evoluciÓ de la indÚstria manufacturera a les … · industrial de les comarques i entrar en...

EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA MANUFACTURERA

A LES COMARQUES RURALS CATALANES

DURANT EL PERÍODE 2008-2017

Grup de Recerca en desenvolupament Rural de la

Universitat Autònoma de Barcelona (DRUAB)

Febrer de 2018

Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017

Pàgina 2 de 75

Febrer de 2018 Autors: Lourdes Viladomiu i Jordi Rosell

Copyright: DRUAB i Fundació del Món Rural

Estudi encarregat per:


Pàgina 3 de 75

Índex

Introducció ............................................................................................................................... 5

Marc teòric ................................................................................................................................ 7

Metodologia ........................................................................................................................... 11

Delimitació del territori rural ................................................................................................................... 11

Aproximació metodològica ........................................................................................................................ 13

Les dades emprades ..................................................................................................................................... 14

Dinàmica de l’ocupació total al període 2008-2017 ............................................... 17

La indústria a les comarques rurals ............................................................................. 22

Rellevància de la indústria ......................................................................................................................... 22

Importància del subsector Alimentació i Begudes .......................................................................... 26

Evolució de l’ocupació industrial al període 2008-2017 ...................................... 31

Factors explicatius de la dinàmica industrial de les comarques rurals .......... 35

Anàlisi dels tres casos d’estudi ....................................................................................... 40

La Ribera d’Ebre ............................................................................................................................................. 40

El Moianès ........................................................................................................................................................ 46

La Noguera ....................................................................................................................................................... 53

Conclusions i propostes sobre la indústria manufacturera a les comarques

rurals de Catalunya ............................................................................................................. 61

De la rellevància de la indústria al món rural i de la importància del subsector de

l’Alimentació i Begudes. .............................................................................................................................. 61

La crisi i la destrucció d’ocupació ........................................................................................................... 62

La crisi i la dinàmica de la indústria manufacturera...................................................................... 62

Vectors explicatius de la dinàmica de la manufactura al món rural ......................................... 64

Propostes .......................................................................................................................................................... 67

Futures línies de treball .............................................................................................................................. 71

Referencies ............................................................................................................................ 73


Pàgina 4 de 75

Índex de Gràfics i Taules

Gràfic 1: Tipologia de comarques catalanes segons la densitat de població al 2016 ............. 12

Gràfic 2: Evolució de l’ocupació total a Catalunya, 2008-2017 ........................................................ 17

Gràfic 3: Evolució de l’ocupació total, 2008-2017 a Catalunya (juny 2018=100) ................... 19

Gràfic 5: Distribució sectorial dels ocupats a les comarques rurals (%) ..................................... 22

Gràfic 6: Distribució sectorial dels ocupats a les comarques rurals i urbanes al 2017 (%) 23

Gràfic 7: Grau d’especialització en la indústria ...................................................................................... 24

Gràfic 8: Grau d’especialització a la indústria alimentària ................................................................ 28

Gràfic 9: Evolució de l’ocupació industrial a Catalunya, 2008-2017 ............................................. 31

Gràfic 10: Evolució de l’ocupació industrial, 2008-2017 a Catalunya (juny 2018=100) ...... 33

Gràfic 11: Evolució de l’ocupació industrial (% de variació) de juny 2008 a juny 2017 ...... 34

Gràfic 12: Dinàmica global i evolució real de l’ocupació manufacturera a les comarques

rurals de Catalunya, 2008-2017 (%) .......................................................................................................... 36

Gràfic 13: Evolució esperada i evolució real de l’ocupació manufacturera a les comarques

rurals de Catalunya, 2008-2017 (%) .......................................................................................................... 38

Gràfic 14: Efecte dinàmica pròpia de l’ocupació manufacturera a les comarques rurals de

Catalunya, 2008-2017 (%) .............................................................................................................................. 39

Taula 1: Comarques rurals de Catalunya al 2017 .................................................................................. 13

Taula 2: Evolució de l’ocupació a Catalunya per sectors econòmics 2008-2017 (%) ............ 18

Taula 3: Evolució de l’ocupació per àmbits territorials (%) ............................................................. 18

Taula 4: Evolució de l’ocupació total (%) ................................................................................................. 19

Taula 5: Composició sectorial de l’ocupació a Catalunya a l’any 2008 (%) ................................ 20

Taula 6: Participació de la indústria a l’ocupació de les comarques rurals ................................ 25

Taula 7: Ocupats a la indústria manufacturera a les comarques catalanes, Juny 2017 ......... 26

Taula 8. Distribució percentual dels ocupats a la indústria manufacturera a les comarques

rurals per subsectors, 2008 i 2017 .............................................................................................................. 27

Taula 9: Participació de l’Alimentació i Begudes en l’ocupació manufacturera a les

comarques rurals ................................................................................................................................................ 29

Taula 10: Ocupats als subsector Alimentació i Begudes a les comarques catalanes, Juny 2017

.................................................................................................................................................................................... 30

Taula 11: Evolució de l’ocupació a Catalunya per subsectors industrials 2008-2017 (%) .. 32

Taula 12: Evolució de l’ocupació industrial per àmbits territorials (%) ..................................... 32

Taula 13: Evolució de l’ocupació industrial (%) .................................................................................... 33


Pàgina 5 de 75

Introducció

Encara que l’economia de les zones rural se sustentava tradicionalment en el sector

agrari, en algunes comarques rurals catalanes, des del segle XIX, ha existit un

important teixit industrial que al llarg del segle XX es va consolidar, diversificar i

estendre territorialment. Avui, a moltes comarques rurals l’activitat industrial té

un paper clau en termes d’activitat i ocupació i al conjunt de les comarques rurals

l’ocupació industrial té un pes relatiu superior al del conjunt de Catalunya.

Des de ja fa moltes dècades, el sector secundari de tots el països occidentals ha anat

perdent pes relatiu, en quan a valor produït i ocupació, degut al predomini dels

serveis. La terciarització creixent de les economies és una característica general del

procés de desenvolupament. La crisi iniciada a l’any 2008 va agreujar el retrocés

industrial pel conjunt de Catalunya, emperò els diferents territoris, incloent les

comarques rurals, han seguit pautes molt dispars.

L’objectiu general d’aquest estudi és conèixer la diferent evolució de la indústria, i

més específicament de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes

i esbrinar quins són els elements sectorials, de mercat i de composició empresarial

que ajuden a explicar la diferent evolució durant els anys de la recessió i la

recuperació recent.

L’estudi comprèn les 22 comarques catalanes amb una densitat de població de

menys de 100 habitants per Km2. Històricament per la delimitació de les comarques

rurals s’han utilitzat diferents indicadors socioeconòmics, però una aproximació

funcional i que obté resultats molt raonables, i molt propers als que s’han obtingut

amb altres sistemes més complexes, és la consideració de la densitat de població

amb un llindar de cent habitants per km2.

El període d’anàlisi comprèn des de 2008, inici de la crisi econòmica, fins les dades

més recents per cada indicador que treballem. Igualment, l’anàlisi qualitatiu es va

realitzar sobre el període 2008-2017.


Pàgina 6 de 75

Els objectius principals de l’estudi són els següents:

- Estudiar l’evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals

catalanes durant el període 2008-2017.

- Classificar les comarques rurals segons els components explicatius de la

dinàmica de l’ocupació .

- Analitzar de forma més detallada i amb metodologia qualitativa tres

comarques seleccionades.

- Estudiar els factors que expliquen la diferent evolució de la ocupació

industrial de les comarques i entrar en detall per els tres casos d’estudi.

- Assenyalar recomanacions a partir de les lliçons que s’extreuen de l’anàlisi

realitzat.

L’informe s’organitza en vuit apartats. En primer lloc es presenta el marc teòric en

el que es desenvolupa el treball i a continuació la metodologia utilitzada. Més

endavant es dóna compte de l’evolució de l’ocupació total a les comarques catalanes

des de 2008, es presenten els trets de la indústria manufacturera a les comarques

rurals i de l’evolució de l’ocupació industrial. L’apartat sis es dedica a esbrinar els

factors explicatius de l’evolució de l’ocupació industrial a les comarques rurals al

període 2008-2017 per posteriorment analitzar en major profunditat la dinàmica

industrial a les tres comarques rurals seleccionades. Finalment es presenten les

conclusions i les propostes d’actuacions.


Pàgina 7 de 75

Marc teòric

Els efectes sobre el territori de la gran recessió econòmica del període 2008-2017

han estat molt desiguals. Tot hi tractar-se d’una crisi global, els diferents territoris,

rurals o no rurals, han mostrat dinàmiques de l’activitat econòmica, mesurada en

termes de Producte Interior Brut total o sectorial, i de l’ocupació molt dispars. En

aquest context el concepte de resiliència dels territoris es pot considerar com un

marc teòric adient.

Entenem per resiliència la capacitat d’un territori o d’una organització d’acomodar-

se al canvi sense produir sistemàtiques discontinuïtats i sense interrompre el

funcionament del sistema (Williams and Vorley, 2017). És a dir, la capacitat

d’adaptar-se i de transformar-se de l’economia d’un territori com a reacció davant

dels canvis especialment quan aquests afecten a elements claus del seu

funcionament. L’adaptació és crucial en la dinàmica d’un territori. No es tracta, per

tant, de la primitiva definició de resiliència que posava èmfasi en la resposta que

l’economia d’una regió donava a un xoc extern i la capacitat de retorn a la situació

original abans del xoc (Martin, 2012). Es tracta, més aviat, d’acceptar que anys de

recessió obliguen a canvis i que el canvi i la transformació són inevitables per

acomodar-se a la nova situació, sense possibilitat de retorn a la situació inicial.

Partint d’aquesta concepció s’han realitzat molts estudis sobre la influencia de

diferents elements en la resiliència de determinades regions. Passem a destacar

alguns elements que han estat considerats en la recerca:

- Nivells elevats de resiliència, tant a les empreses com als sectors, estan

associats amb aproximacions més creatives i flexibles (més adaptatives)

(Williams and Vorley, 2017);

- Abundància de recursos tant materials com humans i molt especialment en

emprenedoria són elements fonamentals per la resiliència empresarial

(Rosell, Viladomiu y Mancilla, 2016);

- Propensió cap a la innovació, de manera que a major innovació més

resiliència (Clark, 2017).


Pàgina 8 de 75

D’altra banda, a nivell territorial s’indica que:

- L’especialització productiva del territori condiciona la resiliència, tota

vegada que l’estructura productiva incideix en la capacitat d’afrontar i treure

profit dels canvis (Rosell, Viladomiu y Mancilla, 2016);

- Les regions que tenen una estructura d’ocupació poc qualificada presenten

més risc de deslocalització, és a dir, a més gran participació de treballadors

amb poca intensitat de coneixement menor és la resiliència (Simmie, 2017);

- Una estructura productiva en forma de clúster afavoreix la resiliència (Kiese

and Hunt, 2014);

- Una tradició d’emprenedoria local i elements culturals incideixen en la

resiliència (Rosell, Viladomiu y Mancilla, 2016);

- Una interacció adient entre actors públics i privats i una col·laboració entre

els líders polítics amb els líders organitzatius i professionals que realitzen

activitats de planificació i estratègia i, que formen part de les

administracions, són claus en la resiliència (Kiese and Hunt, 2014).

Els estudis sobre resiliència també assenyalen l’impacte diferent d’una recessió

econòmica al d’un xoc tecnològic (conseqüència de la invenció, innovació i difusió

d’una nova tecnologia) sobre la dinàmica territorial.

Amb tot, en molts dels estudis sobre els sectors manufacturers es destaca que la

resiliència es basa en la capacitat de reorganitzar la producció al si de les cadenes

de producció globals o nacionals (Bentley, Bailey and Braithwaite, 2017).

D’altra banda, als estudis relatius a la dinàmica dels territoris, s’ha introduït el

concepte de metropolització que fa referència a la tendència a la concentració de les

activitats productives, o al menys de les activitats productives més innovadores i de

major creixement, a les àrees metropolitanes. Aquesta tendència actua en detriment

de la resta de zones el que vol dir territoris rurals, però també, zones urbanes de

dimensió mitjana o petita (Krätke, 2007).

La metropolització del territoris, resultat dels processos de canvi tecnològic

(economia del coneixement) i de la globalització, suposa un repte pels territoris


Pàgina 9 de 75

rurals. Alguns estudis empírics sobre l’evolució de l’ocupació des del començament

de la gran recessió confirmen el millor comportament de l’ocupació a les zones

metropolitanes que a la resta de territoris. Utilitzant dades d’afiliats a la Seguretat

Social, Royuela, Castells-Quintana i Melguizo (2017), mostren per Espanya com

l’ocupació total al període 2008-2017 disminueix menys a les zones urbanes de més

d’un milió d’habitants (Madrid, Barcelona, Valencia, Sevilla i Bilbao), les que podem

considerar com a metròpolis, que a la resta de zones urbanes. A la vegada, a

aquestes zones urbanes mitjanes i petites l’ocupació disminueix menys que a la resta

del territori. De la mateixa manera, al període de recuperació 2013-2016 de la crisi,

el creixement de l’ocupació és més fort a les zones metropolitanes que a la resta del

territori. A França, un estudi recent destaca l’important dinamisme de les

metròpolis (en aquest cas, les cinc àrees urbanes de més de mig milió d’habitants),

que concentren l'activitat d'alt valor afegit i les poblacions qualificades, i finalment

el PIB i l’ocupació total (France Stratègie, 2016). En la mateixa direcció, un estudi de

la Comissió Europea arriba a les mateixes conclusions pel conjunt de la Unió

Europea (European Commission, 2016).

Finalment, quan ens ocupem de la indústria o sector secundari, com en aquest

informe, cal prendre en consideració la tendència a la pèrdua de pes en el PIB i

l’ocupació d’aquest sector en benefici dels serveis o sector terciari, procés que

s’anomena de terciarització de l’economia.

La terciarització relativa de l’economia catalana, iniciada a la segona meitat del segle

passat, ha anat avançant tant en els períodes de creixement com en els moments de

recessió. Ara bé, molts dels anàlisis recents estan posant en evidència que el sector

industrial és clau en la dinàmica socioeconòmica dels països en la mesura que els

increments de productivitat del conjunt de sectors estan molt correlacionats amb el

progrés del sector secundari. Igualment, cal assenyalar que en l’economia actual

cada vegada resulta més difícil acotar sectorialment les activitats econòmiques

sense desfigurar la imatge real de l’activitat econòmica. Els processos continus

d’externalització i internalització d’activitats de les empreses agràries e industrials

produeixen canvis en la composició sectorial que no suposen cap canvi real en

l’especialització del territori.


Pàgina 10 de 75

Estudis sobre les estratègies de les empreses han popularitzat el concepte de

“servitització” que trenca la diferenciació entre productors de tangibles (els sectors

primari i secundari) i de serveis (sector serveis). Per servitització s’entén “el procés

pel qual una empresa passa de proveir productes a proveir productes amb un servei

complementari com a valor afegit i, per tant, a un model de negoci fonamentat en el

servei” (definició de Termcat) o, si es vol, l’estratègia desenvolupada per les

empreses (majoritàriament empreses manufactureres) per augmentar la seva

competitivitat desenvolupant capacitats per subministrar serveis complementaris

al producte que tradicionalment han fabricat (Lafuente, Vaillant and Vendrell-

Herrero, 2016; Vandermerwe and Rada, 1988; Baines, Lightfoot, Benedettini and

Kay, 2009). És una estratègia de cobertura de les necessitats dels consumidors, per

la qual les empreses orientades a la producció de bens tangibles van incorporant

serveis, però que també pot funcionar en sentit contrari, és a dir, on empreses de

serveis es mouen cap a la producció de bens tangibles. La servitització implica un

canvi profund a les estratègies de les empreses amb importants reptes, però alguns

estudis indiquen que ha estat una de les respostes que les empreses han donat en

els anys de la recessió i que les noves tecnologies han afavorit (ACCIÓ, 2017).

