estudis de base per a una estratègia de prevenció i d ... · resultat de la interacció entre els...

Documents del canvi climàtic

Estudis de base per a una estratègia de prevenció i d’adaptació del canvi climàtic a CatalunyaNúmero 1: el Delta de l’Ebre

Document de síntesiDesembre de 2008

2

2

BIBLIOTECA DE CATALUNYA – DADES CIP

Estudis de base per a una estratègia de prevenció i d’adaptació del canvi climàtic a Catalunya

Número 1: el Delta de l’Ebre

Document de síntesi

© Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

http://www.mediambient.gencat.cat

Direcció: Josep Garriga Sala, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Departament de Medi

Ambient i Habitatge.

Coordinació: Gisela Loran Benavent, Taller d’Enginyeria Ambiental, SL.

Redacció: Francisco Cabrera Tosas, Esther Ferrer Pont, Ramiro Aurín Lopera, Màrcia Eugenio Gosalbo,

Blanca Botey Sánchez de Rojas, Taller d’Enginyeria Ambiental SL.

Col.laboradors: Raúl Medina Santamaria, Iñigo J. Losada Rodríguez, Fernando Méndez Incera, Institut

d’Hidràulica Ambiental de Cantàbria, Universitat de Cantàbria.

Primera edició: juny de 2010

Tiratge: 500 exemplars

Disseny: Imatge i Color

Maquetació i impressió: Barcino Solucions Gràfiques, SL

Depòsit legal: B-24424-2010

Aquesta publicació s’ha imprès en paper ecològic estucat mat de 135 g i les cobertes en paper ecològic estucat mat de 300 g.

Estudis de base per a una estratègia de prevenció i adaptació del canviclimàtic a Catalunya. Número 1, El Delta de l'Ebre : document de síntesi.– (Documents del canvi climàtic ; 2)I. Garriga Sala, Josep, dir. II. Loran Benavent, Gisela, ed. III. CabreraTosas, Francisco IV. Catalunya. Departament de Medi Ambient iHabitatge V. Oficina Catalana del Canvi Climàtic VI. Col·lecció:Documents del canvi climàtic ; 21. Canvis climàtics – Aspectes ambientals – Catalunya – Ebre, Delta de l'2. Canvis climàtics – Gestió del risc – Catalunya – Ebre, Delta de l'551.58(467.1:28Ebre)

3

Sumari

1. Presentació .................................................................................................................................... 5

1.1. Introducció ................................................................................................................................ 71.2. Objetius ..................................................................................................................................... 71.3. Metodologia del treball............................................................................................................... 7

2. Caracterizació del Delta de l’Ebre ............................................................................................... 9

2.1. El Delta com a zona humida d’importància internacional.......................................................... 112.2. El medi socioeconòmic al Delta de l’Ebre................................................................................. 15

3. Anàlisi de variables...................................................................................................................... 19

3.1. Introducció .............................................................................................................................. 213.2. Anàlisi de les variables climàtiques........................................................................................... 213.3. Cabals del riu Ebre................................................................................................................... 233.4. Les variables marines............................................................................................................... 24

4. Catàleg d’episodis ....................................................................................................................... 27

5. Estudi de la vulnerabilitat del Delta de l’Ebre enfront dels efectes del canvi climàtic .........31

5.1. Definició de vulnerabilitat.......................................................................................................... 335.2. Vulnerabilitat del sistema físic ................................................................................................... 345.3. Vulnerabilitat del sistemes naturals........................................................................................... 405.4. Vulnerabilitat del sistema humà ................................................................................................ 49

6. Prognosi ....................................................................................................................................... 51

6.1. Prognosi de la línia de costa exterior del Delta ......................................................................... 536.2. Prognosi de la costa de les badies........................................................................................... 606.3. Prognosi de la presència i permanència de la falca salina......................................................... 63

7. Anàlisi de risc sobre béns econòmics, naturals i socials ........................................................ 65

7.1. Risc sobre béns naturals.......................................................................................................... 707.2. Risc sobre béns econòmics..................................................................................................... 767.3. Risc sobre béns socials ........................................................................................................... 79

8. Disseny de mesures d’adaptació i prevenció ........................................................................... 83

8.1. Presentació de les mesures ..................................................................................................... 858.2. Zonificació de les actuacions ................................................................................................... 90


1. Presentació

Estudis de base 1: el Delta de l’EbrePresentació

7

1. Presentació

1.1. Introducció

Aquest document és una síntesi de l’estudi “Sèrie d’estudis de base per a la definició posterior d’una

estratègia de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya. Estudi de base n1: Delta de l’Ebre

(desembre del 2008)”, que en presenta les principals conclusions obtingudes. Es tracta d’un estudi que

l’empresa Taller d’Enginyeria Ambiental, SL ha redactat per encàrrec de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic,

del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

L’estudi que a continuació se sintetitza és, doncs, el primer d’una sèrie d’estudis de base per a la definició

posterior d’un Pla d’acció per a l’adaptació i prevenció del canvi climàtic a Catalunya. El seu àmbit espacial

és la plana deltaica del riu Ebre, que es considera una de les àrees més vulnerables de Catalunya als efectes

de l’escalfament global, atesa la seva situació costanera, les seves característiques geomorfològiques i els

seus valors ambientals, socials i econòmics, i que per tant constitueix una àrea prioritària pel que fa al

disseny i l’aplicació de polítiques d’adaptació i prevenció al canvi climàtic.

1.2. Objectius

El objectius generals del treball són, d’una banda, l’establiment de les bases metodològiques i analítiques

que es podran usar posteriorment en d’altres zones vulnerables i, de l’altra, la proposta de les possibles

mesures d’adaptació i prevenció al canvi climàtic per al cas particular del Delta de l’Ebre.

Aquesta presentació sintètica dels resultats de l’estudi ha de ser una eina bàsica de consulta per permetre,

d’una banda, la divulgació dels efectes del canvi climàtic en el nostre territori, i, de l’altra, la participació de

tots els agents socials en l’aportació d’informacions d’interès que puguin ajudar a millorar i detallar el

coneixement tècnic, científic i social, així com en el debat necessari per identificar les accions prioritàries en

les mesures que ens permetran afrontar el Pla d’adaptació al Delta de l’Ebre.

1.3. Metodologia del treball

Per tal d’assolir els objectius descrits, es proposa una metodologia de treball tal i com s’esquematitza a

continuació, i que es desenvolupa en capítols posteriors.

8

Figura 1.1. Esquema general del treball.

Descripció i caracterització del territori

Vulnerabilitat del Delta de l’Ebreal canvi climàtic

Anàlisi del risc al Delta de l’Ebre

Proposta de mesures d’adaptació i prevenció al canvi climàtic al Delta de l’Ebre

PROGNOSI

Anàlisi evolutiva

Mo

delització

Esdeveniments

Variables

Climàtiques

Oceanogràfiques

Hidrometeorològiques

Inundacions fluvials

Tempestes marines

Vulnerabilitat dels sistemes

Medi físic

Medi natural

Medi humà

Retrocés de la línia de costa exterior

Inundació de terrenys adjacents a les badies

Augment de la permanència de la falca salina Probabilitat d’ocurrència

� �

�

�


2. Caracterizació del Delta de l’Ebre

2. Caracterizació del Delta de l’Ebre

2.1. El Delta com a zona humida d’importància internacional

El riu Ebre conforma en el seu tram final un dels deltes més extensos del Mediterrani, d’una superfície

aproximada de 320 km2. El Delta de l’Ebre presenta una forma triangular i lobulada, configuració que és el

resultat de la interacció entre els processos de sedimentació fluvial, els corrents marins, la climatologia i

l’acció humana, i que el converteixen en un lloc únic tant per la seva singularitat geomorfològica com per

la diversitat de processos dinàmics i de sistemes naturals que presenta.

El Delta de l’Ebre forma part de la Llista de Zones Humides d’Importància Internacional (Convenció de

Ramsar), un tractat intergovernamental que està en vigor des del 1975 per a la conservació i ús racional de

les zones humides. L’Estat espanyol participa en la Convenció amb un total de 63 zones humides i de

281.768 ha de superfície; a Catalunya es troben els aiguamolls de l’Empordà (4.784 ha), el Delta de l’Ebre

(7.736 ha), l’estany de Banyoles (1.033 ha) i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

(39.979 ha). Considerant només les zones humides costaneres, el Delta de l’Ebre constitueix el 62% de la

superfície catalana.

A la costa mediterrània espanyola (Comunitat Valenciana, Múrcia i Almeria) hi ha d’altres zones humides

incloses en la Convenció de Ramsar: l’albufera de València (21.000 ha), Lagunas de la Mata y Torrevieja

(3.693 ha), Marjal de Pego-Oliva (1.290 ha), Pantano del Hondo (2.387 ha), Paraje Natural Punta Entinas-

Sabinar (1.948 ha), Prat de Cabanes-Torreblanca (812 ha), Salines de Santa Pola (2.496 ha) i Salinas del

Cabo de Gata (300 ha). La superfície esmentada per a l’albufera de València inclou unes 18.000 ha

d’arrossars, que en el cas del Delta de l’Ebre es troben exclosos. Considerant aquest fet, el Delta constitueix

més d’una quarta part de la superfície de zones humides de la costa mediterrània espanyola. De fet, és

considerat la zona humida més important de la costa mediterrània occidental, després de la Camarga (parc

regional francès), i la segona d’Espanya, després de Doñana.

Les zones humides són un dels ecosistemes que presenten una major biodiversitat, i alhora es consideren

els més amenaçats a escala mundial. Al llarg del s. XX ha desaparegut més de la meitat de superfície de

zones humides a Europa, i les que resten es troben sotmeses a fortes pressions, fonamentalment per

sobreexplotació dels recursos hídrics, contaminació i construcció de grans infraestructures, com també

per espècies invasores i pels efectes potencials derivats de l’escalfament global. A més dels valors naturals,

les zones humides presenten valors econòmics, culturals, científics i recreatius molt notables, que en

justifiquen amb escreix els esforços de conservació.

En el cas del Delta de l’Ebre, la franja de terrenys costanera de la plana deltaica gaudeix de diverses figures

de protecció: és parc natural (7.736 ha, totes de superfície terrestre), espai del PEIN (10.400 ha, de les

quals 616 ha són marines), espai de la xarxa Natura 2000 (40.431 ha, de les quals 33.720 ha són marines),

i s’hi troben diverses reserves naturals (de superfície total d’11.496 ha, totes terrestres) i diverses zones

humides incloses en l’Inventari de les Zones Humides de Catalunya.

11

Estudis de base 1: el Delta de l’EbreCaracterització del Delta de l’Ebre

12

Figura 2.1.1. Espais protegits. Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Llegenda

Espais Naturals de Protecció Especial

Xarxa Natura 2000

Espais del PEIN

Espais Protegits

Espais d’interès natural

Llacunes i zones humides

Badies

13

Delta Delta de l'Ebre 58,42 29.753,24

Fletxes litorals Punta del Fangar 13,8 489,9

Punta de la Banya 41,74 2.664,69

Badies El Fangar 31,73 2.430,31

Els Alfacs 59,89 6.994,93

Estuari Desembocadura 16,27 400,67

Platges Arenal 1,98 4,18

Fangar 7,39 480,06

Goleró 1,13 0,62

Marquesa 1,77 12,67

Bassa de l'Arena 3,1 14,5

Riumar 3,45 59,75

Sant Antoni 1,93 14,97

Buda 4,66 107,16

Alfacada 2,77 55,8

Serrallo 1,81 72,65

Platjola 1,31 56,65

Eucaliptus 2,68 77,42

Aluet 1,95 29,94

Trabucador 20,39 561,01

Sistemes dunars Platja del Fangar 77,71

Platja de la Marquesa 8,34

Platja de la Bassa de l'Arena 7,82

Platja del Trabucador 336

Altres 204,47

Llacunes Les Olles 2,4 27,8

Canal Vell 8,68 245,46

Garxal 6,04 205,72

Calaixos de Buda 12,13 507,09

Alfacada 3,94 65,86

Platjola 5 50,14

Tancada 9,11 238,8

Encanyissada 22,68 782,4

Taula 2.1.1. Elements geomorfològics presents al Delta de l’Ebre.

Al Delta de l’Ebre es troben elements geomorfològics de gran singularitat i valor; són els que es recullen a

la taula següent:

Longitud/ Longitud de la línia de costa/

Perímetre (km)

Elementgeomorfològic

Nom Superfície (ha)


14

Figura 2.1.2. Imatge aèria del lòbul deltaic. S’aprecien la desembocadura actual del riu Ebre, el Garxal (dreta de la desembocadura) i l’illa de Sant Antoni, calaixos de Buda i illa de Buda (esquerra de la desembocadura).

Figura 2.1.3. Punta del Fangar i badia del Fangar (esquerra); i punta de la Banya i badia dels Alfacs.

Figura 2.1.4. Platges del Fangar i la Marquesa (punta del Fangar), a l’esquerra; i Llacuna del Canal Vell a la dreta.

15

Taula 2.2.1. Dades poblacionals del Delta de l’Ebre. Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).

El Delta de l’Ebre presenta una elevada heterogeneïtat en les condicions fisicoquímiques dels sòls i les

aigües, tant espacial com temporal. El resultat és una gran diversitat, tant de sistemes naturals com

d’hàbitats, masses de vegetació i comunitats d’animals.

Molts dels sistemes naturals més característics del Delta estan íntimament lligats a la disponibilitat d’aigua

i a la qualitat d’aquesta, així com a processos dinàmics d’erosió, transport i deposició de sediments.

És particular el cas dels arrossars, que apareixen classificats dins els sistemes naturals terrestres. L’ocupació

agrícola del Delta de l’Ebre s’ha produït de manera intensa des del segle XIX, i únicament no ha modificat

els espais perifèrics, on resulta difícil el control de la salinitat, o que presenten substrats molt desfavorables

per al cultiu.

2.2. El medi socioeconòmic al Delta de l’Ebre

Població

Pel que fa a la població, el conjunt dels municipis que configuren l’àmbit deltaic presentava una població,

l’any 2007, de 59.172 habitants (IDESCAT). A la taula 2.2.1 es mostren les dades de població resident

(censada), població estacional, així com dades referents al nombre total d’habitatges i tipologia, en els

principals nuclis de població del Delta de l’Ebre.

L’Ampolla 2.662,00 Sin datos Sin datos 2.863,00 807,00 2.056,00 74,70

L’Aldea 3.927,00 .. .. 1.581,00 1.251,00 324,00 111,50

Camarles 3.479,00 .. .. 1.200,00 997,00 203,00 1.328,30

Deltebre 11.603,00 -232,00 10.465,00 4.428,00 3.314,00 1.114,00 103,00

Amposta 19.805,00 -220,00 17.539,00 8.234,00 5.911,00 2.323,00 143,20

St. Jaume d’Enveja 3.434,00 .. .. 1.460,00 1.091,00 369,00 56,50

St. Carles de la Ràpita 14.262,00 993,00 13.088,00 7.505,00 4.184,00 3.321,00 53,70

1. ETCA: població equivalent a temps complet any.2. Veïns residents d’aquest territori més la població estacional.3. Inclou segones residències no ocupades.4. Inclou places hoteleres, càmpings i turisme rural 2006.

T.M.Primera

residència(2001)

Segonaresidència

(2001)4

Densitatde

població(2007)

Poblacióresident(2007)

Poblacióestacional

ETCA1

(2003)

Poblaciótotal2ETCA(2003)

Nre.d’habitatge

s3

(2001)


16

El conreu de l’arròs ocupava l’any 2000 una superfície total de 21.554 ha, és a dir, un 66,5% del total de

superfície de la plana deltaica. La producció d’arròs del Delta suposa el 98% de la producció total catalana.

Pesca i marisqueig

Així mateix, presenten gran importància econòmica:

– la pesca marina, centrada al voltant dels ports de l’Ampolla, Deltebre i Sant Carles de la Ràpita; al

Delta de l’Ebre es captura el 10% del volum total de captures de pesca Catalunya, que representa

el 13% del valor en el mercat,

– la pesca continental, que es duu a terme a les llacunes de l’Encanyissada, la Tancada, el Canal Vell

i les Olles, seguint encara el sistema tradicional de sorteig,

– l’aqüicultura: es practica l’aqüicultura marina, tant a la franja costanera i a les badies com a mar obert,

i també l’aqüicultura continental o en terra, a les llacunes i altres indrets,

– el marisqueig.

Activitat industrial

Pel que fa a l’activitat industrial, es troba poc desenvolupada, i gairebé sempre té una base agrària; la major

part de les activitats industrials es localitzen a l’eix de la carretera N-340, fora de la plana deltaica. A la

punta de la Banya es troben les Salines de la Trinitat, actualment en explotació.

Turisme

Pel que fa al turisme, destaca el turisme estival (de fet és important la segona residència, també pel que fa

al model de construcció), i el turisme verd o l’agroturisme, que es preveu que esdevingui un dels principals

motors de dinamització socioeconòmica del conjunt de l’àmbit deltaic.

Activitats econòmiques

Agricultura

Pel que fa a activitats econòmiques, l’agricultura, que constitueix una de les grans bases de l’economia al

Delta, es troba fonamentada en el conreu d’arròs. El percentatge de conreus per superfície apareix

representat en la figura següent, obtinguda de “L’estudi agronòmic de la zona del Delta de l’Ebre” (Agència

Catalana de l’Aigua):

Figura 2.2.1. Percentatge de conreus per superfície. Font: Agència Catalana de l’Aigua.

Altres 5%

Oliveres 18%

Arròs 66%

Cítrics 4%

Hortalisses 7%

17

Infraestructures

Pel que fa a infraestructures, és característic al Delta de l’Ebre el sistema de canals per al reg i desguàs dels

arrossars. Es tracta de sistemes capil·lars: el de reg parteix de l’assut de Xerta, situat a uns 50 km aigües

amunt de la desembocadura del riu, des d’on surten els dos canals principals: el canal de la dreta de l’Ebre

i el canal de l’esquerra de l’Ebre. Des d’aquests l’aigua passa a un seguit d’altres canals, i després a les

sèquies, fins a arribar a les sèquies secundàries, que distribueixen l’aigua als arrossars, generalment per

gravetat. Els retorns s’aboquen a canals de desguàs de secció progressivament major, que finalment

conflueixen en dos grans canals: al marge dret del riu, el canal de circumval·lació, i al marge esquerre, el

canal sanitari. Aquests canals proveeixen d’aigua dolça les llacunes i badies del Delta.



