Pili Turon, GironaLa simulació d’empreses és unelement més de la pràctica edu-cativa a l’IES-SEP Montilivi desde fa deu anys, quan el Depar-tament Administratiu d’aquestcentre va posar en marxa el pro-jecte que ara realitzen els estu-diants del cicle de grau mitjà deGestió administrativa –amb unaempresa anomenada TerrissesSLS– i els del cicle superiord’Administració i Finances–aquests amb Viverd SLS.

La Simulació d’empresesamb finalitats educatives (Se-fed) és un projecte pedagògicque permet introduir situacionsreals a l’aula, acostar l’alumnatal funcionament d’una oficinaadministrativa, a l’ambient la-boral d’una empresa i a la reso-lució de situacions pràctiques,fomentant capacitats com la ini-ciativa, l’autonomia, l’organitza-ció i la responsabilitat en el tre-ball.

Per fer-ho, l’institut disposad’un espai específic on s’ha re-creat una oficina: hi ha lloc pera la recepció, arxivadors, taulesi ordinadors per a cada lloc detreball, impressores, conne-xions amb altres empreses si-mulades –a l’Estat espanyol n’hiha més de 300– mitjançant In-ternet, telèfon i fax, material d’o-ficina o documentació submi-nistrada per la Central de Simu-lació i també la pròpia de les em-preses, que han dissenyat elsalumnes.

Els responsables docents del’IES-SEP Montilivi van explicarque els inicis del projecte vanser durs perquè, a part de la fei-na que va comportar, va canviartant la metodologia utilitzada al’hora de fer les classes com elprocés d’aprenentatge delsalumnes. Pel que fa a la part méstangible de la iniciativa, l’insti-tut va dedicar molts esforços amuntar la infraestructura bàsi-ca de les empreses simulades, aconèixer el producte, dissenyarel catàleg, escollir i aplicar elprogramari informàtic i elabo-

rar els documents. Després d’a-quests primers 10 anys, des delcentre fan una valoració positi-va del procés i el resultat.

Les dues empreses simula-des del Montilivi, Terrisses SLS

i Viverd SLS, van estar presentsa la vuitena edició de la Firad’empreses simulades, que esva celebrar a Barcelona els dies2, 3 i 4 d’abril. La finalitat d’a-quest certamen és que els estu-

diants tinguin l’oportunitat denegociar i pactar operacions decompra i de venda amb altres or-ganitzacions similars, muntantestands on promocionaven elsseus productes.

Estudiants del Montilivi s’introdueixen al mónde la gestió a través d’empreses simulades

Dimarts, 6 de maig de 2008 � Diari de Girona

L’aula Educació manté el Batxillerat nocturnEl conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha assegurat que elBatxillerat nocturn es mantindrà tot i que desapareixerà d’algunscentres on ara s’ofereix. D’aquesta manera, el Departament hacanviat la decisió de suprimir totalment les classes presencialsd’aquests ensenyaments.

Pàgina 3

Horari del mes de maig:de dilluns a dissabte, de 16,30 a 20.30 h

www.patam.com

L’institut utilitza el mètode des de fa deu anys en cicles de Gestió administrativa i d’Administració i Finances

La terrissa i els vivers de plantes sónels dos àmbits d’actuació de lesdues empreses simulades que fun-cionen a l’IES-SEP Montilivi, el pri-mer al cicle de grau mitjà de Gestióadministrativa i el segon al cicle degrau superior d’Administració i Fi-nances; en tots dos casos, les em-preses porten les sigles correspo-nents a Societat Limitada Simulada(SLS).

Terrisses SLS, que es desenvo-lupa com a crèdit de síntesi, es de-dica a la comercialització de terris-sa provinent del municipi de Quart.Cada curs, aquesta companyia ini-

cia la seva activitat al gener, amb vuithores setmanals de connexió a laxarxa d’empreses simulades i un tre-ball que s’allarga set setmanes, du-rant les quals els alumnes van can-viant de departament de treball pertal d’adquirir una visió global del pro-jecte; però abans d’arribar a aques-ta fase, durant el primer trimestre decurs, els estudiants han treballat aclasse diferents conceptes i proce-diments necessaris perquè es pu-guin incorporar a la simulació.

L’altra empresa present a l’insti-tut gironí, Viverd SLS, és un viver de-dicat a la comercialització de plan-

tes i de fonts feng-shui. En aquestcas, la simulació comença a princi-pi de curs, de manera que l’alumnatde segon curs del cicle d’Adminis-tració i Finances gestiona i adminis-tra l’empresa durant el primer tri-mestre; mentre que a partir del se-gon, aquests nois i noies passen afer les tasques d’auditoria i asseso-ria, mentre que l’alumnat de primern’assumeix la gestió. En aquest cas,els estudiants treballen a Viverdunes set hores setmanals durant untrimestre, quan fan el primer curs, isis durant dos trimestres, a segoncurs.

