estructura pla de millora ies2012 13 -...

IES L’ ALMADRAVA CURS 2010-‐2011

08 Otoño

PLA DE MILLORA

[ P t d a S a l t d e l ’ a g u a s / n 0 3 5 0 3 B e n i d o r m 0 3 0 1 0 8 4 3 @ e d u . g v a . e s D i r e c c i ó n d e l a c o m p a ñ í a ]

ACTUALITZACIÓ 2012_13

IES L’ ALMADRAVA DIRECCIÓ TERRITORIAL D’ALACANT

Pla de Millora 2

0.- INTRODUCCIÓ 1.- ANÀLISI DELS RESULTATS DE L’ AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA DEL CURS 2009-2010 a.- VALORACIÓN DEL ÍTEMS:

2.- COORDINACIÓ DEL PLA DE MILLORA

3.- IDENTIFICACIÓ DELS PUNTS A MILLORAR

3.1 Instruments d’identificació: 3.2 Resultats obtinguts i anàlisi dels diferents departaments:

a.- Llengua Valenciana i literatura. b.- Llengua Castellana i Literatura.

c.- Anglès. d. – Matemàtiques.

4.-PLA DE MILLORA

A.- Accions a realitzar

B.- Actuacions: per departaments

ANNEX I : INFORME SOBRE ELS RESULTATS DE LAS PROVES DIAGNÒSTIQUES 2010-2011


Pla de Millora 3

0.-INTRODUCCIÓN

El curs 2009-2010 ha segut el segon en el que s’ ha realitzat una avaluació diagnòstica al nostre centre, i s’ ha centrat en la Competència Matemàtica, la Competència en Comunicació lingüística: Castellà , Valencià i Anglès. Les competències avaluades i les seues dimensions són el punt de partida i eix organitzador d’ aquest pla de millora.

El Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’ estableix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana estableix en l’article Article 5 que les competències bàsiques són elements integrants del currículum i en les distintes matèries de l’etapa es presta una atenció especial al desenrotllament d’aquestes competències, iniciat en l’educació primària, que l’alumnat haurà d’haver adquirit en finalitzar l’ensenyança bàsica. També estableix que la lectura constitueix un factor primordial per al desenrotllament de les competències bàsiques i que els centres hauran de garantir en la pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la lectura en tots els cursos de l’etapa.

. Aquest l nou marc curricular que està caracteritzat per la inserció de les competències bàsiques el desenvolupament de les quals necessita una pràctica centrada en l’alumnat. exigeix relacionar els aprenentatges realitzats en l’ àmbit escolar amb les necessitats i l’ entorn social de l’ alumnat, i la seua finalitat, més enllà de l’ èxit escolar, té com a fita l’ aprenentatge autònom i la formació per poder afrontar la vida en tota la seua extensió i complexitat.

. El primer que ens haurem de plantejar quan intentem portar a cap un pla de millora és saber en que consisteix realment.

Un Pla de Millora no és una tasca que es puga fer en un termini tant curt. Suposa un gran esforç i un compromís par part de tots els actors del procés educatiu i afecta a tots els camps de la pràctica educativa.

El disseny d’un Pla de millora suposa:

- Avaluació dels aspectes a millorar.

- Priorització i temporització dels aspectes sobre els que s’ ha d’actuar.

- Comprovació i revisió dels resultats.

- Nous plantejaments de millora per poder seguir avançant.

08 Otoño


Pla de Millora 4

0.- CONTEXT DEL CENTRE: I. - Diagnòstic del centre. 1.1.-ANÀLISI DE L'ENTORN SOCIOCULTURAL � El context geogràfic i ambiental del centre El centre està ubicat a la ciutat de Benidorm. • Demografia: Compta amb 73.948 habitants (2010), és la novena ciutat en població de la Comunitat Valenciana i la cinquena de la província d'Alacant, però com que una gran majoria d'estrangers no estan censats, es calcula que hi haurà uns 100.000 habitants durant la major part de l'any. Tot i així, el 37,52% de la població censada el 2010 és de nacionalitat estrangera, destacant la població d'origen britànic i d'altres països de la Unió Europea. Com que és una població en constant intercanvi de persones, aquest aspecte influeix en el tipus d'alumnat que rep el centre, amb procedències molt diverses i poc arrelament amb la ciutat. 0.1-CONTEXT INTERN DEL CENTRE • Alumnat: El marc socioeconòmic és divers, dominant les classes mitjanes i en algun cas les classes desfavorides. S'escolaritza un percentatge elevat d'alumnes estrangers amb desconeixements de les nostres llengües oficials (castellà i valencià). L'obligatorietat de l'ensenyament fins als setze anys ha fet que els estudis d'ensenyament secundari deixin de ser una parcel·la per a determinades classes socials. La transformació del tipus d'alumnat ha suposat una veritable revolució. Ha provocat que a les aules convisquin alumnes amb motivacions i interessos molt diversos. En aquests moments, sobretot en el nivell de segon cicle d'ESO, s'entremesclen aquells alumnes les expectatives són la Universitat, amb altres amb una vocació més professional i amb els quals estan escolaritzats perquè "els obliga la Llei" i l'interès en els estudis no està definit. Per tot això, és un repte trobar fórmules d'actuació que puguin integrar col lectius d'alumnat tan diferenciat. En el curs 2010-2011 acull un total de 817 alumnes, xifra que varia doncs al llarg de l'any arriben alumnes procedents d'altres països i comunitats. En ESO ha un total de 354 alumnes L'actitud i formació dels professors per implementar els canvis implica la necessitat d'una nova mentalitat per part dels mateixos. L'aprendre-ensenyar està encara, centrat en la classe magistral i en l'hegemonia del llibre. Es pretén buscar noves metodologies, estratègies,,, La circulació, la comunicació, la metodologia serà més fluida, interactiva, incentivant el treball col·laboratiu, la interdisciplinarietat. Un altre problema resistència és la manca de cultura respecte a la coordinació pedagògica. El "Projecte de Formació en Centres" en noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que s'està duent a terme durant aquest curs


Pla de Millora 5

amb el títol: "Les TIC com a element de millora de la qualitat educativa", poden suposar una bona oportunitat per superar la bretxa digital. Fins aquest moment la manca d'aquesta coordinació té diverses conseqüències: o Impossibilita la conscienciació per part de docents i/o o no docents amb el conseqüent ús de les TIC per part de pocs i no tots. o Limita la creació d'objectius, metodologies, estratègies recursos i treball col·laboratiu. o ressalta encara més el sub_aprofitament dels recursos en diferents espais. La millora de la qualitat en l'educació requereix promoure la innovació i la transferència de coneixements, explotar al màxim les TIC per assolir els objectius plantejats per la UE en l'horitzó 2020.

1.- ANÀLISI DELS RESULTATS DE L’ AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA DEL CURS 2009-2010:

a.- VALORACIÓN DEL ÍTEMS:

Una vegada analitzats els resultats s’observa que el nostre centre presenta uns valors per baix de la mitjana de la Comunitat a les següents competències:

Competència matemàtica. Competència en comunicació lingüística, Castellà:

- Comprensió oral - Comprensió escrita. - Composició escrita.

Competència en comunicació lingüística, Valencià:


Competència en comunicació lingüística, Anglès:


Aquestes dades, però, no demostren la realitat del centre sinó un anàlisi d’ una prova que en certa mesura no ha estat suficientment valorada i no realitzada d’ una manera seriosa per part de l’ alumnat. Les causes d’aquestes circumstàncies són diverses essent una d’ elles, sense cap dubte, el no obtindre una qualificació amb repercussions en les notes del curs.


Pla de Millora 6

Cal assenyalar també que contem amb un gran nombre d’ alumnat estranger, molts d’ elles nouvinguts al nostre sistema educatiu i amb serioses dificultats de comprensió o expressió, que tenen assolit el nivell bàsic de competència lingüística en valencià i castellà, però desconeixen el vocabulari propi de les diferents matèries. Per aquest motiu, a més d’aquests indicadors, al nostre centre es farà una nova valoració dels i tems avaluats.

Per tal de garantir una aplicació del pla de millora més efectiva i també més eficaç ens centrarem en redactar accions de millora per a les competències i aplicades a segon de l’ESO ja que és d’on s’obtingueren aquests resultats i, a més, representa un punt d’inflexió en el procés educatiu donat que implica un canvi d’etapa.

Es tindrà en compte l’anàlisi interna que fa cada departament.

2.- GRUP DE TREBALL:

A la CCP celebrada el día:23 de febrer es decideix formar un grups de treball que seran els responsables de la redacció del PLA DE MILLORA i el formaran els membres dels següents departaments

2.1.-Membres dels departaments implicats i altres departaments participants.

a. .- Departament d’ Orientació:

ANA Mª ZAPATEL (cap dep.) CRISTINA LÓPEZ

b.-Departament de Valencià.

-

c..-Departament de Castellà:

d.- Departament de Matemàtiques:

Matíes Vaello i Muñoz(cap dep) Gracia Mª Signes Jiménez

Mª Creu Trujillo Castro Gaspar Sellés Ortigosa

Josep Llorca Llorca

Mercedes Bañuls (cap dep.) Amparo Tapia Pons

Inmaculada Peídro Jordà Mª Teresa Navarro


Pla de Millora 7

e-e.-e.-Departament d’ Anglès:

Emilio Velayos Garcinuño Inmaculada Comas

Mª Josefa Zaragozà Baldo

f.- Departament d’ informàtica

Antonio Coloma Brotons.

g.- Resta de departaments implicats en el procés de millora amb aportacions i accions concretes, tant des de les seves assignatures com a nivell de centre (activitats extraescolars, concursos, etc..). :

Departament de Ciències Naturals Departament de Religió

Departament de Filosofia

f.- Coordinació del pla de millora:

La coordinació del pla de millora correspon a la caporalia d’ estudis i als caps de departaments implicats.

3.-IDENTIFICACIÓ DELS PUNTS A MILLORAR:

3.1.-INSTRUMENTS D’IDENTIFICACIÓ:

- Resultats obtinguts en la prova diagnòstica del curs 2009-2010

- Resultat de les proves inicials.

- Resultats de la 1a Avaluació del curs 2010-2011-

Francisco Martínez Boscà.(cap dep.) Jaume Josep Baldó Santamaría

Emilio Buendía Esther Antón

Isabel Alcántara

Beatriiz Vaello


Pla de Millora 8

- Resultat de la 2a Avaluació del curs 2010-2011.

- Resultat de les proves de diagnòstic passades aquest curs 2010-2011.

Caldrà realitzar un anàlisis dels grups en quan a:

-Nombre de repetidors. - Nombre d’ alumnat amb necessitats educatives especials i compensació educativa..

Per obtenir resultats els Departaments de Valencià, Castellà, Anglès i Matemàtiques han realitzat una valoració a partir dels resultats de la 1ª i 2ª segona avaluació. i/o han realitzat proves especifiques. La finalitat es obtindre dades significatives sobre el nivell de comprensió d’ un text escrit i en quant a composició escrita, tenint en compte la capacitat d’ expressió de l’ alumnat així com el nivell de correcció gramatical o ortogràfic del text.

3.2.- RESULTATS OBTINGUTS I ANÀLISI DELS DIFERENTS DEPARTAMENTS:

a.- Llengua Valenciana i literatura.

A partir dels resultats obtinguts, tant de la prova de diagnòstic com de les diferents avaluacions de 2n d’ESO. El Departament acorda:

• Treballar per tipologies textuals, tot prioritzant el text expositiu. • Fonamentar les classes en adquisició de les quatre habilitats bàsiques:

parlar, comprendre, llegir i escriure. • Realització de proves semblants a les proves diagnòstiques al primer cicle

d’ESO.

b.- Llengua Castellana i Literatura.

Arribem a la conclusió que el nivell de comprensió d’un text, la composició escrita, i correcció gramatical i ortogràfica d’alumnes que cursen 2º d’ ESO és deficient.

