exposició: canvi climàtic, agroindústria i agrocombustibles. impactes socials i ambientals al sud

Gui

a d

’Act

ivit

ats

de

l’exp

osi

ció

Can

vi c

limàt

ic, a

gro

ind

ústr

ia i

agro

com

bus

tib

les.

Im

pac

tes

soci

als

i am

bie

ntal

s al

sud

..

2

CANVI CLIMÀTIC, AGROINDÚSTRIA I AGROCOMBUSTIBLES. IMPACTES SOCIALS I AMBIENTALS AL SUD. OBSERVATORI DEL DEUTE EN LA GLOBALITZACIÓ.

1. Característiques de l’exposició

L'exposició, d'un tema tant actual com els agrocumbustibles, pretén fomentar la reflexió i respondre a preguntes com: Què són els agrocombustibles? Són realment una resposta a l’escalfament global? D’on ve la matèria primera? Milloren les condicions de vida als països del Sud? Quins són els impactes socials i ambientals al Sud? Quins són els interessos corporatius que hi ha al darrera? Quines perspectives tenim davant la Sobirania Alimentària i la Sobirania Energètica? Un recorregut crític sobre diferents tipus de conreus (soja, oli de palma, canya de sucre) i l’anàlisi del seu impacte, tant social com ecològic.

• Títol: Canvi climàtic, agroindústria i agrocombustibles. Impactes socials i ambientals al sud.

• Format: 10 plafons roll-up • Tema: Agrocumbustibles. Medi ambient • Preu: gratuït (amb fiança de 50€) • Idioma: català • Edat: a partir de 12 anys • Autor: Observatori del Deute en la Globalització •

Lloc web: http://www.odg.cat/ct/inicio/1.php?id_pagina=1&id_noticia=&id_agenda=&publicacions=&id_publicacions=&categorialink=&id_butlleti=&any_but=&id_nota=&id= Visualització des del web de la Coordinadora d’ONG Solidàries:

http://www.solidaries.org/index.php?page=canvi-climatic-agroindustria-i-agrocombustibles-impactes-socials-i-ambientals-al-sud

Canvi climàtic. Agroindústria i agrocombustibles. Impactes socials i ambientals al Sud.

3

Detall dels plafons:

PLAFÓ TEMÀTICA

1 El canvi climàtic, una crisi ecològica global

2 Què són els agrocombustibles?

3 Els agrocombustibles mitiguen el canvi climàtic?

4 Quins són els efectes dels conreus per a agrocombustibles al Sud? Els impactes ambientals de la soja

5 Impactes socials de la soja al Sud

6 Agrocombustibles i megaprojectes d’infrastructures

7 El cas de l’oli de palma per a biodièsel

8 Brasil: canya de sucre per a bioetanol

9 A qui beneficien els agrocombustibles?

10 Cap a les alternatives

2. Guia per a l’alumnat i per al professorat

Aquesta guia pretén completar el treball i la visita que es fa de cada un dels 10 plafons de l’exposició. A partir de la teoria donada, hi ha també un treball de reflexió i anàlisi sobre el que és i el que representa l’us dels agrocombustibles en relació al canvi climàtic i a les poblacions del Sud.

Aquest treball us l’oferim en format de petites activitats per fer dins l’aula. Cada una de les activitats està pensada per a alumnat a partir dels 12 anys. Al costat del títol de l’activitat hi ha relacionada la matèria escolar que creiem que hi està més relacionada -s’ha posat a títol indicatiu- per facilitar la posada en pràctica de la mateixa, però no exclou altres matèries o moments en què es pugi realitzar l’activitat.

Qualsevol proposta de millora o proposta de treball que vulgueu fer-nos arribar, les podeu enviar per correu electrònic a: [email protected]

Adreces de les entitats i campanyes de l’exposició per ordre de publicació als plafons:

www.odg.cat

www.tierra.org

http://bionegocis.wordpress.com

http://stopagroenergia.wordpress.com

A part de les activitats que us ofereix aquesta guia, podeu trobar-ne de dinamitzades, carpetes pedagògiques i altres recursos per aprofundir-hi a: www.solidaries.org/recursos

Objectius de treball

• Donar a conèixer les problemàtiques que ocasiona al medi ambient i a les comunitats del Sud l’ús dels agrocombustibles.

• Proposar idees per a la construcció d’un planeta verd.

3. Activitats

Activitat 1: Matemàtiques. Informàtica. Gasoil versus Biodièsel. Podem substituir el gasoil per biodièsel? Quant biodièsel necessitaríem per substituir el petroli? Proposem un exercici ben senzill: Una de les plantes que més biodièsel produeix és la palma (5.500 litres per hectàrea i any). Segons el Ministeri d’Indústria, l’any 2007 a Espanya es van consumir més de 35 milions de tones de gasoil (més de 41.000 milions de litres). Quantes hectàrees de palma ens caldria produir a l’any per substituir el gasoil? Compara-ho amb la superfície de la teva província. Pensa que el gasoil representa menys del 50% del consum total de combustibles petrolífers a Espanya. (activitat extreta de Kaidara/Intermón Oxfam)

Activitat 2: Medi. Humanitats i ciències socials. Ciències socials. Qui és qui? A partir de les dades de les gràfiques, acoloreix al mapa (amb dos colors diferents) els principals països exportadors d’etanol i els principals països importadors. Observeu el mapa i investigueu quin lloc ocupen aquests països en l’índex de desenvolupament humà (IDH). Quines conclusions podeu treure de la investigació? (Activitat extreta de Kaidara/Intermón Oxfam)


5

Activitat 3: Lengua. La verdad sobre los transgénicos. Observa atentamente los posters que siguen. Fíjate que allí se denuncian varias acciones de las transnacionales que violan las leyes de nuestro país. Elabora un listado enumerando las distintas violaciones que se cometen contra la salud de las personas y animales, así como el daño irreparable en el medioambiente. ¿Qué exige la ong Greenpeace a los gobiernos? ¿Por qué razón?


