IbizaUNA INVITACIÓ

Eivissa, totes les illes en una

UNA INVITACIÓ

3

EIVISSA

2

Un viatge al territori mític

de les illes Balears

La màgia blanca d’Eivissa 4

CIUTAT D’EIVISSA – “VILA”Una fortalesa que desitja ser conquistada 8

PLATGES I MARCinquanta escenaris per a la felicitat 12

ENCANTS RURALSEl paisatge i l’home:una cançó a dues veus 16

ESTILS DE VIDATerra de tradicions,terra de contrastes 18

HISTÒRIAEls pares d’Eivissa venien d’Orient 20

PLAERS I PRODUCTESUn mar de sabors 22

CULTURAAvantguarda cosmopolita amb aires de Mediterrani 24

MAPA GEOGRÀFICEivissa 26

Ses Salines

Platges de Comte

Portinatx

Santa Eulària des Riu

Ceràmica d’Eivissa

UNA INVITACIÓ

5

EIVISSA

4

La màgia blanca d’Eivissa

La gran majoria dels qui coneixen Eivissa o han llegit ohan sentit parlar d’aquesta illa, tercera en dimensions del’arxipèlag balear, associen a aquesta destinació unesidees precises que reflecteixen tan sols una petita partde la seva realitat. Sí, Eivissa era l’illa dels hippies en elsanys seixanta. Sí, Eivissa continua essent l’illa de la jetset, de les megadiscoteques, d’una activitat quereflecteix la llibertat, la trobada multicultural i la màgianocturna, i també és cert que continua essent un refugide preferència per a les persones creatives que cerquenviure les utopies.Això no obstant, la realitat és més complexa, tot i que nomenys fascinant, no menys màgica. Eivissa, nom en elqual s’amaga encara el déu fenici Bes, ha estat laprimera illa de l’arxipèlag amb una ciutat important. Haestat un dels pocs llocs on les cultures púnica i romanavaren conviure pacíficament, cosa que va donar lloc a

uns tresorsarqueològics únics alMediterrani. Ha estatpossessió àrab imusulmana i haviscut èpoquesd’absoluta obscuritat.Ha estat una illapobra, en què es va desenvolupar la societat mésigualitària de les illes Balears, fets que es veuen reflectitsen l’escassesa de cases senyorials i de grans predis rurals.Eivissa és una illa plena de misteris, plena de màgia. Unpassat dur, marcat per la pobresa, les invasions,l’exposició a un entorn ple de perills, ha implicat unaarquitectura que tan sols avui, en temps de pau i d’unaeconomia reforçada pel turisme, podem qualificard’estètica i la seva petita veïna Formentera «les illes dels

pins». Malgrat unes condicions que hi varen fer la vidadifícil antany, és una illa rica en molts de sentits. Lescondicions ideals per extreure la sal del mar varen ferd’Eivissa des de molt prest un trofeu anhelat pelsimperis mediterranis.

Pel fet de ser especial, l’illa atreu persones especials.Eivissa té un marcat caràcter propi i genera fortesemocions en aquells qui la visiten. És una terrad’atractius obvis i de belleses ocultes. És un lloc que cridala persona curiosa, que convida a l’exploració i al

Església de Sant Jordi de Ses Salines

Cala Saladeta

Embarcació típica, llaüts

Puig de MissaSanta Eulària des Riu

Detall d’arquitecturaSant Josep de sa Talaia

Parella amb vestit típic d’Eivissa

Ses Salines

EIVISSA

6

UNA INVITACIÓ

7

descobriment. Sovint el més important delsdescobriments es produeix en la ment mateixa delvisitant. En efecte, a Eivissa es podria redefinir el termeturista, i afegir-hi els atributs del viatger interior, perquèés una illa que obre la ment. En el diccionari dels fetillersaixò s’anomena màgia blanca. Pot ser que això, al margede les estadístiques sobre l’afluència turística, sigui el“producte” més important d’Eivissa.

Patrimoni de la humanitatEl 1999 la Unesco va declarar Eivissa patrimoni de lahumanitat, una decisió justificada per la diversitatbiològica i els monuments històrics de l’illa. L’organismeinternacional es va referir concretament als prats deposidònia, a l’ecosistema de les salines i als vestigis decivilitzacions antigues: les troballes arqueològiques de laCaleta i la necròpolis púnica del puig des Molins, i tambéla ciutat antiga fortificada (Dalt Vila).