Aquest fet s’explica amb l’elevat nombre d’alumnes repetidors per curs (2ºA:6; 2ºB:9; 2ºC: 4; 2ºV:3); l’alt nombre d’alumnat estranger, que encara que no hi assisteix als programes de PASE i Compensatòria, presenta nombroses dificultats de comprensió i expressió; i a més, alumnes amb necessitats educatives especials (2ºA:2; 2ºB:6; 2ºC: 5).


Pla de Millora 9

El Departament, per tal de millorar resultats, posarà en pràctica les mesures proposades més endavant i prepararà específicament el nivell d’aquesta prova diagnòstica a classe.

c.- Anglès.

2ºA 30% suspensos

2ºB 60% suspesos

2ºC 54%suspesos

2ºV 20%suspesos

A la vista dels resultats podem concloure que considerem a l’ alumnat de 2ºV, en disposició de superar la prova diagnòstica, mentre que l’ alumnat de 2ºB i 2ºC presenta majos carències i tenen dificultats per arribar al nivell d’ exigència de la prova.

d. – Matemàtiques.

Aquestes són les estadístiques dels alumnes de 2ESO després de les dues primeres avaluacions de matemàtiques:

2ºA al voltant de 62 % d'alumnes suspesos (17 de 27)

2ºB al voltant de 50 % d'alumnes suspesos (12 de 25)

2ºC al voltant de 73 % d'alumnes suspesos (19 de 26)

2ºV al voltant de 50 % d'alumnes suspesos (11 de 22)

A la vista dels resultats obtinguts entre les dues avaluacions en l'assignatura de matemàtiques per els alumnes de 2ESO, podem concloure que, en general, hi ha un gran nombre de suspesos, una mitjana del 60 %. El curs pitjor ha estat el 2C i els millors el 2B i 2V. Hi ha que tindre en compte el alt nombre d'estrangers, repetidors i alumnes amb NEE.

Per a millorar aquests resultats plantegem més endavant una sèrie de mesures i activitats.


Pla de Millora 10

4.- PLA DE MILLORA En funció de les mancances detectades cada departament detalla a continuació les mesures que cal aplicar per a millorar aquests resultats.

A.- ACCIONS A REALITZAR Les accions concretes estaran formulades tenint en compte que siguin:

- REIALS I FACTIBLES - INMEDIATES - OPERATIVES - MESURABLES

B.- ACTUACIONS:PER DEPARTAMENTS

CONSIDERACIONS SOBRE EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA La reflexió sobre la nostra pràctica docent ha de ser un punt de partida per al treball de les competències bàsiques a l’ àrea de llengua amb l’ objectiu de millorar la competència comunicativa del nostre alumnat. -La millora de la competència comunicativa de l’ alumnat suposa una millora en l’ aprenentatge de totes les àrees curriculars, i per tant suposarà una millora dels seu rendiment acadèmic -Els continguts lingüístics són una part essencial dels coneixements de cadascuna de les matèries, cal que tot el professorat arriba a acords concrets en els aspectes lingüístics. ÀREA DE LLENGUA Les característiques lingüístiques de la majoria del nostre alumnat, és a dir, el grau de competència comunicativa, desigual de amb dues llengües, permet un tractament equitatiu en alguns aspectes, com els estrictament gramaticals i específic en altres, com ara el tractament de la comprensió i expressió orals en valencià i castellà..

Aixa doncs, el professorat de l’ àrea de llengua ha de fer un plantejament coordinat i caldrà que prenga tot un seguit de decisions sobre diferents aspectes, amb l’ objectiu d’ evitar repeticions innecessàries i/o omissions i d’ afavorir la transferència d’ aprenentatges:

a.- L’ ensenyament- aprenentatge de les habilitats lingüístiques es planteja a partir


Pla de Millora 11

de textos reals i funcionals. Per això ens basem en la diversitat de textos, des de l’ ús més quotidià fins als textos literaris. A partir d’ aquestes es treballen aspectes mes conceptuals.

b.- En la programació dels cursos d’ ESO cal distribuir les tipologies textuals per nivells i per trimestres. Els textos referents als mitjans de comunicació s’ ha de treballar des de les dues llengües, per la seua importància en la societat actual. Els textos expositius, el domini dels quals és fonamental en el currículum escolar, cal iniciar-los en els primers nivells i es treballar- los en valencià i castellà, per tal de reforçar el seu aprenentatge.

c.- Treballar de cara a establir una mateixa terminologia per tal de donar unitat a l’ àrea i d’ evitar confusions entre l’ alumnat.

d.- Cal dissenyar un Pla de lectura per a l’ ESO. Inserir la biblioteca del centre com una aula més de treball de les àrees comunicatives.

e.- La revista escolar(si sobreviu) és un mitjà que permet projectar la vida del propi centre, constitueix, en molts casos, un vehicle de comunicació i relació amb la resta de la comunitat educativa, per això que hauria de ser un motiu de treball constant a l’ àrea de llengua.

f.- Plantejar la possibilitat d’ oferir l’ optativa Comunicació Audiovisual al primer cicle d’ ESO.

Tot seguit, es relacionen una sèrie de propostes sorgides al si dels Departaments de llengua a partit de la reflexió originada arran de les proves de diagnòstic i l'exigència de l'administració de presentar un pla de millora. De tota manera trobem en aquesta oportunitat un bon moment per reflexionar, d'una banda sobre la nostra pràctica docent i proposar tot allò que pensem que ens ajudi a millorar la competència lingüística del nostre alumnat i d'altra banda sobre com optimitzar tots aquells recursos que disposem com a centre.

QÜESTIONS QUE ENS AFECTEN COM A CENTRE

·Cal reactivar la coordinació amb primària. Sobretot, i en un primer moment, en les àrees instrumentals i anglès, però també en CN i CS. Cal tenir clar com es treballa en cadascun dels centres que tenim adscrits, què creiem que han de saber fer quan arriben a l' IES, quines lectures han fet. Per tant, caldria que la coordinadora d' ESO junt amb professors que fan les àrees instrumentals de primer cicle es trobaren amb els tutors de 6é dels centres adscrits a l' IES.

·Replantejar-se l'organització dels grups. Proposar l'opció de fer agrupaments flexibles tenint en compte els interessos de l'alumnat. Assignar, dins de les possibilitats, les tutories als professors amb plaça definitiva al centre. Valorar la possibilitat de mantenir durant tota l'etapa aquells grups que funcionen.


Pla de Millora 12

·Optimitzar les hores de Compensatòria. La incorporació al grup-classe dels alumnes provinents de compensatòria sol ser traumàtica perquè els alumnes tenen assolit el nivell bàsic de competència lingüística en valencià i castellà, però desconeixen el vocabulari propi de les diferents matèries que es trobaran una vegada incorporats al grup-classe. És per això que caldria un major grau d’involucració dels diferents departaments amb la compensatòria. Es podria, per exemple, fer arribar al professorat de compensatòria el material que fan servir els diferents departaments per als alumnes ACIs.

·Crear una figura intermèdia entre el professorat i el Cap d'Estudis amb la finalitat de descarregar la feina burocràtica del professorat (trucar a casa, omplir paperassa, pensar possibles càstigs..)

Àmbit/Competència Accions concretes Valoració i seguiment

Comprensió escrita i oral

-Potenciació del visionat de documentals, reportatges, pel·lícules, així com la celebració de xerrades i conferències amb escriptors. Amb aquestes activitats s’insistirà en el fet que l’alumnat reconegui la idea principal, siga capaç d’extraure les secundàries i identifiqui finalitats comunicatives del text.

-Es treballarà amb diferents textos escrits, realitzant exercicis de comprensió i reflexió sobre el contingut. El contingut de les preguntes i respostes s’ajustarà a les pròpies de les proves diagnostiques (verdader- fals, preguntes incompletes per a omplir espais en blanc, respostes múltiples, etc.)

-Utilització d’un model de comentari de text unitari.

-Valoració contínua i progressiva de l’evolució del Pla.

-Exposició a final de curs dels resultats aconseguits.

-Propostes de millora per al proper curs.

Expressió escrita i oral

-Elaboració, per part de l’alumnat de redaccions setmanals treballant diferents tipologies textuals: textos creatius, textos de la vida quotidiana, textos periodístics i textos d’ús social. Aquests textos, que

-Valoració contínua i progressiva de l’evolució


Pla de Millora 13

s’introduiran pels professors de valencià i castellà, hauran de posar-se en pràctica per la resta de matèries.

-Foment de la participació en certàmens literaris, plantejant l’elaboració dels relats com a exercici obligatori de classe, per a seleccionar, a posteriori, els de millor qualitat.

-Potenciar a totes les classes l’expressió oral amb activitats del tipus: dramatització de situacions de parla quotidiana, conversacions sobre un tema d’actualitat o del grup, exposició oral dels continguts de la classe anterior, exposició de treballs, descripció dels sentiments que provoca un poema, etc.

del Pla.


-Propostes de millora per al proper curs

Educació literària i foment de la lectura

-Establir lectures coordinades amb altres departaments, perquè puguin ser treballades des de diferents àmbits, ja que la competència lingüística s’ha de treballar en totes les àrees.

-Proposar en cadascun dels cursos, una lectura clàssica, amb l’objectiu d’afavorir el coneixement dels autors i obres més rellevants de la nostra literatura; i una contemporània, adequada als gustos i interessos del nostre alumnat, fomentant una trobada amb l’escriptor.

-Treballar més les lectures a classe, mitjançant resums, activitats i fitxes tècniques.

-Fomentar la creació en cada un dels cursos de fòrums lectors, per mitjà del suggeriment d’un llistat de lectures del seu interès.

-Inserir la biblioteca del centre com un lloc més de treball.

-Valoració contínua i progressiva de l’evolució del Pla.


-Propostes de millora per al proper curs

Coneixement de la llengua

-Tots els departaments hauran de fer extensible el criteri de restar un 20% de la

-Valoració contínua i


Pla de Millora 14

nota de qualsevol producció textual (examen, redacció…) referit a:

*Norma ortogràfica: faltes d’ortografia, accents i puntuació.

*Correcció lèxica i gramatical: vocabulari ric i apropiat, concordança d’oracions, utilització de sinònims amb la finalitat d’evitar repeticions.

*Presentació dels escrits: marges, cal·ligrafia, neteja, respecte del paràgrafs.

No obstant això, amb l’objectiu que l’ alumnat aprenga dels seus errors ortogràfics podran recuperar la nota obtinguda en l’exercici o examen, presentant al professor: la definició de cada paraula en què han comés la falta, una oració amb cadascuna de les accepcions d'aquesta paraula i tres paraules de la mateixa família lèxica.

-Treballar amb llistats de paraules en què cometen freqüentment faltes d’ortografia.

-Realitzar un fitxer lèxic- ortogràfic en el qual els alumnes anoten deu paraules noves que hagen aparegut en diferents assignatures o en les quals hagen comés errades ortogràfiques.

-Establiment d’un model unitari d’anàlisi sintàctica.

-Reduir els continguts de sintaxi del 1r cicle de la ESO, que es treballen extensament al segon cicle, per a poder prestar més atenció a la redacció, morfologia i comunicació.

progressiva de l’evolució del Pla.


-Propostes de millora per al proper curs.

PROPOSTA DELS DEPARTAMENTS DE LLENGÜES ESTRANGERES


Pla de Millora 15

• Coordinació entre tots els departaments de llengües i unificació de la terminologia empleada.

• Unificació de criteris en la presentació de treballs (marges, títols, extensió mínima, agrupació d’ idees).

• Repàs i ampliació de les coses iniciades el curs anterior. • Necessitat d'ensenyar-los a utilitzar el diccionari.

Competència lingüística

• Escoltar i comprendre instruccions simples i rutines d’aula en llengua estrangera a través del professor i dels seus companys.

