a cargo de las coblas

La Principal del Llobregat y Principal de Badalona”

En aquell mes de juliol, l’amic Ignasi Sayol, que ja formava part de la junta del Foment, es va veure obligat a anar al servei militar. El seu destí va ser la ciutat de Mahó.Per unanimitat la junta va decidir fer un sopar d’acomiadament, pagant-se cadascú el seu, i el lloc escollit va ser els "merenderos" de la Barceloneta. Així doncs un dissabte al vespre ja ens tens tots preparats i amb el taxi d’en Joan Casas (Marigel) i que ell l’anomenava la Rosalia emprenent la marxa cap a la Barceloneta.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

13

El sopar va anar d’allò més bé i després dels brindis d’acomiadaments i bons desitjos, era l’hora de tornar a casa però sorpresa!, resulta que la Rosalia no vol engegar-ne de cap de les maneres.

- Que farem? Pregunta algú.

- I ara què? Comenta un altre.

- Doncs res, el Joan que agafi el volant i els altres a espitjar el cotxe fins que trobem un taller per arreglar l’avaria. Així que ja ens tens a tota la tropa, a quarts d’una de la matinada, empenyent el taxi pel Passeig Nacional quan de cop una veu forta i autoritària cridà: -“ALTO POLICIA”!- Ostres. Ja hi som. Ara què?- “A ver, donde van ustedes con este coche Y TANTA JARANA? ”I així, tot un reguitzell de preguntes. I nosaltres, en part espantats, en part preocupats i, sobretot, inquiets pel que pugues passar.El Joan Casas es va presentar com a propietari del cotxe. donant tota classe d’explicacions i presentant la documentació de La Rosalia, que una vegada examinada per la POLICIA van dir:- “Bien. Les acompañaremos hasta un taller que hay aquí cerca. Però... a quien se le ocurre, tanta gente en un solo taxi... y vaya taxi”!El taxi d’en Joan era com una espècie de "rubia" on hi cabien sis o set persones, però nosaltres anàvem més, però els guàrdies no varen dir res. Deurien pensar que prou feina teníem. Arranjada l’avaria, tothom a dins del cotxe i cap a casa falta gent. L’experiència, aquell cop va anar bé, però vàrem passar una estona que no les teníem totes. Per sort, tot va quedar en una petita aventura més de les moltes viscudes.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

14

Com cada estiu, les ballades de sardanes varen continuar fent-se els diumenges a la nit a la plaça del mercat i també al Patronat.Podem destacar la ballada en col·laboració amb la comissió de festes del TAM-TAM del barri Riera celebrada el dia 7 de setembre, així com la ballada que el Foment va organitzar el dia 27 en el barri del Padró amb motiu de les festes de Sant Miquel, la festa major del barri.La data del 5 d’Octubre de 1958 va ser molt important per al Foment de la Sardana, així com també per al sardanisme cornellanenc. Durant molt de temps la junta directiva del Foment va estar preparant les feines per a l’organització del 7é aniversari de l’entitat, així com la celebració del 1º Aplec de la Sardana de Cornellà, el qual va ser l’acte més important d’aquell aniversari.

Imatge: Cartell del primer Aplec de la sardana 1958

El dia va començar amb l’assistència de la junta, socis i simpatitzants a l’ofici solemne a l’església parroquial de Santa María de Cornellà. Tot seguit varen sentir-se les primeres notes de les sardanes de l’aplec.L’aplec es va celebrar davant del Patronat Cultural i Recreatiu, al carrer Mossèn Cinto Verdaguer, des de la cantonada del carrer Sant Isidre fins a la Rambla Josep Anselm Clavé. Es va guarnir amb banderoles. Les cobles estaven situades a la cruïlla dels carrers Sant Isidre i Mossèn Cinto, així com també en una part de del que encara era la Timba del Castell.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

15

Imatge: Carrer Mossèn Cinto Verdaguer durant el primer Aplec 1958

Les cobles varen ser Caravana, Barcelona, Iris De Salt, I La Principal Del Llobregat, les quals varen interpretar sardanes matí, tarda i nit. La cobla encarregada d’interpretar les sis sardanes del matí va ser La Principal del Llobregat. A la tarda es varen ballar disset sardanes interpretades de la següent manera:

Vuit sardanes, alternant-te les cobles La Principal del Llobregat i Iris de Salt, la sardana 7ª a dues cobles va ser l’estrena Avant Sempre Marigel i que el mestre Jaume Vilà (Javimel) va dedicar a en Joan Casas (Marigel), president del Foment, pel seu esforç, dedicació i gran impulsor de la sardana a Cornellà.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