En conseqüència, complementaria a l’aproximació teòrica de la resiliència, ens vam

plantejar la pregunta de fins a quin punt les empreses de les tres comarques

seleccionades per a l’estudi de casos, és a dir la Noguera, la Ribera d’Ebre i el

Moianès, havien optat per una estratègia de servitització.


Pàgina 11 de 75

Metodologia

Delimitació del territori rural

A l’hora d’abordar la delimitació dels territoris rurals de Catalunya hem optat per

fer-ho a través de la densitat demogràfica. Certament, la ruralitat és un concepte

complex, que admet aproximacions molt dispars i per tant susceptible de ser definit

utilitzant indicadors molt diferents1. L’aproximació per mitjà de la intensitat de la

presència humana al territori ha anat guanyant rellevància al darrers anys,

especialment des que la Organització per la Cooperació Econòmica i el

Desenvolupament (OCDE), en el seu intent de definir un estàndard internacional,

optà per considerar com a municipis rurals aquells que tenen una densitat de

població per sota dels 150 habitants per km2 (OCDE, 1994). A partir d’aquest criteri,

l’OCDE definia regions urbanes, intermèdies i rurals en funció del percentatge de

població de les mateixes vivint en municipis rurals. El criteri de la OCDE fou adoptat

per la Comissió Europea raó per la qual tingué una amplia difusió. Tant la OCDE com

la Comissió Europea fan servir com a regions, per ser delimitades com urbanes,

intermèdies i rurals, les províncies (regions NUTS III en la terminologia

comunitària) el que fa que a Catalunya tinguem una província urbana (Barcelona) ,

dues províncies, Girona i Tarragona, considerades com a intermèdies i la província

de Lleida com a rural (Eurostat, 2017).

A Catalunya hi ha però un consens sobre la idoneïtat de la comarca com a àmbit

territorial per delimitar la ruralitat. Les províncies són massa grans i heterogènies

mentre que els municipis poden ser molt petits i ignorar l’àmbit territorial en el que

la població desenvolupa les seves activitats. No és estrany que a l’hora de programar

la política de desenvolupament rural a Catalunya, els Programes de

Desenvolupament Rural hagin optat per una delimitació comarcal de la ruralitat. Per

aquesta raó, per la realització de l’estudi considerem com a comarques rurals les 22

comarques de Catalunya que a l’any 2016 tenien menys de 100 habitants per km2.

1 Al Capítol 2 de Viladomiu i Rosell (2008) i al Capítol 1 d’Aldomà (2009) hi ha una presentació de

les diferents aproximacions i criteris per delimitar els territoris rurals.


Pàgina 12 de 75

Gràfic 1: Tipologia de comarques catalanes segons la densitat de població al 2016

Font: Elaboració pròpia en base a dades d’IDESCAT.

Aquest llindar ha estat utilitzat en molts estudis i al nostre parer reflexa bé el que es

considera com a rural i especialment deixa fora les comarques amb aglomeracions

urbanes d’una certa grandària. A més a més, els resultats que es van obtenir

utilitzant la definició de l’OCDE per 2007, és a dir, considerar com comarques rurals

les que tenen més del 50% de la seva població vivint en municipis de 150 habitants

per km2, són molt similars a utilitzar la densitat de 100 habitants per Km2 pel

conjunt de la comarca (Aldomà, 2009).

A destacar que en termes de densitat demogràfica, aquest grup de comarques que

considerem com rurals és molt heterogeni; 3 comarques, totes d’alta muntanya,

tenen 10 ó menys habitants per km2 mentre que 5 en tenen més de 60.


Pàgina 13 de 75

Taula 1: Comarques rurals de Catalunya al 2017

Hab./Km2

Pallars Sobirà 5,0

Alta Ribagorça 9,0

Pallars Jussà 9,9

Solsonès 13,3

Alt Urgell 14,0

Terra Alta 15,7

Aran 15,8

Priorat 18,7

Noguera 21,7

Garrigues 23,8

Ripollès 26,1

Ribera d'Ebre 26,8

Conca de Barberà 30,8

Segarra 31,5

Cerdanya 32,2

Berguedà 32,9

Moianès 39,3

Urgell 62,1

Garrotxa 76,5

Baix Ebre 78,0

Alt Camp 81,8

Montsià 91,8

Font: IDESCAT

Aquestes 22 comarques representen el 59% del territori català però nomes el 8%

de la població i el 6% de l’ocupació total a Catalunya.

Aproximació metodològica

L’aproximació metodològica utilitzada per conèixer i explicar les dinàmiques de

l’activitat manufacturera a les comarques rurals catalanes, objectiu principal

d’aquest treball, és quantitativa i qualitativa. Per l’anàlisi quantitatiu hem utilitzat

dades d’ocupació des de l’inici de la gran recessió (2008) fins a l’actualitat, al nivell

de desagregació sectorial més elevat, complementades amb documentació sobre els

diferents subsectors de la indústria manufacturera.


Pàgina 14 de 75

Per donar una primera explicació de les diferents dinàmiques comarcals del sector

industrial al període 2008-2017 hem fet servir l’anàlisi shift-share (Dunn, 1960;

Diputació de Barcelona, 2015). A l’economia regional s’utilitza l’anàlisi shift share

per examinar les diferències en la dinàmica d’una variable (el PIB, l’ocupació, etc. )

en diferents àrees territorials. L’anàlisi shift-share descompassa l’evolució de la

variable en tres components diferents: un component referit al conjunt del territori

(efecte dinàmica global), un altre referit a l’estructura productiva de cada àrea

(efecte estructura productiva) i un component diferencial (efecte dinàmica pròpia)

(Ramajo y Márquez, 2008). Els dos últims components, l’efecte estructura

productiva i l’efecte dinàmica pròpia, permeten una primera aproximació a

l’explicació de la resiliència d’alguns territoris, en el ben entès que mentre l’efecte

estructura productiva identifica un factor de resiliència (l’especialització

productiva) el segon simplement mostra la rellevància per explicar la dinàmica

singular del territori de la resta de factors de resiliència. A partir de l’anàlisi shift-

share hem seleccionat tres comarques rurals per desenvolupar un focus group a cada

una d’elles. Per focus group s’entén un grup de gent representativa del territori,

agents econòmics i socials, amb la que es fa una discussió oberta sobre una

problemàtica concreta (la dinàmica industrial, en el nostre cas) a fi i efecte de

recollir les seves percepcions, opinions i reaccions. Els focus group de cada una de

les tres comarques han estat integrats per responsables polítics, tècnics de les

Administracions, experts acadèmics i empresaris.

Les dades emprades

La disponibilitat de dades d’afiliats a la Seguretat Social a nivell comarcal per als

diferents subsectors industrials fa que aquest indicador, conjuntament amb el

nombre de comptes de cotització donats d’alta al Règim General de la Seguretat

Social siguin, de fet, els únics disponibles a l’hora d’analitzar la dinàmica de les

activitats manufactureres en l’àmbit comarcal. Les dades sobre el mercat de treball

de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)

només estan disponibles en l’àmbit provincial, raó per la qual no els podem utilitzar

pels nostres objectius.


Pàgina 15 de 75

El primer indicador, és a dir, l’evolució del número d’afiliats als diferents règims de

la Seguretat Social és un proxy de la dinàmica de l’ocupació, mentre que el nombre

de comptes de cotització i la seva evolució es pot considerar un indicador proxy de

la demografia empresarial.

Les dades disponibles sobre afiliats a la Seguretat Social tenen, però, algunes

limitacions. En primer lloc, no disposem de dades a nivell comarcal de dos règims

especials, el Sistema Especial Agrari i el Sistema Especial de Treballadors de la Llar,

el que vol dir uns 32.000 afiliats al primer règim i uns 72.000 en el segon, per al

conjunt de Catalunya. En segon lloc, l’adscripció a una comarca dels afiliats es fa en

funció de la localització del compte de cotització. Les empreses han de declarar com

a mínim un compte de cotització per província on tenen un o més establiments, això

vol dir que poden declarar un compte de cotització per cada establiment o bé

computar tots els seus treballadors en un sol compte de cotització per província. És

doncs una aproximació a la xifra real d’empreses i ocupats però, com és reconegut,

una font que “permet de forma força ajustada aproximar el volum d’empreses i llocs

de treball localitzats en un territori” (Diputació de Barcelona, 2015)

Alguns estudis territorials utilitzen les dades del Sistema de Análisis de Balances

Ibéricos (SABI), base de dades que conté informació financera d'empreses

espanyoles provinent de les dades que les societats mercantils dipositen al Registre

Mercantil. Aquesta font, però, té importants limitacions. Per un costat, la localització

de l’empresa és normalment on té la seu social (domicili fiscal), no l’establiment

productiu, de manera que les dades (facturació, ocupació, etc.) s’imputen molt

sovint a les grans ciutats -especialment a Barcelona i el seu entorn- malgrat que els

establiments estiguin a comarques rurals. Per tant, el gruix de la informació és

comptable i financera i adient per fer estudis sectorials per a les grans i mitjanes

empreses però amb moltes deficiències per analitzar la dinàmica d’un territori.

Les comarques seleccionades per l’anàlisi quantitatiu són: Moianès com exemple de

comarca molt dinàmica industrialment, la Noguera, amb una dinàmica intermèdia i

la Ribera d’Ebre, amb un dinamisme molt limitat.


Pàgina 16 de 75

Per una visió general de les característiques socioeconòmiques de les comarques

rurals s’han utilitzat les dades recollides en l’Atles de la Nova Ruralitat de la

Fundació Món Rural (Aldomà, 2009; Aldomà, 2015).


Pàgina 17 de 75

Dinàmica de l’ocupació total al període 2008-2017

La crisi econòmica, que va començar a l’any 2008, ha tingut entre les seves

conseqüències més evidents una notable pèrdua de llocs de treball. A meitat de l’any

2008 hi havia a Catalunya 3.444.566 ocupats (mesurats per la afiliació a la Seguretat

Social). La crisi va fer caure l’ocupació fins a 2.760.470 persones a meitat de 2013,

una caiguda de 535.692 ocupats. A l’any 2013, la destrucció de llocs de treball es va

aturar i des de llavors fins a mitjans del 2017 hi ha una recuperació de l’ocupació

amb un augment de 380.716 llocs de treballs. D’aquesta manera, des de 2008 fins a

mitjans del 2017 s’han perdut quasi 155.000 llocs de treball.

Gràfic 2: Evolució de l’ocupació total a Catalunya, 2008-2017

Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social

En termes sectorials, la caiguda més gran d’ocupació ha tingut lloc al sector de la

construcció, tant pel nombre absolut de llocs de treball perduts com pel percentatge

de variació, com mostra la Taula 2. El sector serveis ha estat l’únic que ha augmentat

l’ocupació al llarg del període considerat.

3.189.580

2.760.470

3.344.556

2.500.000

2.600.000

2.700.000

2.800.000

2.900.000

3.000.000

3.100.000

3.200.000

3.300.000

3.400.000

3.500.000


Pàgina 18 de 75

Taula 2: Evolució de l’ocupació a Catalunya per sectors econòmics 2008-2017 (%) Sectors Variació absoluta Variació percentual

Agricultura, forestal i pesca -3.682 -10,0%

Industria -122.608 -20,6%

Construcció -189.825 -49,7%

Serveis 161.140 6,9%

Total -154.976 -4,6%

Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.

La dinàmica de l’ocupació en els darrers deu anys és prou diferent als vuit àmbits

territorials. Pel que fa al període de destrucció d’ocupació (2008-2013), mentre que

al conjunt de Catalunya es perdia el 16% de llocs de treball (Taula 3), a tres àmbits

territorials (les Terres de l’Ebre, el Penedès i l’Alt Pirineu i Aran) el percentatge de

reducció de llocs de treball va ser significativament més gran. Al període de

recuperació de l’ocupació (2013-2017) al conjunt de Catalunya, l’ocupació

augmentava un 13,6% mentre que a les Terres de l’Ebre i a Ponent el creixement era

més reduït.

Taula 3: Evolució de l’ocupació per àmbits territorials (%)

2008-2013 2013-2017 2017-2008

Àmbit Metropolità -15,3% 13,6% -3,8%

Comarques de Girona -16,0% 13,5% -4,7%

Camp de Tarragona -15,6% 12,2% -5,3%

Terres de l'Ebre -24,9% 10,2% -17,3%

Ponent -15,0% 10,9% -5,7%

Comarques Centrals -17,4% 17,9% -2,6%

Alt Pirineu i Aran -21,1% 14,7% -9,5%

Penedès -22,3% 14,1% -11,3%

Catalunya -16,0% 13,6% -4,6% Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social

En el conjunt dels deu darrers anys (2008-2017) les diferencies són més notables.

Les Terres de l’Ebre i en menor mesura, el Penedès i l’Alt Pirineu i Aran tenen els

percentatges de destrucció d’ocupació més grans. Per contra, les Comarques

centrals, l’Àmbit Metropolità i les Comarques de Girona manifesten un millor

comportament.


Pàgina 19 de 75

Si prenem en consideració la divisió entre comarques urbanes i comarques rurals,

d’acord amb el criteri de densitat demogràfica, els resultats es sintetitzen en el Gràfic

3.

En els darrers 10 anys, l’ocupació total a les comarques urbanes i al conjunt de

Catalunya es confon pel pes que les comarques urbanes tenen al conjunt català,

mentre que les comarques rurals tenen una evolució de l’ocupació pitjor.

Gràfic 3: Evolució de l’ocupació total, 2008-2017 a Catalunya (juny 2018=100)


Com es veu a la Taula 4, la destrucció d’ocupació a les comarques rurals és més

intensa que al conjunt de Catalunya entre 2008 i 2013 amb una caiguda del 19,8%.

I al període de recuperació entre el 2013 i el 2017, l’ocupació creix un 13,6 % i a les

comarques rurals ho fa només un 10,9%.

Taula 4: Evolució de l’ocupació total (%) 2008-2013 2013-2017 2008-2017

CATALUNYA -16,0% 13,6% -4,6%

RURALS -19,8% 10,9% -11,1%

URBANES -15,7% 13,7% -4,2%



Pàgina 20 de 75

El resultat és que des del 2008 fins a mitjans de 2017, a Catalunya, s’ha perdut un

4,6% d’ocupats i a les comarques rurals un 11,1%. La major intensitat de la

destrucció d’ocupació a les comarques rurals s’explica, en part, pel fet que a aquestes

comarques el sector més castigat per la crisi, la construcció, tenia un pes

considerablement més gran (Taula 5) a la vegada que el sector menys afectat, els

serveis, tenia menor rellevància.

Taula 5: Composició sectorial de l’ocupació a Catalunya a l’any 2008 (%) Rurals Urbanes Catalunya

Agricultura, forestal i pesca 7,2% 0,7% 1,1%

Indústria 25,0% 17,3% 17,8%

Construcció 17,5% 11,0% 11,4%

Serveis 50,3% 71,0% 69,7%

Total 100,0% 100,0% 100,0%


Malgrat que la destrucció d’ocupació és més gran en termes relatius al conjunt de

comarques rurals, hi ha una gran diversitat en la dinàmica de l’ocupació comarca

per comarca. Com ens mostra el Gràfic 4, l’evolució de l’ocupació entre 2008 i 2017

mesurada en percentatge de variació és molt dispar a les 42 comarques catalanes.

