flor ile cair«!Sant Llorenç des Cardassar * Febrer de 1997 * núm. 235

Els actesdel 25è aniversari de Flor de Card

D'esquerra a dreta i de dalt a baix:Francesc Mauri, Bernat Nadal, Jaume Calmés,Amics de Llevant, alguns dels col·laboradorshabituals i Damià Pons, president de la Comissióde Cultura del CIM

fljjt gallonai J (38)

£1 pressupost

Com és sabut, fa una parell de setmanes el plenari de l'Ajuntamentva aprovar els Pressuposts de 1997, amb el suport de l'equip de govern-exceptuant na Jerònia Mesquida, qui justament en aquest dia es va posarmalalta-, l'oposició del PSM i el GLL i l'abstenció del PP. Nosaltres,com la majoria dels llorencins, no som experts en assumptes econòmics i,per tant, no estam en condicions d'elaborar una anàlisi profunda de cadapartida -i tampoc no és aquesta la tasca d'una editorial-, però així i tot,com a ciutadans de carrer, hi ha alguns aspectes que ens criden poderosa-ment l'atenció.

Un d'ells és l'apartat de les despeses de personal. Segons els comptesmunicipals, durant l'any 1997 ens gastarem 804.000 pessetes cada dia,de cap a cap d'any, per pagar els empleats, i aquí no hi entren els sousdels regidors, que cobren amb el sistema de dietes i presenten uns justifi-cants de dubtosa legalitat.

Un altre és el de les despeses financeres, és a dir, els interessos quepagam als bancs pels crèdits i préstecs que tenim concertats. Per aquestconcepte suposen que pagarem 200.000 ptes. cada dia, i deim que hosuposen perquè és més que probable -com succeeix sempre- que d'aquí adesembre n'hàgim de sol·licitar encara més per fer front a les despesesque no havien previst.

També és impressionant el que fan comptes gastar en inversions:un promig de 2.500.000 ptes. cada dia, dels quals n'hi ha un 60% a lazona costanera i un 40% repartit entre Sant Llorenç i Son Garrió. Lespartides "estrella" són l'entrada i embelliment de Sa Coma (545.000.000),la plaça Nova (84.000.000), el Polisportiu (80.000.000), la Unitat Sani-tària de Son Carrió (44.000.000), els cementiris (23.000.000), diversesfases del sanejament (93.000.000) i el projecte de l'Auditòrium(12.000.000). També, tot i essent una quantitat petita comparada amb lesesmentades abans, sorprèn que s'hagin de gastar 3.106.000 en bicicletesper a la policia municipal. I quantes n'han de menester? I què val cadauna? Una possible explicació és que l'equip de govern "infli" aquestespartides per més tard poder desviar dobbers cap a d'altres a mesura quesurti la necessitat. Si no és així no s'entén.

I tots aquests números es poden veure modificats a l'alça si lesprevisions són tan inexactes com el pressupost de festes de l'any passat:inicialment era de 25.000.000 i se n'arribaren a gastar 37, és a dir, tin-gueren una desviació del 48% i gastaren gairebé la meitat més del quehavien previst. Si els pressuposts de les empreses privades fossin comaquest és ben segur que o no tendrien feina o s'arruïnarien en dos dies.

Som dels que pensen que tot això ve motivat per fer les coses al'inrevés, una família sol mirar primer els ingressos i després gasta enfunció del que ha guanyat; en canvi l'Ajuntament primer mira el que volgastar, i després hi fa quadrar els ingressos. Si llavors aquests ingressosli fallen, no queda més remei que recórrer als préstecs, amb el consegüentaugment de les despeses financeres.

Però, com que cada any passa el mateix, no creim que l'assumptedels Pressuposts municipals tengui remei.

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorençdes Cardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Gahtiés * Telèfon: 569509Febrer de 1997Numero 235Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaJoan SantandrcuGuillem Soler

Col·laboren

Josep Cortès L'Aniversari PortadaEstrangers i... 3Tal dia com avuiBatecAniversari de F.d.CEls 4 clotetsNa FoscaDemografiaContesta a n'Ignasi

12497

171011

Diversos

Guillem Pont

Nicolau/SimonetPSM

AinaLlullJaume GalmésIgnasi Umbert

Claudia UmbertXesc Umbert

Maria Galmés

G.E.F.B.Distribució

NotaEls articles apareguts en aquesta revis-

ta expressen únicament l'opinió dels seus pro-pis autors. De l'Editorial se'n responsabilitzenel Director i el Consell de redacció..

Els sous dels regidors 27Lira d'OrBaudelaireAjuntamentSecretariaUna setmana a la....MeteorologiaEl temps de generSi lleu...ComptabilitatEl castell de sa OuntaIsabel Nicolau

131420

21222526

28

Estrangers i mallorquins

L'altre dia de pagès, contrastanten un diari diferents punts de vista so-bre el tema de la venda de cases de fora-vila a estrangers -del qual, per cert, jaque hi som, he de dir que l'Editorial deFlor de Card del mes de novembre fouqui va remoure les abelles-, vaig repa-rar en un comentari que feia no-sé-qui,en el qual s'arribava a acusar de xeno-fòbia els mallorquins que exigíem queels cartell dels comerços de les zonescostaneres també estassin redactats encatalà. Comentava l'articulista, en un tomig amenaçant, que si nosaltres posà-vem traves a la venda de terrenys potserels alemanys se n'anirien a comprar aaltres indrets de la Mediterrània.

En primer lloc he de confessar queno em vendria gens de nou que els quimés aferrissadament defensen damunt lapremsa la venda de terrenys a estran-gers tenguessin part interessada, i queels preocupi més la seva pròpia butxacaque no el futur de la cultura mallorqui-na, entesa en sentit ample. És clar queno ens podem oposar a que la gent ven-gui les terres als estrangers si ofereixenmés dobbers que els propis mallorquins,i que aquest és un tema què cal tractaramb molta mà esquerra si no volem fo-mentar la creació de dues comunitatsenfrontades, però això no vol dir que hà-gim d'acalar el cap perquè si remugamhi ha la possibilitat que s'ofenguin i se'nvagin a comprar a altres indrets menysescrupoloses. Els qui estimam la nostraterra i la nostra cultura hem de caminarcap al futur de la mà d'altres poblesd'Europa, ens hem d'obrir a noves rela-cions i maneres de viure i pensar, peròaixò és perfectament compatible amb elmanteniment i la defensa d'allò que desde sempre hem viscut.

I si el tema de la venda de ter-

renys no fos prou important com perpremalo seriosament, aquell subjecte ensacusa de xenofòbia perquè defensam lanostra llengua. Ja té collons, l'assump-te! De manera que voler que els cartellsdels comerços no només estiguin en llen-gua estrangera sinó també en català ésmancar al respecte als estrangers? I queno ha sortit mai de Mallorca aquest pe-riodistdi Que ha vist gaire cartells encastellà o català per Alemanya, Angla-terra o França? Què vol, que renunciema la nostra llengua perquè els externs nos'enfadin?

Estam d'acord amb què avui endia no es pot anar pel món parlant no-més una sola llengua -i els illencs perforça n'hem hagut d'aprendre dues coma mínim-, però aquesta condició, nomésafecta als mallorquins? Els alemanys, notenen perquè estudiar català o castellà?Si anam de viatge a l'estranger, són ellsens qui ens parlen en la nostra llengua osom nosaltres els qui hem de canviard'idioma? I exigir que a ca nostra, a mésdel castellà, l'alemany, l'anglès i el fran-cès, els rètols estiguin en català és símp-toma de xenofòbia? Si en Revenjoli-pseudònim de Mossèn Alcover, qui, percert, estava molt de part dels alemanys-fos viu, és ben segur que prendria parten la polèmica i agafaria un verdone ilos ne donaria de mansiules fins queelsfiígissin les ganes de dir bajanadesi dois.

Som partidari d'integrar-nos a lapolítica i l'economia europees, perquèavui en dia no es pot anar pel món ca-dascú per ell -encara que possiblementens costi més d'un disgust i hàgim defer forats a tota la corretja de tant quel'haurem d'estrènyer-, però no estic dis-posat a renunciar a la meva llengua i ala meva cultura per por de perdre unavenda. Vull ésser hospitalari i acollidoramb els que visiten la meva terra, i vullrespectar la seva llengua i les seves tra-dicions, sempre que, a la vegada, ells res-pectin la meva i, si decideixen viure en-tre nosaltres, s'integrin dins la meva cul-tura; i, com que hi ha lliure circulacióde capitals i persones entre els membresde la Comunitat Europea, possiblementsigui aquest, el de la integració, l'úniccamí possible a seguir. El nostre idio-ma, la nostra cuina, les nostres tradici-ons, la nostra arquitectura, els nostresballs... són tan bons com els seus, i, sivolen viure a Mallorca, els els hem d'en-senyar. No crec de cap manera que, fent-ho així, se'ns pugui acusar de xenofò-bia només perquè defensam allò que és iha estat sempre nostre.

Ja hem venut una bona part delpaisatge costaner de Mallorca; no facemel mateix ara amb la llengua, la culturai la terra de l'interior, que és, pràctica-ment, l'únic que ens queda.

Josep Cortès

Viatges Ultramilloragència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Cala Millor (Mallorca)

Tel. 585720

*f . . . . . . . ; . . . . , . , . . . Batec . , , . . . . . . . . . ; ; . . ; . ; • • • ... 4 (40)

Cuina

Dia 24 de gener, a ca n'Apol.Iònia,el centre cultural de Son Carríó, es va dura terme una conferència sobre cuina medi-terrània, a càrrec de Domingo Llull, estu-diós de les arts culinàries.

Amb aquesta xerrada el conferenci-ant va voler fer una mica d'història de comi d'on ens havien arribat els aliments queavui ja ens pareixen tan nostres, i quequasibé no sabríem cuinar sense ells: lapatata, la tomàtiga... Destacà sobretot lasituació geogràfica del mediterrani, i eldefiní com a punt de trobada d'homes, decultures i de ganes de viure.

Esmentà que la documentació escri-ta al segle XI pertany a França i Itàlia; méstard, als segles XIV i XV, Ramon Llull iFrancesc Eiximenis també escrigueren so-bre cuina. Al segle XVI, amb el descobri-ment de la impremta, ja se n'editen llibresi es fan il·lustracions.

La xerrada s'allargà i al final vamostrar una gran varietat de verdures, frui-tes, cereals... que el públic havia d'endevi-nar si eren originàries de la Mediterrània.

Per tancar la vetlada, i després dexerrar tant de menjar, es pogueren degus-tar una sèrie d'aliments de la nostra comar-ca, cultivats per la gent de Son Carrió.

Sant Antoni

I els foguerons es posaren a cremar,però per aquest Sant Antoni (i de cada ve-gada més) faltava llum en el poble, ja quemolta gent se'n va afluixar d'anar a carre-gar grava i llenya; i com que Artà és benapropet s'estimen -ens estimam- més anara fer bulla a poble extern en lloc de fer-la acasa.

Malgrat això, les beneïdes, que co-

mençaren una hora més tard per mor de lapluja, estareu ben concorregudes d'espec-tadors i carrosses. En destacam una bonapartida per la seva originalitat i feina.

El vespre, tots els qui t engueren ba-llerà se'n pogueren espassar les ganes, i elsqui volgueren tornar sopar de llangonissatambé en pogueren torrar.

Don Mateu Galmés

El passat divendres, dia 10 de ge-ner es va retre, al teatre municipal deManacor, un homenatge a don Mateu Gal-més i Galmés, de Son Pereto.

Aquest capellà va ser rector de l'es-glésia dels Dolors, de Manacor i de la par-ròquia d'Artà, a més d'haver-ho estat aGalilea i a Santa Creu, de Palma.

Ara mateix s'encarrega de la cape-lla de Fartàritx, a Manacor, del Patronatde Sant Antoni i d'una associació de viu-des, al temps que, con sempre, continua de-fensant la nostra llengua.

Don Mateu, que és com se'l coneix,ha treballat de valent en tots els seus pro-jectes, i molts dels que va començar encaraduren: la revista local d'Artà, Bellpuig, elclub d'esplai d'en Jordi d'es Racó, la coralde Fartàritx, les colònies d'estiu a la Colò-nia de Sant Pere i el patronat de SantAntoni. Les dimoniades, organitzades perell, no han continuat, però no perquè no hihagués molta afició, sinó perquè el pressu-post s'enfilava massa i no tots els pobles del'illa podien acollir-la.

L'homenatge a aquest llorencí tansingular consistí en una primera part onCamarata 3 interpretà fragments d'obrestan conegudes com Carmen, de Bizet i d'al-tres de Txaikowski; tot seguit, l'escriptormanacori Antoni Tugores va exposar unasíntesi de la biografia de Don Mateu, queveurà la llum en forma de llibre d'aquí aun parell de setmanes. El mateix Don Ma-teu hi ha participat contant anècdotes i fetscuriosos.

La segona part fou molt emotiva,tant per l'homenatjat com per al públic: vaactuar el grup de ball de bot de Sa Torre ila coral de Fartàritx; el grup de Sa Torre vapreparar una cançó per a ell, a més de can-tar La Balanguera i d'altres cançons ambel públic. També interpretaren la cançó quecada any, per Nadal, la seva mare li canta-

va a ell i als seus germans: Pens en vós dedia.

