estudi pla jove
DESCRIPTION
Des del CJCV volem deixar clar amb aquest informe el nostre descontent amb les polítiques de joventut de la Generalitat Valenciana dels últims anys i la desaprovació del Pla Generalitat Jove 2015-2017.TRANSCRIPT
ESTUDIPLA JOVEPEL CONSELL DE LA JOVENTUT
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
2015
I POLÍTIQUES DE JOVENTUT dE L'IVAJ.GVAJOVE
1
El Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, creat pel Decret 14/1983, de 5 de febrer,
de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i regulat per la Llei
18/2010, de 31 de desembre, de Joventut de la Generalitat Valenciana, és el màxim òrgan de
representació de la joventut valenciana. Com a tal, forma part del Consell Rector de l´IVAJ, que
és l’òrgan de participació d'Administracions Públiques i de la societat civil, de caràcter consultiu i
assessor de l'Administració del Govern Valencià en matèries de joventut.
La Llei 18/2010, de 30 de desembre, de la Generalitat, de Joventut de la Comunitat Valenciana,
dedica el seu Capítol III al Pla Generalitat Jove. L’esmentada llei estableix, en l’article 43, que la
seua aprovació s’efectuarà mitjançant un acord del Consell, a proposta de la conselleria
competent en matèria de joventut, i la seua vigència serà plurianual, amb l’extensió temporal
prevista al mateix pla.
Així doncs, el passat 31 de març de 2015 es va publicar en el DOCV el Pla Generalitat Jove 2015-
2017 que, a priori, havia de ser l’aprovat pel ple del Consell Rector el 31 de gener de 2015.
La finalitat del Pla Generalitat Jove 2015-2017, segons la publicació en el DOCV, és analitzar la
situació dels joves de la Comunitat Valenciana i plantejar un procés de cerca de solucions davant
dels reptes que suposa accedir a la seua pròpia autonomia personal i inserció social i laboral, la
qual cosa implica no sols reforçar els serveis i accions que ja s’estan realitzant, sinó també
impulsar la realització de nous projectes i recursos que permeten la resolució de les seues
necessitats.
En canvi, ens trobem amb un Pla Jove realitzat amb presses i que no està aprovat pel Consell
Rector, ja que compta amb accions incorporades a última hora i de forma unilateral per part de
l’IVAJ.GVA JOVE. Un Pla del què ni tan sols s’ha publicat el pressupost de forma detallada.
Des del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana (CJCV), volem fer palés el
nostre desacord amb l’aprovació del Pla Generalitat Jove i en general amb
les polítiques que s’han desenvolupat des de la Generalitat Valenciana en matèria de
joventut en els últims anys.
L’aprovació del Pla Jove és una prova més de com entén la Generalitat Valenciana els processos
participatius i les polítiques de joventut i reflexa, per la manera en la qual s'ha aprovat (últim
dia en el qual es podien publicar acords al DOCV) que és una mesura clarament
electoralista, on ha prevalgut tancar la seua gestió en matèria de joventut; per sobre d'elaborar
un pla de polítiques de joventut realista més enllà d'un catàleg de propostes. No sent
2
implementable i que veritablement servisca per a millorar i transformar la vida quotidiana de les
i els joves valencians.
Des del CJCV volem deixar clar amb aquest informe el nostre descontent amb les polítiques de
joventut de la Generalitat Valenciana dels últims anys i la desaprovació del Pla Generalitat Jove
2015-2017 està fonamentada en dades concretes, objectives i públiques, i vinculades al no
compliment dels acords que des de l’IVAJ.GVA JOVE i des de la mateixa Conselleria s’havien
arribat amb el CJCV i amb totes les persones i col·lectius que han participat en l'elaboració del
document, principalment amb aquells que formen part del Consell Rector de l’IVAJ.
El present informe té dues parts ben diferenciades: d’una banda analitzarem l’evolució de les
polítiques de joventut de l’IVAJ tenint en compte l'evolució pressupostària i les memòries
d'activitats anuals i, d’altra, l'evolució i anàlisi del procés d’elaboració del Pla Jove 2015-2017, així
com del resultat final.
3
ÍNDEX
1.- Evolució i anàlisi de les polítiques de joventut de l'IVAJ.GVA JOVE.
1.1. Informe preliminar.
1.1.1. Objecte d'estudi.
1.1.2. Marc teòric.
1.1.2.1. Principals tendències en què es basen les polítiques de joventut.
1.1.2.2. Com s'emmarquen les diverses polítiques destinades a la
joventut realitzades per l'IVAJ.GVA JOVE dintre d'aquestes dues
tendències.
1.2. Evolució econòmica de l'IVAJ.GVA JOVE.
1.2.1. Evolució de la gestió dels pressupostos entre els anys 1990 i 2012 a partir de les memòries d'activitats de l'IVAJ.GVA JOVE.
1.2.1.1. Taula amb els pressupostos de despeses inicials, diferència entre la despesa inicial i executada, despesa executada i ingressos des
de 1990 fins el 2012.
1.2.1.2. Gràfiques comparatives dels pressupostos de despeses i
ingressos des de 1990 fins el 2012.
1.2.2. Pressupostos de la Generalitat Valenciana.
1.2.2.1. Despesa per línies d'actuació 2005-2014.
1.2.2.2. Evolució dels pressupostos de la Generalitat Valenciana dedicats a l'IVAJ.GVA JOVE.
1.3. Conclusions.
1.3.1. Consideracions al voltant de les dues fonts d'informació observades.
1.3.1.1. Memòries d'activitats de l'IVAJ.GVA JOVE.
1.3.1.2. Pressupostos de la Generalitat Valenciana.
1.3.2. Evolució de la situació econòmica i dels serveis i productes prestats
(programes) per part de l'IVAJ.GVA JOVE.
1. 3.2.1. Situació econòmica.
1. 3.2.2. Serveis i productes prestats per part de l'IVAJ.GVA JOVE.
1.3.3. Quina és la tendència general en matèria de polítiques de joventut per part de l'IVAJ.GVA JOVE.
4
2.- Evolució i anàlisi del Pla Jove 2015-2017.
2.1. Document Zero.
2.2. Anàlisi de la recopilació d’activitats en matèria de joventut des de
diferents conselleries.
2.3. Valoració del CJCV sobre el document “Estudi sociològic del Pla Jove de la Generalitat Valenciana 2014-2017. Una aproximació al diagnòstic qualitatiu i quantitatiu de la realitat juvenil valenciana”.
2.4. Valoració dels grups de treball.
2.5. Consell Rector d'aprovació.
2.6. Acte de presentació i publicació al DOCV.
2.7. Comparativa del Pla Jove presentat i Pla Jove aprovat al Consell Rector.
2.8. Posicionament del CJCV respecte del Pla Jove 2015-2017.
3.- Annexos.
I. Polítiques de joventut a les memòries d’activitats de l’IVAJ 2005/2012.
II. Comparativa pressupostos
5
1 . EVOLUCIÓ I ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT DE L'IVAJ.GVA JOVE.
1.1. INFORME PRELIMINAR.
1.1.1. OBJECTE D'ESTUDI.
La finalitat d'aquest treball és realitzar una primera descripció de l'evolució de les polítiques
de joventut de la Generalitat Valenciana dutes a terme a través de l'IVAJ. GVA JOVE i identificar
quina ha estat la tendència general d'aquestes, especialment des de l'any 2005 fins el moment
actual. Per tal de realitzar la nostra tasca, hem analitzat la informació que ens han facilitat dues
fonts d'informació diferents: la primera, les memòries d'activitats de l'IVAJ des de l'any 2005 fins
a 2012, atès que les posteriors no es troben disponibles (analitzarem, a més, l'evolució dels
pressupostos de les memòries des de l'any 1990) i, la segona, la setena partida dels pressupostos
de la Generalitat Valenciana destinada a l'IVAJ, dels anys 2005 fins a 2014, que es troba dintre
del III Tom dels pressupostos generals i en la qual es veuen les subvencions atorgades a les
diverses línies d'actuació d'aquesta entitat.
1.1.2. MARC TEÒRIC.
1.1.2.1. Principals tendències en què es basen les polítiques de joventut.
Per tal d'iniciar la nostra tasca d'anàlisi de la que ha estat fins ara la línia d'actuació general
en quant a polítiques destinades a joventut per part de l'IVAJ durant els darrers anys, haurem de
definir, en primer lloc, quines han estat aquestes; això és, quina és la seua naturalesa i finalitat.
D'aquesta manera, atenent als diversos estudis que versen al volant de les polítiques de joventut,
i, prenent com a referència teòrica les definicions que d'aquestes se'n resulten, considerem adient
fer una distinció entre aquelles polítiques que anomenem de serveis o afirmatives, de caire
subjectiu i que comportaran respostes individuals (polítiques relacionades amb el consum, estils
de vida, mobilitat, creació, participació, etc), i polítiques de transicions o de màxims, de caire
estructural i que comporten respostes globals (polítiques d'educació, ocupació i habitatge).
El primer tipus de polítiques se centra en sectors perifèrics d'actuació i estan vinculades a la
prevenció de riscos i a la qualitat de vida. Aquestes actuacions estan pensades per al curt termini
i proporcionen resultats en un espai de temps no gaire extens sent fàcilment quantificables. Tot i
ser importants en etapes com la pre-adolescència i l'adolescència, no són ni suficients ni
adequades per a abordar els reptes que comporta la transició a la vida adulta. Són, en aquest
cas, els municipis les principals institucions encarregades de posar-les en pràctica, de manera
que tant l'Autonomia com l'Estat hi resten al marge. Aquestes polítiques són les que han estat
centrals en la línia d'actuació dels organismes encarregats de realitzar les polítiques de joventut.
6
D'altra banda, les polítiques de transicions, tot i esdevindre cabdals per a l'etapa vital en que
els joves han de realitzar el pas cap a l'edat adulta, han romàs en un segon pla. A més, els
municipis afirmen que aquestes polítiques queden fora de la seua capacitat d'actuació, de manera
que la responsabilitat de dur-les a terme recau sobre l'Autonomia i l'Estat que, al remat, deleguen
responsabilitats, tot produint un cercle viciós que obstaculitza el seu adequat desenvolupament i
aplicació. Aquest tipus de polítiques comporten uns resultats a llarg termini i són més difícilment
quantificables; precisen d'una planificació que no produeix resultats immediats, fet pel qual les
diverses institucions es mostren més reticents a l'hora d'abordar-les.
Aquestes dues tendències de polítiques de joventut són d'abast global i tenen un caràcter
general; no és tracta, doncs, de dos models de classificació estrictes i definitius, sinó de dos
models que ens serviran per tal de situar les polítiques concretes de l'IVAJ dintre d'un marc teòric
que considerem adient per a realitzar la tasca que ens proposem.
1.1.2.2. Com s'emmarquen les diverses polítiques destinades a la joventut
realitzades per l'IVAJ.GVA JOVE dintre d'aquestes dues tendències.
A continuaciuó intentarem classificar els diversos programes (serveis i productes prestats) que
registren les memòries d'activitats de l'IVAJ, així com les diferents línies d'actuació que reflecteix
la setena partida dels pressupostos destinats a l'IVAJ per part de la Generalitat Valenciana dintre
de les dues tendències en què es basen les polítiques de joventut. Ens limitarem a fer una
classificació aproximada ja que, d’una banda, és dificil ubicar de manera estricta moltes de les
actuacions prestades per l'IVAJ en una d'aquestes tendències i, de l’altra, no detallarem en què
consisteixen exactament cadascuna d'aquestes ni entrarem a valorar la seua efectivitat ateses les
dificultats que això comporta.
Memòries d'activitats de l'IVAJ.
Els programes que realitza l'IVAJ no varien pràcticament d'un any a un altre, mantenint-se
molts d'aquests des dels seus inicis ja que el nucli central de les actuacions d'aquesta entitat ha
romàs estable al llarg del anys.
Polítiques de serveis o afirmatives Polítiques de transicions
Residències, albergs i campaments juvenils Residències, albergs i campaments juvenils
Formació, educació en valors, educació per a la salut De suport a processos d'emancipació
Voluntariat i associacionsme
Promoció d'activitats d'oci i temps lliure
Programes europeus
Programes de promoció cultural
7
Considerarem, doncs, que tot i la classificació que hem fet, alguns programes ofereixen serveis
que poden ubicar-se dintre de les polítiques de serveis o afirmatives, i altres serveis del mateix
programa poden emmarcar-se dintre de les polítiques de transicions. En definitiva, la
transversalitat de les polítiques de joventut és un hàndicap de primer ordre per a entendre la
dificultat per a classificar-les de manera estricta.
No obstant això, sí podem afirmar que el suport a l’emancipació de la població jove radica
fonamentalment en un servei de formació i assessorament; en definitiva, en l’ajuda als joves
menors de 35 anys que vulguen crear una empresa o negoci. Tot i que l’emancipació és un
concepte molt ampli que engloba una sèrie de polítiques i serveis molt diversos i molt més amplis
que allò conté aquest programa.
Setena partida dels pressupostos dedicats a l'IVAJ als pressupostos generals de la
Generalitat Valenciana.
Per tal de realitzar aquesta classificació ens hem fixat en la setena partida dels detalls de
transferències i subvencions a l'IVAJ: F.P.7; secció 16 – Benestar Social / entitat 20 – Institut
Valencià de la Joventut.
Tot i que són trenta-quatre les línies d'actuació classificades en total, sols un nombre molt
reduït d'aquestes es manté fixe durant els anys observats (2005-2014). Així, algunes
línies d'actuació desapareixen conforme avancen els anys i altres són puntuals. Cal,
aleshores, tindre en compte que la mera classificació d'aquestes línies no ens aportarà informació
suficient per tal d'identificar quina és la tendència general en matèria de polítiques de joventut
per part de l'IVAJ, ja que haurem de tenir present quins són els recursos econòmics atorgats a
cadascuna d'aquestes línies i quines són les que més es repeteixen al llarg dels anys.
8
1.2. EVOLUCIÓ ECONÒMICA DE L'IVAJ.GVA JOVE.
Per tal de conèixer l'evolució econòmica de l'IVAJ analitzarem l'apartat dedicat als pressupostos
de les dues fonts d'informació de les quals hem fet ús.
