FALLES DESAPAREGUDES AL BOTÀNIC-LA PETXINA

Per Javier Mozas Hernando

Llicenciat en Història,

Membre de l’Associació d’Estudis Fallers

i de la Delegació de Documentació de JCF

La festa de les Falles començà al segle XVIII a la nostra ciutat, i a poc a poc anà estenent-se per tot l’àmbit

urbà fins a conformar en l’actualitat un extens entramat festiu composat per 385 comissions falleres. Però

este numero de comissions és només un reduït nombre del total que han existit al llarg de tota la història ja

que molts col·lectius fallers han desaparegut. A continuació anem a fer un repàs per les catorze comissions

falleres desaparegudes de l’espai urbà limitat per les avingudes de Guillem de Castro, Àngel Guimerà, Pérez

Galdós i el riu, més conegut com Botànic-La Petxina.

Per a la recopilació de documentació i informació de les comissions falleres desaparegudes s’han consultat

tres fons documentals importants. Per una banda, les notícies aparegudes en la premsa del segle XIX i principis

del XX, com Diario Mercantil de Valencia-El Mercantil Valenciano, Las Provincias, El Pueblo, La

Correspondencia de Valencia, etc... En segon lloc, tota la documentació conservada als arxius valencians (el de

l’Ajuntament entre 1888 i 1936 i el de Junta Central Fallera a partir de 1940). I per últim les revistes falleres

publicades al llarg del temps que contenien els esbossos i les seues explicacions en vers i prosa.

Des de la primera notícia d’una comissió fallera en 1849 apareguda a la premsa diària fins a l’aparició de les

primeres falles plantades en 1890 ha passat quasi mig segle en que les Falles han passat de ser un festeig dins

del calendari josefí a una festa popular en sí mateixa. Algunes penyes i associacions humorístiques donaren

premis des de pocs anys abans, i les Falles encara no havien començat el camí artístic arran dels premis

atorgats per Lo Rat Penat des de 1895 i l’Ajuntament des de 1901. Les falles tenien una base alta quadrada

sobre la que els pocs ninots que hi havia representaven un assumpte veïnal, polític o econòmic. Les

intermitents comissions falleres seguien el cicle ritual de pocs actes marcat des de fa dècades, i que estava a

punt de modificar-se totalment degut a l’ampliació a dos dels dies de festa pel canvi definitiu del 18 al 19 de la

cremà des de 1892.

1890: Primeres referències falleres

Este és l’escenari temporal on comença el nostre recorregut històric. L’espai urbà que ens ocupa estava

encara incomplet: hi havia una primera zona d’expansió al Botànic afavorit per l’antiga via de Quart i el camí

de la Verónica (ara Lepanto) i ocupat per un abundant número de construccions. I una segona més llunyana,

la Petxina, que només tenia el barri de San Jacinto1, construït al costat de la primigènia l’estació d’Aragó. La

primera falla en plantar-se a esta ampla zona va ser en 1871 al carrer de la Verónica, que és l’actual comissió

fallera dels carrers Lepanto-Guillem de Castro.

Molts anys hagué d’esperar la festa per tornar-hi, fins 1890, per tornar a trobar una falla a esta nova zona

d’expansió urbana. I les casualitats tingueren a bé fer-ho al mateix temps en els dos barris. Malauradament,

de 1890 no es conserva la documentació que hauria d’estar en l’Ajuntament i, per tant, només tenim les

notícies de la premsa. Per al Botànic, tenim constància d’una falla plantada al carrer de BORRULL, sense

concretar l’encreuament. L’escena transcorria en l’interior d’una casa, on una parella de joves estaven

1 Nom que rebé el barri en record de Jacinto Fleta, aragonès que cedí els terrenys de la seua propietat per a construir

l’estació del ferrocarril.

asseguts front a front en actitud amorosa, mentres que una xiqueta estava vigilant pel pany de la porta -no

sabem si observant a la parella o controlant que no entrara ningú-. El Diario Mercantil de Valencia ens

confirma que es tractava d’un succés que havia passat al veïnat. La falla es va plantar i cremar el dia 18 de

març.

Per contra, la falla plantada en 1890 en La Petxina ho va fer en

el cantó dels carrers NORTE I SAN JACINTO, front a la nova

estació de ferrocarrils d’Aragó en el nou barri de Fleta2. La

falla estava composada per un vell i una manola3 enamorats

que es barallaven per un instrument, fent al·lusió al recent

conflicte entre Espanya i Alemanya per la possessió de les illes

Carolines. A diferència de l’anterior, esta falla es plantà el 18 i

es cremà el 19, on tingueren dos dies de música i repartició de

racions de pa, arròs i fabes entre el veïnat.