3. Anàlisi de variables

21

3. Anàlisi de variables

3.1. Introducció

Al present apartat s’ha realitzat una anàlisi de les variables següents:

– Variables climàtiques

– Cabals de riu

– Variables marines

3.2. Anàlisi de les variables climàtiques

S’han recollit les anàlisis evolutives i les projeccions de futur emeses per part d’organismes de reconeguda

autoritat en la matèria respecte de les mateixes variables, i s’han contrastat amb els resultats obtinguts en

el present estudi. A continuació se n’ofereix un resum.

Pel que fa a les anàlisi de temperatura de l’aire,

– Evolució de la temperatura mitjana (1905-2007)

Gràfic evolutiu de temperatura mitjana de l’aire a l’Observatori de l’Ebre (blau) i a l’Observatori Fabra (negre) al llarg del darrer segle. Les línies fúcsia corresponen a les mitjanes mòbils dels darrers 25 anys. S’observen tendències creixents en les mitjanes.

– Els resultats concorden amb els obtinguts pel Servei Meteorològic de Catalunya sobre les mateixes

sèries de dades, en particular: (1) la mitjana anual s’ha incrementat a un ritme de 0,15 ºC per dècada,

(2) la mitjana de la temperatura màxima ha augmentat a un ritme més accelerat que la mitjana de la

temperatura mínima.

Temperatura mitjana (1905-2007)

Temps (Anys)

Tem

pera

tura

(ºC

)

Estudis de base 1: el Delta de l’EbreAnàlisi de variables

22

Precipitació anual acumulada a l’Observatori de l’Ebre al llarg del darrer segle. S’observa que la mitjana mòbil (fúcsia) presenta una tendència ascendent entre 1929 i 1972 (corresponent al període 1904 i 1947), posteriorment un període relativament estable, i, des del 1983 fins al 2002, una tendència descendent (corresponent al període 1958-1977). En els darrers anys (2002-2007) la tendència és ascendent.

– D’acord amb les prediccions de canvi climàtic del GIECC (Previsions del GIECC per a l’Europa Medi-

terrània, 2007): (1) s’està produint un escalfament en totes les estacions, (2) l’escalfament és major a

l’estiu que a l’hivern, (3) a l’estiu, l’escalfament està més relacionat amb temperatures més altes en

els dies calorosos, (4) l’escalfament d’hivern està relacionat amb temperatures més elevades en els

dies freds.

Pel que fa a les anàlisis de temperatura de l’aigua del mar,

– La sèrie de temperatura de l’aigua a l’Estartit, que s’ha emprat en aquest estudi, s’ha fet servir també

en altres estudis, com Cambio climático en el Mediterráneo (Institut Espanyol d’Oceanografia, 2008),

Reflexions sobre el canvi climàtic (Josep Pascual, 2006) i Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics. Any

2007 (Servei Meteorològic de Catalunya, 2008), ja que es tracta d’una de les sèries més llargues

disponibles.

– No hi ha contradicció entre els resultats obtinguts en els diferents estudis. En tots s’hi detecten puja-

des importants de la temperatura del mar fins als 80 m de fondària, que varien al llarg de l’any i són

particularment intenses durant l’estiu.

– L’SMC quantifica l’augment de temperatura per al període 1974-2007 en 0,34º C, 0,37º C, 0,35º C

i 0,22º C per dècada a diferents profunditats: en superfície, a 20 m, 50 m i 80 m, respectivament.

Pel que fa a les anàlisis de pluviometria,

– Anàlisi evolutiva de la pluviometria

– S’han analitzat les dades corresponents a l’Observatori de l’Ebre, que són les que presenten una major

longitud temporal, i s’ha observat un patró que es dóna en 8 dels 12 mesos de l’any, consistent en un

període de tendència decreixent que se situa en la segona meitat del s. XX.

Pluviometria acumulada anual

Temps (Anys)

Plu

viom

etria

(mm

)

23

– Per estacions, haurien augmentat les precipitacions d’hivern i de tardor, i disminuït les d’estiu i

primavera. En el cas de la precipitació acumulada, la tendència (no significativa) seria a l’augment.

– Aquests resultats coincideixen amb els obtinguts pel Servei Meteorològic de Catalunya a partir de la

sèrie temporal de l’Observatori de l’Ebre, i amb la prognosi duta a terme per l’Observatori de l’Ebre

(Universitat Ramon Llull-CSIC, 2009) en l’Estudi del balanç hídric de la conca de l’Ebre i de les conques

internes de Catalunya durant la segona meitat del s. XX i la primera del s. XXI mitjançant models de

clima regionals.

– El GIECC (2007) també indica un augment de la intensitat de pluja, que s’ha contrastat al Butlletí Anual

d’Indicadors Climàtics. Any 2007 (Servei Meteorològic de Catalunya, 2008) i a l’Estartit (dades de

Josep Pascual).

Pel que fa a les anàlisis d’humitat relativa,

– És difícil obtenir tendències o patrons clars, ja que presenten una longitud màxima de només 16 anys.

– S’observa que la variable: (1) a l’estació d’hivern disminueix a partir del 2002 i fins al 2007 al Fangar,

(2) a l’estació de primavera augmenta des del 1992 fins al 2003, i disminueix a partir d’aleshores,

(3) a l’estació d’estiu presenta un patró creixent fins al 2003, i decreixent a partir d’aleshores, i (4) a

l’estació de tardor disminueix entre el 2005 i el 2007.

Pel que fa a les anàlisis d’evapotranspiració

– És difícil obtenir tendències o patrons clars, ja que presenten una longitud màxima de només 16 anys.

– S’observa que la variable presenta tendència creixent: (1) per mesos, al març des del 2004, i a l’agost

des del 1998, (2) a partir del 2000 per a la sèrie de valors mitjans anuals i (3) a partir del 1998 per a

les dades de valors màxims obtinguts per a cada any de la sèrie (d’acord amb les mitjanes mensuals).

Pel que fa a les anàlisis de vent terrestre

– La velocitat mitjana mensual del vent mesurada a 2 m d’alçada en tres estacions situades a la zona del

Delta de l’Ebre (Fangar, Amposta i Alfacs) s’ha reduït en els últims 13 anys. La taxa anual de disminu-

ció ha estat de 0,102 (m/s)/any als Alfacs; 0,093 (m/s)/any al Fangar; i 0,0485 (m/s)/any a Amposta

(en ordre decreixent)

– La velocitat màxima enregistrada cada mes a l’estació d’Amposta ha augmentat al llarg dels últims

13 anys, amb una taxa anual de 0,098 (m/s)/any.

– Els resultats obtinguts en la present anàlisi són clars, i no contradiuen les prediccions d’altres estudis.

3.3. Cabals del riu Ebre

Pel que fa a cabals del riu Ebre, s’observa una reducció del cabal mitjà anual de l’11% entre 1913-1935 i

1951-1979, de 23% entre 1951-1970 i del 19% entre 1971-1990 i 1991-2004. Aquesta disminució

s’atribueix fonamentalment a causes lligades a la construcció de preses (Mequinença, Flix i Riba-roja a partir

dels anys ’60).

La reducció del cabal presenta un punt de canvi de magnitud molt important a l’entorn de l’any 1980.


3.4. Les variables marines

De la mateixa manera que s’ha fet per als cabals del riu Ebre, s’han analitzat els canvis ocorreguts en els

darrers 50 anys en les variables ambientals oceanogràfiques, i s’han estudiat les seves tendències de llarg

termini. Per a la majoria dels casos s’han afegit les dades a una escala mensual, estacional i anual. Les

variables són:

– Onatge,

– Vent (marítim),

– Marea meteorològica i

– Nivell del mar.

En els casos de l’onatge, el vent i la marea meteorològica, se n’ha considerat tant el règim mitjà com

l’extremal.

1. Onatge. L’estudi de la influència dels patrons climàtics posa de manifest que la NAO (North Atlantic

Oscillation) i l’EA (Eastern Atlantic) són els que tenen major influència amb caràcter general, ja que

24

Figura 3.4.1. Alçada d’ona significant (m) de període de retorn 100 anys.

25

Figura 3.4.2. Sèrie de nivell del mar corresponent al mareògraf de Barcelona.

juguen un paper important en la generació de l’onatge al Delta. L’índex NAO presenta una influència

general a tota l’àrea, mentre que l’índex EA domina la zona nord i explica part dels onatges del nord-

est. L’índex EA/WR (Eastern Atlantic-Western Russia) afecta els onatges extrems del sud-est, mentre que

l’SCA (Scandinavian) explica el mitjà a la zona sud.

L’anàlisi de tendències de llarg termini de la magnitud de l’alçada d’onada indica tendències de canvi molt

petites. S’ha detectat una tendència lleugerament positiva al sud de la desembocadura i un petit descens

al nord que només es descriu durant l’època d’hivern per al règim mitjà.

L’estudi de les persistències per a l’alçada d’onada 1 m mostra una tendència de llarg termini positiva

en els onatges del nord-est i una tendència negativa per als onatges del sud-est.

L’estudi de valors extrems de l’onatge (tempesta) indica uns valors d’alçada d’ona significant de període

de retorn de 100 anys de fins a 5,5 m al lòbul deltaic (la part més exposada) i de 0,5 m a les badies (la

més arrecerada).

2. i 3. Vent marítim i marea meteorològica. L’estudi de la marea meteorològica i vent en un punt a

aigües profundes ha revelat la relació dels patrons climàtics estudiats i aquestes variables. Els índexs

EA/WR i NAO afecten en especial ambdues variables, tot i que el camp de vents està dominat

principalment per l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO). L’índex SCA explica part de la variabilitat en els

valors mitjans d’aquestes variables, mentre que no afecta especialment els valors extrems.

4. Nivell del mar. Les anàlisis realitzades sobre la variable nivell del mar indiquen un augment de

4’5 mm/any en el període 1992-2007 i una important correlació amb el patró escandinau (índex SCA).

Niv

ell d

el m

ar (m

m)



4. Catàleg d’episodis

29

4. Catàleg d’episodis

S’ha dut a terme un recull dels episodis extrems que han ocorregut històricament al Delta de l’Ebre, en

particular de les inundacions fluvials i les tempestes marines. Mentre que fins a la primera meitat del s. XX

els episodis s’han identificat d’acord amb la recerca bibliogràfica, per a la segona meitat del s. XX s’han

identificat mitjançant modelització, i comprovat amb fonts documentals, com ressenyes als diaris; per a la

identificació dels episodis d’inundació fluvial, s’ha pres com a criteri que el cabal fos de més de 2.000 m3/s.

La cronologia de riuades i tempestes marines resultants es recull a la taula següent:

s.XV

s.XVII

s.XVI

s.XVIII

s.XIX

s.XX

Taula 4.1. Episodis històrics de riuades (esquerra) i tempestes (dreta) al Delta de l’Ebre.

Riuades

s.XIV

Comentaris Riuades Comentaris Tempestes Comentaris

1380

1488

1532

1582

1605

1617

1625

1700

1717

1743

1772

1773

1783

1787

1826

1845

1853

1865

1866

1871

1884

la més gran de l’història

1907

1914

1937

1959

1960

1961

1962

1967

1969

1970

1971

1972

1974

1977

1978

1979

1982

1997

2001

la segona més gran

de l’història

tres en total

dues en total

dues en total

dues en total

dues en total

s.XVIII

s.XX

1779

1920’s

1940’s

1948

1958

1960

1962

1963

1965

1967

1971

1972

1973

1975

1978

1980

1982

1985

1990

1992

1995

1997

2000

2001

Trencament del Trabucador



dues en total

dues en total

dues en total

tres en total

dues en total

Estudis de base 1: el Delta de l’EbreCatàleg d’episodis


5. Estudi de la vulnerabilitat del Delta de l’Ebre enfront

dels efectes del canvi climàtic

5. Estudi de la vulnerabilitat del Delta de l’Ebre enfront dels efectes del canvi climàtic

5.1. Definició de vulnerabilitat

El desenvolupament d’aquest apartat té presents els apartats anteriors. Es basa en l’anàlisi de la capacitat

intrínseca d’un sistema a patir danys davant d’un fenomen d’una severitat (intensitat o magnitud)

determinada.

En el present treball, i per tal d’avaluar la vulnerabilitat d’un sistema, es consideraran tant el seu valor intrínsec

com la seva capacitat de fer front als potencials canvis ambientals que es preveuen com a efecte de

l’escalfament global.

Pel que fa al valor intrínsec, s’avaluen els diferents components que presenta un sistema particular en el

territori considerat. Aquesta valoració es fa en virtut de les característiques descrites al punt de descripció

i caracterització del medi.

La capacitat de fer front s’entén en un sentit ampli, i englobaria tant:

– La no afectació del component per part del factor o esdeveniment considerat.

– La capacitat del component/sistema de tamponar els efectes del canvi.

– La capacitat del component/sistema de recuperar les seves condicions anteriors després de l’ocurrèn-

cia de certs canvis ambientals, particularment aquells esdeveniments sobtats i intensos de durada

curta que canvien notablement aquestes condicions (resiliència, en el sentit ecològic del terme).

– La capacitat del component/sistema de modificar les seves condicions actuals en funció de certs

canvis ambientals, particularment aquells que es produeixen d’una manera progressiva en el temps,

sense desaparèixer o convertir-se en un altre component/sistema diferent.

Els canvis ambientals presenten característiques variables:

Pel que fa a les escales temporals, es poden produir tant:

– Esdeveniments extrems de durada curta que canviïn notòriament les característiques dels sistemes

físics i naturals, com per exemple les tempestes.

– Processos prolongats en el temps, que es poden produir a un ritme aproximadament constant, o a

ritmes variables; p.e. l’augment del nivell del mar, que es preveu que es doni amb un ritme creixent

en el temps (GIECC, 2007).

Pel que fa a les escales espacials, es poden produir tant:

– Canvis que afectin zones àmplies, com l’augment mateix del nivell del mar.

– Canvis locals, per exemple els canvis d’orientació d’algunes platges a causa de la variació del flux

mitjà d’energia de l’onatge.

Hi ha d’altres característiques d’aquests canvis ambientals també molt importants: la seva magnitud o

intensitat, la seva freqüència en una àrea determinada, la seva recurrència sobre una mateixa localització,

etc. A més, cal considerar que molts dels potencials canvis ambientals no segueixen comportaments lineals,

p.e. els canvis de temperatura relatius entre el mar i l’aire generen altres canvis atmosfèrics que alhora

interaccionen, fet pel qual els patrons observats en aquestes variables poden canviar de signe al llarg del

33

Estudis de base 1: el Delta de l’EbreEstudi de la vulnerabilitat

34

temps.

La vulnerabilitat s’estudiarà per als sistemes següents:

– Vulnerabilitat del sistema físic

– Vulnerabilitat del sistema natural

– Vulnerabilitat de l’entorn humà

5.2. Vulnerabilitat del sistema físic

5.2.1. Valor intrínsec

Tots els components del sistema físic del Delta de l’Ebre (vegeu el capítol 2) presenten un alt valor com a

elements geològics i geomorfològics singulars. Cal tenir present que constitueixen la base per al

desenvolupament dels diferents biòtops i ecosistemes que configuren el Delta de l’Ebre.

5.2.2. Canvis ambientals potencials i afectació als components del sistema físic

Manca de transport de sediments pel riu Ebre

La construcció d’embassaments a la conca cap a mitjan s. XX va suposar tant la regulació del cabal líquid

com la pràctica interrupció del transport de cabal sòlid per part del riu Ebre. S’estima que els embassaments

suposen la retenció del 93,7% del sediment que el riu aportaria al Delta (Varela et al. 1986). El sediment

gruixut, de diàmetre mitjà superior a 125 µm, és el que es considera rellevant des del punt de vista de

l’estabilitat costanera, i queda retingut al 100%, de manera que les seves aportacions que arriben a la costa

es produeixen exclusivament aigües avall de l’embassament de Flix. El sediment fi, de diàmetre inferior a

125 µm, es transporta en suspensió i queda retingut en percentatges alts, superiors al 90% (Catalán 1969;

Palenques 1987; Palenques et al. 1990; Guillem i Palenques 1992; Ibáñez et al. 1996).

Per aquests motius es considera que el Delta de l’Ebre ha passat d’estar modelat per la combinació de

factors dinàmics riu-onatge a estar modelat únicament per l’onatge, que transporta els sediments existents

al llarg de la línia de costa i determina així l’existència de zones erosives i de zones d’acumulació.

Tot i així, aquest procés no està directament lligat al canvi climàtic, però pot agreujar els seus efectes.

Subsidència de la plana deltaica

La manca d’acreció vertical de la plana deltaica contribueix a intensificar els efectes dels processos de

subsidència que es produeixen per compactació dels sediments que conformen el Delta (la taxa de

subsidència mitjana s’ha estimat en 2 mm/any), i que comporten un augment relatiu del nivell del mar a la

plana deltaica. Aquest constitueix un dels problemes ambientals que afecten de manera global el medi físic

del Delta.

35

Figura 5.2.1. Taxes de subsidència a la plana deltaica de l’Ebre. Font: ITGE, 1996.

Una costa en la qual es produeix acreció vertical de sediments presenta una capacitat de resposta a l’ascens

del nivell del mar que no presenta una costa en què l’acreció no es produeix, com és el cas del Delta de

l’Ebre (vegeu la figura inferior).

Figura 5.2.2. Esquematització de l’efecte de l’ascens del nivell del mar en una costa deltaica. A l’esquerra: amb capacitat de resposta; a la dreta: sense resposta. Font: Sánchez-Arcilla et al. (1998).