1.2.1 EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DELS PRESSUPOSTOS ENTRE ELS ANYS 1990 I 2012 A PARTIR
DE LES MEMÒRIES D’ACTIVITATS DE L’IVAJ.
1.2.1.1. Taula amb els pressupostos de despeses inicials, diferència entre la
despesa inicial i executada, despesa executada i ingressos des de 1990 fins el 2012.
Any Milers d'euros
Pressupostos de despesa
Despesa executada
Diferència de despesa
Pressupostos d'ingrés
Ingrés executat
Diferència d'ingressos
1990 8,92 8,92
1991 12,51 12,51
1992 12,73 12,73
1993 12,45 16,06
1994 12,94
1995 15,70
1996 15,70 16,37 0,67
1997 17,76 19,49 1,73 17,76 19,49 1,73
1998 19,23 24,30 5,07 19,23 24,30 5,07
1999
2000 19,90 26,24 6,34 19,90 26,24 6,34
2001 16,02 20,34 4,32 20,34 20,34 0,00
2002 16,61 21,35 4,74 16,61 21,36 4,75
2003 16,37 18,15 1,78 16,37 18,15 1,78
2004 16,61 17,93 1,32 16,61 17,93 1,32
2005 17,02 17,52 0,50 17,02 17,52 0,50
2006 17,12 17,12 0,00 17,12 17,12 0,00
2007 17,4 17,4 0,00 17,40 17,4 0,00
2008 17,37 17,37 0,00 17,38 17,38 0,00
2009 18,68 18,69 0,01 18,69 18,69 0,00
2010 17,32 32,63 15,31 17,37 17,33 -0,04
2011 12,32 26,24 13,92 12,32 12,32 0,00
2012 11,47 20,59 9,12 11,47 11,47 0,00
9
– A la memòria de l'any 2002 els pressupostos mostren capítols de despeses, despeses per
programes, ingressos i ingressos desagregats. Es tracta de la memòria més completa
respecte a la informació de pressupostos. Considerem que aquest model és el que més
s'aproxima al desitjat.
– Les memòries dels anys 1990 al 1999 tenen mancances d’informació.
1.2.1.2. Gràfiques comparatives dels pressupostos de despeses i ingressos des de
1990 fins el 2012
A continuació mostrem l'evolució dels pressuposts de despeses i ingressos des de l'any 1990
fins el 2012. Hem realitzat 5 gràfiques que correspondran cadascuna a una legislatura diferent,
menys la primera i l’última que tenen un any més.
Hem elaborat aquests gràfics a partir de les dades que ens facilita l'apartat de “Gestió de
pressupostos” de les memòries de cada any. De la taula dedicada als “Pressupostos de despeses”
hem triat els pressupostos inicials i els definitius del total (que són els executats, resultat de les
inicials i la suma o resta de les modificades) i de la taula “Pressupostos d'ingressos” hem triat
únicament les xifres definitives del total, llevat dels anys en que aquesta informació no es troba.
A tall d'exemple, a continuació mostrem les taules originals de pressupostos de despeses i
d'ingressos de la memòria de l'any 2011 amb les xifres esmentades encerclades.
10
Legislatura 1991-1995 + any 1990
En aquesta gràfica veiem els primers pressupostos de l'VAJ. En les memòries no s'especifica si
les xifres dels anys 1990, 1991, 1992 i 1993 són definitives o inicials, de manera que les
considerarem com a executades (definitives). Els pressupost de 1994 només mostra el pressupost
de despeses, i de l'any 10995 no hi ha dades.
Podem observar, a partir de les xifres disponibles, una tendència clara d'augment dels
pressuposto; ingressos i despesa executada coincideixen els tres primers anys.
11
Legislatura 1996-1999
La memòria de l'any 1999 no es troba disponible al web. Tot i la manca d'informació, es percep
una continuitat de la tendència d'augment de pressupostos. La despesa executada de 1998 quasi
dobla la de cinc anys enrere.
Legislatura 2000-2003
12
La tendència d'augment dels pressupostos, tant de despeses com d'ingressos, s'atura el 2001,
any en que aquestos descendeixen. En 2002 hi ha un lleuger augment de despeses i ingressos
però durant el següent es produeix una altra davallada que els situarà per sota dels de 2001. La
xifra de despeses i ingressos coincideix durant tots els anys observats d'aquest període.
Legislatura 2004-2007
A la gràfica observem una davallada dels pressupostos, tant de despeses com d'ingressos,
respecte dels anys anteriors. Aquest descens es dóna fins al 2007 en què augmenten
lleugerament.
Legislatura 2008-2011 + any 2012
13
En aquests anys observem els canvis més significatius respecte de tots els observats. Si bé
fins el 2008 els pressupostos es mantenen en nivells semblants als dels anys precedents, el 2009
s'inicia un lleuger augment. Fins a aquest any, a més, i a excepeció de l'any 1993, les xifres de
despeses executades i ingressos coincideixen. L'any següent, el 2010, si bé els ingressos es
mantenen a un nivell semblant als anteriors, la despesa executada es dispara arribant a una xifra
que quasi dobla els ingressos del mateix any. L'any següent, el 2011, les despeses disminueixen
respecte de l'any anterior, tot i que no descendeixen als nivells anteriors d'aqueix any; en quant
als pressupostos d'ingressos, aquest 2011 s'inicia una tendència de descens força notable
respecte dels anys anteriors. El darrer any observat, 2012, continua la tendència de davallada de
pressupostos; els ingressos disminueixen (tot i que no es troben a nivells anteriors als de 2010)
i també de despeses, arribant les xifres més baixes des de més d'una dècada enrere.
Algunes observacions que volem fer al voltant de les dades treballades són:
Ens sobten, principalment, dos fets:
1. Que durant tots els anys observats (restant els que no tenim informació i l'any 1993), des
de 1990 fins a 2010, les xifres de despesa executada i ingressos coincideixen i que, a partir
d'aquest darrer any esmentat, es produeix un canvi de tendència ja que les xifres de despeses i
ingressos seran molt diferents.
2. Que, a més, es produeix un augment de les despesa executada molt gran l'any 2010 i
que aquest no va lligat d'un augment dels ingressos, ni que fóra moderat; sinó al contrari,
aquestos disminueixen considerablement. Durant els tres darrers anys observats, aleshores, es
produeix un dèficit considerable:
Any Ingressos (€) Despeses (€) Diferència (€)
2012 11.469.970,00 20.591.890,10 - 9.121,920
2011 12.325.050,00 26.243.426,47 - 13.918,376
2010 17.327.530,00 32.634.146,21 – 15.306,616
TOTAL -38.346,912
Ara bé, cal tenir en compte que el fet que a partir de 2010 les xifres de despeses executades
es disparen no significa necessàriament que la despesa real en matèria de polítiques de joventut
Si sumem les pèrdues dels tres darrers anys en que el balanç ha estat negatiu (2012, 2011
i 2010), tenim que el dèficit total provocat durant aquests anys és de 38.346,912 €.
14
augmente, ja que aquest augment de les despeses pot tindre la causa en el fet que (i només a
mode d'exemple) a partir d'aquest any es comence a pagar factures d'anys anteriors. D'aquesta
manera, considerem que els pressupostos cal interpretar-los amb molta cautela, i que les xifres
no reflexen la realitat dels mateixos.
1.2.2. PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT VALENCIANA.
1.2.2.1. Despesa per línies d'actuació 2005-2014.
En aquesta taula veiem l'evolució de les subvencions a les diverses línies d'actuació que
reflecteix la setena partida dels pressupostos generals de la Generalitat Valenciana dedicades a
l'IVAJ que hem classificat en la segona taula del punt 1.2.2.
En primera la columna, cada número es correspon amb una línia d'actuació.
Línies 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
I 250 250 250 448,49 640,7 640,7 640,7 655 630 623,44
II 100 100 100 200 300 319 319 312 243,3 235
III 135 135 135 130 151,3
IV 45 50 72,8 104 104 104 104 100
V 130,35 240,35
VI 56 80 90 92 90 120 120
VII 318 318 312 305 283,53 284
VIII 56 103 103 101,2 99 95 95
IX 190
X 98
XI 10 10 10
XII 500 760 760 758,27 991,21
XIII 18 18 18 20,3 29 29 29 36 36 36
XIV 100 60 50 50 50 50 50
XV 10 20 24
XVI 15 15 15 18 18 22,5 22 21
XVII 27,6 27 26
XVIII 447 447 447 447
XIX 526 520 386,54 511,71
XX 86 86 86 113,25
XXI 50 11,58
XXII 18
XXIII 30 36
XXIV 30
XXV 36
XXVI 45 45 45 37
XXVII 30
XXVIII 102 100 98
XXIX 18
XXX 9 6 6 6 6 6,01 186 6 6
XXXI 18 18 36 36 36 36
XXXII 10 10 10 12 12
XXXIII 380
XXXIV 10
15
Relació de línes d'actuació:
I - Foment associacions i entitats Juvenils
II - Subvencions al CJCV
III - Foment del voluntariat
IV - Foment de l'associacionisme
V- Foment creació empreses per joves
VI - Foment transport públic joves (EMT)
VII - Foment transport públic joves (FGV)
VIII - Foment transport públic (Alacant)
IX- Foment transport públic interubà
X - Foment utilització línia CVV-403
XI - Realització pràctica professsional
biblioteconomia i documentació
XII - Recolzament lloger habitatge jove
XIII - Suport activitats formació
animadora/a juvenil
XIV - Beques per a la realització de cursos
d'idiomes
XV - Certamen “Crea Jove”
XVI – Suport reinserció social joves
XVII – Financiació campanya cooperació
XVIII - Cinema Jove
XIX - Ajudes equipament empreses creades
per joves
XX - Ajudes equipament CU caràcter local
XXI - Projecte investigació iniciatives
empresarials
XXII - Col·laboració construcció equipament
CU Gaibiel
XXIII - Col·laboració equipament alberg
Xera
XXIV - Col·laboració construcció CJ Mislata
XXV - Col·laboració construcció CU Utiel
XXVI - Ajudes equipament CU associatiu
XXVII - Creació i equipament centre
informació juvenil Universitat MH
XXVIII - Foment transport públic carretera
XXIX - Equipament centre informació
juvenil Benicàssim
XXX - Quota participació en REAJ
XXXI - Col·laboració festival FIB
XXXII - Subvenció capital al CJCV
XXXIII - Foment transport públic entre
usuaris del Carnet
XXXIV - Beques per a residències juvenils
de l’IVAJ
1.2.2.2. Evolució dels pressupostos de la Generalitat Valenciana dedicats a
l'IVAJ.GVA JOVE.
Hem triat aquests deu anys perquè considerem que conformen un marge de temps suficient
per tal de vore quin ha estat l'impacte de la crisi econòmica en matèria de política de juventut
per part de la Generalitat Valenciana.
Aquesta, en efecte, es tradueix als pressupostos en una disminució molt considerable, tant en
subvencions com en el nombre de programes, que es redueix considerablement durant els darrers
anys. En aquesta evolució veiem que els anys compresos entre 2005 i 2008 són aquells en què
més elevades són les subvencions i que a partir del 2011 es produeix una més que considerable
reducció de les mateixes. El 2012 s'esdevé una altra gran davallada en les subvencions, alhora
16
que es redueixen dràsticament els programes en que s'inverteix, sent aquest l'any en que més
reduïdes són les subvencions destinades a polítiques de joventut. El 2013 és força similar a 2012,
tot i que es reinicien les subvencions en dues línies d'actuació desaparegudes durant els anys
precedents. L'any 2014 segueix una tendència semblant.
Així, l'any en que més programes se subvencionaren, tretze, fou el 2006; per contra, l'any en
què menys se subvencionaren, tres, fou el 2012; i l'any en què més recursos econòmics
s'empraren fou 2005, per contra, l'any en què menys s'empraren fou 2012, amb 399.
La tendència, doncs, és prou clara: les subvencions, així com les línies d'actuació, es redueixen
força a partir de 2009 i 2010, el 2011 suposa una davallada encara més dràstica, davallada que
continua fins el darrer any observat, el 2014, tot i que aquest any sembla que s'atura.
17
1.3. CONCLUSIONS.
1.3.1. CONSIDERACIONS AL VOLTANT DE LES DUES FONTS D'INFORMACIÓ OBSERVADES.
1.3.1.1. Memòries d'activitats de l'IVAJ.GVA JOVE.
1.3.1.2. Pressupostos de la Generalitat Valenciana.
1.3.2. EVOLUCIÓ DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA I DELS SERVEIS I PRODUCTES PRESTATS (PROGRAMES) PER PART DE L'IVAJ.GVA JOVE.
1.3.2.1. Situació econòmica.
0
20
40
60
80
100
120
Pressupostos de despesa Despesa executada Diferència de despesa
Pressupostos d'ingrés Iingrés executat Diferència d'ingressos
Les memòries d'activitats de l'IVAJ són un “retalla i pega” d'un any respecte de l'altre, a més
de ser poc clares, precisant aquestes d'un canvi per tal que acomplisquen la tasca d'informar
de manera transparent quina és la tasca real de l'IVAJ i com es gestiona aquest els seus recursos
econòmics.
- La informació econòmica és poc transparent.
- No s'explica bé en què consisteixen moltes de les seues actuacions ni de quina manera
es duen a terme.
- No aporta informació respecte dels resultats d'aquestes.
18
Des del 1990 fins al 2005.
Els pressupostos segueixen una tendència d'augment constant, tant en despeses com en
ingressos, des del primer any observat fins al 2000, any en què els pressupostos arriben a les
xifres més elevades observades. A partir de 2001, i fins al 2004, descendeixen.
Des del 2005 fins al 2014.
Des de l'any 2005 fins al 2008, els pressupostos es mantenn en xifres molt semblants,
relativament baixes amb respecte d'anys anteriors. El 2009, però, es produeix un augment dels
pressupostos, tant de despeses com d'ingressos. El 2010 es produeix un augment de les despeses
molt gran, però no dels ingressos. El 2011 s'inicia una davallada dels pressupostos que continua
el 2012, però, amb tot, no arriba a xifres tan baixes com les dels anys precedents al 2010.
