experiÈncies de gestiÓ de l’aigua en els …...les necessitats de reg dels jardins i horts de...

13
EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS MUNICIPIS (Abril 2007) Grup de treball de Nova Cultura de l’Aigua Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

Upload: others

Post on 11-Jul-2020

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS …...Les necessitats de reg dels jardins i horts de l’escola s’estimen en uns 3.500 m3 anuals. Dins el recinte de l’escola hi ha

EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS MUNICIPIS

(Abril 2007)

Grup de treball de Nova Cultura de l’Aigua

Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

Page 2: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS …...Les necessitats de reg dels jardins i horts de l’escola s’estimen en uns 3.500 m3 anuals. Dins el recinte de l’escola hi ha

Aquest recull d’EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS MUNICIPIS ha estat elaborat a través del Grup de Treball per una Nova cultura de l’Aigua de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Secretaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat,

Barcelona, Abril 2007

Page 3: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS …...Les necessitats de reg dels jardins i horts de l’escola s’estimen en uns 3.500 m3 anuals. Dins el recinte de l’escola hi ha

EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA ALS MUNICIPIS

Reutilització de l’aigua de piscina per al manteniment d’un camp de gespa artificial

Àmbit: Estalvi dels recursos

Aspecte: Reutilització

Situació de partidaLa zona esportiva de Llefià té una piscina i un camp de futbol de gespa artificial gestionats pel Servei Municipal d’Esports.En el seu funcionament habitual les piscinesrenoven part de l’aigua, en el cas de la piscina de Llefià aquest volum és de 12.000 l/dia.D’altra banda la gespa artificial cal regar-ladiàriament per mantenir-la en bon estat i evitar l’efecte abrasiu sobre els jugadors.

Objectiu:- Millorar la gestió de l’aigua de les

dependències municipals.- Reduir el consum d’aigua del

poliesportiu

Descripció:L’aigua de renovació de la piscina, amb uncontingut en clor molt alt, s’acumula en 4dipòsits interconnectats de 3000 litrescadascun, des d’on es bomben cap a unacolumna de carbó activat per eliminar-ne el contingut de clor. L’aigua tractadas’emmagatzema en un dipòsit de 20 m3 situat en el recinte tècnic del camp de futbol.

Un grup de pressió format per dues bombes impulsa l’aigua declorada a prou pressió per fer funcionar els aspersors de reg del camp degespa artificial.

Dificultats:- Ha calgut instal·lar un declorador ja que

el fabricant de la gespa no en garantia la bona conservació si es regava amb aigua amb nivells de clor superiors als del’aigua de xarxa, ja que no hi haviaexperiència prèvia.

Pressupost:

Resultats:

El volum d’aigua recuperat és de 1.320 m3

anuals.

Transferibilitat:L’experiència pot ser reproduïda molt fàcilment si es dóna la circumstància d’un camp de gespa artificial en el mateix recinte esportiu on hi hagi una piscina, sempre i quan la distància entre les dues instal·lacions no sigui excessiva.

Entitat responsable: Ajuntament de Badalona i Servei Municipal d’Esports de Badalona (SMEB)Adreça: C. Ignasi Iglesias, 38-40, 08912 Badalona/ Ptge. de la Plana, 14Telèfon: 93 483 27 68/93 483 29 76Correu electrònic: [email protected] / [email protected] contacte: Josep Montes (Cap del departament Ecologia Urbana de l’Àmbit de Medi Ambient,Sostenibilitat i Habitatge)

Joan Sillero (Cap del departament d’Instal·lacions del SMEB)

Referències (bibliografia, llocs d’interès...): Àmbit de Medi Ambient, Sostenibilitat i Habitatge de l’Ajuntament de Badalona, SMEB, www.gencat,net/aca

Page 4: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS …...Les necessitats de reg dels jardins i horts de l’escola s’estimen en uns 3.500 m3 anuals. Dins el recinte de l’escola hi ha

EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA ALS MUNICIPIS

Aprofitament de les aigües freàtiques per al reg de zones verdes i per a la neteja viària: instal·lació de Can Barriga

Àmbit: Gestió dels recursos

Aspecte: Fonts alternatives

Situació de partidaUn cop aprovat el Pla director d’aprofitamentd’aigües freàtiques (abril del 2003), es va començar la seva implementació per projectes que fossin d’una relativa senzillesa, i que permetessin adquirirl’experiència necessària per a la implantació deprojectes de més gran abast definits al pla.

El parc de Can Barriga té una superfície d’uns 5.300 m2 i un consum anual d’uns 3.750 m3. A tocar del parc hi ha l’escola d’educació especial de Can Barriga, que té una zona de jardins i d’horts. Les necessitats de reg dels jardins i horts de l’escola s’estimen en uns 3.500 m3 anuals.

Dins el recinte de l’escola hi ha un pou, pou de Can Barriga, que històricament s’havia usat per al reg de la finca.

Objectiu:- Millorar la gestió de l’aigua- Disminuir el consum d’aigua potable degut

al reg dels jardins de l’escola de CanBarriga i del parc, així com a la neteja viària.