Sa torre des Savinar

Cap al tard a ses Salines

Prats de posidònia

Pagesa d’Eivissa

Floració autòctona

Jaciment arqueològic de la Caleta

Agricultura, cultiu de cítrics

Murades de Dalt Vila

Dalt Vila

La màgia blanca d’Eivissa

UNA INVITACIÓ

9

EIVISSA

8

Un passeig per l’història:un espectacle de pedres

El primer plànol mitjanament precís d’aquestaciutat fortalesa data de l’any 1554 i va ser obrad’un enginyer italià que preparava laplanificació de les murades renaixentistes.Aquest plànol de quasi mig mil·lennid’antiguitat mostra el recinte medieval. Elshistoriadors creuen que alhora reflecteixl’antiga fortalesa àrab conquistada el 1235pels cristians. L’estructura de Madina Yabisah,com l’anomenaven els musulmans, es basavaen tres recintes emmurallats: la vila superioramb la mesquita, l’alcassaba (castell),l’almudaina (fortalesa residència) i lesresidències del cercle interior; la vila mitjana,i la vila inferior (o el raval). Durant els tressegles de dominació àrab s’havia format ellaberint de carrer i de carrerons tan típic deles velles ciutats àrabs i que marca l’ambientde Dalt Vila fins als nostres dies.

Evidentment hi havia murades anteriors, obradels cartaginesos i dels romans. Però lesturbulències del final de l’Imperi romà, lesincursions dels vàndals i els visigots i la tascadels arquitectes àrabs varen deixar poquesrestes.

El projecte de les fortificacions renaixentistesneix després dels dramàtics esdeveniments delsegle XVI: l’illa i la seva capital són atacades el1522 per insurrectes mallorquins; el 1536, perturcs i francesos, i el 1543, per piratesalgerians. En poques dècades creix unconjunt fortificat que impressionava elsenemics d’antany i impressiona els visitantsd’avui: els enginyers italians Giovanni BattistaCalvi i Jacobo Paleazzo Fratín afegeixen tot unbarri al recinte, hi integren set baluards, hiapliquen els mètodes i les tecnologies militarsmés avançades de l’època i converteixen laciutat d’Eivissa en una de les millor protegidesdel Mediterrani.

El fet que s’hagi preservat és resultat de lapenúria: a principi del segle XX, quan a totEuropa s’esbucaven els últims recintesemmurallats, la ciutat té a penes 6.000habitants i és simplement massa pobra com perassumir un projecte urbanístic d’aquestamagnitud. En els temps moderns, aquestsímbol de pobresa es converteix en estendardde cultura i en un motiu clau perquè laUnesco declari Eivissa patrimoni de lahumanitat.

Pujar a Dalt Vila (la ciutat alta) és tornar al passat.Amb una important diferència: avui el destí de lesfortificacions és ser conquistades dia a dia perapreciar-ne la bellesa i gaudir de les belles vistes capal port i els voltants de la ciutat. Arribant al punt mésalt de la vella ciutat un es troba on fa 2.700 anys elscartaginesos varen decidir fundar una població. Lesraons salten a la vista: cap al sud-oest s’estenen lesenormes salines, font de riquesa i tresor que calprotegir. D’altra banda, hi ha la badia, un port naturalal voltant del qual havia de créixer l’urbs. I molt a propqueden les terres fèrtils i les fonts d’aigua dolça. Totsels estrategs dels segles i dels mil·lennis següentsvaren confirmar l’elecció dels fundadors, ja que varenmodificar, enfortir i engrandir les fortificacions. Sónles darreres murades monumentals de les illes Balearsque queden completes. Darrere s’amaga un barri plede joies arquitectòniques i de racons encantadors,escenari de celebracions espectaculars i demanifestacions artístiques. Just al peu d’aquest turótan carregat d’història s’estén un barri carregatd’històries: l’antic barri de pescadors, que s’haconvertit en un conjunt de locals, bars i botigues, ellloc de trobada preferit de moltes persones que tenenuna cosa en comú: són diferents.

Una fortalesa que desitja ser conquistadaCIUTAT D’EIVISSA – “VILA”

Interior del portal de ses Taules

Port de la ciutat, Eivissa

Pati d’armesComerços artesans de la Vila

Deessa Tanit

Vara de Rei

UNA INVITACIÓEIVISSA

10

També al peu d’aquest turó fortificat i tan ple de raconshistòrics i encantadors, però més cap a l’oest, transcorreel passeig de Vara de Rei, una avinguda elegant i ambmolt d’estil, transició entre l’Eivissa antiga i la ciutatnova.La màgia d’Eivissa comença a sentir-se aquí, a la ciutat,on una modernitat uniforme no ha desplaçat les vestigisd’un dramàtic passat, i on l’encant de la pluralitat,l’originalitat i l’art de viure defensen la seva fortalesa dela llibertat amb un somriure. La capital de l’illa és un bonlloc per començar a entendre el caràcter especiald’aquesta terra.