• Produir diàlegs guiats. • Insistència en la necessitat de fer exercicis d'escolta, tant autèntics com

adaptats a l’ aprenentatge. • Demanar la participació activa a l'hora de produir oralment. • Produir redaccions d'una extensió curta i escrits relacionats amb el seu

entorn, les seues activitats i les seues motivacions.

Competència matemàtica

• Jocs i activitats que inclouen nombres i operacions matemàtiques.

Competència digital

• Utilitzar les noves tecnologies en el aula: fors, Chat, Skype, vídeos, presentacions en Power Point, etc.

• Treballar la llengua amb els grans recursos d’Internet, tant a l’escola com a casa.

Competència social i cívica

• Fomentar la tolerància i el respecte als altres a través del coneixement d’altres cultures.

Competència cultural i artística

• Donar a conèixer escriptors, inventors, personatges rellevants, museus i tot tipus de manifestacions culturals i artístiques.

Competència per aprendre a aprendre


Pla de Millora 16

• Animar a la utilització d'Internet com a mitjà per l’auto aprenentatge i l'autoavaluació.

Competència d’ autonomia i iniciativa personal.

• Mentalitzar als alumnes de la importància d’ aprendre idiomes com a eina per al seu propi èxit personal i per al seu futur professional.

MATEMÀTIQUES CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Pot entendre’s que tot el currículum de la matèria contribueix a l’adquisició de la competència matemàtica, ja que la capacitat per a utilitzar distintes formes de pensament matemàtic, a fi d’interpretar i descriure la realitat i actuar sobre ella, forma part del propi objecte d’aprenentatge. Tots els blocs de continguts estan orientats a aplicar aquelles destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica i expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic, utilitzant les ferramentes adequades, i integrant el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement per a obtindre conclusions, reduir la incertesa i per a enfrontar-se a situacions quotidianes de diferent grau de complexitat. Convé assenyalar que no totes les formes d’ensenyar Matemàtiques contribueixen per igual a l’adquisició de la competència matemàtica: l’èmfasi en la funcionalitat dels aprenentatges, la seua utilitat per a comprendre el món que ens envolta o la mateixa selecció d’estratègies per a la resolució d’un problema, determinen la possibilitat real d’aplicar les Matemàtiques a diferents camps de coneixement o a distintes situacions de la vida quotidiana.

La discriminació de formes, relacions i estructures geomètriques, especialment amb el desenrotllament de la visió espacial i la capacitat per a transferir formes i representacions entre el pla i l’espai contribueix a aprofundir la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. La modelització constitueix un altre referent en esta mateixa direcció. Elaborar models exigeix identificar i seleccionar les característiques rellevants d’una situació real, representar-la simbòlicament i determinar pautes de comportament, regularitats i invariants, a partir de les quals poder fer prediccions sobre l’evolució, la precisió i les limitacions del model.

Per la seua banda, la incorporació de ferramentes tecnològiques com a recurs didàctic per a l’aprenentatge i per a la resolució de problemes, contribueix a millorar el tractament de la informació i competència digital dels estudiants, de la


Pla de Millora 17

mateixa manera que la utilització dels llenguatges gràfic i estadístic ajuda a interpretar millor la realitat expressada pels mitjans de comunicació. No menys important és la interacció entre els distints tipus de llenguatge: natural, numèric, gràfic, geomètric i algebraic com a forma de lligar el tractament de la informació amb l’experiència de les alumnes i els alumnes.

Les Matemàtiques contribueixen a la competència en comunicació lingüística, ja que són concebudes com una àrea d’expressió que utilitza contínuament l’expressió oral i escrita en la formulació i expressió de les idees. Per això, en totes les relacions d’ensenyança i aprenentatge de les Matemàtiques, i en particular en la resolució de problemes, adquireix especial importància l’expressió tant oral com escrita dels processos realitzats i dels raonaments seguits, ja que ajuden a formalitzar el pensament. El mateix llenguatge matemàtic és, en si mateix, un vehicle de comunicació d’idees que destaca per la precisió en els seus termes i per la seua gran capacitat per a transmetre conjectures gràcies a un lèxic propi de caràcter sintètic, simbòlic i abstracte.

Les Matemàtiques contribueixen a la competència cultural i artística perquè el mateix coneixement matemàtic és expressió universal de la cultura, sent, en particular, la geometria part integral de l’expressió artística de la humanitat a l’oferir mitjans per a descriure i comprendre el món que ens envolta i apreciar la bellesa de les estructures que ha creat. Cultivar la sensibilitat i la creativitat, el pensament divergent, l’autonomia i l’apassionament estètic són objectius d’esta matèria.

Els mateixos processos de resolució de problemes contribueixen de forma especial a fomentar l’autonomia i iniciativa personal perquè s’utilitzen per a planificar estratègies, assumir reptes i contribueixen a conviure amb la incertesa controlant al mateix temps els processos de presa de decisions. També, les tècniques heurístiques que desenrotlla constitueixin models generals de tractament de la informació i de raonament i consolida l’adquisició de destreses involucrades en la competència d’aprendre a aprendre com ara l’autonomia, la perseverança, la sistematització, la reflexió crítica i l’habilitat per a comunicar amb eficàcia els resultats del propi treball.

La utilització de les Matemàtiques per a descriure fenòmens socials, fonamentalment per mitjà de l’anàlisi funcional i de l’estadística, contribueix a la competència social i ciutadana aportant criteris científics per a predir i prendre decisions. També es contribueix a esta competència enfocant els errors comesos en els processos de resolució de problemes amb esperit constructiu, la qual cosa permet així, valorar els punts de vista aliens en pla d’igualtat amb els propis com a formes alternatives d’abordar una situació.

METODOLOGIA

La metodologia a aplicar en l'ESO assumeix una concepció constructivista de l'aprenentatge. Açò implica tindre en compte el punt de partida de l'alumne i


Pla de Millora 18

el procés que aquest segueix per a assimilar els conceptes matemàtics. El nivell anterior de contacte amb les matemàtiques dels alumnes i les alumnes es manifesta en els coneixements previs; a partir d'estos construeixen els nous conceptes, treballant sobre una gran varietat de situacions concretes.

Bàsicament:

1.- L'aprenentatge ha de ser fruit d'una intensa activitat de l'alumnat, basada en l'observació, el plantejament de preguntes, la formulació d'hipòtesi, la relació amb coneixements previs, els intercanvis de punts de vista, etc.

2.- L'alumne/a ha de ser el protagonista del procés d'aprenentatge. La construcció del coneixement matemàtic és inseparable de la intuïció i de les aproximacions inductives imposades per la realització de tasques concretes, pròximes als seus coneixements.

3.- El professor ha d'actuar com a element canalitzador i dinamitzador del procés, plantejant una àmplia gamma de situacions, en diferents contextos, que ajuden als alumnes a avançar d'allò concret a l'abstracte.

4.- Des d'esta perspectiva, és el professorat, és el que ha de realitzar les últimes concrecions i les adequacions pròpies d'un currículum obert a les característiques específiques de cada situació.

5.- És l'estudiant el que va construint, modificant i enriquint els seus esquemes conceptuals. En este sentit, és fonamental iniciar tot procés d'ensenyança/aprenentatge partint dels coneixements previs que sobre el tema a estudiar ja posseeix l'alumnat.

6.- Una vegada determinats els distints perfils cognitius dels alumnes i alumnes, la immersió en cada Unitat didàctica s'ha d'iniciar partint de les idees quasi sempre imprecises dels mateixos, per mitjà d'activitats ajustades als seus nivells de coneixements, a fi d'aconseguir una actitud crítica davant dels seus propis errors o preconceptes incomplets.

7.- El desenvolupament de les activitats ha de basar-se en aproximacions inductives de l'estudiant sorgides del seu propi treball per mitjà de la realització de tasques concretes. En cap cas, la conceptualització, formalització i simbolització han de precedir a la comprensió de conceptes i relacions extretes de l'activitat real. La resolució de problemes és el marc metodològic en què es produeix un aprenentatge significatiu.

8.- La selecció de les activitats ha de produir-se fugint, excepte en els casos en què l'adquisició d'una destresa de càlcul o d'un procediment concret així ho aconsella, dels exercicis rutinaris d'aplicació immediata de fórmules o algoritmes. En aquest


Pla de Millora 19

sentit es plantejaran activitats en diferents contextos, buscant la motivació i la proximitat als coneixements previs i a les aficions dels alumnes i alumnes.

Activitats que es duran a terme:

- Exercicis per traduir enunciats al llenguatge matemàtic (per exemple: el doble de......: 2x)

-Exercicis amb moltes dades supèrflues per a què agafen les que necessiten. Aquests exercicis es fan per a veure la seua comprensió lectora: que entenguin el que lliguen i que separen allò important de allò que no es.

-Exercicis resolts per a l'adquisició de destreses procedimentals.

-Activitats d'aplicació dels nous coneixements.

- Activitats de caràcter pràctic, manipulatiu i constructiu.

- Activitats obertes, en què es contemplen les diferències de nivell dels alumnes, per a aprofundir en les mateixes segons el seu grau de desenvolupament intel·lectual, la seua capacitat personal i els seus coneixements, possibilitant un primer instrument de tractament de la diversitat.

- Algunes activitats que s'han de realitzar forçosament de forma col·lectiva en xicotets grups. Aquest tipus d'activitats facilita la comunicació i l 'intercanvi d'idees i la responsabilització en el compliment de tasques concretes pels alumnes i alumnes.

INSTRUMENTS CAPACITATS ASPECTES A AVALUAR

CONCEPTES Proves escrites Observació de classe

Conceptes de l'àrea

Classificar, verbalitzar i definir conceptes Identificar i generar exemples i contraexemples. Usar models, diagrames i símbols per a representar conceptes. Reconèixer distints significats i representacions. Identificar propietats i reconèixer condicions.


Pla de Millora 20

Comparar i contrastar conceptes.

Proves escrites

Comprensió i expressió escrita

Expressar idees matemàtiques per escrit. Comprendre i interpretar idees matemàtiques escrites. Usar notació i vocabulari matemàtic per a estructurar i representar idees.

PROCEDI MENTS

Quadern

Comprensió i expressió oral

Expressar idees matemàtiques oralment. Comprendre i interpretar idees matemàtiques orals. Usar vocabulari matemàtic per a estructurar i comunicar idees.

Treballs

Raonament

Analitzar situacions per a determinar propietats i estructures comunes (induir). Verificar conclusions, jutjar i construir arguments vàlids (deduir). Reconèixer, fer o refutar conjectures (hipòtesi).

Observació en classe

Operatòria

Reconèixer el procediment adequat. Raonar els passos. Executar correctament la mecànica. Verificar resultats. Reconèixer si el procediment és correcte o incorrecte. Crear, generar nous procediments i ampliar o modificar altres coneguts.

Autoavaluació Resolució de problemes

Formular problemes. Aplicar diferents estratègies a la seua resolució. Verificar i interpretar resultats.


Pla de Millora 21

Generalitzar solucions.

Quadern

Salut Confiança en les pròpies

capacitats. Interès per resoldre, comprendre i escoltar problemes relacionats amb la salut.

ACTITUDS Treballs

Medi ambient

Atenció de l'aula i del material propi i aliè.

Observació en classe.

Convivència Correcció en el tracte. Respecte a les solucions dels altres. Actitud davant del treball en equip. Actituds de discriminació. Ús del diàleg com a mètode per a resoldre problemes.

Autoavaluació Disposició cap a l'assignatura

Confiança en l'ús de les matemàtiques per a resoldre problemes. Flexibilitat en l'ús de les matemàtiques usant mètodes alternatius. Predisposició a perseverar en els treballs matemàtics. Interès, curiositat i creativitat en l'assignatura.

Hàbits de treball. Sensibilitat per la presentació. Constància en el treball.