- Habilitar un punt per a la càrrega decisternes per a reg de jardineres o neteja viària

Descripció:L’estat de conservació del pou no permetia usar-lo de forma immediata, de manera que va caler recuperar-lo. Es va valorar el cabal d’explotació del pou (fins a 15 m3/h) i es va analitzar l’aigua per valorar-ne la seva aptitud. Es va detectar la presència decoliformes fecals i d’estreptococs fecals.

Es va instal·lar una bomba amb capacitat perextreure 15 m3 d’aigua/h, un grup de pressió, un

variador de freqüència i un sistema de desinfecció de l’aigua per ratjos UV. Els sistemes de reg de l’escola i del parc, així com l’hidrant es van connectar enaquest sistema.

Finalment, per garantir tant el funcionamentcorrecte d’ambdues instal·lacions i com la qualitat de l’aigua de reg hi ha un programa de control iseguiment. Periòdicament es controlen lesinstal·lacions, es pren mostra de l’aigua per fer -nel’analítica, es mesura el nivell d’aigua del pou i es fa lectura dels comptadors.

Dificultats:- Dificultat a trobar operaris preparats per a la

recuperació de pous antics.- Cal garantir un control regular de l’aigua del

pou , sobretot pel què fa referència a la qualitat.

- Cal conèixer el cabal d’explotació del pou acuradament.

Pressupost: 45.986,55 €

Resultats:Durant el primer any de funcionament el pou de Can Barriga ha subministrat uns 3.500 m3 d’aigua, el 73% de la qual anava destinada al reg del parc, el 16% al reg dels jardins de l’escola i el 11% restant a la càrrega de cisternes amb l’hidrant.

Transferibilitat:L’experiència pot ser reproduïda fàcilment i sempre i quan el recurs de l’aigua estigui prop de la zona de demanda, i la font de subministrament sigui depropietat municipal.

Entitat responsable: Ajuntament de BadalonaAdreça: C. Ignasi Iglesias, 38-40, 08912 BadalonaTelèfon: 93 483 27 68 Correu electrònic: [email protected] contacte: Josep Montes (Cap del departament Ecologia Urbana de l’Àmbit de Medi Ambient,Sostenibilitat i Habitatge)

Referències (bibliografia, llocs d’interès...): Àmbit de Medi Aambient, Sostenibilitat i Habitatge de l’Ajuntament deBadalona, www.gencat,net/aca

Page 5: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS …...Les necessitats de reg dels jardins i horts de l’escola s’estimen en uns 3.500 m3 anuals. Dins el recinte de l’escola hi ha

�������������� ������������ �������������

���������� ������� ������������ � �������� �� �������

������� ��������������������� ���� �!���"����!"��#��

����� ����������������"!�� ���� $���%�� "!&�� �"� ��'��"���� ��� ("�����!"� )"��"���*"�� ��#������ �������� ��+��� �"� ,�"���"�� ��� ���"�-.��� /��0��,���� �� �"� #�"+����"�� ���1'���"���� ���'������"���*"����!���0%+�����+02����"%+3�������'��"����!"������'���� ��%'���"� ��� ��",.4/��� ��� �"!������2��"���*"�"�"��0����������)����-�5��-��6��"#"���6���%'���"� %�!���'"�� ��"�-.��� ������*"� ��� %"!��"��!��!�"�"� ���� �"'�"���!�� ��"�-�"� ��+����0!�"'������!�������#������'������%�!�������%�!���'�6�"�'�������"%+��!�"��'��� /��1���� ��"�-�"�"� �"!��������"� ���� 78� 92� ��-�!�� ��������� :���� /��1��� %��"+5����"��� %�!���'��;� <�"!�"�� !$%6� =>2� ?��"� ��� �����%+��!�� ��� �"� ��'��"���� ��� ("�����!"2� 8>>>@6� ���+��"!�2� ��� %�!���'�� ��%'�"� "%+� ���1���A!��"� ���"+"�����"�-.�����+����0!���2�'��#�"�������-�!��"����"�%�!���'����� �"!�������,���'�����!�����"'��/��"���'��"������ �� ���#���� ��+"!�� <��-� ��� *�!��� #�����2� !���B"���#�"�'$+���"2�$�������"���2����6@6

���� ���- ���%�!���� �"� �%'���"���� ��"�-�"� '������!�� ��

/�!�����"+"��"%�!���1���!���"��%�!���'�6- ������"���"�-���������������������"�-�"- ��B����"����������������"�-�"��!�/�!��������"���#"

,�"���"�6

�� ��� ��������� ��� ����"+��"�������!��������,��2�"�'"����������"!0������������!/�"����������� �1����!��� �� '���!��"��� ��� �"'�"���� ���"��"%�!�� ��"�-.��2� ���� �"+"��� ���'�!�+���2� �����%"!���� '���!��"��� "�� %�!���'�� �� �"� 1"�1"� ��������+����� �1����!�2� ��!/�����!�� �!� '��-�"%"

