fitxa tècnica

Títol: No et diré el que vols sentir

Dramatúrgia: Helena Codorniu

Direcció: Gerard Nicasi

Intèrprets: Xavi Álvarez, Padi Padilla i Anna Prats

Escenografia i vestuari: Helena Torres

Comunicació: Anna Brullet

Fotografia: Marta Balaguer

Espectacle en català

Durada: 80 minuts

Estrena: 21 d’abril de 2017

al Centre Cívic Parc Sandaru,

Contacte: 675109036

http://www.helenacodorniu.com/no-et-dire-el-que-vols-sentir.html

sinopsi

En Tomàs col·lecciona desenganys amorosos. Després de cada fracàs sentimental s’enamora d’una dona ben diferent a la seva parella anterior, convençut que així

no ensopegarà dos cops amb la mateixa pedra. Prova sort amb dones de caràcters i personalitats antagòniques, però les seves relacions sempre acaben com el

rosari de l’Aurora. Què deu fer malament?

l’estrena

No et diré el que vols sentir s’estrenarà el proper divendres 21 d’abril de 2017, a les 20:30h, al Centre Cívic Parc Sandaru com a resultat d’una residència Kinètic 2017.

l’equip

autora i director

Helena Codorniu

Dramaturga i directora teatral

Llicenciada en Periodisme per la UAB, violoncel·lista, i màster en Estudis Teatrals per l’Institut del Teatre.

També ha rebut formació dramatúrgica a l’Obrador de la Sala Beckett.

Autora i directora de diverses obres de teatre breu, com ara El transportista d’orgues (Sala Beckett, 2012), Equilibris (Sala Beckett, 2013), A primera Vista (Els 10 minuts del bar de Beckett, 2014), Rowenta (Sala Beckett i La Seca Espai Brossa, 2015), Lletania (Assajar és de covards, Teatre Tantarantana, 2015), El pis turístic (Microteatro Barcelona, 2016) i Refugis (Festival Píndoles 2016). A més, és coautora de l’obra Simfonia de silencis, estrenada a La Seca Espai Brossa el novembre de 2015, sota la direcció d’Hermann Bonnin, i publicada per Arola Editors. També ha dirigit l’obra Olvida los Tambores, d’Ana Diosdado, amb el grup de teatre La Teatral, estrenada el març del 2012 al teatre de La Soci (Associació de Personal de La Caixa). Pàgina web: www.helenacodorniu.com

Gerard Nicasi

Director teatral i dramaturg

Llicenciat en Art dramàtic (direcció i dramatúrgia) a l’Institut del Teatre de Barcelona (ESAD). També ha rebut formació a l’Obrador de la Sala Beckett.

Ha escrit i dirigit nombroses obres de teatre. Entre elles, ESTIGMA (Espai Tísner. Barcelona. Abril de 2010); COSES QUE MAI EXPLICAREM (Espai Tísner. Barcelona. Febrer 2011), seleccionat a la MOSTRA DE TEATRE DE BARCELONA celebrada al Teatre del Raval, i Ningú et va dir que fos fàcil. (Grec 2016 Festival de Barcelona. Coproducció del Grec 2016 i del Jove Teatre Regina. Juliol 2016 i Novembre 2017), de gira per Catalunya. També ha dirigit LA NOCHE DE LOS ASESINOS de José Triana. (Jove Teatre Regina. Juny 2013); CÈL·LULES T de Michael Kearns. (Sala Porta 4. Setembre 2013; 1714. Crònica d’un setge de Macià G. Olivella (Jove Teatre Regina. Setembre 2013), entre d’altres.

intèrprets

PADI PADILLA Actriu i pedagoga teatral

S’inicia com a actriu en el món del teatre infantil amb la companyia Teatre de la Nau. Més tard treballa amb Frederic Roda a l’espectacle infantil Grúmic, un somni de tardor. i amb la companyia Teatre a la Deriva amb Ja puc anar al cole. Posteriorment, entra a formar part de la companyia Comediants amb qui realitza muntatges de carrer i d’animació. Paral·lelament, treballa com a presentadora dels espectacles d’òpera de la companyia P.O.L.S. (Palcoscenico d’Opera Lírico Spinto)

Més tard, s’integra a la companyia Meridiano 70ymedio Teatro i presentarà a diferents sales de Catalunya i Espanya els espectacles Entre les ones. Virginia Woolf, paraula i vida, sobre textos de l’escriptora anglesa, el muntatge Simone , i La Espera.

