fitxa 80 casa milà
TRANSCRIPT
FITXA TÈCNICA
Edifici Casa Milà o la Pedrera
Autor Antoni Gaudí (Reus, 1852-Barcelona, 1926)
Cronologia 1906-1912
Tipologia Civil
Materials Pedra, maó, ceràmica i ferro
Estil Modernista
Localització Barcelona
Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)
Va néixer a Reus. De petit va haver deguardar repòs al camp per una malaltiaarticular, i això el convertí en un granobservador de la natura. El 1869 es traslladàa Barcelona, on estudià arquitectura,obtenint el títol en 1878. Aviat varen morirla seva mare, el seu germà i la seva germana,deixant una neboda que sempre viuria ambGaudí, com el seu pare. Va treballar ambdiferents arquitectes i tallers. La sevaprimera obra important fou la Casa Vicens,iniciada el 1883 i acabada en 1888. Tambéconstruí El Capricho, a Comillas (Santander).
El novembre de 1883 fou nomenatarquitecte cap del temple expiatori de laSagrada Família, substituint a F. Villar, quehavia iniciat les obres l’any anterior. El 1885va fer-ne els primers plànols.
BIOGRAFIA DE L’AUTOR I ALTRES OBRES
1883, El Capricho. Edifici del marquès de Comillas a Santander
1887, Finca Güell,construïda per al quidesprés seria el seuprincipal mecenes i amic.En ells hi apareixen moltselements típics de Gaudí:
-Maons, ceràmica.-Ferro forjat-Elements mudèjars
Dragó alat
1886-89, construït dins el casc antic de Barcelona,al carrer Nou de la Rambla, prop del Liceu. Havia de ser la casa dela família Güell, enriquida amb la indústria tèxtil. És la primeraobra en la qual utilitzà materials costosos, com marbres, fusta Debanús, ivori i ferro forjat.
Palau Güell
Casa Botines a León (1891)
Palau Episcopal d’Astorga (1889-1913). Abandonà les obres al morir el bisbed’Astorga, amic seu, I l’acabaren altres arquitectes
1898-1900, Casa Calvet, Barcelona.(Carrer Casp, 48). Guanyà el premi del’Ajuntament del millor edifici de l’any.
1900, rep l’encàrrec del comte Eusebi Güell d’un projecte deciutat-jardí a la muntanya Pelada, als límits de Barcelona. Elprojecte s’abandonà, incomplet, el 1914. És el Parc Güell.
1900-1901Torre delBellresguard,Barcelona
1905-1907, Casa Batlló, Barcelona
A partir de 1914, Gaudí abandonà qualsevolprojecte, per dedicar-se només a la construccióde la Sagrada Família.
Xiprers amb coloms
La Sagrada Família el 1915
Interior i façana de la Passió, de Subirachs
L’any 1926, en plena construcció de la Sagrada Família, Gaudí va morir atropellat perun tramvia, als 74 anys.
Els anys de construcció de la casa Milàes va produir a Barcelona una crisi queva afectar a la situació política general ia la societat catalana en particular. Foula de 1909.
CONTEXT HISTÒRIC
Catalunya va viure l’últim terç del XIX una gran renovació cultural, reflectida sobretot enla literatura, la música, les arts plàstiques i l’arquitectura. Tot plegat formava part de la Renaixença, que va fer ressorgir els valors catalans,juntament al creixement de Barcelona per la indústria i el comerç. L’aparició del catalanisme polític fomentà un nacionalisme que s’estengué a tots elsàmbits. El 1888, Barcelona organitzà la primera Exposició Universal d’Espanya. L’Ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques que varen convertirBarcelona en una gran ciutat europea.
Barcelona va créixer en població i extensió, sobre tot a començament del
segle XX. L'aprovació del pla urbanístic de Cerdà (1859) unia el nucli antic
de la ciutat amb els municipis dels voltants. Així va néixer el passeig de
Gràcia que anava del casc antic al municipi de Gràcia. Aquest passeig es
convertí en la principal arteria de la ciutat, triada per la burgesia per
construir-hi les seves residències. Aquesta via el 1905 ja estava
llamvordada i il·luminada i hi varen començar a circular els principals
mitjans de transport.
