/flflT LLOREÍ1Ç DE/ CRR0A//AP

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * MAIG DE 1985 * N° 106

Editorial FLOR DE CARD -2- (86)

COMISSIÓ DE GOVERN

Com hem dit a un altre indret d'aques-ta mateixa revista, és facultat del Ple, enel cas de Sant Llorenç, el decidir si durantaquesta legislatura s'ha de crear o no laComissió de Govern, que és l'òrgan quevendria a substituir la ja desapareguda Co-missió Permanent.

No pretenem de cap manera pressionarels representants de l'oposició sobre el quèhan de fer, però sí, fent ús del dret queens concedeix el fet d'ésser llorencins, ex-posarem el nostre punt de vista al respec-

. te mitjançant dues consideracions:D'una banda, si acordaven crear la Co-

missió, dotarien l 'Ajuntament d'una einaimportant que agilitzaria la burocràciamunicipal, ja que podria resoldre els as-sumptes que ultrapassassin les competèn-cies del batle sense arribar a les del Ple.prova de que és recomanable que els ajun-taments comptin amb aquesta Comissió, ésque en els de més de cinc mil habitants dedret és obligatòria la seva creació. No fafalta, idò, ressaltar la seva importància.

Com a contrapartida, emperò, el fet deno poder presentar una moció de censurafins que s'hagin fet noves eleccions munici-pals, augmentaria notablement el poderdel batle, ja de per sí revaloritzat amb lanova llei, i restaria força al Ple, que, pro-bablement no es reuniria més que un piccada tres mesos.

Són dos caires que han de sospesar elsregidors del CDS, PSOE, UM i PSM a l'ho-ra de decidir la creació de la Comissió deGovern, i ho han de fer -cosa que no dub-tam serà aixf- pensant únicament en elbon funcionament del nostre ajuntamenten els dos anys que encara resten de l'ac-tual legislatura.

OBRES A L'ESCOLA-

Una vegada més arribam a finals decurs i, amb l'alegria pròpia dels infantsper disposar de tot el dia per a les sevescoses i els mals-de-cap dels pares pel ma-'teix motiu, ens trobam amb un edificiescolar que presenta una sèrie de deficièn-cies que demanen una urgent solució (per-sianes, calefacció, bevedors, camp d'es-ports...), deficiències, d'altra banda, benlògiques si es considera el fet de que hihan passat diàriament 300 al.lots durantnou mesos.

Aquestes necessitats seria lògic i desit-jable que estassin solucionades a l'hora decomençar el nou curs, pels problemes querepresenta l'haver d'anar a escola amb elsmaterials de construcció p'enmig i els pi-capedrers que hi treballen. I per a queaixò sigui aixf no queda més remei quecomençar les obres tot d'una que el cursacabi, que, encara que l'any passat conse-guissin enllestir-les amb dues grapades, lesd'enguany són d'una envergadura molt su-perior i, si deixam passar el juliol, desprésvénen les festes i les vacacions i, sense tè-mer-nos, torna ésser hora de començar iels problemes resten en l'aire.

És per això que ens adherim totalmenta les peticions que l 'APA i el Consell deDirecció de l'Escola fan en aquest sentit.Comencem les obres d'hora i no deixemque els infants de Sant Llorenç paguin lesconseqüències de la deixadesa producted'unes desavinences de les quals no en te-nen cap culpa.

FLOR DE CARD -3- (87)

¿ A TU TE PARE ¡X. QÜ£ ESTARÀPCÛftDA £>A CALEFAÉC.ÍÓ Êftf TORNARCOMENÇAR £,'££>COí-A?

A

f>'HI POSEN P'eï. JÜÜOf., SI.ARA &i tSPt-RÉN f/V KflVeRCOLLIT £,£& flMfTLf^ HflÜ-

RÊM Uf TORNAR £tK£NDR£

,'tSTUFA 0£ C LO VELL £í>.

Amb les absències acostumades i qualcu-na que normalment sol venir, va tenir lloc,el 14 de maig, la reunió mensual de TAPA ala biblioteca de l'escola, on es tractaren elstemes següents:

* L'encarregat de material va informarque ja ha començat la venda de jersés ambl'escut de l'escola. El qui en vulgui els potaconseguir a la tenda d'esports.

* El secretari llegeix una 'circular de laFederació d'AAPP a la qual ens fan sebreque el 21 de maig es farà una assemblea ge-neral. A l'orde del dia hi ha la lectura de lamemòria de l'any passat, l'aprovació de pro-jectes per enguany, informació dels comptesi l'elecció de nous membres de la directiva.

* Igualment el secretari llegeix l'acta deldarrer Consell de Direcció, que inclou els se-güents punts:

-S'ha repartit satisfactòriament la sub-venció que va donar l'Ajuntament a lesescoles de Sant Llorenç i Son Garrió.-Hi va haver una reunió de pares sobrela llengua que s'ha d'utilitzar a L'esco-la (Ja en parlàrem en el darrer númerode la revista).-Es va dur a terme amb resultats mésque acceptables l'emissió del programaradiofònic "Antena Màgica", per partdels alumnes de Sant Llorenç.-El mes de juny es farà jornada intensi-va de classe: de 9 a 1.-Cal insistir a l 'Ajuntament sobre lainstal·lació de calefacció a l'edifici es-colar.

* La Conselleria d'Educació i Cultura ensenvia una circular on informa de les passesque s'han de seguir per poder optar a unasubvenció per al foment de l'esport durantel temps lliure.

* Cal enviar una instància a l 'Ajuntamentperquè comenci a mirar lo del solar que hacomprat recentment, lo de les persianes,que no estan tan subjectes com tocaria i lode la calefacció, ja que convendria que lesobres començassin tot just haver acabat l'es-cola.

* També s'acordà enviar una carta ã lesmonges expressant el nostre agraiment perhaver deixat dues aules als alumnes dequart.

* El dia 28 de juny es farà una festa defi de curs a la qual hi haurà jocs, represen-tacions, carreres... i qualsevol altra activi-tat d'animació que s'hi vulgui incorporar.L'APA hi col·laborarà econòmicament.-

I sense més temes a tractar s'aixecà lasessió.