Els negocis de la terrissa i dels vivers de plantes

PROMOCIÓ. L’estand dels alumnes de l’IES Montilivi a l’última edició de la Fira d’empreses simulades de Barcelona. IES-SEP MONTILIVI

DdeG, GironaEl Departament d’Educacióha confirmat que la sisenahora s’ampliarà a tots els cen-tres públics de Primària quetenen oferta completa –és adir, almenys amb una aula pera cada curs–, tal com ja haviaavançat el conseller fa uns me-sos. També d’acord amb elque havia manifestat la Con-selleria, les escoles ruralscontinuaran sense l’ampliacióhorària.

Des d’Educació van infor-mar que el Departament hainvertit 110 milions d’eurosper aplicar la sisena hora du-rant els dos últims cursos,amb els quals s'han contrac-tat 4.250 mestres més.

L’ampliació d’aquesta me-sura inclou 119 centres quefins ara impartien cinc horesdiàries i que a partir del pro-per curs n’oferiran una més.D’aquests, 110 pertanyen a lo-calitats de menys de 5.000 ha-bitants i 9 són centres de mu-nicipis més grans que encarano havien implantat aquestahora suplementària. Els alum-nes de Primària que s’escola-ritzen en les 119 escoles són19.920 d’entre 6 i 12 anys,5.328 dels quals estudien en30 centres de les comarquesgironines.

El Departament estudiarà peticionsPel que fa a les zones d’es-

colarització rural, el Departa-ment d’Educació va informarque aquestes escoles podransol·licitar la implantació de lasisena hora tot i no entrar enla planificació per al propercurs.

En aquests casos, el De-partament d’Educació, junta-ment amb els responsablesdel centre, estudiaran la con-veniència d’implantar-la per acada cas concret, igual ques’ha fet amb els centres queen anys anteriors han volgutavançar la implantació d’a-questa mesura.

Educació confirmaque la sisena horas’ampliarà a tota laPrimària menys ales escoles rurals

P.T.V., BlanesUns 300 estudiants de tretze ins-tituts participaran entre demà idivendres a la quinzena edició dela Mostra de teatre de l’ensen-yament públic secundari de lescomarques de Girona, que orga-nitza un grup de professors. Lesrepresentacions es faran entredimecres el matí i divendres a latarda, i es tancarà l’activitat ambl’entrega de premis.

El Seminari del professoratde Teatre de les comarques gi-ronines organitza aquesta ini-ciativa, que aquest any comptaamb la participació dels IES Cas-tell d’Estela, d’Amer; de la Bis-bal d’Empordà; Sa Palomera i Se-

rrallarga, de Blanes; de SantaColoma de Farners; de Torroe-lla de Montgrí; Salvador Espriui Vallvera, de Salt; Anton Bus-quets, de Sant Hilari Sacalm; CapNorfeu, de Roses; i de Tossa deMar. A aquests s’hi afegeix uncentre de fora de les comarquesgironines, l’institut FredericaMontseny de Burjassot –al País

Valencià. Alumnes d’aquests centres

educatius representaran al Tea-tre Municipal de Blanes lesobres que han estat assajant desde principis d’aquest curs 2007-2008.

Les seves actuacions –que co-mençaran amb Llet, de l’IES Serrallarga– es completaranamb altres espectacles com l’o-bra Mentida! de la companyia LaTroca –dimecres al migdia– i lacoreografia Presència, que elgrup Escletxa de l’Escola deDansa Esclat de Blanes oferiràdivendres a la tarda per tancar elcertamen.

Aquesta XV Mostra de teatres’inaugurarà de manera oficialdemà a tres quarts d’una delmigdia, amb la presència de re-presentants dels serveis territo-rials d’Educació i de l’Ajunta-ment de Blanes.

Totes dues administracionscol·laboren en la realització d’a-questa iniciativa, igual que la Di-putació de Girona, els consellscomarcals del Gironès, la Ga-rrotxa, el Baix Empordà, l’AltEmpordà i la Selva; a més de Cai-xa de Girona, l’Esbart JoaquimRuyra de Blanes, el Teatre parroquial Esbarjo de Blanes, elTeatre Municipal de Girona, elTeatre de Salt, la sala La Planetade Girona i el Teatre el Jardí deFigueres.

2 L’aula SUPLEMENT D’ENSENYAMENT� Diari de GironaDimarts, 6 de maig de 2008

La XV Mostra de teatre de secundàriamobilitza 300 alumnes de 13 institutsEl certamen organitzat pel professorat es farà entre demà i divendres a Blanes

P.T.V., Sant Martí VellL’escola de Bordils continua laseva experiència en la terceraedició dels tallers Cinema encurs, per a la que fa pocs diesva enregistrar la seva pel·lícu-la final a Sant Martí Vell.

Així, un grup d’alumnes desisè curs de Primària del CEIPBordils va passar dimarts i di-mecres al matí en aquest pobleper gravar la seva producció. Elcap de setmana vinent farà elmateix l’altre centre gironí queparticipa en la iniciativa, l’ins-titut d’educació SecundàriaCastell d’Estela d’Amer, que hiparticipa amb una classe de pri-mer de Batxillerat.

