esporles hi és 13-14 tot bo - wordpress.com · autèntics poemes visuals. madoz es considera un...

Revista de l’IES Josep Font i Trias

Juny2014

ES p o r l e s

H i És Nº6

NÚMERO 6

ESPORLES hI ÉS. JUNY 2014

TAULACOL·LABORACIONSAlumnes

Lluís AgostiniBàrbara Margalida BoschÁlvaro BuenoAntonio BuenoJoan Pau BujosaLucas ButlerAlicia CabreraMargabel ComasFrancisca Comas BoschAriadna ContrerasJaume DietrichPaula Mas GarcíaMònica GarrigósMª Inès EspertMª Magdalena Femenias Maria Gomez FrauMª del Mar GonzalezJuan Antonio HernándezÓscar GarcíaPaula Llorens SalamancaJoan Miquel LopezDaniel Mas CarréMaria Nadal LLanerasMarc PonsCarme Plomer MorenoNúria ProsCarme RomeroLaura Sampol RamírezPau Serra BestardPaula SolàJenna SwiderskiMariona SalvàHajar TarchounJosep VerdúPaula Vicenç

Portada i Contraportada.

Projecte Homocircus(Alumnes de 3r-ESO)

Professors

Patricia GarciaEva Mª MartínezSusana PonsRafel Bosch ContestiLidia OliverJoan Antoni SanchoEloi BoschMa Pilar SerraMª Luz OrtizAloma DomenechJaume Juan SeguraPeter Juan ZierofCatalina RosTeresa TurMa José NicolauJoana BonetCatalina Ma SastreCatalina PontNicole SeguraRamon DiazEsperanza VicoMª José GarciaAina Mª VillalongaJuan Manuel López

Comissió revista:

Pere PerellóAgustí Salom

Coordinació:

Eli CalvoAndreu Prohens

D.L.: PM. 971-2009

2013-14: Un curs acadèmic que recordarem tots......3DEP DE DIBUIX..........................................4Concurs «Josep Mª Llompart»...........................4Foto jove 2014............................................5Interpretant Chema Madoz...............................5Cupcakes...................................................6Feines domèstiques........................................7DEP. DE TECNOLOGIA: .................................8La torre de pise...........................................8Els patges van a l’escoleta................................9DEP. DE CIÈNCIES SOCIALS.........................10Visitam les institucions de Palma........................10Orientació per Son Real: jaciment arqueològic.........11DEP. DE MÚSICA: un viatge musical...................12Mostra d’instruments....................................12En Pau Serra ja té un disc..............................13Paraules, música, espectacle teatral....................14Diada solidària...........................................16DEP. D’EDUCACIÓ FÍSICA: cursa solidària............17Concurs #tuitactiuIB a la xarxa social twitter.........18Competició d’atletisme al Prínceps d’Espanya............18DEP. CATALÀ Còmics: La família Roquefort............20Relats de terror..........................................22Moltes gràcies, Frank...................................24DEP. DE LLENGÜES ESTRANGERES....................26My weirdest dream......................................26Tea.......................................................27My city..................................................27Teatre per Nadal........................................28Fira saludable............................................29DEP. DE CIÈNCIES NATURALS........................30Projecte ARCE: Educando en valores ecológicos........30Laboratori del centre: pràctiques i experiments........31Acte institucional de l’IES Josep Font i Trias..........35El llibre de la meva vida..................................36

3

NÚMERO 6


2013-14: Un curs acadèmic querecordarem tots.

Quan algú va dir que aquest seriaun curs normal sabia que aquestera l’adjectiu menys adient per

a qualificar-lo. La normalitat ha estat elque MENYS ha marcat aquests mesos.La vaga que inicià el curs, acompanyadade les mobilitzacions al carrer, vademostrar que el col·lectiu docent estimal’educació. Tanmateix, no podem reduiraquesta gran revolució verda alprofessorat. Per això mateix, volemdonar les gràcies a tots aquells pares imares que des de principi de curs vanmostrar-nos el seu suport amb un gesttan eloqüent com fou el de les aulesbuides.

El 29 de setembre, el clam unitariper l’educació s e sentí al carrer i, encaraque ja ho sabíem, va ser emocionant veurecom fèiemhistòria. Perara, ha estatla mani-festació mésmultitudinàriaque hi hahagut mai ales IllesB a l e a r s .Quan sem-blava que totacabava allà ique tanma-teix no hihavia res afer, multitud

de propostes agafaren cos al llargd’aquest curs escolar. Per això mateix,no volem deixar de recordar tots elscompanys valents que han dimitit delsseus càrrecs; el concert solidari que vatenir lloc a Porreres (grups com AntòniaFont hi tocaren desinteressadament); lessetmanes temàtiques que s’hanorganitzat als centres parlant de laLOMQUE, de les beques menjador....; laMarxa per la Dignitat que s’inicià a Incai arribà a Ciutat...

Però, sobretot, els nostrespensament es troben ara mateix ambJaume Sastre. Un professor de l’IESLlucmajor que ja fa més d’un mes que estroba en vaga de fam demanant diàleg iconsens. Quan algú manifesta el seudesacord amb una acció d’aquest abast

físic i emo-cional, lan o s t r areacció noméspot ser lad’agraïment ila de soli-daritat. Totssom JaumeSastre. Totssom educació.

NÚMERO 6


Concurs «Josep Mª Llompart»

Enguany els alumnes de Tallerd’artesania i de 4t d’Educacióplàstica han tornat a participar en

el concurs d’arts plàtiques que organitzaanualment l’IES Josep Maria Llompart.Estam d’enhorabona perquè, amb els seustreballs, aconseguiren el tercer premid’aquest certamen. Val a dir que decidireninvertir els doblers del premi en unavisita guiada a l’exposició Georges Méliès.La màgia del cinema. En aquesta exposicióvàrem poder conèixer la vida i obrad’aquest artista tan polifacètic, que varegnar en el món del gènerecinematogràfic fantàstic. És remarcable,sobretot, el fet que introduí la figuradels somnis i de la màgia en el setè art.

De la mateixa manera que ell ho vafer, els nostres alumnes varen dur aterme una creació d’il·lusionisme enla qual apareixien i desapareixienpersones. Per acabar, volem recordarque vàrem quedar realment impactatsamb la pel·lícula La invención de Hugo,de Martin Scorsese, en la qual es representa la història de Méliès.

Dep. de Dibuix

5

NÚMERO 6


Foto jove 2014

Com cada any, PalmaFotogràfica organitzaFOTO JOVE 2014, un concurs en

el qual participen els nostres alumnesd’Imatge i Expressió i un alumne de 4td’Educació Plàstica i Visual. En aquestaedició s’han fet 5 fotografies sobre eltema ELS SENTITS: vista, oïda, olfacte,gust i tacte.

Els alumnes participants varen prendrecinc imatges originals i després les varenpoder perfeccionar mitjançantprogrames de retoc fotogràfic.

El Jurat de FOTO JOVE 2014 va valorartant l’enginy com la tècnica, i els nostresalumnes reberen el premi especial com agrup, atorgat per Fotos Ruano. Ellliurament de premis va ser al CasalSolleric. Hi anàrem a recollir el nostre, iallà mateix estaven exposades lesfotografies que havien realitzat. Acontinuació en teniu una mostra:

Interpretant Chema Madoz

Chema Madoz vanéixer a Madrid l’any1958. Va cursar

Història de l’Art a laUniversitat, al mateixtemps que estudiavafotografia al Centred’Ensenyament de laImatge.Ha realitzat exposicionsindividuals tant en àmbitestatal com internacional,i ha mostrat la seva obra adiferents galeries i museuseuropeus i americans.Ha rebut molts premis,entre d’altres el premiPHotoEspaña, el PremiNacional de Fotografia i elBartolomé Ros.

«Diferent people», per Xisca Comas

NÚMERO 6


Us deix aquí una mostrad’uns pastissos quevaig crear, així

podreu tastar com són. Vaigcomençar un dia a fer unpastís de fondant, i vaigveure que m’agradava.Des d’aquell moment, atotes les festes onestava convidada vaigprendre el costum defer-ne algun i vaig anaragafant aquesta afició.Després vaig començar apresentar-me alsconcursos de les festesdel poble: un any vaigquedar segona a la Firadolça, i vaig quedar primera a les

festes de la Vilanova gràcies a aquestscupcakes amb la figura del «monstre deles galetes». Em va semblar divertida laidea de pensar en aquest personatgemenjant-se a ell mateix.

Pels meus aniversaris em varen anar

Cupcakes

regalant diferents utensilis, com aramotlles, per aconseguir formes méselaborades i amb més fantasia. Per a mi,la rebosteria és una gran passió: gaudescelaborant els pastissos. I encara més deveure que han agradat a la gent.Margabel Comas (4t ESO-C)

Chema Madoz és un delsfotògrafs espanyols mésconeguts interna-cionalment. La seva obrarecull imatges amb moltaforça i originalitat,extretes d’hàbils jocsd’imaginació. Encara que

en algunes de les sevesprimeres obres apareixienéssers humans, ha centratel seu treball en lafotografia d’objectes; elsmodifica o n’accentuaalguna qualitat i elsconverteix així en

autèntics poemes visuals.Madoz es considera unescultor d’objectes quetreballa des del punt devista d’un fotògraf iutilitza la fotografia coma registre de la memòria.Moltes de les sevesimatges apareixen enportades de llibres,revistes... de disciplinesmolt diverses.Partint de l’atractiu del’obra de Madozd’aconseguir imatges tanpoderoses a partird’objectes quotidians que,sotmesos a diversest r a n s f o r m a c i o n s ,produeixen un efectesorprenent, els alumnesd’Imatge i Expressió hanestudiat i interpretataquest gran fotògraf,utilitzant el mateixconcepte que ell.

