llibre del professor veus 2 - pamsa. · pdf file1. llibre del professor. veus. curs...

1

2VEUSMARTA MAS

ALBERT VILAGRASA

LLIBRE DEL PROFESSOR

CURS DE CATALÀ

1

LLIBRE DEL PROFESSOR

VEUSCURS COMUNICATIU DE CATALÀ

ENFOCAMENT PER TASQUES

Autors: MARTA MAS PRATS

ALBERT VILAGRASA GRANDIA

2

2 DOS

Primera edició, juliol de 2007

Segona edició, setembre de 2009

© Autors: Marta Mas Prats i Albert Vilagrasa Grandia, 2007

© Fotografia coberta: Jordi Salinas, 2007

© Il·lustracions: Linhart i Javier Olivares, 2007

© Fotografies: Getty Images 2007

© Fotografies: Jordi Salinas, 2007

Disseny: Blanca Hernández i Jordi Avià

La propietat d’aquesta edició és de Publicacions de l’Abadia de MontserratAusiàs Marc, 92-98 - 08013 BarcelonaISBN: 978-84-8415-900-1Dipòsit legal: B. 12.535-2007

Imprès a Tallers Gràfics Soler, S.A. - Enric Morera, 15 - 08950 Esplugues de Llobregat

Reservats tots els drets. No es permet la reproducció d’aquesta publicació, ni el seu emmagatzematge en un sistema recuperable, la transmissió de cap manera o per cap mitjà electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament, ni cap altre, sense autorització prèvia del propietari del copyright.

3

V E U S 2

1 Consell d’Europa (2001), Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar, Ministeri d’Educació, Joventut i Esports del Govern d’Andorra, Departament de Cultura i Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, per a l’edició impresa en català del 2003.

TRES

INTRODUCCIÓ

Enfocament metodològic: l’enfocament per tasques i la interacció a l’aula com a context d’aprenentatge

En el context actual d’ensenyament i aprenentatge de llengües, i sobretot arran de la publicació del Marc europeu comú de referència per a les llen-gües: aprendre, ensenyar i avaluar 1 pel Consell d’Europa, s’entén que l’objectiu del procés d’apren-dre una segona llengua ha de ser el de desenvolupar la capacitat d’usar-la per comunicar-se, per fer coses mitjançant la llengua.

El material que us presentem, seguint les directrius del Marc europeu comú de referència, és el resultat d’un esforç per dissenyar una programació per a l’aprenentatge del català com a segona llengua i uns materials atractius i coherents amb aquesta programació, que puguin ser pertinents per a di-ferents tipus d’aprenent en la línia de l’anomenat enfocament per tasques.

L’enfocament per tasques és una proposta d’apre-nentatge de la llengua que es basa en una aportació substancial d’input contextualitzat i intel·ligible, més la participació activa en la interacció comunicativa, condicions necessàries per al desenvolupament de la competència comunicativa. Els eixos vertebra-dors d’aquesta proposta són les activitats d’ús de la llengua (tasques comunicatives) i no les estructures sintàctiques o les nocions i funcions lingüístiques.

Es tracta d’identificar tasques de comunicació (d’interacció, de producció, de recepció, de media-ció, o de la combinació de dues o més d’aquestes activitats) que l’alumne pot haver de fer en la seva vida quotidiana i adaptar-les perquè esdevinguin tasques pedagògiques o “d’assaig” de la vida real. Les tasques comunicatives de caràcter pedagògic (a diferència de les activitats que se centren en la pràctica descontextualitzada d’aspectes formals o funcionals) són activitats finals complexes (que no vol dir complicades) que impliquen, d’una banda, diferents elements lingüístics, socioculturals i estra-tègics i, de l’altra, l’activació de diferents habilitats lingüístiques.

A causa d’aquesta complexitat, i tenint en compte que encara que “imitin” les tasques comunicatives reals són tasques d’aprenentatge, les tasques finals fan necessària una sèrie de tasques intermèdies o tasques possibilitadores, que són passos previs per-què els alumnes puguin desenvolupar les capacitats necessàries per executar la tasca final. Exigeixen so-bretot que l’aprenent comprengui, processi i negociï significats (focalització en el significat), però també que hi hagi ocasió perquè fixi la seva atenció en la forma. Caldrà enfrontar-se a un input nou; caldrà també, òbviament, activar aquest input nou; caldrà interactuar a l’aula per resoldre la tasca, utilitzant

la “llengua” necessària per dur-la a terme... Al final, en definitiva, s’haurà de reconèixer i avaluar tant la consecució de la tasca final, com el procés visible en l’aprenentatge de la llengua.

En el camí per establir i seleccionar quines tasques comunicatives estructuraran una determinada pro-gramació i, conseqüentment, uns determinats ma-terials, cal fer compatible la necessitat de l’alumne com a usuari de la llengua (és a dir, quines coses pot haver de fer primer) i com a aprenent de la llengua (és a dir, quines coses pot saber fer primer). La dificultat cognitiva i lingüística que representa una determinada tasca es pot haver d’adaptar a la progressió normal d’un aprenent de llengües estrangeres, per exemple, escollint exponents lin-güístics que representin la manipulació d’elements lingüístics més senzills. Però, alhora, l’enfocament per tasques implica que només es presentaran els continguts lingüístics que siguin necessaris per fer una determinada activitat i no tot el paradigma d’una determinada forma lingüística. Aquest postulat és el que ens ha regit a l’hora de redactar els temes gramaticals. Les explicacions que s’hi inclouen són les que considerem estrictament necessàries per a la consecució de la tasca final. Per això són explicacions funcionals, senzilles i rellevants per a un determinat ús, no necessàriament completes i, sovint, no generalitzables a tots els casos.

En l’enfocament per tasques, en la fase de progra-mació es parteix de les activitats que els alumnes hauran de realitzar per comunicar-se en la nova llengua i, a partir d’aquí, es descobreixen quins continguts lingüístics i pragmàtics seran necessaris per realitzar-les. És evident que els inventaris gra-maticals i nocionals-funcionals (Nivell llindar) són eines molt útils a les quals cal recórrer per concretar aquestes necessitats.

En el disseny dels materials, és important tenir en compte que tot el procés pedagògic encaminat a la consecució de la tasca final ha de comportar en cadascun dels passos activitats basades en la comunicació; això vol dir que les tasques intermè-dies o possibilitadores s’han de plantejar amb un buit d’informació o d’opinió, perquè la informació subministrada sigui pertinent per tirar-la endavant. Es pot plantejar una extensa tipologia d’activitats amb objectius diversos, com: presentació de nous continguts lingüístics, activació d’aquests contin-guts i comprovació que s’han comprès (habilitats comunicatives de comprensió i producció), pràcti-ques precomunicatives controlades (activitats A i B, per exemple), negociació sobre la realització de

I N T R O D U C C I Ó

4


V E U S 2

QUATRE

l’activitat, conscienciació sobre la “llengua” neces-sària per dur a terme l’activitat, activitats de reflexió sobre la llengua i sobre l’aprenentatge (activitats cognitives que ajuden a l’apropiació de la nova llengua), i recerca dels recursos verbals adequats a la situació comunicativa que es planteja, reco-neixement dels temes implicats, reconeixement d’aspectes socioculturals...

Finalment, en la realització de les activitats a l’aula hem de tenir en compte un altre dels postulats de l’enfocament per tasques. La tasca entesa com a iniciativa d’aprenentatge ha de ser pertinent, interes-sant i motivadora per a l’alumnat. Això vol dir que, tot i que com a professors o programadors hem de tenir previst què cal per realitzar-la, hem d’estar oberts, en el seu desenvolupament i en els seus resultats, a la intervenció activa i a les aportacions personals dels alumnes. Per als teòrics de l’enfocament per tasques i de la interacció a l’aula com a context idoni per a l’aprenentatge, l’adquisició d’una llengua, com qualsevol altre procés d’adquisició de coneixements o d’habilitats, es basa a relacionar continguts nous amb d’altres que l’aprenent ja posseeix i a donar significats nous a formes ja assolides o a l’inrevés. Per això és tan important que a l’hora de realitzar les activitats i a l’hora de valorar-ne el resultat animem els alumnes a implicar-s’hi, a fer suggeriments, a reformular solucions o subtemes, a aprofitar (a reci-clar) allò que ja saben i a manifestar necessitats que puguin tenir a la seva vida real que complementin les que els autors hàgim previst.

DestinatarisEstem convençuts que la programació i els mate-rials que conformen Veus són adequats, tant per a l’alumnat adult de català, com a segona llengua, de les Escoles Oficials d’Idiomes, del Consorci per a la Normalització Lingüística, dels centres o aules de formació d’adults del Departament d’Educació, dels Serveis Lingüístics de les Universitats (alumnes dels programes europeus d’intercanvi com l’Eras-mus o el Sòcrates) o de centres diversos privats i públics escampats arreu del nostre territori, com per a aprenents de català com a llengua estrangera d’arreu del món –universitats estrangeres, casals catalans...–, i també per a l’alumnat de secundària que tingui el català com a segona llengua amb un nivell de competència comunicativa insuficient per seguir el seu procés d’escolarització als països de parla catalana. Creiem que, amb les adaptacions que puntualment es van proposant al Llibre del professor, més les modificacions que el professorat hi vagi incorporant segons el perfil dels estudiants, aquests materials poden ser útils per a un ampli espectre de destinataris.

Nivells de competència: encaix en el Marc europeu comú de referència (MECR)

Aquest volum de Veus que us presentem és el segon d’una sèrie que pretén donar eines perquè un aprenent en els diferents contextos que hem descrit (i combinant el treball a l’aula, més una determinada quantitat de treball fora de l’aula) vagi assolint els diversos nivells definits pel Marc europeu comú de referència de competència del català com a segona llengua.

Els nivells de l’escala del marc esmentat no són homogenis, sinó que descriuen uns estadis de com-petència, l’assoliment dels quals demana, a mesura que es va avançant, més hores d’instrucció i de treball personal. Com que la majoria dels cursos que programen les diferents institucions tenen un mateix nombre d’hores, per causes òbvies d’organització escolar, hem conclòs que era més adequat dissenyar uns materials que es puguin fer en un mateix nombre d’hores (120 hores aproximadament, per a cada curs). Per exemple, per assolir el Nivell Llindar, que corres-pon al Nivell B1 (primer nivell de l’Usuari independent) del MECR, es calcula una durada d’aprenentatge de 360 hores, aproximadament, d’instrucció, que abra-çarien els tres primers volums de Veus.

Veus 2, que cobreix les segones 120 hores de clas-se d’un aprenent de català com a segona llengua, correspon a un nivell A2 +, un Nivell bàsic superior, segons les especificacions que dóna el MECR i els documents publicats anteriorment a què fa referèn-cia (Breakthrough i Waystage). Es podria dir que un aprenent de català que ha seguit les propostes de treball a l’aula i de treball personal de Veus 2 s’adequa força a la descripció de competència del Nivell A2 + (Usuari bàsic superior):

“ ...El següent nivell (després del Bàsic) representa un Bàsic superior (A2+) d’actuació. Aquí destaca una participació més activa en la conversa tot i la neces-sitat d’alguna ajuda i les limitacions, per exemple: l’aprenent inicia, manté i acaba converses senzilles cara a cara; comprèn el necessari per manejar in-tercanvis simples i quotidians sense gaire esforç; es fa entendre i intercanvia idees i informació sobre qüestions familiars en situacions quotidianes previ-sibles, amb la col·laboració de l’interlocutor quan és necessari; explica bé temes bàsics encara que sigui demanant ajuda per expressar el que vol dir; s’en-fronta a situacions habituals de contingut previsible, encara que generalment ha de corregir el missatge i cercar paraules; interactua amb una facilitat relati-va i amb alguna ajuda en situacions prototípiques, encara que la participació en discussions obertes sigui força limitada; i a més, té més capacitat per mantenir monòlegs; per exemple, pot expressar el que sent en temes senzills; donar una descripció extensa dels aspectes quotidians del seu entorn, com ara de la gent, els llocs, la feina, els estudis; descriure activitats passades i experiències perso-nals; descriure hàbits i costums; descriure plans i preparatius; explicar el que li agrada o desagrada;

5


V E U S 2

CINC

fer descripcions curtes i bàsiques de fets i activitats; descriure animals domèstics i pertinences; utilitzar un llenguatge descriptiu senzill per fer afirmacions breus sobre objectes i pertinences i per establir comparacions...” (p. 57 del MECR)

Des de l’inici del projecte, la limitació que ens havíem imposat implicava una necessària selecció d’entre les funcions, nocions, gramàtica i vocabulari; elements necessaris per realitzar les tasques comunicatives seguint les diferents habilitats descrites a les escales del Nivell A2+. El criteri que vam seguir en aquesta selecció, igualment com en la selecció que vam fer per a Veus 1, va ser una mica intuïtiu: vam triar les que l’experiència de tants anys de docència i de con-tacte amb l’alumnat de català com a segona llengua ens permetia assenyalar com a prioritàries en aquest estadi de l’aprenentatge. Com recomana el MECR, vam fer èmfasi en aquelles tasques que impliquen sobretot interacció personal en activitats lingüísti-ques referides a l’àmbit personal, però no només en aquelles que inclouen les relacions familiars i les pràctiques socials individuals, sinó també en les que abracen els altres àmbits: públic, que és aquell en què la persona actua com a ciutadà, com a membre d’alguna organització, i realitza transaccions de di-versos tipus per a diferents objectius; professional, que és aquell en què el subjecte implicat desenvo-lupa el seu ofici o la seva professió i educatiu, en què la persona implicada participa en alguna forma organitzada d’aprenentatge, especialment (però no obligatòriament) en una situació educativa.

Materials que componen Veus 2

Llibre de l’alumneConté 6 unitats de 20 pàgines cadascuna, amb una tasca final, que es resol amb una actuació parlada o escrita o parlada i escrita, i activitats, entre 15 i 20 per unitat, que possibiliten la resolució de la tasca final. Les activitats tenen objectius diferents per tal que els alumnes interactuïn, treballin amb textos orals i escrits, practiquin estructures gra-maticals i lèxic, coneguin determinades realitats socioculturals... Les activitats s’acompanyen de tots els elements il-lustratius, estructurals i lèxics necessaris perquè els alumnes les puguin resoldre. Sovint, al marge de la pàgina hi ha alguns ajuts addicionals (elements de co-municació real a l’aula) per facilitar la interacció en pa-relles o en grup, a fi que puguin resoldre l’activitat.

Estructura i desenvolupament de les unitatsL’estructura de les 6 unitats didàctiques que confi-guren Veus 2 és força fixa. Les dues primeres pàgines contenen un quadre amb la tasca final, i els objectius i els continguts necessaris per resoldre-la. També conté una activi-tat d’escalfament, l’objectiu de la qual és presentar els continguts de la unitat per veure què en saben els alumnes, com hi reaccionen... A vegades hi ha una primera activitat, que sol ser la continuació de l’escalfament.

6


V E U S 2

SIS

A partir de la tercera pàgina, cada unitat conté activi-tats (tasques possibilitadores) diverses, necessàries per resoldre la tasca final. Sovint aquestes activi-tats estan agrupades segons diversos conceptes (normalment temàtics o funcionals), de manera que en cada bloc els alumnes adquireixen uns coneixements que s’aniran sumant durant la unitat

per poder portar a terme amb èxit la tasca final. A mesura que la unitat avança, les tasques possibi-litadores proposen activitats més complexes amb continguts nous, també poden incloure continguts treballats en activitats anteriors, ja siguin de la ma-teixa unitat, ja siguin d’unitats anteriors.

Pel que fa al tipus d’activitats, n’hi ha de més tan-cades i de més obertes. Les tancades, que poden ser més o menys contextualitzades, pretenen aïllar elements concrets de la llengua perquè l’alumne desenvolupi la seva competència lingüística a par-tir d’un buit d’informació. Les obertes plantegen a l’alumne una situació de comunicació en què ha de posar en pràctica els coneixements previs (lin-güístics, discursius, sociolingüístics i estratègics) assolits en les activitats més tancades, per poder-se comunicar. L’objectiu d’aquestes activitats és el des-envolupament de la competència comunicativa.

A l’última pàgina de cada unitat es presenta la tasca final. L’èxit de la resolució d’aquesta tasca dependrà de l’èxit de la resolució de les tasques possibilita-dores realitzades durant la unitat. Generalment l’activitat anterior a la tasca final és una activitat preparatòria per dur-la a terme. A més, sovint es dóna un model del text que hauran de produir com a resultat final.

En moltes activitats obertes es treballen aspectes socioculturals perquè els alumnes no només puguin aconseguir un objectiu comunicatiu, sinó que el puguin dur a terme adequadament segons els refe-rents socioculturals. A criteri del professor, es poden treballar altres aspectes no previstos a la unitat.

7


V E U S 2

SET

Les activitats es presenten en formes molt diverses per treballar les habilitats expressives i comprensi-ves, orals i escrites. Les activitats de comprensió oral es reconeixen perquè tenen la icona d’un CD. Les activitats es poden fer individualment, en parelles o en grups; ara bé, s’ha donat prioritat al treball en equip partint de la idea constructivista que la interacció condueix progressivament a l’aprenentatge.Totes les activitats de les unitats poden complementar-se amb exercicis de tipologia diversa que hi ha al Llibre d’exercicis.

Bafarades, quadres i falquesMoltes activitats tenen el suport d’elements gràfics, que es repeteixen, amb l’objectiu de donar models, paradigmes gramaticals, elements de lèxic o aspec-tes socioculturals, expressions...

BafaradesEn les activitats d’expressió oral es donen models, representats en forma de bafarades, acompanya-des, o no, d’il·lustracions; perquè els alumnes les puguin reproduir en la seva interacció.

8


V E U S 2

QuadresN’hi ha de dues menes. Els que tenen el tramat blau són quadres gramaticals i acostumen a contenir paradigmes o estructures gramaticals. Els que tenen el tramat lila pàl·lid són generalment quadres amb lèxic, morfologia, aspectes socioculturals... L’objectiu d’aquests quadres és que els alumnes tinguin a l’abast tots els elements necessaris per dur a terme l’activitat en la qual estan treballant. Aquests quadres només contenen el que és estrictament necessari per resoldre l’activitat.

VUIT

9

FalquesAl marge d’algunes pàgines hi ha uns elements encerclats en color carbassa que són exponents de funcions metalingüístiques: expressions, connectors... per tal que els alumnes puguin interactuar en la resolució d’activitats en parella o en grup. Es tracta del llenguatge real que es produeix a l’aula, i que sovint és tan necessari com el que han de produir per resoldre les activitats. La selecció d’aquestes falques s’ha fet tenint en compte la freqüència d’ús i l’efectivitat comunicativa en contextos diversos. N’hi ha que es repeteixen en unitats diferents, d’altres es presenten únicament per fer una activitat concreta, però que molt probablement hauran d’usar en altres activitats o en la intercomunicació a l’aula. Caldrà potenciar i ampliar aquest llenguatge d’aula segons les necessitats comunicatives reals dels alumnes.


V E U S 2

NOU

10

Llibre d’exercicisAquest llibre conté: exercicis, solucions dels exer-cicis, gramàtica d’ús i transcripcions de tots els materials auditius.

ExercicisHi ha sis unitats corresponents a les sis unitats del Llibre de l’alumne. Cada unitat té un nombre dife-rent d’exercicis, que oscil·la entre 30 i 39, segons la complexitat de cadascuna. La tipologia d’exercicis és força diferent de les activitats del Llibre de l’alum-ne, perquè estan pensats per treballar la pràctica gradual dels aspectes lingüístics, la fixació del lèxic i la comprensió oral i escrita de textos relacionats amb les activitats del Llibre de l’alumne. La progres-sió dels elements lingüístics que s’hi treballen és paral·lela a la del Llibre de l’alumne. Al final d’algu-nes unitats hi ha exercicis recopilatoris, que són els que recullen continguts de la unitat, de manera més global, i que es poden fer servir d’autoavaluació. Cal tenir en compte que les dificultats que presenten els exercicis tenen una explicació descriptiva i d’ús, en l’apartat de la gramàtica, seguint la progressió de les unitats.Com que els alumnes tenen maneres i ritmes d’aprenentatge diferent, presentem un ventall molt ampli d’exercicis, per poder cobrir la majoria de dificultats que pugui tenir cada aprenent. Som conscients que la realització exhaustiva de tots els exercicis suposaria duplicar el nombre d’hores previst per a cada unitat; per això, deixem a criteri del professor la selecció d’aquells que cregui més convenients.

SolucionsSón darrere dels exercicis. A vegades es donen solucions orientatives.

GramàticaEs tracta d’una gramàtica d’ús seqüenciada per unitats que conté explicacions sobre la forma i l’ús dels elements gramaticals necessaris, només, per resoldre cada activitat del Llibre de l’alumne. Cal remarcar que els punts gramaticals que es donen per a cada unitat obeeixen a una necessitat real de l’aprenent per poder desenvolupar una activitat del Llibre de l’alumne, i, per tant, es limiten a una breu explicació del comportament dels elements gramaticals contextualitzats en una situació o fun-ció determinada. Per això, no necessàriament són explicacions completes i, sovint, no generalitzables a tots els casos.En aquest volum de Veus s’ha fet èmfasi en l’expli-cació de l’ús de determinats elements lingüístics no considerats pròpiament gramaticals, però que normalment presenten problemes d’adquisició. Acostumen a ser elements de lèxic o expressions que requereixen algun tractament sintàctic especial, per exemple, verbs que conjugats amb pronom o sense tenen significat diferent. També s’ha fet èm-

fasi en alguns elements lingüístics per expressar funcions lingüístiques, per exemple, l’ús de l’imper-fet d’indicatiu per fer descripcions, versus el passat perifràstic d’indicatiu o el perfet d’indicatiu per fer narracions (o expressar successió d’accions). Al final hi ha un resum dels paradigmes dels ele-ments gramaticals apareguts al Llibre de l’alumne, presentats en quadres generals. Només s’hi pre-senta la forma d’aquests elements.

TranscripcionsÉs el compendi de les transcripcions de tots els elements orals enregistrats, tant del Llibre de l’alum-ne com del Llibre d’exercicis. Estan organitzats per unitats: primer hi ha les activitats del Llibre de l’alumne i després els exercicis del Llibre d’exercicis. Al començament de cada exercici hi ha el número de la pista del CD.

Llibre del professorConté una introducció on s’explica la metodologia, l’estructura i el maneig de tots els materials que componen Veus 2, i les explicacions, unitat per unitat i activitat per activitat, del Llibre de l’alumne. En les explicacions per a cada activitat se n’explica l’objectiu; algunes observacions relacionades amb trets importants o conflictius, lingüístics o sociocul-turals, i el desenvolupament o els passos a seguir per resoldre l’activitat. En algunes activitats es fan suggeriments d’activitats complementàries. Final-ment, s’hi indiquen els números dels exercicis del Llibre d’exercicis relacionats amb cadascuna de les activitats i els punts de la Gramàtica als quals es pot acudir o a què es pot adreçar els alumnes. Si les activitats tenen una solució, aquesta es dóna al final del desenvolupament de l’activitat.

Material auditiu, CDHi ha dos CD, el primer conté els exercicis orals del Llibre de l’alumne i del Llibre d’exercicis cor-responents a les unitats 1, 2 i 3, i el segon, els corresponents a les unitats 4, 5 i 6. A la caràtula dels CD hi ha l’índex de les pistes corresponents a cada exercici, per unitats.

El material auditiu que acompanya els llibres de l’alumne i d’exercicis és extens, i ha estat creat ex-pressament per cobrir un ventall ampli de situacions de comunicació. Per això hi ha textos en diferents registres que a vegades presenten una complexi-tat superior al nivell de comprensió auditiva dels alumnes. No obstant això, aquesta complexitat no és superior a la que els alumnes poden trobar-se en situacions similars fora de l’aula. Per això cre-iem que pot ser un bon exercici per desenvolupar estratègies de comprensió, més enllà de l’objectiu proposat. De tota manera, els alumnes sempre poden resoldre els exercicis, ja que l’objectiu de


V E U S 2

DEU

11

l’activitat és assolible amb els coneixements que posseeixen en aquell moment.

Les activitats orals del Llibre de l’alumne són textos adequats a la tasca que s’està treballant i normal-ment demanen una comprensió global. La tipologia dels exercicis orals del Llibre d’exercicis és més diversa: exercicis de lectura, exercicis de discrimi-nació fonètica, exercicis de comprensió global o es-pecífica... En cada unitat del Llibre d’exercicis hi ha alguns textos orals trets de textos escrits del Llibre de l’alumne, perquè s’acostumin a la pronunciació i a l’entonació de textos més llargs que els que es presenten a les bafarades. D’aquests exercicis, se’n pot fer una explotació oral.

* * *

Com deveu haver comprovat, tots els materials s’han escrit utilitzant la variant dialectal del català central. Això ha fet que els models de llengua oral enregistrats tinguin les característiques dels parlants del català central i que les estructures gramaticals tinguin només la forma en què s’ex-pressen en aquesta variant. El mateix passa amb el lèxic. També, les explicacions de les estructures gramaticals que fem a l’apartat de gramàtica d’ús del Llibre d’exercicis estan explicades pel que fa a la variant central. No creiem, però, que això sigui cap inconvenient perquè aquest mètode s’utilitzi en llocs on es parli una altra variant dialectal. Simplement, haureu de fer algunes adaptacions en alguns punts perquè els vostres alumnes puguin expressar-se adequadament en el lloc on necessitin comunicar-se en català.


V E U S 2

ONZE

12 DOTZE

13

Unitat 1

NOU

AIXÍ, COM QUEDEM?

14

unitat. Creiem que és un bon punt de partida que els aprenents constatin quins dels objectius i con-tinguts ja saben i quins han d’aprendre per poder realitzar la tasca final. Aquesta reflexió pot servir perquè els alumnes coneguin la dinàmica i l’enfo-cament de totes les unitats del mètode.Com que és el primer dia de classe, podeu demanar als alumnes que en grups es presentin i que després apuntin els llocs on van quan surten. L’objectiu és trencar el gel entre els alumnes i que es comencin a conèixer. Podeu suggerir quina informació els interessa saber dels companys (nom, lloc de pro-cedència, anys, estudis, professió...). Demaneu-los quina és la pregunta que poden fer per demanar aquesta informació i apunteu-la a la pissarra. Per saber les activitats d’oci, digueu que només utilitzin Què fas quan surts? On vas quan surts?Feu canviar els components dels grups. Podeu do-nar-los un número a cadascun i dir-los que, després, facin grups tots els que tenen el número u, tots els que tenen el número dos... D’aquesta manera canvien de grup i coneixen més gent.Al final de l’activitat, a més de saber els llocs on van els alumnes i què fan quan surten, podeu demanar-los que presentin alguns dels companys.

ACTIVITAT 1

L’objectiu de l’activitat és que els alumnes entenguin les propostes i que interactuïn per posar-se d’acord en quina és la millor activitat per a cada situació. S’activen les estructures de gustos i de preferències (m’agrada..., prefereixo..., m’estimo més...).

