estudi de paisatge del pla general estructural i pla d ... · hidrologia superficial 13 6.2.2.-...

ESTUDI DE PAISATGE DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL I PLA D'ORDENACIÓ

DETALLADA DE TAVERNES BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR

MEMÒRIA INFORMATIVA

ESTUDI DE PAISATGE DEL PLA GENERAL ESTRUCTURAL I PLA D'ORDENACIÓ DETALLADA DE TAVERNES

BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR

Memòria Informativa| 2

Conde de Altea_22_pta_5_46005_Valencia_tel_960 043 [email protected]

ÍNDEX

0.- ANTECEDENTS 5

1.- ACRÒNIMS 6

2.- OBJECTE DE L’ESTUDI 6

3.- INTRODUCCIÓ 6

4.- MARC NORMATIU 7

4.1.- JUSTIFICACIÓ LEGAL 9

5.- OBJECTIUS DE L’ESTUDI DE PAISATGE 9

6.- CARACTERIZACIÓ TERRITORIAL 10

6.1.- FISIOGRAFÍA Y MORFOLOGÍA 12

6.2.- HIDROLOGEOLOGIA 13

6.2.1.- HIDROLOGIA SUPERFICIAL 13

6.2.2.- HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA 14

6.2.3.- UNITAT HIDROGEOLÒGICA 14

6.2.4.- QUALITAT DE L’AIGUA SUBTERRÀNIA 15

6.2.5.- USOS DE L’AIGUA SUBTERRÀNIA 17

6.3.- CLIMATOLOGIA 18

6.4.- VEGETACIÓ 19

6.4.1.- VEGETACIÓ DE CULTIUS 19

6.5.- FAUNA 19

6.5.1.- FAUNA ASSOCIADA A LA ZONA URBANA 19

6.5.2.- FAUNA ASSOCIADA ALS CAMPS DE CULTIU 19

6.6.- VIES DE COMUNICACIÓ I SISTEMES DE TRANSPORT 20

6.7.- EDAR 20

6.8.- RISCOS I PROCESSOS 23

6.8.1.- EROSIÓ 23

6.8.2.- RISC D’INESTABILITAT DE VESSANTS 24

6.8.3.- VULNERABILITAT A LA CONTAMINACIÓ D’AQÜÍFERS 26

6.8.4.- RISC D’INUNDACIÓ 28

6.8.5.- ACCESSIBILITAT D’AQÜÍFERS 29

6.8.6.- CAPACITAT D’USOS DEL SÒL 30

6.8.7.- RISC SÍSMIC 30

6.9.- ESPAIS NATURALS PROTEGITS 32

6.9.1.- XARXA 2000 32

6.9.2.- MICRORRESERVES 32

6.9.3.- HÀBITATS PRIORITARIS 33

6.9.4.- VIES PEQUÀRIES 33

6.9.5.- VIA AUGUSTA 34

6.9.6.- CATÀLEG DE MUNTANYES D’UTILITAT PÚBLICA 35


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



6.9.7.- COVESS 35

6.9.8.- MONUMENTS NATURALS 35

6.9.9.- PARCS NATURALS 35

6.9.10.- RESERVES NATURALS 35

6.9.11.- ZONES HUMIDES 35

6.9.12.- PARATGES NATURALS 35

6.9.13.- PAISATGES PROTEGITS 35

6.9.14.- PLANS D’ORDENACIÓ DE RECURSOS NATURALS 35

6.10.- AFECCIONS TERRITORIALS 36

6.10.1.- DERIVADES D’ELEMENTS NATURALS 36

6.10.2.- DERIVADES D’INFRAESTRUCTURES 37

6.11.- PATRIMONI CULTURAL 37

6.11.1.- BICS 37

6.11.2.- BRL 37

6.11.3.- BÉNS IMMOBLES DE CARÀCTER ETNOLÒGIC INCLOSOS AL PATRIMONI CULTURAL VALENCIÀ

38

7.- MEDI SOCIO – ECONÒMIC 41

7.1.- PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES SOCIO-ECONÒMIQUES 41

7.1.1.- POBLACIÓ 42

7.1.2.- HABITATGE 46

8.- NORMES, PLANS I PROJECTES QUE RESULTEN D’APLICACIÓ 46

8.1.- PLA GENERAL VIGENT 46

8.2.- ESTRATÈGIA TERRITORIAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA 51

8.3.- PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL DE CARÀCTER SECTORIAL SOBRE PREVENCIÓ DEL RISC D’INUNDACIÓ

EN LA COMUNIDAD VALENCIANA (PATRICOVA) 52

8.4.- PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL DEL CORREDOR D’INFRAESTRUCTURAS 56

8.5.- PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL FORESTAL 56

8.6.- PLA EÒLIC DE LA COMUNITAT VALENCIANA 58

8.7.- PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL D’INFRAESTRUCTURA VERDa i PAISAtgE DE LA COMUNItat

VALENCIANA 58

8.8.- PLAN D’ACCIÓ TERRITORIAL DE DINAMITZACIÓ I PROTECCIÓ DE L’HORTA DE VALÈNCIA 60

8.9.- PLA INTEGRAL DE RESIDUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA 70

8.10.- ACTUACIONS RELACIONADES AMB EL PATRIMONI HISTÒRICO – ARTÍSTIC 71

9.- NORMeS DE CARàCTER PAISAtgÍSTIC D’APLICACIÓ DIRECTA 71

9.1.- LOTUP 71

9.1.1.- NORMES GENERALS D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA EN LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I

URBANÍSTICA 71

9.2.- ETCV 72

9.2.1.- DIRECTRIU 50. MARC D’ACTUACIÓ I OBJETIUS DE LA POLÍTICA DE PAISATGE 72

9.2.2.- DIRECTRIU 51. PRINCIPIS DIRECTORS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA POLÍTICA DE

PAISATGE DE LA COMUNITAT VALENCIANA 73

9.2.3.- DIRECTRIU 52. CRITERIS PAISATGÍSTICS PER A LA IMPLANTACIÓ DE NOVES ACTUACIONS AL

TERRITORI 74


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



9.2.4.- DIRECTRIU 53. PAISATGES DE RELLEVÀNCIA REGIONAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA 75

9.3.- PATPCV 76

9.4.- PATODHV 77

9.4.1.- ARTICLE 73. TRACTAMENT DELS LÍMIT URBANS 77

9.4.2.- ARTICLE 74. PROTECCIÓ DE VISTES 77

9.4.3.- ARTICLE 75. TRACTAMENT DELS ESPAIS ENTRE NUCLIS 78

9.4.4.- ARTICLE 76. INTERVENCIÓ EN ÀREES DEGRADADES 78


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



0.- ANTECEDENTS

El Pla General vigent al municipi de Tavernes Blanques va ser aprovat definitivament per

la Comissió Territorial d'Urbanisme de València en sessió celebrada en data 29 de desembre

de 1987; el seu acord aprovatori va ser publicat en el Butlletí Oficial de la Província de 31 de

desembre del mateix any. Aquest instrument de planejament va classificar la major part del

terme municipal com a sòl urbà, a excepció d'uns reduïts àmbits situats a l'est i nord-oest, en

la confluència amb els termes municipals de València i Alboraia, classificats com a sòl no

urbanitzable. Dins del sòl urbà, el Pla va delimitar diverses Unitats d'Actuació de les quals, al

moment en el qual es redacta el present document, queden per desenvolupar aquelles

situades al costat del traçat de la carretera de Carpesa. Des del moment en què es va

aprovar el Pla General de Tavernes només s’ha redactat un instrument de caire paisatgístic,

elaborat per tal de donar cobertura a una modificació de planejament redactada per tal de

ajustar aprofitaments en àmbits pendents de desenvolupar. Aquesta modificació es troba en

tramitació, malgrat això, les seues determinacions han estat incorporades al present

document.

L'any 2005 l'Ajuntament de Tavernes Blanques va iniciar els tràmits per adaptar el

planejament de grau superior a la nova legislació vigent en matèria d'ordenació territorial,

paisatge i medi ambient i, d'aquesta manera, donar resposta a les necessitats actuals del

municipi en aquests termes.

En data 20 de febrer de 2007 la Direcció territorial de la Conselleria competent en

matèria d'ordenació del territori va remetre a la Direcció General de Gestió del Medi Natural

(d'ara endavant, DGGMN) documentació relativa a la revisió del Pla General de Tavernes

Blanques, amb l'objectiu d'obtenir el corresponent Document de Referència i, per tant, definir

els continguts, mètodes i criteris d'avaluació necessaris per poder redactar, amb posterioritat,

l'Informe de Sostenibilitat Ambiental. La DGGMN va emetre en data 22 de novembre de 2009

el referit DR, el contingut del qual no feia consideració alguna relativa al paisatge, més enllà

del definit a l'apartat I-D, en relació a la qualitat d'aquest. Segons aquest apartat, el Pla

General havia de “contribuir efectivament a la protecció, ordenació i gestió dels paisatges

naturals, agraris, urbans o culturals tant valuosos com degradats”. El present Estudi de Paisatge

(d’ara endavant, EP) garanteix la consecució d'aquests objectius, tal com es desprèn de

l'anàlisi de cadascun dels documents que integren el referit instrument de paisatge.

El Ple de l’Ajuntament de Tavernes Blanques va decidir, posteriorment, aturar la

tramitació de la revisió del Pla amb l’objectiu de revisar el model territorial inicialment

proposat, adequant-lo a les necessitats actuals, molt diferents a les inicialment considerades

en iniciar la seua revisió.

Malgrat això, la revisió del Pla va incorporar un Estudi de Paisatge les determinacions del

qual han sigut considerades al present document.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



1.- ACRÒNIMS

EP: Estudi de Paisatge

IV: Infraestructura Verda de la Comunitat Valenciana

LOTUP: Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori, Urbanisme

i Paisatge, de la Comunitat Valenciana.

PATPCV: Pla d’Acció Territorial d’Infraestructura Verda i Paisatge de la Comunitat

Valenciana

PATODHV: Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València

PATRICOVA: Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Riscs

d’Inundació en la Comunitat Valenciana

PATFOR: Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana

PECV: Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana

PG: Pla General

ETCV: Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana

2.- OBJECTE DE L’ESTUDI

L’objecte del present Estudiés donar cobertura a la redacció del Pla General Estructural

i al Pla d’Ordenació Detallada del municipi de Tavernes Blanques.

3.- INTRODUCCIÓ

El terme paisatge ha estat emprat al llarg de la història amb diversos significats. Per

paisatge s'entén naturalesa, territori, àrea geogràfica, medi ambient, sistema de sistemes,

recurs natural, hàbitat escenari, ambient quotidià, entorn d'un punt, però abans de res, i en

tots els casos, el paisatge és manifestació externa, imatge, indicador o clau dels processos

que tenen lloc al territori, ja corresponguen a l'àmbit natural o a l'humà. Com a font

d'informació, el paisatge es fa objecte d'interpretació, és a dir, l'home estableix la seua relació

amb el paisatge com a receptor d'informació i ho analitza científicament o ho experimenta

emocionalment.

Al llarg dels últims anys, els estudis de paisatge han anat prenent forma per tal de donar

una resposta pràctica als problemes de la gestió del territori. Les necessitats varien des de la

valoració del paisatge com a recurs per a la conservació i protecció de les àrees naturals, fins

a altres en les quals és necessari considerar-lo en combinació amb altres factors del medi per

planificar els usos d'un territori, el disseny adequat de les activitats o fins i tot per restaurar zones

alterades.

Hi ha dos grans aspectes que han de considerar-se en l'elaboració d'un instrument de

paisatge: un es correspon amb el que podria anomenar-se paisatge total, que identificaria el

paisatge amb el medi, i l'altre és el paisatge visual, la consideració del qual correspon més a

l'enfocament estètic o de la percepció. L'enllaç entre tots dos no és evident ni molt menys: en


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



els dos casos el paisatge sorgeix com a manifestació externa del territori però és interpretada

de forma diferent. Mentre que en el primer l'interès se centra en la importància del paisatge

com a indicador o font d'informació sintètica del territori, el segon es concreta en el que

l'observador és capaç de percebre d'aquest territori.

La delimitació del paisatge és, per tant, diferent segons l'enfocament de l’estudi. En el

primer cas la diferenciació entre paisatges està determinada per les característiques dels

components territorials i la seua distribució espacial. En el segon cas cal afegir una nova font

de delimitació que ve determinada pel territori que envolta i és apreciable per l'observador

quan se situa en un punt del mateix o es mou per ell. D'una forma simple es podria dir que el

paisatge total abasta la totalitat del territori, vist des d'a dalt i des de fora d'ell, i el paisatge

visual abasta solament la superfície observable en situar-se dins del propi territori.

Els objectius de l'estudi són també diferents, la qual cosa determina que en la majoria dels

casos les dues anàlisis siguen igualment necessàries. L'enfocament total s'utilitza per realitzar

una delimitació adequada de les unitats de paisatge de l'estudi, mentre que el visual descriu

la percepció que es té d'aquestes unitats des del seu interior quant a la unitat en si, el seu

entorn i l'escena en la qual se situa.

El paisatge constitueix un patrimoni comú de tots els ciutadans i element fonamental de

la seua qualitat de vida. En aquest context, la legislació vigent en matèria de medi ambient,

paisatge i ordenació del territori ha actuat com a motor en el desenvolupament del present

estudi com a font d'informació per tal d’aconseguir una adequada gestió del medi i de la

conservació dels espais naturals.

El present document es redacta de conformitat amb allò establert al DR emès per la

Direcció general de Gestió del Medi Natural, abans esmentat, així com el que es disposa en

els plans i normes de caràcter territorial, urbanístic, mediambiental o sectorial que resulten

d'aplicació destacant, per la seua especial incidència, els textos legals referits en els paràgrafs

següents.

Les referències a la normativa aplicable s'entenen incloent cadascuna de les

modificacions realitzades.

4.- MARC NORMATIU

La concepció més actual del paisatge emana del Conveni Europeu del Paisatge,

elaborat pel Consell d'Europa i presentat oficialment en el Palazzo Veccio de Florència el 20

d'Octubre del 2000. Segons el contingut del referit Conveni, el paisatge s'entén com el territori

tal com el perceben els ciutadans, que les seues característiques són resultat de l'acció de

factors naturals i/o humans. El conveni promou el desenvolupament de polítiques de paisatge

en els diferents nivells polític-administratius, l'establiment de procediments de participació

pública i la identificació i qualificació dels paisatges, instaurant diverses mesures sobre aquest

tema.

Prenent com a punt de partida el Conveni Europeu del Paisatge, en l'àmbit de la

Comunitat Valenciana, es va elaborar i va aprovar la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la

Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (d'ara endavant, LOTPP); aquest

text legal abordava el concepte de paisatge des dels criteris establerts en el citat Conveni,

establia mesures per al control de la repercussió que té sobre el mateix qualsevol activitat amb

incidència territorial, exigia estudis de paisatge o d'integració paisatgística als instruments


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



d'ordenació i planificació urbanística, formulats com a elements independents o, com en

aquest cas, formant part dels documents de planejament als quals donaven cobertura.