7

8

Activitat 4: Plàstica. Educació visual i plàstica.Vinyetes contra els agrocombustibles.

Aquesta vinyeta (elissambura.com) resumeix clarament la lluita que mantenen les comunitats rurals de països del sud contra les grans empreses multinacionals d’agrocombustibles. Realitzeu vinyetes on s’expliqui el perill que suposen els agrocombustibles i l’agroindustria pel canvi climàtic i les repercussions que tenen envers les famílies que viuen als països on s’estan cultivant aquestes plantes de manera industrial. Seleccioneu les deu que millor mostrin el que voleu denunciar i penjeu-les als passadissos del centre per tal de mostrar a tothom el perill de la moda “bio” als vehicles.

Activitat 5: Tutoria. Cap a les alternatives: Sobirania energètica De manera creixent, i en resposta a les polítiques cada vegada més insostenibles entorn de la crisi energètica i la crisi climàtica, van sorgint al Sud i al Nord propostes d’avançar cap a la Sobirania energètica, conjuntament amb la Sobirania Alimentària. Aquí podeu trobar el documental “Hacia soluciones: El poder de la gente” sobre les energies renovables (11min). http://www.politube.org/show/1579 Així com les persones necessitem dels aliments que ens proporciona la natura, que no són altra cosa que l’energia que ens manté vius, també necessitem, per tal de desenvolupar-nos i millorar les nostres condicions de vida, d’altres formes d’energia externes al nostre cos -per desplaçar-nos, escalfar la llar, il·luminar-nos, etc.-; és per això que cal idear un model de producció d’energia que realment pugui garantir el desenvolupament de les persones i el respecte per la natura, amb les seves implicacions econòmiques, socials i polítiques. Discutiu en grups i poseu en comú les qüestions que planteja el documental: què implica i, bàsicament, què és el que s’entén per sobirania energètica? Com la podem aplicar en el nostre centre educatiu? Quines alternatives existeixen en la nostra població? Busqueu empreses, cooperatives i persones que us puguin ajudar a canviar el model energètic del centre i convideu-les a venir a l’aula a explicar-ho.


9

Activitat 6: Medi. Ciències de la terra i el mediambient. Ciències i tecnologia. Un transgènic és un organisme que té agregat un gen d’una altra espècie. Però per què? Investigueu amb quina finalitat la ciència i l’agroindustria han volgut aconseguir plantes transgèniques. Per fer-ho, utilitzeu l’exemple de la planta de soja. Quina és la relació entre els transgènics i els agrocombustibles?

Prepareu una presentació (en power point, en prezi, etc.) per grups i exposeu-la a classe. Us adjuntem un petit documental (en castellà) que us farà passar una bona estona coneixent la vida de dues tomates: http://www.cinemascampo.tv/video.php?video=180

Activitat 7: Llengua La poesia visual és una forma experimental en la que la imatge, l’element plàstic en totes les seves formes, tècniques i suports, predomina sobre la resta dels components. Aquesta forma de poesia no verbal constitueix un gènere propi i en el camp de l’experimentació, els seus creadors es mouen en la frontera entre el gènere i les arts. La poesia visual és una de les aportacions més celebrades i innovadores de Joan Brossa. Aquí teniu 2 poemes que donen una visió de la seva producció en aquest gènere:

Més poesia d’en Joan Brossa: http://www.joanbrossa.org/obra/brossa_obra_poesia_visual.htm

10

Dues obres de l’ Àlex Monfort: Canvi climàtic i típica baralla espanyola

I Més poesia de l’Àlex Monfort: http://poesiavisual-alexmonfort.blogspot.com.es Busqueu elements per a fer una poesia visual sobre el canvi climàtic, les conseqüències que té en les poblacions del Sud i la responsabilitat de les poblacions del Nord. Exposeu-les virtualment al blog del centre educatiu.