Trepitjant història:un passeig per Dalt Vila

Hi ha poques entrades tanimpressionants com el portal de sesTaules, amb la seva rampa que enllaçal’antic barri dels pescadors amb elrecinte fortificat. Passant per sota d’unenorme escut tallat en pedra, firma deFelip II com a promotor de les miradesrenaixentistes, el visitant penetra en unmón a part. Carrerons laberíntics iedificis grandiosos, vida quotidiana isímbols de la història. On antigament esreunia el govern de l’illa —laUniversitat— avui hi ha un museuarqueològic, i on antigaments’emmagatzemaven armes i pólvora —elbaluard de Sant Joan— es poden admirarobres d’art modern. El punt més altqueda reservat per a una catedral gòtica.Però els protagonistes del passeig són lesmurades i les magnífiques vistes.

Puig des Molins: un tresor històric

Hi ha un altre promontori al costat delturó cobert per les edificacions de DaltVila: el puig des Molins. Al vessant nordhi ha un dels jaciments arqueològics mésimportants del Mediterrani: lanecròpolis púnica. El turó estàliteralment perforat amb unes 3.000tombes subterrànies, algunes de lesquals presenten dimensions enormes.Quan el 1946 una mula va caure en unagran tomba fins llavors desconeguda, esva iniciar la primera campanya de calescientífiques. Des de llavors la necròpolisha ofert als historiadors uns tresors devalor incalculable. Mentre que en altresllocs l’encontre entre la civilitzacióromana i la cartaginesa va ser en totaregla un xoc devastador, que donà com aresultat que la Roma imperial destruístota una civilització, a Eivissa semblahaver tingut més aviat el caràcter d’unatransició pacífica. A cap altre lloc delMediterrani queden tantes de restes dela cultura púnica com al puig desMolins. Aquesta impressionant troballava ser un dels motius pels quals laUnesco va declarar l’illa patrimoni de lahumanitat.

CIUTAT D’EIVISSA – “VILA”

Arquitectura típica de Dalt Vila

Portal de ses Taules

Dalt Vila

Hipogeus del puig des Molins

La Vila vista des del mar

UNA INVITACIÓ

13

EIVISSA

12

Les salines:l’or blanc d’Eivissa

Per un capritx de la naturalesa, unsterritoris al sud de l’illa varen resultarser ideals per treure sal del mar. Va seraquest un dels motius pel quals elscartaginesos varen decidir fundar-hiuna colònia. Les salines han marcat lavida i l’economia de l’illa durant moltsde segles, i en el procés s’ha creat unazona humida tan enorme que la sevaextensió tan sols es pot apreciar desd’un avió: 550 hectàrees, de les qualss’utilitzen encara 400 per produir fins a100.000 tones de sal a l’any. La millor saldel Mediterrani. Des de l’inici d’aquestaindústria, uns 600 anys abans de Cristfins als nostres dies, la sal ha estat elcentre d’esdeveniments històrics i detragèdies. Per als pagesos va significaruna oportunitat de trobar feina durantels mesos d’estiu. Però aventurar-selluny dels llocs protegits era arriscat, jaque els pirates solien segrestar elsobrers per vendre’ls als mercatsd’esclaus del nord d’Àfrica. Enl’actualitat, les salines ja no són un llocde perill, sinó de protecció: un total de200 espècies d’ocells troben refugi en elque avui és un ecosistema únic convertiten reserva natural. L’ús de tècniquestradicionals per explotar la salgaranteix la preservació d’una joiapaisatgística que contribueix a labiodiversitat, un dels motius perdeclarar Eivissa patrimoni de lahumanitat.

En total són 18 quilòmetres de felicitat que esperen elvisitant. Es presenten amb una agradable diversitat, desde platges familiars a platges esportives, des de platgessolitàries a platges animades. Algú les ha comptades i haarribat a la xifra de cinquanta. Això faria possible anarcada setmana de l’any a una platja diferent senserepetir-ne cap, i prendre’s dues setmanes de vacances enun lloc com Alaska o Groenlàndia per recuperar-se delclima càlid eivissenc, amb un sol que de veritat semblaque somriu.

Cinquanta escenaris per a la felicitatPLATGES I MAR Cala Xarraca

Punta Xarraca, costa nord

Cala Nova

Ses Salines

Voltants de Cala Vedella

Platges de Comte

Guitarres, lluna, llibertat:les platges mítiques

Quan els fugitius de la modernitat varendescobrir Eivissa, algunes de les platgeses varen convertir en escenaris detrobades alegres i de ritus estranys. Lesnits de lluna plena varen encendre lafantasia d’un públic predisposat alscultes pagans i a les filosofies orientals,ja que molt d’aquells viatgers havienestat a l’Índia i veien Eivissa com un altrelloc de peregrinació. Llavors les platgesde Benirràs, Cala d’Hort i AigüesBlanques, entre d’altres, varen ocuparllocs d’honor en la geografia delmoviment mundial dels seixanta. Desd’aquestes platges, tota una nova manerade pensar i de veure la vida es va estendrei va donar lloc a les utopies viscudes aEivissa: la llibertat, la vida senzilla,l’amor, la pau, la creativitat sense límits. Iles barbacoes de platja, per descomptat.

