Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

1

ÍNDEX

1. Introducció

� Avaluació de la situació i balanç. Objectius i reptes.

2. El sindicat cap a l’exterior. El lligam amb la societat

� Interlocució social. Relacions amb els poders públics.

� Aliances socials: societat civil i organitzacions socials i polítiques.

� Sindicat nacional. Marc català de relacions laborals. Cultura.

� Unitat sindical. Relacions amb els sindicats nacionals i els europeus.

� Cooperació. L’espai de solidaritat. La militància d’acord amb la realitat sindical.

� L’aportació sindical a la sostenibilitat. La mobilitat. La responsabilitat social.

3. Enfortim l’arrel central de l’organització

� Equips comarcals. Extensió sindical. Mancomunar objectius i esforços des de la

proximitat.

� Eleccions sindicals (ES). L’estratègia cap a ser la primera força sindical a les comarques

de Girona.

� Ens instrumental. Mapa de recursos. Seccions sindicals d’empresa (SSE).

� Recursos i finances lligats a l’activitat sindical: pla de treball i objectius. Austeritat i

sobrietat per a la independència sindical.

� Afiliació. La relació qualitativa amb la persona afiliada.

4. L’acció sindical integral

� Assessorament, mediació i arbitratge (SAMA). Tribunal Laboral de Catalunya (TLC).

Inspecció de Treball.

� Negociació col·lectiva. La referència PIME i les noves realitats del món del treball.

� Acció Jove. La renovació del sindicat.

� Immigració. El factor de transformació sindical al centre de treball i ciutadà a l’exterior.

� Salut laboral (SL). Seguim guanyant la salut al centre de treball.

� Secretaria de la Dona: per un sindicat i una societat més equitativa i cohesionada.

� El sindicat i la formació. Formació sindical.

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

2

� Igualtat i política social. Ocupació: l’accés a l’ocupació. Ocupació estable i de qualitat.

� Política social: la defensa de les provisions de béns públics i prestacions públiques.

5. La visibilitat del sindicat, el complement de l’acció sindical

� Comunicació: interna i externa.

� Publicacions periòdiques.

� Xarxes socials.

6. Òrgans de direcció. La racionalització i el foment de la participació, la transversalitat

� Executiva Intercomarcal.

� Comitè Intercomarcal.

� Consell Intercomarcal.

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

3

1. Introducció

� Avaluació de la situació i balanç. Complementarietat amb l’informe de gestió.

Celebrem el procés congressual al bell mig d’una profunda crisi, fruit de la promoció de

les polítiques ortodoxes neoliberals, que no tenen cap mirament a l’hora de canviar les

regles del joc de les relacions laborals en nom d’aquesta economia inútil, sense

legitimitat democràtica, que no ha estat capaç de preveure el col·lapse econòmic i

social actual. Per tant, CCOO de les Comarques Gironines afrontem el procés del

nostre VI Congrés amb el desig i la vocació oberta i col·lectiva d’ajudar a desenvolupar

els espais socioeconòmics de la demarcació de Girona amb fermesa, eficàcia i

responsabilitat. També volem dotar-los de caire social amb el nostre treball sindical,

sobretot quan les polítiques dels governs de Catalunya i de l’Estat –amb perfecta

sintonia amb l’hegemonia liberal que governa Europa– provoquen l’empobriment de

la classe treballadora mitjançant la reducció dels costos per millorar la competitivitat

de l’economia espanyola només actuant sobre una part: els interessos de les persones

treballadores que afecten, de ple, la nòmina, el salari directe, el salari indirecte, amb

les retallades de provisió de serveis públics, i el salari diferit, actuant sobre les

pensions públiques quan les privades donen rèdits negatius i clars i repetits símptomes

d’ineficiència. És per això que en aquest punt crític, més que mai, reivindiquem el dret

al treball i la defensa dels drets laborals –ocupació estable i de qualitat, la negociació

col·lectiva en condicions d’igualtat, i l’acomiadament com la darrera solució de política

empresarial–, ja que el dret al treball és un dret reconegut constitucionalment i del

qual els governs actuals fan deixadesa tot promovent les accions públiques a favor de

l’economia especulativa i la reparació dels greus desequilibris que ha generat en els

darrers quinze anys. Reclamem un salari just i suficient –l’increment del salari mínim

interprofessional fins a la mitjana de la UE-15– i les prestacions socials per als aturats

de llarga durada. Renovem i enfortim la nostra aposta per la defensa de la provisió i la

qualitat dels serveis públics i de l’estat del benestar, entès com el desenvolupament

integral de tots els drets socials, civils i econòmics de la ciutadania que permeten la

cohesió i el progrés social. Advoquem per la qualitat de la democràcia participativa i la

recerca del model productiu just, sostenible i de plena ocupació, fruit d’inversions

socials productives directes que permetin la prosperitat, entesa com la millora de les

condicions de vida i de treball de les persones treballadores i de la ciutadania en

general de les comarques gironines.

� Objectius i reptes.

La Unió Intercomarcal ha de garantir el desenvolupament de les polítiques

socioeconòmiques al territori, la representació del sindicat davant les institucions i les

altres organitzacions socials i la relació per confegir aliances amb el moviment social

de les comarques gironines, així com promoure i ajudar en l’acció sindical els sindicats

comarcals i les unions comarcals en les polítiques sindicals, socials i econòmiques.

Ha d’aconseguir la influència social mitjançant la capacitat d’acció col·lectiva i ha de

posar en relleu l’activació de la seva base social perquè amb la força generada i la

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

4

coherència de la nostra activitat tinguem el reconeixement de ser el referent per

salvaguardar i reconquerir i aprofundir en els drets laborals, socials i econòmics per la

millora de les condicions de treball i vida de les persones treballadores i de la

ciutadania en general.

Ha de fer possible que cada part de l’organització es pugui concentrar en les seves

activitats fonamentals, alhora que s’aprofundeixi en el compromís mutu que ha de

presidir les relacions entre els sindicats intercomarcals i la Unió Intercomarcal.

Ha de col·laborar amb el pla intern amb coherència organitzativa per organitzar i

millorar la capacitat d’intervenció dels treballadors i treballadores a cadascun dels

centres de treball, de tal manera que els equilibris i les competències internes –a partir

de l’organització pròpia i la mancomunació dels serveis i l’activitat sindical–, s’han de

posar al servei d’aquest objectiu, amb l’elaboració de plans de treball, amb avaluació i

revisió periòdica, amb èmfasi als que suposen un suport més significatiu a l’activitat

sindical. Hem de ser capaços de traslladar a tots els centres de treball les línies d’acció

sindical i socioeconòmiques del conjunt de l’organització per reforçar el sindicalisme

útil.

2. El sindicat cap a l’exterior. El lligam amb la societat

� Interlocució social. Relacions amb els poders públics

La resposta a la crisi per part dels governs ha caminat des de la política dels incentius

per vetllar pels efectes adversos de la crisi envers les classes més desafavorides fins a

convertir els dogmes econòmics mercantils en certeses que degraden les democràcies

europees, entre elles, la catalana. CCOO de les Comarques Gironines defensa la

concertació social com a condició necessària per implicar tota la ciutadania en un

projecte compartit de país i per fer possible una sortida equànime de la crisi. Amb la

concertació s’aconsegueix la cohesió social indispensable per avançar socialment, es

contribueix a gestionar la reestructuració econòmica i es provoca un suport

relativament controlat dels canvis normatius. A hores d’ara, en què els governs actuals

de Catalunya i de l’Estat han eliminat els espais de concertació, defensem reeditar el

pacte social i l’espai de concertació permanent. La prioritat de CCOO en la interlocució

social és promoure l’ocupació i un pla específic dirigit a la indústria i al seu

finançament. L’experiència ens demostra que la metodologia per designar els

representants sindicals a les institucions i per compondre les meses de negociació, que

es fa exclusivament a través dels resultats de les eleccions sindicals, representa un

esforç enorme d’activitat sindical i també unes despeses econòmiques molt

importants.

� Aliances socials: societat civil i organitzacions socials i polítiques.

Una organització no pot tenir força en el futur si no s’obre a totes les influències

possibles, per alternatives que semblin. Cal una recerca de complicitats i una avaluació

de l’oportunitat i la millor articulació social per reivindicar i defensar les agressions i les

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

5

retallades. La nostra acció sindical s’ha de veure també en altres espais socials i ha de

pretendre ser el referent aglutinador dels moviments socials i cívics a les nostres

comarques. Amb aquesta finalitat, cal establir aliances i complicitats amb les

organitzacions socials i amb les associacions de veïns, els moviments de defensa del

territori, etc. La nostra presència en aquests espais socials i cívics s’ha de fer en

col·laboració amb la nostra estructura territorial, participant en els punts de trobada

amb les entitats i associacions i en mitjans de comunicació, entre d’altres, per

revaloritzar la condició de sindicalista que pertany a una organització que pretén

representar les diferents realitats i que lluita per evitar qualsevol actuació

discriminatòria i lesiva. Cal tenir una actitud proactiva en els punts de trobada, així

com un contacte permanent i continuat amb els centres educatius i amb les

associacions de veïns amb les quals col·laborem i intervenim.