JOIERIA FEMENIflS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

Burgués, s.n.FELANITX

T. 581579

Ajuntament FLOR DE CARD -4- (88)

Una de íes coses de les quals més solienqueixar-se els polítics municipals, era que laLlei del Règim Local no estava adequada alstemps que corren. Era una llei caduca, plenade llacunes i que no contemplava molts delsproblemes que avui són corrents als ajunta-ments. Idò bé, a començaments d'abril el Bo-lletí Oficial de l'Estat va publicar una novaLlei de Bases del Règim LocaUque és la queja regeix el funcionament de les entitatslocals territorials: el Poble, la Província i,en el nostre cas, l'Illa. Dins les limitacionsque els nostres coneixaments ens imposen,intentarem resaltar aquelles coses que ensafecten més directament, i que es poden sin-tetitzar en dues: més autonomia enfrontdels organismes superiors i una clara poten-ciació del batle. Anem a veure separada-ment quins aspectes cal destacar.

* Potenciació del batle. Vegem quinesatribucions li atorga la nova llei a més deles que ja tenia:- Contractar obres i serveis fins a un 5% delpressupost municipal. En el cas de Sant Llo-renç això puja a devers 8 milions de pessetes.- Concedir licencies urbanístiques.- Exercir la xefatura de tot el personal.- Nomenar els integrants de la Comissió deGovern, que substitueix a la Comissió Per-manent. Abans estava formada proporcional-ment als regidors que havia tret cada grup,i ara els tria a tots el batle.

Com a contrapartida, si la majoria delsregidors no estan d'acord amb la gestió queduu a terme el batle, li poden fer una Mocióde Censura i canviar-lo. Aquest apartat, em-però, segons una disposició transitòria, no en-trarà en vigor fins a la propera legislatura.

* Creació de la Comissió de Govern. Si elmunicipi té més de 5.000 habitants de dret,és obligació crear-la. Si en té més pocs hoha d'acordar el Ple,directament o mitjan-çant l'elaboració d'un Reglament orgànic defuncionament.El fet de que els seus membres siguin nome-nats directament pel batle, fa que la Comis-sió de Govern deixi d'ésser representativade la voluntat popular per passar a ser unsimple òrgan de gestió a les ordes del batle.No cal fer notar que l'oposició queda tota_[ment relegada a un lloc insignificant si elbatle està recolzat per una majoria estable.Quan a les competències tendra les que elbatle o el Ple li deleguin.

* El Ple. No ha variat gaire en relació ala legislació anterior. Únicament en els- se-güents punts:-- Major competència en matèria de personalquan a l'aprovació de bases de convocatòriesi acomiadament laboral.- Periodicitat trimestral com a mínim per ales sessions ordinàries.- Votació sobre la moció de censura.- Únicament poden impugnar els seus acordsels interessats i els regidors que hagin votaten contra.

* Altres matèries. Destacarem únicamentles que consideram més interessants:- La possibilitat de que els regidors tenguinun sou quan facin dedicació exclusiva.- L'obligació dels membres de la Corporacióde fer una declaració de béns abans de pren-dre possessió dels càrrecs.- La supressió dels contractes administratiusde personal.- La participació de les Corporacions en elsconcursos de trasllat dels funcionaris.- L'obligatorietat de formular un Pressupostúnic.- La possibilitat d'impugnar davant els tribu-nals les disposicions de les administracionsAutonòmiques i Estatals.

*******

De tot això, segons el meu veure, en podemtreure una conclussió fonamental: que ambel poder que donen al batle l'oposició no ten-dra cap tipus d'operativitat i, per tant, laCorporació tendra més bon fer feina, per laqual cosa ens hi haurem de mirar bé al'hora d'anar a votar.

Josep Cortès

CAS SERVERI T A U U E RMECÀNIC

REPARACIONS.EN G E N E R A L

C . u c L i s s . i i , 2") » SANT LLORENÇ

OTAN A) FLOR DE CARD -5- (89).

Organització del Tractatde l'Atlàntic Nord

Si hi ha avui un tema que realment llevala son al President del Govern, crec que a-quest és el de la permanència o no dinsl'estructura de l'OTAN.

Tema polèmic i molt més important della gent pensa i que mereix l'atenció de tots.El 'PSOE està rotundament en contra de lapermanència dins l'OTAN, i ens agradariaque dins els propers mesos els altres partitsdonassin la seva opinió damunt el tema, comférem noltros, perquè creim que val la penaaclarir les postures per si aquest referèndumtantes vegades anomenat i promès ens arri-ba, cosa que personalment dubt.

La intenció d'aquest escrit, avui, és donara conèixer un poc més l'OTAN. Ja hi hauràtemps, més envant, per explicar més clara-ment la nostra postura.

La segona guerra mundial de 1939 a 1945va enfrontar per una part les potències di-guem-ne feixistes -Alemanya, Itàlia i Japó-contra una aliança de països capitalistes oc-cidentals i la Unió Soviètica, que des del1917 tenia un sistema polític i econòmic di-ferent. Acabada la guerra, el 1945 i amb eltriomf d'aquesta darrera aliança un poc con-tra natura per la diferència dels seus rè-gims, varen néixer entre ells un recels i unsenfrontaments de cada vegada més forts.Això va fer que hi hagués una distància iuna oposició que va agravar la tensió moltprofundament.

El grup dels països capitalistes comandatspels Estats Units es varen anar distanciantdel grup encapçalat per la Unió Soviètica, laqual cosa va crear un clima anomenat de"guerra freda" que encara avui perdura, ambuna carrera armamentista de cada dia mésperillosa.

Dins aquest clima varen sorgir uns pac-tes. Al principi, i per por a'una revolució so-cialista dins Europa va néixer, el 1947, untractat entre França i Gran Bretanya. Des-prés, el 1948, un altre entre França, GranBretanya i el Benelux.

El triomf de la revolució socialista a Xi-na i la presa del poder del Partit Comunistaa Txecoslovàquia, varen decidir als EstatsUnits a transformar aquests tractats en unaorganització político-militar.

Els seus primers objectius varen ésser as-segurar el rearmament dels estats membresi col·locar part de les seves forces armadesbaix d'un mandat unificat, sempre tenint decap els Estats Units.

Així, el 1949 neix l'OTAN, formada perBèlgica, Canadà, França, Dinamarca, EstatsUnits, Holanda, Gran Bretanya, Islàndia, Ità-lia, Luxemburg, Noruega i Portugal.

Ampliada el 1952 amb l'ingrés de Grèciai Turquia i el 1955 amb Alemanya Federal.

Hi ha que dir que dins aquesta organitza-ció França només hi pertany políticament,no militarment.

Com he dit al començament, dins els pro-pers mesos anirem ampliant informació da-munt el tema, i explicant el perquè estamen contra de la permanència dins l'OTAN.

Antoni Sansó - PSM

En Pep, de s'AUTOESCOLA CARDAS-SAR, fa una oferta per treure es carnetde moto grossa o petita, f ins es mesd'octubre, per 16.000 pts., si aproven asa primera, sa qual cosa és bastant fàcilencara que no ho cregueu.