A la cloenda de l'acte la badessa deManacor va dir unes paraules, i després vanfer una ballada els dimonis d'Artà i els deManacor, que, com sabeu, utilitzen tona-des diferents. Aquests darrers també li va-ren dedicar una cançó, demanant força isalut al president del patronat. Per acabar,l'homenatjat va donar les gràcies a tots elsqui havien fet possible aquest acte, i va ferun sermone! molt agradable i carregat desentiment, com tots els que sol fer.

Des d'aquests línies volem donar lamés sincera enhorabona a Don Mateu, ifeim vots perquè continuï la seva tasca,perquè, com va dir ell referint-se a una al-tra cosa, ho fa molt bé.

IV Jornadesde Cultura Popular

Amb la intenció de donar continuï-tat a les trobades anteriors, i amb l'objectiude potenciar la recerca i la divulgació de lacultura tradicional i popular de les Balearsi assegurar-ne la supervivència, l'Ajunta-ment de Manacor i el Patronat de l'EscolaMunicipal de Mallorquí organitzaren lesIV Jornades de Cultura Popular a les Bale-ars, que se celebraren a Manacor els dies 1i 2 de febrer d'enguany.

Aquesta IV edició va tractar, parti-cularment, els temes de les rondalles i lesdanses rituals (cossiers, moratons, cavallets,indis, dimonis, àguiles, Sant Joan Pelós...),que representen les arrels més profundes

«f»aree S (41)

de la nostra identitat popular. Per altra ban-da, enguany ha estat el centenari de la pu-blicació de les Rondaies, per això, com acloenda d'aquest aniversari, una de lesponències tractà les rondalles vistes des d'unòptica actual.

La finalitat d'aquestes Jornades éscontribuir de manera decidida a recuperar,conèixer i divulgar el patrimoni cultural deles Balears, i amb aquesta intenció l'Ajun-tament de Manacor i les altres entitats con-vidaren tots els interessats a participaractivament en els debats, ponències, taulesrodones i la resta d'actes programats.

Les sessions de treball giraren en-torn de dues ponències. El dissabte tenguélloc la primera: "Les rondalles avui. L'artde veure-hi a través de la paraula", a càr-rec de Teresa Duran. La segona, el diumen-ge, tractà sobre "Les danses rituals i de fi-gures", i els ponents foren Aina Sansó iFrancesc Vallcaneres. A cada una de lesponències es presentaren comunicacionsamb un límit de durada de deu minuts. Unad'elles fou presentada per Pere J.Santandreu, amb el títol: "Catàleg dels des-tins". Tots aquests actes tengueren lloc alteatre municipal de Manacor.

D'aquí a un temps es farà una pu-blicació amb els textos de les ponències iles comunicacions, i serà lliurada als ins-crits que l'hagin sol·licitada.

Un altre puntal d'aquestes d'aques-tes Jornades és l'exposició que sobre "Lesdanses rituals i de figures de Mallorca" espot visitar fins al 14 de març a la Torredels Enagistes. En aquesta exposició hi harepresentada una de les poques danses ri-tuals que hi ha a Mallorca i que SantLlorenç fa uns anys va recuperar: Sant Joanpelut. Animau-vos a visitar l'exposició.

Sant Blai

"La Mare de Déu del Candeler, se-gon dia de febrer, i sant Blai tres, quin diaés?". Els senallons i senalletes estan plensa vessar de senyorets acabats de fer, gálleles,caramels i llepolies. Amb tot això davall elbraç, la gent, com mana la tradició, partiacap a l'església per beneir els aliments i peruntar-se el coll d'oli beneït, tradició que solsperdura a poques parròquies de Mallorca.Els que us hagueu posat oli no tend reu mésmal de coll, els altres anirem a comprarjuanolas.

Hospital de Manacor

La primera setmana de febrer, almateix hospital de Manacor, es dugueren aterme unes proves selectives per optar a undels més de 300 lloc de feina que en aquestsmoments necessita cobrir l'hospital.

Hi va haver gent de Sant Llorençque va voler provar sort, i a hores d'ara sa-bem que ja han passat la primera prova ique van per la segona. Sort i coratge a totsels qui estan cercant el seu lloc de feina.

Escultura

Diumenge, dia 26 de gener es vainaugurar a Consell una escultura realitza-da per Joan Ramis.

El poble, amb aquesta escultura, havolgut fer un homenatge als consellers cen-tenaris, ja que en cinc anys n'hi ha haguttres, una bona mitjana.

A l'acte hi assistiren els familiars iconeguts dels centenaris, els regidors, elballe i el president del Govern Balear,Jaume Matas. La festa acabà amb un re-fresc a la sala de plens de l'Ajuntament.

Molts d'anys als consellers.

Sa Rua

Per celebrar els darrers dies, el diu-menge dia 9 de febrer molts de nins i ninesde l'escola, la banda i gent major es dis-fressaren per sortir a Sa Rua. No hi va ha-ver massa participació, però així i tot els.carrers es varen omplir de color. El recor-regut fou de l'escola a la plaça de l'Ajunta-ment.

Després de la desfilada tots els quevolgueren pogueren ballar al ritme d'unaorquestra que tocava darrera la Sala. Ànimi a veure si l'any que ve som més.

Centre d'adults

Aquests mes de gener han comen-çat nous cursos al centre d'adults. Uns es-tan subvencionats per la Conselleria deTreball i van dedicats a gent que cerca fei-na o vol millorar la que té: recepcionista,monitor de patrimoni natural i cultural,socorrista i treballadora familiar.

També n'ha començat un subvenci-onat per la CAEB i enfocat a la gent queja

treballa: Sistema general d'imposts.Els organitzats per l'Ajuntament que

tenien previst començar pel gener tambého han fet: poda i empelts, xeremiers, ballde bot i relaxació, tots amb un gran nom-bre de participants.

Ple

Dijous, dia 6 de febrer hi havia ple,però es va suspendre i no us podeu imagi-nar la causa: un partit de futbol. Clar queno era qualsevol partit: jugaven els doseterns rivals Madrid-Barcelona, i els nos-tres representants troben molt més interes-sant veure un partit que complir amb el seudeure i arreglar els problemes del poble.

I com que volen que hi hagi moltagent, el pròxim el convocaren per dimartsdia 11 a la una. És ben segur que els lloren-cins se n'afluixaren de dinar per anar a es-coltar-los...

Rondalles

El dia 30 de gener va ser presentata Manacor un nou llibre de Pere Orpí: Ron-daies mallorquines inèdites, amb les con-tarcllcs que el nostre col·laborador recordaque li contava sa mare quan era al·lot.

L'acte, celebrat a l'Escola de Mallor-quí de Manacor, va ésser protagonitzat perl'autor, que en va llegir una, en GabrielBarceló, director de l'Escola, el regidor deCultura i Lleonard Muntaner, l'editor.

Decoració

Si el lector és aficionat a comprar,fullejar... revistes de decoració, seguraments'haurà trobat amb una sorpresa inespera-da: dins la revista "Hogares", núm. 335,que es publicà aquest mes, hi ha tres arti-cles dedicats a botigues i cases de la nostra

Batec 6 (42)

vila. Un d'ells ens parla de I"1 Almacén Ge-rards", on abans hi havia el garatge de Ca'nCanai; un altre del Molí d'en Gras, dedicata la venda de mobles i antiguitats; el terceri més extens ens mostra una casa habitadaper uns llorencins d'adopció d'aquests quetant abunden a la nostra roqueta.

Sense cap dubte és una bona sor-presa i un bon reclam per al comerç delnostre poble, habitualment poble de pas.

Futbol

Un cop travessat l'equador del cam-pionat de lliga de 3* Divisió, podem mos-trar un poc els números de l'equip granóte rVet-aquí, a la columna següent, la taulaclassificatòria pertanyent a la jornada 24,disputada el 16 de febrer.

Recordem que l'equip Hörend haestat capaç de guanyar al Manacor, al Só-ller. .. dins el camp d'Es Moleter, i que llunyde casa també ha pogut treure bon profit.Destacam l'empat que aconsegui a Manacorno fa gaire jornades.

Seguint amb la 3* Divisió volem as-senyalar que el llorenci Gabriel Femenies,que defensa la camisa del Campos, és l'ac-tual Pitxitxi de la categoria.

Molta sort a l'equip granoter i aaquest granot que campa per devers Cam-pos.

EQUIPO PTOS PJ PC PE PP CF CC:$¿8erV-:;, = ;ConstanciaManacorAt BatearesPotíemeCamposSta-JulaliaFerri ótenseBinisatemFouettaCardaáarSp.MahonéjPorômanyAtGudadelaFelanitxissi -

:ArtdfÄXi-^;;:fefroHatAlaréM*m^

535046434340383737322928282825241918.17y

2424242424242424242424242424242424242424

161514IIII1210101087767644431

, 554

10104877887

1077

127688

34633867789

108

10II8

13141315

5741393343413126242722312225313223201717

1915221519332220232032302247474145453946

Challenger

Un any mes, durant el mes de fe-brer s'ha disputat la Challenger Vuelta aMallorca, per a corredors professionals.

Una de les etapes de la volta partia

de Cala Millor i es disputava per les co-marques del Llevant mallorquí. Passà persa Coma, Sant Llorenç i Son Carrió.

El guanyador final fou el francès del'ONCE Laurent Jalabert, qui féu valer ladiferència de temps aconseguida en unaetapa anterior que acabà a Sóller.

És una bona propaganda per al tu-risme que d'aquesta època de l'any.

Campus '97

Els dies 10 i 11 de febrer, al polis-portiu de Sant Llorenç va tenir lloc el jatradicional Campus Setmana Blanca debàsquet. Les diades començaven a les 9 delmatí i duraven fins a les 10.30 de l'hora-baixa, i es feien diferents activitats dirigi-des per monitors especialitzats.

Els participants, hora de dinar, esvan haver de revestir de coratge per arri-bar, caminant, a Son Barbot, on els espera-va una taula parada.

El darrer dia les activitats consisti-ren en competicions entre els participants,i en acabar es repartiren premis als gua-nyadors i obsequis a la resta. Des d'aquívolem animar els organitzadors perquèl'any que ve ho tornin repetir.

J.Domenge, M.Febrer, J,Fullana,N.Jaume, F.Ramon i D.Sánchez

CAMPSAamb iota la gamma de carbu-

rants del mercat

targetes cie erèdi f l cie sofreei

Cra. de Palma a Artà, km 55Sant Llorenç des Card assar

*f.:;:-;• -EIS quatre clotets 7 (43)

1.- Una lliçó

Guillem Pont

M'ho varen dir en certa ocasió i no m'ho vaig acabarde creure. Allò de què l'única llei que no falla és la llei demercat em va semblar una mica fort.

Amb tot i amb això potser el que ha passat en el nostreterme (i gairebé en tota l'Illa) en aquest darrer any, o en elsdarrers sis mesos, representa una clara i crua lliçó de la capa-citat d'adaptació, adequació, apropiació... d'això que en deimsocietat de consum:

En un espai extremadament curt de temps, la majoriade propietats rústiques edificables han quintuplicat, o més, elseu valor.

Ha resultat tan eficaç l'acció de l'especulació (de ca-pital bàsicament extern) que, gairebé, no ha donat temps a lapertinent reacció. Vull dir que quan ens n'hem adonat ja haestat fet.

La temptació ens aboca al fàcil camí de culpar, altravegada, al poder per la seva incapacitat de reacció o per lafalta de previsió, però... si hem d'ésser sincers, uns quantsper interessos i per obra i la majoria per omissió, tots somuna mica culpables de què bona part de les propietats rúste-gues hagin passat a mas estrangeres o externes.

Ara en podrem fer cançons, articles o reportatges a latelevisió... però això no canviarà la realitat ni l'afany especu-latiu de les persones.

2.- Urgentíssim: els camins

Vista (intuïda) i analitzada la realitat local actual, esfa del tot imprescindible elaborar, amb tota urgència, un ca-tàleg dels camins públics del terme.

No hi valen excuses. A això ho podem fer. I, a més,tots som conscients dels perills que suposa no fer-ho.

Es tracta de prevenir assentant les bases necessàriesperquè uns pocs no es puguin apropiar o destruir els bénscomuns, com ja ha passat a altres indrets.

Els pous, els camins, els monuments històrics, els tor-rents... són de tots. I a tots ens pertany la seva protecció.

Ja eren dels nostres avantpassats i han d'ésser delsnostres hereus. Amb informació i prevenció, cal evitar elsabusos de la cobdícia humana i de la força dels doblers.

3.- Urgentíssim: els béns d'interès cultural

De la mateixa manera que, amb tota urgència, calredéfinir, preservar i cuidar els camins públics del terme, tambécal actualitzar i redefinir el patrimoni arquitectònic del muni-cipi.

Això implica:- Confeccionar un catàleg (tasca ja iniciada i mig feta)- Determinar les propostes de Bens d'Interès Cultural

(BIC) a fer davant Patrimoni- Definir, preservar i si és possible cuidar els perti-

nents accessos.

Ara encara hi som a temps. Si badam, ho haurem per-dut pels segles dels segles.

4.- De garballons i estepes

L'excursió de l'altre diumenge (de pagès) tingué variselements del que en podríem assenyalar com "valor afegit".

De banda el plaer inherent a trescar s'Esquerda: esplaide vista, neteja de pulmons, discriminació de fites... no sem-pre s'extrevè que:

- Hom pugui compartir el passeig amb un pare de mésde vuitanta i un fill de quasi vint.