� Sindicat nacional. Marc català de relacions laborals.

CCOO sempre ha defensat que el fet nacional té una base social –la vinculació

inseparable de les reivindicacions socials amb els drets nacionals–, i ara constatem que

l’actuació dels diferents governs conservadors catalans amb el govern de l’Estat ha

arribat al seu límit, perquè el Govern de CiU és còmplice de la política de retallades en

drets socials, de la reforma laboral o de les mesures que afecten les llibertats

democràtiques, just en el moment en què la ciutadania de Catalunya és cada cop més

conscient de la situació de greuge fiscal que pateix i també del menyspreu que hi ha

envers la seva identitat nacional, la seva llengua i les seves institucions. D’altra banda,

la política de retallades socials impulsada pel Govern de CiU, que incideix especialment

sobre les classes més desafavorides, també pot acabar generant reaccions de rebuig a

l’autogovern i a les demandes nacionals de Catalunya. És per això que cal recordar que

CCOO de Catalunya sempre ha liderat un catalanisme popular que ha fet convergir les

aspiracions socials de la classe treballadora i les reivindicacions nacionals del poble

català, i ha aconseguit que el model de sindicalisme nacional i de classe sigui

l’hegemònic al nostre país. I és aquest model el que va ser i continua sent la garantia

d’un concepte de construcció nacional de Catalunya a favor dels interessos del poble

de Catalunya, dels treballadors i les treballadores, independentment del seu origen,

llengua o creences, d’un catalanisme inclusiu, de base social, per la qual cosa el

sindicat vol deixar clar que la reivindicació de més autogovern per a Catalunya s’ha

d’omplir de contingut social. Davant d’aquesta situació, és absolutament necessari que

el sindicat assumeixi un altre cop el seu paper capdavanter en la configuració d’una

resposta clara a les agressions socials i nacionals que pateix el poble de Catalunya. Això

comporta donar una resposta contundent a les retallades socials dels governs

conservadors de Catalunya i de l’Estat i defensar la llengua catalana com un element

de cohesió social i nacional. Així mateix, cal apostar decididament per un increment de

l’autogovern i un finançament més just per a Catalunya, per la qual cosa el sindicat es

referma en la defensa del dret a decidir del poble català, és a dir, assumir i defensar el

que el poble català expressi democràticament i majoritàriament en cada moment,

sempre amb l’objectiu de millorar les aspiracions socials de les persones que viuen i

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

6

treballen al nostre país i per consolidar una societat més pròspera, justa, progressista i

cohesionada.

Aquest és un compromís clar de la Unió Intercomarcal de Girona per a la construcció

nacional i social de Catalunya que es desenvolupi, alhora, en el Marc català de

relacions laborals, que passa a ser un objectiu prioritari màxim pel sindicat –la

negociació d’àmbit català–, després que les modificacions legislatives en matèria de

negociació col·lectiva i la reforma laboral han derivat la negociació col·lectiva a l’àmbit

de l’empresa, on els reptes sindicals es poden veure contrarestats per la major pressió

empresarial. Per tant, cal reformular la nostra proposta del Marc autonòmic de

relacions laborals, basat en un camp de negociació col·lectiva d’àmbit de Catalunya,

alhora que refermem l’aposta pel teixit industrial com a motor econòmic de sortida de

la crisi, la millora del sistema educatiu de qualitat i la implicació de les universitats i els

centres de formació professional amb les organitzacions empresarials per fer efectiva

l’aposta industrial de país, que ens ha de permetre avançar cap a models fonamentats

en la tecnologia, la investigació i el desenvolupament i no haver de confluir amb

models de serveis de poc valor afegit com per exemple, la recent proposta

d’Eurovegas.

Cultura

En la qüestió de la cultura i el Servei Lingüístic, de cara al futur, s’ha de continuar

treballant per garantir que la llengua catalana es pugui usar, sense cap exclusió, en

tots els àmbits de la societat, i, a més, cal donar un impuls especial en el món del

treball, on encara té una presència deficitària. Per tant, correspon al sindicat la

defensa a ultrança de la immersió lingüística a l’escola com a vehicle de cohesió social i

la denúncia dels atacs que pateix la llengua catalana per part de la dreta conservadora.

I és per això que són necessàries actuacions específiques en el marc de les relacions

laborals, amb la participació directa de tots els agents socials implicats, perquè el

català es pugui emprar plenament i amb total normalitat.

� Unitat sindical. Relacions amb els sindicats nacionals i els europeus.

Des de CCOO de les Comarques Gironines tenim present que cal definir els interessos

comuns en l’àmbit supranacional per constituir un objectiu central de les

corresponents estructures sindicals per organitzar, al seu entorn, l’activitat sindical.

Sense ser conscients que hem d’avançar en el sindicalisme europeu i global no podrem

reinventar el sindicalisme com a contrapoder eficient per defensar els interessos de

part de les persones treballadores i de la ciutadania. Per tant, en el nou mandat,

buscarem sinergies i punts de trobada amb tots els sindicats, també amb els de la

Catalunya Nord, per la unitat d’acció i per esquivar l’intent dels poders hegemònics

perquè ens convertim en clandestins i irrellevants en la realitat actual. Amb aquesta

finalitat, cal una anàlisi conjunta des dels diferents sindicats, que pretenem liderar des

de CCOO, sobre l’ofensiva antisindical desfermada contra el nostre moviment, per

aconseguir uns objectius comuns per superar-la i evitar topades que no ajuden a

l’acció sindical. També cal establir les condicions objectives per fer possible un salt

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

7

qualitatiu i quantitatiu des de la unitat d’acció sindical per aconseguir la unitat de les

persones treballadores, tot potenciant l’afiliació sindical i la representativitat sindical

independent en relació amb les empreses. Això ens ha de permetre fer un salt

important, dirigit a l’objectiu de la unitat orgànica sindical, que ens deixarà en millors

condicions per superar els reptes que ens amenacen, d’acord amb les polítiques

neoliberals i amb les reformes legislatives recentment implantades, que produeixen un

debilitament de la capacitat d’intervenció i de poder del sindicat a l’empresa i a

l’economia i afecten directament les condicions laborals i de vida de les persones

treballadores.

� Cooperació. L’espai de solidaritat. La militància d’acord amb la realitat sindical.

Un primer objectiu és reforçar la cooperació dins dels sindicats intercomarcals. Cal que

la nostra cooperació i l’activisme solidari de les comarques de Girona amb altres països

tingui la màxima participació de tots els sindicats intercomarcals en totes les seves

diversitats. Tenim l’exemple d’aquest darrer mandat amb la bona participació de la

Federació d’Ensenyament en la cooperació escolar en el projecte de l’intercanvi de

formació amb els mestres del Marroc. També hi ha el bon exemple de la Secció de

Mobilitat de la Unió Intercomarcal amb les dues donacions d’autobusos per part de

l’Ajuntament de Girona a la Fundació Pau i Solidaritat per portar-los, posteriorment, a

la zona rural del Nord del Marroc per al transport d’escolars a la província de Xauen.

Queda palès que CCOO de les Comarques Gironines té una bona estructura per

començar una nova forma de fer cooperació en els propers quatre anys. Per tant, hem

d’aprofitar aquesta estructura i incloure altres federacions d’altres territoris del

sindicat per fer cooperació activa, ja que forma un pilar bàsic de la nostra ideologia

solidària internacionalista. Convé obrir nous projectes de cooperació per establir

canals de comunicació amb les entitats, les associacions, els moviments socials, els

professionals i les professionals, les institucions i altres sindicats amb els quals

compartim, o compartirem, una lluita internacionalista per a la dignitat de la classe

treballadora. Per dur a terme aquest objectiu, cal forçar la mateixa línia d’intercanvi i

formació amb aquestes entitats, per treballar conjuntament en els nous reptes que

ens afecten com a moviments socials obrers dins del marc de la crisi global en què ens

trobem. Una manera de fer-ho és dinamitzar la Unió Intercomarcal amb espais de

debat, sensibilització i activitats sindicals que reforcin la formació de la nostra

estructura cap a la cooperació internacional i els seus valors solidaris. Proposem

millorar la implantació de la cooperació dins del sindicat, augmentant el nombre de

delegats i delegades sindicals que agafin responsabilitat als seus territoris i a les seves

federacions per dur a terme aquesta nova responsabilitat. Hem de saber trobar els

punts comuns de treball amb els moviments socials per promoure la globalització de

les lluites i la cooperació. Aquesta, de fet, ha de ser una de les nostres prioritats.

