Esperant el President Mas

En la meva primera entrevista amb el president Artur Mas vaig oferir-li el concurs lleial de

Barcelona a l’esforç col·lectiu per superar la crisi econòmica, convençut com estic que el

dinamisme barceloní és el millor actiu que disposem per en sortir-nos com a país. Aquesta

realitat és prou coneguda pel Govern de Catalunya, com crec que també ho és la

solvència demostrada per l’Ajuntament de Barcelona en la seva gestió i en la capacitat per

impulsar nous projectes.

Per això, la meva única demanda al president Mas va ser que utilitzés a fons aquest

potencial i que actués convençut que invertir en Barcelona per consolidar-la com el

motor econòmic del sud d’Europa és el millor que es pot fer per assegurar el progrés de

Catalunya. Val a dir que vaig trobar el president de la Generalitat receptiu al meu

plantejament.

La relació entre Barcelona i Catalunya ha evolucionat positivament en els darrers anys,

amb la Carta Municipal, l’Estatut i l’Àrea Metropolitana. També, amb inversions, la gestió

compartida de l’educació i la sanitat, la col·laboració policial, cultural i en serveis socials.

Ara l’important és no retrocedir, consolidar els avenços assolits i tenir ambició d’anar més

lluny. El pitjor seria retornar a un escenari de tensió permanent que dispersés esforços i

recursos quan cal unir-los per avançar plegats en la mateixa direcció.

Aquest esperit constructiu no s’ha vist corroborat en els primers cent dies del nou Govern.

Certament, no ha estat fàcil assumir la delicada situació de les finances públiques, sobre

les que per cert cal exigir al Govern central el compliment de tots els seus compromisos.

Però els anuncis reiterats i desordenats de tota mena de retallades han creat

desorientació i malestar en la ciutadania. Per tant la meva obligació és analitzar com està

afectant aquesta orientació del Govern a la ciutat de Barcelona i fins a quin punt perjudica

el seu paper de motor de la recuperació i la seva cohesió social.

Així, és preocupant que les retallades anunciades en sanitat suposin la paralització de

l’ampliació de l’Hospital del Mar o de l’entrada en funcionament dels CAPs de Ciutat

Meridiana o de Comte Borrell. O que es congelin els equipaments socials pactats i a punt

per entrar en funcionament a Sants, Les Corts, Sant Andreu o Sant Martí. O que s’aturin

les noves escoles planificades. O que s’ajorni el calendari de trasllat de la presó Model de

l’Eixample a la Zona Franca. O que la línia 9 del metro es ralentitzi de forma indefinida.

O que l’esforç realitzat en els darrers anys per dotar Barcelona de la policia que necessita

es vegi paralitzat . O que l’ambició cultural de la capital de Catalunya sigui escapçada de

cop i volta.

Aquest és el missatge no gens estimulant que hem rebut del nou govern, sense que les

mesures anunciades anessin acompanyades d’una perspectiva estratègica que li doni

sentit i que seleccioni prioritats. Per això li demano al president Mas que ens ofereixi un

horitzó de futur, que assereni el seu govern, que confiï en els actius del país, que confiï en

Barcelona. Perquè voldria creure que aquestes primeres decepcions són passatgeres i

pròpies d’un període d’adaptació i que no són el preludi d’un gir polític radical que

comprometés les nostres palanques de progrés i el nostre sistema de benestar. Perquè si

fos així m’hi oposaria amb totes les meves forces, en defensa de Barcelona i del que

representa com el millor actiu de progrés de Catalunya. Ningú té dret –i menys que ningú

el nostre Govern- ha ofegar el futur de Barcelona, el futur de Catalunya!

Jordi Hereu

Alcalde de Barcelona

Publicat a El Periòdico de Catalunya 4/4/11