Activitat 8: Coneixement del medi social i cultural. Ciències Socials. Ni tan verd ni tan negre «És la terra dels nostres ancestres i l’hem perdut» El Sr. Alexander i la seva família van perdre l’any passat la seva parcel·la de 10 acres davant una companyia d’oli de palma, i encara esperen ser compensats per la seva terra. En un bosc remot a l’interior de Borneo, els camperols es troben en l’extrem d’una de les més creixents demandes de biocombustibles. Grans extensions de terra han estat buidades per sembrar-hi plantacions d’oli de palma, per tal de satisfer la constant i creixent demanda d’energia més neta. “Aquesta és la terra dels nostres ancestres i l’hem tingut durant molts anys, i ara l’hem perdut”, diu en Barto, un camperol del poblet d’Aruk, al districte indonesi de Kalimantan, a la frontera amb Malàisia. Indonèsia espera recollir els beneficis de la gran demanda de productes d’oli de palma per part de la Xina, l’Índia i Europa. Però els camperols a Aruk diuen que al voltant del 25% dels seus terrenys han estat netejats sense el seu consentiment, a favor de l’expansió de l’oli de palma. «Els agricultors estan plantant amb més confiança» Erico Sampaio da Souza, president de la cooperativa agrícola brasilera Coopaf, els membres de la qual estan implicats en un programa per al biodièsel basat en el cultiu de ricí, afirma: “La gent està veient que el programa té credibilitat, que els preus estan garantits i que hi ha assistència tècnica. Els agricultors cultiven amb la creixent seguretat que veuran resultats. Els reptes principals són consolidar l’agricultura familiar no tan sols en la producció d’un cultiu, sinó en la producció del combustible; innovar amb noves varietats de llavors, i millorar l’accés al crèdit. Però el repte més gran és organitzar el conjunt dels agricultors”.


11

«El programa, combinat amb l’agricultura familiar, és cada cop més seriós» Zene Vieira és una agroeconomista de 30 anys i un dels membres de més antiguitat de la cooperativa Coopaf del Brasil. Durant molts anys ha participat activament en la promoció de l’agricultura familiar, i descriu així les seves esperances i la seva preocupació per la cooperativa: “El programa de biodièsel del govern ha millorat algunes àrees del país. El programa, combinat amb l’agricultura familiar, és cada cop més seriós. La meva visió és que pensarem molt més en l’ambient. És obvi que el biodièsel contribueix en aquesta millora, però hem de pensar en com funciona juntament amb l’agricultura familiar”. «La sequera és una preocupació» Lucineide María Brito és una professora de 33 anys que viu al Brasil amb vuit membres de la seva família: “Quan vaig néixer era un món diferent, tot i que l’oli de ricí sempre ha format part de les nostres vides. Vaig néixer en una zona rural i sempre hem treballat per ajudar la família. Però ara es pot veure que la vida està millorant. Gairebé tothom té un televisor a casa, i moltes persones ara fins i tot tenen telèfons mòbils, i la gent continua cultivant ricí. L’augment del preu hi està ajudant realment, però la sequera ens preocupa. Encara cultivem ricí perquè és més resistent que els frijo-les. Em sembla que les coses milloraran en els propers anys. Estem treballant molt amb la cooperativa Coopaf, però som petits productors i els nostres camps són molt petits. I un altre problema és la sequera… tenim tan poca pluja”. Els avantatges del riu versus la producció d’etanol Mwajuma Likolo, un jove venedor de peix, escata peix a la vora del riu Rufiji, a Tanzània, mentre la seva germana Najima Kasim, de dos anys, l’observa: “Aquest riu ens aporta moltes coses: aigua, menjar, la pesca com a negoci, i també aigua per beure i per a ús domèstic”. El poblet de Kipo està banyat per un afluent del riu Rufiji i per una presa natural, i és un dels 11 poblets a la conca del Rufiji que ha acordat donar terres a la companyia sueca de biocombustibles SEKAB per cultivar-hi canya de sucre per a la producció d’etanol. La gent del poble de Kipo han acordat donar 5.000 hectàrees, però SEKAB planeja cultivar un total de 50.000 hectàrees en aquest districte. A canvi, a la gent del poble se’ls ha promès una infermeria o escoles. La compensació mo-netària (exigida sota la Llei de terres de Tanzània) no ha estat discutida; a canvi, se’ls ha promès que “tindran el que es mereixen”. Recursos hídrics sota control privat Mtamba, a Tanzània, és un dels 11 poblets situats dins les 9.000 hectàrees de terra on Sun Biofuels Tanzania Ltd, una subsidiària de la companyia britànica Sun Biofuels, està acabant una inversió de gairebé 13 milions d’euros. Al voltant d’aquestes terres hi viuen unes 11.000 persones repartides en diferents poblets. Fan servir aquest territori per fer carbó —que representa una gran font d’ingressos— i per recollir terra per a la terrisseria, llenya i plantes (per a l’alimentació i per a ús medicinal). El més important és que a les terres atorgades a Sun Biofuels hi ha un aiguamoll on recullen aigua a l’època de sequera. És l’únic recurs d’aigua amb què compten durant l’estació seca. Sun Biofuels obtindrà una llicència per 99 anys sobre la terra, i els habitants del poble esperen poder continuar tenint accés, en el futur, a la terra i a l’aigua que s’hi troba.

12

A partir d’aquests 6 testimonis relacionats amb els agrocombustibles (preneu temps per entendre’ls i demaneu ajuda si se us escapa algun detall del/la testimoni) , elaboreu un llistat amb els arguments a favor i en contra:

Arguments a favor Arguments en contra

(activitat extreta de kaidara/Intermón Oxfam)

Activitat 9 English. Change the world. Activity 1 (Intermediate) Quick facts about agriculture:

• Ten corporations control nearly 70 percent of the world's seed market. This corporate control of agriculture means farmers have less choice.