D’altra banda, cal fomentar i traslladar el debat de la cooperació als centres de treball,

tot fomentant la participació de les empreses en la cooperació internacional i creant

així un nou marc de solidaritat. La responsabilitat social de l’empresa (RSE) i les

experiències d’alguns comitès d’empresa d’àmbit confederal en matèria de cooperació

s’han de portar a Girona per fomentar la participació dels comitès d’empresa en

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

8

aquest línia. I, en darrer lloc, hem de millorar la comunicació i informació de les

nostres propostes i actuacions. CCOO és un sindicat crític i amb propostes. Cal fer

escoltar les que tenim en matèria de cooperació a totes les trobades i davant dels

municipis, als consells de cooperació i, alhora, a la Coordinadora de les ONG solidàries.

S’ha de continuar la línia de potenciar i reforçar aquests espais de trobada i de

contacte per mostrar els nostres valors solidaris. Les línies estratègiques han de tenir

presència tant a l’interior com a l’exterior del sindicat. Pel que fa a les línies internes,

hem de ser capaços de fer conèixer, comunicar i fer arribar a tots els afiliats i afiliades i

als delegats i delegades sindicals els projectes als quals donem suport. Hem de crear

un grup de treball actiu interfederatiu que inclogui la cooperació dins les federacions i

que participi en diverses trobades de cooperació representant les sigles de CCOO. Hem

de potenciar la sensibilització dels afiliats i afiliades en la formació dels delegats i

delegades. Hem de millorar la implantació de la cooperació dins del sindicat. Hem de

crear motivació cap a la cooperació i la solidaritat dins del nostre sindicat

intercomarcal, federacions, territoris, consells, comitès i escola de formació. Pel que fa

a les línies externes, hem de desenvolupar eines de relació amb la societat civil i els

moviments socials. Hem d’establir canals de comunicació amb sindicats i ONG actives

d’altres països. Hem de desenvolupar noves vies de cooperació, com el

codesenvolupament sindical, impulsant els delegats i delegades sindicals actius

d’origen immigrant de CCOO a fer d’enllaç i de pont de cooperació amb als seus països

d’origen i amb els seus entorns sindicals, socials i sociopolítics. En darrer lloc, hem de

potenciar la comunicació i difusió de les nostres propostes i accions.

� L’aportació sindical a la sostenibilitat. La mobilitat. La responsabilitat social.

La sostenibilitat. El model econòmic actual està basat en la utilització intensiva dels

recursos, que suposa un desfalc ecològic de matèries primeres i una malversació de

l’energia, especialment, d’origen fòssil. Des de CCOO de les Comarques Gironines

defensem el canvi de model econòmic sostenible més just i solidari envers tota la resta

de pobles i que permeti garantir el futur de les generacions de joves, mitjançant un ús

més eficient dels recursos i amb un retorn a l’economia de proximitat. L’economia

moderna s’ha habituat a créixer a partir d’una energia de baix cost que no considerava

els impactes ambientals ni la seva disponibilitat. La demanda actual de matèries

primeres no és sostenible i comporta la necessitat d’un canvi de model econòmic, des

d’una economia de consum a una altra de més racional. Si fins ara consumir més ha

estat sinònim de creixement, l’augment de preus de les matèries primeres implicarà el

contrari, que consumir més empobrirà. Per tant, des de CCOO volem participar en

aquesta economia que neix de l’estalvi i de l’eficiència en tots els nivells, des del sector

primari al residencial passant per l’industrial. Aquesta nova realitat ha de ser la de

l’eficiència i la de l’ús just dels recursos naturals, que pot permetre l’augment de la

productivitat pel millor ús de les tecnologies i fer una economia menys dependent del

consum intensiu de les matèries primeres. Un canvi que ha de ser social, de

modificació de forma de vida i ha de permetre mantenir i millorar la qualitat de vida de

tota la societat amb una reducció dels impactes ambientals que tots generem. El

coneixement i els recursos tecnològics d’avui en dia ho permeten. El que cal, i així ho

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

9

reivindiquem des de CCOO, és la voluntat política per desenvolupar-los de manera

concreta. En aquesta línia, cal potenciar de manera decidida els sistemes de gestió

ambiental a les empreses (i també administracions), la rehabilitació energètica

d’edificis, l’agricultura i la ramaderia de proximitat (amb especial atenció a la

producció ecològica) i les instal·lacions d’energies renovables.

La mobilitat. L’aposta de CCOO de les Comarques Gironines per la mobilitat arranca del

mandat anterior, traspassa l’actual i té vocació d’intensificar-se en el proper per

aconseguir una mobilitat més respectuosa amb el medi de les comarques gironines i

per ser més efectiu des de la vessant social i ecològica, combinat amb una defensa

irrenunciable del paper del sector públic a l’hora de realitzar les inversions, gestionar

els diferents serveis i realitzar la planificació. La prioritat és la de reivindicar el corredor

mediterrani com a motor d’impuls de l’activitat econòmica i la cohesió social. Als plans

de mobilitat que ja estan en procés cal que els segueixi l’aportació sindical des de la

responsabilitat de la Unió Intercomarcal. Al mateix temps, cal promoure els projectes

de mobilitat del polígon de Celrà i el Pla de mobilitat del polígon de Vilamalla tot

reivindicant la implementació de l’estació intermodal, que ha de suposar un ús més

sostenible del transport de mercaderies. En el Pla del transport de viatgers cal

reivindicar la integració tarifària en tot l’àmbit de les comarques gironines i exigir el

compliment íntegre i actualitzat del Pla de transport de Catalunya 2008-2012. Al

mateix temps, cal treballar perquè en el transport ferroviari de viatgers augmentin les

freqüències, ja que algunes d’elles, les que coincideixen a primera hora del matí i a

darrera hora de la tarda, estan col·lapsades per l’elevat nombre de viatgers. També cal

garantir la conservació del tram ferroviari i convencional per constituir la xarxa de

rodalies de les comarques de Girona, que encara no s’ha posat en pràctica d’una

manera substancial, tot i haver-se anunciat diverses vegades. També defensem el

manteniment del viaducte per donar solucions de mobilitat i d’aparcament a la ciutat

de Girona: una valoració del seu cost i de les inversions que es podrien fer amb aquest

estalvi són arguments molt potents en moments de crisi. Pel que fa al transport

ferroviari de mercaderies, cal garantir el manteniment de la xarxa ferroviària

convencional, desenvolupant de manera efectiva l’eix ferroviari mediterrani, per

augmentar el volum de mercaderies que descarregui bona part del trànsit per

carretera.

La responsabilitat social. La Constitució espanyola assigna a l’empresa, com a base del

seu desenvolupament, una funció social que implica obligacions. Es reconeix que la

seva acció no solament es justifica en termes del subjecte individual que exercita

legítimament una determinada activitat, sinó també de l’economia en general. La

satisfacció de necessitats de la ciutadania es confia de manera molt important a les

empreses, de les quals depèn el nivell d’ocupació i benestar. Per aquesta raó,

l’empresa cal que s’expressi en una doble dimensió: com a llibertat i com a funció

social. Per tant, la legitimitat d’una decisió empresarial no es pot jutjar únicament a

través del prisma de la seva autonomia. A aquesta visió, cal afegir-hi la consideració de

les seves conseqüències socials i ecològiques, de tal manera que supediten la iniciativa

privada i el desenvolupament de tota empresa a finalitats i objectius prioritaris, que

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

10

són els de l’interès general, per sobre dels propòsits particulars i de les possibilitats de

guany individual. Des de CCOO de les Comarques Gironines reivindiquem aquesta

funció social de l’empresa i que sigui un valor reconegut socialment i de primer ordre

que s’ha de complementar amb el dret al treball, amb la finalitat que la suma d’aquest

dret al treball i la funció social de l’empresa ha de ser un criteri públic que hem de

posar en relleu perquè sigui vinculant per a les empreses i acoti els acomiadaments

empresarials des del moment que han passat a ser una mesura no tutelada pel dret

del treball greument desprotegit arran de les reformes dels governs de l’Estat dels

darrers tres anys. Aquesta funció social és un factor de sostenibilitat de l’ocupació que,

des de CCOO de les Comarques de Gironines, hem de defensar als centres de treball.

3. Enfortim l’arrel central de l’organització

� Equips comarcals. Extensió sindical. Mancomunar objectius i esforços des de la

proximitat

El sindicalista de referència o de proximitat. Preparació, polivalència i excel·lència. Els

equips comarcals han de tenir un paper de promoció i desenvolupament de l’acció

sindical al territori, conjuntament amb els sindicats intercomarcals, que permeti

mantenir i créixer en la qualitat de la representativitat als centres de treball i un avenç

quantitatiu important en l’afiliació per garantir el vincle associatiu amb el teixit social

de les comarques gironines. Els equips comarcals han de tenir la seva organització a

cada punt d’atenció sindical, amb una especial implantació als locals de referència per

garantir el sindicat de proximitat. Estarà integrat per delegats i delegades de la

comarca i aportacions de militància dels afiliats i afiliades de la mateixa comarca.