Observacions

Podeu fer notar als alumnes que les ofertes de diver-sió que tenen a l’activitat poden trobar-les fàcilment en publicacions sobre oci al nostre país. Aquesta mostra sociocultural amaga una manera de ser i de fer de la gent del nostre país que segurament desconeixen. Procureu que siguin els alumnes els que negociïn el significat de cada proposta: Visita guiada pel casc antic, Festa Major del barri..., Les carpes... Assegureu-vos, però, que tots han entès el mateix. Podeu fer una breu posada en comú, per comprovar-ho.Podeu apuntar a la pissarra, a tall de recordatori, les formes verbals per expressar preferències: preferir i estimar-se més.No oblideu que aquestes primeres activitats servei-xen perquè els alumnes es coneguin.

Desenvolupament

Els alumnes, en parelles, primer han de llegir les situacions i els anuncis i intentar entendre tots els textos. Després han d’intercanviar opinions amb les

U N I TAT AIXÍ, COM QUEDEM?1

CATORZE

PRESENTACIÓ

Amb aquesta activitat es pretén posar en contacte els alumnes amb els continguts de la unitat. L’objec-tiu de l’activitat és que els alumnes facin una pluja d’idees dels llocs on acostumen a anar durant el temps lliure (cine, discoteca, teatre...).

Observacions

Heu de recordar que aquesta és la primera classe de la primera unitat i que, segurament, molts alumnes no es coneixen. Podeu aprofitar l’activitat per propo-sar-los que durant la unitat hauran de conèixer els companys i decidir amb qui s’avenen més, pel que fa a gustos i preferències respecte de les activitats que es fan en el temps lliure.Amb aquesta activitat podeu obtenir la informació sobre els gustos dels vostres alumnes pel que fa a l’oci, i adaptar algunes activitats o proposar-ne d’altres, segons els gustos. Aquesta informació també pot anar bé a l’hora de fer grups, perquè hi hagi components amb gustos diferents, si us convé que hi hagi discussió.Aclariu el títol de la unitat Així, com quedem? i la forma Fer una copa.És molt possible que els alumnes ja sàpiguen dir on són les persones de la fotografia (davant del mar, en un bar...) i què hi fan (prenen una copa, parlen...), però que encara no sàpiguen expressar amb fluïdesa què és el que fan ells quan surten, quines són les seves preferències, que és un dels objectius de la unitat.

Desenvolupament

Demaneu als alumnes si saben on són les persones de la fotografia, què fan, quina hora deu ser, quin temps de l’any... Demaneu-los si s’identifiquen amb aquesta situació. Podeu demanar als alumnes que vagin dient activitats que ells fan en el temps lliure: quan pleguen de la feina, els caps de setmana, du-rant petits períodes de vacances... i fer-los adonar si entre ells hi ha semblança de gustos. Apunteu els suggeriments a la pissarra i aclariu el significat, si hi ha dubtes. Doneu els resultats de quanta gent va a la discoteca, al teatre...

Suggeriments

Podeu demanar als alumnes que, en grups reduïts, comencin a intercanviar informació sobre les seves preferències i que entre tots els components del grup intentin resoldre els problemes que puguin te-nir de lèxic. També pot ser convenient que prenguin consciència de quins elements gramaticals necessi-ten per poder expressar les seves preferències o els seus costums en les seves activitats de lleure.Si ho creieu convenient, podeu comentar el quadre d’objectius i continguts per tal que els alumnes es facin una idea de què poden aprendre fent aquesta

15QUINZE

expressions que ells ja coneixen: Jo crec que..., A mi em sembla que..., Vols dir?... Han de treballar el lèxic de les activitats, més que la manera d’expres-sar opinions.Abans de fer la subactivitat en què els alumnes s’han d’identificar amb una de les situacions anteri-ors i han d’expressar gustos i preferències, recordeu les estructures per expressar preferències (preferir, estimar-se més i agradar més) i per expressar gustos (agradar). Podeu fer referència a l’apartat correspo-nent de la Gramàtica. Feu fer l’activitat en grups i recolliu els resultats, per compartir-los amb la resta de la classe.

Suggeriments

Podeu proposar als alumnes que confeccionin indi-vidualment alguns anuncis d’activitats, semblants als que hi ha al llibre, que es fan en altres països o llocs que coneguin. Després poden intercanviar-se la informació.

ACTIVITAT 2

L’objectiu d’aquesta activitat és expressar gustos i preferències, i fer valoracions sobre algunes ac-tivitats de lleure. Es recullen les estructures que s’han utilitzat a l’activitat anterior i es presenta l’estructura el, la, els, les + trobar + adjectiu, per fer valoracions.

Observacions

Potser els alumnes necessiten més adjectius per fer les valoracions i altres estructures per expressar gustos: odiar, no suportar... Podeu escriure a la pis-sarra els suggeriments que proposen els grups.

Desenvolupament

Els alumnes han de llegir els adjectius del quadre i intentar d’entendre’n el significat. Ajudeu-los, si cal. Presenteu els quadres de la pàgina 9, amb les for-mes del verb agradar i del verb trobar. Expliqueu la pronominalització. Podeu remetre els alumnes a l’apartat de la Gra-màtica on s’explica la morfologia de l’adjectiu, l’ús dels quantificadors i l’ús dels pronoms d’objecte directe.A tall d’exemple de l’activitat, i perquè els alumnes sàpiguen què han de fer, podeu demanar-los si els agrada alguna de les propostes de l’activitat perquè expressin les seves opinions amb les estructures que hauran de treballar. Aprofiteu per presentar altres formes com: tant me fa, m’és igual, i altres estructures: no ho suporto, ho odio...Feu llegir als alumnes els diàlegs amb els models de llengua que han d’utilitzar per fer l’activitat. Po-deu demanar-los la seva opinió sobre els mateixos temes.

Feu notar la diferència entre m’agrada / m’agraden i l’ús del pronom ho, quan substitueix un infinitiu. Podeu remetre’ls a l’apartat corresponent de la Gramàtica.Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Al final demaneu als alumnes que expliquin els gustos dels components del grup a la resta de la classe. D’aquesta manera hauran de treballar l’ús dels pro-noms amb el verb agradar: a ningú (no) li agrada..., a nosaltres no ens agrada..., a ell i a ella els agrada... Aprofiteu per repetir els noms dels components del grup perquè es coneguin entre ells.Feu fer la subactivitat tal com s’indica al llibre. Per fer aquesta subactivitat els alumnes han de demanar-se el nom i, així, conèixer-se i conèixer els gustos dels companys. Aprofiteu per recordar les formes: a mi també / a mi tampoc, que necessitaran quan els gustos coincideixin. Demaneu als alumnes que s’aixequin i que s’intercanviïn informació amb el màxim de companys possible. Al final de l’activitat, demaneu quantes persones tenen les mateixes afinitats.

ACTIVITAT 3

L’objectiu d’aquesta activitat és el mateix que el de l’anterior, però d’una manera més tancada, i focalit-zada en les estructures per expressar preferència i gustos. També s’introdueix més lèxic relacionat amb propostes d’activitats per fer en el temps lliure.

Desenvolupament

Cal que els alumnes entenguin que han de practicar les estructures que tenen als models i que han de fer servir les formes verbals estimar-se més, agradar més i preferir.Abans de començar l’activitat, remarqueu els mo-dels d’expressió oral que hi ha a l’activitat i que els alumnes han d’utilitzar.Podeu dir als alumnes que en parelles llegeixin les propostes (de cada proposta es donen cinc variants) i assegureu-vos que les entenen.Depenent del nombre d’alumnes, es pot fer l’acti-vitat conjuntament o en dos grups. Tant en un cas com en l’altre, els alumnes s’han de posar en un cercle. Un alumne és A i l’alumne del costat és B, i així successivament, formant un cercle d’alumnes A, B, A, B... Els alumnes B comenten amb els alumnes A (que tenen a la dreta) un dels punts del quadre. Quan acaben de donar-se la informació (preferèn-cia, gustos...), els alumnes B es mouen canviant de lloc cap a la dreta, i repeteixen l’operació amb l’alumne A, que tenen a la dreta. Els alumnes A no es mouen mai.Heu de controlar que quan els alumnes B es moguin ho facin tots alhora, perquè si no, s’acumulen dos alumnes en un mateix lloc. Podeu donar el senyal vosaltres, perquè canviïn de lloc, encara que no

1 U N I TATAIXÍ, COM QUEDEM?

16

hagin acabat tots d’intercanviar-se la informació.Quan cregueu que han practicat prou les estruc-tures i s’han intercanviat les informacions podeu aturar l’activitat. Demaneu als alumnes amb quins companys tenen més afinitats. Presenteu el verb avenir-se per resumir la informació que us donen: Així, tu, Lorena, t’avens amb el Javi, perquè a tots dos us agraden les pel·lícules de terror...Feu notar la forma avenir-se amb... i la conjugació del present d’indicatiu del verb avenir-se. Assegu-reu-vos que els alumnes n’entenen el significat.Un cop entès el significat del verb avenir-se, podeu demanar als alumnes amb quina persona del seu entorn s’avenen més (amics, familiars...) i si creuen que hi ha companys de la classe amb qui poden avenir-se.L’objectiu de la subactivitat és que els alumnes escriguin un text utilitzant les estructures que han treballat per explicar amb quins companys s’avenen. Recordeu-los que no només tenen la informació de l’activitat que acaben de fer, sinó que també poden utilitzar la que han obtingut anteriorment o bé fer servir la intuïció. Feu fer la subactivitat, insistiu que han de justificar l’elecció i que poden avenir-se amb diferents companys per fer coses diferents. Digueu-los que comprovin si l’avinença és comuna.

Suggeriments

Després de fer l’activitat 3, podeu continuar-la en grups d’una manera més oberta perquè s’inter-canviïn els gustos i les preferències a partir de les propostes del quadre.Podeu exposar els textos escrits de la subactivitat a l’aula, perquè tots els alumnes puguin llegir els gustos dels companys. Com que és la primera activitat d’expressió escrita, podeu aprofitar-la per presentar els codis de cor-recció (si en feu servir); lèxic, morfologia, sintaxi, ortografia, adequació... i dir als alumnes que cor-regeixin els textos conjuntament. També es poden presentar textos en transparències per corregir-los entre tots els alumnes.Podeu fer fer els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 4

Aquesta activitat de comprensió oral serveix de mo-del per presentar les estructures que es necessiten per fer propostes, contrapropostes, acceptar...

Observacions

Caldrà recordar als alumnes el significat del verb quedar, que ja ha aparegut a l’activitat de presen-tació, com a títol de la unitat. Aprofiteu aquí per explicar la diferència entre quedar i quedar-se. Trobareu les explicacions a la Gramàtica.

És una activitat en què els alumnes han de saber utilitzar unes determinades estructures o frases per expressar determinades funcions lingüístiques.

A la subactivitat, els alumnes poden demanar la diferència entre les formes: no t’amoïnis i no t’hi amoïnis. Expliqueu, de manera senzilla, que la pri-mera és més general i que en la segona el pronom hi fa referència a la cosa que ens amoïna.

Desenvolupament

Abans de fer escoltar els diàlegs, comproveu que entenen els títols proposats. Feu escoltar els diàlegs i digueu als alumnes que decideixin quin dels títols hi queda més bé i a quin dibuix fa referència cada situació. Insistiu que no han d’entendre totes les paraules dels diàlegs; però sí, el sentit general.

L’objectiu de la subactivitat és que els alumnes tinguin una llista d’exponents lingüístics i que sàpi-guen a quina funció corresponen. Per això, podeu demanar-los que llegeixin les funcions: acceptar excuses, expressar preferències... i que, un cop les hagin entès, provin de dir un exponent amb el qual podrien expressar aquella funció. D’aquesta manera s’activen les estratègies que tenen els alumnes per recuperar continguts lingüístics i formular-ne de nous. Recolliu les propostes a la pissarra. Després digueu als alumnes que relacionin les frases del quadre amb les funcions. Recordeu que hi ha algu-nes frases que poden expressar la mateixa funció. Poseu en comú les relacions exponent-funció. Po-deu demanar als alumnes que ampliïn la llista amb altres estructures que segurament ja saben.

Podeu fer fer l’exercici 10 del Llibre d’exercicis.

Suggeriments

Després de fer l’activitat, podeu demanar als alum-nes que inventin un altre títol per a cada situació.Després de fer la subactivitat, podeu fer escoltar els diàlegs perquè marquin quines estructures hi apareixen.

ACTIVITAT 5

Aquesta activitat té com a objectiu que els alumnes posin en pràctica les estructures per fer propostes, acceptar o rebutjar i donar una excusa.

Observacions

Els alumnes necessiten els verbs voler (per convi-dar) i poder (per donar excuses). Encara que ja en coneixen el significat, adreceu-los al quadre que tenen a l’activitat amb els paradigmes de present d’indicatiu.Haureu d’explicar la diferència entre anar i venir, per convidar a algú a fer una cosa.

1 U N I TAT

SETZE

AIXÍ, COM QUEDEM?

17DISSET

1 U N I TATAIXÍ, COM QUEDEM?

Observacions

Haureu d’explicar l’estructura quedar a + lloc i recordar que per localitzar llocs s’ha de fer servir el verb ser o haver-hi, depenent de l’estructura.

Podeu tenir preparada una llista de llocs de diferents ciutats o pobles dels Països Catalans, on la gent acostuma a quedar.

Desenvolupament

Demaneu als alumnes si coneixen les ciutats de les fotografies (Barcelona, Londres i Roma) i l’em-plaçament; si creuen que és un lloc típic on la gent queda; si hi ha més llocs en aquestes tres ciutats que siguin típics per quedar...

Després traslladeu la pregunta a altres llocs també típics d’altres ciutats. Feu fer una pluja d’idees dels llocs típics per quedar, que els alumnes coneguin.

Feu llegir, en grups, els textos, aclariu dubtes i ex-pliqueu l’ús dels pronoms que i on. Demaneu als alumnes que primer s’expliquin els llocs més habi-tuals per quedar a diferents ciutats i que després escriguin un text semblant al dels models. Remeteu els alumnes a l’apartat de la Gramàtica on s’expli-quen els pronoms relatius que i on.

Recordeu als alumnes que han de fer un text senzill on situïn el lloc i el descriguin.

Podeu fer fer els exercicis 16 i 17 del Llibre d’exer-cicis.

ACTIVITAT 8

És una activitat de comprensió oral, per extreure una informació concreta. Es presenten les formes del present d’indicatiu i de l’imperatiu (tu i vosal-tres) dels verbs pujar, baixar i agafar per donar instruccions per anar a un lloc. També es presenta un aspecte sociocultural: el plànol de la xarxa de transports metropolitans de Barcelona. De fet, és una excusa per dir on és una persona, on queda i a quina hora.

Observacions

Es poden presentar altres plànols d’altres ciutats (de metro, d’autobusos, de trens...).

S’ha d’introduir el vocabulari referent als transports públics: metro, autobús, tren, parada de metro, pa-rada d’autobús, estació de tren... De tota manera, no cal ampliar-lo gaire, perquè només es necessita per donar punts de referència.

A l’hora de dir on és un lloc, potser els alumnes voldran donar més informació per explicar com arribar-hi. Recomaneu-los que no donin indicacions massa complexes per arribar a un lloc, ja que només han de donar uns punts de referència.

Desenvolupament

Presenteu la forma poder / voler + infinitiu, per convidar algú i per donar excuses. Expliqueu la diferència entre vols venir / anar a... Trobareu les explicacions a la Gramàtica.

Presenteu la forma és que, per introduir l’excusa.

Cada alumne pensa en una activitat per fer a la nit, que ha de proposar a la resta de companys. S’ha d’acceptar la proposta o rebutjar-la i, en aquest cas, donar una excusa. Recordeu que els alumnes han de convidar tots els companys i que s’han d’apuntar qui accepta.

Al final de l’activitat, recolliu els resultats, per veure quines propostes han tingut més èxit. Demaneu quines són les excuses que s’han donat més.


ACTIVITAT 6

És una activitat per saber com són els alumnes respecte de la puntualitat. Per això es presenta un test on apareixen algunes formes per dir l’hora apro-ximada. Aquestes formes també les necessitaran per fer l’activitat 8.

Observacions

Heu d’explicar l’estructura quedar a + hora.

Desenvolupament

Com que el tema de la puntualitat és un dels tòpics més generalitzats, podeu demanar als alumnes que diguin si estan d’acord que els catalans i els suïssos són els més puntuals. A partir d’aquí, i en to d’humor, els alumnes hauran d’exposar les seves creences sobre la puntualitat. Aprofiteu per recordar vocabulari: tard, d’hora, aviat, mitja hora tard, deu minuts abans...

Podeu remetre els alumnes a l’apartat de Gramàtica on s’expliquen les expressions temporals per dir l’hora.

Recordeu-los la diferència entre quedar, quedar-se i trobar-se.

Feu fer el test i poseu en comú els resultats. Podeu triar la persona més puntual de la classe.Podeu fer fer els exercicis 12, 13, 14 i 15 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 7

Un dels objectius d’aquesta activitat és presentar un aspecte sociocultural: els alumnes han d’explicar quin i com és un lloc típic per quedar en una ciutat. També es presenten els relatius que i on per fer descripcions de llocs.

18

partir del plànol de Barcelona, els alumnes han de fer propostes per fer alguna cosa, quedar a una hora i a un lloc. Han de decidir, primer, on són. Insistiu que tenen tots els elements gramaticals i de lèxic que necessiten als quadres que acompanyen l’activitat.

Podeu fer fer els exercicis 18, 19, 20, 21, 22 i 23 del Llibre d’exercicis.

Solucions

Diàleg 1: queden a la plaça del Diamant, a la nit (a l’última sessió); la persona que demana com s’hi va es pot trobar a la parada de metro Penitents o Catalunya, de la línia verda.

Diàleg 2: queden a les fonts de Montjuïc, a les 9; es poden trobar a la parada Florida o Arc de Triomf, de la línia vermella.

Diàleg 3: queden a casa d’ella, a quarts de dues, les dues; la persona que demana com s’hi va es pot trobar a la parada Drassanes o Diagonal, de la línia verda; a la parada Urgell o Arc de Triomf, de la línia vermella.

Suggeriments

Podeu fer portar als alumnes plànols d’altres ciutats, perquè repeteixin l’activitat.

ACTIVITAT 9

És una activitat d’expressió oral, on els alumnes han de negociar el dia i l’hora per quedar. L’objectiu d’aquesta activitat és que utilitzin el màxim de ve-gades possible les estructures per proposar de fer una cosa, en un dia i a una hora, fer contrapropostes i donar excuses.

Observacions

Expliqueu la forma que es fa servir per quedar: Si tens un forat...

Desenvolupament

Abans de començar l’activitat, aclariu les formes demà, demà passat i demà passat no l’altre. Des-prés, cada alumne ha d’emplenar l’agenda amb les activitats que té normalment aquests tres dies i afe-gir-hi: hora al dentista, classes d’anglès i convidats a sopar. Un cop fet, expliqueu-los que, en parelles, han de quedar per fer alguna cosa junts.Haureu de presentar les formes per donar excuses, que tenen al quadre: em sap greu, ho sento, però..., és que... Recordeu als alumnes que poden utilitzar el verb poder (divendres a les deu no puc...) per dir la impossibilitat de fer una cosa i la perífrasi haver de + infinitiu, per donar l’excusa (...és que he de treballar). Podeu remetre els alumnes a l’apartat de la Gramàtica.

Desenvolupament

Abans de fer escoltar els diàlegs, demaneu als alumnes si saben de quina ciutat és el plànol de transports metropolitans, si coneixen algunes para-des de metro, dels ferrocarrils de la Generalitat, de la Renfe, si fan servir el transport públic...

Podeu explicar les diferents línies de metro (colors i números), on arriben els ferrocarrils de la Generalitat i els trens de la Renfe. Pregunteu als alumnes si coneixen les parades d’una línia de metro, com les que apareixen als diàlegs: Fontana (línia verda del metro), Espanya (línia vermella del metro), Catalunya (línia verda o vermella), Les Planes (ferrocarrils de la Generalitat).

Presenteu la situació dels tres diàlegs que els alum-nes escoltaran: a cada diàleg dues persones queden a un lloc i a una hora per fer una cosa. A més els alumnes han d’esbrinar on és la persona que dema-na explicacions per arribar al lloc on queden.

Recordeu als alumnes que per situar on són les persones dels diàlegs han de fer servir el verb ser i no el verb estar. Tenen dues falques que els ho recorda: Són aquí?, No, són aquí.

Feu escoltar els diàlegs. Els alumnes han de dir on i a quina hora queden les persones del diàleg, i on és la persona que demana explicacions per arribar al lloc. Digueu als alumnes que hi pot haver més d’un lloc segons la línia de metro que s’hagi d’agafar. Feu escoltar els diàlegs un parell de cops. Podeu demanar-los que també diguin per què que-den les persones del diàleg. Poseu en comú les respostes.

Presenteu als alumnes les formes del present d’indi-catiu i de l’imperatiu dels verbs pujar, baixar i agafar i també les formes que tenen per indicar on és un lloc. Moltes d’aquestes formes segurament ja les coneixen. Presenteu les formes amunt i avall. Podeu remetre els alumnes a la Gramàtica on s’expliquen aquests punts.

Recordeu als alumnes que tenen un quadre amb expressions temporals, algunes de les quals ja s’han treballat a l’activitat 6.

Per fixar tots aquests continguts podeu fer escoltar un altre cop els diàlegs perquè els alumnes s’adonin de l’ús del present d’indicatiu i de l’imperatiu; de l’ús de les estructures per indicar on és un lloc, i també perquè reconeguin les expressions locatives i temporals dels diàlegs.

Després recordeu quines estructures poden fer servir per proposar de fer una cosa i presenteu les formes que apareixen al quadre: Què us sembla si anem a..., Podríem anar a..., I si anem / anéssim a... que amplien la llista que han vist a les activitats 4 i 5. Presenteu aquestes estructures com a formes fetes, sense explicar l’ús del subjuntiu o del condicional.Presenteu el model de diàleg de la il·lustració. A

1 U N I TAT

DIVUIT

AIXÍ, COM QUEDEM?

19

1 U N I TAT

DINOU

AIXÍ, COM QUEDEM?

Podeu fer fer els exercicis 27, 28 i 29 del Llibre d’exercicis.

Solucions

Diàleg 1: la Rita i l’Enric.

Diàleg 2: l’Amadeu i la Patrícia. Queden a les nou, al bar que hi ha davant del cine.

Diàleg 3: l’Antoni i un amic. Queden a quarts de deu, dissabte, a casa de l’amic per sopar.

Diàleg 4: l’Alícia, l’Eduard i l’Olga.

ACTIVITAT 11

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes sàpiguen fer propostes i contrapropostes, acceptar la invitació o rebutjar-la, donar excuses...

Observacions

Tingueu en compte que aquesta activitat té dues dificultats: una és quedar amb algú i l’altra, fer-ho per telèfon. Per això a l’activitat anterior ja s’ha tre-ballat el tema de trucades per telèfon.

Desenvolupament

Feu fer l’activitat en parelles, tal com s’indica al llibre. Quan els alumnes hagin acabat, podeu de-manar-los que es preguntin quantes persones han quedat per fer les mateixes coses.

Perquè els alumnes simulin una conversa telefònica podeu dir-los que s’asseguin un d’esquena a l’altre. Recordeu-los que hauran de fer servir, sobretot, l’estructura: et trucava per...

La subactivitat es pot fer en parelles. Poden preparar el text i després enregistrar-lo. Es pot donar l’enre-gistrament a una altra parella, que haurà d’escoltar el missatge i deixar-ne un altre, acceptant o rebutjant la invitació. Podeu aprofitar els enregistraments per fer algunes correccions: adequació del missatge, infor-mació que conté, errors lingüístics, entonació...

ACTIVITAT 12

L’objectiu d’aquesta activitat és presentar un aspec-te sociocultural a partir d’una comprensió lectora. S’expliquen els elements bàsics per entendre una tradició com és la de Sant Joan (la revetlla, el foc, les coques...). També caldrà treballar estratègies de comprensió lectora perquè els alumnes siguin capaços d’entendre un text d’un tema específic. Aquesta activitat serveix com a escalfament de l’activitat 13.

Presenteu els models d’expressió oral que tenen a l’activitat i recordeu les formes no t’amoïnis i no hi fa res, que segurament necessitaran moltes vegades.

Proposeu de fer l’activitat tal com es diu a l’enun-ciat.


ACTIVITAT 10

És una activitat de comprensió oral en què els alumnes han d’obtenir una informació concreta a partir de trucades telefòniques. L’objectiu d’aquesta activitat és presentar els intercanvis lingüístics que es fan servir quan es parla per telèfon: què es diu quan despengem el telèfon, quan demanem per algú i quan contestem si hi ha o no hi ha algú.

Observacions

Segurament heu de fer notar la manera catalana a l’hora de trucar per telèfon fix quan es despenja el telèfon i quan es contesta.

Desenvolupament

Feu escoltar els quatre diàlegs als alumnes, que han d’apuntar qui parla amb qui (tenen els noms escrits a l’activitat), dir si queden, i, si queden, quan i on. Feu escoltar un parell de cops els diàlegs i, abans de posar en comú les solucions, digueu-los que en parelles contrastin la informació.

Després, podeu demanar als alumnes que expliquin què es diu en la seva llengua, o en altres que cone-guin, quan es truca per telèfon fix. Podeu demanar-los si saben o s’han adonat què es diu en català, quan es contesta el telèfon fix: Digui?, Sí?

Feu notar la diferència de formes lingüístiques que utilitzem quan encetem una conversa per telèfon fix o mòbil.

Feu escoltar un altre cop els diàlegs, però ara els alumnes han d’escriure les formes que apareixen als diàlegs quan despengen el telèfon, quan demanen per algú i quan contesten si hi ha o no hi ha algú. Demaneu si les persones dels diàlegs parlen des d’un telèfon fix o des d’un mòbil i com ho han notat. Poseu en comú les solucions.

Quan acabeu l’activitat, presenteu les formes que tenen a les vinyetes del còmic, amb els models per contestar, demanar per algú, dir si hi és o no hi és..., tant per telèfon fix com per mòbil.Feu notar la diferència entre que hi és,... / que hi ha...? per demanar per algú. I la resposta sempre amb el verb ser. Podeu remetre els alumnes a l’apar-tat de la Gramàtica on s’explica aquest tema.

20

Demaneu que cada grup expliqui què farà als altres grups. Podeu oferir la possibilitat de canviar de grup si prefereixen una altra proposta.

Suggeriments

Es pot fer fer una pluja d’idees abans de llegir els textos per saber com els agradaria passar als alum-nes la revetlla de Sant Joan.

Podeu donar als alumnes un mapa dels Països Catalans perquè puguin situar els llocs de les pro-postes.

Es pot llegir el text introductiu i explicar el lèxic que hi apareix, conjuntament: fer l’agost, tirar petards, revetlles populars, viatges per fugir del soroll, esca-pades nocturnes...

ACTIVITAT 14

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes es posin d’acord per fer diferents activitats conjun-tament i que presentin als companys el programa d’activitats que faran. Es presenta el futur, perquè els alumnes han de programar les activitats per a la setmana següent.

Observacions

Fixeu-vos que el títol de la pàgina on es presenten les diferents propostes és Ens ho passarem bé. Expliqueu als alumnes què significa (sinònim de divertir-se) i quan l’han d’utilitzar, perquè sovint es confon amb gaudir.