Aquesta oferta vol dir que totes seshores de moto seran gratuï'tes, tan siaproven a sa primera com si no. Justpaguen es papers.

Si ja tenen teòrica (carnet de cotxe omoto petita) sortirà per 10.000 pts, tam-bé aprovant a sa primera.

Aquesta oferta va dirigida principal-ment an ets estudiants i an es més jo-ves, cercant, per sa meva part, es quepuguin tenir es carnet a un preu econò-mic.

Gràcies per sa vostra atenció.

AUTOESCOLA CARDASSAR

Crònica informal FLOR DE CARD -6- (90)

-¿I dius que hi va haver tres o quatre re-gidors que abandonaren el ple per anar acanviar l'aigua al canari?

-Uep, jo no he xerrat tant! Només he ditque abandonaren el ple, i un ja sap que hipot haver molts de motius a més del de do-nar solució a una imperiosa necessitat fisio-lògica. Podia ésser que sortissin per telefo-nar a la dona i dir-li que no passas pena,que lo més segur és que fessin tard; tampocno és disbaratat el pensar que fos per estal-viar-se el discurs d'un poc afortunat orador;0 que calgués un pacte de darrera hora persalvar un assumpte d'interès local... Senseque això vulgui restar -ni de molt!- possibili-tats al motiu que has apuntat a l'encapçala-ment, ens hem d'entendre! ÉS cosa acceptadaper tothom que quan la bufeta està més plena del que aconsella la prudència, les facul-tats de concentració queden notablement dis-minuïdes. En previsió de possibles pèrdues demajoria per motius, diguem-ne "aquàtics", joproposaria -si és que el pressupost no s'hade veure sensiblement ressentit- que es des-tinas una partida a la compra d'orinals. Aixòsí, haurien d'haver pactat abans que l'as-sumpte no quedas damunt la taula, que jaem direu quin espectacle oferirien als assis-tents amb els bacins davant el nas. >¡ -Trob que podries deixar anar això, quejust ara acab de dinar i no pareix que siguimassa lo seu, panxa plena, parlar de temesescatològics. ¿Què trobes de • í'expulsió delbatle? Deu haver canviat la relació de for-ces de la Sala, eh?

-D'expulsió res de fes, que ell mateix vaafirmar públicament que havia dimitit. Elque passa és que si a un li diven que o d\_miteix o l'expulsaran la cosa canvia un poc,1 el fet de bravejar que un mateix decideixsobre allò que li afecta personalment, quedaun sentidet fora de lloc, no és ver? De to-tes maneres cadascú pot afirmar allò que lipassa per l'escudeller. Altra cosa és que lagent s'ho empassi o no. Quan a la relació deforces, vist el caire tolerant dels implicats,no pareix que hagi de sofrir gaires canvis.Almanco el ple del 7 de maig es va assem-blar bastant als anteriors, cosa que a uns elsalegrarà i als altres no, però ja se sap que"pel poble un riu, l'altre plora i mai estàcontent tothom", com deia el secretari delRei Herodes.

¿I és ver que a l 'Ajuntament li han rega-lat la casa de l'apotecària?

-I tot és segons com es miri. Si tu a pa-gar-ne cinc milions li dius un regal... Per

fer-se-la seva haurà de donar tres milions ana Caterina Baiona, uh milió al misser quese n'ha cuidat de córrer els papers i vui—centes seixanta-vuit mil pessetes a "Sa Cai-xa" per acabar de pagar una hipoteca, a mésde les despeses bancàries que ha ocasionat iles del Registre de Propietat. Ara pots treu-re comptes a quant li surt cada metre "rega-lat"!

-¿I ho aprovaren o ho deixaren damunt lataula?

-No, a això ho aprovaren per unanimitat.Damunt la taula hi deixaren lo de la con-tractació d'una persona per estar a la dele-gació de Cala Millor* i l'assumpte de la reco-llida dels fems. A lo primer ho va demanaren Toni Cuc, perquè trobava que no s'havienreunit les comissions i ara ho duien al pleamb presses, com sempre, i lo dels fems perpetició d'en Falera, que, abans 'de concedirla recollida a una empresa privada, voliasebre damunt-damunt lo que havia de costara l 'Ajuntament. Com a punt anecdòtic, pera que serveixi d'exemple a les generacionsfutures i per tapar la boca als qui escampenque les dretes i les esquerres es duen com

Aspecte que presentaven alguns espectadorsen haver acabat el ple.

FLOR DE CARD -7- (91)

el ca i el moix, pots apuntar que en aquestaspecte en Falera i en Toni Cuc estaven d'a-cord, cosa que, val a dir-ho, no s'estrevégaire sovint.

¿I que són ells dos els qui diven si una co-sa queda o no damunt la taula?

-No. Ells només ho demanaren. El qui hova decidir va ésser el batle. Si ell haguéstrobat que s'havien de votar, tant en Faleracom en Cuc haguessin pogut espolsar tot loque. volguessin, que allà on hi ha galls nocanten gallines.

-¿Que és, que trobes que en Busco és mésgallet que en Falera?

-Per l'amor de Déu! Per res del món m'a-treviria a fer una afirmació com aquesta!Era una sentència, home, que les coses noes poden agafar tan lletra per lletra. El quejo volia dir és que, si no hi ha votacionsp'enmig, el qui té la darrera paraula és elbatle. Com en lo de donar deu minuts al pú-blic per desengavatxar-se en haver acabat elple. Si ell va trobar que no havia de contes-tar a Miquel Adrover quan li varen dir quecalia regularitzar la seva situació laboral, jaque feia anys que estava enlaire, ja Jii podiahaver regidors i públic que li ho demanassin,que tot va esser per demés. Havien arribata la mitjanit i, talment com si fos n'Esteld'Or -i no faig una comparança ffsica, compodeu suposar-, que havia d'abandonar el pa-lau del prfncep en sentir la primera campa-nada de les dotze, la seva obligació d'escol-tar havia acabat, i, naturalment, va agafarels estopins i li va acopar.

-¿I no varen poder acabar el ple?-No.-Idò, si preveuen que el temps els serà

curt, ¿com és que fan un recreo a • mitjanlloc?

-Ves-ho a sebre! Per ventura ho fan aposta.-Estam ben arreglats, idò! Bé, i xerrant-

xerrant, encara no m'has-dit lo que varenacordar...

-Para l'orella que en dos mots estaremllests: Lo de la casa de l'apotecàra, lescondicions que ha de reunir la casa nunici-pal de Son Carrió, la compra d'un ordinadori la d'un solar a Son Carrió.