«Complementaris», per Laura Sampol

7

NÚMERO 6


Per fer aquest quadre,Na Lídia ens va feruna petita introducció

al Fauvisme, i ens vademanar a tots com és lanostra família; en especial,si els pares es reparteixenles feines domèstiques aparts iguals o si un delsdos feia més feina a casa.Alguns varen dir que elspares s’ajudaven els uns alsaltres, intentaven separarla feina a parts iguals, aixícap dels dos no feia lestasques sol. Uns altresvaren explicar que els seuspares estaven separats ique cada un feia les feinesa la seva respectiva casa,però una minoria vaassegurar que a casa totesles feines les feia la mare,que s’encarregava delsnins, de la llar, anava a ferfeina... Ho feia tot. Na Lídia va aprofitarl’ocasió per explicar-nosque ara és una minoria,però antigament era el quepassava a totes les cases i

que segurament els nostrespadrins ho havien viscut.Per arreglar-ho, na Lídiava pensar que era una bonaidea ‘refer’ el quadre «Lataula Vermella» deMatisse, on es veu la donafent feina tota sola. Laidea era fer-ne una versióen la qual tota la famílial’ajudés, que passés de seruna criada a ser una mésque col·laora en lestasques.A més, quan ja havíemacabat el quadre, na Lídiaens va demanar, a alguns,que cercàssim informaciódel que passava a aquestesdones i que elaboràssim unpetit escrit per ajudar queaixò fos un problema cadacop més petit, fins aarribar al moment en quèles dones siguinexactament igual devalorades que els homes, ique cap dona no hagi de ferles tasques de casa sola. Això no vol dir que les hagide fer totes l’home, sinó

que tots hi hem decol·laborar.

Aquí teniu el petit textque hem escrit:Des del començament,la dona ha estat qui s’haencarregat de totes lesfeines domèstiques i decuidar la família. Alprincipi, va estarexclosa de la vidalaboral i passava el seudia a dia a casa fentfeina. Era ella qui anavaa comprar, netejava,cuinava, cosia, ordenava,cuidava els fills... Ho feiatot, i era l’homel’encarregat de guanyar elsdoblers. La majoria de gentpensa que d’això ja fa moltde temps, però els nostrespadrins ho han viscut iencara avui, en ple seglevint-i-u, passa. Hi hafamílies que s’organitzen ies reparteixen la feina,d’altres en les quals ladona fa més tasques quel’home i n’hi ha algunes enles quals la dona ho fa tot.Actualment moltes dones,a més de fer totesaquestes feines, van atreballar i aporten un soumés a la família. Per això,amb aquest treball dePlàstica, els de 1r d’ESOD volem aportar el nostregranet d’arena perquè hihagi més igualtatàriaentre homes i dones. Elnostre objectiu ésconstruir una novasocietat amb l’ajuda detots, una societat en laqual tota la famíliacol·labori en les tasquesdomèstiques.

Feines domèstiques

«N’hi ha per a tothom», per Anna A. (1r-ESO-D)

NÚMERO 6


Dep. de tecnologia

Aquest curs 2012-13 s’han plantejatuna sèrie de projectes dins del’assignatura de Tecnologia de 3r

ESO. Entre aquests projectes s’ha fetla instal·lació elèctrica d’un habitatge.Els habitatges disposen d’electricitat pera l’ús de les persones. El maneig adequatd’aquesta electricitat és molt important,ja que l’electricitat és molt útil, però unpoc perillosa. Els alumnes han utilitzatun entrenador amb elements que enspermetien construir una simulació ambfuncionament real d’un petit habitatge.

Estava compost per una cuina menjador,

un bany i una habitació. Els elementselèctrics utilitzats han estat:interruptors, commutadors, polsadors,endolls, timbre, bombetes, etc. I tambéun quadre elèctric amb elements deprotecció.L’altre projecte ha estat la construcciód’un vehicle autopropulsat ambcomandament, utilitzant motors elèctricsamb corrent contínua, commutadors,rodes, etc. La idea era que el cotxeavançàs cap endavant i cap enrereutilitzant un motor que propulsarà lesrodes de darrere, i utilitzar un altremotor que farà que les rodes davanteresgirin cap a la dreta i cap a l’esquerrautilitzant una sèrie de mecanismesd’engranatge. Els alumnes, desprésdeixaren córrer la seva imaginació perfer-ne la carrosseria. Varen sortir cotxesmolt originals, com el «Barbie» (quepodeu veure a la fotografia), el «GuàrdiaCivil», el «Cotxe d’època», etc. El darrerdia de classe els alumnes sortiren al patia fer una cursa per poder mostrar a totsels companys i professors de l’institut laseva feina.Mònica Garrigós Giménez

�� Una de les tasques realitzades aquestcurs pels alumnes del programad’Intervenció socioeducativa (PISE) haestar un treball col·lectiu de confeccióde la torre Eiffel. Això ha permèstreballar aspectes de coordinació,treball en equip, solidaritat icol·laboració entre els alumnesparticipants amb uns bons resultats.La torre està feta amb paper de diarienrodillat en forme de canuts o varilles

petites, de manera que ha permès formaruna estructura estable. Per a les unionss’ha utilitzat cola termofusible.Malgrat que pràcticament no téinclinació, se li ha donat com a nom al

treball: la Torre de Pise

Omilén, Marina, Catalina i Naomi amb el seu cotxe

9

NÚMERO 6


Els patges van a l’escoletaEls alumnes ens ho conten....

Tradicionalment el mes de desembrecomença el mes nadalenc. La nostraparticipació en aquesta festa va ser ferde patges a l ’escola d’Esporles.Inicialment a nosaltres no en feia moltesganes fer coses d’aquesta activitat i novolíem anar, ja que amb la nostra edatfer coses de teatre en public no ensagrada gens. Peró finalment acceptaremi anàrem.

En arribar a l’escola, la directora ens varebre i ens mostra una caixa que conteniaels vestits que teníem que dur per fer lanostra actuació davant de tots el nins.Tomas, Marina, Ainoa i jo ens vamdisfressar amb el vestuari que estavacompost per un gorro amb una pluma, unturbant per tapar-nos la cara i unacamisa molt gran blanca.

Tot estava preparat, faltaven els nins,nosaltres estàvem esperant-los. Quanvan arribar els nins molts d’ells quedarenbocabadats, no paraven de mirar-nos.Alguns, contents, venien cap a nosaltresperò d’altres tenien por i s’allunyaven. Elsvam demanar que volien que es duguessinels reis, molts d’elles ho tenien clar i ensho explicaven, nosaltres els vam donarlacasitos i encara van estar més contents.

El Programa d’IntervencióSocioeducativa d’escolaritatcompartida (modalitat PISE)s’està aplicant al nostre centredes de fa 5 anys i en el presentcurs 2013/14 hi participen cincalumnes d’entre 14 i 15 anys.

L’objectiu principal delPrograma és la de constituir unamesura integradora en el sentitde facilitar al màxim lacontinuïtat o, en alguns casos,el retorn al sistema educatiu o

formatiu ordinari.

El Programa està dirigit a alumnesamb dificultats greus d’adaptacióa l’entorn escolar i un de les sevescaracterístiques és que una part del’horari lectiu es realitza en entornslaborals del poble d’Esporles perla qual cosa es conta amb lacol·laboració de l’ajuntament ambqui es te signat un conveni.

Així de dimarts a divendres apartir de les 11h els alumnes

participen de les activitats quees realitzen a les respectivesempreses que tenen assignadesd’acord amb els seusinteressos i perfil. Aquest curshan pogut assistir entre d’altresa l’escola infantil, perruqueria,mecànic, cuina (escola deprimària, Celler Cant Toni,Restaurant es Brollador),lampisteria, jardineria, Centrede Dia, etc.

Ainhoa i Marina

Ainhoa, Marina, Tomàs i Jaume

Ainhoa i Marina

Encara que inicialment no volíem anar,va ser una experiència participar enaquesta activitat de l’escola.

NÚMERO 6


Dep. Ciències Socials

C o mc a d a

any, els alumnes detercer d’ESO han anata visitar el Parlamentde les Illes Balears, elConsell Insular deMallorca il’Ajuntament de Palma.

Aquesta sortidas’emmarca dins laprogramació deldepartament de CiènciesSocials i ajuda elsalumnes ha comprendremillor les institucionsd’autogovern de lacomunitat autònoma de

les Illes Balears, ja que endesconeixen el funcionament.Després de la visita, varenaprofitar per passejar un pocpel centre de Palma i conèixermillor els seus carrers.

Els alumnes ens conten...El passat divendres vàremanar a visitar el Consell,l ’Ajuntament de Palma i elParlament.En arribar a l’Ajuntament, ensvaren haver de separar en dosgrups per poder visitar lesdiferents entitats amb mésfacilitat. Després, un grup vaanar a l’Ajuntament i l’altreen el Consell; als edificis ensexplicaren les caracte-rístiques arquitectòniques decadascun, va ser interessantja que ens van contaranècdotes que jo no coneixia. Per altra banda, va serdivertit poder seure alsdiferents seients delsdiputats en el Consell. De lavisita a l’Ajuntament, endestacaria la sala de plens, ésplena de retrats de «fillsil·lustres», la qual cosa em vasemblar molt impressionant.Més tard, arribàrem fins alParlament, on va ser bastantsorprenent veure l’estructurad’algunes habitacions que nos’havien canviat des que varenconstruir l ’edifici. Em vacridar l’atenció quan es varenexplicar que el Parlament eraun edifici d’oci, allà es feiendiferents activitats lúdiques.Els dies 15 i 16 de maig elsalumnes de 1r d’ESO varenfer una visita a la fincapública de Son Real.

Visitam les institucions de Palma

Els alumnes de 3r-ESO A i B amb els gegants de l’Ajuntament

Xavier, Marta, Aina, Ona i Maria presidint el Parlament

11

NÚMERO 6


La finca de Son Realés una possessió quees troba ubicada al

terme municipal de SantaMargalida, a la costanord-est de Mallorca,s’estén al llarg de 395hectàrees i va seradquirida pel Govern deles Illes Balears l ’any2004.

