“Tot l„amor de la terra,”

Vicent Andrés Estellés i els topònims

Ací em pariren i ací estic.I com que em passen certes coses,ací les cante, ací les dic.

Toponímia i poesia

Vicent Andrés Estellés: la reivindicació

Significació

La ciutat: Cos mortal

L’Horta: Coral romput

Mural del País Valencià

Conclusions

Si la toponímia és important en qualsevol obraliterària, ho és molt més en el cas de llengüesminoritàries i, sobretot, quan presenten un projectereivindicatiu d'una llengua i una cultura que hanestat soterrades.

Si la poesia és, essencialment, el gènere méslligat a la dimensió íntima de l’emissor, podementendre que els noms que s’inclouen en unpoema tenen una vessant en coherència amb laintrospecció que se suposa a l’acte de creaciópoètica.

El gran foc dels garbons,

Llibre de meravelles,

Coral romput i

Mural del País Valencià

1.Identificador:

-Autobiografia, poble, família, els topònims van lligats a les peripècies vitals: Cant de Vicent és el cant a València.

-Context social i cultural: els cines, l’Albereda,...

-Senyals d’identitat compartida per la col·lectivitat, la veu del poeta és testimonial: Un entre tants

2.Intensificador

-Expressivitat fònica: evocacions, associacions o suggestions.

-Reactiva els valors dels referents i n’afig de nous:Burjassot, Paterna, Llíria engeguen en el receptor un procés de recuperació d’informacions.

-Sentit poètic: arribem a capir el valor de la vivència íntima que el poeta ens transmet.

-Reforçament amb els díctics: Ací estic...

3.Recurs literari:

-Poemes inventari: enumeracions i repeticions

-Comparació:no hi havia a València dos cames com les teues, com un cànter ple d’aigua de Nàquera o de Serracom un taronger febril de Marxuquera

-Imatges: tota València en flames la nit de Sant Josep

-Ironia: I el doncel…

-Símbol

o Poema

o Significació

o Alguns topònims

o Activitats

COS MORTAL

Així com cell qui és jutjat a mort, Ausiàs March

Trinquet dels Cavallers, la Nau, Bailén, Comèdies,

Barques, Trànsits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís,

Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,

Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernán Cortés,

Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners,

Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,

Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,

Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans,

Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,

Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,

Blanqueries, Llanterna, l’Albereda, Correus,

Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero,

Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,

el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,

Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,

Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,

d’Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l’Àngel.

I l’Avenida del Doncel Luís Felipe García Sanchiz.

(Llibre de meravelles, XXIX)

69 topònims de València, carrers, avingudes, places i ponts, ordenats en 18

versos alexandrins, excepte l’últim.

Mapa de València, un cas únic en poesia, seria absolutament insignificant fora

del seu context social i literari.

El poeta hi traça, amb la força de la simple evocació, l'itinerari d'una vida en els

temps miserables de la postguerra, les petjades d'una memòria indissociablement

unida a la ciutat de València.

Separat per un espai en blanc que és un abisme toponímic, el vers final, en

castellà, és la rematada irònica de tota l'arquitectura urbana, la constatació de la

ignomínia exercida pels vencedors de la guerra contra el poble valencià i els seus

signes.

Estellés tanca el poema canviant de llengua i tipografia: en castellà per honorar

el fill d’un orador feixista pel qual canviaren el nom de l’avinguda del port.

Catàleg enumeratiu, el poema s’ha construït exclusivament amb

noms de carrers, sense cap verb ni nexe conjuntiu, amb una

única sintaxi de juxtaposició.

Tots aquests noms de carrers formen el poema-plànol, triats

acuradament per la seua sonoritat i pels seus efectes rítmics,

contrasten amb l’últim vers: «I l'Avenida del Doncel Luis Felipe

Garcia Sanchiz». Aquest va ser el nom oficial que va rebre,

durant la dictadura franquista, l’Avinguda del Port.