• Genetic Engineering does not feed the world. 99.5 percent of farmers around the world do not grow Genetically Engineered crops.

• Industrial polluting agriculture uses synthetic fertilizers and toxic chemicals which pollute our water and soils – the very things we need in order to provide healthy food now and in the future.

• Excessive use of synthetic fertilizers in industrial polluting agriculture contributes to climate change

Complete with almost four facts: how would you change the world (fi: aboiding genetic engineering). Search for specific and reliable data to detail your proposals. You can use local exemples or international campains.


13

Quick facts to change the world:

• •

Activity 2 (Advanced) Read the text, look up the terms that are confusing and discuss: How we can solve poverty and hunger? Is it possible nowadays? Why? Who has the power: citizens or polítics? Yes, we can? Feeding the world - facts versus fiction Rather than growing food to meet the needs of local communities for a healthy, diverse diet, industrial agriculture produces crops to sell on world markets. While world crop production has trebled since the 1950s, more people go hungry now than 20 years ago. Small family farmers are driven off their land and local people cannot afford to buy what is grown. Too often, the result is a downward spiral of environmental destruction, poverty and hunger. Food security will not be achieved by technical fixes, like genetic engineering (GE). People who need to eat need access to land on which to grow food or money with which to buy food. Technological 'solutions' like GE mask the real social, political, economic and environmental problems responsible for hunger. The case of Argentina, the number two producer of GE crops in the world and the only developing country growing GE food crops on a large commercial scale, shows that GE does not lead to an increase in food security. Millions of tons of GE soya are exported every year from Argentina for cattle feed, while millions of Argentineans go hungry. The real causes of hunger

• Poverty and lack of access to resources: Hunger and malnutrition are a direct result of a lack of access to, or exclusion from, productive resources, such as land, the forests, the seas, water, seeds, technology and credit. Seventy-five percent of the world's hungry are politically marginalised people who live in rural areas. An example of the grossly unequal distribution of land that directly contributes to hunger: in Latin America, 80 percent of agricultural land is in the hands of 20 percent of the farmers; the other 20 percent of the land is in the hands of the remaining 80 percent.

• Unfair trade regimes: The current agricultural trade system puts the South in an impossible situation. The Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) annual state subsidies of their national agricultural sectors exceed Sub-Saharan Africa's entire Gross Domestic Product. Subsidised exports, artificially low prices and WTO legalised dumping by the rich countries characterise the current unfair model of agricultural trade faced by poor countries.

• Orientation of research towards industrial agriculture rather than towards the needs of marginal farmers:

Research often neglects the development of agricultural techniques that reduce the inputs needed and that are easy to control. Agricultural research at international and national levels is highly orientated towards industrial agriculture.

14

Activitat 10. Música. Decreixent... cap a una solució real. El grup Muyayo Rif va presentar el 2010 la cançó "Decreixement" dins el seu disc "Construmón", la pots escoltar aquí: http://www.youtube.com/watch?v=teO8L0NqyYw Lletra:

Què està passant en el món? El reggae no sona al carrer. Els astres no saben què fer, i els diners marquen el son. Els polítics marquen els gols. Al ring està la religió. El sud continua existint, la llibertat està patint. Salta, balla, crida pel decreixement. Salta, balla, crida pel decreixement. Per què sempre tothom vol més? Aixafar l'altre ens dóna l'aire. La propietat és un estament! Els altres no ens importen gens! Ens banya la hipocresia. On és la diversitat? Produïm com uns animals! Aquest món ens esclafarà! Salta, balla, crida pel decreixement. Salta, balla, crida pel decreixement.

Busqueu informació sobre el decreixement: quina és la seva màxima. Quin símbol utilitza? Per què? Quina relació té la lletra de la cançó amb la filosofia i els principis del decreixement? Segons –cada vegada més experts- el decreixement és la solució real, possible i realitzable a la crisi mundial i al canvi climàtic. Penseu també vosaltres que és una bona solució? Expliqueu-ho amb música: Organitzeu-vos per grups i composeu una cançó que parli sobre el decreixement, poseu-hi música amb els instruments que normalment utilitzeu a l’aula. Penseu en fer una estrofa que presenti els principis del decreixement i una tonada que repeteixi el que creieu que cal que tothom recordi del decreixement.


15

4. Índex glossari

Els agrocombustibles es presenten com una solució a la crisi energética i ambiental, però aquesta

bioil·lusió cau pel seu propi pes.

El nostre model de transport es sosté en la idea que tothom es vol desplaçar cada cop més, al major

nombre de destinacions possible i com més de pressa i més lluny, millor. Cada cop és més comú

viatjar en avió i consumir mercaderies fabricades a l’altra punta del planeta. També cada cop més

persones tenen cotxe propi, i cada cop en depenem més en el nostre dia a dia (per anar a treballar,

a l’escola o a comprar). La mitjana de motorització europea es va incrementar un 31% en 15 anys,

entre el 1990 i el 2005, i va arribar a una mitjana d’un cotxe per cada dues persones, segons dades

de l’Eurostat.