1.3.2.2 Serveis i productes prestats per part de l'IVAJ.GVA JOVE.
- Els serveis i productes descendeix any rere any a excepció d'algun camp molt puntual.
- Que aquesta evolució guarda relació amb l'evolució dels pressupostos de l'IVAJ.
1.4.3. QUINA ÉS LA TENDÈNCIA GENERAL EN MATÈRIA DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT PER PART
DE L'IVAJ.GVA JOVE.
Amb els resultats que hem obtingut a partir de la nostra anàlisi, i tot i les limitacions a què
ens hem vist exposats per la poca claredat de les fonts d'informació, podem exposar les següents
conclusions sobre la política de joventut que el Govern valencià ha dut a terme a través de l'IVAJ.
Històricament, els diversos governs no han tingut un projecte de política de joventut amb
objectius clars i definits estructurats. Les polítiques de joventut han restat en un plànol
absolutament secundari dins dels seus projectes polítics. Des d’un principi, la política de joventut
s'ha vist reduïda, principalment, a una sèrie d'actuacions que versen sobre aspectes relacionats
amb la qualitat i estils de vida i oci. En aquesta línia, les actuacions en matèria de joventut s’han
donat a colp d'improvisació, projectades a curt termini i de forma electoralista.
19
2. EVOLUCIÓ I ANÀLISI DEL PLA JOVE 2015-2017.
El Consell Rector de l'IVAJ.GVA JOVE és un òrgan de participació d'Administracions Públiques
i de la societat civil, de caràcter consultiu i assessor de l'Administració del Govern valencià en
matèries de joventut. És, després de la presidència, el màxim òrgan de decisió de l’IVAJ. GVA
JOVE. Al Ple del Consell Rector de desembre de 2013, després de cinc anys sense convocar-se,
es va aprovar començar a treballar en un Pla Jove que marcara les polítiques juvenils dels anys
vinents.
Per la seua banda, el Consell de Joventut de la Comunitat Valenciana (CJCV) és el màxim
òrgan nacional de representació de les organitzacions juvenils valencianes, sent l'interlocutor vàlid
davant l'Administració autonòmica i les institucions públiques i privades en tot allò referent a la
temàtica juvenil. El CJCV és membre del Consell Rector de l’IVAJ amb quatre membres elegits
per l'assemblea i el seu president com a membre nat.
Una de les reivindicacions del CJCV als últims deu anys ha sigut que des de la Generalitat
Valenciana s’impulsara un pla estratègic que marcara les polítiques de joventut, per a l'elaboració
del qual es tinguera en compte tant al propi CJCV com al conjunt d'entitats i organismes que
tingueren alguna cosa a dir en matèria de polítiques de joventut.
En el moment en què s'aprovà el Document Zero, punt de partida del Pla Generalitat Jove
2015-2017, des del CJCV ja portaven més d’un any treballant al voltant del document i, fruit de
la insistència i la pressió del CJCV, la direcció de l’IVAJ va accedir a treballar el document.
Ha sigut molt de temps de treball i d’espera per a poder disposar d'un Pla Jove, però el
document aprovat pel Consell està lluny de ser un document de consens i on la participació de
les entitats, pel que fa a propostes i reivindicacions, haja sigut tinguda en compte. A continuació
explicarem pas a pas els motius del nostre contundent rebuig al Pla Generalitat Jove 2015-2017,
des del seu plantejament inicial.
20
2.1 DOCUMENT ZERO.
Al ple del Consell Rector de desembre de 2013 s'aprovà el Document Zero, document que fa
una exhaustiva explicació tant dels objectius com de la metodologia i de la planificació temporal
que s'hauria d'haver seguit per a l'elaboració del Pla Jove.
Al moment de l'aprovació celebrarem que, per fi, des de la Generalitat Valenciana, es
prengueren en consideració les reivindicacions de la joventut organitzada que vertaderament volia
un full de ruta en matèria de polítiques de joventut, i pareixia en aquell moment que així seria i
que es desenvoluparia d'una forma metòdica i estructurada.
Quan començàrem a treballar conjuntament amb la direcció de l'IVAJ observàrem que la
calendarització ja era utòpica; la previsió segons el document era que el pla haguera estat aprovat
a l’abril de 2014, quasi un any abans de com finalment ha estat. Per descomptat no s'ha acomplit
cap dels terminis plantejats.
A més al document es parlava de que era necessari elaborar «un diagnòstic qualitatiu i
quantitatiu de la realitat juvenil valenciana. D'acord amb açò i en paral·lel a l'elaboració del pla,
l'Institut Valencià de la Joventut. Generalitat Jove podrà impulsar la realització d'un estudi
sociològic, que analitze la situació i les característiques de la joventut valenciana». Aquest
Document que mesos després ens facilitaren i que en cap cas podíem considerar una descripció
21
realista de la joventut valenciana (als següents punts parlarem sobre l'estudi).
A més, en aquest Document Zero es parlava de que «la participació, com a aspecte essencial,
dels diversos actors que, des de perspectives diferents, puguen aportar idees i solucions en
matèria de polítiques per a la joventut».
El CJCV demanàrem:
Però cap de les nostres reivindicacions va ser tinguda en compte.
- Que es comptara amb la Universitat, professorat d'instituts i amb nombrosos col·lectius
vinculats a les polítiques de joventut.
- Que el pla tinguera una dotació pressupostària.
- Que es dissenyara un pla d’implementació i avaluació.
22
2.2 ANÀLISI DE LA RECOPILACIÓ D'ACTUACIONS EN MATÈRIA DE JOVENTUT DES
DE DIFERENTS CONSELLERIES.
Al Document Zero presentat per l’IVAJ en l'últim ple del Consell Rector, en concret a l'epígraf
“Pla de Treball” als punts 2 i 4 es parla de:
2. Petició d'informació a les Direccions generals i altres departaments de la Generalitat que
per l'àrea competencial la gestió de la qual tenen encomanada puguen estar afectades pel
previst en l'article 46 de la Llei 18/2010, sobre activitats que estiguen desenvolupant (o
puguen tenir previstes), que siguen d'interès per a la joventut valenciana i, en conseqüència,
hagen de ser incorporades al Pla. Data prevista: (Realitzat).
4. Recopilació de la informació facilitada per les Direccions generals i altres departaments i
confecció dels documents resumeixen de les actuacions comunicades.
En relació amb la informació facilitada sobre les actuacions executades o que s'estan executant
en matèria de joventut per les diferents administracions de la Generalitat Valenciana, des del
CJCV hem elaborat una sèrie de quadres resum sobre aquestes actuacions, amb algunes
aportacions sobre aquest tema, tenint en compte les àrees que es treballaran per a l'elaboració
del Pla Jove.
Per a iniciar la nostra tasca d'anàlisi, de la qual ha sigut fins ara la línia d'actuació general quant
a polítiques destinades a joventut per part d'algunes conselleries i direccions generals en l'últim
any, considerem adequat recordar la distinció teorica que hem fet en el punt 1.1.2.1, ja que
creiem fermament que un dels principals problemes a l’hora de dissenyar i implementar polítiques
públiques de joventut és que no es té en compte aquesta distinció teòrica que és la que ha de
marcar l’estratègia i l’objectiu de cadascuna de les actuacions. Diferenciem entre dos tipus de
polítiques:
- Aquelles polítiques que denominem de serveis o afirmatives, de caire subjectiu i que
comportaran respostes individuals (polítiques relacionades amb el consum, estils de vida,
mobilitat, creació, participació, etc.).
- I polítiques de transicions o de màxims, de caire estructural i que comporten respostes
globals (polítiques d'educació, ocupació i habitatge).
Aquestes dues tendències de polítiques de joventut són d'abast global i tenen un caràcter general;
no es tracta de dos models de classificació estrictes i definitius, sinó de dos models que ens
23
serviran per a situar les polítiques de joventut dins d'un marc teòric que considerem adequat per
a realitzar la tasca que ens proposem.
Sobre les actuacions que ens va presentar l’IVAJ, en línies generals, podem dir que:
- Es fa complicat poder fer una distinció exacta de cadascuna de les accions relacionades amb
cadascuna de les dues tendències de polítiques.
- Moltes de les accions o de les activitats que es presenten manquen de sentit.
- Se’ns presentaren un total de 117 actuacions, dividides en 7 blocs. Cadascuna de les accions o
activitats se'ns ha passat en una fitxa individual on, en la majoria de casos, la informació no
anava totalment emplenada; per tant, és complicat que puguem fer-nos una idea de com s'està
executant o de l'impacte que puga arribar a tindre.
- Al quadre següent, i de forma exclusivament informativa, fem un resum de com han estat
clasificades les actuacions en funció de les tendències, tenint en compte el bloc al qual pertanyien.
Polítiques de serveis
Polítiques de transició
Polítiques mixtes
No considerem Polítiques de
Joventut
TOTAL
Ocupació 3 1 1 7 12
Educació i formació 0 9 17 8 34
Territori i habitatge 0 0 0 1 1
Igualtat 1 6 0 12 19
Estils i qualitat de vida 12 6 5 6 29
Cultura 3 2 0 6 11
Participació 1 8 0 2 11
TOTAL 20 32 23 42 117
- Moltes de les actuacions que se'ns han presentat no són actuacions per a joves.
En resum, dels set blocs que se’ns presentren podem dir que:
Actuacions Ocupació.
En aquesta matèria les actuacions que hem marcat com a polítiques no específicament
de joventut poden tindre una repercussió important sobre la població jove, però no van dirigides
exclusivament a aquest grup d'edat, llevat que en les seues bases d'aplicació aquest regulat així,
circumstància de la qual no tenim constància. En concret, les relacionades amb R+D o les ajudes
per a contractació de personal investigador són imprescindibles, però pensem que no són
polítiques específiques de joventut.
24
Considerem que la desocupació juvenil o la precarietat laboral que caracteritza la relació
dels i les joves amb el mercat de treball requereixen actuacions concretes des de l'administració
que tinga aquesta competència. Actuacions que vagen més enllà de subvencions puntuals a la
contractació, com a marca les modificacions dels últims anys regulades ja en la legislació que
regeix les relacions laborals.
En matèria d'ocupació és necessari dur a terme actuacions que modifiquen o tinguen
influència en les polítiques actives d'ocupació que es duen a terme en aquest país, i que mai han
provocat que les xifres de desocupació juvenil siguen comparables a les de la població adulta.
És necessari coordinar polítiques del curt, mitjà i llarg termini per a pal·liar la situació de
desocupació i precarietat actual, i principalment perquè les crisis econòmiques no afecten tan
directament a la situació laboral de les i els joves valencians. A més creiem que focalitzar les
polítiques d'ocupació juvenil en l’empreniment és un error, sobretot i principalment per la
inestabilitat actual del mercat i el baix consum. Empreniment sí, però amb altres alternatives i no
sent l'única opció.
Actuacions Educació i Formació
Les polítiques de joventut en matèria d'educació i formació, encara que majoritàriament
funcionen com un servei puntual, solen aportar formació, coneixements i experiència a les i els
destinataris, la qual cosa implica que col·laboren amb millorar les capacitats i competències dels
beneficiaris i d'aquesta manera facilita i millora la transició de les i els joves a la vida adulta, com
per exemple les beques per a la formació basades en l'adquisició d'experiència professional.
D'altra banda, cal garantir el no ús fraudulent de les beques. Recordem que són períodes
de formació- treball, que en cap cas han de suposar o estar subjectes a les exigències d'un lloc
de treball de centre o a la substitució d'un lloc de treball.
Les beques que suposen una ajuda econòmica puntual podem considerar-les polítiques
de servei si no són duradores en el temps, ja que una ajuda puntual no garanteix la igualtat
d'oportunitats ni garanteix un punt de partida similar per a tots els i les joves; simplement són
ajudes de finançament que no en la majoria de casos no pal·lien la precària situació econòmica
de les i els joves.
25
Territori i habitatge
En matèria d'habitatge i territori exclusivament se'ns ha facilitat com a activitat “Visita als
parcs naturals de la Comunitat Valenciana”. Creiem fermament que ha d'existir alguna acció més
dirigida a la joventut valenciana en aquesta matèria, ja que entenem que són imprescindibles
polítiques sobre territori i habitatge si considerem a la joventut com a ciutadania de ple dret i
treballem per la seua emancipació si, com planteja el Document Zero, l'emancipació de les i els
joves és una prioritat.
Igualtat
Si tenim en compte les temàtiques que es treballaran dins el Pla Jove en matèria
d'igualtat, les polítiques realitzades dirigides a la joventut per les diferents conselleries són més
que insuficients. És imprescindible que temes com la violència de gènere en joves, la diversitat
afectiu-sexual o el treball amb persones joves amb discapacitat siguen objectius principals
d'actuació.
Principalment en aquesta àrea ens han passat un nombre important d'actuacions que
gens tenen a vore amb polítiques de joventut, encara que és cert algunes d'elles sí poden influir
en la vida quotidiana de molts i moltes joves valencians.
Estils i qualitat de vida
En aquest àmbit valorem positivament l'existència de polítiques de transformació que
generen hàbits de vida saludables o espais d'informació per a joves. D'altra banda, entenem que
és en aquest àmbit on més polítiques de servei puntuals es poden oferir, sobretot al sector més
jove del col·lectiu juvenil.
Davant la varietat de serveis que s'ofereixen, és necessària una major difusió d’aquestos,
així com l'increment de certs serveis per a arribar al major nombre de joves possible de tota la
Comunitat Valenciana.
Cultura
Creiem que l'àrea de cultura és una d'aqueixes àrees on més serveis es podrien oferir no
solament per a la difusió de la cultura, sinó també per al foment d'espais de creació cultural.
Davant la inexistència d'espais de foment de la cultura pròpia, creiem que una forma de fer arribar
26
a la joventut la varietat cultural de la Comunitat Valenciana és que les diferents administracions,
especialment la Conselleria de cultura i l’IVAJ, facen una aposta important per aquesta àrea.