Quatre comarques –Osona, el Moianès, la Segarra i la Cerdanya- incrementen el

nombre d’ocupats mentre que altres set –la Ribera d’Ebre, el Solsonès, la Terra Alta,

el Baix Ebre, el Montsià, la Conca de Barberà i l’Alta Ribagorça- perden més del 15%

dels llocs de treball que tenien abans de la crisi.


Pàgina 21 de 75

Gràfic 4: Evolució de l’ocupació total (% de variació) de juny 2008 a juny 2017


Cal destacar que tres de les quatre comarques que augmenten l’ocupació i totes les

set que lideren la pèrdua d’ocupació són comarques rurals. Aquestes dades indiquen

que a les comarques rurals hi ha una gran dispersió de resultats pel que fa a

l’evolució de l’ocupació als deu darrers anys.


Pàgina 22 de 75

La indústria a les comarques rurals

Rellevància de la indústria

Al juny de 2008, les 22 comarques rurals de Catalunya tenien quasi 54.000 ocupats

a la indústria. Nou anys desprès, la xifra és de 45.840 ocupats. Abans de començar

la crisi, la indústria representava el 25% de l’ocupació total a les comarques rurals.

Aquest percentatge gairebé no ha canviat ja que al 2017 la indústria representa el

24% dels ocupats.

El Gràfic 5 mostra l’estabilitat de la participació laboral dels sectors primari i

secundari al món rural català així com la davallada de l’ocupació en la construcció i

l’augment de la significació dels serveis.

Gràfic 4: Distribució sectorial dels ocupats a les comarques rurals (%)

Font: Elaboració pròpia amb dades d’afiliats a la Seguretat Social.

La significació de la indústria a l’ocupació total a les comarques rurals és

notablement més gran que a les comarques urbanes i que en el conjunt de Catalunya.

Com ho mostra el Gràfic següent, l’aportació del sector secundari a l’ocupació total

al món rural és deu punts superior a la pròpia del món urbà.


Pàgina 23 de 75

Gràfic 5: Distribució sectorial dels ocupats a les comarques rurals i urbanes al 2017 (%)

Font: Elaboració pròpia amb dades d’afiliats a la Seguretat Social.

La significació de la industria a les comarques rurals catalanes fa que 14 de les 22

comarques rurals es puguin considerar com a especialitzades a la indústria al tenir

un coeficient d’especialització2 en la indústria superior a 1 i, que cinc d’aquestes

comarques (la Segarra, la Conca de Barberà, la Garrotxa, el Moianès i l’Alt Camp),

tenen una forta especialització industrial (un coeficient per sobre 2,5). Les

comarques restants se situen a l’Alt Pirineu i Aran i a les Terres de l’Ebre.

2 El coeficient d’especialització mostra la importància relativa d’un sector en una part del territori en

comparació a la seva importància al conjunt del territori. En el nostre cas, comparem la participació

de la indústria a l’ocupació total de la comarca amb la participació al conjunt de Catalunya. Si el

coeficient és més gran que 1 podem considerar el territori com especialitzat en el sector.


Pàgina 24 de 75

Gràfic 6: Grau d’especialització en la indústria


La significació de la indústria és molt diferent d’una comarca a una altra (Taula 6).

A la Segarra representa el 50% de l’ocupació i a altres quatre comarques (la Conca

de Barberà, el Moianès, la Garrotxa i l’Alt Camp) entre un 33% i un 40%. Per contra,

a les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, amb l’excepció de l’Alt Urgell, no arriba al

5%.

3,6

3,1

2,6 2,5 2,5

1,7 1,7 1,7 1,71,5 1,4

1,3 1,3 1,2 1,21,0 0,9 0,9

0,7

0,4 0,40,2 0,2


Pàgina 25 de 75

Taula 6: Participació de la indústria a l’ocupació de les comarques rurals 2008

2017

Alt Camp 36%

Alt Camp 35%

Alt Urgell 13%

Alt Urgell 14%

Alta Ribagorça 3%

Alta Ribagorça 3%

Aran 3%

Aran 2%

Baix Ebre 14%

Baix Ebre 13%

Berguedà 19%

Berguedà 17%

Cerdanya 4%

Cerdanya 3%

Conca de Barberà 46%

Conca de Barberà 43%

Garrigues 20%

Garrigues 18%

Garrotxa 38%

Garrotxa 36%

Moianès 27%

Moianès 35%

Montsià 23%

Montsià 20%

Noguera 20%

Noguera 16%

Pallars Jussà 6%

Pallars Jussà 5%

Pallars Sobirà 5%

Pallars Sobirà 5%

Priorat 23%

Priorat 24%

Ribera d'Ebre 15%

Ribera d'Ebre 10%

Ripollès 29%

Ripollès 24%

Segarra 48%

Segarra 50%

Solsonès 24%

Solsonès 18%

Terra Alta 20%

Terra Alta 20%

Urgell 23%

Urgell 23%

RURALS 24%

RURALS 23%

URBANES 16%

URBANES 13%

CATALUNYA 17%

CATALUNYA 14%


Un altre fet a constatar és la concentració de l’ocupació industrial a unes poques

comarques rurals (Taula 7). Dues comarques (la Garrotxa i l’Alt Camp) tenen un de

cada tres llocs de treball industrials de les comarques rurals. Si hi afegim 4

comarques més (la Segarra, el Montsià, la Conca de Barberà i el Baix Ebre) tenim dos

de cada tres llocs de treballs industrials.


Pàgina 26 de 75

Taula 7: Ocupats a la indústria manufacturera a les comarques catalanes, Juny 2017 Ocupats % sobre ocupats

indústria a comarques rurals

Acumulat

Garrotxa 8.545 18,6% 18,6%

Alt Camp 6.171 13,5% 32,1%

Segarra 5.033 11,0% 43,1%

Montsià 3.822 8,3% 51,4%

Conca de Barberà 3.196 7,0% 58,4%

Baix Ebre 3.111 6,8% 65,2%

Urgell 2.940 6,4% 71,6%

Ripollès 2.364 5,2% 76,7%

Noguera 2.028 4,4% 81,2%

Berguedà 1.957 4,3% 85,4%

Moianès 1.443 3,1% 88,6%

Garrigues 1.028 2,2% 90,8%

Solsonès 897 2,0% 92,8%

Alt Urgell 868 1,9% 94,7%

Terra Alta 669 1,5% 96,1%

Priorat 571 1,2% 97,4%

Ribera d'Ebre 539 1,2% 98,6%

Pallars Jussà 206 0,4% 99,0%

Cerdanya 196 0,4% 99,4%

Pallars Sobirà 123 0,3% 99,7%

Val d'Aran 93 0,2% 99,9%

Alta Ribagorça 40 0,1% 100,0%


Importància del subsector Alimentació i Begudes

A la composició sub-sectorial de la indústria a les comarques rurals el que més

destaca és la rellevància del subsector Alimentació i Begudes que abans de la crisi

representava quasi el 27% de l’ocupació industrial de les comarques rurals i sols el

12,4% al conjunt de Catalunya. Al 2017, Alimentació i Begudes representa quasi el

36% dels ocupats industrials a les comarques rurals i el 19% al conjunt de

Catalunya.


Pàgina 27 de 75

Taula 8. Distribució percentual dels ocupats a la indústria manufacturera a les comarques rurals per subsectors, 2008 i 2017

2008 2017 Evolució

participació

Alimentació i begudes 26,6% 35,6% Augment

Paper i arts gràfiques 6,7% 7,6% Augment

Química i farmacèutica 4,1% 4,8% Augment

Altres 1,1% 1,2% Augment

Cautxú i plàstic 6,2% 6,2% Sense canvi

Maquinaria i equips 10,2% 10,0% Disminució

Metal·lúrgia 12,2% 11,4% Disminució

Tèxtil, confecció, cuir i calçat 8,1% 6,7% Disminució

Material de transport 7,3% 5,5% Disminució

Fusta, suro i mobles 9,7% 6,5% Disminució

Material de construcció 7,9% 4,5% Disminució

Total 100,0% 100,0%


Amb l’excepció de tres comarques (el Solsonès, l’Alt Camp i el Baix Ebre), les

comarques rurals presenten un índex d’especialització en alimentació superior a la

unitat (Gràfic 8). Destaquen cinc comarques, el Priorat, la Segarra, el Moianès, el

Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça amb l’índex que supera els tres punts.


Pàgina 28 de 75

Gràfic 7: Grau d’especialització a la indústria alimentària


La significació del subsector Alimentació i Begudes és també molt diferent d’una

comarca a una altra (Taula 9). Avui, al Priorat, representa quasi el 80% de l’ocupació

manufacturera i en altres comarques se situa per sobre del 50%. Per contra, a les

comarques de l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre, per exemple, l’alimentació

té un pes relativament reduït.

4,23,9

3,4 3,33,2

2,3 2,32,1 2,0

1,9 1,9 1,9 1,81,7 1,6 1,6 1,5 1,5

1,4 1,3

0,9

0,6 0,5


Pàgina 29 de 75

Taula 9: Participació de l’Alimentació i Begudes en l’ocupació manufacturera a les comarques rurals

2008 2017

Alt Camp 9% Alt Camp 11%

Alt Urgell 35% Alt Urgell 39%

Alta Ribagorça 49% Alta Ribagorça 60%

Aran 24% Aran 43%

Baix Ebre 14% Baix Ebre 18%

Berguedà 20% Berguedà 26%

Cerdanya 28% Cerdanya 40%

Conca de Barberà 24% Conca de Barberà 32%

Garrigues 33% Garrigues 35%

Garrotxa 35% Garrotxa 43%

Moianès 49% Moianès 64%

Montsià 20% Montsià 29%

Noguera 25% Noguera 35%

Pallars Jussà 56% Pallars Jussà 63%

Pallars Sobirà 20% Pallars Sobirà 31%

Priorat 53% Priorat 79%

Ribera d'Ebre 14% Ribera d'Ebre 29%

Ripollès 19% Ripollès 25%

Segarra 64% Segarra 73%

Solsonès 6% Solsonès 10%

Terra Alta 24% Terra Alta 36%

Urgell 22% Urgell 30%

RURALS 27% RURALS 36%

URBANES 13% URBANES 17%

CATALUNYA 14% CATALUNYA 19%


També la indústria alimentària presenta una notable concentració en unes poques

comarques rurals (Taula 10). Dues comarques, la Segarra i la Garrotxa, tenen el 45%

del ocupats a la indústria alimentària del conjunt de les comarques rurals. Si hi

afegim sis comarques més (el Montsià, la Conca de Barberà, el Moianès, l’Urgell, la

Noguera i l’Alt Camp) tenim quasi el 80% dels ocupats al subsector.


Pàgina 30 de 75

Taula 10: Ocupats als subsector Alimentació i Begudes a les comarques catalanes, Juny 2017

Ocupats % sobre ocupats

alimentaria a

comarques rurals

Acumulat

Segarra 3.697 22,6% 22,6%

Garrotxa 3.689 22,6% 45,2%

Montsià 1.109 6,8% 52,0%

Conca de Barberà 1.032 6,3% 58,3%

Moianès 927 5,7% 64,0%

Urgell 879 5,4% 69,4%

Noguera 711 4,4% 73,7%

Alt Camp 695 4,3% 78,0%

Ripollès 594 3,6% 81,6%

Baix Ebre 547 3,3% 85,0%

Berguedà 508 3,1% 88,1%

Priorat 451 2,8% 90,8%

Garrigues 362 2,2% 93,0%

Alt Urgell 336 2,1% 95,1%

Terra Alta 243 1,5% 96,6%

Ribera d'Ebre 157 1,0% 97,6%

Pallars Jussà 129 0,8% 98,3%

Solsonès 91 0,6% 98,9%

Cerdanya 78 0,5% 99,4%

Aran 40 0,2% 99,6%

Pallars Sobirà 38 0,2% 99,9%

Alta Ribagorça 24 0,1% 100,0%

Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social


Pàgina 31 de 75

Evolució de l’ocupació industrial al període 2008-2017

A meitat de l’any 2008 hi havia a Catalunya 595.993 ocupats a la indústria

manufacturera (mesurats per la afiliació a la Seguretat Social). La crisi que va

començar aquell any va fer caure l’ocupació fins a 438.882 persones a meitat de

2013, una caiguda de 157.111 ocupats. Des de llavors, igual que passa amb

l’ocupació total, l’ocupació industrial es va recuperar de manera que fins a juny de

2017 l’ocupació augmenta en 34.503 efectius. D’aquesta manera en deu anys (2008-

2017) la pèrdua de llocs de treball a la industria és de 122.608 ocupats.

Gràfic 8: Evolució de l’ocupació industrial a Catalunya, 2008-2017


L’abast de la caiguda de l’ocupació industrial s’entén si es té en compte que en deu

anys (2008-2017) s’han perdut quelcom més del 20% dels llocs de treball existents

a l’inici del període. La destrucció té lloc amb una taxa del 26,4% entre els anys 2008

i 2013 i la recuperació des d’aquest últim any fins a 2017 és només del 7,9%.

En termes de subsectors industrials la destrucció relativa més gran d’ocupació al

conjunt de Catalunya ha tingut lloc a Material de Construcció i Fusta, Suro i Mobles,

473.385

438.882

595.993

400.000

450.000

500.000

550.000

600.000

650.000


Pàgina 32 de 75

dos subsectors molt pro-cíclics. En nombre total de llocs de treball perduts destaca

el subsector Metall i Maquinària com ho mostra la Taula 11. Mentre, Alimentació i

Begudes ha estat l’únic sector que ha augmentat l’ocupació al llarg del període

considerat, el subsector Química i farmacèutica mantenia l’ocupació.

Taula 11: Evolució de l’ocupació a Catalunya per subsectors industrials 2008-2017 (%)

Subsector Variació absoluta Variació percentual

Alimentació, beguda i tabac 2.057 2,6%

Tèxtil, confecció, cuir i calçat -18.726 -34,8%

Paper i arts gràfiques -11.479 -26,7%

Fusta, suro i mobles -12.771 -42,8%

Química i farmacèutica 10 0,0%

Cautxú i plàstics -8.300 -25,9%

Material de construcció -10.426 -47,8%

Metal·lúrgia i productes metàl·lics -29.689 -32,5%

Maquinaria i productes elèctrics i electrònics -20.728 -29,5%

Material de transport -13.633 -23,8%

Altres 1.077 12,7%

TOTAL -122.608 -20,6%


Pel que fa a la dinàmica de l’ocupació industrial als vuit àmbits territorials, la Taula

12 mostra com la major intensitat de la destrucció es dóna a l’àmbit metropolità i a

les Terres de l’Ebre, mentre que a Ponent, a les Comarques Centrals i a les

Comarques Gironines la destrucció és menor.

Taula 12: Evolució de l’ocupació industrial per àmbits territorials (%)

2008-2013 2013-2017 2017-2008

Metropolità -29,8% 6,1% -25,5%

Comarques Gironines -20,6% 9,1% -13,4%

Camp de Tarragona -18,8% 3,6% -15,9%

Terres de l'Ebre -32,0% 10,7% -24,8%

Ponent -21,3% 15,0% -9,5%

Comarques Centrals -25,0% 19,7% -10,2%

Alt Pirineu i Aran -23,3% 10,6% -15,2%

Penedès -28,5% 9,7% -21,6%

Catalunya -26,4% 7,9% -20,6%



Pàgina 33 de 75

Si considerem la divisió entre comarques urbanes i comarques rurals, d’acord al

criteri de densitat demogràfica utilitzat, el Gràfic 10 mostra l’evolució de l’ocupació

industrial als darrers 10 anys a Catalunya, a les comarques urbanes i a les

comarques rurals. L’evolució a les comarques urbanes i al conjunt de Catalunya es

confon pel pes que les comarques urbanes tenen al conjunt català, mentre que veiem

com les comarques rurals tenen una evolució de l’ocupació millor.