Tan intemporal com l’illa:la moda Adlib

No hi ha res que canviï tant com lamoda, però pocs estils de vestir-semostren tanta continuïtat com la modaAdlib. D’altra banda, resulta lògic,perquè és més que una moda. Es tractad’un producte d’aquells anys bojosquan els hippies varen envair Eivissa i hivaren introduir noves idees, cosa que vaesdevenir en un esclat de creativitatamb tots els ingredients a disposició. Lamoda Adlib reuneix aspectes de la robatradicional dels illencs amb atributs dedisseny contemporani, a més depropagar els valors dels seixanta: lallibertat, la despreocupació i la mesclasense prejudicis. El principi fonamentald’aquesta moda, el nom de la qual ve delllatí ad libitum (‘a voluntat’), és el devestir-se com un vol, sempre que siguiamb gust. Tot i que quant als colors, pelfet de crear-se a l’illa de la màgiablanca, queda clar que hi domina elblanc.

UNA INVITACIÓEIVISSA

14

La grandària d’Eivissa —uns 572 quilòmetres quadrats—fa que no importi on hom es trobi, ja que cap d’aquestsescenaris per a la felicitat queda lluny. Essent una illamàgica, és molt probable que la platja triada pel visitantquedi prop d’un lloc particularment màgic. Pot ser quesigui tan obvi com a Cala d’Hort, des d’on es mira is’admira un gegant: l’illot des Vedrà. Un monjo carmelitaes va convertir allà en llegenda, mentre que el músicMike Oldfield es va servir de l’impressionant escenari peril·lustrar la portada d’un dels seus discos. N’hi ha queadverteixen que hi ha activitats paranormals, però

encara que fins i tot cap extraterrestre hagi utilitzat esVedrà com a punt d’orientació, n’hi ha prou d’imaginar-se la força tectònica que va separar de l’illa aquest bocíde 400 metres d’altura per quedar-se hipnotitzat.Altres llocs màgics queden invisibles per a la majoria debanyistes, com el santuari púnic de la cova des Culleram,una cova amagada als pinars de la Cala de Sant Vicent.Aquesta gruta va servir antigament per retre culte a ladeessa fenícia Tanit i conté un petit temple, fins i tot n’hiha que diuen que el culte continua viu fins als nostresdies. Fins la ment flota a les platges d’Eivissa.

PLATGES I MAR

Platja de Portinatx

Cala Gracioneta

Fauna marina, vaca

Port de Sant Miquel

Illa de la moda Ad-lib

Voltants de Platges de Comte

Costa sud-oest

UNA INVITACIÓ

17

EIVISSA

16

Si bé és cert que és una illa sense grans elevacions (lamés gran, sa Talaia de Sant Josep, té 475 metres), Eivissapresenta un paisatge variat, i fora dels mesos d’estiu,una verdor que sorprèn el visitant. Gràcies a les mesuresde protecció, encara fa honor al seu sobrenom d’“illa delspins”.Malgrat la poca extensió i les distàncies curtes, hi havalls i zones que semblen estar a milers de quilòmetresd’aquella Eivissa exposada a les revistes del cor. Laveritat és que, fora de les discoteques i de les zonesd’esbarjo com Sant Antoni de Portmany, Talamanca i laciutat mateixa d’Eivissa, és una illa de la calma. A pesardels molts atractius singulars, el que més distingeixEivissa és el seu caràcter i la seva bellesa com a conjunt.L’activitat humana hi ha afegit encant, la qual cosa

queda palesa en el meravellós paisatge de les salines ien les antigues cases rurals que s’integren en el paisatgesense amagar-se. Els pobles es veuen embellits perprecioses esglésies que, pel seu caràcter defensiu, sesituen preferiblement en llocs alts. La costa ofereixincomptables racons de soledat i de tranquil·litat, denaturalesa impertorbada i d’invitació a oblidar-se del’agenda, de la data i de les hores per recarregar bateriesi escoltar entre el so de les ones i les salutacions d’unesgavines aquelles cançons que encara semblen perviurecom a ecos d’una època que volia ser l’inici de quelcomgran.

