estudi de maria rosa

IES Vescomtat Cabrera UNITAT 1 2n Batxillerat LITERATURA CATALANA

1

ESTUDI DE MARIA ROSA, D’ÀNGEL GUIMERÀ

Situem-nos

Maria Rosa (1894) és un dels drames de base realista més destacats de la producció teatral d’Àngel Guimerà. L’acció es precipita de seguida perquè l’Andreu, el marit de la Maria Rosa, ha estat empresonat, acusat d’haver assassinat el capatàs de les obres de construcció d’una carretera, en les quals treballava amb la resta de personatges. Aprofitant l’absència de l’Andreu, En Marçal malda per guanyar-se la Maria Rosa. Es tracta de la història d’un triangle amorós1, de rivalitats amoroses a l’entorn de la dona, que desemboca en tragèdia. La trama, ja ho veureu, ens reserva no poques sorpreses. En Marçal expressa aquest desig eròtic tan present a l’obra: “Marçal: [...] Jo me la mirava ficant-me per un brut d’esbarzers i de gatoses: me punxava tot jo; però hi era a propet! I ella al torrent, arremengada de braços, agafava la meva brusa, la meva samarreta...tot; i ho rebregava, i rebregat ho ficava a l’aigua que corria, i ho tornava a treure posant-hi sabó, cobrint-ho amanyagant-ho, sense adonar-se’n, com si fes postures. I jo, què bèstia, eh? Hi gosava com si fos dintre”. Però al història no només se centra en el tema amorós, també hi ha un fort component

sociològic. Com a obra realista amb elements naturalistes, trobem els conflictes socials de l’època, com la lluita de classes entre treballadors i patró o les precàries condicions laborals. L’analfabetisme és un altre gran problema de l’època, que afecta la població obrera. L’obra és interessant també com a document dels costums socials d’una època: les formes de lleure, la verema, el festeig,... Un altre tema sobre el qual incidirem és el de la situació de desigualtat de la dona envers l’home. Per exemple, una dona està obligada a casar-se per no ser considerada

1 RECORDEU , segons Xavier FÀBREGAS, “el problema de la possessió amorosa” en la segona etapa de la seva producció dramàtica –drama realista (1890-1900)-.


2

com a un ésser incomplet. Amb tot, Maria Rosa és una dona forta i amb un caràcter prou independent.

Sessió lectura 1 Encetem la lectura de l’obra que ens ocupa. Procedirem de manera sistemàtica abordant cada escena d’acord amb el pla següent:

a. Escenari i marc temporal. b. Personatges que hi intervenen i caracterització. c. Tema central i temàtica social. d. Simbologia. e. La llengua. f. Resum (breu) g. Aspectes a destacar. Aspectes que, lliurement, us cridin l’atenció de la trama, de

la relació entre personatges, del tractament que l’autor fa dels continguts de l’obra, etc. En aquest punt la professora podrà proposar temes que resultin interessants per copsar el sentit complet de l’obra.

Acte 1

Escenes 1, 2 i 3

Sessió lectura 2

Escenes 4, 5 i 6

Continuem fent sistemàticament el resum (breu) de totes les escenes i assenyalant aspectes que mereixin una atenció especial. Al mateix temps, responeu també aquestes qüestions:

Escena 4

a. Amb quins arguments la Maria Rosa defensa la innocència del seu marit Andreu?

b. Destaca el moment de l’escena que et resulti més dramàtic i comenta’l. c. Per què totes les sospites recauen sobre l’Andreu? Creus que va ser

efectivament ell l’assassí del capatàs? d. Al final de l’escena hi ha una anticipació dels fets, com un avançament

d’esdeveniments futurs. Indica-ho i comenta-ho.

Escena 5

a. Quin personatge apareix en aquesta escena i quina és la seva funció?

Escena 6

a. En aquesta escena assistim al diàleg entre la Maria Rosa i en Marçal. En Marçal és un dels amics més propers de l’Andreu. Quina actitud adopta l’Andreu davant la desesperació de la Maria Rosa?


3

b. Trobes que hi ha alguna cosa (actitud, comportament, paraules...) en l’Andreu que ens faci veure que potser sent “alguna cosa més” per la Maria Rosa. Assenyala-ho i comenta-ho.

