II mil·lenni ac Península itàlica estava ocupada per centre – llatins (pastors i agricultors) nord -- etruscos sud – Grecs ( colònies de la Magna Grècia)

Els orígens de Roma S.VIII ac tribus llatines s’apleguen a la vall del riu Tíber (en un turó) + endavant s’assentaren en 7 turons per protegir-se de inundacions i enemics aixequen 1er poblats i crearan

Roma- Econòmicament 1er eren agricultors - ramaders

com la ciutat és un lloc de pas es convertirà en – enclau comercial – intercanvi entre pobles

1ers temps – Roma serà governada per Monarquia Rei té el màxim poder : - administrava justícia

Els orígens de - comandava l’exèrcit - Pontífex màximum

L’època de la - governava amb un senat (format per - tindrà 7 reis: 4 llatins / 3 últims etruscos Patricis : famílies aristocràtiques)

Roma monarquia Sota l’influencia etrusca Roma s’engrandirà (construcció de ponts/aqüeductes/temples...) Construeix 1er sistema de clavegueram (Cloaca màxima) / muralla al voltant dels 7 turons

Econòmicament --- continuen essent agricultors - ramaders, artesans i comerciants – s’establiran a la ciutat - s’intensifica l’activitat comercial

molt religiosos divinitzaven els fenòmens i forces de la natura (numina) —tenien por i volien apaivagar-los

Antiga religió lloc de culte --- boscos sagratsdels --- culte privat --- divinitats domèstiques (Lares) – altars dins de les cases

romans

509 ac – revolta ac – acaba amb la monarquia – convertirà en República – últim rei etrusc – Tarquini el superb –

- des de la monarquia hi ha 2 grups socials:

minoria - famílies aristocràtiques, considerades descendents directes dels fundadors de Roma* Patricis - s’agrupen en grans famílies amb avantpassats comuns (gens)

Patricis - propietaris de terres, ramats i governen ciutats

I- els que havien arribat a la ciutat posterior a la seva fundació

Plebeus * Plebeus - pagesos, artesans, comerciant- no tenen drets polítics

començament de la república govern aristocràtic patricis – elaboren i coneixen les lleisLa Roma - exergeixen la justícia

- monopolitzen els càrrecs públicsrepublicana La lluita

plebeus – no tenen drets com els patricis - paguen impostos

per Plebeus estaran 200 anys lluitant per els mateixos drets - formen part de l’exèrcitS.V ac aconsegueixen drets de representació Tribu de la plebs defensen els seus interessosLlei de les dotze tribus plebeus aconsegueixen compilació escrita i pública de la llei romana

la igualtat

- obtenen el dret al matrimoni amb patricis- accés a càrrecs públics

Tres institucions republicanes comicis reunió dels ciutadans romans en assemblees per votar lleis i escollir magistrats.La Roma

Magistrats s’escollien anualment i governaven la ciutat republicana Assemblees el més important era Cònsols – presidien les assemblees i dirigien l’exèrcit

i Senat format per 300 antics magistrats (gairebé tots patricis) centre de la vida política - ratifica lleis aprovades

magistrats - política exterior- finances

- Per ser escollit magistrat o senador o assistir a assemblees -- calia tenir fortuna pròpia-- ser conegut i respectat

La República era més una oligarquia que una democràcia

L’expansió - conquereix moltes terres perquè tenen riquesa i un exèrcit nombrós i eficaç- Roma – ciutadà entre (17-60 anys) era soldat, sotmès a disciplina

deEtapes de l’expansió: - 500-250 ac – guerres llargues conquesta de la Península Ibèrica.

Roma

- 264-146 ac – Roma s’enfronta a Cartago (potència que domina el mediterrani) – Guerres Púniques - Roma guanyarà i s’imposarà el seu domini a la Mediterrània occidental.

- S.II ac – S.I dC Roma conquereix – Grècia - Mediterrani oriental - Hispania- Gàl·lia- Britània

Roma - Províncies de Europa Central.

a la - contacte amb Grècia – influenciarà en Roma – adopten déus grecs

conquesta - adopten part del seu art i cultura : - Cultura clàssica (fonament de la civilització actual)

del

Crisis - L’expansió territorial fa entrar en crisis a la República – és un sistema de govern pensat per una ciutat no per un imperi -Mediterrani - S.I ac : - conflictes socials i guerres civils.