La casa eivissenca: aires d’Àfrica

Quin deu ser l’encant de la casaeivissenca perquè gegants del’arquitectura contemporània com LeCorbusier i els avantguardistes de laBauhaus s’hi emocionassin? Apuntamunes quantes sospites. Per començar,aquesta casa que va crear un estil moltpopular a tot el Mediterranioriginalment era un projecte viu quecreixia amb la família que l’habitava. Alvoltant del porxo, que era un espaicobert per a la vida en comú, s’hiafegien espais segons les possibilitats iles necessitats dels propietaris. Pot serque la combinació entre el solmediterrani i la blancor perfecta de lesparets hagin contribuït a la llegenda.La casa eivissenca és un modelindividual i arcaic que recorda lesconstruccions d’algunes parts d’Àfrica:el cubisme sense angles rectes i líniesrectes a la perfecció. L’arquitectefrancès Le Corbusier va convertiraquesta idea d’hàbitat rural en unconcepte per a grans urbs. Un altreelement estrella que avui dia

entusiasma un públic cansat d’allòquadrat de la civilització és la fustaque s’hi utilitzava. Essent aquesta “l’illadels pins”, s’utilitzaven pins treballatsde la manera més crua i s’hi deixavenles formes i les irregularitats naturals.A més a més és una casa ecològica, lesparets de la qual, de fins a vuitantacentímetres de gruix, guarden frescor icalor amb la mateixa eficàcia, mentreque els sostres plans, antigamentconcebuts per captar les aigüespluvials, es presten avui dia perinstal·lar-hi plaques solars. Un viatgeper l’Eivissa rural mostra al visitantaquesta unió sorprenent i originalentre les formes antigues i les novestecnologies ecològiques. Un exempleextraordinari de la clàssica casaeivissenca és el Museu d’Etnografiad’Eivissa a Santa Eulària des Riu.

Esglésies:les blanques fortaleses de la fe

Cap altre element de l’illa, a part de lesmajestuoses murades de la ciutatd’Eivissa, ens parla millor de latransformació del temor en bellesacom les esglésies dels pobles. Elprototip d’aquestes blanques fortalesesde la fe es troba a Santa Eulària desRiu. Després que els pirates destruïssintotalment aquest poble l’any 1555, FelipII va enviar Giovanni Battista Calvi, undels arquitectes de la força reial de laciutat d’Eivissa, a aixecar sobre un petitturó que domina aquell racó de lacosta una església equipada ambdefenses pròpies.

A moltes regions del món hi haesglésies fortalesa, però a Eivissa hanadquirit un caràcter especial. Sónalhora centres d’una espiritualitat vivai viscuda, i meravellosos exemples de labellesa de la senzillesa. Són les joies delmón rural eivissenc i una invitació aaturar-se i gaudir d’una pau que en elstemps de la creació d’aquests templessovint es va quedar en un desig en va.

El paisatge i l’home: una cançó a dues veus ENCANTS RURALS

Portal típicSes Feixes

Típica casa eivissenca

Zona rural de Sant Mateu d’Aubarca

Gos eivissenc,raça autòctona

Treballs del camp

Treballs del camp

Església de Llorenç de Balàfia

UNA INVITACIÓ

19

EIVISSA

18

‘Party time’: les nits més llarguesdel Mediterrani

La nit en xifres: al voltant de 8.000festes organitzades cada estiu, ladiscoteca més gran del món amb unacapacitat per a 12.000 persones, les nitsmés llargues del Mediterrani, un anar ivenir dels millors DJ d’Europa. És lacara més coneguda d’Eivissa, reina de lanit i emperadriu de la premsa groga. Ésun fenomen que ha produït els seuspropis estils de música i que haconvertit aquest racó, que fa poquesdècades estava oblidat, en una citaobligada per als qui viuen més ràpid. Éssens dubte el clima de tolerància tancaracterístic d’aquesta illa el que ha fetsorgir aquest gegantesc parc dediversions per a adults. Durant les nitsd’estiu, Eivissa es converteix en unafesta: les botigues obren fins quan ja nohi ha clients i innombrables localsofereixen a hores impossibles menjar iespectacles.

El que en dades estadístiques i en molts d’aspectes dela realitat transcendeix com a pobresa, per a molts defills de la rebel·lia dels seixanta i del moviment hippydels setanta tenia una altra lectura: la d’una vida méspura, més senzilla, més harmoniosa amb la naturalesa.El moviment de la vida alternativa va sofrir les seves

transformacions. Si bé els hippiesformaven l’avançada, el seu concepte dellibertat absoluta no encaixava amb lesexigències d’una vida senzilla al camp. Vaser un llibre publicat el 1973 que vadesencadenar l’arribada de la segonaonada d’exploradors de paradisosterrenals. Savoir revivre (‘viure una altravegada’), de Jacques Massacrier, descriul’experiència de l’autor i de la seva

família en una finca rural a Eivissa. El relat va animarnombrosos europeus, cansats del consumisme i del’estrès urbà, a desembarcar en aquesta illa delsexperiments utòpics per ficar-se en una vidaalternativa, rural i natural. Varen ser processos quetenien un profund impacte en la societat eivissenca. Elsestrangers varen fundar les seves pròpies escoles, quefuncionaven segons els seus propis principis. Va ser unaaltra passa en la construcció d’una societat quemesclava pacíficament valors tradicionals ambconceptes no ortodoxos. Algunes d’aquestes utopiescontinuen encara vives i no tan sols coexisteixen ambuna illa ja “moderna” sinó que ajuden a preservaraquella promesa de paradís que va fer arribar tantespersones amb ideals.