��"���"���!��!�����0������!�%"�A��"��������'��"��������������*"���� ��"�-.��� "� �"!������2� '��� �"�� ��� �������"�'�������"%+��!�"������/��1������"�-�"�"� �"!������6

����� �����C �!/��%"���� ���'���"� �� ��#�!�� !�

��������"����/��%"������%0���"- ��������"����"���"���*"����-����/���!��"�������!�

�� ��-������ ��� �"���� ��� �"'�"���!�� ��"�-.����+����0!���2���'��/���"���������'��"���6

- �%'���"�����������"%+��"�'��'���"����!"�1"�1"��� ��!����� )����-���5-��� �� "%+��!�"�� ���%�!���'�2� '��� �"�� ��� ��"���*"�� �!� ��-��%�!�� ����"/���"���� �� ���"�� � ��� ��",.4/��� ��+����"!�� �"�6��#�"�6

��������!��1�%�!������-�"����"�����/���A!��"������1'���"�������� ��������� )4������ ���"��� �� ���"+��%�!�� ��� ���'����+����"��� ���'��%��*"���� ��",������ <%�!�%��*"����������'A���������'��#�D%�!�2���������*"������ �!����������/��1������"�-�"��!��"�'�"!�/��"������+"!4����"���������#��������%�!���'�@6

����������!�/�!������� ������������!5%��������B�����

��������������������+����"�� ���#"�"� ��� ��'������� ���1'���A!��"� �!"������ %�!���'��� "%+� �"+"��� ��"D-.��� !�� '��"+������'�!�+���2� �!������"��� "� ������� ��� -�"�� ��� '������"%+��!�"�� '��� /��1� ��� ��"�-�"6

�������������������������������� �����������!��� "�����#���$�%���&�'()''� �*�++������,�����-%�().�//�0-1��������� ��2�� ����������E"B�!�"%�!�6-�"!������6��-������� ���� ��������������������&

�����,� ��� 3������4�����$� ��� � �������,$� �� @F� ������� ��� ��",.4/��� ��� �"!������� <�6� �"#"���@2���������������&

Page 6: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS …...Les necessitats de reg dels jardins i horts de l’escola s’estimen en uns 3.500 m3 anuals. Dins el recinte de l’escola hi ha

EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA ALS MUNICIPISCampanya per promoure l’estalvi d’aigua

Àmbit: Estalvi dels recursosAspecte: Difusió i sensibilització

Situació de partidaLa ciutat de Badalona consumeix entre 11 i 12 Hm3

d’aigua potable anualment. El 78% del consum és atribuïble al consum domèstic, el 15 % al consum dels sectors comercial i industrial i un 5% al consummunicipal.La sensibilització respecte l’estalvi d’aigua en l’àmbit domèstic és doncs molt important. Es va dissenyar una campanya basada en la distribució de vàlvules i difusors per aixetes i dutxes amb la finalitat que la ciutadania pogués comprovar per sí mateixa l’estalvi i els avantatges del seu ús.

Objectiu:- Promoure l’estalvi d’aigua d’ús domèstic- Donar a conèixer mecanismes d’estalvi

d’aigua existents al mercat.- Sensibilitzar a la població en l’ús racional

de l’aigua

Descripció:Es van repartir, gratuïtament, 2000 kits d’estalvid’aigua que consistien en una vàlvula per a la dutxa i un difusor per a la aixeta que són de fàcil col·locaciói que aconseguien un estalvi d’entre un 30 i un 50% en el consum d’aigua.

A la campanya hi podia participar qualsevol persona resident a Badalona que ho sol·licités a l’Àmbit de Medi Ambient: Sostenibilitat i Habitatge del’Ajuntament de Badalona. Els participants es vancomprometre a instal·lar-se els mecanismes d’estalvi d’aigua, a presentar el darrer rebut de l’aigua i a facilitar el seguiment de la campanya. Posteriorment,

un any més tard de l’acabament de la campanya, es va fer una enquesta telefònica a una part dels ciutadans que hi varen participar.

La campanya s’ha dut a terme en dues ocasions, el 2001 i el 2003. La campanya del 2003 va comptar amb la col·laboració de la companyia AGBAR.

La distribució dels kits també va comptar amb la col·laboració de les Oficines municipals de districtes, més properes al ciutadà.

Dificultats:- La difusió de la campanya cal fer-la

repetidament i amb canals molt variats, per tal que aquesta arribi a la gent.

- El lliurament de les vàlvules i difusors nosempre és garantia de la seva instal·lació.

- És molt important fer el seguiment de la campanya per valorar-ne els resultats

Resultats:Entre ambdues campanyes s’han repartit a la vora de 2000 kits d’estalvi. L’estalvi d’aigua mig assolit ha estat d’un 15,5% per abonat, amb només una vàlvula i un difusor, que suposa un estalvi de 21,3litres/persona i dia.

Transferibilitat:L’experiència pot ser reproduïda molt fàcilment i a més és molt ben rebuda i entesa per part de la població.