Segle - Conflictes socials

I ac Grans conquestes = gran riquesa per Roma = provoca desigualtats socials

Alguns enriquits per : - botins de guerra - cobrament d’impostos

- compra d’esclaus (presoners de guerra) - explotació de grans finques (latifundis)

Pagesos – s’arruïnen – abandonen les terres per anar a l’exèrcit, al tornar molts venen les terres i se’n van a Roma ( per sobreviure) – hi hauran queixes d’aquests plebs – sense terres ni feina= conflicte social

- Guerres Civils - Senat i magistrats donen el poder als caps militars (dictadors) Generals del exèrcits cada cop volen més poder

Guerres civilsCrisis

- L’any 48 ac – militar Juli Cèsar serà proclamat dictador perpetu i assumeix el màxims poders Segle

I ac conseqüència: partidaris de la República i els patricis veuen perillar el seu poder maten a Juli Cèsar a les portes del senat romà 44 ac

Roma

a la

conquesta

del

Mediterrani

- Desprès de l’assassinat de Juli Cèsar – el seu fill adoptiu Octavi vencerà als seus rivals en una guerra civil – Serà l’home més poderós de Roma

- Any 27 ac Senat li dóna amplis poders donen el títol d’August (elegit pels déus)

- Octavi August inaugura un nou sistema de govern IMPERI

- Una persona té tots els poders que tenien els magistrats – poder civil - poder polític

- L’emperador redacta totes les lleis (edictes) per tot l’imperiL’ Imperi

- Consol vitalici

- Pontífex màximums (els emperadors eren déus i s’havien d’adorar com a mostra de fidelitat a Roma – s’anomena Culte imperial -

Senat, magistrats, comicis continuen existint paper simbòlic Romà L’organització

L’emperador designa personalment les persones més importants de l’Imperi

de Consell Imperial aplica i transmet les ordres de l’emperador

Títol d’emperador no era hereditari però gairebé sempre li succeïa el seu fill.

L’Imperi Territoris que s’incorporen a l’imperi per la conquesta organitzats per províncies , cap de cada província un Governador ajudat per funcionaris romans

Defensa del territori construeixen fortificacions a les fronteres

Dos - S. I-II dC màxim expansió i prosperitat Pax Romana - Poques guerres

segles - Romanització de territoris conquerits

de Roma es converteix en una gran ciutat (1.000.000 habitants)

L’Imperi Pax - L’any 212 L’emperador Caracal·la concedirà l’ igualtat per tots els romans – tots els mateixos drets – Ciutadania Romana

Romana- Segle II-III dC difusió del cristianisme agafarà força a tot l’imperi

Romà - Segle IV dC cristians eren molt nombrosos.

Les Roma Imperi de ciutats es construiran centenars

ciutats Estructura - protegides per muralles - centre de la ciutat la plaça Fòrum

centre de - edificis públics destinats a l’oci del ciutadà - termes- teatres

de la ciutat - amfiteatres - circs

L’Imperi- sistema de canalització d’aigua - aqüeductes

- clavegueram

- ciutat - lloc de residència de autoritats i administració artesanals - centre econòmic duien a terme totes les activitats

Una comercials - ajuden a la romanització de l’imperi (difonen la llengua, costums, maneres de viure...)

Societat

- dividien en grups socials desiguals societat oberta podien canviar de categoria social. - homes lliures gaudien de la ciutadania romana no paguen impostos de la terra

Urbana Els drets políticsprotegits per les lleis

grups grups amb diferències de fortunes pocs tenien riqueses i honors (senadors, alts càrrecs de l’imperi) s’anomenen Nobilitats

socials - artesans vida acomodada Col·legia associacions professionals d’artesanscelebren festes i oficis religiosos

- Pagesos i plebs urbana - no sempre tenien feina fixa pa pa- viuen de les subvencions de l’estat - s’acontentaven amb les diversions que aquest oferia

- esclaus no llibertat personal circNo drets amo pot vendre i treure’ls la vida / pot alliberar lliberts

- activitat agrícola progressa a tot l’imperi - s’introdueix - l’aradaLes - molins de grà

- - nou sistema de regadiu

explotacions - aprenen a conrear nombrosos productes - fruites- hortalisses- cereals

agrícoles - províncies – els pagesos exploten terres en subsidi - vinya - Colònies agrícoles

- latifundis – enormes extensions de terreny explotades per militars, patricis, comerciants (feien servir esclaus)