CONTEXT HISTÒRIC
Pla Cerdà, aprovat el 1859. Consistia en una gran ret de carrers perpendiculars i paral·lels, on les illes tenien els angles tallats, formant xamfrans.
CONTEXT HISTÒRIC
Pere Milà era un important home de negocis de la
burgesia catalana. Juntament amb la seva dona Roser
Segimon, encarregaren a Gaudí que projectés la seva
casa en un terreny que havien comprat en una
cantonada del passeig de Gràcia. El Sr. Milà havia
quedat enlluernat per l'obra que Gaudí estava fent a la
Casa Batlló.
Casa Lleó MoreraDomènech i Montaner
Casa AmatllerPuig i Cadafalch
Casa BatllóGaudí
La mançana de la discòrdia
http://www.lapedreraeducacio.org/cat/index.htm
DESCRIPCIÓ FORMAL
Elements de
suport i suportats
Tot el pes de l'edifici se sustenta en un senzill i enginyós
entramat de pilars, columnes i bigues. Això permet
distribuir lliurement cada planta. Aquests es recolzen en
pilars i jàsseres (bigues que en sostenen altres).
(Veure pàg. web anterior)
Els materials són lapedra i el maócombinats amb el ferro(bigues de sostres iterres).També la ceràmica coma decoració.
DESCRIPCIÓ FORMAL
La façana és una estructura autònomaconnectada a l’edifici amb bigues i tirants deferro.
A les golfes l’estructura està formada perarcs catenaris de maó.
DESCRIPCIÓ FORMAL
L'edifici és format per duescases adossades amb accésindependent, ques'organitzen als voltant dedos patis que proporcionenaire i llum als diferents espaisinteriors.Té dues façanes.
Carrer de Provença
pati circular
pati ovoide
Passeig de Gràcia
entradaprincipal entrada Provença
Espai exterior i interior
DESCRIPCIÓ FORMAL
La façana és completament ondulada per la qual cosa dóna la sensació de moviment constant, ja que,degut als les entrades i sortides de les seves ones es percep diferent en moments diferents, segons lallum. El que es veu és pedra i ferro als balcons, juntament amb ceràmica en llocs concrets.
Portes, finestres i balconssegueixen el ritmeondulant de tota lafaçana, la qual ésindependent del cos del’edifici.
DESCRIPCIÓ FORMAL
És com una escultura abstracta monumental
Façana contínua, eludeixangles característics deles cantonadesbarcelonines
Ritme marcat perl’horitzontalitat
Pedra calcària delGarraf i de Vilafranca.
Les finestres són totesde diferent mida, fent-se més petites amesura que els pis ésmés elevat, degut al’augment de laintensitat de la llum.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Planta baixa
Cinc pisos
Golfesambterrat
Àtic fet d’arcsparabòlics irecobert ambtessel·les deceràmica blanca
Entresòl
Pis nomenatPrincipal (pelssenyors Milà)
Baranes de ferro forjat amb formesorgàniques que imiten alguesmarines, crustacis,cavallets de mar i gavines
Garatge, anticipat al’època
DESCRIPCIÓ FORMAL
L’edifici té dos celoberts que aporten ventilació i llumnatural a l’interiorAl seu voltant s’articula la distribució de les plantes,compartimentades de manera irregular, produint-sehabitatges amb cambres poligonals. El mobiliari s’hihagué d’adaptar.