Posteriorment es va redactar i va aprovar el Decret 120/2006, d'11 d'agost, del Consell,

aprova el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana (d'ara endavant, RPJECV), el

qual tenia per objecte la protecció, gestió i ordenació del paisatge a la Comunitat

Valenciana en desenvolupament d’allò previst en la LOTPP, en la LSNU i en la LUV.

El RPJECV pretenia, a més, completar les disposicions que en matèria d'impactes visuals

i de paisatge establertes en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana,

d'Impacte Ambiental, en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la

Comunitat Valenciana, i en la Llei 2/2006, de 5 de maig, de la Generalitat Valenciana, de

Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental.

Més recentment, la Generalitat va aprovar la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’Ordenació

del Territori, Urbanisme i Paisatge, text legal que va derogar tant el RPJECV com el ROGTU, la

LOTPP i la LUV.

En data 13 de gener de 2011 el Consell va aprovar, mitjançant decret, l'Estratègia

Territorial de la Comunitat Valenciana (d'ara endavant, ETCV), instrument previst en l'article 37

de la LOTPP, l’objectiu de la qual és establir un model que integre les polítiques sectorials amb

projecció territorial, considerar les amenaces i oportunitats del context exterior, fomentar les

accions impulsores de canvis al territori, establir directrius de planificació i gestió per al sòl no

urbanitzable, i defineix els àmbits adequats per a la planificació d'àmbit subregional. Aquest

document està format per 25 objectius, un dels quals, el número 11, està dedicat de manera

exclusiva a la protecció del paisatge com a actiu cultural, econòmic i identitari.

D'altra banda, al moment en el qual es redacta el present document la Conselleria

d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient està elaborant el Pla d'Acció Territorial

d'Infraestructura Verda i Paisatge de la Comunitat Valenciana (d'ara endavant, PATPCV),

instrument previst en la LOTPP. Aquest document té com a objectius identificar i protegir els de

rellevància regional de la Comunitat Valenciana, establir criteris i directrius per a l'elaboració

dels instruments de paisatge, la valoració del paisatge i la seua protecció. A més,

el PATPCV delimita els àmbits territorials objecte de planificació i actuació a escala

supramunicipal, així com els recorreguts escènics i les zones d'afecció visual des de les vies de

comunicació. Tots aquests objectius han de reflectir-se a través de la definició de la

Infraestructura Verda (d'ara endavant, IV).

La Conselleria competent en matèria de paisatge va elaborar una guia metodològica

per a la redacció dels instruments de Paisatge que ha sigut tinguda en compte en l’elaboració

d’aquest document.

Qualsevol text legal o normatiu que continga determinacions en matèria de paisatge

que resulten d'aplicació en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, formarà part del marc

normatiu d'aplicació el present Estudi.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



4.1.- JUSTIFICACIÓ LEGAL

El present EP es redacta en compliment del que disposa els articles 6 i 34 de la LOTUP,

segons els quals el paisatge s’ha d’integrar en la planificació urbanística mitjançant la

incorporació en els seus plans i projectes de condicionants, criteris i instruments paisatgístics,

en funció del paisatge abastat.

5.- OBJECTIUS DE L’ESTUDI DE PAISATGE

El dret a gaudir d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, el

deure conservar-lo i la racional utilització dels recursos naturals, junt amb la necessària

harmonització del creixement econòmic equilibrat per a la millora de les condicions de

benestar i qualitat de vida, són principis rectors de la política social i econòmica, recollits en la

Constitució Espanyola; aquests conceptes constitueixen un pressupost bàsic en l'ordenació

del territori i han de regir l'actuació dels poders públics en aquesta matèria. L'orientació de les

actuacions seguides en el desenvolupament i aplicació d'aquests principis ha sofert una

evolució que transita des d'uns plantejaments correctius o de conservació a uns altres de

prevenció. En l'actualitat ja no resulten suficients les accions tendents a corregir o prevenir;

una concepció moderna d'aquests principis inclou l'exercici d'una funció integrada i dinàmica

de les accions dirigides a aconseguir les condicions necessàries per aconseguir un acord

econòmic i social a la Comunitat Valenciana, complementat amb actuacions directes de

millora, recuperació i regeneració del medi ambient i els recursos naturals.

Els estudis en matèria de paisatge, a partir de les determinacions contingudes en

la LOTUP i la resta de textos legals i reglamentaris vigents en matèria de paisatge, estableixen

MARC NORMATIU DE L’ESTUDI D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

MARC INTERNACIONAL

· Conveni Europeu del Paisatge, aprovat en Florència el 20 d’octubre de 2000.

TEXTS LEGALS COMUNITAT VALENCIANA

· Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i

Paisatge, de la Comunitat Valenciana.

TEXTOS DIRECTRICES COMUNITAT VALENCIANA

· Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.

·Pla d’Acció Territorial d’Infraestructura Verda i Paisatge de la Comunidad Valenciana

(en elaboració)

·Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



els principis, estratègies i directrius que permeten adoptar mesures específiques destinades a

la catalogació, valoració i protecció del paisatge en els seus respectius àmbits d'aplicació. A

tal fi, han d'establir-se els objectius de qualitat paisatgística de l'àmbit d'estudi, analitzant les

activitats i processos que incideixen en el paisatge, proposant les mesures i accions necessàries

per aconseguir els objectius de qualitat fixats.

D'acord amb els criteris referits en els paràgrafs anteriors, hauran d'elaborar-se Estudis de

Paisatge per tal d’analitzar l'ordenació urbana i territorial i els processos que

incideixen en el paisatge, en els plans sotmesos a avaluació ambiental i territorial estratègica,

que fixen objectius de qualitat paisatgística i establint mesures destinades a la seua protecció,

ordenació i gestió, conforme a allò establert en l'annex I de la LOTUP.

6.- CARACTERIZACIÓ TERRITORIAL

El municipi de Tavernes Blanques pertany a la Comarca de L'Horta, subcomarca Nord,

situada a la Província de València. El seu nucli urbà se situa en les següents coordenades: 39º

30’ 22.24’’ de latitud nord i 0º 21’ 52.53’’ de longitud oest, a una altitud sobre el nivell del mar

de 12 metres.

Tavernes comparteix límits físics i administratius amb els següents municipis, tots ells

pertanyents a la comarca de l'Horta Nord:

Al nord, Bonrepòs i Mirambell i Almàssera, -barranc del Carraixet-.

Al sud, València, -sèquia de la Font-.

A l’oest, València (pedania de Carpesa), -sèquia de Rascanya-.

A l’este, Alboraia.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



Tavernes Blanques es troba a la zona central de l'horta de València, envoltat per les

àrees urbanes principals d'Alboraia, Almàssera i Bonrepòs. El seu límit administratiu presenta

una forma aproximadament rectangular i compta amb un perímetre proper a 4,1 quilòmetres

de longitud. La superfície del municipi és de 0,70 km² i es distribueix en dues àrees:

El cas urbà que ocupa la major part de la superfície, integrat per les edificacions

industrials, residencials i usos dotacionals

La zona d'horta, situada a la zona oest i nord del municipi, al costat de la sèquia

de Rascanya i el barranc del Carraixet. La zona d'horta representa,

aproximadament, la desena part de la superfície total del terme municipal

Des del punt de vista supramunicipal, Tavernes Blanques s'integra dins l'àrea

metropolitana de València i constitueix un dels municipis amb major densitat poblacional, ja

que en les seues 0,70 km² resideixen 9.095 habitants (segons dades de l'Institut Nacional

d'Estadística en relació a l’any 2017), resultant una densitat aproximada de 12.290 hab/km².

Tavernes Blanques és el primer municipi situat a la sortida natural de València pel nord,

situat a banda i banda de l'antiga carretera de Barcelona. Malgrat la seua proximitat a

València, Tavernes no disposa de connexions adequades en vehicle privat, transport públic,

ciclistes o per als vianants amb la capital de província. La connexió amb València es realitza

principalment a través de l'Avinguda Constitució, la secció de la qual, en la major part dels

seus trams, preveu un carril per sentit de circulació. Considerant que aquest vial absorbeix gran

part del trànsit de vehicles, públics i privats, que realitzen el trajecte entre la ciutat de València

i els municipis situats al nord de la seua àrea metropolitana, que no té espai habilitat per al

trànsit de bicicletes més enllà de la pròpia calçada i que l'únic sistema de transport públic es

correspon amb una línia d'autobús, s'estimen insuficient les connexions amb la capital de

província. Molts usuaris es desplacen a València a través d'Alboraia ja que la connexió amb

la ronda nord és molt més ràpida i la xarxa de servei públic de transport i desplaçament amb

bicicleta ofereix més possibilitats de desplaçament.

Pel que fa a l'ocupació del sòl, Tavernes Blanques es caracteritza per presentar un

continu urbanitzat que ocupa, aproximadament, el 90% de la superfície del sòl. Dins d'aquest

continu urbanitzat, la superfície ocupada per la fàbrica de producció

ceràmica Lladró representa el 7% del total del terme municipal i el 8% del sòl urbanitzat. El 10%

restant està ocupat per zones d'horta localitzades a l'est i nord-oest del municipi; en aquest

últim enclavament, l'estructura parcel·lària cadastral presenta certa continuïtat amb l'horta

de València, mentre que els reductes d'horta situats al costat del municipi d'Alboraia es troben

clarament marcats per la presència del polígon industrial Sant Vicent i les infraestructures

viàries recentment executades en aquest municipi.

A diferència dels municipis adjacents on l'activitat econòmica va estar lligada a les

explotacions agrícoles de grans superfícies, l'activitat econòmica de Tavernes ha estat

tradicionalment lligada a la indústria càrnica, on hi havia diversos llocs destinats a l'explotació

porcina i bovina, escorxadors i carnisseries. L'existència de “fielato” en el límit de la ciutat de

València, va afavorir el comerç de carn en el municipi de Tavernes, en poder adquirir-se per

un preu més econòmic. Alguns escorxadors com per exemple el de José Marqués Cuñat van

perdurar fins a la seua ocupació per importants empreses xarcuteres com Óscar Mayer

i Primayor. La carnisseria Ramón Guarner se situava a l'actual seu social de la xarxa de


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



supermercats Mercadona, els propietaris dels quals posseïen originàriament part de les

carnisseries localitzades en el municipi. L'activitat econòmica de Tavernes ha estat també

tradicionalment lligada a la indústria dels refrescs, i era seu d'empreses com El Siglo, Eko

Carbónica Valenciana, S.A. (La Casera). En els últims anys l'activitat industrial de Tavernes es

redueix bàsicament a la fabricació artesanal de ciris i productes artesanals de porcellana

desenvolupades, respectivament, per les empreses Cirios Felipo i Lladró. El creixement

urbanístic experimentat per la ciutat de València, unit a la proximitat entre municipis ha

convertit a Tavernes en un municipi exclusivament residencial.

Pel que fa a l'evolució de la població, Tavernes ha experimentat un creixement

pràcticament constant al llarg de l'última dècada, passant de 8.514 habitants l'any 2.001 a

9.095 l'any 2.017, encara que en anys anteriors s’abastaren xifres majors.

6.1.- FISIOGRAFÍA Y MORFOLOGÍA

Font: Elaboració pròpia. Cartografia Temàtica de la Conselleria competent en matèria d’Infraestructures, Territori i

Medi Ambient.

Tal com s'aprecia en la imatge adjunta, Tavernes presenta una fisiografia pràcticament

plana, ocupada en la major part pel casc urbà.

Tavernes pertany al sistema aqüífer de la Plana de València, estructurat en cinc àrees:


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



• Una zona de dunes conformada per dos cordons litorals paral·lels a la costa,

separats per un cordó inter-dunar

• Una plana costanera sensiblement horitzontal, al centre de la qual s'instal·la el

llac d'aigua dolça de l'Albufera

• Una sèrie de planes d'inundació juxtaposades, lligades als rius Túria, Xúquer i

Barranc de Carraixet; dipòsits de glacis i peu de muntanya

• I, finalment, una zona d'afloraments miocens que ocupen les cotes

topogràfiques més elevades, tot això emmarcat per

relleus mesozoics corresponents a les estivacions sud-orientals de la serralada

ibèrica, i nord-orientals de les serralades bètiques, amb l'excepció del límit nord-

occidental, a través del com hi ha certa continuïtat morfològica amb les

comarques veïnes del camp de Llíria i Foia de Bunyol, trencada

esporàdicament per les serres que emergeixen aïlladament d'entre els materials

miocens.

6.2.- HIDROLOGEOLOGIA

6.2.1.- HIDROLOGIA SUPERFICIAL

En el municipi de Tavernes Blanques només destaca el sistema de reg de pous i sèquies

que discorren per les escasses zones agrícoles existents en el perímetre del casc urbà, així com

el barranc del Carraixet, situat al nord del mateix. De les sèquies presents en el municipi

destaca la de Rascanya, la sèquia més baixa d’aquelles que naixien per la marge nord del

riu Túria i una de les vuit sèquies que estan sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües. Fins a la

construcció del Assut del Repartiment, més conegut com la Cassola, a Quart de Poblet, la

sèquia prenia les aigües del Túria mitjançant el assut de Rascanaya, avui en desús. El seu

primer recorregut transcorre a l'esquerra del riu, passant per l'horta de Campanar en direcció

a la mar fins a Tendetes i Marxalenes. A partir d'ací s’adreça en sentit nord-est cap a Orriols,

regant aquesta zona i la part oest de Benimaclet. En l'actualitat rega part de l'horta de Sant

Miquel dels Reis, entrant més tard en el terme de Tavernes Blanques. La superfície regada és

d'1.148 Ha i té dret a un cabal equivalent a 14 files. La majoria de les lleres dels seus brancs i

de la sèquia mare estan construïdes en formigó, encara que subsisteixen alguns trams

executats en terra i ocupats per vegetació fluvial.

El barranc del Carraixet naix en la localitat de Gàtova i recull aigües de la vessant sud

de la Serra Calderona. Desemboca en la mar Mediterrània, en la localitat d'Alboraia.

Pel que fa als pous, aquests han quedat obsolets i formen part simplement de la història

de Tavernes Blanques. Entre aquests, destaca El Pouet de Sant Vicent o de Sant Llorenç,

traslladat de la seua ubicació originària i relocalitzat al costat de la confluència dels límits

administratius dels termes municipals de Tavernes i Alboraia.