Els estudiants fa temps quetreballen en el projecte, que esmaterialitzarà en un curtme-tratge d’entre 6 i 10 minuts. Elseu resultat mostrarà el treballprevi fet en la segona part d’a-quests tallers, dedicada al guió,el rodatge i el muntatge.

El procés va començar ambla creació dels personatges i lahistòria que volien explicar,protagonitzada per tres amicsque es perden quan van en bi-cicleta i arriben a un poble queno coneixen. Allà troben diver-ses persones que no els diuenres i, ja de tornada a Bordils,queden intrigats pel misteri delpoble que la gent no diu res ono té memòria. Cinema en cursés una iniciativa d’A Bao A Quamb el suport de la Generalitat.

L’escola de Bordils grava el curtmetratgefinal dels tercers tallers Cinema en curs

P.T.V., RipollL’institut d’educació secundà-ria Abat Oliba, de Ripoll ha es-tat l’únic de Girona i un delsvuit centres de Catalunya quela Universitat de Barcelona(UB) ha seleccionat per fer unestudi en centres educatius dereferència pel que fa a l’apre-nentatge de l’anglès.

Durant tres anys, el Depar-tament de Filologia Anglesa dela UB ha fet un seguiment delsresultats de les proves d’an-glès a la selectivitat a 145 cen-tres de Catalunya. Aquest tre-ball ha permès situar l’IESAbat Oliba entre el 7% d’esco-les amb millors notes d’anglèsa les proves d’accés a la uni-versitat, tant pel que fa a l’exa-men global com als apartats delistening i reading.

Segons va informar l’institutde Ripoll, l’estudi de la Unive-ristat de Barcelona consisteixen la realització de diverses en-trevistes a professors i alum-nes, la realització d’una provad’anglès estàndar a tots elsalumnes de segon curs de Bat-xillerat i l’assistència a classed’un integrant del Departa-ment de Filologia Anglesa dela UB –que ja ha visitat l’AbatOliba tres vegades.

L’objectiu d’aquestes pro-ves ha estat identificar els fac-tors responsables del bon ren-diment de l’alumnat de l’insti-tut d’educació secundària AbatOliba, que –segons van assen-yalar des del centre– han estattant el grau d’exigència en eltreball i els resultats dels alum-nes com la bona coordinacióentre els diferents professorsdel seminari.

Visita d’estudiants madrilenysEn un altre ordre de temes,

dos professors i catorze alum-nes de l’institut de secundàriaAna Maria Matute, de Melillade San Antonio –Madrid–, vanpassar tres dies a la capital delRipollès.

Des de feia temps, aquestgrup de quart curs d’ESO man-tenia contacte per Internetamb l’IES Abat Oliba i la sevavisita es va emmarcar en elProjecte MEC d’Agrupació deCentres de Robòtica.

El seu objectiu fonamentalés la formació dels equips in-tercentres que el proper 23 demaig participaran en el con-curs educatiu Robocampeo-nes, que se celebrarà a la Uni-versitat Rey Juan Carlos deMadrid.

L’Abat Oliba és entre el 7%de centres amb millor notad’anglès a la selectivitatLa Universitat de Barcelona tria l’IES de Ripoll com a centre de referència en l’aprenentatge de l’idioma

L’institut Castell d’Estela d’Amer enregistrarà la seva pel·lícula el cap de setmana

L’ÚLTIMA EDICIÓ. La platea del teatre de Blanes amb espectadors, el 2007.DDEG

L’escola El Morrot, d’Olot, ha acostatels seus alumnes a la cultura xinesadintre d’una activitat anomenada«tres dies diferents» mitjançant l’or-ganització de tallers.

El Morrot d’Olots’acosta a la

cultura xinesa

DDEG

El CEIP Vila-roja, de Girona, ha cre-at un parc zoològic al seu pati dins elrecinte escolar. Ajudats pels seus pa-res, els escolars van dedicar la set-mana cultural als animals.

El CEIP Vila-rojacrea el seu

propi zoològic

DDEG

RODATGE. Un noi abaixa la claqueta i els seus companys van a gravar. MARC MARTÍ

�

La iniciativa estàoberta als centrespúblics d’ensenyamentsecundari de Girona

DdeG, GironaAlumnes dels IES Sa Palomera,de Blanes, i Cendrassos, de Fi-gueres, han participat en unprojecte educatiu d’àmbit cata-là per elaborar un projecte dellei sobre el Lleure de la joven-tut. Aquesta llei es va aprovarahir en un ple simulat al Parla-ment de Catalunya, en el qualvan participar representants devint instituts d’arreu de Cata-lunya. Els joves

La d’ahir va ser la setena ses-sió d’aquest tipus que es realit-za dintre del projecte educatiu«Fem una llei» impulsat pel Par-lamdent, presidida per ErnestBenach i durant la qual van in-tervenir els diputats Maria As-sumpció Laïlla (CiU), Flora Vi-lalta (PSC-CpC), Miquel Carri-llo (ERC), Belén Pajares (PPC),Lluís Postigo (ICV-EUiA) i An-tonio Robles (Grup Mixt).