Gràfic 9: Evolució de l’ocupació industrial, 2008-2017 a Catalunya (juny 2018=100)


Des del 2008 fins a mitjans del 2017, a Catalunya s’han perdut un 20,6% d’ ocupats

a la indústria, un 22,2% a les comarques urbanes i un 14,9% a les rurals. Com veiem

a la Taula 13, la intensitat de destrucció d’ocupació al període 2008-2013 és menor

a les comarques rurals mentre que la recuperació de l’ocupació al 2013-2017 és més

vigorós a les comarques rurals.

Taula 13: Evolució de l’ocupació industrial (%) 2008-2013 2013-2017 2008-2017

CATALUNYA -27,4% 7,9% -20,6%

RURALS -22,9% 10,4% -14,9%

URBANES -27,9% 7,7% -22,2%



Pàgina 34 de 75

Ara bé, igual que passava amb l’ocupació total, la destrucció de llocs de treball a la

indústria és molt diversa comarca per comarca.

Gràfic 10: Evolució de l’ocupació industrial (% de variació) de juny 2008 a juny 2017


Tres comarques – el Moianès, Osona i la Segarra- incrementen el nombre d’ocupats

a la manufactura mentre que dues –la Ribera d’Ebre i el Solsonès- perden més del

40% dels llocs de treball que tenien abans de la crisi.

Cal destacar que dues de les tres comarques que augmenten l’ocupació i també dues

de les tres que lideren la pèrdua d’ocupació són comarques rurals. Aquestes dades

mostren que a les comarques rurals hi ha una gran dispersió de resultats pel que fa

a l’evolució de l’ocupació industrial en els deu darrers anys, el mateix que passa amb

l’ocupació total.


Pàgina 35 de 75

Factors explicatius de la dinàmica industrial de les

comarques rurals

Hem vist com en els darrers 10 anys l’ocupació a la indústria manufacturera ha

evolucionat de manera dispar a les 22 comarques rurals de Catalunya. Si al conjunt

de Catalunya, el retrocés de l’ocupació industrial ha estat del 20,6%, en dues

comarques rurals ha augmentat; un 36% al Moianès i un 5,2% a la Segarra. Al mateix

període en dues comarques la caiguda superava el 40%; el 40,1% al Solsonès i el

44,6% a la Ribera d’Ebre.

Com explicar l’evolució de l’ocupació manufacturera a cada una de les 22 comarques

i, especialment, les grans diferencies observades en aquesta evolució entre

comarques? Com hem explicat, s’utilitza l’anomenat anàlisi estadístic shift share per

observar les dinàmiques de creixement d’una variable a diferents àrees i desglossar-

les en diferents components. Aquest anàlisi descompon l’evolució d’una variable

econòmica (l’ocupació manufacturera en el nostre cas) en una àrea (comarca per

nosaltres) en tres components: un component referit al conjunt del territori (efecte

dinàmica global), un altre referit a l’estructura productiva de cada àrea (efecte

estructura productiva) i un component diferencial (efecte dinàmica pròpia).

L’efecte dinàmica global reflexa l’evolució que tindria l’ocupació manufacturera a la

comarca si la mateixa evoluciones d’acord a la variació de l’ocupació manufacturera

al conjunt del territori que, com hem dit, és del -21,5%.


Pàgina 36 de 75

El Gràfic 12 confirma que la dinàmica de l’ocupació manufacturera al període 2008-

2017 ha estat per moltes comarques lluny de la dinàmica global de l’ocupació

industrial a Catalunya. Com hem vist, dues comarques rurals (el Moianès i la

Segarra) han augmentat l’ocupació i sis més (la Garrotxa, l’Alt Urgell, l’Alta

Ribagorça, l’Alt Camp, l’Urgell i el Priorat), tot i perdre ocupació, han tingut una

caiguda substancialment allunyada de la dinàmica global. A l’altre extrem, dues

comarques (la Ribera d’Ebre i el Solsonès) han experimentat una caiguda de

l’ocupació a un ritme pròxim al doble de la dinàmica global. A la vegada, hi ha un

grup de set comarques amb un comportament de l’ocupació manufacturera molt

semblant al del conjunt de Catalunya.

Gràfic 11: Dinàmica global i evolució real de l’ocupació manufacturera a les comarques rurals de Catalunya, 2008-2017 (%)


L’efecte estructura productiva parteix del fet que cada territori (comarca) té una

especialització productiva pròpia. En el nostre cas, com ens interessem per la

indústria manufacturera, l’especialització productiva és el resultat del pes de cada

un dels subsectors manufacturers a l’ocupació industrial manufacturera a cada

comarca. A títol d’exemple, l’estructura de l’ocupació manufacturera al iniciar-se la

crisi (2008) permetia afirmar que la Segarra tenia una clara especialització en el

subsector Alimentació atès que aquest suposava el 64% de l’ocupació

manufacturera total a la comarca en front del 12,4% que suposava en el conjunt de

Catalunya. De la mateixa manera, la Noguera, estava especialitzada en la fabricació

de Material de construcció ja que l’ocupació manufacturera representava un 32% en

-50,0%-40,0%-30,0%-20,0%-10,0%

0,0%10,0%20,0%30,0%40,0%

Rib

era

d'E

bre

So

lso

nès

Cer

dan

ya

No

gu

era

Mo

nts

ià

Ara

n

Pal

lars

Ju

ssà

Rip

ollè

s

Gar

rig

ues

Co

nca

de

Bar

ber

à

Ber

gu

edà

Bai

x E

bre

Pal

lars

So

bir

à

Ter

ra A

lta

Pri

ora

t

Urg

ell

Alt

Cam

p

Alt

a R

ibag

orç

a

Alt

Urg

ell

Gar

rotx

a

Seg

arra

Mo

ian

ès

Dinàmica global Evolució real


Pàgina 37 de 75

front el 3,9% que representava al conjunt de Catalunya. L’efecte estructura

productiva s’entén si prenem considerem que al període 2008-2017 l’ocupació al

subsector Alimentació ha augmentat a Catalunya un 2,6% mentre que el subsector

Material de construcció ha experimentat una caiguda del 48% en front a la caiguda

del 21,5% del conjunt de l’ocupació industrial. Si apliquem a cada subsector

manufacturer d’una comarca la taxa de variació de l’ocupació del mateix al conjunt

de Catalunya obtenim l’evolució de l’ocupació manufacturera determinada per

l’estructura de la indústria manufacturera comarcal a l’inici del període.

El Gràfic 13 mostra per cada comarca la suma de l’efecte dinàmica global i l’efecte

estructura productiva, el que s’anomena evolució esperada, per ser el canvi que es

donaria si els subsectors de cada comarca haguessin tingut el mateix ritme de

creixement (o decreixement) que el conjunt de Catalunya. Malgrat que l’efecte és

negatiu (caiguda de l’ocupació) per totes les comarques, en algunes la pèrdua

percentual és reduïda gràcies a la seva especialització en l’únic subsector que ha

augmentat l’ocupació, l’Alimentació. És el cas de les tres comarques amb una

evolució esperada millor (menor pèrdua d’ocupació): la Segarra, el Pallars Jussà i el

Moianès. En sentit contrari, l’efecte estructura és gran a comarques especialitzades

en subsectors que perden molta ocupació com ara Material de Construcció (cas de

la Noguera), Fusta (cas del Solsonès i el Pallars Sobirà) i Mobles (el Montsià).


Pàgina 38 de 75

Gràfic 12: Evolució esperada i evolució real de l’ocupació manufacturera a les comarques rurals de Catalunya, 2008-2017 (%)


L’evolució esperada està, però, lluny d’explicar satisfactòriament les diferències de

l’evolució de l’ocupació manufacturera a les comarques rurals. El Gràfic 14 mostra

per cada comarca l’efecte dinàmica pròpia de l’ocupació industrial, resultat de

comparar l’evolució real de l’ocupació amb l’evolució esperada, que hem vist

anteriorment. Cal destacar que per deu comarques la dinàmica pròpia té un valor

petit, que vol dir que la dinàmica de l’ocupació manufacturera a la comarca s’explica

per la dinàmica dels subsector manufacturers presents a la mateixa. Altres nou

comarques tenen una dinàmica pròpia positiva, és a dir, tenen un comportament de

l’ocupació industrial millor que la determinada per la seva especialització

productiva. Destaca, evidentment, el Moianès. Finalment, tres comarques rurals

tenen una dinàmica pròpia significativament negativa, que vol dir que han perdut

més llocs de treball que els que s’explicarien per la seva especialització i pel

comportament de cada subsector al conjunt de Catalunya.

-50,0%-40,0%-30,0%-20,0%-10,0%

0,0%10,0%20,0%30,0%40,0%

Rib

era

d'E

bre

So

lso

nès

Cer

dan

ya

No

gu

era

Mo

nts

ià

Ara

n

Pal

lars

Ju

ssà

Rip

ollè

s

Gar

rig

ues

Co

nca

de

Bar

ber

à

Ber

gu

edà

Bai

x E

bre

Pal

lars

So

bir

à

Ter

ra A

lta

Pri

ora

t

Urg

ell

Alt

Cam

p

Alt

a R

ibag

orç

a

Alt

Urg

ell

Gar

rotx

a

Seg

arra

Mo

ian

ès

Evolució esperada Evolució Real


Pàgina 39 de 75

Gràfic 13: Efecte dinàmica pròpia de l’ocupació manufacturera a les comarques rurals de Catalunya, 2008-2017 (%)


A partir d’aquest anàlisi seleccionem tres casos d’estudi per comprendre millor la

dinàmica pròpia de les comarques rurals. Dues de les comarques seleccionades són

casos extrems. La comarca de la Ribera d’Ebre ha estat seleccionada per ser la que

té una dinàmica pròpia més negativa, és a dir, pel fet que la destrucció de l’ocupació

manufacturera a la comarca és molt més intensa del que s’hauria d’esperar segons

la dinàmica global d’aquesta i segons l’especialització productiva de la mateixa. Una

altra comarca, el Moianès, ha estat seleccionada per ser la que té la dinàmica pròpia

més favorable amb un augment real de l’ocupació manufacturera superior al que

s’hauria d’esperar. Finalment, del grup de comarques on l’evolució real no és massa

diferent de l’evolució esperada, ha estat seleccionada la Noguera, el que ens permet

cobrir una major representativitat del territori català.

-40,0%

-30,0%

-20,0%

-10,0%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%R

iber

a d

'Eb

re

Pal

lars

Ju

ssà

So

lso

nès

Cer

dan

ya

Ber

gu

edà

Rip

ollè

s

Gar

rig

ues

Co

nca

de

Bar

ber

à

Mo

nts

ià

Bai

x E

bre

No

gu

era

Ara

n

Alt

a R

ibag

orç

a

Gar

rotx

a

Urg

ell

Alt

Cam

p

Alt

Urg

ell

Ter

ra A

lta

Seg

arra

Pri

ora

t

Pal

lars

So

bir

à

Mo

ian

ès


Pàgina 40 de 75

Anàlisi dels tres casos d’estudi

La Ribera d’Ebre

Dades bàsiques

La Ribera d’Ebre és una comarca situada a la Terres de l’Ebre amb una superfície de

827,3 Km2 i una població propera als 22.500 habitants. Té una densitat que no arriba

als 28 habitants per Km2. La població comarcal disminueix lleugerament des de

2010. El pes relatiu de la població immigrant és molt semblant a la mitjana catalana.

La dimensió de les poblacions és relativament gran. La comarca esta formada per

catorze municipis: Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre,

Móra la Nova, Rasquera, Riba-Roja d’ Ebre, Tivissa, La Torre de l’ Espanyol i Vinebre.

Vuit dels catorze municipis de la comarca tenen més de mil habitants i només Móra

d’ Ebre arriba a cinc mil. L’estructura de la població per edats està significativament

més envellida que la mitjana de Catalunya.

A la Ribera d’Ebre hi ha dues sub-comarques amb dinàmiques molt diferents, la sub-

comarca nord és la que registra major caiguda demogràfica, mentre que la població

tendeix a agrupar-se a l’eix Móra la Nova-Móra d’Ebre. Les zones nord i sud

presenten una relativa identitat territorial dispar, amb dos capitalitats Flix i Móra i

àmbits d’atracció diferents: Reus o Lleida i Tortosa.

Realitat econòmica

La realitat econòmica de la Ribera d’Ebre és molt singular. En termes relatius, la

comarca de la Ribera d’Ebre presenta el percentatge més elevat de participació del

sector secundari a Catalunya, i això es deu a la gran importància de la producció

energètica. Per contra, la seva especialització manufacturera és més reduïda. Segons

els estudiosos de la comarca “el gran pes de la producció energètica fa que totes les

dades generals sobre evolució del PIB comarcal siguin poc útils per conèixer la

dinàmica real de la economia comarcal”, i “l’especialització industrial no


Pàgina 41 de 75

s’acompanya d’una generació d’ocupació que permeti una dinàmica demogràfica

favorable, ja que es tracta de sectors molt intensius en capital”.

La gran indústria està concentrada als municipis d’Ascó, de Flix i de Riba-Roja

d’Ebre, que destaquen per l’energia i la química, mentre que al sud hi ha més

presencia de la industria manufacturera amb empreses de l’alimentació, pell i

colorants.

El sector primari té poca importància, representant en torn al 2,6% del PIB. Una

tercera part de la superfície agrària és regada i orientada a la producció de fruita,

olives i raïm.

La indústria alimentària es basa en els recursos agraris de la zona. Cal destacar, en

opinió d’algun entrevistat, la importància del trasllat a Móra d’Ebre d’una empresa

del Priorat: La Masrojana, dedicada a l’elaboració d’olives, patés i fruita dolça.

Al començar la crisi (2008), la indústria Química era l’activitat manufacturera

amb major nombre d’ocupats amb un terç dels llocs de treball de les activitats

manufactureres. El subsector Cuirs i Calçat era la segona activitat

manufacturera amb quasi un 20% de l’ocupació industrial comarcal.

L’ocupació manufacturera a la comarca

Tal com hem assenyalat a l’apartat quantitatiu, a la Ribera d’ Ebre els resultats en

ocupació en termes relatius són molt dolents des de començament de la crisi. La

comarca, en el període 2008-2017, va perdre un 45% dels seus ocupats a la

indústria, percentatge que dobla el de Catalunya (-21,6%) i molt lluny del conjunt

de comarques rurals (-14,9%). Al setembre de 2017, la taxa d’atur registrat de la

comarca (12,8%) se situava per sobre la mitjana catalana (11,24%) i la del conjunt

de comarques rurals (10,7%).

Segons els participants al focus group i entrevistats, les principals raons explicatives

de la destrucció de llocs de treball són les següents:


Pàgina 42 de 75

• El tancament progressiu de l’empresa química Ercros a Flix i la desaparició

d’activitats auxiliars que comportava.

• La disminució de llocs de treball directes i indirectes que generava la nuclear

sobre el territori, degut a les normatives de seguretat, a la professionalització

dels treballadors i a l’automatització de certes tasques. Avui la nuclear té uns

efectes d’arrossegament molt limitats.

A més a més, en relació a les xifres d’atur s’indica que:

• La creació de llocs de treball degut a la diversificació productiva i als

incentius és molt lenta i de magnituds reduïda, en front a la destrucció ràpida

i quantiosa de llocs de treball de la gran indústria.

• Al ser una comarca amb llarga trajectòria industrial, des del segle XIX

presentava xifres d’ocupació molt més elevades que les pròpies d’una regió

rural, i la desaparició o reducció d’aquestes empreses s’ha acompanyat d’un

procés important de pèrdua de llocs de treball.

