!!!

ENFOCAMENT COMUNICATIU !!

!

ESTRATÈGIES DOCENTS !

!Didàctica del Valencià: Llengua i literatura I

Prof. Esther Montesinos

“La característica bàsica de l’exercici comunicatiu consisteix en què s’està dient alguna cosa a una altra persona en la llengua meta. La versió més satisfactòria de l’exercici comunicatiu es produeix quan es proposa a l’alumnat una tasca i han d’interactuar verbalment per a realitzar-la”

!Mario Rinvolucri a K Vio, 1996

“Les activitats comunicatives han de permetre a l’alumnat desenvolupar estratègies i habilitats per comunicar els seu missatge de manera eficaç encara que sovint la precisió gramatical es veu sacrificada a favor de l’eficàcia comunicativa”

(Littlewood 1998)

Aquestes definicions ens serveixen per entendre que l’enfocament comunicatiu en l’ensenyament de la llengua té una premisa bàsica:

les activitats que necessiten comunicació real promouen l’aprenentatge.

!

Per tant dissenyar activitats per a diferents nivells de coneixement de la llengua

Cada alumne/a té una potencialitat d’habilitats comunicatives que anirà desenvolupant a mesura utilitze la llengua objecte d’aprenentatge.

Evidentment, entre la llengua que utilitza un/a alumne/a nouvingut/da i l’ús que normalment fan els parlants de la llengua meta, hi ha una gran distància, però a mesura que en fa ús aquesta distància va disminuint.

OBJECTIUS:

Exercitar la interacció entre alumnat amb un nivell diferent de coneixement de la llengua.

Realitzar l’aprenentatge de la llengua des d’un enfocament de treball cooperatiu entre l’alumnat.

Practicar la comprensió oral a partir de l’audició de diferents tipus de textos i de diferents mitjans.

Practicar la comprensió lectora a partir del treball amb diferents tipologies de textos (textos informatius, instructius, literaris etc.)

OBJECTIUS:

Practicar l’expressió escrita de diferents tipologies de textos.

Acostar el llenguatge dels diferents mitjans de comunicació a l’alumnat (diaris, informatius de TV, vídeos).

Realitzar treballs per tasques que desenvolupen les diferents habilitats comunicatives: comprensió, expressió i interacció.

Treballar el llenguatge conversacional i el llenguatge acadèmic a partir del treball per tasques.

Característiques de les pràctiques comunicatives

L’activitat parteix d’elements reals i el llenguatge es fa servir amb una finalitat comunicativa.

L’alumnat ha d’interactuar en la llengua meta per tal de realitzar la tasca.

En les activitats comunicatives ha de primar la comunicació per sobre de la correcció lingüística.

teories sobre l’aprenentage de

llengües(base de l’enfocament

comunicatiu)

Rogers (1982)

La major part de l’aprenentage significatiu s’aconsegueix amb la pràctica.

Cal enfrontar l’alumne amb problemes pràctics de caràcter social o filosòfic, personals o d’investigació…

l’aprenentatge es facilita quan l’alumne participa de manera responsable en el seu procés.

L’aprenentatge serà major si l’alumne tria cap on anar, formula els seus problemes, o si ajuda a descobrir els seus recuros d’aprenentatge.

dos punts essencials per tant:

aspecte pràctic de l’aprenentatge significatiu

autonomia de l’aprenent

Vygotsky (1964)

Funció primera del llenguatge: la comunicació, l’intercanvi social.

Inserció en el grup social a què pertanyem.

Piaget

El xiquet posseeix pensaments que no és capaç de formular, són egocèntrics, incomunicables.

Per tal de transmetre’ls ha de posseir la capacitat d’adoptar el punt de vista dels altres.