Treballa amb companyia Teatre en l’educació. Projecte per a instituts d’ensenyament secundari (IES) que fa ús del teatre com a instrument pedagògic i de debat. Activitat on fa d’actriu i moderadora. Simultàniament, presenta a Madrid, l’obra El incorruptible de Helder Costa. Participa en dos muntatges de la Factoria Institut del Teatre: Feliçment, sóc una dona, adaptació de la novel·la homònima de M.Aurèlia Capmany i Serveis Públics. Amb la companyia Insectòtropics presenta l’espectacle Bouazizi i també el seu darrer muntatge Compra’m.

Darrerament ha estrenat com actriu: Simfonia de Silencis, de diverses autores (La Seca-Espai Brossa, 2015); Interior de Maeterlinck (La Seca-Espai Brossa, 2016) i Assassines de Núria Vizcarro (El Maldà, 2016)

Enllaç Videobook: https://vimeo.com/padipadilla

Facebook: https://www.facebook.com/padipadillaoficial

ANNA PRATS

Actriu, cantant i publicista.

Nascuda a Barcelona, es forma en interpretació, cant i tècnica vocal “voice craft” a l’escola Eòlia, amb professors com Josep Galindo, Victor Muñoz i Helena Cabo entre d’altres, així com amb classes particulars de cant amb la Mariona Castillo, i ha fet Entrenament Daulte amb Carme Poll i David Vert, i dansa clàssica i contemporània.

El deu darrer espectacle, a l'abril del 2016, ha estat El Camp, de Martin Crimp, fent temporada al Versus Teatre de Barcelona i, posteriorment, al TGB, i passant per teatres com Sala Trono i Teatre de Ponent.

Ha participat en obres de teatre com Quina Vida! (Boys Life), de Howard Kolder, dirigida per Roger Pera, fent temporada al Teatre Gaudí de Barcelona i a la Sala Muntaner. També ha participat a l’obra Demà coneixeràs en Klein, de Toni Cabré, dirigida per Ever Blanchet i representada al Teatre Gaudí de Barcelona, o Roba’m la cartera, d’Andreu Rifé, també en temporada al Teatre Gaudí de Barcelona. Ha participat en l’obra Un altre musical de Xavi Morató, amb direcció musical de Clara Peya, direcció vocal de Mariona Castillo i dirigida per Alicia Serrat, durant un any al Teatreneu.

En cinema, ha rodat el curtmetratge Triar, de Mireia Ibars, com a part del llargmetratge Ferida Arrel: Maria Mercè Marçal, sobre la vida i obra de l’escriptora, estrenat a la Filmoteca de Catalunya. Així mateix, ha participat en nombrosos curtmetratges: La bufanda verde, dirigida per Santi Lardin i Jesús Urzanqui, guanyadora del Premi del Públic de La Rioja; Tenemos que hablar, d’Ivan Casajús i Sergio Prieto; Paraules Amagades, de Lluís Arbós, amb Montserrat Carulla; i Secretos de Jesús Espín, produït per Escándalo Films. Darrerament ha rodat Pollo a la mandarina de Julian Waisboard, amb Edu Soto. Ha gravat un disc amb Andreu Rifé, amb qui ha co-protagonitzat l’obra Roba’m la cartera, que també dóna títol al disc.

Paral·lelament, també ha participat en teatre per a nens, fent Blancaneus al Jove Teatre Regina i gira escolar de teatre en anglès per adolescents.

Actualment prepara la seva propera obra de teatre amb la companyia La niña bonita, que s'estrenarà al Febrer a Barcelona.

XAVI ÁLVAREZ

Actor, pedagog i educador social.

Nascut a Barcelona, es forma en Art Dramàtic a l’escola Nancy Tuñón i es gradua en Tècnica Meisner, sota la direcció de Javier Galitó-Cava. Complementa la seva formació amb professors com Boris Rothestein al Col.legi del teatre i amb Javier Daulte a l’obrador de la Sala Beckett, entre d'altres.