- Vil·la – casa senyorial, al voltant dels camps on resideix el propietari, tenen: - quadresLa - graners

- tallers de forja, fusta...- espai per tasques agrícoles

Prosperitat

- pau interna agrícola - 1er segle: comerç entre províncies afavorit per: - seguretat en les comunicacions

Les - augment de la producció agrícola i manufacturera

- Exportacions de les províncies romanes - Hispania vii - Nord d’Àfrica oli

relacions - Egipte blat- Germania / Bàltic pell, ambre, esclaus

comercial - Àfrica ivori, or, animals per el circ, encens, esclauscomercials - Índia / Xina productes de luxe (pedres precioses, sedes, perfums)

- calçades grans obres d’infraestructura unien províncies Ostia (costat de Roma)

- comerç internacional Via marítima ports més importants Antioquia (Turquia)Alexandria (Egipte)

- moneda ajuda al desenvolupament comercials’utilitza a tot l’imperi els emperadors en senyal del seu poder- República --- As bronze / - Imperi ---Denari plata i l’Auri d’or graven les seves cares a les monedes

L’imperi - S.III dC - s’atura la conquesta, imperi deixa de créixer --- provocarà problemes interns ---- - Fronteres insegures atacs dels pobles germànics (bàrbars)

entra - s’afebleix l’autoritat imperial per revoltes freqüents caps militars més poderosos, l’exèrcit serà l’única autoritat a les províncies

en - problemes econòmics - manca d’esclaus ( causat per la fi de la conquesta) conseqüències: - baixa producció agrícola

Crisis - baixa producció minera - atacs dels bàrbars - falten vies de comunicació

La - comerç i l’artesania s’estanquen per falta de vies de comunicació

crisis

de Arcàdic Imperi Romà d’occidentLa - 395 aC Teodosi divideix el territori per defensar-ho millor . Ho divideix entre els seus fills

l’imperi Honori Imperi Romà d’oriento Imperi Bizantí

divisió - L’Imperi Romà d’occident : - no sobreviurà --- és el més dèbil

romà de - L’Imperi Romà d’orient: - + risc- + poblats

l’Imperi - L’emperador manté l’autoritat – defensa les fronteres dels bàrbars- L’imperi d’orient sobreviurà

El - Constantí – lluitava per ser emperador venç als seus rivals, 312 dC serà anomenat emperador- era simpatitzant del cristianisme – protegirà aquesta religió

cristianisme - Edicte de Milà 313 dC -- s’acaba la persecució --- Constantí es convertirà al cristianisme

religió - Segle IV dC Teodosi (emperador) --- declara el cristianisme la religió oficial de l’Imperi (380 dC) – cristianisme s’expandirà per tot l’imperi

oficial

Fi de - principi del segle V dC --- pobles germànics passen les fronteres romanes --- germànics eren atacats pels Hums (poble de l’Àsia central)L’Imperi empesos per els Hums els germànics entren a territori romà

CATALUNYA ROMANA

Guerres púniques- guerres entre Cartago i Roma per el domini del Mediterrani. Aquí comença l’ocupació romana de l

Cartaginesos- tenen colònies a la costa peninsular decideixen l’ocupació militar per aconseguir – metalls / soldats / tributs Les lluites entre per lluitar contra els romansRoma i 238 ac. ocupen Gàdir (Cadis) comandats per Almícar Barca – ocuparan sud-est peninsular = Funden Cartago Cartago Nova (Cartagena)

220 ac. Fill Almícar --- Anníbal Barca – vol conquerir Roma des de la península – arriba fins a Sagut amb exèrcit d’elefants == A Sagunt venç als romans (extermini de gairebé tota la població)

El Domini 218 ac. Romans per impedir el pas a Anníbal i venjar-se de Sagunt envien exèrcit a la península desembarquen a Empúries comandatsRomà a per els germans EscipióCatalunya 195 ac. Tota Catalunya era conquerida

Diferent resistència del poble íber a la conquesta - pobles costers (indigetes, laietans...)per els contactes comercials tenien forma de vida semblants als pobles mediterranis (ALIATS DELS ROMANS) no oposen resistència a la conquesta

- pobles interiors (ilergetes, ausetans....) Economia i forma de vida rudimentària L’arribada Alguns tenien pactes amb cartaginesos la majoria oposendels FORTA RESITÈNCIAromans