Fins ara ha estat possible mantenir aquesta progressió ininterrompuda gràcies al petroli

emmagatzemat al subsòl que hem anat extraient. Però la Terra no en produeix al mateix ritme que

es consumeix i n’estem esgotant les existències. No hi haurà prou petroli per mantenir aquests

hàbits, ja que les reserves no són infinites. Tot i així, abans de pensar a posar el fre, es busquen

altres fonts d’energia per al transport. Darrere d’aquesta cerca s’hi amaguen molts interessos; és un

gran negoci que condiciona l’economia mundial.

D’altra banda, a ningú no se li escapa que la contaminació de l’aire i l’escalfament global són greus

conseqüències d’aquests hàbits insostenibles. Per això cal trobar una manera de moure’ns pel món

que satisfaci les nostres necessitats i que, alhora, respecti l’entorn. En aquest context, els

biocombustibles es van presentar com la solució gairebé miraculosa de tots els mals, tant energètics

com ambientals.

Què són els agrocombustibles?

Als carburants produïts a partir de matèria orgànica se’ls ha anomenat biocombustibles (utilitzant el

prefix bio-, que vol dir “vida”). Els més estesos procedeixen de cultius agrícoles, anomenats

energètics, si bé també n’hi ha d’altres tipus. El bioetanol serveix per als vehicles que funcionen

amb gasolina, i el biodièsel, per a motors dièsel. El primer s’obté a partir de plantes riques en

sucres o midons (blat de moro, canya de sucre, remolatxa o cereals), i el segon a partir de plantes

riques en oli (oleaginoses com ara la soja, el pinyó de l’Índia, la palma, la colza o el gira-sol).

També es coneixen com a agrocombustibles, terme que és preferible perquè evita associacions

errònies amb productes biològics, i perquè descriu amb més exactitud la seva vinculació amb els

productes agrícoles.

16

Els agrocombustibles es presenten com a combustibles verds que ajuden a mitigar el canvi climàtic.

Aquesta argumentació es basa en el fet que procedeixen de plantes que absorbeixen CO2 durant el

creixement, la qual cosa ajudaria a compensar el CO2 que s’emetrà després, quan siguin cremades

com a combustible. Andris Piebalgs, comissari europeu d’Energia, defensava en un discurs que “els

biocombustibles són importants perquè solucionen dos dels reptes més difícils als quals ens

enfrontem en política energètica […]: la seguretat de subministrament d’energia […] i el canvi

climàtic”.

L’any 2003, una directiva europea establia com a objectiu d’utilització de carburants bio el 2% el

2005, i el 5,75% el 2010. Molts governs de tot el món van aplicar mesures en aquesta direcció —

moltes de les quals vinculants i amb un alt cost—, fomentant-ne la producció i el consum, i animant

un important creixement de les indústries implicades. L’any 2005 ens vam quedar lluny d’assolir la

meta: només dos països membres la van complir. No obstant això, la Unió Europea va ampliar

aquest objectiu al 10% per a l’any 2020.

No són la solució per al canvi climàtic i no és clar que els agrocombustibles ajudin a reduir les

emissions de CO2, un dels objectius que suposadament perseguien. Quan es produeixen

massivament, s’intensifiquen activitats que són responsables, en percentatges molt alts, de l’efecte

hivernacle. Segons afirma el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en

les sigles en anglès) a l’informe Climate Change 2007, el transport és responsable del 13% de les

emissions; l’agricultura d’un 14% (principalment per l’ús creixent de fertilitzants nitrogenats), i la

desforestació d’un 17% (gairebé la meitat de les plantacions del sud-est asiàtic s’han establert en

llocs on abans hi havia boscos). El canvi d’ús del sòl per produir agrocombustibles genera emissions

que, depenent del tipus de sòl i dels tipus d’agrocombustibles cultivats, podrien tardar dècades a

compensar-se. No està clar que generin més energía de la utilitzada per produir-los. L’elaboració

d’agrocombustibles necessita grans quantitats d’energia durant tot el cicle de vida (cultiu,

producció, distribució...). A vegades, aquestes quantitats són més grans que les que n’obtindrem. El

càlcul entre l’energia invertida en la producció del combustible i la que n’obtenim ens dóna el

balanç energètic, i aquest balanç pot variar segons les matèries primeres, els processos i les dates

que es tinguin en compte. A això es deu que no hi hagi consens entre la comunitat científica en

aquest sentit. Energia útil invertida en l’obtenció d’agrocombustibles.

Ni tan sols són una alternativa al combustible fòssil. Els agrocarburants mai no podran tenir el paper

que ha tingut el petroli en el darrer segle com a font d’energia abundant i gairebé única per al

transport. El petroli és un concentrat de matèria orgànica acumulada durant milions d’anys, i per

això ens subministra més energia per unitat que els vegetals. D’aquí deriva un dels grans

inconvenients dels agrocombustibles: per cobrir la nostra demanda actual i, sobretot, si aquesta


17

demanda continua creixent al mateix ritme que fins ara, caldria ocupar quantitats de terra

desorbitades. De fet, si avui se n’impulsa la producció és per mesclar-los amb gasolina.