PLA DE MILLORA PER A L'AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA DE LES MATEMÀTIQUES

Els resultats han estat molt fluixos en matemàtiques. A l’hora d’analitzar aquests resultats de l’avaluació diagnòstica, haurien de tenir en compte que tenim molts estrangers al centre i adequar els exercicis d'aquesta prova a la realitat del nostre institut. Això implica que les activitats haurien de ser més


Pla de Millora 22

mecàniques i no tant de comprensió lectora, ja que els costa molt entendre els enunciats dels exercicis llargs.

De totes formes intentarem donar prioritat a exercicis de comprensió lectora, d’enunciats llargs, a l’hora de proposar activitats als nostres alumnes.

També prioritzarem els continguts de geometria i estadística que en la programació actual estaven posats a final del curs i moltes vegades no s'arribava a donar, per problemes de temps i no obstant es fa molt d’èmfasi a les proves diagnosi

Farem també que els alumnes li donen importància a aquesta prova, ja que molts van sense moltes ganes de fer-la i altres acaben molt prompte. Per això des del Departament de Matemàtiques, li volen donar major importància fent que aquestes proves puntuen com una prova més de matemàtiques.

METODOLOGIA

Adequar el currículum de l'aula per a millorar els resultats de l'avaluació diagnòstica, suposa dur a terme un conjunt d'ajustos o modificacions que es realitzen en els diferents elements de la proposta educativa, assumida per a un grup d'ensenyança- aprenentatge concret, amb l'objectiu de facilitar que cada alumne puga aconseguir els seus objectius amb el major grau possible de participació en la dinàmica general de l'aula.

Per açò, a nivell general i en les programacions d'aula:

INDICADORS PER A ADEQUAR LA PROGRAMACIÓ DE L'AULA

EN ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS

* Concretar els objectius i continguts expressats per al cicle a la diversitat dels alumnes de l'aula.

* Donar prioritat als objectius i continguts en funció de la diversitat de capacitats, interessos i motivacions dels alumnes.

* Modificar la seqüència d'objectius i continguts amb l'objectiu d'aconseguir el major grau de significació de l'ensenyança.

*Donar prioritat als continguts de geometria i estadística que en la programació actual estaven posats a final del curs i moltes vegades no s'arribava a donar, per problemes de temps i no obstant es fa molt d’èmfasi a les proves diagnòstic.


Pla de Millora 23

EN LES ACTIVITATS D'ENSENYANÇA-APRENENTATGE

* Dissenyar activitats que tinguin diferents graus de realització.

* Dissenyar activitats diverses per a treballar un mateix contingut.

* Proposar activitats que permeten diferents possibilitats d’execució.

* Proposar activitats que es dugen a terme amb diferents tipus d'agrupaments: Gran grup, xicotet grup, i individual.

* Planificar activitats que tinguin aplicació en la vida quotidiana.

* Dissenyar activitats de comprensió lectora.

EN LA METODOLOGIA

* Prioritzar mètodes que afavoreix l'expressió directa, la reflexió i la comunicació.

* Adequar el llenguatge segons el nivell de comprensió dels alumnes.

* Donar prioritat a tècniques i estratègies que afavoreixen l'experiència i reflexió: l'aprenentatge per descobriment.

* Afavorir el tractament globalitzat o interdisciplinari dels continguts d'aprenentatge.

* Partir de centres d’interès sobre els quals es globalitzen el tractament dels continguts.

EN L'AVALUACIÓ

* Realitzar una avaluació inicial davant d'un nou procés d'ensenyança- aprenentatge.

* Introduir l'avaluació del context aula.

* Utilitzar procediments i instruments d'avaluació variats i diversos (qüestionaris, entrevistes, observació sistemàtica, proves objectives,...)


Pla de Millora 24

* Proporcionar els materials necessaris per a la realització de les activitats d'avaluació en funció de les característiques de l'alumne.

·

· Quadre- resum instruments d'avaluació:

INSTRUMENTS CAPACITATS ASPECTES A AVALUAR

CONCEPTES Proves escrites Observació de classe.

Conceptes de l'àrea.

Classificar, verbalitzar i definir conceptes Identificar i generar exemples i contraexemples. Usar models, diagrames i símbols per a representar conceptes. Reconèixer distints significats i representacions. Identificar propietats i reconèixer condicions. Comparar i contrastar conceptes.

Proves escrites

Comprensió i expressió escrita

Expressar idees matemàtiques per escrit. Comprendre i interpretar idees matemàtiques escrites. Usar notació i vocabulari matemàtic per a estructurar i representar idees.

PROCEDIMENTS Quadern

Comprensió i expressió oral

Expressar idees matemàtiques oralment. Comprendre i interpretar idees matemàtiques orals. Usar vocabulari matemàtic per a estructurar i comunicar idees.


Pla de Millora 25

Treballs

Raonament

Analitzar situacions per a determinar propietats i estructures comunes (induir). Verificar conclusions, jutjar i construir arguments vàlids (deduir). Reconèixer, fer o refutar conjectures (hipòtesi).

Observació en classe

Operatòria

Reconèixer el procediment adequat. Raonar els passos. Executar correctament la mecànica. Verificar resultats. Reconèixer si el procediment és correcte o incorrecte. Crear, generar nous procediments i ampliar o modificar altres coneguts.

Autoavaluació Resolució de problemes

Formular problemes. Aplicar diferents estratègies a la seua resolució. Verificar i interpretar resultats. Generalitzar solucions.

Quadern

Salut

Confiança en les pròpies capacitats. Interès per resoldre, comprendre i escoltar problemes relacionats amb la salut.

ACTITUDS Treballs

Medi ambient

Atenció de l'aula i del material propi i aliè.

Observació en classe.

Convivència. Correcció en el tracte. Respecte a les solucions dels


Pla de Millora 26

altres. Actitud davant del treball en equip. Actituds de discriminació. Ús del diàleg com a mètode per a resoldre problemes.

Autoavaluació Disposició cap a l'assignatura.

Confiança en l'ús de les matemàtiques per a resoldre problemes. Flexibilitat en l'ús de les matemàtiques usant mètodes alternatius. Predisposició a perseverar en els treballs matemàtics. Interès, curiositat i creativitat en l'assignatura.

Hàbits de treball.

Sensibilitat per la presentació. Constància en el treball.

Tots els blocs de continguts estan orientats a aplicar aquelles destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica i expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic, utilitzant les ferramentes adequades, i integrant el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement per a obtindre conclusions, reduir la incertesa i per a enfrontar-se a situacions quotidianes de diferent grau de complexitat. Convé assenyalar que no totes les formes d’ensenyar Matemàtiques contribueixen per igual a l’adquisició de la competència matemàtica: l’èmfasi en la funcionalitat dels aprenentatges, la seua utilitat per a comprendre el món que ens envolta o la mateixa selecció d’estratègies per a la resolució d’un problema, determinen la possibilitat real d’aplicar les Matemàtiques a diferents camps de coneixement o a distintes situacions de la vida quotidiana.

La discriminació de formes, relacions i estructures geomètriques, especialment amb el desenrotllament de la visió espacial i la capacitat per a transferir formes i representacions entre el pla i l’espai contribueix a aprofundir la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. La modelització constitueix un altre referent en esta mateixa direcció. Elaborar models exigeix identificar i seleccionar les característiques rellevants d’una situació real, representar-la simbòlicament i determinar pautes de comportament, regularitats i invariants, a partir de les quals poder fer prediccions sobre l’evolució, la precisió i les limitacions del model.


Pla de Millora 27

Per la seua banda, la incorporació de ferramentes tecnològiques com a recurs didàctic per a l’aprenentatge i per a la resolució de problemes, contribueix a millorar el tractament de la informació i competència digital dels estudiants, de la mateixa manera que la utilització dels llenguatges gràfic i estadístic ajuda a interpretar millor la realitat expressada pels mitjans de comunicació. No menys important és la interacció entre els distints tipus de llenguatge: natural, numèric, gràfic, geomètric i algebraic com a forma de lligar el tractament de la informació amb l’experiència de les alumnes i els alumnes.

Les Matemàtiques contribueixen a la competència en comunicació lingüística, ja que són concebudes com una àrea d’expressió que utilitza contínuament l’expressió oral i escrita en la formulació i expressió de les idees. Per això, en totes les relacions d’ensenyança i aprenentatge de les Matemàtiques, i en particular en la resolució de problemes, adquireix especial importància l’expressió tant oral com escrita dels processos realitzats i dels raonaments seguits, ja que ajuden a formalitzar el pensament. El mateix llenguatge matemàtic és, en si mateix, un vehicle de comunicació d’idees que destaca per la precisió en els seus termes i per la seua gran capacitat per a transmetre conjectures gràcies a un lèxic propi de caràcter sintètic, simbòlic i abstracte.

Les Matemàtiques contribueixen a la competència cultural i artística perquè el mateix coneixement matemàtic és expressió universal de la cultura, sent, en particular, la geometria part integral de l’expressió artística de la humanitat a l’oferir mitjans per a descriure i comprendre el món que ens envolta i apreciar la bellesa de les estructures que ha creat. Cultivar la sensibilitat i la creativitat, el pensament divergent, l’autonomia i l’apassionament estètic són objectius d’esta matèria.

Els mateixos processos de resolució de problemes contribueixen de forma especial a fomentar l’autonomia i iniciativa personal perquè s’utilitzen per a planificar estratègies, assumir reptes i contribueixen a conviure amb la incertesa controlant al mateix temps els processos de presa de decisions. També, les tècniques heurístiques que desenrotlla constitueixin models generals de tractament de la informació i de raonament i consolida l’adquisició de destreses involucrades en la competència d’aprendre a aprendre com ara l’autonomia, la perseverança, la sistematització, la reflexió crítica i l’habilitat per a comunicar amb eficàcia els resultats del propi treball.

La utilització de les Matemàtiques per a descriure fenòmens socials, fonamentalment per mitjà de l’anàlisi funcional i de l’estadística, contribueix a la competència social i ciutadana aportant criteris científics per a predir i prendre decisions. També es contribueix a esta competència enfocant els errors comesos en els processos de resolució de problemes amb esperit constructiu, la qual cosa permet així, valorar els punts de vista aliens en pla d’igualtat amb els propis com a formes alternatives d’abordar una situació.


Pla de Millora 28

DEPARTAMENT D’INFORMÀTICA: COMPETÈNCIA TICD

Dimensions de la competència TICD

1. Coneixements Instrumentals i usos bàsics de les TIC.

2. . Ús de les TIC per a la recerca, organització i tractament de la informació.

3. Creació, transformació i presentació de la informació.

4. Utilització de l'ordinador com a mitjà de comunicació personal i entre grups.

La principal aportació a la competència es fa a través dels continguts de les llengües curriculars i l'àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural, ja que aquests incorporen continguts que proporcionen coneixements i destreses per a la recerca, selecció, anàlisi, valoració crítica i tractament de la informació

No obstant això, el desenvolupament d'aquestes destreses no és exclusiu d'elles ja que es pot contribuir també al seu desenvolupament des de totes i cadascuna de les àrees del currículum si s'incorpora l'ús de la tecnologia com a eina d'aprenentatge

.El pes de la informació en bona part dels continguts de l'àrea i els diferents codis, formats i llenguatges en què es presenta requereixen procediments diferenciats de recerca, selecció, organització i interpretació, sent aquests objecte prioritari d'aprenentatge a l'àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural.

A més, en incloure explícitament a l'àrea els continguts que condueixen a l'alfabetització digital, com la utilització bàsica de l'ordinador, el maneig d'un processador de textos i la recerca guiada a Internet, es contribueix de manera decisiva al desenvolupament d'aquesta competència. En aquest sentit, s'ha de considerar especialment la seva contribució a eliminar la bretxa digital que separa els alumnes l'accés a la tecnologia.