-¿I per això varen haver de mmesterquatre hores?

-Per això varen haver de menesterquatrehores!

-Idò apleguem noltros també, qu< ja éshora d'anar a jeure.

Joset Cortès

A Xarlot

-sJa no en queden com tu Xarlot,botes velles i ulls melangioses,el teu negre mostatxo i les teves ànsies deviureformen part d'un bell record de la mevainfància.Pobre i trist Xarlot;Rodamón fent front a situacions sempreadverses,actitud humil i insolent.Rodamón que es rebel.la contra la- vidaordinària,melangiós amor d'un món no corromput,d'un món teu, Xarlot.Pallasso perdut dins un món de bombesatòmiques,camps de concentració i cambres de gas,mostrant la teva rebel·lióamb gestes, bots i títeres;anàrquic, sensible i tendrepobre i trist, Xarlot.Rei entre els pallassos, els còmicsi les pantomimes.Profeta de la sofrida humanitat,Xsrlot.

Caterina Mesquida

J$>^ ^^ POLLASTRES

£W;§>,

'*TQ

^ROSTITS

Sureda, 1Telèfon 57062^

L'Escola FLOR DE CARD -8- (92)

D'esquerra a dreta ide dalt a baix:

Vicenç LJevana,Joan Llinàs, Pere So-ler, Nofre Sureda,Guillem Font, JoanMiquel, Antoni Font.,Llorenç Calmés.Joan Morey,. Pasq^ilSoler, Miquel San-cho, Rafa Vall.e,Francesca Santem-dreu, Magdalena Um-bert.Miquel Marqufino,Francesca Rannon,Caterina V. Ri.era,Caterina Pascual,Aina Sánchez.

lQUART - BMestre: Llorenç Calmés

D'esquerra a dretai de dalt a baix:Maria Bel Toledo,Pere Mas, Pere Jau-me, Jaume Calmés,Joan Blaya, Magda-lena Montoro, Jerò-nia Soler, Cati Rie-ra.Llorenç Nadal, Llo-renç Calmés, Cristi-na Sansó, Magdale-na Llull, Cati Jo-fre, Cati Femenias,Margalida Gelabert.Miquel Àngel Serra,Tolo Gayà, TomeuPerelló, Jaume Rie-ra, Bernat Melis.

Historia FLOR DE CARD -9- (93)

FILIGRANES EN LA DOCUMENTACIÓDE BARTOMEU CALDENTEY (II)

Ramon Rosselló

El mes de febrer de 1492, Antoni Caldentey, ci-rurgià (nebot de Mn. Bartomeu) reclamava a NicolauCalafat el rellotge que li havia comanat per a lavila de Felanitx. (ARM LC 218 f. 18v). Aquest ma-teix any consta que Nicolau Calafat era "mestrede les hores" (rellotger) dels jurats de Ciutat.(ARM EU 19 f. 214)

El Gran i General Consell de dia 12 de febrerde 1488 decideix trametre ambaixador al Rei, Bar-tomeu Caldentey, mestre en sagrada Teologia. (ARMAGC 13 f. 63V-65)

Dia 4 de febrer de 1489, Mn. Bartomeu Caldenteycontracta amb Nicolau Calafat que aquest faci cer-tes lletres noves per la impremta, i fer dos abe-cedaris nous amb les corresponents majúscules.(ARM protocols notari Arnau Carbonell C-238 f.8v-9v)

Dia 10 de març de 1488, Bartomeu Caldentey dis-posava el seu testament. Deixa els seus llibres deLògica i Filosofia al seu nebot Guillem Caldentey,fill del seu germà mestre Antoni. Deixa 15 lliuresal seu nebot Bartomeu, fill de Pere. Encarrega alseu germà Antoni la liquidació de deutes i despe-ses de la impremta. Nomena hereu Jesucrist. (ARMprotocols notari Miquel Abellar A-76 f. 132-133)

Dia 23 de novembre de 1500 va combregar i rebreel viàtic Mn. Caldentey, i dia 28 fou soterrat ala Seu de Mallorca. (Arxiu Capitular de Mallorca,Sagristia 1500 f. 21 i 41)

Batec FLOR DE CARD -10- (94)

CARTELL ELECTRONIC

A un indret cèntric de Cala Millor, en a-tenció als milers de visitants que rep en laseva zona turistica i fent un esforç de mo-dernització, s'ha col·locat un cartell electrò-nic per tal de que els turistes sàpiguen onestan situats els llocs més importants de lazona. Podia ésser que un cartell tan provo-catiu cridas ' l'atenció dels infants i el con-vertissin en centre dels seus jocs. Ara bé,no hi ha que passar pena i podem estar bentranquils ja que la P.E.C.M. (Policia Espe -ciai de Cala Millor) el protegirà dels possi-bles atemptats infantils, i aixf no es faranmalbé uns fons que pareixen bastant elevats.

OPOSICIONS

Dimecres dia 22 van tenir lloc les oposi-cions per cobrir una plaça d'auxiliar admi-nistratiu a l 'Ajuntament. Encara que les ins-tàncies tirades per a participar-hi fossinvint-i-nou, a l'hora de fer-se sols forenonze els qui hi assistiren. Els nostres obser-vadors secrets ens han informat que forenunes oposicions molt netes, per tant aquestavegada ens veim impossibilitats de criticarl'actuació del tribunal, i encara que ens sà-piga greu, ens veim obligats a donar l'enho-rabona a la nova funcionària, Maria Isabel,i al tribunal.

CACTUS MORTS

Hem de dir que pot ésser que el nostreAjuntament tengui moltes virtuts, peròentre elles no es compta l'eficàcia per lle-var les despullés mortes que es troben enel balcó de la Casa Consistorial. Anam a ex-plicar-nos: El dia 8 de gener, com molts denosaltres recordarem, va fer una nevadaque va matar el cactus de moltes cases delpoble, i clar, entre ells els que es trobavenal balcó de l 'Ajuntament. Fins aquf tot nor-mal. El que ja no ho és tant és que facimés de quatre mesos que siguin mortts i en-cara no els hagin llevat.

NOCES

Dia 11 es casen en José Maria RubioLlull i na Joana Maria Riera Morey, i dia12 en Tom Roig Santandreu i na CatalinaSureda Salas. Enhorabona a les dues pare-lles.

SOPAR DEL PSOE

El Director de Flor de Card, juntamentamb el corresponsal de "Última Hora" varenésser convidats a un sopar organitzat per ladelegació local del PSOE, el dia 24 de maiga Sa Guàtlera, al qual hi va assistir el- Se-cretari General a les Illes, en Josep Moll.