No són una bona alternativa. S’han produït crides internacionals des de la societat civil i des de

diferents associacions per tal que s’adopti una moratòria sobre l’expansió i el comerç global

d’agrocombustibles. “Ara depèn dels governs i del Parlament Europeu abandonar l’objectiu del 10%

i aplicar una moratòria sobre tots els objectius i incentius d’agrocombustibles o d’agroenergia”,

afirma Helena Paul, d’Econexus, una organització britànica que es dedica a investigacions d’interès

públic. Actualment està pendent d’aprovar-se una nova directiva europea que manté aquest

ambiciós objectiu, si bé inclou alguns criteris de sostenibilitat per a la producció

d’agrocombustibles, i fixa que el 10% establert se subdivideixi en dues metes: un 6% han de ser

agrocombustibles de nova generació, i un 4% ha de provenir de l’hidrogen, de l’electricitat i

d’agrocombustibles de segona generació (a partir de matèries primeres no destinades a

l’alimentació).

Tot i que en un primer moment els “biocombustibles” eren ben vistos per l’opinió pública, avui

estan sent qüestionats des de molts sectors. Se senten veus en contra des de moviments socials tant

del Nord com del Sud, i apareixen titulars a la premsa com aquests: “L’OCDE certifica que els

biocarburants encareixen els aliments i contribueixen poc a frenar el CO2”, “L’FMI culpa de l’alça

dels aliments l’auge en l’ús de biocarburants”, etc.

Els agrocombustibles més coneguts i més estesos són els que es produeixen a partir de cultius

alimentaris, i d’aquí deriva un dels problemes. Per això, en alguns àmbits està guanyant terreny la

proposta d’obtenir-los a partir de matèria orgànica no comestible (com ara la cel·lulosa o les

algues).

L’objectiu és que aquesta matèria primera tingui el màxim rendiment possible, i s’està investigant

(entre altres, en el terreny de la modificació genètica) per assolir balanços energètics més positius

en aquests agrocombustibles anomenats de segona generació. Tot i així, aquests agrocombustibles

de segona generació encara no són viables econòmicament, ja que les tecnologies necessàries per

produir-los n’incrementen molt els costos. A més a més, fins i tot en el cas que ho fossin, caldrà

estar alerta per garantir que no generin problemes similars als agrocombustibles de primera

generació, especialment si es continua amb un model d’explotació a gran escala basat en

monocultius (els de pins i els eucaliptus són els més freqüents) que poden amenaçar la

biodiversitat, la producció d’aliments i els drets sobre la terra, competint amb els cultius

alimentaris per la terra i l’aigua.

Per evitar la competència en l’ús del sòl en terres fins ara destinades a cultius alimentaris, ha sorgit

la proposta d’ocupar les terres marginals, sense cultivar. Però això també té greus implicacions, ja

que allò que per a uns són terres abandonades, per a uns altres és font de vida (preserven el sòl i la

fauna, proporcionen materials i aliments, etc.). Per exemple, a l’Índia, el Govern ha assignat

18

400.000 hectàrees de terres suposadament abandonades al cultiu de pinyó de l’Índia per produir

agrocombustibles. No obstant això, aquestes terres estan reconegudes gairebé en la seva totalitat

com a recursos de propietat col·lectiva (Common Property Resources, CPR), i són la base per a la

supervivència de comunitats pobres, segons podem llegir a Una altra veritat incòmoda.

El preu dels aliments bàsics s’ha disparat en els darrers anys per diverses causes. Collites que

s’haurien destinat a l’alimentació són venudes a millors preus com a matèria primera per a

agrocombustibles. Els cultius alimentaris locals sovint se substitueixen per cultius energètics, la

qual cosa augmenta la inseguretat alimentària. I aquesta competició per la terra influeix, tot i que

no sigui l’única causa, en la pujada de preus dels aliments bàsics. El 30% de l’augment experimentat

pels preus dels aliments és atribuïble als agrocombustibles, la qual cosa suggereix que els

agrocombustibles han contribuït a posar en perill la subsistència de més de 100 milions de persones,

segons l’informe Una altra veritat incòmoda, d’Oxfam Internacional. Fomenten la concentració de

terres Els cultius per a la producció d’agrocombustibles fomenten un model agrícola industrial que

afavoreix la concentració de les terres en mans de pocs, la qual cosa deixa els petits camperols

sense la propietat de la terra que treballen, i amb unes condicions laborals dures i mal pagades. Al

Paraguai, el 2% de la població té el 75% de les terres, i hi ha 400.000 camperols sense terra, segons

dades del Grupo Bionegocios. Les decisions de què i com cultivar queden en mans d’indústries que

busquen maximitzar els beneficis econòmics sense tenir en compte la degradació dels sòls, que

perden fertilitat (per l’ús massiu de plaguicides, d’herbicides i de fertilitzants químics), o la pèrdua

de la biodiversitat (la meitat de la superfície agrícola de l’Argentina està destinada al cultiu de

soja). Provoquen greus danys a les comunitats En la recerca insaciable de noves terres per produir-

hi matèria primera per a agrocombustibles, s’estan passant per alt els drets de comunitats que

estan sent desplaçades, a vegades il·legalment i amb violència.L’ONU ha identificat 60 milions de

persones indígenes en perill de desplaçament degut a la producció d’agrocombustibles.

Qui en produeix? Qui en consumeix? Qui hi guanya?

Els Estats Units, el Brasil i la Unió Europea (UE) són els principals productors d’agrocombustibles.