- Es confirmi l'existència de garballons (Chamaeropshumilis) aïllats a la falda de sa Muntanyeta, el que, d'algunamanera, ens faria partícips de la vegetació pròpia de la penín-sula d'Artà.

- El descobriment d'una colònia d'estepa joana(Hypericum balearicum) a la falda de la banda de llevant delPuig d'es Tresor (382 mts), ja dins la possessió de s'AlmaNou, vora el coll d'Artà.

-1 la reflexió sobre la vida i miracles dels habitadors/cuidadors del talaiot que hi ha situat al llom de la muntanya(uns 350 mts). Quina relació devia existir entre aquest talaioti els de s'Alma Vell o Son Cardaix? O la relació es deviaestablir entre aquest i el Castellet de Na Perdiu o el de saMuntanyeta?

Vés a saber!

Aniversari de Flor de card 8(44)

Maria Calmés, Guillem Quina, Ignasi Umbert, Josep Cortès, Damià Pons, Antoni Sansa i Guillem Pont a la taula presidencial

Per encetar les activitats del 25èaniversari de Flor de Card, el dia 7 de fe-brer en Josep Cortès, director de la revista,va presentar el número especial. Tots elsassistents -una setantena- tengueren l'opor-tunitat de fullejar la revista i dur-la-se'n acascva per llegir-la detingudament.

També pogueren contemplar unamostra de les portades més significativesdels 25 anys, que havia seleccionar en Gui-llem Soler, i que remangué exposada du-rant tots els actes de l'aniversari.

Per amenitzar la vetlada, el grupAmics de Llevant -integrat per Tomeu Ma-tamalas, Pep Alba, Martí Salem i la sevafilla Maria-Antònia, ens transportaren ambles seves cançons a un viatge en el temps.El fill d'en Pep Alba, que també va cantaralgunes cançons, va deixar bocabadats amés de dos, per la seva gran qualitat musi-cal. L'acte acabà amb una copa de cava iuns pastissets.

En Xesc, el nostre meteoròleg par-ticular, tengué el bon encert de convidaren Francesc Mauri, l'home del temps delsmigdies de TV3, per venir a Sant Llorença fer una conferència. Ell, que no haviavengut mai a Mallorca per una feina comaquesta, s'hi va mirar ben prim per fer-laentretenguda i agradable. Parlà de quinaera la feina d'un meteoròleg, de quines pas-ses calien donar per fer una bona previsió,de l'equipament necessari per un afeccio-nat, de la fiabilitat de la predicció, etc. Tam-

bé ens mostrà com informen del temps lestelevisions d'arreu del món.

El públic, que omplia la totalitat dela sala d'exposicions de Sa Nostra i ques'atracava als dos centenars, va respondrea l'entusiasme del conferenciant amb unaben merescuda atenció, i li va fer una bonapartida de preguntes.

En acabar, els col·laboradors de Florde Card i els amics d'en Xesc anaren a SaFontpella amb en Francesc Mauri a torrarun poc de panxeta i llonganissa.

Ens va sorprendre arribar a la salade Sa Nostra i no trobar cap cadira per seu-re; per desgràcia, no és una cosa gaire ha-bitual en el actes poètics. El dia 14 en Ber-nat Nadal i en Jaume Calmés varen llegiruna part de la seva obra. Més tard en Jaumeva donar una conferència sobre un dels seuspoetes preferits: Charles Baudelaire.

El dia 15 es va celebrar el sopar anu-al de Flor de Card, enguany amb més rele-vancia perquè coincidia amb el 25è aniver-sari. Aquesta vegada les encarregades tria-ren el restaurant de Ca's Carboner, a Mon-tuïri, i hi assistiren col·laboradors actuals,del passat i simpatitzats, entre els quals estrobaven Joan Rosselló, l'antic rector deSant Llorenç i Damià Pons, President de laComissió de Cultura del Consell Insular deMallorca.

En el decurs del sopar la revista ob-sequià els col·laboradors més habituals amb

una obra de Joan Ramis reproduïda amb elsistema que ell anomena "poli-tip", i queconsisteix en què totes les còpies són sem-blants, però no n'hi ha cap d'igual a l'altra.

El Centre Musical Sant Llorenç ensva fer arribar una placa amb la següent ins-cripció: "El Centre Musical de Sant Llorençdes Cardassar a la revista Flor de Card enel seu XXVè aniversari, per la seva contri-bució en el foment de la cultura de la nos-tra vila. Sant Llorenç, 1997".

En Pere Josep Santandreu ens va ferarribar una nota des de la universitat deSheffield, amb el prec que la llegíssim enel decurs del sopar. Deia el següent:"Benvolguts amics i amigues,

Ja fa un bon grapat d'anys que faigla meva petita col·laboració a Flor de Card,anys, però, que no es poden comparar enabsolut amb les ja dècades de dedicació d'enPep, en Guillem de sa Begura, na Bel de saCosta, els membres del consell de redac-ció, i tantes de persones que han participati participen en aquesta bella utopia que ésla reconstrucció d'una identitat. Sobretot,però, voldria remarcar la gran aportació dena Nieves, que ha hagut de suportar, resig-nada, per una banda, que una gernacióinvadesqui en moltes ocasions ca seva, iper una altra banda, que una part impor-tant del temps que en Pep li dedicaria eldestini a la confecció de la revista de SantLlorenç. Na Nieves, això sí, sempre et re-brà amb un somriure dolç, obert i amical.

Enguany ja farà tres anys que no

*f;ï:;;:;^ïM^ersai*ísae flor oe cara 9 (45)

podré ser amb vosaltres en aquest sopar-que estic segur que serà boníssim-, i, so-bretot, en una data tran assenyalada comés la celebració del XXV anys de Flor deCard. Des de la boira i la verdor d'aquestpaís de lords i de princeses ja una mica es-tantisses, voldria enviar-vos a tots una sa-lutació cordial i la meva més sincera felici-tació, sobretot, per la vostra constància iper la vostra aportació, valuosíssima, alprocés de recuperació com a poble -entèsen un sentit concret, però també en un demés ample-, i al recobrament de les lliber-tats.Molts d'anys".

En Jaume Fuster Alzina, col·labora-dor de la revista Cap Vermell, de Capdepe-ra, amb la qual a darreries de l'any passateditàrem conjuntament un monogràfic so-bre les Róndales Mallorquines, ens va de-dicar aquest sonet:

Albir, del modest "Cap Vermell" estant,una "Flor de Card" que creix, tota ufana,una flor que xucla la saba més sanadel sòl Hörend, del sòl de Llevant.

De tot el jardí, la més odorant,amb ella s'adorna la Premsa Forana;línia rere línia, plana rere plana,el seu tronc, pels mots, més es va enfilant.

Sempre m'ha semblat una referència,una clara petja que ens convé seguir.Són vint-i-cinc anys de constant presència,

de tractar amb coratge tot el que cal dir.És veu, és ressò, és punyent consciènciadel poble que estima i al qual vol servir.

Per part dels col·laboradors tambées va voler fer un obsequi a les tres perso-nes, indispensables per la revista, que hihan fet feina des de sempre: en Josep Cor-tès en Guillem Pont i en Guillem Quina.Aquest detall consisteix en una fulla de cardfeta amb coure per en Felip Blau.

En relació a aquest obsequi i a fi quecap col·laborador no se senti menyspreat,la nostra secció es veu en la necessitat detranscriure les paraules que un dels seusmembres va dirigir al públic: "El Batec ésuna de les seccions més antigues de la re-vista, encara que el grup que actualment lafa sigui dels més novells. A les al·lotes queel feim ens han encomanat, en nom de tots

EnXesc Umbert presenta en Francesc Mauri

els col·laboradors, que facem una mencióespecial als tres puntals que han aguantatla revista durant aquests vint-i-cinc anys:en Guillem Pont, en Josep Cortès i en Gui-llem Quina. Els volem encoratjar a què se-gueixin molts anys més. Coratge i enhora-bona per la feina".

Per cloure l'acte, al qual enguany,hi assistiren més de setanta persones, en

Damià Pons, presentat per n'Antoni Sansóva agafar la paraula per expressar unes sen-tides reflexions sobre la Premsa Forana engeneral i Flor de Card en particular, ja queell també ha estat col·laborador habitual dela revista de Campane! i coneixt la tasca iels problemes que pateixen aquest tipus depublicacions

F.Ramon, M. Febrer, N.Jaume,J.Fullana, J.Domenge, D.Sánchez

iT^

GJ ,

oiera i rellotgeria

areiaIgnasi

Li

kSani Llorenç

J

*tDemografia 10 (46)

NAIXEMENTS

* Dia 18 dedesembre va néixera Sant Llorenç naMarta Fuster Pont,filla de na MariaBel, la bibliotecària,i n'Alfred, l'ex-di-rector del museu, anostra més cordialenhorabona.

* El dia 3 de febrer va comparèixerper aquesta vall de llàgrimes en Pere RafelMas Riera, fill d'en Pere Ramon, directorde la Banca March, i na Maria Teresa. En-horabona.

* El mateixdia 3 va néixer aSant Llorenç en Ra-mir Leal Meseguer,fill del nostre metgei ciclista i de na Ma-nuela, I1 ATS. Enho-rabona i salut, comés natural.

* Dia 8 de fe-brer va néixer a Sa Coma n'Eulàlia Fer-nández Guerrero, filla de n'Antonio i n'E-milia. Enhorabona.

* El dia 11 va tocar el torn a unanova llorencina: na Marta Miquel Horrach,filla d'en Sebastià i n'Antònia. Salut.

* I l'endemà, també a Sant Llorenç,va néixer en Pere Fuster Gelabert, fill d'enBartomeu i n'Eulàlia. Enhorabona

DEFUNCIONS

* El dia 4 de gener va morir a CalaMillor el primer alemany de la temporada:n'Edmund Kersting, de 81 anys. Descansien pau.

* Dia 14 degener ens va deixarn'Antoni FullanaFemenias, de mal-nom Parpal, a l'edatde 83 anys. Era viu-do. Que puguempregar molts d'anysper ell.

* El dia 23 vamorir a Sa Coma na

María del Carmen Rodríguez Torres, de 77anys. Descansi en pau.

* El dia 31 va morir una altra ale-manya a Cala Millor, na Marianne HélèneHeinig, de 75 anys. Descansi en pau.

* El mateixdia 31 ens va deixaruna al.lota massajove per morir, naBàrbara Llodrà Va-quer, que només te-nia 40 anys. Era lagermana d'en Gui-llem Llodrà i viviafora poble. Que lavegem en el Cel.

*Eldia4defebrer va morir enMiquel Calmés Va-quer, conegut pelseu llinatge: en Gal-més, a l'edat de 84anys. La major partde la seva vida ha-via fet feina de fus-ter a ca'n Sunyer,però els darrers anysho va fer a ca n' Avellane!, com a repartidorde la matança. Que el vegem en el Cel.

* Dia 2 de fe-brer, el dia de laMare de Déu delCandeler, va morir aSant Llorenç un al-lot que feia tempsque estava malalt:en Jaume LlinàsBrunet, de només 8anys d'edat. Descan-si en pau.

* El dia 6 va morir un altre alemanya Cala Millor, en Dietrich Heinrich GustavDunker, a l'avançada edat de 93 anys. Des-cansi en pau.

* El dia 16 defebrer va morir unaaltra dona que no vi-via a Sant Llorenç,n'Aina Llull Nadal,de sa Vinyassa, al'edat de 61 anys. AlCel sia.

* Dia 13 i dia16 moriren dos ale-manys més a Cala

Millor, n'Anton Willibald Vogel, de 66anys, i en Hermann Joseph Wiedenmann,de 69. Descansin en pau.

NOCES

* Amb una mica de retràs publicamaquesta fotografia d'en Joan, col·laboradorde Fiorde Card, i n'Antònia, que feren l'es-clafit el dia 14 de desembre. Que no siguires i enhorabona!

* Dia 28 de desembre es casaren peljutjat dos llorencins: en Mateu ServeraPuigròs i na Catalina Maria Mas Riera. Lanostra més cordial enhorabona.

* El 4 de gener dos externs triarenSant Llorenç per celebrar les noces: naCarolina Romero Rayó, de Portocristo, in'Antoni Rosselló Fiol, de Manacor. Salut.

* El dia 11, tornem-hi torna-hi,n'Aina Maria Servera Sureda, portenya, ien Pere Sansaloni Barceló, Manacori, escasaren pel jutjat a la vila. Enhorabona.

* La fotografia d'aquí abaix corres-pon a na Magdalena Artigues Amer, de SonGarrió, i en Gaspar Mesquida Estelrich, deSant Llorenç, que feren l'esclafit el dia 18de gener. Enhorabona.

«f Batec/Foiemica 11 (47)

* El 25 de gener es casaren a l'es-glésia de Son Carrió dos natural d'aquestpöblet: na Maria García Salcedo i n'ÁngelLópez Márquez. Salut i força.

* Dia 14 de febrer, aquesta vegadabaix del testimoni d'en Miquel, el jutge, vatocar el torn a na Melanie Zucher, de naci-onalitat alemanya, i en Sebastià Llull Pui-gròs, natural i veí de Son Carrió. Que nosigui res.

* I per acabar la tongada d'encollatsd'aquests dos mesos, el 22 de febrer es ca-saren per l'església dos llorencins més: naIsabel Umbert Roig i en Mateu BrunetFemenies. Enhorabona i que Déu els con-cedesqui molts de fills, si convé.

