Fites de lexploraci espacialEls temps anticsLsser hum sempre sha sentit atret pel firmament. Els nostres avantpassats van adonar-se aviat que els astres es movien pel cel amb regularitat. Van aprofitar aquest coneixement per orientar-se i dividir el temps en dia i nit i les quatre estacions. Aquest calendari rudimentari va suposar un enorme pas per les primeres cultures i civilitzacions. Des daleshores la humanitat va saber quin era el moment ms adequat per sembrar i recollir els fruits de les collites. Els homes primitius van pintar constellacions com lssa Major o Menor a les coves on vivien. Tamb, van aixecar monuments de pedres, anomenats meglits, que assenyalaven grans esdeveniments espacials: solsticis, equinoccis o eclipsis. Algunes daquestes construccions prehistriques han arribat fins els nostres dies. s el cas de Stonehenge a Anglaterra i Carnac a Frana. Stonehenge, que la podeu veure a la imatge, es va erigir en diverses etapes entre els anys 2.200 i 1.600 a.C.

Els egipcisNo noms Europa sinteressava per les estrelles. Els egipcis, una civilitzaci que es va estendre a la riba del riu Nil fa milers danys, van elaborar un calendari astronmic al voltant de lany 2.500 a.C. Tan precs era que avui dia emprem un de molt semblant. Lorientaci dels temples i pirmides cap a determinats estels prova de nou linters de lantic Egipte pel firmament. Entre daltres motius, van construir-ne alguns per predir les inundacions del Nil i linici de les estacions. Per si no hi hagus prou, una de les principals divinitats egpcies era Ra, el du del Sol.

Lpoca clssicaLpoca clssica comprn dues grans civilitzacions humanes, la grega i la romana. La nostra societat ha rebut una forta influncia de totes dues. Es pot dir que la nostra cultura s filla daquesta poca. Penseu tan sols que tant el castell, el catal, el gallec o litali, entre daltres, sn llenges hereves del llat, lidioma que parlaven els romans.

http://eplion.blogspot.com

Com no podia ser daltra manera, els grecs van observar molt la volta celest. La observaven, sobretot, per orientar-se en la navegaci. Al principi, creien que els planetes, el Sol i els estels giraven al voltant de la Terra: havia nascut el sistema geocntric. Noms lastrnom Aristarco de Samos (segle IVIII aC.) va sostenir que era a linrevs, que era la Terra i els planetes els que giraven al voltant del Sol. Per tothom va ignorar el sistema heliocntric. Tot i lerror dels grecs, tamb van aconseguir grans xits. Erstotenes va demostrar que la Terra era esfrica i no plana. Si a lantiga Grcia la cincia i les arts van esdevenir claus a la seva civilitzaci, no va passar el mateix amb Roma. Roma va nixer al segle VIII abans de Crist i va caure a mans de pobles estrangers a lany 476 d.C. Durant aquest perode, els romans van copiar molts coneixements dels grecs. Lgicament, tamb dades del cosmos. Per exemple, van conixer pels grecs lexistncia dels planetes que es veuen a simple vista. Noms van posar-los els noms dels dus romans, els quals tamb els havien plagiat dels grecs.

Lastronomia fora dEuropaAmb la caiguda de lImperi rom al segle V sacaba ledat antiga i comena ledat mitjana. Ledat mitjana, que s lpoca dels castells, va ser un perode fosc per a la cincia a Europa i, lgicament, tamb per a lastronomia. El mn islmic va dur, aleshores, les regnes pel que fa a lestudi del cel. Grcies als rabs Europa va conixer molts escrits grecs que havien caigut a loblit. Mentre aix passava a Europa, a Amrica del Sud havien prosperat tres grans civilitzacions: la Maia, lInca i lAsteca. Els cientfics davui dia encara se sorprenen del que sabien els maies sobre el cel. A tall dexemple, noms assenyalar que el calendari que usaven era ms exacte que el nostre. Daltrahttp://eplion.blogspot.com

banda, limperi Inca, el ms important abans de larribada de Colom, va construir Machu Pichu. Aquesta ciutat, amb temples per adorar el Sol, est emplaada al cim duna muntanya de difcil accs, al Per.