Pel que fa a les llengües curriculars, cal afegir que contribueixen també en tant que proporciona coneixements i destreses per a la comprensió de la informació, de la seva estructura i organització textual, i per a la seva utilització en la producció oral i escrita.

En la mesura que s'utilitzen suports electrònics en la composició de textos, a més d'afectar les operacions que intervenen en el procés d'escriptura (planificació, execució del text, revisió ...) milloren també la competència digital i el tractament de la informació.


Pla de Millora 29

Però, a més, els nous mitjans de comunicació digitals impliquen un ús social i col·laboratiu de l'escriptura, la qual cosa permet concebre l'aprenentatge de la llengua escrita en el marc d'un veritable intercanvi comunicatiu.

Les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen la possibilitat de comunicar-se en temps real amb qualsevol part del món i també l'accés senzill i immediat a un flux incessant d'informació que augmenta cada dia. Aquesta funcionalitat comporta riscos relacionats amb el contingut de la informació, la comunicació interpersonal, les activitats econòmiques, el funcionament d'Internet i les addiccions, riscos que caldrà preveure i contrarestar.

El coneixement d'una llengua estrangera ofereix la possibilitat de comunicar-se creant, a més, contextos reals i funcionals de comunicació.

Per la seva banda, les matemàtiques contribueixen a l'adquisició d'aquesta competència proporcionant destreses associades a l'ús i comprensió d'informacions que incorporen quantitats, mesures, llenguatge gràfic i llenguatge estadístic.

A més, la iniciació en l'ús de calculadores i d'eines tecnològiques facilita el desenvolupament de la competència digital.

Finalment, l'àrea d'Educació artística contribueix al desenvolupament d'aquesta competència mitjançant l'ús de la tecnologia com a eina per mostrar processos relacionats amb la música i les arts visuals. També per acostar l'alumne a les manifestacions culturals del passat i del present, pròxim o d'altres pobles, i a la creació de produccions artístiques i a l'anàlisi de la imatge i el so.

Objectius de millora

Millorar les 4 dimensions de la competència TICD anomenades anteriorment. Millorar l'ús de les fonts d'informació en tot tipus de suports.

Millorar l'alfabetització digital.

Desenvolupar habilitats d'ús segur i crític de les TIC.

DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ

D'una banda, pensem que el punt de partida per a proposar un pla de millora hauria de ser detectar quins aspectes fallen, on és el problema.

Els resultats de l'avaluació diagnòstica ens situen en la posició 585 de 658 centres avaluats. Hi ha una distància significativa amb la posició obtinguda en l'avaluació diferent (396 de 659).


Pla de Millora 30

Quin és el problema? Els alumnes estaven menys motivats per a realitzar les proves en aquesta segona ocasió? Realment ha canviat tant el tipus d'alumnat del centre? O el professorat o la manera d'ensenyar ...?

Seria interessant comptar amb més informació respecte als resultats de les proves: Hi ha algunes característiques comunes entre la majoria dels centres dels últims llocs? I entre els primers ". I pel que fa als centres que reuneixen característiques similars (tipus d'alumnat, entorn sociocultural ....) I que, tanmateix, obtenen resultats molt diferents ¿hi ha alguna diferència en la manera de treballar del professorat que justifiqui aquestes divergències en els resultats ? Perquè aquest podria ser un indicador sobre el que realment funciona amb un determinat tipus d'alumnat.

Si l'objectiu que se'ns proposa des de l'administració és millorar el resultat en les proves serien perfectament vàlides les propostes estudiades en l'última CCP:

Que el resultat obtingut en la prova per cada alumne es reflecteix d'alguna manera en la seva nota

-Expliqueu als alumnes la importància que se li concedeix a la prova

- Analitzar el tipus de preguntes que es realitzen a les proves i els continguts en els quals se centren, per incidir-hi de manera especial i entrenar els alumnes per resoldre aquest tipus de tasques

.Un altre aspecte interessant de les proves és el qüestionari que apareix al final de les mateixes i que pregunta als alumnes sobre la manera de treballar a classe. Potser ens centrem excessivament en les explicacions del professor, llibres i quaderns i s'utilitzen molt poc o gens altre tipus de materials i metodologies. Per no parlar dels instruments d'avaluació.

D'altra banda, si analitzem el document "Orientacions per al' elaboració del pla de millora" veiem que comença amb un lema "Millorar és voler Millorar" i amb una pregunta: ¿El centre vol clarament millorar?. Qui és el centre? Els alumnes, els professors, els pares ....? ¿Volen millorar els professors? ¿Volen millorar els alumnes? ¿Volen millorar els pares?

Vol millorar l'administració? Potser no estem d'acord amb tota la legislació que regula i articula el sistema educatiu, encara que poc podem fer al respecte.

Si en els annexos d'aquest mateix document que hem esmentat analitzem les propostes de l'administració, veiem que, a part de referències sobre recursos per millorar la competència matemàtica i la competència lingüística, s'esmenta que els centres per incorporar al pla de millora contínua també disposen dels materials "Proposta de disseny dels programes per a la millora de l'èxit escolar". Són tots programes d'Educació Compensatòria.


Pla de Millora 31

Tenint en compte l'alumnat del centre, i encara que ja prenem moltes mesures a què es fa referència en aquests programes, potser podríem plantejar demanar algun / s d'ells ... particularment algun dels que permet un reforç fora de l'horari lectiu o l'agrupació per àmbits al primer cicle.

I encara que pensem que cal articular mesures i programes especials per a un determinat tipus d'alumnes també ens plantegem que probablement estem baixant massa els nivells d'exigència quant a continguts, esforç i disciplina amb el gruix de l'alumnat, i que potser és en un dels aspectes en què hauríem incidir.

Altres de les nostres propostes són:

o Acordar unes poques estratègies bàsiques de millora de la competència lingüística per a treballar i avaluar en totes les àrees de l'àmbit lingüístic, i algunes estratègies de millora de la competència matemàtica per treballar i avaluar en totes les àrees de l'àmbit matemàtic.

o Aquest departament ja va elaborar el curs passat o l'anterior unes propostes per a la millora de la lectoescriptura. Estan més totes les pàgines amb recursos per a la millora de les competències lingüística i matemàtica que ens ha proporcionat la inspecció.

o Preparar un banc de material per a les guàrdies amb activitats lúdiques de millora de l'ortografia, ampliació del vocabulari, càlcul, jocs de lògica

o -No quedar-nos en l'explicació, llibre, paper i llapis. Utilitzar altres metodologies i altres materials. No utilitzar l'examen com a únic instrument d'avaluació. Encara que sigui difícil, per la quantitat d'alumnes, intentar avaluar processos, a més de resultats. Valorar la constància controlant d'alguna manera la realització d'exercicis i l'estudi a casa.

o En la mesura del possible seleccionar continguts funcionals i vincular-los amb l'experiència dels alumnes.

o Augmentar la coordinació dins dels equips docents o Augmentar la coordinació amb primària.

PROPOSTES DE MILLORA PEDAGOGIA TERAPÈUTICA:

- Seguir sempre una rutina en el desenvolupament de la classe. Això ajuda als alumnes a centrar-se i habituar-se.


Pla de Millora 32

-Que tots els departaments tinguen proves d'àrea inicials per identificar els ACIS.

-Que tots els departaments tinguin exàmens adaptats de la seva matèria per als ACIS.

-Que s'elaboren quadernets d'àrea per desenvolupar pels ACIS en cada matèria per nivell: 3 º, 4 º, 5 º i 6 º de Primària per facilitar l'aprenentatge dels ACIS en les diferents matèries curriculars.

-Realitzar ACIS realistes i pràctiques, prioritzant objectius que serveixin a l'alumne per a la pràctica quotidiana.

- Cercar solucions per als alumnes que perdin classes d'una assignatura per baixar a PT. Se'ls podria avaluar mitjançant treballs, lectura de llibres ..., adaptats a les seves característiques i habilitats.

- Ser flexibles a l'hora de realitzar exàmens als ACIS adaptant el tipus d'examen a les dificultats de l'alumne.

Als alumnes amb greus problemes de lecto - escriptura, lletra il·legible, problemes de motricitat, se'ls podrien realitzar exàmens orals.

El tutor de l'alumne amb NEE podria aconsellar en acabar el curs sobre l'elecció d'optatives per al següent curs (demanant la seva opinió si ho considera necessari al departament d'orientació).

Si un alumne té ACIS és per què té dificultats en la mateixa. No té sentit que el curs següent deixi de tenir ACIS perquè ha canviat de professor. Les ACIS haurien de dependre de les dificultats de l'alumne no del professor que de l'assignatura.

RESTA D’ASSIGNATURES

DEPARTAMENT DE FILOSOFIA

Àmbit/ competència :

Accions concretes Valoració i seguiment

COMPÈTÈNCIA Centrar els esforços en que l’ alumnat siga Valoració


Pla de Millora 33

LINGÜÍSTICA capaç:- de entendre el que llig, de resumir, de relacionar d’ expressar tant amb la construcció de textos com en exposicions orals: - Seleccionar textos assequibles per al nivell en que treballem, tant en extensió com en dificultat. - elaboració d’ un vocabulari específic de la matèria que impartim. -Ensenyar a utilitzar sinònims i antònims, per a que diguen el mateix amb altres paraules i es donen compte que el canvi d’ un sol concepte pot alterar el significat global. - Fomentar l’ hàbit lector, sense restricció de la temàtica. Que puguen gaudir llegint, el que els agrada, el que es interessa: diaris deportius, revistes de jocs, revistes juvenils.. - Treballar la realització d’ esquemes. - Potenciar l’ autocorrecció i la correcció dels exercicis entre els alumnes del grup. - Jugar a que dissenyen en grup possibles exàmens i que es pregunten entre ells, la qual cosa suposa que s’ estudien la matèria per poder construir l’ examen i que la dominen per poder puntuar les respostes dels companys.

contínua i progressiva de l’evolució del Pla Exposició al final de curs dels resultats aconseguits, Propostes de millora per al proper.

Es realment important la coordinació entre el professorat que imparteix classe a un grup determinat i dels membres d’un mateix departament didàctic. El professorat, que imparteix classe a un mateix nivell hauria treballar coordinat: els mateixos continguts, les Mateixes activitats, exàmens semblants...

-Seguiment exhaustiu per part dels caps de departament del treball dels membres del mateix.

- S’ han de fixar uns mínims per curs- independentment de l’àrea- que tots ha de complir i “rendir comptes” periòdicament: setmanal-quinzenal-trimestral a la caparalia d’ estudis i /o coordinació d’ ESO.

- Elaboració per cada departament d’una plantilla a l’ inici de curs amb la programació d’ un pla de classe (que va a fer-se i com va a fer-se).


Pla de Millora 34

- Realització de plans d’ autoevaluació:

- de l’ alumnat.: dificultats trobades, resultats obtinguts, interès mostrat, valoració del professor/a.

- del professorat-

DEPARTAMENT D’ ARTS PLÀSTIQUES

El currículum d’ EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL en aquesta etapa contribueix a l’adquisició de les competències bàsiques desenvolupant les següents competències:

La competència matemàtica,

La competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

La competència digital .

La competència en comunicació lingüística

La competència cultural i

La competència d'aprendre a aprendre

La competència social i ciutadana

Durant aquest curs s’estan aplicant mesures de millora de totes les competències que s’ arreplegaran en aquelles programacions didàctiques del Departament, que no hi estiguin.

Des de la nostra àrea incidim de manera especial en les següents:

Competència matemàtica:

- Aplicar estratègies de resolució de problemes.

- Aplicar processos matemàtics a situacions quotidianes relacionades amb la geometria.

- Comprendre elements matemàtics.

- Comunicar-se en llenguatge matemàtic.

- Identificar idees bàsiques.


Pla de Millora 35

- Interpretar informació.

- Justificar resultats.

- Raonar matemàticament.