COMUNIONS

* A la fotografia del costat, benagafadets de la mà, podeu veure una nina iun nin que feren la primera comunió el dia10 de novembre de l'any passat. Es tractade na Maria Magdalena i en Jaume SanchoPascual, que fan una cara tan de bons al.lotsque pareix que no han romput mai un plat.

Ella anava vestida de princesa i ellde mariner, així com toca i manen les tra-dicions. La nostra més cordial enhorabonaa ells dos, als seus parents i a tots la comu-nitat cristiana de la vila.

Bel Nicolau i Aina Simonet

Contesta a n ' Ignasi Umbert

Nacionalistes de Mallorca

Després de llegir l'opinió de n'Igna-si a la revista del mes de desembre en unarticle on, una vegada més, intenta desqua-lificar n'Antoni Sansó i el PSM, no ens que-da més remei que contestar-li per desmen-tir les falsedats que molt hàbilment deixacaure.

En el seu escrit divideix, ell mateix,el municipi entre bons i dolents, és a dir,entre carrioners i llorencins, i ens acusad'ésser nosaltres els qui ho feim, quan laintenció del PSM no és altra que millorarel nostre terme municipal, aportant els nos-tres coneixements, les nostres idees i lessolucions que en cada moment creim mi-llors per al nostre poble. I malgrat que lamajoria de vegades aquest equip de governi el propi batle reconeixen que tenim totala raó, no han tengut mai en compte i perregla general solen fer tot el contrari.

Hem pogut observar com durantaquesta legislatura n'Ignasi no perd ocasióper criticar la nostra política, cosa que agra-ïm, ja que això ens demostra el seguimentque d'ella en fa, però també l'hem de criti-car per no dur el mateix seguiment de la

política del govern municipal.Els escrits de n'Ignasi més bé sem-

blen una tàctica o una cortina de fum peramagar una altra política -no ens atrevima dir la d'UM, però sí la del seu represen-tant dins l'Ajuntament- que, aquesta sí, éscriticada pel seu propi partit i per altresmembres del govern, com hem pogut ob-servar, clarament, en privat.

Quan el PSM desqualifica o criticala política practicada pel nostre batle il'equip que li dóna suport ho fa conscientde que sortiran persones, com en aquest casn'Ignasi -que ni tan sols era present en elplenari que comenta- que intentaran defen-sar aquesta política fent volar coloms i fentveure que qualsevol crítica al batle és pelfet d'ésser carrioner, quan això és comple-tament fals. Coneixent n'Ignasi, aquest fetdiu molt poc a favor seu, ja que sap o toca-ria sebre molt bé que el PSM no juga nijugarà a aquest joc.

Volem afirmar, una vegada més, quedes de sempre el PSM té completament su-perada aquesta polèmica, i que no seremnosaltres qui la tornarem obrir ni la man-tindrem, ja que d'això ja se'n cuiden bé al-tres que n'Ignasi coneix perfectament i queno cal anomenar aquí.

Volem deixar ben clar, també, queel que és criticat pel PSM és la política duitaa terme pel batle i l'equip que li dóna su-port, independentment que aquests siguincarrioners o llorencins. Així ho hem fetsempre i així ho seguirem fent davant el

que creim una política equivocada, princi-palment en temes com són els doblers pú-blics, que tan alegrement estan gastant elnostre batlle i l'equip de govern, que elmanté precisament per això.

Si avui tenim un batle carrioner és,com diu n'Ignasi, perquè el Grup Indepen-dent de Son Carrió va ser la llista més vo-tada, però també perquè varen saber durenganats molt hàbilment tots els altresgrups pràcticament fins l'elecció del ma-teix batle, cosa que creim que no cal recor-dar i que ja en es seu moment va ser notí-cia a tot Mallorca.

Així i tot, no podem deixar de re-cordar, encara que molesti a més d'un, queel PSM va ésser la segona llista més vota-da del nostre terme municipal, i com a re-presentants d'una part important d'aquestmunicipi demanam ésser escoltats en totmoment i en qualsevol tema que ens afecticom a poble. D'això n'Ignasi, persona de-mocràtica i sensibilitzada, no n'hauria detenir cap dubte.

Per acabar, hem de dir una vegadamés, en aquest cas a n'Ignasi, que n'AntoniSansó és el portaveu del PSM a l'Ajunta-ment de Sant Llorenç, i com a portaveu re-presenta tot aquest col·lectiu que es consi-dera nacionalista i en cap cas racista, comva manifestar el regidor d'UM, quan totspodem recordar encara molt bé la seva mésrecent història política.

PSM-Nacionalistes de Mallorca

L*f

lai dia com avui : • g-íMfi n o«)

ARA FA 90 ANYS* Que Sebastià Lliteres, vicari de

la vila, va fer instai.lar el rellotge de l'es-glésia.

ARA FA 85 ANYS* Que Gaspar Aguiló va ocupar

la plaça d'apotecari de Sant Llorenç.

ARA FA 55 ANYS* QueJoan Galmés va prendre

possessió del càrrec de rector.

ARA FA 45 ANYS* Que l'Ajuntament es va assaben-

tar de la creació d'una escola maternal aSant Llorenç i dues rurals: una a Sa Be-gura (que després es va fer a Ses Pla-nes), i l'altra a Son Berga.

ARA FA 35 ANYS* Que el talaiot de S'Illot fou de-

clarat Monument Històric Artístic.

ARA FA 25 ANYS* Que el grup de teatre del Club

Card va representar la seva primeraobra: El rei Herodes, recuperant unaantiga tradició local. El paper principalfou interpretat per Pere Bauzà, Mauri.

* Que va sortir al carrer el pri-mer número de Fiorde Card, dirigit perGuillem Pont.

ARA FA 20 ANYS* Que va reaparèixer la revista

Flor de Card després d'un any i mig desilenci informatiu, ara dirigida per JosepCortès.

* Que Ignasi Umbert va obrir unlocal per al PSOE.

ARA FA 15 ANYS* Que l'Ajuntament acordà

instal·lar una emissora per a la policiamunicipal.

* Que la Banca March va obriruna oficina a Son Garrió. El director eraen Guillem Nadal, Gorrió.

ARA FA 10 ANYS* Que na Isabel Vaquer, Corema,

va complir 100 anys.* Que començà la seva activitat

la-societat de pescadors Es Serrans, pre-sidida per Àngel Carretero.

Josep Cortès

Suplement I itera rí M (49)

t4W JFebrer 1997

Coordina: Jaume Galmés

Aina Llull Salom

*£•¡suplement "literari; 14 (50)

Baudelaireo l'espiritualitat de la carn

A manera de dedicatòria

Baudelaire és el sant dels nostres diesperquè, renegant la vella santedaten adorar Belzebù, la carn,fa una santedat nova.En el seu temps fou una coça a la burgesiai tot perquè, convidant-hi l'estimada,ens convidava a tots a un viatge magníficque encara pocs duen a terme sense hipocresia(això, els qui el duen a terme):

Là, tout n'est qu'ordre et beute,Luxe, calme et volupté.Allà, just hi ha ordre i beutat,Luxe, calma i voluptat.

Al meu tom, vos convid a un viatgeper aquesta idea clau,leitmotiv de l'obra baudelairiana,i que em fou fornida perJesús el Príncepen aquesta conferència que li dedic.

J.G.

Charles Baudelaire, nat a París el 9 d'abril de 1821 i mortara fa 130 anys, encarna l'ideal del sant a l'era moderna. Ell ésl'home virtuós de la depravació, aquell que jutja Déu un impostori venera Satanàs, que renega Abel i exalça Caïm, l'amant que fade l'alcova un santuari i de l'estimada la seva sacerdotessa; endefinitiva: Baudelaire és el Poeta situat enllà del Bé i del Mal, elSacerdot que no pot concebre el pecat dins un tàlem amorós.

El poeta de Les Fleus du Mal (Les Flors del Mal) marcaràel tombant cap a aquesta nova proposta: l'estètica del Maligne.Decantant-se del port romàntic que persistia a complaure's única-ment en la llum, la bondat i la bellesa, el nostre poeta aparellaràcap a les illes de la lletjor, el vici i les tenebres, les dolces tene-bres. Així, al mateix temps que admira una romàntica posta desol, és capaç d'esclafar calàpets i llimacs amb les seves sabates.Però pardamunt totes aquestes innovacions, la seva originalitatmàxima rau en l'agusament del seu olfacte:

"La meva ànima neda dins el perfum com la d'altresdins la música".

dirà a un moment, i a un altre ens convida a nosaltres, lectors, aensumar el vi, l'encens, el mese i tantes altres matèries olorosesjatsien delitoses o bé oioses. És el cas, per exemple, del poema"Correspondències", la flor número 4, on, a més de parlar-nos dela sensualitat d'aquest sentit, el que més poc ens solem ocupar dedesenvolupar, ens diu també de l'harmonia del nostre món interi-or amb l'univers visible, audible, palpable, gustós i olorós.

Tanmateix, i ultra el que dóna títol a la meva exposició, el

"

GVuxiuu» OtVM^ttJlíWc*-*.

tema central de la seva obra, m'atrevesc a dir, és l'acarnissadalluita de l'home per combatre l'enuig, el tedi, l'avorriment. Teninten compte la brevetat del nostre temps terrestre, on cada minutque ens deixa, alegre o trist, ho fa per no tornar, per a què, semblademanar-se el poeta, la major part d'aquest temps som agreditsbrutalment per aquest monstre infame que s'adelita a escorxar elnostre pusil·lànime alè de felicitat tan aviat com ens el sentimpujar al coll? "Quan partim cap a la felicitat?", es demana espes-ses vegades. De tota manera, però, i lluny de deixar-se abatre perla malenconia i el desencís, el poeta pouarà forces de les profun-ditats de la seva ànima i anihilarà el Tedi amb l'espasa del Somni,el Somni salvador i alliberador de la tirania de la monotonia.

El somni o la novetat, tant se val, -"tant se val si al fons del'avenç ens trobarem l'Infern o el Cel; allò que nosaltres volem éscapbussar-nos al fons de l'Inconegut per trobar qualque cosanova!"- i subratlla aquest darrer mot amb què rubrica la darrerade les Flors del Mal. Cosa que podríem també anomenar set d'exo-tisme.

Potser les meves paraules inicials hauran desconcertat qual-cú, i per això vull tornar a referir-me a la seva santedat. Com ja hedit, Baudelaire és un sant de la nostra època, l'única moralitat delqual consisteix justament a no tenir-ne cap, i que s'admira tantdels vicis com de les virtuts humanes. Per sorprenent que puguiparèixer, en Charles Baudelaire fou un home profundament pia-dos amb tost els éssers sofrents, homes i bèsties, i la seva miseri-còrdia envers els captaires, les prostitutes velles, les viudes i els

*f ^^^^^^^^^^^¿¿^¿^^^¿¿^¿¿^^^^IS (51)

nins mísers és infinita. Qui vulgui comprovar-ho, basta quellcgcsqui els Petits poemes en prosa números XIII, XIV, XV, XIXo XXVI de L'Spie en de Paris. Spleen és una paraula anglesa quetrobaria un equivalent en les següents expressions: "tedi malal-tís", "oi existencial", "desgana", "apatía", etc.

Hem acabat d'al.ludir París. En efecte, la bella ciutat delssomnis és també un leitmotiv, un tema recurrent en la seva obra:

"Ics ciutats canvien més ràpidament que no ho fa cl corhumà",

ens declara en un poema dedicat a Victor Hugo, el supervivent i elmés gran cantor de la França romàntica i qui, el 30 d'agost de1857, li envià des de Guernesay aquest elogi: "Les vostres Florsdel Mal irradien i enlluernen com les estrelles..."

No content amb la rutina quotidiana dels dies que se suc-ceeixen els uns als altres de manera idèntica, el poeta s'agrada debastir paradisos damunt els miserables fonaments terrenals, encque siguin, aquests paradisos, artificials. Ell desitja conèixer al-tres realitats que les que ens poden fornir la vigilia i els sentits enestat pur, d'aquí que esdevingui un addicte consumidor d'opi ialtres substàncies al·lucinògenes com ara el Constance o el Nuits,les quals, tanmateix, no valen, ni de bon tros, "l'elixir d'una bocaon l'amor s'estufa" i que produeix una "Sed non satiata".

L'amor, latent o explícit, batega en el cop sil·làbic de cadaun dels seus versos, jatsia en una al·legoria jatsia personificat enuna dona. Les dones, objecte de vastes meditacions, execracions odivinitzacions, estimades o odiades, són també un dels temes eternsde la lírica baudelairiana, ja que aquests éssers, per al poeta, sóncapaços d'operar en ells mateixos les més horribles metamorfosis:de bèsties o bruixes a àngels o deesses, passant per tots els altresestats possibles, tanmateix són ben lluny sempre de les vaporosesvel·leïtats romàntiques, d'aquelles criatures mig fantasmagòriquesembolicades dins delicats vestits de gasa; són, les seves, tot curt,dones, a vegades plenes de misteri, devotes, però quasi sempreamb uns ulls on aquell que gosa ancgar-s'hi experimenta a la ve-gada, per dir-ho amb un vers seu,

"la dolçor que fascina i cl plaer que mata."Tal és el poder de la Bellesa. Fossin com fossin les dones

amb qui es topà al llarg de la seva vida, ell les estimà "amb tota laseva furor". I, entre totes, en là mulata Jeanne Duval el poetatrobà la seva companya més constant i alhora la musa que li ins-pirà una bona partida dels seus més bells versos amorosos.