Actualment la població de Tavernes Blanques fa servir la xarxa d'aigua potable de

València per a proveir-se, però antigament feia servir cisternes i aqüeductes per portar aigua

a les cases.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



6.2.2.- HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA

El terme municipal de Tavernes Blanques pertany a la conca hidrogràfica Xúquer i al

sistema d'explotació del Túria. Aquest sistema comprèn la totalitat de la conca del riu Túria,

així com la dels barrancs del Carraixet i Poyo i les subconques litorals compreses entre el límit

nord del terme municipal de Puçol i la Gola del Saler. La superfície total associada a aquest

sistema és de 7.239,71 km². El naixement del riu Túria es produeix a cota 1.842 m.s.n.m. La major

altitud s'aconsegueix en el naixement del riu Alfambra (2.024 m.s.n.m.); la confluència de tots

dos rius es produeix a cota 875 m.s.n.m. També es produeix a cotes elevades, superiors als

1.800 m.s.n.m., el naixement dels rius Riodeva, Ebrón, Saladilla i Arcs. En funció de l'extensió i

disposició del sistema, les particularitats climàtiques que ofereix són diverses. Els gradients més

importants per a precipitació i temperatura es produeixen en adreça Nord-Sud, seguint al llera

del riu Túria.

6.2.3.- UNITAT HIDROGEOLÒGICA

Tavernes es troba inclosa en la Unitat Hidrogeològica de la Plana de

València, subconca del Carraixet. Es tracta d'un aqüífer multicapa amb dos trams

permeables ben diferenciats:

• Tram superior: alternança de materials detrítics quaternaris (graves, sorres,

argiles i llims) intercalats en una matriu llimo-argilenca i, eventualment, calcàries

lacustres del miocè terminal

• Tram inferior: alternança d'arenisques, calcarenites i calcàries bioclàsticas en

una formació margo-argilenca miocena que constitueix la base impermeable

de l'aqüífer superior. Impermeable de base: Margues i argiles (Oligoceno-

Miocè basal) i en ocasions, probablement, margues i guixos del Keuper.

Substrat mesozoic, amb estructura d’horst i gravin, prolongació en profunditat

dels materials que brollen en les serres circumdants


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



6.2.4.- QUALITAT DE L’AIGUA SUBTERRÀNIA

La qualitat natural de les aigües subterrànies mostra característiques diferencials segons

es referisca al tram transmissiu superior o inferior del sistema. El tram aqüífer superior és

majoritàriament captat per pous i sondejos de més de 10 anys d'antiguitat. Les anàlisis

disponibles posen de manifest que es tracta, en línies generals, d'aigües de fàcies

bicarbonatada càlcica les quals, cap al litoral, evolucionen a altres

de facies sulfatada càlcica. Simultàniament a aquesta evolució el residu sec passa de 400

mg/l en els sectors més occidentals a 2.500 mg/l en el litoral, amb valors més usuals compresos

entre 600 i 1.000 mg/l.

El contingut en clorurs presenta un rang de variació relativament reduït, amb valors

extrems de 100 mg/l i 350 mg/l. La concentració va en augment segons el sentit de vessament

subterrani i els valors superiors a 150 mg/l són poc freqüents i corresponen a petites zones als

voltants d'Alginet, Albal, Xirivella, Museros i aigües a baix de Sedaví, cap a l'Albufera.

El contingut en ió sulfat evoluciona des de valors inferiors a 100 mg/l, en la vora

occidental, fins a concentracions superiors a 400 mg/l en zones properes al litoral, sens dubte


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



a causa de la infiltració dels excedents de regadiu, prèviament enriquits en aquest ió per

efecte de l'abonat.

La concentració de nitrats varia entre 30 mg/l i 200 mg/l. Els valors més alts es registren a

les zones de major activitat agrícola. En el sector oriental, entre València i Sueca, s'observa

una disminució en el contingut d'aquest ió, atribuïble a l'existència de descàrrega per

emergència d'aigües provinents de nivells profunds de l'aqüífer, de baixa concentració en

aquest component.

El grau de coneixement de la qualitat química de les aigües subterrànies dels nivells

aqüífers inferiors és menor, ja que es disposa d'un nombre molt més reduït de punts de control.

En línies generals es tracta d'aigües de millor qualitat química, que la corresponent als nivells

aqüífers suprayacentes, presentant unes característiques similars a les quals aquests tenen a

les zones més interiors. És a dir, es tracta normalment d'aigües bicarbonatades càlciques, els

residus secs de les quals solen ser inferiors a 600 mg/l amb baixos continguts en nitrats i

concentracions en ió clorur i sulfat propers a 100 mg/l.

Malgrat això aquesta afirmació general, es detecten excepcions locals d'origen divers

unes vegades naturals i altres antròpiques. Les primeres se solen donar en captacions molt

profundes a les zones litorals: en aquests casos, com ja es va avançar anteriorment, és possible

captar aigües de facies cloruradasòdica, altament mineralitzada, que en ocasions presenten

temperatures de 40-50º C. Això és a causa del potencial d'aquests nivells que malgrat ser

superior a la dels suprayacentes, és petit comparat amb el requerit per al seu desguàs al mar

i no pot produir-se la fuita. En aquesta situació la zona de barreja està molt desenvolupada,

la renovació de les aigües és escassa i la recarrega molt reduïda. Degut, pràcticament, a la

nul·la explotació d'aquests nivells, el seu drenatge es produeix fonamentalment per fuita

vertical, a través del aqüífer suprajacent, alimentant als nivells transmissius més superficials.

L'evolució de la qualitat química, de les aigües d'aquest aqüífer, no és ben coneguda. No

obstant això cal assenyalar que el nombre de sondejos que ho capten, està augmentant de

manera important en els últims anys, produint-se descensos del nivell piezomètric en zones

localitzades, com Albal, on es detecten continguts relativament elevats d'ió CI- (aprox. 300

mg/l), deguts probablement a fenòmens incipients d'intrusió salina motivats per la inversió del

gradient creat.

L'evolució química haguda fins avui en els nivells aqüífers superiors, es pot concretar en

una degradació important pel que fa a la qualitat existent en 1973, tant més accentuada

com més succinta és la captació i més intenses siguen les feines agrícoles en els seus voltants,

de tal manera que en l'actualitat és freqüent que sondejos que capten exclusivament aquest

aqüífer, encara en nivells relativament profunds, aconsegueixin concentracions molt elevades

en nitrats i sulfats. Així en un sector ben conegut del terme d'Almussafes, les captacions en els

nivells amb més fondària, aconsegueixen concentracions superiors a 150 mg/l de NO;, i a

500 mg/l de SO, mentre que en les succintes aquests valors pugen fins a 400 i 700 mg/l,

respectivament.

En general, aquest augment varia segons les zones: en la septentrional la concentració

en NO3 supera en gairebé tots els punts els 60 mg/l, depassant-se els 150 mg/l en un ampli

sector, que s'inscriu en un polígon els vèrtexs del qual són Rafelbunyol, Montcada, Rocafort,

Almàssera, Albuixec i la Pobla de Farnals; a la zona central la concentració és superior a 30

mg/l, aconseguint-se localment valors propers a 250 mg/l a Alaquàs; a la zona meridional

l'evolució és similar a l'anterior, amb valors mínims de l'ordre de 40-60 mg/l, i màxims propers a


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



200 mg/l; per a la totalitat de la Plana s'observa un increment variable entre el 50% i el 300%

fins a gener de 1980, i posterior estabilització de les concentracions aconseguides.

Simultàniament a l'increment del contingut en nitrat es detecta un augment generalitzat del

contingut salí, que afecta primordialment al calci i bicarbonat, amb increment de fins al 50%,

i en els sulfats, la Concentració dels quals de mitjana és de l'ordre del 25% més elevat que

l'existent en 1973.

Una altra conseqüència de l'activitat antròpica és la incorporació de substàncies

tòxiques com a nitrits, amoníac, detergents aniònics i metalls pesats, que eventualment

superen els límits fixats per la Reglamentació Tècnic Sanitària.

La qualitat de les aigües subterrànies utilitzades per a proveïment urbà és deficient en el

cas de 34 nuclis de població en superar-se, almenys, un dels ions fonamentals, el límit de

potabilitat fixat per la Reglamentació Tècnic Sanitària. Segons pot observar-se, el principal

factor que condiciona la potabilitat de les aigües, és el contingut en nitrats, seguit pel

contingut en magnesi, sulfats, calci i nitrits.

Els municipis que es proveeixen a partir de captacions, que en alguna ocasió han

presentat indicis de contaminació orgànica són relativament escassos: (Algemesí,

Guadassuar, Beneixida i Benifaió), mentre que aquells el contingut del qual en metalls pesats

han superat els límits de potabilitat són molt més nombrosos: Benifaraig, Alboraia, Foios,

Algemesí, Sueca, Aldaia, Alaquàs, Quart de Poblet, Manises, Silla, Rafelguaraf i Vilanova de

Castelló. L'element tòxic que amb major freqüència supera els límits de potabilitat és el plom,

seguit del crom, cadmi i mercuri.

Malgrat l’extensió d'aquesta llista, la majoria dels municipis citats només han superat el

límit de potabilitat en una o dues ocasions, d'un total de 17 campanyes de mostreig, i solament

en els casos de Benifaraig, Aldaia, Quart de Poblet i Alaquàs l'element tòxic presenta certa

assiduïtat.

6.2.5.- USOS DE L’AIGUA SUBTERRÀNIA

L'aigua subterrània utilitzada en el sistema aqüífer de la Plana de València ascendeix a

280 hm³/any de mitjana, d'acord amb la següent distribució:

6.2.5.1.- Proveïment urbà i industrial

El consum d'aigua per al proveïment urbà i de petites indústries connectades a la xarxa

de distribució urbana ascendeix a 162 hm³/any, dels quals 105 hm³/any corresponen a!

consum de poblacions dotades amb aigües superficials i 57 hm³/any a les dotades amb

aigües subterrànies.

Entre els primers es troben alguns dels principals nuclis de població de la Plana, tals com

València, Burjassot, Paterna, Manises, Quart de Poblet i Mislata, així com uns altres de menor

entitat que connecten amb la xarxa de distribució urbana de València, com Sedaví, Rocafort

i Tavernes Blanques. La població així proveïda ascendeix a 934.000 habitants i es troba

assentada majoritàriament en ambdues marges del riu Túria. Es proveeix, amb l'excepció

d'Alberic, a partir de la sèquia Real del Xúquer. Algunes d'elles com per exemple València,

Quart de Poblet i Paterna, complementa el seu proveïment mitjançant aigües subterrànies en


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



una quantia difícil d'estimar davant la negativa de les empreses concessionàries a subministrar

dades.

La població proveïda exclusivament sobre la base d'aigües subterrànies ascendeix a

602.000 habitants. La demanda industrial satisfeta amb aigües subterrànies ascendeix a

29 hm³/any, dels habitants.

La demanda industrial satisfeta amb aigües subterrànies ascendeix a 29 hm³/any, dels

quals 8 hm³/any s'estima procedent dels aqüífers inesozoïcs de vora.

6.2.5.2.- Proveïment ramader i agrícola

En l'actualitat la superfície regada en la Plana de València ascendeix a 94.188 ha., de

les quals s'estima que 61.600 ha. es corresponen amb regadius amb aigües superficials; 24.000

ha. a regadius amb aigües subterrànies del sistema aqüífer de la Plana de València i gairebé

8.600 ha. de regadius dotats amb aigües subterrànies procedents del Massís del Caroch, de la

Serra de les Agulles i de la vora amb el Sistema Aqüífer nº 56. En total s’utilitza un volum de

194 hm³/any d’aigua subterrània.

El volum bombejat de la Plana ascendeix a 177 hm³/any, xifra que tendeix a disminuir,

ja que la posada en funcionament del canal Xúquer-Túria substituirà progressivament 11.770

ha. actualment dotades amb aigües subterrànies.

La demanda ramadera ascendeix a 1,96 hm³/any i és satisfeta bé mitjançant

extraccions, bé mitjançant connexió amb la xarxa de distribució urbana.

6.3.- CLIMATOLOGIA

El municipi de Tavernes Blanques no presenta variacions espacials respecte al clima.

Segons l'Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana, Tavernes Blanques es troba dins

del subtipus B dels climes valencians, no diferenciant-se gairebé gens dels trets generals.

Es caracteritza per presentar una temperatura anual mitjana situada entorn dels 17-18ºC; més

concretament i per estacions, a l'hivern la temperatura oscil·la entre els 11 i els 12ºC, a la

primavera entre 15 i 16ºC, en l'estiu entre 24 i 25ºC i a la tardor entre 18 i 19ºC.

Pel que fa a les pluges, aquestes es concentren a la tardor i primavera, presentant els

seus valors màxims en els mesos d'abril i octubre. La sequera estival comprèn els mesos de

maig, juny, juliol, agost i setembre, sent el mes d'agost el més sec. La quantitat de pluja

registrada al llarg de l'any se situa entre 400 i 500 mm. La presència del Sistema Ibèric a ponent

provoca que els sistemes frontals arribin esgotats a les nostres terres. Quan plou de llevant en

la tardor les pluges són molt més intenses, arribant a ploure una mitjana mensual de 75-100

mm a l'octubre.

Altres valors representatius del clima de Tavernes Blanques són els 172 dies en els quals

el cel presenta absència pràcticament total de núvols, i la humitat mitjana anual del 61%.

Segons la classificació climàtica de Köppen, el clima de Tavernes Blanques es correspon amb

el tipus “Csa” (clima mediterrani). En aquesta classificació es tenen en compte les variacions

de temperatura i humitat, així com la mitjana dels mesos més càlids i més freds. Köppen

afegeix fins a tres lletres a cada tipus de clima. D'aquesta manera, la primera lletra fa


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



referència al grup climàtic, la segona al subgrup i la tercera (si escau) a la subdivisió. Per tant,

analitzant el cas de Tavernes Blanques:

C (Climes atemperats i humits): temperatura mitjana del mes més fred és inferior a 18ºC

i superior a -3ºC, i almenys un mes la temperatura mitjana és superior a 10ºC.

s (Estació seca en l'Estiu): Sol en posició alta.

a: La temperatura mitjana del mes més càlid supera els 22ºC.

6.4.- VEGETACIÓ

Actualment a Tavernes Blanques ja no queda pràcticament gens de vegetació

autòctona, només hi ha algunes espècies arbòries i de matolls mediterranis en les vores de les

sèquies i del barranc. D'aquestes espècies destaquen: la Canya comuna (Arundo donax),

alguns pins com el Pi comú (Pinus silvestres), i algunes moreres (Morus alba) repartides per

alguns camps conreats.

6.4.1.- VEGETACIÓ DE CULTIUS

En la reduïda superfície d'horta encara existent en el terme municipal es desenvolupen

cultius de tarongers, hortalisses, cultius farratgers i tubercles.

6.5.- FAUNA

La fauna present en el municipi de Tavernes Blanques està associada a les zones urbanes

i a la zona agrícola existent.

6.5.1.- FAUNA ASSOCIADA A LA ZONA URBANA

Donada la proximitat entre biòtops a les zones urbanes coexisteixen diferents espècies.

No obstant això, la fauna existent a la zona urbana de Tavernes és la següent :

• Entre els vertebrats, la Rata comuna (Rattus norvergicus), rata negra

(Rattus rattus), i Ratolí Comú (Mus musculus).