Vygotsky i Piaget

es refereixen a:

caràcter social del llenguatge

interacció social

valor connotatiu, no individual sinó social

concloem

dos elements clau per al plantejament d’una proposta didàctica pel que fa a l’aprenentatge de llengües:

activitat verbal

intercanvi social

Littlewood (1982)

Enfocament comunicatiu:

obre una perspectiva més àmplia sobre el llenguatge.

No només

estructura (gramàtica i vocabulari)

sinó

les funcions comunicatives que compleix

Ens fa conscients que:

no hi ha prou d’ensenyar a usar les estructures de la llengua

cal desenvolupar estratègies que relacionen les estructures amb les seues funcions comunicatives en situacions reals i en temps real.

per tant parlem de:

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

competència lingüística

Chomsky

s i s t e m a d e r e g l e s l i n g ú í s t i q u e s interioritzades pels parlants que conformen els seus coneixements verbals i els permeten produir i entendre un nombre infinit d’enunciatslingúístics

competència comunicativa

Dell Hymes (anys seixanta)

Calen altres coneixements per poder usar el llenguatge amb propietat: registre, temes segon el lloc, moment, interlocutors…

C a p a c i t a t d ’ u s a r e l l l e n g u a t g e apropiadament en les diverses situacions socials en què es troba un parlant cada dia.

OBJECTIU CLAU

Assolir ambdues competències.

Object iu clau i p r i m o r d i a l d e l ’ a p r e n e n t a t g e d’una llengua

proposta enfocament comunicatiu

Combinar sistemàticament aspectes funcionals i estructurals de la llengua i projectar-los sobre la potencial capacitat comunicativa dels aprenents.

Parlar:

manera d’actuar sobre la realitat

potser la més important

per tant usos lingúístics tenen diversitat de funcions

ús lingüístic

Conducta verbal observable.

Acadèmicament: assolir conjunt de capacitats lingüístiques ACTIVES o A C T I V A B L E S e n u n a s i t u a c i ó comunicativa concreta.

!

aquests conjunt de capacitats es manifesten en les quatre habilitats:

!

!

!

* més fàcils d’assolir

receptives* productives

• comprensió oral: entendre • comprensió lectora: llegir

• expressió oral: parlar • expressió escrita: escriure

S’ha de tenir en compte també la diversitat de registres i varietats dels actes lingüístics.

Pretensió que els alumnes coneguen:

varietats geogràfiques, històriques i socials de la llengua. I la varietat estàndard, sobre totes.

registres funcionals

El tractament de les diverses possibilitats funcionals ha de progressar d’allò més immediat, familiar i conegut a les varietats i registres més allunyats de l’alumne.

!

• Varietats pròximes: col·loquial i dialectal pròpis.

• Varietats allunyades: estàndard, dialectal no pròpia, socials, històriques.

Varietats

• Registres

!

!

!

propi alumne allunyat

temes generals especialitzats

àmbits privats socials

canals espontanis formalitzats

Treball didàctic. comporta:

dosificació dels continguts, unes formes i ritme acord amb el procés d’aprenentatge

coneixements estructurals de la llengua exigeixen un grau d’abstracció i generalització que requereixen l’assoliment d’etapes de maduració implícites en el creixement.

els aprenentatges de l’ús i la pràctica del llenguatge s’han d’adequar i contextualitzar a les diferents etapes de maduració, interessos i motivacions de l’aprenent.

objectius de l’aprenentatge

nivell alt de competència lingüística

distinció entre formes que domina en la seua competència lingüística i funcions comunicatives que poden realizar.

desplegament d’aptituds i recursos per a usar la llengua i comunicar significats de manera efectiva en situacions concretes.

Ser conscient del significat social de les formes lingüístiques.

Propostes i criteris d’actuació didàctica

Cassany

Luna

Sanz

(1992)

Exercicis de classe han de recrear situacions reals o versemblants de comunicació.

Els exercicis de classe han de treballar amb textos complets no fragmentaris

la llengua que aprenen és real i contextualitzada. Treballen amb textos autèntics, no creats ex profeso.