estratÈgia d'inversiÓ juliol del 2018 · els aranzels que ja han imposat els eua als seus...

JULIOL DEL 2018

Entorn de mercats

Renda fixa

Renda variable

Indicador del mes

Visió per actius

ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ

Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol.licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel.lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional a la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de Banca Privada de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l'accés a tercers no autoritzats.

JULIOL DEL 2018PÀG. 4

Resum d’estratègia d’inversió


© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.JULIOL DEL 2018PÀG. 5

Entorn de mercat

• Una guerra aranzelària és tan perillosa com improbable.

• El Japó supera vint anys de depressió.

Renda fixa

• Quina probabilitat dóna al mercat que l’euro viuda?

• Oportunitats en la combinació de divises i tipus d’interès.

Renda variable

• Comprar borsa en màxims no va estar tan malament.

• La valoració dels índexs borsaris es manté al mateix nivell que el 2007.

Indicador del mes

• La política és una mala guia per als inversors.

Entorn de mercat



Una guerra aranzelària és tan perillosa com improbable.

La deriva de la política comercial del govern del Sr. Trump és la preocupació principal de qualsevol persona amb responsabilitats públiques o privades, i, per tant, també dels inversors.

Els aranzels que ja han imposat els EUA als seus socis comercials principals són poc importants, però la llista d’amenaces suma una part apreciable de comerç dels EUA amb la resta del món.

És difícil avaluar l’impacte que tindria el fet que aquestes amenaces es convertissin en realitat, i aquesta dificultat té dos orígens.

D’una banda, no coneixem la resposta de les altres parts implicades, el Canadà, Mèxic, la Xina i la Unió Europea, que fins ara han imposat contra-aranzels en represàlia, però podrien decidir no

deixar-se portar cap a una escalada sense sentit.

La segona font de dificultat és més rellevant: no tenim l’experiència històrica que ens permeti calibrar els models de predicció econòmica.

L’última vegada vam veure aranzels als EUA en un nivell similar al que amenaça el Sr. Trump; va ser en el procés de dissolució del sistema monetari de Bretton-Woods, en què les mesures proteccionistes van intentar preservar, sense èxit, la convertibilitat del dòlar en or.

Més rellevant encara: l’última vegada que van experimentar un augment de la mateixa magnitud que el que s’ha proposat va ser en el context de recessions paoroses, en les quals l’ocupació queia més del 10 %. Fins ara, les guerres aranzelàries han estat reaccions desesperades en situacions desesperades.

No tan sols falten precedents històrics, sinó que els que coneixem no són aplicables; el 1920, la globalització era incomparablement menor a l’actual, no existien cadenes de producció deslocalitzades i el comerç internacional suposava, amb relació a l’activitat econòmica, la cinquena part que actualment.

En resum, l’efecte d’una guerra aranzelària és imprevisible, però, sens dubte, molt nociu, tot i que és molt improbable que tingui lloc en la situació actual. Improbable, però no podem dir que sigui impossible; la història ens dóna exemples –la Primera Guerra Mundial n’és el més deplorable– d’estratègies polítiques que condueixen a desenvolupaments no desitjats per cap de les parts implicades. Realment, n’hauríem d’aprendre.

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Guerres comercials, mesures desesperades per a situacions desesperades

0 %

5 %

10 %

15 %

20 %

-12 %

-9 %

-6 %

-3 %

0 %

3 %

6 %

9 %

12 %Ocupació

Aranzels / Total importacions (dreta)Variació d'aranzels / Total importacions

Aranzels aprovatsAmenaça de nous aranzels

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

2015

2020

Entorn de mercat



El Japó supera vint anys de depressió

El 1992, l’economia japonesa va entrar en un llarg període d’atonia com a conseqüència de l’esclat de la seva bombolla immobiliària, a finals dels anys vuitanta del segle passat, que va durar més de vint anys.

Potser la variable que expressa més bé aquest llarguíssim període sense creixement és la creació d’ocupació: entre el 1972 i el 1992, el creixement anual mitjà de l’ocupació va ser superior a l’1 %; entre el 1993 i el 2016 va ser negatiu, i no podem culpar-ne la demografia, la població del Japó va créixer fins al 2008; van ser més de vint anys de destrucció d’ocupació.

La tendència va començar a canviar a partir de l’any 2012, amb l’elecció de Shinzo Abe.

Amb freqüència s’oblida l’agressiva agenda de reforma econòmica que s’ha implementat durant el seu mandat.