• Entre els rèptils, la Salamanquesa comuna Tarentola mauritanica,

la Salamanquesa rosada (Hemidactylus turcicus) i les Sargantanes Ibèriques

(Podarcis hipanica). Aquestes espècies es localitzen principalment a les zones

perimetrals al casc urbà.

6.5.2.- FAUNA ASSOCIADA ALS CAMPS DE CULTIU

La zona d'horta es localitza en els extrems nord-oest i nord-est del terme municipal,

presentant franges de transició amb el sòl urbà. En els camps de cultiu es poden trobar les

següents espècies:


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



• Entre els mamífers, destaquen els Murits(Rattus spp., i Mus spp.), molt lligats a

l'activitat humana i en amb menys presència, la Musaranya comuna

(Crocidura russula) i la Musaranyeta(Suncus estruscus).

6.6.- VIES DE COMUNICACIÓ I SISTEMES DE TRANSPORT

Les principals vies de comunicació de Tavernes són l'antiga N-340 (carretera de

Barcelona), denominada avinguda de la Constitució en el tram que discorre pel municipi de

València i Corts Valencianes-Cardenal Benlloch al seu pas per Tavernes, i la carretera

d'Alboraia. La primera de les infraestructures connecta València amb els principals municipis

situats al nord de la seua àrea metropolitana, mentre que la segona connecta

Alboraia, Tavernes i, en la seua prolongació, la pedania de Carpesa. Aquesta última carretera

finalitza el seu traçat en el camí de Montcada. Ambdues infraestructures defineixen una creu

al voltant de la qual es desenvolupa l'estructura urbana del municipi, seguint la trama pròpia

dels municipis de l'Horta Nord.

Pel que fa al transport públic, Tavernes compta únicament amb servei de taxi i autobús,

aquest últim operat per l'Empresa Municipal de Transports de València (EMT, línies 16 i N2-

nocturn). Les línies N2 i 16 connecten la capital de província amb la pedania de Cases

de Bàrcena i Vinalesa, la primera d'elles en horari nocturn i la segona en horari diürn. Totes les

línies realitzen el mateix recorregut dins de Tavernes, creuant el municipi de sud-oest a nord-

est per l'avinguda Corts Valencianes. Existeix un únic punt dins del municipi habilitat per a

l'estacionament i accés a la xarxa de taxis, situat al costat de la parada central de les línies 16

i N-2 operades per l'EMT.

Tavernes no disposa de xarxa de carrils bici o carrers habilitats per al trànsit preferencial

de vianants i vehicles no motoritzats, més enllà d’un reduït tram recentment enllestit ubicat en

una unitat d’execució localitzada al nord-est del municipi, a l’est de la carretera de Barcelona.

Així mateix, el municipi no compta amb un sistema de carrers per als vianants o amb

preferència per al vianant que possibiliten al ciutadà desplaçar-se pel municipi sense veure’s

alterat pel tràfic motoritzat. El sistema de carrers es caracteritza per presentar una calçada,

d'únic o doble sentit de circulació, habilitada per al tràfic motoritzat, delimitada exteriorment

per voreres generalment simètriques i de dimensions reduïdes.

La xarxa tradicional de camins rurals s'ha vist alterada pel creixement urbà experimentat

per Tavernes i els municipis adjacents, de manera que pràcticament la totalitat de finques

agrícoles realitzen el seu accés des dels carrers i carreteres existents en el casc urbà. La recent

execució del polígon industrial Sant Vicent

d'Alboraia ha alterat la continuïtat dels camins agrícoles que connectaven l'horta

de Tavernes amb la d'Alboraia.

6.7.- EDAR

Les aigües residuals de Tavernes Blanques són tractades en l'Estació Depuradora

de Conca del Carraixet, situada a Alboraia. Les dades característiques de l'estació són els

adjuntats a continuació:


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



E.D.A.R. CONCA DEL CARRAIXET

SITUACIÓ ALBORAIA

DATA INICI FUNCIONAMENT FEBRER 1997

MUNICIPIS SERVITS

Albalat dels Sorells - Alboraia - Alfara del Patriaraca -

Almàssera - Bonrepòs i Mirambell - Foios - Godella - Meliana

- Moncada - Rocafort - Tavernes Blanques - Valencia -

Vinalesa

POBLACIÓ SERVIDA 144.861 habitants

CABAL DE DISSENY 40.000 m³/dia

TRACTAMENTS

Pretractament:

Reixa de Gruixos , Reixa de fins , Desarenador ,

Desgreixador

Tractament Primari:

Decantació

Tractament Secundari:

Fangs activats

Tractament Terciari:

Coagulació, floculació , Filtració

Desinfecció:

Ultraviolats

Espessidor:

Espessidor de gravetat , Espessidor de flotació

Estabilització:

Estabilització anaeròbia , Estabilització amb calç

Deshidratació:

Centrífuga

Generació Elèctrica:

Cogeneració


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR




BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



6.8.- RISCOS I PROCESSOS

A continuació es descriuen els riscos i processos naturals i ambientals detectats en el

municipi de Tavernes Blanques, que condicionen el desenvolupament del Pla.

6.8.1.- EROSIÓ

6.8.1.1.- Erosió actual

L'erosió és producte de la conjunció de factors com la torrencialitat, l’erosionabilitat del

sòl, el pendent, la morfologia erosiva i la vegetació. En funció de tots aquests factors, en el

terme de Tavernes Blanques es diferencien dues zones amb diferents nivells d'erosió actual:

- No quantificada

- Molt Baixa (0-7 Tm/ha/any)

La primera de les zones es correspon, principalment, amb l'àmbit del casc urbà, mentre

que la segona es correspon amb les zones perimetrals on es localitzen els reductes d'horta.

Elaboració pròpia. Erosió actual. Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria competent en matèria

d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



6.8.1.2.- Erosió potencial

L'erosió potencial de les referides zones perimetrals augmenta en relació a l'erosió

actual, situant-se en valors compresos entre 7-15 t/ha/any, mentre que l'erosió potencial del

cas urbà roman com no quantificable.

Elaboració pròpia. Erosió potencial. Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria competent en matèria


6.8.2.- RISC D’INESTABILITAT DE VESSANTS

Per a determinar quines zones presenten riscos de despreniments i lliscaments resulta

necessari considerar els dos paràmetres principals que intervenen en la producció d'aquests

processos: litologia (estructura) i pendent topogràfica. Considerant aquests dos paràmetres,

un associat a la competència del material i un altre al pendent del terreny, en relació al qual

el 10% es pren com a límit inferior perquè es produïsca aquest fenomen, es pot concloure

que Tavernes no presenta risc de lliscaments ni despreniments.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



Elaboració pròpia. Risc de despreniments i lliscaments. Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria competent en

matèria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



Elaboració pròpia. Litologia. Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria competent en matèria d’Infraestructures,

Territori i Medi Ambient

6.8.3.- VULNERABILITAT A LA CONTAMINACIÓ D’AQÜÍFERS

El terme vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers s'utilitza per a representar les

característiques intrínseques que determinen la susceptibilitat d'un aqüífer a ser afectat per

una càrrega de contaminant que pot originar canvis químics, físics o biològics.

La següent imatge, elaborada a partir de les dades disponibles en la Conselleria competent

en matèria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient mostra el risc que presenta Tavernes a la

contaminació d'aqüífers.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



Elaboració pròpia. Vulnerabilitat aqüífers. Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria competent en matèria


La vulnerabilitat a la contaminació aqüífera és Mitja en tot el terme municipal. Aquesta

categoria identifica aquells àmbits territorials on existeixen aigües subterrànies amb qualitat

potable o excepcional per al consum humà (i apta per a qualsevol altre ús) i que manquen

de protecció natural efectiva contra la contaminació físic-química degut a l'absència de

formacions geològiques de baixa permeabilitat interposades, si bé reconeix un grau de

protecció suficient davant la contaminació de tipus microbiològic per gruix o condicions de

permeabilitat adequades a la zona no saturada que garanteix la completa autodepuració.

Aquesta categoria és comuna en les planes litorals que alberguen aqüífers detrítics amb

aigües subterrànies per al consum humà, en les quals el gruix i naturalesa de la zona no

saturada asseguren una protecció eficaç davant la contaminació microbiològica.

Els terrenys que presenten un grau de contaminació a aqüífers mig són compatibles amb els

usos residencials intensius i extensius, des del punt de vista de contaminació de les aigües

subterrànies, presentant limitacions per als usos industrials intensius degut al risc de

contaminació físic-química d'elevada càrrega que comporta, encara que poden ser

compatibles els usos industrials aïllats o indústria urbana.

En qualsevol cas, tota activitat o ús que es s’establisca haurà de tenir resolt el tractament

controlat dels seus residus; les activitats industrials hauran de comptar amb les mesures


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



d'impermeabilització adequades a les seues àrees de producció i magatzematge, a més dels

sistemes de tractament controlat d'abocaments quan aquestes no estiguin integrats en

sistemes municipals de sanejament.

6.8.4.- RISC D’INUNDACIÓ

El Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre la prevenció del Risc d'Inundació a

la Comunitat Valenciana (PATRICOVA), va ser aprovat per Decret del Consell número

201/2015 el 29 de octubre de 2015.

Segons les determinacions contingudes en el referit document, Tavernes presenta dues

zones amb risc d’inundació. La primera d’elles es localitza en una franja paral·lela al marge

sud del barranc del Carraixet on es detecten tres nivells de risc, mig, molt baix i molt alt, aquest

últim es situa a l’est de l’antiga carretera de Barcelona. L’altra zona amb risc d’inundació es

localitza al sud-est del terme en la confluència dels termes de Tavernes i València. En aquesta

zona el risc es mig.

Pel que fa a la perillositat, Tavernes presenta una zona paral·lela a la marge sud del

barranc del Carraixet amb nivell 1, és a dir amb freqüència alta (25 anys) i calat alt (>0.8 m).

Presenta, a més una zona amb perillositat geomorfològica localitzada al sud-oest del terme

que afecta a l’àrea on es localitza l’institut i l’antiga seu d’Óscar Mayer. Per altra banda, al

sud-est del municipi s’adverteix una reduïda zona amb perillositat nivell 2, és a dir, amb

freqüència mitjana (100 anys) i calat alt (0,8 m.)


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



6.8.5.- ACCESSIBILITAT D’AQÜÍFERS

Segons es desprèn de l'anàlisi de les dades disponibles en la Cartografia Temàtica de la

Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, l'accessibilitat a aqüífers en tot el

municipi de Tavernes Blanques és alta, tal com s'aprecia en la imatge següent.

Elaboració pròpia. Accessibilitat aqüífers. Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria competent en matèria



BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



6.8.6.- CAPACITAT D’USOS DEL SÒL

La capacitat d'usos de la major part del sòl de Tavernes és no quantificable. Aquesta

superfície es correspon, principalment, amb la zona urbanitzada del municipi. El perímetre del

casc urbà, coincident amb la zona d'horta, presenta una capacitat d'usos del sòl molt

elevada. En realitat aquesta superfície és sensiblement inferior a la registrada en la Conselleria

d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient ja que es qualifiquen com a zones amb capacitat

d'usos del sòl molt elevada àrees recentment urbanitzades i edificades.

Elaboració pròpia. Capacitat usos del sòl. Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria competent en matèria


6.8.7.- RISC SÍSMIC

La classificació sísmica de l'àmbit territorial on es localitza el municipi de Tavernes

Blanques es fa segons el que es disposa en la Norma de Construcció sismorresistent: Part

General i Edificació (NCSE-02), aprovada pel Reial decret 997/2002, de 27 de setembre.

La vigent Norma, en el seu article segon, estable el següent àmbit d'aplicació:


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



L'aplicació de la Norma de Construcció Sismorresistent resulta obligatòria segons el que

al seus articles 1.2.3; a més, al projecte de construcció de les edificacions s’haurà d'incloure

un apartat d’“Accions sísmiques”, en el qual s'incorporen els valors, hipòtesis i conclusions

adoptades en relació amb aquestes accions i la seua incidència en el projecte, càlcul i

disposició dels elements estructurals, constructius i funcionals de l'obra.

El mapa de perillositat sísmica, inclòs en el Capítol segon de la referida Norma, reflecteix

la perillositat sísmica, expressada en relació al valor de la gravetat, g, l'acceleració sísmica

bàsica, ab –un valor característic de l'acceleració horitzontal de la superfície del terreny- i el

coeficient de contribució K, que tenen en compte la influència dels diferents tipus de

terratrèmols esperats en la perillositat sísmica de cada punt.

D'altra banda, en l'Annex 1 de la norma recull una llista de “Valors de l'acceleració

sísmica bàsica, ab, i del coeficient de contribució, K, dels Termes Municipals amb ab≥ 0,04g,

organitzat per comunitats autònomes”.

D'aquesta manera, segons el mapa de perillositat sísmica i l'Annex 1 de la Norma de

Construcció Sismorresistent Espanyola, la zona objecto d'estudi s'engloba dins de la zona amb

una acceleració sísmica bàsica de 0,06. Així s'obté:

ab = 0,06 g

resultant l’acceleració sísmica de càlcul:

ac = S · ρ · ab

on:

ab: Acceleració sísmica de càlcul.

Ρ: Coeficient adimensional de risc, funció de la probabilitat acceptable de que

excedisca ac en el període de vida per al que es projecta la construcció:

construccions d’importància especial ρ = 1,3

S: Coeficient d’amplificació del terreny. Pren el valor:

Para ρ·ab ≤ 0,1g S = C/1,25

On C és el coeficient del terreny, el qual depèn de les característiques geotècniques del

terreny de fonamentació. En aquest cas C = 2,0, doncs es considera un terrè tipus IV, és a dir,

sòl granular solt, o sòl cohesiu tou. Velocitat de propagació de les ones elàstiques transversals

o de cisalla, vS≤ 200 m/s.

S = 2/1,25 = 1,6

D’aquesta manera l’acceleració sísmica de càlcul serà:

ac = 1,6 · 1,3 · ab = 2,08 · 0,06 · g = 0,1248 · g

“El ámbito de aplicación de la norma se extiende a todos los proyectos y obras de

construcción relativos a edificación, y, en lo que corresponda, a los demás tipos

de construcciones, en tanto no se aprueben para los mismos normas o

disposiciones específicas con prescripciones de contenido sismorresistente”.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



Fuente: Mapa de peligrositat sísmica. NCSE-02.

6.9.- ESPAIS NATURALS PROTEGITS

6.9.1.- XARXA 2000

La Xarxa Natura 2000 està definida per la Directiva 92/43/CEE del Consell de la Unió, de

21 de maig de 1992. Es coneix com a directiva d'hàbitats, concernent a la conservació dels

hàbitats, les espècies i la biodiversitat al territori de la Unió Europea.

Amb l’objectiu de donar compliment al que es disposa en aquesta directiva, la

Comunitat Valenciana va designar, al desembre de 1997, una llista de Llocs d'Interès

Comunitari (LIC) susceptibles de formar part si escau de la Xarxa Natura 2000.