Desenvoluparan l’acció sindical d’extensió comarcal i treballaran amb cooperació i

complementarietat amb els sindicats intercomarcals de ram amb les funcions, entre

d’altres, de l’atenció a delegats i delegades de PIME, atenció a l’afiliació, extensió

electoral i realització d’eleccions sindicals, assessorament sindical bàsic, foment de

l’afiliació i totes les necessitats sindicals encomanades –relacions amb el territori– i

explicitades en els acords que es concretin, amb la finalitat prioritària de reforçar el

vincle entre l’afiliació i l’estructura sindical federativa i territorial. Entre els seus

integrants es garantiran les hores d’atenció als locals sindicals del seu àmbit amb el

criteri de preparació, polivalència i excel·lència.

� Eleccions sindicals (ES). L’estratègia cap a ser la primera força sindical a les

comarques de Girona.

És evident que el resultat electoral està, en major mesura, directament vinculat a la

nostra capacitat organitzativa, de pràctica d’acció sindical i de vincle i presència a

l’empresa, al sector i als espais compartits entre federacions i unions. Per tot plegat,

l’extensió i l’acció electoral han de tenir com a base la cooperació i la col·laboració

entre estructures. És per això que, en les darreres dècades, hem viscut un increment

espectacular de la representació sindical a les empreses a les comarques gironines.

CCOO –dels pocs més de 800 delegats i delegades als més de 2.400 (ara, 2.224)– hem

multiplicat per tres la representació i hem tingut una competitivitat ferotge amb la

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

11

UGT per veure qui, finalment, guanyava la cursa dels resultats, en la qual no han faltat

incidents, col·lisions ni connivències per aconseguir els favors del tercer en discòrdia:

la patronal. La crisi i el model actual fan que la representació sindical, en números

globals, s’hagi estancat i que segurament els tancaments d’empreses i les reduccions

de plantilles provoquin, en el futur, una disminució important d’aquestes xifres. A

l’interior de cada sector, però, es pot créixer a costa, fonamentalment, de la reducció

del nostres competidors, fruit de la nostra bona feina o del seu esgotament; alhora,

però, el creixement per l’extensió sindical a empreses blanques, sense representació

sindical, serà cada vegada més difícil, perquè el context de la crisi no ajuda i les nostres

possibilitats d’arribar-hi d’una forma sistemàtica, amb menys recursos, a la pràctica,

ho fa molt difícil. Per tant, una primera conclusió que cal debatre és sobre la necessitat

d’un canvi de model de representació sindical a les empreses o no. Fonamentalment

perquè el que tenim es fa difícil de sostenir econòmicament en el futur, i en algunes

empreses –la majoria PIME–, i sectors, estan molt influenciades per la intervenció i la

presència, cada vegada més desvergonyida, de les direccions de les empreses per

controlar les representacions sindicals, un repte nou i dificultós a causa de la deriva

legislativa de donar-los la darrera paraula, en la negociació col·lectiva a la baixa, en el

marc de cada empresa i deixar de banda, amb la desvinculació, o excloure, amb la

ultraactivitat, els convenis col·lectius de sector. Ara bé, mentrestant debatem, trigarà

temps que es produeixin tots els factors perquè sigui possible el canvi de model. Per

tant, cal seguir treballant amb el que tenim, que no serà el que teníem (segurament

tots tindrem menys recursos: persones –i diners per pagar desplaçaments– i materials

–si ara ja actuàvem al límit, hem de procurar no quedar-nos pel camí–). Hem

d’adaptar-nos a aquesta nova situació i fer els canvis que calgui per intentar seguir fent

la feina que es pugui, rendibilitzant-la tant com es pugui. No és hora, doncs, de grans

discursos, i sí que és el moment de resoldre els problemes que ens trobem pel camí,

per la qual cosa toca aprofundir en les polítiques de sostenibilitat econòmica –no ens

podem gastar els diners que no tenim ni tindrem–, de proximitat –cal evitar, en la

mesura del possible, els actuals desplaçaments exagerats en temps i diners–, i de

mancomunació de recursos –tant per atendre els delegats i delegades que tenim com

per provar d’arribar a d’altres de nous. Tot això porta a recuperar la idea, que ja

havíem estat treballant, dels GRUPS DE TREBALL COMARCALS. De fet, cal dir que, en

alguns llocs, com és el cas de l’Alt Empordà, ja han començat a treballar-hi, i

l’experiència és positiva tot i que hi ha camp per a la millora. Cal, però, fomentar molt

més el compromís dels delegats i delegades i dels afiliats i afiliades del propi territori,

per donar suport i col·laborar amb els delegats i delegades més compromesos de cada

comarca per treballar i dedicar-hi una part del seu crèdit sindical. Cal la participació

directa dels nostres responsables comarcals en la dinamització d’aquests grups, la

implicació decidida i qualitativa dels companys dels equips d’extensió i, en darrer

terme, cal que tinguin el suport real, la implicació i l’ànim de tots els nostres sindicats

intercomarcals i, per descomptat, de la direcció del sindicat de la Unió Intercomarcal,

perquè aquest és un projecte ESTRATÈGIC DE FUTUR. Guanyar les ES ens fa ser

decisius en la negociació col·lectiva i ha de tornar a fer que siguem influents en la

presa de decisions governamentals i normatives. Així doncs, un bon resultat és la

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

12

garantia de la millora de les condicions de vida i de treball de les persones

treballadores i de la ciutadania. Proposem un pla específic –conjunt de tots els

sindicats que componem la Unió per concretar allò que cadascuna de les parts pot

aportar, sobretot, en recursos humans– per crear un equip multirams estable,

encaminat a acumular i avançar en les nostres renovacions, visitar les empreses per

renovar pels altres sindicats, estar pendents d’allò que no es preavisi i centrar les

visites a les empreses blanques.

� Ens instrumental. Mapa de recursos sindicals. Seccions sindicals d’empresa (SSE).

En un context de crisi econòmica dilatada en el temps cal fer un ús extraordinàriament

eficient dels recursos. Amb aquesta finalitat, cal garantir el funcionament

administratiu i de suport sindical de la Unió Intercomarcal per esmerçar tants recursos

com sigui possible en l’acció sindical. Locals sindicals: els sindicats comarcals i les

unitats funcionals, en el seu cas, continuaran aglutinant les persones que al territori

col·laborin en les tasques sindicals. L’objectiu principal és donar atenció de proximitat,

a tot el territori, tant a delegats i delegades com a afiliats i afiliades, la qual cosa és una

de les prioritats del sindicat. Mapa de recursos: s’ha de fer un inventari dels recursos i

fixar la seva adequació als objectius i a les propostes fixades en aquest programa

sindical. Alhora, per a una millor atenció sindical, crearem espais funcionals a partir

d’establir marcs de cooperació, coordinats per la Unió Intercomarcal, entre

federacions de ram i els territoris sobre la base d’una organització flexible i eficient.

Aquests espais funcionals tenen naturalesa pròpia, diferent de les unitats funcionals

amb dependència federativa, la constitució de les quals i, en el seu cas, el creixement

d’aquestes unitats funcionals i la previsió d’assumir cada vegada més funcions fa

necessari que hi hagi una persona que s’encarregui de coordinar totes les tasques que

s’hagin assumit. També serà la persona de referència davant la Unió Intercomarcal,

amb la qual cosa és imprescindible establir mecanismes de coordinació mútua per

establir relacions de coordinació per abordar, de manera mancomunada, les propostes

i les actuacions sindicals en matèria de prevenció de riscos, de transport col·lectiu, de

serveis comuns, etc. El coordinador o coordinadora de la unitat funcional es nomenarà

entre els afiliats i afiliades que en formin part.

Les SSE: l’acció sindical es desenvolupa, fonamentalment, als centres de treball. Les

seccions sindicals són l’element clau per desenvolupar-la allà on estiguin constituïdes o

allà on es puguin constituir a partir d’un acord col·lectiu dels afiliats i afiliades del

sindicat. Com a mínim, cal bastir un nucli d’acció sindical on, per elecció, s’esculli un

referent que ha de dinamitzar i promoure l’acció sindical tant a l’interior de la mateixa

SSE com a l’exterior. També cal dissenyar un pla de constitució de seccions sindicals

amb menys afiliats i afiliades que fins ara, especialment a causa de la reducció de

plantilles. La suma de la participació de totes les seccions sindicals s’ha de fer visible en

reunions periòdiques amb totes elles. D’altra banda, els càrrecs de les SSE, sigui quina

sigui la seva naturalesa, es renovaran almenys cada quatre anys a partir de

mecanismes de participació del conjunt de l’afiliació. Des de la Unió Intercomarcal es

promouran mecanismes de coordinació i treball compartit a centres de treball amb

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

13

més d’una secció sindical constituïda, pertanyents a diferents rams, o a centres de

treball on coexisteixin diversos rams. I quan no sigui possible la constitució de la SSE,

en el cas de les microempreses o de les PIME, hem de garantir, com a mínim, el

referent o responsable sindical de CCOO.