Son Real ha estatpoblada des de laprehistòria fins alsnostres dies. A la finca hiha restes de presènciahumana de fa 4.500 anys,a les quals se superposenaltres restes d’èpocapretalaiòtica (uns 4.000anys), de la culturatalaiòtica ( fa 3.000anys), romana (un poc mésde 2.000 anys), islàmica,medieval i dels nostresdies.

Per això, és una de lesreferències mésimportants pel que fa apatrimoni arqueològic aBalears. Són moltconegudes les necròpolissituades a «S’Illot delsPorros» i a la «Punta delsFenicis».

A part de la seva riquesaarqueològica, Son Realestà molt vinculat a laMallorca rural i éspossible trobar una fincarústica o «possessió»composta peredificacions de diferentsèpoques que són testimonid’un passat on les

activitats predo-minants erenl’agricultura i laramaderia.

Aquest indret va serl’objectiu de lasortida dels alumnesde 1ESO, varen ferla visita a la

Orientació per Son Real:jaciment arqueològic

necròpolis,preparadapel departament deCiències Socials i unaactivitat d’orientació,preparada peld e p a r t a m e n td’Educació Física.

«Barreres al món», per Ariadna Contreras

«El castell de la mar», per Maria Gómez

12

NÚMERO 6


A la classe dem ú s i c a ,n’Agustí ens va

proposar fer untríptic d’un viatge ales terres on varennéixer una sèrie decompositors com: A.Vivaldi, W.A.Mozart, L. VanBeethoven, i d’altresmés. En aquesttreball, es tractavad’imaginar-nos quehavíem de fer unviatge a distintesciutats europeescom: Venècia (Itàlia),Salzburg i Viena(Àustria), SantPetersburg (Rússia) imolts altres llocs. Enel tríptic havíem deposar la destinació,la visita a monumentsemblemàtics, el llocon anàvem a dinar,l’hotel d’estada a laciutat i, per suposat,el concert delscompositors de laciutat que anàvem avisitar. Finalment, aldarrera del tríptichavíem de posar unmapa amb elrecorregut que fèiemen aquest viatgeimaginari i musical.

Els alumnes de 1r d’ESO han tingut l’ocasió de fer deluthiers durant alguns dies. Aprofitant la unitat •”Eltimbre dels instruments” feta a classe de música, hanpogut aprendre característiques sobre els instruments,la seva forma de construcció així com també les

distintes formes de classificació. Amb tota aquestainformació, han pogut realitzar el seu propi instrument.El resultat ha estat molt positiu, ja que han sorgit moltesidees sobre diferents instruments de corda, percussió ivent totalment originals. Alguns d’aquests instruments espodran veure a la fira •”Docència Balear Tour” (DEBAT)

el dia 21 de Juny a Esporles.

Dep. Música: un viatge musical

Tríptic de Llucia Rosselló

13

NÚMERO 6


En Pau Serra ja té un disc1- D’on surgeix la idea de fer aquest disc?

A mi sempre m’ha agradat escriure cançons i demanera casual vaig començar a llegir els poemes deJosep Maria Llompart. Em va encantar la seva manerad’expressar i el seu llenguatge poètic. Com qualsevolprincipi, vaig posar música a un poema, després a unaltre i així fins que vaig tenir un bon nombre decançons. El resultat m’agradà tant que el voliacompartir i donar a conèixer.

2- Quant de temps vares dedicar-hi ? I quan es vapublicar?

El disc és fruit de dos anys de feina i es va publicarel febrer de 2007. La primera fase varen ser lescançons amb guitarra i veu, i després elsarranjaments per dur a terme l’enregistrament deldisc.

3- En què et vares inspirar?

En aquest cas, els poemes em dugueren de la mà. Lapròpia musicalitat del llenguatge em va ser suficientper anar construint les cançons.

4- Tens pensat publicar-ne d’altres?

Tenc un altre disc en ment, perquè les cançons jaestàn fetes i són de diversos autors, mallorquins icatalans, però no sé quan es podran publicar. Ara,musicar poemes no és interessant comercialmentparlant. Si ho fas, és senzillament perquè t’agrada.

5- Com definiries l’estil musical d’aquest disc?

És una mescla d’estils que inclouen moltes influènciesi no resulta fàcil d’encasellar-la, ja que és una feinamolt personal i, en cap moment, no hi ha d’haver unaintenció de seguir un estil determinat.

6- Per què Josep Maria Llompart?

Supòs per l’evident connexió entre la seva sensibilitata l’hora d’escriure i la meva a l’hora de musicar.

7- Qui són els components del grup i quinsinstruments sonen?

El disc es va enregistrar amb tres musics més, quesonen el baix (Juanan), el piano acustic i teclats(Noel), i la bateria (Kiko) . Varen ser una part moltimportant en l ’enregistrament, atès que elarranjaments es varen fer comptant amb lacol·laboració de tots.

8- Ens pots explicar com és el treball d’un estudid’enregistrament?

La feina d’estudi varia segons si dus la idea moltclara del que vols enregistrar o no. En el meu cas, vaser més una feina prèvia amb els músics. Així, quanta arranjaments i a l’hora d’entrar a fer feina a l’estudino vàrem modificar pràcticament res.

9- Com valores la composició de discs en català enl’actualitat? Com està el panorama musical aMallorca?

El panorama de la música en català a Mallorca ésmolt limitat actualment. Els criteris a seguir a l’horade comercialitzar qualque producte són estranys, éscom si estiguéssim davant d’una crisi de valors bastantgreu.

10- Què diries a alguna persona que vol dedicar-se aser music i enregistrar discs?

Li diria que ho faci sempre perquè li agrada i que noes desanimi; la música, com qualsevol art, éssentiment, i el sentiment, passió.

11- Valores positivament la feina i la satisfacciód’haver enregistrat aquest disc?

Molt, vaig gaudir de compondre les cançons id’enregistrar el disc. En aquestes aventures creatives,la millor part és sempre el procés creatiu i el quevéngui després no és gaire inportant.

(Entrevista realitzada per Pau Serra)

NÚMERO 6


(Projecte interdisciplinar departaments de Música i Llegua i Literatura Castellana)

Paraules, música, espectacleteatral

L’alumnat de 1r C es convertí en el vertaderprotagonista de l’acte interdisciplinar que es duguéa terme dia set de juny de 2013 a l’IES Josep Fonti Trias.

Aquest acte fou organitzat i coordinat per CatalinaTorrens i Agustí Salom, professors de llengua iliteratura castellanes i música, respectivament, ambl’objectiu, entre d’altres, de fomentar lacreativitat, l’autonomia i la participació del’alumnat.

Els diversos aspectes curriculars de les duesmatèries esmentades i les vivències escolars al llargdel curs foren el marc de referència.

Les intervencions literàries i musicals de l’alumnat,agrupades en tres grans blocs (lírica, narrativa iteatre), evidenciaren la motivació i la capacitatcreativa i interpretativa dels actors. Així, els

espectadors pogueren gaudir d’unes produccionsartístiques amb un caire humorístic, però senseoblidar els valors, entre els que cal destacar: lasolidaritat, l’esforç, la llibertat, el respecte il’educació ambiental.

Seguidament, la professora, en nom d’Agustí i ennom seu, va concloure l’acte amb unes paraulesd’alabança i motivació envers l’alumnat, a mésd’enaltir el bon profit que han aconseguit del seuaprenentatge en els àmbits de la llengua iliteratura castellanes i la música.

L’acte va finalitzar amb una degustació de diversosproductes representatius de la nostra gastronomiai a tots, també, els va fer un bon profit.

El cronista oficial del regne de 1r C (curs 2012-13)

Fragmentos de cartas entre BruceSpringsteen (Lluís Agostini y el ayudantemágico 1º. C) y Terry (Juan AntonioHernández, 1º. C)Palmanyola, 25 de enero de 2013

Queridísimo Bruce Springsteen:Soy yo otra vez; soy el que desde hacecuatro meses te escribe tres cartasa la semana dándote la lata sobre misrollos. Disculpa, pero estoy un pocodesesperado y necesito una vía deescape.Hoy mismo la señora Munfis me sacóde clase. La muy prehistórica me echópor estornudar. En el fondo fue culpade James, que me lanzó un canutazoy yo solo le lancé la agenda. La Munfisse dedica a fastidiar la vida a susalumnos; bueno, a todos no, porque

tiene mimados a Sara, Elizabeth, Keviny, ¿cómo no?, a su favorito Alan. Ellasuele decir que la clase se divide en dos:los que se esfuerzan y trabajan y los queno....4 de junio de 2013

15

NÚMERO 6


PARLAMENTOFINAL

Desde elinicio delcurso, enel mes deseptiembre,h a s t aa h o r ah e m o sconvividod u r a n t em u c h ot i e m p o .T o d aconvivenciarequ i e reun período

de adaptación, y la nuestra no ha sido unaexcepción. Ha habido momentos un pocotensos; otros, no tanto, pero siempre hemossabido sobreponernos con el objetivo de seguiradelante en nuestro proceso de enseñanza-aprendizaje.Ya no sois aquellos alumnos que Agustín y yoconocimos a mediados de septiembre, porquehabéis aprovechado el curso para aprender nosolo cuestiones relacionadas con las materiassino también para formaros como personas eir construyendo vuestra personalidad. De estamanera, este curso ha sido una etapafructífera para continuar el camino haciavuestra madurez.