Sessió lectura 3

Escenes 7, 8 i 9

Escena 7

Monòleg d’en Marçal. Es declara perdudament enamorat de la Maria Rosa. Mira de dissimular-ho, però li costa i pateix. Sap que la Maria Rosa només pensa en el seu home, que és a la presó de Ceuta acusat d’haver matat al capatàs. Ara sabem que és pres de forma injusta: el Marçal es confessa com a l’únic culpable de la mort del capatàs, tot i carregar-li les culpes a l’Andreu. Ho fa per amor, potser? La veritat és qu amb tota la premeditació ha deixat el ganivet ensangonat per sota la porta de la casa de la Maria Rosa i de l’Andreu, perquè tota la culpa caigués sobre “el seu millor amic”. Però ara el Marçal només pensa en fer-se seva la Maria Rosa.

Escena 8

Graciós diàleg entre Badori i Calau, que estalvia sense presses per poder “triar dona”. Potser en Calau també voldrà casar-se amb la Maria Rosa...?

Escena 9

Escena molt breu, de transició. Intervenen Calau, Badori i Gepa.

Sessió lectura 4

Escenes 10, 11 i 12

Escena 10

La Maria Rosa explica al Badori, tota divertida, com va conèixer l’Andreu. Records entranyables que es trenquen de cop quan s’adona de la crua realitat present. És una escena on el caràcter rialler, juganer i extravertit de la Maria Rosa queda ben palès. El llenguatge, quan ella intervé, aquí ho veiem esplèndidament; és desimbolt i viu, ple de modismes i girs col·loquials que avui costa de sentir en la parla del carrer, especialment als nuclis urbans. Es tracta sens dubte d’un llenguatge ric, encara que estigui esquitxat de castellanismes (ditxaratxero, guapàs, assesssino...), que a la nostra edició estan marcats en cursiva. a. La Maria Rosa fa referència a la verema, però... què és la verema?


4

Escena 11

Fan els preparatius a corre-cuita per anar a treballar “a la muntanya”. Continua la incertesa pel pagament de la quinzena.

a. D’aquesta escena, què podem deduir de la relació entre el capatàs i els treballadors?

Escena 12

a. Arriba una carta. Tots els treballadors es concentren al voltant del Quirze que s’esforça per obrir-la, però sembla que no se’n surt... La carta passa de mà en mà, però no acaba de ser llegida, creix l’expectació... Què en podem deduir sobre la formació dels treballadors?

Sessió lectura 5

Escenes 13 i 14 (final de l’acte I)

Escena 13

Discuteixen qui llegirà la carta. Tenen por de fer-la llegir a la Maria Rosa, l’única que “sap de lletra”, pel cas que la carta portés males notícies de l’Andreu. En Marçal està visiblement inquiet, més encara que els altres.

Escena 14

La Maria Rosa s’assabenta de la fatal notícia. Tots queden commoguts al voltant d’una Maria Rosa destrossada i sense esperança ja. Se sent soroll de diners: el capatàs ha començat per fi a repartir la quinzena. La multitud surt d’escena per rebre la paga. Maria Rosa plora desconsolada mentre s’abaixa el teló del primer acte.


5

Sessió lectura 6

Acte 2

Escenes 1, 2, 3 4 i 5

Escenes 1 i 2

Tot i que han passat quinze mesos de la mort de l’Andreu, La Maria Rosa li segueix fidel: no vol renunciar per res del món al seu amor per l’Andreu. D’altra banda és un niu de contradiccions: estranyament no pot treure’s del cap la possibilitat de casar-se amb en Marçal, el seu principal pretendent. Però aquest pensament que no pot evitar li provoca repulsió i rebuig visceral. Per això se’n vol anar lluny i començar una nova vida.

Escena 3

Els treballadors es reuneixen per discutir de quina manera reclamaran les quinzenes endarrerides. Resolen fer-ho mitjançant una carta de reclamació. La Maria Rosa, única treballadora alfabetitzada, serà l’encarregada d’escriure-la.