Dins el seu diari Mon coeur mis à nu (El meu cor despu-llat) t roba m aquests llampecs de meditació entorn d'allò que Dantedefiní immortalment com el motor que mou el sol i les altres es-trelles:

"Què és l'amor?La necessitat de sortir de si mateix.L'home és un animal adorador.Adorar és sacrificar-sc i prostituir-se.També tot amor es prostitució."

L'esser més prostituït és l'ésser per excel·lència,és Déu, ja que és l'amic suprem per a cada individu,ja que és cl dipòsit comú, inesgotable de l'amor."Per arrodonir aquest tema, don un altre breu apunt del seu

diari:

"L'eterna Venus (caprici, histèria, fantasia) és una de lesformes seductores del Diable."També és despullant el seu cor que ens confessa allò que

de veres compta a la vida:"Ser un gran home i un sant per a si mateix, vet aquíl'única cosa important."

I, tal com se sol est revenir amb els sants, tengué una dolo-rosa sortida d'aquest món abans d'apagar-se "entre els braços desa mare", hemiplèxic i afasie, en una clínica, on rebé les visitesd'altres il·lustres escriptors del seu temps, del fotògraf Nadar, quiens n'ha deixat bellíssims retrats, i de Mme Paul Meurice, qui liinterpretava Wagner. A Wagner, precisament, Baudelaire li haviaadreçat anys enrera una lletra encomiàstica i, amb l'estudi "RichardWagner i Tannhäuser a Paris", havia contribuït a la difusió i almillor enteniment del compositor alemany entre el públic fran-cès. Semblantment, dins el camp de la literatura havia fet el ma-teix amb les obres de Flaubert i Hugo i, dins el de la pintura, ambles de Delacroix, que havia estat'molt discutit (vegeu el Saló de¡846). Igualment destacables són les nombroses traduccions querealitzà de l'obra d'Edgar Poe, inaugurant així, a Franca, una be-lla tradició feliçment continuada per Mallarmé, un altre dels granscreadors que el país veïnat ha donat a la poesia: tots dos reeixirena donar-nos unes versions magnífiques de l'autor d'El Corb i LesHistòries Extraordinàries, el genial nord-america per quiBaudelaire sentia autèntica devoció.

Per fer-nos una idea del seu natural, ens acontentarem ambunes referències a la infància que extreim també del ja esmentatdiari (concretament els fragments 71 i 72):

"De nin, volia ser o bé papa, però papa militar, o bécomediant. Fruïcions que no treia d'aquestes duesal·lucinacions.""De ben petit, vaig sentir dins el meu cor dos senti-ments contradictoris: l'horror de la vida i l'èxtasi de lavida. Es ben bé el fet d'un percrós nerviós."O aquesta altra a la soledat (Frag. num. 12):"Sentiment de solitud des de la meva infància. Malgratla família, -i enmig dels companys, sobretot,- sentimentde destí eternament solitari.Això no obstant, gust molt viu per la vida i el plaer."

o encara, una mica més avall:"L'heroi es diverteix tot sol."

En morir, i ja acab, tenia 46 anys, però n'havia viscutsmolts més. Rimbaud, un altre dels Sants Pares de la Poesia, el nindolent, "el místic en estat salvatge", una vegada que li demanarenper la fe que professava, exclamà:

"Jo no reconec més Déu que Baudelaire!".

Apoteosi només explicable per la toixarrudesa ingènita quel'empengué, mentre estigué a la terra, a voler ser cada dia el mésgran dels homes!

Jaume Calmés

>t¿Mipiemeni Hieran 16(52)

Tout entièreLe Démon, dans ma chambre haute,

Ce matin est venu me voir,Et, tâchant à me prendre en faute,Me dit: "Je voudrais bien savoir,

Parmi toutes les belles chosesDont est fait son enchantement,Parmi les objets noirs ou rosésQui composent son corps charmant,

Quel est le plus doux." -O mon âme!Tu répondis a l'Abhorré:"Puisqu'on Elle tout est dictame,Rien ne peut être préféré.

Lorsque tout me ravit, j'ignoreSi quelque chose me séduit.Elle éblouit comme l'AuroreEt console comme la Nuit;

Et l'harmonie est trop exquise,Qui gouverne tout son beau corps,Pour que l'impuissante analyseEn note les nombreux accords.

O métamorphose mystiqueDe tous mes sens fondus en un!Son haleine fait la musiqueComme sa voix fait le parfum!"

La mort des amantsNous aurons des lits pleins d'odeurs légères,

Des divans profonds comme des tombeaux,El d'étranges fleurs sur des étagères,Écloses pour nous sous des cieux plus beaux.

Usant a F envi leurs chaleurs dernières,Nos deux coeurs seront deux vastes flambeaux,Quii réfléchiront leurs doubles lumièresDans nos deux esprits, ces miroirs jumeaux.

Un soir fait de rosé et de bleu mystique,Nous échangerons un éclair unique,Comme un long sanglot, tout chargé d'adieux;

Et plus tard un Ange, eut r'ouvrant les portesViendra ranimer, fidèle et joyeux,Les miroirs ternis et les flammes mortes.

A une passanteLa rue assourdissante autour de moi hurlait.

Longue, mince, en grand deuil, douleur majestueuse,Une femme passa, d'une main fastueuseSoulevant, balançant le feston et l'ourlet;

Agile et noble, avec sa jambe de statue.Moi, je buvais, crispé comme un extravagant,Dans son oeil, ciel livide ou germe l'ouragan,La douceur qui fascine et le plaisir qui tue.

Un éclair... puis la nuit! -Fugitive beautéDont le regard m'a fait soudainement renaître,Ne te verrai-je plus que dans l'éternité?

Ailleurs, bien loin d'ici! trop tarai jamais peut-être!Car j'ignore où tu fuis, tu ne sais où je vais,O toi que j'eusse aimée, o toi qui le savais!

Tota senceraEl Dimoni, a la cambra alta,

M'ha visitat aquest mati,I, mirant de trobar-me en falta,M'ha escomes: "Voldria aclarir,

D'entre totes les belles cosesQue fan el seu encantament,D'entre els objectes foscs o rosesQue formen el seu cos lluent,

Quin és el més dolç."-Respongueres,Oh ànima meva, al Ferest:Ella és un dictamen, ¿i esperesQue et respongui si aquest o aquest?

Com que tot corprèn, una ignoraSi una cosa m'ha seduït.Ella et fascina com l'AuroraI t'aconhoita com la Nit;

És tan selecta l'harmoniaQue regeix tot el seu cos bell,Que cap anàlisi podriaFixar-ne els acords en tropell.

Metamorfosi extasiadaDels meus sentits que en un s'han fos!Fa la música l'alenada;La veu, perfum deliciós!"

La mort dels amantsTendrem uns llits plens de perfums lleugers,

Uns divans profunds talment unes tombes,I unes rares flors damunt uns prestatges,Descloses als dos sota uns cels més bells.

Gastant a l'ensems llurs calors darreres,Els dos cors seran dues vastes llàntiesQui ens reflectiran llurs dobles clarorsDins els esperits, dos miralls bessons.

Un capvespre fet de rosa i blau místic,Bescanviarem un únic llampec,Com un llarg sanglot, tôt farcit d'adéus;

I més tard un Àngel, entreobrint les portes,Vindrà a revifar, fidel i joiós,El vidre apagat i les flames mortes.

A una vianantEl carrer eixordador em xisclava a la vora.

Llarga, prima, endolada, dolor majestuosa,Una dona passa, una mà fastuosaAixecant, engronsant el brodat i la vora;

Amb les cames d'estàtua, lleugera i arrogant.Jo bevia, crispat com un extravagant,Dins el seu ull, cel lívid on l'huracà germina,La dolçor que enlluerna i el plaer que assassina.

Un llamp... llavors la nit! -Fugitiva beutatQue de sobte m'ha fet renéixer amb la mirada,Queja no et veuré més sinó en l'eternitat?

En un altre lloc, lluny! tard! 7« mai tal vegada!Car desconec on fuges, tu no saps on vaig jo,Oh tu que hagués amat, oh tu sabent això!

Vi

*4»

CJ

Ü

H

*I-H

<

-

W

op<as

*f Relacions numanes 17 (53)

Guillem Pont

Ses Cabrelles, el conjunt de set es-tels voltats per altres de menor magnitudque es presenta de forma apinyada i difosa,guaiten tímidament per la banda de llevant.La nit és fosca i l'aire fi. Com cada dia, pasarran de na Fosca per anar a cercar la sevaracció de pinso. Ella, que jeu sobre les pe-dres, no mou el cos. Simplement aixeca elcap i em mira, com sempre, amb ulls ca-rinyosos.

Quan sent el renou produït en des-doblegar el paper del sac intenta aixecar-se. Ja no va falaguera i li costa fer-ho, peròho aconsegueix i camina lentament cap alcubellet on acostumam a dipositar-hi aques-ta mena de galetes dures i petitones, de certasemblança amb la presentació de les dro-gues sintètiques modernes. A veg adés, ambel nas, m'empeny la mà dificultant la tas-ca d'abocar. Es podria pensar que té moltafam i no pot esperar més, però també po-dria cercar el contacte de la pell i perseguirla carícia, una gratadcta sobre el cap. A di-ferència d'altres cans no té els ossos supe-riors del cap plans sinó formant una desa-percebuda cresta. Un bony allargat, vaja!Mentrestant, a l'altra banda del camí, plan-tosa i expectant, na Brulla, l'altra cussa,quieta i amb el cap alt, voga la cua de xa-loc a gregal, esperant el recapte.

Els entesos m'han assenyalat vari-es vegades que els cans solament han demenjar un pic al dia. O que els don el men-jar massa tard. Potser és cert. Però el desco-neixement de les normes no ens afecta gai-re. Na Fosca i jo fa temps que ens tenimpresa la mesura i que ens respectam l'és-ser.

Des d'una perspectiva humana espodria dir que ens sabem diferents però somtolerants i comprensius l'un amb l'altre, ésa dir, que ens estimam.

Però, en aquest cas, també es podiaentendre que un (la cussa) és sotmès a l'al-tre, li agradi més, menys o gens. Per unavegada -relacions home-bèstia- no cal quela raó encobreixi la realitat.

No sé si és qüestió de gens -ara quedeterminades tendències assenyalen quefi ns i tot el tipus de parella que hom ha detenir ja ve imprès en el llibre genètic a l'ho-ra de néixer-, o si és conseqüència directadel curs que, organitzat pel Club Card idirigit i realitzat pel Ministerio de Trabajode la dictadura sota les sigles PPO (Pro-moción Profesional Obrera), vaig realitzarquan era més jovenell. Però cert és que m'a-graden més els arbres que no els animals.

Vull dir que situat en un contextrural -per exemple en el Sant Llorenç delsanys vint-, segurament no seria menestralsinó foraviler. I si visqués en una possessiósegurament no seria el pastor ni l'oguer.La tendència seria ésser pareller, aquell quecuida de llaurar i sembrar la terra. A l'en-tre-temps, entre les messes de sembrar isegar, em dedicaria, amb passió, a sembrar,podar, adobar i exsecaiar els arbres. Aniria"sempre amb el xerroc davall el braç" quees així com s'anomenen encara aquells quetenen una especial cura del arbres produc-tius.

Na FoscaPer això quan l'oncle Antoni ens

regalà aquella bóllela de pèl no en vaig fermassa cas. Dels germans de mon pare, eltió Antoni sempre ha estat el més anima-ler. S'ha passat llargues estones de la sevavida contemplant les ovelles, palpant lesbísties, ensenyant els cans... per això sem-pre ha tengut bons animals. I la mare de naFosca no n'era una excepció. Era una bonacussa, entenent i falaguera. Quan anavamoguda hi posava molt d'esment. No la do-nava a qualsevol ca. L'aparellament haviade ser amb un ca de bestiar fi i bo (ossosgruixats, cos plantos sense defectes, obedi-ent i treballador...).

De la ventrada, na Fosca no deguéésser la més atractiva -per allò que semprequeda allò que els altres no trien- però erauna bona cusseta que l'oncle ens portà ge-nerosament a canestra dins les seves mans"- Ara que heu comprat Ses Sitges necessi-tareu un bon ca de bestiar!".

L'arribada de la cusseta fou una festa-Na Caterina sí que ho és ammalerà-: cap-ça d'estar aquí, roba calenta perquè notengui fred, el pot i tetina per al vivero...tot el que havíem de mester. I el nom? Comque és tan negra li podríem posar Fosca,un nom tradicional, nostre... perfecte.

Aquella bóllela de pèl d'una bandaomplia el buit que havia deixat en Pelut id'altra podia ésser útil en el context de SesSitges. A més, gairebé va néixer el mateixtemps que en Damià Arnau, per tant maino oblidaríem la seva edat.

Passà els seus primer mesos, entrecotons d'atenció, a la casa de Sant Llorençfins que els jocs de joventut començaren afer-se pesats amb els cossiols, la roba, lesespardenyes...

La pujada a Ses Sitges no degué re-sultar gaire traumàtica perquè de cada diahi érem més presents, però això no llevaque no realitzàsel pertinent procés iniciàticde soledat i cadena.