A lo largo de la vidaaprendemos, y nosotrosdos también hemosaprendido de vosotros.Vuestra actitud, reflexión, intervención,espontaneidad, inocencia, respeto, y vuestrasaportaciones han corroborado la validez denuestros principios pedagógicos:1º. : el diálogo como elemento básico delentendimiento y de la convivencia pacífica2º. : el mutuo respeto en las relaciones entretodos y en relación a los temas tratados,como fundamento de los principalesderechos humanos: la dignidad y la igualdadde las personas3º. : el esfuerzo y la constancia comoinstrumento para superar las dificultadesen la consecución de una educación de calidadEn la vida todo tiene un principio y un final.Ahora es el momento de despedirnos por undoble motivo: primero, porque el curso finalizay con él nuestro intercambio de enseñanza-aprendizaje; y segundo, permíteme decirlo,Agustín, porque este es mi último año dedocencia activa, es decir, de impartición declases en un centro educativo.Os animamos a continuar en este proceso demaduración porque los dos pensamos quevuestros padres y profesores estaránsatisfechos de vuestro progreso, de la mismaforma que nosotros lo estamos, y esperamos

que vosotros también.Antes de terminar, queremosfelicitar y agradecer a muchosde vosotros la actitud ydisposición llevadas a cabo demanera constante, porquehabéis sido una grancolaboración, habéisdinamizado el proceso deenseñanza-aprendizaje yenriquecido a la clase convuestras intervenciones, lo cualdemuestra el esfuerzo,interés, motivación y capacidadcrítica ante el largo procesoeducativo.

NÚMERO 6


Diada solidària

SOM SOLIDARIS!

Enguany som més solidaris que mai! Tot el centreva participar en una DIADA SOLIDÀRIA queva tenir lloc a final del primer trimestre. Els

alumnes, molt engrescats, varen proposar diferentstallers, com la realització de punts de llibre, fer

trunyelles amb fil, videojocs, diferents torneigsesportius...en els quals tothom va participar ambentusiasme. Col·laboradors de l’ONG ens varen oferirun taller de ràdio en el qual els alumnes pareixienautèntics locutors. Altres alumnes varen dur berenar

per vendre, delicioses cupcakes, coques, bossetes

de crepells fets amb molta cura, sucsnutritius i espectaculars crepes ibombons.

Tots els doblers recaptats (517 euros)aniran íntegrament a l’ONG «Esporlesal món». Aquesta organització haestablert projectes de cooperació ambla localitat de San Ramón (Nicaragua),on es destinen els doblers a milloraraspectes sanitaris, educatius ieconòmics.

Com es va organitzar?

Els professors....

El passat mes de desembre se celebràla diada solidària del nostre l’institut,amb un notable èxit. La comissió deSolidaritat, de la qual form part, va

ser l’encarregada de preparar-la, i vaig pensar queseria una bona idea organitzar paradetes de menjari d’articles per vendre tal com ho havia vist que esfeia a altres instituts on he estat, com ara a l’IESSon Rullan o l’IES Calvià.

Vaig telefonar a algunescompanyes d’altres centres perquèm’explicassin com havien organitzat lesseves parades de mercaderies i lesactivitats que feren a les respectivesdiades.

Me semblava una bona la idea que elsprofessors duguessin de casa sevaobjectes que ja no fessin servir perpoder vendre’ls al centre, de manerasemblant a allò que es fa cada any alnostre IES amb les joguines.

Quant a les creps, vaig proposar a lameva tutoria que organitzassin una«creperia» solidària. Els meus alumnesho varen rebre amb entusiasme.

Encara que varen sortir paradetesd’altres coses a classe, com aragalletes d’oli, cupcakes, etc., deseguida vaig trobar voluntaris per

col·laborar amb aquest taller. D’aquesta manera, unsalumnes es comprometien a dur les espàtules; unsaltres, el sucre, i fins i tot algú va dur una petitacaixa forta per guardar els doblers de les vendes.Quan van aparèixer amb totes aquestes coses, vaigpensar que no hi ha res com molts caps pensant alhora.

D’esquerra a dreta: Joan Antoni, Patrícia i Lídia

17

NÚMERO 6


He d’advertir-vos d’una cosa: jo no havia fet mai unacrep en la meva vida... Vaja embolic! Per això, vaig haverd’espavilar-me i aprendre’n, així que quan vaig haveraconseguit una recepta «executable» amb els mitjanstècnics de què disposàvem (perquè en vaig trobar demolt bones, però no eren tan senzilles com la nostra, nies podien fer amb un fogonet), vaig dedicar tres oquatre capvespres a practicar, com els professionals.No debades diuen que l’experiència és la mare de laciència! Per a mi era vital que els alumnes col·laborarenal màxim, sobretot els més experts com ara Laia Cunill,que me va dur una recepta deliciosa de Pfanekuchende sa mare, que és alemanya, però que no féremfinalment perquè necessitàvem massa assaigs. Finalment,tot va sortir bé, i les creps foren un èxit.

Vull donar les gràcies a tots els alumnes de 2n D,especialment a les dues Laies, Emma, Arlet, Raquel,Xesc, Tomeu, Xavi, Carles (la mare de Carles inclosa),Javier, Marc i a tots en general ,que varen ser els quevaren fer més creps per hora que qualsevol firaire

professional. I jo vaigpoder-me dedicar a ferfotografies de la jornada,que és el que realmentm’agrada.

Vull donar també les gràcies a un altre grup detercer que també feia creps, amb el qualcol·laboràrem mútuament. I gràcies a tots elsencarregats de les altres paradetes, alumnes,professors, equip directiu del centre, ONG’sd’Esporles, etc. Sense ells la diada no hauriasortit tan bé ni hauria tengut una acollida tanbona per part de tot el públic. Gràcies finalmenta les meves companyes de comissió, M. Antòniai Patricia.

Esperem que no sigui el darrer any de la diada,i que es pugui repetir per molts d’anys, ja queés una activitat que combina un aspecte méslúdic amb un de més seriós, com és l’ajuda a

aquelles persones que més ho necessiten.

El grup de 3r d’ESO-D

El grup de 4t d’ESO-B

Cursa solidària Esporles al mónDep. Educació Física

La setmana del 4 al 8 denovembre de 2013 esrealitzà la VII Cursa

Solidària organitzada peldepartament d’Educaciófísica al nostre IES. La cursaconsistia a fer el màximnombre de voltes, perquè, percada volta que es feia, cadaalumne aportava una certaquantitat de diners que ellhavia pactat amb el seupatrocinador. Aquests dinersanaven destinats a l ’ONGEsporles al món, organitzacióagermanada amb el poble deSan Ramón de Nicaragua. Lacursa recorria els voltants del’IES i el punt de sortida era ala porta central del pavelló.Aquesta cursa tenia com aobjectiu esforçar-sefísicament per tal desolidaritzar-se amb personesque tenen menys recursoseconòmics que nosaltres.

NÚMERO 6


El dia 19 de desembre de 2013els alumnes de tots el cursosdel nostre IES varen anar al

Poliesportiu Prínceps d’Espanyaper realitzar una competiciód’atletisme. Els de 4t d’ESOs’encarregaren de donar suport alsprofessors d’Educació física fenttasques d’arbitratge, de logística,de primers auxilis i de vigilància,mentre els alumnes de 1r, 2n i 3rcompetien en tres tipus de proves:curses, salts i llançaments. Cadaalumne havia de triar un mínim de2 proves i un màxim de 4 i lamodalitat de competició era percurs i sexe. A les proves de cursaels alumnes varen poder triarentre els 100 m, el 80m tanques,els 200m, els 400m, els 800m i els800m marxa. Per altra banda a lesproves de salts es podia triar entreel salt d’alçada, el salt de llargàriai el triple salt. Per finalitzar en elbloc de llançaments els alumnesque triaven aquesta prova haviende fer un llançament de pes. Alfinal de la jornada un grupd’alumnes de cada curs competiaen la prova estrella per equipsd’atletisme, la prova de relleus de4x100m. Des del Departamentd’Educació física volem donarl’enhorabona als alumnesparticipants i desitjar-vos unavida activa i saludable.

Competició d’atletisme al Príncepsd’Espanya

Amb l’objectiu de fomentar la pràcticad’activitat física fora de l’horari extraescolar,els alumnes de 4t d’ESO podien participar enel projecte #tuitactiuIB. La participació eravoluntària i permetia a l’alumne aconseguir fins1 punt més de la nota final de l’avaluació.L’alumnat participant havia de fer arribar alprofessor mitjançant la xarxa social Twitter,la pràctica d’activitats físiques relacionades

amb la salut (resistència, amplitud de movimenti força resistència). Aquesta activitat tambéaportava a l’alumnat aspectes de funcionamentbàsics per utilitzar les xarxes socials ambseguretat. L’alumna que més vegades va piulara Twitter amb el hashtag #tuitactiuIB va serna Clara Mercadal, de 4t A, que va ser laguanyadora del concurs.