� Recursos i finances lligats a l’activitat sindical: pla de treball i objectius. Austeritat i

sobrietat per a la independència sindical.

En un context d’obstrucció de la funció sindical mitjançant la denegació dels recursos

públics de la tutela sindical que tenim reconeguts constitucionalment i de disminució

dels ingressos propis, estem obligats a ajustar els pressupostos estrictament a la

previsió d’ingressos. Aquesta situació ens obliga a racionalitzar i a reduir les despeses,

per la qual cosa és més necessària i important que mai la gestió dels recursos per

garantir l’acció sindical i el desenvolupament en condicions de plena independència

sindical i vincular-los a objectius concrets: afiliació, eleccions sindicals, extensió

sindical, assessorament, etc., i sempre lligats a les tasques i als plans de treball. S’ha de

potenciar més que mai l’ús del crèdit sindical i s’han de rendibilitzar de la millor

manera possible. En aquest sentit, s’haurà de seguir “el protocol d’ús de crèdit horari”,

que desenvoluparà el Consell de la CONC. Es presenta un període de restricció

pressupostària en el qual, per tant, no es podran fer grans inversions ni materials ni

humanes, de tal manera que a la Unió Intercomarcal de Girona no hi pot haver més

retallades en recursos materials i humans dels que ja hem patit, perquè afectaria de

manera directa i important l’acció sindical. En aquest escenari de restriccions de

recursos es fa més imprescindible que mai mancomunar esforços per optimitzar-ne

l’eficiència, tant en l’àmbit de l’assessorament, com de les eleccions sindicals, com en

les despeses del funcionament del dia a dia. La gestió dels recursos del sindicat es farà

amb els principis de l’equilibri pressupostari, solidaritat i sobrietat en l’aplicació i el

respecte a la legalitat vigent, a les normes de comptabilitat i auditoria vigents, així com

a les normes de microgestió interna i al rendiment de comptes periòdic. Aquest

rendiment de comptes es farà d’acord amb els indicadors de seguiment pressupostari.

També cal continuar amb la racionalització de la despesa que ens ha permès tenir un

pressupost gairebé sense dèficit i el suport als actes de caire sindical interns i externs

(megafonia, grup electrogen, suport tècnic, etc.).

� Afiliació. La relació qualitativa amb la persona afiliada.

La prioritat sindical de la Unió Intercomarcal per augmentar el vincle associatiu és

l’atenció a la persona afiliada, i fer un pas més: l’atenció qualitativa que solidifiqui el

vincle i permeti mantenir, com a mínim, i incrementar el percentatge d’afiliació i

incidència social. Pel que fa a l’afiliació a través de l’assessorament sindical, hem de

promoure l’afiliació com a alternativa al pagament de serveis. En aquest sentit, cal

concretar propostes d’incentivació i reconeixement econòmic en una línia similar a la

consolidada pel que fa a la recuperació de quotes impagades. Cal preveure l’atenció

sindical en línia per promoure el contacte amb l’afiliació: informació sindical –serveis,

honoraris d’assessorament sindical i jurídic, activitat sindical, etc.–, actualització de

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

14

dades de contacte, recollida de suggeriments i de tota mena d’informació, ja que

l’objectiu és afavorir la relació bidireccional. Cal endegar una campanya dirigida a

facilitar el desenvolupament de l’afiliat i afiliada a les xarxes per tal que cadascú tingui

un correu electrònic i pugui mantenir el contacte regular amb el sindicat a través de la

xarxa electrònica. Cal fer un seguiment de les baixes, mitjançant la UAT, per intentar

recuperar-les, i abans de donar baixes d’afiliació des de la USC, cal que es passi

informació prèvia al sindicat intercomarcal corresponent. Cal que aquesta tasca es faci

mitjançant hores sindicals. Cal promoure la implicació de les federacions i de les SSE en

el cas de quotes nòmina per millorar la informació i l’actualització de les dades. Cal

facilitar el pagament de la quota d’afiliació establint un major període de carència que

permeti garantir els drets de la persona afiliada i doni un temps per fer efectiu

l’abonament de les quotes d’acord amb les circumstàncies personals i laborals de

l’afiliat i afiliada. Cal promoure l’afiliació específica tenint en compte les seves

connotacions especials en col·lectius que són menys presents al sindicat, com són el de

treballadors immigrants, dones i joves per aconseguir, com a mínim, que tinguin el

mateix pes en afiliació de cada sector com tenen entre la seva població assalariada. Cal

fer una campanya específica d’afiliació destinada als estudiants dels centres

universitaris i de centres de formació professional. Cal corregir situacions que ens

creen contradiccions en la quotidianitat, afiliant els delegats i delegades que no ho

són. Cal reconèixer la fidelitat i l’antiguitat. Cal millorar la participació sindical amb

reunions periòdiques amb els afiliats i afiliades obertes a la resta de treballadors i

treballadores de l’àmbit amb una periodicitat d’un cop a l’any com a mínim. És molt

necessari, en una situació d’una campanya mediàtica molt agressiva en contra, fer una

campanya institucional forta i definida que faci veure la necessitat de tenir uns

sindicats forts i ben organitzats per combatre les polítiques neoliberals en contra dels

treballadors. Hem de remarcar molt la discriminació positiva dels afiliats vers els no

afiliats i anar cap a un model sindical en què, com que no es reben subvencions dels

pressupostos generals de l’Estat per fer una labor social de cobertura a tots els

treballadors i treballadores, ens dediquem exclusivament a donar servei als afiliats.

4. L’acció sindical integral

L’extensió i l’acció electoral han de tenir com a base la cooperació i la col·laboració

entre les estructures. Hem d’actuar d’una forma més eficient i amb una major

optimització dels recursos humans i econòmics –és a dir, fer més amb menys recursos–

per organitzar, atendre l’afiliació i estendre el sindicalisme, especialment als espais

amb poca presència i representació sindical com les microempreses i les PIME.

� Assessorament, mediació i arbitratge. Tribunal Laboral de Catalunya. Inspecció de

Treball

L’assessorament sindical ha de generar en l’afiliació la percepció d’alguna cosa

beneficiosa i que incrementi el sentiment de pertinença a l’organització, en el

benentès que la relació cost i resultat, tant sindical com econòmic, estigui equilibrada.

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

15

L’assessorament sindical, laboral i jurídic és un instrument clau de la nostra activitat

sindical i de prestigi de la nostra organització. Amb aquesta finalitat, la Unió

Intercomarcal ha de garantir l’assessorament mancomunat en les millors condicions

possibles per a totes les persones afiliades i a tot el territori de les comarques

gironines. L’assessorament s’ha de realitzar amb la màxima qualitat i hem de tendir a

l’excel·lència, amb un pla ambiciós d’extensió i millora que requerirà la col·laboració

de tota l’estructura i caldrà estar oberts i receptius a l’assaig de noves fórmules per

finançar-lo i mantenir-lo a causa de l’esgotament del model actual. Hem de promoure i

intensificar la formació i la informació actualitzada i de qualitat dels assessors i

assessores, que han de tenir molta més agilitat per accedir als serveis jurídics, ja sigui a

través del Gabinet Jurídic, ja sigui a través de convenis amb advocats laboralistes

comarcals.

El Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) és un organisme administratiu de mediació i que

serveix per conciliar les diferències laborals que tinguin lloc en el si de l’empresa. Cal

promoure el seu ús, especialment en un període en el qual la conflictivitat ha crescut

exponencialment per les controvèrsies que provoca l’intens i el profund canvi legislatiu

que ha patit el dret laboral i que afecta de manera directa i adversa les persones

treballadores. D’altra banda, cal mantenir el seu important nombre d’acords amb

avinença que genera seguretat i rapidesa de solució a les disputes en el marc de

l’empresa entre la direcció i la part social.

Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS). Intensificar l’acció sindical de la

responsabilitat de la Unió Intercomarcal. La ITSS és un instrument d’ajuda molt

important per fer valer els drets i les condicions de treball consolidades al centre de

treball quan la negociació amb l’empresa no avança, fins i tot, amb la greu afectació

sobre les condicions de treball que han provocat les successives i recents reformes

laborals. És per aquest motiu que la ITSS ha de ser un baluard per defensar abusives

aplicacions de la reforma laboral per part de les empreses. Al mateix temps, les

reformes també debiliten el camp d’acció de la mateixa ITSS perquè augmenten el

poder empresarial; per tant, també debilita l’auxili judicial a l’ITSS, que la converteix

cada vegada amb més dèbil i genera menor tutela per la seva part sobre la persona

treballadora. És per això que cal intensificar la relació amb la ITSS i veure-la com una

aliada contra el major poder de l’empresa i com una eina que no hem sabut aprofitar

sindicalment, almenys en el darrer mandat. La relació intensa amb la ITSS recomana

establir una estratègia abans de presentar la denúncia, tot col·laborant i transmetent

la informació per tal que la denúncia i l’actuació de la ITSS compti amb les millors

garanties per iniciar-se, per fer el seguiment i per aconseguir solucions sindicals als

problemes plantejats.