Ben prest mostrà el seu caràcter: sesentia propietària del terreny i es posavaforta, és a dir lladrava quan passava algundesconegut. Roncava i mostrava les dentssi se li atracaven... I amb els coneguts esmostrava simpàtica i amatent. Just el quehavíem de mester.

Amb facilitat es familiaritzà amb elsaltres animals i també amb els nins queveien a Ses Sitges, comportant-se de formatolerant i pacient però sense abandonar elseu caràcter autoritari. A poc a poc es con-vertí en una peça clau -com les successivestruges de raça mallorquina anomenadesXisca- de l'engranatge de la granja-escola.No es deixaria mai alçar la cua ni éssermuntada pel primer que passas, però sem-pre estaria disposada a encalcar una pedrao a vigilar, a certa distància, els jocs delsnins.

També, ben prest, feu ostentació deraça. El codi genètic li manava ésser ca de

*tRelacions Humanes 18 (54)

bestiar i quan les cabres pujaven a l'era,devia intuir que ho feien malament i, senserebre indicacions, les feia baixar i les agru-pava amb les ovelles.

Ens deixà de pedra quan, un dia as-solellat, nins i monitors partien, amb ella,cap a sa cova de s'Homonet. Pel motiu quefos, entre el monitor de davant i els de dar-rera s'havia allargat molt l'espai i algunnin agosarat pujà sobre la paret del camí.Primer lladrà, i després es posar a córrer,sense aturar-se de lladrar, envant i enrera,tot indicant als monitors que alguna cosano acabava d'anar bé. Quan el nin baixàde la paret, tot tornà a la seva normalitat.Caminant amb els nins i sense perdre devista ni d'oïda els monitors.

La descripció física seria molt sem-blant a la de qualsevol ca de bestiar. Aixímateix es podria assenyalar que era de pèlcurt, tirant a grossa per ésser femella i decap grossct i rodonenc, és a dir, de nas noexcessivament llarg. El lladruc fosc i la mi-rada dolça potser són els distintius mésclars.

Dues afeccions l'han acompanyadatota la vida: l'aigua i les pedres. Sempreha disfrutat de jugar amb l'aigua. Ja siguitirant-se a les basses per xipollejar-hi, jasigui barallant-se amb el roll de la man-guera, o cercant els esquitxos quan els ninses banyen a la piscina. I també sempre hatingut una especial dèria per les pedres. Perles que li llançaven els nins i per les que esmovien a l'hora de fer caramulls o d'arros-segar-les amb la pala mecànica. I com mésgrosses millor. Era com si voluntàriamentes volgués reforçar els muscles de la cara idel coll amb el pes de les pedres. Tal era laseva dèria que arribà a tenir els claus gas-tats i alguna dent espatllada per l'exercici.Ara, pobreta, als tretze anys ja té el cami-nar feixuc i els jocs a l'esquena. Ja no jugaamb les pedres grosses, ho intenta amb lespetites -s'atura ben aviat- i l'energia quegasta rera l'aigua no té res a veure amb laque espargia fa uns anys.

Com les persones, els animals tam-bé s'equivoquen. Un dia s'equivocà na Fos-ca quan, venint d'excursió amb els nins deSes Sitges, es llançà -supòs que per refres-car-se- en un safareig desconegut. Va calcu-lar malament els tres o quatre pams que lifaltaven per ésser ple i després no en podiasortir. Amb un bot col·locà les potes del

davant sobre la vorera de bloquets de ci-ment pòrtland però la forca no li bastà perpujar i tampoc no es podia empènyer ambles cames de darrera. Els nins, assus-tats,m'avisaren i vaig anar a treure-la. Ho pas-sà malament, els grinyols i la cara no men-tien. Una vegada fora vam veure que lesungles de darrera li rajaven sang. Semprem'ha semblat que ella s'havia adonat delque tenia de crítica aquella situació i de laimportància de l'ajuda que li vam donar.

da que li etzibà, quan era quissona, el ve-ïnat de més prop.

Als externs i desconeguts els sol lla-drar quan passen pel camí. Avisa com sifos un afinat umbre a la porta. Però a més,amb la insistència i la forca del lladruc, as-senyala si s'aturen a la carrera i baixen delcotxe o si solament passen. Solament unavegada s'acabussà, amb ràbia, a un vianantextern i estrany que passà per Ses Sitges.

Només li falta es parlar, em va dirun dia mon pare. I tenia part de raó. Aixímateix n'han passats molts de nins per SesSitges en tretze anys. La majoria dels qualsno sabien ben bé què era un ca de bestiar,ni el respecte que sempre s'ha de tenir a totanimal desconegut. I mai, sortosament,hem tengut cap desgràcia. De fermada haroncat i mostrat les dents a uns quants, peròres més. Curiosament ha deixat marcats elsclaus a la pell dels popissos de la cama dedues persones. I encara em deman perquè.Ambdues eren persones granades i avesa-des a tenir cans. Va percebre na Fosca al-guna aura negativa o de despreci enversella?

L'havien maltractada prèviament?Mai no ho podré saber amb certesa, peròho podré intuir o suposar, com em passa enmolts altres aspectes de la vida.

D'altra banda, tota la vida ha fet benconeixedor que encara recorda la verdanca-

Em va costar uns quants crits desencarar-la. Per què? Va percebre, pel vestit, per laolor... que era una persona "no habitual"?A n'això tampoc no m'ho podrà contar naFosca.

Estima i es fa estimar, també asse-nyala adesiara mon pare. I és curiós, sem-bla com si l'alegria que té al veure't des-prés d'uns quants dies d'estar fora sigui mésforta i més expressiva que si la veus diàri-ament. És un altre tipus d'escomesa. I òb-viament sense que l'esmentada manifesta-ció expressiva tengui res a veure amb elsreflexes condicionat de Pavlov, car el men-jar va per^un altre caire.

Potser una de les escenes que méstemps recordaré són els jocs que, tantes ve-gades, hem fet sobre la gespa. A córrer, totsdos. A mossegar sense fer mal (ella). A es-tirar cua (jo). Moments de quietud i mira-

*fKelacions humanes 19 (55)

des per després tornar començar. O fer elmort (jo) esperant els lladrucs vora l'orellaprevis a l'empenta amb el nas, el furgarfins a aconseguir el moviment. Bé, potserno, potser el que més recordaré és la sevacontínua vigilància a distància. L'estaratenta a tot el que passa des d'un tros enfo-ra. O potser serà la recerca de carícies em-penyent, amb el nas, les mans quan aques-tes estan fentes o plegades. No ho sé.

També resulta curiosa la seva rela-ció amb els altres animals de la finca. Exis-teix una mena de codi de la normalitat.Quan tots fan el que s'ha de fer. Tant lesgallines com els moixos passen ben tran-quil·lament arran d'ella. Les ovelles, a certadistància, no deixen de pasturar quan ellapassa... però alerta quan qualcú es desmena.O quan s'introdueix un animal nou. De totd'una hi ha desconfiança i demostració deforça, els primers pagos que vam introduirvan haver de pagar mossatge amb repeti-des demostracions de la seva habilitat perenlairar-se ràpidament.

Ara, quan es posa just al costat deles cames, com si esperas els dos loquets,amb la mà plana, sobre els seus lloms, ouna gratadeta al cap, no puc més que mi-rar-la detingudament. Que hi ha tornadade velleta! Si traduíssim la seva edat al con-cepte humà rondaría els noranta anys. Noés estrany idò que mostri lleganyes a l'ullesquerra, que tengui ferides contínues enel doblec superior de les orelles, que tenguiel caminar tant feixuc, que a clapes el pelli claregi... és tota una vida.

Però encara no ha perdut gens l'oï-da i li agrada ajeure's sobre la palla o un

sac. Tota la vida ha estat ordenada i neta.Molts de dies ha aguantat fins a 1'amolla-da per després d'una breu correguda fer lesfeines. I si ('amollada no ha arribat, bé sen'ha cuidat d'anar sempre al mateix racó.

En podem tenir moltes més, peròcap no li arribarà a na Fosca. L'enyorarem,assenyala sovint na Caterina. I crec que ésver. Tots els qui l'hem coneguda l'enyora-rem. Supós que per designis del destí -oper raons molt més simples i físiques- naFosca ha perviscut molts anys a tots els seusgermans. I a més ens ha resultat eixorca.Amb ella finirà un grapat de ventrades debons cans mallorquins provinents de s'hortde Sa Bagura.

L'escrit, la reflexió ha romàs en elprestatge del Word Pro varis mesos. Men-trestant s'ha esdevingut allò que havia depassar: Na Fosca un dia deixà de menjar imoria el dia següent. Quan mon pare ensho comunicà, tots ens entristirem. Una boi-ra se silenci envoltà els nostres cossos i sen-se poder-ho evitar el Hagrimer entelà, peruns moments, ambdós ulls.

Dies després vam decidir que no tin-dríem altra cussa amb aquest nom. En lanostra constel·lació de vivències solamenthi hauria una Fosca.

A vegades hom pensa que no és deltot estrany que alguna gent pensi en la brui-xeria com a cosa certa (ciències ocultes, ta-rots i altres herbes). I és que el món de les

casualitats sempre et depara sorpreses.Na Caterina, d'esma, girava papers

cercant no se què quan la vista es deturà enun rètol negre sobre fons groc que deia "NaFosca". Amb avidesa llegí el manuscrit quetenia a les mans. M'hagués agradat veurela seva cara. El guardà i el vespre, amb ale-gria, ens el mostrà i el llegí amb veu alta.

Era una redacció que havia feta enJoan Baptista en els seus anys d'escolar.No porta data però, per la lletra, per la or-tografia, diria que pertany a l'època del'aleshores anomenat cicle mitjà.

Diu així (sic): "Na Fosca és una cus-sa que de molt petita, tan petita que encarano havia obert els ulls, jo li donava el vi-varó, en aquell temps era molt graciosa. Alcap d'uns mesos me'n vaig anar a la vila i,quan vaig tornat ja havia crescut molt, nopareixia la mateixa. Jo li tirava pedres i lesanava a cercar, però el que no vaig aconse-guir mai va ésser que la ma dones, llavorsja menjava tota-sola.

Més tard vàrem descobrir que liagradava mòlt l'aigua. Moltes de vegadesjugava amb ella.

Així com pasaven els anys ella tor-nava mes gran aviat ja tengué més forçaque jo. Fa poc, en acabar la piscina ellavolia beurà d'aquella aigua, però jo no hovolia perquè sabia que no era bona. Ella jasi ha tirat dues vegades.

El seu nom prové del seu color, elnegre, com la fosca de la nit".

Tots plegats recordarem na Fosca ien Joan Baptista. Intentàrem situar l'escriten el temps i comentarem anècdotes de lacussa. El record i la nafra encara són benvius.

TCLÔ3Ô255

*f llll^v AJVwwneiii; ; v--;' ; 20 (56)

1800 milions... i busques

Quan un pensa que a la primera le-gislatura democràtica des de la mon delgeneral Franco, allà per l'any 1979, el pres-supost del nostre Ajuntament no sobrepas-sava gaire els quinze milions de pessetes,se n'adona que la xifra que aquests darrersdies ha aparegut pels mitjans de comuni-cació com a proposta global de pressupostper aquest any certament mareja: 1.800milions de pessetes. Aquesta és realmentuna quantitat prou important per un ajun-tament com el nostre, tan important queno puc evitar sentir una sana enveja solsde pensar el que haguéssim pogut fer enaquells anys de l'inici de la nova etapa de-mocràtica, una etapa on els problemes eco-nòmics eren el pa de cada dia, el que ha-guessin pogut fer uns polítics plens d'il.lu-sió i ganes de fer coses, no amb aquestaquantitat, sinó amb una quarta part d'ella.

Quinze milions no donaven per fermassa coses, el personal quasi suposava el50% del pressupost i la resta es repartiaentre les despeses corrents, enllumenat, fes-tes, quatre adobs i alguna petita inversió.Els ingressos no donaven per a res més.

A poc a poc hem arribat a tenir unpressupost crec que important, tan impor-tant que un té una mica de por que al finalles expectatives no es compleixen i en que-dem una mica desii.lusionants

Però jo voldria esmentar que si hemarribat a aquestes xifres s'hauria de fer unamica de memòria i recordar l'acció políticaque aquell primer consistori democràtic-que jo vaig tenir l'honor de presidir-, vadur a terme, prenint una sèrie de decisionsprou importants per al futur de l'econo-mia del nostre Ajuntament, les quals hanpermès no tan sols arribar a aquesta xifraesglaiadora, sinó també que els serveis queha donat l'Ajuntament i les inversions queha fet durant els darrers setze anys han es-tan possibles gràcies a les decisions políti-ques que es varen prendre en aquella pri-mera legislatura. Decisions com la d'actu-

alitzar les plusvàlues i posar-les als preusde mercat, o modificar les llicències d'obressegons pressupost i no segons metres qua-drats edificats, com estava abans; o tambéel conveni signat amb GESA, on es modi-ficava l'aportació d'una quantitat fixa perun percentatge damunt la recaptació d'a-questa empresa a tot el municipi de SantLlorenç. Aquestes decisions permeteren al'ajuntament d'aquell moment, però bàsi-cament dels següents, el poder redefinir laseva actuació en benefici dels ciutadans, sibé en moltes ocasions no amb les mesuresrigoroses de control i de savoir fer que elsciutadans llorencins mereixien. Aquestesdecisions polítiques que va prendre aquellprimer consistori democràtic no tinguerenla continuació que haurien hagut de tenirfins quasi quinze anys desprès, amb l'actu-alització del padró municipal, més cone-gut per sa revisió de s'urbana.

