LA TÓRTORA VULGAR (STREPTOPELIA TURTUR) és una espècie més vistosa que la tórtora turcaque és present a tota la Catalunya central. Tot i que el seu nombre s’ha reduït considerablement a totEuropa, a causa de la destrucció del seu hàbitat i la sequera del Sahel africà, on passa l'hivern, no se laconsidera una espècie amenaçada. Per Jordi Comellas

11Regió7 | DISSABTE, 2 DE JULIOL DEL 2011FAUNA�REVISTA

REP

ORT

ATGE

FOT

OGR

ÀFI

C D

E :J

OR

DI C

OM

ELLA

S

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 141

De les planes AL SAHEL

Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna

a tórtora vulgar és una espècie de l'ordre dels columbiformes, una micamés petita que la tórtora turca però més fosca i de colors més contras-tats. Té les parts superiors de color castany amb taques brunenques fos-ques, el cap i el coll és gris rosat amb una taca molt característica llista-

da blanca i negre a cada banda del coll, el pit és de color rosa pàl·lid, la cua negraamb vores blanques, punxeguda i llarga i l'ull el té de color taronja envoltat d'unazona vermella. El mascle i la femella són pràcticament igual, ja que només es di-ferencien –tot i que molts cops és difícil d’aconseguir-ho– pels colors del cap i el cla-tell, que en els mascles és grisós i en les femelles marronós, i pel rosat del pit, queels mascles tenen més intens.

Excepte al Pirineu i Prepirineu per damunt dels 1.000 metres, és present a totala Catalunya central, i les planes del Bages i del Berguedà són dels indrets amb mésdensitat. La podem trobar en diferents hàbitats, però té preferència pels ambientsde mosaic que combinen els boscos, fins i tot els de ribera, amb els camps de con-reus de secà, on s'alimenta bàsicament de les llavors que cull de terra. Fa els niusen arbres i arbustos, molt senzills, amb troncs entrellaçats, on fa dues postes, ge-neralment de dos ous cadascuna, que s'encarreguen de covar els dos membres dela parella. A Catalunya és un ocell estiuenc i migrador, que arriba cap a final de março principi d'abril. Un cop ha acabat la cria de la segona posta que fa, cap al setem-bre, emprèn, de nit, en petits estols, el camí migrador cap a l'Àfrica tropical, al suddel desert del Sàhara, on passa l'hivern en un ambient més càlid.

A Catalunya es calcula que n’hi ha entre 45.000 i 70.000 pare-lles però la seva població no només aquí, sinó a tot Europa, hadavallat el 62 %, una important disminució que s'atribueix, so-bretot, a la destrucció o a l'alteració del seu hàbitat, a causade la intensificació agrícola i a la utilització de pesticides; peròtambé a la sequera que afecta el Sahel africà, on hiverna, ia la forta pressió cinegètica que pateix durant la seva faseestiuenca als països mediterranis, on es pot caçar. A Ca-talunya, com que migra a final d'estiu, per poder-lacaçar obliga a obrir la veda uns quants dies abansd'hora, amb el que es coneix com a mitja veda, enuna època en què la tórtora encara està criant,de manera que la pèrdua d'un adult potcomportar la pèrdua de la posta.

Al Llibre Vermell de les aus d'Es-panya apareix com una espècievulnerable, tot i que no se laconsidera encara una espècieamenaçada..

L

UNA ESPÈCIE VULNERABLE. Els darrers anys la població europea detórtora vulgar ha disminuït el 62 %, sobretot, a causa de la destrucció ol'alteració del seu hàbitat per la intensificació agrícola i la utilització de

pesticides, però també per la sequera que pateix el Sahel africà, onhiverna, i a la forta pressió cinegètica de què és objecte

�

LA TÓRTORA DEL PAÍS. És un pèl més petita que laturca, tan freqüent a les nostres contrades, però

destaca pels seus colors més contrastats, pràcticamentiguals en el mascle i en la femella, amb lleugeres

diferències que moltes vegades no es fan evidents i endificulten la identificació per sexes

