13

MILDRED DRESSELHAUS

«La reina de la ciència del carboni»

Primera catedràtica i catedràtica emèrita de Física i Enginyeria Elèctrica de l’Institut

de Tecnologia de Massachusetts

Estats Units, 1930—2017

Mildred Spiewak creix al Bronx de Nova

York, en una família d’immigrants jueus

polonesos molt humil. Estudia gràcies a una

beca de violí. Rosalyn Yalow l’anima a fer

física i la recomana a diverses universitats.

Passa un any a Cambridge, un a Harvard i se’n

va a la millor universitat en física, Chicago.

Allí és alumna d’Enrico Fermi i llegeix la tesi

sobre les propietats de les microones d’un

superconductor en un camp magnètic, el 1958.

Es casa amb Gene Dresselhaus, amb qui

tindrà quatre fills. Quan ell obté un lloc de

professor a Cornwell se n’hi van tots dos.

Troben feina al Laboratori Lincoln de

l’Institut de Tecnologia de Massachussets

(MIT). Li ofereixen treballar en el camp

emergent de la magnetoòptica dels

semimetalls que, al no ser un camp competitiu,

li permet dedicar-se als fills. Hi passa set anys

i hi aprofundeix en l’estructura electrònica

d’aquests elements i, en especial, del grafit.

El 1967 entra com a professora al MIT i l’any

següent obté una plaça de titular. El 1985 es

converteix en la primera catedràtica d’aquest

institut i posteriorment en catedràtica

emèrita de Física i Enginyeria Elèctrica.

Durant els seus anys al MIT treballa

en nanomaterials i en altres sistemes

nanoestructurals com ara el grafè —per la

qual cosa és àmpliament reconeguda—,

els ful·lerens o els nanotubs. Reactiva

l’estudi sobre les transformacions d’energia

termoelèctrica utilitzant tecnologia quàntica.

Durant la seva carrera escriu més de 1700

publicacions, 8 llibres i forma 60 estudiants

de doctorat. Rep moltes medalles i títols com

a reconeixement tant del seu treball com de

la promoció d’oportunitats per a les dones en

ciència i en tecnologia.