Romans dominaren tota la península ibèrica , ells la denominen Hispania ( 218-19 ac) LaConquesta Fases: - 1era 218-202 ac. 12 anys de guerra entre Cartaginesos i aliats romans --- Romans van guanyar definitivament a Cartaginesos i

de dominen la costa Mediterrània

la - 2ona 202–154 ac. Poca resistència, els romans ocupen la part oriental de la península.

resta - 3era 154-133 ac. Pobles celtes fan una forta resistència (lusitans i celtibers) d’Hispània 139 ac. Viriat Cabdill – lusità serà assassinat per els seus oficials ---- havien pactat la rendició amb els

romans a canvi de privilegis i terres.La pressa de la capital dels celtibers NUMÀNCIA (133ac.) permet dominar tots els pobles de la meseta.

- 4arta 29-19 ac. Sotmeten als càntabres i àsturs (molt bel·licosos) queda tota la península conquerida.

Romans organitzen el territori en províncies:

- 1er Hispania té 2 províncies: - Hispania Citerior. - Hispania Ulterior.

- Temps d’August reorganització tindrà 3 províncies: - La Baètica (sud) - Lusitània ( Extremadura part Castella centra)

- Tarraconensis (Part de Catalunya i Aragó)

Les províncies - Segle III l’Emperador Dioclèsia Tarraco es divideix en 3 províncies : - Tarraconensis.- Gallaecia- Carthaginensis

- Quedarà: - Baètica- Lusitània- Tarraconensis- Gallaecia- Carthaginensis

Hispània --- en època romana augmenta la seva riquesa i entra en el circuit econòmic romà. Activitat

2. econòmica Producció agrícola - augmenta - Terres treballades – individualment

- col·lectivament ( per indígenes o colons establerts a la península)Hispania - Noves tècniques (arada, adobs, guaret, etc....)província romana

Mines - Explotades per esclaus- Milloren sistema d’extracció- Augmenta la producció

Activitat artesanal – Centrada a la ciutat – gran desenvolupament Producció minera, artesanal i agrícola serà repartida per tots els indrets de l’imperi, distribuïda per comerç marítim i xarxa de calçades

Xarxa de calçades --- importants seran la Via Augusta / Via d’Andalusia ( va d’Andalusia a Roma) ....

--- s’estenen per tot l’imperi.

- Es dona una prosperitat en temps de romans a la península, portarà – creixement de les ciutats --- seran centre polític i econòmic.

- Catalunya la ciutat més important -- TARRACO --- Capital de Hispania Citerior (centre judicial, militar, manufacturer i Comercial)

- Camp generalitza les VIL.LAE --- explotacions privades 3. Ciutat i Vil·les - Cases de pagès disperses-

- Treballa mà d’obra lliure i esclavaLes - Catalunya té més de mil vil.lae per exemple: - Munts ( Altafulla)ciutats. - Torre Llauder (Mataró)La - Ametllers (Tossa)romanització

. - La integració dels romans al territori va comportar l’adopció d’elements culturals seus ( llengua, dret, religió, art)

- Romanització: és la inscripció del territori hispànic en l’espai cultural romà, va ser un procés llarg i va significar l’assimilació, per part dels pobles indígenes, de les lleis i les institucions romanes.

La - 212 dc. Dret romà va cohesionar dins de l’Imperi els habitants de Catalunya i tota Hispania adquirien en aquesta data la ciutadania romana

Romanització - Religió – la religió romana s’imposa i s’estén el culte a l’emperador

- Implantació del llatí a tot el territori, el llatí derivaren totes les llengües peninsulars , menys el basc.

Els - Romans foren grans constructorsmonuments - Exploten el seu model de ciutat i d’obres públiques a tot l’Imperi (aqüeducte, teatres, amfiteatres, muralles i ponts) serà el llegat més

4. romans important de Roma.

El - Es conserven mosaics ( estaven a cases i vil·les)- Es conserven abundants escultures (divinitats i retrats d’emperadors)

LlegatEl - moltes restes extraordinàries a Catalunya: - Temples : Vic, Barcelona i Empúries

Romà patrimoni - Circs : Tarragonaartístic a Catalunya - Termes ( Barcelona, Badalona i Mataró)

i - Teatres i amfiteatres (Tarragona)Espanya - ponts (diable en Martorell), Mérida

- aqüeductes (Segòvia) , arcs de triomf (Berà a Tarragona) , mausoleus .... muralles ( Lugo)