L’expansió fallera definitiva al Botànic

La primera comissió fallera desapareguda que trobem és la

dels carrers CUARTE-BOTÁNICO. Va ser en 1895 quan

començà el seu camí faller, just l’any que Lo Rat Penat

començà a premiar les falles. Una aparició fugaç, ja que fins

els anys 30 no tornaria a aparèixer, plantant els anys 1930,

1931 i 1934 (falla gran) i 1932 (falla infantil). Posteriorment

només ho va fer en format de comissió infantil (1944, 1946 i

1947). Només la falla de 1930 destacà per ser construïda per

un artista de renom, Carmelo Castellano, qui va obtindré un

premi genèric. Les falles grans de 1931 i 1934 tractaren temes

del propi barri, com les falles més antigues. Tampoc coneixem

cap el nomenament de Fallera Major d’esta comissió.

Al carrer de Quart continuà l’aparició de comissions falleres als

carrers més a prop del centre. En concret, a l’actual Quart-Túria

apareix la primera en 1904. I encara a un cantó més apareixerà

la dels carrers de CUARTE-DOCTOR MONSERRAT. Esta

comissió plantà quatre falles totes seguides i sense interrupcions entre 1912 i 1915, una continuïtat prou

inusual per a l’època. Esta assiduïtat en la festa estigué condicionada per la constància del mateix grup de

fallers, presidits per Vicente Sanmartín Baixauli els tres primers anys, i pels magnífics premis que obtingué: un

segon (1913), un tercer (1914) i un quart (1915). Sembla que plantaren artistes fallers de renom, tot i que

només ens ha arribat el nom de dos: el pintor Carmelo Roda (1912) i l’escultor Antonio Ballester (1914).

La següent etapa fallera a este barri la trobem a l’extrem. En 1927 es funda l’actual comissió de Doctor

Sanchis Bergón-Turia. Potser algun problema ocorregué eixe primer any, ja que els dos anys posteriors (1928 i

1929), continua plantant en eixos carrers, però al mateix temps apareix una segona falla plantada al cantó

2 El nou barri de Fleta es va crear en els terrenys que pertanyien a Jacinto Fleta, un aragonès que cedí les seues

propietats a l’Ajuntament per tal que poguera construir l’estació de ferrocarrils d’Aragó. En reconeixement, l’Ajuntament

decidí atorgar-li el seu nom a un dels carrers, fet que ell rebutjà i només acceptà que fora el del seu sant, Jacinto. 3 Era una dona espanyola vestida amb mantellina.

La comisió vela pensant la falla

que plantará, falla de Cuarte-

Botánico (1934), obra de la

comissió. Publicat en la revista

Mundo

Gráfico.

següent, DOCTOR SANCHIS BERGÓN-PASEO DE LA PECHINA, obra de l’artista E. Galarza.4 Res més

coneixem d’esta comissió fallera desapareguda, ja que passà molt desapercebuda. Sembla que la solució

acabà per plantar només al cantó inicial i

ajuntar-se els fallers en un col·lectiu, ja que el

1933 trobem només eixe any que la comissió

rep el nom unificat dels tres carrers. Com a

curiositat, i dins del moviment d’emancipació

femení en un primer pas, esta comissió nomenà

una presidenta honorària l’any 1933 en la

persona de Marita Requena Silvestre.

L’expansió fallera al sud del Botànic

Si continuem el nostre itinerari espai-temporal,

ens trobem dos comissions tempraneres que en

l’actualitat continuen, com són les de la Gran

Via Ferran el Católic-Erudit Orellana i la Plaça

de Rojas Clemente, aparegudes respectivament

el 1911 i 1916 respectivament. Però la gran

expansió a esta zona tingué lloc al carrer de

Borrull, on trobem fins quatre comissions: les actuals de Borrull-Socors (des de 1921) i de Borrull-Túria (des

de 1922), i les que s’han quedat en el camí de Borrull-Doctor Monserrat i Botánico-Borrull.