Durant el ple, que va duraruna hora i van seguir uns 500 jo-ves des de diferents espais de la

cambra, van intervenir 20 alum-nes en representació dels cen-tres participants, que durant elsúltims mesos han treballat eltext del projecte a l’escola.

En les seves intervencions,van reclamar que se’ls escolti ivan considerar el text com «unallei que busca i reclama la nos-tra autonomia» o una «apostaper la participació social dels jo-ves». Els joves van reclamar«més regulació i col·laboració deles administracions públiquesque permeti posar en marxa me-canismes que ajudin a organit-zar el temps lliure i evitin caureen el consumisme o en activitatsinsanes», assegurant que volenun «oci sa i no consumista».

Envia un SMS al:

Tots els mesos tindrem 15 targetesBP ultimate* carregades amb 200 euroscadascuna i 3 GPS BLAUPUNKTLucca 3.5 Edition*.

(*) Participen tots els lectors dels diaris d’Editorial Prensa Ibérica.

Truca i segueix les instruccions al:

905 411 862amb el missatge COCHE DGI seguitdel codi del cotxe que triïs.Exemple: COCHE DGI CÓDIGO 1

NOMINACIÓCOTXE DE L’ANY

FORD HONDA SUZUKI

3SUPLEMENT D’ENSENYAMENT L’aula Diari de Girona � Dimarts, 6 de maig de 2008

P.T.V., GironaEl conseller d’Educació, ErnestMaragall, va assegurar ahir quela presència de l’ensenyamentdel Batxillerat nocturn «està ga-rantida al territori», però va ad-metre que aquesta oferta des-apareixerà d’alguns centres onara s’ofereixen.

Ernest Maragall va afegirque cal decidir en quins llocs «tésentit mantenir el Batxilleratnocturn físic» i va assegurar queen cap cas «no hi haurà empit-jorament del servei sinó al re-vés». El conseller va fer aques-tes consideracions ahir al matí,després que la decisió d’anul·larles classes presencials de Batxillerat nocturn obtingués elrebuig de professorat i estu-diants; de fet, alguns sindicats jahan convocat una concentracióde protesta per a avui mateix da-vant el Palau de la Generalitat aBarcelona.

El conseller d’Educació va feraquestes declaracions durantuna entrevista al programa Elmatí de Catalunya Ràdio, en laqual també va assenyalar quel’oferta per cursar aquests estu-dis serà més diversa: «Batxille-rat més flexible en el diürn; nopresencial apoderat, amb pre-sència al territori de suport real,de tutoria i acompanyament do-cent i, per tant, amb contacte en-

tre alumnes i professors garantit;i d’altra banda, una xarxa de cen-tres que, si més no, de moment se-guirien amb l’oferta tradicionalperò també millorada».

D’aquesta manera, Educacióha canviat la seva decisió iniciald’anul·lar el Batxillerat nocturntal com existeix ara i apostar perl’ensenyament a distància. Tanbon punt ho va anunciar, es vanfer sentir nombroses veus encontra d’aquesta pretensió delDepartament.

D’altra banda, en contra delque s’ha dit des del govern es-panyol, Ernest Maragall va de-fensar que les comunitats autò-nomes que tenen transferidescompetències com Salut o Edu-cació haurien de percebre mésdel 50% dels recursos públics del’Estat espanyol.

Sobre aquesta qüestió, elconseller va manifestar que«algú del govern central deia: “Ésque el govern central no pot bai-xar del 50% dels recursos pú-blics”. Algú em pot explicar perquè no pot baixar del 50% si lesseves competències no represen-ten, pel seu cost i pel seu contin-gut, més enllà del 30 o del 35?»;i va afegir que «el que haurien defer, efectivament, és repartir elsrecursos de tothom en funció deles obligacions i de les càrreguesque cadascú ha assumit».

Educació diu ara que mantindrà el Batxilleratnocturn però que l’eliminarà d’alguns institutsEl conseller Ernest Maragall assegura que la presència d’aquest tipus d’ensenyament «està garantida al territori»

DdeG, GironaDivuit centres que impartei-xen cicles formatius d’hoste-leria a Catalunya participarandemà a Girona en el V Con-curs de joves cuiners i cam-brers, que organitza el De-partament d’Educació. Entreells hi haurà l’Escola d’Hosta-leria i Turisme de Girona–que acollirà el certamen–,l’IES Abat Oliba de Ripoll i elBaix Empordà de Palafrugell.

La inauguració anirà a càrrec del subdirector de Pla-nificació i Organització de laFormació Professional, JoanLluís Espinós, i de l’alcaldes-sa de Girona, Anna Pagans;mentre que el director gene-ral d’Ensenyaments Profes-sionals, Artístics i Especialit-zats, Josep Francí, clourà elcertamen –que es desenvolu-parà entre les 11 del matí i les7 de la tarda.