Entitat responsable: Ajuntament de BadalonaAdreça: C. Ignasi Iglesias, 38-40, 08912 BadalonaTelèfon: 93 483 27 68Correu electrònic: [email protected] contacte: Josep Montes (Cap del departament Ecologia Urbana de l’Àmbit de Medi Ambient,Sostenibilitat i Habitatge)Entitats participants: AGBAR

Referències (bibliografia, llocs d’interès...): Àmbit de Medi Aambient, Sostenibilitat i Habitatge de l’Ajuntament deBadalona, www.gencat,net/aca

Page 7: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS …...Les necessitats de reg dels jardins i horts de l’escola s’estimen en uns 3.500 m3 anuals. Dins el recinte de l’escola hi ha

�������������� ������������ �������������

������ ���� ������ �������� ��� � ����� ������

������� ��������������������� ���� �!���"����!"��#��

����� ����������������"!�� �"� ��!��������� ���� �"��� �!������"�� ��� "! ����C"!� "�"�02� ��� ��"���*"� �"� ������� ����� �����!&���"���/��"��� ��� *�!"� #���"� "��� "B�!�"%�!��� ����!�%���� �� �"!������2� ,��� #"!� ��"+��"�� ���������'�!�!���'��B��������"���"���6 �"!������� �'�0� '��� �"� '���!��"���� "%+��!�"�� �����5-��"� ��� ����'"�2� "�A�� �"� ��#"� '��1�%��"�� "���!���!� /��#�"�� ���� ���� �!-���� �� ���1���A!��"�����%�!�������'"���%�!��!"���"��%�!���'"�� <(������"!�"+"!&��@6��,����"��!���#�!����/���'��'��"�"��!��� %"��� ���� '��B����� ��0%+��� -��+"�� ��� ��"����"� ����"!����"+��"�������������������"�������"�����'��"������"!�B"%�!��������!���!�/��#�"�6

���� ���- ��#"�����*"���� '"��"�-4����"� �� "%+��!�"�� ��

����'"�����"!�"+"!&��2����"!����/�-���'���"��"/"�!"���/���"

- ������"�����"�,�"���"��������/���!��,��������!"�"����2� "%+� �"� ��������� ��� !�����!��� <�� �� �@� �� �"����!/�����������"/���!�����!��"�"�'������!�����"��������� �"!������6

- ��"�������!���!���������/���������!��1�%�!����������!-���������'"���%�!��!"���"������%�!���'�

�� ��� ��������� ��� ���!������������!�"�-�"%�������/��1���'��/���"�2����!")���0��"������'��/4�������!"����"���!��"��'���"����/�-���� /"�!"6� ��� �"+"�� ��� ���/���!�� ���!��"�"� 3�� ��� =>>%GH��"2�'���!��"�-%�!�"��,�"!�%��������"�,�"���"�������/���!�� ��� ������6� �"� /�!�0��"� %��B"!"� ����"�-�"%����3�����!��I>��%2�"%+�*�!������'��/�!���"�%01�%"����/�!��"�=2I�%2������������#�-��"���2�'����"���"/"#����� ���1�-�!"���� ��� ��"�-�"6� ��� #"�� ����"�-�"%���� ��� #"� �%'��%�"+����*"�� "%+� �!"� �"'"

��"�-����� �� #"� ���� ����+���� "%+� �!"� �"'"� ��� ����"#�-��"�6�����"���-��"���"�/�!���!"���"�������"�-�"%������ #"!� ��"���*"�� '�"!�"���!�� ��� ��%�!��"��� )��5/����<�"!&���"�� �� +�-"�@� �!� �!"� ��'��/4���� "'��1�%"�"� ��J6I>>�%86��� �����!&� �� ��-��%�!�� ��� �"� ��!��������� #"� "!"�� "�0����� ���� ��'"��"%�!�� ���!-�!&���"� K���0����"2�"�4��%"���"%+��!�"�������������!-�!&�������"%�!�"!"���������������"���6

���� �����- �1������� ��� ���� �+���� "� �0����� ���%'���"

��!��������"�!����'���"����"- ���"��� �!� �"� �%'�"!�"���� ���!� '�"� ��

%"!��!�%�!�- ("�1�'�����'����'����"����"%'��"���������+"������

%"!��!�%�!�� "%+� ��!���� ��� /"�!"� �� /���""�����"�"� "� ��)0+��"�� 2� "�14� ��%� ����������#��������������������%"6

�����������'��������������'��"���������"�-�"%������!����1�!�!� �"� ��������� ��� �"� �0���-"� ��� !�����!��� �� �"����!/������ ��� ��"/���!�� ������"�� ���!��"�"2� "� '"������� ��"+������� ������"� '��� '"��� ��� �"� #�-��"���'�"!�"�"2� ��"���#��"�� +���5-��"� ����� %������-"!��%��2�"� �"��"���� ���"�� �� ��� ��%'�� ��� �����A!��"� )���0����"���������%"�<I>������"'��1�%"�"%�!�@6

���������L86>>>������

��������������������+����"��� ���#"���� ��� ��'������� ���1'���A!��"� �!��'"��� �������� "� ���!���!� ����� ������� /��#�"��6