Escenes 4 i 5

Quan és l’hora de redactar la carta, en Marçal se les enginya per quedar-se sol amb la Maria Rosa. És l’escena 5 on en Marçal se li declara amb exigències. El rebuig de la Maria Rosa és immediat. Amb tot, hi ha alguna cosa que fa que se senti atreta pel Marçal i això fa que se senti culpable.

a. Podríeu explicar o justificar d’alguna manera els contradictoris sentiments de la Maria Rosa?

b. Podríeu justificar el comportament d’en Marçal? Deixant de banda que no ha jugat net... Creieu que l’amor ho justifica tot? Potser l’amor té un punt d’irracionalitat i de bogeria que es fa difícil de controlar? Com veieu el comportament d’en marçal especialment a l’escena 5?

c. I, com sempre, no us oblideu de trobar algun aspecte a comentar, algun detall a ressaltar de cada escena per insignificant que sembli.

Sessió lectura 7

Escenes 6, 7, 8 i 9

Escena 6

L’escena 6 s’inicia amb un monòleg d’en Marçal. No paeix la negativa de la Maria Rosa i, a més, li té una ràbia irreprimible al Badori que s’acosta a ella ”rialler, sense corcor aquí dintre”.

a. En Marçal té remordiments. Copia el fragment que ho il·lustra.


6

b. Hi ha més d’un motiu per pensar que en Marçal és una persona possessiva i,

fins i tot, violenta. Copia el fragment on aquest aspecte es manifesta amb especial virulència.

Escena 7

La Maria Rosa decideix marxar del poble. a. En Quirze, el germà de la Maria Rosa, assenyala que hi ha un punt en comú entre ella i la seva mare. A què es refereix? Copia’n el fragment potser això ens dóna pistes per entendre millor com es desenvolupa la trama.

Escena 8

Trobem la Maria Rosa eufòrica, alliberada, “com si em vegés curada d’una malaltia”, fent la maleta per començar de nou i, sobretot, fugir d’en Marçal a qui no vol veure mai més. a. Qui és el motiu de la seva alegria? De què se sent alliberada la Maria Rosa? Només fuig d’en Marçal?

Escena 9

Escena de transició. S’explicita l’odi que en Marçal li té al Badori: “Me té una malícia que em mataria, creu-me”, diu en Badori, anticipant fets imminents.

Sessió lectura 8

Escenes 10, 11, 12 i 13

Escena 10

a. En Badori s’atreveix a provocar en Marçal. De quina manera ho fa? Explica-ho i copia el fragment.

b. En Marçal, a més de possessiu, es comporta de forma autoritària. Exemplifica-ho.

c. Aquesta escena reprodueix una situació de tensió creixent entre en Badori i en Marçal que desemboca en...?

Escena 11

a. En aquest moment de tensió màxima entre la Maria Rosa i en Marçal, l’acció apunta clarament una resolució del conflicte tràgica, tot i que encara indefinida per tal de mantenir la incertesa i el suspens. Reprodueix-ne el fragment.


7

Escena 12

a. Què sembla que li amagui la Maria Rosa al Marçal...?

Sessió lectura 9

Escenes 14 i 15 (final acte 2)

Escena 14

En Marçal fingeix estar ferit per entrar a casa de la Maria Rosa . Aquesta, sensibilitzada, fa una cosa que ens deixa –en la meva opinió- desconcertats: li diu al Marçal que l’estima: “Sí, jo t’estimo! Que estic fora de mi! Que t’estimo com si mai hagués estimat a cap home!”. Però en la Maria Rosa el record de l’Andreu està arrelat amb tanta força que impedeix que s’entregui al Marçal i això, aquestes dues forces oposades i irreconciliables, li causen un enorme conflicte intern i la fan patir cosa de no dir. El joc de sentiments confrontats és tumultuós i desfermat en aquesta escena. La Maria Rosa arriba a acusar el Marçal d’assassí, sense conèixer encara que, efectivament, l’assassí de l’Andreu és el mateix Marçal.

a. D’aquesta escena només se’t demana que ressaltis l’aspecte que més et cridi l’atenció.