• D’altra banda, els tècnics administratius comarcals indiquen que la política

de la comarca és enregistrar a les estadístiques de l’atur la totalitat dels

immigrants en edat de treballar i que no tenen ocupació, de forma que això

pot comportar un increment en el numero total d’aturats, en comparació a

d’altres comarques.

Principals recursos

Segons els resultats del focus group, de les entrevistes i de la literatura comarcal

passem a indicar els principals recursos de que disposa actualment la Ribera d’ Ebre:

• La comarca disposa de polígons amb suficient sòl industrial. A més a més, el

tancament de l’empresa Ercros alliberarà grans espais que es poden

reconvertir i reorientar cap a d’altres sectors químics i de tractament de

residus.

• La dotació d’equipaments públics és molt àmplia, ajudada pel suport dels

ingressos energètics que beneficia molt especialment al municipi d’Ascó.


Pàgina 43 de 75

• L’agricultura de la zona regada de la comarca és la base d’un creixent nombre

d’empreses agroalimentàries, encara que de dimensions reduïdes. Destaca

així mateix la creació de dues formatgeries, associades a bestiar de les

pròpies explotacions, i dues empreses d’elaboració de cerveses artesanes.

• També és significativa l’elaboració de pastissets i pastes artesanes per part

dels forns de pa tradicionals, particularment a Rasquera, on aquesta activitat

arriba a tenir una importància gens menyspreable, fins hi tot fora de la

comarca.

• El riu Ebre és un element estructurador del territori i base per activitats

industrials de molt diferents subsectors.

Principals handicaps

Segons els resultats del focus group, de les entrevistes i de la literatura comarcal, els

principals handicaps actuals de la Ribera d’ Ebre són els següents:

• La comarca presenta una imatge poc atractiva degut a la presència de la

central nuclear i la contaminació produïda per la química a la zona de Flix, i

de la pell i colorants a Móra. Els impactes ambientals estan majoritàriament

controlats actualment, però es manté una important factura del passat.

• La comarca té una localització perifèrica en relació als centres de dinamisme

econòmic de Catalunya, malgrat que els accessos viaris són bons i el

transport ferroviari té una freqüència limitada.

• Si bé la fibra òptica està disponible en opció privada als centres poblacionals,

queden àmplies zones per cobrir satisfactòriament , entre les que cal incloure

Flix.

• Manca la xarxa de gas en moltes zones com a Flix i Ascó. És un dèficit que

s’estima important per atraure empreses altament consumidores d’energia.

El desplegament de la xarxa de gas és molt costós, però, segons els

participants al focus group, hi ha opcions.

• Hi ha una manca d’ajust entre l’oferta i demanda de mà d’obra. La gent

qualificada de la zona no troba feina i en canvi hi ha una demanda de mà

d’obra no qualificada que no troba treballadors.


Pàgina 44 de 75

• Per alguns dels entrevistats, sovint les dos Mores (Móra d’Ebre/ Móra la

Nova) es troben enfrontades a l’hora de proposar iniciatives, el que no ajuda

en la seva implementació.

• Encara que la Ribera d’Ebre forma part de l’àmbit territorial de les Terres de

l’Ebre, la comarca se sent més identificada i propera a Priorat i Terra Alta

amb les que és més fàcil trobar punts d’intervenció comuns. L’Hospital

Comarcal ha contribuït a enfortir aquest lligam. Amb les tres comarques

sumen uns 40.000 habitants.

Iniciatives en curs

Segons el focus group existeixen múltiples actuacions en curs que afecten

fonamentalment a la formació i a la promoció empresarial. Es van indicar les

següents:

Formació mà d’obra. Ajust formació professional a les necessitats de la zona. Acord

amb l’institut de Tarragona per evitar dèficits i superàvits importants, també hi va

haver un reorientació exitosa de mà d’obra femenina del sector de la confecció als

serveis sanitaris.

Retorn de joves. Dins el centre d’iniciatives socioeconòmiques- Consell comarcal i

amb la Iniciativa Leader.

Coworking. Existeix un centre a Riba-roja.

Atracció empreses. Dins el centre d’iniciatives socioeconòmiques- consell comarcal.

Iniciativa Leader.

Potenciació agroindústria. Projecte de cooperació. Leader- Ribera d’ Ebre viva.

Gustum. Unió Corporació Alimentaria SCCL s’ha establert a la comarca (Flix i

Vinebre) amb ànim de suplir/absorbir a les cooperatives locals que vagin perdent la

seva viabilitat.

Sòl industrial subvencionat. Especialment a l’ajuntament d’Ascó.


Pàgina 45 de 75

Valoració del patrimoni cultural i turisme. El tema ferroviari amb el museu i el centre

de reparació i manteniment obre opcions per activitats industrials a escala quasi

artesanal. Altres iniciatives són Vim blanc (vi dolç tradicional de Vinebre) i la

terrissa de Miravet.

Distintius territorials. Molts municipis s’han acollit al distintiu Reserva de la biosfera

i l’utilitzen empreses de l’alimentació, begudes, tèxtil i sanitari.

Valoració de les potencialitats i possibilitats de la indústria manufacturera

a la comarca (conclusions)

La comarca de la Ribera d’ Ebre, dins la seva singularitat, conté elements propis de

les zones rurals que pateixen el declivi de sectors industrials tradicionals, i

d’aquelles altres amb peculiaritats degudes a la presència de centrals nuclears. A

més a més, la comarca té una marcada diferència entre la zona sud i la nord, amb

realitats i potencialitats diverses. I per últim, cal assenyalar que les seves pròpies

particularitats porten a que actualment siguin molts els agents que actuen en la

planificació i gestió del desenvolupament, sense coordinació.

Com a zona afectada pel declivi industrial i del tancament de la gran empresa,

requereix d’una re-industrialització amb atracció de capitals i empreses foranies, és

a dir, amb una política d'aterratge empresarial.

Bones pràctiques en l'àmbit específic de l'aterratge empresarial:

Conca d'Òdena: http://investcentercatalonia.cat/es/

Bages: http://www.investinbages.cat/es/

Baix Empordà: http://espaisindustrialsemporda.com/

Berguedà: http://www.berguedaempreses.cat/

Com a zona gran productora d’ energia i donat que té en el seu territori localitzada

una central nuclear, requereix una re-industrialització que pugui aprofitar aquest

avantatge. En aquest sentit, es tractaria d’aconseguir un preu molt baix de l’energia,

com tenen moltes altres zones europees amb centrals nuclears en el seu territori.

Des de fa anys existeix una iniciativa en aquest sentit impulsada per MADE (Mesa


Pàgina 46 de 75

d’Alcaldes de Municipis amb Energia) però, pel moment, sense èxit. Un canvi

energètic tarifari obriria possibilitats per indústries altament consumidores

d’energia, i que s’ajustarien especialment als recursos de sòl i instal·lacions

industrials disponibles. Especialment adients semblen totes aquelles relatives al

reciclatge de materials i la mineria de dades.

La zona sud presenta una problemàtica més pròpia del món rural típic, on la

intervenció més apropiada és la diversificació productiva amb potenciació de petites

iniciatives, especialment orientades a l’aprofitament de nínxols de mercat. A més a

més, la producció agrària de productes mediterranis obre noves possibilitats a la

indústria alimentària de la zona.

Per últim, caldria potenciar una millor coordinació de les iniciatives encaminades a

la planificació i gestió del desenvolupament. En aquest moment, el Consell Comarcal

sol té una actuació parcial, ja que els recursos i iniciatives vinculades als ingressos

de la energia nuclear, a la reconversió química, a la descontaminació de Flix, i

d’altres, escapen del seu àmbit i afecten a altres organitzacions que no col·laboren

suficientment entre elles.

El Moianès

Dades generals

El Moianès és una comarca situada a la Catalunya Central amb una superfície de poc

més de 335 Km2, localitzada en un altiplà amb una altura sobre el nivell del mar que

oscil·la entre els 600 i els 900 metres. La població del Moianès va disminuir fins als

anys noranta, per posteriorment experimentar una ràpida recuperació fins arribar

a superar els 13.100 habitants, amb una densitat propera als 40 habitants per Km2.

En l’augment enregistrat ha contribuït la transformació de la segona residència en

primera, i l’arribada de població nouvinguda atreta per una millor de qualitat de

vida. La població immigrant és notablement menor en comparació a les comarques

rurals catalanes.


Pàgina 47 de 75

Tot i tenir una extensió relativament petita, i estar envoltada de tres comarques ben

caracteritzades com són el Bages, Osona i el Vallès Oriental, presenta una geografia

pròpia ben precisa, una climatologia diferenciada, una vegetació i uns ecosistemes

particulars. La comarca està formada per deu municipis: Calders, l’Estany, Moià,

Monistrol de Calders, Santa Maria d’Oló Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant

Quirze Safaja i Collsuspina. Només tres municipis - Moià, Castellterçol i Santa Maria

d’Oló- superen els 1.000 habitants. L’estructura de la població per edats és molt

similar a la mitjana de Catalunya. La tradició de l’estiueig està molt arrelada, gràcies

a la seva climatologia i a la seva ubicació, el que implica que la seva població es

duplica els caps de setmana i durant l’estiu.

Realitat econòmica

El sector primari té poca importància, representant en torn al 2,5% del PIB.

L’agricultura és essencialment de secà orientada a la producció de cereals i patates.

La producció ramadera està dedicada de manera destacada a la cria d'aviram (Moià

i Calders), porcí (especialment a Moià i a Santa Maria d'Oló), oví i boví. Part

d’aquesta producció és orgànica. L’explotació forestal ha decaigut i té una

rendibilitat econòmica molt limitada.

Les indústries tèxtils van arribar a ser cabdals per la comarca durant la primera

meitat del segle XX, fonamentalment a Castellterçol i Moià. A partir dels anys 70, la

caiguda d’aquest sector va ser dràstica, sumint la comarca a una recessió econòmica

molt forta, amb la desaparició de totes les grans empreses tèxtils i la destrucció dels

llocs de treball.

La comarca conserva només algunes empreses del subsector Tèxtil i Confecció, molt

especialitzades en teixits especials. A finals del segle passat i principi de l’actual, van

sorgir empreses al sector de l’alimentació que experimentarien un gran creixement.

Segons el participants en el focus group “El Moianès és avui una comarca natural,

caracteritzada per una profunda transformació econòmica i social, que en els últims

40 anys s’ha accentuat, i que ha comportat un canvi profund en la seva activitat


Pàgina 48 de 75

industrial, un important “residencialisme”, és a dir la conversió de segona residencia

en habitatges principals, una renovació demogràfica i una transformació del sector

primari”.

Al començar la crisi (2008), el subsector Alimentació era de lluny l’activitat

manufacturera amb major nombre d’ocupats amb quasi la meitat dels llocs de

treball de les activitats manufactureres. El subsector Tèxtil-Confecció era la segona

activitat manufacturera amb un 16,5% de l’ocupació industrial comarcal.


Tal com hem assenyalat a l’apartat quantitatiu, al Moianès, durant el període 2008-

2017, l’ocupació manufacturera va augmentar en un 36%. Aquesta evolució

contrasta amb la destrucció d’ocupació manufacturera a Catalunya (-21,6%) i

també, encara que en menor intensitat, respecte al conjunt de comarques rurals

(-14,9%). Al setembre de 2017, la taxa d’atur registrat de la comarca (8,4%) se

situava per sota la mitjana catalana (11,24%) i la del conjunt de comarques rurals

(10,7%).

Entre les raons explicatives dels bons resultats en creació de llocs de treball, cal fer

esment al subsector Alimentació. Ara bé, l’especialització inicial de la comarca al

subsector Alimentació (que abans de la crisi ocupava més de la meitat de l’ocupació

manufacturera) explica una part petita d’aquests bons resultats. Mentre al conjunt

de Catalunya, i encara més a les comarques rurals, l’ocupació al subsector

Alimentació va augmentar durant la crisi (un 2,6% a Catalunya i un 14,2% a les

comarques rurals, al Moianès l’augment de l’ocupació és molt més gran (un 78,3%)).

Segons els entrevistats, moltes de les empreses d’Alimentació que han generat

aquesta dinàmica de l’ocupació tenen els seus orígens als anys vuitanta i noranta.

Destaquen una sèrie d’empreses molt significatives en l’àmbit dels productes

ecològics (Vegetalia, Natursoy, Natureco,....), de menjar preparat com Casa Mas -

entre d’altres-, i empreses d’ingredients com Sosa, Graydesa, etc. Igualment hi ha


Pàgina 49 de 75

dos escorxadors, un d’ell de conills (Soler Urgell), que generen ocupació tant directa

com indirectament.

El segon subsector de la comarca, el Tèxtil i Confecció, que al conjunt de Catalunya

perd el 37% dels llocs de treball al període 2008-2017 (i un 30% al conjunt de

comarques rurals), al Moianès en guanya un 61%. Segons l’assenyalat al focus group

abans de la present crisis, el sector tèxtil del Moianès havia quedat reduït a unes

poques empreses molt especialitzades que han mantingut o ampliat els llocs de

treball entre les que hem de destacar: Sauleda (tendals), Monsech (teixit per

packaging per aliments molt resistents) i Tèxtil BCH (productes acabats).

La dinàmica d’Alimentació i Tèxtil i Confecció, s’acompanya d’un manteniment de

l’ocupació al sector del metall en contrast en una caiguda del 31% a Catalunya, i una

caiguda de l’ocupació al subsector Material de Construcció però menor (del 12%)

que la del conjunt de Catalunya (49%). Segons l’indicat al focus group, en el sector

del metall hi ha un conjunt d’empreses que treballen molt per altres empreses: VIP

Castell, Avicotecnic, Moneta i en el sector del Plàstic, la empresa Coemma, que

utilitza molta mà d’obra temporal. En el sector de Material de la construcció s’han

mantingut una sèrie d’empreses de material de llarga tradició a la zona com

Mosaicos Usabart i Marbres Atron Linea Europa. També les nombroses residències

secundàries han contribuït al sosteniment de moltes activitats quasi artesanals i

amb alt contingut de serveis relatives a fusteria, lampisteria, metall, etc.

A nivell de serveis destaquen, per la seva importància, les residències per a la tercera

edat.

Principals recursos

Segons els resultats del focus group, de les entrevistes i de la literatura comarcal,

passem a indicar els principals recursos de que disposa actualment el Moianes.


Pàgina 50 de 75

• Mà d’obra tècnicament preparada. Amb la crisi del tèxtil va quedar al mercat

mà d’obra preparada per al manteniment de tot tipus de maquinària i

d’establiments manufacturers (contramestres), el que va facilitar la

implantació de noves activitats a la comarca.

• Entorn d’alta emprenedoria i formació de clúster. El teixit empresarial de

petites i mitjanes empreses ha estat molt dinàmic en el sorgiment de noves

empreses, sovint conseqüència de treballadors que s’estableixen pel seu

compte. Aquest procés ha estat important a l’alimentació, sector que no està

connectat amb la producció agrària i ramadera de la zona, sinó que és

conseqüència de la proliferació d’empreses a partir d’un artesà inicial o d’un

emprenedor de fora. Aquest procés ha donat lloc a una estructura tipus

clúster amb fortes interdependències i complementarietat entre empreses.

• Identificacions i marques reconegudes. Les empreses de la zona són en

general “marquistes”, i troben en el reconeixement territorial un atribut

positiu per la seva identificació amb la natura i la sostenibilitat.

• Atracció de nouvinguts de Barcelona i la seva àrea metropolitana. En aquest

procés va contribuir la conversió de segones residències en residències

principals. També la presència de serveis d’alta qualitat com l’ Escola de

Castellcir i les residències de la tercera edat.