Sembla que l'actual executiva socialistaintenta un apropament amb les seves repre-sentacions locals, alhora que comença a ferpasses de cara a una possible presentacióconjunta a les 'eleccions municipals mitjan-çant una candidatura progressista baix deles sigles del PSOE.

BALLS I CANÇONS

Dia 25 l'Escola Card i un grup de Menor-ca feren bauxa a sa Plaça Nova f ins bentard.

AMENAÇA DE BOMBA

Riiiiinnnng! Sona el telèfon i una veu anò-nima anuncia la col·locació d'una bomba al'escola. Seguidament, amb l'eficàcia queels caracteritza, es mobilitzaren totes lesforces policiais del poble i, després d'un re-gistre a fons de totes les dependències del'escola, no es va trobar ni el més petitsímptoma d'aquest artefacte. Per tant, totva quedar com una broma de mal gust.

NAIXEMENTS

Filla de n'Angèl i na Margalida, neix aSant Llorenç Lídia Rodríguez Vaquer el dia15 de maig. Enhorabona als pares.

DEFUNCIONS

Joan Caldentey Bauza mor a Sant Llo-renç el dia2. Era fadrí i just tenia 55 anys.Al Cel sia.

Jaume Llull Llinàs mor el dia 9 a l'edatde 80 anys. Era casat. Descansi en pau.

També a Sant Llorenç mor na MargalidaCaldentey Riera, viuda de 87 anys. Que lavegem en el Cel.

BONA NOTÍCIA

Per moltes traves que ens hi posin, no hiposeu dubte, tendrem TV-3!

S.M.O.E. FLOR DE CARD

CURSET DE TÈCNIQUES DE DIBUIX

Els passats dies 22 i 23 de maig tinguélloc un breu curs sobre tècniques de dibuixdestinat a mestres d'EGB.

La idea més interessant que ens donàMaria Tous (professora d'EGB especialitzadaen plàstica) fou la de que tots els materialsserveixen a l'hora de treballar el dibuixamb els nins: coses tan diverses com els pol-vos de rentar, el mistol, les bosses de fems,els papers de caramels, caixes de sabates,etc. A més, poguérem també experimentartotes les tècniques que havíem après teòri-cament i plantejar dubtes. .

El programa va ésser el següent:1.- Etapes del dibuix infantil.2.- Aspectes significatius del dibuix.3.- El color: -Creació del color

-Classificació del color-Etapes de la concepció del co-lor.

4,- Tècniques de dibuix: - ceres- temperes- tintes- guixos- llapis de colors- retoladors -

5.- Creativitat6.- Programació i metodologia.

Esperam que l'any que ve na Maria puguitornar per ensenyar-nos altres tècniques no-ves.

Maria Bel Sancho

Flor de Card

Bolletf-revista del Card, Centre Culturalde Sant Llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant Llorenç, 36.Telèfon: 569119.Maig de 1985.Número 106.Dipòsit legal: 765-1973.Edita: Centre Cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra).Director: 3osep Cortès i Servera.Consell de Redacció: Felip Forteza

Guillem PontGuillem QuinaGuillem SolerMiquel Sureda

COL·LABOREN

Portada

APAJosep Cortès

Antoni SansóCaterina MesquidaGuillem QuinaRamon RossellóMaria Calmés

Estudi realitzat aí cur-set de laboratori enblanc i negre que diri-geix n'Andreu Negre,damunt una fotografiade Felip Forteza.

346

12\I457S9

1018

AjuntamentCrònica InformalEspipelladesSa PuntaL'OTANA XarlotL'EscolaHistòriaBatecSi lleu...ComptabilitatBatecSMOEPoesiaPoesiaCòmicXorradesSant Ll'orenç, ahir

Antònia ServeraMaria Bel SanchoHilari de CaraGuillem FemeniasLlorenç ArtiguesLlorenç RamisGuillem Pont

NOTA

Els articles apareguts en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels seus pro-pis autors.

10111313161720

Espìpclladcs FLOR DE CARD -12- (96)

MaJdament el Cardassar no jugàs sa lligueta d'ascens, dia 17 de maiges bâtie va convidar a sopar a tots es qui estan més o manco relacio-nats amb so club, i no ho va fer -segons va afirmar- perquè el votas-sin a ses municipals del 87, sinó perquè és així de xulo.En haver acabat, panxa plena, quan se va aixecar per donar ses grà-cies a Sa Guàtlera per haver fet es sopar i an es forn per ses ensaima-des, en Mauri, que també hi era, li va enflocar aquesta:"Si sa Guàtlera ha posat es sopar, es'forn ses ensaïmades i es Consell

ses olives, ¿idò què pûtes has pagat tu!?"I, naturalment, tothom va esclafir a riure.

Ses coses són així com són encara que surtin amb un parell de mesosde retràs.¿A voltros vos pareix lo seu que l'any passat una partida de llorencinshi posassin ses mans i s'Ajuntament es duros per fer vestits an es cen-turions i enguany no els hagin llevat sa pols per fer-los sortir?Si això es sa manera que tenen de recuperar ses tradicions estam benarreglats!

1 Com que ets actuals poders autonòmics reconeixen que es qui signaaquesta pàgina se dedica habitualment a sa premsa, en es ple del Par-lament que tractà sobre Sa Punta de n'Amer el segueren amb sos al-tres periodistes ciutadans i forans i li donaren tot tipus d'informació.Cosa que no succeí amb en Miquel Falera, que, encara que temps en-rera fos diputat i batle i actualment regidor, no li va quedar més re-mei que mesclar-se amb so cabrum esquerranòfil llorencí.I es que aquests càrrecs polítics al cap i a la fi només són de tempo-rada, i es qui avui comanden es poble demà seran ciutadans rasos comnoltros.

En es "Diano de Mallorca" de dia 23 de maig varen publicar que unacasa catalana feiacomptes organitzar guerres de mel i sucre -ambbales de gelatina vermella- p'ets executius que se vulguin treure s'es-tresca força d'escopetades.¿Que trobau si els proposàvem que muntassin una sucursal per deversSa Carbonera i que hi fessin anar es nostros polítics locals cada diu-menge?¿Vos pareix que els espassaria sa ràbia si se fessin s'il.lusió que secarregaven es contraris?

Es seus collons quina passada sa d'en Sebastià Serra en es Parlament!Resulta que en Jeroni Saiz, quan va sortir a exposar sa seva posturasobre Sa Punta, per reforçar es seus arguments va llegir una informa-ció publicada a un diari de Ciutat. Quan li va tocar es torn de rèplicaan en Sebastià, li va aconsellar que, si volia estar enterat de ses co-ses, no només havia de consultar sa premsa ciutadana, sinó també esmonografies com es que va publicar Flor de Card. ^¿f -^ ^«.Com és natural, en sortir el vàrem convidar a beure.