Els resultats es van començar a notar relativament aviat, però, com en altres casos, com el d’Alemanya, a partir del 2005, l’efecte positiu de les reformes s’acumula en el temps creant cercles virtuosos.

Les dades de creació d’ocupació s’han accelerat fins a nivells que no coneixíem (o més aviat, que no re- cordàvem) i l’efecte sobre l’evolució dels salaris ja es fa palès.

Els salaris en nòmina dels empleats japonesos creixen, per primera vegada des del 1997, per sobre de l’1 %.

Les implicacions per a la política monetària en aquell país són descomunals, i aquest, sens dubte, serà un dels temes determinants per a l’evolució dels mercats els pròxims anys.

Mercat de treball al Japó. Variació interanual d’ocupació i salaris


-3,5 %

-3,0 %

-2,5 %

-2,0 %

-1,5 %

-1,0 %

-0,5 %

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

2,5 %

3,0 %

Ocupació

Salari en nòmina

CREIXEMENT DE SALARIS MÉS ALT DES DEL 1997

MÉS CREIXEMENT DE L’OCUPACIÓ DE TOTA LA SÈRIE

Mai

g-9

5

Mai

g-9

6

Mai

g-9

7

Mai

g-9

8

Mai

g-9

9

Mai

g-0

0

Mai

g-0

1

Mai

g-0

2

Mai

g-0

3

Mai

g-0

4

Mai

g-0

5

Mai

g-0

6

Mai

g-0

7

Mai

g-0

8

Mai

g-0

9

Mai

g-1

0

Mai

g-1

1

Mai

g-1

2

Mai

g-1

3

Mai

g-1

4

Mai

g-1

5

Mai

g-1

6

Mai

g-1

7

Mai

g-1

8

Renda fixa



Quina probabilitat dóna al mercat que l’euro viuda?

No és pas una pregunta fàcil de res- pondre, perquè la quantitat de variables afectades ens obliga a fer hipòtesis heroiques de l’estat d’un món després de l’euro. Hem de considerar la prima de risc, que és la diferència entre la rendibilitat dels bons a deu anys dels diferents països. Una primera hipòtesi és que, per als Estats grans, l’opció de redenominació –canviar la divisa de referència– és millor que la de quitament –reduir el valor dels deutes–.

Per als agents que tenen el balanç dins d’un país, la redenominació és neutra, actius i passius canvien igual, mentre que el quitament suposa repartir la riquesa dels deutors als creditors.

La implicació és que la redenominació no afecta la solvència dels agents interns, mentre que el quitament obligaria els Estats a recapitalizar, no se sap amb què, amplis sectors: assegurances, bancs, etc.

Amb tot, la redenominació sí que té

un impacte per als inversors interns per mitjà de la inflació. S’ha de suposar que les noves divises patirien apreciacions i devaluacions, que suposen deflació (en el cas d’apreciació) o inflació (si hi ha devaluació). Un inversor alemany que compri bons a deu anys emesos pel Tresor del seu país, amb una rendibilitat del 0,35 % i una inflació mitjana els últims tres anys de l’1 %, sembla que està fent molt més mal negoci que un d’italià que compra amb una rendibilitat del 2,45 % i una inflació mitjana del 0,6 %. L’inversor alemany, així i tot, es veurà beneficiat si el seu país surt de l’euro, ja que, probablement, Alemanya patirà una apreciació i deflació importants, mentre que a l’inversor italià li passarà el contrari.

Els bons lligats a la inflació (suposant que en una redenominació l’índex d’inflació de referència canvia del de la zona euro a la inflació local) en part corregeixen aquest efecte. La prima de risc dels bons lligats a la inflació dóna, per tant, una referència més

clara del potencial de ruptura, aïllant l’impacte de la divisa del de la inflació. Els diferencials actuals ens diuen que al llarg dels deu pròxims anys un nou marc es podria apreciar un 16 % contra la nova pesseta, un 28 % contra la nova lira i quasi res contra un nou franc. Traduir això a probabilitat de ruptura ens obliga a fer una nova hipòtesi, quin serà el moviment relatiu de les noves divises. Els vint anys anteriors a l’euro, l’oscil·lació màxima de totes dues divises contra el marc, en períodes de deu anys, va ser d’un 90 % per a la lira i d’un 75 % per a la pesseta.

Curiosament, si fem servir aquest rang, les primes de risc derivades dels bons lligats a la inflació ens porten a la mateixa probabilitat de ruptura de l’euro amb els bons d’Itàlia i d’Espanya, aproximadament un 33 %. Sembla molt.