He fet tot aquest preàmbul perquèes vegi quina ha estat l'evolució econòmi-ca de la Hisenda municipal en els darrersquinze anys i com s'ha arribat a un pressu-post que quasi segur a l'hora de sortir aquestnúmero de la revista el consistori ja hauràaprovat, i que superarà com he dit abansels 1.800 milions de pessetes. És ver quel'equip de govern ha inclòs tota una sèried'inversions, totes prou importants, que mo-dificaran l'estètica a molts indrets del nos-tre municipi, acollint-se al programa llan-çat pel Partit Popular, però amb doblersprovinents del fons europeu. Em referesc al'anomenat Pla Mirall, que de fer-se reali-tat seria indubtablement una gran aporta-ció a aquest pressupost. El problema potsorgir si degut a l'ampla expectació que hacreat aquest pla a una gran quantitat de mu-nicipis i en especial als governats pel Par-tit Popular, la quantitat prevista dintre delpla no és suficient per cobrir totes les petici-ons. És un perill que no podem oblidar per-què ja tenim prou experiències sobre plansmilionaris que al final s'han quedat en qua-tre gotes de pluja d'un dia de bon sol.

Però malgrat aquest perill, crec quel'Ajuntament no podia deixar passar l'opor-tunitat d'acollir-se a un pla que pot supo-sar un ample ventall d'inversions que mi-llorarà la qualitat de vida dels llorencins,carrioners, comeros, s'illoters o calamillo-

rers, a més de millorar la imatge, avui ne-gativa, d'alguns indrets del nostre munici-pi. L'Ajuntament mínimament ha d'estarpreparant per si sa gallina pon ous d'or enforma de subvencions milionàries, tal compreveuen els qui formen l'equip de govern.Si al final és així i les expectatives es com-pleixen caldrà donar l'enhorabona a l'A-juntament en general i a l'equip de governen particular; si pel contrari, això no és així,serà una nova decepció, una més que elsciutadans haurem d'acceptar amb pacièn-cia de Job i esperar una altra oportunitatper aconseguir tenir el nostre poble comun Mirall.

Pel que fa a la proposta de pressu-post en si, sense tenir en compte el que su-posen les partides destinades a inversions,cal dir que, baix del meu punt de vista, esun pressupost bastant equilibrat, on es re-dueix una mica el deute de l'Ajuntament,si bé no en la mesura que caldria. Les par-tides de despeses corrents estan dins les lí-nies dels darrers anys, per ventura caldriaseguir el seu desenvolupament de formamés rigorosa i mirar d'estalviar alguna des-pesa. Les propostes d'inversió que es pro-posen afecten totes les zones urbanes delmunicipi. Cal dir que la partida de perso-nal, degut a la pròpia llei de pressupostosde l'Estat, no s'incrementa, ni tampoc lade representació (pagues dels regidors?),si bé jo crec que s'hauria de cercar una novafórmula per evitar que regidors que nomésfan sa papallona per dins l'Ajuntament,sense tenir clar el què han de fer en tot elmatí, no s'apuntin hores a balquena per talde justificar un sou, quan en realitat no esguanyen ni l'aigua... o al menys s'aradano ha fet solc per aquí on han passat.

Però malgrat aquests petits detalls,crec que si aquest pressupost s'aprova i esdur a terme amb tot el seu contingut, enespecial pel que fa a les inversions, hauràestat un bon pressupost i els ciutadans enpodran estar contents. Però deixau-me quemostri els meus dubtes, perquè com totssabeu, per moltes vegades que posis a saloteria no sempre guanyes, i el Pla Mirallen veritat us dic, em sembla una loteria.Déu faci que ens toqui i tots la poguen gau-dir. Amén.

Ignasi Umbert i Roig

*f una setmana a ia seiva aíncana 21 (57)

Aquesta és lahistòria de com unajove periodista i unvell arqueòleg a-consegui ren que ungrup de caníbals nomengessin pus carnhumana.

Els dos erengrans amants de

l'aventura. Varen realitzar aquest viatge en"jeep " des d'un poble anomenat Ximgam-bun fins a la selva de Guaxicam.

Quan arribaren a la selva no veie-ren ningú, tan sols aucells de tot color, al-gunes serps verinoses i molts d'insectes quees passejaven pel mig de la gran fullaca ilianes. Només els grans arbres i plantessemblaven vigilants perquè ningú traspas-sés aquell nou món. Abans d'endinsar-seen aquella selva varen decidir descansar auna petita clariana, a un lloc pla i còmode.

Per allà, no tan sols hi havia arbresgrossíssims sinó que també hi vivien caní-bals: unes persones que mengen carn hu-mana. Quan els caníbals varen veure laPixedis i el Damià (aquests eren els nomsdels nostres protagonistes), es varen posarfuriosos i al mateix temps estaren molt con-tents, ja que feia estona que no havien po-gut dur-se cap cuixa humana a la boca, iara, amb aquells dos blancs, podrien fer unbon banquet; el Damià, que era molt corat-jut, quan va veure que aquell grupet de ca-níbals s'hi atracava va agafar dos bastonsencesos i els va amenaçar. Els caníbals, queno les tenien totes segures, se'n varen anaruna mica assustais a buscar reforços.

Quan el perill va haver passat laPixedis i el Damià es posaren a discutir elquè farien els propers dies. Decidiren queacamparien prop d'aquella zona, on pogues-sin fer un bon foguero, a fi de no tenir freddurant la nit i també per poder torrar lacarn dels animals que cacessin.

El primer dia, es varen passejar perla zona per veure si trobaven qualque cosainteressant, però hi havia tantes coses peradmirar que no s'adonaren que els caníbalsels estaven vigilant i esperaven el momentper matar-los i menjar-se'ls. Van seguir ca-minant un bon grapat d'hores admirant a-quella meravella de la naturalesa, i decidi-ren tornar enrera per agafar la tenda decampanya i les motxilles per acampar en

aquell mateix lloc, perquè així cada dia es-tarien més a prop del camí correcte.

El segon dia continuaren el viatge através de la selva i caminaren fins quedaresgotats. Feren una mica de foc, menjareni poc després quedaren profundament ador-mits. Quan es despertaren agafaren les mot-xilles i seguiren cap endavant fins que va-ren veure dos negrets que semblaven pig-meus de petits que eren i pareixia que noduien males intencions, i a més feien carade bons xicots. Es dirigiren a ells i els de-manaren quin era el millor camí per arri-bar a Ximgambun. Els varen dir que anes-sin cap al nord, perquè aviat trobarien unriu, el Guaxiriu; quan hi arribessin l'havi-en de travessar, procurant no caure-hi, per-què si ho feien les aigües els empentarien iels durien tan enfora que mai més podriensortir. Quan haguessin travessat el riu veu-rien una roca molt grossa envoltada d'ar-bres, a damunt hi hauria una pedra brillant,l'havien d'agafar i el dia abans de marxarde la selva, si alguns caníbals els feien qual-que cosa, els havien de tirar la pedra i ha-vien de cridar: "Marxatunxu bone amixis".Així aquests caníbals es convertirien en per-sones bones i no ferien mal a ningú; a més,si el Damià i la Pixedis ho volien podrienser bons amics.

El tercer dia, quan varen despertars'adonaren que ja estaven prop de la mun-tanya que els pigmeus els havien dit. Eramolt alta i l'anomenaven Hilgu; varen es-calar-la i veieren que a dalt hi havia unaespècie de monestir, habitat també per unshomes molt petits. Hi havia una font, onels animals i els guardians del monestiranaven a beure. Al Damià i a la Pixedis elsquedava poca aigua i aprofitaren per aga-far-ne. Era molt fresca, sobretot pel sol quehi feia a la selva durant el dia.

Ja es feia tard i no tenien temps debaixar la muntanya, així que quedaren adormir allà, aprofitant l'hospitalitat delsguardians d'aquell Lloc Sagrat i també per-què l'endemà a primera hora poguessinbaixar més descansats.

El quart baixaren la muntanya i ca-minaren fins que varen ésser al primer llocon havien acampat. La resta del dia es de-dicaren a prendre notes i fer uns dibuixosdels animals salvatges que els envoltaven.

El quint es varen dedicar a passejarpels voltants d'on havien acampat. Duesmoneites es dedicaren a seguir-los contí-

nuament, i quan un parell de caníbals va-ren intentar atacar-los, les dues moneitesels varen ajudar a fer-los fugir a bastona-des; des d'aquell moment la Pixedis i elDamià varen tenir uns nous amics que elsfeien companyia. I seguien meravellats des-cobrint la natura dins l'estat més pur. In-dubtablement, per a ells era conèixer unnou món. Un món meravellós.

Desprès de quasi una setmana d'es-tar a la selva es trobaven una mica cansats,el matí el varen dedicar a descansar a lestendes de campanya, però el capvespretornaren passejar per gaudir de totes aque-lles meravelles de la natura. Volien atra-car-se als caníbals i provar de fer-se amicsseus. En varen veure un grupet de cinc queels varen atacar, i el Damià i la Pixedis noels va quedar altre remei que lluitar contraells, i amb l'ajuda de les dues moneites elsvaren derrotar, però no els mataren, sinóque es feren amics seus. Desprès d'expli-car-los amb senyes que no anaven en to deguerra sinó ben el contrari, partiren cap abuscar les seves pertinències, les tendes dedormir, les motxilles i la "Pedra Sagrada".Quan hi arribaren, a la vorera del riu hihavia un bon grapat de caníbals que elsenvoltava, però amb coratge i sense por elstiraren la "Pedra Sagrada" i cridaren, talcom els havien dit els pigmeus, "Marxatun-xu bone amixi"; en aquells instants els ca-níbals feren un canvi tan fort que de sobtees varen convertir en bons amics seus.

El darrer dia, quan ja estaven a puntde traspassar la selva, després d'haver des-cansat tota la nit a la vorera del riu, el Da-mià i la Pixedis partiren cap a Ximgambun,però no només hi varen anar ells dos ambles moneietes, que en cap moment se sepa-raven d'ells, sinó que també hi anaren lespersones que abans eren caníbals i que arahavien canviat totalment, gràcies a la mà-gia de la "Pedra Sagrada".

Quan arribaren a Ximgambun els ha-bitants varen celebrar una festa molt gros-sa, per celebrar que els caníbals no els tor-narien atacar per menjar-se'ls

A partir d'aquell dia, la periodistaPixedis Cunill i l'arqueòleg Damià Garri-ga publicaren la seva aventura als diarismés importants del món i es varen fer moltfamosos i van passar a la petita història deXimgambun.

Claudia Antònia Umbert i Fullana

Resum meteorologie del 96 22 (58)

Sense cap dubte, el vent que més dies bufa aSant Llorenç és el Xaloc, i ho fe amb més freqüènciacom més calor fa.

L'Embat no es queda enrera, encara que és unvent que mai no és fort; per norma general no passadels 30 km/h.

El gràfic de les gelades ens mostra que el mesde març va ésser el més vitenc.

Les gelades es produeixen en temps anticiclò-nic, i preferentment després d'una entrada d'aire po-lar, o almanco centreeuropeu.

A una gelada dins el mes de març la diferènciaentre la màxima i la mínima pot arribar a ser de 20°

Les tempestes són un fenomen que pot aparèi-xer a qualsevol mes de l'any, però són els mesos del'arribada i la sortida de l'estiu quan l'activitat tem-pestuosa és més forta.

Un total de trenta-quatre desfilaren pel nostrecel llorencí.

El gràfic de barres de la dreta és una represen-tació de les temperatures màxima i mínima de cadames.

Cal destacar els dos graus sota zero del mes defebrer, i els trenta-set de màxima del mes de juliol.

20 -r

18

16

14

12

10

8

6

4

2

20

I— -17

14 H n13

43

2

n1

8 l7 f6

5

4 1

•2

1i

'n1

ri2

n,

•-i

8r-i

31 1 n, n , n ,— i 1 r 1 1 • " * :

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

8

A2

-

2

.D

DIES QUE VA GELAR

0 0 0 0 0 0 0 0

3 4 5' 6 7 8 9 10 11 12

8

8 DIES AMB TEMPESTES f7

6

5

4

3

2

1

o

-

•

.

.

3.

i.

i

1

40

35

30

25 2

20

15

10

5

0 -

2

2

_sai

-5

i

19

-,t

1

n2

mLa-2

4 4 4

2___

i_ 1 ,

r~i i—i3

2 2__ __

1

Jl °I ' ' I ' . i :

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

37

33,5 j-| 34

25

21 !~~

-

20 ULE

29,5 f 2927,5

FI r— i 25

n 21

W y UF J BÉ i — l

f tSSm - t - r

u p p pi N n Ni r i i i r i r i 1 1 1 1 i i i i3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

*fKesum meteorològic «e« »o 23 (59)

La quantitat de pluja caiguda durant l'any 1966varia, com es pot veure, dels 700 lAn2 de Son Rocaals 970 de Ses Planes.

Es ben segur que per qualque paratge de mun-tanya del terme s'hagin superat els 1.000 l/m2.

Aquí podem analitzar la distribució de la plujadurant l'any a Sant Llorenç.

El total arreplegat durant els dotze mesos del'any és de 737 l/m2, superant en un centenar la mitja-na de 600 que té per costum el nostre microclima.