16

Imatge: Ferran Gimeno amb la seva filla Antonieta i en Joan Casas amb la seva filla Victória, ballant a l’Aplec

El sobrenom de Marigel pel qual era conegut en Joan Casas, li venia del nom de la pastisseria que havia al carrer Rubió i Ors, davant mateix de la plaça del mercat, i que formaven les tres síl·labes del nom i cognoms de la propietària del local senyora Maria Riu Gelabert.Després de les primeres vuit sardanes, s’interpretà la sardana de conjunt per les quatre cobles. L’escollida va ser Alba, del compositor Jaume Roca i Delpech. Seguiren vuit sardanes més per les cobles Caravana i Barcelona.A la nit, les cobles Iris de Salt i La Principal del Llobregat interpretaren nou sardanes més de forma intercalada, però l’última va ser la de conjunt per les dues cobles. La sardana interpretada va ser la del mestre compositor Carles Mané i Alay, Com Tu la Volies.

Aquell primer aplec de la sardana de Cornellà es va considerar com un gran èxit pels sardanistes que hi varen assistir, tant pels locals com pels de les rodalies, que varen ser molts. També va ser un bonic detall la insígnia botó de solapa commemorant el primer Aplec de Cornellà que va editar el Foment i que es va posar a la venda per cobrir-ne les despeses.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

17

Imatge: Insígnia de l’Aplec de Cornellà

Després de l’Aplec varen continuar les ballades d’hivern al Patronat, però no vull deixar passar per alt la ballada del dia 30 de novembre al migdia al pati del casal parroquial, amb la cobla la Principal del Llobregat, ja que no era gaire habitual celebrar ballades de sardanes en aquell lloc.El mes de gener de 1959, s’anunciava la propera reunió general de socis del mes de febrer. Es recomanava l’assistència de tots els socis, atesa la importància dels temes a tractar, tant econòmics com relatius a l’organització d’actes a celebrar.A causa de l’augment de preus de les cobles, així com de la compra dels rams per a les ballades, seria convenient un augment de les quotes dels socis. També s’anunciaria el festival de primavera pel proper mes de març i es començaria a parlar del segon aplec de la sardana de Cornellà.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

18

Tal i com ja s’havia informat el mes de gener, el 15 de març es va celebrar el Festival de Primavera a càrrec de l’esbart del Foment. L’acte tingué lloc a dos quarts de sis de la tarda, a la sala del Patronat Cultural Recreatiu. En aquest festival es presentà per primera vegada l’actuació dels infantils i juvenils de l’esbart del Foment de la Sardana de Cornellà. Tots ells sota la direcció dels mestres Ferran Gimeno i Ramón Vilà. Entre d’altres balls es varen interpretar: Fantasia en Polca, (ball vuitcentista) del compositor J. Serra, Suitte Senyorial, (ball pla i contradansa), Ball de Festeig, (fantasia americana) del mestre Moreno Pallí i, amb honors d’estrena, s’interpretà el Ball del Vallés, també del mestre Moreno Pallí.

Imatge: Ball de Festeig

El dia 26 de març de 1959 participant en la Festa de l’Arbre, organitzada per l’ajuntament de Cornellà, el Foment va organitzar una extraordinària ballada de sardanes, la qual es va celebrar a tres quarts d’una a la “Plaza del Generalísimo”, actualment Plaça de l’Església. L’actuació va anar a càrrec de la cobla La Principal del Llobregat.El 19 d’abril, amb motiu del segon Aplec d’Esbarts a Montserrat, s’organitzà una excursió a la Santa Muntanya, a la qual va ser convidat l’esbart dansaire del Foment de la Sardana de Cornellà. Hi va assistir conjuntament amb Sextu

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

19

del Patronat Cultural i Recreatiu. L’excursió estava oberta a tots els socis i simpatitzants i la inscripció es va tancar el dia 7 d’abril.El butlletí del mes de maig de 1959, corresponent a la festa major de Cornellà, com anys anteriors, va ser un butlletí especial en forma de llibret i en un dels escrits que hi figuren, ens parla de la nova junta directiva del Foment, que els compromissaris, el dia 3 d’abril, varen nomenar. Va quedar constituïda de la següent forma:

President, Joan Casas i CarrerasSots president, Antoni Joaquin i VenturaSecretari, Salvadó Montell i PuigarnauSots secretari, Eusebio Pahisa Matas

Tresorer, Nicolau Turró i BoadaComptador, Josep Vilà

Vocals:Jordi Fort i FontJaume CulillasMiquel Palau

Pascual AnadónJoan Ivern

Manuel León

Un dels escrits d’aquet butlletí, i que m’ha cridat l’atenció, és aquell en què s’hi adjunta una fotografia de la cobla La Principal del Llobregat, tot seguit en faig referència.