Director i actor de El Camp, de Martin Crimp primer projecte de La niña bonita, de la qual és co-fundador. Fent temporada dos cops a Barcelona, a Versus Teatre i Teatre Gaudí, i passant per Nau Ivanow, Sala Trono, i Teatre de Ponent, aquest 2016.

Anteriorment, a Círcol Maldà amb Rojo o Negro, obra de diferents dramaturgs entre els quals Marc Rosich, Lluisa Cunillé, Blanca Bardagil, Victoria Szpunberg... Abans d'això va estar a la Sala Beckett amb Este no es un lugar adecuado para morir, d’Albert Boronat, i dirigida per Judith Pujol, amb la companyia Obskené.

Va ser protagonista a Hamlet és mort, no hi ha força de gravetat, d’Ewald Palmetschofer, dirigida per Judith Pujol i fent temporada al Versus Teatre, amb la mateixa companyia. Durant les temporades 2009 i 2010, amb la Companyia Zerega va co-protagonitzat Danny i Roberta juntament amb Anna Moliner, sota la direcció de David Pintó, al Versus Teatre. També ha participat a l’obra El lloc equivocat, dirigida per Jordi Duran. Va encarnar el paper de Piu a l’obra Quina vida (Boy’s life) a la Sala Muntaner i el Teatre Gaudí de Barcelona dirigida per Roger Pera.

Ha format part durant anys de La Quadra Màgica, companyia amb la que ha actuat a espectacles com Pau? i Cabaret Pedrolo, a Barcelona (LLantiol, l’Anticteatre), i fent gira per Madrid (Sala Triángulo), Portugal, Murcia i Llatino Amèrica - Brasil, Buenos Aires...)

En cinema, la seva última feina ha estat de protagonista a Somos amigos, escrit i dirigit per Carlos Solano i premiat per l’ESCAC. El 2008 protagonitza el migmetratge A medio camino, de Tatiana Estrada, i el 2011 es coprotagonista a Migmetratge, de Roger Gual.

En televisió ha participat com a personatge secundari a diverses series de televisió de TV3 com El cor de la ciutat, Polseres vermelles i KMM. Ha treballat també en publicitat.

Té projectes propis de teatre familiar amb la companyia Sota Mínims Teatre

escenografia i comunicació

Helena Torres

Escenògrafa

Graduada en Escenografia a l’Institut del Teatre.

Durant els anys acadèmics ha participat en diversos projectes de la mà de directors i escenògrafs com Ramon Vila, Jordi Vilà, Quim Roy, Alfred Casas i Bibiana Puigdefàbregas assumint el disseny i realització d’espai, vestuari i il·luminació.

Ha participat en els espectacles Boira sobre el sena dirigit per Marga Parrilla; Bats&Clubs de Gerard Valverde; Der kuss, espectacle de dansa contemporània coreografiada per Daniel Fernandez, Les presidentes dirigit per Laura Batllori i Obsolescence amb la

companyia El eje.

Ha format part de la jove companyia Els McGregor teatre, amb la qual han estrenat Up all night – una adaptació del Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare- dins del festival Shakespeare’14 de Barcelona i l’AlmagroOFF’15. Actualment forma part de la Cia Voltäla amb qui ha presentat la comèdia gestual Vremya Musei al teatre Maldà.

Anna Brullet

Periodista i gestora cultural

Llicenciada en Periodisme i estudis en Antropologia Social i Cultural.

Col·labora amb diversos mitjans de comunicació com el Diari Ara i CTXT. Ha fundat revistes culturals comarcals com Final de Trajecte i Surtdecasa Vallès Occidental i és responsable de comunicació de la productora artística L'Embarral.

- Què venia després de casar-nos?

- Després... venia canviar-nos el cotxe, no?

- No era comprar-nos una segona residència?

- No, espera. Diria que tocava procrear.

- Procrear?!

- O era el moment de buscar un pla de pensions?

- I ho dius així. Procrear. Procrear, com si...

- No ho posava així, a la llista?

- Potser sí, però es pot dir d’una altra manera, no?

- Com en vols dir?

- No ho sé... Tenir fills, per exemple. O descendència. Un concepte, no sé, que soni transcendental.

- Doncs procrear em sona força transcendental, a mi.

- Però té una connotació animal. Dir-ne procrear és una mica salvatge, carinyo.

- I portar un fill a aquest món no et sembla bèstia?