Terra de tradicions, terra de contrastes ESTILS DE VIDA

Santa Agnès de Corona

Bar a Santa Gertrudis de Fruitera

Processó de la Verge del Carme (16 de juliol)

La cuitat d’Eivissa en festes

Hipòdrom de Sant Rafel de Forca

Pati interior

UNA INVITACIÓ

21

EIVISSA

20

Dades curioses de la història

Una característica fonamental de lahistòria d’Eivissa és la constantconfrontació entre la ciutat i el camp.En els segles XVII, XVIII i XIX esprodueixen sis insurreccions de pagesosque cada vegada intenten entrar a laciutat a causa de la desesperacióprovocada per una profunda misèria. Aaixò s’hi afegeixen els perills exteriors.Aquests varen arribar a ser de taldimensió que el 1538 l’illa deFormentera és evacuada perquè la vidaen aquells 83 quilòmetres quadratss’ha tornat impossible per culpa de lafalta de protecció contra la pirateria.Tan sols el 1697 la situació va millorarprou com per permetre’n elrepoblament. El 1821 Eivissa esconverteix en tema de conversa gràciesa Maria Flores, l’esclava espanyola elcas de la qual produeix una grancommoció. Demana la llibertat per a simateixa i la seva filla i a més els salarisacumulats de 35 anys de treballs nopagats. I quan el 1888 s’instal·la laprimera línia telefònica a l’illa no esprodueix aquest fet històric a la ciutat,sinó a les salines, la qual cosademostra l’enorme importànciad’aquelles instal·lacionsemblemàtiques.

En la història d’Eivissa hi ha un buit de dossegles. Res no sabem sobre els qui habitavenl’illa abans de l’arribada dels àrabs el 903, niquin idioma parlaven ni quins déusveneraven. De moment no s’han trobatrestes d’aquella societat que va haver decedir davant la gran civilització musulmanaque va fer reaparèixer Eivissa en els llibresd’història. Però des de dalt de l’entrada alMuseu Arqueològic d’Eivissa a Dalt Vila, propdel punt més alt del recinte fortificat, somriuun personatge divertit que ha sobreviscut aaquesta pausa històrica, que ha marcat lacultura de l’illa, que ha vist la seva imatge reproduïda enmonedes i pedres i que està en l’origen del mateix nomde l’illa. Es tracta de Bes, un déu fenici, i “l’illa del Bes”,paraula antiga que és l’origen del nom Eivissa. Segons elque han trobat els arqueòlegs —o millor dit, segons elque no han trobat—, els fenicis que fa 2.700 anys varenreconèixer en aquell promontori al costat d’una badiaprotegida dels vents un emplaçament per a una basenaval i comercial no es varen topar amb una civilitzacióimportant. Mentre que les illes germanes Mallorca iMenorca comptaven amb una significant població quevivia en pobles fortificats, la civilització talaiòtica, aEivissa hi ha molt pocs indicis d’activitat humana. Elsmés antics de les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera) estroben justament a la petita illa de Formentera: unsepulcre datat el 1600 aC.Sembla increïble que tanta bellesa hagi passatdesapercebuda durant tants mil·lennis, a més a més enun mar al voltant del qual varen sorgir les primeresgrans cultures de la humanitat. Després que ladescobrissin els fenicis i meés tard els cartaginesos, l’illava passar més o menys pacíficament a mans delsromans, i es va anomenar Ebusus. Arrossegada per ladecadència de l’Imperi romà, viu uns alts i baixosimportants i passa a pertànyer a l’Imperi bizantí. El 903

rep el nom de Yebisah, i déu, el nom d’Al·là. Va ser unaèpoca d’esplendor i de grans obres. Queden encararestes del que varen ser horts àrabs a prop de la ciutat,avui anomenat ses Feixes. El 1235, Yebisah és conquistadaper les tropes catalanoaragoneses. El visitant del centrehistòric d’Eivissa ciutat recorre el mateix camí quel’avançada d’aquelles tropes quan varen penetrar el corde la fortalesa aquell històric 8 d’agost de 1235. ElMediterrani continuava essent una zona de conflicteentre Occident i Orient, la qual cosa va marcar el destí deles illes que es trobaven just enmig, com les illes Balears.Varen patir atacs terribles, però a la vegada es varenconvertir en bases de corsaris i mercats d’esclaus. L’any1715 el rei Felip V va suprimir el govern de l’illa, laUniversitat, la seu de la qual avui és el MuseuArqueològic. La cultura i la identitat d’Eivissa es varenreafirmar de nou quan el 1978, amb la nova constituciódemocràtica d’Espanya, es varen obrir les portes del’autonomia de les illes Balears i es va crear el ConsellInsular, que reprèn el paper d’aquella Universitatdesapareguda quasi tres segles abans.