�������������������������������� �����������!��� "�����#���$�%���&�'()''� �*�++������,�����-%�().�//�0-1��������� ��2�� ����������E"B�!�"%�!�6-�"!������6��-������� ���� �������5������6����������&������������� �������7�1$�1���� �������8����9��� �$�1���� ���������������1�� ����������:�2&

�����,� ���3������4�����$���� ��������,$��� &;����'"��"%�!�����!-�!&���"�K���0����"2��"�4��%"���"%+��!�"������������!-�!&�������"%�!��"!"��������������<���/��������"/"�����B����-����M�"!� "���"@2������������������$���������� �����������$����& ��

Page 8: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS …...Les necessitats de reg dels jardins i horts de l’escola s’estimen en uns 3.500 m3 anuals. Dins el recinte de l’escola hi ha

EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA ALS MUNICIPIS

La vegetació com a pretextEnjardinament sostenible a la platja de Castelldefels

Àmbit: Gestió dels recursos

Aspecte: Fonts alternatives Període: Any 1989 - 2004

Situació de partidaCastelldefels té el tram de platja més llarg i més ampla de tots els municipis que componen l'Àrea Metropolitana de Barcelona (amb 4.800 x 90 metres). La considerable amplada de la platja fa que aquesta no ocupi mai, per què el tram per recórrer fins a l’aigua és excessiu i la densitat de banyistes en dies punta no n’ocupa més de la meitat de la superfície.A l’any 1989, es va detectar a la part de garbí de la platja del terme municipal de Castelldefels, al costat de les botigues de Sitges, que malgrat el pas de maquinària amb arreus per voltejar i netejar la sorra, hi havia vegetació que ràpidament intentavacolonitzar certes àrees de la platja.Els espais que es colonitzaven més ràpidament eren aquells que s’inundaven periòdicament perl’aportació d’aigua de les conques de les petites valls del Garraf, i que tenien un cert contacte amb el freàtic que era molt superficial.

Objectius- Canviar la percepció de l’usuari de la platja,

creant espais diferenciats- Millorar la gestió del cicle de l’aigua- Disminuir la despesa de neteja de platja.

Descripció de l’actuacióEl 1989 es va donar l’ordre que la maquinària de neteja de la platja no malmetés les plàntules que sobresortien decidides entre la sorra quemajoritàriament eren de gramet d’aigua (Paspalunm

vaginatum). Es va consolidar un prat i es va fer una plantació de tamarius (Tamarix gallica) i una sembra de lliri de mar (Pancratium maritimum) en el límit que es va considerar adient per la topografia i l’ús de la platja, per potenciar la formació de dunescomptant amb el banc de llavors de la pròpia platja.

DificultatsL’incompliment de les ordenances en quan al’entrada de gossos a la platja.El dinamisme de la platja serà un factor que canviarà en breu aquests espais, i cal tenir clar cap on han de tendir les noves a ctuacions i la gestió.

ResultatsS’ha acomplert els objectius proposats, i la percepció de l’usuari en quan a l’espai intervingut ha estat molt positiva. La formació de noves dunes permet lalaminació de l’aigua de pluja a primera línia de mar.El prat i les dunes que s’han consolidat actualment tenen una superfície de més de 6 Ha i estan encara en expansió

Pressupost:• Actuació – 540 €• Manteniment total anual amb despesa

actualitzada al 2004 – 60.000€

TransferibilitatPossibilitat de reproduir l’experiència en minicipis amb platges deltaiques.

Entitat responsable: Ajuntament de CastelldefelsAdreça: Plaça de l’Església 1 08860 CastelldefelsTelèfon: 93 665 11 50Correu electrònic: [email protected] contacte: Secció de Via Pública i Medi Ambient

Referències (bibliografia, llocs d’interès, etc): Diputació de Barcelona, Planificació i gestió integral del litoral PLANIFICACIÓ I GESTIÓ INTEGRAL DEL LITORAL: Eines, estratègies i bones pràctiques. 2004.

Page 9: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS …...Les necessitats de reg dels jardins i horts de l’escola s’estimen en uns 3.500 m3 anuals. Dins el recinte de l’escola hi ha

EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA ALS MUNICIPIS

Reutilització d’aigua en el rentat de vehicles

Àmbit: Demanda, usos i consum

Aspecte: Estalvi en el consum

Situació de partida

El Parc Mòbil i Tallers de la Diputació deBarcelona s’encarrega de la conservació ireparació dels vehicles d’aquesta institució.Entre altres equips el Parc disposa d’unainstal·lació de rentat automàtic de turismes.La construcció d’un nou edifici per acollir el Parc l’any 2004 va fer possible introduir mesuresd’estalvi d’aigua en el procés de rentat devehicles com a part d’un projecte global desostenibilitat que va informar la construcció iexplotació del nou Parc.

Objectius- Reducció del consum d’aigua de xarxa.- Reutilització de les aigües tractades.- Abocament al clavegueram d’aigua residual

menys contaminada.- Manteniment senzill del sistema de

depuració.