Imatge: Cobla La Principal del Llobregat any 1930-1936

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

20

La cobla La Principal Del Llobregat, tal com era en la seva primera època, allà pels anys 1930 al 1936, composta entre altres pels encara avui coneguts i apreciats conveïns nostres; en Baldiri Dagà, Antoni Arbués, Vicens Torroella, Jaume Vilà i Francesc Figueras, en una de les seves actuacions en la “Festa de Germanor”, aplec que durant mols anys se celebrà a la “Font de Can Ribot” de la Colònia Güell, amb l’assistència de tots els sardanistes de la nostra comarca.Aquell bell marc, trosset de cel i de muntanya de la nostra terra, inspirà al nostre amic i compositor Jaume Vilà la bonica sardana titulada Records de Can Ribot, la qual és avui un record viscut ja d’esperit de germanor que aleshores unia tot el sardanisme de la comarca.

En un altre escrit es posà en coneixement dels socis i simpatitzants el calendari d’excursions en vistes als propers mesos i que era un projecte del Foment per assistir a alguns aplecs de la sardana.El 7 de juny, a Calella, sardanes matí, tarda i nit, cobles: Amoga, Caravana, Barcelona, La Principal de la Bisbal i Montgrins.El 14 de juny, Vic, cobles: Montgrins i Amoga.El 21 de juny, Sabadell en el bosc del Reial Santuari de Nostra Senyora de la Salud, matí i tarda, cobles Costa Brava, Iris de Salt, Principal de Gràcia I Principal del Bages.El 5 de juliol, Banyoles ciutat del llac, cobles: Costa Brava, Principal de Girona, Montgrins i Selvatana, així com també, el 12 de juliol a Santa Coloma de Gramenet, 19 d’agost a Castellterçol, 13 de setembre La Garriga. Per informacions sobre aquestes sortides es podien dirigir al senyor Josep Vilà així com també a la casa Marigel o a qualsevol membre de la Junta.Naturalment, algunes d’aquestes excursions no es varen realitzar, però les realitzades varen ser un gran èxit.Com cada any, una vegada acabats tots els actes de la festa major, s’inicià el quart curset d’ensenyament de sardanes. Co

rnel

là d

e Llo

breg

at 1

957

- 196

1

21

Cada dijous, a les deu de la nit, per a tots aquells qui volguessin perfeccionar-se en ballar, comptar i repartir correctament la sardana.De la mateixa manera que en d’altres anys, les ballades d’estiu se celebraven els diumenges a la nit, a la plaça del mercat i al Patronat Cultural Recreatiu.Dia a dia i setmana a setmana, s’anava apropant la data del 4 d’octubre, data per la celebració del segon Aplec de la Sardana a Cornellà. El Foment va creure convenient canviar la ubicació de la seva celebració.Consegüentment, començaren els tràmits per aconseguir els permisos corresponents per fer l’Aplec al pati d’una finca semi abandonada situada al carrer Joan Maragall, 42, al costat de la via del tren, (RENFE), lloc on, actualment, hi ha l’ Institut d’Ensenyament Mitjà Francesc Macià.En aquell recinte hi havia una casa abandonada de planta baixa i pis. A la part del darrera, un camp de beisbol. Tota la part del davant i lateral que donava al carrer Joan Maragall, havien estat els jardins de la casa. Aquells jardins estaven completament fets un desastre, tot ple de runes i uns matolls d’herbes de considerable alçada, pedres i andròmines per tot arreu i uns magnífics pins, per cert, alguns d’ells encara hi són, però no com a jardí, sinó com a espai públic).Una vegada aconseguits els permisos, calia endreçar aquell recinte. Per tant els membres de la junta, les xicotes d’alguns de nosaltres més alguns companys, ens vàrem arremangar les mànigues i ens posarem a treballar. Alguns caps de setmana del mes de setembre els vàrem dedicar a la neteja i desbrossament del recinte del jardí, arrencar els matolls, recollir la brossa i tota l’herba, retirar la runa i les pedres. Per poder moure algunes d’aquelles pedres, havíem de ser dos o tres de nosaltres i posar-hi moltes ganes. Durant aquells treballs, en Joan Casas, Marigel va perdre el rellotge i més d’un de nosaltres vàrem tenir alguna que altra rascada o ferida sense importància.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