Al llarg del concurs, els di-vuit equips hauran d’elaborardos plats extrets del recepta-ri tradicional català amb els in-gredients que proporcional’organització; abans, haurandit quins cinc ingredients vo-len afegir a la recepta bàsica,que també se’ls facilitarà.

Als participants en l’apar-tat de cambrers, que haurande muntar la taula i escollir elvi d’acord amb els plats que esserviran, també se’ls donaràel material necessari. Els con-cursants hauran de descriureel vi i explicar per què consi-deren que és el més adient.

El jurat està format pel di-rector del Centre de divulga-ció de l’alimentació i la cièn-cia, Toni Massanes; la cuine-ra Ada Parellada; el cap de cui-na i propietari del Motel Em-pordà de Figueres, Jaume Subirós; el cap de cuina delrestaurant Els Tinars de Lla-gostera, Marc Gascons; el cui-ner i assessor gastronòmicPep Nogué; Toni Falgueres,del celler de Gelida; el presi-dent de l’Associació Catalanade Somelliers, Jordi Bort;l’excoordinador d’Unió de Pa-gesos, Pep Riera; el gastrò-nom Vicenç Andreu Sancho;el gerent de l’Associació ho-telera de la Costa Brava cen-tre, Martí Sabrià; el periodis-ta gastronòmic Salvador Gar-cia; i el director de DescobrirCuina, Josep Sucarrats.

Girona acull elV Concurs de jovescuiners i cambrersdels institutsd’hostaleria

ERNEST MARAGALL. El conseller durant una entrevista feta ahir al matí.CATALUNYA RÀDIO

Els sindicats representants del pro-fessorat Ustec·STEs, Aspepc·SPS iCGT van anunciar a finals de la set-mana passada que avui comença-ran un seguit de protestes contra ladesaparició del Batxillerat nocturn.D’acord amb el seu calendari, la pri-mera concentració es farà avui a les7 de la tarda a la plaça Sant Jaumede Barcelona i per a dimecres de lasetmana vinent, 14 de maig, hanprevist una vaga del professorat queara imparteix aquests ensenya-ments. Els sindicats van animar totsels docents a participar-hi.

D’altra banda, ahir CCOO i UGTtambé van fer públic el seu rebuig al’anul·lació d’aquest Batxillerat i vanreclamar una reunió urgent amb elDepartament d’Educació. Aquestesformacions van expressar la seva«preocupacio per l’enorme distan-cia en negatiu entre els objectius degraduacio postobligatoria en secun-daria superior a Europa i la realitatdel nostre pais» i van advertir que«la problematica del Batxillerat noc-turn inclou aspectes socials i eco-nomics, que van mes enlla del monestrictament academic reglat».

Protestes i reunió amb el Departament

VOTANT AL PLE. El projecte de Llei va tenir 132 vots a favor i 3 abstencions.DDEG

Sa Palomera i Cendrassos participen afer una proposta de llei sobre el lleureVint instituts catalans elaboren un projecte que es va votar ahir en un ple simulat al Parlament

P.T.V., BlanesL’escola Santa Maria de Blanesanalitza la problemàtica de l’ai-gua dintre d’un projecte euro-peu Comenius juntament ambdos centres de Secundària de Xi-pre i Holanda. Amb motiu d’a-questa iniciativa, dotze alumnesde segon d’ESO del col·legi bla-nenc van viatjar a Nicòsia acom-panyats de dos professors. Elgrup es va hostatjar en cases defamílies dels alumnes d’un ins-titut de la ciutat de Latsia –el Lat-sia Gymnasium– propera a Ni-còsia, que participa en el Co-menius igual que l’escola ho-landesa Nassau de Breda.

Els tres centres treballen enel projecte anomenat How euro-peans we are, que aquest curss’ha centrat en els problemesmediambientals i el proper hofarà en les llengües.

L’escola Santa Maria ha es-collit l’aigua com a tema d’a-quest curs, per al que s’han pro-posat activitats com ara calcularel consum d’aigua per habitant,estudiar la procedència de l’ai-gua de boca a cada casa o comp-tar el preu d’un litre d’aigua.Amb les dades obtingudes pelscentres educatius s’elaboraràun material pedagògic que per-metrà comparar la problemàti-ca als tres països participants.

Durant l’estada a Xipre, elsalumnes de Blanes van partici-par en un acte que l’escola deLatsia feia en honor de les llen-gües d’Europa i que va comptaramb la presència del ministred’Educació de Xipre. L’escolaSanta Maria hi va intervenir ex-plicant quines són les llengüesde l’Estat espanyol i llegint l’ini-

ci de Don Quijote de la Mancha,de Cervantes, i La vaca cega, deJoan Maragall.