Arrel d'es darrer congrés d'Unió Mallorquina en es qual, segons pa-raules d'es seus líders, s'ha revaloritzat es concepte de "nacionalis-me", s'apotecari de Sant Llorenç, en Justo Pérez Sánchez ha entrata formar part d'es Consell Polític d'es Partit.Amb aquest nou fitxatge per sa causa d'es Paisos Catalans, idò, esnacionalistes podem dir que estam d'enhorabona.

According to the results of the last Corporation plenary, the leaders of the candi-datures will judge the oppositions for the tourist information office.

E the seven languages little bird doesn't give them a hand...

jyACJT^

Poesìa FLOR DE CARD -13- (97)

H¿¿OA¿ de. Cofia ¿ó un ' peAi> onatge, benconegui peA tot¿ aque.tl¿ que. daM.eAcane.ntkejn pa&&at peA l'Institut de. Manacor, onexetcex-x com a pno^e^àoi de. titeAotuAaespanyola.

VaAH.eAcune.nt ho pabticat <¿JL JUU-bie. de.poeme¿ "L'e¿paÁ deJL Se.ngloA", a ¿a.c.ol.¿e.cc¿ó T¿a de. So. Rea¿.

ELt> -óeuó poeme¿, d¿n¿ ¿o ¿èva ¿enc¿-££a. e¿tAu.ctuAo, aconóegue-txen navegan.peA ct¿n4 ¿e-á m¿ó g^o-o-óeá on¿4 cíe £a moA.E£á ¿eoo outoM pne.{leAÁ¿¿> &ón C. R¿ba,Pe^e Gx¿mf(e^ieA., ElLLot, Kava¿¿á, ValeAy,PetfioAco, R¿£fee, e/tc.Poio: E£ W-cnóion o. ¿a. mà

i. a. V aWia.xampant/ cátala..

URBINO

"Això és Catalunya1' dici recolzada al bastiment mires els turons verdsPassen tres caces metàl·lics. Jo sostencun llibre. "Això és Catalunya" dic:lent, pacient; com una formigaun contadino puja increíblesrampes amb el seu tractor.El sol entra i les natges se't tornenrosses. "Saps" dius,"el comte Federico di Urbinoes feu llevar mig nas per veurel'altra cara del món, chebello naso".

Tens natges de préssec.I llavors et gires i dius:"M'agraden tant els desconeguts.Són tan educats:et deixen passar davantet donen el vostè.Quan arriben a casatornen bugaderes i delinqüents,espècies zoològiques".Et vesteixes cantant."Saps" dius.

Hilari- de Cara

CORRENTS ERRÏVOLS DEL LLIMI DE L'ARENA

VII quan tupronuncies els noms dels amants, ressinó les endolades pedres et responamb mortuori accent de gessaminsi lliris estantissos.

Hilari de Cara

MANIFEST

Mirem Lailàara som aquí,

m'enfront amb els desitjós,estic neguit,som com llim de caragolquan em fonc dins el fred d'aquest diajo, Lailà, (envellutat;tu ho saps!som dèbil, senzill,quasi ridículperò em vull així;

mir el vent Lailà,i també sent els colorsi em dibuix un món,i a vegades em fas sentir imbècildavant la rutina diària del mai acabar;mir altres cossosaltres gests,i tot em pareix més sensual més eròticmés viciós, -per dir-ho com els viciosos-peròacabat el desig torn a ca-teva, tornal ten llençol, a la teva infantesai em sembla morir!

Guillem Femenias

ELECTRICITAT DE L'AUTOMOBILTelèfon 569067 * SANT LLORENÇ

SO ,ER »« PONT

Carrer Nou, 35 T.569310 SANT L L O R E N Ç

FLOR DE CARD -1fr- (98)

SAçXJ lA

Amb una absència notable de diputats esva debatre, en el Ple del Parlament de dia22 de maig, la Proposició de Llei a la qualel PSM i el PSOE demanaven que Sa Puntade n'Amer fos declarada Àrea Natural d'Es-pecial Interès. Degut a la importància queel tema té per al nostre poble, entre el pú-blic s'hi trobaven prop d'una dotzena de llo-rencins, majoritàriament simpatitzants delspartits que havien presentat la proposició.Vegem una síntesi dels arguments que vautilitzar cada grup per defensar la seva pos-tura:

Per a Sebastià Serra, del Partit Socialis-ta de Mallorca, que va obrir el torn d'inter-vencions, les mobilitzacions populars comen-çaren arrel de la pintada que feren a Sa Co-ma -els autors de la qual foren entrevistatsper Flor de Card a la revista de l'agost del84-, i l'han duita a terme principalment elGOB, Flor de Card i el PSM. Opinà que sis'aprovava la proposició no solament se'nbeneficiaria el poble de Sant Llorenç, sinótota Mallorca i únicament hi perdrien unespersones que ja han urbanitzat massa ter-res. Va ésser del parer que s'havien de man-tenir els limits esmentats a la proposta ique calia aturar la degradació del pinar mit-jançant una neteja a fons. A una insinuaciódel Conseller d'Ordenació del Territori Jero-ni Saiz sobre les indemnitzacions que hau-rien de pagar als propietaris, li responguéque havien d'ésser els tribunals, en tot cas,els qui haurien de dir si hi havia res que pa-gar o no, que el demés era fer suposicionsgratuites.

En Paco Triáy, del PSOE va fer una micad'història d'ençà que fou aprovat el Pla Par-cial de Sa Coma i sa Màniga, l'any 1968, iva recordar que l ' informe que al respectehavia elaborat l'INESE per encàrrec de laConselleria recomanava la no urbanitzacióde sa Punta. Féu notar als assistents que enJeroni Saiz era un dels redactors de l'actualprojecte d'urbanització i que, per tant, noera extrany que li donàs suport.

En nom del Govern va intervenir en Jero-ni Saiz, que va ésser l'únic que va xerrar encastellà, i també va fer un poc d' històriadel 67 ençà. Va dir que el Pla Parcial haviaestat aprovat sense oposició -cosa que fouqualificada de sarcasme per en Triay- i queni l 'ICONA ni el Consell General Interinsu-lar havien inclòs Sa Punta a l 'inventari depaisatges a protegir que havien fet a comen-çaments de la dècada dels vuitanta. Af i rmà

que se n'havia començat a parlar en el pro-jecte de Normes Subsidiàries, però que nin-gú no havia demanat cap tipus de proteccióespecial. Quant al camp de golf va assenya-lar que obeia, en part, als desitjós d'unsquants hotelers, tal com li havien comuni-cat a una reunió que mantingueren junta-ment amb el Conseller de Turisme. Conclo-gué dient que corresponia al Ple la decisióde si calia aprovar la proposta Íntegramento si convenia atracar postures.