Al terme municipal de Tavernes Blanques no hi ha cap zona declarada com a Lloc

d'Interès Comunitari, ni cap Zona d'Especial Protecció d'Aus, ni cap Zona d’Especial

Conservació.

6.9.2.- MICRORRESERVES

No existeixen microrreserves dins els límits administratius de Tavernes Blanques.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



6.9.3.- HÀBITATS PRIORITARIS

No existeixen hàbitats prioritaris dins dels límits administratius de Tavernes Blanques.

6.9.4.- VIES PEQUÀRIES

Dins dels límits administratius del Terme Municipal de Tavernes Blanques discorren dues

vies pecuàries: l’Assagador d'Albuixec i la Carrerassa del Barranc del Carraixet. El recorregut

de l’assagador coincideix amb el traçat de l'antiga carretera de Barcelona, la qual creua de

sud-oest a nord-oest el municipi de Tavernes, així com amb el tram de la Via Augusta que

discorre pel municipi de Tavernes, mentre que la carrerassa del Barranc del Carraixet discorre

per la llera del barranc de la qual rep el nom.

Les característiques de cadascun d'aquests elements pecuaris són les definides en la

següent taula:

ELEMENT

DATA D’

APROVACIÓ DE

LA

CLASSIFICACIÓ

EN EL MUNICIPI

DATA BOE DATA BOP AMPLÀRIA

NECESSÀRIA

AMPLADA LEGAL

EN EL MUNICIPIO

LONGITUD

CLASSIFICADA

EN EL MUNICIPI

ASSAGADOR

D’ALBUIXECH 17/05/1975 19/06/1975 13/07/1967 8 m. 8 m. 800 m

CARRERASSA

DEL BARRANC

DEL CARRAIXET

10/07/1975 09/09/1975 13/07/1967 15 m. 7,5 m. 600 m


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



Elaboració pròpia. Vies Pecuàries. Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria competent en matèria


6.9.5.- VIA AUGUSTA

Tal com s'ha apuntat a l'apartat anterior, el traçat de la via augusta discorre, en part,

dintre dels límits administratius de Tavernes Blanques. El traçat que discorre dintre dels límits

administratius coincideix amb el traçat de l'antiga N-340.

Elaboració pròpia. Via Augusta. Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria competent en matèria


AZAGADOR

COLADA


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



6.9.6.- CATÀLEG DE MUNTANYES D’UTILITAT PÚBLICA

No existeixen muntanyes d'utilitat pública dins dels límits administratius de Tavernes

Blanques.

6.9.7.- COVESS

No existeixen coves dins dels límits administratius de Tavernes Blanques.

6.9.8.- MONUMENTS NATURALS

No existeixen monuments naturals ni zones d’esmorteïment dins dels límits administratius

de Tavernes Blanques.

6.9.9.- PARCS NATURALS

No existeixen parcs naturals dins dels límits administratius de Tavernes Blanques.

6.9.10.- RESERVES NATURALS

No existeixen reserves naturals dins dels límits administratius de Tavernes Blanques.

6.9.11.- ZONES HUMIDES

No existeixen zones humides dins dels límits administratius de Tavernes Blanques.

6.9.12.- PARATGES NATURALS

No existeixen paratges naturals dins dels límits administratius de Tavernes Blanques.

6.9.13.- PAISATGES PROTEGITS

No existeixen paisatges protegits dins dels límits administratius de Tavernes Blanques.

Malgrat això, el municipi se situa proper al Paisatge de Rellevància Regional 37 de l'Horta de

València, identificat al PATPCV. Les determinacions que aquest instrument de planejament

realitza sobre el paisatge d'horta, així com les seues directrius i recomanacions estan recollides

en el present Estudi de Paisatge.

El Paisatge de Rellevància Regional número 12 Serra Calderona, encara que se situa

linealment a 14 km de Tavernes, constitueix el fons escènic i visual de molts vials, recorreguts i

punts d’observació del municipi.

6.9.14.- PLANS D’ORDENACIÓ DE RECURSOS NATURALS

No existeixen plans d'ordenació de recursos naturals que afecten al present Estudi de

Paisatge.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



6.10.- AFECCIONS TERRITORIALS

6.10.1.- DERIVADES D’ELEMENTS NATURALS

6.10.1.1.- JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

No existeixen jaciments arqueològics inventariats dins dels límits administratius de

Tavernes Blanques ni en el seu entorn immediat.

6.10.1.2.- RIUS, RAMBLES I BARRANCS

Part del traçat del Barranc del Carraixet discorre dins dels límits administratius

de Tavernes. Aquest barranc naix en el Terme Municipal de Gàtova, a l'oest de la població.

Recull aigües de la vessant sud de la Serra Calderona, concretament de les fonts de l'Albereda

i de Larvilla. El seu traçat contínua rebent aigües del barranc de Pedralbilla. Posteriorment, en

adreça sud-est, contínua pel Terme Municipal de Bétera, on abasta una amplitud

considerable. En aquest punt s'uneixen els barrancs del Cirer i Nàquera. El traçat del barranc

continua pels Termes Municipals de Montcada i Alfara del Patriarca, definint el límit sud

d'aquests municipis. Posteriorment el barranc recorre terrenys inclosos a Foios i Vinalesa, rebent

aigües del barranc del Palmaret Alt. Una vegada canalitzat, el barranc recorre les pedanies

de Benifaraig i Carpesa i els municipis de Bonrepòs i Mirambell, Tavernes Blanques i, una

vegada sobrepassada la carretera de Barcelona, Alboraia, on desemboca. L'últim tram rep

aigües de diversos ullals situats dins del mateix llit i constitueix un vedat de pesca.

Elaboració pròpia. Barranc del Carraixet


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



6.10.2.- DERIVADES D’INFRAESTRUCTURES

6.10.2.1.- Equipaments energètics

No existeixen afeccions en el Terme Municipal de Tavernes derivades de la presència

d'equipaments energètics.

6.10.2.2.- Red Ferroviària

No existeixen xarxes de ferrocarril o tramvia dins el terme municipal de Tavernes.

6.10.2.3.- Carreteres

No existeixen afeccions territorials associades dins dels límits administratius de Tavernes

Blanques a infraestructures viàries. La titularitat i gestió dels trams de la N-340 i la CV-311 inclosos

en Tavernes van ser transferides a la corporació local. Segons consta als expedients consultats,

la cessió d’aquesta última carretera es va produir l'any 2010 per part de

l’Excel·lentíssima Diputació de València.

6.11.- PATRIMONI CULTURAL

6.11.1.- BICS

Tavernes Blanques no compta amb elements catalogats como a Bé d’Interès Cultural.

6.11.2.- BRL

La Direcció general del Patrimoni Cultural Valencià té catalogats dos elements com a

Bé de Rellevància Local. Aquests són:

• Ermita de La nostra Senyora dels Sants Innocents i Màrtirs, situada als afores del

municipi, al costat del barranc del Carraixet i els límits amb els Termes Municipals

d'Almàssera i Bonrepòs


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



• Església Parroquial de la Santíssima Trinitat, emplaçada a la plaça de

les Germanies, davant de l'Ajuntament del municipi

6.11.3.- BÉNS IMMOBLES DE CARÀCTER ETNOLÒGIC INCLOSOS AL PATRIMONI CULTURAL

VALENCIÀ

La Direcció general del Patrimoni Cultural Valencià té catalogats com a béns immobles

de caràcter etnològic els següents elements:

• Llengües d’Alboraia-Almàssera, situades en l'extrem nord-oest de Tavernes, al costat

de la carretera de Carpesa

• Mercat municipal, emplaçat al costat de la carretera de Barcelona, en la intersecció

amb el carrer Cervantes. L’estat actual d’aquest element dista considerablement

d’aquell que va motivar la seua catalogació


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



• Pou de Sant Llorenç o pou de Sant Vicent, situat en la carretera d'Alboraia, en la

confluència dels límits d'administratius de Tavernes, Alboraia i València

• Retaule ceràmic de Crist ressuscitat, situat en la façana d'accés al cementiri parroquial


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



• Retaule ceràmic de la Mare de Déu dels Desemparats, emplaçat en la façana de

l'ermita de la qual rep el nom

• Retaule ceràmic de Sant Josep, situat en la calli Cardenal Benlloch 6, en la façana de

la mercantil Felipo, dedicada a la comercialització de ciris

• Retaule ceràmic del Sagrat Cor de Jesús, situat en la façana d'un immoble localitzat

al carrer del Mar, número 6


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



• Via Crucis I-XII, situat al llarg del carrer Doctor Gómez Ferrer, des del número 16

d’aquest carrer fins al cementiri parroquial. La vorera en la qual s’ubiquen els casalicis

ha estat recentment urbanitzada. El paviment presentava un estat de conservació

deficient degut a l’acció de les arrels dels xiprers

7.- MEDI SOCIO – ECONÒMIC

Amb l'objectiu d'analitzar el medi sòcio-econòmic del municipi de Tavernes Blanques

s'han considerat les dades disponibles en l'Institut Valencià d'Estadística (d'ara endavant, IVE),

concretament aquells reflectits en la Fitxa Municipal del referit municipi per a l'any 2017.

7.1.- PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES SOCIO-ECONÒMIQUES

El municipi de Tavernes Blanques té una extensió de 0,74 km², en la qual resideix una

població de 9.095 habitants, resultant una densitat poblacional de 12.290 hab/km².


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



Font: Institut Valencià d’Estadística. Darrera actualització any 2017

D'aquestes dades es desprèn l'elevada densitat del municipi propiciada, principalment,

per la proximitat a la capital de província, la reduïda superfície del terme municipal, i la seua

ràpida connexió amb València mitjançant autobús o cotxe.

7.1.1.- POBLACIÓ

7.1.1.1.- Evolució demogràfica

L'evolució demogràfica experimentada per Tavernes en l'última dècada pot visualitzar-

se en el gràfic adjunt, extret del IVE.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



Des de l'any 2001 fins a l'any 2008 es va produir un increment constant, estabilitzat l’any

següent. L'any 2010 es va produir, de nou, un considerable creixement seguint la tendència

observada fins a l'any 2009; no obstant això, l'any 2011 es va produir de nou un important

descens poblacional que es va revertir de nou l'any 2.012. Des d’aleshores Tavernes ha

experimentat un decreixement poblacional constant.

De l'anàlisi realitzada de l'estructura poblacional de Tavernes es desprèn que la major

part de la ciutadania té una edat compresa entre 40 i 44 anys, en el cas dels homes, i 35 i 39,

en el cas de les dones, és a dir, en termes generals la població de Tavernes és jove i presenta

una distribució molt similar a la de la província de València.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



7.1.1.2.- Creixement vegetatiu

Pel que fa al creixement vegetatiu, l’IVE únicament mostra dades corresponents al

quinquenni 2011-2015. De l'anàlisi d'aquestes dades es desprèn que, en el darrer quinquenni,

en el municipi de Tavernes s’ha produït cada any molts més naixements que defuncions.

Malgrat això, el darrer any del que es disposen dades el nombre de defuncions ha superat al

del naixements.

7.1.1.3.- Immigració

L’IVE mostra les dades de les migracions produïdes l'any 2016 al municipi de Tavernes

Blanques. De l'anàlisi d'aquestes dades es desprèn que les emigracions estan molt per sobre

que les immigracions des de/cap a altres municipis de la comunitat valenciana, mentre que

en el cas de municipis d'altres comunitats autònomes o altres països, el nombre d’emigracions

i de les immigracions es molt semblant.

D'altra banda, s'adverteix una tendència clarament descendent pel que fa a les

immigracions produïdes en el municipi des de l'any 2011. Pràcticament el 80% del total

d'aquests moviments migratoris es produeixen des d'altres municipis de la Comunitat

Valenciana, mentre que el percentatge restant es correspon amb els moviments realitzats des

de municipis pertanyents a altres comunitats autònomes o altres països, predominant els

primers sobre els segons .


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



7.1.1.4.- Moviment laboral

Les dades de l'atur registrat a 31 de març de l'any 2017 mostren que la població amb

edat superior a 44 anys és la que mostra majors nivells d'inactivitat. Les dades de desocupació

mostren una tendència clarament descendent des de l'any 2012. El sector on es registra un

major nombre d'aturats en el de serveis, amb més de dos terços del total, seguit per la

construcció i la industria i, en menor mesura, l'agricultura.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



7.1.2.- HABITATGE

De les dades aportades en el següent gràfic es desprèn l'evolució experimentada per

les llicències d'obra concedides per l'Ajuntament de Tavernes. Les llicències d'edificació de

nova planta han anat oscil·lant des de l’any 2011. Als anys 2011, 2013 i 2015 es varen registrar

1, 2 i 2 llicències, respectivament, mentre que als anys 2012, 2014 i 2016 no es va registrar-ne

cap.

El nombre de rehabilitacions s'ha mantingut més o menys constant en l'últim quinquenni,

exceptuant el darrer any on s’ha registrat un total de set llicències. Els enderrocaments produït

no han seguit un evolució associada al nombre de llicències de construccions de nova planta

i rehabilitades.

Pel que fa al nombre de transaccions immobiliàries l’any 2016 s’ha registrat 50, 49 de les

quals es corresponen amb habitatge de segona mà i una amb habitatges de nova planta.

8.- NORMES, PLANS I PROJECTES QUE RESULTEN D’APLICACIÓ

8.1.- PLA GENERAL VIGENT

El Pla General vigent en el municipi de Tavernes Blanques va ser aprovat per acord de

la Comissió Territorial d'Urbanisme en data 29 de desembre de 1987. La publicació d'aquest

acord aprovatori es va realitzar el 31 de desembre del mateix any. Aquest document es va

tramitar amb anterioritat a l'entrada en vigor de la LOTUP sense vincular-lo, per tant, a

l'elaboració de cap document paisatgístic. Les modificacions realitzades sobre el Pla es van

dur a terme, igualment, amb anterioritat a l'entrada en vigor de l’esmentat text legal; l'abast

d'aquells instruments de planejament que es van redactar amb posterioritat a l'entrada en

vigor de la LOTUP no van requerir l'elaboració de cap estudi de paisatge o integració

paisatgística.

Tal i com s’ha comentat anteriorment, s’està tramitant una modificació del Pla General

que sí que incorpora un Estudi d’Integració Paisatgística.

El planejament vigent en el municipi de Tavernes és l'indicat en la següent taula:


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



TIPUS DE PLA IDENTIFICACIÓ DATA APROVACIÓ I PUBLICACIÓ

PLA GENERAL PLA GENERAL REVISIÓ I ADAPTACIÓ 31/12/1987 (B.O.P.)- 29/12/1987 (C.T.U.)

MODIFICACIÓ DEL PLA

GENERAL

MODIFICACIÓ PLA GENERAL Nº 4 UNITAT

D’EXECUCIÓ Nº 6 18/09/2009 (B.O.P.) - 11/06/2009 (CONS.)


GENERAL

MODIFICACIÓ PLA GENERAL Nº 5

REUBICACIÓ D’USOS DOTACIONALS 15/05/2007 (D.O.C.V.) - 14/03/2007 (CONS.)


