treball de recerca - .treball de recerca: l’antifouling. efectes sobre esculls marins artificials

Download TREBALL DE RECERCA - .Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials

Post on 29-Aug-2019

224 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • TREBALL DE RECERCA

    L’ANTIFOULING.

    Efectes sobre esculls marins artificials.

    Escola Vedruna -

    Gràcia

    Tutor: Ricard Roig

    2n Batxillerat B

    Curs 2014-15

    -Mercè Domínguez Colominas-

  • Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 1

    Índex Pàg.

    1. Introducció 2

    2. Objectius – Hipòtesis 3

    3. Marc teòric 4

    3.1. Esculls artificials 4

    3.2. Successió ecològica 5

    3.3. Fouling 5

    3.4. Principals organismes d’incrustació 8

    3.5. Una mica d’història 12

    3.6. Antifouling 12

    3.7. Organització Marítima Internacional 16

    4. Metodologia 17

    4.1. Materials utilitzats 17

    4.2. Creació de l’escull 18

    4.3. Immersió de l’escull i controls 20

    4.4. Recollida de l’escull i preparació de les mostres 22

    4.5. Anàlisi de les mostres 23

    5. Resultats obtinguts 24

    5.1. Mostres lliures 24

    5.2. Mostres amb antifouling “A” 28

    5.3. Mostres amb antifouling “B” 31

    6. Conclusions 33

    7. Bibliografia 35

    8. Annex 36

    8.1. Imatges del procés ordenades cronològicament 36

    8.2. Seguiment 40

    8.3. Fitxes tècniques dels antifoulings 44

  • Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 2

    1.Introducció

    Abans de l’inici del Treball de Recerca i l’elecció del meu tema a estudiar, tenia

    ben clar que volia que estigués relacionat amb la biologia marina. Ja que més

    endavant m’agradaria dedicar-me a aquesta professió.

    Un altre aspecte que tenia clar sobre el meu futur treball, era que hi destaqués

    clarament la part més pràctica. Sense deixar de banda la recerca, és clar. Així

    doncs, a partir d’aquests fonaments, vaig anar pensant i buscant idees que

    s’adaptessin a aquets principis i sobretot, que em donessin la suficient motivació

    per dedicar-m’hi durant molts mesos.

    La biologia marina engloba un ventall de temes molt ampli i diversos entre ells, i

    potser el que se’m va fer més difícil va ser decidir-me per un d’aquests. Per fer-

    ho, vaig posar-me en contacte amb l’ICM de Barcelona, i explicant-los la meva

    situació, em van facilitar el contacte amb una treballadora del centre.

    Després de parlar amb ella i explicar-li les idees que tenia, vaig decidir enfocar el

    treball entorn a la colonització. Ja tenia la part més complicada assolida, però

    encara quedava aprofundir més i posar fil a l’agulla per iniciar-lo definitivament.

    Per fer aquest últim pas abans d’iniciar-lo, em van donar idees sobre possibles

    treballs de camp que podia realitzar per fer el meu treball i veure si amb els

    recursos dels quals disposava, el podria dur a terme.

    L’estudi de la colonització d’un escull marí, es podia dur a terme tenint en compte

    diferents factors. I depenent de quin triés, la manera d’enfocar el treball, de retruc,

    canviava considerablement.

    Finalment, vaig decidir-me per l’estudi de la colonització d’un escull marí amb

    antifouling.

    Vaig decantar-me per aquesta opció ja que em semblava un tema original,

    innovador, i que em generava moltíssima curiositat, fruit de la meva

    desconeixença envers el concepte.

    Així ha estat com després de seguir tot aquest procés, he optat per aquesta línia

    de treball que us presento a continuació.

    La meva recerca té com a principal finalitat estudiar l’eficàcia de les pintures

    antifowling, i la diferència (si n’hi ha) entre dos tipus diferents d’aquest. Per altra

    banda, també estudiaré com són les successions primàries en un escull artificial.

    Concretament en els primers estadis d’aquesta successió.

  • Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 3

    2.Objectius – Hipòtesis

    Els objectius que m’he proposat a l’hora de fer el treball són els següents:

    1. Analitzar l’eficàcia de la pintura antifouling sobre un escull artificial situat

    en el medi marí.

    2. Distingir l’efecte entre dos tipus d’antifouling amb característiques

    diferents.

    3. Detallar el tipus de colonització en un escull marí artificial durant un període

    acotat de temps.