Entrades del riu

Sedimentsfins

Sorra

Readaptació costanera

SLR SLR

Dinàmica costanera

Readaptació costanera

Dinàmica costaneraContribució

orgànica Acreció vertical

Plana deltaicaPlana deltaica

Subsidència Subsidència

Franja costanera

Franja costanera

Taxa màxima de subsidència = 4 cm / 10 anysTaxa mitjana d’aport sedimentari = 2 m / 10 anys

Abast màxim de sorres = 7 km

Abast màxim de fangs = 10 kmPendent màxim del front deltaic = 10º

0,8 cm/10 anys

Sondeigs

MigjornAmposta Jesús i Maria I. Buda

2 cm/10 anys

4 cm/10 anys

2 cm/10 anys 0,8 cm/10 anys


Els processos de subsidència no estan directament lligats al canvi climàtic, però poden agreujar els seus

efectes.

Evolució de la línia de costa

L’augment del nivell del mar afectarà l’evolució de la línia de costa exterior de la plana deltaica de l’Ebre, un

sistema modelat únicament per l’onatge, que transporta els sediments existents al llarg de la línia de la

costa i determina així l’existència de zones erosives i de zones d’acumulació.

A la línia de la costa corresponent a les badies del Fangar i els Alfacs pràcticament no es produeix transport

longitudinal de sediments, ja que es troba arrecerada per la presència de la punta del Fangar i la punta de

la Banya. En aquest cas l’augment del nivell del mar serà el principal factor que determinarà l’evolució de

la línia de la costa.

Considerant que el Delta de l’Ebre, pel seu origen geomorfològic, presenta una orografia pràcticament

plana, amb cotes que es troben per sota del nivell del mar, la pèrdua de terrenys per l’augment del nivell del

mar esdevé una de les conseqüències més rellevants dels efectes de l’escalfament global al Delta de

l’Ebre. Per aquest motiu s’ha dut a terme una prognosi de futur, que apareix resumida en l’apartat següent

del present document de síntesi (vegeu el punt 6 de prognosi).

Ocurrència de tempestes

De l’anàlisi de règim extremal de les variables onatge, marea meteorològica i vent dut a terme específicament

per al cas del Delta de l’Ebre (vegeu l’apartat relatiu Anàlisi de Variables), es conclou que:

– Les zones que fins ara han estat més afectades per l’efecte de les tempestes són les que ho seguiran

sent en el futur: el lòbul deltaic, la zona entre Marquesa i Riumar, i la zona entre l’Alfacada i el

Trabucador.

– L’alçada de l’onatge tendeix a augmentar lleugerament davant de la punta de la Banya, en concret

a la zona del far.

– La durada de les tempestes podria disminuir a l’Hemidelta nord, i augmentar al sud, en particular

enfront de l’Aluet i també al llarg de la barra del Trabucador i enfront de les Salines de la Trinitat.

Presència i permanència de la falca salina

El riu Ebre, en el seu tram final, es comporta com un estuari altament estratificat o de falca salina. Això és

degut al fet que la cota d’alçada és igual o inferior a la del mar, per la qual cosa, quan el cabal del riu es

troba per sota de certs límits, no té prou força per empènyer l’aigua del mar, que penetra i forma una llengua

d’aigua salada que circula per sota de la capa d’aigua dolça, l’anomenada falca salina. La longitud i el gruix

de la falca depèn dels cabals del riu, del nivell del mar i de la topografia de la llera.

Com a conseqüència del canvi climàtic, s’espera tant un augment del nivell del mar com una disminució dels

cabals del riu Ebre (vegeu-ne explicació detallada en el punt 6). Aquests efectes serien sinèrgics pel que fa

a la falca salina, és a dir, ambdós potenciarien un augment en la seva presència i permanència. Per aquest

motiu s’ha dut a terme una prognosi de futur, que apareix resumida en l’apartat següent del present

document de síntesi.

Variació de les variables climàtiques

Alguns components del medi físic, i en particular les masses d’aigua, poden patir variacions de les seves

característiques fisicoquímiques com a conseqüència dels canvis en les variables climàtiques, com per

exemple per augment de la temperatura o variacions en les precipitacions.

36

37

Reducció dels cabals del riu Ebre

Com a conseqüència del canvi climàtic, i d’acord amb l’esperada reducció de la precipitació anual

acumulada i la modificació dels patrons estacionals de precipitació, així com l’augment de temperatures i

per tant de l’evaporació, s’espera una reducció general dels cabals de base en els rius, fet que suposarà

l’augment del nombre de cursos fluvials temporals i de trams de riu amb cabals únicament estacionals

(Impactos del Cambio Climático en España, 2007). En el cas del riu Ebre, i segons resultats de diversos

projectes europeus, s’esperen reduccions del règim de cabals a Tortosa d’entre el 10% i el 20% al llarg del

s. XXI.

Inundacions fluvials

Podrien produir-se inundacions temporals dels terrenys adjacents al riu Ebre per crescudes, relacionades

amb un increment de la torrencialitat de les pluges.

Al Green Paper de la Comissió de la Unió Europea (Adaptating to Climate Change in Europe-Options for EU

Action, 2007) s’inclouen els resultats d’una simulació del canvi de nivell d’inundació fluvial de període de

retorn de 100 anys per al 2080 a escala europea, segons els quals al tram baix del riu Ebre es produiria un

augment d’entre el 20 i el 40%. Tanmateix, cal considerar que la conca fluvial del riu Ebre es troba fortament

regulada; aquest fet, fonamental a l’escala espacial considerada en el present treball, no s’ha tingut en

compte en la previsió.

En la taula següent es duu a terme una valoració de l’afectació per part dels canvis ambientals anteriorment

identificats als diferents components que conformen el sistema físic.

Figura 5.2.3. Afectació als components del sistema físic per part dels canvis ambientals identificats.

Subsidència

Delta Fletxes litorals Badies Llacunes Riu i

estuariPlatges i dunes

Zona d’aigüescostaneres

Evolució de la línia de costa

Ocurrència de tempestes marines

Presència i permanència de

la falca salina

Variació de variables climàtiques

Variació de cabals del riu Ebre

Ocurrència d’inundacions fluvials

** * *

** ** ** ** **

* * * *

**

* * * *

* * * **

*

Afectat pels efectes derivats del canvi climàtic.Potencialment afectat pels efectes derivats del canvi climàtic, o amb efectes que es poden agreujar.

* / *** / **

Components del sistema físic


38

5.2.3. Capacitat dels components del sistema físic de fer front als canvis

Finalment, es fa esment d’aquelles característiques del sistema físic del Delta de l’Ebre o dels seus

components que li confereixen certa capacitat de tamponar, de recuperar-se o adaptar-se als potencials

canvis ambientals anteriorment identificats.

Mida de la plana deltaica

La disponibilitat de superfície al Delta de l’Ebre (que majoritàriament presenta usos agrícoles o naturals del

sòl) permet la reproducció o la compensació de les pèrdues d’alguns dels components del sistema físic de

manera natural o mitjançant mesures d’intervenció directa.

Baix grau de rigidització de la costa i la plana deltaica

– A la costa exterior del Delta de l’Ebre, només existeix una escullera a la platja de la Marquesa; a la

costa de les badies, es troben estructures rígides en el cas de la badia dels Alfacs.

– Només un 2,75% de la plana deltaica es troba urbanitzada, i a més la densitat d’ocupació per infra-

estructures és baixa, cosa que constitueix un fet avantatjós pel que fa a l’adaptació a l’augment del

nivell del mar.

– Gairebé ? parts de la superfície total del Delta estan ocupades pel conreu d’arròs, que és compati-

ble amb els valors ambientals del Delta, i que a més presenta un elevat potencial de renaturalització.

Manteniment del perfil actiu de les platges

Si el nivell del mar puja com a conseqüència del canvi climàtic, el perfil de la platja es desplaçarà en resposta

a aquesta variació. Per quantificar la resposta de les platges s’utilitza la Regla de Bruun, segons la qual en

el nou nivell del mar s’establirà un perfil d’equilibri amb forma idèntica a l’existent abans de l’ascens, i

s’assumeix que el volum de sorra de la platja es conserva.

Figura 5.2.4. Esquema de la Regla de Bruun.

És a dir, el retrocés de la línia de costa exterior del Delta de l’Ebre com a conseqüència de l’augment del

nivell del mar no suposarà la desaparició de platges i sistemes dunars per inundació, sinó el seu retrocés

terra endins, sempre que hi hagi espai disponible i no existeixin estructures antròpiques que interrompin

els processos de retrocés.

39

Acumulació de sediments orgànics per part de les zones humides

A les zones humides es generen sediments orgànics que pateixen processos de putrefacció i carbonificació

parcial, en un procés lent que condueix a la formació de torba. El pas dels anys resulta en una acumulació

de torba que pot assolir metres de gruix; el ritme de creixement s’ha estimat entre els 0,5 i els

10 cm/100 anys. L’acumulació de matèria orgànica i la subsegüent acumulació de torba permeten guanyar

alçada. Al Delta existeixen nombroses zones humides que fan aquestes funcions, i existeix també la

possibilitat de renaturalitzar terrenys per potenciar-la.

Evolució de les barres litorals i badies

La presència i els processos d’acreixement de l’àpex de les puntes del Fangar i la Banya comporten certa

capacitat de protecció de les franges de terreny costaneres situades al voltant de les badies pel que fa a

les dinàmiques litorals d’erosió, transport i sedimentació, i també pel que fa a l’impacte de les tempestes.

Orografia de la plana deltaica

En darrer lloc és necessari esmentar una característica del Delta de l’Ebre que el fa particularment vulnerable

a alguns dels potencials canvis ambientals derivats de l’escalfament global, en particular a l’augment del

nivell del mar: es tracta de l’orografia. El Delta de l’Ebre, pel seu origen geomorfològic, presenta una

orografia pràcticament plana, que inclou cotes que es troben per sota del nivell del mar.


40

1 Identificades mitjançant consulta a: (1) Web del Parc Natural del Delta de l’Ebre, (2) Catálogo nacional de especies amenazadas, (3) Atlas y Libro Rojo de los Peces Continentales de España (2001), (4) Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España (2002),(5) Atlas y Libro Rojo de los Mamíferos Terrestres de España (2002), (6) Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BIOCAT), (7) Atles dels Ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004), (8) Atles dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra(Llorente et al. 1995) i (9) Els grans mamífers de Catalunya i Andorra (Ruiz-Olmo et al. 1995)

Taula 5.3.1. Figures de protecció legal, espècies d’especial interès i hàbitats d’interès comunitari als sistemes marins del Delta de l’Ebre.

Franja litoral XN2000: Molt altDelta de l’Ebre

Estuari PEIN i XN 2000 Molt alt

Presència d’alguers de fanerògames (Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa, Zostera noltii, espècies protegides

a nivell autonòmic mitjançant Ordre de 31 de juliol de 1991. Font: Biocat, Banc de Dades de Biodiversitat)

Presència de Caretta caretta (protegida a nivell autonòmic mitjançant Llei 12/2006; a nivell estatal pel RD 439/1990; inclosa en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas;

recollida als anexos II i IV de la Directiva Hábitats. Font: Biocat, Banc de Dades de Biodiversitat)

Hi és present el HIC prioritari alguers de posidònia (1120*), (cartografia temàtica encara no elaborada)

Espècies d’ictiofauna autòctones i protegides com Acipenser sturio, Alosa alosa, Alosa fallax, Barbus graellsii,

Gasterosteus aculeatus, Petromyzon marinus, Salaria fluviatilis (endèmica), i Syngnathus abaster

Presència d’alguers de fanerògames (Cymodocea nodosa, Zostera noltii, espècies protegides a nivell autonòmic mitjançant

Ordre de 31 de juliol de 1991. Font: Biocat, Banc de Dades de Biodiversitat i Mapa de la vegetació submergida

de la badia dels Alfacs. Pérez et al., 2006)

Presència de Caretta caretta (protegida a nivell autonòmic mitjançant Lley 12/2006; a nivell estatal pel RD 439/1990; inclosa en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas;

recollida en els annexos II i IV de la Directiva Hábitats. Font: Biocat, Banc de Dades de Biodiversitat)

Presència de Stema hirundo i Sterna nilotica (espècies protegides a nivell autonòmic mitjançant Lley 22/2003)

Badies

Fangar:Molt alt

Alfacs:Muy alt

i alt(fora

de figures deprotecció)

badia del Fangar:XN 2000,

PEIN (parcial),ENPE (parcial),

badia dels Alfacs: XN 2000

(parcial)

Sistemes naturals

Marins

Proteccióde l'espai

Hàbitats i espècies d'interès particular

Valorintrínsec

5.3. Vulnerabilitat dels sistemes naturals


El valor ambiental dels sistemes naturals del Delta de l’Ebre es qualifica en funció de la presencia d’hàbitats

d’interès comunitari, d’espècies d’especial interès1, i de figures legals de protecció. Els resultats es

recullen a les taules següents:

Nota: El valor intrínsec que s’ha atorgat a la major part de la superfície d’arrossars del Delta de l’Ebre és mitjà. Tanmateix, s’haconsiderat que la superfície d’arrossars que està situada al voltant de sistemes naturals de valor intrínsec alt o molt alt i que es trobaen terrenys protegits mitjançant una figura legal presenta un valor intrínsec alt.

41

Taula 5.3.2. Figures de protecció legal, espècies d’especial interès i hàbitats d’interès comunitari als sistemes terrestres del Delta de l’Ebre.

Sistemes naturals

Terrestres



Valorintrínsec

Dunes mòbils embionàries (HIC no prioritari 2110)

Dunes mòbils del cordó litoral amb Ammophila arenaria (HIC no prioritari 2120)

Dunes litorals fixes amb comunitats delCrucianellion maritimae (HIC no prioritari 2210)

Dunes amb cuberta de Malcomietalia(HIC no prioritari 2230)

Vegetació psamòfila, especialitzada en aquest tipus d’hàbitats.Destaquen espècies com Limoniastrum monopetalum

(vulnerable a Cat.; protegida pel Decret 328/1992)

Avifauna nidificant: Charadrius alexandrinus (principal població ibérica, vulnerable a Cat.), Sterna nilotica

(en perill a Eur.), Haematopus ostralegus (vulnerable a Cat.), Sterma hirundo (vulnerable a Cat.),

Sterna albifrons (en perill a Cat.)

Comunitats de Salicòrnia i altres plantes anuals, colonitzadores de sòls argilosos no sorrencs salins

(HIC no prioritari 1310)

Prats d’espartina (HIC no prioritari 1320)

Amenteres mediterrànies halins (Juncatella maritimi) (HIC no prioritari 1410)

Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) (HIC no prioritari 1420)

Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) (HIC no prioritari 1430)

Comunitats halòfiles de sòls d’humitat molt fluctuant(HIC prioritari 1510)

Flora: Zygophyllum album (vulnerable a Cat. i Esp.), Spergularia rubra subsp. heildreichii, Limonium densissimum

(vulnerable a Cat. i a Esp.), L. girardianum, L. ferulaceum

Avifauna nidificant: Glareola pratincola (en perill a Cat. i a Eur.; només nidifica al Delta), Sterna albifrons (en perill

a Cat.), Haematopus ostralegus (vulnerable a Cat.), Charadrius alexandrinus (vulnerable a Cat.), Calandrella

brachydactyla (en perill a Cat., vulnerable a Eur.), C. rufescens (vulnerable a Cat. i Eur.)

Flora: Zigophyllum album (vulnerable a Cat. i Esp.)

Avifauna nidificant: Larus audouinii (vulnerable a Cat.), L. fuscus (vulnerable a Cat.), L. genei (vulnerable a Cat.),

Sterna sandvicensis (vulnerable a Cat.), S. albifrons(en perill a Cat.), Charadrius alexandrinus (principal població ibérica, vulnerable a Cat.), Tringa totanus

(en perill a Cat.), Haematopus ostralegus (vulnerable a Cat.), Tadorna tadorna (vulnerable a Cat.)

Avifauna: hàbitat per a anàtides hivernants i limícoles

Herpetofauna: Mauremys leprosa (vulnerable a Esp.) i Emys orbicularis (en perill a Esp.)

Espècies de flora protegides: Lindernia dubia, Marsilea cuadrifolia i Bergia capensis

Dunar

Sistemes halobis:saladars,

maresmes i salines

Platges de L’Alfacada, la Platjola i

els Eucaliptus, i erms de

la Tancada

Punta de la Banya

Arrossars

XN 2000,PEIN,ENPE

XN 2000,PEIN,ENPE

XN 2000,PEIN,ENPE

(XN 2000, PEIN,ENPE)

Només part de la superfície d’arrossar

que es troba en la franja de terrenys

costanera de la planadeltaica es troba

protegida

(localitzacions especificades

a sota)

Molt alt

Molt alt

Molt alt

Molt alt

Mitjà/Alt


42

Tabla 5.3.3. Figures de protecció legal, espècies d’especial interès i hàbitats d’interès comunitari a les aigües continentals i sistemes limnètics del Delta de l’Ebre (I).

Sistemes naturals

Aigües continentals i sistemes limnètics



Valorintrínsec

Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera(HIC no prioritari 92A0)

Flora: espècies protegides com Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa i Lonicera biflora

Ictiofauna: espècies autòctones i protegides com Acipenser sturio, Alosa alosa, Alosa fallax, Barbus graellsii,

Gasterosteus aculeatus, Petromyzon marinus, Salaria fluviatilis(endèmica), i Syngnathus abaster, Chondrostoma miegii,

Cobitis paludica (endèmica)

Llacunes litorals (HIC prioritari 1150*)

Flora: macròfits com Ruppia cirrosa i Potamogeton pectinatus dins l’aigua;

cinturons d’helòfits als voltants

Avifauna: Chlidonias hybridus (vulnerable a Cat.), Sterna nilotica (en perill a Eur.), Circus aeruginosus

(vulnerable a Cat.), Ardeola ralloides (vulnerable a Eur.), Botaurus stellaris (en perill crític a Cat.)

Avifauna: Ardeola ralloides (vulnerable a Eur.), Locustella luscinioides (en perill a Cat.)

Ictiofauna: Anguilla anguilla (vulnerable a Esp.)

Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d’espigues d’aigua

(Potamion) (HIC no prioritari 3150)

Ictiofauna: Aphanius iberus (en perill d’extinció i protegida mitjançant Llei 12/2006; RD 439/90 i Directiva d’Hàbitats);

Anguilla anguilla (vulnerable a Esp.)