El RenaixementDesprs dun perode poc fructfer per a la cincia, al segle XV Europa va viure lesclat de la ra com a eina per a investigar. Era el Renaixement, un perode dins una etapa ms gran anomenada Edat Moderna. Si la caiguda de lImperi rom marca la fi de lEdat Antiga i linici de lEdat Mitjana, el desembarcament de Colom a Amrica, lany 1.492, dibuixa la frontera entre lpoca dels castells i lEdat Moderna. A comenaments del segle XV, lastronomia va encetar la seva poca daurada. Nicols Coprnic va rebutjar el sistema geocntric dels grecs i va proposar lheliocntric. Tampoc a ell, com segles abans al grec Aristarco de Samos, no se li va atorgar credibilitat. Per llavors va aparixer Galileu Galilei. Galileu va decantar-se pel sistema heliocntric perqu, el 1609, va construir un petit telescopi, el va dirigir cap a Jpiter i va descobrir quatre llunes girant al voltant del gegant gass. Fixant-se en el model jovi, va sostenir que la Terra i la resta de planetes giraven al voltant del Sol. A Galileu sel considera el pare de la cincia. Per va ser Isaac Newton qui va donar el triomf definitiu a la cincia. No en va, sel considera el cientfic ms important de tota la histria. Newton va formular una llei a finals del segle XVII que explicava que la fora que atreu un objecte cap al terra s la mateixa que mou els planetes al voltant del Sol. Lsser hum pot enviar naus espacials a daltres planetes noms coneixent aquesta llei, coneguda com a llei de la gravitaci universal. A partir de Newton, i grcies al telescopi refractor, els descobriments sobre lUnivers es van multiplicar. El 1781, Herchel va descobrir el planeta Ur, i vint anys desprs, Piazzi va observar Ceres, el primer membre del cintur dasteroides que hi ha entre Mart i Jpiter. El 1845, Galle va veure per primer cop Nept. En pocs anys, es van descobrint ms satllits dels llunyans planetes gasosos. El 1851, a lArgentina es va fundar el primer observatori astronmic modern. Es descobreixen les galxies, que sn enormes illes destels a lespai. La llei de gravitaci universal va rebre un gegant perfeccionament amb la teoria de la relativitat dEinstein, elaborada pel fsic alemany el 1905. El 1930 Clyde Tombaugh va descobrir Plut. Divuit anys desprs va aparixer la teoria del Big Bang, segons la qual lUnivers va nixer duna enorme explosi inicial.

http://eplion.blogspot.com

Temps modernsEl 1957 s un any histric per lastronomia: per primer cop un enginy hum surt a lespai, lSputnik I. A ms a ms, just el mateix any, un sser viu es converteix en el primer astronauta de la histria, la gosseta Laika. Noms quatre anys desprs, el sovitic Yuri Gagarin seguir el cam obert per Laika i es convertir en el primer cosmonauta hum. El 1969, lastronauta Neil Arsmtrong va trepitjar per primera vegada a la histria un altre mn: la Lluna. Set anys desprs daquesta fita histrica, la nau Viking I va descendir a Mart per buscar vida fora de la Terra. El 1986, es va iniciar la construcci de la primera estaci espacial, la MIR, que va ser habitada durant 10 anys. El 1990, es va posar en rbita el telescopi espacial Hubble, que ha aportat valuosa informaci als astrnoms. Des del novembre de 1998, funciona una nova estaci espacial, lanomenada Estaci Espacial Internacional. El 1995, es va descobrir el primer exoplaneta i des daleshores shan detectat ms de 500. Lexploraci espacial, com aquell que diu, no ha fet ms que comenar i s desperar nous i espectaculars descobriments en un futur prxim.

http://eplion.blogspot.com