La desapareguda BORRULL-DOCTOR MONSERRAT fa

la seua aparició en els últims anys del primer terç del

segle passat en quatre ocasions (plantà en els anys

1927, 1933, 1934 i 1935). Milità a la secció Segona a

partir de la divisió en categories de 1933 i no guanyà

cap premi, tot i tindre els dos primers anys a un

reconegut pintor de fama local com Álvaro Miralles. A

destacar la falla plantada en 1934 que feia al·lusió a la

lluita per l’Estatut Valencià. Com a curiositat i fruït de la

llibertat de les falles infantils, trobem falletes plantades

baix esta mateixa denominació de BORRULL-DOCTOR

MONSERRAT posteriorment -els anys 1944, 1951, 1952

i 1953-, però que depenien de l’autorització d’alguna de

les dos comissions majors que hi existien.

La segona comissió fallera que apareix a este carrer és la

de BOTÁNICO-BORRULL, un col·lectiu que no va vore

tallada la seua història per la guerra, ja que plantà cinc falles els anys 1935, 1936, 1944, 1946 i 1947. El seu

historial ens mostra una comissió senzilla, que plantà en les últimes seccions i quasi sense premis unes falles

que foren obra d’artistes fallers prou desconeguts que no han passat a la història com Anselmo Bujeda o José

Villar. D’almenys un any tenim el nom de la fallera major, Encarnita Gimeno (1944), tot i que de 1946 sabem

4 Possiblement l’artista faller fou l’escultor Enrique Galarza Moreno.

El triunfo del Gallo, Falla de Cuarte-

Doctor Monserrat (1913). Foto

publicada al llibre Historia gráfica de

las Fallas.

L’Estatut valencià, falla de Borrull-

Doctor Monserrat (1934), obra de

Francisco Igual. Publicat en la

revista Mundo Gráfico.

que es deia Conchín. En quant a la comissió infantil, existí una els anys

1950, 1951, 1961, 1966, 1967 i 1970, però que quasi segur correspon

a l’actual Borrull-Túria.

Per últim, deixem dos casos del carrer paral·lel situat encara més al

sud, Lepanto. El primer, el d’una comissió anomenada SOCORRO-

LEPANTO, que va demanar permís per a plantar en les falles de 1937,

però que la contenda no va permetre que la festa es fera per a tota la

ciutat. A banda de ser la primera vegada que este nom feia aparició en

la festa fallera, la curiositat bé perquè a la documentació s’indica que

era una comissió exclusivament femenina, sent d’esta manera, l’únic

cas conegut abans de guerra en l’àrea que exposem ací.

El segon cas és el de dos comissions infantils que, tot i parèixer

comissions desaparegudes pels seus cantons, Lepanto-Turia (als anys

quaranta) i Lepanto-Socorro (entre finals dels quaranta i 1955), en

realitat eren autoritzades per les comissions Borrull-Turia i Borrull-

Socors respectivament. En reglamentar-se la situació dels infantils a

través del Congrés correspondent, vorem com deixen de nomenar-se d’esta manera i passen a tindre el

mateix nom que la comissió major.

Falles a la banda exterior de la Gran Via: La Petxina

A esta segona part de la demarcació que estem repassant, a banda de la primera referència abans citada de

1890, tenim en l’actualitat al cantó sud tres comissions que perviuen en l’actualitat: Ángel Guimerá-Pintor Vila

Prades (fundada en 1908, més coneguda per Arrancapins), Azcárraga-Fernando el Católico (creada en 1945) i

Palleter-Erudito Orellana (de l’any 1969).

Al carrer següent d’estes, vorem com apareix des de ben prompte una comissió que tindria una durada

extensa i intermitent en el temps, entre 1902 i 1963. Estem parlant de la comissió GABRIEL MIRÓ-

PALLETER- GRAN VIA FERNANDO EL CATÓLICO. Com hem dit, comença la seua història a principis del segle

XIX en l’emplaçament primitiu de l’antic barri de Fresquet, en concret als carrers de Fresquet -actual Gabriel

Miró- i Tarazona els anys 1902, 1911 i 1912. Les dos primeres feien referència a obres teatrals i la tercera feia

crítica dels projectes oblidats com la Gran Via, el tren ràpid a Madrid i la fàbrica de tabacs. També es

destacable que contà com artistes fallers a dos reconeguts pintors, Honorio Romero Orozco en 1911 (també

il·lustrador) i Bartolomé Tarín (en concret de ventalls o palmitos). I la que més destacà de tota la història va

ser la de 1911 perquè s’emportà el tercer premi.