A més, van visitar diversos in-drets de l’illa, com ara les mun-tanyes de Troodos, els jaci-ments de Paphos i Kurion, la

vila de Lefkara, les ciutats de Li-massol i Larnaka i la capital, Ni-còsia, on van estar a la fronteraentre la part nord en mans deTurquia i la sud grega, conegu-da com «la línia verda» i sotacontrol de Nacions Unides.

Aquest viatge es va fer del 30de març al 6 d’abril, mentre queentre els dies 18 i 23 van ser elsalumnes del Latsia Gymnasiumels que van conèixer Blanes, amés de visitar també Besalú, Gi-rona i Barcelona.

4 L’aula SUPLEMENT D’ENSENYAMENT� Diari de GironaDimarts, 6 de maig de 2008

Em resulta simés no curióscom alguns

comentaristes me-diàtics d’aquestpaís parlen delsprivilegis dels sin-

dicats i de com organitzen va-gues i altres mobilitzacions es-biaixades, només pensant en ladefensa d’aquests. M’agradariaque m’ho expliquessin, fins i totque els explicitessin un cop handeixat anar l’expressió quedóna peu a sospitar que en la re-presentació sindical ens mo-vem en el terreny dels privile-gis.

PARLO PEL QUE SIGNIFICA per a lagent del meu sindicat ostentaruna representació sindical queobtenim a través d’un sistemademocràtic d’elecció dels dele-gats i delegades de personal.L’únic privilegi que tenim elsque estem al dia a dia exercintla representació és complir, enla mesura de les nostres possi-bilitats, amb un mandat consti-tucional: el dret dels treballa-dors i treballadores a negociarde forma col·lectiva les sevescondicions de treball. «Condi-cions» que conceptualment vanmés enllà de l’esquema salari-horari.

Una altra cosa és que desle-gitimant la feina sindical el quees pretengui és fragmentar elcol·lectiu per fer-lo més febledavant la flexibilització de ges-tió de personal.

Quan els treballadors són

funcionaris de l’Estat sabenque el seu primer deure és elservei a la comunitat des de laindependència ideològica, peròtambé amb una exigència per-sonal molt important de tendircap a l’excel·lència en el seu tre-ball.

Per altra banda, els sindicatsque els representem no podemdeixar de mirar mai les duesvessants: la qualitat del serveipúblic i la qualitat de les condi-cions de treball dels funciona-ris. Una cosa va lligada a l’altra,no hi ha forma de separar-les.Per això el priviegi que crecque té el meu sindicat és el detenir l’oportunitat de treballarper a la defensa del servei pú-blic d’educació, sota els parà-metres de la cohesió social i laigualtat d’oportunitats. I fer-hofins i tot quan això vol dir estaren contra de determinades re-formes que van a tocar algunstrets essencials del que ano-menem funció pública docent.

L’ofici de docent requereixd’una bona formació (tenim te-rreny per recórrer), però tam-bé d’un grau important de lli-bertat, indepèndencia i prota-gonisme en el procés educatiuemmarcat en un centre.

Els projectes educatius delscentres han de ser consensuatsi proposats pels claustres deprofessors i consells escolars.És la condició indispensableper tal que siguin assumits iexecutats amb qualitat. És tam-bé l’única forma que assegurala implicació i el benestar en la

feina diària, fins i tot és la for-ma que porta al prestigi pro-fessional. La participació és fo-namental. Equips que «imple-mentin» el «projecte d’uns al-tres» no és precisament el quenecessita un sistema que es vold’excel·lència en tots els sen-tits.

Una altra cosa serà que ensdotem d’un sistema on es fo-menti la implicació i s’incenti-vin les bones pràctiques do-cents dels processos educatiusprojectats col·lectivament.

I tornant a les opinions me-diàtiques… A les escoles i ins-tituts no fabriquem iogurts. Perser exactes, no fabriquem res,ni produïm, ni busquem en pri-mera instància resultats numè-rics. Als centres educatius s’e-duca i s’ensenya a persones.

La feina és una combinacióde l’esforç personal, de cada undels professionals que està encontacte amb l’alumnat i l’es-forç col·lectiu de coordinació iavaluació dels processos edu-catius. La diversitat de l’alum-nat no té res a veure amb la di-versitat de productes làcticsque poden sortir de la més grande les factories. Els ingredientsper educar i ensenyar nomésels podem trobar en la interac-ció entre persones individualsi «intransferibles». El fet d’e-ducar no és una mercaderia i nopot portar cap etiqueta. Un potafirmar que sindicalment hemprovocat que els iogurts que-dessin assimilats al «tarannà»dels que els fabricaven… L’a-

nalogia és inviable, però si hientréssim veuríem com tampocse sosté.

Al meu entendre, al que nopot renunciar cap sindicat, imenys el meu que es diu declasse, és vetllar per la milloradel sistema públic de cara a do-nar resposta a les necessitatseducatives dels alumnes queformen part d’una societat cadavegada més complexa i que ne-cesita de respostes clares i me-sures valentes per no trencar lacohesió social. Però tampoc potrenunciar a l’establiment demesures que millorin l’exercicide la professió docent.