Herpetofauna: Emys orbicularis (vulnerable)

Avifauna: Botaurus stellaris (en perill crític a Cat.), Alcedo atthis (vulnerable a Cat.), Emberiza schoeniclus

(en perill crític a Cat.), Ixobrychus minutus (propera a l’amenaça),Ardeola ralloides (propera a l’amenaça),

Egretta garzetta (propera a l’amenaça), Chlidonias hybridus(vulnerable a Cat.), Locustella luscinioides (en perill a Cat.)

Dunes movents embionàries (HIC no prioritari 2110)

Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d’espigues d’aigua


Avifauna nidificant: l’agró roig (Ardea purpurea), el martinet menut (Ixobrychus minutus)

o el fumarell carablanc (Chlidonias hybrida

Sistema fluvial

Llacunes litorals

Alt

Molt alt

(localitzacions especificades

a sota)

Les Olles XN 2000, PEIN,ENPE

El Canal Vell

XN 2000, PEIN, ENPE Parc Natural i

també Reserva de Fauna Salvatge,

(l’extrem nord-oest)

El Garxal

XN 2000, PEIN, ENPE Parc Natural i

també Reserva de Fauna Salvatge, (cinturó al voltant

de l’àrea privada decaça)

43

Taula 5.3.4. Figures de protecció legal, espècies d’especial interès i hàbitats d’interès comunitari a les aigües continentals i sistemes limnètics del Delta de l’Ebre (II).

Sistemes naturals




Valorintrínsec

El Calaix de Buda/

els Calaixos de Buda

Molt alt

Molt alt

XN 2000, PEIN,ENPE

Parc Natural i també Reserva

de Fauna Salvatge(parcial)

XN 2000, PEIN,ENPE

Parc Natural i també Reserva

de Fauna Salvatge

L’Alfacada XN 2000, PEIN, ENPE

La Platjola XN 2000, PEIN, ENPE

L’Encanyissada XN 2000, PEIN, ENPE

Ullals i marjals XN 2009, PEIN (parcial),ENPE (parcial)

La Tancada

Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments sumersos d’espigues d’aigua


Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics(Sarcocornetea fruticosae) (HIC no prioritari 1420)

Flora: Zygophyllum album (vulnerable a Cat. i a Esp.), Limonium vigoi (endemisme; en aquest nucli es concentren més del 99%

d’individus de l’espècie)



Avifauna nidificant: Chlidionas hybrida (vulnerable a Cat.), Acrocephalus melanopogon (vulnerable a Cat.), Locustella luscinioides (en perill a Cat.)

Avifauna nidificant: Ixobrychus minutus (vulnerable a Eur.) i esporàdicament Botaurus stellaris (en perill crític a Cat., vulnerable a Eur.), Locustella luscinioides (en perill a Cat.),

Emberiza schoeniclus (en perill crític a Cat.)

Dormidor de Circus aeruginosus a l’hivern


Avifauna nidificant: Sterna nilotica (en perill a Eur.), Tringa totanus (en perill a Cat.), Sterna hirundo (vulnerable a Cat.)

Amenteres mediterrànies halins (Juncetalia maritimi) (HIC no prioritari 1410)




Flora: Najas marina (bastant rar)

Avifauna nidificant: Botaurus stellaris (en perill crític a Cat.), Netta rufina (vulnerable a Cat.), Circus aeroginosus (vulnerable a Cat.),

Chlidonias hybrida (vulnerable a cat.)

Herpetofauna: Emys orbicularis

Aigües estagnats oligomesotròfiques, dures, amb vegetació bentònica de carofícies (HIC no prioritari 3140), en els ullals del Tronc



Aiguamolls calcaris amb amnsega (Cladium mariscus)(HIC prioritari 7210*), als ullals del Tronc

Flora: Iris xiphium (mol rar a Cat.), als ullals de la Panxa

Fauna: Phagocata ullala (planària: únic animal endèmic del Delta), als ullals de l’Arispe i Baltasar

Ictiofauna: Gobio gobio (autócton a l’Ebre), Cobitis paludica(endemisme ibèric, vulnerable a Esp.), Gasterosteus aculeatus

(protegit a Cat., vulnerable a Esp.), Valencia hispanica(endemisme entre el Delta i el nord d’Alacant, en perill a Esp.)

Herpetofauna: Emys orbicularis, Mauremys leprosa


44

5.3.2. Canvis ambientals potencials i afectació als components del sistema natural

Pèrdues de patrimoni natural per augment del nivell del mar

En la mesura en què el sistema físic és vulnerable a la pujada del nivell del mar, i es dóna retrocés de la línia

de costa i inundació de terrenys costaners, ho són també els sistemes naturals presents en aquests

terrenys.

Els sistemes naturals del Delta de l’Ebre es troben majoritàriament situats a la franja costanera de terrenys,

per la qual cosa l’augment del nivell del mar en pot suposar la pèrdua o reducció de superfície. És notori

el cas de les llacunes litorals, ja que, com ja s’ha exposat a l’apartat relatiu a vulnerabilitat del medi físic,

les platges, els sistemes dunars i les maresmes presenten certa capacitat de retrocés.

Canvis en els sistemes naturals derivats dels canvis en les variables climàtiques

Les variacions de les variables climàtiques tenen efectes sobre diferents característiques dels sistemes

naturals, com són:

– Augment de l’evaporació en masses d’aigua

– Augment de la transpiració en vegetals

– Variació de la solubilitat de gasos a l’aigua i de les seves concentracions de saturació; en el cas de

l’oxigen, en augmentar la temperatura, disminueix la concentració de saturació

– Augment de les taxes biogeoquímiques i metabòliques, per exemple de descomposició de la matèria

orgànica

– Disminució de la recarrega hídrica dels aqüífers i ecosistemes aquàtics

Que alhora comporten canvis en les característiques del component abiòtic dels ecosistemes:

– Canvis en la mida (menor extensió/profunditat/volum) i en la permanència de les llacunes i d’altres

ecosistemes aquàtics

– Augment de la seva salinitat

– Augment de la concentració de nutrients en ecosistemes aquàtics (eutrofització)

– Canvis en l’estratificació dels ecosistemes aquàtics, tant pel que fa a temperatura com pel que fa

a salinitat, i potencialment tant en la duració temporal de l’estratificació com en la profunditat a la qual

es localitza la termoclina

– Modificacions dels cicles biogeoquímics

– Canvis en la productivitat

I també comporten canvis (directes i indirectes) en el component biòtic dels ecosistemes:

– Canvis en els cicles biològics, que depenen de les temperatures i d’altres factors abiòtics.

– Canvis en la presència d’espècies: s’esperen canvis en les distribucions geogràfiques de les espè-

cies, fet que implicarà extincions locals d’algunes espècies, alhora que l’establiment de noves

espècies.

– Canvis en l’abundància d’espècies.

– Canvis en les relacions entre espècies (depredació, simbiosi, parasitisme, competència, comensa-

lisme, etc.).

– Proliferacions temporals (durant certs episodis climàtics) de patògens, algues nocives, etc.

En les taules següents es detalla l’afectació als diferents sistemes naturals del Delta de l’Ebre.

45

Taula 5.3.5. Afectació als sistemes terrestres del Delta de l’Ebre derivada dels canvis en les variables climàtiques.

Dunar

Arrossars

Halobis:saladars,

maresmes,salines

Canvis en les característiques estructurals

Canvis en les característiques funcionals

Canvis en la biota

Augment de la temperatura de la sorra

Augment de la temperatura del sòl

Augment de la temperatura a l’aigua

Augment de les taxes d’evapotranspiració Requeriments hídrics més elevats

Canvis en la direcció del vent? Canvis en la forma

dels sistemes dunars

Major evapotranspiració: fases seques més freqüents

i prolongades

Possibles extincions locals d’espècies



46

Taula 5.3.6. Afectació als sistemes marins del Delta de l’Ebre derivada dels canvis en les variables climàtiques.

Franjalitoral

Estuari



Canvis en la biota

Augment de la temperatura de l’aigua

Canvis en les relacions tròfiques derivades dels canvis de cicle anual

(major durada del repòs) en fitoplàncton

Major duració temporal del periode de repòs estiuenc del fitoplàncton (poblacions

poc denses, biomassa baixa, etc.)

Termoclina situada a major profunditat,

i de major duració temporal

Acidificació de l’aigua de mar (absorció de majors quantitats

de CO2)


de CO2)

Canvis de productivitat

Possibles brots de patògens, ja que la majoria són sensibles

a la temperarura

Impacte negatiu de l’acidificació de l’aigua en organismes

amb exoesquelets calcaris

Possibles brots de patògens, ja que la majoria són sensibles

a la temperarura

Augment de la temperatura de l’aigua Canvis de productivitat

Canvis en els patrons de presència,abundància i distribució d’espèciesderivats dels canvis de temperatura:

mortalitat d’espècies (especialment en episodis de

temperatures anormalment altes),establiment/augment d’abundància

d’espècies termòfiles, proliferació d’algues

Badies



de CO2)

Si es produixen disminucions de les entrades d’aigua dolça (?): augment de la salinitat, canvis

en estratificació i en temps de renovació de l’aigua

Canvis en les taxes de renovació de l’aigua

Impacte negatiu de l’acidificació de l’aigua en organismes

amb exoesquelets calcaris, com els moluscs (aqüicultura)

Major risc d’anoxia

Canvis de productivitatPossibles brots de patògens, ja que la majoria són sensibles

a la temperarura

L’augment de temperatura afavoreixles taxes biogeoquímiques

metabòliques (p.e. degradació de la matèria orgánica)





47

Taula 5.3.7. Afectació a les aigües continentals i sistemes limnètics del Delta de l’Ebre derivada dels canvis en les variables climàtiques

Sistemafluvial

Marjals

Llacuneslitorals

Ullals



Canvis en la biota

Disminució de la recàrrega hídricade l’aqüifer

Major temperatura de l’aigua

Major risc d’anòxia, ja que les temperatures més elevades redueixen

les concentracions de saturació d’oxígen dissolt

Augment de salinitat per augment de l’evaporació (i per intrusió salina i menors aportacions d’aigua dolça

dels arrossars en cas de no augmentar-s’hi

les dotacions d’aigua)

Reducció de la mida (extensió, profunditat) i/o acceleració de la desaparició de la llacuna per canvis en el balanç hídric (major evaporació, aportacions d’aigua

dolça proporcionalment menors encas de no augmentar-se la dotació

d’aigua de reg dels arrossars)

Disminució de la recàrrega hídricade l’acüífer

Reducció/Pèrdua de l’aflorament d’aigua


Augment de la dominància, per tant reducció

de la diversitat global

Modificacions de les relacions entre espècies

(p.e. tròfiques i competitives)

Inestabilització de les poblacions de macroinvertebrats

Increment de la productividad primària i de les taxes de

degradació de la matèria orgànica(amb el subseqüent augment

de les emisions de gasos a l’atmosfera, etc.)

Episodis d’eutrofització i anòxia més freqüents i/o perllongats (per episodis de precipitació

intensa que comporten inputs de nutrients des dels arrossars;

majors concentracions de nutrientsen augmentar l’evaporació,

si no s’augmentan proporcionalment els inputs d’aigua)

Reducció/Pèrdua de l’aflorament d’aigua



Canvis de productividadVariacions en el cabal

Possibles brots de patògens, ja que la majoria d’ells són sensibles a la temperatura








d’espècies termòfiles (algunes oportunistes o exòtiques invasores),

proliferacions d’algues, disminució d’abundància dels macròfits submersos

Canvis en els patrons de presència,abundància i distribució d’espècies

derivats dels canvis de salinitat: guanyen en dominància Phragmites i

Scirpus davant Typha o Cladium(també suposa un canvi cap a ssppanfíbies en comptes d’aquàtiques),desaparició d’espècies endèmiques

com Margaritifera i Ephoron(increment de la salinitat

en primavera)


48

5.3.3. Capacitat dels sistemes naturals de fer front als canvis

A continuació es fa esment d’aquelles característiques dels sistemes naturals del Delta de l’Ebre que els

confereixen certa capacitat de tamponar, de recuperar-se o adaptar-se als potencials canvis ambientals

anteriorment identificats.

Retrocés de platges, sistemes dunars i maresmes

Com s’ha esmentat anteriorment, les platges i dunes, així com d’altres sistemes naturals associats

(maresmes) patiran un retrocés progressiu terra endins, sempre que hi hagi espai disponible i no existeixin

estructures antròpiques que l’interrompin; el ritme de canvi determinarà la capacitat de supervivència de la

biota associada a dunes i maresmes.

Mida i relació de superfície/volum en llacunes

Les llacunes litorals patiran una sèrie de canvis en les característiques del medi físic que influenciaran les

seves característiques fisicoquímiques, el seu funcionament i els processos ecològics que hi tenen lloc.

Entre aquests canvis, són remarcables l’augment de les entrades de sorra i d’aigua salada com a

conseqüència de l’augment del nivell del mar, que comportarien processos de colmatació i augments de la

conductivitat de l’aigua. També es podria donar entrada d’aigua dolça des dels aqüífers, per l’augment de

la pressió de l’aigua del mar en l’ascens.

La capacitat de fer front a aquests canvis serà major en aquelles llacunes que presenten una mida major,

i dependrà també de la seva relació de superfície/volum. Una superfície major facilita l’evaporació d’aigua;

l’existència d’un major volum d’aigua dolça tampona més eficientment les entrades d’aigua salada.

Regulació antròpica en llacunes i badies

Les llacunes i badies del Delta de l’Ebre són sistemes naturals fortament condicionats pels sistemes

antròpics del Delta de l’Ebre, en particular pels arrossars, ja que en reben aportacions d’aigua dolça que

determinen els seus cicles hidrològics.

Aquest fet suposa que, davant de canvis no desitjats en aquests sistemes naturals, existeix la potencialitat

de regular-los entròpicament.

Capacitat de canvi i adaptabilitat global

La transformació a la qual pot estar sotmesa el Delta de l’Ebre com a conseqüència dels efectes del canvi

climàtic pot implicar un canvi en les característiques dels hàbitats i ecosistemes:

– Desaparició física d’alguns hàbitats

– Aparició d’altres hàbitats nous

– Canvi en les condicions fisicoquímiques dels hàbitats. Consegüentment, successió d’espècies i adap-

tació a les noves condicions.

La mida i les característiques del Delta de l’Ebre afavoreixen la possibilitat d’aparició de nous hàbitats.

49

5.4. Vulnerabilitat del sistema humà


El valor amb el qual s’han qualificat els sistemes humans del Delta de l’Ebre és majoritàriament alt. Són

excepcions els components següents:

– els nuclis urbans i les infraestructures portuàries, als quals s’ha qualificat amb un valor molt alt, en

el primer cas per la presència de vides humanes, i en el segon pel valor econòmic, i

– el turisme, al qual s’ha qualificat amb un valor mitjà, pel pes econòmic que té a la zona comparati-

vament amb d’altres activitats.

5.4.2. Canvis ambientals potencials i afectació als components del sistema humà

Pèrdues de patrimoni per augment del nivell del mar

En la mesura en què el sistema físic és vulnerable a la pujada del nivell del mar, i es produeix el retrocés de

la línia de costa i la inundació permanent de terrenys, ho són també els components del sistema humà que

s’hi troben.

L’augment del nivell del mar pot comportar pèrdues de patrimoni, en particular:

– Nuclis urbanitzats: la urbanització Ampollamar, el càmping Ampolla-Platja, les edificacions de la platja

de la Marquesa (un restaurant i altres instal·lacions auxiliars), la urbanització Riumar (a aquest cas

se li dedica un tractament particular en el capítol de prognosi), el càmping l’Aube, la urbanització

i el càmping Els Eucaliptus i els nuclis d’Els Muntells i Poblenou del Delta.

– Infraestructures viàries: les situades a primera línia de costa o bé que hi són properes, fonamental-

ment camins i carreteres locals.

– Infraestructures hidràuliques i de sanejament: les situades a primera línia de costa o bé que hi són

properes podran estar-ne afectades, directament (per inundació dels terrenys) o indirecta (per inhabi-

litació).

– Infraestructures portuàries: la pujada del nivell del mar i les alteracions de la dinàmica litoral general

poden tenir conseqüències de diferent magnitud sobre el funcionament dels ports (l’Ampolla, Deltebre

i Sant Carles de la Ràpita).

– Altres infraestructures: són també vulnerables les infraestructures de protecció de la línia de costa

i altres xarxes de serveis com línies elèctriques, i línies telefòniques i de comunicacions situades prop

de la franja costanera

– Activitats econòmiques: agricultura: es preveuen pèrdues de superfície de conreu d’arròs.

– Activitats econòmiques: aqüicultura: hi pot haver afecció directa a les instal·lacions existents

(gàbies, plataformes flotants i no flotants, batees, estanys) com a conseqüència de l’ascens del nivell

mitjà del mar, i inundació de terrenys dedicats a l’aqüicultura en terra i situats a primera línia de costa.

– Activitats econòmiques: les salines de la Trinitat: la ubicació de les salines de la Trinitat podria con-

dicionar el desenvolupament futur de l’activitat, tant per pujada del nivell del mar a la badia dels Alfacs

com per retrocés de la línia de costa a la franja litoral.

– Activitats econòmiques: recursos turístics: cal considerar afeccions a les instal·lacions actualment

existents (càmpings, nuclis de segones residències, ja esmentats anteriorment), i al patrimoni natural

del Delta de l’Ebre, fet que repercutiria en el turisme verd i l’agroturisme.


50

Canvis en les condicions sanitàries i ambientals derivats de canvis en les variables climàtiques

Pel que fa als canvis en les condicions sanitàries i ambientals, cal considerar:

– un augment potencial de la sobremortalitat estiuenca

– l’emergència o reemergència de malalties infeccioses com malària, dengue, febre del virus del Nil

Occidental, leishmaniosi i malalties transmeses per paparres

– canvis en la qualitat de l’aire.

Canvis en la competitivitat de les activitats econòmiques derivats de canvis en les variables climàtiques

Pel que fa als canvis en la competitivitat de les activitats econòmiques, cal considerar:

– Arrossars: és previsible que es produeixin augments significatius de l’evapotranspiració i disminucions

dels recursos hídrics disponibles, particularment a l’estiu.