Desenvolupament

Demaneu als alumnes que facin un programa d’activitats per a la setmana que ve, segons la seva disponibilitat i els seus gustos.

Presenteu les diferents propostes (música, teatre, art...) que hi ha a l’activitat. Es poden llegir en grup i aclarir els dubtes. A partir d’aquí, els alumnes han de posar-se d’acord i programar què faran la setmana que ve. Recordeu-los que no cal que tots els membres del grup facin totes les activitats, sinó que alguns poden fer algunes coses i altres, unes altres.

Quan hagin decidit què faran, demaneu-los que escriguin el programa. Abans, però, presenteu les formes del futur i la forma pensar + infinitiu que els alumnes necessitaran per redactar el text. Remeteu-los a la Gramàtica.

Podeu recollir els textos i fer-los llegir. Es poden de-manar aclariments sobre les activitats que presen-ten els grups. Convideu els alumnes que s’apuntin a altres iniciatives.

Podeu donar als alumnes com a forma feta Hem deci-dit que... / Hem quedat que... per començar el text.

Observacions

Com que són textos reals, encara que s’han adaptat, poden presentar una complexitat per als alumnes. No cal que entenguin totes les paraules o expres-sions del text, però sí que n’haurien d’extreure el significat global. Per això s’hauran de treballar estratègies de comprensió i fer conscients els alumnes que són textos que poden trobar en mitjans escrits i que poden comprendre encara que siguin específics.

Desenvolupament

Demaneu als alumnes si saben quina és la nit més curta de l’any i com celebren l’entrada a l’estiu a diferents llocs. Com que algunes paraules del text són molt específiques, caldrà que aprofiteu aquesta activitat prèvia a la lectura per escriure a la pissarra les paraules que els alumnes necessiten per explicar com celebren la nit de Sant Joan (foc, bruixes, fogueres, coca, petards, focs artificials...) i que després apareixeran al text. Després, podeu fer llegir els textos.

Demaneu als alumnes si saben com se celebra aquesta nit a diferents llocs dels Països Catalans.

Suggeriments

Podeu portar algunes fotografies que il·lustrin com se celebra el Sant Joan a diferents llocs dels Països Catalans i explicar què es fa a diferents llocs (arri-bada de la flama del Canigó...).

Podeu fer llegir els textos en grups de quatre, en veu alta.

ACTIVITAT 13

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes, a partir de la comprensió dels textos, triïn la millor proposta per celebrar la revetlla de Sant Joan i que justifiquin l’elecció.

Observacions

Haureu d’explicar on són les poblacions o els llocs dels textos (la Vall de Boí, Mataró, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Ciutadella, Platja d’Aro...). Podeu portar a l’aula alguns mapes dels Països Catalans.

Desenvolupament

Feu fer l’activitat en grup tal com s’indica al llibre.És important que els alumnes desenvolupin estra-tègies de comprensió lectora perquè s’adonin que no cal entendre totes les paraules dels textos per obtenir la informació que se’ls demana.

Recordeu als alumnes les estructures que poden fer servir per opinar, proposar, rebutjar una proposta, fer contrapropostes, expressar gustos i preferències...

1 U N I TAT

VINT

AIXÍ, COM QUEDEM?

21

1 U N I TAT

VINT-I-U

AIXÍ, COM QUEDEM?

ACTIVITAT 16

És una activitat de comprensió oral en què quatre persones expliquen quins plans tenen per al cap de setmana. A partir del programa que han previst, els alumnes han de triar quina previsió meteorològica, de l’activitat anterior, els convé més.

Observacions

Es presenten les estructures: si + present d’indi-catiu, + futur / present d’indicatiu, i encara que + present de subjuntiu, + futur / present d’indicatiu.

Només es presenta el present de subjuntiu dels verbs ploure, nevar, fer i haver-hi perquè són els verbs que fan referència al temps meteorològic. No cal que expliqueu l’ús del present de subjuntiu d’altres verbs, si els alumnes no el necessiten.

Desenvolupament

Feu escoltar els textos als alumnes perquè deci-deixin quina previsió meteorològica els convé més en cada cas i on podrien anar les persones dels textos segons les diferents previsions i activitats. Presenteu les falques: Jo aniria a..., Podrien anar a..., Això mateix.

Presenteu les formes si + present d’indicatiu, + futur / present d’indicatiu, i encara que + present de subjuntiu, + futur / present d’indicatiu. Podeu fer escoltar un altre cop els textos perquè els alumnes detectin aquestes estructures. Trobareu les expli-cacions a l’apartat de la Gramàtica.

Podeu fer fer els exercicis 35 i 36 del Llibre d’exer-cicis. També podeu fer fer l’exercici 37 del Llibre d’exercicis, que pot servir d’autoavaluació, ja que recull diversos aspectes d’aquesta unitat.


Suggeriments

Podeu portar a classe publicacions d’oci perquè els alumnes puguin triar altres propostes i llegeixin un text real.

ACTIVITAT 15

Aquesta activitat presenta les estructures i el voca-bulari bàsic per entendre una previsió meteorològi-ca, a partir d’una comprensió escrita.

Observacions

En aquesta activitat es presenta el vocabulari ne-cessari per entendre una previsió meteorològica. Per tant, si ho creieu convenient, podeu ampliar-lo. No obstant això, l’objectiu de l’activitat és que els alumnes entenguin quin temps farà per poder programar o modificar una activitat, i no explicar el temps meteorològic ni fer-ne una previsió.

Desenvolupament

Abans de llegir els textos, assegureu-vos que els alumnes entenen el lèxic que acompanya els sím-bols.

Assegureu-vos també si els alumnes saben on són els Pirineus, les Illes Balears, Andorra, València...

Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Poseu en comú les solucions.


Suggeriments

Com que els textos escrits també estan enregis-trats, podeu presentar-los en una audició (exercici 32 del Llibre d’exercicis).

A l’hora de la correcció podeu demanar aclariments als alumnes sobre la seva elecció, i d’aquesta mane-ra fer-los explicar quin temps farà, quan justifiquin la relació entre text i mapa.

Podeu enregistrar alguna previsió meteorològica de la televisió i fer-ne una explotació a classe.

Solucions

Primer text: mapa tercer

Segon text: mapa primer

Tercer text: mapa segon

22

1 U N I TAT

VINT-I-DOS

AIXÍ, COM QUEDEM?

TASCA FINAL

Els alumnes han de proposar un cap de setmana inoblidable a algú de la classe.

Observacions

Abans de començar a escriure, és convenient que els alumnes siguin conscients de tots els elements que necessiten per fer l’activitat i que han treballat durant la unitat.

Desenvolupament

Recordeu als alumnes que han de preveure activi-tats alternatives (per problemes d’horaris, condici-ons atmosfèriques...).

Digueu als alumnes que responguin a la invitació (si no els va bé, poden fer una contraproposta). Demaneu al final quantes persones han quedat i per fer què.

Suggeriments

Els alumnes poden escriuen una invitació pensant en algú de la classe. El problema és que hi pot ha-ver algú que no rebi cap invitació. Per això, es pot fer un sorteig amb els noms dels alumnes, i així cadascú té un destinatari a qui adreçar la invitació. També podeu dir que cada alumne escrigui la invi-tació pensant en algú de la classe, recollir totes les invitacions (sense nom del destinatari) i repartir-les arbitràriament.

23

NOTÍCIES FRESQUES

2 U N I TAT

VINT-I-U

Unitat 2

NOTÍCIES FRESQUES

24

NOTÍCIES FRESQUES

2 U N I TAT

U N I TAT NOTÍCIES FRESQUES2

PRESENTACIÓ

És una activitat per posar en contacte els alum-nes amb els continguts de la unitat: discriminar notícies positives i negatives, donar informació sobre notícies o fets que han passat últimament i relacionar diferents exclamacions amb fets positius o negatius.

Serveix per obtenir informació dels alumnes: quins continguts saben i el coneixement que tenen del tema (vocabulari, informació de l’actualitat) i quins temes de l’actualitat els interessen.

Observacions

S’ha de tenir en compte que als titulars hi ha voca-bulari que segurament els alumnes no deuen saber (terratrèmol, huracà, amenaça, accident...) i que se’ls ha d’explicar o demanar-los que se l’expliquin entre ells. També pot aparèixer vocabulari nou quan vulguin explicar altres notícies d’actualitat. L’objectiu no és que expliquin la notícia, sinó que només en diguin el titular o la informació mínima per saber de quina notícia es tracta (Papa a Mèxic...).Quan es treballin les exclamacions, s’ha de motivar els alumnes perquè les facin servir, encara que a vegades costi adequar-les en un context concret, ja que amb l’ús les aniran adquirint.

Desenvolupament

Primer els alumnes llegeixen els titulars. Assegu-reu-vos que n’hagin entès el significat. Després es pot demanar als alumnes que enunciïn en veu alta notícies de tot el món i de tots els temes (esport, internacional, nacional, social...). Podeu escriure a la pissarra el titular o la informació i fer una breu explicació de la notícia. Quan hi hagi bastants titu-lars, demaneu que els alumnes facin tres columnes segons que les notícies siguin positives, negatives o neutres.Digueu als alumnes que llegeixin les exclamacions que tenen al llibre, expliqueu-ne el significat i digueu que les relacionin amb els titulars. Feu notar que el significat pot canviar depenent de l’entonació.Després per a cada una de les notícies que s’han escrit en tres columnes a la pissarra es tria una exclamació. L’objectiu és que els alumnes es co-mencin a familiaritzar amb lèxic que fa referència a esdeveniments i que sàpiguen reaccionar davant d’una notícia. Al final es pot decidir quin alumne és el que està més ben informat, segons la quantitat d’informació que ha donat.

ACTIVITAT 1

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes reconeguin les activitats que fa en Santi, que les

relacionin amb les il·lustracions i que les ordenin, a partir d’un text oral. Es repassa el vocabulari de les activitats quotidianes i es presenta el perfet d’indicatiu.

Observacions

En aquest moment no és necessari que els alumnes treballin el contrast de passats, sinó que es familia-ritzin amb el perfet d’indicatiu per parlar del passat. Tampoc no és necessari que coneguin la forma del perfet d’indicatiu per fer l’activitat, ja que l’important és que coneguin el significat del verb, per poder relacionar les il·lustracions amb les frases, encara que hi aparegui el participi.

Desenvolupament

Abans d’escoltar el text es pot demanar als alumnes si saben què és un diari personal, si n’han escrit mai o no (no s’hi ha d’insistir gaire perquè l’activitat 4 tracta aquest tema). Es pot presentar el tipus de personatge d’aquesta activitat, en Santi, que està obsessionat pels diaris: com és, quina vida deu tenir...Feu mirar les il·lustracions als alumnes perquè di-guin què fa normalment en Santi. Poden contestar en present d’indicatiu o en infinitiu. L’objectiu és repassar i ampliar el lèxic d’activitats quotidianes. Després feu escoltar el text perquè els alumnes enumerin les il·lustracions segons el que senten.Abans de fer escoltar un altre cop el text per fer la subactivitat 1, feu llegir les frases. Feu notar que poden entendre el significat de les frases encara que siguin en un temps verbal nou. Després, els alumnes han de tornar a escoltar el text i ordenar cronològicament les activitats que ha fet en Santi. Es presenta la forma escrita del perfet d’indicatiu, que s’ha de relacionar amb la forma oral.A la subactivitat 2 els alumnes han d’agrupar els participis de l’activitat anterior segons les termina-cions. L’objectiu és que comencin a fixar les formes del participi, necessàries per formar el perfet d’in-dicatiu. Poden tornar a escoltar un altre cop el text, per completar la llista amb altres participis, que no hi ha escrits a l’activitat anterior.

Solucions

Activitat 1m’he llevat, m’he dutxat, m’he vestit, he esmorzat, he agafat l’autobús, he tingut una reunió, he llegit uns informes, he anat al gimnàs, he passat pel supermercat, he trobat la meva veïna a l’ascensor, m’he canviat de roba

Subactivitat 11. s’ha llevat; 2. s’ha dutxat; 3. s’ha vestit; 4. ha esmorzat; 5. ha pres cafè amb llet i torrades; 6. ha sortit de casa; 7. ha agafat l’autobús; 8. ha anat a la feina; 9. ha fet un cafè; 10. ha tingut una reunió; 11. ha trucat als comercials; 12. ha dinat; 13. ha llegit

VINT-I-QUATRE

25

NOTÍCIES FRESQUES

2 U N I TATU N I TAT

uns informes; 14. ha anat al gimnàs; 15. ha trobat la veïna; 16. ha parlat amb la veïna; 17. ha convidat la veïna a una cervesa; 18. s’ha canviat de roba

Subactivitat 2-at: estat, llevat, dutxat, esmorzat, agafat, arribat, començat, trucat, anat, tornat, plegat, passat, com-prat, trobat, parlat, canviat, posat, convidat, dinat-ut: tingut -it: vestit, sortit, llegit, dit altres: pres, fet

ACTIVITAT 2

A partir d’un diari personal de la mateixa persona de les activitats anteriors, es treballa la formació dels participis.

Observacions

Hi pot haver vocabulari nou, que els alumnes poden deduir pel context. És millor, doncs, que entre els alumnes s’ajudin en la comprensió del text.

Desenvolupament

Abans d’escriure els infinitius dels participis que tenen ressaltats al text, treballeu la comprensió global. Presenteu-lo als alumnes com el diari que ha escrit en Santi. Com que és una activitat que es fa en parelles, digueu als alumnes que intentin esbrinar el significat de les paraules o expressions que no entenguin. Comproveu que han entès el text.Després podeu fer escriure els infinitius dels participis ressaltats i fer notar la correspondència de terminacions entre els infinitius i els participis regulars (-ar: -at; -er / -re: -ut; -ir: -it).La subactivitat 1 es pot fer en parelles de manera oral. Els alumnes han de dir quines de les activitats que ha enregistrat en Santi no ha fet, segons el que ha escrit. Es poden anar apuntant a la pissarra les activitats (en perfet d’indicatiu) que no ha fet. Després, també en parelles i oralment, s’han de dir quines accions han fet ells avui, fins ara. Es poden posar en comú i apuntar-les a la pissarra. Així els alumnes comencen a produir la forma del perfet d’indicatiu, amb els verbs que ja han vist i de manera molt controlada.

ACTIVITAT 3

L’objectiu de l’activitat és que els alumnes practiquin oralment d’una manera controlada la primera i la tercera persona del singular del perfet d’indicatiu. Es presenta la formació del perfet d’indicatiu i un paradigma de verb que es conjuga amb pronom. També es presenten alguns connectors i alguns temporals per ordenar les accions, i un quadre amb participis irregulars.

Observacions

Potser els alumnes necessitaran altres verbs que no han aparegut fins ara. Si els participis són irregulars, apunteu-los a la pissarra, a mesura que surten, perquè tots els alumnes els puguin utilitzar. De tota manera, com que s’han d’explicar les activitats que han fet fins que han arribat a classe, segurament necessitaran només els que fan referència a les activitats quotidianes, que ja coneixen.Feu notar als alumnes que les expressions tempo-rals llavors i aleshores són sinònimes, i advertiu-los que no les confonguin amb doncs, ja que és un error que cometen freqüentment.

Desenvolupament

Abans de començar l’activitat, expliqueu als alum-nes els quadres que tenen i que necessiten per fer-la. Hi ha el model del paradigma del perfet d’indicatiu i el del verb llevar-se, com a model dels verbs que es conjuguen amb pronom. Feu notar la forma apos-trofada dels pronoms em, et i es, i remarqueu com es pronuncien. Presenteu també el quadre amb els participis irregulars. Feu notar als alumnes que poden fer servir les ex-pressions temporals primer, després (de), llavors, aleshores, més tard, abans (de), avui, aquest matí... i que també poden fer servir altres expressions que segurament coneixen (a les vuit, quan...) per seqüenciar les accions que han fet fins que han arribat a la classe.Els alumnes han de treballar en parelles i explicar-se què han fet avui, fins que han arribat a classe. Com que després hauran d’explicar a una altra persona què ha fet la seva parella, digueu-los que s’apuntin les activitats, per recordar-les.Per concloure l’activitat, demaneu qui ha fet més activitats i qui n’ha fet menys, o bé qui ha fet la cosa més sorprenent abans de venir a classe. D’aquesta manera es comparteix el coneixement entre els alumnes. També es repassen els verbs que han necessitat i si n’hi ha hagut d’irregulars.Assegureu-vos que els alumnes entenen l’ús del perfet d’indicatiu per explicar les accions que s’han fet avui, fins ara, i remeteu-los a l’apartat de la Gramàtica.Feu fer els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 del Llibre d’exercicis.

Suggeriments

Si l’activitat s’acaba aviat, es pot fer practicar di-verses vegades amb altres persones. També es pot fer explicar què han fet dues persones o més persones. D’aquesta manera es practiquen les persones del plural.

VINT-I-CINC

26

NOTÍCIES FRESQUES


ACTIVITAT 4

És una activitat de comprensió escrita a partir de textos de diaris personals, en perfet d’indicatiu, on apareixen expressions temporals que s’han presen-tat a l’activitat anterior, i altres de noves.

Observacions

S’ha de fer notar que només hi ha tres diaris perso-nals, dividits en dues parts.

Desenvolupament

Es treballa en parelles, perquè els alumnes s’ajudin en la comprensió i negociïn quins dos textos per-tanyen al mateix diari. Quan els alumnes acaben po-den comprovar els resultats amb altres parelles.Després demaneu als alumnes que, en parelles o en grups, donin tota la informació que puguin sobre les persones que han escrit els diaris: com són, què fan, quants anys tenen... i que justifiquin com l’han deduït. Com que són suposicions, feu-los fixar en les estructures que hi ha al marge de l’enunciat per fer suposicions: deure + infinitiu. Es pot posar en comú tota la informació.Per acabar l’activitat, demaneu als alumnes quina experiència tenen respecte dels diaris personals: si han escrit o escriuen diaris personals, què hi escrivi-en o escriuen, quan ho feien o fan, si coneixen algú que escrigui diaris, si quan van de viatge escriuen diaris...L’objectiu de la subactivitat 1 és que els alumnes fixin l’atenció en les expressions temporals que apareixen als textos i que necessitaran per fer l’ac-tivitat posterior. Feu llegir un altre cop els textos i, en parelles, feu fer una llista de les expressions temporals que hi apareixen. Es pot ampliar la llista amb altres expressions que coneguin. Remeteu-los a l’apartat corresponent de la Gramàtica.Feu fer l’exercici 10 del Llibre d’exercicis.

Solucions

Text 1 i 5; text 2 i 6; text 4 i 3.

ACTIVITAT 5

L’objectiu d’aquesta activitat és escriure un informe sobre les activitats de classe, en el qual apareguin les formes del perfet d’indicatiu i les expressions temporals que s’han treballat fins ara.

Observacions

S’ha de tenir en compte que els alumnes poden necessitar lèxic específic de les activitats que es fan a classe: pausa, pissarra, ordinador...

Com que els alumnes han d’escriure què han fet avui a classe, és millor que l’activitat la duguin a terme a l’última part de la classe. Per això controleu el temps que necessitaran per fer-la i per corregir-la.

Desenvolupament

En parelles s’han d’explicar què han fet avui a classe, per comprovar si saben tot el lèxic i si necessiten vocabulari o formes que no coneixen. Després han d’escriure el text. Recordeu als alumnes que facin servir les expressions temporals com a connectors discursius perquè el text quedi cohesionat.Feu fer l’exercici 11 del Llibre d’exercicis.

Suggeriments

Podeu posar en comú tots els textos, perquè els alumnes decideixin quin text és el que dóna més detalls de les activitats que s’han fet.

ACTIVITAT 6

És una activitat d’escalfament de l’activitat 7. L’ob-jectiu és que els alumnes es demanin què van fer un dia de la setmana. Per això hauran de fer servir el passat perifràstic d’indicatiu, que, a l’activitat 7, es contrastarà amb el perfet d’indicatiu, presentat a les activitats anteriors.

Observacions

S’ha de recordar com es forma el passat perifràs-tic d’indicatiu i deixar que els alumnes produeixin aquestes formes i les diferenciïn de les de perfet d’indicatiu que han treballat anteriorment.

Desenvolupament

Feu fer l’activitat tal com s’indica a l’enunciat. Com que els alumnes ja coneixen el passat perifràstic d’indicatiu, els serà fàcil explicar les coses que van fer ahir, abans-d’ahir... Podeu fer fer el mateix procediment que en altres activitats: primer expli-cació en parelles i després exposició a la classe. Recolliu a la pissarra algunes propostes divertides, sorprenents...Podeu ampliar l’activitat fent preguntes on es marqui un dia concret: dissabte, dilluns... (passat) per fer recordar l’ús del passat perifràstic d’indicatiu.

ACTIVITAT 7

És una activitat, tipus A i B, l’objectiu de la qual és contrastar l’ús del passat perifràstic d’indicatiu i del perfet d’indicatiu, a partir de la informació que hi ha en una agenda. Es presenta la forma aquest / aquesta... + expressió temporal.

VINT-I-SIS

27

NOTÍCIES FRESQUES


Observacions

S’ha d’insistir que els alumnes s’intercanviïn la infor-mació amb els verbs conjugats en passat perifràstic d’indicatiu i no, amb els infinitius.

Desenvolupament

Abans de començar l’activitat es pot demanar als alumnes si tenen agenda, si la fan servir, què hi apunten, si els ajuda a recordar les coses que han de fer...Els alumnes han de completar la informació de l’agenda d’en Sebastià, seguint les instruccions de l’enunciat i el model d’expressió oral que tenen a les bafarades.Quan els alumnes hagin acabat d’intercanviar-se la informació, feu-los escoltar el text perquè marquin quines són les activitats que realment va fer en Sebastià cada dia. Demaneu-los que comprovin els resultats amb altres parelles.A la subactivitat 1 els alumnes han d’escriure qui-nes coses ha fet en Sebastià durant la setmana. En aquest punt s’ha d’explicar la diferència entre l’ús del passat perifràstic d’indicatiu, per donar informa-ció d’un dia concret, i l’ús del perfet d’indicatiu, per explicar les activitats que ha fet en Sebastià aquesta setmana i amb quina freqüència les ha fet. Remeteu els alumnes a l’apartat de la Gramàtica.Feu fer els exercicis 12, 13 i 14 del Llibre d’exer-cicis.

ACTIVITAT 8

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes ex-pliquin les seves rutines. Per això hauran de treballar la diferència entre l’ús dels dos temps verbals en pas-sat, explicant què van fer un dia concret de la setmana i què han fet durant setmana, i quants cops.

Desenvolupament

Primer demaneu als alumnes que escriguin indivi-dualment tres o quatre accions al quadre del llibre. Després, en grup, digueu-los que posin la informa-ció en comú i que facin un text on hi hagi les rutines de les persones del grup. D’aquesta manera apa-reixeran les formes de tercera persona del singular i plural, i la primera persona del plural. Remarqueu la diferència de l’ús dels dos passats. Feu fer els exercicis 15, 16, 17, 18 i 19 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 9

L’objectiu d’aquesta activitat és deduir com és una persona a partir de les seves rutines. Els alumnes hauran de consolidar l’ús del perfet d’indicatiu per

explicar activitats personals d’aquesta setmana o d’aquest mes. També es presenten els pronoms el, la, els, les, en i hi amb el perfet d’indicatiu, i els pronoms combinats em, et, es + el, la, els, les.

Observacions

S’ha plantejat l’activitat amb l’objectiu que els alumnes coneguin el comportament dels seus companys, per deduir com són: puntuals, afectu-osos, agraïts... S’ha de tenir en compte que abans de fer l’activitat s’haurà de fer una presentació del vocabulari dels adjectius de les il·lustracions. També s’haurà de tenir en compte que s’hauran de presentar les formes pronominals.

Desenvolupament

Abans de començar l’activitat, assegureu-vos que els alumnes coneixen els adjectius de les il·lustracions. Comenceu a introduir les formes pronominals, perquè segurament les necessitaran per respondre les preguntes.Presenteu als alumnes el quadre amb els pronoms, que poden fer servir quan es demanin la informa-ció. Remateu-los a l’apartat corresponent de la Gramàtica.Recordeu que l’objectiu de l’activitat és la pràctica de l’ús del perfet d’indicatiu i no, la combinació de pronoms. Per tant no és pertinent explicar altres combinacions de pronoms. Només cal que els alum-nes sàpiguen utilitzar els pronoms que necessiten per fer l’activitat.En parelles, feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Quan els alumnes hagin acabat, recolliu la informa-ció i poseu-la en comú amb la resta de la classe. És una manera de tornar a repetir les estructures que han treballat.Feu fer els exercicis 20, 21 i 22 del Llibre d’exer-cicis.

ACTIVITAT 10

L’objectiu és que, a partir d’una comprensió oral, els alumnes entenguin què han fet unes persones el cap de setmana i que constatin la diferència entre l’ús del passat perifràstic d’indicatiu i del perfet d’indicatiu.

Desenvolupament

Abans de fer escoltar el text, presenteu la situació: tres amics que parlen del que han fet el cap de setmana. Feu escoltar el text i feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre.Aprofiteu per introduir les falques: Què has entès?... per intercanviar informació sobre el seu grau de comprensió del text. Feu escoltar el text un altre cop i feu posar la informació en comú.

VINT-I-SET

28

NOTÍCIES FRESQUES


Feu notar la possibilitat d’usar els dos passats per referir-nos al cap de setmana. Podeu exemplificar-ho amb les falques que hi ha al llibre: Com ha anat / Com va anar? Remarqueu que, quan s’utilitza aquest / aquesta...+ expressió temporal, ens podem referir al passat (en perfet d’indicatiu) o al futur (en present d’indicatiu o en futur).Abans de fer la subactivitat 1, demaneu als alum-nes que es fixin si les activitats explicades al diàleg han agradat o no, als seus protagonistes. Després, demaneu-los que, en grup, s’expliquin el cap de setmana i que el puntuïn segons el seu grau de satisfacció. Digueu-los que escriguin un text amb la informació d’algun membre del grup. Es pot posar totes les informacions en comú i decidir entre tota la classe quina puntuació es dóna als diversos caps de setmana.L’objectiu de la subactivitat 2 és seleccionar les expressions que apareixen al text oral. En aquest moment els alumnes només escolten el text per identificar quines de les expressions que tenen escrites apareixen al text. N’han de deduir el signi-ficat i buscar-ne un equivalent, si n’hi ha, a la seva llengua materna. També heu de fer notar que moltes expressions poden canviar de significat depenent de l’entonació.

Solucions

Ostres!, Què dius ara?, Que fort!, Sí, home!, De veritat?, Quina bestiesa!, Caram!, Quina mandra!, No fotis!, Quina novetat!

ACTIVITAT 11

És una activitat en què es treballa l’entonació de les expressions que s’han presentat a l’activitat anterior. S’introdueix informació cultural sobre les expressions més freqüents per reaccionar davant d’una notícia, que es poden sentir en català.