� Negociació col·lectiva. La referència PIME i les noves realitats del món del treball.

La negociació col·lectiva en el nou mandat 2012-2016, la plategem com una palanca

sindical per recuperar drets, tot i que no serà una tasca fàcil, ja que la nova realitat, a

la qual ens hem d’enfrontar, ha suposat un canvi en les regles de la negociació

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

16

col·lectiva en contra dels interessos de les persones treballadores. També cal tenir en

compte la realitat creixent de la cada vegada més atomitzada empresa en forma de

PIME i microempreses de les comarques de Girona, la qual cosa pot fer que es

centralitzi i s’incrementi, d’una manera més intensa, el conflicte a l’empresa. D’altra

banda, aquestes reformes laborals el que pretenen és diluir la negociació en el marc

de l’empresa per debilitar l’organització sindical. Per tant, és molt important que

sapiguem aplegar realitats diferents amb les noves exigències del canvi normatiu que

es desprenen de la reforma de la negociació col·lectiva i de la reforma laboral, que

actuen de ple sobre les variables estratègiques de les relacions laborals. L’objectiu de

la negociació col·lectiva en el nou mandat és promoure els convenis estatals i nacionals

–dintre del Marc de relacions laborals de Catalunya– per tal que, mitjançant el

desenvolupament d’aquests marcs negociadors, s’aconsegueixi topar al màxim la

negociació col·lectiva en el marc de l’empresa, que és on ens volen abocar amb els

canvis legislatius recents. I en l’àmbit de la Unió Intercomarcal cal fer un salt qualitatiu

i comptar amb la participació activa dels afiliats i afiliades i aprofitar la negociació

col·lectiva perquè les seccions sindicals participin i facin participar, tot estenent a

l’afiliació la confecció de propostes, la dinamització de la negociació i la possible

ratificació dels acords. Cal que la negociació sigui transparent i equilibrada i que tingui

estratègia de futur, però que també sigui proporcional i duradora en els seus efectes

en el temps d’acord amb les circumstàncies concretes de la realitat en la qual

s’aplicarà i amb vocació que els resultats de qualsevol negociació –en qualsevol marc i

de contingut– siguin acceptats per la gran majoria dels treballadors i treballadores

afectats. També es proposa fer un pla de treball per combatre la subcontractació a

l’empresa. Per aglutinar experiència i pràctica de la diferent negociació col·lectiva

caldrà que des de la Unió Intercomarcal hi hagi una responsabilitat que serveixi de

base als diferents processos per informar, assessorar i donar suport als processos que

apareguin. Al mateix temps, caldrà reforçar el referent sindical a l’empresa PIME per

ocupar els espais dels desequilibris actuals, per poder afrontar amb totes les garanties

la nova realitat que s’ha generat després de successives reformes laborals, entre elles

les facilitats procedimentals a la negociació col·lectiva com la comissió ad hoc de tres

treballadors i treballadores de l’empresa quan no hi hagi representació sindical.

� Acció Jove. La renovació del sindicat.

La tasca d’Acció Jove és una obligació inexcusable per a tots aquells que formem part

de CCOO per garantir el relleu sindical i nodrir d’idees i de pràctiques noves i de la

pròpia experiència que s’implementin al carrer i en la societat. Acció Jove requereix

una reestructuració per fer que sigui un element d’energia i renovació a l’organització.

Per tant, allò important és en quina mesura amb Acció Jove es pot fer un forat a

aquesta representació de joves, fins a conformar una dinàmica i un sistema

organitzatiu més oberts, flexibles i adaptats a les noves condicions laborals, culturals,

etc., perquè afavoriria una regeneració i una renovació del sindicalisme. Amb aquesta

finalitat, cal construir una xarxa territorial que ens permeti tenir dinamitzadors

sindicals que ens acostin als joves per realitzar una tasca socioeducativa que es

concreti en contactes amb les escoles per fer arribar el sindicat als futurs integrants del

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

17

món laboral i, d’altra banda, organitzar xerrades generalistes en els àmbits prelaborals,

escollint els sectors en els quals sigui més previsible la consolidació de l’ocupació

actual i amb prospectiva de creixement per fer entenedor el sindicalisme i promoure el

seu exercici en el món del treball. Aquesta activitat ha de tenir una funció d’informació

però també de sensibilització, amb especial coneixement de les eines sindicals per fer

front als reptes i així bastir una pedrera sindical. En la vessant social, cal que des

d’Acció Jove se sigui capaç de construir complicitats amb altres associacions de joves o

amb els joves de les diferents associacions socials. D’altra banda, cal que des d’aquesta

responsabilitat sindical s’iniciïn propostes de plans d’ocupació juvenils i se’n promogui

la realització i la posada en pràctica, com també la lluita contra la precarietat a la feina,

ja que els joves són els principals afectats per les seves conseqüències. També és durà

una acció sindical que impulsi la creació i el manteniment de les cases d’oficis i tallers

ocupacionals com una eina per mitigar el fracàs escolar i dotar d’eines un col·lectiu

important de joves que els permeti la seva inserció en el món laboral.

� Immigració. El factor de transformació social i sindical al centre de treball i ciutadà a

l’exterior.

En el context actual, en el qual els fluxos d’immigració s’han aturat, el sindicat ha de

fer de la integració sindical de les persones treballadores immigrades un objectiu

prioritari. Les fórmules de solució per a la immigració no poden ser mimètiques a la

dels treballadors autòctons, perquè pateixen dificultats diferents i importants. Per

tant, la funció del sindicat és fer normal la implicació, la participació i els reptes de les

persones treballadores immigrades. Amb aquesta finalitat, cal continuar amb les

campanyes de sensibilització per superar els prejudicis i tòpics que posen distància

entre el col·lectiu i la societat d’acollida i fer que no es visualitzi la immigració com una

competència en l’accés als serveis públics i al treball. Cal seguir treballant en la gestió

de la diversitat, en el pla intern del sindicat i en el pla extern de la societat. En el pla

intern, cal treballar a peu del centre de treball per garantir la presència proporcional

d’acord amb el pes de l’afiliació o de la plantilla del centre de treball en les llistes

electorals. Aquesta proporció s’ha de garantir en la participació a les SSE. Alhora, la

plena integració del col·lectiu dotarà l’organització d’una altra visió del món del treball

i d’altres reptes que ens permetran aprofundir en la influència sindical als centres de

treball. Cal implicar, en la formació de quadres, representants sindicals d’origen

immigrant per dotar-los d’instruments per fer més eficient la seva acció sindical i que

es pugui fer extensiva en el mateix col·lectiu. Els quadres sindicals immigrants són,

doncs, el pont per establir sinergies i col·laboració amb els sindicats del seu país

d’origen i fer possible la unitat i l’extensió de la influència sindical. En el pla extern, cal

fer front a la instrumentalització política de la immigració per disgregar la classe

treballadora i treballar la segona generació de la immigració, la que ha nascut a les

nostres comarques, per evitar que siguin objecte de xenofòbia i per integrar-los

sindicalment, que és la porta per a la seva plena integració social.

� Salut laboral (SL). Seguim guanyant la salut al centre de treball.

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

18

L’acció sindical en matèria de salut laboral ha estat de les més reconegudes per totes

les persones treballadores, per la qual cosa s’evidencia que cal reforçar aquesta línia

de treball tot desenvolupant la Llei de prevenció de riscos laborals, amb una especial

atenció a les noves problemàtiques que sorgeixin en qüestions de salut laboral en el

marc de l’activitat de l’empresa. Cal consolidar el model de treball propositiu que

configura l’estratègia d’acció sindical en salut laboral i que va més enllà del seguiment i

del control. Cal mantenir i aprofundir, allà on sigui possible, l’assessorament en salut

laboral i, en aquesta línia, cal intensificar les visites i reunions amb les SSE i els delegats

i delegades per coordinar les mesures preventives que s’han d’adoptar a cada centre.