– Pesca marina i continental: hi poden haver afectacions a espècies d’interès pesquer per canvis en

la temperatura i salinitat de l’aigua, particularment en masses d’aigua d’escassa profunditat, com llacu-

nes. També hi poden haver expansions de certes espècies, i esdeveniments de creixement sobtat

i excessiu de fitoplàncton en ambients eutròfics i hipertròfics com les llacunes, que poden originar

episodis d’anòxia.

– Aqüicultura: hi podria haver canvis en el cicle reproductiu de certes espècies d’interès com peixos

i es podria afavorir l’expansió de certes espècies d’algues microscòpiques que donen lloc a blooms.

– Activitat industrial: es considera que la indústria més vulnerable serà la que desenvolupi la seva acti-

vitat en la transformació, preparació o venda de productes agrícoles (principalment l’arròs i altres

productes de l’horta).

– Recursos turístics: pel que fa a la vulnerabilitat dels recursos turístics cal considerar tant la idoneïtat

de les condicions climàtiques futures, com les condicions de salut ambiental.


6. Prognosi

53

6. Prognosi

6.1. Prognosi de la línia de costa exterior del Delta

6.1.1. Escenaris considerats

La metodologia es basa en l’anàlisi històrica de tendències: s’avaluen les tendències de llarg termini de les

variables geofísiques oceanogràfiques i hidrometeorològiques i s’extrapolen a l’any horitzó 2050.

Per a la variable cota d’inundació s’aplica un sistema híbrid, consistent en l’extrapolació de les tendències

de llarg termini de les dinàmiques marines (onatge i marea meteorològica a l’any 2050) i a la projecció

d’ascens de nivell mitjà del mar global per a l’escenari A1B de l’IPCC (escenari mitjà) per a l’any 2050: 15

cm de pujada. A més, es fa una prognosi per a l’any 2100 per a l’escenari A1B amb un ascens de 40 cm i

per a un escenari que s’ha considerat pessimista, el qual consisteix en una sobreelevació del nivell mitjà del

mar de 100 cm.

6.1.2. Evolució de la línia de costa al llarg del s. XX

De l’evolució històrica del Delta de l’Ebre al llarg del segle XX es pot destacar l’obertura de la desembocadura

actual i el tancament de la Gola Est el 1937, a causa d’una riuada de gran magnitud, i la dràstica reducció

de l’aportació sedimentària per part del riu per la construcció d’embassaments a la conca de l’Ebre, que

ha provocat l’evolució cap a un sistema deltaic dominat per l’onatge, i ha invertit la tendència sedimentària

a cap Tortosa, que actualment es troba en retrocés. En la figura 6.1.3 es representen les línies de costa al

lòbul deltaic al llarg de la segona meitat del s. XX.

Actualment es dóna una tendència sedimentària en les dues fletxes litorals, mentre que les zones situades

entre el lòbul i les fletxes actuen com a zones de transvasament de sediment. Així, segons s’observa a la

Figura 6.1.2:

– Cap Tortosa es troba en procés d’erosió

– El Fangar i la Banya són zones receptores de sediment

– Les zones del Trabucador i Eucaliptus-Migjorn són de trànsit del sediment que procedeix de cap

Tortosa i es dirigeix cap a la Banya

– La zona Marquesa-Riumar és de trànsit del sediment que procedeix de cap Tortosa i es dirigeix cap

al Fangar.

Estudis de base 1: el Delta de l’EbrePrognosi

54

Figura 6.1.1. Línia de costa a cap Tortosa des del 1957 fins al 2000. Font: Jiménez et al, 2005.

Figura 6.1.2. Guanys i pèrdues actuals de sediment al llarg de la costa exterior del Delta de l’Ebre(m3/any).

Taxes en m3/any

55

Evolució de la línia de la costa

Per estimar l’evolució de la línia de la costa s’ha analitzat per separat la influència del transport longitudinal

de sediment i la influència del nivell mitjà del mar, i posteriorment s’han superposat ambdós efectes.

Es parteix de la configuració actual del sistema i no es considera que hi hagi cap tipus d’alteració, tret de

les pròpies del canvi climàtic, és a dir, la predicció realitzada es basa en la hipòtesi de no interferència amb

el sistema per part d’agents externs, en particular de caràcter antropogènic.

Evolució de la línia de la costa per transport longitudinal de sediment

Per tal d’estimar el canvi que experimenta la línia de la costa a causa del transport longitudinal de sediment

s’ha assumit que: el perfil d’equilibri conserva la seva forma i la profunditat de tancament de la platja resta

constant; en cada tram de platja el volum de sorra erosionat o dipositat es distribueix uniformement en tota

la seva longitud.

El retrocés mitjà obtingut es mostra a la taula següent:

Taula 6.1.1. Retrocés mitjà de la línia de la costa per transport longitudinal de sediment.

Retrocés mitjà de la costa per transport longitudinal (m)

15 cmany horitzó 2050

40 i 100 cmany horitzó 2100 m/any

-348,30 -753,29 -8,10

10,24 22,14 0,24

194,42 420,48 4,52

-120,81 -261,28 -2,81

-76,97 -166,48 -1,79

7,18 15,53 0,17

148,32 320,79 3,45

-252,83 -546,82 -5,88

Cal assenyalar que l’anàlisi de tendències mostra que les variacions del transport longitudinal de sediment

a llarg termini són no significatives, per la qual cosa el fenomen més vinculat al canvi climàtic és el retrocés

de la línia de la costa associat a l’augment del nivell mitjà del mar.

Evolució de la línia de la costa per ascens del nivell mitjà del mar

Amb la finalitat d’estimar el retrocés que experimenta la línia de la costa per l’augment del nivell mitjà del

mar s’han assumit les hipòtesis següents:

– en el nou nivell del mar s’establirà un perfil d’equilibri amb forma idèntica a l’existent abans de

l’ascens del nivell del mar,

– la forma del perfil d’equilibri està determinada per la formulació de Dean (1977), la profunditat de

tancament de la platja és la corresponent a la donada per la formulació de Birkemeier (1985),

– el volum de sorra de la platja es conserva.

El retrocés mitjà obtingut es mostra a la taula 6.1.2.

Península del Fangar

Platja de la Marquesa

Platja de Riumar i cap Tortosa

Platja del Serrallo i Platja Migjorn

Platja dels Eucaliptus

Platja el Trabucador

Salines de la Trinitat

Punta de la Banya


56

Taula 6.1.2. Retrocés mitjà de la línia de la costa per augment del nivell del mar.

Retrocés mitjà de la costa per augment del nivell mitjà del mar (m)

15 cm any horitzó 2050



8,90 23,72 59,31

10,25 27,33 68,33

10,15 27,06 67,65

9,70 25,85 64,64

9,05 24,12 60,30

9,12 24,32 60,79

9,34 24,90 62,25

7,85 20,93 52,32

Taula 6.1.3. Retrocés mitjà total de la línia de la costa, per trams.

Retrocés mitjà total de la costa (m)

Escenari Aany horitzó 2050

(0,15 m)

Escenari Bany horitzó 2100

(0,40 m)

Escenari Cany horitzó 2100

(1,00 m)

-339,40 -729,57 -693,98

20,49 49,47 90,47

204,56 447,54 488,13

-111,11 -235,43 -196,64

-67,93 -142,36 -106,18

16,30 39,84 76,32

157,66 345,70 383,05

-244,98 -525,90 -494,50

Evolució de la línia de la costa total

Finalment s’estima l’evolució de la línia de la costa total, tant per transport longitudinal de sediment com per

augment del nivell del mar. El retrocés mitjà obtingut per als diferents trams considerats es mostra a la taula

següent:

Les prognosis de la línia de la costa segons els diferents escenaris especificats es mostren a les figures

següents.








Punta de la Banya








Punta de la Banya

57

Figura 6.1.3. Línies de la costa actuals i dels diferents escenaris de canvi climàtic a la península del Fangar i la platja de la Marquesa.

Figura 6.1.4 Línies de la costa actuals i dels diferents escenaris de canvi climàtic a la platja de Riumar i cap Tortosa.

Foto any 2007EscenariA any 2050B any 2100C any 2100 pessimista



58

Figura 6.1.5. Línies de la costa actuals i dels diferents escenaris de canvi climàtic a les platges d’Eucaliptus, Migjorn i Serrallo.

Figura 6.1.6. Línies de la costa actuals i dels diferents escenaris de canvi climàtic a la platja del Trabucador.



59

Figura 6.1.7. Línies de la costa actuals i dels diferents escenaris de canvi climàtic a les salines de la Trinitat i a la punta de la Banya.

Figura 6.1.8. Forma en planta d’equilibri de la platja de Riumar per als diferents escenaris plantejats.

6.1.3. Casuística de Riumar

La platja de Riumar es troba a l’ombra dels baixos exteriors de la desembocadura, que actuen com a

element de difracció. El retrocés de cap Tortosa en provocarà el retrocés en la mesura en què es desplaça

la línia de costa, modificant-se alhora la posició de la planta d’equilibri de la platja. Aquesta s’ha analitzat

utilitzant la metodologia de González i Medina (2001); la prognosi de la línia de la costa a Riumar apareix

representada a la figura inferior:




6.2. Prognosi de la costa de les badies

Per calcular l’efecte de la pujada del nivell del mar a l’interior de les badies s’ha fet un model digital del

terreny (MDT) per avaluar les zones inundables a la part interior de les badies, considerant la cota del nivell

del mar la del port de Sant Carles de la Ràpita. Els escenaris que s’han considerat per a la realització de la

simulació han estat els mateixos que els considerats per a l’estudi de l’evolució de la línia exterior de la

costa anteriorment explicat:

– l’any 2050 el nivell del mar estarà 15 cm per sobre del nivell del mar actual (escenari A)

– l’any 2100 el nivell del mar estarà 40 cm per sobre del nivell del mar actual (escenari B)

– l’any 2100 el nivell del mar estarà 1 m per sobre del nivell del mar actual (escenari C i el més

pessimista).

En tots aquests escenaris s’ha considerat la subsidència mitjana de 0’2 cm/any.

Aquest model té unes limitacions per:

– Manca d’una cartografia detallada i adequada per realitzar els treballs

– En la utilització del model, s’ha considerat que la topografia no canvia en els 50 i 100 anys en els quals

es realitza la hipòtesi (no pot ser d’altra manera ja que no es té la topografia del futur). Aquesta supo-

sició és del tot errònia, ja que a mesura que augmenti el nivell del mar canviarà la topografia (segura-

ment es construiran estructures que interrompran aquesta pujada de l’aigua, etc.).

Resultats

L’anàlisi indica quina serà l’evolució de l’avanç de l’aigua i quines zones s’inundaran primer; i no pretén

constituir una prognosi de quines són les zones inundables a un horitzó temporal definit i sota una certa

hipòtesi, ja que hi ha una certa imprecisió en les dades de base (escala de treball, detall de l’error de les

cotes, etc.).

En el cas de les badies, que no responen a augments del nivell del mar (no actives des d’un punt de vista

morfològic), i atès el caràcter marcadament planer del Delta, l’aigua del mar pot inundar sense gaire

interrupció, amb excepció de la que poden proveir estructures com carreteres, i que és eficient només a un

termini curt de temps.

Les zones que s’ha detectat que ofereixen una facilitat major per a l’entrada de l’aigua de mar, són les goles

i els punts de bombament:

60

61

Fig. 6.2.1. Prognosi de les zones inundables abans de l’any 2050, amb cotes per sota dels 15 cm. d’augment del nivell mitjà del mar. S’observa per on comença a inundar l’aigua del mar.

Fig. 6.2.2. Prognosi de les zones inundables a l’any 2050 considerant un augment del nivell mitjà del mar de 15 cm. (i la subsidència).

ESCENARI

Anys 2008-2050 (1)

Línia de costa 2050


InundableRetrocés de la línia de costa

ESCENARIAny 2050

augment del NMM 15 cm(Tenint en compte la la subsidència)





62



ESCENARIAny 2100

augment del NMM 1 m(Tenint en compte la la subsidència)




ESCENARIAny 2100

augment del NMM 40 cm(Tenint en compte la la subsidència)




63

6.3. Prognosi de la presència i permanència de la falca salina

Al present apartat es realitza una prognosi de la presència i permanència de la falca salina a l’Ebre.

Per aquest estudi es considera:

– La situació actual de la falca

– La influència de la reducció de cabals al riu Ebre

– Influència de l’augment del nivell del mar

Conclusions:

– A partir de les modelitzacions realitzades, el límit superior de cabal del riu per a l’existència de falca

salina és de 600 m3/s.

– En la situació actual i durant un 10% del temps en l’any mitjà no existirà falca salina. La falca sobre-

passa l’illa de Gràcia al voltant d’un 20% del temps.

– Influència de la reducció del règim de cabals

S’han proposat dos escenaris a partir dels resultats de diversos projectes europeus, i que consistei-

xen en una reducció del règim de cabals a Tortosa del 10 i del 20% al llarg del segle XXI.

En modificar el règim de cabals que rep la zona d’estudi, s’alterarà el règim de longitud de la falca

salina i el resultat és un major temps de permanència de la falca, més acusat com major sigui la

disminució cabals.

– Influència de l’augment del nivell mitjà del mar

Per avaluar la influència de l’augment del nivell mitjà del mar, s’utilitzen tres escenaris proposats al

IV Informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), que són l’escenari

A1B per a l’any 2050, en el qual es prediu un augment del nivell mitjà del mar global de 15 cm, l’A1B

per a l’any 2100, que equival a un augment de 40 cm, i un escenari pessimista (cota superior de tots

els escenaris proposats en el GIECC) equivalent a un augment de 100 cm a l’any horitzó 2100.

Figura 6.3.1. Influència de l’augment del nivell mitjà del mar.

NMM actualescenari A1B 2050escenari A1B 2100escenari pessimista 2100

Distància des de la desembocadura

Desembocadura

Cal

at (m

)P

roba

bilit

at (L

i<=L

io)

Illa Gracia Amposta

0 5 10 15 20 25 30

0 5 10 15 20 25 30

0

-2

-4

- 6

-8

-10

1

0.8

0.6

0.4

0.2

0


64

Per tant:

– L’augment del nivell mitjà del mar potencia l’existència de la falca salina en una àrea major i durant

més temps.

– La falca assoleix l’illa de Gràcia un 20% del temps en l’actualitat; per a l’escenari A1B del 2100 ho farà

un 40% del temps, i

– l’escenari pessimista indica que la falca salina estarà present el 50% del temps en aquesta zona.


7. Anàlisi de risc sobre béns econòmics,

naturals i socials

7. Anàlisi de risc sobre béns econòmics, naturals i socials

En el present treball es considera que el risc és el producte de la vulnerabilitat d’un component per la

probabilitat que un determinat efecte potencial derivat del canvi climàtic es produeixi.

D’aquesta manera, per tal de definir el risc sobre els béns econòmics, naturals i socials es parteix de:

– la definició de vulnerabilitat dels sistemes naturals i humans

– la probabilitat que tenen diferents efectes sobre els sistemes naturals i els humans d’ocórrer, qualifi-

cada d’acord amb:

(a) les prognosis que s’han dut a terme en l’apartat anterior,

(b) la recerca bibliogràfica i

(c) l’estimació de la probabilitat, quan cap de les dues opcions anteriors és possible.

D’acord amb la definició de risc donada a l’inici d’aquest punt, i considerant els resultats de les

modelitzacions de la inundació dels terrenys com a conseqüència dels efectes del canvi climàtic (punt 6.2

del present document), s’observa que les zones de risc són les següents:

Àmbit Riscos previstos en un horitzó de 50 anys

Riscos previstos en un horitzó de 100 anys

Zona de la platja dela Marquesa-Nen Perdut

Zona Riumar

Zona Garxal - IllaSant Antoni - Illa de

Buda- Alfacada

Platjola - Eucaliptus

Punta Fangar iPunta de la Banya ibarra Trabucador

Hemidelta nord

Reducció de la platja i trasllat d’aquesta cap enrere

Afecció a la urbanització per pujada de la cota del nivell del mar

Reducció d’espais naturals

No es preveu afectació

Evolució dels sistemes d’acord amb la dinàmica costanera. Reducció de l’interior

de la Punta de la Banya o de la Punta del Fangar, a l’hora que creixen en longitud

Inundació de l’hemidelta a partir primer de les goles de les Olles i de l’estació de bombament del Port de l’Illa.

Després, a partir d’altres punts baixos

Inundació des de la resta de l’Hemidelta cap a la punta amb probabilitats diferents

segons l’escenari

Hemidelta sudInundació de l’hemidelta sud a partir primer

de les goles. Risc sobre la població de Poble nou del Delta

Inundació des de la resta de l’hemidelta cap a la punta amb probabilitats diferents

segons l’escenari

Segueixen els processos evolutius de la línia de la costa.

Les puntes s’allarguen més, i les parts internesqueden mes inundades sense desaparèixer

Afectació indirecta per inundació de la plana deltaica des de les badies

(afectació a la urbanització)

Increment de l’afectació.Afectació indirecta de la plana deltaica

des de les badies

Increment de l’afectació.Afectació indirecta de la plana deltaica

des de les badies

Reducció de la platja.Afectació indirecta de la plana deltaica

des de les badies

67

Estudis de base 1: el Delta de l’EbreAnàlisi de risc

68

Figura 7.1. Identificació dels efectes potencials dels canvis ambientals identificats sobre els béns naturals, econòmics i

Canvis ambientals identificats ConsideracionsProbabilitat d’ocurrència

Subsidència

Augment del nivell del mar

Variació del règim de tempestes marines

Alta La taxa de subsidència varia en l’espai i en el temps

AltaEs consideren les prognosis

per a diferents escenaris(capítol 5)

AltaSeguiran afectant el lòbul deltaic,

Marquesa-Riumar, i L’Alfacada-Trabucador. A HN disminuirà la durada; al HS augmentarà

Augment de la presència i permanència de la falca salina

AltaEs consideren les prognosis

per a diferents escenaris(capítol 5)

Variació de variables climàtiques Alta Fonamentalment de la temperatura de l’aire i l’aigua, i en la pluviometria

Disminució de cabals del riu Ebre MitjanaS’estima que disminuirà en un 10-20% al llargdel s. XXI. La regulació pot permetre mantenir

un cabal mínim

Variació del règim de inundacions fluvials

Mitjana Atesa l’alta regulació de la conca, no s’esperen grans variacions

��

��

A continuació es duu a terme l’anàlisi del risc sobre els béns naturals, econòmics i socials, per al qual s’ha

seguit l’esquema conceptual que apareix representat en la Figura 7.1, de manera que els riscos es tracten

de forma particular.