Per produir-los es necessita terra per cultivar les matèries primeres. Si a això hi destinem el 20% de

les hectàrees agrícoles de la UE, aconseguim cobrir només un 6% de les seves necessitats de

combustible. Per alimentar tots els vehicles del Regne Unit, caldria cinc vegades la terra cultivable

del país.

Per això, el negoci dels agrocombustibles està traslladant la producció de la matèria primera a

altres regions. Alguns corrents dins de l’OCDE proposen emplaçar els cultius energètics de primera

generació a l’Àfrica i a l’Amèrica del Sud perquè, argumenten, allà hi ha més terres disponibles i

condicions climatològiques més favorables. Segons previsions oficials, un 77% del bioetanol que es

farà servir l’any 2020 s’haurà cultivat al Sud, però un 81% s’haurà consumit al Nord, tal com

assenyala l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) a l’informe Biofuels for transport. An


19

international perspective. Els partidaris d’aquesta proposta també al·leguen que representarà una

oportunitat econòmica per a aquests països, ja que l’exportació genera divises. No obstant això,

encara que poguessin significar una font de riquesa econòmica per a alguns països, no podem

comptar que aquests ingressos es distribueixin equitativament entre tota la població, i els costos

socials i mediambientals que impliquen poden ser massa alts. Mentrestant, les que sí que s’estan

beneficiant d’aquest negoci són les grans empreses (l’agroindústria i les empreses petrolieres,

automobilístiques, de biotecnologia, financeres i alimentàries), que només en incentius

governamentals ja han rebut més de 10.000 milions d’euros. Podria semblar lògic que les empreses

petrolieres oposessin resistència als agrocombustibles. Tot i així, estan començant a incloure’ls com

a part del seu negoci. Tal com llegim en un informe del Grupo Bionegocios que es publicarà

pròximament, “són temps en què la petroliera BP s’associa amb la biotecnològica DuPont per

proveir el mercat britànic del biobutanol, signa amb ConocoPhillips contractes amb productors de

carn per produir biodièsel a partir de greix animal o inverteix en cultius de pinyó de l’Índia.

Empreses biotecnològiques com Monsanto o Syngenta intensifiquen la producció i la recerca en

llavors transgèniques, alhora que Ford, Daimler-Chrysler i General Motors es disposen a vendre en la

pròxima dècada més de dos milions d’automòbils que funcionin amb bioetanol. Wal-Mart planifica la

venda generalitzada d’agrocarburants a les seves 380 botigues nordamericanes, i les empreses del

sector agroalimentari conformen xarxes integrades per controlar tota la cadena productiva, des de

les llavors fins al transport”.

Altres possibilitats. Allò que a gran escala és inviable, a escala local pot ser molt suggerent: s’obre

la possibilitat d’un subministrament d’energia descentralitzada, sostenible i no dependent de grans

oligopolis. Hi ha algunes propostes que es fonamenten en principis de sostenibilitat i de respecte al

medi ambient i eviten les conseqüències més perjudicials del model intensiu, és a dir, el dels grans

monocultius que es troben lluny del punt de consum i que pertanyen a una gran indústria que

maltracta les terres i la seva gent. A França, Alemanya, el Brasil o Espanya, trobem experiències de

persones que fan servir oli com a combustible per als cotxes i per a la maquinària agrícola, fent

unes modificacions al motor. L’oli també es pot transformar en biodièsel mitjançant un procés

químic, per la qual cosa també es pot fer servir oli de fregir ja usat, després d’un procés de

reciclatge. Les claus de l’èxit d’aquestes experiències són una bona organització (per compartir

mitjans i amortitzar l’esforç), el control sobre la quantitat de terra destinada a cultius energètics

davant els alimentaris (possible només a escala local), l’ús mesurat de combustible (sempre

supeditat a la quantitat que en podem produir) i la producció propera al lloc d’ús (que no impliqui

la necessitat de transportar llargues distàncies les matèries primeres o el producte final).

A més a més, en el cas de la reutilització d’olis de fregir, no cal cultivar oleaginoses ni produir l’oli

o biodièsel (amb el conseqüent estalvi energètic), i es dóna sortida a un recurs que d’altra manera

es converteix en un residu la gestió del qual és complicada. Trobem instruccions pràctiques sobre

això en el número 24 de la revista Opcions.

20

Què podem fer?

Ni amb agrocombustibles ni amb petroli no podrem mantenir els nivells actuals de consum de

carburants; aquest ritme és insostenible. Cal replantejar el nostre model de transport, d’urbanisme,

d’economia i de vida en general.

Els defensors del decreixement posen en qüestió l’actual model basat en el consum desenfrenat i en

el creixement. Aquest moviment posa en evidència la impossibilitat de continuar creixent

indefinidament en un planeta finit. Els objectors al creixement econòmic proposen construir unes

economies locals més vives i amb estils de vida molt menys malbaratadors de recursos, enllaçant

totes aquelles iniciatives i experiències que fa temps que es desenvolupen en aquesta línia. Un dels

exemples més paradigmàtics és el moviment de Ciutats en Transició (Transition Towns), l’objectiu

de les quals és el de construir col·lectivament processos de canvi cap a unes economies amb

consums energètics baixos per fer front al que anomenen “els mals bessons”: el pic del petroli i el

canvi climàtic. A la pràctica, això vol dir simplificar la manera de satisfer les nostres necessitats (de

transport, d’alimentació, d’energia...) buscant respostes en l’àmbit local i promovent tot el que ens

fa feliços i ens dóna tranquil·litat, allunyant-nos dels impulsos consumistes.