Observacions

Normalment és un punt de la llengua que sol ser molt difícil d’adquirir de manera adequada al con-text, però que, d’altra banda, és molt útil i eficaç en una situació comunicativa. Per això caldrà que animeu els alumnes a fer l’esforç de parar l’orella al carrer o a la televisió per saber quines són les exclamacions que senten amb més freqüència. També heu d’advertir-los que aquestes expressions s’han d’adequar al context sociocultural pertinent. Per això els caldrà fixar-se en el tipus de situació comunicativa i en el registre de la interacció: formal, informal, molt col·loquial...

Desenvolupament

Feu escoltar les expressions i pregunteu als alum-nes si es refereixen a una situació alegre, feliç, trista, avorrida... Podeu fer repetir les expressions per treballar l’entonació.A la subactivitat, els alumnes han d’escriure alguna informació sobre ells mateixos o sobre altres per-sones i les han de donar als companys, que han de reaccionar a la informació amb una exclamació. Demaneu-los què dirien en la seva llengua o quines expressions acostumen a dir en la seva llengua en algunes situacions: de sorpresa (et trobes el teu millor amic pel carrer amb la teva mare), d’avorri-ment (t’estàs avorrint en una conferència), de ràbia (t’has adonat que t’han robat la bicicleta)... i intenteu donar-los expressions catalanes equivalents.Feu fer l’exercici 23 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 12

És una activitat de comprensió lectora a partir de dos correus electrònics. S’hi barregen dos contin-guts de la unitat: el contrast entre el passat perifràs-tic d’indicatiu i el perfet d’indicatiu, i les expressions per reaccionar davant de fets.

Desenvolupament

Demaneu que cada alumne llegeixi un correu i que l’expliqui a la seva parella. Després digueu-los que contrastin els punts de vista sobre els primers dies de vacances que s’hi expliquen. Podeu preguntar-los si han tingut l’experiència d’anar a un lloc amb algú completament oposat a ells.Als correus electrònics apareixen formes verbals amb pronom (llegir-se, apuntar-se, prendre’s, men-jar-se...). Feu notar als alumnes que hi ha verbs que es poden conjugar amb pronom i que signifiquen el mateix que conjugats sense pronoms. Podeu remetre’ls a l’apartat de la Gramàtica.Feu notar als alumnes l’alternança de temps que es fa servir als textos i les expressions que les perso-nes que escriuen els correus utilitzen per fer èmfasi a l’hora d’expressar la seva percepció dels fets.Recordeu als alumnes l’estructura que + adjectiu o adverbi i quin... + nom. Remeteu-los a l’apartat de la Gramàtica.Feu fer els exercicis 24, 25, 26 i 27 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 13

L’objectiu de l’activitat és que els alumnes sàpiguen explicar experiències contrastant els dos passats. S’hi presenten les formes encara no i ja.

VINT-I-VUIT

29

NOTÍCIES FRESQUES


Observacions

Es poden tenir preparades altres situacions en les quals els alumnes s’hagin pogut trobar.

Desenvolupament

S’ha de remarcar l’ús del perfet d’indicatiu (per dir si ja s’ha fet o encara no s’ha fet una cosa fins ara) i del passat perifràstic d’indicatiu (per referir-se a l’experiència en un temps passat i acabat): M’he banyat molts cops al mar a la nit. L’última vegada que em vaig banyar al mar a la nit... Remeteu els alumnes a l’apartat de la Gramàtica.Cal explicar el valor no negatiu de les formes mai i cap en oracions interrogatives.Abans de fer l’activitat, assegureu-vos que els alumnes hagin entès totes les situacions. Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre i quan hagin acabat digueu-los que s’intercanviïn les informacions amb altres grups. Feu posar en comú les experiències.Feu notar les falques que els alumnes poden utilitzar per reaccionar davant les informacions que s’inter-canvien. Podeu fer una llista amb altres expressions que els alumnes poden conèixer o que els podeu facilitar.Feu fer les subactivitats 1 i 2, tal com s’indica al llibre.Feu fer l’exercici 28 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 14

És una activitat de comprensió escrita en què els alumnes han de relacionar les frases que correspo-nen a la mateixa notícia.

Observacions

Podeu tenir preparats alguns títols de revistes del cor de diferents països i de programes televisius. Porteu una llista d’alguns noms de personatges famosos, que acostumen a aparèixer a la premsa del cor o a programes de televisió.

Desenvolupament

Abans de llegir les frases, podeu preguntar als alumnes si són tafaners, perquè quedi clar el sig-nificat de la paraula. Després podeu preguntar-los si llegeixen revistes del cor, si miren programes de tafaneries a la televisió...Podeu dir als alumnes que facin una llista dels personatges que acostumen a aparèixer a les re-vistes. Han de decidir quins personatges són més coneguts i per què. D’aquesta manera, es fa una pluja d’idees del vocabulari que necessitaran per entendre les frases: casar-se, separar-se, divorciar-se, tenir un fill...

Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Podeu fer-la fer en parelles. Després, cada parella haurà de comprovar els resultats amb una altra parella.Feu notar que, per negociar, els alumnes poden fer servir les falques: Aquesta frase / informació va amb aquesta. Aquesta frase / informació no lliga amb aquesta altra.Per acabar l’activitat podeu demanar als alumne que diguin les notícies del cor que saben, per esbrinar quin alumne està més ben informat. Així, es repassa el lèxic i n’apareix de nou.Feu notar que segons el referent temporal (implícit o explícit) es pot fer servir el perfet d’indicatiu o el passat perifràstic d’indicatiu en una mateixa notícia: S’ha casat tres vegades. La primera vegada que es va casar estava embarassada.

Solucions

Saps que la cantant catalana de rock Enderroc ha cancel·lat la gira per Europa? És que s’ha quedat embarassada i no podrà actuar durant els nou me-sos. Ningú no sap qui és el pare.Sabeu que el president del país té un fill secret? És que ha sortit a la televisió una dona que assegura que hi va tenir una relació i que, d’aquella relació, en va néixer un fill. Ell ho ha negat tot. Ningú no sap qui és el pare.La model Noemí Carandell està passant una crisi de parella. És que ha vist el seu marit en una discoteca ballant amb una jove rossa. La noia ha declarat que està molt enamorada i que no està gelosa de la model. Ell ho ha negat tot.

ACTIVITAT 15

És una activitat de comprensió oral. Els alumnes han d’entendre una informació específica, per po-der explicar la trajectòria de diferents persones. Es presenten les formes: perquè, i per això, sembla que, segons sembla, es veu, no se sap si.

Desenvolupament

Abans de fer l’activitat es pot demanar als alumnes que s’imaginin quina és la notícia a partir del dibuix de la folklòrica embarassada i del torero. D’aquesta manera, s’avança possible lèxic que pugui aparèixer al text.També podeu introduir, en aquesta hipòtesi de notí-cia, els connectors de causa i conseqüència perquè i per això, i les formes de donar una notícia sembla que, segons sembla, es veu, no se sap si. Trobareu les explicacions a la Gramàtica.Feu escoltar el text als alumnes i, en grups, dema-neu-los que s’intercanviïn la informació que han sentit. Podeu fer escoltar el text un parell de cops més perquè puguin obtenir la informació necessària

VINT-I-NOU

30

NOTÍCIES FRESQUES


per explicar la trajectòria dels protagonistes de la notícia.Per fer la subactivitat 1, heu de presentar les formes per reaccionar davant d’una notícia (podeu ajudar-vos de les cares de les fotografies per explicar-les) i les estructures per demanar l’origen de la notícia: Com ho has sabut?, Com ho saps?, D’on ho has tret? Els alumnes poden fer servir el lèxic de les accions que tenen al quadre: casar-se, separar-se, divorciar-se, ajuntar-se, enamorar-se, quedar-se viudo..., i ampliar-lo. També s’ha d’explicar l’ús del pronom ho, per subs-tituir una frase en funció d’objecte directe i l’ús del connector doncs. Podeu remetre els alumnes a l’apartat de la Gramàtica.Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre.Feu fer els exercicis 29, 30, 31 i 32 del Llibre d’exercicis.

Suggeriments

Els alumnes poden dir una tafaneria d’algú de la classe a un company, que haurà de difondre la notícia. Els alumnes hi han de reaccionar i dema-nar-ne la font.Elaboreu fitxes amb tafaneries inventades sobre els alumnes. Firmeu-les amb els seus noms, com si en fossin els autors. Repartiu una fitxa a cada alumne. Tingueu en compte de no donar la fitxa a l’alumne que signa o del qual es diu la tafaneria. Podeu donar informació errònia, contrària...: La Margarida m’ha dit que la Rosa s’ha casat. El Pau m’ha dit que la Rosa no té xicot...

ACTIVITAT 16

L’objectiu d’aquesta activitat és presentar el voca-bulari (verbs i substantius) relacionat amb esdeve-niments. Aquest vocabulari també és necessari per fer l’activitat posterior.

Observacions

És probable que els alumnes necessitin aclariments per precisar l’ús dels verbs. Es poden portar fotogra-fies a classe en què quedin clares les accions.

Desenvolupament

S’ha d’explicar que hi ha verbs que es conjuguen amb pronom: pegar-se, cremar-se, manifestar-se, inundar-se, calar-se, desbordar-se, estavellar-se, barallar-se i que també es poden conjugar sense, però que el significat varia. I que hi ha altres verbs que no es poden conjugar amb pronom: xocar, robar, atracar, topar, tremolar, esclatar.S’ha d’aclarir la diferència entre incident, accident i esdeveniment.

Feu notar l’estructura haver-hi + substantiu: Saps que aquest matí hi ha hagut un accident? i les for-mes del passat perifràstic d’indicatiu i del perfet d’indicatiu del verb haver-hi.Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre.Segurament apareixerà més lèxic relacionat amb els esdeveniments. Podeu apuntar-lo a la pissarra.La subactivitat 1 es pot fer fer en grup i recollir les dades que reflecteixin els fets més importants que han passat aquests darrers anys. Feu notar l’ús del perfet d’indicatiu quan s’utilitza una expressió temporal que comprèn el temps fins ara (aquest any, aquest segle, recentment, últimament...) i l’ús del passat perifràstic d’indicatiu, si es fa servir un temporal acabat en el passat (l’any 2001, l’agost de l’any passat...). Remeteu els alumnes a l’apartat de la Gramàtica on s’explica l’ús dels marcadors temporals.Feu fer els exercicis 33 i 34 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 17

És una activitat de comprensió lectora, amb in-formacions sobre notícies impactants, bastant conegudes. Es recupera vocabulari de l’activitat anterior i les estructures per explicar notícies. Es potencien les estratègies de lectura, i es treballen la pronunciació i l’entonació, ja que els alumnes fan la lectura en veu alta.

Observacions

Hi deu haver vocabulari que els alumnes no saben, però que poden entendre pel context i pel coneixe-ment que tenen de les notícies. S’ha de conscienciar els alumnes que el seu coneixement del món pot ser una estratègia de comprensió lectora.

Desenvolupament

Abans de llegir les notícies, podeu preguntar als alumnes què saben de les notícies, a partir dels titulars. Apunteu a la pissarra les informacions que us donin (l’any, el lloc, els noms dels protagonis-tes...).Feu posar els alumnes en grups de quatre i digueu-los que llegeixin les notícies, en veu alta. Demaneu-los que s’expliquin el lèxic que no saben, o que el busquin al diccionari, i que marquin el lèxic que fa referència a fets negatius. Haureu de potenciar les estratègies de comprensió lectora perquè els alumnes puguin entendre el significat de les parau-les per context (per similitud a altres llengües, per coneixement de la notícia, fent hipòtesis...).Els alumnes s’han d’explicar què ha passat des del moment de la notícia fins ara. Hi ha notícies narra-des en els primers moments en què van ocórrer (per exemple, a la notícia de l’atemptat a Nova York,

TRENTA

31

NOTÍCIES FRESQUES


TRENTA-U

les torres bessones encara no havien caigut). Per tant, els alumnes han de dir quan es va escriure la notícia i hauran de completar-la: què va passar en aquell moment, en passat perifràstic d’indicatiu, i explicar què ha passat des de llavors fins ara, en perfet d’indicatiu.Recordeu als alumnes que poden utilitzar les falques que hi ha al marge de la pàgina, per fer memòria, fer hipòtesis, reaccionar davant de la notícia...Feu fer l’exercici 35 del Llibre d’exercicis.

Suggeriments

Podeu demanar als alumnes que expliquin què feien, on eren... el dia del fet de les notícies. Feu notar l’ús de l’imperfet d’indicatiu per explicar la circumstància o el context en el qual va passar una cosa. Aquest ús de l’imperfet es treballarà a la unitat 3, però a Veus 1 ja s’havia treballat.

ACTIVITAT 18

L’objectiu d’aquesta activitat serveix d’escalfament per a la tasca final. Es demana als alumnes com s’informen i quines seccions d’un diari o d’un te-lenotícies els agraden més. També s’hi introdueix quins mitjans de comunicació existeixen en català, com a aspecte sociocultutal.

Observacions

Podeu portar a classe diferents diaris en català; llistes d’emissores de ràdio, de canals de televisió, de webs... en català.

Desenvolupament

Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Recolliu la informació de cada grup: quants alumnes llegeixen el diari, en quin idioma, qui mira les notícies de la televisió, en quin idioma, quina secció els interessa més...

ACTIVITAT 19

Aquesta activitat, de tipus A i B, és una compren-sió lectora, que serveix, a més, de model del text que hauran de fer els alumnes a la tasca final. S’hi treballa la distribució de la informació d’una notícia i els connectors temporals.

Desenvolupament

Abans de fer llegir les notícies, demaneu als alum-nes que diguin quin tipus d’informació se sol donar en una notícia: qui, què, on, quan, per què i com.Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. La meitat dels alumnes de la classe llegeix les notícies A i

l’altra meitat, les notícies B. Animeu-los que provin d’explicar-se el vocabulari, abans de buscar-lo al diccionari.Els alumnes han de marcar els connectors tempo-rals que apareixen als textos, perquè els hauran d’utilitzar per explicar la notícia. Podeu demanar-los que en facin una llista i que la completin amb altres connectors temporals que coneguin.Feu notar als alumnes en quin temps verbal s’explica la notícia.Demaneu als alumnes que diguin en quina secció del diari podrien trobar les notícies que han llegit. Feu una llista de diferents seccions dels diaris o dels telenotícies i demaneu-los quin tipus de notícia hi poden trobar.Per fer la subactivitat 1, s’han de formar parelles amb un alumne del grup que ha llegit les notícies del grup A i un altre que ha llegit les notícies del grup B. Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Insistiu que s’han d’explicar les notícies amb les seves paraules, sense llegir, i que han d’utilitzar els connectors.Feu fer els exercicis 36, 37, 38 i 39 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 20

Aquesta activitat és una comprensió oral en què els alumnes han de relacionar una de les notícies de l’activitat anterior amb unes opinions.

Desenvolupament

Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Demaneu als alumnes quines estratègies han utilitzat per relacionar opinions i notícies (paraules clau, to, exclamacions...).

32

NOTÍCIES FRESQUES

2 U N I TAT

TASCA FINAL

L’objectiu de la tasca és que els alumnes escriguin una notícia d’actualitat, que hi posin un títol, que la relacionin amb una secció i que, en grup, l’enregis-trin com si fos un telenotícies.

Observacions

Intenteu que els alumnes escriguin una notícia de seccions diferents i d’actualitat. Per això, és proba-ble que necessitin vocabulari que no hagi aparegut durant la unitat. Podeu fer una pluja d’idees sobre notícies que han passat darrerament: nacionals i internacionals, esportives, socials... També podeu utilitzar alguns telenotícies de diferents canals, per-què els alumnes els tinguin com a models.

TRENTA-DOS

Desenvolupament

Cada grup decideix quines notícies escriurà. Cada component del grup n’escriu una. Després les lle-geixen i les corregeixen entre ells. Podeu ajudar-los en la correcció.Abans d’enregistrar la notícia, cada component del grup en prepara la lectura. La llegeix en veu alta davant de la resta dels companys del grup. Es corregeixen possibles problemes de pronunciació o d’entonació. Podeu ajudar-los.Finalment cada component del grup ha de llegir la seva notícia i enregistrar-se. Es miren els telenotíci-es que han preparat tots els grups i se’n comenten les característiques.

33

TEMPS ERA TEMPS

3 U N I TAT

Unitat 3

TEMPS ERA TEMPS

34

TEMPS ERA TEMPS

3 U N I TAT

U N I TAT TEMPS ERA TEMPS3

PRESENTACIÓ

En aquesta presentació es pretén que els alumnes comencin a familiaritzar-se amb els temes que es tractaran a la unitat relacionats amb la descripció de persones, pel que fa al físic i a la indumentària, i també a expressar opinions sobre l’estètica actual i la d’abans.

Observacions

És molt possible que els alumnes ja sàpiguen dir algunes peces de vestir, de parts del cos... i, fins i tot, que sàpiguen explicar-ne detalls, però que els faltin paraules i estructures per poder expressar allò que volen dir. En aquest moment no cal fer èmfasi en la part més formal (lexical i gramatical) per poder expressar les seves idees sobre el tema. Pensem que ara ja haurien de saber expressar opinions, d’una manera senzilla, i el que els pot fallar és el lèxic específic corresponent a aquesta unitat.

El que és més important, en aquesta presentació, és que tinguin ganes d’expressar opinions sobre la moda d’abans i d’ara, i que discuteixin sobre aquest tema. Si voleu, mentre ells en parlen, podeu escriure a la pissarra les paraules noves que vagin utilitzant, en la seva pluja d’idees.

Desenvolupament

Podeu demanar als alumnes que diguin si mai havien vist gent vestida d’aquesta manera: en fo-tografies familiars, pel·lícules, reportatges... i que expressin la seva opinió sobre la moda d’abans i la d’ara. Si es dóna el cas, podeu fer dos grups d’opi-nió diferents: els defensors de l’estètica d’abans i els de l’actual. Hauran d’explicar breument per què prefereixen la seva opció.

Suggeriments

Podeu demanar als alumnes que, en grups redu-ïts, comencin a intercanviar informació sobre els elements lingüístics que creguin que necessitaran per poder expressar opinions sobre moda o models estètics contrastant el present i el passat.

Si ho creieu convenient, podeu comentar el quadre d’objectius i continguts per tal que els alumnes es facin una idea de què poden aprendre fent aquesta unitat. Creiem que és un bon punt de partida que els aprenents constatin quins dels objectius i con-tinguts ja saben i quins han d’aprendre per poder realitzar la tasca final.

ACTIVITAT 1

L’objectiu de l’activitat és que els alumnes comencin a aprendre els noms de les peces de vestir i els adjectius que s’hi poden relacionar, perquè puguin

explicar-se com solen vestir-se ells o els seus com-panys en les diverses estacions de l’any.

Observacions

El repte més gran és que els alumnes memoritzin les paraules que tenen als quadres. Cal fer èmfasi en el gènere de les paraules perquè hauran de fer la concordança amb els altres elements del sintagma: determinants i adjectius. Pel que fa a la morfologia de l’adjectiu podeu remetre els alumnes a l’apartat de la Gramàtica corresponent. També és important veure la diferència d’ús dels verbs que fem servir per expressar com ens vestim o com anem vestits. Trobareu les explicacions a l’apartat corresponent de la Gramàtica.

Desenvolupament

La primera part és una continuació de l’activitat d’escalfament; ara, una mica més centrada en les peces de vestir. Els alumnes han de dir totes les peces de vestir que coneguin, en català. Després podeu fer-los-les identificar a la fotografia de les pàgines anteriors. Feu-los fixar ben bé en les peces que porten les dones de la fotografia i quines ca-racterístiques tenen perquè així els serà més fàcil entendre el text auditiu i resoldre l’activitat.

Remarqueu la conjugació del verb dur i de l’adjec-tivació dels colors.

Les altres dues subactivitats són més lliures. En la primera, en grup, han de saber explicar com recor-den que solen anar vestides dues persones de la classe (explicació en tercera persona del singular). En aquesta subactivitat cal remarcar la interacció que els alumnes hauran de fer per seleccionar quines persones trien i posar-se d’acord en la in-dumentària dels seus companys.

Presenteu la forma del present del verb soler i les estructures soler + infinitiu i acostumar a + infinitiu, per expressar hàbits. Remarqueu que abans de fer l’explicació en veu alta els alumnes es fixin bé en la forma correcta de les seves intervencions.

La segona subactivitat és molt similar a l’anterior, aquí, però, en parelles, els alumnes hauran d’expli-car més detalladament (en primera persona) com se solen vestir en cada estació de l’any. Podeu fer-los comprovar si els seus hàbits o gustos per vestir-se coincideixen o no.

Podeu fer fer els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 2

L’objectiu de l’activitat és presentar les diferents parts de la cara i del cos, i els adjectius que s’hi poden atribuir, perquè sàpiguen intercanviar infor-mació sobre l’aparença física de les persones.

TRENTA-QUATRE

35

TEMPS ERA TEMPS


Observacions

Cal fer èmfasi en el gènere de les paraules per-què s’haurà de fer la concordança amb els altres elements del sintagma: determinants i adjectius. Pel que fa a la morfologia de l’adjectiu, com en l’activitat anterior, podeu remetre els alumnes a la Gramàtica.

És important veure la diferència d’ús dels verbs ser i tenir, i portar / dur i tenir. També caldrà remarcar la diferència entre: gras, gros, gran i gruixut. Troba-reu les explicacions a l’apartat corresponent de la Gramàtica.

Desenvolupament

És una activitat en parelles. Els alumnes miren la fotografia de la Gioconda i comencen a treballar les parts de la cara amb els adjectius que tenen al quadre de lèxic. Demaneu-los que treballin el lèxic dels adjectius, posant en comú el coneixement de tots, buscant al diccionari... Segurament haureu de fer alguns aclariments. Abans d’omplir el quadre que hi ha a la dreta del text, feu-los-hi marcar les parts de la cara i digueu-los que es fixin en els adjectius que les descriuen.

Subactivitat: digueu als alumnes que, abans de fer la descripció escrita, primer treballin el lèxic com en l’activitat anterior i després facin un quadre, per a cada un dels personatges de la fotografia (similar al que ells han omplert a l’activitat anterior) on posin les parts del cos i els adjectius que hi poden atribuir. Remarqueu, sobretot, que no han de fer un text com el de la Gioconda, només han de fer la descripció de les persones. Després podeu fer posar els alumnes en grup perquè comprovin si els seus textos són similars i quin els sembla més adequat.

Podeu fer fer els exercicis 9, 10, 11,12 i 13 del Llibre d’exercicis.

Solucions

La GiocondaTé: la cara més aviat quadrada, el front ample, els ulls ametllats, el nas recte, la boca riallera, la barbeta punxeguda, els cabells foscos, una mica arrissatsPorta: els cabells llargs, deixats anar

ACTIVITAT 3

En aquesta activitat els alumnes han de continuar descrivint com són les persones de les pintures. Caldrà que sàpiguen preguntar i respondre com són. Per això hauran d’utilitzar els pronoms d’objecte di-recte el, la, els, les i en; la combinació dels pronoms d’objecte directe el, la, els, les amb el pronom hi, com a substitut de l’adjectiu, i el pronom ho, en funció d’atribut amb el verb ser.

Observacions

L’objectiu de l’activitat és insistir mitjançant pregun-tes i respostes en la descripció de persones segons el seu físic. Cal que els alumnes dominin perfecta-ment els pronoms d’objecte directe (que ja han vist en unitats anteriors), i que sàpiguen distingir els que substitueixen els objectes directes determinats del que substitueix l’indeterminat. No cal fer un èmfasi especial en les combinacions dels pronoms d’objecte directe determinats amb el pronom hi. Les han de produir de manera automà-tica quan la pregunta contingui nom i adjectiu: Té els cabells arrissats? Sí que els hi té. També haureu de remarcar que el pronom que subs-titueix l’adjectiu amb el verb ser és ho. Trobareu les explicacions pertinents a la Gramàtica.

Desenvolupament

És una activitat tipus A i B. Cada alumne té una informació que l’altre desconeix; per això cal ad-vertir-los que cadascun tapi la fotografia de la qual ha d’obtenir informació. Abans que els alumnes comencin a preguntar-se com són els personatges de la pintura de la seva parella, digueu-los que intentin descriure els perso-natges de la seva, mirant els adjectius de la pàgina anterior. També és convenient que s’escriguin unes quantes preguntes, similars a les que tenen al llibre, per fer a la seva parella.Remarqueu-los que també poden utilitzar les es-tructures comparatives per explicar el conjunt dels personatges: totes tres, cap d’ells... Podeu adreçar-los a l’apartat de la Gramàtica on s’expliquen les estructures comparatives.Podeu fer fer els exercicis 14, 15, 16 i 17 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 4

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes treballin d’una manera més distesa les parts del cos i les seves característiques. Es tracta de fer suposicions sobre la pertinença de les parts del cos que hi ha a les fotografies que, en realitat, no pertanyen a cap persona coneguda. Com a llengua d’interacció és important que utilitzin les estructures de possibilitat que tenen a les falques: Deu ser de..., Potser és de..., Pot ser que sigui de...

Observacions

Comproveu que els alumnes utilitzen bé el lèxic i les estructures deu ser de..., potser és de..., pot ser que sigui de... Trobareu les explicacions pertinents a la Gramàtica. No cal fer un èmfasi especial en aquest tipus d’estructures, només cal que les aprenguin correctament.

TRENTA-CINC

36

TEMPS ERA TEMPS


Desenvolupament

L’activitat és lúdica, els alumnes s’han de posar d’acord a atribuir cada una de les parts del cos als actors o a les actrius, el nom dels quals tenen sota de les fotografies. En la subactivitat poden continuar el joc component l’home o la dona més o menys ideal a partir de les parts del cos de les fotografies.

Suggeriments

Podeu portar (o fer portar) fotografies de persones conegudes, repartir-les en dos grups i a partir de les descripcions que cada grup faci de cada una de les fotografies el grup contrincant haurà d’endevinar de qui es tracta.

ACTIVITAT 5

Aquesta activitat és de comprensió oral. Hi ha qua-tre descripcions en passat: d’una nena, d’un noi, de dues noies i de dos nens. Les il·lustracions són molt similars; és per això que els alumnes hauran de fixar-se bé en la descripció per endevinar a quina il·lustració correspon cada text.

Observacions

Malgrat que l’objectiu de l’activitat és que els alum-nes sàpiguen trobar una informació específica, el text presenta per primera vegada una descripció en passat. Per això, hi ha els paradigmes dels verbs ser, dur i portar en imperfet d’indicatiu, que són els verbs que faran servir més freqüentment per descriure persones en el passat.

Desenvolupament

Abans d’escoltar el text digueu als alumnes que in-tentin descriure els personatges de les il·lustracions i que es fixin en les diferències que presenten. En aquest moment cal que sàpiguen tot el lèxic de les parts del cos i de la indumentària per tal que puguin seguir perfectament el text. El podeu posar una primera vegada perquè se situïn i una altra perquè ja facin l’activitat de comprensió. Podeu fer fer l’exercici 18 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 6

L’objectiu de l’activitat és que els alumnes sàpiguen descriure persones en passat i explicar-ne l’evolució, contrastant el seu aspecte en les diferents èpoques en què es van fer les fotografies. En la primera part els alumnes hauran de descriure i d’explicar l’evolució dels actors i de les actrius i en la segona hauran d’entendre el text oral per tal de reconèixer quin dels quatre personatges és el que es descriu, segons l’evolució que ha sofert.