• Localització atractiva, equidistant de les 4 capitals de província i a 60 minuts

de Vic, Àrea metropolitana Barcelona i Manresa.

• Qualitat de vida. El clima, medi natural, tranquil·litat i l’ absència de

massificació.

• Preu del sòl barat, en comparació amb l’ anella de Barcelona.

• Forta identificació dels agents socioeconòmics amb la comarca


Els principal handicaps indicats al focus group són els següents:

• Manca de mà d’obra per determinades tasques. Amb tot, alguns del

participants relativitzaren aquest dèficit al senyalar que la manca de mà


Pàgina 51 de 75

d’obra formada pel desenvolupament de les feines de la zona s’ha resolt fent

formació dins les empreses.

• Accessibilitat dificultosa. La comarca no té accés amb autovia i les carreteres

són lentes. També s’indicà que no disposa de serveis ferroviaris però hi ha un

servei ampli d’autocars.

• Manca sòl industrial i molt especialment de qualitat. Els polígons existents

són privats, sovint petits, poc acabats i amb dèficits de qualitat. A més a més,

aquests polígons estan patint la competència amb dumping de sòl industrial

propietat de l’Incasol a les comarques veïnes, especialment del Bages, el que

implica un risc futur de deslocalització d’algunes de les empreses del

Moianès que estant creixent molt ràpidament i que requereixen sòl per la

seva ampliació.

• Manca de fibra òptica i subministrament de gas. No hi ha fibra òptica a tots

els polígons. El gas natural només arriba a una petita part de la comarca

Iniciatives

Segons els resultats del focus group, s’aprecia que la comarca té una àmplia

trajectòria de planejament amb enfocament integrat i participatiu, conseqüència de

la feina realitzada per aconseguir la seva aprovació com a comarca independent. Les

principals iniciatives assenyalades pels participants del focus group poden resumir-

se en el punts següents:

Planejament estratègic. En el si del Consorci del Moianès, el agents de la comarca han

fet un llarg procés (més de 20 anys) de reflexió, planejament i coordinació del

desenvolupament i de les iniciatives en aquest sentit. La demanda de constituir el

Moianès com una comarca independent va generar una forta cohesió entre els

agents socioeconòmics de la comarca. El consorci ha jugat un paper d’impulsor del

desenvolupament participatiu molt important.

Enfocament integrat i sostenible. El desenvolupament s’ha plantejat mantenint el

valor del territori: paisatge, natura, cultura, artesania alimentaria, etc. S’aposta per


Pàgina 52 de 75

un desenvolupament del territori sostenible, basat en un model on hi convergeixin

els diferents sectors econòmics i portant a terme polítiques que potenciïn i

dinamitzin els sectors definits com a emergents (serveis turístics, serveis a les

persones, indústria alimentària i ecològica).

Formació. Un dels handicaps que més aviat es van detectar és la manca de

coherència entre les ofertes i demandes laborals, en relació a la formació de la mà

d’obra. Des de la crisi del tèxtil s’han desenvolupat multitud d’iniciatives orientades

a esmenar aquest desfasament, i a ajustar la formació dels aturats als requeriments

de les empreses. En aquest sentit destaquen dues iniciatives recents: la formació

flexible: flexibilitat en el temps i en el contingut i adequant-se a territoris de baixa

densitat, amb combinació de formació a distancia i presencial a l’aula, i la formació

dual: a l’aula i al lloc de treball, amb el que es pretén recuperar la figura de

l’aprenent.

Prospecció empresarial. El Consorci ha fet un exercici de prospecció empresarial per

veure la demanda de formació de les empreses. És un exercici d’anticipació. Un

exemple és el que es va fer al 2007 davant dels canvis previstos al sector de serveis

a les persones (Llei de dependència).



La dinàmica de l’ocupació manufacturera a la comarca del Moianès des del

començament de la crisi, s’ha de considerar sens dubte com un cas d’èxit. Mirant al

futur, l’enfocament pretén mantenir un equilibri entre els diferents grans sectors

econòmics, de forma que sigui possible el manteniment de l’agricultura, el turisme i

els atractius residencials, amb una indústria manufacturera àmplia i variada. Segons

els participants al focus group “L’estructura de clúster en la indústria manufacturera

es considera adient i cal consolidar-la i enfortir-la”.

Així mateix, els usos del sòl han de permetre un bon ajust entre qualitat de vida,

manteniment de l’entorn natural i desenvolupament d’activitats productives.


Pàgina 53 de 75

Segons els gestors dels Moianès, és urgent un desenvolupament de sòl industrial de

qualitat i capaç de respondre a les necessitats de creixement de les empreses de la

zona. El model social ha de ser de polígons petits a tots el municipis i de no

especialització urbanística, de forma que es garanteixi que el pobles es mantinguin

vius.

En quant a la formació, és necessari mantenir formes innovadores i que permetin

un continuat ajust entre l’ oferta i la demanda de mà d’obra.

La Noguera

Dades bàsiques

La Noguera és una comarca de l’àmbit territorial de les Terres de Ponent , amb una

superfície de 1.874 Km2, una població propera als 39.000 habitants i una densitat

que no arriba als 22 habitants per Km2. La població creix fins al 2009, quan arriba

als 40.000 habitants i des del 2013 disminueix lentament. El pes relatiu de la

població immigrant és lleugerament superior a la mitjana catalana.

La Noguera és la comarca més extensa de Catalunya, és molt heterogènia i està

formada per 30 municipis. El gruix de la població i l’activitat econòmica es concentra

a la part més meridional de la comarca (Baixa Noguera), a l’ entorn de la capital

comarcal, a on s’ubiquen 5 dels 7 municipis amb més de mil habitants (Albesa,

Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Térmens i Vallfogona de Balaguer). Un altre nucli és la

part nord-est de la comarca, amb dos municipis amb més de mil habitants, Artesa de

Segre i Ponts (Segre Mitjà).

Realitat econòmica

La Noguera acostuma a presentar-se com una comarca agrària, especialment per la

rellevància dels conreus de regadiu (quasi un 40% de la superfície agrària és


Pàgina 54 de 75

regada) com els cereals, farratges, fruita dolça, hortalisses i també de la vinya i

l’olivera. La ramaderia és també molt rellevant.

L’activitat manufacturera a la comarca es desenvolupa poc a poc al llarg del segle

XX. A l’inici del mateix, s’obre a Artesa del Segre la Fàbrica de Filats de l’empresa

Vda. Tolrà, que en algun moment arribà a tenir més de 300 treballadors i que

tancaria al 1967. Al 1956, s’obre la fàbrica de paper de Balaguer (INPACSA) que fou

de lluny la principal font d’ocupació de la comarca. Va arribar a ocupar, directa i

indirectament, 750 persones. Quan es va tancar el 1993, tenia quasi 300 treballadors

directes. Onze anys després tancava una altre indústria paperera (Productos

Reciclados de Balaguer) perdent 44 llocs de treball.

Al marge d’aquestes grans empreses, a la segona meitat del segle XX, a la Baixa

Noguera i a Artesa, es van establir petites empreses de Confecció, Fusta i Mobles,

Materials de Construcció i Alimentàries. Al començar la crisi (2008), la indústria de

Material de Construcció (vidres, formigó, prefabricats,..) era el subsector

manufacturer amb major nombre d’ocupats, seguit de l’Alimentació (una indústria

de petites empreses molt diversificada i vinculada a la producció de pinsos, vi, oli,

pastisseria, conserves, escorxadors, cervesa artesanal, etc.). També existien

empreses en els subsectors de la Fusta i Moble, els Productes metàl·lics i el Tèxtil-

Confecció.


Tal com hem assenyalat a l’apartat quantitatiu, al període 2008-2017 la Noguera

va perdre un 26% dels seus ocupats a la indústria. Aquest percentatge és més gran

que el de Catalunya (-21,6%), i substancialment més elevat que el del conjunt de

comarques rurals (-14,9%). Al setembre de 2017, la taxa d’atur registrat de la

comarca (9,7%) se situava per sota la mitjana catalana (11,24%) i la del conjunt de

comarques rurals (10,7%).

Com a raons explicatives de la intensitat de la destrucció de llocs de treball, cal fer

referència al pes que al començar la crisi tenien els subsectors manufacturers que


Pàgina 55 de 75

han estat a tot Catalunya els més castigats per la mateixa. De fet, com hem vist a

l’apartat dedicat a l’anàlisi shift share, l’efecte estructura productiva explica bona

part de la destrucció d’ocupació manufacturera a la comarca. Més concretament cal

assenyalar com elements a tenir en compte:

- El subsector Material de Construcció, que al començar la crisi suposava quasi

un de cada tres llocs de treball industrials, va perdre més de la meitat dels mateixos

fins a 2017 (un percentatge lleugerament superior del conjunt de Catalunya).

- El subsector Tèxtil i Confecció ha perdut més del 60% de l’ocupació de 2008

a 2017 (per sobre del percentatge de reducció al conjunt de Catalunya).

- El subsector Alimentació (Begudes inclòs), el segon sector per ocupació al

començar la crisi, ha augmentat l’ocupació tot just un 2,6% al mateix ritme del

conjunt de Catalunya però per sota el de les comarques rurals (14,2%).

- El Subsectors Fusta i Mobles han tingut una caiguda de l’ocupació del 24%,

un ritme però substancialment inferior al del conjunt de Catalunya (40%).

Principals recursos

Segons els resultats del focus group, de les entrevistes i de la literatura comarcal,

passem a indicar els principals recursos de que disposa actualment la Noguera.

• Sòl industrial. La comarca té una important disponibilitat de sòl industrial de

qualitat molt acceptable i en un ampli nombre de municipis.

• Aigua i grans superfícies de terreny. La Noguera es beneficia del Canal

d’Urgell, el que facilita una àmplia disponibilitat d’aigua. Al mateix temps, és

la comarca més gran de Catalunya amb molta superfície disponible.

• Gas. Tots el grans nuclis disposen d’accés al subministrament de gas natural,

com és el cas de Balaguer.


Pàgina 56 de 75

• Fibra òptica. Segon els entrevistats no existeixen deficiències d’accés a la

fibra òptica que comportin demandes en aquest sentit, però aquesta no

arriba a tota la comarca sinó que es concentra a Balaguer.

• Oferta de formació molt àmplia gràcies a la proximitat a Lleida (Universitat,

centres de formació professionals, etc.)

• Qualitat de vida i preus baixos de l’habitatge.

• Dinamisme del turisme: esports d’aventura, piragüisme, escalada i el centre

astronòmic. Senyalen els participants al focus group que en els darrers anys,

el turisme, a molts indrets de la comarca, manifesta un ràpid creixement.


El principal handicaps de la comarca de la Noguera, segons l’opinió dels participants

del focus group, són les pròpies d’una comarca rural, enrederida econòmicament i

regressiva demogràficament. Els punts indicats es poden sintetitzar en els aspectes

següents:

• Comunicacions deficients: la comarca esta lluny de l’autovia A2 i en

conseqüència no tenen avantatges en relació a centres propers de similar

orientació: Tàrrega Mollerussa i Cervera. És a dir, Balaguer té dificultats per

a competir en centres molt millor connectats amb la xarxa viària.

• Demografia regressiva: lenta caiguda de la població des de la crisi i

concentració a l’ entorn de Balaguer. El municipis més rurals es despoblen i

la població s’envelleix.

• Treballs poc qualificats: encara que l’atur sigui relativament baix, la mà

d’obra jove formada no es queda a la comarca per manca d’alternatives.

Lleida capital actua com a pol d’atracció. Les feines a la comarca són de baixa

qualificació i no afavoreixen el retorn d’universitaris o dels treballadors més

ben preparats.

• Formació reglada molt poc diversificada: les branques de la formació

professional que es donen a la comarca són poques i existeix una sobre oferta


Pàgina 57 de 75

d’aquestes professions, i, per contra, manca formació en moltes altres

especialitzacions.

• Poca identificació comarcal: Falta “relat” del territori i que la població apreciï

el nivell de qualitat de vida assumit. La comarca és molt extensa, no hi ha

identificació comarcal comú i tampoc un element que cohesioni i identifiqui

els seus habitants.

• Renda mitjana baixa. Diferents motius s’indiquen per explicar aquests baixos

nivells de renda. D’una banda, la importància de l’agricultura, i molt

especialment, per algunes subzones, de l’agricultura de secà. D’altra banda,

l’envelliment de la població i el fet que les seves pensions són baixes, ja sigui

per què corresponen al règim especial agrari o per què no van ser assegurats

durant la seva vida laboral, com en el cas de les dones. Per últim, la baixa

qualificació dels llocs de treball assalariats.

• No existeix marca Noguera que permeti una diferenciació del producte, ni

estratègies de diferenciació.

• Empreses orientades al mercat local amb poca exportació, i poc

internacionalitzades.

Iniciatives en curs

Les iniciatives en curs per dinamitzar la zona se centren en la generació d’ocupació.

Senyalen els entrevistats les següents:

Orientació ocupacional a mida: les actuacions per reincorporar treballadors al

mercat de treball són individuals, amb un gran coneixement dels aturats i de les

seves competències. Segons el Servei de Joventut, es tracta d’un col·lectiu que no

supera les 2.000 persones. Una de les iniciatives més exitoses va ser un curs de

programadors on line, amb la col·laboració d’un jove de la zona que viu als EE.UU.

impulsat per l’ajuntament de Balaguer. Va ser una experiència positiva i volen

repetir, encara que al tractar-se d’ una formació no reglada no van poder beneficar-

se de les pràctiques en empreses com a becaris.


Pàgina 58 de 75

Formació per a Joves: servei d’atenció personalitzada per la formació. Una part dels

joves a l’atur no tenen formació ni actitud pel treball (no tenen hàbits de treball). Un

25% dels joves entre 14 i 29 són d’origen estranger. Es preparen programes de

formació específics per cada modalitat de joves.

Co-working: iniciatives privades a Ponts i Artesa.

Viver d’empreses del CEI-Balaguer: està pensat per serveis (enginyers, informàtica,

advocats, disseny, ...). Posen a disposició despatxos a un preu baix i espais amplis.

Les 7 empreses que actualment estan instal·lades al viver corresponen a

professionals que subministren serveis a empreses ( gestors, advocat, marketing,

informàtica), una empresa de formació en 3D i videojocs, una Fundació que promou

la llet A2 , i un centre de formació per serveis en tanatoris.

Promoció d’empreses: dins el programa Leader, molts ajuts s’han orientat a

l’ampliació i millora d’empreses, però són poques les demandes per la creació

de noves empreses. Els ajuts es concentren en el sector agroalimentari, en el

turisme i en els serveis per a la població. Al marge del sector alimentari, hi ha

molt poques empreses de la indústria manufacturera que sol·licitin fons públics.



L’impacte de la crisi al sector manufacturer de la comarca de la Noguera es va

concentrar en el subsector de Material de Construcció, i en menor mesura, al sector

Fusta i Mobles. Es tracta de sectors notablement pro-cíclics, i en els que la comarca

presentava una forta especialització. A la vegada l’augment de l’ocupació al

subsector Alimentació i Begudes ha estat molt minsa, i incapaç de compensar les

pèrdues d’ocupació dels altres subsectors.

Com hem dit, a la Noguera l’agricultura i la ramaderia tenen un gran pes, suposant

quasi un 20% del PIB, essent després de les Garrigues, la segona comarca catalana

amb més especialització agropecuària. Malgrat aquesta especialització, el subsector


Pàgina 59 de 75

manufacturer Alimentació i Begudes, té un pes modest al conjunt industrial per sota

el que és propi del conjunt de les comarques rurals. La comarca, doncs, es configura

com una gran productora de matèries primeres agràries (cereals, fruita, bestiar,

llet,...) per la seva posterior transformació a altres indrets.