Competència en comunicació lingüística:

Llegir i entendre enunciats de problemes.

Processar la informació que apareix en els enunciats.

Redactar processos i solucions a problemes.

Competència digital i del tractament de la informació

Buscar informació en distints suports.

Dominar pautes de decodificació de llenguatges.

Utilitzar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per a aprenentatge i comunicació.

Manejar els llenguatges natural, numèric, gràfic, i geomètric per a relacionar el tractament de la informació amb la seua experiència i interpretar la realitat

Manejar eines tecnològiques per a resoldre problemes.

Les mesures que s’ aplicaran seran entre d’ altres:

1. Llibre de lectura

L’alumnat ha llegit un llibre de lectura adequat a cada nivell, amb un tema relacionat amb l’assignatura:

1r i 2n d’ ESO: “L’ Alhambra en Còmics” Juana Mª Sánchez Gómez.

3r i 4t d’ ESO: ‘El Señor del Cero’, de Mª Isabel Molina.

Després s’ha fer una prova escrita en la qual havien d’explicar algunes de les idees dels llibres utilitzant un vocabulari i una terminologia adient.

Continuarem amb aquesta practica, augmentant la complexitat dels textos en els cursos més alts.


Pla de Millora 36

2. Ús de les TIC

La incorporació de ferramentes tecnològiques com a recurs didàctic per a l'aprenentatge i per a la resolució de problemes, contribueix a millorar el tractament de la informació i la competència digital dels estudiants. No menys important és la interacció entre els distints tipus de llenguatge: natural, numèric, gràfic, geomètric i algebraic com a forma de lligar el tractament de la informació amb l'experiència de les alumnes i els alumnes.

- Creació de cursos en la plataforma Moodle de l’ institut amb recursos disponibles per a l’alumnat, tant en les classes al centre com des de sa casa, quan estudien o fan deures.

- Ús de programes com Geogebra, Google Sketch-up, programes CAD , programes de tractament d’ imatges.

CREACIO DEL RACÓ D’ ANIMACIÓ LECTORA EN LA WEB DEL CENTRE: APORTACIONS DE TOTS ELS DEPARTAMENTS.

- La resolució de problemes

Des d'un punt de vista formatiu, la resolució de problemes és capaç d'activar les capacitats bàsiques de l'individu, com són llegir comprensivament, reflexionar, establir un pla de treball, revisar-lo, adaptar-lo, generar hipòtesi, verificar l'àmbit de validesa de la solució, etc. També s’introdueixen en este bloc la capacitat d'expressar verbalment els processos que se segueixen i la confiança en les pròpies capacitats per a interpretar, valorar i prendre decisions sobre situacions que inclouen suport matemàtic.

Instruments d’avaluació de la situació actual.

- Les proves escrites realitzades al llarg del curs - El coneixements de l’alumnat al llarg dels 2 primers trimestre de curs - Les avaluacions del curs actual - Les làmines del llibre i els fulls de problemes proposats. - La prova dels llibres de lectura.

Activitats globalitzadores:

- Per a contribuir a la millora de les competències lingüística i matemàtica proposa remen cada tema i/o al final de cada bloc activitats globalitzadores, en les quals l’alumnat haurà d’analitzar situacions de la vida quotidiana interpretar la informació i respondre preguntes amb contingut geomètric.


Pla de Millora 37

- Potenciar el treball col·laboratiu de centre amb caràcter transdiciplinar i utilitzar les TIC, un exemple pot ser el : Projecte mediterrani.

DEPARTAMENT DE CIENCIES SOCIALS

- Revisió permanent dels criteris d’ agrupament de l’ alumnat: atenen la diversitat.

- Pla d’ Acogida: per a tots els alumnes que apleguen de primària amb la finalitat de crear grups cohesionats i heterogenis amb els que senten bones bases de convivència..

- Per la pròpia naturalesa de les assignatures, tant en 1r com en 2n, el reforç de les competències de Matemàtiques, Expressió gràfica, llengua està constantment fent-se, donat que està present en la pràctica diària: utilització de gràfiques, operacions matemàtiques bàsiques, ampliació de vocabulari, definicions, tècniques de subratllat.

- Utilització del mitjans TICs en la pràctica diària:

PROPOSTES A LA ADMINISTRACIÓN:

- Possibilitat, de fer desdoblaments, donat que 30 alumnes en una classe, i amb tanta diversitat, fa impossible que s’ aconseguisquen bons resultats.

- Campanyes reals i efectives sobre la necessitat d’ esforçar-se, crear hàbits d’estudi, no sols des dels centres educatius, si no des de la societat, les famílies...

- Important que l’alumnat, que no dominen cap idioma oficial que estiguin en un grup especial, intensiu.. fins que realment puga incorporar-se a una classe normal amb unes mínimes garanties d’ èxit.

DEPARTAMENT DE CIENCIES NATURALS

PLA DE MILLORA DELS RESULTATS ACADÈMICS CURS 2010-2011

• OBJECTIUS

1. Millorar els resultats dels nostres alumnes en cada un dels cursos incorporant les competències al currículum.


Pla de Millora 38

2. Millorar els resultats de les proves de diagnòstic.

3. Establir millores a nivell de centre.

Aquests tres objectius es troben estretament units.

• JUSTIFICACIÓ DEL PLA DE MILLORA

Partim de que totes les situacions són millorables.

Per això hem de tenir en compte:

o La realitat del nostre alumnat, o El significat d’ introduir les competències bàsiques a l'aula, o Les pròpies proves de diagnòstic i proves PISA 2006.

En el pla de millora del departament de Ciències de la Naturalesa es proposen actuacions més o menys concretes per arribar als nostres objectius

• PROPOSTES:

• PROVES DE DIAGNÒSTIC:

Entenem que per millorar els resultats en aquestes proves és necessari:

- Donar algun valor com a instrument d'avaluació del centre.

- L'adaptació de les diferents proves (parcials, exàmens) a les proves de diagnòstic.

- El repàs dels continguts de cursos anteriors. Això es justifica des del fet que les competències bàsiques s'aconsegueixen a través de diferents unitats didàctiques però també al llarg dels cursos anteriors (anem d'allò més simple al més complex).

- Prendre com a instrument d'avaluació aquest tipus de proves. És a dir, que el centre organitze aquest tipus de proves en diferents moments del curs, per exemple per a cada avaluació. Amb això es busca simular el més fidelment possible aquestes proves.

- Els alumnes haurien d'avaluar de totes les assignatures, i no únicament de matemàtiques, castellà, valencià i anglès. Cal fer coparticipant a tots els professors.

MILLORA DELS RESULTATS EN L'ESO


Pla de Millora 39

Encara que aquest punt el desenvolupem a part de l'anterior, els punts que es proposen a continuació ajudaran a millorar les proves de diagnòstic.

La millora ha de passar per la modificació dels elements curriculars: continguts i objectius, metodologia i criteris d'avaluació entre altres.

1 .- Un punt clau a l'hora de millorar té a veure amb la selecció dels continguts. Hem de veure, de manera global, tots els cursos i decidir quins continguts seran els necessaris per treballar en el curs següent. Quantes vegades intentem acabar el llibre de text per tal de ... acabar-lo. D'altra banda estem veient que tenim problemes a l'hora de trobar un llibre que s' adapte als nostres alumnes.

Entenem que ja no es tracta de mostrar gran quantitat de continguts sinó de proporcionar eines que permeta als alumnes cercar, seleccionar, discutir, valorar, discernir, criticar aquests propis continguts.

2 .- Les activitats han de permetre treballar les diferents competències bàsiques. Entenem que s'han de realitzar activitats on s'apliquin les màximes competències possibles, aconseguint amb aquestes activitats abastar aquest camp tan necessari en el present pla de millora

3 .- Creiem que hi ha molts problemes en la lectura, comprensió d'un text curt, fer una síntesi d'un text, buscar idees clau, elaboració d'un mapa conceptual a partir d' ell elaborar frases relacionant els conceptes que hi apareixen. No saben fer dictats. Tots els departaments haurien de dedicar entre 10 i 15 minuts a això, així com a través dels deures d'aquest tipus d'activitats.

4 .- La millor manera d'atendre els alumnes a l'aula i atendre a la diversitat (incloem aquí a alumnes que molesten contínuament) és el treball en grup, treball cooperatiu. Creiem que aquesta forma de treball és la més completa per desenvolupar competències. Aquesta metodologia es proposa sobretot per als grups de 1r ESO i 2n ESO. Aquesta forma de treball pot millorar l'ambient de manera significativa. Serà necessària l'elaboració d'una sèrie de normes. Com que els alumnes s'ajuden el professor pot prestar atenció a qui ho necessita.

5 .- És important consensuar entre els departaments el tipus de quadern per a 1r ESO i 2n ESO, el tipus i el com s'ha de treballar-hi ja que és un dels instruments d'avaluació més importants.

6 .- Pel que fa als instruments d'avaluació hem d'aconseguir que les proves s'adapten a les proves PISA. En aquest tipus de proves es poden avaluar la major part de competències. Avaluar competència és la nostra feina i no només objectius que tenen a veure amb continguts conceptuals.


Pla de Millora 40

7 .- L'avaluació implica que l'alumne conega els seus errors. És important la correcció de les proves. És important utilitzar diferents mètodes de coa valuació perquè sàpiguen com s'apliquen els criteris d'avaluació.

8 .- La gestió de l'aula:

És clau que el clima de l'aula permeta el transcurs normal del procés d'aprenentatge. Per a això és necessari consensuar cada professor amb els seus alumnes una sèrie de normes d'aula que garanteixin aquest clima per a tots.

Aprofitem aquest apartat per fer arribar la importància d'assignar, almenys, una segona aula didàctica al Departament de Ciències Naturals, ja que amb només una aula temàtica disponible, com a dia d'avui tenim assignada al departament (en el laboratori no és viable la realització de classes), es produeix en el professorat adscrit al nostre departament un augment de la rotació d'aules, cosa que dificulta molt les esmentades tasques de gestió d'un grup en una aula específica.

MILLORES A NIVELL DE CENTRE

Partim de la idea que certes mesures de canvi a nivell de Centre poden ajudar a aconseguir els objectius d'aquest Pla de Millora, sent de gran importància, al nostre entendre, la seva aprovació i total implicació dels membres dels diferents Departaments Didàctics. Així, el Departament de Ciències de la Naturalesa estable les següents mesures a nivell de centre:

1 .- Recollida obligatòria del butlletí de notes per part dels pares dels nostres alumnes. Consistiria a citar el dia del lliurament de notes a l'hora especificada pel centre als pares o representants o tutors legals dels alumnes per fer-los el lliurament de notes, aprofitant la circumstància per també comunicar-los les observacions oportunes sobre l'evolució del seu fill / a. Amb això s'aconsegueix augmentar el compromís per part de la família de l'evolució acadèmica de l'alumne.

2 .- A més pensem que és recomanable adjuntar al butlletí de les notes dels comentaris sobre l'evolució de l'alumne en cada assignatura. Per agilitzar la realització d'aquests informes seria convenient crear a la web del centre un mòdul que aporte aquestes observacions al butlletí de notes.

3 .- Pensem que seria recomanable enviar la informació amb les notes parcials, comunicacions de faltes i altres documents ressenyables per correu ordinari. En el cas de les notes parcials seria un enviament per avaluació i en cas de comunicacions de faltes l'enviament serà mensual.

4 .- Pensem en la importància d'incorporar un Pla de Lectura a nivell de centre, amb la implicació de tots els departaments didàctics, amb l'objectiu de fomentar la lectura i portar aquesta pràctica a l'aula. La manera de dissenyar aquest Pla


Pla de Millora 41

de Lectura seria aspecte de debat en properes COCOPE per tal d'aprovar en el següent claustre.