Observacions

El més important d’aquesta activitat és que els alum-nes sàpiguen que en català la descripció en passat, tant de persones com de rutines, es fa en imperfet d’indicatiu. A la Gramàtica hi trobareu la forma d’aquest temps verbal i l’explicació del seu ús.

Desenvolupament

Presenteu primer la forma de l’imperfet d’indicatiu dels verbs acostumar, soler i tenir, i l’ús d’aquest temps a partir de les explicacions de la Gramàtica. Després, en parelles, els alumnes s’hauran d’ex-plicar com eren els actors i les actrius en diverses etapes de la vida. Podeu dir-los que cada un des-crigui sis fotografies, aleatòriament, i l’altre haurà d’endevinar de quina fotografia es tracta.

A continuació cada alumne haurà d’explicar a la seva parella l’evolució de dos dels personatges.

Cal destacar que sempre que es faci referència a personatges morts la narració dels fets s’ha de fer en passat perifràstic d’indicatiu: va néixer, va tenir, va morir... Per als personatges vius, la narració es pot fer en els dos passats, segons que es faci referència al present: ha tingut, ha fet, ha canviat... (fins ara), o no: va néixer, va tenir, va fer... (en un moment fora del present actual). La descripció física, de caràcter o de les rutines serà sempre en imperfet d’indicatiu, si ens referim a moments passats, i en present d’indicatiu, si ens referim a moments presents.

En aquesta activitat, no cal fer gaire èmfasi en aquest contrast dels passats perquè ja apareixerà en les activitats següents. És millor que els alumnes intentin fer frases com les dels models, contrastant l’evolució de cada personatge, fent servir els con-nectors discursius: abans... en canvi ara, després, això sí, és clar que, encara que, com tenen al model. Podeu remetre’ls a l’apartat de la Gramàtica on hi ha l’explicació d’aquests connectors.

Tingueu en compte que tots aquells alumnes que tenen una llengua materna en la qual no existeix algun dels temps del passat, la dificultat és força gran. Per això hi ha diverses activitats del Llibre de l’alumne i exercicis del Llibre d’exercicis que serveixen per mecanitzar els elements necessaris per fer aquestes funcions.

També caldrà presentar l’ús de verbs que indiquen canvis físics i de caràcter (sense fer-hi un gran èmfa-si). També trobareu una explicació de l’ús d’aquests verbs a la Gramàtica.

Presenteu el perfet d’indicatiu i el passat perifràstic d’indicatiu dels verbs aprimar-se i engreixar-se, i remarqueu que aquí són verbs que es conjuguen amb pronom, perquè el mateix subjecte rep l’acció d’engreixar-se o d’aprimar-se, a diferència d’aprimar o engreixar: Els pastissos engreixen, Fer exercici aprima.

TRENTA-SIS

37

TEMPS ERA TEMPS


Poseu el text oral, deixeu-lo sentir un parell de vegades. Podeu interrompre l’audició després de cada descripció i deixar que els alumnes posin en comú les seves opinions. Seria bo que discutissin quin dels 4 textos és veritat i per què descarten els altres.

Podeu fer fer els exercicis 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25 i 26 del Llibre d’exercicis.

Ara que ja saben parlar del passat d’altres persones és convenient que sàpiguen preguntar-se i explicar com eren ells abans. Per això us proposem que els feu fer la subactivitat en la qual han d’elaborar una enquesta i passar-la a la seva parella. A partir de les respostes hauran d’explicar, al grup, l’evolució que ha sofert.

Solucions

Text 2

ACTIVITAT 7

L’objectiu de l’activitat és que els alumnes contex-tualitzin esdeveniments puntuals o esdeveniments freqüents del passat amb rutines personals o actu-acions personals puntuals, també del passat.

Observacions

Cal fer èmfasi que quan expliquem què va passar, o què ens va passar, en una data concreta del pas-sat, el temps verbal ha de ser el passat perifràstic d’indicatiu, i que l’imperfet d’indicatiu s’utilitza per descriure esdeveniments freqüents o rutines personals.Aquesta activitat és un escalfament per presentar el panorama d’una època molt determinada, a l’Estat espanyol i a França, en la qual va sorgir un prototipus de persones que representa, de manera irònica, el personatge que escriu el diari de l’activitat 9.Si creieu que els vostres alumnes no coneixen aquella època, abans de fer l’activitat, podeu dir-los que, en grups, en busquin informació. També podeu canviar d’època o de país, si creieu que pot ser més atractiu per a ells.

Desenvolupament

Primer deixeu que els alumnes intentin relacionar les fotografies amb els titulars dels diaris i pregun-teu-los: Què va passar el... perquè utilitzin el passat perifràstic d’indicatiu.

Per fer la subactivitat podeu proposar una pluja d’idees sobre què saben de la segona meitat del segle XX a l’Estat espanyol o explicar-los de manera molt resumida el final de la dictadura espanyola i el començament de la transició. Això ha de ser com un joc, perquè a continuació ells expliquin una mica la història dels països respectius i que hi contextua-

litzin les seves vivències: rutines o esdeveniments personals. Per això, feu-los fixar en els quadres gramaticals i en els connectors temporals.

Expliqueu l’ús del passat perifràstic d’indicatiu respecte de l’imperfet d’indicatiu i dels marcadors temporals que marquen un temps limitat. Trobareu les explicacions pertinents a la Gramàtica.


Suggeriments

Podeu proposar als alumnes que portin fotografies típiques o titulars de notícies de moments impor-tants de la història del seu país i que, en grups, s’expliquin què va passar o què passava, i què van fer o què feien ells (o algú que coneguin) en aquells moments.

Solucions

13.05.68: La imaginació al poder; Revolta dels es-tudiants a França; Els estudiants francesos surten al carrer

20.11.75: Avui acaba la dictadura més llarga d’Eu-ropa; Fi de la dictadura a l’Estat espanyol; Després de Hitler i Mussolini, mor el dictador espanyol

23.02.81: Tejero, la cara dels militars colpistes i an-tidemòcrates; Els militars intenten frenar el procés de democratització a l’Estat espanyol; El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, es posa en contacte amb el rei d’Espanya

ACTIVITAT 8

L’objectiu d’aquesta activitat és que, a partir del joc, els alumnes sàpiguen narrar i descriure esdeveni-ments del seu passat.

Observacions

Expliqueu el significat de les falques perquè els alumnes puguin expressar opinions en la realització de l’activitat. Vigileu que facin servir el lèxic i les estructures adequats al tipus de textos que han de produir, perquè a vegades els alumnes, quan fan un joc, tenen més interès pel resultat que per la pràctica lingüística que estan realitzant.

Desenvolupament

Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre.

ACTIVITAT 9

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes sàpiguen explicar les vivències d’una persona en un moment de la seva vida, a partir de les pàgines del seu diari.

TRENTA-SET

38

TEMPS ERA TEMPS


Observacions

Els alumnes llegiran un text escrit bàsicament en perfet d’indicatiu, ja que és un full d’un diari perso-nal, però l’hauran d’explicar en passat perifràstic d’indicatiu (si volen explicar els esdeveniments puntuals) o en imperfet d’indicatiu (si volen explicar les rutines o esdeveniments freqüents), ja que han d’explicar com era el personatge que escriu el diari i les persones que tenia al seu voltant.

Desenvolupament

Feu posar els alumnes en tres grups A, B i C. Els alumnes del grup A han de llegir el full del diari del 13 de maig de 1968; els del grup B, el del 20 de novembre de 1975, i els del grup C, el del 23 de febrer de 1981. És important que els alumnes facin una primera lectura del text que hauran d’explicar i que l’entenguin. Poden fer-se preguntes entre ells o preguntar dubtes al professor. Abans de fer l’explicació als altres grups, és recomanable que omplin la part del quadre de la pàgina següent amb la informació que tenen al seu full del diari, perquè els ajudarà a situar els personatges.

Feu-los fixar en el quadre gramatical sobre el perfet d’indicatiu i expliqueu-los el contrast de passats que ja han començat a treballar a l’activitat 6. Trobareu les explicacions a la Gramàtica.

Quan cada alumne de cada grup tingui clar què ha d’explicar, feu-los posar en grups de tres (un alumne del grup A, un del grup B i un del grup C) perquè entre tots tres tindran l’evolució del personatge prin-cipal. Digueu-los que expliquin el seu full del diari seguint l’ordre: primer els que tenen la informació del 1968, després els que tenen la del 75 i finalment els que tenen la del 81.

És possible que els alumnes es desconcertin una mica perquè el mateix personatge canvia de parella en cada un dels tres fulls de diari: primer la seva parella és la Coré, després és la Nina i després torna a ser la Coré. També els pot desconcertar que al segon full del diari parla d’uns fills: l’Oriol i la Mireia (seus i de la Nina), i al tercer full parla d’unes bessons (seves i de la Coré). Si veieu que els costa lligar la història, podeu advertir-los d’aquests canvis de parella.

Abans d’escriure l’evolució del personatge, és con-venient que facin l’exercici 28 del Llibre d’exercicis. Després que hagin escrit el text, podeu fer-los posar en grups perquè comprovin si han escrit textos similars i triïn els que els semblin millors.

Feu fer l’exercici 29 del Llibre d’exercicis. És un exercici una mica complicat, per la barreja de moments passats. Mireu-vos-el bé i feu-lo fer a la classe, per poder ajudar els alumnes. Si el trobeu massa complicat, no el feu fer.

Per acabar feu fer les dues subactivitats. En la pri-mera els alumnes han d’opinar sobre quines altres

coses podia haver fet el Quico, de les que es donen a la subactivitat, o d’altres que ells mateixos imagi-nin. En la segona han d’escriure el diari del Quico un dia de l’any 2000, seguint el que tenen al llibre. Recordeu-los que el temps principal de la narració haurà de ser el perfet d’indicatiu, ja que el Quico explica el que ha fet avui.

ACTIVITAT 10

L’objectiu de l’activitat és presentar un seguit d’adjectius relacionats amb la manera de ser de les persones. És una activitat de lèxic, preparatòria per a la resolució de la tasca final.

Observacions

Cal que els alumnes vegin la flexió de gènere dels adjectius.

Desenvolupament

Podríeu començar fent fer una pluja d’idees d’adjec-tius per descriure la manera de ser de les persones. Podeu apuntar totes les paraules a la pissarra, en tres columnes, segons que els adjectius siguin positius, neutres o negatius. Digueu als alumnes que comprovin si els adjectius que han dit són al quadre de l’activitat. Feu-los notar que al quadre els adjectius estan seleccionats segons el mateix criteri.

A continuació els alumnes poden relacionar els adjectius que coneixen del quadre amb les defini-cions. I finalment hauran d’acabar de relacionar els que quedin.

Com a totes les activitats on es treballa lèxic, caldrà que els alumnes col·laborin molt entre ells i que vosaltres els ajudeu a desenvolupar estratègies perquè arribin a conèixer el significat de cada pa-raula.


Solucions

1. b; 2. f; 3. g; 4. j; 5. h; 6. i; 7. d; 8. e; 9. a; 10. c; 11. p; 12. m; 13. n; 14. o; 15. k; 16. l; 17. s; 18. t; 19. q; 20. y; 21. x; 22. u; 23. v; 24. r; 25. w

TRENTA-VUIT

39

TEMPS ERA TEMPS


ACTIVITAT 11

L’objectiu de l’activitat és que els alumnes opinin sobre la manera de ser de les persones amb diver-sos graus de seguretat.

Observacions

Cal que els alumnes sàpiguen bé el significat dels adjectius de l’activitat anterior i que els incorporin a l’estructura: subjecte animat + ser + adjectiu de caràcter. També hauran d’utilitzar les estructures em sembla que... i devia ser... per fer suposicions.

Desenvolupament

Feu fer l’activitat tal com s’indica a l’enunciat.

ACTIVITAT 12

L’objectiu de l’activitat és que els alumnes expli-quin els seus records de l’època de l’escola: a què acostumaven a jugar, quina relació tenien amb els estudis... És una activitat preparatòria per a la reso-lució de la tasca final.

Observacions

Segurament sortirà lèxic diferent del que es preveu al quadre de l’activitat, perquè varia molt segons la generació, els països...

Caldrà presentar el lèxic de jocs d’infants i d’activi-tats relacionades amb l’estudi i l’escola. Cal remar-car que, com que els alumnes explicaran rutines del passat, hauran d’utilitzar l’imperfet d’indicatiu.

Demaneu que utilitzin les frases de les falques. No cal que expliqueu la complexitat gramatical d’aques-tes estructures; els alumnes les poden aprendre com a fórmula.

Desenvolupament

Podeu començar fent una pluja d’idees de lèxic so-bre els jocs i les activitats escolars que els alumnes recordin que feien de petits.

Feu-los fixar en el lèxic i en l’imperfet d’indicatiu dels verbs fer, suspendre i llegir. Feu fer l’activitat tal com s’indica a l’enunciat.

ACTIVITAT 13

És una activitat de comprensió lectora en la qual els alumnes hauran de fer servir estratègies per reconèixer quan parla la persona que narra i quan, la protagonista de la història.

Desenvolupament

Abans de fer la lectura, podeu fer fer l’exercici 32 del Llibre d’exercicis, on hi ha enregistrat el mateix text, perquè els alumnes s’adonin que en l’explicació hi intervenen dues persones.

Digueu als alumnes que llegeixin el text i que es posin d’acord en la descripció de les persones que hi surten. Després feu-los adonar que en la descrip-ció que fa la narradora hi incorpora frases literals de la protagonista, com si la narradora transcrivís una entrevista oral.

Poseu en comú les reflexions que hagin fet totes les parelles.

ACTIVITAT 14

L’objectiu de l’activitat és presentar alguns adjectius relacionats amb certs complexos que s’acostu-men a tenir a la infància o a l’adolescència, i que s’han presentat al text de l’activitat anterior. És una activitat d’enriquiment lèxic, preparatòria per a la resolució de la tasca final.

Desenvolupament

Deixeu que els alumnes expliquin com se sentien quan eren petits o adolescents i ajudeu-los si els falten algunes paraules o algunes expressions. És probable que fent aquesta activitat els alumnes facin valoracions sobre com eren o com se sentien de petits. Ajudeu-los en allò que no sàpiguen dir en català.

Podeu fer fer l’exercici 33 del Llibre d’exercicis, que pot servir d’autoavaluació, ja que recull diversos aspectes d’aquesta unitat.

TASCA FINAL

És una activitat oral. Els alumnes s’han d’explicar entre ells, en parelles o en grups, com era el seu millor amic de la infància i quina trajectòria van seguir tots dos.

Desenvolupament

Abans de començar a explicar-se, és convenient que els alumnes siguin conscients de tots els elements que necessiten per fer l’activitat i que han treballat durant la unitat.

Després d’explicar la seva experiència, els alum-nes s’hauran d’interessar per si algun company de la classe tenia un amic semblant al seu. Per això s’hauran de barrejar i intercanviar la informació necessària.

TRENTA-NOU

41

ESTIC FOTUT!

4 U N I TAT

Unitat 4

ESTIC FOTUT!

42

ESTIC FOTUT!

4 U N I TAT

U N I TAT ESTIC FOTUT!4

PRESENTACIÓ

En aquesta presentació es pretén que els alumnes facin una pluja d’idees sobre què fan per estar bé i per cuidar-se: si fan esport, si segueixen cap dieta... A l’activitat hi ha un quadre amb lèxic que els alum-nes poden fer servir i que poden ampliar, segons els seus coneixements del tema. De fet, els alumnes poden fer l’activitat sense gaires problemes, a part del lèxic específic, perquè l’activitat no requereix unes estructures noves.

Observacions

Segurament els alumnes coneixen les paraules del quadre. Podeu proposar altres teràpies alter-natives.

Haureu d’explicar el significat del títol de la unitat Estic fotut! Sobretot heu d’aclarir que el significat del verb fotre no és tan ofensiu com en altres llengües i que en català es pot utilitzar en contextos més o menys formals. Expliqueu també el significat de la frase feta Curar-se en salut.

Recordeu que en aquesta unitat es descriu tant un estat anímic com físic.

Desenvolupament

Demaneu als alumnes que expliquin què fan les do-nes de la fotografia. Després demaneu-los on poden veure aquesta imatge, i si l’han vist. Segurament que, a l’hora de dir què estan practicant les dones de la fotografia, es farà una pluja d’idees sobre el lèxic de diferents teràpies. Podeu apuntar-lo a la pissarra. Demaneu si en coneixen més.

Demaneu als alumnes que llegeixin el lèxic del quadre i que diguin si es cuiden, i què fan o farien (si calgués) per cuidar-se. Anoteu a la pissarra tots els suggeriments que poden aparèixer. Podeu preguntar-los si són feliços i què fan o què serien capaços de fer per ser-ho. També podeu demanar-los si creuen que són hipocondríacs, i explicar el significat de la paraula.


Suggeriments

Es pot començar a crear l’expectativa de saber qui deu ser la persona més hipocondríaca del grup, segons el que han comentat durant l’activitat. Po-deu presentar la tasca final i demanar si tenen, per intuïció, idea de qui pot ser el més hipocondríac de la classe.

ACTIVITAT 1

L’objectiu d’aquesta activitat és presentar el lèxic necessari per explicar l’estat d’ànim d’una persona, en un moment determinat. S’introdueix el verb estar + adjectiu / participi / adverbi.

Observacions

A la llista dels adjectius només hi ha la forma del masculí i del femení singular. Els alumnes ja han vist la formació del nombre de l’adjectiu i del substantiu en unitats anteriors.

Desenvolupament

Demaneu que els alumnes llegeixin la llista dels adjectius i que marquin els que entenen. D’aquesta manera es potencia la banda positiva de l’apre-nentatge, perquè els alumnes noten que van reci-clant els coneixements que ja tenen, ja que molts d’aquests adjectius ja han aparegut en unitats anteriors. Apunteu a la pissarra els adjectius que no han entès i demaneu si algú en sap el signifi-cat. Esborreu els adjectius a mesura que es vagin explicant. Ajudeu-los a precisar-ne el significat. Per això, podeu demanar-los si saben la traducció en altres llengües.

Expliqueu que per expressar un estat transitori, en un moment determinat, es fa servir el verb estar i no el verb ser. I que a l’activitat només hauran d’utilitzar el verb estar.

Presenteu el quadre de lèxic dels substantius, que necessiten per dir què tenen els personatges de les fotografies. Aclariu dubtes pel que fa al significat i feu notar l’estructura tenir + substantiu, respecte de l’anterior estar + adjectiu / participi / adverbi. Segurament a l’hora de fer l’activitat sortiran altres substantius. Apunteu-los a la pissarra perquè els alumnes els afegeixin a la llista.

Expliqueu la forma estar tip / tipa de / fart / farta de... i la seva pronominalització. No aprofundiu en l’explicació d’aquesta pronominalització, ja que els alumnes, per ara, l’han d’aprendre com a fórmula. Podeu remetre els alumnes a l’apartat de la Gra-màtica.

Feu notar als alumnes les falques per fer suposici-ons Sembla que..., Diria que..., Segurament...

Demaneu als alumnes que en grups expliquin com estan les persones de les fotografies, seguint els models de producció oral que hi ha a les bafarades. Poseu en comú els resultats per assegurar-vos que s’entén el significat de tot el vocabulari i, d’aquesta manera, treballar la precisió lèxica.

Feu fer els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5 del Llibre d’exer-cicis.

QUARANTA-DOS

43

ESTIC FOTUT!


ACTIVITAT 2

És una activitat de comprensió oral en la qual els alumnes han d’obtenir la informació necessària per dir com és i com està la persona de la qual es parla. Aquesta activitat serveix per contrastar l’ús dels verbs ser i estar per descriure qualitats permanents o definitòries i qualitats transitòries.

Observacions

Abans de fer escoltar el text, val la pena que expliqueu la situació als alumnes per facilitar-los l’activitat. Es tracta d’un concurs, el premi del qual és sopar amb una persona famosa. El presentador, abans de fer entrar la guanyadora de la setmana, explica com és i com està, des que ha sabut que havia guanyat el premi.

Haureu de tenir en compte que per a molts alumnes la diferència entre els verbs ser i estar, per descriure qualitats, és un punt bastant difícil.

Desenvolupament

Feu fer l’activitat com s’indica al llibre. Segurament els alumnes hauran d’escoltar un parell de vegades el text, perquè molts cops han de deduir com està la guanyadora per la manera com s’ha comportat. Recordeu-los que facin servir els adjectius de la llista.

Presenteu les estructures ser + adjectiu / participi (qualitats permanents) i estar + adjectiu / participi (qualitats transitòries). Remeteu els alumnes a l’apartat de la Gramàtica on s’explica aquest tema. Feu notar que alguns adjectius només poden des-criure qualitats permanents i que a vegades es fa servir la forma: Sóc una persona...

Per fer la subactivitat, podeu demanar als alumnes que diguin amb quina persona els agradaria anar a sopar i per què. Després demaneu que expliquin, en parelles, com són i com estarien si haguessin d’anar a sopar amb la persona que més admiren.

Tingueu en compte que aquí els alumnes estan fent una hipòtesi i que, per tant, faran servir el verb estar en condicional. L’objectiu de l’activitat és que diferenciïn l’ús entre el verb ser, per dir com són (qualitats permanents i definidores), i el verb estar, per dir com estarien en una situació concreta (qualitats transitòries). També és molt important recordar-los que activin el lèxic que se’ls presenta a l‘activitat anterior.

Recordeu als alumnes l‘ús del pronom ho en aques-tes estructures. Podeu remetre’ls a l’apartat de la Gramàtica.

En acabar la subactivitat, podeu demanar que cada persona expliqui com és la parella amb qui ha fet l’activitat, amb qui voldria sopar i com se sentiria.

Feu fer els exercicis 6 i 7 del Llibre d’exercicis.

Suggeriments

Podeu fer dos grups. Un grup que només escrigui com és la guanyadora del concurs i l’altre grup que només escrigui com està. D’aquesta manera, es facilita als alumnes la comprensió del text, per-què focalitzen l’atenció en un punt. Després, els grups s’intercanvien la llista i es torna a escoltar el text per comprovar que cada grup ha deduït de manera correcta com és i com està la guanyadora del concurs.

ACTIVITAT 3

L’objectiu de l’activitat és que els alumnes sàpiguen explicar com són normalment i com reaccionen da-vant de situacions extraordinàries. És una activitat per consolidar, de manera oral, les estructures i el lèxic de les activitats anteriors. S’amplia el lèxic per explicar com es reacciona en determinades situacions.

Desenvolupament

Presenteu les situacions i assegureu-vos que els alumnes les entenen. Feu notar els verbs que hi ha a l’activitat. Segurament els alumnes ja en coneixen el significat perquè els han vist com a adjectius (enfadat / enfadar-se, empipat / empipar-se...).

Feu posar els alumnes en grups i demaneu-los que s’expliquin com són normalment i com reaccionen en les situacions que es presenten a l’activitat. Digueu-los que llegeixin el model de la bafarada de la il·lustració. Finalment demaneu-los que us expliquin com són i com reaccionen alguns dels seus companys.

Feu fer l’exercici 8 del Llibre d’exercicis.

Suggeriments

Podeu formar nous grups perquè els alumnes repeteixin l’activitat. Com que l’objectiu és que consolidin les estructures amb els verbs ser i estar i el lèxic corresponent, com més cops repeteixin l’activitat, millor.

ACTIVITAT 4

L’activitat, d’expressió escrita, té com a objectiu, per un costat, reprendre els continguts que s’han treballat fins ara (dir com és una persona i com està en un moment determinat) i, per l’altre, presentar les formes per donar consells, a partir d’una com-prensió lectora.

Observacions

Assegureu-vos que els alumnes han entès bé l’activitat: han de dir en primera persona, com si

QUARANTA-TRES

44

ESTIC FOTUT!


fossin les persones que reben el consell, com són, com estan i per què. I ho han de deduir a partir del consell que se’ls dóna.

Desenvolupament

Comenteu conjuntament l’exemple, perquè tothom sàpiga que els textos que tenen són la resposta en forma de consell dels textos que els alumnes han d’escriure. Remeteu-los a les estructures que han treballat fins ara (l’ús dels verbs ser i estar) i al lèxic.

En grup, els alumnes llegeixen els textos i aclarei-xen dubtes de lèxic. Podeu ajudar-los. No cal que feu cap explicació sobre les formes que apareixen per donar consells abans que els alumnes hagin escrit els seus textos. Val la pena que els alumnes entenguin la situació i que s’adonin que poden fer la tasca que se’ls demana, fins i tot a partir de textos on hi ha estructures noves.Un cop posades en comú les diferents propostes, podeu demanar quins són els consells pels quals els alumnes han deduït com són les persones de les situacions, com estan i per què. Llavors podeu presentar les diferents formes per donar consells. Demaneu als alumnes que les busquin al text. Enca-ra que al text apareixen: has de + infinitiu, hauries de + infinitiu, et convindria + infinitiu, t’aniria bé + infinitiu, no + present de subjuntiu i l’imperatiu, focalitzeu l’atenció, de moment, en les formes has de + infinitiu, hauries de + infinitiu, et convindria + infinitiu, aniria bé + infinitiu, que tenen al quadre de l’activitat. Més endavant es treballaran les formes amb l’imperatiu i el present de subjuntiu.

Segurament els alumnes ja coneixen la forma haver de + infinitiu en present per donar consells i fer re-comanacions. Feu-los adonar de l’ús del condicional per aconsellar o recomanar, sense obligar. Podeu remetre’ls a l’apartat de la Gramàtica. Feu atenció en l’ús dels pronoms amb convenir i anar bé.

Suggeriments

Escriviu en un paper adhesiu una situació per a cada alumne, a partir de la qual es puguin donar consells (El meu millor amic em truca per quedar, però no vull quedar amb ells perquè me n’he anat al llit amb la seva xicota). Enganxeu a l’esquena de cada alumne un paper adhesiu, sense que ell sàpiga quina és la situació. Cada alumne ha d’aconsellar els altres, sense donar pistes explícites de quin és el problema. A partir dels consells, cada alumne ha de deduir quina és la situació que porta penjada.

ACTIVITAT 5

A partir d’una comprensió oral, i seguint l’estructura de l’activitat anterior, els alumnes han de fer un treball d’expressió escrita i oral, on han d’activar les estructures per donar consells, que s’han presentat a l’activitat anterior.

Desenvolupament

Podeu demanar als alumnes que primer escoltin les sis situacions i dedueixin com són les persones que expliquen els seus problemes, com estan i per què. Demaneu-los que posin les informacions en comú. Assegureu-vos que els alumnes hagin entès totes les situacions i demaneu-los que escriguin els consells que donarien en cada cas. Feu escoltar un altre cop els textos i digueu-los que escriguin els consells. Recordeu-los que utilitzin les estructures que es presenten a l’activitat i digueu-los que facin servir els textos de l’activitat anterior com a model.

Després, podeu demanar als alumnes que enregis-trin els textos que han escrit. Per fer-ne la correcció, podeu fer escoltar el problema i, immediatament després, els consells que els alumnes han enre-gistrat. Podeu demanar-los quin dels consells els sembla més adequat.