Posem un exemple: no po-dem permetre que es desman-telli l’oferta d’estudis de Batxi-llerat nocturn argumentant cri-teris d’eficiència i rendibilitat.Estem a la cua d’Europa en per-centatge d’alumnes amb titula-ció de grau mitjà. El que defen-sarem serà que no solament esdoni opció a qui treballa que pu-gui estudiar per obtenir la titu-lació, sinó que s’hauran d’im-plementar polítiques d’incenti-vació per tal que els joves nodeixin els estudis i puguin arri-bar a una graus de formació su-perior. Fent això defensaremtambé i amb força que no se su-primeixin llocs de treball? Evi-dentment.

*Federació de Treballadorsde l’Ensenyament de la UGTa Girona

Reflexió sobre la tasca dels sindicatsOPINIÓ ROSER Font*

Un centre de Blanes analitza el problemade l’aigua amb centres de Xipre i Holanda

Novetats

L’estrella de la LaiaPatrick GilsonCruïlla

La Laia està molt malalta i ja nova a l’escola. La vida no és fàcilper a ella, ni per a la seva famíliai els seus amics. En Bernat, uncompany de classe, li explica co-ses de l’escola, l’entreté i la fa riu-re. I, al vespre, tots dos miren lesestrelles. Quan la Laia ja no hi és,en Bernat la busca al cel.

Koala, ets moltespecial!Il·lustrat per Jonathan LambertTimunmas

Aquest conte interactiu, amb ele-ments desplegables a l’interior,explica com la mare koala expli-ca al seu petitó que és especialperò ell no s’ho acaba de creure.Per això, el petit koala decideixmillorar el seu aspecte.

Les aventures delCapità CalçotetsDav PilkeyCruïlla

En Jordi i l’Oriol s’ho passenbomba fent gromes i dibuixantcòmics protagonitzats pel Capi-tà Calçotets. Però al director del’escola no li agraden ni les bro-mes ni els còmics i ha preparatun pla per enxampar els nois.

A la recerca de lesveus perdudesJordi Sierra i FabraCamaleó

Aquest llibre adreçat a lectors apartir de 12 anys explica la his-tòria del ferrer Alphabet, que re-corre camins, valls i muntanyesi coneix gent que el converteixen un forjador de símbols.

Un grup d’alumnes de l’escola Santa Maria participa en un projecte Comenius

A XIPRE. La delegació blanenca durant la seva estada d’intercanvi, visitant un teatre. DDEG

Cassà de la Selva | IES Cassà de la Selva5SUPLEMENT D’ENSENYAMENT L’aula Diari de Girona � Dimarts, 6 de maig de 2008

Cassà de la Selva | IES Cassà de la Selva

DdeG, Cassà de la SelvaL’IES Cassà de la Selva és un centre detitularitat pública que imparteix ense -nyaments d’ESO i de Batxillerat. Aquestcurs hi assisteixen un 500 alumnes, ambuna plantilla de 50 professors. Les ins-tal·lacions actuals es van inaugurar el1992, amb una superfície de 13.000 m2,on destaquen dues pistes esportives i zo-nes enjardinades. Aquest centre va serpioner en la instal·lació de plaques solarsfotovoltaiques el 2002.

A l’institut es desenvolupen nombro-sos projectes, com ara Voluntaris per lallengua, intercanvis d’estudiants, de llen-gües estrangeres, promoció de l’esquí, elPla català d’Esport a l’escola, la integra-ció de les noves tecnologies en l’ense -nyament musical, un Pla de millora quepreveu compartir l’escolaritat ordinàriaamb activitats fora del centre, un tallerbasat en la fotografia (Fotoacció) o la pu-blicació de la revista El gat escaldat, en-tre d’altres.

L’institut destaca per la realització d’unvariat ventall de projectes didàctics

6 L’aula SUPLEMENT D’ENSENYAMENT� Diari de GironaDimarts, 6 de maig de 2008

Cadaqués | CEIP Caritat Serinyana7SUPLEMENT D’ENSENYAMENT L’aula Diari de Girona � Dimarts, 6 de maig de 2008

DdeG, CadaquésEl col·legi d’educació infantil i primàriaCaritat Serinyana, de Cadaqués –a l’AltEmpordà–, escolaritza aquest curs mésde 280 alumnes d’edats compreses en-tre els 3 i els 12 anys.

Aquesta escola d’estil noucentistaestà situada al carrer Sol de l’Engirol deCadaqués i es va edificar fa més de noranta anys.

De fet, la construcció d’aquest edificiel 1917 va ser possible gràcies a una do-nació de Frederic Rahola i Trèmols enmemòria de la seva esposa, Caritat Se-rinyana. Es tracta d’un edifici estructu-

rat simètricament en tres cossos: el bloccentral consta d’un pis superior, ambamplis finestrals a les dues ales, d'arc re-baixat i partits per quatre pilars verti-cals.