En Jeroni Alberti", portaveu de Unió Ma-llorquina, insistí en les conegudes tesis del"creixement possible", compatible amb ladefensa de la naturalesa i ressaltà una vega-da més que el seu partit estava en el cen-tre polític. Argumentà una sèrie de raonseconòmiques -no ecològiques- que desaconse-llaven la urbanització, i acabà 'dient querecolzaria la proposició de Llei.

A l'hora de les votacions tots els partitsestaren d'acord en aprovar la Proposició talcom s'havia presentat, de manera que arauna comissió integrada per 5 membresd'Alianza Popular, 5 del PSOE, 2 de^ UnióMallorquina i 1 del PSM se l'estudiarà i hiintroduirà les esmenes que cada grup consi-deri oportú. Finalment, a darreries de juny,es farà un altre Ple per aprovar o rebutjardefinitivament la Proposició de Llei.

Esperem que les optimistes prévissionsque avui per avui es destrien es puguin man-tenir una vegada la comissió hagi estudiatel projecte, i Sa Punta de n'Amer resti pres-servada de tot tipus d'urbanització.

Josep Cortès

FLOR DE CARD -15- (99)

La ProposicióA la Mesa del Parlament de les Illes Balears:

Els grups Parlamentaris Esquerra Nacionalista(PSM) i Socialista, d'acord amb el que establei-xen els articles 121 i següents del ReglamentProvisional del Parlament de les Illes Balears,presenten la següent Proposició de Llei de Decla-ració de Sa Punta de n'Amer, del terme municipalde Sant Llorenç des Cardassar com a Àrea Naturald'Especial Interès.

Palma, a l d'abril de 1985.

El portaveu del grupEsquerra Nacionalista

Sebastià Serra

El portaveu del grup par-lamentari Socialista.

Francesc Triay

LLEI DE DECLARACIÓ DE SA PUNTA DE N'AMER DE SANTLLORENÇ DES CARDASSAR COM A ÀREA NATURAL D'ESPE-CIAL INTERÈS.

Exposició de motius:

La Punta de n'Amer està situada entre unes zo-nes de gran saturació urbanística, que a l'estiutenen una gran concentració d'habitants cada unad'elles, i ha esdevingut l'únic espai verjo pera l'espaiament de la població, de tal" manera,que es pot considerar el "pulmó" d'aquestes con-centrracions turístiques.

Es fa necessària la conservació de Sa Puntade n'Amer per poder compaginar l'economia turís-tica de la zona i la conservació de l'espai natu-ral que resta.

Respecte als valors naturals de sa Punta den'Amer, que són prou importants. La vegetació ésla característica de la Mallorca del sud-est. Elsivinar que hi trobam és dels pocs que queden aMallorca. Es també important el garballó. Tambéhem d'assenyalar l'existència del pinar,, d'unes70 quarterades, amb un grau de conservació ade-quat.

Si als valors ecològics i a la problemàticade 1'Ordenada del Territori.de la zona hi afe-gim els valors paisatgístics, la protecció d'a-questa zona es fa encara més necessària.

Per tot això i a l'ampar del que es disposa ala Llei d'Ordenació i protecció d'Àrees Naturalsn'Especial Interès.

Disposam:Article 1:

Es declara Àrea Natural d'Especial Interèsl'espai situat dins el terme municipal de SantLlorenç des Cardassar anomenat sa Punta de n'A-mer, a tots els efectes prevists a la Lleid'Ordenació i Protecció d'Àrea Natural d'Espe-cial Interès.

Article 2:

Aquesta àrea comprèn la zona entre l'Avingudacentral de Sa Coma (d'es Fassers), carretera deSa Coma a Cala Millor, el límit del projected'urbanització aprovat definitivament el21-III-1983 i fins la mar.

Disposicions transitòries:

El règim urbanístic transitori al sòl no urba-nitzable d'Especial protecció fins a l'aprovaciódel Pla Especial de Protecció previst a l'arti-cle 5 de la Llei d'Ordenació i Protecció d'ÀreesNaturals d'Interès Especial serà el següent:

A tota l'àrea aplicaran les determinacions es-tablertes en el Pla Provincial d'Ordenació. deles Balears aprovat definitivament el 4 d'abrilde 1973 per als Elements Paisatgístics Singulars.

Disposicions Finals:

Primera.- Hom autoritza el Govern de la Comu-nitat Autònoma per a dictar les disposicions ne-cessàries per a l'aplicació i desenvolupamentd'aquesta llei.

Segona.- La present Llei vigirà el diasegüent al de la seva publicació al Butlletí Ofi-cial de la Comunitat Autònoma.

BANC ESPANYOL DE CREDIT

BANESTOLa major empresa bancària d'Espanyaal seu servei.

AUTOESCOLACARDASSAR

Ensenyam teòrica així" com toca.

Ah! I també a posar sa quinta.

major, 22

El Còmic FLOR DE CARD -16- (100)

f

<*i

N »^

coo

oo

Sflï

*9Á

*

O •

O

Q

PA

VO

;;.**

«%

«*%

«'..

'í.

£<

>•*

>.»

<^i

^íB

«**

v»*'

*Pu'

íi«%

o«J°0'

IP

'

ï!«'.rv

V.

s >' O < K I S

Si lleu., FLOR DE CARD -18- (102)

1 2 3 4 8 910

SOPA DE LLETRES

A L A R O C

AS

ÇT

R C RT A R

IV

C L GA A SD G FR O C

A RN A

ST

AP

NE

D A DL L E

AIBN

A L

SS

E M ET S RA N AV U NO J T

A AI FN RE AM NE CN A

R XT SO OS NZ SR EE RM VV EQ RS A

Mirau si dins aquesta sopade lletres hi trobau els -noms de deu pobles de MaHorca.

MOTS CREUATS

HORITZONTALS.- 1.-Negació. 2.-Cadascun dels membres d'un -animal que li serveixen per a aguntar el cos u pere a caminar.3.-Adorna. ^.-Verema. 5.-Cuiner en cap. Que gaudeix de bonasalut. Teca. 6.-Orifici posterior del canal alimentari. Noli. 7.-Entre els turcs, el qui exerceix un comandament. Establimentde caritat on s'allotja gent desvalguda. 8.-Violenta irritaciócontra algú o alguna cosa. Cinquanta. 9.-Inclinació o afecció vi-va enversa una persona o cosa. lO.-LLengüa d'... .