GENERAL


ARTICLE 85.2 21/10/2006 (B.O.P.) - 05/10/2006 (AYTO)


GENERAL


ARTICLE 66 10/03/2007 (B.O.P.) - 28/02/2007 (AYTO)


GENERAL MODIFICACIÓ PLA GENERAL Nº 8 17/04/2008 (B.O.P.)- 27/03/2008 (AYTO)


GENERAL


ORDENANCES I ALGUNA ALINEACIÓ I ÚS 26/07/1990 (B.O.P.) - 26/06/1990 (AYTO)


GENERAL MODIFICACIÓ PLA GENERAL Nº 2 25/03/1995 (B.O.P.) - 31/01/1995 (AYTO)


GENERAL


ARTICLES 78, 82, 85, 86 Y 119 23/11/1996 (B.O.P.) - 19/09/1996 (AYTO)

ORDENANÇA ORDENANÇA TELECOMUNICACIONS 11/12/2003 (B.O.P.) - 27/11/2003 (AYTO)

ORDENANÇA ORDENANÇA INFRAESTRUCTURES

RADIOELÈCTRIQUES 11/12/2003 (B.O.P.) - 27/11/2003 (AYTO)

ORDENANÇA ORDENANÇA REGULADORA DE PARCS I

JARDINS En tramitació

ORDENANÇA

ORDENANÇA BASES GENERALS PER A

L’ADJUDICACIO DE PROGRAMES

D’ACTUACIÓ INTEGRADA

28/04/2006 (B.O.P.) - 3/02/2006 (AYTO)

ORDENANÇA

ORDENANÇA REGULADORA SOL·LICITUD

I CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES D’OBRES

MENORS A TRAVÉS DE DECLARACIO

RESPONSABLE

18/09/2012 (B.O.P.) - 12/07/2012(AYTO)

ORDENANÇA

ORDENANÇA REGULADORA

D’OCUPACIÓ DE TERRENYS D’ÚS PUÚBLIC

AMB TAULES I CADIRES I ELEMENTS

AUXILIARS

22/05/2013 (B.O.P.) - 07/03/2013 (AYTO)


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



PLAN DE REFORMA

INTERIOR

PLA DE REFORMA INTERIOR UE NÚMERO 6

A I HOMOLOGACIÓ 24/04/2003 (D.O.G.V.) - 12/03/2003 (AYTO)

PLAN DE REFORMA

INTERIOR

PLA DE REFORMA INTERIOR UNITAT

D’EXECUCIÓ CERVANTES 23/03/2011 (B.O.P.) - 25/02/2011 (AYTO)

ESTUDI DE DETALL ESTUDI DE DETALL C/ DOCTOR

BARRAQUER I EN PROJECTE 10/03/2003 (B.O.P.) - 10/02/2003 (AYTO)

ESTUDI DE DETALL ESTUDIO DE DETALL EL SIGLO 06/09/2007 (D.O.C.V.) - 24/07/2007 (AYTO)

ESTUDI DE DETALL ESTUDI DE DETALLE C/ BENLLOCH I

ADYACENTES 26/04/2007 (B.O.P.) - 29/03/2007 (AYTO)

El Pla General va classificar la major part del territori del terme municipal com a urbà,

delimitant diverses unitats d'actuació sobre el sòl no urbanitzat ni desenvolupat adjacent a la

trama urbana, a fi de garantir la correcta inserció d'aquests àmbits en la referida trama. Les

franges adjacents al barranc del Carraixet, a la pedania valenciana de Carpesa i al municipi

d'Alboraia, van ser classificades com no urbanitzables en les seues diferents qualificacions:

comuna horta i protecció-reserva viària.

Font: Col·legi Oficial d’Arquitectes de València


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



No obstant això, la revisió del planejament general dels municipis adjacents d'Alboraia i

València si que incorpora instruments de paisatge les determinacions del qual han estat

assumides pel present EP.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR




BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



Unitats de paisatge considerades als Estudis de Paisatge de València i Alboraia. Font: Col·legi Oficial d’Arquitectes

de València

8.2.- ESTRATÈGIA TERRITORIAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA

En data 13 de gener de 2011 el Consell va aprovar, mitjançant decret, l'Estratègia

Territorial de la Comunitat Valenciana. Aquest document conté determinacions en matèria

de paisatge que han estat incorporades als documents paisatgístics que formen part

del present EP. Concretament, l'objectiu 11 de la ETCV defineix el paisatge com “un actiu

cultural, identitari, econòmic i social de primera magnitud, tant per a la millora de la qualitat

de vida de la població com per a la competitivitat d'un territori al mercat global d'atracció

de talents i inversions”.

El fet d'entendre el paisatge com el territori percebut suposa que la seua valoració no

pot realitzar-se de manera fragmentada, sinó que ha de realitzar-se de manera global. No n'hi

ha prou amb inventariar, analitzar i gestionar els paisatges rellevants que defineixen els trets

característics d'un territori, sinó que cal tenir en compte tot el medi que ens envolta, incloent

els paisatges quotidians que, per ser els més vists, són els que més influeixen sobre la nostra

qualitat de vida. Aquests paisatges quotidians també són mereixedors d'un tractament

paisatgístic adequat i específic. A més, del Conveni Europeu del Paisatge referit amb

anterioritat, es desprèn que el paisatge, com a construcció cultural, presenta una component


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



subjectiva que ha de ser incorporada a la valoració del paisatge a través de les preferències

paisatgístiques mostrades per la població. Per a això, ha d'involucrar-se a la població en

cadascun dels processos de conservació i gestió del paisatge que es duguen a terme.

Pel que fa a l'àmbit paisatgístic, l'Estudi de Paisatge no s'ha limitat al territori comprès dins

el límit administratiu de Tavernes Blanques, sinó que s'ha estès a l'àmbit territorial inclòs dins de

la conca visual assimilant-se al paisatge percebut, tal com es justifica al llarg del EP.

Dins d'aquest àmbit s'ha definit la IV, connectant-la i articulant-la amb la IV de la

Comunitat Valenciana, d'acord als criteris establerts en el propi objectiu 11 de la ETCV, en la

versió preliminar del PATPCV i en la LOTUP.

Amb l'objectiu de protegir el paisatge com a actiu cultural, econòmic i identitari el

present EP ha analitzat les febleses i amenaces del paisatge actual, definint les fortaleses i

oportunitats, d'acord als criteris establerts en el referit objectiu 11 de la ETCV.

8.3.- PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL DE CARÀCTER SECTORIAL SOBRE PREVENCIÓ DEL RISC

D’INUNDACIÓ EN LA COMUNIDAD VALENCIANA (PATRICOVA)

En apartats anteriors del present document s’ha analitzat el risc d’inundació i la

perillositat que existent al municipi de Tavernes Blanques, definit a partir de les determinacions

establertes al PATRICOVA.

Les limitacions que estableix el PATRICOVA per als riscs d’inundació nivell 1, 2 i perillositat

geomorfològica són les següents:

ZONES AMB RISC D’INUNDACIÓ 1

“1. Los Planes Generales clasificarán como suelo no urbanizable de especial protección

el Dominio Público Hidráulico de conformidad con su legislación reguladora, así como las

zonas de inundación de Riesgo 1 delimitadas en el PATRICOVA, salvo aquellas que estén

clasificadas como suelo urbano, supuesto éste, en el que mantendrán tal consideración.

2. En estas zonas se prohíbe cualquier tipo de edificación, salvo las previstas

expresamente en el planeamiento municipal vigente a la entrada en vigor del PATRICOVA,

que deberán, en todo caso, realizarse con arreglo a los condicionantes específicos de

edificación señalados para el suelo urbano sometido a riesgo de inundación, así como la

realización de obras de infraestructuras que sean vulnerables o puedan modificar

negativamente el proceso de inundación.

3. Los Planes Generales, en ningún caso, podrán dar lugar a un incremento significativo

del riesgo de inundación en su término municipal o en los municipios colindantes.”

“1. El planeamiento territorial y urbanístico estructural clasificará como suelo no

urbanizable de especial protección el Dominio Público Hidráulico de conformidad con su

legislación reguladora, así como las zonas de peligrosidad de nivel 1 delimitadas en el

PATRICOVA, salvo aquéllas que estén clasificadas como suelo urbano.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



2. Con carácter general en las zonas afectadas por peligrosidad de inundación se

prohíbe cualquier tipo de edificación, salvo las previstas expresamente en el planeamiento

municipal a la entrada en vigor del PATRICOVA, que deberán, en todo caso, realizarse con

arreglo a los condicionantes específicos de edificación señalados para el suelo urbano

sometido a riesgo de inundación, en el anexo I de esta Normativa. Así mismo, se prohíbe la

realización de obras de infraestructuras que sean vulnerables o puedan modificar

negativamente el proceso de inundación, incrementando los daños susceptibles de

producirse como consecuencia de la misma.

3. El planeamiento no podrá dar lugar a un incremento del riesgo de inundación en su

término municipal o en el de otros municipios potencialmente afectados, a excepción de los

supuestos previstos en el Artículo 23, sobre la gestión de la Infraestructura Verde frente al riesgo

de inundación”.

ZONA AMB RISC D’INUNDACIÓ 2 I PERILLOSITAT GEOMORFOLÒGICA

“1. El suelo no urbanizable afectado por peligrosidad de inundación no podrá ser objeto

de reclasificación como suelo urbano o urbanizable, excepto en los municipios con elevado

riesgo de inundación, que se sujetarán a lo dispuesto en el artículo 15 sobre esta cuestión.

2. En suelo no urbanizable afectado por peligrosidad de inundación de nivel 2, 3, 4, 5 ó

peligrosidad geomorfológica, se prohíben los siguientes usos y actividades: viviendas; establos,

granjas y criaderos de animales; estaciones de suministro de carburantes; actividades

industriales; establecimientos hoteleros y campamentos de turismo; centros hípicos y parques

zoológicos; servicios funerarios y cementerios; depósitos de almacenamiento de residuos y

vertederos, a excepción de los residuos de la construcción y demolición (RCD’s); plantas de

valorización; equipamientos estratégicos como centros de emergencia, parques de

bomberos, cuarteles, centros escolares y sanitarios, y pabellones deportivos cubiertos. Las

infraestructuras puntuales estratégicas como plantas potabilizadoras y centros de producción,

transformación y almacenamiento de energía quedan prohibidas salvo que por

requerimientos de funcionamiento queden avaladas por la administración competente para

su autorización, garantizándose la adopción de medidas que disminuyan o eliminen el riesgo

por inundación. La relación de actividades indicada no es cerrada de modo que se

consideran incluidas en este apartado las actividades similares a las expresamente indicadas.

3. En suelo no urbanizable afectado por peligrosidad de inundación de nivel 6, se

prohíben los mismos usos y actividades señalados en el apartado anterior excepto las

viviendas y los establecimientos hoteleros, que si son autorizables, previa adopción de las

medidas de adecuación de la edificación que se impongan, dándose cumplimiento como

mínimo a los condicionantes generales de adecuación de las edificacions incluidas en el

anexo I de esta Normativa.

4. En suelo no urbanizable afectado por peligrosidad geomorfológica, se puede eximir

justificadamente de la prohibición de alguno de los usos regulados en el apartado 2, siempre

que, mediante un estudio específico y detallado de la zona se justifique la escasa incidencia

del riesgo de inundación en relación con la actividad a implantar. 5. Cualquier otro uso o

actividad que no quede encuadrado en los apartados 2 y 3 anteriores, y se pretenda

implantar en suelo no urbanizable afectado por peligrosidad de inundación de los niveles

comprendidos entre 2 y 6, y peligrosidad geomorfológica, sólo podrá autorizarse si se justifica


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



adecuadamente que por razones de funcionalidad de la actividad debe ir necesariamente

en el emplazamiento propuesto, y siempre que no existan otras zonas de menor peligrosidad

de inundación en el entorno que sean igualmente aptas para desarrollar la actividad.

6. Las limitaciones de uso, en el suelo no urbanizable afectado por peligrosidad de

inundación, señaladas en el presente artículo podrán ser excepcionadas, justificadamente,

en los municipios con elevado riesgo de inundación, siempre que no afecten en ningún caso

a la zona de flujo preferente, previo cumplimiento de las condiciones generales y específicas

de adecuación de las edificaciones a las que se hace referencia en el anexo I incluido en

esta Normativa”.

El PATRICOVA preveu una actuació en el con del barranc del Carraixet / Barranc

del Palmaret(VC13) consistent en la prolongació de la canalització del barranc

del Carraixet des de Bétera en dos trams, amb una longitud total a tractar de 15 km. i

capacitat d'acord amb la canalització existent i aportacions laterals previstes.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR




BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



8.4.- PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL DEL CORREDOR D’INFRAESTRUCTURAS

Tal com estableix el Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial de Corredors

d'Infraestructures en la seua memòria:

El Consell de la Generalitat, mediante Decreto 113/2004, de 2 de julio,

ordenó la redacción del Plan de Acción Territorial de Corredores de

Infraestructuras en el ámbito de la Comunidad Valenciana (...).

El citado Plan de Acción Territorial de Carácter Sectorial de Corredores de

Infraestructuras es un instrumento de ordenación del territorio de los previstos

en la Ley 4/2004, de 30 de junio de la Generalitat Valenciana, de Ordenación

del Territorio y Protección del Paisaje (en adelante LOTPP) (...).

El Plan de Acción Territorial contempla la reserva de suelo para la ejecución

del Proyecto de Transferencias de recursos hídricos de la cuenca del Ebro a

diversas cuencas, entre las que se encuentran las del Júcar y del Segura en la

Comunidad Valenciana.

L'article 3 del Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial de Corredors d'Infraestructures

defineix l'àmbit del corredor, el qual afecta a 65 termes municipals (20 a la província de

Castelló, 37 en la de València i 8 en la d'Alacant). Entre els municipis afectats a la província

de València no es troba Tavernes Blanques.

8.5.- PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL FORESTAL

El Consell de la Generalitat va aprovar, mitjançant de decret de data 3 de maig de

2013, el Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana (d'ara endavant PATFOR).

L'àmbit d'aplicació del PATFOR és el mateix que el definit de la Llei 3/1993 Forestal de la

Comunitat Valenciana i abasta la totalitat de les muntanyes o terrenys forestals que es

localitzen en l'àmbit de la Comunitat. Segons el contingut de l'article 17 del capítol I:

“Son montes o terrenos forestales todas las superficies cubiertas de especies forestales

arbóreas, arbustivas, de matorral o herbáceas, de origen natural o procedente de siembra o

plantación, que cumplan o puedan cumplir funciones ecológicas, de protección, de

producción, de paisaje o recreativas.