Tipus d’interès reals a la zona euro. Rendibilitat dels bons lligats a la inflació

-2,0 %

-1,5 %

-1,0 %

0,5 %

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

0 3 6 9 12 15 18 21 24 27 30

REN

DIB

ILIT

AT

ANYS AL VENCIMENT

Alemanya

França

Espanya

Itàlia

Renda fixa



Oportunitats en la combi- nació de divises i tipus d’interès.

La teoria de la paritat de tipus d’interès ens explica que el preu de les divises en el futur és el preu d’avui més la diferència en tipus d’interès entre les divises.

Un exemple ho aclareix: suposem que per prestar euros a un any no em paguen res, mentre que per prestar dòlars em paguen un 3 %; per tant, l’euro d’avui val 1 euro d’aquí un any, però el dòlar d’avui val 1,03 dòlars d’aquí un any; si avui el preu d’1 dòlar és de 0,85 euros, d’aquí un any 1,03 dòlars haurien de continuar valent 0,85 euros, és a dir, el dòlar s’ha de depreciar i l’euro s’ha d’apreciar (més dòlars valen els mateixos euros) per compensar la diferència de tipus. El diferencial entre els tipus del dòlar

i de les divises principals ens dóna un missatge poc consistent amb els moviments recents de les divises.

Les divises amb un tipus d’interès superior al dòlar, que, per tant, estan més barates en el futur, són les que acumulen més depreciacions els últims anys. El Brasil, amb una depreciació acumulada des de màxims del 59 %, s’hauria de depreciar un 30 % més els cinc pròxims anys. Sembla improbable, i en qualsevol cas sense precedents els últims vint anys.

En una situació semblant estan la resta de les divises emergents.

Les de tipus inferiors al dòlar tenen preus més alts en el futur, preus que semblen poc realistes. El cas de l’euro és peculiar: si fem servir el tipus alemany, l’apreciació en cinc anys és del 16 %, però amb tipus italians només és del 5 %; dit d’una altra

manera, el mercat assigna una probabilitat al fet que l’euro es trenqui i els cinc pròxims anys les noves lires cotitzin un 11 % per sota dels nous marcs.

En qualsevol cas, tant per al ien japonès com per a l’euro alemany, l’apreciació implica tornar a la zona de màxims històrics. Possible, però poc creïble, si considerem el tipus encreuat amb les divises emergents. El ien (o euro) contra el real brasiler experi- mentaria el doble impacte per cotitzar a un nivell insòlit.

La conclusió és que probablement el moviment futur de les divises sigui inferior al que marca el diferencial de tipus, o, el que és el mateix, que la inversió en divises amb tipus alts contra divises amb tipus baixos serà rendible.


Moviment implícit de les divises contra dòlar. Per fer equivalent el tipus d’interès de cada país

2012

-36 %

-27 %

-18 %

-9 %

0 %

9 %

18 %

1 3 5

VA

RIA

CIÓ

IMPL

ÍCIT

A D

E LA

DIV

ISA

HORITZÓ EN ANYS

Alemanya

Japó

Regne Unit

Itàlia

Polònia

Malàisia

Rússia

Mèxic

Sud-àfrica

Brasil

Renda variable



Rendibilitat de l’EuroStoxx per anys de compra. Dades a 6 de juliol del 2018


0,8 %

2,4 % 2,4 %

4 %

3 % 3 %3 %

4 %

3 %

2 %

2,5 %2,5 %

2,6 %

2,6 %

2,7 %

2,7 %

2,7 %

2,8 %

2,7 %

2,7 %2,6 %

2,6 %

2,5 %

2,4 %

0,6 % 0,7 % 2,5 % 3,8 % 3,0 % 2,0 % 0,8 % 1,8 % 6,0 % 5,5 % 4,4 % 8,7 % 7,4 %-1,3 %-0,7 %

7 %

5 %

6 % 6 %

8 %

9 %

5 %

4 %

1 %

5 %

7 % 7 % 7 %

6 %

8 % 8 %

10 % 11 %

10 %

14 %

12 % 12 % 12 % 12 %

-2 %

0 %

2 %

4 %

6 %

8 %

10 %

12 %

14 %

16 %

1.998 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010 2.011 2.012 2.013

ANY DE COMPRA

Preu

Dividend

Total

Total borsa global

Comprar borsa en màxims no va estar tan malament.

Molts índexs encara es troben per sota dels màxims que van assolir l’estiu de l’any 2007.