Cal establir mecanismes de seguiment dels diferents comitès de seguretat i salut amb

la finalitat de garantir la presència activa del sindicat i el seu funcionament periòdic,

almenys trimestralment. Cal defensar el dret a la salut en el treball com a instrument

per posar fre a les noves facultats empresarials que atorga la reforma laboral. Cal

promoure la prevenció en riscos psicosocials, ja que afecta tant les persones

treballadores en actiu com les que romanen a l’atur, perquè en un context de

profunda crisi econòmica la salut laboral es veu fortament afectada tant en funció de si

tens feina com si estàs a la recerca d’ocupació. A la feina, cal integrar la prevenció a la

negociació col·lectiva, incorporant els nostres millors acords presos als comitès de

seguretat i salut, així com totes les mesures preventives acordades i planificades amb

la participació dels delegats i delegades de prevenció, perquè augmenten les

exigències tant dels processos productius com les de la degradació de les condicions

de treball, fruit de recents i lesives reformes legislatives. En situació de recerca

d’ocupació també és necessari perquè la contractació s’ha reduït a la mínima expressió

i això no genera expectatives de poder sortir de la condició d’aturat. Cal promoure la

representació sindical a l’empresa perquè significa la possibilitat d’exercici de drets

laborals, que és l’element més important per combatre la precarietat a la feina. En

darrer lloc, es proposa dissenyar un pla formatiu específic per als nostres delegats i

delegades per dotar-los d’eines i criteris crítics per intensificar l’acció sindical

preventiva en el marc de l’empresa. D’altra banda, la Unió Intercomarcal de CCOO a

les Comarques Gironines continuarà organitzant la jornada del 28 d’abril, Dia

Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball, per fer pública la problemàtica a

les empreses en aquesta matèria i les propostes per superar-les.

� Secretaria de la Dona: per un sindicat i una societat més equitativa i cohesionada.

CCOO és un sindicat d’homes i dones en el qual la destacada aportació de la dona

treballadora sempre ha estat condicionada per la desigualtat del paper de la dona en

una societat plantejada a la mida dels homes i que ha suposat el trasllat d’aquesta

desigualtat al centre de treball amb una menor retribució, representativitat, etc., i, per

tant, en una menor feminització del món laboral. Amb l’assumpció a l’interior del

criteri de la paritat, el sindicat ha fet un salt qualitatiu que ha de tenir continuïtat en el

proper mandat, amb el criteri de la transversalitat de gènere en totes les propostes i

actuacions, és a dir, en polítiques en la direcció de travessar per superar totes les

desigualtats que encara pateix la dona en el món del treball i en tots els seus aspectes:

el menor pes de la dona en l’afiliació del sindicat, la menor representativitat a les

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

19

empreses pel menor nombre de dones en les llistes a les eleccions sindicals, la

discriminació silenciosa de la dona en els convenis col·lectius produïda per les grans

mancances que tenen els convenis en relació amb les mesures de conciliació de la vida

familiar, la personal i la laboral, així com també perquè encara perdura el llenguatge

sexista.

En els darrers anys, hem avançat en la sensibilització i en la necessitat d’aprofundir

sobre les mesures de conciliació de la vida familiar, la laboral i la personal recollides en

la Llei orgànica d’igualtat i en els convenis i estenent-les a la coresponsabilitat en la

unitat familiar, però encara hi ha aspectes per desenvolupar i, per tant, aquest és un

objectiu del nou mandat: harmonitzar les noves tendències en les obligacions

familiars, la cura dels fills i els pares, etc., amb una vida professional dinàmica i activa

mitjançant la implementació de les mesures de conciliació en tots els convenis d’àmbit

provincial i en la negociació col·lectiva en el marc de les empreses de la demarcació de

Girona i treballar per eradicar el llenguatge sexista. Un altre objectiu és aprofundir a

implementar mesures i plans d’igualtat a les empreses. Alhora, cal fer un seguiment

dels centres de treball sobre quins aspectes poden afectar al fet que dones i homes no

treballin en igualtat de drets i establir mesures que disminueixin l’encara existent

bretxa salarial entre dones i homes. Per aconseguir aquests objectius és essencial la

necessitat de treballar conjuntament l’acció sindical amb la Secretaria de la Dona dels

sindicats de ram o, en el cas que no n’hi hagi en aquest sindicat de ram, amb la de la

Intercomarcal de Girona.

D’altra banda, la responsabilitat de la Secretaria de la Dona de la Unió Intercomarcal

ha de formar part de l’Executiva com a plataforma per poder projectar les polítiques

per garantir la igualtat entre homes i dones i, d’aquesta manera, fer possible ser el

motor de canvi de les relacions laborals al centre de treball i en la societat i garantir el

funcionament de la secretaria de manera estable i eficient.

En aquest aspecte social, l’objectiu del mandat és restablir i millorar les mesures

encaminades a la igualtat entre home i dona, que la crisi ha fet que s’oblidessin o

senzillament s’eradiquessin, com per exemple, fer restablir els registres de parella de

fet, etc. Amb aquesta finalitat, es crearà un espai a la Unió Intercomarcal de debat,

participació, reflexió i treball de dones de l’estructura.

� El sindicat i la formació. Formació sindical.

La formació continuada, ocupacional i la formació sindical també estan patint els

efectes de la crisi, la qual ha fet que retrocedís l’empara que, en aquest aspecte, fins

ara i de manera molt important, ha pogut oferir el sindicat, fins al punt que la dotació

de recursos per fer front a la formació ha patit una rebaixa del 79% de cara al nou

exercici 2012-2013. La prioritat del sindicat és la formació sindical, que nodreix la

massa crítica imprescindible per desenvolupar l’acció sindical en condicions

necessàries per defensar les condicions laborals als centres de treball. La formació

sindical buscarà en la proximitat i tindrà en la utilització de la infraestructura dels

nostres locals elements d’eficiència, fomentarà l’aprenentatge a través de la

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

20

participació activa, estarà basada en la qualitat i preveurà la detecció de necessitats

formatives i la sostenibilitat econòmica. L’oferta formativa ha de tenir molt present la

programació i planificació de formació sindical adreçada a nous delegats i delegades

que representen CCOO al seu centre de treball, posant l’èmfasi als períodes forts

d’eleccions sindicals i establint sessions d’acollida i compromisos mínims de formació.

Amb aquesta finalitat, en aquest mandat hi ha dues qüestions fonamentals. La primera

és aconseguir el màxim de finançament per poder oferir aquesta formació a l’afiliació i

a la representació sindical, si fos el cas, acudint al finançament propi de l’organització.

La segona és acollir, per part de la mateixa estructura, el desenvolupament i la

realització d’aquesta formació sindical. En aquest sentit, haurem de fer un esforç per

adequar-nos a la nova realitat i realitzar activitats formatives que no depenguin de

l’Escola de Formació Sindical i prioritzar aquelles que aportin més valor sindical i que

s’adaptin millor als afiliats i afiliades i als delegats i delegades a les quals van dirigides,

entre ells, el curs bàsic i la formació de quadres. També organitzarem, prepararem i

durem a terme tallers adaptats a les demandes dels afiliats i afiliades, dels delegats i

delegades i de les seccions sindicals. Al mateix temps, organitzarem i durem a terme

una jornada formativa per cadascuna de les prioritats del programa d’acció durant el

mandat i, com a mínim, dues jornades anuals formatives de salut laboral. Creiem que

s’ha de descentralitzar al màxim el tema de formació i ser molt més flexibles a l’hora

d’organitzar cursos de formació en funció del contingent de participants.

� Igualtat i política social. Ocupació: l’accés a l’ocupació. Ocupació estable i de qualitat.

Cal aconseguir que l’ocupació sigui l’espai central de la política econòmica. CCOO

defensa la plena igualtat de drets i d’oportunitats, especialment pel que fa a l’accés a

l’ocupació i a les condicions de treball. Per tant, reivindiquem que els poders públics

facin efectives les condicions de la igualtat d’oportunitats mitjançant les polítiques i la

dotació pressupostària suficient i adequada a la realitat del món laboral destinada a la

formació continuada, sobretot en un moment de crisi econòmica i social com l’actual

en el qual la formació, com la resta de polítiques actives d’ocupació, són fonamentals

per millorar les oportunitats d’accés i el manteniment de l’ocupació i per contribuir al

canvi de model productiu basat en la qualificació professional –que permeti l’accés a

l’ocupació estable i de qualitat– i la producció de valor afegit per augmentar la

competitivitat de les empreses. La realitat és que el 40% de les persones que

participen, almenys als cursos que gestionem des de CCOO, de la formació continuada

són persones que estan a l’atur, amb les conseqüències negatives que la reducció de

l’oferta formativa pot tenir per a elles. Així mateix, volem combatre les retallades

pressupostàries dels governs i la manca de voluntat política del Govern de la

Generalitat per incrementar el pressupost en formació amb recursos propis. Una

provisió pressupostària tan minvada que afecta, sobretot, els plans sectorials dificulta

la gestió de la formació i és insuficient per respondre a les necessitats sectorials de

formació al nostre país.

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

21

� Política social: la defensa de la provisió de béns públics i prestacions públiques.

Suport i promoció de les mobilitzacions socials.