El CEIP Caritat Serinyana és un delstres centres educatius d’aquesta pobla-ció altempordanesa. Així, a l’oferta d’a-quest col·legi d’infantil i primària se lisumen la llar d’infants municipal Es Pa-panell –ubicada al carrer Vigilant– i lasecció d’educació secundària Cap deCreus –un institut que es troba a la carretera que comunica Cadaqués ambel Cap de Creus.

El col·legi imparteix els ensenyamentsd’Infantil i Primària al municipi

Cadaqués | CEIP Caritat Serinyana

DIVENDRES 9 DE MAIGA les 7 de la tarda, sorteig de llotges a la Sala de Ca les Hermanes.

A 2/4 de 8 del vespre, a l’envelat, pregó a càrrec del Vicepresident delFC Barcelona, Sr. FERRAN SORIANO qui ens parlarà de «El Barça aCatalunya i en el món», serà presentat pel Sr. JOAN BOIX i SANS,santfeliuenc i tresorer del FC Barcelona. Serà presidit per l’Hble. Consellerade Salut Sra. Marina Geli i Fàbrega.

Seguidament, també a l’envelat, petit concert dels joves instrumentistes deSant Feliu. En acabar, piscolabis per a tothom.

A 2/4 de 12 de la nit, primera nit de ball amb la MONTECARLO(entrada gratuïta).

DISSABTE 10 DE MAIGA partir de les 12h del migdia i fins a 2/4 de 2, jornada deportes obertes a l’Escola Bressol Pescallunes, per alspares interessats a escolaritzar els seus fills el curs2008-2009.

A les 5 de la tarda, Cercavila del BALL DELSCAVALLETS, GEGANTS I MULASSA. Recorregut:plaça de l’Església, carrer del Puig (Rectoria), bai-xada de la riera fins als carrers Estació/via, carrePuig de Grúfol, avinguda Vall d’Hostoles/carrer de laVia, carrer de Sant Sebastià (davant Can Mau), el Pont,Valls, el Torn, Cases Noves, Llaurons, Grup Verge de laSalut, Horta i El Firal.

A les 8 del vespre, missa a l’església parroquial.

A les 10 del vespre, audició de sardanes nocturna amb l’orquestraLa Principal d’Olot.

A 2/4 de 12 de la nit, segona nit de ball amb NIT I DIA i FEEL GOOD(es podrà votar l’Hereu i la Pubilla).

DIUMENGE 11 DE MAIGA les 12 del migdia, ofici solemne amb l’acompanyament de la Principald’Olot.A la mateixa hora, al camp de futbol, partit de futbol EF Ter-Brugent

(infantils) contra un altre equip encara per determinar.

A la 1 del migdia, a la plaça de l’Església, sardanes amb La Principald’Olot.A les 5 de la tarda, espectacle infantil a càrrec de JJordi Pacheco i la Colla.

A les 6 de la tarda, a la plaça de l’Església, audició de sardanes per la coblaLa Principal d’Olot. A la mitja part tindrà lloc el BALL DELS CAVALLETS,GEGANTS I MULASSA: ball de la Mulassa: Mulassa Verda, Ball Pla,Matadegolla, Contrapàs i Sardana Curta La Pastoreta, amb direcciómusical a càrrec del Sr. Jordi Compta i Prat.

A les 7 de la tarda, al camp de futbol municipal, partit de futbolUE Hostoles - UE Porqueres.

A les 8 del vespre, a la plaça de Ca les Hermanes, exhibició decountry.

A les 9 del vespre, a l’envelat, concert amb La Principal dela Bisbal.

A les 10 del vespre, sopar popular: pa amb tomàqueti carn a la brasa (botifarres i llom).

Tot seguit, proclamació de l’Hereu i la Pubilla.

A les 12 de la nit, tercera nit de ball ambl’orquestra LA PRINCIPAL DE LA BISBAL.

DILLUNS 12 DE MAIGA les 11 del matí, a l’església parroquial, ofici solemne en

honor a la Mare de Déu del Roser.

A les 6 de la tarda, al Firal, audició de sardanes per la coblaLa Principal d’Olot. A la mitja part tindrà el lloc BALL DELS

CAVALLETS, GEGANTS I MULASSA: ball de la Mulassa, MulassaVerda, Ball Pla, Matadegolla, Contrapàs i Sardana Curta L’Antiga, amb

direcció musical a càrrec del Sr. Jordi Compta i Prat.

A les 8 del vespre, a l’envelat, ball amb el conjunt SI FA SOL.

DIMARTS 13 DE MAIGA les 7 de la tarda, audició de sardanes a càrrec de la cobla La Principald’Olot. A la mitja part, paltrucada popular.A les 10 del vespre, traca de fi de festa.

FESTA MAJOR DE SANT FELIU DE PALLEROLS

8 L’aula Dimarts, 6 de maig de 2008 Diari de GironaCoordina: Pili TuronE-mail: aula.diaridegirona@epi.es