A continuació, la comissió es trasllada cap a un lloc més ample per a plantar, en concret al cantó dels carrers

Fresquet i Palleter -també conegut en l’època com Plaça de Palleter-. Planta en 1915 i 1916, i tornarà a fer-ho

entre els anys 1930 i 1934. Tot i no ser dels primers, obtingué algun dels premis quasi tots els anys, gràcies en

part als professionals de les arts que contractaren per fer la falla, com el delineant Manuel de Borja, els

germans Guillot, els escultors Vicente Hurtado, Manuel Villasalero i Vicente Pallardó, o l’artesà fuster i veí del

carrer, Vicente Tena. A destacar també que apareixen a esta etapa diverses falletes infantils plantades entre

els anys 1933 i 1935. Després de guerra, i baix el nom de Gabriel Miró-Palleter o Gran Via Fernando el

Católico-Gabriel Miró, la comissió es torna a crear en 1943 i plantà fins 1963 quasi de manera ininterrompuda

17 falles grans -excepte en 1948, 1951, 1957, i 1962- i 11 infantils en les últimes seccions i poquíssims palets,

Lepanto-Guillem de Castro

(1958). Biblioteca Valenciana

tot i plantar artistes fallers coneguts com Cotanda, Pascual Gimeno, Ramón Iranzo, Abelardo Guillot, Mario

Lleonart o el degà José María Martínez Herrero. En quant a falleres majors, coneguem el nom només

d’algunes, desconeixent si hi hagué tots els anys: Mari Colomer, Florita Juan Egea (1945), Conchín Balbastre,

Amparín Andrés Tárrega (1947), Pepita González Meseguer (1949), Amparín Zamorano, Estrellita Ortega,

Palmira Andani Guillot (1952), Mari Carmen García, Elenita González Martí (1954), Amparín Sancho Martínez

(1955), María Felicidad Hernández (1956), Mª Luisa Fernández Romero (1960) i Finita Puig Sixto (1963).

D’infantils coneixem a Adelita Santaisabel (1956). Casualment i molt aprop, l’últim any de la seua vida fallera

començà a plantar una comissió que encara perviu en l’actualitat, San Ignacio de Loyola-Jesús y María.

Posteriorment tornà a aparèixer una comissió modesta als cantons de la Gran Via i Gabriel Miró els anys 1969

i 1970.

L’extrem nord-oest

A esta part de la quadrícula tenim notícia de 1890 de les primeres falles plantades en tota la demarcació. Fins

ja entrat el segle XX no tenim notícies d’una comissió més estable. Es tracta de la falla dels carrers CUARTE-

NORTE que plantà falla els anys 1922 i 1923 en una primera breu etapa, on l’únic a destacar va ser la

construcció de la falla de 1923 pel conegut pintor i artista faller Carlos Perales.

La segona etapa d’esta comissió va ser més fructífera en quant a falles plantades, ja que no faltà a la cita de

març entre els anys 1944 i 1952, això si, autoritzant a una comissió infantil els anys 1944, 1948, 1949 i 1951.

Tres accèssits i un premi Cifesa (1946) de seccions modestes va ser el seu pobre balanç en quant a premis, tot

i ver passar per la seua plaça a artistes fallers de renom com José María Martínez Herrero, Miguel Piera,

Ricardo Rubert i Daniel Guillot. Però, si que tenim el nom quasi tots els anys de la fallera major: Amparín

Galdón (1944), Teresín Verdeguer (1945), Maribel Rodríguez (1946), Amparín Piro (1947), Vicentita López

Gómez (1949), María del Carmen Leal Bueno (1950) i Conchita Rodríguez Almendro (1951). També tenim

constància del nomenament de Reinas del Foc els anys 1950 i 1951. No passaren tres anys de la seua

desaparició i, segons asseguren els veïns, la major part dels fallers continuaren l’activitat fallera a partir de

1955 fins l’actualitat baix el nom de Norte-Doctor Zamenhoff.

En dos carrers més d’eixe nou barri, TERUEL-DOCTOR ZAMENHOFF, apareix plantant de manera molt

esporàdica els anys 1950 i 1952 una comissió fallera que potser fora una escissió de l’anterior però que no

tingué èxit. Eixos tres anys plantà falla infantil, i només els dos últims plantarà falla gran, en secció Tercera,

sense premi -una de Pascual Gimeno i la segona feta per la pròpia comissió-, i sense falleres majors

conegudes. Potser, i en acabar la seua aventura, els fallers retornaren a l’anterior, o potser foren els

precursors de l’actual comissió de San José de la Montaña-Teruel, que fa la seua aparició en l’any 1959, i que

fou l’últim cantó del quadre urbà faller a la zona.