Els pares d’Eivissa venien d’OrientHISTÒRIA

Ses Païsses de Cala d’Hort,assentament punicoromà

Restes arqueològiques,puig des Molins

Antiga torre de vigilància

Cap al tard a Vila

Museu ArqueològicDeessa Tanit

Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera

Sant Jordi de ses Salines

UNA INVITACIÓ

23

EIVISSA

22

Allotjaments:una oferta amb caràcter

Eivissa i la seva petita veïna Formenteradisposen d’un total d’unes 90.000places hoteleres, de les qual un deu percent correspon a hotels de quatre i cincestrelles. Molts d’aquests establimentsreflecteixen la màgia de l’illa a laperfecció i compten amb hostes famososque no es conformen amb allòhabitual. Independentment de lescategories, hi ha hotels amb caràcter,ambient i originalitat a la capital,Eivissa, tant dins com fora del nuclihistòric. Una interessant alternativasón les cases tradicionals enemplaçaments particularment bells itranquils. Molt petita en nombre, peròno menys atractiva, és la presènciad’agroturismes, que conviden a gaudir

de l’Eivissa rural i alguns dels qualss’han especialitzat en una ofertacentrada en l’ecologia i la vida sana.

Tradicions i ‘hippies’:el basar artesà

Quan va desembarcar la cultura delshippies, l’illa era un lloc extremadamentbarat per viure-hi. Així i tot, els qui norebien xecs dels seus pares havien deguanyar-se la vida i ho volien fer sensecomprometre el seu estil de vida.Llavors varen trobar una activitatideal: fabricar articles de pell. Elspodien elaborar i vendre a qualsevollloc i en qualsevol moment. Va sorgirtot un sector que fins avui dia està enple funcionament i comercialitza elsseus productes als carrers de Dalt Vila i

als mercats hippies que s’organitzenregularment en llocs com punta Arabí iSant Carles. Dels productestradicionals cal esmentar articles demoda, la joieria i la ceràmica. Però no hiha cap línia de productes que no s’hagivist enriquida per l’extraordinàriacreativitat resultant de la trobadaentre Eivissa i els seus amants d’altreslatituds.

ActivitatsEEssppoorrttssNavegacióSubmarinismeCamp de golf (Roca Llisa)CiclismeEquitacióVela

EExxccuurrssiioonnss ii vviissiitteessCova de Can MarçàPuig de Missa, Santa Eulària (museu,església, conjunt arquitectònic)Torres de Balàfia, Sant LlorençSes SalinesSa Pedrera, Sant JosepMercat medieval a Dalt Vila (cada segoncap de setmana de maig)Festa del vi a Sant Mateu (desembre)Mercat ‘hippy’

El menjar d’Eivissa és la seva història i geografia. Latrilogia mediterrània —cereals, vi i oli d’oliva—acompanya la vista al mar, les murades i els animatsescenaris del carrer. Després d’un plat senzill eivissencconnectam amb costums que varen arribar amb vaixellde riberes llunyanes. Dels fenicis, els eivissencs varenaprendre a salar i assecar el peix. Els grecs preparaven iapreciaven els embotits. Els àrabs, grans jardiners ienginyosos dissenyadors d’horts, contribuïren ambverdures i hortalisses a la riquesa de la cuinaeivissenca. La invasió catalana finalment va obrir pas alsofregit (salsa a base de ceba, oli, tomàtiga i all). Peròla història continua avançant. Hi ha mil restaurants al’illa i molts reflecteixen les influències més recents.Abans d’obrir la boca, s’obre la ment. Pràcticament capde la cuines importants queda exclosa del panoramaeivissenc. Tot i això, ens limitam a descriure algunes deles principals especialitats autòctones, plats que tenena veure amb l’entorn, el clima, la manera de veure lavida i de fer les coses.Pa torrat amb tomata és el berenar tradicional perexcel·lència des de fa segles. Borrida de rajada és un

guisat amb patata i ratllada fet de manera senzilla. Guisat de peix ésla varietat local de la caldereta mediterrània amb peix. L’arròs dematances inclou no tan sols carn de la matança sinó també bolets,preferentment rovellons locals, que són difícils d’aconseguir. Ladesfilada dels plats salats acaba amb sofregit pagès, un conjunt decarn, sobrassada, botifarró i patates, un plat festiu que fa pensar enuna copeta d’herbes eivissenques. El flaó, un pastís de formatge fresc,es reservava antany per a la festa de Pasqua, limitació suprimida per lamodernitat.