69

socials del Delta de l’Ebre.

Efectes potencials Béns naturals Béns econòmics Béns socials

Pérdua directa de terrenys

Pèrdua de sistemes naturals

Pérdua de zones urbanitzades

Pèrdua d’activitats productives

Pèrdua d’infraestructures

Afectació a zones urbanitzades

Empitjorament de la salut ambiental

Emergència de malalties

Pèrdua de vides humanes

Afectació a activitats productives

Afectació a infraestructures

Pérdua indirecta de terrenys (salinització

i/o entollament)

�

Canvi en les condicionsecològiques


Canvi en les condicionsecològiques. Salinització

i anòxia

Afectació a activitats productives: arrossars

Afectació a activitats productives: arrossars, pesca,

aqüicultura, turisme


per salinització. Episodis d’anòxia

Afectació a infraestructures (EDAR’s)

�

Salinització i anòxia �

Canvi en les condicions ambientals �

Canvi en les condicions hidrològiques i hidràuliques �


7.1. Risc sobre béns naturals

7.1.1. Risc de pèrdua de sistemes naturals per augment del nivell del mar

El risc de pèrdua de sistemes naturals i hàbitats per augment del nivell del mar, considera en primer lloc la

probabilitat d’ocurrència d’aquest esdeveniment, de manera que s’ha considerat que:

– Hi ha una probabilitat alta de pèrdua dels sistemes naturals que es troben sobre els terrenys que

resulten inundats o erosionats en l’escenari A1B per a l’horitzó temporal 2050.

– Hi ha una probabilitat alta de pèrdua dels sistemes naturals que es troben sobre els terrenys que

resulten inundats o erosionats en l’escenari A1B per a l’horitzó temporal 2100.

– Hi ha una probabilitat baixa de pèrdua dels sistemes naturals que es troben sobre els terrenys que

resulten inundats o erosionats considerant una pujada de nivell del mar de 100 cm per a l’horitzó

temporal 2100.

Aquestes probabilitats d’ocurrència es consideren conjuntament amb la vulnerabilitat definida per als

sistemes naturals, segons la categorització següent:

70

Taula 7.1.1. Obtenció de la valoració del risc.

Probabilitat d’ocurrència

Molt alta/alta

Mitjana

Baixa

Vuln

erab

ilita

t

Risc 1

1 2 3

Risc 1

Risc 1 Risc 2

Risc 2

Risc 2 Risc 3 Risc 3

Risc 3

El mapa de risc resultant apareix a la Figura 7.1.1.

71

Figura 7.1.1. Risc als sistemes naturals del Delta de l’Ebre per l’augment del nivell del mar.

Segons s’observa a la figura, es troben en risc 1: les llacunes litorals (les Olles, el Canal Vell, lo Garxal, el

Calaix de Buda, l’Alfacada, la Platjola, la Tancada, l’Encanyissada), altres zones humides (illa de Sant Antoni,

illa de Buda i riu Migjorn), les platges, els sistemes dunars, els sistemes halobis (entre d’altres, erms de la

Tancada, erms de Casablanca i Vilacoto i antigues salines de Sant Antoni), superfície d’arrossars. Cal

assenyalar que tots els sistemes naturals situats sobres el lòbul deltaic i les puntes del Fangar i la Banya es

troben en risc 1.

Es troben en risc 2 i risc 3 els marges del riu Ebre al tram més baix, els ullals i les marjals associades i la

superfície d’arrossars.

El risc dels sistemes naturals es fa extensiu a tot un seguit d’hàbitats d’interès comunitari (HIC) que s’hi

troben, així com a les espècies animals i vegetals que els habiten.

LLEGENDA


Risc a l’entorn natural

sense risc

1

2

3


A la taula següent s’especifiquen les superfícies dels HIC que es troben fora de risc, en risc 1 i en risc 2:

72

Codi HIC Sense risc(ha)

Risc 1 (ha)

Risc 2 (ha)

1140118,54

0,22

30,25

19,02

88,58

0,23

2,14

7,45

0,00

3,45

1,65

1990,56

1492,55

14,13

185,88

701,16

24,64

85,35

74,67

7,91

294,81

0,31

117,56

0,90

1,43

28,28

104,53

6,97

1,11

14,84

0,00

29,10

0,39

Plans costaners arenosos o llimosos, sovint recoberts de mantells microbians

1150* Llacunes litorals

1320 Espartinars

1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi)

2110 Dunes movents embrionàries

1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics(Sarcocornetea fruticosae)

2210 Dunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimae

3140 Aigües estagnants oligomesotròfiques, dures, amb vegetació bentònica de carofícies

2120 Dunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria)

7210* Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladium mariscus)

92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera

Taula 7.1.2. Superfícies d’hàbitat d’interès comunitari per categories de risc.

73

A les taules següents s’especifiquen les espècies vegetals i animals d’especial interès que es troben en

risc, identificades d’acord amb els sistemes naturals que habiten:

Taula 7.1.3. Espècies d’interès particular en risc als sistemes terrestres del Delta de l’Ebre.

Sistemes naturals

Sistemes dunars

Sistemes halobis

Arrossars

Vegetació psamòfila, especialitzada en aquest tipus d’hàbitats. Destaquen espècies com Limoniastrum monopetalum

(vulnerable a Cat.; protegida pel Decret 328/1992)

Avifauna: hàbitat per a anàtides hivernants i limícoles

Herpetofauna: Mauremys leprosa (vulnerable a Esp.) i Emys orbicularis (en perill a Esp.)

Espècies de flora protegides: Lindernia dubia, Marsilea cuadrifolia i Bergia capensis

Avifauna nidificant: Charadrius alexandrinus (principal població ibèrica, vulnerable a Cat.), Sterna nilotica (en perill a Eur.), Haematopus ostralegus (vulnerable a Cat.), Sterna hirundo (vulnerable a Cat.), Sterna albifrons (en perill a Cat.)

Flora: Zygophyllum album (vulnerable a Cat. i Esp.), Spergularia rubrasubsp. heildreichii, Limonium densissimum (vulnerable a Cat. i a Esp.),

L. girardianum, L. ferulaceum

Avifauna nidificant: Glareola pratincola (en perill a Cat. i a Eur.; només nidifica al Delta), Sterna albifrons (en perill Cat.), Haematopus ostralegus (vulnerable

a Cat.), Charadrius alexandrinus (vulnerable a Cat.), Calandrella brachydactyla(en perill a Cat., vulnerable a Eur.), C. rufescens (vulnerable a Cat. i Eur.), Larus audouinii (vulnerable a Cat.), L. fuscus (vulnerable a Cat.), L. genei

(vulnerable a Cat.), Sterna sandvicensis (vulnerable a Cat.), S. albifrons (en perill a Cat.), Charadrius alexandrinus (principal població ibèrica, vulnerable a Cat.), Tringa totanus (en perill a Cat.), Haematopus ostralegus (vulnerable a Cat.),

Tadorna tadorna (vulnerable a Cat.)

Espècies d’interés particular en risc

Terrestres


74

Taula 7.1.4. Espècies d’interès particular en risc a les aigües continentals i els sistemes limnètics delDelta de l’Ebre.

Sistemes naturals

Llacunes litorals

Les Olles

El Canal Vell

El Garxal

El Calaix de Buda/ els Calaixos de Buda

L’Alfacada

La Tancada

La Platjola

L’Encanyissada

Ullals i marjals

Flora: macròfits com Ruppia cirrosa i Potamogeton pectinatus dins l’aigua; cinturons d’helòfits als voltants

Avifauna: Chlidonias hybridus (vulnerable a Cat.), Sterna nilotica (en perill a Eur.), Circus aeruginosus (vulnerable a Cat.), Ardeola ralloides (vulnerable a Eur.),

Botaurus stellaris (en perill crític a Cat.)

Avifauna: Ardeola ralloides (vulnerable a Eur.), Locustella luscinioides (en perill a Cat.)

Ictiofauna: Aphanius iberus (en perill d’extinció i protegida mitjançant Llei 12/2006; RD 439/90 i Directiva d’Hàbitats);

Anguilla anguilla (vulnerable a Esp.)

Flora: Zygophyllum album (vulnerable a Cat. i a Esp.), Limonium vigoi (endemisme; en aquest nucli es concentren més del 99% d’individus de l’espècie))

Avifauna nidificante: Chlidonias hybrida (vulnerable en Cat.), Acrocephalus melanopogon (vulnerable en Cat.), Locustella luscinioides (en peligro en Cat.)

Fauna: Phagocata ullala (planària; únic animal endèmic del Delta), als ullals de L’Arispe i Baltasar

Avifauna nidificant: Sterna nilotica (en perill a Eur.), Tringa totanus (en perill a Cat.), Sterna hirundo (vulnerable a Cat.)

Avifauna nidificant: Ixobrychus minutus (vulnerable a Eur.) i esporàdicament Botaurus stellaris (en perill crític a Cat., vulnerable a Eur.), Locustella luscinioides

(en perill a Cat.), Emberiza schoeniclus (en perill crític a Cat.)

Ictiofauna: Gobio gobio (autòcton a l’Ebre), Cobitis paludica (endemisme ibèric, vulnerable a Esp.), Gasterosteus aculeatus (protegit a Cat., vulnerable a Esp.),

Valencia hispanica (endemisme entre el Delta i el nord d’Alacant, en perill a Esp.)

Avifauna nidificant: Botaurus stellaris (en perill crític a Cat.), Netta rufina (vulnerable a Cat.),Circus aeroginosus (vulnerable a Cat.), Chlidonias hybrida (vulnerable a Cat.)

Avifauna nidificant: l’agró roig (Ardea purpurea), el martinet menut (Ixobrychus minutus)o el fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)

Dormidor de Circus aeruginosus a l’hivern

Flora: Najas marina (bastant rara)

Herpetofauna: Emys orbicularis

Herpetofauna: Emys orbicularis, Mauremys leprosa

Flora: Iris xiphium (mol rar a Cat.), als ullals de la Panxa

Ictiofauna: Anguilla anguilla (vulnerable a Esp.)

Herpetofauna: Emys orbicularis (vulnerable)

Avifauna: Botaurus stellaris (en perill crític a Cat.), Alcedo atthis (vulnerable a Cat.), Emberiza schoeniclus (en perill crític a Cat.), Ixobrychus minutus

(propera a l’amenaça), Ardeola ralloides (propera a l’amenaça), Egretta garzetta(propera a l’amenaça), Chlidonias hybrudus (vulnerable a Cat.),

Locustella luscinioides (en perill a Cat.)

Espècies d’interés particular en risc


75

7.1.2. Risc de salinització i anòxia per augment en la presència i permanència de la falca salina

– El tram del riu Ebre situat per sota l’illa de Gràcia presenta una probabilitat mitjana de presència i

permanència de la falca salina, ja que en l’actualitat hi és un 20% del temps, mentre que en els esce-

naris del 2100 hi seria un 40% (A1B) – 50% (pessimista).

– El tram del riu Ebre situat per sobre l’illa de Gràcia presenta una probabilitat baixa de presència i

permanència de la falca salina.

Aquestes probabilitats d’ocurrència es consideren conjuntament amb la vulnerabilitat definida per al riu,

segons la categorització que es recull a la Taula 5.3.3. El risc resultant es troba representat a la Figura 7.1.1.

7.1.3. Risc de canvi en les condicions ecològiques per canvis en les variables climàtiques

S’ha valorat el risc que comporta el canvi en les variables climàtiques sobre els diferents sistemes naturals

presents al Delta a escala global. Tanmateix, aquests comporten alhora canvis en el comportament biòtic

dels sistemes. Els riscos que s’hi associen són difícilment avaluables, i calen estudis específics.

Tot i així, ateses les característiques dels diferents ecosistemes, s’ha considerat que els principals hàbitats

que tenen un major risc davant el possible canvi de condicions per aquest aspecte, són els següents:

– Badies

– Llacunes

– Ullals i marjals

– Sistema fluvial

En menor mesura, aquest risc es pot manifestar en altres hàbitats.

Recentment s’ha proposat l’ús de Living Planet Index methodology (WWF, ZSL) com a eina objectiva per

tal de mesurar els patrons de biodiversitat en les zones humides mediterrànies en un context de canvi

global. La primera versió d’aquest índex ja s’ha aplicat, tant a una escala global a la mediterrània, com a

una escala local, per exemple a la Camarga. Segons s’ha vist, la majoria de dades de monitorització de

què es disposa corresponen a ocells, en detriment d’altres classes de vertebrats. Tanmateix, i segons s’ha

observat, els ocells semblen adaptar-se bé a la transformació dels seus biòtops, i per tant no sempre són

bons indicadors de l’evolució qualitativa dels seus hàbitats, per la qual cosa s’hauria de promoure el

seguiment d’organismes que es troben en contacte més directe amb els hàbitats aquàtics, com els amfibis

o els peixos.


7.2. Risc sobre béns econòmics

7.2.1. Risc de pèrdua d’activitats productives i infraestructures per augment del nivell del mar

Per tal d’avaluar el risc de pèrdua d’activitats productives i infraestructures per augment del nivell del mar,

s’ha considerat la mateixa metodologia que s’ha fet servir al punt 7.1.1. De manera que s’ha fet la mateixa

caracterització de probabilitats d’ocurrència. I de la mateixa manera s’ha relacionat amb la vulnerabilitat per

tal d’avaluar el risc, com s’indica a la taula 7.1.1. El mapa de risc resultant apareix representat en la figura

següent:

76

Figura 7.2.1. Risc als sistemes humans del Delta de l’Ebre per augment del nivell del mar.

ESCENARI

Risc a l’entorn humà

Sense risc

1

2

3


Pel que fa a activitats econòmiques, a la taula següent es recullen les superfícies de les principals activitats

productives en risc:

77

Figura 7.2.2. Infraestructures en risc.

Taula 7.2.1. Superfícies d’activitats productives afectades.

Activitats productives Sense risc (ha) Risc 1 (ha) Risc 2 (ha) Risc 3 (ha)

Arrossars 6.688,17 11.187,09 6.473,54 0,00

Altres conreus 417,12 1,35 6,84 0,00

Salines 3,03 179,89 1,07 0,00

Pel que fa a infraestructures, a la figura següent es representen les infraestructures en risc:

LLEGENDA

2100. 1 m

2100. 40 cm

2050. 15 cm

Línea de costa 2007

EDAR

Estacions Bombament

Sèquies

Desaigües

Autopista, autovía, via preferent

Carretera de primer ordre

Carretera de segon ordre

Carretera de tercer ordre

Any 2100 (augment NMM 1 m)

Any 2100 (augment NMM 40 cm)

Any 2050 (augment NMM 15 cm)

Inundable

Vials

Línia de costa dels diferents escenaris


Segons s’observa, hi ha risc d’afecció sobre diferents tipus d’infraestructures: viàries, de sanejament (EDAR,

col·lectors i emissaris) i hidràuliques.

7.2.2. Risc d’afectació a activitats productives per salinització i/o entollament

S’ha identificat un altre risc associat a l’augment del nivell del mar, que derivaria de la intrusió d’aigua

salada en els aqüífers de la plana deltaica.

En literatura científica es descriu el Delta de l’Ebre com un sistema conformat per diferents aqüífers, d’entre

els quals el més superficial té una profunditat de 10 m, es troba conformat per sorres fines poc permeables,

i presenta zones salines i zones hipersalines (Bayó et al., 1992; Bayó et al., 1997). El contingut de sals

d’aquesta capa estaria fonamentalment controlat per l’input d’aigua dolça que comporta el reg dels

arrossars. Per aquests motius, i segons alguns autors, no s’espera pèrdua indirecta de terrenys per

salinització com a conseqüència de l’augment del nivell del mar: l’aigua ja és salina, i els aportaments d’aigua

dolça procedeixen del reg (Sánchez-Arcilla et al., 2008).

En el present treball es fa la proposta d’una mesura de seguiment del grau d’incidència del canvi climàtic

sobre les expectatives dels diferents sectors productius al Delta de l’Ebre (capítol 7 del present treball,

mesura DE 9), que inclou el seguiment de la productivitat dels arrossars i permetria, per tant, detectar si es

donen efectes negatius sobre els arrossars relacionats amb la salinització dels aqüífers.

7.2.3. Risc d’afectació a activitats productives per canvis en les condicions climàtiques

A continuació es valora el risc d’afectació a les activitats productives que es troben al Delta de l’Ebre per

canvis en les condicions climàtiques, en base a la recerca bibliogràfica en estudis que donin orientació al

respecte de la probabilitat d’ocurrència dels efectes considerats.

Arrossars

La vulnerabilitat dels arrossars deriva de l’augment dels seus requeriments hídrics, que serà proporcional a

l’augment de l’evapotranspiració. Des de la Junta d’Andalusia s’han dut a terme previsions al respecte: els

resultats assenyalen valors mitjans d’augment de l’ET (evapotranspiració del conreu de referència) d’entre

8,4 i 8,9% per a 2050 en els escenaris més favorable (B2) i més desfavorable (A2), respectivament. Aquests

percentatges són valors mitjans per a tots els píxels en què es divideix l’estat espanyol.

L’augment dels requeriments hídrics dels arrossars del Delta es donaria alhora que una disminució dels

recursos hídrics a la conca de l’Ebre; segons resultats de diversos projectes europeus, s’esperen reduccions

del règim de cabals a Tortosa d’entre el 10% i el 20% al llarg del s. XXI. Donada l’elevada regulació de la

conca del riu Ebre, les polítiques de gestió de l’aigua seran de gran rellevància.