    4. Comprovar la influència del fenomen de la llum en la colonització d’un

    substrat situat al medi marí.

    En funció dels objectius que m’he marcat, he establert les següents hipòtesis:

    1. Estaran molt més colonitzades les mostres lliures que no pas les mostres

    que porten antifouling.

    2. En comparació dels dos antifoulings, estaran més colonitzades les mostres

    amb l’antifouling més “ecològic” ja que l’altre antifouling, al ser més

    “sintètic” és més tòxic i farà que s’hi adhereixin menys microorganismes.

    3. Els microorganismes que colonitzin les mostres variaran en funció de les

    condicions ambientals relacionades amb la il·luminació. Les zones on no

    hi arribi la llum no s’hi trobaran algues, en canvi les zones on més hi arribi

    la llum dominarà la colonització d’algues clarament.

    4. Els microorganismes variaran en funció del tipus d’antifouling que hi hagi

    aplicat al substrat. N’hi ha que predominaran clarament a un d’ells i en

    canvi a l’altre tipus no n’hi haurà cap, ja que les característiques de cada

    un dels antifoulings són ben diferents i s’ha de veure reflectit en el tipus

    d’organisme inscrustant.

  • Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 4

    3.Marc teòric

    Per tal d’assolir els objectius que m’he plantejat en el treball i fer entenedora la

    meva recerca, prèviament, cal tenir clars els següents conceptes teòrics:

    3.1.Esculls artificials

    Els esculls artificials són estructures submergides de forma intencionada sobre el

    fons marí per imitar algunes característiques dels esculls naturals (esculls

    coral·lins), o simplement per obtenir un objectiu en concret. Depenent de la finalitat

    amb què es submergeixi l’escull, es dissenyarà una estructura o una altra, variant

    també el material del qual esta format en funció de l’objectiu que tinguem.

    Funcions

    Tenen com a funció principal regenerar ecosistemes submarins danyats, però han

    estat desenvolupats arreu del món amb objectius ben diversos com els següents:

    • Conservar la biodiversitat marina.

    • Proporcionar protecció a les espècies de la zona on es troba l’escull.

    • Reduir els impactes negatius sobre hàbitats naturals existents.

    • Evitar el pas d’embarcacions d’arrossegament per sobre de fons sensibles.

    • Restaurar hàbitats malmesos.

    • Proporcionar beneficis econòmics a les activitats subaquàtiques.

    • Investigació científica (per exemple, millorar els coneixements sobre els

    processos de colonització o successions).

    Des de la seva concepció s’han utilitzat diferents estructures com a esculls

    artificials. Es poden trobar des d’elements tant simples com poden ser roques,

    fusta, plàstic, cordes, (esculls amb materials naturals). Fins a elements més

    sofisticats, construïts amb fibra de vidre o formigó armat (esculls amb materials

    artificials). També s’han utilitzats com a esculls tot tipus de deixalles com ara

    cotxes , avions, tancs...

    Cada escull artificial dona lloc a una successió ecològica.

    Imatges 1 i 2. Esculls artificials al Garraf.

  • Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 5

    3.2.Successió ecològica

    La successió ecològica és un conjunt de canvis seqüencials, no cíclics, de durada

    variable, que poden produir grans canvis en les característiques d’un ecosistema

    original. Aquest procés, condueix a un augment progressiu de la complexitat de

    l’ecosistema fins arribar a ecosistemes més madurs.

    Un exemple és la colonització per una gran multitud d’organismes de qualsevol

    objecte que queda submergit en el mar.

    S'anomena clímax a l'ecosistema que es forma al final de la successió. És la

    comunitat equilibrada i estable que marca la fi d’aquesta. Rarament, s'arriba a la

    comunitat clímax, perquè hi ha moltes causes de retrocés en el procés de la

    cadena ecològica com per exemple incendis, canvis climàtics, inundacions,

    sequeres... i, a major escala, glaciacions, volcans, deriva de les plaques....

    Els ecosistemes poden sofrir un procés invers a la successió per causes naturals

    o bé per causes provocades per l’home. Aquest procés de rejoveniment o involució

    d’un ecosistema, és conegut amb el nom de regressió. Mentre que la regressió és

    un canvi sobtat, la regeneració (successió ecològica), és un procés lent la qual

    segueix una evolució molt similar en els diferents ecosistemes.

    Hi ha d