L’extrem sud-oest

Per últim, ja només queda ressenyar la història fallera del sud de la demarcació. En primer lloc, i com a

conseqüència de l’expansió urbana des dels l’antics carrers d’Arrancapins i Erudit Orellana, veiem aparèixer a

la comissió, actualment desapareguda, que més importància i durada aconseguí, la de JUAN LLORENS-

CALÍXTO III.5 La primera etapa fou els anys 1934, 1936 i l’inacabat 1937. De la segona etapa, la més fructífera,

5 L’actual carrer de Calíxto III tingué abans de guerra els noms de 59 del plànol i Ruiz Zorrilla.

tenim documentades plantades falles grans en 1940, entre 1943 i 1954 i entre 1958 i 1971; i falles infantils en

1942, 1946 i 1947, entre 1949 i 1951 i en 1958. Plantà falles des de la secció Tercera fins arribar en algunes

ocasions a la secció Primera (1949, 1961, 1966 i 1970). Sens dubte, els artistes fallers que més importància

tingueren en la història d’esta comissió foren Vicente

Ballester Marco i Manuel Giménez Monfort, que se repartiren

els primers premis: Ballester aconseguí el primer premi en la

secció Segona (1947) i Tercera B (1952), un segon en Segona

(1946) i un tercer en Segona i el premi Cifesa (1945). Per la

seua banda, Giménez va arrodonir l’historial aconseguint un

primer premi en Primera (1966), un primer en secció Segona

(1964) i un tercer en Segona (1965). A banda, la nòmina

d’artistes que completen l’historial és: Adolfo Ariño, Vicente

Guillot, José Llorens, Miguel Piera, Vicente Luna, Gaspar Jaén,

Alfredo García Albarracín, Fernando Roda, José Barea, Mario

Seguer, Manuel Viguer, Abelardo Guillot i David Cortés.

També coneixem el nom de quasi totes les falleres majors:

Adelita Alamar (1944), Carmencita Fuster (1945), María

Teresa Pérez Gabel (1946 i 1949), Rosita Navarro Lafuente

(1947), Maruja Maragall (1948) , M. Pérez (1950), Angelita

Ortí (1951), Isabel Gallent Giménez (1952), Cristy Campos

Mary (1953), María Amparo Llopis Esteve (1958), Mari Blanca

Rosa Fermán (1959), Paquita Payá Sanchis (1960), María del

Carmen Besa López (1961), Conchín García (1962), María

Antonia Carreres Palomares (1964), María Josefa Correcher

Segura (1965), María Victoria March Ortega (1966), Katy Vera

Gabriel (1967) i Inmaculada Canut Ballesta (1970). Per contra,

només coneixem el nom d’alguna fallera major infantil

puntual, com el de María del Socorro Quilis Bartual (1947),

Marisol –desconeixem cognom- (1961) i María Amparo Ortí

Simó (1962), a més de Mari Carmen García (mascota infantil en 1958), Marinín Castells (Musa del Foc major

en 1947), i el nomenament com a Fallera Major perpétua a la Mare de Déu de la Fuensanta en 1958 en

agraïment per l’ajuda que Múrcia va donar arran de la riuà a la nostra ciutat. En 1960 fou desqualificada la

falla de la secció Segona i, després que en 1968 fera la falla la pròpia comissió, curiosament es tornaren a

encarregar els propis fallers de fer-la en 1971, l’últim any d’activitat, després d’haver arribat a plantar l’any

anterior en Primera A. Potser l’excessiva despesa els passà factura, i després de passar l’any modestament el

citat 1971, desaparegué del mapa faller. Potser degut al constant creiximent que experimentà una nova

comissió, Pérez Galdós-Lorca-Linares, apareguda en l’any 1963 i traslladada en 1971 al seu actual

emplaçament de Pérez Galdós-Calíxto III.

En últim lloc d’este llistat de comissions desaparegudes, hem de citar a la falla que es plantà als carrers de

GABRIEL MIRÓ-MARTÍN EL HUMANO. Només foren dos falles plantades, en els anys 1965 i 1966, molt

modestes de pressupost en les seccions Tercera i Quarta -esta última aconseguí el premi 14-, obra d’Abelardo

Guillot i Francisco Ribes Calvet respectivament. I també tingueren ple en el nomenament de falleres majors en

esta curtíssima etapa: Rosa María Colomer Guinart (1965) i Pilarín Ruiz Sanz (1966). Res més d’esta comissió,

sino fóra perquè casualment, en l’actualitat planta en este mateix encreuament la comissió fallera dels carrers

de Santa María Micaela-Martín el Humano, fundada en l’any 1979.

Falla de Calixto III-Juan Llorens

(1947). Primer premi de la secció

Segona. JCF