Escena 15 (final acte 2)

Els personatges més propers a la Maria Rosa acudeixen alarmats perquè han sentit la veu del Marçal. Aquest es mostra desafiant i proclama que la Maria Rosa l’estima, tot i que aquesta ho nega... El triomfador de l’escena esdevé el Marçal. Tots acaben aplaudint. a. No trobeu estranya la reacció del Quirze, germà de la Maria Rosa? Penseu-hi i proposeu un altre curs dels esdeveniments o una altra reacció del Quirze que resulti més versemblant.


8

Sessió lectura 10

Acte 3 (Escenes 1, 2, 3 i 4)

Escena 1

Ja han cobrat, finalment, i ho celebren comptant els diners. Han acabat la carretera i els queda una mica de nostàlgia. La Maria Rosa i en Marçal es casen i la Tomasa està atrafegada preparant l’àpat del casament.

Escena 2

És una escena curtíssima i comenten (el Quirze, el Gepa , el Calau...) coses de la feina i de l’imminent casament.

Escena 3

Tothom està content i es respira un ambient de celebració. Fins i tot en Badori, abans enamorat de la Maria Rosa i principal rival d’en Marçal, “accepta la situació i es mostra content, festiu i sense recança:“Jo el que vull és que siguin ben feliços; que ja ho sap en Marçal, que no li tinc malícia ”

Consideracions sobre el conflicte amorós de la Maria Rosa

El final de l’acte 2 acaba de manera accidentada i conflictiva. En Marçal que entra amb enganys a casa de la Maria Rosa, aquesta que se li declara apassionadament, en Marçal que aprofita un aparent moment de flaquesa de la Maria Rosa per comprometre-la davant de tothom per tal d’acabar casant-s’hi. És cert que la Maria Rosa ens sembla vacil·lant i insegura en els seus sentiments, de vegades fins i tot desconcertant, però potser podem fer un esforç per mirar d’entendre-la. Pensem que la Maria Rosa perd el seu home estant-ne tots dos perdudament enamorats i el perd de forma sobtada, per unes causes fosques i incertes, i, sobretot, sense possibilitat d’acomiadar-se’n o de comunicar-s’hi. Per tant, és lògic que la nostra protagonista no acabi d’assimilar la mort del seu home i que li romangui fidel fins el darrer moment. D’altra banda, la necessitat d’estimar i sentir-se estimada fan que una part d’ella mateixa s’inclini vers en Marçal que, no ho oblidem, figura com el millor amic que va tenir l’Andreu. En Maria Rosa podem trobar dos tipus d’amor l’espiritual (el que sent pel seu marit mort) i el sentimental (l’efecte que pot arribar a sentir pel Marçal i la necessitat ben humana de sentir-se consolada i acompanyada). Poden haver-hi més raons que justifiquin el casori, com per exemple la pressió del grup. Com diu la Tomasa: “Saps qui ha xerrat? Doncs tothom, ha xerrat! I encara et diré que si no hagués sigut tot aquest bum-bum, la Maria Rosa no s’hi casa aquest vespre. (Escena 1, acte 2)


9

D’altra banda, també és possible que Àngel Guimerà es vegi obligat a forçar la trama (el curs dels esdeveniments no sempre segueix una lògica previsible) per arribar al casament de la Maria Rosa amb en Marçal i, a partir d’aquí, resoldre el conflicte o finalitzar l’obra amb un desenllaç que es preveu emocionant.

Escena 4

Veiem ja el començament un Marçal orgullós, vanitós i d’altra banda, un Badori que se li sotmet, empetitit al seu costat i que li rendeix el màxim respecte. El conformisme del Badori es manifesta en frases com aquesta: “Ella t’ha volgut a tu? (referint-se al Marçal). Doncs llestos” . En el fons en Badori se sent, com és natural, ferit derrotat, però ho dissimula molt bé. Fixeu-vos en com n’arriba de ser, de traïdor, en Marçal, que es permet ara el luxe d’enorgullir-se de la seva “conquesta” i de comportar-se amb odiosa supèrbia davant els seus companys, quan en realitat té les mans tacades de sang, de la sang del que diu, era el seu millor amic. Està fet un bona peça, aquest Marçal! Però els companys sembla que se’n malfien i li fan preguntes i observacions amb una certa intenció. 1. En aquesta escena en Marçal es mostra segur d’ell mateix i desafinat. Hi ha un moment, però, que aquesta solidesa de caràcter trontolla, un moment en què la seva aparent autoritat comença a esquerdar-se, un moment, en definitiva, de feblesa. Assenyala’l. 2. Àngel Guimerà, un mestre de la representació escènica, fa parlar en Marçal en un doble llenguatge ple de connotacions eròtiques. Assenyala-ho i comenta-ho.