22

Imatge: La colla de treballadors fent un respir durant la feina

I va arribar el dia 4 d’octubre de 1959. Aquell espai estava perfectament preparat i enllestit per celebrar l’aplec. El programa oficial se’ns presentava així:

DOMINGO DÍA 4 DE OCTUBRE DE 1959II APLEC DE LA SARDANA EN CORNELLÀ YVIII ANIVERSARIOCol·laboraren las cobles: MOTGRINS – GIRONA – LA LIRA – PRAL. DEL LLOBREGAT”Les cobles es varen situar al peu de la paret de l’estació, concretament al costat de la paret que fa de barana de l’escala que condueix a la passarel·la que passa per sobre la via. En aquesta paret, s’hi varen col·locar unes grans lones, que ens va facilitar la RENFE. Va quedar, d’aquesta manera, més lluïda la situació de les cobles Com ja s’anunciava en el programa, a les 11 del matí s’iniciava la ballada amb tres cobles de les ja esmentades,

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

23

amb la interpretació de tretze sardanes. La de conjunt va ser Avant Sempre Marigel, del mestre Jaume Vilà (Javimel).Una vegada acabada la ballada del matí, calia anar a reposar forces per tornar a les 4 de la tarda per reprendre la tanda de sardanes, que varen ser disset, interpretades per les quatre cobles. En aquesta ocasió la de conjunt era En Jordi, del gran compositor Ricard Viladesau.

Imatge: Una panoràmica de l’Aplec de 1959

La dobla ballada de sardanes de la nit es va celebrar al Patronat Cultural Recreatiu a les 10,15. Va anar a càrrec de les cobles Montgrins I La Principal Del Llobregat. La sardana de conjunt, va ser Alba, del compositor Jaume Roca i del Pech, tot recordant el gran èxit que va tenir aquesta sardana, com a conjunt per les quatre cobles, en l’aplec del passat any 1958.Un cop acabat l’aplec, el qual havia estat un gran èxit, ens sentíem molt contents i convençuts que havien valgut molt la pena tots aquells treballs per adequar aquell recinte per celebrar-lo. També es varen rebre moltes felicitacions, tan de sardanistes locals com dels pobles de les rodalies per l’encert del lloc escollit.El dia 11 d’octubre, com ja era costum de cada any, a tres quarts d’onze, trobada dels socis i simpatitzants de l’entitat Co

rnel

là d

e Llo

breg

at 1

957

- 196

1

24

per dirigir-se a l’església parroquial de Santa Maria, per assistir a l’ofici solemne en acció de gràcies, cantat pel cor parroquial i sermó a càrrec del reverent, senyor Lluís Matarín.Les ballades del hivern, com cada any se celebraven a la sala del Patronat els diumenges a la tarda i quasi totes amb la cobla La Principal del Llobregat.

L’any 1960, va ser l’any del cinquantenari del Patronat Cultural Recreatiu. L’entitat va organitzar diversos actes commemoratius, en els quals el Foment de la Sardana va col·laborar tant en els actes religiosos com festius.

Imatge: Sortida de l’Ofici Solemne del cinquantenari en cercavila dels Estàndards de l’Entitat.

S’organitzaren ballades de sardanes a la pista del Patronat, així com a l’exposició, a la sala del teatre del Patronat, on les diverses seccions de l’entitat varen tenir un espai per mostrar als visitants les activitats de cada secció. En l’espai destinat al foment s'hi mostraven objectes i documentació, així com els banderins del foment i el de l’esbart dansaire del foment. Per ressaltar més l’espai del foment, uns quants de nosaltres vàrem pintar una espècie de decorat sobre tires de paper d’embalatge que mostrava les muntanyes de Co

rnel

là d

e Llo

breg

at 1

957

- 196

1

25

Montserrat entre vegetació. Aquell decorat penjat a la paret de l’espai del foment l’hi donava un aspecte de profunditat molt favorable.

Imatge: Sardanes a la pista del Patronat .