Participació
Respecte a la participació juvenil, la implicació de la Generalitat ha de girar entorn de la
generació de convenis amb entitats juvenils i consells de la joventut amb l'objectiu que aquests
seguisquen duent a terme la tasca que estan exercint, ampliant els àmbits que la Generalitat
considera de participació juvenil i donant als consells de joventut i les entitats juvenils la legitimitat
que vertaderament tenen.
27
2.3. VALORACIÓ DEL CJCV SOBRE EL DOCUMENT “ESTUDI SOCIOLÒGIC DEL PLA JOVE DE LA GENERALITAT VALENCIANA 2014-2017. UNA APROXIMACIÓ Al DIAGNOSTIC QUALITATIU I QUANTITATIU DE LA REALITAT JUVENIL VALENCIANA”.
Des del CJCV vam entendre des que començàrem a treballar sobre el Pla Jove, que era
imprescindible dur a terme un estudi sociològic sobre la situació de la joventut per a poder traçar
una estratègia de polítiques de joventut vinculada a la realitat de les i els joves valencians, com
així reflecteix el citat Document Zero, quan en el seu epígraf tercer parla d'elaborar “Un diagnòstic
qualitatiu i quantitatiu de la realitat juvenil valenciana. D'acord amb açò i en paral·lel a l'elaboració
del pla, l'Institut Valencià de la Joventut. Generalitat Jove podrà impulsar la realització d'un estudi
sociològic, que analitze la situació i les característiques de la joventut valenciana”.
El passat mes de maig de 2014 se'ns entregà un “Estudi sociològic del Pla Jove de la Generalitat
Valenciana 2014-2017. Una aproximació al diagnòstic qualitatiu i quantitatiu de la realitat juvenil
valenciana”. Des del CJCV ens agradaria fer algunes valoracions al voltant d’aquest document.
Valorem molt positivament l'elaboració de l'estudi però creiem que no s'han tingut en compte
alguns aspectes que marquen la vida quotidiana de la joventut. Creiem que l'estudi és útil per a
fer-nos una idea general de la situació de la joventut valenciana, però que en línies generals és
insuficient per a traçar polítiques de joventut concretes ajustades a la realitat de la
joventut valenciana. Sobre la base de les dades exposades en l'estudi, simplement es podrien
traçar polítiques exclusivament de serveis i s'obviaria la conceptualització del fenomen juvenil que
es fa en el preàmbul de la Llei 18/2010, de 30 de desembre, de la Generalitat, de Joventut de la
Comunitat Valenciana on es considera que “el concepte de joventut ha perdut el seu significat de
mera etapa de transició a la vida adulta per a adquirir una concepció que situa a les persones
joves com a subjectes de ple dret i reconeix el seu paper, la seua aportació i intervenció en la
vida social, cultural, política, econòmica i laboral de la societat”. Si entenem les i els joves com a
ciutadans i ciutadanes de ple dret és imprescindible analitzar l'evolució en els últims anys en
educació (tenint en compte beques, fracàs escolar, tipus d'estudi, interessos i inquietuds
formatives) ocupació juvenil (tenint en compte sectors productius, creació i destrucció d'ocupació
jove, salaris…) emancipació, participació política, etc. sempre que l'objectiu siga tenir un
diagnòstic real que marque les polítiques de joventut futures de la Generalitat Valenciana.
- En l'epígraf 1 de l'estudi, es parla de l'enfocament de l'estudi i de les fonts utilitzades per
a la seua elaboració. Entenem que el marc teòric de l'estudi es fonamente en quatre
treballs sobre joventut, i que d'ací es puga extraure algun tipus de conclusió sobre la
situació de les i els joves, però açò no pot substituir el discurs de la joventut
valenciana, per tant entenem que no hi ha anàlisi qualitativa de cap tipus sobre
situació de les i els joves valencians.
28
- Sobre les dades quantitatives utilitzades per a l'elaboració de l'estudi, principalment
extrets de l'Informe de la Joventut d'Espanya 2012, de l'Institut Nacional d'estadística i de
l'Enquesta de Població Activa, ens semblen encertats però insuficients. Creiem que les
fonts de dades utilitzades es poden explotar molt més profundament per a extraure dades
més concretes sobre la situació de la joventut de la comunitat valenciana. D'altra banda,
també creiem que s'haurien d'incloure variables que no s'han tingut en compte i
que marquen la vida quotidiana de la joventut. Recomanem tenir en compte
l'observatori d'emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya que ofereix una
exhaustiva anàlisi de la situació de les i els joves de la Comunitat Valenciana vinculats a
l'emancipació juvenil.
En àmbits com l'educació, la igualtat, la participació, l'ocupació o l'emancipació juvenil cal tenir
en compte no solament la situació actual, sinó també d'on venim, com és la tendència
i quin és el context polític i social pel qual s'ha arribat a aquesta situació, per a poder
actuar no solament sobre la població objecte d'estudi sinó també sobre el context que l'embolica
i que segurament també serà competència de la Generalitat.
Com hem dit anteriorment no existeix anàlisi qualitativa de la joventut valenciana. La recerca
qualitativa és imprescindible per a entendre per què els joves són com són, actuen com actuen
o es relacionen com es relacionen, i va més enllà d'un estudi descriptiu de determinades
situacions. Aquesta anàlisi qualitativa serviria per a poder dur a terme polítiques de joventut on
les i els joves foren protagonistes realment, i no polítiques de joventut que atenguen a macro-
dades que exclusivament servirien per a executar polítiques de serveis concretes que no influirien
absolutament en la millora futura de la situació i la qualitat de vida de les i els joves valencians.
En el Pla Generalitat Jove, com senyala el document zero, planteja línies d'actuació sobre temes
concrets com a consum, salut, oci i temps lliure, etc. temes sobre els quals l'estudi presentat no
conté cap tipus d'informació. Creiem que quan parlem de polítiques de joventut és clau tenir tots
aquests temes en compte, si realment volem dur a terme polítiques integrals de transformació
de la vida de la joventut valenciana, i per a açò hem de conéixer quin és la situació i les pautes
de comportament de les i els joves valencians en cadascun dels blocs sobre els quals es vaja a
actuar en el futur Pla Jove.
29
2.4 VALORACIÓ GRUPS DE TREBALL DEL PLA JOVE.
Entre els dies 6 i 10 de juny de 2014 es desenvoluparen, a iniciativa de l'Institut Valencià de
la Joventut, una sèrie de reunions de treball entorn de les àrees del Pla Jove, on a més del CJCV
van participar altres associacions, empreses i tècnics de diferents Conselleries de la Generalitat
Valenciana.
En principi aquestes reunions estaven emmarcades en l'elaboració del Pla Jove, que marca el
document zero aprovat pel consell rector de l'IVAJ a pesar que aquestes trobades no apareixen
en aquest document.
Sobre el desenvolupament d'aquestes reunions de treball ens agradaria fer una sèrie
d'aclariments:
Document zero
Entenem que segons el document zero, el procés de consulta i debat amb personal especialista
en temes de joventut o amb organitzacions que treballen per i per a la joventut, hi hauria d´haver-
se celebrat posteriorment a l'elaboració d'un document un, que serviria d'avantprojecte del Pla
Jove, que tampoc s'ha elaborat, i que a priori hi hauria d´haver estat redactat conjuntament pel
Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana i per l'IVAJ.GVA JOVE.
Grups de treball
Els grups de treball es van dividir en funció de les diferents àrees que conté el Pla Generalitat
Jove, si bé és cert, mentre totes les temàtiques van tenir un matí sencer de discussió, a més d'un
determinat temps en els grups duts a terme en Moraira, l'àrea de Participació sols va comptar
amb el temps destinat el Divendres 6, que no va ser més de 20 minuts per grup, tenint en compte
que és una àrea igual d'important que la resta, sobretot en un moment on la participació
ciutadana és una qüestió que està en primera línia de reivindicació de la societat en general i de
la joventut en particular.
D'altra banda, els grups van comptar amb representants de diferents conselleries o secretaries
autonòmiques de la Generalitat Valenciana, així com d'empreses i alguns tècnics d'ajuntaments
els tres primers dies de treball. Les aportacions de cadascun dels representants, tenien el mateix
pes, independentment que el seu focus d'actuació professional quotidià fóra o no la joventut
valenciana. No qüestionem les seues capacitats professionals en els seus àmbits de treball, però
sí que és cert que en molts casos es va perdre la perspectiva juvenil.
D'altra banda, quant a la presència de representants polítiques d'ajuntaments i tècnics i tècniques
de diferents serveis de joventut, lamentem profundament que tingueren en molts casos un clar
posicionament partidista, lluny de tenir capacitat objectiva i crítica sobre polítiques de joventut.
30
Finalment, per una qüestió empàtica, és complicat si no treballes en temes de joventut, o si ho
fan des d'una perspectiva municipalista, poder tenir visió de polítiques de joventut en l'àmbit de
comunitat autònoma, per no parlar de la qüestió generacional, i és que una vegada més ens
trobem a persones llunyanes a la joventut, opinant sobre que necessiten o no necessiten els i les
joves, tenint en compte que en molts casos no eren ni joves ni professionals o especialistes en
polítiques de joventut.
Tècnica utilitzada
La tècnica utilitzada per al desenvolupament de les reunions, coneguda en la Recerca social com
a “Grup Nominal” és una tècnica d'extracció d'informació en grups reduïts d'experts. Per com es
va executar la tècnica, creiem que és important esmentar que les conclusions obtingudes en el
desenvolupament de la mateixa no poden ser vinculants, i esperem que l’IVAJ haja utilitzat
aquestes conclusions de forma merament informativa, ja que ni tothom que va formar part de
les reunions era expert en temes de joventut, ni en l'àrea de treball de la qual provenien es
treballa sobre la joventut.
D'altra banda, la tècnica està dissenyada per a executar-la amb grups reduïts de participants,
amb l'objectiu d'extraure informació de forma espontània i en els grups cadascun dels participants
anava en representació d'algun tipus d'entitat, no com a especialistes o ciutadans anònims.
Desenvolupament dels grups
El desenvolupament dels grups partia d'esmentar quines eren els aspectes positius que s'havien
dut a terme des de l'administració en les diferents àrees que estàvem treballant.
Partint que la nostra implicació, tan tècnica com a política, sobre el Pla, ens fa treballar de
determinada manera cadascuna de les propostes que fem, i tenint en compte que els i les
participants dels grups, com déiem abans, van en qualitat de representants d'alguna entitat o
organismes, és complicat que pogueren eixir idees i aportacions espontànies.
La falta de coneixement d'avaluacions o dades sobre les accions que ha dut a terme la Generalitat
valenciana, fa complicat que puguem valorar positivament alguna d'aquestes accions. D'altra
banda, creiem, que segons es van desenvolupar els grups i la falta d'informació, és difícil que per
a l'elaboració del Pla Jove es puguen tenir en compte les accions valorades com a positives, ja
que els participants dels grups compartien la nostra preocupació per la falta d'informació per a
poder valorar.
I finalment, la forma de redactar i explicar posteriorment tant les qüestions positives, com les
negatives, així com les propostes, suposen un biaix important a l'hora d'interpretar cadascuna de
les qüestions, així com per a posteriorment ordenar la seua prioritat.
31
2.5 CONSELL RECTOR D' APROVACIÓ.
El passat 30 de gener de 2015 va tindre lloc el ple del Consell Rector del IVAJ.GVA JOVE on
es va aprovar el Pla Generalitat Jove. Com ja havíem manifestat en diferents reunions amb el
director general del IVAJ.GVA JOVE i el seu Secretari General, per al CJCV era condició sine qua
non que l’aprovació del Pla fora acompanya d’un pressupost detallat que explicara quina quantitat
econòmica aniria destinada a cada una de les accions que al document es detallaven.
Per al CJCV era una prioritat arribar a un acord sobre el document, però des de la Generalitat
Valenciana, tot i haver comptat amb el Consell durant el procés d´elaboració, no va presentar
cap tipus de memòria econòmica que recolzara el document, i per una qüestió de coherència i de
responsabilitat, els membres del CJCV s'abstingueren en la votació del Pla Jove.
El Document va ser aprovat per tots els membres del Consell Rector a excepció dels membres
que representaven al CJCV. En la reunió vàrem manifestar (i així hauria de constar en l’acta de
la reunió) que des del Consell mostràvem la nostra predisposició a mantenir altra reunió del Ple
del Consell Rector amb un pressupost detallat i d’aquesta manera poder tindre un document
aprovat per tots els membres de ple dret del consell rector.
Tant la Consellera, com la direcció del IVAJ varen mostrar la seua intenció d'aprovar el Pla Jove
abans que finalitzara la legislatura, mantenint clarament una postura partidista sense intenció de
fer extensiu el Pla al conjunt d’agents actius en matèria de joventut.
Com hem explicat abans, en cap moment s’han complit els terminis d’elaboració ni les fases que
estaven programades, per tant teníem tot un seguint d’arguments per a no poder aprovar un Pla
en el qual hem estat treballant al voltant de tres anys.
Pel que fa al contingut del document, pràcticament totes les propostes que vàrem fer des del
CJCV com a màxim òrgan de representació juvenil, varen ser arreplegades en el Pla Jove. Malgrat
això creiem que era necessari complir amb els acords que s'hi havien arribat amb l'aprovació del
Document zero, i la realitat no ha estat així.
32
2.6 ACTE DE PRESENTACIÓ I PUBLICACIÓ EN EL DOCV.
El passat 31 de Març 2015 va tindre lloc la publicació del Pla Generalitat Jove 2015-2017 en
el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, últim dia de la legislatura per a publicar acords del
Consell. En la publicació del DOCV existissen tot un seguit de propostes que no estaven el
document aprovat pel Consell Rector, és a dir, es publicà un document que estava aprovat
exclusivament pel consell de la Generalitat Valenciana. És a dir, l’aprovació d’un document pel
Consell Rector, màxim òrgan de decisió participada de l’IVAJ, no va ser suficient com per no
modificar-lo.
A més, el la publicació del DOCV es parla de 250 milions d’euros per al pla i consten les partides
pressupostàries per conselleries, en cap lloc apareix la quantitat per activitat, ni existeix una
memòria econòmica oficial que distribuïsca en detall el pressupost.