La crisi econòmica i social que estem vivint no té cap antecedent que se li pugui

comparar perquè és la primera crisi econòmica que posa a prova l’estat del benestar,

sobretot, arran del canvi de polítiques que es va produir a partir del mes de maig de

2010 i que va significar un gir de 180 graus a l’hora de buscar la sortida de la crisi.

Aquest gir es va traduir en el dogma neoliberal que “les polítiques contractives tenen

un efecte expansiu”, i a partir de la política de la consolidació fiscal s’han implementat

polítiques de retallades de provisió de béns i de serveis públics i s’han posat en qüestió

les prestacions socials. Darrere d’aquestes retallades hi ha l’estratègia de menys estat i

menys impostos i més mercat, de fer créixer el sector privat oblidant que, si no hi ha

despesa pública, el coixí social del sector públic no tindrà cap mena d’activitat

econòmica. Fer canviar aquestes polítiques requereix un gran acció de grup ampli,

democràtic, fort, extensiu, una lluita que, en gran mesura, fins ara hem hagut

d’assumir des del moviment sindical amb una important soledat. I l’hem de

desenvolupar des de la coherència entre les propostes i la pràctica per combatre la

falta de credibilitat que se’ns atribueix. Per tant, aquest és el punt de trobada amb la

societat civil per rellançar la mobilització social per aconseguir ser el referent

–mantenint les senyes d’identitat de CCOO– i la palanca de defensa dels serveis públics

i les prestacions socials. Proposem adequar i graduar la mobilització social a les

necessitats de resposta enfront de la greu retallada del sector públic i l’estat del

benestar amb la intensificació de la col·laboració i cooperació amb les plataformes i els

moviments socials per ser el subjecte polític que canalitzi les diverses exigències, tot

promovent la participació social, per arrelar, en la ciutadania en general, l’acció

suficient per fer tirar enrere les polítiques regressives i forçar el benestar social. També

promourem accions encaminades a lluitar contra les retallades de drets democràtics i

les manifestacions repressives contra les protestes ciutadanes i laborals i a favor del

ple reconeixement de tots els drets als ciutadans de les comarques de Girona d’acord

amb el criteri de residència de fet.

5. La visibilitat del sindicat, el complement de l’acció sindical

En aquest mandat, cal desenvolupar el Pla estratègic de comunicació i intensificar la

xarxa d’activistes de CCOO a les Comarques Gironines.

� Comunicació: interna i externa.

La comunicació és l’eina més útil per a la millor participació. I, en funció de com

transmetem la nostra activitat i la nostra imatge, tindrà un ressò més o menys positiu.

Malgrat els esforços que hem dut a terme en el darrer període del mandat, no hem

desenvolupat prou, en la nostra tasca, recursos, eines, actituds i aptituds innovadors,

tant de noves formes de comunicació com de relació i socialització. La comunicació

externa del sindicat és essencial en el període que estem vivint de descrèdit sindical

empès pels altaveus dels interessos econòmics i financers. Per tant, les xarxes socials

han d’ajudar a rebutjar la desacreditació que patim informant de la gran quantitat de

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

22

feina que fem. Davant la important activitat d’actes i qüestions sindicals que apareixen

com a conseqüència de la crisi, caldria recuperar un resum –que podria ser mensual–

de les activitats que es vagin organitzant. Cal desenvolupar la cultura digital a

l’organització mitjançant noves formes de comunicació: digital, virtual i horitzontal,

complementàries a la comunicació tradicional. Aquestes formes generen la relació

d’immediatesa entre el sindicat i l’afiliació, la qual ha de garantir i millorar la

comunicació bidireccional entre ambdues realitats per facilitar la participació en el si

del sindicat, la presa de decisions col·lectives i l’exercici de la democràcia sindical.

� Publicacions periòdiques.

Butlletí digital. La seva periodicitat ha de ser, com a mínim, mensual. El seu caràcter és

informatiu de les prioritats de l’acció sindical del període. En tot cas, es proposa

ampliar el seu contingut, fins ara informatiu, per afegir-hi una reflexió sobre actes o

qüestions d’interès sindical. Cal una activitat permanent de disseny, edició i difusió de

convenis i pactes d’empresa, reforçant la molta i diversa activitat sindical de la nostra

estructura.

� Xarxes socials.

Hem d’aprofitar i millorar el nostre ús de les xarxes socials (Facebook i Twitter, etc.),

tenint present que, amb la nostra comunicació, transmetem la imatge de la nostra

organització. Hem d’articular, mitjançant una o més xarxes, la informació que anem

generant des del sindicat. El sindicalista cronista ha de ser una nova realitat per

informar sobre la múltiple activitat sindical a l’empresa i al territori com a element de

transformació a l’empresa i en la societat.

6. Òrgans de direcció. La racionalització i el foment de la participació, la transversalitat

Els òrgans de direcció de la Unió Intercomarcal tindran en la seva composició la major

presència equilibrada possible de dones, incrementant-ne com a mínim la proporció

del mandat anterior en els òrgans en els quals no s’hagués assolit la paritat. La

composició dels òrgans de direcció, pel que fa al nombre, serà la de la continuïtat

envers la norma actual.

� Executiva Intercomarcal.

L’Executiva de la Unió Intercomarcal ha de fer compatible la representativitat del

conjunt de l’estructura organitzativa del sindicat amb el principi d’actuació més

operatiu, eficaç i eficient en la gestió del treball quotidià de la Unió Intercomarcal.

Assumirà les funcions que preveuen els estatuts i s’organitzarà en àrees de treball.

Cadascuna d’aquestes àrees tindrà un responsable que coordinarà tot l’equip de

treball del seu àmbit d’actuació. Aquestes àrees treballaran de forma coordinada

tenint en compte la transversalitat de molts dels seus àmbits d’actuació. Es reunirà de

forma periòdica, com a mínim, un cop al mes. La seva composició final tindrà el mateix

nombre de dones i homes.

Programa d’Acció per al VI Congrés de la Unió Intercomarcal CCOO comarques gironines

23

� Comitè Intercomarcal.

El Comitè Intercomarcal es constitueix com a òrgan de direcció i coordinació de la Unió

Intercomarcal de CCOO de les Comarques Gironines. Està integrat pels membres de la

Comissió Executiva i els màxims responsables territorials i federatius.

Serà convocat un mínim de sis vegades a l’any, amb caràcter ordinari i amb caràcter

extraordinari cada vegada que l’Executiva ho cregui necessari o ho sol·liciti un terç dels

membres del Comitè Intercomarcal. El seu funcionament i les seves funcions i

competències seran les del Comitè Confederal de la CONC.

� Consell Intercomarcal.

El Consell Intercomarcal serà el màxim òrgan de direcció entre congressos. S’escollirà

d’acord amb allò establert als Estatuts de la CONC i, així mateix, assumirà les funcions

que preveuen els estatuts. Les persones triades per les organitzacions han de tendir a

la paritat respectant, en qualsevol cas, com a mínim la presència equivalent al

percentatge d’afiliació que representen les dones en la seva organització, i es

promourà la participació dels comitès més actius de cadascun dels sindicats

intercomarcals. Aquest òrgan de direcció té la finalitat de promoure la participació a la

Unió Intercomarcal de companys i companyes per permetre la seva implicació i dotar-

los d’experiència perquè formin part dels altres òrgans de direcció de la Unió en un

futur pròxim. Per tant, el manteniment d’aquest òrgan permetrà la participació del

conjunt de la Unió Intercomarcal.

Integraran el Consell Intercomarcal la Comissió Executiva i el Comitè de la Unió

Intercomarcal. El Consell haurà de reunir-se sempre que així ho consideri l’Executiva,

però com a mínim, ho haurà de fer per aprovar el pressupost de la Unió, per aprovar

l’informe de gestió que anualment presenti la Secretaria General i per aprovar els

possibles canvis que es puguin produir dintre de l’Executiva.

� El secretari o secretària general.

És la persona que representa institucionalment i públicament la Unió Intercomarcal de

CCOO. Escollida en el marc del VI Congrés, té totes les funcions orgàniques que li

corresponen en funció dels Estatuts confederals de la CONC i de les atribucions que li

siguin assignades per l’Executiva Intercomarcal.

Els òrgans de direcció han de compatibilitzar l’agilitat del seu funcionament i el

profund debat necessari per fer front a les noves realitats en la societat i al centre de

treball. Els òrgans col·legiats i de direcció tindran, entre d’altres funcions, sense obviar

les que siguin preceptives de forma legal, l’aprovació de les línies estratègiques i els

plans de treball, l’avaluació de resultats segons els objectius establerts i vetllar per

l’equilibri econòmic de l’ens corresponent. S’establiran uns indicadors de seguiment

pressupostari que permetin conèixer l’evolució dels ingressos i la despesa en

determinats aspectes i el grau de desviació presentant les propostes de correcció que

s’escaiguin.