DEPARTAMENT DE RELIGIÓ

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA:

• Presentació de material audiovisual i imatges, preferentment de temàtica religiosa, de valors cristians, de drets humans o testimonials, perquè l'alumne, individualment o en grup reduït descrigui narre, resumeix o expliqui la informació que aquests materials li aporta.• Exposició pública, per part de l'alumne d'algun tema elaborat individualment i relacionat amb l'assignatura.• Debats en grup de temes morals d'actualitat on els alumnes sàpiguen expressar les seues pròpies idees amb claredat, eliminant estereotips i expressions sexistes, i respectant i escoltant les opinions dels altres, desenvolupant així la comprensió i l'esperit crític i valorant el dret a la diversitat cultural.

• Lectura comprensiva personal o en veu alta de fonts escrites de contingut religiós, històric, narracions amb valors, biografies, testimonis personals, etc ... saber obtenir les idees principals i posteriorment saber comunicar aquesta informació obtinguda de manera correcta per escrit, tenint en compte l’ús correcte de l'expressió i del vocabulari així com de l'ortografia.• Compondre textos lliures coherents i estructurats per expressar pensaments, emocions, conviccions, vivències i opinions personals. Realitzar un diari o un port foli.

• Saber identificar les idees principals i secundàries d'un text i saber crear un títol.

• Presentar informes sobre problemes o situacions senzilles recollint informació de diferents fonts i expressant conclusions.

• Comparar textos de les diferents religions monoteistes o politeistes i saber extreure conclusions.• Invenció de respostes davant de situacions poc conegudes o imatges, on sàpiguen descriure, utilitzant la seva imaginació i creativitat, el que va passar abans, el que està passant en aquest moment i el que passarà després.

• Enriquiment del seu vocabulari.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA:

• Classificar, interpretar, ordenar i expressar amb claredat i precisió dades, èpoques, dates, estadístiques, successos i esdeveniments relacionats amb la


Pla de Millora 42

Bíblia i els pobles que expressen una religió.• Resoldre qüestions relacionades amb el calendari litúrgic, utilitzant operacions matemàtiques. Calcular dates de naixement, Dimecres de Cendra, dia de Pentecostes, diumenge de Rams, etc.

• Reconèixer i ordenar cites de la Bíblia i estructurar en capítols i versicles. • Conèixer l'ordenació cronològica dels diferents llibres de la Bíblia i la seva divisió en Antic i Nou Testament.

COMPETÈNCIA DIGITAL:

• Integrar en la classe de Religió la utilització de les TIC. Utilitzar Internet per a buscar, obtenir, analitzar i organitzar informació sobre la realitat religiosa, temes morals d'actualitat i valors i transformar-la en coneixement. • Utilització de Moodle com a instrument de treball mitjançant la realització de qüestionaris explicatius a través de textos i preguntes, pràctics com organitzar dates o buscar sigles de la Bíblia o d'avaluació. • Participació dels alumnes en fòrums de Moodle per debatre temes religiosos i morals d'actualitat.

DEPARTAMENT DE FISICA I QUÍMICA:

Analitzada la forma de realitzar el nostre treball diari, pel que fa a les competències matemàtica i en comunicació lingüística, des de l'assignatura de Física i Química, pensem que aquest departament, està treballant ambdues competències. Perquè tenint en compte que, per resoldre qualsevol qüestió o problema en aquesta matèria, cal:

Primer analitzar les dades per saber què és el que ens demanen i que dades disposem, abans de enfrontar-vos a la resolució del problema, per tant fins aquí ens cal treballar la competència en comunicació lingüística.

A continuació busquem una solució al problema i per això hem de pensar possibles solucions per mitjà de principis o lleis físiques. Que expressem en forma d'equació matemàtica, que cal resoldre, o bé representar gràficament i interpretar els resultats, d'aquesta manera, tractem la competència matemàtica.

Per això des d'aquest departament es proposen, les següents mesures per tal de millorar les competències matemàtiques i les competències en comunicació lingüística:

1-Preparar els alumnes per a la prova, realitzant qüestions i exercicis del tipus de prova a realitzar durant el mes de setembre:

2-Tenir en compte l'alumnat del nostre centre i tractar de resoldre els problemes socioculturals, per homogeneïtzar i motivar per tal d'obtenir el major rendiment, dels nostres alumnes.3-Prendre mesures conjuntes des dels diferents departaments


Pla de Millora 43

del centre, tant pel que fa a normes de comportament com de treball a classe, en el primer cicle de secundària.

4-Ser conscients tant els professors com els alumnes que aquesta prova, els serveix a tots dos per avaluar si s'estan assolint els objectius i competències del primer cicle de secundària. Si fos així el segon cicle de secundària s'ha de fer amb més èxit.

COMPETENCIA LINGÜÍSTICA

• LLIBRETA VOCABULARI: que tots els alumnes tinguen una llibreta de

vocabulari, comú per a totes les assignatures, on almenys escriguen cinc paraules i

el seu significat per setmana i assignatura (si tenen 10 assignatures han de tenir 50

paraules per setmana). Paraules que tinguin a veure amb el tema que estan

donant, amb el llibre que estan llegint, o que el professor se les mana. Es poden

subratllar les paraules de cada assignatura d'un color, per exemple les de Naturals

es subratllen en verd, les de Llengua en blau, les de Socials en groc, les de Religió

en vermell, etc ... Si són moltes es pot fer que cada setmana es busquin les 5

paraules de 5 assignatures i la setmana de les altres 5.

• DIARI DE CLASSE: Els alumnes han de presentar un diari de classe al finalitzar

cada tema de cada assignatura. Per exemple en acabar el tema 1 de Ciències

Naturals presentaran el diari amb els següents apartats: Què sabia jo del tema

prèviament? Què he après? Quins recursos s'han utilitzat? He ampliat el tema pel

meu compte? Actitud i comportament de la classe durant el treball del tema i

valoració del que s'ha après. Amb aquesta activitat s'adquireixen altres

competències bàsiques a més de la lingüística, la d'aprendre a aprendre, la

ciutadana i social i la d'autonomia i iniciativa personal. (veure quadre 1)

• ESCRIPTURA CORRECTA: Cal tenir en compte en totes les assignatures les

faltes d'ortografia i la presentació dels treballs. Es pot baixar la nota, un tant per

cent, per falta o titlla. També es pot fer que els alumnes busquen en el diccionari la

paraula, apuntin el seu significat i que escriguin tres frases amb ella. Quant a la

presentació de treballs, per mala cal·ligrafia, dolenta neteja o sense marges, han de

repetir el treball fins que ho aconsegueixin.


Pla de Millora 44


Pla de Millora 45

Quadre 1: diari de classe.

ARI DE CLASSE

TEMA: .......................................................... ASSIGNATURA:

................................

DATA .......................................

NOM: ................................................................................ CURS: ................

Què sabia jo prèviament del tema?

¿ Què he après?

Recursos utilitzats

He ampliat pel meu compte?

Actitud i comportament de la classe.


Pla de Millora 46

Valoració del que ha après

LECTURA DE LLIBRES: Hem d'estimular l'alumne a la lectura. Els llibres seran

adequats a la seva edat i al seu nivell i per no saturar l'alumne amb un llibre de

cada assignatura, es poden englobar per àrees de coneixement: Àrea científic-

tecnològica: Ciències Naturals, Física i Química, Biologia, Matemàtiques i

Tecnologia. Àrea Humanística: Socials, Religió, Ètica, Educació per a la ciutadania,

Atenció Educativa. Àrea Lingüística: Llengua Espanyola, Anglesa, Francesa i

Valencià. Àrea artístic-esportiva: Educació Plàstica, Música i Educació Física.

A principi de curs es planificarà el nombre de lectures obligatòries, els títols i la

valoració del llibre llegit. També es pot planificar un volum de llibres d'ampliació o

complementaris.

- EL PLA DE FOMENT DE LA LECTURA CURS 2011-2012: Es podria adequar el

pla de foment de la lectura que vam fer fa dos anys, era molt interessant i

portat de forma seriosa i competent resultava molt vàlid per als alumnes.

- COMPRENSIÓ ESCRITA: Donar-los textos (relacionats o no amb

l'assignatura) no gaire llargs, que es puguin llegir en una classe i fer

preguntes sobre ell. Es poden fer preguntes amb respostes múltiples, de

vertader i fals, de relacionar. Se'ls pot ensenyar a subratllar l'important, a fer

esquemes, a fer mapes conceptuals, a extreure la idea principal, etc ... (això

entraria dins de l'ensenyament als alumnes de tècniques d'estudi).

Dins de la comprensió escrita es podria fer un DOSSIER D'ACTUALITAT treballant

els diferents diaris. (Quadre 2)


Pla de Millora 47

- Mitjançant MUNTATGES AUDIOVISUALS: pel·lícules, vídeos, etc. ... poden

aprendre a resumir, a extreure les idees principals i fins i tot a explicar valors

adquirits a partir de la visualització del vídeo i expressar els seus propis

sentiments i opinions, de manera que es adquiririen més competències

bàsiques.

- TREBALLS DE RECERCA: Des de totes les assignatures o per àrees de

coneixement es pot fomentar la realització de treballs de recerca, de manera

puntual en relació amb algun tema treballat a la classe, algun tema

d'actualitat, etc. ... REALITZACIÓ DE WEBQUEST. Treball de recerca en línia

dirigit. Fomentaria més la competència digital.

POTENCIACIÓ DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR: El més important seria dotar la

biblioteca de nova infraestructura bibliogràfica.

Fer de manera extensiva activitats on els alumnes es familiaritzin amb la biblioteca

(en algunes assignatures ja les fem): visites, recerca en enciclopèdies, jocs

cooperatius tipus "ginkana2, concursos de separadors, concursos de fotografies,

recerca del tresor, conta contes, etc. ...

ACTIVITATS PER L'AULA DE CONVIVÈNCIA: Es podrien tenir activitats preparades,

guardades en consergeria, per als alumnes que van sense tasca a l'aula de

convivència. Les tasques serien senzilles, de comprensió lectora, buscar en el

diccionari, comptar perquè són allà, etc. ...

PLANIFICACIÓ I CONCRECCIÓ DE TASQUES

Seria interessant el nomenament d'un coordinador o un grup (2 o 3 persones) de

coordinadors que vagin fent un seguiment de les activitats proposades per a

l'adquisició de competències. Es realitzarien reunions cada trimestre o cada dos

mesos per realitzar un seguiment i avaluació de les activitats.


Pla de Millora 48

Aquest grup donaria compte al Cap d'Estudis del seguiment mitjançant una acta o

un quadrant on constin les diferents assignatures i les activitats realitzades. En

direcció haurà un arxivador on es recullen les actuacions que cada departament ha

planificat per tot el curs o si és més pràctic per a cada trimestre.

Cada professor elaborarà les actuacions previstes per a cada curs o trimestre i per

al seu grup. (Per exemple, els professors de matemàtiques que imparteixen classe

a 1r ESO es poden reunir per programar les seves actuacions de manera conjunta)

Aquestes actuacions es les lliuraran al cap de departament i una còpia estarà en

Direcció.

L'alumne tindrà un quadern exclusiu per a guardar i realitzar les activitats referents

a la competència lingüística de totes les assignatures, que el poden deixar a les

taquilles. En l'encapçalament de la pàgina posaran sempre la data i l'assignatura.

Totes les tasques que es realitzin tindran una QUALIFICACIÓ que comptarà per a la

nota de l'avaluació, tant positiva com negativament.

Quadre2: dossier d’ actualitat

DATA

MITJA D’ INFORMACIÓ

TÍTOL

AUTOR/A:

NOTICIA

RESUM:

COMENTARI PERSONAL:


Pla de Millora 49

COMPETÈNCIA DIGITAL:

- Integrar en les classes la utilització de les TICs

- Utilització del Moodle com a instrument de treball mitjançant la realització

de qüestionaris explicatius a través de textos i preguntes, o qüestionaris

pràctics.