Concurs #tuitactiuIB a la xarxasocial twitter

19

NÚMERO 6


Creació de còmicsDep. Català

Quadre d’Hajar Tarchoun

Dins el marc de l’assignatura Llengua i literaturacatalanes, enguany hem analitzat el còmic, com amitjà d’expressió que combina dibuix i escriptura,des d’una perspectiva interdisciplinar. Desprésconèixer les parts essencials d’aquest tipus de text,els alumnes posaren en pràctica la seva destresaartística i es convertiren en autors de treballs tancreatius com aquests:

Pau Serra

NÚMERO 6


21

NÚMERO 6


Pep

Verd

ú

NÚMERO 6


Relats de terror«El cap em feia voltes des de feia hores,però estava massa dèbil per aixecar lespipelles. Dintre la foscor dels meus ullstancats es projectaven com a un cinemaimatges pertorbadores del passat. Lasuor regalimava pel meu rostre, i el cosem tremolava a causa dels horriblesrecords que travessaven la mevaconsciència. No volia obrir els ulls; fer-ho significava trobar-se de cara amb unmón on els meus malsons, comparats ambla realitat, eren tan sols molestesfantasies.[...]Poca gent queda amb suficient seny perno sucumbir a les pràctiques caníbals,jo, una d’elles. Moltes altres persones vanenfollir i es varen amagar a la foscordels carrers estrets i sense sortida,dintre d’armaris i cotxes o fins i tot adins dels contenidors de fems. Aquestsbojos s’alimenten del primer que vegin, ien cas de no tenir víctimes a qui atacar,es mengen ells mateixos. Aquesta gentmiserable i desgraciada és prima com un

gra d’arròs, per aquesta raó elsanomenam «secs» o «panses», però

aquesta aparença dèbil ha conduït moltsd’incauts a una mort lenta, dolorosa imorbosament sanguinolenta, ja que els«secs» són tan ràpids i forts com unapersona normal o, fins i tot, més. En unterritori rural no cal preocupar-se gaire,però en nuclis urbans denoten una granpresència.[...]A l’hora de sortir, vaig posar especialcura a no tocar res, i d’aquesta manera,eliminar qualsevol rastre de la mevapresència i evitar aixi que iniciïn unarecerca per trobar-me. Vaig sortir alpassadís; coneixia aquell lloc com pocs,però sense la llum del dia resultava unlloc totalment distint, diferent idesconegut als meus ulls. Corrents d’airegèlid penetraven per la finestra trencadadel fons del passadís, endinsant-se finsal més profund de la meva ànima. Mans igenolls em tremolaven desmesuradament,dificultant a cada passa la mevacoordinació. El silenci que surava al’ambient era indescriptible, puc explicardurant hores com de mort era aquellsilenci, però mai no arribaríeu a

imaginar-vos realment com desinistre.[...]»

Josep Verdú,. 3 r A

Moments després d’ amollar lesamarres del moll, vaig veurecom sortia de la boira, un àngelnegre, un ambaixador del mal,vestit amb impermeable negrei la llum del «flash» va delatarque m’havia pres unafotografia. Vaig baixar totapressa a l’ interior del vaixellsense pensar que no haviacomprovat si hi havia algú i,

«Bosc encantat», per Bàrbara Boch

23

NÚMERO 6


efectivament, el que jo pensava. A ladreta inmòbil, hi restava una ombra quesiluetejava una figura humana. La sanghem va fugir del cos, no em podia moure,no podia cridar, els únics que responiena la meva voluntat eren els ulls, querecorregueren la silueta fins a esbrinaruna punta brillant i freda a l’ extrem delbraç, el meu destí estava segellat, vaigcomprendre que aquella nit estranya isense sentit em duria a conèixer el meudestí.

Carme Romero, 3r A

<<L’ombra era una figura humanoide moltalta, de devers dos metres. El seu rostreera pàl·lid i no tenia ni ulls ni boca. Vafer com si em miràs uns segons des del’altra banda del passadís i després vadesaparèixer, com si es teletransportàs.Ben esglaiat, vaig començar a córrer capa fora. Els papers no estaven equivocats.No vaig anar a cercar més papers,bàsicament per por de saber quineshabilitats tendria aquella cosa. De sobte,la llanterna es va quedar sense bateria.Només tenia la llum de la lluna. En

intentar botar la tanca perescapar va tornar aaparèixer aquella criaturai...>>

Óscar García, 3 r A

L’olor metàl·lic de la sangcoagulada va augmentarnotablement, i el boscsilenciós es va convertir en

un infern sorollós, aquella obscuraatmosfera va canviar, es va intal·lar almeu voltant un aire carregat de boira,acompanyat dels gralls solitaris d’un corb.Vaig arribar a una zona que formava uncercle d’arbres perfecte, al centre delqual hi havia un tronc de roure mort ipansit. Em vaig quedar petrificat,completament horrroritzat, se’m va tallarla respiració, el que observava era mésesgarrifós i fastigós…

Álvaro Bueno, 3r A

Era una nit fosca i freda, no hi havianingú pel carrer i més que mai lesratapinyades deambulaven esma-perdudes. No era la nit de Tots Sants,però havien succeït fenòmens moltestranys. Així i tot, vaig decidir sortir apassejar, perquè mai no havia cregut enmalediccions ni històries similars… Quanintentava saber on era, vaig intuir lapresència consistent d’una ombra darreremi. Volia saber qui era. A l’instant, nopodia veure res. Per ventura la boira eramassa espessa.

Maria Nadal 3r A

«La lluna», per Carme Plomer

NÚMERO 6


Moltes gràcies, Frank

Moltes gràcies, Frank...Com ha pogut passar?! M’he adormit?A l’examen?! Ja ho deia ma mare,que no estic fet per fer de mestre...I ella ho sabrà més que ningú, per aquè estic fet i per a què no esticfet! Sóc Roger Boscana de Mirabò,home llest, simpàtic, atent, tencidees genials, i ma mare, amb la qualhe viscut des de fa molts, molts, molts

anys des que vaig néixer, diu quesóc el més bonic de tots els homesdel planeta! I jo, sincerament, crecque té raó. Molta, molta raó...És veritat...Per què mentir...? SócRoger Boscana de Mirabò, tenc 43anys, parec més jove del que... Béno...Des que vaig néixer visc ambma mare, que és l’única dona quem’ha estimat i que m’ha besat...Bé... A part de la tieta Eulària...Quina senyora! Ecs... Sócd’estatura mitjana. El meu rodonxó

i pàl·lid cos em sembla molt atractiu.Tenc una mica de gep, però és forçabonic. El tinc des dels 12 anys. Ai,quins temps aquells! Quina vida! Ai,la joventut! Bé, el que us deia... Elsmeus cabells són negres com el carbó

i curts. Molt curts! Lamare, que amb l’edat perdel pols... I la màquina depelar caps, com diu ella!, noés el seu punt fort... Lameva boca, a mi em semblaprou bonica, però els meus‘col·legues’ de l’institutdeien que era d’ànec. A tu,t’ho sembla? El meu nas ésmolt peculiar... molt... Elsmeus ulls són de colorindefinit i les meves cellestenen forma de ‘V’ al ’inrevés! Sóc divertit,esburbat i molt còmic! Elsmeus ‘hobbies’ són mirar latelevisió i menjar... Sé que

són moltes coses, però és que tambésóc molt actiu!Avui m’he aixecat molt prest, a les6:30, i m’he vestit com un autènticprofessor! Fins i tot portava colzeresa l’americana! He baixat a la cuina,on m’esperava un bon cola-caocalentet que m’ha preparat ma mare.Hi he mullat el pastisset que em varegalar el Jordi, el patisser, perdesitjar-me sort.Estava molt nerviós encara que notenia raons, ja que l ’examen dellengua catalana, que és del que vullser professor, el tenia més quepreparat. També he preparat la mevabossa, hi he ficat sols el just inecessari. 87 bolígrafs, per si algunno pintava, un rellotge despertador,un peluix, que tenc des dels 3 anys, iun altre de la sort.He agafat les claus del cotxe, he fetun petó a la mare, i he partit.Mentre conduïa el meu fantàsticcotxe vermell, el primer i el darrerde la meva vida, he anat darrere uncotxe de 3 rodes cel, molt, molt, moltlent. Quan ja estava cansat deportar-lo a davant, he fet una súper

«Els colors» per Laura Sampol

25

NÚMERO 6


avançada, pareixia Fernando Alonso,i el cotxe cel ha tombat!Al final,he arribat al’edifici on es fa l’examen ihe anat cap al’aparcament... He vist unbon lloc per aparcar i hefrisat de deixar-hi elcotxe. He pegat un copeta un senyal, però resd’important. He tancat elcotxe amb pany i clau,literalment, i ja estavallest! M’he aixecat i hecol·locat els calçons.Perfecte!He entrat a l’aula on esfeien els exàmens.Dissimuladament hecercat un lloc que al costattingués algú amb cara dellest. Ja m’entens... hehehe... Per sien un moment donat necessitoajuda...L’he saludat, el meu ‘col·lega’ depupitre. Es diu Frank. El Frank, elmeu company, ha tret un bolígraf derecanvi. Jo n’he tret un també.Després, el llest, ha tret un bolígrafde recanvi. Jo n’he tret un també.N’he tret un altre, un altre, un altre...I un altre! I un altre! Oh! Un altre.Quan el Frank ja passava de mi, elshe anat traient de 8 en 8! Ha, ha, ha!Quin tip de riure!Després, he tret el despertador i l’hepreparat. Seguidament els dospeluixos... I saps què? El peluix de laPantera rosa, ha sortit amb la cuaentre les cames... Semblava...Bé... Jam’entens... sí...El professor ha fet el compteenrere...3,2,1... ‘Comenceu!’. Totshem obert el sobre i hem tret la llistade preguntes... Espera! Càlcul? En unexamen de llengua, càlcul? Sort quehavia triat un bon lloc... I uncompany... He començat a desviar lamirada... He vist una filera denombres... 99783... Fantàstic! He

«Inicial», per Pau Serra

seguit agafant‘apunts’ del que anava

passant el Frank... Cent llamps! Sen’ha adonat! Ha posat un braç damuntel paper. Però jo, més xulet que unvuit a l’inrevés he començat a bufar...Ep! Una altra filera! La resposta 2és 9943. Fantàstic!De sobte, el graciós ha canviat el fulla l’altre costat de la taula... Quinamala sort! És clar! Ha estat en aquellmoment que m’he adormit! Semblaque el Frank s’havia equivocat! Haarrugat el el paper i l’ha tornat a fer!Tot! Tot el que havia copiat en orris!He posat el cap damunt la taula molttrist... I m’he adormit! Que fort!Espera! Calla! Shht! El professorparla!-Molt bé! Aixequin el bolígrafs. Jano es pot escriure més. L’examen haacabat! Els que heu agafat l’examende càlcul del sobre porteu-me’l ara.Els que heu agafat el de llenguaporteu-me’l després! Gràcies perhaver assistir als examens. Sort!Com? Ai, mare! Dins del sobre hi haviados exàmens! No m’hi havia fixat!Ostres! Hala a estudiar per a lesoposicions següents! Moltes gràcies,Frank...