Un mar de sabors PLAERS I PRODUCTES Artesania de la ceràmica

Mercat ‘hippy’

Cellers de vi a Eivissa

Cova de Can Marçà

Habitació d’una casa rural

Productes del marautòctons

Paisatge rural,garrovers i oliveres

UNA INVITACIÓ

25

EIVISSA

24

Llocs amb cultura

AArrttEspai cultural Can VentosaSa Punta des Molí, Sant Antoni

GGaalleerriieess ii ssaalleess dd’’eexxppoossiicciioonnssSa NostraVan der VoortMarta Torres

MMuusseeuussMuseu d’Art Contemporani (Dalt Vila)Museu Arqueològic (Dalt Vila)Museu Monogràfic del Puig des MolinsMuseu d’Etnografia de Santa EulàriaMuseu Barrau, Santa Eulària

Eivissa sempre ha cridat l’atenció ja sigui per la sevaposició estratègica al Mediterrani, ja sigui per la sevabellesa, ja sigui per uns atractius difícils de definir quela varen convertir en un lloc de trobada d’una elitintel·lectual. Els famosos anys seixanta no varen ser elprimer auge cultural que va viure l’illa. En els anystrenta persones de tot Europa varen trobar a Eivissa unrefugi que oferia la pau d’una illa ancorada en el passat.Varen ser persones vinculades als correntsd’avantguarda, com el surrealisme i la Bauhaus. La llistainclou celebritats com el filòsof Walter Benjamin, elsnovel·listes Bernhard Kellermann i Elliot Paul, el poetaRafael Alberti i els arquitectes Erwin Broner, RaoulHaussmann, Germán Rodríguez Arias i Josep Lluís Sert.Es varen sentir atrets per una illa tolerant i varensembrar el que seria una societat cosmopolita. La segonaonada d’enriquiment cultural va començar a final delsanys cinquanta amb la presència d’un sens fi d’artistes id’intel·lectuals en una illa que a penes començava asentir els canvis que duria el turisme. Entre aquests hihavia pintors com Hinterreiter (Suïssa), Bechtold(Alemanya), Dmitrienko (França), Walsh (Anglaterra),Matsuda (Japó) i Gutiérrez (Colòmbia), i també escriptorscom Sheckley (Estats Units) i Park (Anglaterra). Pels seusmolt diversos orígens, aquestes persones constituïenuna comunitat multicultural amb un enorme potencial

creatiu. Un potencialque desplega la sevaforça i la sevainspiració fins als

nostres dies. Els illencsno es varen quedaraliens a aquest esclat decreativitat, i varenenfortir la identitatd’Eivissa i la sevallengua. Un exemple n’ésl’escriptor MariàVillangómez, un autènticpilar de la culturaeivissenca, mort el 2002.Va ser autor denombroses novel·les,llibres de poesia i obresde teatre.

Avantguarda cosmopolita amb aires de MediterraniCULTURA

Artesania del cuiro

Molí de Sant Antoni de Portmany

Santa Eulària des Riu

Portal Nou de Dalt Vila

Vista marítima de la ciutat

Folclore rural

Museu d’EtnografiaSanta Eulària

Port de la Vila

26 27

hospital

centre de salut

informació turística

aeroport

museu

jaciment arqueològic

cova

castell

ermita / santuari

camp de golf

àrea / parc / reserva natural

patrimoni de la humanitat

autopista / autovia

carretera principal

carretera secundària

ferrocarril

DADES GEOGRÀFIQUES IMPORTANTS

Superfície: 572,6 km2

Litoral: 210,1 kmAltitud màxima: 474 m (sa Talaiassa)Temperatura mitjana anual: 18,6ºCHores de sol, mitjana anual: 2.883,1Nombre d’habitants: 105.103

© Institut Balear del Turisme

© Textos: Comunicación Creativa© Fotografies: Arxiu fotogràfic de l’Ibatur, Foment d’Eivissa, Pedro Coll,

Manuela Muñoz, W. Obiol, Fco. Llompart, Antonio Garrido, Salóm iComparini, Arxiu Comunicación Creativa.

Disseny: Comunicación Creativa

Impressió:

D.L.: PM-1545-2006

Les dades d’aquest fullet són vigents fins al moment en què és editat,el mes de juliol de 2006.Us demanam que ens comuniqueu possibles modificacions per tal d’incloure-les en futures edicions.

C/ de Montenegro, 5 · 07012 Palma (Mallorca, Illes Balears)A/e: general@ibatur.caib.es

UNA INVITACIÓEIVISSA

EivissaMAPA GEOGRÀFIC

INFORMACIÓ

www.cief.eswww.ibizahotelsguide.comwww.illesbalears.es

EivissaO.I.T. Eivissa (Oficina d’Informació Turística de Ibiza)Antoni Riquer, 2 · 07800 Eivissa · Tel. 971 301 900 · Fax 971 301 562e-mail: oitport@cief.esFoment del Turisme de l’Illa d’EivissaHistoriador Josep Clapés, 4 · 07800 Eivissa · Tel. 971 302 490Fax 971 302 262e-mail: fomentoibiza@teleline.es

www.illesbalears.es