Igualmente, se considerarán montes o terrenos forestales:

1. Los enclaves forestales en terrenos agrícolas que tengan una superficie mínima de

una hectárea, sin perjuicio de que enclaves con superficies inferiores puedan tener dicha

condición de terreno forestal, siempre y cuando la Administración competente determine,

de forma expresa, la función ecológica de los mismos.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



2. Los terrenos yermos, roquedos y arenales.

3. Las construcciones e infraestructuras destinadas al servicio del monte en el que se

ubican.

4. Los terrenos agrícolas abandonados que hayan adquirido signos inequívocos de su

estado forestal. Se considera signo inequívoco del estado forestal de un terreno, la cobertura

de especies forestales arbóreas o arbustivas por encima del treinta por ciento de fracción de

cabida cubierta, aplicado, como máximo, a escala de subparcela catastral.

5. Todo terreno que, sin reunir las características descritas anteriormente, se adscriba a

la finalidad de ser repoblado o transformado al uso forestal de conformidad con la normativa

aplicable, así como los procedentes de compensaciones territoriales por cambio de uso

forestal, espacios forestales recuperados en concesiones de explotaciones mineras, canteras,

escombreras, vertederos y similares, o contemplados en los instrumentos de planificación,

ordenación y gestión forestal que se aprueben al amparo de la legislación forestal de

aplicación.

6. Los terrenos que pertenecen a un monte de utilidad pública o dominio público,

aunque su uso y destino no sea forestal.

7. Los terrenos dedicados a cultivos temporales en terrenos agrícolas con especies

forestales leñosas destinados a servicios de producción en régimen intensivo. Las plantaciones

subvencionadas mantendrán su condición de monte, al menos, durante la vigencia de sus

turnos de aprovechamiento. Si el cultivo forestal se encuentra dentro del dominio público

hidráulico, su condición de monte será permanente

D'altra banda, l'article 23 del referit decret cataloga dins del terreny forestal, el de

caràcter estratègic i el de caràcter ordinari, d'acord al següent criteri:

1. Son terrenos forestales estratégicos los montes de utilidad pública, los de dominio

público, los montes protectores, las cabeceras de cuenca en cuencas prioritarias, las masas

arboladas con una fracción de cabida cubierta mayor o igual al veinte por ciento situadas

en zonas áridas y semiáridas y las zonas de alta productividad. Todos ellos tienen una

importancia decisiva por albergar y contribuir al desarrollo de valores naturales, paisajísticos o

culturales cuya restauración, conservación o mantenimiento conviene al interés general.

2. Los planes de ordenación de los recursos forestales precisarán los límites de los

terrenos forestales estratégicos en el ámbito de la demarcación.

3. Es terreno forestal ordinario todo el suelo forestal no considerado terreno forestal

estratégico. Dicha consideración no presupone la ausencia de valores ambientales,

culturales o paisajísticos en dichos terrenos

El PATFOR classifica la totalitat del terme municipal com a No Forestal. A més, aquest

instrument de planejament no identifica arbres de caràcter monumental, senderes, plans de

prevenció, muntanyes gestionades per la Conselleria o àrees de producció forestal dins els

límits administratius de Tavernes Blanques.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



8.6.- PLA EÒLIC DE LA COMUNITAT VALENCIANA

D'acord al que es disposa en el Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, Tavernes Blanques

està qualificat com a zona exterior residual no inclosa a cap zona eòlica.

Elaboració pròpia. Zones del Pla Integral de Residus

8.7.- PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL D’INFRAESTRUCTURA VERDA I PAISATGE DE LA

COMUNITAT VALENCIANA

La Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient ha iniciat els tràmits necessaris

per a donar començament al procediment d'Avaluació Ambiental Estratègica del Pla d'Acció

Territorial d'Infraestructura Verda i Paisatge (d'ara endavant, PATPCV). Al moment en el qual

es redacta el present documento la Direcció General de Gestió del Mitjà Natural ha donat la

seua conformitat a la Memòria Ambiental remesa per la Direcció general de Territori i Paisatge.

Encara que es tracta d'un document que encara no ha estat aprovat definitivament,

l'Estudi de Paisatge ha analitzat les determinacions que, sobre el municipi de Tavernes

Blanques, realitza l’esmentat Pla d'Acció Territorial.

Els documents de caràcter normatiu del PATPCV determinen que el municipi

de Tavernes es troba proper al paisatge de rellevància local número 37 (PRR-37), que inclou

les hortes històriques i vegues baixes de la Comunitat València, més concretament de l'Horta

de València, identificant el barranc del Carraixet com a connector ecològic integrant de la

Infraestructura verda (d'ara endavant, IV), juntament amb el paisatge cultural agrícola.

Encara que Tavernes es troba relativament allunyat del començament del sistema

Ibèric, des d'alguns vials i espais oberts, així com des de l’àmbit objecte de la modificació del

Pla General, resulta perceptible el paisatge de rellevància regional número 12,

Serra Calderona.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



Elaboració pròpia. Paisatges de Rellevància Regional del PATPCV. Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria

competent en matèria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient

Elaboració pròpia. Infraestructura Verda del PATPCV. Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria competent en



BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



8.8.- PLAN D’ACCIÓ TERRITORIAL DE DINAMITZACIÓ I PROTECCIÓ DE L’HORTA DE

VALÈNCIA

La Conselleria d’Habitatges, Obres Públiques i Vertebració Territorial ha redactat la

proposta de memòria ambiental del PATODHV (memòria ambiental complementària).

Aquest document de planejament qualifica la zona no edificada perimetral al casc

urbà de Tavernes com a zona rural comuna; una d'aquestes àrees limita per l'oest amb l’àmbit

objecte de la modificació de planejament.

Elaboració pròpia. Proposta de zonificació PATODHV. Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria competent en


Considerant que l’àmbit d’estudi inclou terrenys inclosos en el PATODHV, s’haurà

d’acomplir amb la normativa de caràcter general establerta en l’article 69 en allò referent a

garantir la transició i permeabilitat entre sòl urbà i horta, introducció d’usos, etc.

Així mateix, l’instrument de planejament al que dona cobertura el present estudi haurà

de garantir que el desenvolupament pretès acompleix amb les directrius d’integració

paisatgística i ambiental establertes als articles 73, 74, 75 i 76 del PATODHV.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



A més de les determinacions que el PATODHV estableix sobre el terreny d'horta, aquest

document defineix una xarxa general de recorreguts que connecten les àrees d'horta amb

els elements més rellevants a nivell cultural, paisatgística i ambientalment existents en ells,

establint una gradació entre recorreguts de xarxa primària i secundària, basats en l'estructura

de camins, carrers i senderes existents en l'actualitat. En aquest sentit, es defineix un recorregut

de xarxa primària al costat de la marge sud del barranc del Carraixet, des del naixement

d'aquest accident geogràfic fins a la seua desembocadura. Així mateix, es defineix un

recorregut de xarxa secundària que, procedent de la pedania de Carpesa, discorre

pel camí de Carraixet i el carrer Doctor Barraquer en el Terme Municipal de Tavernes Blanques,

fins a enllaçar amb l'avinguda Corts Valencianes en el municipi d'Alboraia. Aquest recorregut

finalitza en el litoral d'aquest municipi, junt nucli urbà de la Patacona.

Elaboració pròpia. Proposta d’ús públic i recreatiu PATODHV. Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria

competent en matèria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient

D'altra banda, el Catàleg de Béns i Espais Protegits del PATODHV identifica diversos

elements de naturalesa hidràulica i etnològica, de primer i segon grau, dins dels límits

administratius de Tavernes que han de ser objecte de protecció i potenciació. Els elements de

nivell estructurant o primer grau estan constituïts per tots aquells béns declarats Bé d'Interès

Cultural (BIC) i pels Béns de Rellevància Local (BRL), juntament amb els Monuments Històrics o

de qualsevol índole declarats al seu moment. Sobre aquests béns radica el reconeixement

d'identitat cultural a nivell social i històric i constitueixen peces essencials de la cultura material

o paisatgística valenciana. Per la seua naturalesa, aquests béns han de quedar inclosos en un

àmbit de protecció que ha de ser assumit i incorporat en el planejament municipal, així com

la protecció establerta sobre algun dels seus elements constituents. Els béns de segon grau o

nivell no estructurant són aquells elements culturals que combinen el seu valor com bé amb

aquell derivat de la seua inclusió en un paisatge, que en part, caracteritzen. Aquests béns,

normalment, solen tenir protecció ambiental dels seus cossos encara que també poden

incorporar un altre tipus de protecció dels seus elements constitutius.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



Entre els elements protegits de caràcter hidràulic del primer grau el PATODHV identifica

els Llengües d’Alboraia-Almàssera (EPH_09.05) i el Molí de Canyars, situats tots dos en el límit

nord-oest de Tavernes. A més, inclou aquests elements a l'àrea de vigilància arqueològica

número 30.

Entre els elements protegits de caràcter etnològic, el referit instrument de planejament

identifica el viacrucis i el cementiri parroquial de Tavernes Blanques (EPE_07.01) i l'Ermita Verge

dels Desemparats (EPE_07.02). Aquest últim element inclou el jardí i el denominat cementiri

dels ajusticiats situat davant de l'ermita (en el marge aquest de la carretera de Barcelona).

Elaboració pròpia. Elements catalogats PATODHV. Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria competent en


Les fitxes que el catàleg defineix per a cadascun dels elements són les que s’adjunten

tot seguit:


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR




BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



8.9.- PLA INTEGRAL DE RESIDUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

El Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIR) va ser aprovat per Decret

317/1997, de 24 de desembre, del Govern Valencià. Més tard, el Govern Valencià va aprovar

la modificació d'aquest Pla mitjançant Decret 32/1999, de 2 de març. L'any 2010 la Generalitat

Valenciana va tramitar la revisió del referit PIR.

El terme municipal de Tavernes Blanques està inclòs en l'àrea de Gestió 1 de l'àrea

metropolitana de València, Zones III i VIII del PIR. Les plantes de valorització d'aqueixa àrea de

gestió es troben en els municipis de Quart de Poblet i Manises, mentre que els abocadors de

rebutjos es localitzen en el Terme Municipal de Dosaigües.

L’EMTRE és l'administració competent, creada per la Llei 2/2001, de data 11 de maig de

Creació i Gestió d'Àrees Metropolitanes a la Comunitat Valenciana. En el moment en el qual

es redacta el present document s'ha executat la nova planta de Quart de Poblet

que substitueix a la de FEVARSA, la qual es troba en funcionament des de 2009. S'ha concedit

l'Autorització Ambiental Integrada a l'ampliació de l'abocador de rebutjos de Dosaigües, així

com a la nova planta de Manises.

El Pla Zonal va ser aprovat per Ordre de 18 de gener de 2002, del Conseller de Medi

ambient. La modificació del Pla General haurà de donar prioritat a les actuacions tendents a

prevenir i reduir la quantitat de residus generats, potenciant igualment el reciclatge i/o

valorització atenent als criteris establerts en la legislació vigent en matèria de residus.

En aquest sentit, cal esmentar que actualment el terme de Tavernes Blanques no posseeix un

ecoparc, situant-se els més propers en els municipis d'Alboraia, camí de Calvet parcel·la 41, i

Almàssera, camí del Mar-partida del Barranc.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



8.10.- ACTUACIONS RELACIONADES AMB EL PATRIMONI HISTÒRICO – ARTÍSTIC

No s'ha redactat cap instrument de planejament o protecció sobre els béns inclosos en

el patrimoni cultural valencià pertanyents al municipi de Tavernes Blanques.

9.- NORMES DE CARÀCTER PAISATGÍSTIC D’APLICACIÓ DIRECTA

Part dels textos legals i reglamentaris esmentats al llarg del present document i dels plans

d'acció territorial amb incidència en el paisatge, contenen normativa, criteris i directrius que

resulten d'aplicació directa en cadascun dels plans i projectes realitzats en els respectius

municipis i zones incloses en àmbit de regulació i que han de ser incorporades a la

documentació de caràcter normatiu de cada instrument de paisatge i assumides per

l'instrument de planejament o projecte al que done cobertura.

9.1.- LOTUP

9.1.1.- NORMES GENERALS D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA EN LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I

URBANÍSTICA

En la revisió del Pla General resulta d’aplicació directa la normativa establerta als articles

7, 8, 10, 11, 12 i 13 de la LOTUP. Encara que tots eixos articles tenen, en major o major mesura,

contingut d’abast paisatgístic, l’article vuitè estableix els criteris generals i específics

d’ordenació i integració paisatgística que la al revisió del Pla haurà d’acomplir. Aquesta és:

La planificació territorial i urbanística, la implantació d'usos i els projectes

d'infraestructures, preservaran i potenciaran la qualitat dels paisatges i la seua percepció

visual aplicant els següents criteris:

a) Les construccions s'adaptaran al medi en el qual se situen, siga rural o urbà, tenint en

els elements culturals existents en l'àmbit de l'actuació.

b) Es respectaran els elements culturals, la topografia i la vegetació com a elements

conformadors del caràcter dels paisatges, considerant-los condicionants i referents dels

projectes.

c) Totes les actuacions garantiran la correcta visualització i accés al paisatge. Per a açò:

1r. Mantindran el caràcter i les condicions de visibilitat dels paisatges de major valor,

especialment els agropecuaris tradicionals, els oberts i naturals, les perspectives de

conjunts urbans històrics o tradicionals, els elements culturals i l'entorn de recorreguts

escènics.

2n. Amb caràcter general, es preservaran de la urbanització i de l'edificació els elements

dominants que constitueixen referències visuals del territori: crestes de muntanyes, cims

del terreny, vores de penya-segats, zones amb pendents elevats, fites i elevacions

topogràfiques.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



3r. Respectaran zones d'afecció paisatgística i visual entorn dels punts d'observació que

faciliten les vistes més significatives de cada lloc i els que contribuïsquen a la posada en valor

de la infraestructura verda.

d) Les unitats de paisatge, definides com les àrees geogràfiques amb una configuració

estructural, funcional o perceptiva diferenciada, que han adquirit els caràcters que les

defineixen al llarg del temps, constituiran una referència preferent en la zonificació del

territori proposada en els plans territorials i urbanístics.

i) Els desenvolupaments territorials i urbanístics s'integraran en la morfologia del territori i

del paisatge, definint adequadament les vores urbanes i la silueta urbana, i preservant la

singularitat paisatgística i la identitat visual del lloc.

f) La planificació urbanística i territorial adoptarà determinacions per al control dels

elements amb incidència en la qualitat del paisatge urbà, garantint amb el disseny dels

espais públics i el viari la funcionalitat de la infraestructura verda i el manteniment de les

principals vistes i perspectives que el caracteritzen.

9.2.- ETCV

Els articles compresos entre el número 50 i 53 del Decret 1/2011, de 13 de gener, del

Consell, pel qual s'aprova l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana estableix les

directrius per tal de definir el marc d'actuació, així com els objectius de la política del paisatge,

els principis directors per al desenvolupament d'aquesta i els criteris paisatgístics per a la

implantació de les noves actuacions al territori. Per altra banda, identifica els paisatges de

rellevància regional de la Comunitat Valenciana.