Neus Tortella

NÚMERO 6


My weirdest dreamThe other day I had a verystrange dream. I dreamedthat I went to sleep. It wasSaturday night, 11:23 pm. Iwas very tired, because I hadbeen snowboarding all day.And well, I went to sleep. ButI didn’t wake up in my bed. Iwas in a candy shop. I was assmall as a gnome’s house.Everything was so big. I wasvery frightened. I decided tofind out where exactly. Iwasin a glass full of chocolatesweets. I jumped out of theglass, but the glass fell on thefloor because of my weight. Adog started barking. I

Dep. Llengües estrangeres

screamed and I ran under atable. The dog was barking atme for about half and hour. Ifound a little hole in the wall.I went in behind the wall,there was a big city. A city fullof noise. I thought I wascrazy, but I wasn’t. There wasan underworld city behind thecandy shop wall. Suddenly,something moved behind me.I ran to the left and hidbehind a piece of cheese . Ilooked at what had movedbehind me. It was a mouse ina pink dress staring at me. Itcame to me slowly. I didn’tknow what to do. I was

paralyzed. Now we werestanding there, looking at eachother. The mouse sneezed pinkglitter and suddenly I wokeup. I was in my bed. •gOh mygod•h, I thought, this was acrazy dream.Eillen Kuznik

I usually dream many weirdthings, so it will not bedifficult at all to choose aweird dream to write about.When I was a little kid Idreamt something I still

don’t understand. I dreamtthat I was tied up to muy bedand I couldn’t move or speak,I could only use my eyes.

I was locked in a small roomwith no windows or lights. Theonly thing I could see was ared shadow looking around theroom. It was making scarynoises. I couldn’t understand.When it stopped singing it leftthe room, through the wall. Bythen, I saw a hand pressing abutton. Afterwards, my bedfell into a big dark hole. I fell

down with the bed for aboutfive minutes. I couldn’t shoutor cry so I was very scared.

Suddenly, I stopped falling. Iwas floating in the middle ofthe universe, I was tired, so Iclosed my eyes.

When I opened my eyes I sawmy mother looking at me, mydream had ended. I didn’tknow what happened, but Iwas safe.

Pau Salamanca

The other day I had thisvery strange dream. Idreamt that I was at home.Ehen I woke up I was alone,

nobody was home. It was seveno’clock a.m. so I waited and Iwas having a snack when Iheard a very loud noise. Then,I went outside and there wasa strange animal that came to

me, it was like a giant wolf.

I ran and I arrived at thesquare, there were all thepeople of the town and theysaid: •gWe will die together•hSo I was very scared and Ishouted •g no, nooo•h I closedmy eyes and I appeared in adifferent town, in a differentcountry. In this new place allwas fantastic, there weregreen valleys, birds and it was

a sunny day.Then, Iwalked for10 minutesbut I didn’tfind anyoneso I gotstressed and I shouted again.Then I woke up! The dreamwas over!

Marc Pons

27

NÚMERO 6


My City

Nowadays when you go tothe supermarket and buytea,you don’t think aboutwhere it comes from orabout it’s history, you onlybuy it.But did you know that teahas existed since 2737BCwhen Shen Nung, achinese Emperor,discovered it? In 400ADtea developped as a

medicine to cure tummyache, nowadays peoplecontinue using it. In thenineth century tea wastaken from China to Japan,and in 1610 tea started tobe sent to Europe as acommercial product. Fiftyyears later, in 1660, teabecame very popular inEngland. A few years laterthe «Tea Time» appeared.

Do youknow it?Every day more or lessat five o’clock Englishpeople drink tea and eatsome biscuits. Finally, in1903, the first teabagswere produced, sincethen, they’ve been used.Did you know all thisinformation?Jenna Swiderski

Tea

London, by Alicia Cabrera:

I live in London in the UK. It•fsa big city and I love it. Londonhas got many interestingplaces to visit. There are

Palmanyola, by Lucas

Butler (1-ESO-C)

I live in Palmanyola, BalearicIslands in Spain. It’s a smallcity but I love it. Palmanyolahas got: 3 bars, a chemist, 2banks, a post office, a smallsupermarket, a butcher, 2hair dressers, a library, afootball, tennis and padlefield. In the midle there’s achurch and a park. On FridaysI often go with my friendsfor dinner in 1 of the bars,usually at 8’15 o’clock. Withmy family I sometimes playPadle. For me Palmanyola is anice village because it’s nearPalma but quiet and calm. Inmy road is the Primary schooland the Kindergarden.Come here and visitPalmanyola!

museums, shops, monuments...The museums have the historyof London from theprehistory, the shops arefantastic! I love Cath Kidson.

The TV show

The most important are themonuments. London Eye, theBig Ben, London Bridge•cBut Ilove the buses and thetelephone booths. I don•fthave any favorite places,because I love all. London is afantastic place to live!

NÚMERO 6


Teatre per Nadal

El passat dia 19 dedesembre, coincidint ambel darrer dia de classe del1r trimestre, els alumnesde l’optativa de Taller deTeatre vàrem representaruna sèrie d’esquetxosentorn el Nadal, però no enel sentit tradicional delconcepte.

Volíem mostrar una visióactualitzada d’aquestacelebració i diferentsmaneres de festejar-la.

Durant gairebé 45 minuts,els espectadors van podergaudir i riure amb lesdiferents situacionsescenificades: un grup denins orfes que mai no hanrebut regals dels Reis peròque aquest any,màgicament en rebran ipodran viure un Nadaldiferent; un grup d’anciansque viuen en una residènciai quan la nostàlgia i la

solitud sembla enfonsar-los, el metge del centreels ofereix l’alegria deviure la festa com cal;una família acomodada,moderna i lliberal a quisembla que resconvencional ja no els potil·lusionar, però que decop les filles recuperenel gaudi per les cosespetites i insignificants;una altra família, tocadaper la malastrugança, ique ja s’havia resignat arenunciar al sopar

nadalenc, finalment rep lavisita del Pare Noel i ambels seus regals compensatots els incidents sofertspels protagonistes.

Era la primera vegada queels alumnes del talleractuàvem davant un públic,la qual cosa va suposar unrepte molt important. Calafegir que també fou ungran esforç perquè ennomés un parell desetmanes vam crear leshistòries, els guions, elsdecorats i vam memoritzarels textos i crear elspersonatges.

El resultat va ser moltsatisfactori, tant pelsactors com pelsespectadors, que ensfelicitaren pel nostre bontreball.

Per als actors i actriusl’experiència va ser unestímul molt important decara a properesrepresentacions.

29

NÚMERO 6


Fira saludableEl passat 16 d’abril els

alumnes de 3er d’ESO delnostre IES organitzaren unafira saludable juntament ambel Departament de CiènciesNaturals, el Departamentd’Educació Física i la Comissióde Solidaritat. L’objectiu dela fira era demostrar elsconeixements i habilitats queels alumnes de 3er hanadquirit al llarg del cursrespecte del contingut mésimportant de qualsevolindividu, la salut. Els eixossaludables sobre els quals essustentaven els diferentesmostradors eren: la nutrició,l’activitat física saludable,l’ergonomia i els hàbitstòxics. Concretament a la firaes podien veure exposicionsde treballs realitzats a classe,participar en provesantropomètriques, adquirirconeixements d’educaciópostural, avaluar la pròpiacapacitat de resistènciaaeròbica, degustar entrepansi batuts saludables, etc.

Des dels Departamentsorganitzadors volen donarl’enhorabona a tots elsalumnes de 3er per la sevatasca al llarg del curs engeneral i de la fira enparticular. Ara només ensfalta dur a terme elsconeixements adquirits perafavorir una vida llarga isaludable. Salut i força!!!

Distints mostradors de la fira ambalumnes de 3r d’ESO (Alvaro, Toni,Blanca, Martín, Jan - a la foto supe-rior-; Denis, Oscar, Alvaro, Ruth iXavi - a la foto central-) i mostradorde la fira del llibre - a la foto infe-rior-.

NÚMERO 6


Projecte Arce:«Educando en valores ecológicos»

(Cursos 2011-2013)

Dep. Ciències Naturals

El nostre centre haparticipat els doscursos anteriors en

el «Programa Arce», un

projecte que té com afinalitat establiragrupacions de centreseducatius de diferents

comunitats autònomes perdesenvolupar tasques enequip que permetranintercanvis diversos entre

instituts, professors,alumnes i altresprofessionals.

Amb aquest programa decooperació es pretén:intercanviar experiències,establir un marc de debati reflexió conjunta,afavorir la creació denexes i xarxes educatives,col·laborar en eld e s e n v o l u p a m e n tcurricular, descobrir elselements diferenciadorsde la diversitat cultural isocial de les distintescomunitats autònomes,crear i compartirmaterials ...

La nostra va ser unaproposta de caràctermediambiental que hemcompartit amb els centresIES La Algaida (PuertoReal-Cadis), IES La Minilla(Las Palmas-Gran Canària)i el IES Arzobispo Valdés(Salas-Astúries). La

nostra feina esva centrar aconscienciar lac o m u n i t a teducativa de laimportància queté interactuaramb el nostreplaneta de lamanera méssostenible ir e s p e c t u o s apossible. Peraquest motiu,

31

NÚMERO 6


s’han realitzat activitatsdinamitzadores que ens hantransmès valors, actituds,procediments i conceptesper conèixer millor el mediambient, emprar-locorrectament, valorar lanecessitat de conservar-lo

millor i tenir-ne unapercepció com unimportantíssim bécol·lectiu.

El primer any la tasca esva centrar a dissenyar unprojecte conjunt entretots els centresparticipants i l’intercanvid’activitats: creació d’unacomissió ambiental,

recollida i reutilització deresidus, tallersd’elaboració de materialsamb residus reutilitzats,ecoaula, sortides al medinatural, jornadaambiental, reutilització dellibres de text, tallers de

comerç just ... Tot aquestpla de feina es va valorar irevisar en una trobada deprofessorat que tingué lloca Esporles el mes de maig.