L’EuroStoxx va tancar en 442,87 l’1 de juny del 2007, un 13 % per sobre del tancament del 17 de juliol d’aquest any Hem perdut diners invertint en borsa els últims 11 anys? No, perquè hi hem d’incloure la rendibilitat dels dividends, i l’índex amb dividends ha pujat un 18 %, aquest període. No hi hem perdut, però no ha estat gaire brillant: la rendibilitat anualitzada és d’un 1,46 %, que amb prou feines cobreix l’1,43 % de la inflació a Espanya en aquest període.

Comprant un índex de renda fixa, amb una rendibilitat anual 4,5 % ens hauria anat molt millor, o no?

L’essència de la inversió en renda variable és la diversificació, per empreses, sectors i geografia.

L’EuroStoxx té 300 valors que representen una part important de l’economia de la zona euro.

Si ho comparem contra l’Ibex (que fins i tot amb dividend està un 5 % per sota del màxim del 2007) és una millora clara, però podem fer-ho millor.

És senzill adquirir exposició a la borsa global, i l’índex MSCI de borsa global té 2.800 empreses que operen a tot el món.

L’índex amb dividend ens ha donat una rendibilitat anual del 6 % des dels màxims del 2007, superant còmodament tant la inflació com la renda fixa. Tampoc està malament per a un període en què hem viscut la pitjor crisi econòmica des del 1927.

Renda variable



La valoració dels índexs borsaris es manté al mateix nivell que el 2007.

Si observem per a l’índex global l’evolució del quocient de preu sobre els beneficis estimats per a l’any (PER), des del 2002 per evitar l’època de la bombolla, s’ha mogut entre un mínim de 9, el novembre del 2008, i un màxim de 19, l’estiu del 2003.

La mitjana d’aquests 16 anys ha estat 15,1 i la mitjana, que és una mesura millor per evitar la distorsió dels valors extrems, 15,4. El nivell actual és 15,5, en línia amb l’històric i inferior al que tenia entre el 2006 i el 2007.

La dispersió sectorial també està en línia amb la història, però no així la geogràfica.

Un índex, el dels EUA, amb un pes superior al 50 %, cotitza un 10 % per sobre del seu nivell històric, i és compensat per la barator dels índexs del Japó i dels mercats emergents, mentre que la zona euro està en línia amb la seva mitjana històrica.

La reducció del PER posterior a la crisi es va acabar l’any 2008, tot i que fins a l’any 2011 no es va iniciar una expansió prolongada del múltiple. L’expansió es va interrompre el 2015, excepte als EUA, on es va recuperar després de l’elecció de Trump.

L’impacte de la reducció d’impostos als EUA ha estat positiu, però no sembla una font sostenible de creixement futur per als beneficis, i no justifica una valoració per sobre de la mitjana històrica.

Preu sobre el benefici esperat per a l’any


7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21 EUA

Zona euro

Mitjana zona euro

Mitjana EUA

Jul.-

05

Jul.-

06

Jul.-

07

Jul.-

08

Jul.-

09

Jul.-

10

Jul.-

11

Jul.-

12

Jul.-

13

Jul.-

14

Jul.-

15

Jul.-

16

Jul.-

17

Indicador del mes



La política és una mala guia per als inversors.

Al document de coordenades del mes d’abril, fèiem servir aquest gràfic per alertar del risc de fer ajustos a les nostres carteres responent a titulars polítics.

Des de l’abril del 2016, per a un inversor en euros els índexs de borsa del Japó (Topix), de la zona euro (Eurostoxx), d’Emergents (MSCI) i dels EUA (S&P 500) han tingut una rendibilitat molt propera (incloent-hi el dividend), però tots han tingut moments d’eufòria i de pànic.

La borsa de la zona euro va perdre un 10 % als altres índexs després del Brexit, poc després l’elecció de Trump va suposar el mateix per a l’índex d’Emergents, i en sentit contrari ho va viure l’S&P 500, mentre que la victòria de Macron va semblar que canviava alguna cosa important a l’EuroStoxx, però una combinació de

tots aquests índexs ha estat, els dos últims anys (i també en terminis molt més llargs), una combinació més bona de rendibilitat i risc que qualsevol d’aquests índexs en solitari.

Si tinguéssim el do de la clarividència, tot seria més fàcil, actuar abans de cada esdeveniment per poder-lo aprofitar plenament és, sens dubte, el més rendible, però en la seva absència l’única regla clara d’actuació que en podem extreure és que només una anàlisi lúcida, incompatible amb actuar de manera precipitada, ens permet fer moviments amb sentit.