10

Sessió lectura 11

Escenes 5 i 6

Escena 5

1. Llegeix el famós conte d’Edgar Allan Poe “El cor delator”. Què t’ha semblat? De què tracta? Podem establir algun paral·lelisme amb el personatge d’en Marçal? Comenta-ho detalladament. Fes un anàlisi comparatiu del relat i l’obra que ens ocupa. 2. Ara visualitza en versió original subtitulada el vídeo “El cor delator” que trobaràs al bloc de literatura de curs: lectoralia.blogspot.com. Es tracta d’una adaptació de l’obra original de Poe. Comenta què t’ha semblat. Et sembla que és respectuós amb el text original? Quines diferències has copsat entre l’adaptació audiovisual i el text escrit?

3. A l’escena 5, com el famós conte de Poe que hem treballat, a mesura que en Marçal agafa confiança es va delatant sol sense voler-ho. Assenyala el fragment en què les primeres desconfiances es fan explícites. 4. Fixeu-vos en aquestes paraules de la Maria Rosa: “... m’ha semblat que l’Andreu era el meu davant reptant-me de la mala dona! I ha arrencat a córrer fugint d’aquella casa i d’ell, que em perseguia!”. No trobeu que és com si el seu inconscient li estigués parlant, donant senyals...?, com si l’esperit de l’Andreu desitgés venjar-se d’en Marçal? La Maria Rosa té intuïcions que no acaba d’entendre encara i que es manifesten en forma de records i d’imatges. Només Marçal (i nosaltres, el públic!) pot entendre de què es pot arribar a sentir culpable la Maria rosa. Hi ha una mena de força sobrenatural (l’esperit traït de l’Andreu, potser?) que neguiteja la Maria Rosa. Què n’opineu? 5. Davant de l’estat nerviós de la Maria Rosa, com reacciona en Marçal? Exemplifica-ho. 6. Creus que ella s’estima en Marçal? Què diu exactament? Creus que l’importa en Marçal els sentiments de la Maria Rosa? Comenta-ho i posa-hi l’exemple més adequat. 7. Darrera d’aquestes paraules d’en Marçal, què creus que s’hi amaga?


11

“Per arribar fins a tu he passat per sobre de tot, de tot! No em perdones tu tot lo que he fet perquè fossis la meva dona?...”. 8. I, finalment, de quina manera s’evidencia el pes social de l’església en aquesta escena?

Escena 6

El record de l’Andreu continua ben present. Ara, aquesta mena de presència incorpòria, es manifesta en un objecte que atrau irresistiblement l’atenció de la pobra Maria Rosa, que al capdavall es casa a contracor. 1. De quin objecte estem parlant? Quins sentiments desperta aquesta troballa (casual?) de la Maria Rosa?


12

Sessió lectura 12

Final de l’obra (Escenes 7, 8, 9 i 10)

Escena 7

Tot són presses i enrenou amb el casament. Van tots cap a l’església. Abans, però, la Maria Rosa, estrenyent la camisa de l’Andreu sobre el seu cor, li diu l’últim adéu.

“Andreu: adéu, adéu per sempre!”

Escena 8

Preparatius per l’àpat de celebració. En Badori en té una de pensada amb el vi que porta... Es tracta, com és habitual, d’una anticipació: “... Ja els faré enrabiar, ja, amb aquest vi! Tant ell com ella s’enrabiaran! I força!”. En Badori, malgrat que aparenti molt bé que està alegre i gens emmurriat, li va la processó per dintre.

Escena 9

Ja són casats i tots reunits a punt de començar l’àpat. 1. Assenyaleu i comenteu el moment en què en Marçal pretén humiliar en Badori. 2. Interpreta aquestes paraules d’en Badori, just després de felicitar la parella de casats: “Ah! I que duri (la felicitat) fins... fins al dia del judici.” Comencen a veure vi i el porró va de boca en boca sense parar... Tant en Gepa com en Badori esperonen en Marçal perquè en begui més. Fins que en Quirze fa la pregunta clau?