VERTICALS.- l.-Títol del sobïrà de Pèrsia 2.-Artèria. 3.-Excusaque hom dóna per defuigr d'alguna cosa. ¿f.-Cossi. Nom dedona. 5.-Boda. Propietari. 6.-Divan. Al rev. Símbol del coure.7.-Altar. Pinyol. Consonant. 8.-Guia. 9.-REfugi. lO.-Sfmbol delCenturi.

En una finca de forma quadra-da hi ha quatre cases (assenya-lades per quadrats) i quatre pous(assenyalats per cercles), com esveu en la figura ¿Com el divi -diriem en quatre parcel·les igualsde manera que en cada parcel·lahi hagi una casa i un pou?.

ENDEVINALLA

De dia està encarnadai de nit boca badada.

DDn

Doo

00

FUGA DE VOCALS

B T_ Q_ _S T_MPS L_ PSS_

R_M_G_NT D'_LT_R _N _LT_R,

D_ 3_V_ -P_C_ M_SS_,

R 3 N P T P C R .

SOLUCIÓo o ?(D Q.s «ï'?3 n

O -o

12•o 3

<T> (Dn i/iCU <£

Iff "•!•m w

Mx i>- vi

'SL r+r-* nSí 3(D c/>

-n nrC ">O c~t» 3f cu

S |< S.o £n>(S>

mZom<

O> n

%-li^ </>(u

> X

> z m <— o c TI m o

> ?0 > (yi 50 rn 13

S > ui rn O O Z

O > Z > 2 O H O

7Ì C« Q > /O >

r - r > o >r — oo >

H m

s:oHcyi

O50mC>HC/1

%l > H » >

on> r<~> rn-n Jo >> rn H 50z r m o>5omT3mb ' 1 o>ns z

> O Z > 5 Q T i > r - « <oo H''

> ? 3 r n < 5 a r n o o Z O ^ X

z>o<_l

H

Z

FLOR DE CARD -19- (103)

nseU Insularen Cultura i Esports

Les activitats del CIM en matèria cultural sónnombroses.De forma directa realitza una labor Important de difu-sió cultural per mitjà del Teatre Principal i de la Bi-blioteca artesana, I a través de la xarxa de bibliote-ques i de la tasca d'ordenació d'arxius municipals.A més de tot això, Impulsa I fomenta totes aquellesactivitats orientades a l'ensenyança i a la difusió dela nostra llengua.Promociona els estudis universitaris, per una banda,col·laborant amb la Universitat de les Illes Balears, Iper altra, mitjançant el sonsteniment de:La UNED (Universitat Nacional d'Educació a Distàn-cia).L'Escola Universitària de Treball Social.

El Consell Insular de Mallorca participa en:El Patronat Orquestra Ciutat de Palma.Organitza la Trobada de Bandes de Música que cadaany se celebra a un poble diferent de la nostra illa.Manté la tradició de la festa de la Beata que se cele-bra a Palma.Ajuda aquelles entitats que, de manera preferent,propaguen la cultura I també les manifestacions cul-turals de reconegut prestigi com els festivals dePollença, Deià i Valldemossa.

En relació a l'esport intervé de forma decisiva enl'elaboració del Pla d'Instai.lacions Esportives en

els municipis.Fomenta la iniciació en tot tipus d'esport de la pobla-ció infantil i juvenil I proporciona als col·legis i enti-tats material esportiu.També organitza, patrocina i promociona tota classede proves que promouen la pràctica de l'esport al ma-teix temps que en mantenen l'Interès.

Entre totes aquestes iniciatives destaquen coma actuacions directes del Consell Insular de Mallor-

. ca, l'Escola a la Mar i l'Escola de Pilota, dedicades al'ensenyança d'aquets esports i destinades als In-fants de tot Mallorca.

'fámbvM tfnbuJa/i

<fa 'MaMofica,c/. Palau Reial, 1

LLIBRES I PAPERS

^

Silenci, 7MANACOR

* MATERIAL FOTOGRÀFIC* ARTICLES DE LABORATORI* FOTOGRAFIES DE

MARGALIDA MOREY

Tel

General Mola, 11-E(Baix de's Cos)

554078 MANACOR

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -20- (104)

GRESCAMajoritàriament vestits "de clar", màne-

gues arremangades, espardenyes d'espart quecobrien els peus nus, la mar... de segur eraa l'estiu o aprop.

Les sombres ens mostres que el sol co-mençava a colgar-se.

La botella que mostra en Llorenç Bauçà"Cosme" i els semblants de tots els altresassenyalen clarament la gresca, aquests ins-tants de felicitat que pot proporcionar la co-sa més insignificant, un acudit més o menysbanal o el simple fet de deixar-se retratar.

S'intueix una gresca sana, d'aquellesd quesortosament gairebé tots els humans conei-xen: el r iure d 'un no-res amb altres.Tem quede cada dia que passa és més extrany això"de riure d'un no-res amb altres"; potsers'han de donar tota una sèrie de condiciona-ments perquè això succeeixi.

D'una banda l'esperit ha de restar, alman-co per uns moments, net de limitacions -ai-ximateix ben humanes- com records trists,enveges, preocupacions, mals-de-cap per allòque consideram indispensable... i tot el llargetc. que s'hi vulgui afegir. Suficientmentnet perquè una cosa, un fet o una concatena

ció sigui capaç eri un moment d'agermanarun grup -més o menys nombrós- amb el vin-cle de la rialla fresca, espontània, vital.

Pens que amb tot mereixement és aques-ta una estampa del Sant Llorenç d'ahir; unaimatge també perduda perquè, si és possibleencara avui l'agrupament de tretze bergante-llassos i si també ho és la possibilitat deque facin una rialla fresca d'un no-res -repe-tesc de cada dia cosa més improbable deque això pugui passar-, el que ja no és possi-ble (dissortadament?) és que això ocorreguésen el mateix marc.

Avui, a l'estiu, a voramar no és possibleaquesta gresca, car en el millor dels cassos,a l'altra banda de la cámara hi hauria gentextranya, que parla altres llengües que mira-ria amb curiositat o desafiament, i que sem-pre despullaria la imatge d'aquesta esponta-neïtat que la fa irrepetible.

És evident, una vegada més, que el SantLlorenç d'ahir mostra coses que s'han de su-perar, d'altres que s'han d'oblidar i d'altres-com aquesta- que ben bé es fan enyorar.

Guillem Pont