El segon any la tascaprincipal va ser l’intercanvide l’alumnat. En el nostrecas, els alumnesparticipants varen ser els

guanyadors delconcurs ecoaula.C o n c r e t a m e n tr e a l i t z à r e ml’intercanvi ambl’alumnat de l’IESLa Algaida de Ríode San Pedro,

Puerto Real Cadis.Aquest es va dur a termea final d’octubre. Durant5 dies els nostresalumnes varen conviureamb els alumnes i famíliesgaditanes. Varenparticipar en activitats enel medi natural, a la ciutatde Cadis i a l’IES. De lamateixa manera, el mes demarç els alumnes de Río deSan Pedro varen conviureamb nosaltres. Per acabar,el mes de maig elprofessorat i els alumnesde l’IES la Minilla deCanàries I ArzobispoValdés d’Astúriescelebràrem un encontre aSalas com a cloenda delprograma.

La nostra valoració com acentre és molt positiva. Lafeina realitzada ens hapermès la milloraeducativa de la nostracomunitat, com tambéestablir vincles amb altrescentres, conèixer altresrealitats, novesmetodologies i formes detreball.

NÚMERO 6


El laboratori del centre:pràctiques i experiments

IDENTIFICACIÓ DE NUTRIENTS ENELS ALIMENTS

Els alumnes de 3r d’ESO varen poderidentificar de quins nutrients estavencompostos els aliments, principalment deglúcids complexos, lípids i proteïnes. Dinsel laboratori de l’institut disposaven dediferents aliments (pa, pasta, carn, ous,llet...) i amb diferents tècniquesd’identificació de nutrients varen poderdemostrar-ho.

COLORS AL LABORATORI

ELS COLORS DE LA FOTOSÍNTESI

Tots sabem que les plantes tenen un colorcaracterístic a les seves fulles a causade la presència de la clorofil·la que elspermet captar la llum solar per fer la

f o t o s í n t e s i .Però el que nosabíem és queaquest color es deu, enrealitat, a la mescla dediferents pigments que fan méseficient la captació de llum solar.Gràcies un procediment senzill deseparació de substàncies en una mescla,podem esbrinar quants pigmentsfotosintètics es troben en les fullesverdes que trobem en un hort o un jardí.Aquest procediment s’anomenacromatografia.La cromatografia és unatècnica de separació desubstàncies que formenpart d’una mesclahomogènia. Hi hat è c n i q u e scromatogràfiques moltsimples i també n’hi hade molt complexes, peròsempre s’ha de tractar que les substànciesse separin en la fase estacionària de lacromatografia segons el grau d’afinitatque tenen per la fase mòbil, que sol serun dissolvent.Al laboratori, vàrem fer un extracte defulles d’espinac i poguérem apreciar elsdiferents pigments fotosintètics: unafranja taronja, els carotens; una groga,les xantofil·les, i diferents tonalitats deverd, les diferents clorofil·les.

33

NÚMERO 6


ELS COLORS DELS DIFERENTS pH

En aquesta ocasió els pigments vegetalsens alegraran una altra sessió delaboratori. Aquest cop hem fet indicadorsde pH utilitzant productes que trobem ala cuina, el laboratori que tots tenim acasa.Però, què és un indicador de pH? Estracta d’una substància que canvia decolor segons es trobi a un medi àcid obàsic. L’escala de valors de pH va de 0 a14, considerant-se el 7 com a valor neutre(pH neutre). Les substàncies àcidesfamoses són el salfumant o el vinagre,les neutres serien l’aigua destil·lada ol’alcohol, i les bàsiques l’amoníac, elbicarbonat o la sosa càustica.

També utilitzàremcúrcuma (componentprincipal del curri) perpreparar un extracte amb alcohol i elsresultats varen ser espectaculars.

MESURA DE LA CAPACITAT PULMONAR

Els alumnes de 3r d’ESO de naturals,varen dissenyar un experiment per tal demesurar la seva capacitat pulmonar.L’experiència consistia a calibrar unbarral d’aigua buit en escala de 250 ml.Després, l’omplien d’aigua i el giraven dinsun ribell també ple del mateix líquid. Elsalumnes introduïen un tub per la boca delbarral invertit i bufaven tot l’aire delsseus pulmons mitjançant aquesta petitacanonada. L’aire que ocupaven els seuspulmons desplaça a l’aigua del barral i, elvolum buidat, seria la capacitat pulmonartotal que té cada alumne i alumna.

Nosaltres hem preparat dos tipusd’indicadors. El més universal el vàrempreparar fent un extracte al bullir colllombarda fins obtenir un líquid de colormorat intens. Al posar l’extracte encontacte amb diverses substàncies d’úsquotidià, ens va donar com a resultat totun arc de Sant Martí de colors d’allò mésvistosos, segons el seu pH.

NÚMERO 6


TALLER REACCIONS QUÍMIQUES•”CAIXAFORUM” + FUNDACIÓ MARCH

Els alumnes de 3r d’ESO varen realitzaruna sortida els dies 24, 25 i 27 de marçproposada conjuntament pelsdepartaments de Ciències de lanaturalesa i Dibuix. Primer varenrealitzar un taller de reaccions químiquesal caixaforum de Palma. Els alumnesrealitzaren experiments moltil·lustratius i engrescadors amb l’ajudad’un monitor, acomplint-se així la màximade treballar-ho i observa-ho per aentendre-ho.

DEMOLAB 4t ESO FÍSICA I QUÍMICA

El 28 de gener de 2014, els alumnes defísica i química de 4t d’ESO, realitzarenuna activitat de ciència dins el programade Demolab a la UIB. Els alumnes sesentiren científics per un dia i varenrealitzar diferents mètodes químics peridentificar substàncies desconegudes.També varen assistir a demostracionsmolt visuals i engrescadores amb nitrogenlíquid.

35

NÚMERO 6


A l•finstitut es realitza unprograma d’Intervenciósocioeducativa d’escolaritatcompartida anomenat •»Tastd’oficis», conegut com aPISE, amb els objectiusprioritaris d’orientar alsalumnes que hi participen pertal de que trobin el seu camíacadèmic o professional,potenciant a la vegadal’adquisició d’hàbits, actituds,motivacions, autoestima ihabilitats socials en general.

Per a l’assoliment d’aquestsobjectius es necessita tambéde la col·laboració de lesempreses perquè aquestsalumnes realitzen pràctiquesque es distribueixen d’acorda la disponibilitat de temps iespais. Per això es treballaconjuntament ambl’Ajuntament d’Esporles.

Aquest curs 2013/14 hi haviamatriculat al Projecte 5alumnes i s’ha comptat ambla disponibilitat de 12empreses del pobled’Esporles.

Dimecres dia 11 de juny eldirector de l’institut, EnricMagraner, ha fet ellliurament d’un diplomad’agraïment a totes lesempreses que, col·laborant amb elprograma, han tingut alumnes realitzantpràctiques a les seves instal·lacions.

Al mateix acte, que ha comtat amb lapresència de tot el professorat delPrograma, també s’ha fet lliurament d’un

Acte institucional de l’IES Josep Font i TriasObjectiu: Agraïment a les empreses col·laboradores del Programa

PISEData: dimecres dia 11 de juny de 2014 – 11.30h

certificat de participació a tot l’alumnat.

L’acte ha finalitzat amb el parlament deldirector de l’IES que ha fet incidènciaamb la importància de poder comptar ambles empreses per poder desenvolupar iassolir els objectius del Programa.

NÚMERO 6


Persépolis és un còmic que emregalar la meva millor amiga,Maria, i com que em coneix molt

bé, va saber que em complauriamolt i gaudiria de llegir-lo.Aquest llibre ha estat escrit peruna artista iraniana moltreconeguda en àmbitinternacional. Ens hi ens contala història del seu país i de quinamanera va viure la infantesa,marcada per la situació políticad’aquella època. Haver-lo llegitem va fer reflexionar sobre elfet que la vida pot arribar aestar influïda pel lloc oncreixem, que les vivències de lainfantesa ens marquen la resta

de l’existència i, en moltesocasions, no som nosaltres els queles triem, sinó que ja ens vénenassignades.

Elizabeth Calvo Saiz

El llibre de la meva vida

Probablement no són «el llibre dela meva vida», però sí querepresenten els primers moments delectura de la meva vida i delsprimers oasis que record.

Puntualment, cada dimecres, elsanava a comprar a un quiosc que hihavia a la porta de Sant Antoni:una setmana el Capitán Trueno,l’altra el Jabato. La col·leció«Joyas literarias juveniles» va serla porta que em va permetreconèixer Verne, Walter Scott,Twain, Karl May, Fenimore Cooper,Stevenson... i això vol dirl’aventura, les aventures.

Era l’any 1970 i, a ca nostra, no hihavia llibres i ens adoctrinavenamb histories com Marcelino pan yvino. El pare Mas, el director del’escola, em va llevar un exemplard’El corsario de hierro. Em sabergreu perquè no l’havia llegit.

Encara el deu tenir, perquè no me’lva tornar mai... i mai l’hi vaigreclamar. Ben alerta! La por a totera la base de la meva -que eraseva- escola.

A qualque exemplar li manquenvinyetes; era jo que les retallavaperquè hi sortia na Sígrid, la joverossa, companya del capitánTrueno; perquè no n’era la dona iaquest va ser un misteri que no vaigaclarir fins ben gran. Aquestesvinyetes, les aferrava a unacarpeta que tenia per anar aescola.

Per als més joves: El CapitánTrueno valia 8 pessetes, és a dir,0,048 cèntims; les Joyas literariasjuveniles, en valien 15 i això són0,09 cèntims. Ara, a eBay, els venena 2,40 •.