Feu fer els exercicis 9, 10, 11, 12 i 13 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 6

L’objectiu d’aquesta activitat és treballar, a partir d’una comprensió lectora, un aspecte sociocultural: com funciona el sistema sanitari català i presentar el lèxic necessari relacionat amb aquest tema.

Observacions

El que es pretén amb aquesta activitat és explicar com funciona el sistema sanitari català, aclarir dubtes que els alumnes puguin tenir sobre aquest tema perquè puguin comparar-lo amb el sistema sanitari d’un altre país.

Haureu d’explicar la forma cal, que apareix al títol de l’activitat.

Desenvolupament

Com que és una activitat per presentar un aspecte sociocultural i un lèxic determinat, cal que adver-tiu els alumnes que han d’entendre els textos de manera general, a partir de les paraules claus, que tenen al quadre de lèxic.

Després de llegir els textos i aclarir dubtes, dema-neu als alumnes que expliquin com funciona el sis-tema sanitari d’un altre lloc, de manera molt senzilla. Demaneu que el comparin amb el sistema sanitari català, perquè d’aquesta manera podreu assegurar-vos que han entès els textos. Feu-los utilitzar el lèxic que apareix a l’activitat i remeteu-los a les bafarades, on hi ha els models d’expressió oral.


QUARANTA-QUATRE

45

ESTIC FOTUT!


Suggeriments

Per treballar el lèxic que apareix a l’activitat podeu portar preparades algunes preguntes sobre el sis-tema sanitari dels països dels alumnes. Aquestes preguntes també els serviran de model perquè ells preguntin pel sistema sanitari d’un altre país.

Si ho creieu convenient, i depenent del nivell dels alumnes, podeu fer aquesta activitat més tard o bé amb una altra explotació: fer posar els alumnes en grups; cada alumne llegeix un text i l’explica a la resta del grup.

Podeu demanar que els alumnes escriguin un text com el de l’exercici 14 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 7

És una activitat de comprensió oral per presentar com expressem el dolor causat per mals o acci-dents. L’objectiu d’aquesta activitat és presentar les formes fer mal, tenir mal a i fer-se mal a, i ampliar el lèxic de les part del cos.

Observacions

En aquesta activitat es presenten unes estructures que poden resultar bastant complexes per als alum-nes. Tingueu en compte que haureu d’insistir-hi. Per això, es proposen tres subactivitats.

Desenvolupament

Demaneu als alumnes que, individualment i en un determinat temps, facin una llista de les parts del cos que coneixen. En parelles, han de completar la llista i comprovar si les han escrit bé. Digueu-los que escriguin les parts del cos amb l’article, per-què a vegades la dificultat no és tant lèxica com morfològica.

L’objectiu és recuperar tot el lèxic referent a les parts del cos i ampliar-lo. No cal, però, que es faci de manera exhaustiva. A l’activitat, hi ha les parts del cos que creiem que són bàsiques per parlar de mals i malalties, que no han aparegut fins ara.

Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Després d’haver comprovat que els alumnes han relacionat correctament el text i la il·lustració, expliqueu el fun-cionament gramatical de les tres estructures que es fan servir a l’activitat i remeteu-los a la Gramàtica.

Feu fer la primera subactivitat perquè els alumnes reconeguin les estructures que les persones que parlen fan servir per dir què els fa mal. Després demaneu-los si és possible utilitzar les altres dues estructures. Feu-los notar que poden fer servir les falques que hi ha al marge per negociar entre ells. Aquesta subactivitat us pot anar bé per exemplificar l’explicació de l’ús d’aquestes tres estructures. Feu fer els exercicis 15 i 16 del Llibre d’exercicis.

Feu fer la segona subactivitat tal com s’indica al llibre. Abans de fer fer la tercera subactivitat presenteu les formes verbals fer mal en present d’indicatiu i fer-se mal en perfet d’indicatiu. Expliqueu que aquesta última forma es fa servir normalment en passat perquè expliquem què ens ha passat. Demaneu als alumnes que es demanin què els fa mal, tenint en compte totes les estructures que s’han treballat. Recolliu-ne els resultats.

Solucions

1. La noia amb una bossa de gel al cap i la mà al coll.

2. El noi que està tossint i que té la mà al pit.

3. El noi que està agenollat i al qual fa mal tot el cos.

4. El noi amb les mans a la panxa.

5. La noia asseguda que té inflat el genoll i el peu.

6. La noia que s’està tocant el cul i els malucs.

7. El noi que té l’ull inflat, un bony al nas i al qual cau una dent.

8. La noia que està estirada a terra i es queixa que li fa mal el turmell.

9. El noi que està ajupit, amb el jersei marró i els cabells grisos.

10. El noi que té la galta inflada.

11. La noia que ensenya la mà.

ACTIVITAT 8

L’objectiu d’aquesta activitat és presentar el lèxic bàsic per explicar què li ha passat a algú que ha sofert un accident.

Observacions

Tingueu en compte que molts alumnes poden trobar força difícil l’ús dels verbs que es presenten, ja que es poden conjugar amb pronom o sense.

Desenvolupament

Abans de fer l’activitat, presenteu el lèxic que els alumnes necessiten per fer-la i els models d’expres-sió oral de les bafarades. Després demaneu-los que expliquin què ha passat a cada persona de la il·lustració i per què. També han de decidir si el que els ha passat és greu o no. Recupereu aquí les formes per donar consells.

Feu-los adonar de les falques Això rai! i Això no és greu. Expliqueu l’ús de rai, en formes com Tu rai, Això rai... per matisar que un problema és menys greu comparat amb un altre.

QUARANTA-CINC

46

ESTIC FOTUT!


Segurament haureu de fer notar la forma Se li ha inflat l’ull, que apareix al quadre. Remeteu els alumnes a l’apartat de la Gramàtica, on s’explica l’ús d’alguns verbs que es conjuguen amb pronom o sense pronom.

Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Feu notar als alumnes que normalment fem servir el perfet d’indicatiu per explicar què ha passat, però que tam-bé podríem utilitzar el passat perifràstic d’indicatiu, segons els marcadors temporals.

L’objectiu de la subactivitat és practicar els verbs; ara, però, en present d’indicatiu. Demaneu als alumnes que s’expliquin, en parelles o en grups, en quines estacions de l’any hi ha més gent a ur-gències per malalties o per accidents, seguint el model de les bafarades. Després recolliu els mals més freqüents en cada estació de l’any, segons els alumnes.

Potser els alumnes necessitaran lèxic referit a ma-lalties, que es presentarà a les activitats posteriors. Podeu ajudar-los apuntant les paraules a la pissarra: grip, refredat, intoxicació... No obstant això, l’ob-jectiu de la subactivitat és practicar el vocabulari treballat i no ampliar-lo.

Feu fer els exercicis 17, 18, 19, 20, 21, 22 i 23 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 9

L’objectiu de l’activitat és que els alumnes sàpiguen explicar el procés d’una malaltia. Per això hauran d’activar el lèxic i les estructures que s’han treballat fins ara, a partir de dues tires còmiques. Es presenta el lèxic d’alguns símptomes i d’algunes malalties. També es presenta el lèxic bàsic d’alguns òrgans del cos humà i el present d’indicatiu del verb tossir.

Desenvolupament

Abans de començar l’activitat, digueu als alumnes que llegeixin el lèxic referit a símptomes i malalti-es. Presenteu el present d’indicatiu del verb tossir. Després demaneu-los que, en parelles, s’expliquin el procés de les malalties i dels malalts, i que diguin què pot tenir el malalt segons els símptomes. Di-gueu-los que s’ho expliquin en present d’indicatiu, perquè és el que farien si haguessin d’anar al metge i explicar-li els símptomes que tenen.

Els alumnes hauran d’activar el vocabulari que han treballat fins ara, ja que han de dir com estan físi-cament i també psicològicament els personatges de les il·lustracions. Remarqueu-los que facin servir els verbs: costar (respirar, dormir...), marejar-se, vomitar, suar, tossir, esternudar, mocar-se, tremo-lar. Podeu afegir més verbs a la llista, si ho creieu convenient.

Podeu demanar que, entre tots els alumnes, de-

cideixin quina malaltia tenen els personatges del còmic i si és greu. Comenteu els símptomes de cada malaltia. Demaneu-los si mai s’han sentit com aquests personatges o han tingut els símptomes que es reflecteixen a les il·lustracions.Expliqueu l’ús de les formes dels pronoms d’objecte indirecte amb el verb passar. Remeteu-los a l’apartat corresponent de la Gramàtica.Aprofiteu per presentar algunes onomatopeies: mooc, atxim, ni-no...Podeu fer fer els exercicis 24 i 25 del Llibre d’exer-cicis.

ACTIVITAT 10

Es tracta d’una activitat de comprensió oral, en la qual els alumnes han d’entendre una informació específica d’un informe mèdic i redactar-ne un altre. Es recupera el vocabulari que s’ha presentat a l’activitat anterior.

Desenvolupament

Demaneu als alumnes si reconeixen la informació que hi pot haver en un informe mèdic. Feu llegir els informes mèdics i expliqueu el significat del lèxic referit a les proves: anàlisi de sang, escàner i radiografia, perquè és nou. Demaneu als alumnes si coneixen els noms d’altres proves d’aquest tipus (anàlisi d’orina...).

Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Després, en grup, demaneu als alumnes que escriguin un informe mèdic semblant al que han sentit (subac-tivitat). Recomaneu-los que no vulguin fer un text massa complex. Es tracta de recuperar i activar vocabulari que s’ha treballat a les activitats anteriors. Quan l’hagin escrit, han de llegir-lo als altres grups, que n’hauran de fer un diagnòstic. Abans, però, per-què els alumnes tinguin altres models, podeu fer fer els exercicis 26, 27 i 29 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 11

Aquesta activitat, de tipus A i B, és una pràctica con-trolada d’expressió oral per activar els continguts presentats fins ara: explicar els símptomes, fer un diagnòstic i donar consells.

Desenvolupament

Cada alumne té una informació que l’altre desco-neix; per això cal advertir-los que cadascun tapi el quadre del qual han d’obtenir informació.

Presenteu els models d’expressió oral de les bafa-rades que hi ha entre els dos quadres.

Remarqueu als alumnes que han de decidir quin és el diagnòstic i què ha de fer cada pacient per

QUARANTA-SIS

47

ESTIC FOTUT!

4 U N I TAT

Desenvolupament

Abans de posar el CD, digueu als alumnes que lle-geixin els consells que tenen a l’activitat i que els cataloguin segons que siguin positius o negatius. Després digueu-los que marquin el verb en cada un d’ells i que es fixin si els verbs porten algun pronom i en quina posició.

Presenteu el quadre gramatical i remeteu els alum-nes a l’apartat corresponent de la Gramàtica, tant pel que fa a la forma i a l’ús de l’imperatiu, com pel que fa a la forma dels pronoms darrere del verb.

Feu escoltar els tres diàlegs seguits. Després di-gueu als alumnes que diguin què li passa al Joan segons cadascun dels seus amics.

A continuació torneu a posar el CD, però ara aneu parant-lo després de cada diàleg, perquè els alum-nes tinguin temps de seleccionar d’entre tots els rètols quin és el que coincideix amb el que diuen els amics del Joan.

Com que han d’obtenir molta informació, podeu posar el CD una tercera vegada.

Abans de donar la solució, digueu als alumnes que comprovin si tenen les mateixes solucions que els seus companys.

Feu fer la subactivitat tal com s’indica a l’enunciat.Feu fer els exercicis 32 i 34 del Llibre d’exercicis.

Solucions

Àngela: creu que el Joan té una ressacaConsells: no et posis nerviós, pren una coca-cola, fica’t al llit, dorm molt, desconnecta el mòbil, no surtis, menja arròs bullit o una torrada, beu molta aigua, fes bondat

Jaume: creu que té una grip de panxaConsells: posa’t el termòmetre, fica’t al llit, no vagis a treballar, pren algun analgèsic, no fumis, pren algun xarop, tapa’t bé, beu llet calenta o alguna infusió amb mel, vés a l’hospital

Pep: creu que són nervisConsells: relaxa’t, respira profundament, escolta música relaxant, concentra’t en coses positives, beu molta aigua, no mengis greixos, menja fruita, no beguis alcohol, vés al meu massatgista, no t’amoïnis, fes fora les males vibracions

ACTIVITAT 14

És una activitat de comprensió escrita i comprensió oral, en la qual es demana i es dóna informació sobre salut en una consulta mèdica. L’objectiu és que els alumnes entenguin la conversa entre metge i pacient, per tal que puguin deduir les recomanaci-ons que dóna el metge.

U N I TAT

trobar-se millor. Podeu fer-los memòria de les es-tructures per donar consells que tenen als models que han d’utilitzar: hauria de fer..., li convindria..., li aniria bé...

Com que moltes preguntes són de l’estil: Que té tos?, aprofiteu per recordar l’ús de la partícula que en preguntes de resposta sí / no; i l’ús del pronom en en les respostes: No, no en té.

Podeu fer posar en comú, entre tots els alumnes, quin és el diagnòstic per a cada pacient i què li han aconsellat.

ACTIVITAT 12

L’objectiu d’aquesta activitat és presentar el lèxic d’alguns medicaments bàsics i l’ús dels verbs prendre i posar.

Desenvolupament

Els alumnes han de decidir què tenen les dues per-sones propietàries de les farmacioles i què els passa, segons els medicaments que hi ha a la il·lustració. Com que els alumnes necessiten el lèxic dels medi-caments, per justificar les malalties i els símptomes, presenteu el lèxic que tenen a l’activitat, i amplieu-lo si ho creieu convenient. Expliqueu l’ús dels verbs prendre i posar.

Demaneu als alumnes que posin en comú què deuen tenir els propietaris de les farmacioles.

Abans de fer la subactivitat, demaneu als alumnes si hi ha medicaments universals i si n’hi ha que són específics d’algun lloc (pastilles del doctor Andreu...). Després, feu fer la subactivitat tal com s’indica al llibre. Digueu als alumnes que facin una llista comuna dels medicaments bàsics.

Feu fer els exercicis 28 i 30 del Llibre d’exercicis. Tam-bé podeu fer fer l’exercici 31 del Llibre d’exercicis, que pot servir d’autoavaluació, ja que recull diversos aspectes que s’han treballat fins a aquest punt.

ACTIVITAT 13

És una activitat de comprensió oral en la qual tres persones donen consells, ordres o recomanacions, en imperatiu.

Observacions

L’important d’aquesta activitat és que els alumnes sàpiguen fer aquestes funcions, que ja coneixen, en imperatiu. Encara que en aquesta activitat han d’uti-litzar l’imperatiu o el present de subjuntiu, l’objectiu no és que s’aprenguin els paradigmes d’aquests temps, sinó que memoritzin els dels verbs que ne-cessiten per fer l’activitat, en segona persona del singular, ja que els consells els donen a un amic.

QUARANTA-SET

48

ESTIC FOTUT!


Observacions

Cal observar que com que es tracta d’un metge i d’un pacient el tractament és formal (vostè).

Remarqueu que normalment els metges acostumen a recomanar en la forma hauria de..., perquè no es percep com a impositiva, però que també poden utilitzar l’imperatiu, positiu o negatiu. En aquest cas l’entonació de la frase no és imperativa.

Desenvolupament

Presenteu el quadre gramatical en el qual hi ha les formes imperatives, positives i negatives, en tercera persona, ja que el tractament d’aquesta activitat és formal. Com hem dit a l’activitat anterior, els alumnes han de memoritzar els imperatius del quadre per tal de poder fer recomanacions amb el tractament de vostè.

Feu llegir l’entrevista i deixeu que els alumnes, en parelles, suggereixin què deu recomanar el metge.

Després feu escoltar la conversa dues vegades i demaneu als alumnes que comparin el que ells havien escrit amb el que es diu al text. Trobareu la solució a la transcripció del text.


ACTIVITAT 15

És una activitat de comprensió lectora en la qual els alumnes hauran de fer servir estratègies per entendre els textos, els quals seran l’input perquè expliquin altres teràpies que coneguin i expressin la seva opinió respecte de les teràpies curatives.

Observacions

Feu notar als alumnes que els textos són força dife-rents. El primer text, “L’albergínia”, que és inventat i conté alguns trossos absolutament còmics o ab-surds, és un text en el qual es fan diverses funcions: s’explica, es recomana i es donen instruccions. El segon text, “Riure com a teràpia”, és un text expli-catiu, amb una última frase que convida el lector a practicar aquesta teràpia. El tercer text, “Ioga”, és un text publicitari on, a partir de suposicions, es convida el lector a acudir a unes classes.

Desenvolupament

Podeu treballar aquesta activitat de dues maneres diferents: tal com es presenta al llibre o bé fent tres grups. En aquest cas, digueu als alumnes que cada grup llegeixi un text, que haurà d’explicar a la resta de grups. Això els farà fixar més en la informació dels textos. Després s’hauran de fer grups nous, de tres persones, amb una persona de cada grup inicial i explicar-se els textos.

En aquests grups finals els alumnes poden con-tinuar fent l’activitat de manera que opinin sobre les teràpies que coneixen i prefereixen. Demaneu als alumnes que, si presenten alguna teràpia nova, hauran de fer dues coses: primer explicar en què consisteix i després explicar les raons per les quals prefereixen aquella teràpia a d’altres.

Suggeriments

Si creieu que els vostres alumnes poden estar interessats a analitzar una mica els textos, podeu demanar-los que presentin escrits amb altres terà-pies que coneguin, fent èmfasi en el tipus de text: explicació, suggeriment-consell, instruccions...


ACTIVITAT 16

Com l’anterior, és una activitat de comprensió lectora en la qual els alumnes hauran de fer servir estratègies per entendre els textos. També hauran d’expressar la seva opinió respecte del contingut d’aquests textos, explicar altres problemes socials i proposar solucions.

Observacions

Com que és una activitat molt oberta, haureu de vigilar que els alumnes no vulguin dir coses que encara no poden dir. Per això és important que remarqueu quines funcions hauran de fer servir: opinar, explicar, fer hipòtesis de futur, proposar solucions, i quins elements lingüístics necessitaran per expressar-les.

Desenvolupament

Com l’anterior, podeu treballar aquesta activitat de dues maneres diferents: tal com es presenta al lli-bre o bé fent tres grups. En aquest cas, digueu als alumnes que cada grup llegeixi un text, que haurà d’explicar a la resta de grups. Això els farà fixar més en la informació dels textos. Després s’hauran de fer grups nous, de tres persones, amb una persona de cada grup inicial i explicar-se els textos.

Quan els alumnes ja hagin explicat els textos, po-deu fer fer una pluja d’idees sobre com opinar, fer hipòtesis de futur i proposar solucions. Si no se’ls acuden, podeu proposar les que us donem o altres que cregueu convenients. Per opinar: jo crec que... em sembla que..., penso que..., per fer hipòtesis de futur: segurament hi haurà..., potser apareixeran..., pot ser que surti..., i per proposar solucions: s’hauria de fer..., convindria..., aniria bé... No cal fer expli-cacions gramaticals sobre aquestes estructures perquè ja les coneixen d’activitats anteriors. Si us sembla bé, les escriviu a la pissarra en columnes perquè les tinguin més visibles.

QUARANTA-VUIT

49

ESTIC FOTUT!

4 U N I TAT

ACTIVITAT 17

És una activitat de repàs de continguts anteriors i preparatòria per a la tasca final. Els alumnes han de llegir dos textos on dues persones expliquen com estan físicament i com se senten anímicament.

Desenvolupament

Abans que els alumnes comencin l’activitat feu-los fer l’exercici 38 del Llibre d’exercicis, en el qual es proposa que primer escoltin i després llegeixin els textos.

Després deixeu que els alumnes continuïn l’activitat tal com s’indica a l’enunciat.

A la subactivitat es proposa que els alumnes facin un text similar als que tenen com a models.

Suggeriments

Quan els alumnes hagin fet els textos, a casa o a l’aula, podeu recollir-los, triar-ne uns quants i distribuir-los als alumnes que, en grups, hauran d’endevinar qui és l’autor d’aquell escrit i què els ho ha fet deduir.

ACTIVITAT 18

És una activitat preparatòria per a la tasca final. També n’és el model, ja que els alumnes hauran de preparar un test.

Desenvolupament

Abans de passar el test digueu als alumnes que llegeixin bé les preguntes i les tres opcions de res-posta. Aconselleu-los que és millor que es passin el test sencer, l’un a l’altre, i que finalment recullin i valorin el resultat.

Digueu-los que expliquin els resultats a la resta de la classe i que entre tots decideixin qui fa una vida més sana.

TASCA FINAL

Els alumnes, en grup, han de confeccionar un test, amb l’ajut del model anterior, per poder saber quin és l’alumne més hipocondríac de la classe. L’elabo-ració del test és només una excusa perquè recullin el que han après durant la unitat sobre els mals, les malalties i la manera de ser i de viure, respecte de la salut.

Desenvolupament

Proposeu als alumnes que facin grups (tres o més, segons el nombre d’alumnes que tingueu) amb el mateix nombre de persones.Digueu als alumnes que abans de començar a elaborar el test facin una pluja d’idees sobre el que voldran preguntar: tipus de vida, règim alimentari, freqüència a anar al metge, automedicació, recerca d’informació sobre malalties... Després recomaneu-los que no s’excedeixin en el nombre de preguntes (entre 5 i 7), ja que l’activitat es pot fer molt llarga.

Digueu als alumnes que es fixin que, al test ante-rior, les opcions de resposta sempre segueixen una gradació: primer hi ha la resposta de les per-sones que estan més d’acord amb l’enunciat de la pregunta, després les que hi estan mitjanament d’acord i finalment les que no hi estan gens d’acord. Això els servirà per poder elaborar l’avaluació dels resultats.

Quan els alumnes facin la proposta d’avaluació dels resultats, digueu-los que poden copiar la primera part que hi ha al test anterior: Si tens entre... res-postes “a”...

Acabat aquest procés, els alumnes de diferents grups, en parelles, es passen el test que cadascú ha elaborat al seu grup, entre si.

Després els alumnes retornen al seu grup inicial i expliquen el resultat del test de les persones en-trevistades. Entre tots hauran de decidir quina és la més hipocondríaca i donar-li uns quants consells perquè deixi de ser-ho o perquè no es preocupi tant per la seva salut.

Digueu als alumnes que redactin els consells i que els llegeixin a la persona afectada.

Per acabar la unitat, podeu fer fer l’exercici 39 del Llibre d’exercicis, que pot servir d’autoavaluació, ja que recull diversos aspectes que s’hi han tractat.

QUARANTA-NOU

51

QUÈ VOLS SER?

5 U N I TAT

Unitat 5

QUÈ VOLS SER?

De petit volia ser pilot

d’avions.

Doncs jo, de gran,

vull ser vete-rinària.

52

QUÈ VOLS SER?

5 U N I TAT

U N I TAT QUÈ VOLS SER?5

PRESENTACIÓ

En aquesta presentació es vol motivar els alumnes a aprendre els elements necessaris perquè siguin capaços d’intercanviar informació sobre la seva història pel que fa als estudis i a la feina, a parlar de diferents professions i a dir els requisits necessaris per fer-les. Per a això es pretén que, a partir de les estructures de les bafarades dels còmics, els alum-nes diguin què volien ser de petits.

Observacions

Apareixerà vocabulari de professions que proba-blement no saben en català. Si són alumnes que encara no treballen, es pot demanar que diguin què volen ser de grans, o bé que expliquin si recorden què volien ser de grans, quan eren petits.

Desenvolupament

A partir del còmic, podeu plantejar als alumnes quins desitjos professionals tenen o tenien els pro-tagonistes del dibuix. D’aquesta manera introduïu les estructures De petit volia ser... i De gran vull ser..., per expressar desig. Els alumnes necessita-ran, potser, el lèxic d’algunes professions. Podeu ajudar-los a dir-les en català, si no les saben.

Podeu aprofitar per recordar les estructures Ser + professió i Fer de + ocupació / professió. A més, podeu repassar les diferents professions dels alum-nes de classe, i comprovar què volien ser de petits i què són ara o de què fan.

A mesura que els alumnes van explicant de què fan o què volien ser, podeu demanar-los què han estu-diat. Això us anirà bé per presentar continguts que més tard els alumnes necessitaran i per comprovar què en saben.


ACTIVITAT 1

L’objectiu de l’activitat és que els alumnes entrin en contacte amb el món de l’ensenyament i que n’expliquin alguns records. Es presenta el lèxic ne-cessari per parlar dels estudis i alguns continguts socioculturals.

Observacions

Segurament en aquesta activitat apareixerà un tipus de vocabulari que pot variar segons les edats dels alumnes, ja que correspon a un argot específic. Intenteu buscar-ne algunes correspondències.

Recordeu que el sistema de puntuació i el perí-ode de vacances escolars són diferents a molts països.

Feu adonar als alumnes que per descriure records (Treia excel·lents, No m’agradava l’escola...) neces-sitaran l’imperfet d’indicatiu.

Desenvolupament

Abans de començar l’activitat, podeu demanar als alumnes si de petits o de joves eren bons es-tudiants, si tenen bons records d’aquella època... D’aquesta manera, poden aparèixer paraules que trobaran als enunciats de l’activitat i que podeu escriure a la pissarra: examen, assignatura, nota, vacances, treure, suspendre, aprovar, copiar...

Demaneu als alumnes si les assignatures que es consideren fàcils tenen un nom especial, com “Maries”.

Feu posar els alumnes en grups. Digueu-los que s’identifiquin amb alguna de les frases de l’activitat i que contestin les preguntes que se’ls formula a l’enunciat. Podeu demanar a cada grup que expliqui quin tipus d’estudiants eren. Recolliu la informa-ció per repassar el lèxic i per preparar l’activitat següent.

ACTIVITAT 2

L’objectiu és que els alumnes entenguin com funci-ona el sistema educatiu català i que siguin capaços d’explicar el sistema educatiu que han seguit ells o el d’un altre lloc.

Observacions

Hauríeu d’informar-vos sobre el sistema educatiu d’altres països, perquè d’aquesta manera podreu ajudar els alumnes a comparar-los.

Desenvolupament

Aprofiteu el resum de l’activitat anterior per presen-tar el calendari escolar que se segueix als Països Catalans (de setembre a juny) i a altres països. Feu el mateix amb el sistema de notes (de l’1 al 10).

Demaneu als alumnes si saben altres diferències o similituds entre el sistema educatiu català i el d’altres llocs, de manera general.A partir de l’esquema, comenteu amb els alumnes la progressió del sistema educatiu català: quan es comença a anar a escola?, a quina edat es comen-ça la universitat?... Mentre expliqueu el sistema educatiu català, demaneu als alumnes si saben l’equivalència en altres llengües de paraules com: batxillerat, selectivitat, formació professional...

A la subactivitat els alumnes han de comparar (expressant diferències i similituds) els sistemes

CINQUANTA-DOS

53

QUÈ VOLS SER?


educatius dels seus països o els d’altres llocs que coneguin, seguint els models d’expressió oral de les bafarades.

La dificultat d’aquesta subactivitat és més lèxica que no pas d’estructura, per això haureu de comentar els quadres de vocabulari. Per assegurar-vos que els alumnes han entès el lèxic dels quadres i perquè el memoritzin els podeu fer fer els exercicis 1, 2, 3 i 4 del Llibre d’exercicis.