El 30 de Març es va celebrar l’acte de presentació pública del Pla Generalitat Jove 2015-2017. Un
acte que va servir per a explicar les experiències d’una sèrie d’entitats que treballen en l’àmbit
de la joventut, més que per a la presentació del document que a priori ha de marcar les polítiques
de joventut de la Comunitat Valenciana dels pròxims dos anys.
En el poc temps que se li va atorgar a la presentació del Pla Jove, no es van explicar ni les
modificacions que hi ha al text respecte del qual es va aprovar al Consell Rector del passat mes
de gener, ni es va parlar del pressupost que es dedicarà a cadascuna de les accions que conté el
pla, manifestant únicament que es destinaran 250 milions d’euros.
Des del CJCV lamentarem profundament, i així ho vàrem manifestar, que es duguera a terme un
acte de presentació que al seu contingut no s’especifique gens al voltant de com s’executarà, ni
sobre la distribució pressupostària del mateix. De la mateixa manera, mostrarem la nostra
preocupació per la rapidesa amb la qual s’ha dut a terme la seua presentació, just en l’últim dia
en què es poden publicar acords del Consell en el Diari oficial de la Comunitat Valenciana.
En conclusió, s’ha publicat i presentat en acte públic un document sense l’aprovació de molts
agents vinculats a la joventut, amb diferències amb l’aprovat en el consell rector de l’IVAJ, sense
detall econòmic del mateix, incrementant (com a proposta en precampanya electoral) el
pressupost que es dedicarà joventut, sense saber com s’implementarà i en l'últim dia que es
poden fer públics acords del consell.
33
34
2.7. COMPARATIVA DEL PLA JOVE PRESENTAT Y PLA JOVE APROVAT EN EL CONSELL
RECTOR.
Despés que l’IVAJ no haja fet públic el pressupost exhaustiu del PLA JOVE, el CJCV va
tindre accés a aquests de manera presencial a les oficines, però no s’ha entregat en cap moment.
La informació que es detalla a continuació és fruit del que el CJCV va extraure de les oficines,
però s’ha demanat de manera formal a l’IVAJ i aquest no l’ha aportat.
CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA
En aquesta Conselleria s’han produït canvis, fonamentalment en una nova acció, que en cap cas
va ser aprovada en el Consell Rector.
S’incloguen 105.836 € a una acció marcada com a NOVA (sense numeració) que corresponen a
una subvenció per a entitats ciutadanes, per activitats que fomenten la participació ciutadana i
transparència, ajuda adreçada a entitats i associacions juvenils (no és una ajuda específica per
a persones joves).
Sumatori de partides pressupostàries mostrades en reunió: 7.646.269 €.
Pressupost publicat: 7.661.769 €.
Diferència entre els dos pressupostos: 15.500 €.
CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIAL
1.1.10 (nova) partida de 17.950 € en programes d’ajuda a dones joves emprenedores.
1.1.7, 2.000.000 € línia de finançament per a microcrèdits i microempreses per a autònoms i
microempreses (no és una ajuda per a joves).
8 accions noves plantejades SENSE CAP PRESSUPOST.
L’acció 1.4.6, està pressupostada a la Conselleria de Benestar social amb 5.000.000 € i al mateix
temps està pressupostada doblement a la Conselleria d’economia industria i turisme. Cal remarcar,
que aquesta acció no existeix al Pla Jove publicat al DOCV.
Sumatori de partides pressupostàries mostrades en reunió: 94.257.640 €
Pressupost publicat: 68.967.100 €.
Diferència entre els dos pressupostos: 25.290.540 €.
35
CONSELLERIA D’EDUCACIÓ CULTURA I ESPORT
L’acció 5.3.6 és una acció nova, que no ha estat votada en cap cas pel Consell Rector de l’IVAJ.
Compta amb 105.000 €.
L’acció 6.6.1. amb un pressupost de 30.000 € no existia tampoc al Pla votat al Consell Rector.
Trobem de nou, en aquesta Conselleria una acció sense cap numeració dotada amb 25.330 € que
tampoc te cap definició.
L’acció 2.1.1 està relacionada amb ajudes del programa europeu ERASMUS + amb 293.360 € en
aquesta Conselleria, en canvi també podem trobar aquestes ajudes, pressupostades en la mateixa
Conselleria, per duplicat, però amb un pressupost de 308.100 €.
Hi han contemplat en una nova partida 12.300.000 €, sense numeració definida com a Ordre
8/2015, ajudes de caràcter general per a estudis post obligatoris, que no són necessàriament per
a persones joves.
Sumatori de partides pressupostàries mostrades en reunió: 38.563.110 €
Pressupost publicat: 38.563.110 €.
Diferència entre els dos pressupostos: 0 €.
CONSELLERIA D’ECONOMIA, INDUSTRIA I TURISME
En aquesta Conselleria trobem pressupostada de nou l’acció 1.4.6, que està pressupostada a la
Conselleria de Benestar Social amb la mateixa quantitat.
És important remarcar que trobem 3 noves accions, sense numeració, i que no hem pogut ubicar
en cap lloc, contemplades amb:
- 100.000 € per a empreniment i qualificació en altres països de personal universitari i titulat.
- 13.850.000 € per a innovació, modernització i ocupació per a PIMES i grans empreses, ajuda que
no té res a veure amb la joventut.
- 6.686.450 € per a PIMES i grans empreses, en projectes d’estalvi i eficiència energètica i energies
renovables.
Crida molt l’atenció un sumatori de 20.536.450 € en ajudes per a PIMES i grans empreses, incloses
com a mesures per a implementar polítiques de joventut.
Sumatori de partides pressupostàries mostrades en reunió: 127.057.054 €
Pressupost publicat: 127.057.054 €.
Diferència entre els dos pressupostos: 0 €.
36
Com a conclusió del document remarcarem que:
1. És notori que s’ha presentat un Pla Jove sense un pressupost real.
2. El Pla Jove presentat per l’IVAJ és una suma d’accions que s’han fet en altres Conselleries
i en cap moment té una coherència, objectius ni intenció de ser avaluat.
3. No s’ha respectat la Llei que marca que el Consell Rector de l’IVAJ ha d’aprovar la proposta
de Pla Jove abans que aquesta siga aprovada pel Consell de la Generalitat.
4. Durant dos anys, s’ha seguit una estratègia d’engany amb les entitats col·laboradores
amb el Pla Jove, per tal de dir que s’ha comptat amb elles, però que finalment el resultat
NO ÉS FRUIT DE CAP CONSENS.
5. S’han inclòs partides, que no corresponen a inversió en joventut per tal d’unflar el
pressupost.
6. Que els darrers anys, la joventut no ha sigut un tema central per a l’administració.
7. No és cert que el Govern Valencià vaja a gastar-se 249.579.138 € en joventut en 2015
com ha afirmat.
37
2.8. POSICIONAMENT DEL CJCV RESPECTE DEL PLA JOVE 2015-2017.
L'aprovació del Pla Jove és, a més d' un mandat legal per a la Generalitat Valenciana segons
la Llei 18/2010, de 31 de desembre, de Joventut, una reivindicació de més de deu anys del Consell
de la Joventut de la Comunitat Valenciana, ja que creiem fermament que és imprescindible
l'existència d'un full de ruta estratègic perquè les polítiques públiques de joventut tinguen un
sentit i una sèrie d'objectius concrets. Significa, a més, considerar a la joventut ciutadania de ple
dret, entenent que les polítiques que vagen dirigides a aquest col·lectiu són ferramentes clau per
al seu desenvolupament personal i social.
Des del CJCV, molt abans que des de l'IVAJ començaren a treballar sobre el Pla Generalitat Jove,
ja teníem les nostres reivindicacions al document “Propostes PLA JOVE 2013” aprovat per les
entitats membre del Consell en la XL Assemblea. Va ser fruit del debat, la reflexió col·lectiva i
l'intercanvi d'opinions entre els i les joves que participaren activament en aquest projecte.
Ha sigut molt de temps el que hem esperat per a poder disposar d'un PLA JOVE, però ara que ja
està aprovat no el sentim com a nostre, per diferents motius:
- Des de l'aprovació del Document Zero per part del Consell Rector, document que explicava de
forma esquemàtica els terminis d'elaboració i les fases per les quals passava el desenvolupament
del Pla, han sigut nombroses les reunions que s´han tingut entre la direcció de l’IVAJ i la comissió
permanent del CJCV. Reunions en les quals sempre s’ha manifestat la necessitat de fer un estudi
profund de la joventut valenciana, la necessitat de tindre en consideració a tots els agents
vinculats a les polítiques de joventut i sobretot la necessitat d’un pressupost detallat sobre les
accions a desenvolupar.
- Durant tot el procés d'elaboració no s'han tingut en compte ni les fases ni els terminis que
plantejava el Document Zero. Així mateix, tenint en compte que és una qüestió que des del CJCV
hem posat de manifest, podíem entendre que el procés sofrira modificacions, no és una qüestió
que ens preocupara massa atenent a què la prioritat era tindre un Pla Jove ben treballat.
- En el Consell Rector de 31 de gener es va aprovar un document, amb l’abstenció del CJCV, que
era un catàleg de propostes que no estaven ni calendaritzades, ni pressupostades, ni es coneixia
com anava a ser la seua implementació.
- El 30 de Març es presentà públicament el “Pla Generalitat Jove 2015-2017” en un acte on tampoc
es va entrar en el Pla en profunditat i sols coneixerem el pressupost total que la generalitat
estimava que costaria, situació davant la qual el CJCV va mostrar el seu rebuig.
- El 31 de Març, últim dia en què es podien fer públics acords del Consell, es va publicar el “Pla
Generalitat Jove 2015-2017” en el DOCV amb substancials modificacions respecte a l'aprovat en
38
el Consell Rector de Gener, la qual cosa, evidència la importància que li dóna la Consellera als
processos participatius.
- Creiem firmament que el document presentat s’ha venut com al resultat d’un procés participatiu
en el qual no ha participat tots els agents que deurien i on el resultat de la participació no respon
als interessos ni a les necessitats plantejades pel CJCV, és a dir, ha estat un procés participatiu
en els àmbits que a la Generalitat li ha interessat. A més creiem que és tot un seguit de propostes
que no tenim massa clar com en van a implementar, ni quan, ni amb quins recursos personals.
- Ens preocupa que després de tota una legislatura, es publique el Pla Generalitat Jove 2015-
2017, l’últim dia que podien fer públics acords del Consell. Això pot tindre dues lectures cap
d´elles positiva. D’una banda, pot respondre a què estem en moment de precampanya electoral,
i l’objectiu és fer un ús partidista del Pla. O bé, durant quatre anys les polítiques de joventut no
han format part de l’agenda política del govern de la Generalitat Valenciana.
ANNEXOS
ANNEXE I : POLÍTIQUES DE JOVENTUT A LES MEMÒRIES D'ACTIVITATS DE L'IVAJ 2005/2012
A continuació descriurem l'evolució de les polítiques de l'IVAJ a partir dels programes que
mostren les seues memòries, aquells que hem classificat en la primera taula del punt 1.2.2, en
forma de serveis i productes.
EVOLUCIÓ DE LES POLÍTIQUES
Residències, albergs i campaments juvenils.
Residències.
En aquesta taula veiem el total (d'ambdós sexes i de secundària o universitaris) d'admissions
d'estudiants per a les residències que gestiona l'IVAJ, i que s'ofereixen mitjançant convocatòria
pública i que proporcionen manutenció i allotjament a qui pels seus estudis han de desplaçar-se
fora de la seua llar familiar. Aquestes residències són:
– El Maestrat (Castelló) - Sols els anys 2005 i 2006
– Mare de Déu del Lledó (Castelló)
– La Florida (Alacant)
– Sant Crist del Mar (Benicarló)
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Nº estudia. admesos (totals) 98 168
184
271 270 261 267 305
La tendència a la disminució d'admesos és clara, exceptuant el 2008 i 2009, en què el nombre
d'aquests s'incrementa lleugerament i atura aquesta tendència; el 2010, però, es reinicia la
davallada. El darrer any observat, 2012, el nombre d'admesos ja és més de tres vegades menys
respecte del 2005. D'altra banda, a partir de 2007 l'IVAJ deixa de gestionar la residència d'El
Maestrat, reduint a tres el nombre de les que gestiona.
Albergs i campaments
A continuació, passem a veure l'evolució del total (d'ambdós sexes i majors i menors de 25
anys) d'alberguistes i el total de pernoctacions en els albergs i campaments gestionats per l'IVAJ.
Aquests albergs i campaments són:
– Alberg Juvenil Argentina – 2007, 2006 i 2005 tancat per reforma integral
– Alberg Juvenil El Maestrat – Sols 2006 i 2005
– Alberg Juvenil Francesc de Vinatea – El 2012 l'IVAJ deixa de gestionar-lo
– Alberg Juvenil La Florida
– Alberg Juvenil La Marina
– Alberg Juvenil Mar i Vent
– Alberg Juvenil Biar
– Alberg Juvenil Mare de Déu del Lledó
– Alberg Juvenil Sant Crist del Mar
– Alberg Juvenil Torre de Alborache
– Campament Juvenil Costa Bella
– Campament Juvenil Jaume I
– Campament Navalón
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Total
alberguistes 28068 29258 28441 34343 29312 31358 32157 31315
Total
pernoctacions
80369
82724
92219
97346
87301
99234
100402
89981
En el cas d'albergs i campaments, no es percep una tendència clara. El nombre total
d'alberguistes i de pernoctacions varia dintre d'unes xifres semblants. Hi ha, això sí, una davallada
d'alberguistes i de pernoctacions el 2012 respecte a el 2005; tot i això, la tendència no és
constant. Sí que s'observa una disminució a partir del 2011 respecte dels anys anteriors, arribant
a les xifres d'alberguistes i pernoctacions més baixes el darrer any estudiat, però, caldria tenir
informació dels anys 2013 i 2014 per a veure si aquesta davallada esdevé tendència.