Els arrossars del Delta de l’Ebre es trobarien en risc 2 quan el seu valor intrínsec és alt (els que es troben

en àrees protegides al voltant dels sistemes naturals) i en risc 3 quan el valor intrínsec és mitjà (en la resta

de la plana deltaica).

Pesca marina i continental

En base a l’estimació de risc que s’ha fet per al cas de risc de canvi en les condicions ecològiques per canvi

en les variables climàtiques, de les quals depèn la pesca, s’atribueix a la pesca continental risc 1, i a la

pesca marina risc 2.

78

Aqüicultura

D’acord amb l’estimació de risc que s’ha fet per al cas de risc de canvi en les condicions ecològiques per

canvi en les variables climàtiques, s’atribueix a l’aqüicultura en badies risc 1 i a l’aqüicultura en la franja

litoral risc 2.

Recursos turístics

Segons un estudi de valoració de les condicions climàtiques futures en relació amb el turisme, elaborat per

la Comissió Europea al juny de 2007, el Delta de l’Ebre estaria en un nivell Acceptable (TCI 40-60) per al

període 2071-2100. Es considera que el risc d’afectació al turisme per canvi en les variables climàtiques és

risc 3. Cal esmentar el fet que l’activitat turística podria estar indirectament afectada per canvis negatius en

les condicions de salut ambiental.

7.3. Risc sobre béns socials

7.3.1. Risc de pèrdua o afectació de zones urbanitzades per augment del nivell del mar

Per tal d’avaluar el risc de pèrdua de béns socials i entorns humans per augment del nivell del mar, s’ha

considerat la localització de tots els nuclis habitats, i els diferents escenaris de pujada del nivell del mar. El

mapa de risc resultant apareix representat en la figura següent:

79

Figura 7.3.1. Risc de pèrdua o afectació de zones urbanitzades per augment del nivell del mar.

LLEGENDA

Any 2100 (augment del NMM 1 m)

Any 2100 (augment del NMM 40 cm)

Any 2150 (augment del NMM 15 cm)

2100. 1 m

2100. 40 cm

2050. 15 cm


Zones urbanitzades

Inundable

Línia de costa dels diferents escenaris


80

Segons s’observa, al Delta de l’Ebre es troben en situació de risc els nuclis següents:

– Riumar. Té risc derivat de l’evolució de la línia de la costa, ja present a l’escenari projectat per al 2050

i que s’incrementarà a finals de segle.

– El Poblenou del Delta. El risc d’aquest nucli és alt per a l’escenari projectat per al 2050, per la pujada

del mar des de la badia dels Alfacs.

– Els Muntells. Presenta situació de risc per a l’escenari mes desfavorable: considerant l’any horitzó

el 2100 i una pujada del nivell mitjà del mar d’1 m.

– Els Eucaliptus. A la zona costanera dels Eucaliptus no hi ha risc, ja que la previsió és de creixement de

la línia de la costa. Tanmateix, la inundació des de la badia dels Alfacs els pot afectar entre l’any 2050

i el 2100.

A la pàgina següent s’inclouen figures especifiques per al cas de Riumar i Eucaliptus.

7.3.2. Risc d’empitjorament de la salut ambiental per canvis en les variables climàtiques

S’ha considerat conjuntament la qualitat de l’aire, la qualitat de l’aigua, la seguretat dels aliments i les

malalties al·lergèniques. El risc d’empitjorament de la salut ambiental per canvis en les variables climàtiques

es considera risc 3.

7.3.3. Risc d’emergència de malalties per canvis en les variables climàtiques

S’han considerat la malària, el dengue, la febre del virus del Nil Occidental, la leishmaniosi i les malalties

transmeses per paparres. El risc d’emergència de malalties per canvis en les variables climàtiques es

considera risc 3.

7.3.4. Risc de pèrdua de vides humanes per canvis en les variables climàtiques

Les previsions per al Delta de l’Ebre en l’escenari més pessimista pel que fa a l’emissió de gasos i

l’escalfament global (Adapting to climate change in Europe – options for EU action (Commissió de la

Comunitat Europea, 2007), són que, per al període 2071-2100 en relació amb el període 1961-1990:

– Les morts per malalties relacionades amb un excés de calor augmentin en una mitjana de 25-

30 persones mortes per cada 100.000 persones.

– Les morts per malalties relacionades amb un excés de fred disminueixin en una mitjana de 5-

10 persones mortes per cada 100.000 persones.

81

Figura 7.3.2. Imatge ampliada de les línies de la costa per a Riumar: escenari AB1 – 2050 (vermell); escenari AB1 – 2100 (taronja); escenari pessimista – 2100 (verd).

Figura 7.3.3. Imatge ampliada de la situació per a Eucaliptus a horitzons temporals 2050 i 2100.



8. Disseny de mesures d’adaptació i prevenció

8. Disseny de mesures d’adaptació i prevenció

8.1. Presentació de les mesures

Qualsevol previsió relacionada amb l’escalfament global duu inherentment associat cert nivell d’incertesa,

derivat entre d’altres de la complexitat mateixa dels fenòmens climàtics, del rang de variabilitat dels escenaris

futurs pel que fa a emissions, de les complexes interaccions entre variables que es produeixen en els

sistemes naturals o de la manca de coneixement científic. Per tal de proposar mesures d’adaptació i

prevenció als efectes del canvi climàtic per al Delta de l’Ebre s’ha decidit seguir el principi de precaució,

segons el qual, quan existeixi una incertesa en relació amb els potencials danys ambientals o socials que

puguin ocórrer o sorgir d’una manera de procedir determinada, evitar el risc ha de ser una norma de decisió

establerta.

Les mesures d’adaptació al canvi climàtic al Delta de l’Ebre tenen els objectius següents:

– O1. Millora dels sistemes de mesura, d’obtenció de dades i d’emmagatzematge i tractament de la

informació obtinguda.

– O2. Reducció de la vulnerabilitat i el risc per a les persones.

– O3. Adaptació de les activitats econòmiques i a la protecció dels béns econòmics potencialment

afectats.

– O4. Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ambientals amenaçats.

Per tal d’assolir aquests objectius, s’han diferenciat quatre grans línies de mesures:

– Mesures de gestió, planificació i normativa (Taula 8.1)

– Mesures per a l’obtenció i gestió de dades, i elaboració d’estudis (Taula 8.2)

– Mesures per a la informació i sensibilització ciutadana (Taula 8.3)

– Mesures d’intervenció directa (Taula 8.4 i 8.5)

Entre les mesures que impliquen una intervenció directa en el territori, es poden diferenciar:

– Un grup de mesures per tal d’actuar sobre les problemàtiques ambientals i impactes que existeixen

actualment al Delta, i que augmentaran o podrien augmentar per sinèrgia els efectes del canvi climàtic.

– Un grup de mesures que són pròpiament una adaptació als efectes potencials del canvi climàtic,

derivades de l’estudi de risc.

– Es prioritzen les mesures toves i de gestió sobre les mesures dures.

85

Estudis de base 1: el Delta de l’EbreDisseny de mesures d’adaptació i prevenció

86

Codi PrioritatActuacions relacionadesTítol de l’actuació

GPN 1 Creació d’una figura d’observació i de seguiment dels efectes del canvi climàtic al Delta de l’Ebre

GPN 4, GPN 5, GPN 7, DE 1, DE 2, DE 3, DE 4,

DE 5, IS 1, IS 2Alta

GPN 2 Elaboració d’un Pla director de les mesures d’adaptaciói prevenció al canvi climàtic al Delta de l’Ebre

GPN 1, GPN 4, GPN 5, GPN 6, GPN 7 Alta

GPN 3 Adequació del Domini Pùblic Marítimo-Terrestre (DPMT)a les previsions de risc d’augment del nivell Alta

GPN 4 Adaptació dels plans territorials i sectorials als efectespotencials derivats del canvi climàtic al Delta de l’Ebre GPN 2, GPN 3 Alta

GPN 5

GPN 7

Adaptació del planejament urbanístic a les zones de riscpel canvi climàtic definides al Delta de l’Ebre

GPN 1, GPN 2, GPN 3,GPN 4, GPN 10 Alta

Incorporació de criteris constructius i d’avaluació tècnica que considerin

els efectes potencials derivats del canvi climàticGPN 2, GPN 4 Alta

GPN 8.1Control sanitari: establiment de sistemes de control i prevenció sanitari davant la possible aparició de

quadres clínics i malalties vinculades al canvi climàtic. IS 1, IS 2 Alta

GPN 8.2

Control sanitari: establiment de sistemes de control i prevenció per tal de preveure possibles plagues

i malalties que afectin la productivitat agrícola, piscícola i marisquera

IS 1, IS 2 Alta

GPN 6 Adaptar i redefinir els límits de les figures protegides al Delta de l’Ebre GPN 3, GPN 4, GPN 5 Alta

GPN 9 Establiment de sistemes de control de la qualitat ambiental GPN 8 Complementària

Taula 8.1. Mesures de gestió, planificació i normativa.

87

DE 1Creació i manteniment d’una base de dades integrada

i centralitzada per a la gestió de la costa del Delta de l’Ebre

GPN 1, DE 2, DE 3, DE 5 Alta

DE 5 Desenvolupament de programes cientIficotècnics aplicats a la prognosi

GPN 1, DE 1, DE 2, DE 3, DE 4 Alta

DE 7 Conservació del patrimoni genètic al Delta de l’Ebre DE 6, ID GC 4 Complementària

DE 8 Control i monitorització de les llacunes, badies i zones humides Complementària

DE 10 Estudis sobre la utilització de varietats d’arròs amb menors requeriments hídrics ID 1, DE 9 Alta

DE 11 Aplicació de sistemes d’optimització de recursos hidrològics DE 10, GPN 4, GPN 6 Alta

DE 13 Control i seguiment de les prognosis realitzades GPN 1, GPN 2, DE 1, DE 5 Alta

DE 14 Reavaluació de la funcionalitat de les infraestructures costaneres GPN 2, GPN 4 Alta

DE 15 Valoració dels reservoris de sorra Alta

DE 6Seguiment de les poblacions d’espècies protegides,

endèmiques, rares o vulnerables presents al Delta de l’Ebre

DE 7, ID 4 Mitjana

DE 12

Control de poblacions de paràsits i altres vectors potencials de malalties i plagues que puguin

apareixer com a conseqüència del canvi en les variables climàtiques

GPN 8.1, GPN 8.2 Alta

DE 9 Seguiment del grau d’incidència del canvi climàtic sobre les expectatives dels diferents sectors productius ID 1 Alta

DE 2 Elaboració d’una batimetria i cartografia detallada de la costa del Delta de l’Ebre DE 1, DE 5 Alta

DE 3 Seguiment de detall de la subsidència de la plana deltaica DE 1, DE 5 Mitjana

DE 4 Seguiment de l’estat i posició de la falca salina DE 1, DE 5 Mitjana


Taula 8.2. Mesures per a l’obtenció i gestió de dades, i elaboració d’estudis.


88

IDE 4 Línies de mesures per solucionar la problemàtica de la falca salina DE 4 Complementària

IDE 5 Mesures per minimitzar la rigidització a la costa Alta

MG 2 Redefinició gestionada de la línia de la costa GPN 2, GPN 4, GPN 10 Alta

MG 3 Mantenir la línia de la costa mitjançant l’aplicació de mesures dures

MG 4 Mantenir la línia de la costa mitjançant l’aplicació de mesures toves

MG 5 Guanyar-li terreny al mar

MG 6 Mesures de mitigació amb intervenció limitada

IDE 6 Instal·lació de filtres verds i regulació dels efluents que s’aboquen a llacunes i badies DE 8 Complementària

IDE 1Línies de mesures per solucionar la problemàtica de

manca d’acreció vertical de la plana deltaica: aprofitament dels sediments dels embassaments

DE 3 Complementària

IDE 2Línies de mesures per solucionar la problemàtica de manca d’acreció vertical de la plana deltaica:

potenciar les zones humidesDE 3 Complementària

IDE 3

Línies de mesures per solucionar la problemàtica de manca d’acreció vertical de la plana deltaica:

aprofitar els llims presents en les badies per reomplir les zones més baixes de la plana deltaica

DE 3 Complementària

MG 1No intervenir, és a dir, acceptar a l’àmbit territorial

l’ascens del nivell del mar i la pèrdua dels terrenys costaners

GPN 2, GPN 4, GPN 10


(1) Actuació sobre problemàtiques ambientals i impactes actualment existents

(2) Mesures generals.- Criteris

Taula 8.4. Mesures d’intervenció directa (I).


Taula 8.3. Mesures per a la informació i sensibilització ciutadana.

IS 1 Desenvolupament de programes d’informació i sensibilització ciutadana GPN 1 Alta

IS 2 Desenvolupament de sistemes d’alerta centrats en la població

GPN 1 Alta

89

ID GC 1Mesures de lluita contra els efectes de la pujada

del nivell del mar mitjançant la formació de sistemes dunars

MG 4, MG 6 Alta

ID GC 3 Mesures encaminades a l’abandonament progressiu de les àrees urbanes i activitats en zones de risc GPN 5, IS 1, IS 2, MG 2 Mitjana

ID GC 4 Actuacions i mesures complementaries: construcció de motes MG 1, MG 2, MG 4 Mitjana

ID GC 5 Regeneració de platges a partir de l’aportació de sorres acumulades en altres zones MG 4 Mitjana

ID GC 6 Mesures encaminades al manteniment d’un cabalmínim al riu Ebre

DE 10, DE 11, IDE 1, IDE 4 Mitjana

ID GC 7 Garantir el lliure moviment de la sorra Alta


(3) Mesures específiques

Taula 8.5. Mesures d’intervenció directa (II).

ID GC 2 Mesures de compensació d’hàbitats naturalsGPN 4, GPN 5, GPN 10,

ID 2, MG 2 Mitjana

Dins la proposta de mesures d’intervenció directa adreçades a l’adaptació als efectes potencials del canvi

climàtic al Delta de l’Ebre, tenen particular significació i pes les adreçades a la gestió de la línia de la costa,

que constitueix un assumpte de primer ordre d’importància dins les estratègies d’adaptació, ja que s’espera

la inundació permanent de la franja de terrenys costanera adjacent a les badies com a conseqüència de

l’augment del nivell del mar, segons es desprèn de la prognosi per al 2050 i el 2100 recollida anteriorment.

La gestió que es faci de la línia de costa, doncs, té conseqüències sobre els sistemes naturals i humans

situats sobre els terrenys en risc.

S’ha considerat que les mesures d’intervenció directa adreçades a la gestió de la línia de la costa que es

proposin no poden implicar contradiccions de criteri, fet que en fomentaria la no acceptació social. S’ha

considerat necessari adoptar una o algunes línies estratègiques, així com certs criteris fonamentals, per tal

de guiar la presa de decisions.

En primer lloc, és preferible adoptar una estratègia pro-activa –d’anticipació als canvis ambientals, tant

esdeveniments com processos- sempre que sigui possible, i adoptar una estratègia reactiva –d’actuar

davant els canvis ambientals quan els seus efectes ja són palesos- només quan aquesta és l’única opció

possible.

Pel que fa a les grans línies estratègiques de la línia de la costa, s’han considerat les que apareixen

recollides al projecte EUROSION (Guide to coastal erosion management practices in Europe, 2004), on

s’especifica en quines circumstàncies es consideren més convenients, i a quins llocs d’Europa s’estan

fent servir. A continuació s’adjunta un gràfic on apareixen representades aquestes estratègies, que en el

treball original apareixen també descrites en detall.


90

Figura 8.1. Polítiques genèriques de gestió de la costa, segons definició del Departament de Medi Ambient, Alimentació i Afers Rurals (DMAAAR) del Regne Unit.

8.2. Zonificació de les actuacions

En darrer lloc, s’ha dut a terme una zonificació de la costa del Delta de l’Ebre, amb l’objectiu de diferenciar

trams de característiques al més homogènies possible pel que fa a medi físic, natural i socioeconòmic, així

com pel que fa a tendència sedimentària (erosió/deposició). Per a cadascun d’aquests trams s’ha valorat

el conjunt de mesures proposades i, d’acord amb les seves característiques, s’han proposat les que es

consideren més adequades en aquell cas particular. En aquest procés s’han seguit els criteris generals

següents:

A la línia de la costa exterior del Delta es proposa el seguiment de les prognosis que s’han dut a terme en

el present treball, i es consideren més adequades les línies de gestió “no actuació” i “redefinició gestionada

de la línia de costa”, i per tant es limiten molt les actuacions físiques, excepte en els punts següents:

– Zona de Riumar: actuacions per a la reducció del risc sobre les persones

– Zona Eucaliptus: A llarg termini (a partir de l’any 2050), caldrà proposar actuacions per a la reducció

del risc sobre les persones.

Els terrenys adjacents a les badies presenten risc 1, per la qual cosa es tracta de zones prioritàries en la

definició de les mesures per a l’adaptació al canvi climàtic. Es considera fonamental un estudi hidràulic que

analitzi el grau d’operativitat de les diferents infraestructures hidràuliques per fer front a l’entrada d’aigua.

D’acord amb la modelització realitzada hi haurà entrada d’aigua a partir de les goles, estacions de

91

bombament i punts baixos; l’estudi hidràulic que es proposa ha de garantir la funcionalitat d’aquestes

infraestructures i dissenyar-ne de noves en el cas que calguin.

La resta de mesures estan adreçades a intentar minimitzar la pujada del nivell del mar d’acord amb dues

estratègies: la redefinició gestionada de la línia de la costa i el manteniment de la línia de la costa mitjançant

diferents tècniques. En aquest sentit, cal esmentar que algunes de les actuacions proposades per la DG

de Sostenibilitat de la Costa i del Mar del Ministeri de Medi Ambient poden tenir repercussions positives pel

que fa als efectes del canvi climàtic per pujada del nivell del mar, ja que consisteixen en camins de ronda

que actuen com a motes de protecció (vegeu l’actuació ID GC 4).

A continuació es presenten, per zones, les possibles mesures d’actuació.