Suggeriments

Podeu demanar als alumnes que preparin una exposició sobre el sistema educatiu d’un país per presentar a la resta de companys.

ACTIVITAT 3

L’objectiu de l’activitat és que els alumnes expliquin la seva trajectòria acadèmica.

Observacions

Feu adonar als alumnes que poden fer servir el passat perfet d’indicatiu o el perifràstic d’indica-tiu, depenent de la percepció de proximitat o de llunyania amb l’acció. Hi ha l’explicació a l’apartat corresponent de la Gramàtica.

Desenvolupament

Abans de començar l’activitat, podeu recordar als alumnes diferents connectors temporals, per expli-car la trajectòria dels seus estudis. Feu-los adonar de les estructures que tenen al quadre: dels... als... + passat perifràstic d’indicatiu i durant... anys + pas-sat perifràstic d’indicatiu / perfet d’indicatiu. Podeu remetre els alumnes a l’apartat de la Gramàtica.

Després feu llegir als alumnes els models que apareixen a les bafarades. Podeu aconsellar-los que es facin un guió abans d’explicar els estudis que han fet.

Assegureu-vos que s’entén la diferència entre ple-gar, acabar i deixar. Podeu remetre els alumnes a l’apartat de la Gramàtica on s’explica.

Quan s’hagi acabat l’activitat, demaneu a cada grup que expliqui les coincidències que hi ha hagut entre ells. Aprofiteu per recordar les estructures: tots tres, cap de nosaltres...


ACTIVITAT 4

És una activitat de comprensió oral. Quatre per-sones expliquen per què estudien o han estudiat català. L’objectiu és que els alumnes entenguin una informació específica.

Desenvolupament

Abans de fer escoltar els quatre textos, digueu als alumnes que llegeixin els motius pels quals els personatges estudien català i assegureu-vos que els entenen.

Feu escoltar els textos una vegada. Després de-maneu als alumnes que comprovin si han entès el mateix. Feu escoltar una segona vegada els textos i poseu en comú les solucions. Podeu demanar-los més informació sobre les persones que expliquen la seva experiència, encara que no es demani a l’activitat, per assegurar-vos que els alumnes han entès els textos.

Presenteu als alumnes les formes que apareixen a les bafarades de la subactivitat, que és a la pàgina següent, per explicar el motiu pel qual s’estudia català: perquè + frase i per + infinitiu. Podeu re-metre’ls a l’apartat corresponent de la Gramàtica. Demaneu-los que facin l’enquesta als seus com-panys i que després, en parelles o en grup, recullin els resultats. Podeu repassar les formes: la majoria, tothom, gairebé ningú, el 10% dels estudiants... i els verbs en singular o en plural, que demanen aquests elements.


Solucions

Stefania: per amor; per poder estudiar als Països Catalans

Sarah: per poder parlar català amb catalans; per poder integrar-me

Lupe: per amor; per poder parlar català amb ca-talans

Claudio: perquè m’agraden les llengües; perquè tinc família catalana

ACTIVITAT 5

L’objectiu d’aquesta activitat és, per una banda, que els alumnes expliquin quines llengües han après i quines voldrien estudiar i, per l’altra banda, que diguin quines creences, com a aprenents, tenen sobre l’aprenentatge de llengües.

Observacions

Als quadres de l’activitat hi ha conjugats els verbs aprendre i entendre, perquè, a més de necessi-tar-los, com a lèxic, per fer l’activitat, serveixen com a model dels verbs de la segona conjugació velaritzats.Haureu d’explicar la diferència entre estudiar / fer i aprendre. Trobareu les explicacions a la Gramàtica.Com que és una activitat, sobretot, per donar opi-nions, podeu demanar als alumnes que facin una

CINQUANTA-TRES

54

QUÈ VOLS SER?


pluja d’idees d’estructures per expressar aquesta funció: em penso que..., crec que..., em fa l’efecte que..., no hi estic d’acord...

Desenvolupament

Els alumnes s’han d’explicar, en grup, quines llen-gües parlen i amb qui, i quines llengües han estudiat i quan. També han d’explicar el grau de coneixement de les llengües que han estudiat. Per això, cal que presenteu els verbs aprendre, entendre, estudiar, parlar, llegir, ja que són els verbs que es fan servir a l’hora de parlar de les capacitats que es tenen d’un idioma.

Feu notar l’ús del pronom d’objecte directe el (l’), per substituir l’idioma.

Abans de començar l’activitat, podeu fer llegir les bafarades perquè els alumnes tinguin alguns models de producció oral. A tall d’exemple de l’activitat que els alumnes hauran de fer, podeu explicar la vostra experiència pel que fa a les llengües que parleu, les que heu estudiat i com les domineu. Feu fer l’activitat tal com s’indica a l’enunciat. Recolliu la informació: demaneu que un component de cada grup expliqui la informació del seu grup a la resta de grups.


A la primera subactivitat els alumnes han d’obtenir informació sobre els seus companys pel que fa a la seva motivació per aprendre català. Per això han de confeccionar una enquesta i se l’han de passar. Després hauran d’escriure’n els resultats.L’objectiu de la segona subactivitat és fer una re-flexió sobre experiències personals pel que fa al coneixement de llengües. Els alumnes han de llegir les afirmacions i han de dir si hi estan d’acord, si no hi estan d’acord o si s’hi identifiquen. L’objectiu és que els alumnes puguin opinar sobre la seva experiència en l’aprenentatge de llengües. Podeu aprofitar les afirmacions per desmitificar algunes creences que molts alumnes tenen sobre l’apre-nentatge de llengües. Recolliu els resultats de les opinions de cada grup, per posar-les en comú.Podeu afegir més opinions sobre com s’aprèn una llengua, o bé, demanar als alumnes que en propo-sin ells.A la tercera subactivitat els alumnes han d’explicar quines estratègies fan servir quan estudien una llen-gua. Podeu demanar-los que les escriguin. Esbrineu amb tota la classe quines estratègies s’utilitzen més, quines poden ser més útils... Abans, però, perquè els alumnes tinguin un model del que han de fer, feu fer l’exercici 11 del Llibre d’exercicis.

Suggeriments

Podeu elaborar una llista de creences sobre l’apre-nentatge del català i demanar als alumnes que diguin si hi estan d’acord o no. També podeu de-manar-los que l’elaborin ells.

ACTIVITAT 6

Aquesta activitat serveix per començar a parlar de les professions. Es relaciona els estudis amb les possibles sortides professionals que poden tenir. Es presenten noms de professions i les estructures introduïdes per quan, si i mentre.

Observacions

Segurament els alumnes necessitaran més lèxic relacionat amb les professions. Per això valdrà la pena fer un repàs de les professions dels alumnes o preparar alguna activitat per recuperar aquest lèxic.

Desenvolupament

Els alumnes han de relacionar els personatges, se-gons els estudis que diuen que fan o que han fet, amb una professió. Hi poden haver personatges que poden relacionar-se amb més d’una professió. Feu llegir la llista de feines i professions i assegureu-vos que entenguin tot el lèxic. Després feu fer l’activitat tal com s’indica a l’enunciat.

A la subactivitat els alumnes han d’explicar les sor-tides professionals que han tingut, tenen o tindran els seus estudis. De fet, el que els alumnes han d’explicar és què van estudiar i quina feina fan. Per això l’activitat serà bastant oberta pel que fa a les es-tructures: poden parlar en passat (perfet d’indicatiu o passat perifràstic d’indicatiu), en present (present d’indicatiu o estar + gerundi) o en futur. Podeu re-metre els alumnes a l’apartat de la Gramàtica.

Heu de presentar les estructures dels quadres: quan + present de subjuntiu, present d’indicatiu / futur i voldria / m’agradaria + infinitiu (per explicar projectes de futur); si + present d’indicatiu, present d’indicatiu / futur (per expressar condició); mentre + imperfet d’indicatiu, imperfet d’indicatiu / passat perifràstic d’indicatiu / perfet d’indicatiu (per expressar simul-taneïtat). Podeu remetre els alumnes a l’apartat de la Gramàtica.

Presenteu el model del verb acabar en present de subjuntiu i remarqueu les terminacions perquè els alumnes puguin conjugar-lo amb altres verbs, en l’estructura Quan + present de subjuntiu. Podeu remetre els alumnes a l’apartat de la Gramàtica referent a la forma del present de subjuntiu.

Feu fer els exercicis 12, 13, 14, 15 i 16 del Llibre d’exercicis.

Suggeriments

Podeu demanar a les parelles que formin grups amb altres parelles i que s’expliquin de què fan o de què volen fer. D’aquesta manera els alumnes s’intercanvien informació i s’utilitzen més cops les estructures dels quadres.

CINQUANTA-QUATRE

55

QUÈ VOLS SER?


ACTIVITAT 7

L’objectiu és doble: d’una banda, els alumnes han d’explicar el prestigi que tenen algunes professions, on es poden realitzar i si estan ben pagades i, per l’altra, es presenta i s’amplia el lèxic referent als noms de professions.

Observacions

En aquesta activitat es presenta als alumnes alguns aspectes socioculturals respecte del prestigi i del sou d’algunes professions.

Els alumnes necessitaran més noms de profes-sions, perquè l’activitat és oberta i poden aportar informació sobre professions que no apareixen en aquesta activitat.

La gradació pel que fa al prestigi social que es pre-senta a l’activitat, que és inventada, és un pretext perquè els alumnes diguin si hi estan d’acord o no, perquè expliquin la situació d’algunes professions i perquè en memoritzin el vocabulari.

Haureu de vigilar que no es fereixin sensibilitats a l’hora de graduar algunes professions segons el prestigi social. Podeu fer-ho sempre en clau d’humor i explicar als alumnes que l’objectiu de l‘activitat és utilitzar el vocabulari i les estructures.

Desenvolupament

Abans de començar l’activitat assegureu-vos que els alumnes entenen el significat de totes les pro-fessions que hi apareixen. Presenteu els models de les bafarades i expliqueu el significat de prestigi i valorada. Demaneu als alumnes què creuen que pot fer que una professió sigui més valorada que una altra o que tingui més prestigi social.

Com que els alumnes han d’opinar, presenteu les falques que tenen a l’activitat: Em fa l’efecte que..., Jo diria que... Podeu recuperar altres estructures que s’han treballat a l’activitat 5.

S’haurà d’explicar la diferència entre feina, profes-sió i ofici. Per això, podeu remetre els alumnes a l’apartat de la Gramàtica.

Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Recolliu els resultats dels diferents grups i comenteu-los.

Feu fer els exercicis 17, 18, 19 i 20 del Llibre d’exercicis.

L’objectiu de la primera subactivitat és recuperar i ampliar el lèxic de les professions, ara per explicar quines són les més ben pagades i les més mal pagades.

Abans de començar la subactivitat haureu d’explicar el vocabulari dels quadres i la diferència entre bé, malament, ben, mal, bo, dolent, bon, mal. Remeteu els alumnes a l’apartat de la Gramàtica.

Feu fer la subactivitat tal com s’indica al llibre, recolliu els resultats dels diferents grups i comenteu-los.Feu fer els exercicis 21, 22, 23, 24 i 25 del Llibre d’exercicis.A la segona subactivitat els alumnes han d’explicar el lloc on poden treballar les persones que tenen les professions aparegudes a l’activitat. L’objectiu és presentar el vocabulari relacionat amb el lloc de treball i l’ús de la preposició en davant de l’article indeterminat.A tall de correcció, podeu presentar una llista de professions perquè els alumnes decideixin el lloc on treballen les persones que tenen aquella professió. D’aquesta manera, podeu recuperar més lèxic de professions.

ACTIVITAT 8

Aquesta activitat és una comprensió escrita en la qual els alumnes han de llegir uns textos i relaci-onar-los amb una de les tres professions de les fotografies. Als textos s’hi presenta el lèxic neces-sari per parlar: del tipus de feina que es fa, de les condicions laborals (sou, vacances, horaris...) i del grau de satisfacció. Els textos serveixen de model perquè els alumnes facin l’activitat 9.

Desenvolupament

Abans de llegir els textos, podeu demanar als alum-nes que expliquin quina feina fan les persones de les fotografies, quines condicions laborals creuen que poden tenir... D’aquesta manera, els feu fer una pluja d’idees del lèxic que apareixerà als textos i s’avança informació que en facilitarà la comprensió.Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Poseu en comú els resultats i demaneu als alumnes si hi estan d’acord i si hi volen afegir alguna cosa. Hi ha informació que es pot relacionar amb més d’una professió.Feu fer l’exercici 26 del Llibre d’exercicis.

Solucions orientatives

Bomber – bombera: Tinc guàrdies els caps de setmana, cada quinze dies; és una feina de risc, perquè a vegades em trobo en situacions bastant perilloses; el sou és bo; no només apago focs, tam-bé assisteixo quan hi ha accidents, salvo la gent que es queda tancada als ascensors, rescato persones a la muntanya i moltes altres coses tan diverses com imprevisibles; tinc un contracte indefinit.

Actor – actriu: Faig anuncis publicitaris i també tinc algun paper en una sèrie de televisió; no tinc un contracte, sóc autònom; no sé quan tinc vacances, perquè he de treballar quan m’ofereixen feina; no em puc queixar del sou: em paguen tard, però cobro bastant; l’inconvenient de la meva feina és que no puc comptar amb un sou fix cada mes.

CINQUANTA-CINC

56

QUÈ VOLS SER?


Infermer – infermera: Tinc guàrdies els caps de setmana, cada quinze dies; vaig fer oposicions i sóc funcionari. Treballo en un hospital de la comarca de Girona; sóc cap de planta: elaboro els horaris dels companys, controlo els expedients dels malalts i ajudo en els casos greus; el sou és bo; el sou està bé; però l’horari, no: faig el torn de nits; m’agrada la meva feina, tinc vocació. Ja de petit ajudava la meva mare, que era metgessa; tinc un contracte indefinit.

ACTIVITAT 9

És una activitat de comprensió oral en la qual es treballen els continguts de l’activitat anterior. L’ob-jectiu és que els alumnes comprenguin, a partir d’una entrevista a dues persones que treballen a la mateixa empresa, quina feina fan, quines condici-ons laborals tenen i quin grau de satisfacció tenen amb la feina.

Observacions

L’objectiu és que els alumnes puguin entendre i explicar de manera general el tipus de feina que fa una determinada persona, les condicions laborals, el grau de satisfacció... S’ha d’evitar que els alum-nes vulguin explicar de manera detallada una feina, perquè necessitarien un vocabulari específic, no pertinent en aquest nivell.

Els alumnes han d’arribar a entendre que la segona persona entrevistada és el fill del propietari de l’em-presa. Si els alumnes no tenen experiència laboral, poden parlar de familiars o de coneguts.

Desenvolupament

Abans de fer escoltar el text, assegureu-vos que els alumnes entenen tot el lèxic que es presenta als quadres. Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Un cop feta l’activitat digueu-los que, en parelles, comparin els apunts que han pres i que després formin grups per intercanviar i ampliar la informació obtinguda. Podeu demanar-los si coneixen algú en la situació dels treballadors de l’empresa: algú amb molts estudis i que fa una feina molt per sota de les seves possibilitats i algú que té una feina perquè té padrins.


Abans de fer la subactivitat, en la qual els alumnes han d’explicar la seva experiència professional: quina feina fan, quines són les condicions laborals, si estan contents amb la feina o no; presenteu els diàlegs de les bafarades. Feu fer l’activitat com s’indica al llibre. Podeu dir que un membre de cada grup expliqui a la resta dels grups la informació dels seus companys.

ACTIVITAT 10

Aquesta activitat té com a objectiu l’intercanvi d’informació sobre feines i oficis que estan desa-pareixent i sobre feines i oficis que només existei-xen a determinats llocs. Per treballar aquest darrer punt, es presenten, com a aspecte sociocultural, dos textos sobre dos oficis que eren freqüents als Països Catalans (pregoner i esmolet) i que estan desapareixent. A més, es presenten fotografies d’oficis també típics d’alguns països, que també estan desapareixent.

Observacions

Segurament hi ha noms d’oficis que existeixen a di-ferents països que no tenen traducció al català, per-què aquí no existeixen. Demaneu als alumnes que expliquin què fa la persona que té aquest ofici.

Podeu buscar més fotografies d’altres oficis que desapareixen, però no cal que presenteu un vo-cabulari extens d’oficis, ja que no és pertinent en aquest nivell.

Desenvolupament

Demaneu als alumnes que diguin quins oficis o professions els han sorprès d’un país o si n’han trobat a faltar algun quan han viatjat o han viscut en altres llocs.

Demaneu als alumnes si coneixen els oficis de les fotografies i si les relacionen amb un lloc determi-nat. Demaneu-los que, a partir de les fotografies del pregoner i l’esmolet, expliquin -si ho saben- a què es dediquen, si n’han vist mai cap... D’aquesta manera s’anticipa vocabulari que poden trobar al text. Després, digueu-los que, en grup, llegeixin els textos. Aclariu dubtes. Demaneu-los que s’ex-pliquin quins altres oficis estan desapareixent o han desaparegut.

Finalment, en grup, demaneu als alumnes que es-criguin un text (de manera molt breu) sobre un ofici que ha desaparegut, que està a punt de desaparèi-xer o que trobin estrany. Els alumnes han d’explicar què fan o feien les persones que tenien aquest ofici, per què l’ofici està desapareixent o per què el troben estrany. Demaneu-los que s’intercanviïn els textos i que es demanin més informació, si els cal.

CINQUANTA-SIS

57

QUÈ VOLS SER?

5 U N I TAT

Observacions

Podeu presentar l’activitat amb to d’humor, per no ferir sensibilitats.

Desenvolupament

Un grup d’alumnes ha d’escriure els requisits del bon estudiant i l’altre grup, els del bon professor. Remarqueu als alumnes que han d’utilitzar les es-tructures dels quadres i assegureu-vos que entenen la diferència entre la forma impersonal i personal.

Si voleu, podeu demanar als grups que s’intercanviïn els textos, que els llegeixin i que diguin si hi estan d’acord o no. Es poden modificar alguns requisits i afegir-n’hi, si cal. Demaneu als alumnes quin d’ells compleix més requisits per ser un bon alumne.

Feu fer els exercicis 31, 32 i 33 del Llibre d’exer-cicis.

Suggeriments

Podeu demanar als alumnes que facin la mateixa activitat del mal alumne, del mal professor o de qualsevol altra professió.

ACTIVITAT 13

És una activitat de comprensió escrita, en la qual els alumnes han d’entendre una informació específica per explicar-la als companys, utilitzant les estructu-res que s’han treballat a l’activitat anterior.

Observacions

Advertiu als alumnes que moltes vegades als anun-cis de feina es fa servir un llenguatge específic i que a vegades poden trobar diferents formes per dir una cosa: s’ofereix, oferim, es necessita, necessitem, CV, Currículum Vitae...

Desenvolupament

Abans de començar l’activitat, i com a escalfament, podeu demanar als alumnes si coneixen el format d’anuncis (ofertes i demandes); si han hagut de llegir anuncis de feina per buscar-ne; si coneixen publicacions on apareixen anuncis de feina; si saben quina informació s’inclou en aquests tipus d’anuncis...

Feu llegir els anuncis en grups de quatre. Cada membre del grup llegeix un anunci, que ha d’expli-car a la resta dels companys. A l’anunci es detallen els requisits que es demanen i les condicions que s’ofereixen. Els alumnes han d’utilitzar les estructu-res per dir els requisits i activar el vocabulari sobre les condicions. A cada anunci hi ha requisits que no són pertinents per a la feina. Els membres del grup han d’esbrinar quins són.

U N I TAT

ACTIVITAT 11

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes aprenguin a demanar i explicar els requisits que calen per fer una feina. S’hi presenta el lèxic i les estructures, personals i impersonals, per demanar i explicar aquests requisits.

Observacions

Segurament apareixeran més adjectius i subs-tantius, que no s’inclouen als quadres, per dir els requisits per fer una feina.

Desenvolupament

Abans de fer l’activitat, assegureu-vos que els alumnes sàpiguen les professions que representen les fotografies. Després presenteu les formes per dir els requisits: haver de + infinitiu (personal i impersonal) i és imprescindible / necessari / millor / important... / fa falta / cal + infinitiu / que + pre-sent de subjuntiu. Remarqueu la diferència entre la forma personal i impersonal. Remeteu els alumnes a l’apartat de la Gramàtica.

Demaneu als alumnes que llegeixin els quadres de vocabulari per dir requisits i remarqueu que els adjectius van amb el verb ser, i els substantius amb el verb tenir.

Haureu de recordar la formació de gènere i nom-bre dels substantius i dels adjectius. Remeteu els alumnes a l’apartat de la Gramàtica.

Feu llegir als alumnes els models d’expressió oral de les bafarades perquè els segueixin a l’hora de fer l’activitat. Presenteu l’estructura per ser + nom de la professió... Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Podeu posar en comú els requisits que són necessaris per fer les professions de les fotografies. Podeu demanar-los si calen altres requisits, perquè els alumnes comencin a familiaritzar-se amb les estructures: sí que cal i no cal.

Feu fer els exercicis 28, 29, 30 del Llibre d’exerci-cis.

Suggeriments

Podeu demanar als alumnes que escriguin els re-quisits de les feines dels seus companys, sense el nom de la professió, ni el nom del company. Des-prés entre tots els alumnes han d’esbrinar de quina professió es tracta llegint els requisits i qui la fa.

ACTIVITAT 12

L’objectiu d’aquesta activitat és practicar el lèxic i les estructures que s’han presentat a l’activitat anterior per dir quins són els requisits del bon professor i del bon alumne.

CINQUANTA-SET

58

QUÈ VOLS SER?


CINQUANTA-VUIT

ACTIVITAT 14

L’objectiu d’aquesta activitat, de comprensió oral, és obtenir una informació per completar una fitxa.

Desenvolupament

Els alumnes han d’escoltar les entrevistes de feina que es fan a dues persones i emplenar les fitxes amb la informació que es demana. Després d’haver escoltat el text, digueu als alumnes que comparin la informació que han obtingut. Feu escoltar un altre cop el text perquè els alumnes comprovin la informació.

Un cop s’hagi obtingut tota la informació, demaneu als alumnes que decideixin quina és la feina dels anuncis de l’activitat anterior més adequada a les candidates.

Presenteu als alumnes els models de les bafara-des que tenen a l’activitat i recordeu-los que per decidir quina és la feina més adequada per a cada candidata necessitaran les estructures treballades a l’activitat anterior.

Poseu en comú els resultats dels grups. L’objectiu no és que els alumnes coincideixin en la feina per a cada candidata, sinó que justifiquin quina és la més adequada, per utilitzar les estructures que s’han treballat.


Solucions

Sra. PolinyàEdat: 24 anysEstudis: Formació Professional de Segon Grau; Cicle de Formació de Grau Mitjà en Gestió Admi-nistrativaIdiomes: anglès i francèsExperiència: cangur; monitora en un esplai; pràc-tiques en una empresa de construcció, a l’oficina (comptabilitat); dependenta en una botiga de moda de donaAltres requisits: coneixements d’informàtica (Word i programes de base de dades); no té carnet de conduir; és sociable i s’avé amb els companys de classe i de feina; té disponibilitat per incorporar-se a la feina

Sra. PardoEdat: no ho diuEstudis: diplomada en EmpresarialsIdiomes: anglèsExperiència: control de la mercaderia a uns ma-gatzems a Londres; traductora per a un despatx d’arquitectes; visitar clients interessats en els projectes de remodelació de l’espai; formar tres persones al despatx d’arquitectesAltres requisits: ha treballat en equip; és treballa-dora, amb idees i flexible

Abans que els alumnes expliquin l’anunci als companys, assegureu-vos que han entès tot el vocabulari, i presenteu els models de les bafarades i les estructures Vull / busco / necessito... algú... que + present de subjuntiu + nom / amb + nom / + adjectiu. Remeteu els alumnes a l’apartat de la Gramàtica.

Recordeu també les formes del present de subjun-tiu. Com que els alumnes ja han vist alguns verbs en present de subjuntiu, poden deduir-ne la con-jugació. A l’activitat es presenten els verbs parlar (verb regular, a partir del qual poden conjugar altres verbs), saber i poder (dos verbs amb irregularitats, que són necessaris per a l’activitat). Si els alumnes necessiten altres verbs irregulars, podeu escriure’ls a la pissarra o remetre’ls a l’apartat corresponent de la Gramàtica.

Remarqueu la forma No cal, que ja han treballat en activitats anteriors.

Quan els alumnes hagin explicat els anuncis, po-seu en comú quins són els requisits que no són pertinents per a cada feina. Podeu demanar si hi afegirien més requisits i si estan d’acord amb les condicions que s’hi ofereixen.

Feu fer els exercicis 34, 35 i 36 del Llibre d’exer-cicis.

Suggeriments

Podeu demanar a cada grup que escrigui quatre anuncis, seguint el model dels anuncis que han llegit, amb requisits no pertinents per a la feina. Els grups s’intercanvien els anuncis i repeteixen el mateix procediment que en l’activitat del llibre, però amb els anuncis que han escrit ells mateixos.

Solucions

Requisits no pertinents:

Dependent / a: estudis de dansa clàssica, peus grossos

Comercial de sistemes de recollida pneumàtica: gustos culinaris exquisits

Secretària / administrativa: rossa, ulls blaus i sense parella

Encarregat / encarregada de magatzem: carnet de soci del Futbol Club Barcelona i capacitat de cuinar

59

QUÈ VOLS SER?

5 U N I TAT

ACTIVITAT 15

L’activitat serveix per familiaritzar-se amb els con-tinguts i l’objectiu de la tasca final. De fet, és una presentació del lèxic i de les estructures que els alumnes necessitaran per dur-la a terme. Es pot treballar conjuntament amb la tasca final.

Desenvolupament

Feu fer l’activitat tal com s’indica al llibre. Apunteu a la pissarra el lèxic que els alumnes utilitzin, i que apareixerà a la tasca final. D’aquesta manera se’ls facilitarà la lectura dels textos de la tasca final. Recordeu-los les estructures que poden fer servir per dir els requisits que necessita un astronauta. Demaneu als grups que comparin els requisits que han escrit.

Feu fer l’exercici 38 del Llibre d’exercicis, que pot servir d’autoavaluació, ja que recull diversos aspec-tes d’aquesta unitat.

TASCA FINAL

Demaneu als alumnes que llegeixin els textos, en grups, i assegureu-vos que els han entès. A partir dels textos han d’escriure quins són els requisits per ser astronauta (alguns requisits dels textos són inventats, perquè els alumnes s’involucrin més en l’activitat i perquè s’adonin que poden jugar amb la llengua i inventar altres requisits que creguin convenients).

Aprofiteu per recordar als alumnes que han d’utilit-zar estratègies de lectura per entendre els textos (i portar a terme la tasca que se’ls demana) ja que hi trobaran algunes paraules o estructures com-plexes.

Si ho creieu convenient, abans de fer llegir els textos, els podeu fer escoltar, per treballar la com-prensió oral. Els textos orals són a l’exercici 39 del Llibre d’exercicis.

Amb la informació que s’han intercanviat entre els companys de classe (idiomes, estudis, experiència professional...) i els requisits que són necessaris per ser astronauta, cada grup ha de decidir quina persona és la més adequada per ser-ho.