- Participació dels alumnes en els fòrums de Moodle per debatre temes

d'actualitat, de classe, personals, notícies, etc. ...

- Realització de Web quest estructurades i guiades pels professors sobre

temes de les diferents assignatures. Es fomenta el treball cooperatiu i els

processos d'investigació per aprendre.

Competència lingüística també s'adquireix amb aquestes activitats.

Calendari d’actuacions

Per a l’aplicació del Pla de Millora.

Una vegada proposades les accions concretes a aplicar per cada competència ens marquem els següents períodes d’aplicació, seguiment i valoració:

6 D’ ABRIL: DISCUSSIÓ DE LES MESURES APORTADES A LA REUNIO DE CCP.

13 D’ ABRIL APROVACIÓ PER CLAUSTRE I

18 D’ ABRIL APROVACIÓ PER CONSELL ESCOLAR.

Des del 13 d’abril fins a 20 d’abril: encara que ALGUNES de les accions descrites al pla ja són efectives, la resta de propostes començaran a aplicar-se DESPRÉS DE de Setmana Santa .

3 de maig fins a 20 de juny: s’avaluaran les mesures posades en marxa, el seu grau d’aplicació, efectivitat i possibles variacions, es prendran les decisions pertinents per a seguir amb el pla de millora fins al 20 de juny, data en la que comença l’avaluació final.

27 de juny: valoració de les mesures aplicades al llarg del trimestre en base als resultats de matemàtiques i els àmbits lingüístics de la 3a avaluació.


Pla de Millora 50

ANNEX I

INFORME SOBRE ELS RESULTATS DE LAS PROVES

DIAGNÒSTIQUES 2010-2011

1. ANÀLISI DELS RESULTATS

Els resultats de les competències avaluades el passat mes de maig

situen el nostre centre en una posició un tant inesperada, ja que el situen

entre els cinquanta pitjors instituts valencians.

Per intentar entendre per què hem obtingut estos resultats caldria

considerar una sèrie d’aspectes:

El nostre centre rep cada curs un alumnat que presenta una gran

diversitat. Per un costat som l’institut de Benidorm que més gran nombre de

nouvinguts rep i per l’altre, el nombre d’alumnes que es matriculen en 1r

d’ESO amb necessitats educatives individualitzades és també ingent. La

major part d’aquest alumnat prové del col·legi Gabriel Miró.

Durant estos dos últims anys, molts alumnes estrangers s’han tornat

al seu país degut a l’actual crisi. A pesar d’això l’ I.E.S L’ALMADRAVA té 163

alumnes estrangers d’un total de 294 de 36 nacionalitats diferents a l' ESO.

Açò suposa un 55,4% .

Aquest alumnat que necessita rebre una atenció educativa especial sol

concentrar-se en els grups B i C de cada curs. Això explica que siguen

justament estos grups els que aporten un resultat més negatiu. Sobretot el

grup C que presenta el resultats més baixos en totes les competències

avaluades, així com el menor nombre d’alumnes que realitzaren les proves.


Pla de Millora 51

Si bé en estos grups és on es concentren la major part dels recursos

amb què compta el centre per al tractament de la diversitat – com ara

reforços de les àrees instrumentals, compensatòria…- són els que treballen i

avancen més a poc a poc, a causa de la gran heterogeneïtat que presenten.

També cal afegir que solen ser els grups que reben els alumnes que es

matriculen durant el curs. Cal, finalment, afegir que moltes vegades el més

important és treballar hàbits que no altres continguts curriculars. Solen ser

alumnes d’aquests grups els que després cursen PQPI, PDC, INTEGRA…

Per contra, el grups A i D són els que presenten els millors resultats

del centre i cal destacar el grup D, que acull habitualment alumnes que

provenen del col·legi Puig Campana. A més a més, és important destacar

que eren estos els grups PEV i, per tant, la procedència, tant lingüística com

sociològica, de les famílies d’aquests alumnes és radicalment diferent a la de

la resta de grups esmentats. No cal ni dir que són estos grups els que

forneixen els batxillerats.

També es podria millorar la motivació a l’alumnat per part de cada

departament: donant la transcendència que realment tenen, treballant

activitats semblants a les proposades en l’avaluació diagnòstica. Estaria bé

que l’avaluació diagnòstica fóra nominal i avaluable dins l’avaluació

acadèmica de cada departament. Este fet n’incrementaria notablement

l’interés per part de l’alumnat. Òbviament això requeriria la presència d’un

especialista de cada competència avaluada mentre els alumnes realitzen la

prova.

Reconeixem que el grau d’involucració i la serietat amb què es prenen

els departaments-professorat esta prova dista molt uns d’altres. Este fet es

detecta en la preparació prèvia de la prova i durant la mateixa. Açò afecta el

transcurs de la mateixa.


Pla de Millora 52

Els departaments han de conèixer les proves amb l’anterioritat

suficient a la seua realització sobretot els d'idiomes estrangers. Açò és, una

hora abans tenint en compte que es realitzen les proves de “listening” i que

és necessari el seu coneixement. A més a més la prova podria organitzar-se

millor.

Per últim, afegirem que els resultats de l’avaluació diagnòstica i

l’avaluació acadèmica coincideixen en un aspecte: mostren els grups que

presenten problemes per superar-los. Ara bé, difereixen en la gravetat dels

resultats, ja que són més accentuats en el cas de l’avaluació diagnòstica.

No trobem adequat acabar este punt sense mostrar alguns dubtes

sobre el procediment d’aplicació de les proves diagnòstiques per part de la

Conselleria. Costaria trobar algun exemple on el subjecte a avaluar,

corregeix la prova d’avaluació. És per això just pensar que estes proves

serien més fidedignes si hagueren comptat amb un corrector extern.

2. ANÀLISI PER COMPETÈNCIES.

Si passem a la valoració d les competències lingüístiques, el primer

que hem de constatar són els pèssims resultats de les dues llengües oficials,

un pèl pitjor en el cas de la llengua pròpia. I Destacar els millors resultats en

llengua anglesa, encara que tractant-se d’una ciutat on en bona part de la

ciutat, l’anglès és la llengua ambiental, tampoc és adequat.

En el cas de la competència en comunicació lingüística en la llengua

del país cal tenir present:


Pla de Millora 53

La situació sociolingüística de Benidorm explica que la llengua pròpia

és pràcticament supèrflua en la localitat (i en molts llocs i carrers, fins i tot

el castellà). Parlem d’una ciutat abocada al turisme durant tot l’any, fet que

ocasiona una gran barreja multicultural i una greu despersonalització del

poble. Les persones autòctones (les poques que queden) que tenen entre

setanta i vuitanta anys expliquen el canvi radical experimentat per Benidorm

en tots els aspectes.

Això fa que molts alumnes tinguen el primer contacte amb la llengua

quan arriben al nostre centre. Com que, a més a més, la llengua d’ús sol ser

la llengua del país d’origen o el castellà, la integració a la llengua autòctona

és altament improbable.

En allò que coincideixen totes les àrees és en el fet que els pèssims

resultats en les competències lingüístiques en aspectes cabdals com la

comprensió lectora i l’expressió escrita condicionen negativament els

resultats de la resta d’àrees. És altament preocupant el resultat obtingut en

la comprensió lectora ja que s’apunta des del departament de matemàtiques

que és justament este fet el que explica els baixos resultats en la

competència matemàtica. Moltes vegades no hi manquen coneixements

matemàtics sinó lingüístics.

Des del departament de castellà és recorda que tots som professors de

llengua i que per tant tots els departaments han de treballar la part

lingüística i, per tant, puntuar-la en les proves avaluatives de l’àrea.

Per últim el departament d’anglès és lamenta del fet que en no tenir

assentades correctament les estructures lingüístiques en la llengua pròpia,

condiciona la correcta expressió en una llengua estrangera.


Pla de Millora 54

En el cas de la competència matemàtica i la competència digital, les

proves realitzades no s’assemblen en res a les realitzades pels departaments

al llarg del curs.

En el cas de la competència matemàtica, es demana un nivell de

matemàtiques no molt elevat però a través d’un enunciat excessivament

llarg i complex, i la major part dels nostres alumnes no els entenen i no

poden fer el que els demanen.

1. MESURES A ADOPTAR PER A MILLORAR ELS RESULTATS

DELS NOSTRES ALUMNES

La millora dels resultats s’afronta des de les pròpies assignatures i des

de les mesures que apareixen en distints plans de centre (programa

d’acció tutorial, pla de lectura, pla de transició de primària a

secundària així com el propi pla de millora).

Les mesures aprovades s’han d’aplicar en tots els departaments

didàctics i no sols en els afectats.

2.1 Competència Matemàtica

a) Millorar la comprensió lectora dels nostres alumnes; per a açò,

intentarem dur a terme el que tenim aprovat en el departament dins del pla

de foment de la lectura del centre:

1. - Obligar als alumnes a fer en veu alta la lectura inicial de cada

tema i comentant i extraient la informació més rellevant que conté. Llegir els

enunciats dels problemes i explicar-los amb les seues paraules, etc. Açò

últim és especialment important en la resolució de problemes mitjançant


Pla de Millora 55

equacions en què els alumnes, a mes de comprendre l’enunciat, sovint l’han

de reescriure per tal de traduir-lo al llenguatge algebraic.

2.- Suggerir als alumnes lectures relacionades amb el món de les

matemàtiques, en qualsevol format.

3.- Proposar als alumnes treballs de recerca i/o xicotetes

investigacions al voltant d’algun tema o qüestió comentat en classe (poden

servir, per exemple, els problemes que es proposen a la pàgina inicial de

cada tema i que solen estar relacionats amb la lectura inicial).

4.- Animar els alumnes a escriure ajudant-los a resumir i

esquematitzar al final de cada tema els continguts i procediments que s’hi

han estudiat.

b) Motivar als alumnes a fer la prova; en este punt, els membres del

departament pensem que en alguns grups, el A i el V, pot funcionar puntuar

la prova com un examen més dins de l'avaluació corresponent.

c) Preparar els alumnes proposant-los problemes del mateix tipus de la

prova diagnòstica; açò és podria fer o bé al llarg del curs de tant en tant

com una activitat especial i diferent als que es fan habitualment en classe, o

be els últims dies de cada trimestre entre una i altra avaluació.

2. Competència en Llengua Castellana i Valenciana

Millora de la producció oral i escrita.

Desenrotllament de la comprensió de textos orals i escrits.

Foment de la lectura.


Pla de Millora 56

Coneixement de la llengua: ortografia, gramàtica, lèxic...

La metodologia i accions concretes s’arrepleguen en el pla de millora.

2.3 Llengua Estrangera

Escoltar i comprendre instruccions simples i rutines d’aula en llengua

estrangera.

Produir diàlegs guiats.

Produir redaccions d’extensió curta i escrits relacionats amb el seu

entorn, les seues activitats i motivacions.

Aprendre a utilitzar el diccionari correctament.

2.4 Competència TIC

És necessari millorar l’alfabetització digital.

Entrega de treballs amb processador de text.

Comunicació amb els alumnes per mitjà de correu electrònic i xarxes

socials.

Utilització de ferramentes TIC per a fer mapes conceptuals.

Lectures en relació a les TIC.

Que el professorat entre en diferents blogs relacionats amb l’educació i

investigui.


Pla de Millora 57

Promoure un major ús de les TIC en el centre.

Promoure l’ús de la plataforma Moodle.

Fer un periòdic digital en 1r ESO.

Proposar web quest als alumnes per a fer treballs d’investigació.

Creiem que la posada en marxa del Pla de Millora a partir de les

proves diagnòstiques del curs 10-11 encara no ha donat resultat.

L’aplicació de les mesures concretes que apareixen en este pla ha de

millorar els resultats dels alumnes en este tipus de proves.

estructura pla de millora ies2012 13 -...

Documents