Aquella primavera i a partir de la iniciativa de l’acord i de la veu autoritzada d’en Josep Miracle convinguts en les Jornades d’Estudis Sardanistes a Montserrat el passat any 1959, s’instaurava el Dia de la Sardana. S’acordà la data d’aquesta celebració per al dia 24 d’abril de 1960.Així, doncs, el dia 24 d’abril de 1960, moltes poblacions de Catalunya varen celebrar per primera vegada el Dia de la Sardana. Cornellà i el Foment de la Sardana també ho varen celebrar, tot i que d’una forma molt minsa, ja que sols van organitzar un concert de sardanes i música per a cobla amb gravacions, el que ara em diem mitjans mecànics.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

26

Imatge: Cartell commemoratiu del dia de la sardana1960

En un butlletí d’aquella primavera de 1960, sortia publicada una relació d’emissores de Ràdio que emetien programació sardanista, de forma periòdica. Com curiositat passo ha indicar-ne algunes:“MARTES: A les 20,25 hores, Tamborí, Ràdio Hospitalet. A las 22,15 hores, Portaveu, Ràdio Joventut de Sabadell, programació Sabadell Sardanista. JUEVES: A les 21,25 hores, Al compàs de la Sardana, Ràdio Granollers.VIERNES: A les 21,30 hores, El vol de la sardana, Ràdio Berga, programació Cim d’Estela. A las 22 hores, La Veu de la Sardana, Ràdio Ripoll, programa A.S. Ripoll (quinzenal). A les 22,30 hores, Nostra Dansa, Ràdio Tàrrega.SÁBADO: A les 9,05 hores, El cant de la Tenora, Ràdio Barcelona. A las 22,20, La Voz de la Sardana, programa A.C.F.B. Ràdio Nacional de España Barcelona. Co

rnel

là d

e Llo

breg

at 1

957

- 196

1

27

DOMINGO: A les 11 hores, La Sardana, Ràdio Miramar, programa ACFB. A las 11 hores, Festa de la Plaça, Ràdio Girona, programació Agrupació Amics de la Sardana. A les 11,30 hores, La Sardana, Andorràdio, programació Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona. A les 13,15 hores, Ràdio Navas, programació Colla Corona de Germanor”.Com en d’altres ocasions el Foment anunciava als socis el programa d’excursions per als propers mesos:Dia 8 de maig, aplec de Caldes de Malavella, parc del balneari Vichí Català 40 sardanes.Dia 22 de maig, aplec de la sardana a Montserrat.Dia 12 de juny, aplec a Calella. I s’indicà: Totes aquestes excursions es faran en magnífics i còmodes autocars. Per inscripcions, senyor J. Vilà Casa (Marigel) o a qualsevol membre de la Junta Directiva. Els socis tindran el corresponent descompte.També es posava en coneixement de tots els socis i simpatitzants que volguessin formar part d’una anella sardanista, amb el propòsit de participar en concursos, s’havien de posar en contacte amb el membre de la junta senyor Jordi Fort.En un altre apartat s’indicava a tots els socis, la necessitat de presentar el corresponent rebut de soci del mes en curs per poder ballar en les ballades de la pista del Patronat.Com ja era habitual de cada any, en arribar la festa major de Cornellà, el Foment de la Sardana, edità el seu programa especial en forma de llibret, en el qual s’hi troben diferents escrits sobre coneixements sardanistes i la programació dels actes de les festes a celebrar, des del 16 al 19 de juny de 1960.El dijous dia 16, com ja era costum en la festivitat del Corpus Cristi, a les 5 de la tarda, reunió de la junta directiva, socis i simpatitzants, al Patronat Cultural Recreatiu, “para asistir en corporación más solemne, a la procesión del Corpus presididos por nuestro estandarte”.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

28

Imatge: Membres del Foment amb el banderí, durant la processó del Corpus

Divendres 17, a les 6 de la tarda, a la pista del Patronat, escollit festival de ballets i sardanes, amb la col·laboració de l’esbart infantil del Foment i la cobla La Principal del Llobregat. Es varen interpretar 6 ballets i diverses sardanes. Així mateix, també s’anunciaven les ballades dels dies 18, dissabte, i 19, diumenge, a les 6 de la tarda a la pista del Patronat.Del programa circular número 49 corresponent al mes de juny de 1960, de totes les ballades del mes, faig menció de les dels dies, divendres 24, festa de Sant Joan, i la del dimecres dia 29, festa de Sant Pere, les dues a les 10 de la nit al Patronat, amb la cobla La Principal del Llobregat.Per l’interés del seu contingut, transcric a continuació dos articles apareguts en el butlletí del mes de Juliol de 1960.

DEL DIA DE LA SARDANA

A partir de la iniciativa, de l’acord, i dels detalls complementaris convinguts en la Jornada d‘Estudis Sardanistes de l’any passat a Montserrat, i de la crida dictada per la veu autoritzada, com la de Josep Miracle, la instauració del DIA DE LA SARDANA ha estat brillantíssima la efemèrides, una mostra fragant, extraordinària de l’èxit assolit.