Escala principal, que donava accés al pis de lafamília Milà. Columnes de pedra i originalscapitells recorden formes naturals, i elssostres, ondulats, recorden l’interior d’unacova. Parets i sostres estan pintats ambmotius vegetals (florals)
La sevaconstrucció esbasa en 270 arcscatenaris de maópla de diferentalçada per així nohaver d’utilitzarbigues
L’ESPAI GAUDÍamb exposiciópermanent on espresenta el contexthistòric i biogràfic deGaudí
Arcs catenaris: forma de cadena suspesa pels extrems i girada al revés. Les càrregues es reparteixenper igual sent l’arc una estructura resistent per ella mateixa.
Les golfes formen una planta continuada,sense columnes ni parets. Els arcs generen uncanvi de l’espai constant, i semblen inspiratsen les costelles d’un gran animal o d’un vaixell,o l’interior d’una cova.
Bosc de formes màgiques que en algun moment poden recordar elconjunt de peces d’un escaquer o un exercit de guerrers medievals.
Sortides d’escalesformes helicoïdalsque recorden granscristal·litzacionsvolcàniques
El terrat, esglaonat en diferents nivells
Coronació en forma de creu
Xemeneies iobertures deventilació
L'edifici no té la característica escala de veïns, de talmanera que només es pot accedir als habitatgesmitjançant l'ascensor o per les escales de servei
La planta és lliure, perquè l’edifici s’aguantasobre pilars i jàsseres, estructura que elimina lanecessitat de murs de càrrega. Els habitatgestenen cambres poligonals, cosa que obliga amoblar-los amb mobles adaptats a cada espai,dissenyats pel mateix Gaudí.(Veure “El pis de la Pedrera”)
És el millor exemple de l’arquitectura orgànica de Gaudí. Per evitar qualsevol nociód’uniformitat prescindí de la línia recta, cosa que li dóna aquest aspecte sinuós, ple demoviment, com si s’hagués modelat en argila. La façana és completament ondulada,recordant un mar de pedra que dóna la sensació de moviment constant, ja que, degut alsles entrades i sortides de les seves ones es percep diferent en moments diferents, segonsla llum. Se la considera una façana orgànica, amb gran poder evocador, que ha donant lloca moltes interpretacions. Per a molts és com una escultura gegant.
La seva forma ondulantpot recordar l’onatge delmar Mediterrani o evocauna naturalesa demuntanyes, de penya-segats o de roqueserosionades, dunes deldesert…
També una granescultura abstracta
INTERPRETACIÓ
La Pedrera va ser l’última obra civil de Gaudí. La influència del món natural es trobapràcticament en totes les seves obres, però fou en la Casa Milà on aquesta es plasmàmés clarament. En ella hi trobem la mutabilitat i perfecció de la natura, com hem vist,juntament amb la tècnica més avançada i la llibertat estètica més atrevida.Gaudí va fer un edifici totalment ondulat, que palpita com un ésser viu, que es convertíen un dels monuments més importants i controvertits del segle XX.Les formes corbes i els llocs de llum no eren només elements decoratius, sinó que al’interior els utilitzà Gaudí per donar funcionalitat a l’edifici, destinant a pisos de lloguer.Al voltant dels patis interiors, que il·luminen i distribueixen les estances, Gaudí hi ideàuna innovadora estructura de columnes i bigues que, al no tenir murs de càrrega, vanpermetre disposat lliurement de l’espai.
INTERPRETACIÓ
«Ave (Maria) Gratia plenaDominus tecum»
La Casa Milà responia també a la profunda religiositat de Gaudí. El projecte inicialdisposava col·locar un gran conjunt escultòric a la part superior dedicat a la Mare de Déude Gràcia, de la qual l’edifici feia com una gran base de pedra. El fort anticlericalisme del’època (Setmana Tràgica, 1909) va fer que els propietaris decidissin eliminar lesreferències religioses de l’edifici.
INTERPRETACIÓ
Cada bloc de pedra fou tractatindividualment. Els detalls erenconsiderats fonamentals. Les xemeneiesevoquen un món fantàstic d’inspiraciómedieval... Tot plegat és el resultat de ladesbordant imaginació del seu autor.
INTERPRETACIÓ