“ Però d’on l’has tret, aquest vi?”

3. Explica l’origen i la història d’aquest vi. Amb quina escena anterior de l’obra connecta o es relaciona? És ben cert que quan en Marçal coneix d’on ve el vi que estan bevent, queda aterrit, paralitzat, tots els remordiments se li desperten i el torturen. Aquest Marçal recorda molt a aquell altre personatge torturat pels seus crims, Macbeth, d’un altre gran dramaturg, William Shakespeare. Hi ha una escena en la qual al rei Macbeth, durant un àpat amb els membres de la seva cort, comença a tenir deliris i visions producte de la seva mala consciència de criminal. En Marçal també comença a delirar a causa dels efectes de l’alcohol i acabarà delatant-se ell mateix en una escena final memorable. Si teniu oportunitat, tal com hem fet amb el relat El cor delator de Poe, llegiu Macbeth de Shakespeare. Dues històries que il·lustren aquella màxima que diu “tal faràs, tal trobaràs”.


13

Escena 10

Fets fora els convidats, la Maria Rosa i en Marçal, borratxo, resten sols. 1. Explica de quina manera la Maria Rosa li arrenca la veritat al Marçal. 2. Assenyala aquest moment concret tot copiant-ne el breu fragment.

Escena 11

Final tràgic i teló.

MARIA ROSA I LA LLEGENDA DEL COR MENJAT

MARIA ROSA (acostant-se an en Badori): aquest vi és de la cupada que va trepitjar l’Andreu, i es va punxar trepitjant-la, eh?

BADORI: Sí

GEPA: Just. I tu li vas treure l’agulla...

MARIA ROSA: Posa’m vi, Badori.

La vida del trobador Guillem de Cabestany, principis del segle XIII .

(La llegenda del cor menjat)

Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que confina amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que s’anomenava missenyora Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, fer i orgullós. I Guillem de Cabestany amava la dama per amor i sobre ella cantava i feia les seves

cançons. I la dama, que era jove, alegre, gentil i formosa, l’estimava més que res al

món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com a home iracund i gelós, va inquirir el fet i va saber que era veritat, i féu guardar a la seva dona. I cert dia Ramon de Castell Rosselló es va trobar passejant amb Guillem de Cabestany, que anava sense gran acompanyament, i el va matar; li va fer extreure el cor del cos i

li féu tallar el cap; i féu portar el cor a casa seva, i així mateix el cap; i féu rostir el cor i

condimentar-lo amb pebre, i el féu donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama l’hagué menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: “Sabeu què és el que heu

menjat?” I ella digué: “No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa.” I ell va dir que era el cor de Guillem de Cabestany allò que ella havia menjat; i, perquè ho cregués millor, féu portar el cap davant d’ella. I quan la dama va veure i va sentir això,


14

va perdre la vista i l’oïda. I quan tornà en si, digué: “Senyor, m’heu donat tan bon

menjar que mai més en menjaré cap altre.” I quan ell ho sentí, va córrer amb la seva espasa i va voler donar-li al cap; i ella va córrer cap al balcó i es va deixar caure daltabaix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la notícia que Guillem de Cabestany i la dama havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat a menjar a la dama el cor de Guillem de Cabestany. Va haver-hi gran tristesa per totes les comarques; i la queixa va arribar davant del rei d’Aragó, que era senyor de Ramon de Castell Rosselló i de Guillem de Cabestany. I anà a Perpinyà, al Rosselló, el féu prendre i li va treure tots els seus castells i els féu enderrocar, i li prengué tot quant tenia, i el ficà a presó. I aleshores féu recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els féu portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l’església; i féu dibuixar sobre el monument com havien estat morts; i ordenà que per tot el comtat de Rosselló tots els cavallers i les dames els celebressin aniversari cada any. I Ramon de Castell Rosselló morí a la presó del rei. 1. Un cop ja heu acabat l'obra, trobeu el punt o punts de connexió que lligaria la llegenda medieval amb Maria Rosa d'Àngel Guimerà (escena 9, acte 3), concretament l'escena del banquet de noces.

estudi de maria rosa

Documents