Descripció de l’actuacióEs tracta d’un sistema de depuració biològicade l’aigua procedent del rentat de vehicles i posterior reutilització.

L’element principal és un contenidor prefabricat de formigó armat enterrat al costat del pont de rentat que li aboca l’aigua residual. Elcontenidor està dividit en seccions per altractament i emmagatzematge de l’aigua iincorpora de fàbrica els diversos conductes i accessoris.

Per gravetat se separen de l’aigua bruta elssòlids i els greixos i tot seguit es depurabiològicament en un procés d’oxidació, passant finalment al dipòsit d’emmagatzematge.Mitjançant unes canonades i una bomba l’aigua depurada és reutilitzada en el pont de rentat i també per al reg de jardineria o neteja. Eldipòsit d’emmagatzematge té un sobreeixidorque aboca a la xarxa de clavegueram l’excésd’aigua tractada i no reutilitzada.Pel que fa als fangs i greixos acumulats, s’han d’extreure periòdicament amb camió per alliurar-los a un gestor de residus registrat.

DificultatsEn cas d’una explotació ja existent s’ha de tenir present que per afegir aquesta instal·lació cal obra civil complementària i grua per col·locar el dipòsit monobloc.

ResultatsDesprés d’un any el sistema funciona correctament. L’estalvi d’aigua de xarxa és del 50% en el pont de rentat i del 100% en el cas del reg.

Pressupost: 23.379 euros el contenidorprefabricat.

Transferibilitat

Els productes de neteja dels vehicles han de ser compatibles amb el sistema biològic dedepuració. Per tant la solució no és aplicable a sistemes d’autoservei on l’usuari aporta aquests producte

Entitat responsable: Diputació de Barcelona, Servei de LogísticaAdreça: c/Portlligat 37-39, BarcelonaTelèfon: 93 276 84 70Correu electrònic: [email protected] contacte: Departament de Parc Mòbil i Tallers

Page 10: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS …...Les necessitats de reg dels jardins i horts de l’escola s’estimen en uns 3.500 m3 anuals. Dins el recinte de l’escola hi ha

EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA ALS MUNICIPIS

Actuacions paisatgístiques de consolidació i integració del Canal de la Dreta a la ciutat

Àmbit: Planificació, polítiques i administracióAspecte: Planificació urbanística

Període: Any 2003

Situació de partidaDiferents trams del Canal de la Dreta del Llobregat han estat coberts per infrastructures i nouscreixements urbans, sense tenir en compte el llegat històric, ni la creació de nous paisatges urbans lligats a la linealitat d’un curs d’aigua, ni la diversitat que aquests podia imposar en el teixit urbà.En una zona urbanitzada de nou es va soterrar el canal sense deixar constància històrica del pas del canal pel barri i del molí que li dóna nom, i els veïns reclamaven alguna actuació que ho recordés.En un altre indret a d’urbanitzar de nou, l’Agència Catalana de l’Aigua informa desfavorablement delprojecte de canalització, i l’Ajuntament abandera i gestiona un nou projecte malgrat que els veïns tenien l’expectativa de que el canal es cobria per acabaramb els problemes de males olors i mosquits

Objectius** RReeccuuppeerraarr llaa mmeemmòòrriiaa hhiissttòòrriiccaa ddeell ccaannaall ii ddeellmmoollíí,, aammbb llaa ccrreeaacciióó ddee nnoouuss eessppaaiiss ddee rreellaacciióó* Restaurar i consolidar el llit i la coberta vegetal dels talussos amb vegetació autòctona en el canal * Estabilitzar i protegir els marges del canal anaturalitzar amb materials de bioenginyeria de baix impacte i alta integració paisatgística

Descripció de l’actuacióL’actuació de la fita històrica va ser la construcció d’una canal que te una peça antiga al seucomençament, i acaba amb una sínia que accionant-la manualment llença l’aigua a una canal, on aquesta es recircula des d’uns dipòsits soterrats.La restauració del canal es plantejà amb diferents seccions adaptant-se a les necessitats i a lestècniques de bioenginyeria.

S’integrà el pas del canal a la cuitat fent méspermeables les visuals, reduint la mota de terra per no treure secció al propi canal, i s’enjardinen els talussos, i la vora de l’aigua es cobreix amb vegetació de ribera.

DificultatsLa complexitat i la innovació dels materials emprats en el projecte, dificultava la comprensió d’aquest, per part de veïns i de la comunitat de regants delCanal de la Dreta.

ResultatsEn la fita de la recuperació històrica l’obra va ser acollida molt satisfactòriament tant pels veïns comper l’estament polític per què existia una granexpectativa d’una promesa què feia anys que s’havia de materialitzar, i l’obra integrava totes lesdemandes dels diferents agents socials.En el projecte de la recuperació del canal hi va haver una molt bona acollida per part de la població, i sols es van registrar dues queixes de veïns que no van veure complertes les seves expectatives, al noveure’l cobert. La recuperació de la amb vegetació i de la fauna de ribera associada a aquesta ha estat molt positiva, malgrat que s’ha d’esperar per veure quin procés segueix.