La pregunta rellevant davant d’un esdeveniment polític és en quina mesura hi ha alguna cosa que pugui modificar l’entorn empresarial de manera substancial.

En alguns casos, la resposta és afirmativa, la reforma fiscal als EUA n’és un exemple clar, mentre que en d’altres la inèrcia de la realitat és massa poderosa, com va passar amb

el Brexit i creiem que passarà amb la guerra comercial.

De la mateixa manera que els individus, quan travessem la crisi de la mitjana edat, fantasiegem amb la possibilitat d’un canvi radical de vida, que cap de nosaltres duem a terme, les societats fantasiegen amb solucions revolu- cionàries per als seus problemes.

Però aquests somnis, atiats per polítics que, amb freqüència, se n’aprofiten, són tan irrealitzables com els nostres.

Una altra cosa és quan les circums- tàncies, personals o socials, són tan desesperades que fins i tot accions insensates obren esperances; igual que hi ha persones per a qui pujar a una patera i travessar el Mediterrani és una opció amb potencial per millorar la seva vida, hi ha societats que veuen en la revolució un camí de canvi, però no estem en aquestes circumstàncies, i esperem que mai no hi estiguem.

Ab

r.-1

6

Mai

g-1

6

Jun

y-16

Jul.-

16

Ag

o.-

16

Set.

-16

Oct

.-16

No

v.-1

6

Des

.-16

Jan

.-17

Feb

.-17

Mar

ç-17

Ab

r.-1

7

Mai

g-1

7

Jun

.-17

July

-17

Ag

o.-

17

Set.

-17

Oct

.-17

No

v.-1

7

Des

.-18

Jan

.-18

Feb

.-18

Mar

ç-18

Ab

r.-1

8

Mai

g-1

8

Jun

y-18

Jul.-

18

La política és traïdorenca. Rendiment en euros els dos últims anys

55 %

50 %

45 %

40 %

35 %

30 %

25 %

20 %

15 %

10 %

5 %

0 %

-5 %

-10 %

Eurostoxx

S&P 500

Topix

MSCI Emergents

BREXIT

TRUMP

MACRON

GUERRACOMERCIAL


EURNIVELL

ACTUALVARIACIÓMES (P.B.)

VARIACIÓANY (P.B.)

Font: Bloomberg

*D'acord amb els índexs Markit iTraxx.**Al venciment a 10 anys.

TIPUS OFICIAL BCEBO ALEMANY 2 ANYSBO ALEMANY 5 ANYSBO ALEMANY 10 ANYSBO ALEMANY 30 ANYSBO ESPANYOL 2 ANYSBO ESPANYOL 5 ANYSBO ESPANYOL 10 ANYSBO ESPANYOL 30 ANYS

USD

FED FUNDSBO EUA 2 ANYSBO EUA 5 ANYSBO EUA 10 ANYSBO EUA 30 ANYS

HEDGE FUND

HFRI GLOBAL HF INDEX

ÍNDEX BORSARINIVELL

ACTUAL% ÚLTIM

MES % ANY

MSCI WORLD (LOC)MSCI DESENVOLUPATSS&P500NASDAQ COMPOSITESTOXX 600EUROSTOXXIBEX-35NIKKEIMSCI EMERGENTS

TIPUS DE CANVI(VS. EURO)

MATÈRIES PRIMERES

PETROLI (BRENT)OR (SPOT)COURE (FUTUR)