Ho proclamem amb goig i amb la deguda responsabilitat. Des d’ara ens obliguem a una llarga i gloriosa tradició d’aquesta festa de mundial extensió.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

29

EL DIA DE LA SARDANA ve a ésser avui com una mena de coronament de les activitats de tot l’any, solemnitat en la qual hem de procurar que ens acompanyin tots quants elements ens siguin afins, des de les persones a les col·lectivitats.

II JORNADA D’ESTUDIS SARDANISTES

Si magnífic fou el recés de Montserrat per a celebrar la primera Jornada, enguany ha estat ofert el més amable dels acolliments per a celebrar les sessions el proper dia 3 de juliol, en el magnífic castell de Peralada, residència del senyor Miquel Mateu Coma, prestigiosa llar on es fundà la famosa Escola de Música pels Comtes de Peralada.

Els temes de major interès sardanístic de l’hora actual, hi seran exposats i revisats pels genuïns representats de les Entitats i Agrupacions, i per les personalitats més qualificades del camp sardanista.

Entre d’altres i provisionalment, hi ha anunciats els temes:

Realitzacions dutes a terme duran l’any.

Dia de la Sardana (preparació per a l’any vinent)

Agenda – Portantveus de l’Obra del ballet Popular.

Activitats Culturals – a) L’ensenyament – b) L’arxiu – c) El Museu.

La Música – La Cobla.

Relació Inter comarcal.

La celebració de la Jornada d’Estudis Sardanistes de l’any passat, ha resultat transcendent per a la Història de la Sardana. Les conclusions de la II Jornada també ho seran i tenen gran importància per al futur expandiment de la Sardana.

OBRA BALLET POPULAR

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

30

En el butlletí del mes d’Agost de 1960, surt publicat un article sobre temes sardanistes d’en Josep Maria Vila, així com les ballades de sardanes del mes, i les notes recordatòries habituals, com la confecció de l’anella sardanista, recordar als sardanistes la prohibició de ballar a la carretera en les ballades dels diumenges a la nit a la plaça del mercat i que hi havien insígnies del Foment a disposició dels socis que ho desitgin i que el proper dia 2 d’octubre d’enguany, serà el III Aplec de la sardana de Cornellà.

Per donar més arrels al III Aplec de la Sardana a Cornellà, es va convocar un concurs de fotografia sobre temes de l’aplec, en el que s’hi esperava, i així va ser, una bona participació dels assistents, tant de balladors com de visitants afeccionats a la bona fotografia de tema sardanista.En aquells dies i a causa de les exigències i modificacions que es pretenien imposar per part de la junta directiva del Patronat Cultural Recreatiu, al Foment de la Sardana, es produí la dimissió d’en Joan Casas com a President del Foment. Aleshores es va fer càrrec, per ordre del Patronat, de la presidència del Foment en Pau Puig i Murillo, posant tots els esforços, ell i la resta de la Junta, en la propera celebració del ja anunciat III Aplec de la Sardana de Cornellà, programat per al dia 2 d’octubre.El dia 25 de setembre de 1960, a la plaça Marsans, extraordinària ballada de sardanes a les 12,15, amb la cobla Bàrcino, patrocinada per l’ajuntament amb motiu de la inauguració del nou mercat Marsans al barri de la Gavarra.

El dia 30 de setembre a les 10,15 de la nit, amb motiu de la festa major del barri Padró, ballada de sardanes a la plaça Lope de Vega, per tots nosaltres, plaça Trinquis, amb la cobla La Principal del Llobregat i la col·laboració de l’orfeó Catalònia.En arribar el dia 2 d’octubre, una vegada fets tots els preparatius i mirar de solucionar tots els problemes i dificultats en què es veia el Foment de la Sardana en aquells dies, ja que corrien uns aires força complicats, a les 11 del matí i en el magnífic espai del carrer Joan Maragall, 42, on Co

rnel

là d

e Llo

breg

at 1

957

- 196

1

31

tan encertadament es va celebrar el II Aplec l’any passat, les cobles Montgrins, Selvatana, la Principal del Llobregat i La Principal de la Bisbal, posaven en marxa el III Aplec de la Sardana a Cornellà.Així mateix, també es va posar en marxa la venda del banderí de l’aplec. Un banderí editat expressament per a la celebració del III Aplec de la sardana i que igual que la ensenya editada en anteriors aplecs, el benefici d’aquestes vendes eren per sufragar una mica les despeses de l’aplec, que eren moltes.