Suport de processos d'emancipació
Empreses creades i joves assessorats per centres
El Programa de Gestió de l'Oficina de l'emprenedor de l'IVAJ.GVA Jove ofereix els serveis
d'assessorament individualitzat mitjançant cita prèvia, cursos presencials de formació en gestió
empresarial, cursos on-line, programa de microcrèdits, punts d'assessorament als emprenedors i
inici de tramitació administrativa, estudis econòmics i diagnòstics de projectes i altres activitats
com cursos on-line o presencials i xarrades.
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Empreses
creades (total) 184
147
70 90 185 274 350 453
Joves
assessorats per
centres (total)
3833
2782
2642
2504
2904
2704
3869
4777
Podem observar com la creació d'empreses hi ha disminuït força des del 2005, arribant a la
xifra més baixa el 2010; tot i que el 2011 el nombre d'empreses creades augmenta notablement,
i que durant el 2012 continua aquest creixement, el nombre d'empreses creades en aquest darrer
any se situa en una xifra molt per sota de la de 2005.
Pel que fa als joves assessorats per centres, aquest nombre també disminueix, tot i que no de
manera tan marcada com el nombre d'empreses creades. Encara que l’any 2012 aquesta xifra
augmenta notablement respecte d'anys anteriors, no arriba a la xifra del 2005. Caldria veure si
aquesta recuperació que s'esdevé durant el 2011 i 2012 arriba a confirmar-se com una tendència,
o únicament es tracta d'un parèntesi
Formació, educació en valors, educació per a la salut
Cursos d'animador/a juvenil i de monitor/a de temps lliure i total d'alumnes
Aquests cursos els imparteixen les escoles de formació. L'IVAJ s'encarrega de tutoritzar
aquestes escoles i d'emetre els títols.
En la taula, comptabilitzem el total de cursos de monitor/a de temps lliure infantil i juvenil i
d'animador/a juvenil, així com altres activitats com seminaris i jornades formatives, esdevinguts
des del 2005 fins al 2012, així com el total (xics i xiques) d'alumnes matriculats en aquests cursos
i activitats:
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Cursos i
activitats (total)
204
179 153 147 115 36 25 22
Alumnes (total)
4892 4460 3738 3754 2914 855 524 524
La tendència en aquesta matèria és d'un augment molt marcat. Aquest és constant pel que fa
al nombre de cursos i activitats. L'augment no s'atura en cap any, i es percep un punt d'inflexió
el 2008, any en què aquest nombre es multiplica de manera molt notable. El 2012 es registren
unes xifres que quasi doblen a les del 2008. Pel que fa als alumnes matriculats en aquests cursos
i activitats, la tendència és la mateixa: un constant augment, amb un punt d'inflexió el 2008, que
l'accelerarà. El 2010, en aquest cas, però, suposarà un lleu fre a l'augment, tot reduint-se el
nombre d'alumnes d'una manera molt suau. A partir de l'any següent es reinicia l'ascens de les
xifres, arribant el 2012 a un nombre que quasi dobla, també, les xifres del 2008.
Voluntariat i associacionisme
Camps de treball organitzats per l'IVAJ
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Places oferides
inicialment (total)
185
207
255
152
333
200
421
369
Places ocupades (total)
168
195
296
140
291
154
386
297
El nombre de places oferides per a camps de treball arriba a la seua màxima el 2006. L'any
següent es redueixen a la meitat, per a tornar a ampliar-se el 2008 amb un nombre, això sí,
menor que el del 2006. El 2009 aquestes places es redueixen a més de la meitat, per a tornar a
augmentar l'any següent. Al 2011, el nombre de places dismunueix durant, de la mateixa manera
que en 2012. Degut a aquestes fluctuacions, no percebim ha una tendència claraen aqiesta
matrèria. Sembla, però, que a partir del 2010 es de descenes.
Promoció d'activitats d'oci i temps lliure
En aquesta taula veiem l'evolució dels serveis que ofereix el TURIVAJ, entitat encarregada de
l'emissió de credencials, producció i oferta de diferents activitats i productes viatges culturals i
turisme actiu, etc. En la primera columna veiem els totals de productes i serveis prestats, i ,a
partir del segon, el desglossament d'aquests.
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Nº totals productes i serveis prestats
16725
28474
33059
33374
29313
28626
23063
23063
Carnets alberguista (total)
6318
13499
17318
18808
15073
15394
17089
17238
Carnet jove (total) 6718 10463 9966 7777 3794
Cursos idiomes realitzats (total)
615
837
762
787
758
1308
681
616
Campanyes esquí (totals) 1505 2215 2953 3786
4086
4768 5333 5073
Bitllets de tren (total)
62 51 183 187 166 224 172 157
Bitllets de bus (total)
0 0 0 2 3 34 50 163
Pòlisses de segur emeses (total) 914 959 1142
1059
930
585 330 583
Sense entrar a detallar l'evolució de cada servei o producte, assenyalarem el que considerem
més significatiu; a saber, que el nombre total arriba al seu màxim en els anys 2009 i 2010. El
2011 aquest nombre descendeix fins a aproximar-se a xifres semblants a les dels anys anteriors
al 2009, i el 2012 aquesta xifra descendeix fins al seu mínim respecte de tots anys observats.
Considerem significatiu que l'emissió de carnets d'alberguista (credencials) i de Carnet Jove
no sols disminueix, sinó que augmenta, seguint una tendència contrària a la de quasi tota la resta
de serveis i productes. D'altra banda, la tramitació de bitllets d'autobús descendeix dràsticament
a partir del 2008, per a desaparèixer definitivament el 2010.
Programes europeus
Acció 1 – La Joventut amb Europa
Intercanvis juvenils
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Sol·licituds 8 13 7 16 8 10 23 23
Projectes aprovats
4 6 3 11 3 7 12 12
Les fluctuacions de sol·licituds i projectes aprovats són constants. Es percep un descens
d'ambdós als darrers anys respecte dels primers.
Iniciatives juvenils
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Sol·licituds 29 31 15 17 2 3
Projectes aprovats 14 9 5 6 2 1
La tendència és ben clara: tant les sol·licituds com els projectes aprovats augmenten cada
any.
Projectes de democràcia participativa
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Sol·licituds 1 0
Aprovats 1 0
Acció 2 – El servei voluntari europeu
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Sol·licituds 10 18 18 12 15 15 89 76
Projectes aprovats 9 16 15 10 5 11?
Observem un descens molt considerable de sol·licituds que s'inicia a partir del 2007. A partir
d'aquest any el nombre d'aquestes i de projectes aprovats canvia, però, mantenint una tendència
semblant.
Iniciatives juvenils de grup
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Sol·licituds 4 3
Aprovades 1 2
Aquestes iniciatives van dirigides a “joves de mitjans culturals, geogràfics o socioeconòmics
desafavorits”, i han de “ser promogudes i realitzades per grups de, almenys, quatre joves”.
Aquestes, doncs, no guarden relació amb les iniciatives juvenils del punt 3.6.1.
Iniciatives individuals, Capital Futur
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Sol·licituds 3 4
Aprovades 1 3
Acció 3 – Cooperació amb països veïns associats de la Unió Europea
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Sol·licituds 11 6 1 6 1 2
Projectes aprovats 8 2 ? 2 1 0
El nombre de sol·licituds i projectes aprovats augmenta considerablement el darrer any
observat. A la resta d'anys aquestes xifres varien prou.
Acció 4 – Formació i projectes en xarxa de treballadors juvenils i organitzacions
juvenils
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Sol·licituds 15 9 10 10 8
Aprovats 7 0 1 4 1
Cursos i act. formació programa Joventut 6
Acció 5 – Trobada de joves i responsables de polítiques de joventut
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Total subvenció 713770
Sol·licituds 9 6 2 1
Projectes aprovats 1 3 1 1
Seminaris d'avaluació 5
ACTIVITATS QUE GESTIONA L'IVAJ
Activitats relacionades amb la gestió, organització i desenvolupament del
programa de Joventut en Acció
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Reunins Comissió Tècnica
(particip. IVAJ)
3
5
4
4
4
1
?
4
Reunions Comissió Avaluació
(particip. IVAJ) 1 2
Cursos de formació a l'arribada i activitats 1
Cursos de formació a l'eixida 1
Curs correspons. Juvenils participat en Europa
1
Cursos de formació a l'arribada 2
1
1?
1
3
4
Curs de gestió activitats SVE
1
1
1
Jornades presentació programa Joventut
en Acció 1
Seminaris avaluació intermedia
5
5
5
5
Seminaris avaluació final
1
5
Euroscola
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Concurs Si Sí Sí Sí Sí
Activitats de la Xarxa Ery (Europeans Regions For Youth)
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Concurs Sí Sí Sí Sí
Altres
– 2008: Participació en el Consell Europeu de la Joventut
– 2007: Participació de l'IVAJ en el seminari “No Barrers. Ten Regions for Youth policy 2007-
2013”, celebrat a Polònia.
– 2006: Participació de l'IVAJ en el seminari “Regions, Youth, EU Youth Polices” a Itàlia.
Comentari general Programes Europeus
En línies generals, no observem una tendència definida. Les activitats pel que fa al Programa
Europeu varien al llarg dels anys observats. Com a fets destacables, veiem que augmenten les
iniciatives juvenils (3.6.1.), i de la cooperació amb països veïns associats de la Unió Europea
(3.6.3.), la formació i projectes en xarxa de treballadors juvenils i organitzacions juvenils (3.6.4.),
tot i que a un rtime menor aquests dos darrers punts. D'altra banda, descendeixen els intercanvis
juvenils (3.6.1.), i, de manera més marcada, el servei voluntari europeu (3.6.2.).
Programes de promoció cultural
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005
Festival Cinema Jove
Sí
Sí
Sí
Sí
Col·laboració FIB Sí Sí
Mediàtic Festival Sí
La Senda del Poeta Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí
Premis fotografia “La
Senda del Poeta”
Sí
Sí
Circuit Rock Sí Sí Sí
Estand Campus P. Sí
Premis literatura “La
Joventut escriu en solidari”
Sí
Sí
Premis fotografia
“No dona igual”
Sí
De tots els programes de promoció cultural, únicament La Senda del Poeta es manté tots els
anys.
Comentari general sobre l'evolució de les polítiques de joventut a les memòries de
l'IVAJ
Places ofertades, projectes aprovats, cursos realitzats, etc... en definitiva, el conjunt de serveis
i productes prestats per part de l'IVAJ descendeixen any rere any en quasi totses les matèries, a
excepció dels cursos d'animador/a juvenil i de monitor/a de temps lliure i total d'alumnes, que
augmenten molt considerablement tant pel que fa al nombre de cursos i activitats com d'alumnes,
i les polítiques europees, en que no s'observa cap tendència concreta.
PRESSUPOSTOS
CONSELLERIES SUMATORI
ACTUACIONS
QUANTITAT
DONADA PER IVAJ
PRESIDÈNCIA 76.246.269,00 € 7.661.769,00 €
BENESTAR SOCIAL 94.239.690,00 € 68.967.100,40 €
GOVERNACIÓ 559.755,00 € 559.755,20 €
INFRAESTRUCTURES 5.428.333,00 € 5.428.333,00 €
SANITAT 760.286,00 € 760.295,73 €
HISENDA 581.720,00 € 581.720,00 €
EDUCACIÓ 38.563.111,00 € 38.563.110,70 €
ECONOMIA 127.057.054,00 € 127.057.054,00 €
TOTAL PRESSUPOSTAT 274.854.168 € 249.579.136 €
ANNEXE II: Comparativa pressupostos
CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIAL
Nº ACTUACIÓ
PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ
1.1.10 NOVA 17.950 Programa de suport a dones emprenedores.
1.3.6 0 Realització de cursos d'alfabetització digital.
5.4.1 150.000 Ajudes als jóvens membres de famílies nombroses
5.4.2 0 Escoles de Famílies per a incrementar habilitats parentals en criança de fills.
6.4.3 0 Desenvolupament de Programes de protecció i atenció a dones joves per a previndre relacions abusives i violència masclista.
6.4.5 150.000 Ajudes per a accés d'alumnes a titulacions amb poca presència femenina.
6.4.7 1.191.403,08 Cursos de formació dirigits a formadors d'escoles d'animació juvenil per a una educació no sexista.
6.1.7 4.354.620? Centres de Dia d'Atenció a Menors.
6.1.8 28.439.710,87 Centros de reeducació de menors infractores.
6.1.9 0 Telèfon d'atenció a menors amb necessitats d'orientació, ajuda i protecció.
6.1.10 139.676,30 Atenció psicològica a menors víctimes d'agressions i abusos sexuals.
6.2.1 214.070 Programa d'emancipació de jóvens ex-tutelats que han estat subjectes a sistema de protecció de menors.
6.2.4 29.000.000 Renda Garantida de Ciutadania.
2.2.9 150.000 Pràctiques titulats universitaris en Conselleria de Benestar Social, DG Integració, Inclusió Social i Cooperació.
3.4.5 2.000 Realització de jornades i elaboració de materials informatius per donar a conèixer drets i obligacions del voluntari.
6.2.3 386.994 Ajudes per a integració i desenvolupament del poble gitano a través d'entitats sense ànim de lucre.
7.3.2 60.000 Oferta de cursos gratuïts, per aprendre valencià, dirigit a joves immigrants. Escoles Acollida.
7.5.2 12.000 Màster en Mediació Intercultural.
3.3.5 3.500 Cursos de formació dirigits a joves voluntaris que vagen a desenvolupar programes destinats a persones amb discapacitat intel·lectual.
3.4.6 250.000 Pla de voluntariat social a través d'estades vacacionals per a persones amb discapacitat intel·lectual.
6.3.1 1.000 Formació contínua dirigida a membres d'associacions juvenils sobre assistència a persones amb diversitat funcional.
1.1.1 495.000 Empren Jove: assessorament i formació gratuïtes en gestió empresarial, dirigit a joves entre 18 i 35 anys.
1.1.2 0 Realització d'activitats divulgatives per donar a conèixer la economia social i el cooperativisme.
1.1.3 85.000 Manteniment de xarxa de suport i intercanvi d'experiències entre joves emprenedors de C.V.