NIVELLACTUAL

% ÚLTIMMES

% ANY

DÒLAR EUAIENLLIURA ESTERLINAFRANC SUÍSDÒLAR CANADENC

ÍNDEXRENDA FIXA

NIVELLACTUAL

MTDCANVI

YTDCANVI

DIFERENCIALGRAU D'INVERSIÓ*

DIFERENCIALHIGH YIELD*

DIFERENCIALESPANYA / ALEMANYA

Renda fixa corporativagrau d'inversió

Renda fixa Espanya

Renda fixagrau especulatiu

Renda variable Europa

Renda variable EUA

Evolució comparada de la rendibilitat dels actius principals l'any 2018

Canvis en els mercats financers

Font: Bloomberg



Dades a 30 de juny del 2018

0,00 %-0,66 %-0,30 %0,30 %1,02 %

-0,24 %0,40 %1,32 %2,51 %

2,00 %2,53 %2,74 %2,86 %2,99 %

0,500,650,530,450,25

0,250,100,040,00

-0,04

3.049 -0,58 %-0,69 %

0,00-0,01-0,03-0,04-0,01-0,26-0,06-0,18-0,12

0,00-0,04-0,10-0,12-0,240,110,01

-0,25-0,34

5052.0892.7187.510

380377

9.62322.3051.070

-0,70-0,170,480,92

-0,82-1,021,660,46

-4,57

-1,53-0,671,678,79

-2,38-2,23-4,19-2,02-7,68

1,17129,36

0,881,161,53

79,41.252,6

295,1

18,80-3,85

-10,59

2,38-3,54-3,72

-0,081,670,610,371,30

-2,67-4,38-0,38-1,131,71

74

321

102

7

22

-14

29

89

-12

110

108

106

104

102

100

98

96

94

92

31-1

2-17

14-1

-201

8

28-1

-201

8

11-2

-201

8

25-2

-201

8

11-3

-201

8

25-3

-201

8

8-4-

2018

22-4

-201

8

6-5-

2018

20-5

-20

3-6-

2018

17-6

-201

8

Font: CaixaBank Research Previsions

Taula de previsions



Dades a 30 de juny del 2018

4,12,12,82,13,2

-0,31,96,71,74,57,35,2

14,2

3,91,61,71,51,50,42,66,02,79,06,24,19,5

3,01,72,11,52,00,52,74,01,63,33,56,03,7

3,31,92,41,61,80,82,44,42,04,63,34,42,9

3,31,82,01,71,90,82,24,32,45,04,13,83,9

2,80,81,30,2

-0,2-0,10,74,32,04,98,82,87,1

4,52,62,72,23,81,52,76,6

10,57,23,62,47,2

3,31,11,30,2

-0,40,30,95,28,66,72,32,01,1

3,21,71,51,83,31,01,94,46,77,9

-3,52,9

-0,2

3,82,32,32,63,11,71,84,86,96,21,02,01,5

3,92,32,72,22,81,11,25,06,57,52,12,11,8

3,82,12,22,02,41,11,65,06,37,52,62,42,3

CREIXEMENT DEL PIBMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

INFLACIÓMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

ECONOMIA INTERNACIONAL MITJANA2000-2007

MITJANA2008-2015

2016 2017

3,71,81,91,72,30,91,95,06,07,52,62,32,0

2020

3,21,92,01,82,01,22,14,12,44,74,13,44,0

2018 2019

En un entorn de creixement que s’accelera i un repunt a les taxes d’inflació, la renda variable continua sent l’actiu amb més bones expectatives: la rendibilitat per dividend és elevada i se suporta bé en els beneficis generats. Per geografies, mantenim una preferència per l’Eurozona, amb una valoració més atractiva que la dels EUA i unes expectatives més bones de creixement de beneficis. Per sectors, mantenim el biaix cap a l’estil valor davant de l’estil creixement.

Països desenvolupats

ORDRE DE PREFERÈNCIA

ACTUAL MES ANTERIOR

ZONA EUROEUROPAJAPÓEUA

La recuperació del creixement en les economies desenvolupades ajuda totes les economies emergents, però la valoració està més endarrerida a Llatinoamèrica que a Àsia.

Països emergents

La bombolla de valoració més gran avui és als bons del govern alemany, que estan desconnectats de la realitat econòmica. La sobrevaloració dels bons a deu anys pot ser superior al 15 % en preu. Per això, dins del deute sobirà euro, preferim la perifèria. En qualsevol cas, preferim el deute corporatiu que el sobirà.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTECORP. ZONA EURO

DEUTESOB. ZONA EURO

=

=

Euro

ACTUAL MES ANTERIOR

LLATINOAMÈRICAÀSIA EXJAPÓ

==

Els millors fonamentals per a les economies emergents s’haurien de veure reflectits a les seves divises. Preferència pel deute denominat en moneda local.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSDIVISA LOCAL

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSHARD CURRENCY

=

=

Emergents

Renda variable

La renda fixa als EUA ha reprès el contacte amb la realitat. Tot i que els tipus encara són massa baixos, almenys es mouen en la mateixa direcció que les variables fonamentals. Preferim el deute corporatiu, tot i que les expectatives de rendibilitat tampoc són gaire falagueres en aquest actiu.

USD

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE CORP. EUADEUTE SOB. EUA

==

Renda fixa

Visió per actius



====

estratÈgia d'inversiÓ juliol del 2018 · els aranzels que ja han imposat els eua als seus...

Documents