Imatge: Banderí i programa de l’Aplec de 1960La ballada del matí va anar a càrrec de les cobles, Montgrins, Selvatana, i La Principal del Llobregat. En aquesta ballada s’interpretaren tretze sardanes. La de conjunt va ser Alba, del compositor Jaume Roca del Pech. Semblava que aquesta sardana, formava part dels aplecs de Cornellà, ja que s’havia interpretat en els tres Aplecs celebrats.A les 3,45 de la tarda es reprenen les sardanes amb les cobles Montgrins, Selvatana, La Principal del Llobregat i La Principal de la Bisbal. Disset foren les sardanes que les

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

32

quatre cobles ens varen oferir. entre aquestes, la de conjunt, Baixant De La Font Del Gat, del mestre Enric Morera.

Imatge: Dues panoràmiques de l’Aplec de 1960

Durant tot el dia, els fotògrafs, entre ells jo mateix, en aquell temps jo era molt aficionat a la fotografia i disposava d’un laboratori propi, anàvem buscant el moment més precís i adequat per prémer el disparador i obtenir la millor foto entre aquella multitud de sardanistes. Uns ballant, altres mirant o escoltant la magnífica interpretació de les quatre cobles, procurant d’aconseguir la millor instantània d’aquell primer concurs de fotografia de l’Aplec de Cornellà.

A la nit, a les 10,15, en el Patronat i com a cloenda del III Aplec de la sardana de Cornellà, doble ballada de sardanes amb les cobles Selvatana i La Principal del Llobregat, amb nou sardanes i la de conjunt Vilanova de la Muga del compositor Rossend Palmada.Les felicitacions per l’èxit assolit per la celebració del III Aplec varen ser moltes les rebudes dels sardanistes cornellanencs i de les poblacions de la comarca, la qual cosa ens esperonava a seguir en aquesta línia. Co

rnel

là d

e Llo

breg

at 1

957

- 196

1

33

Una ballada de sardanes especial es la que es va celebrar el dia 12 d’octubre de 1960, a la plaça del “Caudillo ”, ara en diem i que duri per molts anys, Plaça de l’Església, a les 12,15 amb la cobla Condal. Ballada amb motiu de la celebració de l’aniversari de la fundació de la Unió Excursionista de Catalunya a Cornellà.Com ja era costum i tradició de cada any per l’aniversari, es feia la celebració del “Oficio solemne en acción de gràcia a los socios de este Fomento”.El dia 16 d’octubre, a les 10,15, reunió dels socis i simpatitzants al Patronat, per assistir amb la junta directiva i presidits per l’estendard a l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà, a l’ofici ja esmentat, cantat pel cor parroquial, amb sermó a càrrec del reverent senyor vicari. I l’endemà, dia 17, a les 7 del matí, missa en sufragi per les ànimes dels socis del Foment, ja desapareguts.La celebració del concurs de fotografia del III Aplec de la Sardana va ser un gran èxit, tant per la qualitat artística de les fotografies presentades com per la participació dels fotògrafs. El jurat qualificador va estar format per representants “del Excelentísimo Ayuntamiento de Cornellá”, Patronat Cultural Recreatiu, Unió Excursionista de Catalunya, Pro Artis i Foment de la Sardana.El resultat va ser el següent:Copa donada pel Magnífic Ajuntament a la millor col·lecció a: Jordi Fort i Font.Copa donada pel Patronat Cultural Recreatiu per la millor Fotografia artística a: Manuel Riobello Blanco.Copa donada pel Foment de la Sardana a la millor fotografia tema Aplec a: Manuel Fort i Font.

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

34

Imatge: Moment de l’entrega del premi a Manuel Riobello

També hi varen col·laborar, amb diversos premis per als participants, les firmes comercials, FOTO DURÀN, FOTOGRAFÍA LLIVINA i LAFAJA.En el butlletí del mes de novembre de 1960, venia anunciada la ja sabuda dimissió del senyor Joan Casas i Carreras, (Marigel), com a President del Foment de la Sardana de Cornellà.Durant el mes de novembre i mesos següents, seguia la pressió per part de la Junta Directiva del Patronat al nou President i resta de la Junta Directiva del Foment de la Sardana, sobre les modificacions que imposaven. Entre d’altres: que tots els socis del Foment havien de ser, també, socis del Patronat. En aquells anys, els socis del Foment quasi doblaven en nombre els socis del Patronat. Això no era pas possible, ja que els socis del Foment majoritàriament eren gent jove i no solament de Cornellà. N’hi havia d’Esplugues, de l’Hospitalet, de Sant Joan .