El pastís de la dreta ens reparteix l'estat del cel:un 37% de les jornades han estat de cel serè, un 33%de nuvolat i el 30% restant de cel cobert.

Aquí tenim les velocitats màximes del vent decada mes. El màxim a què hem arribat és de 72 km/h,amb vent de Mestral (NW), un dia del mes d'abril.

S. IlOrenÇ ' — — -....whnmw.

rt_ r"™~ "

s.fontpella •— —

Iitres/m2 1 200 400

Iitres/m2180

160

140

120

100

60 45

40 M H

î l l . o O5,5

r-i 50,3

i-i 35,7

1 2 3 4 5 6

. -. i

T 72

704

. . . .

0

9

7

80S

2

600 800 1000

0

7

EL CEL DEL

COBERT

=̂1^___

33%NÚVOL

80 kmts/h. 7

6870

60 52

so r40

40

30

20

10

2

57 54

- •— l- - -*— ' • •— ' - *-

1 2 3 4 5 6

• —

— -

~.

— —

55

7

96

• —

—

-j=

167

92,7

18,8

U

—

111,4

5 9,1

8 9 10 11 12

-*

-

s—

—-^

^

SE

N

^S

RÈ

37%

6

57 55 -

8

' 6157

9 10 11 12

Cj Resum meteorològic del 96 24(60)

El gràfic de la dreta és una representació delsdies ben assolellats que hem tengut durant l'any. Es-tan molt repartits, exceptuant el mes de setembre, ontan sols hem tengut très dies de sol.

El total de dies de cel clar duirant l'any ha estatde 136.

El concepte de cel nuvolat, per entendre'ns bé,són aquells dies en què el cel està més o menys co-bert, però que a estones podem veure el sol.

L'any 96 n'ha tenguts 120. Al gràfic podeu veu-re com es reparteixen per Sant Llorenç.

En aquest gràfic observam els dies de cel co-bert que l'any passat ens deixaren a l'ombra.

En suma han estat 110 dies de no veure gens elsol, sobretot durant els mesos de març, abril i desem-bre.

Seguidament podeu veure des d'on ha bufat elvent.

Tenim un màxim de 102 dies, que corresponenals vents de Xaloc i un mínim de 210 dies de Mitjorn,fet molt habitual a Sant llorenç.

201816141210 j864

2 4O

20 T

18 t

16

14

12

10

8

G

4

2

O

16

16 T14 1

12 I10 j

8

6

4

2 4

O

120 T

100

80

60

40

20

O

39

20 2019

DIES DE CEL SERÈ

15

1210

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

isDIES DE CEL NÚVOL

15

12

15

10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1415 DIES DE CEL COBERT

16

10 10

4 O 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

EL VENTS MES FRECUENTS DEL 96

102

4132

60

20

50

za

-C *\

NE E SE S SW W NW

*fM temps ae gener 25 (61)

NW NE

SW SE

S. ferrers

infern

S. llorenç

S. costes

S. vives

S. sureda

S.roca

S. fontpella

S. planes

44

3 38

3 36,4

D 47

43

D 41

47

3 43D 43,5

PLUJA, L/M2 GENER 30 40 50

Dia 10 de gener va ser el dia en què es posàpunt i final a la llarga sèrie de mal temps, comen-çant una nova tongada de bon temps amb qualquedia d'aspecte primaveral.

En el gràfic 4 es veu com la pressió sempreestà per sobre de la línia de 1013 mb, i en conse-qüència també es redueix la força del vent (quadrenum. 3)

La nit del 21 al 22 de gener tengué lloc unfenomen poc freqüent: a les 5 del matí es registrà latemperatura màxima de tot el gener (gràfic núm 5),el vent augmentà la força fins als 43 km/h (quatrenum. 3), i la humitat baixà fins al 40%. Tot aixòfou degut a una entrada de vent de procedènciasahariana. Si això mateix passa a una nit d'estiu, ésben segur que hauria estat una notícia de primeraplana.

Xesc Umbert

RESUM COMPARATIU

Cel serèCel núvolCel cobert

1997

1314

1996

168

985 -I—l—i—l—i—l—l—l—l—i—I—l—l—i—i—i—l—i—i—i—i—l—i—i—i—t—t—i—i—t—i

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31

TempestesCalabruixGeladesBoiradesTemp, max. 21 22Temp, min. -1Max. mitja 15,2 15,7Min. mitja 6,6 7,8Mitja del mes 10,9 12,7Pluja del mes 36,4 57Plu. acumulac 36,4 57

15

10

5

0

-5

3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 2$ 27 29 31

Si lleu... 26 (62)

MOTS ENCREUATS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 IO II 12Telèfons

Horitzontals: l .-Herbassar decards. Nom de lletra. 2.-Abundància d'oli.Cistell. 3.-Al rev., dany material o moral.Cinc. S'ímbol de l'oxigen. Acció de dirigirla mirada cap a un lloc determinat. 4.- Su-periora d'un monestir. Terminació verbal.5.-Molt poc freqüent. Lloc pelat i lliscósen un rosi o pendent. 6,-Consonant. Perso-na que practica l'atletisme. Cent. 7.-Com-posició musical cantada de forma lliure. Lasegona. Roda. 8.-Construcció de fusta o demetall disposada per a surar i córrer sobrel'aigua. Unit o lligat per nus. Dit de la co-sa contra la qual es comet una acció dam-nosa. 9.-Cinc-cents. Femella de l'oc. Vo-cal. Símbol del sofre. lO.-Unitat monetà-ria del Japó. Sense la més petita diferèn-cia. 11.-Nitrogen. Un. Crit de dolor. Nomde lletra. La primera. Cinquanta. 12.-Midaequivalent a la distància del colze a la mà.Germà del pare o de la mare.

Verticals: 1.-Camp plantat de cols.Ésser femení fabulós que habita l'aigua. 2.-Llança. Nom de lletra. Quaranta-nou mésun. 3.-Fer rima. Ocell. Nen. 4.-Mitja uni-tat d'informació. Cinc vegades cent. Nomde lletra. Res. La primera. 5.-Acció d'ad-vertir. 6.-Que gaudeix de bona salut. Cin-quena nota de l'escala musical. Vall gaire-bé sempre seca, de règim temporal i inter-mitent, de les zones desèrtiques i semide-sèrtiques d'Aràbia i de l'Àfrica del Nord.7.-Sofre. Lloc on es conserven els ossos hu-mans. Nom de lletra. La quarta. S.-tnemilA.Hàbil. Que és d'una petitesa estraordinàriadins la seva espècie. 9.-Branca tallada del'arbre. El final de benzoat. Consonant.Carboni. lO.-Covador. Incapaç de fer traï-ció. 11.-Massa de la terra utilitzada com aconductor en telecomunicacions i com a

Ajuntament

mwEm H Policia municipalprotecció en instal·lacions elèctriques de Policia nacionalbaixa tensió. Al rev. pronom. En el dos buits Guàrdia Civilsegüents, nom le lletra, 12. -Espai aplanat Casa de Culturaon es baten les messes. Dipòsit per a con- Uniï^ Sanitàriaservar les olives. p A c Son Seryera

Ambulatori ManacorSolució«

Horitzontals: l.-Cardassar. Te. 2.- Son Dureta

Oliada. Paner 3.-laM. V. O. Mira. ̂ -Aba-dessa. Ar. 5.-Rar. Rossola. 6.-R. Atleta. C. Bombers7.-Oda. E. Ruüla. 8.-Nau. Nuat. Les. 9.-D. • UrgènciesOca. E. S. lO.-Ien. Idèntics. 11.- N. I. Ai. JutgeA. A. LI. 12.-Alna. Oncle. Clavegueram

VerTicals: l.-Colar. Ondina. 2.-Ala- S.M.O.E.barda. E. L. 3.-Rimar. Au. Nin. 4.-Da. D. Ca ̂ MongesA. O. A. 5,-Advertència. 6.-Sa. Sol. Uadi. Funerària7.-S. Ossera. E. O. 8.-aP. Astut. Nan. 9.- ™c A , c • ,Ram. Oat. T. C. 10,Nial. LLeial. ll.-Ter- <*ESA oficines)ra. Le. C. R. 12,Era. Cassai. GESA <avanes>

Grua

BROU DE LLETRES HisendaTeatre de Manacor

T O L O R O A T N I M G ParròquiaI C A Q U I E R K A P R Oficina AturL J T X N Z I M J B R F Telèfon d e l'esperança

P Z M I D T l C L S GR R A W E I A E G M T MT O R I T E M X I N P VS L O S R H A B A X O HA K L D G C R F M D R FG T E V A F E N S E E PH C R K L R L O E P R FE M J C U R L A D Q O UR E L O J N I G I N L TF D R L B A N T C A L ET R S A P A L C I N B T

Dins aquest brou de lletres, si hosabeu cercar, hi trobareu els noms de deuarbres.

Solució

¿alou i ijareurej 'amoj 'xpj 'jspf-ura 'reuisap 'aipao 'jauj 'JSJOJBZJB 'iambe^

Maria Gàlmés

tr-

^&iewúi'

56 90 0356 92 0056941155 00 4456 70 2056 90 8356 95 9756716855 42 0228 91 0056 94 8355 00 80

06156 90 4681035956 95 4956 90 8352 60 535541 1184 33 3355 03 445535 1155 45 4956902155208146 11 12

^

t^emew¿a&

^j¿tófa¿ ae noceá

(&¿iecfaa de iceaad

(¿¿>ec¿cw tS&aácuaé, 8

ijcmt \£j¿ownc^ J JÂ

*fJL·IS SOUS aeis região rs 27 (63)

PSM-Nacionalistes de Mallorca

CISCMateu PuigròsMiquel GalmésGuillem Llull

Juliol Agost/set. Octubre Novembre Desembre Total

347.464 694.928 347.464 347.464 694.928 2.432.248 ptes.101.250 102.500 28.750 38.750 60.000 331.250 "123.375 153.375 91.250 90.875 50.000 508.875 "

CBBartomeu Mestre

PSOEJerònia Mesquida

UMMiquel Jaume

PPMateu DomengeGuillem Llull

161.250 347.500 177.500 165.000 142.500 993.750 ptes.

85.000 219.490 95.000 97.500 93.240 493.230 ptes.

187.500 306.250 188.750 176.250 180.000 1.038.750 ptes.

30.000 70.000 20.000 30.000 30.000 180.000 ptes.30.000 60.000 20.000 30.000 20.000 160.000 "

CELLOMiquel Vaquer

PSMAntoni SansóDolors Sanchez

30.000 70.000 20.000 30.000 30.000 180.000 ptes.

30.000 50.000 10.000 30.000 20.000 140.000 ptes.30.000 50.000 20.000 30.000 30.000 160.000 "

El Gabinet de Premsa de laGermandat de Donants de Sang deMallorca ens ha tramès un comuni-cat en el qual ens comunica que eldia 21 de març instai.larà els equipsd'extracció a la unitat sanitària deSant Llorenç.

L'horari serà de 18 a 21.30, icompten amb la desinteressadacol·laboració dels donants habitu-als i també del nous que s'hi vulguinafegir.

Si algú precisa més informa-ció es pot dirigir als telèfons569152, de Bartomeu Llinàs i AinaSalas.

La revista pollencina "ElGall", ens ha fet arribar una targe-ta amb el text següent:

"Vos desitjam que pogueu celebrarmolts d'anys més i que siguin moltsels cards que floresquin mes a mes,esperant poder-ho veure tots nol-tros.Salut.Gracia SanchezPunt Informatiu Pollencí"

Moltes gràcies a El Gall,que ja ens va donar l'enhorabonaper l'extra de les Rondaies.

Indis

La nostra bona amiga Fran-cesca Sureda ens ha tramès un pe-tit estudi sobre "els indis", una an-tiga dansa infantil que es ballava aalguns indrets de Mallorca -entreells Sant Llorenç- a finals del seglepassat i a principis d'aquest.

Per problemes d'espai aquestmes no el podem incloure a Flor deCard, però ho farem el mes que ve.

Na Francesca també ens hadonat "els molts d'anys per l'aniver-sari de Flor de Card i l'enhorabonaper haver tingut la constància detirar endavant durant vint-i-cincanys una empresa com aquesta".

Moltes gràcies en nom delscol·laboradors de la revista i que alCel ens vegem tots plegats.

Amén.

*fILI castell uè sa ru nia uè n Amer 28 (64)

Amb el prec que en publiquem alguna ressenya, el Grupper l'Estudi de les Fortificacions Balears ens ha tramès un dossiersobre la reforma del castell de sa Punta de n'Amer. Com que faalguns mesos ja n'incloguérem un altre sobre el mateix tema, aquestmes reproduïm unes fotografies d'alguns indrets de la fortifica-ció, tal com han quedat després de la reforma.

Aspecte que ofereix l'exterior de l'edifici

El fossat, amb el pont llevadís

S'ha reconstruït l'antic altell de fusta que envoltava l'inte-rior, i també el torn que aixeca el pont llevadís.

El racó de la xemeneia

Armament i estris relacionats amb la fortalesa

Al terrat s'ha reconstruït la garita i s'han substituït algunsmaresos de les troneres del parapet i algunes lloses del trespol.També s'hi ha col·locat un canó de ferro de l'època.

En conjunt ha estat un obra de millora molt encertada, perla qual s'ha de donar l'enhorabona als propietaris, que han fetfront a les despeses.