L’objectiu 11 del referit document estableix els condicionants que qualsevol actuació

amb incidència territorial ha d’assumit amb l’objectiu de protegir el paisatge com a actiu

cultural, econòmic i identitari.

En aquest sentit, els paràgrafs següents contenen la normativa d'aplicació directa a la

qual haurà d'ajustar-se la revisió del Pla General.

9.2.1.- DIRECTRIU 50. MARC D’ACTUACIÓ I OBJETIUS DE LA POLÍTICA DE PAISATGE

En el marc del Conveni Europeu del Paisatge, i d'acord amb allò establert en la Llei

d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (text derogat i substituït per la Llei

d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge), s'estableixen els següents grans objectius de

la Política de Paisatge de la Comunitat Valenciana:

a) Protegir i posar en valor els paisatges més valuosos i socialment apreciats de la

Comunitat Valenciana.


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



b) Salvaguardar, gestionar i millorar els valors del paisatge en els processos de

planificació territorial i urbanística, amb l'objectiu d'incrementar la seua qualitat en tota la

Comunitat Valenciana, tant als espais naturals i rurals, com en els urbans i periurbans.

c) Coordinar l'actuació de les diferents administracions públiques

9.2.2.- DIRECTRIU 51. PRINCIPIS DIRECTORS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA POLÍTICA DE

PAISATGE DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Les administracions públiques integraran en les seues polítiques i actuacions amb

projecció sobre el territori en matèria de política de paisatge als següents principis directors:

a) Promoure i impulsar el coneixement del paisatge com a base de la política

paisatgista de la Generalitat, fomentant l'estudi, divulgació i sensibilització de la

població en aquesta matèria.

b) Garantir la protecció i l'adequada gestió dels conjunts paisatgístics de la Comunitat

Valenciana, especialment d’aquells identificats com de rellevància regional,

atenent als seus valors intrínsecs, a la integritat del seu caràcter, a la seua singularitat

i a l'estima social que mereixen.

c) Definir i ordenar la infraestructura verda de la Comunitat Valenciana com a sistema

continu i integrat de les àrees de major valor ambiental i paisatgístic, que afavoreix,

entre altres aspectes, el gaudi del paisatge.

d) Salvaguardar la riquesa i diversitat dels paisatges lligats a l'aigua, al seu ús i

aprofitament, atorgant-los en la planificació un paper determinant. Aquests

paisatges estan integrats per les xarxes hídriques i els seus elements associats, tant

naturals com a artificials.

e) Conservar, millorar i posada en valor el paisatge del litoral, vetllant per l'alternança

d'espais edificats i no edificats, tractant amb especial cura els fronts marítims

i requalificant ambiental i paisatgísticament els assentaments turístics.

f) Conservar i fomentar la diversitat i multifuncionalitat del paisatge rural, en particular

d'aquells espais agraris amb major significat històric, patrimonial i identitari, com les

hortes i vegues, les vinyes tradicionals, les oliveres i els paisatges de la pedra en sec.

g) Promoure, a través de la política forestal de la Comunitat Valenciana, la

incorporació de criteris i objectius paisatgístics en l'ordenació, gestió i ús públic de

les muntanyes, reconeixent, si escau, la remuneració de les externalitats ambientals

i paisatgístiques positives dels terrenys forestals.

h) Promoure la integració dels béns d'interès cultural en una xarxa territorial i

paisatgística, considerant especialment el cas d'aquells béns amb major significat


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



perceptiu, impulsant la salvaguarda i ordenació dels seus entorns visuals, funcionals

i interpretatius.

i) Incorporar criteris i objectius de qualitat a la planificació dels creixements urbans,

procurant la integració dels nous teixits en la trama urbana preexistent, mantenint les

fites i escenes urbanes més característiques, la qualitat de les noves vores urbanes i

procurant la transició entre el paisatge de la ciutat i el seu entorn.

j) Promoure i prioritzar les accions de recuperació o de creació de nous valors

paisatgístics a les àrees deteriorades, especialment en els entorns urbans i periurbans,

en els accessos a la poblacions i, en general, a les àrees més visibles del territori.

k) Impulsar la integració en el paisatge, o la requalificació, si escau, de les àrees

destinades a albergar les principals activitats econòmiques, com els polígons

industrials, els pols energètics i les àrea logístiques i comercials.

l) Impulsar la integració paisatgística de les infraestructures bàsiques i de mobilitat, així

com de les instal·lacions vinculades a les obtenció d'energies renovables,

considerant com a referències paisatgístiques rellevants la topografia natural, la

vegetació existent i l'organització visual del paisatge.

m) Promoure i potenciar l'accés públic a la contemplació, interpretació i gaudi dels

paisatges més valuosos, mitjançant la creació d'itineraris i rutes de paisatge i d'una

xarxa de miradors des dels quals es puguin contemplar les principals fites i vistes de

la Comunitat Valenciana.

9.2.3.- DIRECTRIU 52. CRITERIS PAISATGÍSTICS PER A LA IMPLANTACIÓ DE NOVES ACTUACIONS AL

TERRITORI

La planificació urbanística i territorial preservarà i potenciarà la qualitat dels diferents

paisatges que configuren el territori de la Comunitat Valenciana. Per a això, les noves

actuacions tindran en compte els següents criteris:

1. Respectar la topografia i la vegetació del lloc. Es considerarà la topografia integrant

els seus elements més significatius, naturals i artificials, i respectant en qualsevol cas

les seues funcions, com a referències visuals del territori i espais de gaudi

escenogràfic. Així mateix, s'haurà d'integrar la vegetació i l'arbrat existents que

siguen determinants del caràcter i la singularitat dels paisatges.

2. Definir adequadament les vores urbanes i espais de transició entre usos. Per tal

d’aconseguir la integració dels nuclis de població en el paisatge del seu entorn

s'haurà de propiciar una estructura urbana adequada, definint els espais de

transició, les vores urbanes i la seua silueta, atenent a les particularitats de cadascun

d'ells.

3. Tractar adequadament els accessos a municipis i la seua seqüència visual. Es

protegiran i ordenaran les vistes cap als recursos paisatgístics, des dels accessos i vies


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



de comunicació, preservant franges d'afecció que es definiran en funció de la

conca visual de les citades infraestructures, i de les principals vistes cap als recursos

que s'obtenen des d'elles.

4. Integrar paisatgística i visualment les noves implantacions al territori pel que fa a

volumetries, materials i colors. Qualsevol excepció a aquest criteri s'haurà de justificar

adequadament en el marc de l'estratègia territorial.

5. Preservar les vistes cap als paisatges de major valor. Es consideraran les vistes cap als

recursos paisatgístics des dels principals punts d'observació. Es garantirà que la

planificació, els creixements i les infraestructures, mantinguen les condicions de

visibilitat pròpies dels paisatges de major valor, procurant la seua localització en

àrees de menor exposició visual o prèviament alterades per altres motius, triant les

alternatives que presenten un major potencial d'integració paisatgística.

6. Situar les àrees per a activitats econòmiques, de forma preferent, en zones d'ombra

visual. Es prioritzarà la ubicació d'aquestes àrees a les zones de menor exposició

visual i, especialment, fora dels principals accessos als nuclis urbans respectant

franges d'afecció visual d'almenys 100 metres en aquestes àrees, i dotant-les d'un

adequat tractament paisatgístic.

7. Potenciar el paisatge del municipi zonificant de manera adequada el sòl no

urbanitzable. Es limitaran les activitats que puguen alterar la percepció del paisatge,

i es proposaran mesures que incentiven el manteniment del mateix. Es valoraran, per

a la seua inclusió en la infraestructura verda, les àrees que s'hagen de preservar per

a protegir el patró ecològic, millorar el paisatge visual del nucli o preservar zones de

transició física i visual entre diferents usos i activitats.

8. Afavorir l'accés i gaudi als paisatges de major valor en un marc de mobilitat

sostenible. La planificació territorial i urbanística contribuirà a la consecució de la

mobilitat sostenible, tractant-la de manera conjunta amb els usos al territori, tendint

al consum de recursos propers, a la reducció del model dispers, de la petjada

ecològica i de les emissions de diòxid de carboni, i incrementant la participació del

transport públic i del no motoritzat. La potenciació de la mobilitat sostenible ha de

portar aparellada la millora de l'accessibilitat, funcional i visual, als paisatges de

major valor, compatibilitzant qualsevol proposta amb la infraestructura verda del

territori.

9.2.4.- DIRECTRIU 53. PAISATGES DE RELLEVÀNCIA REGIONAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA

1. A l'efecte d'aquesta estratègia territorial es consideren de rellevància regional a

aquells paisatges que compleixen les següents condicions:

a) Tenen una dimensió i escala territorial d'àmbit supramunicipal, i expressen el

caràcter i la identitat d'una determinada part del territori

b) Són representatius de la diversitat dels paisatges de la Comunitat Valenciana

c) Presenten importants valors i es troben en bon estat de conservació

d) Tenen una elevada estima social per la seua representativitat i els seus valors

e) Són considerats singulars, per ser excepcionals i únics en el conjunt de la regió


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



2. A la Comunitat Valenciana s'ha identificat 40 Paisatges de Rellevància

Regional (PRR), agrupats en 14 grans conjunts paisatgístics, per les seues similituds

morfològiques, funcionals i de continuïtat, sense perjudici que els instruments de

desenvolupament de l'estratègia territorial puguen identificar uns altres. De nord a

sud, són els següents:

…

m) Hortes i vegues de la Comunitat Valenciana.

– PRR 36, Horta de la Plana de Castelló.

– PRR 37, Horta de València.

– PRR 38, Ribera del Xúquer.

– PRR 39, Horta de la Vega Baixa del Segura.

9.3.- PATPCV

El Pla d'Acció Territorial d'Infraestructura Verda i Paisatge de la Comunitat Valenciana

estableix directrius específiques per a cadascun dels paisatges de rellevància regional

identificats en l’esmentat document. Tal com s'ha argumentat en apartats previs del present

document, el municipi de Tavernes es troba proper al paisatge de rellevància regional 37,

Horta de València. Així mateix, encara que Tavernes Blanques se situa a més de 14 km. de la

Serra Calderona, des d'alguns vials i espais oberts del municipi resulta perceptible el paisatge

de rellevància regional 12, associat a aquesta fita geogràfica. És per això que resultarà

d'aplicació directa les directrius definides pel PRR-37:

1. Protecció d'elements i àrees significatives o característiques, i de components de la

Infraestructura Verda:

a) Els paisatges culturals de les hortes d'Alboraia, Meliana i Almàssera, Horta de Sant

Miquel dels Reis, Horta de l'Arc de Montcada, Horta de Campanar i Horta de Rovella

b) Els espais lliures costaners i les zones humides existents entre València i Sagunt, en

particular la Marjal dels Moros i la de Rafalell i Vistabella

c) Les fites patrimonials que tenen al seu torn un important interès paisatgístic, com

els monestirs de Sant Miquel dels Reis i el de El Puig

d) El corredor del Túria, tant el seu tram urbà com a periurbà, i els principals barrancs

de l'àrea metropolitana com el del Carraixet i el de Torrent, com a part de la

Infraestructura Verda d'àmbit regional

2. Gestió i millora del paisatge:

a) Preservació de la continuïtat física i visual dels terrenys conreats, preservant els

espais intersticials de caràcter agrari existents entre els nuclis, impedint la conurbació

dels mateixos

b) Limitació de la fragmentació dels espais d'horta per implantació de noves

infraestructures


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



c) Ordenació i millora paisatgística dels accessos rodats a la ciutat de València a

través dels principals corredors viaris

d) Protecció de les siluetes dels nuclis de població situats en l'Horta de València

3. Accés al paisatge i posada en valor del patrimoni paisatgístic:

a) Disseny i promoció d'una xarxa radial, per als vianants i ciclistes, que connecte els

principals nuclis urbans de l'Horta, posant en valor les nombroses senderes i camins

històrics com la Via Augusta, i els principals elements patrimonials associats a les

mateixes

b) Posada en valor de l'important patrimoni arquitectònic hidràulic i arquitectònic

existent en l'Horta de València

9.4.- PATODHV

El Pla d'Acció Territorial de Dinamització i Protecció de l'Horta de València incorpora

normativa d'aplicació directa en matèria de paisatge que ha de ser assumida en qualsevol

pla o projecte amb incidència en l'horta i el seu entorn immediat.

9.4.1.- ARTICLE 73. TRACTAMENT DELS LÍMIT URBANS

Els límits urbans amb l'Horta es dissenyaran atenent als següents criteris:

a) El seu disseny evitarà les afeccions a l'estructura parcel·lària i a les senderes

principals

b) Es realitzarà actuacions per tal de fixar els límits entre sòl urbà i sòl agrícola amb

l'objecte de minimitzar els efectes de vora no desitjables. S'impedirà l'accessibilitat

indiscriminada de vianants a les àrees agràries i l'aparició de zones degradades o

activitats no compatibles amb l'agricultura

c) Es regularà la connectivitat física i es potenciarà l'accessibilitat visual al paisatge a

través de la implantació de punts d'accés controlats a l'Horta i connectats als camins

històrics, la ubicació de punts d'observació en la vora o el traçat de recorreguts

perimetrals no motoritzats

d) Les reserves de sòl dotacional destinades a parcs públics i a espais lliures i zones

verdes, es materialitzaran de manera preferent a les zones més properes a l'Horta i

estaran connectades amb la resta de la infraestructura verda.

9.4.2.- ARTICLE 74. PROTECCIÓ DE VISTES

1. Els estudis de paisatge dels plans generals estructurals dels municipis situats en l'àmbit

del Pla d'Acció Territorial delimitaran les zones d'afecció paisatgística que es

visualitzen des dels principals punts d'observació, per a posar en valor les visual dels

recursos paisatgístics


BLANQUES

VERSIÓ PRELIMINAR



2. En aquestes zones d'afecció podran establir-se condicionants al desenvolupament

urbanístic regulant la forma, orientació i altura dels edificis, necessitat d'adequar-los

als pendents del terreny o de disposar de vegetació, entre d’altres.

9.4.3.- ARTICLE 75. TRACTAMENT DELS ESPAIS ENTRE NUCLIS

Als espais lliures d'edificació entre els nuclis urbans es fomentarà la continuïtat territorial

dels espais oberts. Quan no resulti viable el manteniment d'aquests espais en producció, el

planejament podrà proposar usos alternatius com a parcs urbans, horts d'oci o altres dotacions

de caràcter obert i en general lliures d'edificació.

9.4.4.- ARTICLE 76. INTERVENCIÓ EN ÀREES DEGRADADES

Les àrees de l'Horta degradades seran objecte de regeneració prioritària i podran

acollir-se als instruments d'ordenació i gestió urbanística proposats en la Llei de l'Horta de

València.

Tavernes Blanques, juliol de 2017

Carmen Marco Valero

Arquitecta

TAMA_2016_1

Carmen

estudi de paisatge del pla general estructural i pla d ... · hidrologia superficial 13 6.2.2.-...

Documents