Pressupost:• Fita per recuperar la memòria històrica

150.953,82 €• Restauració i consolidació del canal

234.184,99 €

TransferibilitatPossibilitats elevades de reproduir l’experiència enaltres indrets.

Entitat responsable: Ajuntament de Sant Boi de LlobregatAdreça: Plaça de l’Ajuntament, 1 08830 SANT BOI DE LLOBREGATTelèfon: 93 635 12 00 Correu electrònic: [email protected] contacte: Ferran Ballesteros i Sagarra – Dep. Gestió de Projectes de CiutatEntitats participants: Ajuntament de Sant Boi i Diputació de Barcelona.

Referències (bibliografia, llocs d’interès, etc:) www.gencat.net/aca, www.bestmanniberica.com

Page 11: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS …...Les necessitats de reg dels jardins i horts de l’escola s’estimen en uns 3.500 m3 anuals. Dins el recinte de l’escola hi ha

EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA ALS MUNICIPIS

Redacció i implementació del Pla director d’aprofitament d’aigües freàtiques

Àmbit: Gestió dels recursos

Aspecte: Fonts alternatives

Situació de partidaAmb la finalitat de conèixer la disponibilitatd’aigües subterrànies l’Ajuntament de Badalonava sol·licitar fer un estudi hidrogeològic delmunicipi i la modelització del funcionament de les aigües subterrànies. Els resultats de l’estudi mostraren que la quantitat d’aigua subterrània disponible per part de Badalona, sense que el funcionament de l’aqüífer quedi afectatnegativament, és d’uns 1,5-2,0 Hm3/any, amb un marge de garantia del 30%.D’altra banda, la ciutat de Badalona consumeix entre 11 i 12 Hm3 d’aigua potable anualment. El 78% del consum és atribuïble al consumdomèstic, el 15 % al consum dels sectorscomercial i industrial i un 5% al consummunicipal, que es situa al voltant dels 0,6 Hm3

anuals, entre un 40 i un 50% del qual esdestina al reg del verd urbà i a la neteja viària.Així doncs, la substitució de l’aigua usada per al reg i la neteja viària (uns 0,2-0,3 hm3/any) per aigua del freàtic no afectaria al funcionament de l’aqüífer i suposaria un estalvi d’un 40% de tota l’aigua consumida pels serveis municipals.

Objectiu:- Optimitzar la gestió de l’aigua, tot

disminuint l’ús de recursos importats per recursos propis.

- Utilitzar aigua subterrània per al reg dels parcs i jardins, i per a la neteja de la via pública.

- Disminuir el consum d’aigua tractada, potable, en usos on la qualitatrequerida sigui menor.

Descripció:Es va fer un estudi previ de la demandad’aigua municipal: avaluació de quantitatd’aigua consumida, determinació de zonesverdes de major consum i usos. Paral·lelament es va fer un estudi, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya perconèixer el funcionament de les aigüessubterrànies i la seva disponibilitat. Percompletar la informació aportada en aquestestudi es varen instal·lar sis piezometres per avaluar la disponibilitat d’aigua a les zones de major demanda de la ciutat. A partir delconeixement de la demanda i de ladisponibilitat d’aigua axí com del coneixement de la seva qualitat, es va redactar el Pla

director d’aprofitament d’aigües freàtiques on s’estableixen prioritats d’actuació, objectiusconcrets d’aprofitament i programes de control dels punts d’aigua que s’aprofitin. També s’han fet tasques de difusió a la població, ja sigui a través dels medis de comunicació locals o amb la inserció de pannells informatius als puntsd’aigua que ja s’utilitzen.

El Pla director d’aigües freàtiques va seraprovat pel Ple municipal l’abril del 2003.

Dificultats:- Malgrat l’existència de l’estudi

hidrogeològic l’explotació de puntsd’aigua concrets sempre ha d’anaracompanyada d’una caracterització delpou a explotar.

- La construcció de grans infraestructures soterrades, com ara el metro, podenmodificar localment la hidrogeologia i per tant modificar els cabals disponibles en els punts d’aigua.

- El cens de captacions, elaborat perl’Agència Catalana de l’Aigua, ésincomplet.

- No hi ha una normativa clara sobre la qualitat de l’aigua requerida per al reg i la neteja viària.

Pressupost: Estudis previs: 24.000 €Implantació del pla:1.200.000 €

Resultats:Quantitat d’aigua del freàtic consumidarespecte del consum d’aigua municipal. El Pla director preveu abastar un 70% de l’aiguausada per al reg del verd urbà i pràcticament tota l’aigua de la neteja viària amb aigüesfreàtiques. Actualment ja se n’aprofiten més de 13.000 m3 anuals.

Transferibilitat:L’experiència pot ser reproduïda en aquellsmunicipis on es disposi de prou aiguasubterrània.