Proposeu als alumnes que facin una entrevista als candidats més adequats abans de decidir-se. Per això hauran de preparar una petita entrevista, com la que han escoltat a l’activitat 14, i que els pot servir de model.

Al final, cada grup ha de presentar els candidats més adequats. De tots els candidats, s’han de decidir els tres millors.

CINQUANTA-NOU

61

QUÈ ÉS AIXÒ?

6 U N I TAT

Unitat 6

QUÈ ÉS AIXÒ?

62

QUÈ ÉS AIXÒ?

6 U N I TAT

U N I TAT QUÈ ÉS AIXÒ?6

PRESENTACIÓ

En aquesta presentació es pretén que els alumnes comencin a familiaritzar-se amb els temes que es tractaran a la unitat relacionats amb la descripció de coses, pel que fa a la forma, al gust, al tacte... i amb els regals.

Observacions

És molt possible que els alumnes ja sàpiguen dir alguns noms d’objectes per regalar i fins i tot que en puguin descriure alguns detalls. Si voleu, mentre ells en parlen, podeu escriure a la pissarra les paraules noves que vagin utilitzant, en la seva pluja d’idees.

En aquest escalfament els alumnes hauran d’activar força coneixements que ja han adquirit en unitats anteriors. Ja saben dir si un regal els ha agradat / va agradar o no, i fins i tot poden explicar per què costa o no costa fer regals a algú, ja que poden explicar com són les persones a qui han fet / van fer un regal.

Amb aquesta activitat, podeu obtenir la informació sobre els gustos dels vostres alumnes pel que fa als objectes i podeu propiciar, si ho creieu oportú, una breu discussió sobre preferències personals.

Desenvolupament

Demaneu als alumnes si saben quin tipus d’es-tabliment hi ha a la fotografia, com es diuen els objectes que s’hi venen, de què estan fets, per a què serveixen...

Després, aneu desenvolupant l’activitat segons les preguntes que es fan a l’enunciat. Feu adonar als alumnes que molts dels continguts lingüístics que necessiten per resoldre l’activitat, ja els coneixen d’unitats anteriors.

Suggeriments


ACTIVITAT 1

L’objectiu de l’activitat és que els alumnes comencin a atribuir adjectius a determinades coses, perquè puguin descriure-les, sobretot a l’hora d’anar-les a comprar.

Observacions

El repte més gran és que memoritzin els adjectius per descriure objectes i menjars. En els quadres de la unitat hi poden trobar la majoria d’adjectius que poden necessitar en les quatre formes de gènere i nombre. Podeu adreçar els alumnes a l’apartat de Gramàtica de la unitat 3, on hi ha l’explicació exhaustiva de la flexió de l’adjectiu.

Veureu que en aquesta activitat hi apareix un quadre de precisió lèxica perquè els alumnes distingeixin clarament els verbs que fem servir per expressar les percepcions sensorials: veure ≠ mirar, sentir ≠ escoltar... És possible que aquí els alumnes no els facin servir, però segur que els necessitaran durant la unitat. Si ho creieu convenient, podeu presentar aquesta precisió lèxica i treballar-la en l’exercici 7 del Llibre d’exercicis.

Desenvolupament

Abans de començar l’activitat els alumnes han de conèixer el significat dels adjectius dels quadres, distribuïts segons que facin referència al gust, al tacte, al material, a la forma, al pes i a la tempe-ratura.

Podríeu començar demanant als alumnes que des-crivissin, amb els adjectius que coneguin, objectes visibles a l’aula: mobiliari, objectes de decoració, objectes personals, vestuari..., ja que són elements coneguts per ells i per tant no hi haurà la dificultat de saber com es diuen. Podeu anotar els adjectius que surtin, a la pissarra, i demanar als alumnes que els cataloguin segons els mateixos conceptes: gust, tacte...

Després, per grups, digueu als alumnes que mirin els quadres i que senyalin els adjectius que desco-neguin. Si podeu, feu grups amb el mateix nombre d’alumnes i adjudiqueu-los un número. Després digueu que es reuneixin tots els números 1, 2, 3... D’aquesta manera tots tindran la informació que ha sortit de cada grup.

Com que aquesta és l’última unitat del curs, els alumnes ja poden ser capaços de treballar amb diccionaris monolingües o bilingües. Si podeu, deixeu-los-els perquè busquin els significats que desconeixen o dels quals dubten.

Com a totes les activitats on es treballa lèxic, caldrà que els alumnes col·laborin molt entre ells i que vosaltres els ajudeu a desenvolupar estratègies perquè arribin a conèixer el significat de cada pa-raula.

Presenteu el quadre gramatical amb l’ús dels verbs ser, tenir i semblar. Podeu remetre els alumnes a l’apartat corresponent de la Gramàtica.Al final feu fer l’activitat tal com s’indica a l’enunciat.

Podeu fer fer els exercicis 1, 2 i 3 del Llibre d’exer-cicis.

SEIXANTA-DOS

63

QUÈ ÉS AIXÒ?


SolucionsObjecte 1: qualitat falsa: calent

Objecte 2: qualitat falsa: picant

Objecte 3: qualitat falsa: dolenta

ACTIVITAT 2

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes sà-piguen preguntar les característiques d’un objecte, segons la forma, el gust..., i aventurar respostes, amb diversos graus de seguretat.

Observacions

Cal que els alumnes sàpiguen el gènere i el nombre dels objectes dels dibuixos, per tal de poder adjec-tivar-los correctament.

Desenvolupament

Demaneu als alumnes que diguin el gènere i el nom-bre de cada un dels objectes. Presenteu el quadre gramatical amb els verbs ser, fer i tenir, i feu-los fixar en els models que hi ha a les bafarades.

Presenteu el quadre gramatical d’estructures per expressar possibilitat. Trobareu les explicacions a la Gramàtica.

Feu fer l’exercici com s’indica a l’enunciat, però vigileu que les preguntes que els alumnes facin tinguin resposta sí o no, perquè això els obligarà a utilitzar bé l’estructura interrogativa i a incorporar-hi l’adjectivació de l’objecte.

Feu fer la subactivitat en parelles. Es tracta que els alumnes expliquin què no els agrada dels objectes de les il·lustracions i com els agraden. Recordeu-los les formes que ja coneixen per expressar gustos i preferències. Feu-los fixar en els models de les bafarades.

En aquesta subactivitat es comencen a avançar objectius que vindran a continuació, com dir on es pot comprar una cosa i quines coses es prefereix anar a comprar. De moment deixeu que els alum-nes s’expliquin lliurement i ajudeu-los en allò que necessitin.


ACTIVITAT 3

És una activitat de comprensió oral en què els alumnes sentiran la transmissió d’un concurs on un concursant, amb els ulls tapats, ha d’endevinar un seguit d’objectes, fent servir els sentits. És una comprensió específica perquè els alumnes hauran de reconèixer els objectes que va dient el concur-sant i les característiques que tenen.

Observacions

Com que és un text llarg, us recomanem que primer el passeu sencer, perquè els alumnes es facin una idea clara del tipus de text, i que en una segona audició atureu el CD cada vegada que apareix un objecte nou.

Desenvolupament

Presenteu als alumnes el quadre gramatical i recor-deu-los la diferència entre els interrogatius què i quin, quina, quins, quines, precedits o no, de preposició. Podeu remetre’ls a l’apartat de la Gramàtica.

Feu-los fixar en els models orals de les bafarades i digueu-los que, si han d’expressar una possibilitat, poden utilitzar les estructures que han vist a l’acti-vitat anterior.

Feu escoltar el text sencer. Deixeu que els alumnes en facin comentaris i que comencin a anotar allò que recordin de cada objecte que el concursant ha endevinat o no ha endevinat.

Després atureu el text cada vegada que s’hagi des-crit un objecte i digueu als alumnes que se n’apuntin el nom, si el saben, i les característiques que té.

En parelles, els alumnes han d’acordar les caracte-rístiques dels objectes que el concursant ha endevi-nat i fer suposicions sobre els que no ha endevinat, a partir de les característiques que s’han dit.

Finalment hauran de comprovar la seva solució amb la de les altres parelles.

No us recomanem que feu una tercera audició, perquè el text, encara que és llarg, no és complex, almenys pel que fa a la informació que els alumnes han d’obtenir. Si els alumnes volen saber exacta-ment què s’ha dit, podeu remetre’ls a la transcripció que hi ha al final del Llibre d’exercicis.

Per fer la subactivitat, els alumnes hauran de des-criure algun objecte que porten a la bossa o a les butxaques perquè la seva parella l’endevini. Hauran de fer una descripció completa i per això els caldrà saber adjectivar de maneres diferents. Remeteu-los a l’apartat de la Gramàtica on s’expliquen les estructures adjectives. Pot ser que vulguin explicar la utilitat de l’objecte, per la qual cosa necessitaran saber l’ús de per a què i per. Podeu remetre’ls a l’apartat corresponent de la Gramàtica.

Podeu fer fer els exercicis 6, 8, 9, 10, 11, 12 (és un exercici oral) i 13 del Llibre d’exercicis.

Solucions

Objecte 1: un gelat de maduixaObjecte 2: una espelmaObjecte 3: una càmera de fotografiarObjecte 4: una tovallolaObjecte 5: un bitllet d’avió

SEIXANTA-TRES

64

QUÈ ÉS AIXÒ?


ACTIVITAT 4

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes s’expliquin quines botigues hi ha al lloc on viuen i on són.

Observacions

És important que els alumnes sàpiguen el nom de les botigues i que distingeixin bé les estructures que fem servir quan demanem una informació sobre l’existència d’un establiment, amb el verb haver-hi: Que hi ha cap...?, i quan el localitzem, amb el verb ser: Sí, és.... Trobareu les explicacions a la Gramàtica.

Desenvolupament

Feu llegir el nom de les botigues i demaneu als alum-nes que entre tots esbrinin quin tipus de botiga és i què s’hi acostuma a vendre, aquí. És com una pluja d’idees, que podeu fer amb tot el grup classe.

A continuació presenteu els quadres gramaticals. A la Gramàtica hi trobareu les explicacions de tots els elements necessaris perquè els alumnes sàpiguen fer funcionar bé aquestes estructures: cap, com a interrogatiu no negatiu (no cal, en aquest moment, que els feu fixar en les diferències entre cap, res i ningú, més endavant de la unitat ja s’hi tornarà); ús dels verbs haver-hi i ser; ús del pronom en amb el verb haver-hi; expressions locatives al capdamunt i al capdavall.

Els alumnes han de demanar-se quines botigues hi ha al lloc on viuen i dir on són respecte de casa seva, seguint el model que tenen a les bafarades.

Per fer la subactivitat, haureu de fer posar els alum-nes en grup i a partir de la informació obtinguda anteriorment, hauran de decidir quin és el barri, poble... que els sembla més ben proveït.

També hauran d’explicar si als seus països o en altres països que coneguin existeixen les mateixes botigues i si s’hi ven el mateix que aquí. Aquesta activitat pot servir com a activitat sociocultural, ja que cada país té particularitats respecte d’aquest tema. Segurament en la l’activitat següent s’eviden-ciaran aquestes particularitats.


ACTIVITAT 5

Aquesta activitat té com a objectiu que els alumnes posin en pràctica els coneixements que ja tenen per descriure objectes usuals, però dels quals no s’acostuma a saber ni el nom ni el lloc on es poden comprar.

Desenvolupament

És un exercici oral, tipus A i B, on els alumnes s’hauran d’esforçar per poder descriure bé els seus objectes, per tal que les parelles respectives puguin endevinar de quin objecte es tracta. Si ho creieu convenient, digueu-los que abans de fer l’intercanvi amb la parella es preparin la descripció dels seus objectes i que en busquin el nom.

En la primera subactivitat els alumnes, en parelles, s’hauran d’intercanviar informació sobre on es po-den comprar els objectes de l’activitat anterior.

A continuació presenteu els quadres gramaticals. A la Gramàtica hi trobareu les explicacions de tots els elements necessaris perquè els alumnes sàpiguen fer funcionar bé aquestes estructures: pronom relatiu on; ús del present d’indicatiu i del present de subjuntiu.

No cal que expliqueu tots els paradigmes del pre-sent de subjuntiu, ja que aquí només necessitaran els dels verbs tenir, vendre i haver-hi. Tampoc no cal explicar exhaustivament l’ús del subjuntiu; amb l’explicació que hi ha a la Gramàtica, creiem que n’hi ha prou.

La segona subactivitat és un suggeriment perquè els alumnes practiquin, amb més objectes, el mateix que han estat fent en les activitats anteriors.Podeu fer fer l’exercici 18 del Llibre d’exercicis.

ACTIVITAT 6

És una activitat oral en què els alumnes continuaran practicant on es poden comprar determinats objec-tes. Ara, però, hi apareix la instrucció per arribar-hi; per la qual cosa començaran a treballar imperatius dels verbs que indiquen direccions.

Observacions

Als diàlegs 1, 3 i 4, les instruccions que es donen per arribar a un lloc són per anar-hi a peu, en canvi al diàleg 2, són per anar-hi amb autobús. Per això es demana que els alumnes, en els diàlegs 1, 3 i 4 identifiquin els llocs on venen allò que es necessita, en canvi, en el diàleg 2, els alumnes han de marcar on és la parada de l’autobús per arribar allà on tro-baran el que es necessita.

Desenvolupament

Digueu als alumnes que es mirin el plànol i que es fixin en les botigues, els serveis i altres elements que configuren el paisatge urbà com: pàrquing, plaça, font, parada d’autobús, semàfor...

Podeu demanar als alumnes que us diguin quines botigues, serveis o elements urbans hi ha en aquest plànol, i quants n’hi ha de repetits, ja que hauran d’identificar l’emplaçament de cada un dels llocs que sentiran als diàlegs.

SEIXANTA-QUATRE

65

QUÈ ÉS AIXÒ?


Presenteu els quadres gramaticals i expliqueu-los-els. Trobareu les explicacions a l’apartat de la Gramàtica.

Feu escoltar el text sencer i demaneu als alumnes que només es fixin en què volen comprar les perso-nes que parlen (flors, whisky, tabac i preservatius), per què ho volen comprar i en quin tipus d’esta-bliment ho venen. Feu-los comprovar si tenen la mateixa informació i si és correcta. Deixeu-los que interactuïn de manera espontània i que, un cop s’ha-gin posat d’acord, marquin al plànol tots els empla-çaments que es demana a l’activitat: una floristeria, una parada d’autobús, un bar, un altre bar.

Abans de fer la segona audició advertiu els alumnes que s’hauran de fixar en les indicacions per poder localitzar exactament els quatre llocs. Atureu el CD després de cada diàleg perquè tinguin temps d’identificar els llocs, a partir de les instruccions que han sentit.

Al final demaneu als alumnes que comprovin si tenen les mateixes solucions.

La primera subactivitat és d’ordre sociocultural per saber si a tot arreu es poden comprar els productes de l’activitat anterior en els mateixos establiments que aquí. Podeu suggerir als alumnes que també comparin els horaris d’aquests, o d’altres establi-ments, entre països diversos.

La segona subactivitat té una finalitat doble: per una banda, que els alumnes continuïn treballant amb els noms d’objectes i de botigues, i per l’altra, que practiquin com es demana i com s’indica com es pot anar a un lloc a partir d’un punt concret.


ACTIVITAT 7

Un dels objectius d’aquesta activitat és presentar un aspecte sociocultural: els alumnes han d’entendre un text en què s’explica un determinat tipus de comerç autòcton i l’evolució que ha sofert des dels seus orígens.

Observacions

Tant aquest text com els que hi ha a les dues pà-gines següents expliquen establiments típics de Barcelona. Si no us semblen adients, podeu bus-car-ne d’altres. Podeu fer fer l’activitat de la mateixa manera. L’objectiu és que els alumnes coneguin com era una part del comerç del lloc on s’estan i que sàpiguen explicar com era el d’altres països utilitzant els connectors discursius.

Desenvolupament

Si us sembla bé, primer podeu fer escoltar el text. El trobareu a l’exercici 20 del Llibre d’exercicis.

Després demaneu als alumnes si coneixen l’establi-ment de la fotografia i si en coneixen d’altres on es vengui el mateix producte aquí o en altres països.

Deixeu que els alumnes treballin en grups i que, des-prés de constatar que han entès el text globalment, comprovin si han entès informacions concretes. Per això feu-los contestar les preguntes i intercanviar la informació amb els altres grups.

La primera subactivitat té l’objectiu que els alumnes aprenguin a utilitzar els connectors discursius ne-cessaris perquè puguin organitzar la informació que han obtingut a partir de les respostes de l’activitat anterior. Presenteu-los el quadre de connectors i feu-los fixar en les bafarades que tenen com a model. Podeu adreçar-los a l’apartat corresponent de la Gramàtica.

Abans de continuar amb les altres subactivitats us recomanem que els feu fer els exercicis 21, 22, 23 i 24 del Llibre d’exercicis, per tal que practiquin l’ús dels connectors discursius.

Feu fer la segona subactivitat, tal com s’indica a l’enunciat. Com s’ha dit a l’activitat anterior, podeu canviar els textos per altres que us semblin més propers a la realitat dels alumnes.

Per a la tercera subactivitat, podeu demanar als alumnes si coneixen les botigues de les fotografies, si saben on són, si les han freqüentat mai... Si no hi ha ningú que en tingui informació, podeu donar-los-la vosaltres mateixos o, si us sembla adient, fer una visita a alguna d’aquestes botigues, per començar a preparar les activitats que vénen a continuació, on es treballaran els actes lingüístics estandarditzats per comprar i vendre.

Finalment demaneu als alumnes que facin un escrit en el qual expliquin com és i com ha evolucionat alguna botiga antiga que coneguin. Podeu dema-nar-los que facin el treball a casa, però que, abans de posar-se a escriure, busquin la informació, per tal que la puguin organitzar tenint en compte els connectors que han estat treballant.

També podeu fer fer l’escrit en grup. En aquest cas cada persona del grup que conegui alguna botiga especial l’explicarà a la resta i, entre tot el grup, hauran d’organitzar la informació per tal d’escriure-la. Finalment digueu que cada grup triï un representant que haurà de llegir el seu text a la resta de la classe.


ACTIVITAT 8

És una activitat individual de comprensió oral, per extreure una informació concreta.

Observacions

Aquesta activitat ha de servir per presentar el lè-

SEIXANTA-CINC

66

QUÈ ÉS AIXÒ?


xic que es pot trobar en uns grans magatzems i que els alumnes necessitaran per a les activitats següents.

Desenvolupament

Abans de fer escoltar els diàlegs, demaneu als alumnes que us diguin coses que han comprat en uns grans magatzems, aneu-les apuntant a la pis-sarra i demaneu-los que les cataloguin segons les seccions que acostumen a haver-hi en uns grans magatzems. D’aquesta manera molts dels articles que sortiran al text oral ja els hauran produït entre ells.

Feu-los fer una primera audició sencera i demaneu-los si s’havien fixat mai en aquest tipus de megafo-nia en català en alguns magatzems.Feu una segona audició, parant després de cada reclam i deixant-los temps perquè apuntin el que recorden que s’ha anunciat. Com sempre, al final hauran de contrastar la seva informació amb la dels companys.

Solucions

P 7: audiovisuals: televisors i DVD

P 6: joguines

P 5: parament per a la llar: cuines i banys

P 4: agència de viatges

P 3: roba d’esport: pantalons, samarretes, xandalls, sabatilles

P 2: moda jove: vestits, pantalons, caçadores

P 1: moda de tardor-hivern

PB: perfumeria, mitges, mitjons i complements

ACTIVITAT 9

És una activitat d’expressió oral tipus A i B perquè els alumnes practiquin on hi ha una determinada secció, en uns magatzems, o confirmar si la seva informació és correcta.

Observacions

Aquí els alumnes tornen a practicar les estructures amb els verbs haver-hi i ser i els diferents tipus d’oracions interrogatives segons que comencin per que o què.

Desenvolupament

Digueu als alumnes que procurin saber el nom de tots els objectes que hi ha a les plantes de la seva il·lustració i que seguidament atribueixin a cada planta el rètol pertinent segons els objectes que hi ha dibuixats. Feu-los notar la diferència entre que i què, tant pel que fa a la pronunciació com pel tipus

de pregunta que introdueixen. Podeu remetre’ls a l’apartat corresponent de la Gramàtica.

Abans de començar la interacció feu llegir els mo-dels que hi ha a les bafarades.


La subactivitat és per ampliar el lèxic d’objectes, que es poden trobar als grans magatzems, que pugui interessar els alumnes. Hauran de triar un dels objectes i explicar-ne les característiques que fan que els agradi o que no els agradi.

ACTIVITAT 10

És una activitat absolutament lliure, perquè els alumnes expressin la seva opinió sobre els eslògans publicitaris.

Observacions

Deixeu que els alumnes s’expressin sense fer-los gaires suggeriments o correccions, ja que és una activitat sense pautes i per tant no cal que es fixin en cap element lingüístic concret.

Desenvolupament

En grups, digueu als alumnes que llegeixin els eslò-gans i deixeu-los que en parlin. Després digueu-los que contrastin els seus parers amb altres grups. Si veieu que tenen massa dificultats a expressar algunes opinions, suggeriu-los que no allarguin la discussió.

ACTIVITAT 11

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes sàpiguen fer intercanvis lingüístics a l’hora d’anar a comprar.

Desenvolupament

Feu fer l’activitat en grup, tal com s’indica a l’enun-ciat. Assegureu-vos que els alumnes entenen bé les intervencions dels personatges de la il·lustració i les bafarades que hi han de casar.

En aquesta activitat apareix per primera vegada nin-gú com a element interrogatiu no negatiu (ja havien vist cap com a element interrogatiu no negatiu a l’activitat 4). Adreceu els alumnes a l’apartat corres-ponent de la Gramàtica. Encara que aquí no apareix explícitament res, com a interrogatiu no negatiu, podeu explicar-lo, ja que és molt freqüent en aquest tipus d’intercanvi lingüístic: Que vol res més? Feu notar als alumnes l’ús dels verbs poder i voler que solen utilitzar-se en els intercanvis lingüístics que s’esdevenen en els actes de compravenda.

SEIXANTA-SIS

67

QUÈ ÉS AIXÒ?

6 U N I TAT

Desenvolupament

Abans de relacionar les funcions amb els exponents, demaneu als alumnes què dirien ells per a cada funció lingüística (Què podríeu dir per demanar una opinió, per demanar una informació...). Poseu-los, si cal, en una situació determinada: Sou en una botiga i ningú no us atén, No sabeu si comprar-vos una joia o no, Voleu saber el preu d’un vestit...

Solucions possibles

Demanar que algú faci alguna cosa per a nosaltres: 7, 16Oferir-se a fer alguna cosa per a algú: 1, 15Demanar una opinió: 8, 9Demanar una informació: 3, 12, 14Donar una informació: 2, 5, 10Expressar una opinió: 5, 6, 13Demanar un consell: 9Demanar disculpes: 4, 11

TASCA FINAL

Els alumnes, en grups, han de decidir quin regal faran a una persona de la classe. Per això hauran d’activar tots els coneixements que han anat tre-ballant durant tota la unitat: proposar un regal, explicar-ne les característiques, triar la botiga on s’ha de comprar, demanar i dir on és i com s’hi pot anar, demanar aclariments sobre la compra: preus, descomptes...

Observacions

Recomaneu als alumnes que facin l’activitat com si fos veritat que han de fer el regal; d’aquesta mane-ra pensaran en detalls concrets que els facilitaran l’intercanvi lingüístic a l’hora d’explicar al grup les seves propostes.

Desenvolupament

Primer, en parelles, els alumnes decideixen a qui volen fer el regal, quin regal, i com hauria de ser. També hauran de preveure quina feina els repre-sentarà comprar el regal: mirar ofertes diverses, consultar preus, trobar el moment de trobar-se per anar a comprar, triar el moment de donar el regal... Quan cada parella hagi decidit, explicarà al grup la seva proposta i entre tots hauran de decidir quina els sembla millor. Quan tots els grups hagin decidit, demaneu-los que expliquin les seves opcions i que triïn els millors regals.

Per acabar, podeu fer fer l’exercici 30 del Llibre d’exercicis, que pot servir d’autoavaluació de final del nivell, ja que recull diversos aspectes de totes les unitats del Llibre de l’alumne.

U N I TAT

Remeteu-los a l’apartat corresponent de la Gra-màtica.Podeu fer fer els exercicis 17 i 28 del Llibre d’exer-cicis.

Suggeriments

Podeu suggerir als alumnes que improvisin altres diàlegs possibles en cada una de les sis situacions. És un exercici de rol play, en què un alumne fa de venedor i l’altre de comprador.

ACTIVITAT 12

És una activitat de comprensió oral. Els alumnes han de discriminar d’entre tres possibles intervencions quina és la que es diu exactament a l’àudio.

Observacions

Cal remarcar que totes tres intervencions són cor-rectes i que podrien ser possibles.

Desenvolupament

Digueu als alumnes que les sis situacions corres-ponen als possibles diàlegs esdevinguts en les sis situacions de l’activitat anterior. Feu escoltar els diàlegs seguits.

Feu llegir atentament les tres possibilitats per a cada situació. Feu una segona audició, aturant-la després de cada diàleg.

Deixeu que els alumnes comprovin entre ells les respostes. Com que la solució és molt precisa, podeu fer una tercera audició.


Solucions

1. a2. c3. c4. b5. a6. a

ACTIVITAT 13

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes re-coneguin algunes frases que utilitzem per expressar funcions lingüístiques diverses, que produïm molt normalment quan anem a comprar.

Observacions

Si veiéssiu que els alumnes no són capaços de re-flexionar sobre les funcions lingüístiques, doneu-los la solució i no hi insistiu.

SEIXANTA-SET

68

QUÈ ÉS AIXÒ?


69

QUÈ ÉS AIXÒ?

6 U N I TAT

INTRODUCCIÓ 3

UNITAT 1 13 Així, com quedem?

UNITAT 2 23 Notícies fresques

UNITAT 3 33 Temps era temps

UNITAT 4 41 Estic fotut!

UNITAT 5 51 Què vols ser?

UNITAT 6 61 Què és això?

ÍNDEX

1

Veus és un mètode d’aprenen-tatge de català, com a segona llengua, elaborat d’acord amb les directrius del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell d’Europa.És un mètode basat en l’ensenya-ment per tasques. Les unitats es-tan seqüenciades de manera que la suma d’activitats possibilita la realització de la tasca final, com a activitat global comunicativa. S’hi treballen, de manera integrada, totes les habilitats lingüístiques, i la gramàtica i el lèxic necessaris per a cada objectiu proposat.Va adreçat a persones adultes de procedències i cultures diverses, ja visquin als Països Catalans, ja estudiïn català des dels seus llocs d’origen, i a alumnes de se-cundària (2n cicle d’ESO i nivells superiors) també de procedències i cultures diverses.

Components del curs VEUS 2

• LLIBRE DE L’ALUMNE

• LLIBRE D’EXERCICIS I GRAMÀTICA

• 1 CD

• LLIBRE DEL PROFESSOR ON-LINE

llibre del professor veus 2 - pamsa. · pdf file1. llibre del professor. veus. curs...

Documents