Gent que de ben segur, la seva butxaca no els permetria aquest sobre cost. Un altre era: que els butlletins que editava el Foment cada mes, en lloc de posar en la capçalera Co

rnel

là d

e Llo

breg

at 1

957

- 196

1

35

Foment de la Sardana en primer lloc i a sota del Patronat Cultural Recreatiu, havia de ser al reves, primer el Patronat i després el Foment i alguna cosa més que ara no em ve a la memòria. Em pregunto si no seria això una mica de gelosia pels èxits obtinguts pel Foment tant en els Aplecs de la Sardana i les ballades exitoses i festives dels diumenges a la nit, a la plaça del mercat i les del Patronat al hivern a la sala, on sempre estava ple de gent jove, així com també els èxits obtingut en els recitals de dansa per part de l’esbart del Foment.Setmana rere setmana, la relació de la junta del Patronat i la del Foment, cada cop era més tensa, fins que arribà el dia en què es va trencar i la junta en ple del Foment de la Sardana, va presentar la dimissió en bloc, quedant la responsabilitat del Foment a càrrec del Patronat, essent qui va encarregar la Presidència del Foment al senyor Joan Vidal i Dagà. Des d’aleshores, no recordo ni tinc constància de cap ballada celebrada pel Foment, però el dia 30 d’Abril de 1961, dia de la sardana, l’entitat organitzadora dels actes d’aquesta diada va editar i repartir a les entitats sardanistes de Catalunya, un fulletó amb una portada al·legòrica del dia i l’interior en blanc, on les entitats varen posar les seves activitats. En el fulletó que va repartir el Foment hi havia una sèrie d’intencions a realitzar. No recordo que n’hagués arribat cap a bon fi.

Imatge: Cartell commemoratiu dia de la sardana de 1961

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

36

En aquest escrit queda ben palesa una d’aquelles exigències del Patronat. Si llegiu l’escrit de la fotografia que presento més avall podreu veure que en la capçalera figura en primer lloc Patronato Cultural Recreativo i a sota Foment de la Sardana.

Imatge: Cartell interior del programa dia de la sardana 1961

Durant molt de temps, Cornellà va quedar orfe de sardanes. Alguns joves del Foment, vàrem organitzar dues o tres ballades de sardanes al pati del cinema Club, tot i que es feia pagar entrada. L’experiència va resultar bastant caòtica, molt aviat es varen acabar els recursos econòmics i les sardanes.

A CORNELLÀ REVIU LA SARDANACap allà l’any 1969-70, va néixer l’Agrupació Sardanista de Cornellà, situada a l’Orfeó Catalonia i més endavant cap a l’any 1976 es va establir al Patronat Cultural Recreatiu. Així varen tornar les sardanes a Cornellà i la continuïtat dels tant enyorats pels sardanistes aplecs de Cornellà. L’any 1979, un grup de persones, entre elles, algunes que havíem format part del desaparegut Foment de la Sardana l’any 1961, fundàrem l’entitat Amics de la Sardana de Cornellà. Més endavant, cap a l’any 1982-83, va néixer una nova entitat, l’Agrupació Sardanista la Gavarra, malauradament desapareguda cap a l’any 1992.Aquestes, però, són unes històries que algú pot ser que les expliqui un altre dia, tot i que els Amics de la Sardana de Cornellà, tenen editat un llibre de la història dels seus primers 25 anys de vida. Co

rnel

là d

e Llo

breg

at 1

957

- 196

1

37

DEDICATÒRIADedicat amb tot el meu amor, a la meva estimada dona, Magdalena Vila Miret, els meus ulls, la meva guia, la seva mà i braç conductors i suport del meu caminar, ja que sense ella no hauria estat pas possible reviure aquests records sardanistes de tant llunyanes vivències i que tant varen influir en les nostres vides.

Gràcies Magdalena, T’ESTIMO

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

38

AGRAÏMENTSA Seniorlab, per la seva orientació i guia en la confecció d’aquet treball.Al meu nebot Manel Fort, per la correcció dels textos de la primera i segona part d’aquet treball.A l’Agrupació Sardanista de Cornellà, per facilitar-me la possibilitat de fotografiar els banderins del Foment i de l’Esbart.A Carles Alfonso, per la fotografia del primer Aplec (1958) al carrer Mossèn Cinto Verdaguer.A Antonia Gimeno, per la fotografia ballant sardanes en el primer Aplec (1958), carrer Mossèn Cinto Verdaguer.A Francesc Vintró, per la fotografia de la plaça del mercat tal i com era en aquells anys.

Cornellà de Llobregat 2012 Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

39

Jordi Fort i Font

Corn

ellà

de

Llobr

egat

195

7 - 1

961

40