Page 12: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS …...Les necessitats de reg dels jardins i horts de l’escola s’estimen en uns 3.500 m3 anuals. Dins el recinte de l’escola hi ha

Entitat responsable: Ajuntament de BadalonaAdreça: C. Ignasi Iglesias, 38-40, 08912 BadalonaTelèfon: 93 483 27 68Correu electrònic: [email protected] contacte: Josep Montes (Cap del departament Ecologia Urbana de l’Àmbit de Medi Ambient, Sostenibilitat i Habitatge)Entitats participants: UPC

Referències (bibliografia, llocs d’interès...): Pla director d’aprofitament d’aigües freàtiques de Badalona, Departament Enginyeria del Terreny de la UPC (Professor Enric Vázquez-Suñé).

Page 13: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA EN ELS …...Les necessitats de reg dels jardins i horts de l’escola s’estimen en uns 3.500 m3 anuals. Dins el recinte de l’escola hi ha

EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE L’AIGUA ALS MUNICIPIS

Pla Director d’utilització d’aigües externes a la xarxa de distribució d’aigua potable a Sabadell

Àmbit: Gestió dels recursos

Aspecte: Fonts alternatives

Situació de partidaA partir del projecte “Sistema de reg amb aigua regenerada”, ja executat, que representa unaexperiència pionera en el municipi de Sabadell, en el sentit de l’ús d’aigües externes a la xarxa dedistribució d’aigua potable per a reg de zones verdes i neteja de carrers, ens permet, per una banda exemplificar la viabilitat de l’aplicació d’aquestes aigües per a reg i alhora establir les basesestructurals per a l’ampliació d’aquest sistema a grans àrees verdes de la ciutat, ampliant el concepte per a usos industrials.Han convergit en el temps diferents circumstàncies tècniques i estratègiques que han possibilitat elplantejament de la reutilització amb un ampli abast a visió de futur i que estableixen un marc de treball idoni per a l’èxit de la proposta. En destaquem varis trets fonamentals:- L’EDAR del Ripoll amb una capacitat de tractament

diari de 30.000 m3, caracteritzada per l’existència d’un tractament biològic i d’un terciari per al’eliminació del fòsfor i del nitrogen.

- El retorn de les aigües depurades a diferents punts alts del riu Ripoll, mitjançant la construcció d’un emissari, que les condueix a zones del riu properes a antigues instal·lacions d’aprofitament d’aigües.

- L’existència d’antigues instal·lacions de captació i bombament d’aigües, actualment en desús, encara funcionals de la Companyia d’Aigües de Sabadell SA (CASSA)

- La possibilitat de cofinançament del projecte amb ajuts econòmics dels Fons de Cohesió Europeus.

Objectius- Estalviar aigua.- Rebaixar substancialment el consum d’aigua

potable.- Potenciar l’ús d’aigües externes a la xarxa potable.

Descripció de l’actuacióEls paràmetres de plantejament del projecte són:1. Aigua depurada en tot el curs del riu Ripoll al seu

pas pel t.m. de Sabadell.2. Mines de captació d’aigua per sota la llera del riu

(CASSA)

3. Antiga estació de potabilització i impulsió almarge del riu (CASSA)

4. Antiga conducció d’aigua potabilitzada des del’estació citada fins el pla de la ciutat, vencent un desnivell de 70 metres.

5. Propera ampliació dels tractaments biològic iterciari de les aigües de l’EDAR Riu Sec.

6. Voluntat de present i futur d’aprofitamentd’aigües no potables i aplicació de mètodesmoderns de gestió per a la racionalització de l’ús d’aigua de reg de zones verdes.

7. Voluntat d’aprofitament d’aigües no potables per a usos industrials

ResultatsLa fase prèvia del Pla Director que ja està executada i en ús, en els següents termes:1. Rehabilitació de l’antiga captació, pou, mines i

edifici del riu Ripoll (vegeu Figura 1)2. Captació, desinfecció i conducció d’aigua fins el

pla de la ciutat.3. Reg de 2,5 Ha de gespa (vegeu Figura 2)4. Reg de 3.000 arbres d’alineació.5. Hidrant per a la recarrega de cisternes per a la

neteja de carrers.6. Control telemàtic dels nivells dels dipòsits i

bombaments.7. Gestió telemàtica del reg.

El Pla Director preveu:1. La instal·lació de 18.700 m de canonada de

distribució principal, amb els equips debombament o accessoris necessaris.

2. L’ús de 950.000 m3/any, d’aigua externa a la xarxa potable.

Pressupost- Fase executada: 432.130,00 €- Fases que preveu el Pla Director: en funció de

l’estudi econòmic del Projecte

TransferibilitatPossibilitat elevada de reproduir l’experiència enaltres municipis amb cabals d’aigües no potables disponibles.

Figura 1. Estació elevadora

d’aigua regenerada

Entitat responsable: Ajuntament de Sabadell (Secció de Gestió del Cicle de l’Aigua)Adreça: c/del Sol, 1, 1a planta. 08201 SABADELLTelèfon: 93 745 31 81Correu electrònic: [email protected]

Figura 2. Xapa aigua

regenerada (reg Parc Taulí)