Ramon Díaz

«El llibre de la meva vida» ha sorgit arran de la celebració del dia de SantJordi. Enguany dia 23 d’abril, el Dia del llibre, va caure durant les vacances dePasqua i vàrem pensar que podríem fer alguna activitat per a recordar-ho. Aixíva néixer la idea de proposar un llibre que ens hagués marcat d’alguna manera enla nostra vida. Els professors i els alumnes redactaren un petit comentari en elqual explicaven per què un títol determinat formava part de la seva existència.Els llibres i comentaris que van aportar els professors es penjaren al passadísde la planta baixa i els dels alumnes s’han exposat a final de curs.

37

NÚMERO 6


És un llibre que vaig llegir moltprest, devia tenir uns quinze anys,perquè acabava de descobrir elrealisme màgic d’Isabel Allende ide Laura Esquivel. Estava tanentusiasmada amb aquest tipus deliteratura, que vaig decidir llegiralguna cosa del pare d’aquestmoviment anomenat realisme mágic,i m’ho vaig llegir quasi tot. Totesles seves novel·les tenen algunacosa que destaca damunt les altresi aquesta que us he escollit té elmillor final que jo m’hagi llegit mai.Vint anys després, havent rellegitl’obra, encara puc mantenir que nohe llegit res millor. Les quasi 500pàgines que narren la història detota una família, els Buendía,s’extingeixen en el darrerparàgraf, que posa la carn degallina, a més de donar títol al’obra.

Aquí el teniu, i no us preocupeu,no desvela cap secret de lanovel·la.

«Entonces dio otro salto paraanticiparse a las predicciones yaveriguar la fecha y lascircunstancias de su muerte. Sinembargo, antes de llegar al versofinal ya había comprendido que nosaldría jamás de ese cuarto, puesestaba previsto que la ciudad delos espejos (o de los espejismos)

sería arrasada por el viento ydesterrada de la memoria de loshombres en el instante en queAureliano Babilonia acabara dedescifrar los pergaminos, y quetodo lo escrito en ellos erairrepetible desde siempre porquelas estirpes condenadas a cien añosde soledad no tenían una segundaoportunidad sobre la tierra.»

Mª José Nicolau

La lectura de l’Odissea va suposarl’entrada en el mon de l’Antiguitathel·lènica i en conseqüència eldescobriment d’un mon fascinantque va determinar el meu camíprofessional.Aquest llibre em va mostrar laintel·ligència i la voluntat com leseines per lluitar contra elsinfortunis que ens porta el destí.Eines que permetran no perdrel’horitzó de la nostra vida i arribara casa.L’Odissea que, a més d’un viatgeinterior, és un viatge geogràfictambé va significar per mi el valorde l ’aventura, el gust peldescobriment de paisatges reals oimaginaris.

Esperanza Vico

La casa dels esperits, IsabelAllende

El llibre de la meva vida éssens dubte La casa dels esperitsde n’Isabel Allende. Quan anava al’institut la meva professorad’anglès ens va explicar que haviaanat al cinema a veure la pel·lículade La casa dels Esperits i que lihavia agradat molt. Em vainteressar molt la història que ensva contar de la pel·lícula així quevaig anar al cine amb una amiga.Vaig sortir gairebé sense paraules,només de pensar en la històrias’omplen els meus ulls de llàgrimes.Amb el temps, la meva padrina emva dir que tenia la novela a casa ivaig decidir llegir-la. Com gairebésempre, el llibre supera el cinemai em va encantar. Vaig decidir quesi tenia filles els posaria els nomsde les protagonistes de la novela.Però, el destí no m’ha deixatperquè només he tingut fills i noels anava a posar el nom delprotagonista masculí perquè és unapersona malvada, sense ànima icruel .

Susana Pons

NÚMERO 6


Aquest llibre em va agradar moltencara que al principi em va costaragafar-lo. De fet el tenia damuntel comodí però no em decidia; finsque un dia, per casualitat, vaigveure la pel.licula que es va fer apartir d’aquesta novel.la i em vaencantar. Llavors, la mateixa nit,el vaig començar a llegir; no empodia aturar, em vaig passar horesllegint...

Aquesta novel.lista francesaens conta la història de trespersones molt soles i allunyadesd’una vida normal que es troben ies converteixen en una família. Ésuna història molt tendra i que etreconcília amb la humanitat.

JOANA BONET

Asterix y Cleopatra és un delscòmics que mon pare em va dur d’unviatge. Com que la seva feinal’obligava a anar per amunt i peravall molt més sovint del quem’agradava, en duia un còmic cadapic que partia per tal que ladistància no es fes tan feixuga.

Catalina Sastre

PROFESSOR: Jose M. López

Un dels millors llibres que he llegiti que més em va impressionar. Undeu per l’autor i com descriu elsolors, sembla que ho ensumes. Moltdura en segons quins aspectes idescripcions, però molt ben escritai fàcil de llegir. Surten processosquímics d’extracció d’essències imolt ben descrits, i per suposataixò m’agrada perquè en aquellaèpoca jo ja estudiava Químiques.

DE QUÈ VA?La trama està ubicada a laFrança del segle XVIII, irelata la vida de Jean-BaptisteGrenouille, un assassí de donesque posseeix l’olfacte mésdesenvolupat del món.Captivat per les aromes de lesdones més boniques, Grenouilleno pot evitar assassinar-les pera obtenir d’elles, mitjançantprocediments d’extraccióaplicats a la perfumeria, elsseus olors, amb la finalitat de

fabricar-se per a si mateix elperfum més potent del món, de talbellesa que serà capaç demanipular les emocions humanes.

He triat aquest llibre, que realmentés tota l’obra poètica de LuisCernuda, perquè em transporta alsanys d’estudiant a la Facultat deValència. Allà vaig conèixer unpoeta granadí que m’ensenyava lamètrica del segle XX i que em donàa conèixer altres poetes mésactuals. Per les seves noces, n’hivaig regalar un exemplar que erauna relíquia, no sé si una primera ouna segona edició, que vaigaconseguir amb mètodes no massaortodoxes. També record algunanit màgica, recitant «Soliloquio delfarero», a la platja de laMalvarrosa. Per altra banda, ésclar que és una lecturarecomanable, ja que és una poesiaclara, profunda y amb altes dosisd’emoció. Crec que Cernuda éscomparable a Mozart, ja que tambété un Beethoven, Gil de Biedma, quereprèn el seu llegat i el millora ambles noves tècniques, impensablesabans.

Andreu Prohens

39

NÚMERO 6


Quan jo tenia nou anys, vaigdescobrir a la biblioteca delmeu barri aquesta col.lecció•gEls cinc•h de Enid Blyton.Juntament amb ells vaig viuremoltíssimes aventures, vaigresoldre misteris i presenciarcrims o vaig desxifrar enigmes...des de llavors no m’he aturat dellegir i de gaudir de les històriesd’un infinit nombre de llibres.

Patricia Garcia

Don Quijote de la ManchaPer ventura és molt típic i tòpic queuna profe de castellà digui que unllibre que recomanaria és unclàssic com aquest, però a mi, aquinze anys, va ser un llibre queem va agradar molt. Es tracta d’unllibre dens però ple de vida i acció.El personatge principal, donQuixot, torna boig de tant de llegir( potser qualque dia a mi em passiel mateix) i decideix sortir a unmón ple d’aventures acompanyatdel rústic Sancho Panza ( amb elqual m’hi identific) Avui dia existeixen unesadaptacions genials que fan el textmolt més asequible i proper.

Professora: Teresa Tur.

«La Historia Interminable» tambéés coneguda com a «La historia sinfin». És una novel·la fantàstica del’escritor alemany Michael Ende.

En Bastian és el protagonista dela història, un nen grassonet quepateix els insults i molèsties delsseus companys de l’escola. Fugintdels seus assetjadors, en Bastianarriba a una llibreria una micaespecial on coneix el llibreter, queen aquell moment llegeix un llibreque de seguida li crida l’atenció:La Història Interminable. El llibre,amb les seves tapes daurades,l’atrau tant que, l’agafa i s’amagaa les golfes de l’escola, on començaa llegir el llibre tapat amb una tela,tot escoltant, a través de lafinestra, el so de la pluja.

La història comença amb laproblemàtica que existeix al regnede Fantasia. L’Emperatriu Infantil,reina de tot el món de Fantasia, estroba malalta. Per aquest motiu,encomana a l’Atreiu, un joveguerrer indi, pell verda, la tascade trobar una cura a la sevamalaltia.

Al llarg del llibre, l’Atreiu viatjaper Fantasia per trobar-ne la curai passa per diferents proves iaventures. Paral·lelament, enBastian s’adona que alguna cosaestranya succeeix quan llegeix el

llibre, ja que sembla que ell il’Atreiu estiguin connectats.L’Atreiu descobreix que la solucióa la malaltia de l’Emperadriu ésdonar-li un nou nom i en Bastians’adona que, és ell qui l’hi ha dedonar. Quan en Bastian s’atreveixa pronunciar el nom nou del’Emperadriu, és enviat al món deFantasia: s’esdevé així la històriad’en Bastian, la història deFantasia.

Per a mi és un llibre que em vaagradar molt, per les sevesdescripcions i aventures.L’anecdota és que va esser un regalde Reis que vaig començar a llegirtot d’una, el petit resum de lacontraporta ja em va atreure, peròvaig tenir el grip i record que emmolta febre no em podia aturar dellegir i la meva mare va acabar perllevar-me’l perquè deia que si nodescansava no em baxaria la febre.

Aina Mº Villalonga Comas

He triat el llibre •”En la avanzadajuventud” de Gioconda Belli perdues raons: La primera perquè ésun regal d’unes persones moltespecials que he retrobat en uncamí ja molt trepitjat i que enaquestos moments no m’acompanyenquotidiànament i la segona perquèels versos de Gioconda Belli sóncom un espill on el meu universqueda reflectit, com si d’unstriptess emocional es tractés..

Lídia Oliver

ANNUARI 2013-14

esporles hi és 13-14 tot bo - wordpress.com · autèntics poemes visuals. madoz es considera un...

Documents