La crisis i la davallada dels sectors manufacturers tradicionals, ha convertit a

l’Alimentació i Begudes en el principals subsector de la comarca, i al nostre parer és

el sector que té avui més potencialitats. Emperò en aquest sector, com a altres

activitats, no hi ha una estratègia comarcal clara. Segons els entrevistats, la comarca

no té marca o identitat pròpia, i es limita a ser part d’alguna DO com Costers del

Segre pel vi i la DO Pera de Lleida per la fruita . A més a més, la comarca té una

indústria alimentària molt diversificada i no té cap empresa emblemàtica.

Segons el participants al focus group, seria oportú assajar formes com els vivers

d’empreses alimentaries, que a d’altres comarques s’han desenvolupat. Aquests

vivers s’haurien d’adaptar a les produccions agràries de la zona (vins, formatges,

sucs,...), i servir de mecanisme d’incentivació a la creació i desenvolupament

d’empreses, per què proporcionin més valor afegit a les produccions agràries i

ramaderes de la zona.

El creixement del turisme rural a la comarca (Montsec, activitats nàutiques,

patrimoni arquitectònic,..), especialment a la Noguera Alta, és també una oportunitat

pel desenvolupament d’iniciatives a l’alimentació, ateses les sinergies entre

determinades produccions alimentaries i el turisme.

També caldria promoure iniciatives innovadores, lligades a activitats i produccions

agràries o ramaderes tradicionals a la comarca. Un exemple d’aquestes iniciatives és

la Fundació Diferència2 làctics, creada amb l’objectiu de fomentar que les

explotacions lleteres inverteixin en genèti

ca, epigenètica i seguretat sanitària, en vaques productores de llet tipus A2A2.

D’altra banda, cal assenyalar que la tradició agrària, la manca d’empreses líders a la

indústria manufacturera i la diversitat territorial, estan dificultant una definició i

estructuració d’una estratègia de desenvolupament basada en la cooperació entre

els agents de la zona, i amb unes metes assumides per tots. Segons els entrevistats,


Pàgina 60 de 75

hi ha cert escepticisme en front a l’acció pública, a les actuacions del Consell

Comarcal i al propi procés de planejament del futur desenvolupament.


Pàgina 61 de 75

Conclusions i propostes sobre la indústria manufacturera

a les comarques rurals de Catalunya

De la rellevància de la indústria al món rural i de la importància del subsector

de l’Alimentació i Begudes.

Al món rural català, la indústria manufacturera té un pes molt rellevant en termes

d’activitat i d’ocupació. Al conjunt de comarques rurals, un de cada quatre llocs de

treball correspon al sector manufacturer. En termes relatius, com a percentatge de

l’ocupació total, la manufactura té una importància molt més gran al món rural, a

on representa el 24% de l’ocupació total, que al món urbà a on tot just aporta el 14%

de l’ocupació. Aquestes dades, però, amaguen que a unes poques comarques rurals,

entre les que hi ha les més poblades, la indústria manufacturera té una rellevància

molt gran, al punt de ser el primer sector en termes d’ocupació. Per contra, a les

comarques d’alta muntanya, les activitats manufactureres tenen molt poca

significació.

Dins del sector industrial, el subsector Alimentació i Begudes és de lluny la primera

activitat manufacturera al món rural. Abans de la crisis aproximadament una quarta

part de l’ocupació manufacturera al món rural corresponia a l’Alimentació i

Begudes, percentatge que ha crescut els darrers anys per assolir un terç de

l’ocupació manufacturera. La rellevància de la indústria alimentària al món rural va

però més enllà d’aquestes xifres, atesa la seva relació amb l’activitat agrària i

ramadera, el que permet afegir valor a la producció primària, i també per la

capacitat d’arrossegament al sector serveis, des del transport fins a les activitats

relacionades amb el turisme. A més a més, com veurem, la dinàmica del subsector

Alimentació i Begudes explica una part significativa de la variació a l’ocupació total

a les comarques rurals.


Pàgina 62 de 75

La crisi i la destrucció d’ocupació

La crisi econòmica que va començar l’any 2008, va afectar la totalitat de sectors

econòmics i els territoris de Catalunya, donant lloc a un notable procés de tancament

d’empreses i establiments, i de caiguda de l’ocupació fins a l’any 2013. Des de

llavors, assistim a una recuperació lenta però continuada de l’ocupació malgrat que,

a l’acabar l’any 2017, encara estem lluny de recuperar els nivells d’ocupació

anteriors a la gran recessió.

La crisi, encara que ha afectat a tots els sectors i territoris, ho ha fet de manera

diferent en uns i altres. Pel que fa als grans sectors, la Construcció perd la meitat dels

seus efectius mentre que els Serveis perden ocupació de forma moderada fins els

2013, per després augmentar l’ocupació, de manera que a finals del 2017, l’ocupació

al sector superava la del començament de la recessió.

La disminució de llocs de treball també ha tingut lloc de forma diferent d’un territori

a l’altre. La destrucció d’ocupació és més intensa al món rural que el conjunt de

Catalunya, el que s’explica en part pel major pes relatiu que hi té el sector que més

perd ocupació (la Construcció), i el menor pes de l’únic sector que no disminueix els

seus llocs de treball (els Serveis).

La crisi i la dinàmica de la indústria manufacturera

L’impacte de la crisi ha estat gran a la indústria manufacturera catalana tant en

termes d’activitat com d’ocupació, encara que la caiguda de l’ocupació a la mateixa

(una caiguda del 21,5%), ha estat menor que a la Construcció.

La dinàmica dels diferents subsectors manufacturers al conjunt de Catalunya ha

estat diversa. Alimentació i Begudes i Química i Farmacèutica han estat el subsector

amb millor comportament, amb una ocupació que al període 2008-2017 s’ha

mantingut (Química i Farmacèutica), o ha crescut moderadament (Alimentació i

Begudes).

A l’altre extrem, Material de la construcció i Fusta i Mobles han mostrat ser els

subsectors més pro-cíclics, amb notables pèrdues d’ocupació; un 48% el primer i


Pàgina 63 de 75

un 43% al segon. Un sector tradicional com Tèxtil i confecció, ha perdut també un

37% dels ocupats, mentre que un sector tant important com el Metall en perd el

30%.

A diferència del que passa amb l’ocupació total, l’evolució de l’ocupació

manufacturera al conjunt de comarques rurals ha estat millor que al conjunt de

Catalunya. Mentre l’ocupació manufacturera al període 2008-2017 queia un 21,5%

a Catalunya, a les comarques rurals ho feia per sota del 15%. Als dos subperíodes,

el de destrucció d’ocupació (2008-2013) i el de recuperació (2013-2017), el

comportament de l’ocupació manufacturera és millor al món rural que al conjunt de

Catalunya i per tant al món urbà.

Les dades sobre l’evolució de l’ocupació manufacturera al conjunt de comarques

rurals amaguen, però, la diversitat de dinàmiques a les 22 comarques rurals de

Catalunya. Als punts extrems, mentre que una comarca (Moianès) augmenta

l’ocupació en un 36% als darrers deu anys, una altra (Ribera d’Ebre) experimenta

una davallada del 45%. Al mig, un ampli ventall de taxes d’evolució de l’ocupació.

A l’anàlisi que hem fet descompassant l’evolució de l’ocupació manufacturera a cada

comarca, hem vist com la dinàmica global de la indústria al conjunt de Catalunya

(l’efecte dinàmica global) explicava una part molt petita de l’evolució de l’ocupació

manufacturera de cada comarca. L’especialització productiva (l’efecte estructura

productiva), ens explica una part de les diferències comarcals en la dinàmica de

l’ocupació manufacturera, confirmant que determinades especialitzacions

productives són factors de resiliència comarcal. Les comarques on l’Alimentació i

Begudes té un pes més gran, han tingut un millor comportament atesa la dinàmica

pròpia d’aquest subsector en el que estan especialitzades. Alhora, especialitzacions

en subsectors molt pro-cíclics, como ara Material de construcció i Fusta i Mobles té

un impacte negatiu a l’evolució de l’ocupació manufacturera al territori. Però el

gruix de la dinàmica de l’ocupació manufacturera s’explica per dinàmiques pròpies

de cada territori, al marge de la dinàmica global i de les especialitzacions

productives.


Pàgina 64 de 75

Vectors explicatius de la dinàmica de la manufactura al món rural

De l’anàlisi quantitatiu i qualitatiu de la dinàmica de la indústria manufacturera

catalana al món rural se’n dedueix la rellevància de vuit vectors, a l’hora d’explicar

el que ha succeït.

Com hem argumentat, un vector rellevant és el paper motor del subsector

Alimentació i Begudes. Aquest subsector és l’únic subsector que augmentà la seva

ocupació al conjunt de Catalunya, però en el món rural la taxa de creixement de

l’ocupació del subsector es multiplicà per més de cinc i només tres comarques

(Garrigues, Pallars Jussà i Ripollès) de les 22 comarques rurals veuen disminuir

l’ocupació d’aquest subsector. A més a més, l’Alimentació i Begudes és la clau

explicativa de la dinàmica de l’ocupació manufacturera a les dues comarques

(Moianès i Sagarra) amb augment de l’ocupació manufacturera total, i a moltes de

les que registraren una caiguda més suau (Garrotxa, Urgell, Priorat).

A destacar que aquesta dinàmica positiva de creació de llocs de treball al món rural,

ha estat tant el resultat de grans i mitjanes empreses (per facturació i per llocs de

treball) com de petites i microempreses. També a destacar que aquesta dinàmica és

resultat d’activitats molt diverses, corresponents a càrniques, lactis, vi, pastisseria,

precuinats, etc.

El declivi dels subsectors tradicionals, que ha afectat i afecten de forma diferent

els territoris rurals. L’activitat manufacturera tradicional en el món rural, es va

desenvolupar molt sovint gràcies a la importància que tenia l’accés a recursos que

eren fonamentals per el funcionament de certes activitats, és a dir l’aigua, energia,

sòl abundant i pau social, entre altres. Alguns d’aquests sectors van experimentar

un xoc tecnològic o una forta competència internacional, que va deixar moltes

empreses obsoletes o inclús va fer desaparèixer completament l’activitat d’alguns

subsectors. La reconversió industrial que va experimentar Catalunya als anys

setanta i vuitanta del segle passat, va afectar profundament alguns del territoris que

havien estat l’origen de la indústria tèxtil, confecció, moble, química i del metall. Al

període que ens ocupa, encara alguns territoris rurals catalans han patit l’impacte

d’aquests processos de reconversió, com és el cas de la Ribera d’Ebre, on el

progressiu tancament de l’activitat química de Flix impacta dramàticament en les


Pàgina 65 de 75

xifres d’ocupació, o el Priorat que ha vist desaparèixer les últimes restes de la

Confecció.

La davallada de l’activitat als subsectors més pro-cíclics. Material de

Construcció i Fusta i Mobles, dos subsectors lligats a la Construcció, han estat els

subsectors més afectats per la crisi, tant en termes de volum de la producció,

mesurat per l’evolució dels índex de producció industrial, com de l’evolució de

l’ocupació. A algunes comarques rurals, aquests sectors tenien un pes notable a

l’activitat manufacturera, com és el cas de la Noguera amb el Material de

Construcció, la Fusta al Solsonès o el Moble al Montsià.

La dinàmica dels subsectors més pro-cíclics no vol dir, però, la desaparició

d’aquestes activitats. De fet, amb algunes excepcions en que hi ha hagut tancament

d’empreses, la crisi ha comportat una caiguda de l’activitat i de l’ocupació, però

moltes comarques mantenen condicions favorables pel manteniment d’aquestes

activitats amb la recuperació econòmica.

Encara el declivi dels subsectors tradicionals i la caiguda de l’activitat als subsectors

més pro-cíclics algunes empreses enquadrades dins dels mateixos han subsistit i

fins hi tot experimentat una dinàmica positiva. L’especialització en nínxols de

mercat innovadors ha permès la continuïtat i el creixement d’empreses en

subsectors que convencionalment etiquetem com a tradicionals. La continuïtat del

subsector Tèxtil i Confecció a algunes comarques amb empreses molt

especialitzades és la prova.

Al conjunt de Catalunya, i també a les comarques rurals, l’exportació ha estat un

vector important a l’hora d’explicar la dinàmica de les empreses manufactureres des

del començament de la crisi. Això val tant per les empreses ja establertes, que han

trobat amb les vendes a l’exterior la manera de compensar la davallada, com per

empreses de nova creació amb una forta orientació als mercats exteriors des del seu

naixement. El cas del vi, a algunes comarques catalanes, és representatiu d’aquesta

realitat. Diferents estudis indiquen que aquelles empreses amb mercats globals i on

l’exportació suposava una important xifra de vendes van resistir millor els efectes

de la recessió (Fernàndez, 2010; CAREC, 2014).


Pàgina 66 de 75

El tancament d’algunes empreses establertes al món rural per aprofitar

determinats avantatges, como ara subvencions a fons perdut o disponibilitat

d’equipaments i infraestructures a baix preu, però sense cap tipus d’arrelament al

territori. Als anys de creixement previs a la recessió, alguns territoris rurals varen

captar establiments manufacturers gràcies a la disponibilitat de sòl industrial o naus

a baix preu acompanyat de subvencions a fons perdut, que posteriorment, en el

període de la crisi, han vist tancar alguns d’aquests establiments. El Solsonès és una

de les comarques que més ha patit aquesta circumstància. Molt poc després de l’inici

de la crisi, a l’any 2009, dues empreses del sector Metall (productes electrònics)

establertes als vuitantes i norantes tancaven les seves portes.

El tancament d’empreses foranies atretes al territori per incentius positius no és,

però, un fenomen generalitzat. Altres comarques que abans de la crisi varen atreure

empreses de fora, com ara l’Alt Camp i la Conca de Barberà, han tingut un

comportament negatiu menor.

La reconversió d’artesans en productors industrials en diferents subsectors. En

el món rural es dona una presència important d’artesans que han cobert

conjuntament producció i servei. Això es dóna de forma generalitzada a

l’alimentació, on forners, carnissers, pastissers, ramaders, agricultors disposen dels

seus obradors propis i cobrien una part àmplia de la cadena alimentaria, sovint fins

arribar al consumidor final. Alguns d’aquests artesans han estat importants

promotors de les empreses alimentàries actuals. Aquest procés es repeteix així

mateix en altres sectors com la fusteria, mineria no metàl·lica, metal·lúrgia i

material de la construcció.

Es tracta, en conseqüència d’ una servitització, on l’element clau ha estat el pas d’una

producció de petita escala i tipus artesanal a una industrial manufacturera però amb

forta incorporació de servei (venda directa, producció a mida, treball a mans per

altres empreses en processos).

Finalment, el desenvolupament d’un nou emprenedor que centra la seva

activitat en nínxols de mercat de diversos subsectors. La localització de les

empreses manufactureres en zones rurals respon a un paquet en el que s’inclou sòl

industrial econòmic, disponibilitat de treballadors qualificats sovint expulsats dels


Pàgina 67 de 75

sectors tradicionals, col·laboració fluida amb les administracions locals, imatge

adient pel tipus d’activitat, i qualitat de vida dels propis emprenedors. Tots aquests

elements estan més o menys presents en els territoris rurals analitzats, i són els

elements explicatius de l’establiment de nous emprenedors que aprofiten nínxols de

mercat.

Propostes

L’heterogeneïtat del món rural català fa difícil proposar línies generals que

afavoreixin una major resiliència en tots els territoris i que, per tant, resultin valides

pel conjunt. Igualment, un anàlisi dels factors que la literatura acadèmica assenyala

com possibles explicacions de casos particulars, requeriria un anàlisi molt més

detallat.