Zona Alternatives CodiLínies d’actuació

Mesures específiques

Mesures

Mesures d'intervenció directa: actuaciósobre problemàtica existente

PlatjaMarquesa

Zona deRiumar

Lo Garxal-Illa

St. Antoni-Lo Riu Vell

Zonailla de Buda-L’Alfacada

ZonaEucaliptusi Platjola

Mesures d'intervenció directa: varis

Mesures per a l'obtenció i gestió de dades, i elaboració d'estudis

Mesures d’informació i sensibilització ciutadana





Mesures per minimitzar la rigidització a la costa

Redefinició gestionada de la línia de costaAlt 1

Alt 1

Alt 1

Alt 1

Alt 1

Alt 2

Alt 3

Alt 3

Alt 2.1

Alt 2.1

Alt 2

Alt 2

Alt 2.2

Alt 2.2

Desenvolupament de sistemes d’alerta centrats en la població

Mesures encaminades a l'abandonament progressiu de les àrees urbanes i activitats en zones de risc

i reallotjament

Desenvolupament de programes d’informaciói sensibilització ciutadana

Mantenir la línia de costa mitjançant l’aplicació de mesures toves

Mantenir la línia de costa mitjançant l’aplicació de mesures dures





Mantenir la línia de costa mitjançant l’aplicació de mesures dures

Control i seguiment de les prognosi realitzades (3)

Mesures per a l'obtenció i gestió de dades, i elaboració d'estudis Control i seguiment de les prognosi realitzades (3)

Mesures per a l'obtenció i gestió de dades, i elaboració d'estudis Control i seguiment de les prognosi realitzades (3)




Redefinició gestionada de la línia de costa



Mesures de compensació d’hàbitats naturals


No intervenir, és a dir, acceptar a nivell territorial l’ascensdel nivell del mar i la pèrdua dels terrenys costaners

No intervenir, és a dir, acceptar a nivell territorial l’ascensdel nivell del mar i la pèrdua dels terrenys costaners

No intervenir, és a dir, acceptar a nivell territorial l’ascensdel nivell del mar i la pèrdua dels terrenys costaners (6)


i reallotjament

Mesures de lluita contra els efectes de la pujada del nivell del mar mitjançant la formació

de sistemes dunars.

Mesures de lluita contra els efectes de la pujada del nivell del mar mitjançant la formació

de sistemes dunars.

ID 5

MG 2

MG 3

MG 4

DE 13

IS 1

IS 2

ID GC 3

MG 3

MG 4

DE 13

MG 1

ID GC 1

ID GC 2

MG 4

DE 13

MG 1

MG 2

ID GC 1

MG 4

DE 13

IS 1

IS 2

MG 1

ID GC 3

ID GC 2

MG 2

PresentaciónIntroducción

títol del capítolsubtítol del capítolPrioritat

2050 2100 Eficiència de la mesura Dificultat Cost econòmic Impactes ambientals

adicionals

Valoració

Mitjana

Baixa (1)

Mitjana (1)

Alta

Alta

Alta

Alta

Alta

Alta

Mitjana

Baixa (1)

Mitjà (1)

Mitjà

Alta

Baixa-Mitjana

Baixa-Mitjana

Alta

Alta

Alta

Alta

Alta

Alta

Mitjana

Mitjana-Baixa

Mitjana-Baixa

Baixa (5)

Baixa

Alta

Mitjana

Mitjana

Baixa (6)

Baixa

Mitjana (6)

Alta (6)

Alta

Alta

Baixa

Mitjana-Baixa

Indet. (5)

Mitjana-Baixa

Mitjana

Baixa (5)

Baixa

Alta

Mitjana Mitjana

Alta

Baixa

Indet. (5)

Mitjana

Mitjana

Mitjana-Alta (1)

Alta

Alta

Mitjana-Alta (1) Alta

Alta

Alta

Alta

Alta

Alta (4) Mitjana

Alta

Baixa-Nul.la

Alta

Alta

Mitjana

Alta

Mitjana-Baixa

Baixa Baix-Mitjà

Mitjana Mitjana Alta

Alta (4) Mitjana

Alta

Baixa-Nul.la

Alta

Alta

Mitjana

Alta

Mitjana-Baixa

Baixa

Mitjà-Baix

Baix

Alta Alta Baixa

Alta

Alta

Baixa

Mitjana Mitjà-Indet. (2)

Baix

Baix-Mitjà

Nuls

Nuls

Nuls

Indet.

Indet.

Alt Indet.

Alt-Mitjà

Mitjà Positius

Baixos-Nuls

Baixa Baix-Mitjà

Mitjà-Baix Nuls

Alt Indet.

Indet.

Indet.

Alt-Mitjà

Mitjà

Baixos-Nuls

Positius

Alta

Baixa-Indeterminada

Baixa-Mitjana

Baixa

Mitjana-Baixa

Mitjana-Baixa

Baixa

Baixa

Baixa

Baixa

Mitjana

Alta

Baixa-Indeterminada Alta

Alt

Mitjà-Alt Baixos

Alts

Baix

Baix

Mitjà-Indet. (2) Indet.

Indet.

Indet.

Mitjà-Baix

Mitjà-Baix

Baixa

Mitjà

Baix-Mitjà

Baix-Mitjà

Baix-Mitjà

Mitjà (2)

Alts

Baixos

Nuls-Baixos

Baixa Baix Nuls

Nuls

Nuls

Nuls

Nuls



Mesures

Mesures d'intervenció directa: varisErms de

La Tancada-La Tancada

Barra del Trabucador

Puntade la Banya

Fangar

Port Ampolla-Nucli Ampolla.

Port Sant Carles

Interiordel Deltaa la Badia del Fangar


Mesures d'intervenció directa




Alt 1

Alt 1

Alt 1.1

Alt 3

Alt 1.2

Alt 2

Alt 2

Alt 2

Alt 3


Reavaluació de la funcionalitat de les infraestructures costaneres

Mesures de lluita contra els efectes de la pujada del nivell del mar mitjançant la formació de sistemes dunars

Mesures de lluita contra els efectes de la pujada del nivell del mar mitjançant la formació de sistemes dunars.

Incorporació de criteris constructius i d’avaluació tècnica queconsiderin els potencials efectes derivats del canvi climàtic

Adaptar el planejament urbanístic a les zones de risc pel canvi climàtic definides al Delta de l'Ebre


i reallotjament






Mesures de gestió, planificació i normativa










Reavaluació de la funcionalitat de les infraestructures costaneres.En cas necessari, càlculs hidràulics de la capacitat del canals

i redisseny de les estacions de bombament i comportes basculants. Concretament, com mes urgents, les de la bassa

de les Olles, i la de El Port de l'Illa



Mesures complementaries: construcció de motes de protecció

Actuacions per mantenir la línia de costa amb actuacions dures

Actuacions per mantenir la línia de costa amb actuacions toves

No intervenir, és a dir, acceptar a nivell territorial l’ascens del nivell del mar

No intervenir, és a dir, acceptar a nivell territorial l’ascens delnivell del mar i la pèrdua dels terrenys costaners

No intervenir, és a dir, acceptar a nivell territorial l’ascens del nivell del mar i la pèrdua dels terrenys costaners

No intervenir, és a dir, acceptar a nivell territorial l’ascens delnivell del mar i la pèrdua dels terrenys costaners

DE 13

MG 3

DE 13

DE 13

IDE 5

IDE 5

MG 1

MG 1

MG 4

MG 2

ID GC 3

ID GC 2

DE 13

MG 1

MG 2

ID GC 2

ID GC 1

DE 14

GPN 7

GPN 5

DE 13

MG 3

MG 4

MG 1

ID GC 1

ID GC 2

ID GC 4

DE 14

PresentaciónIntroducción



adicionals

Valoració

Alta

Baixa

Alta

Mitjana

Alta

Alta

Alta

Baixa

Mitjana-Baixa

Baix

Mitjà-Baix

Baixa

Baix Nul

Nuls

Mitjana Mitjana Alta NulBaixa Indet.

Mitjá Mitjana Alta NulBaixa Indet.

Mitjana Mitjana Alta NulBaixa Indet.

Baixa Indet. Indet. AltAlta Indet.

Baixa Baixa Alta Baix-MitjàIndet. Nuls-Positius

Nuls

Alta Alta Alta Mitjana-Baixa Mitjà-Baix Nuls

Alta Alta Alta Mitjana Mitjà-Indet.(2) Indet.

Alta Alta Alta Mitjana-Baixa Mitjà-Baix Nuls

Alta Alta Alta Mitjana-Alta Mitjà-Alt Nuls

Alta Alta Alta Baixa Baix Nuls



Alta Alta Alta Mitjana-Alta Alt Indet.

Baixa (5) Indet. (5) Alta Mitjana Mitjà Positius

Alta (7) Alta (7) Alta Alta Mitjà Baixos-Mitjans

Mitjana Alta Alta Alt Alts

Baixa Mitjana Alta Mitjana Mitjà Positius

Alta Alta Alta Alt Mitjans-Alts

Alta Alta Alta Alta Alt Indet.

Alta Alta Baixa Mitjà Nul

Alta

Alta

Mitjana Alta Baixa Baix-Mitjà Indet.Mitjana

Mitjana Alta Baixa Baix-Mitjà Indet.Mitjana

Indet. (5) Alta Mitjana Mitjà PositiusBaixa (5)

Indet. (5) Alta Mitjana Mitjà PositiusBaixa (5)

Alta Alta Mitjana-Baixa Mitjà-Baix Nul



Mesures

Mesures d’intervenció directa (b)

Mesures d’intervenció directa (c)

Mesures d’intervenció directa (d)

Interior del Delta a la Badiadels Alfacs

Badies, Llacunes i

zones humides

GeneralDelta

de l’Ebre

Mesures per a l’obtenció i gestió de dades, i elaboració d’estudis


Mesures de gestió, planificació i normativa


Mesures d'intervenció directa (a): abandonament àrees urbanes

Alt 1.1

Alt 1.2

Alt 3

Alt 2


i reallotjament

Mesures de lluita contra els efectes de la pujada del nivell del mar mitjançant la formació de sistemes dunars.

Mesures complementaries: construcció de motes de protecció

Actuacions per mantenir la línia de costa amb actuacions dures

Actuacions per mantenir la línia de costa amb actuacions toves

Control i seguiment de les prognosi realitzades



Reavaluació de la funcionalitat de les infraestructures costaneres. En cas necessari, càlculs hidràulics de la capacitat del canals i redisseny de les estacions

de bombament i comportes basculants

DE 14

DE 13

IS 1

IS 2

ID GC 3

MG 3

MG 4

MG 1

ID GC 3.1

ID GC 1

ID GC 2

GPN 1

GPN 2

GPN 3

GPN 4

GPN 5

GPN 6

GPN 7

GPN 8.1

GPN 8.2

GPN 9

ID GC 4

DE 8

IDE 6


Control i monitorització de les llacunes, badies i zones humides

Instal·lació de filtres verds i regulació dels efluents que s’aboquen a llacunes i badies

Creació d’una figura d’observació i de seguiment dels efectes del canvi climàtic al Delta de l’Ebre

Adequació del Domini Pùblic Marítimo-Terrestre (DPMT) a les previsions de risc d’augment del nivell del mar

Adaptació del planejament urbanístic a les zones de risc pel canvi climàtic definides al Delta de l’Ebre

Establiment de sistemes de control de la qualitat ambiental

Adaptar i redefinir els límits de les figures protegides al Delta de l’Ebre

Incorporació de criteris constructius i d’avaluació tècnicaque considerin els potencials efectes derivats

del canvi climàtic

Control sanitari: establiment de sistemes de control i prevenció sanitari front la possible aparició quadres clínics

i infermetats vinculades al canvi climàtic

Control sanitari: establiment de sistemes de control i prevenció per tal de preveure possibles plagues i infermetats que afectin a la productivitat agrícola,

piscícola i marisquera

Adaptació dels plans territorial i sectorial als potencials efectes derivats del canvi climàtic al Delta de l’Ebre

Elaboració d’un Pla Director de les mesures d’Adaptació i Prevenció al canvi climàtic al Delta de l’Ebre





adicionals

Valoració

Alta Alta Alta Alta Alta Indet.

Alta Alta Alta Mitjana Mitjà-Indet. (2) Indet.



Alta Alta Alta Mitjana-Alta Alt Indet.

Alta Alta Alta Baixa Baix Nuls-Positius

Alta Alta Alta Baixa-Mitjana Baix Nuls-Positius



Alta Alta Alta Baixa-Mitjana Baix Nuls

Alta Alta Alta Mitjana Mitjà Nuls

Alta Alta Alta Mitjana Medio Nuls


Baixa Mitjana Alta Mitjana Mitjà Positius

Alta (2) Alta Alta Mitjà Baixos-Mitjans

Alta Alta Baixa-Mitjana Baix-Mitjà Nuls

Alta Alta Baixa Baix Nuls

Mitjana Mitjana Alta Baixa Baix Nuls

Mitjana Mitjana Alta Mitjana Mitjà Positius

Complementària Complementària Indet. Baixa-Mitjana Mitjà Positius

Complementària Complementària Mitjà Baixa Medio Nuls

Mitjana Alta Alta Alt Alts

Alta Alta Alta Alt Mitjans-Alts

Alta Alta



Mesures

GeneralDelta

de l’Ebre


Mesures per a la informació i sensibilització ciutadana

Mesures d’intervenció directa: actuació sobre problemàtiques

ambientals i impactes actualment existents

Mesures d’intervenció directa: mesures pròpies d'adaptació

als efectes potencials del canvi climàtic

Creació i manteniment d’una base de dades integrada i centralitzada per a la gestió de la costa

del Delta de l’Ebre

Elaboració d’una batimetria i cartografia detallada de la costa del Delta de l’Ebre

Seguiment de detall de la subsidència de la plana deltaica

Seguiment de l’estat i posició de la falca salina

Desenvolupament de programes científico-tècnics aplicats a la prognosi

Seguiment de les poblacions d’espècies protegides, endèmiques, rares o vulnerables

presents al Delta de l’Ebre

Conservació del patrimoni genètic al Delta de l’Ebre

Seguiment del grau d’incidència del canvi climàtic sobre les expectatives

dels diferents sectors productius

Estudis sobre la utilització de varietats d’arròs amb menors requeriments hídrics

Aplicació de sistemes de optimització de recursos hidrològics

Control poblacions de paràsits i altres vectors potencials d’enfermetats i plagues que puguin

apareixer com a conseqüència del canvi en les variables climàtiques

Control i seguiment de les prognosi realitzades

Reavaluació de la funcionalitat de les infraestructures costaneres

Valoració dels reservoris de sorra

Desenvolupament de programes d’informació i sensibilització ciutadana


Línies de mesures per solucionar la problemàtica de mancad’acreció vertical de la plana deltaica: aprofitament

dels sediments dels embassaments

Línies de mesures per solucionar la problemàtica de mancad’acreció vertical de la plana deltaica: Augmentar

la quantitat de zones humides, perquè generen sedimentsorgànics i afavoreixen la producció de torba

Línies de mesures per solucionar la problemàtica de manca d’acreció vertical de la plana deltaica: Aprofitament dels llims presents en el fons de les badies per a reomplir

les zones més baixes de la plana deltaica

Línies de mesures per solucionar la problemàtica de la falca salina


Mesures encaminades al manteniment d’un cabal mínim al riu Ebre

Garantir el lliure moviment de la sorra

DE 1

DE 2

DE 3

DE 4

DE 5

DE 6

DE 7

DE 9

DE 10

DE 11

DE 12

DE 13

DE 14

DE 15

IS 1

IS 2

IDE 1

IDE 2

IDE 3

IDE 4

IDE 5

ID GC 6



adicionals

Valoració


Mitjana Mitjà Alta Mitjana Mitjà Nuls



Complementari Complementari Mitjà Mitjana Mitjà Positius

Complementari Complementari Mitjana Alta Alt Mitjans-Alts

Complementari Complementari Mitjana Mitjana Mitjà-Alt Positius

Complementari Complementari Mitjana Alta Alt Mitjos-Alts

Complementari Complementari Mitjana Mitjà Mig Indet.






Alta Alta Alta Baixa Baix Positius

Alta

Mitjana Mitjà Mitjana-Alt Alta Alt Positius




Alta Alta Baixa Baix Nuls

Alta Alta Mitjana Mitjà Nuls


Depèn de la mesura

Notes:

(1) Aquesta tipologia d’actuació general fa referència al manteniment físic de la línia de la costa.

(2) En el cost econòmic, caldria preveurer també la possibilitat d’adquisició de terrenys.

(3) Tot i que es tracta d’una mesura general, es considera rellevant que se citi el seguiment específic en

aquest punt.

(4) L’eficàcia d’aquesta mesura depèn del lloc on es pot ubicar el sistema dunar. Això està relacionat amb

la reubicació del DPMT.

(5) Hi ha hàbitats i sistemes potencialment d’interès que poden desaparèixer com a conseqüència dels

efectes del canvi climàtic. En qualsevol cas, la mesura de compensació no es prioritària, ja que cal

estudiar l’evolució del Delta en la seva totalitat com a sistema.

(6) A la zona de la Platjola i Eucaliptus el problema no els ve del front litoral. Consegüentment, aquestes

zones es poden veure beneficiades indirectament per les mesures que s’apliquin a les zones de les

badies.

D’entre el seguit de mesures que s’han presentat anteriorment, en la figura següent es mostren les més

significatives:

100

Figura 8.2.1. Proposta de mesures d’adaptació i prevenció al canvi climàtic al Delta de l’Ebre.

LLEGENDABases per a una estratègia de prevenció

i adaptació al canvi climátic

Actuacions per a reduir el risc sobreles persones.

Manteniment de la línia de costa.

Reavaluació de la funcionalitat d’infraestructures hidràuliques.

Aplicació de sistemes d’optimització dels recursos hidrològics.

Adaptació dels sectors productiusal CC.

Arrossars

Salines

Marisqueig

Redefinir línia DPMT

Batimetria i topografia de detallControl i seguiment d’habitats naturalsCompensació d’hàbitats naturals

Zones urbanitzades

2100. 1 m

2100. 40 cm

2050. 15 cm

Inundable. Escenaris

Prioritat alta(escenari 2050)

Prioritat mitjà(escenari 2050)





Prioritat alta

Prioritat mitjà

Prioritat alta

Prioritat mitjà

Prioritat alta

Prioritat mitjà