1.1.4 0 Celebració del dia de la persona emprenedora.
1.1.6 2.000 Línies de finançament per a microcrèdits destinats a autònoms i microcrèdits.
1.1.7 2.000.000 Finançament de projectes empresarials innovadors de recent creació.
1.2.11 300.000 Ajudes per a programes de formació per millorar empleabilitat i emprendiment de joves aturats de llarga durada i risc d'exclusió social.
1.2.14 584.000 Beques per a realització cursos d'idiomes en estranger.
1.3.9 1.000 Formació sobre ocupació per a tècnics dels centres d'informació juvenil.
1.3.10 0 Cursos per a informadors juvenils per a contractació i drets laborals.
1.3.12 0 Adequació del sistema educatiu a la realitat social per mitjà d l'establiment de nous cicles formatius de F.P
2.1.4 20.000 Cursos intensius per potenciar la formació d'idiomes en joves.
2.1.5 10.000 Realització de tallers de conversa en anglès.
2.6.5 0 Mitjançar amb l'Administració Local per a identificar els immobles de patrimoni públic que puguen ser susceptibles de satisfer les demandes d'espais per al desenrotllament creatius de la joventut.
2.7.1 0 Tramitació de sol·licituds per al reconeixement d'escoles oficials d'animació juvenil i acreditació de cursos.
2.9.4 0 Realització de jornades sobre política científica i recerca per facilitar empleabilitat d'universitaris.
3.1.1 0 Actualització del cens d'Associacions Juvenils i Entitats Prestadores de Serveis a la Joventut en web IVAJ.
3.1.2 0 Actualització del registre de Consells Locals de Joventut i publicació en web IVAJ.
1.2.9 9.625.000 Accions formatives dirigides a l'obtenció de certificats de professionalitat.
1.2.10 127.500 Accions formatives d'impuls en coneixement d'idiomes o millora de qualificació en eines tecnològiques.
1.2.15 0 Creació de Grups d'Excel·lència i Innovació per impulsar innovació en matèria d'ocupació.
1.2.16 0 Creació de Plans d'ocupació i formació per a joves en risc d'exclusió social.
1.3.1 0 Assessorament laboral per a joves en inscriure's en SERVEF.
1.3.4 2.778.800 Tutorització durant el procés d'inserció laboral a través d'accions d'orientació.
1.3.7 0 Programa de formació en idiomes per a joves aturats.
1.4.2 0 Creació de portal públic d'ocupació permanent per a joves aturats.
1.4.3 403.410 Establiment d'ajudes destinades a afavorir la creació de l'ocupació per compte propi. EN EL PLA JOVE ESTÀ EN CONSELLERÍA D'ECONOMIA
1.4.5 0 Eliminació de dificultats que afecten a interrelació d'agents implicats en mercat de treball EN EL PLA JOVE ESTÀ EN CONSELLERÍA D'ECONOMIA
1.2.9 9.625.000 Accions formatives dirigides a l'obtenció de certificats de professionalitat.
1.2.10 127.500 Accions formatives d'impuls en coneixement d'idiomes
1.2.15 0 Creació de Grups d'Excel·lència i Innovació composts per experts sectorials.
1.2.16 0 Creació de Planes d'Ocupació i formació per a joves en situació de risc d'exclusió social.
1.3.1 0 Assessorament laboral per a joves en inscriure's en SERVEF.
1.4.4 0 Apropar serveis de SERVEF a empreses, mitjançant visites i pla de prospecció
1.4.6 NOVA 5.000.000 Salari jove (present a Conselleria d'Economia amb mateix pressupost)
1.4.7 NOVA 0 Xarxa europea de serveis per a cerca d'ocupació.
1.6.6 0 Ajudes per a la incorporació de joves investigadors a empreses.
1.1.5 300.000 Creació i difusió de recursos informatius per emprendiment.
3.1.3 0 Creació de programa per fomentar creació de Consells de joventut.
3.1.4 5.000 Realització de Fires de Consells de joventut i associacions juvenils.
3.1.5 3.000 Realització de trobades per mostrar la rellevància d'entitats juvenils.
3.1.6 0 Guia en línia de bones pràctiques per a Consells de joventut i entitats juvenils.
3.1.7 10.000 Creació d'un premi a les bones pràctiques associatives.
3.2.1 110.000 Ajudes al CJCV.
3.2.2 45.000 Ajudes a Consells locals de Joventut.
3.2.3 250.000 Ajudes per finançar despeses de programes de caràcter social i voluntariat d'entitats juvenils.
3.2.4 0 Curs de formació a personal administratiu respecte a l'associacionisme i consells locals.
3.3.1 0 Programació de cursos sobre associacionisme i creació d'associacions.
3.3.2 1.000 Elaboració de guia per a creació d'associació juvenil.
3.3.4 2.000 Campanya de sensibilització i formació del voluntariat ambiental.
3.4.2 0 Creació del Carnet del voluntari
3.4.3 0 Creació de xarxa telemàtica de servicis, recursos i personal voluntari
3.4.4 0 Suport al voluntariat juvenil a través de cursos de formació.
3.5.1 0 Suport a noves formes de participació i associacionisme.
3.5.2 0 Creació de cursos específics sobre educació en participació.
3.6.1 0 Regulació de serveis d'informació juvenil.
3.6.2 595.000 Xarxa d'Oficines de la Generalitat Jove.
3.6.3 0 Facilitar informació als serveis d'informació juvenil.
3.6.5 0 Facilitar informació a la joventut sobre serveis de l'IVAJ.
3.6.6 0 Programa anual de formació a tècnics de joventut.
3.6.7 0 Procediment per acreditar competències adquirides en educació no formal per a informadors juvenils.
3.6.8 1.000 Cursos motivacionals per facilitar expansió de potencialitats personals.
3.7.1 0 Reconeixement d'Escoles d'Animació juvenil.
3.7.2 0 Acreditació de cursos de monitor temps lliure infantil i juvenil, d'animador juvenil i formador de formadors.
3.7.3 0 Supervisió de cursos d'animació juvenil.
3.7.4 0 Organització de fòrums i trobades amb escoles d'animació juvenil.
3.7.5 0 Realització d'activitats complementàries a les realitzades per escoles d'animació.
3.7.6 0 Publicació revista digital "Animació".
3.7.7 0 Dinamització de plataforma de comunicació en internet per a escoles d'animació.
3.7.8 18.000 Ajudes destinades a finançar despeses d'associacions juvenils i entitats.
3.7.9 0 Garantir intercanvi d'informació entre formadors i tècnics joventut.
4.1.2 0 Jornades "Habitatge i Joventut".
4.2.2 38.000 Establiment "Abono Transport Jove", descompte 10% amb Carnet Jove.
4.2.3 1.000 Descompte 20% en lloguer de bicicletes públiques amb Carnet Jove.
4.2.4 50.000 Transport en carretera amb autobús amb 15% descompte amb Carnet Jove.
4.2.5 50.000 Transport públic Alacant amb descompte 15% amb Carnet Jove, "Bono Mobilis Jove".
4.4.4 2.000 Accions de protecció del medi ambient mitjançant voluntariat mediambiental.
5.2.1 0 Tramitació segurs assistència en viatge i reserves.
5.2.2 0 Descomptes turístics a través de credencials internacionals.
5.2.3 0 Ofereix viatges per a esports d'hivern entre joves.
5.2.4 30.000 Programació oci nocturn que fomente tolerància i benestar social.
5.2.5 0 Donar a conèixer oci i T/L de l'IVAJ mitjançant TIC's.
5.2.6 150.000 Camps de treball en C.V, per al foment del plurilingüisme i interculturalitat.
5.2.7 0 Programa "Viu la teva Comunitat", amb activitats mediambientals, culturals, etc.
5.3.2 0 Realització campionat d'esport universitari, "Lliga *CADU".
5.3.4 50.000 "Jocs esportius" per a joves escolars de 6 a 18 anys.
5.3.7 NOVA 0 Promoure que els albergs d l'IVAJ. GVA JOVE siguen espais per a la realització d'esdeveniments d'esports minoritaris i femenins.
5.6.1 17.040 Finançament estades joventut en residències juvenils per l'IVAJ.
5.6.2 0 Facilitar accés a joventut a campaments, etc amb "Central de reserves".
5.6.3 350.000 Campanya de Temps Lliure Juvenil. "Oferta Concertada", cessió de places a entitats per a T/L.
5.6.4 0 Facilitar ús d'albergs a associacions juvenils.
5.6.4 0 Facilitar ús d'albergs a associacions juvenils.
5.6.5 0 Millorar nivell d'ocupació en oferta de places de l'IVAJ.
5.6.6 0 Oferta d'estades per a joves combinant activitats amb aprenentatge de l'anglès.
5.6.7 610.000 Gestió i manteniment d'albergs de l'IVAJ
5.7.1 0 Facilitar accés a serveis a través de l'increment d'empreses que s'adhereixen a la Xarxa Carnet Jove.
5.7.2 0 Promoció del Carnet Jove entre joves de 14 a 30 anys.
5.8.1 0 Promoció de Educació vial amb campanyes de conscienciació d'empreses adherides al Carnet Jove.
5.8.2 0 Avantatges en permís de conduir amb Carnet Jove.
6.1.11 0 Estudi sociològic sobre conseqüències de crisi econòmica en col·lectiu juvenil.
6.2.2 15.000 Suport reinserció social de joves reclusos i exreclusos amb suport tècnic al CIJ d'Establiment Penitenciari Picassent.
6.4.1 9.086,29 Concurs fotogràfic "NO DÓNA IGUAL" per sensibilitzar sobre violència de gènere.
6.4.8 NOVA 0 Realització de cursos de formació dirigits a formadors d'escoles d'animació juvenil que aporten ferramentes per a una educació no sexista.
6.5.4 0 Informació sobre sexualitat i diversitat sexual.
6.6.2 NOVA 3.000 Realització de cursos de formació en matèria de mediació en resolució de conflictes per als informadors juvenils.
7.1.2 0 Suport a joves dissenyadors de moda, "València Fashion Week".
7.2.3 20.000 Activitats per fomentar creativitat musical i llançament nous valors.
7.4.1 0 Inclusió d'esports tradicionals valencians en educació no formal.
7.6.1 30.000 Activitats senderistes de 3 dies, "senda del Poeta".
7.7.1 NOVA 0 Campanyes de sensibilització sobre la importància de la cultura.
7.7.2 NOVA 0 Guia en línia de l'oferta cultural de la C.V.
7.7.3 NOVA 0 Incentivar l'accés a la cultura a través de l'establiment de descomptes amb carnet jove.
7.7.4 NOVA 140.000 Camps de treball en l'àmbit nacional i comunitari amb l'objecte de fomentar l'aprenentatge intercultural, la convivència amb la joventut d'altres països i el plurilingüisme.
TOTAL BENESTAR
SOCIAL
94.239.690 QUANTITAT DONADA PER IVAJ: 68.967.100,4 €
CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA
Nº ACTUACIÓ PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ
2.2.2 124.000 Pràctiques professionals en Presidència Generalitat, DG d'Anàlisis i Polítiques Públiques.
2.2.4 27.000 Pràctiques professionals en Presidència Generalitat, DG de Relacions amb Unió Europea. Dirigida a universitaris menors de 35 anys.
3.6.4 69.000 Manteniment del Punt de Informació sobre la Unió Europea "Europe Direct Valencia".
2.2.1 392.000 Pràctiques titulats universitaris de comunicació en Presidència Generalitat i conselleries.
2.2.3 111.500 Pràctiques titulats universitaris en Disseny gràfic, Ciències informació- Publicitat i Relacions públiques, menors de 35
anys.
1.4.8 6.333.333 Ajudes per a impulsar la incorporació en tasques agrícoles i ramaderes de jóvens C.V.
NOVA 105.836 Subvencions a entitats ciutadanes per activitats 2015 que fomenten la Participació ciutadana i transparència.
ENTITATS I ASSOCIACIONS JUVENILS.
2.2.5 483.600 Pràctiques titulats universitaris en Conselleria de Presidència i en Institut Valencià d'Investigacions Agràries.
TOTAL
PRESIDÈNCIA 7.646.269 QUANTITAT DONADA PER IVAJ: 7.661.769
CONSELLERIA DE SANITAT
Nº ACTUACIÓ
PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ
2.2.15 25.500 Beques per a llicenciats Dret per a realització de pràctiques en Conselleria.
2.2.12 28.000 Beques per a titulats universitaris superiors menors de 35 anys, per a pràctiques Conselleria.
2.2.10 27.300 Beques per a enginyers informàtics o Telecomunicacions pràctiques Conselleria.
2.2.13 36.000 Beques llicenciats Dret, Psicologia i Informàtica per a pràctiques Conselleria.
5.1.2 62.000 Campanyes de informació de conductes adicctives, especialment TIC's.
5.1.3 144.000 Accions de prevenció a través de UPCCA.
5.1.4 12.000 Programa per a prevenció consumo drogues en entorn universitari, "En Plenes Facultats".
5.1.5 20.000 Accions presencials en espais d'oci per conscienciar de riscos de consum recreatiu drogues.
5.1.6 20.000 Campanyes de sensibilització: "Si et passes t'ho perds"…
6.1.5 26.000 Ajuda econòmica per sufragar promoció autonomia personal de persones amb lesions cerebrals.
6.1.6 50.000 Ajuda econòmica per l'atenció bucodental joves discapacitats.
6.5.2 0 Inclusió en la sanitat pública de les necessitats del col·lectiu transexual.
6.5.3 0 Creació d'unitats d'identitat de gènere amb equips multidisciplinaris.
2.2.11 49.000 Beques dirigides dt. titulats universitaris o FP, menors de 35,per a la realització de pràctiques Conselleria.
2.2.14 42.000 Beques titulats universitaris per a pràctiques professionals Conselleria.
5.1.1 59.290 Campanya per a la prevenció de transmissió de malalties sexuals.
5.1.7 35.301,53 Programa DITCA de detecció i intervenció precoç de transtorns en conducta alimentària.
5.1.8 0 Programa "Salut a les aules" per a joves escolaritzats.