El doncel va ser un requetè mort en l’enfonsament del creuer

Baleares, el març del 1936. El creuer, és clar, el van enfonsar els

rojos. Era fill de Federico García Sanchiz, el periodista i escriptor

nascut a València el 1886 i mort el 1964. Arribà a ser membre de

la RAE.

Itinerari de vivències, els topònims emmarquen una vida.

1. Identifica els topònims del poema

2. Busca informació sobre ells i localitza’ls en un

plànol, (Google maps)

3. Durant l’itinerari feu fotografies

i elaboreu un mural amb els poemes

i els espais vitals del poeta.

4. Canvia els topònims per fotografies

5. Com era/és València?

6.- Fes un poema com aquest amb els espais vitals propis

teus o d’un avantpassat teu

CORAL ROMPUT

... El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,el secà de Paterna i el secà de Godella,i els cementeris blancs i els rajolars vermells,i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,i després el de Llíria i més tard el de Bétera,i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,i els grans pins del castell vinclats damunt la sèquia,i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,i la flaire dels horts, la calç de les paretsquasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,el tren nocturn, que creua solitari la nit,i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,i el secà de Paterna, i el secà de Godella,i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,l'Alqueria del Pi, i el Pixador, i el masdel Rosari, i la casa del Saboner i el pi,i el molí de la sal i el llibre que he d'escriure,i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna...

Ús d’un llenguatge acostat a la parla quotidiana motivat per dues raons:

facilitar l’acostament als lectors i ser fidel a les pròpies arrels.

Des del punt de vista geogràfic, utilitza el valencià de l’Horta i ha estat

capaç de construir un llenguatge poètic elaborat i vàlid artísticament,

però alhora arrelat en el parlar quotidià del poble.

Les referències als espai són abundants. Els topònims reviscolen i

renoven el sentit dels poemes adesiara com les diferents collites de l’any

en l’horta.

Des del punt de vista sociolingüístic, cal destacar l’ús d’un registre

col·loquial i, fins i tot, vulgar. Així, trobem mots que, sense ser

vulgarismes, són emprats només en un nivell familiar perquè són

considerats mots tabú (parir, rot, orinar, merda...), però que en la poesia

d’Estellés adquireixen expressivitat poètica.

Descripció enumeració: vida rural agrícola:

nom+topònim> secà de Paterna

1.Identifica els topònims del poema

2.Busca informació sobre ells i localitza’ls en un

plànol, (Google maps)

3.Fes la il·lustració (dibuixos, fotografies) del

poema d’acord amb la descripció del poeta

4.Canvia els topònims per fotografies

5.Com era/és l’Horta de València?

El magne Mural del País Valencià constitueix un conjunt de poemaris

dedicats a exalçar la geografia i la història dels pobles valencians.

Mural del País Valencià (començat a publicar a partir de 1978) consta de

seixanta llibres, on evoca personatges històrics, geografia, naturalesa, els

productes de la terra...

Els topònims accentuen el compromís cívic del poeta amb el seu poble.Recuperació de la identitat personal.

Des de la realitat més immediata que demostren els topònims,el poeta esdevé universal.

Els topònims són els mots més arrelats a la terra, són a més resistèncialingüística i política doncs formen part de la geografia i la història del país.

També ajuden a l’ús col·loquial de la llengua, al parlar arrelat i viu de l’Hortade València.

Els topònims participen de la doble vessant reivindicativa de la poesiaestellesiana: llengua i poble.

Una evocació autobiogràfica, individual i col·lectiva, lligada a uns llocs quesón testimoni i que prenen nous significats.

Indiquen els escenaris quotidians i reforcen l’autenticitat del sentiment líric.

[...] Reviscolavenintactes els topònims.Geografiaendins, arribariesa sentir, breu, un pànic.

Pura Santacreu Berenguer Professora de Secundària Màster en Assessorament Lingüístic i Literatura Beca d’investigació (AVL)