Amb tot, en base a l’anàlisi realitzat i tenint molt especialment en consideració les

informacions dels tres casos d’estudi, podem indicar alguns elements que són, al

nostre entendre, bàsics per al futur.

El territori que mostra més resiliència i capacitat d’adaptació en l’ últim període -el

Moianès -és el que evidència una més estreta col·laboració entre el sector privat i

públic. L’existència en les ultimes tres dècades d’un Consorci molt orientat a trobar

alternatives al xoc tecnològic que havia impactat fortament a la comarca, amb la

quasi desaparició del sector tèxtil, va comportar la necessitat de cercar activament

alternatives. La recerca d’opcions s’ha fet mobilitzant el conjunt de la població i

actuant conjuntament administracions públiques, empreses privades i tot tipus

d’associacions, i amb una visió estratègica del territori, conseqüència d’una bona

entesa entre els gestors polítics- responsables dels governs locals- amb els gestors

administratius - funcionaris i professionals que realitzen activitats de planificació i

estratègia i que són part del govern formal.


Pàgina 68 de 75

També al Moianès trobem una estructura de clúster productiu que manifesta una

activa col·laboració i complementarietat entre empreses, i que rep el suport de les

polítiques públiques.

El cas de la Noguera es caracteritza per una forta dispersió d’agents, un limitat teixit

associatiu, poca col·laboració entre agents i una manca d’identificació important

amb les iniciatives publiques.

Així mateix cal destacar que els resultats deficients de la comarca de la Ribera

d’Ebre, pel que respecta a dinamisme empresarial, coincideixen amb una insuficient

cooperació entre els organismes públics que actuen en la promoció econòmica de la

zona i que no projecten un missatge entenedor als agents privats.

En conseqüència, una activa coordinació entre sector públic i privat sembla

condició fonamental per enfortir la resiliència, com assenyala la literatura

acadèmica. Cal incloure en aquesta coordinació tant els gestors polítics com

els gestors administratius dels governs locals.

Emperò de l’estudi realitzat, es desprèn que també es requereix una

col·laboració dels agents privats entre ells (l’estructura de clúster fora un

exemple en aquest sentit) i dels agents públics entre ells, per a aconseguir

l’adequació continuada que defineix la resiliència.

L’èxit de la re-industrialització del Moianès es deu en bona mesura al subsector de

l’alimentació. Un sector que, en aquest cas, no es recolza significativament en les

produccions primàries de la zona, sinó que aposta per un fort seguiment de les

tendències del mercat alimentària: biològics , veganisme, cinquena gamma, etc.

També a la Ribera d’Ebre, a la Noguera i a l’igual que en moltes altres zones rurals

de Catalunya, s’aprecia l’aparició de noves iniciatives en els sectors tradicionals que

han trobat nínxols de mercat, com és el cas de teixits especials, nous materials de

construcció, mobiliari especial per a petits, energies alternatives, etc.


Pàgina 69 de 75

En conseqüència, la indústria manufacturera del món rural no pot

menysprear cap dels sectors econòmics, ni considerar que els sectors

tradicionals no tenen cabuda en la indústria catalana. L’adaptació continuada

d’aquests sectors s’està manifestant com un element fonamental per a

conservar l’ocupació manufacturera, i molt possiblement aquesta serà la

dinàmica del futur.

En general, les empreses del món rural tenen promotors amb lligams a la zona,

sovint provenen de famílies amb activitat agropecuària i valoren els atributs que

proporciona la seva comarca. Aquesta és la situació que hem trobat a la Noguera, a

la Ribera d’ Ebre i al Moianès. Però sovint quan una de les iniciatives ha tingut un

èxit important i l’empresa guanya dimensió, sorgeixen factors que actuen

negativament sobre la localització rural. Aquests elements poden derivar-se de la

manca de mà d’obra qualificada, de la falta de sòl, dels serveis deficients en

subministres de xarxa (gas, fibra òptica,..). Facilitar un entorn favorable al

creixement i consolidació de les empreses rurals és un repte que està present a les

tres comarques analitzades.

Les iniciatives publiques s’han d’anticipar als reptes de les empreses

assentades a la zona, especialment quan el seu creixement i modernització

comporta nous requeriments. La confecció dels programes públics d’actuació

en àmbits com la formació professional, la construcció i millora de polígons i

el subministrament de serveis, han de donar resposta a aquestes necessitats

de forma anticipada.

La innovació no és una realitat exclusiva de determinats subsectors, sovint

anomenats “d’alta intensitat tecnològica” o “intensius en coneixement”, ni limitada

a determinats entorns urbans batejats com “districtes d’innovació”. La innovació, la

introducció de novetats de tota mena i a tots els àmbits, ha estat un factor clau al

desenvolupament de les activitats manufactureres més dinàmiques que hi ha


Pàgina 70 de 75

darrera dels territoris rurals de més èxit. Hem vist processos innovadors a sectors

tant tradicionals com Alimentació, Begudes, Tèxtil i Confecció, que han permès

l’emergència de noves activitats o la re-definició d’activitats existents a sectors

tradicionals. I en el futur veurem la necessitat d’adaptar-se als canvis associats a la

digitalització de les cadenes de valor (Industria 4.0).

Més enllà d’un eslògan fàcil, la promoció de la innovació ha de ser un vector

clau de les mesures i polítiques de foment de l’industria manufacturera al món

rural. No es tracta només de fomentar innovacions al producte o als

processos, sinó també d’afrontar els desafiaments i aprofitar les oportunitats

dels canvis. Aquests canvis ofereixen noves oportunitats per les petites i

mitjanes empreses localitzades fora dels grans nuclis urbans, ja que

afavoreixen estratègies de servitització i de produccions molt ajustades a les

necessitats específics dels clients i als processos de producció (fàbriques

flexibles o mini fàbriques).

Les polítiques d’atracció d’empreses foranies sobre la base dels avantatges que el

món rural ofereix, sovint complementades amb incentius financers, tenen una llarga

tradició. Als períodes de creixement econòmic han contribuït a la re-

industrialització d’algunes comarques rurals, però la ràpida desaparició d’algunes

d’aquestes empreses en períodes de crisi ha posat en evidència les limitacions

d’aquest model. Malgrat això, en algunes de les comarques rurals més properes als

grans eixos viaris, com ara l’Alt Camp i la Conca de Barberà algunes empreses han

arrelat fortament al territori.

El món rural català continua tenint potencialitats per atreure activitats

manufactureres procedents d’entorns urbans. Les polítiques de foment

d’atracció d’empreses de fora s’ han de dissenyar segons característiques de

cada zona rural, i no s’han de limitar a preus baixos dels equipaments i

subvencions a fons perdut. Cal considerar iniciatives com les d’aterratge


Pàgina 71 de 75

industrial, els preus bonificats de l’energia en zones productores i els

programes de formació a mida.

Hem vist que la destrucció d’ocupació manufacturera i la vigorosa recuperació

d’aquesta des de l’any 2013, ha estat dispar en les 22 comarques rurals de Catalunya

i en els diferents subsectors manufacturers. Hem vist també com la indústria

manufacturera continua tenint un pes rellevant a l’ocupació del conjunt del món

rural, per sobre del que té a les comarques urbanes.

Cal pensar que als propers anys la indústria manufacturera continuarà essent un

dels motors del desenvolupament dels territoris rurals: un factor rellevant en el

manteniment de la població i en la creació d’oportunitats per la gent jove. La

informació disponible actualment sobre la dinàmica manufacturera a nivell

comarcal és molt limitada.

El futur Observatori del Món Rural, impulsat per la Fundació del Món Rural,

podria millorar el coneixement i seguiment de la dinàmica manufacturera de

les comarques rurals catalana. Aquesta informació facilitarà la gestió de les

administracions locals i possibilitarà una informació més homogènia entre

comarques. La disponibilitat d’aquesta informació permetria, a més, que les

mesures de gestió local s’avancessin als esdeveniments i s’actuï de forma més

precisa.

Futures línies de treball

Aquest estudi és una primera aproximació al coneixement del comportament de la

indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes, a partir de l’anàlisi de la

dinàmica de l’ocupació. Era una necessitat, ja que a les ultimes dècades l’interès per

la industria s’havia vist eclipsat per nous temes com el turisme, els serveis de

proximitat i la nova agricultura.


Pàgina 72 de 75

La indústria continua essent clau al món rural català i és un dels seus eixos

vertebradors. El seu estudi es veu, emperò, limitat per la manca de dades disponibles

i per a esmenar-ho caldria que l’Observatori del Món Rural disposés d’una base

de dades àmplia i actualitzada de l’evolució de les empreses i dels treballadors. En

la seva confecció potser es podria iniciar amb el sector alimentari del que ja es

disposa documentació elaborada pel Departament d’Agricultura, Consell Comarcals,

Grups d’Acció Local, Ajuntaments, etc. A partir del recull d’aquesta informació es

podria fer una síntesi i homogeneïtzació, per a marcar unes pautes de recollida

general a nivell comarcal.

En paral·lel, fora de gran interès fer un anàlisi de les estratègies empresarials que

s’estan implementant en el moment de la recuperació. Caldria fer estudis de casos

exitosos, startups i inclòs de fallides, per comprendre com es mouen les empreses

rurals actualment. Aquestes estratègies estan motivades per la globalització i la

pèrdua de molts dels avantatges tradicionals de localització, per la incorporació de

tecnologies que faciliten la descentralització de les activitats productives, pels

canvis en el mercat amb uns consumidors que demanen més incorporació de

serveis. Són canvis molt amplis en el comportament tradicional de la empresa

industrial rural.

Per últim, destaquem que resulta de gran interès conèixer amb major precisió

l’impacte de les petites i mitjanes empreses sobre les economies locals. Els anàlisis

tradicionals de l’economia assenyalen que la productivitat és l’indicador clau de la

salut econòmica i que aquesta variable esta correlacionada positivament amb la

grandària de les empreses. L’existència de petites i microempreses es veu com un

handicap important. El món rural manté un teixit ampli de PIMES que són clau en

el manteniment d’una economia viva, i que sovint presenten forta capacitat de

resiliència en èpoques tumultuoses. El coneixement d’aquestes empreses és limitat,

el que porta a que sovint siguin poc valorades enfront a les grans empreses. Una

línia de recerca sobre aquests model d’empresa resulta de gran interès per el

coneixement de les comarques catalanes de baixa densitat demogràfica.


Pàgina 73 de 75

Referencies

ACCIÓ (2017). El futur del sector: indústria 4.0. Beneficis i iniciatives de suport a

l’empresa per accelerar la transició cap a la Indústria 4.0. II Forum Carni, Vic,

19 Setembre

Aldomà, I. (2009). Atles de la nova ruralitat, Fundació del Món Rural, Lleida

Aldomà, I. (2015). Atles de la nova ruralitat. L’actualitat del món rural. Els anys de

la gran crisis a la Catalunya rural 2008-2015, Fundació del Món Rural, Lleida

Baines, T.S., Lightfoot, H.W., Benedettini, O. and Kay, J.M. (2009). “The servitization

of manufacturing A review of literature and reflection on future challenges”,

Journal of Manufacturing Technology Management, Vol. 20-5, pp. 547-567

Bentley, G, Bailey, D. and Braithwaite, D. (2017). “Resilience, adaptation and survival

in industry sectors: relaking and remodelling of the automotive sector”, a

Williams N. and Vorley, T. (eds), (2017), pp. 55-69.

Clark, J. (2017). “Resilent regions and open innovation; the evolution of smart cities

and cívic entrepreneurship” a Williams N. and Vorley, T. (eds), (2017), pp.

109-122.

Consell Assessor per la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) (2014).

Afegint valor als sectors estratègics: El cas del sector agroalimentari,

Generalitat de Catalunya, Gener

Diputació de Barcelona (2015). Els components del creixement a les economies

locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share, Barcelona, Àrea de

Desenvolupament Econòmic Local, Octubre

Dunn, E. S. (1960). A Statistical and Analytical Tecnique for Regional Analysis,

Papers of the Regional Science Association, Vol. 6, pp. 97 - 112.

European Commission (2016). The State of European Cities 2016. Cities leading the

way to a better future. Luxembourg: Publications Office of the European

Union


Pàgina 74 de 75

Eurostat (2017), Urban-rural typology, Eurostat Statistics Explained, disponible a:

http://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php/Urban-

rural_typology

Fernàndez, T. (2010). El rol del sector exterior en la sortida de la crisi en el context

de la Unió Monetària. El cas de Catalunya, Nota d’Economia, 95-96

France Stratégie (2016). Dynamiques et inégalités territoriales. Enjeux, Paris, Julio

Generalitat de Catalunya. Observatori del Treball i Model Productiu. Afiliació al

Règim General de la Seguretat Social, Mineria del Carbó i Règim Especial de

Treballadors Autònoms. Informació trimestral, disponible a:

http://observatoritreball.gencat.cat/ca/obs_ambits_tematics/obs_mercat_d

e_treball/obs_poblacio_activa_ocupacio_i_atur/obs_afiliacio_ss/obs_mineria

_carbo_i_regim_especial_autonoms/

Kiese, M. And Hundt, C. (2014). “Cluster Policies, Organising Capacity and Regional

Resilience: Evidence from German Case Studies”, Raumforsch Raumordn

(2014) 72, pp. 117–131

Krätke, S. (2007). Metropolisation of the European Economic Territory as a

Consequence of Increasing Specialisation of Urban Agglomerations in the

Knowledge Economy, Journal of European Planning Studies, Vol. 15 (1)

Lafuente, E., Vaillant, Y. and Vendrell-Herrero, F. (2016). “Territorial servitization:

Exploring the virtuous circle connecting knowledge-intensive services and

new manufacturing businesses”, International Journal of Production

Economics, 192, October, pp. 19-28.

Martin, R. (2012). “Regional econòmic resilience, hysterisis and recessionary

shocks”, Journal of Economic Geography, 12, pp. 1-32

OCDE (1994). Creating Rural Indicators for Shaping Territorial Policy. Paris

Ramajo, J. y Márquez, M-A, (2008). Componentes espaciales en el modelo Shift-

Share. Una aplicación al caso de las regiones peninsulares españolas,

Estadística Española, vol. 150, nº 168, pp. 247-272


Pàgina 75 de 75

Rosell, J., Viladomiu, L. y Mancilla, C. (2016). Resiliencia, territorios y empleo: el caso

de las comarcas catalanes, Revista Chilena de Economía y Sociedad, Vol. 10

(2), pp.86-99

Royuela, V., Castells-Quintana, D. Y Melguizo, C. (2017). “Las ciudades españolas tras

la gran recesión: una mirada a la población, el empleo y los preciós de la

vicienda. Papeles de Economia Española, nº 153, pp. 23-33

Simmie, J. (2017). “The evolution of econòmic resilience in cities; reinventation

versus replication” a Williams N. and Vorley, T. (eds), (2017)

Vandermerwe, S. and Rada, J. (1988). “Servitization of business: adding value by

adding services”, European Management Journal, Vol. 6-4

Viladomiu, L. i Rosell, J. (2008). Anàlisi comparatiu dels Programes de

Desenvolupament Rural 2007-2013 a nivell espanyol i europeu,

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Documents de Treball,

nº 7

Williams N. and Vorley, T. (eds), (2017). Creating resilient Economies.

Entrepreneurship, Growth adn Development in Uncertain Times,

Cheltenham, Edward Elgar.

Williams N. and Vorley, T. (2017). “Introduction” a Williams N. and Vorley, T. (eds),

(2017), pp. 1-7.