Hi ha tant per fer que podem escollir per on començar. Quan ens movem i com? Què consumim i per

a què ho necessitem? Què mengem i d’on ve? On ho comprem? Què podem fer per evitar consums

innecessaris?

Cada cop és més freqüent acudir a centres comercials, a hipermercats o a polígons industrials als

quals només es pot arribar en cotxe. Podem intentar minimitzar la nostra dependència del transport

i el nostre consum de combustible. Les opcions reals acostumen a veure’s reduïdes per una

planificació urbanística poc humana, però podem tenir això en compte a l’hora d’escollir casa o de

votar el govern municipal. Intentem recuperar la vida de barri, fer la compra prop de casa o anar a

la feina a peu, en bicicleta o en transport públic.

També hi ha diferents maneres de fer servir el cotxe: intentem aprofitar totes les places i conduir

de manera eficient (es poden reduir les emissions de gasos efecte hivernacle fins a un 30%).

Quan estem de vacances, després de molts dies treballant de valent, sentim que ens mereixem un

bon descans. Però per desconnectar no sempre cal volar a una destinació llunyana; plantegem-nos

quines són les nostres necessitats en aquell moment.

Al anar a comprar, trobem diverses opcions: si prioritzem els productes locals, evitem que es

transportin llargues distàncies. Al final, la clau és ser cada cop més conscients dels nostres actes

partint de la idea que “menys pot ser millor”, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu. Tots

aquests gestos són necessaris, però a més a més cal que ens informem, donem suport i participem

en les campanyes que lluiten per un canvi de model energètic i socioeconòmic.


21

Alguns termes útils.

Agrocombustible.

Combustible elaborat a partir de matèries orgàniques. Els més produïts a escala

internacional són el bioetanol i el biodièsel. Habitualment són coneguts com a

biocombustibles, remetent al seu origen orgànic amb el prefix bio-, que vol dir “vida”. Tot i

així, a la vista dels impactes socials i ambientals derivats del mercat massiu d’aquests

combustibles, optem pel terme agrocombustibles, que n’indica la procedència agrícola.

Aquesta denominació va ser proposada al Fòrum Social Mundial sobre Sobirania Alimentària

de Nyéleni l’any 2007 per centenars d’organitzacions de camperols.

Agroindústria.

Branca de la indústria dedicada a la transformació dels productes de l’agricultura, la

ramaderia, la riquesa forestal i la pesca en productes de consum. El model més estès,

vinculat a la producció massiva d’agrocombustibles, fomenta pràctiques poc respectuoses

amb el medi: monocultiu, abús d’agrotòxics, transgènics, etc.

Biodièsel.

Combustible per a motors dièsel (substituint el gasoil o barrejant-lo). Es produeix a partir

d’olis vegetals (principalment d’oleaginoses) i, en menys mesura, a partir de greixos

animals. Actualment, la producció mundial d’oli s’elabora a partir de palma africana i de

soja, i, en menys mesura, de colza, gira-sol, card, pinyó de l’Índia, ricí i cacauet.

Bioetanol.

Combustible obtingut a partir de productes rics en sacarosa, com ara la canya de sucre, la

melassa i el sorgo dolç, així com de substàncies amb un alt contingut de midó (blat de moro,

blat o civada).

Cultiu energètic.

Plantació de creixement ràpid destinada únicament a l’obtenció d’energia.

Efecte hivernacle.

Fenomen segons el qual determinats gasos de l’atmosfera retenen part de l’energia

procedent de la superfície terrestre que ha estat escalfada per la radiació solar. Els gasos

d’efecte hivernacle atrapen la calor i creen el que es denomina efecte hivernacle natural.

D’acord amb l’actual consens científic, aquest efecte s’està veient accentuat a la Terra per

22

l’emissió de certs gasos, com ara el diòxid de carboni i el metà, producte de l’activitat

humana.

Eficiència energètica.

Conjunt d’accions que permeten optimitzar la relació entre la quantitat d’energia

consumida i els productes i serveis finals obtinguts. Això es pot aconseguir per mitjà de la

implementació de diverses mesures i inversions a nivell tecnològic, de gestió i d’hàbits

culturals en la comunitat.

Pic del petroli.

Teoria sobre l’esgotament dels combustibles fòssils, com el petroli. Prediu que la producció

mundial de petroli arribarà al zenit i després declinarà tan de pressa com ha crescut,

augmentant-ne el preu de manera exponencial. Ressalta el fet que el factor limitador de

l’extracció de petroli és l’energia requerida, i no pas el seu cost econòmic.

Informació extreta del GLOBAL EXPRESS < Núm. 15 < Desembre del 2008 d’Intermón Oxfam.

Dos documentals interessants:

http://decredocus.blogspot.com.es/2012/06/punto-ciego.html

http://www.youtube.com/watch?v=B-cCPyjcdoc&list=UULCDGexuYVcSDzJ-MJ-

cf7Q&index=5&feature=plcp

exposició: canvi climàtic, agroindústria i agrocombustibles. impactes socials i ambientals al sud

Documents