5.1.9 1.500 Concurs europeu "Classes sense fum", alumnes de 1º i 2º ESO.
5.1.10 76.655,60 Visites a aules itinerants del tabac, alumnes 1º i 2º ESO.
5.8.3 45.738,60 Xerrades per sensibilitzar alumnes 3º i 4º ESO sobre seqüeles accidents de trànsit.
6.5.1 0,00 Promoció educació sexual integral joves en general.
TOTAL SANITAT
760.286 QUANTITAT DONADA PER IVAJ: 760.295,73 €
CONSELLERIA D'ECONOMIA.
Nº ACTUACIÓ PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ
1.1.9 330.000 Programa de suport i ajuda a la dona emprenedora i innovadora.
1.3.5 1.785.500 Accions formatives dirigides a la inserció o reinserció laboral de persones aturades.
1.2.12 76.000 Ajudes per afavorir l'ocupació de joves per al relleu i cooperació intergeneracional en cooperatives.
NOVA 100.000 Emprendimiento i qualificació en altres països de personal universitari i titulat.
1.3.8 0 Pla de formació en matèria de prevenció de riscos laborals per als estudiants d'ESO, batxiller, cicles formatius i associacions juvenils.
1.2.2 26.765 Subvencions per a la nou contractació o transformació de contractació temporal indefinida.
1.2.3 1.898.220 Ajudes per garantir uns ingressos mínims o renda de subsistència a joves que es constitueixen en autònoms.
1.2.4 7.000.000 Ajudes a contractació de joves amb estudis per part d'empreses i entitats privades o públiques, durant almenys 6 mesos.
1.2.5 14.310 Convocatòria de subvencions destinades a la implantació de plans integrals d'ocupació amb suport per a aturats amb discapacitat.
1.2.6 212.500 Convocatòria d'ajudes a integració sociolaboral de treballadors en risc d'exclusió social.
1.2.7 6.635.459 Convocatòria de subvencions per a accions formatives dirigides a aturats en Programa de Formació Professional per a l'Ocupació.
1.2.8 13.250.000 Realització d'accions formatives amb compromís de contractació.
1.2.9 9.625.000 Accions formatives dirigides a l'obtenció de certfiicats de professionalitat.
1.2.10 127.500 Accions formatives d'impuls en el coneixement d'idiomes o millora de qualificació tecnològica.
1.2.16 0 Creació de Planes d'ocupació i formació per a joves en situació de risc o exclusió social.
1.3.1 0 Assessorament i informació laboral per a joves en inscriure's al SERVEF.
1.3.4 2.778.800 Tutorització durant el procés d'inserció laboral a través d'accions d'orientació.
1.3.7 0 Programa de formació en idiomes per a joves aturats.
1.4.2 0 Creació d'un portal únic d'ocupació amb servei d’orientació en línia per a joves aturats.
1.4.3 403.410 Establiment d'ajudes per crear ocupació per compte propi en C.V.
1.4.6 5.000.000 Esta actuació està a Benestar Social amb el mateix pressupost.
1.4.7 0 XARXA EURES, xarxa europea per la cerca d'ocupació que facilite la mobilitat de treballadors.
1.1.5 300.000 Creació i difusió de recursos informatius pel emprendimiento.
1.1.7 2.000.000 Finançament de projectes empresarials innovadors de recent creació.
1.1.8 21.850.000 Subvenció a universitats públiques valencianes per a desenvolupament d'activitats formatives i de recerca per a difusió de l'emprendimiento.
1.5.1 15.755.000 Ajudes a Instituts Tecnològics per a desenvolupament de projectes propis de R+D.
1.5.2 6.752.140 Ajudes a Instituts Tecnològics per a desenvolupament de projectes propis de R+D+I.
1.6.1 1.500.000 Suport a la creació i consolidació d'empreses de base tecnològica.
1.6.5 7.500.000 Suport a projectes de PIMES ja existents per a millora de productes.
2.3.5 440.000 Beques TALENT, per a llicenciats o equivalents menors de 30 anys d'especialització professional.
NOVA 13.850.000 PIMES i grans empreses, innovació, modernització i ocupació.
NOVA 6.686.450 PIMES i grans empreses, projectes d'estalvi i eficiència energètica i energies renovables.
5.3.1 120.000 Manteniment de centres BTT com a espais d'accés lliure per a usuaris bicis tot terreny.
5.5.1 370.000 Ajudar per finançar despeses de manteniment d'activitat comercial en mateix local però nou titular.
5.5.2 10.000 Concurs "Consum Responsable Consumopolis", dirigit a població escolar, activitats en línia.
5.5.3 660.000 Ajudes "Comerç innova" per finançar inversions en establiments comercials que ja existeixen o nous.
TOTAL ECONOMIA
127.057.054 QUANTITAT DONADA PERIVAJ: 127.057.054 €
CONSELLERIA D'EDUCACIÓ
Nº
ACTUACIÓ PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ
7.1.1 70.000 Ajudes a joves galeristes a través de "Obert València".
7.5.1 12.000 Realització de congressos i cursos de postgrau en àmbit cultural.
7.6.2 7.800 Foment de literatura i arts plàstiques a través de concursos per a alumnes d'ESO, batxillerat i FP.
7.6.3 10.000 Trobades divulgatives entre escriptors de prestigi i estudiants d'ensenyaments mitjans.
7.6.4 7.000 Setmana del "Dia del Llibre valencià" realitzant tallers sobre escriptors valencians.
3.1.10 2.819.900 Suport a associacions i entitats en foment d'activitat física i esportiva.
5.3.3 0 Campanya activitats nàutiques "A la mar" per a difusió esports nàutics.
5.3.5 900.000 Realització de Jocs Esportius de la C.V per a jóvens en edat escolar.
5.3.6 NOVA 105.000 Creació de projectes esportius integrats en centres educatius, per fomentar hàbits saludables.
7.1.3 12.000 Realització de jornades de cinema d'animació.
7.1.4 349.975 Festival internacional de cinema de València, "Cinema Jove".
7.1.5 12.000 Promoció de curtmetratges valencians en Xarxa d'Albergs de l'IVAJ
7.1.6 35.000 Fomento de les arts escèniques per al sector de la dansa.
7.1.7 20.000 Foment de les arts escèniques teatral i circense.
7.1.8 128.000 Beques per ampliar i perfeccionar estudis audiovisuals.
7.1.9 500.000 Ajudes per a la creació de guions de llargmetratges cinematogràfics.
7.2.2 26.530 Beques per al perfeccionament de joves músics.
7.2.4 180.000 Formar a joves músics d'entre 16 i 26 anys a través de tallers de la Jove Orquestra de G.V.
2.5.1 100.000 Introducció de TIC's en sistemes d'educació.
2.5.2 140.000 Realització de materials didàctics que permeten implantar bones pràctiques docents.
2.6.1 0 Ajuda a associacions d'estudiants no universitaris per fomentar les seves activitats.
2.6.2 427.890 Ajudes per al foment d'activitats educatives desenvolupades per associacions mares i pares alumnes.
2.6.3 60.400 Realització de jornades sobre participació estudiantil per a estudiants no universitaris.
2.6.4 100.000 Desenvolupament de programes que fomenten educació en participació dins del currículum educatiu.
2.9.1 9.000 Creació espais de qualificació per a joves majors de 20 anys que hagen abandonat prematurament estudis
6.1.1 32.130 Ajudes per a integració alumnes amb NEE, per aconseguir nivells d'autonomia personal.
6.1.3 4.660.000 Desenvolupament de programes de compensació educativa per reduir abandó primerenc d'educació.
6.1.4 44.200 Desenvolupament de programa d'integració de l'alumnat d'ètnia gitana en centres educatius per disminuir absentisme.
6.1.12 30.000 Programa contra l'assetjament escolar.
6.6.1 NOVA 30.000 Realització d'accions per a la prevenció i la gestió o resolució pacífica de conflictes.
7.2.1 0 Formació musical fora de l'horari lectiu per a alumnes d'escolarització obligatòria, especialment en risc de fracàs escolar.
7.3.1 100.000 Ajudes al foment del valencià en l'àmbit universitari i associatiu.
2.2.16 25.330 Beques a llicenciats en Filologia o Traducció menors de 35 anys per realitzar pràctiques en Conselleria.
1.3.3 Adequació del sistema educatiu a la realitat social mitjançant l'establiment de nous cicles formatius de FP.
NOVA 25.330
1.3.2 0 Incorporació d'orientació professional tant en cicles formatius com en centres d'educació secundària.
1.3.3 0 Adequació del sistema educatiu a la realitat social mitjançant establiment de nous cicles formatius de FP.
2.1.1 293.360 Programa Erasmus+ (inclosa dos vegades a la mateixa conselleria amb diferent pressupost)
2.4.1 0 Realització d'accions formatives per a l'adquisició de competències transversals, alumnes de cicles formatius mitjà i superior a
partir de 16 anys.
2.7.2 450.000 Avaluació i acreditació d'unitats de competència professional adquirides a través d'experiència professional o educació no formal.
2.9.2 812.841,69 Formació en Centres de treball a Europa d'estudiants FP entre 18 i 30 anys.
2.9.3 300.000 Desenvolupament d'accions que combinen formació rebuda pel jove en centre educatiu amb l'activitat formativa d'empresa.
6.4.6 50.000 Ajudes per a fomentar l'accés d'alumnes a ensenyances de FP amb poca presència femenina.
6.1.2 3.300.000 Ajudes per a programes de qualificació professional bàsica, dirigides a alumnes d'ESO majors de 16 amb problemes
d'escolarització.
2.9.4 ESTÀ EN BENESTAR SOCIAL.
1.2.17 1.455.000 Convocatòries de pràctiques no laborals en entitats i empreses públiques o privades.
2.1.1 308.100
2.3.1 3.000.000 Beques per a la realització d'estudis universitaris en universitats C.V.
2.3.2 195.000 Beques per a realització d'estudis universitaris en casos en què concorren circumstàncies econòmiques sobrevingudes.
2.3.3 205.060 Préstecs bancaris en condicions preferents destinats a pagament de matrícula universitària.
2.3.4 197.000 Programa d'Alt Rendiment Acadèmic perquè estudiants universitaris que acredite-n millors aptituds puguen rebre ajudes.
2.3.6 650.000 Beques per a promoció d'excel·lència acadèmica d'alumnes que finalitzen estudis en universitat pública.
2.8.1 3.402.464 Ajudes per a contractació personal investigador, programa VALi+d.
2.8.2 121.800 Beques per a estades de personal investigador en formació predoctoral fora de C.V.
4.2.1 473.000 Ajudes econòmiques perquè els estudiants universitaris pugen desplaçar-se des de població a universitat.
NOVA 12.300.000 Ordre 8/2015 beques de caràcter general per a estudis postobligatoris.
2.2.17 50.000 Beques dirigides a llicenciats en Sociologia, Ciències Polítiques… per a realització de pràctiques en Conselleria.
2.5.3 20.000 Informació sobre característiques i qualitat d'oferta universitària dirigida a l'alumnat que aspira obtenir títol oficial.
3.3.3 0 Formació dels joves en participació i gestió de centres i programes culturals.
1.3.3 0 Adequació del sistema educatiu a la realitat social mitjançant l'establiment de nous cicles formatius de FP
TOTAL EDUCACIÓ
38.563.111 QUANTITAT DONADA PER IVAJ: 38.563.110,7 €
CONSELLERIA D'HISENDA
Nº ACTUACIÓ
PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ
2.1.2 572.000 Intercanvi professional joves europeus a través del programa "Eurodisea", amb estudis superiors entre 18 i 30 anys.
3.6.9 0,00 Servei d'informació i assessorament per a elaboració de projectes europeu en àmbit de joventut.
1.3.11 9.720 Realització de cursos de formació especialitzada per als empleats públics en orientació laboral.
TOTAL HISENDA
581.720 QUANTITAT DONADA PER IVAJ: 581.720 €
CONSELLERIA D'INFRAESTRUCTURES
Nº ACTUACIÓ PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ
4.1.1 0 Ajudes lloguer Pla Estatal de Foment del lloguer.
4.1.3 0 Ajudes lloguer d'habitatges.
4.1.4 0 Incentivar al propietari per mobilitzar vivendes buides.
4.1.5 0 Difusió de borses de vivendes de lloguer.
4.1.6 0 Oferir habitatges lloguer a preus adequats a possibilitats demandants.
4.1.7 0 Impuls al desenvolupament de nous models residencials.
4.1.8 0 Creació d'espais de mediació entre administració, propietaris i joves.
4.1.9 0 Suport a la creació de cooperatives d'habitatge.
4.1.10 5.333.333 Establiment d'una política de rellançament de construcció.
3.3.4 5.000 Campanyes de sensibilització i formació de voluntariat ambiental.
4.3.2 0 Ajudes a formació de futurs treballadors en flora i fauna de C.V.
4.4.2 0 Programació de visites a Espais Naturals Protegits de C.V.
4.4.1 0 Programes de formació sobre educació ambiental i gestió de biodiversitat.
4.4.5 0 Campanyes de conscienciació sobre reciclatge.
2.2.6 90.000 Beques titulats universitaris per a pràctiques en Conselleria.
TOTAL
INFRAESTRUCTURES 5428333 QUANTITAT DONADA PER IVAJ: 5.428.333 €
CONSELLERIA DE GOVERNACIÓ
Nº ACTUACIÓ PRESSUPOST DESCRIPCIÓ ACTUACIÓ
2.2.8 84.000 Beques pràctiques per a joves menors de 35, llicenciats en Dret i/o ADE.
3.4.1 110.699,22 Pla voluntariat ambiental, vigilància monts i informació a usuaris.
4.4.3 20.655,98 Suport projectes voluntariat forestal per a prevenció incendis.
2.2.7 32.400 Beques dirigides a titulats universitaris per a realitzar pràctiques en Justícia.
6.4.4 312.000 Programa d'atenció a dones embarassades i mares amb menors de 3 anys en risc social.
TOTAL
GOVERNACIÓ 559.755 QUANTITAT DONADA PER IVAJ: 559.755,2 €
C/Llanterna 26 · 46001 València · 963 510 120 · 650 465 494 · www.cjcv.org