Especial20è aniversari de l’AMTU

2 /

Sete

mbr

e 20

2120

AN

YS A

MTU

Felicitació del MHP de la Generalitat, Pere Aragonés, pel 20è aniversari de l’AMTULa feina feta per l’AMTU durant tot aquest temps ha estat ingent. Una feina feta en tot moment per fer més fàcil la vida de la ciutadania, feta pensant en construir noves oportunitats i sempre amb el compromís inequívoc amb la mobilitat sostenible i la defensa del medi ambient. Sense cap mena de dubte, aquesta és la força transformadora de la mobilitat, la que va impulsar que diferents ajuntaments comencessin a sumar esforços i la que estic convençut que guiarà al llarg dels propers anys la feina de l’AMTU per continuar generant prosperitat, oferint benestar i construint futur pensant en tot moment en el país sencer.

3 /

Set

embr

e 20

2120

AN

YS A

MTU

L’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) avui, 20 anys després

del seu naixement, continua amb l’ob-jectiu de treballar per a la millora de la mobilitat i de les infraestructures de transport públic d’arreu de Catalunya.

Ja fa molts anys que el transport públic a Catalunya ha esdevingut un factor clau per a l’assoliment, de manera glo-bal, d’un mode de transport sostenible i implicat en la lluita contra el canvi cli-màtic. És evident, però, que per acon-seguir avançar, cada dia un pas més, cal una aposta ferma de les adminis-tracions públiques, tant pel que fa al fi-nançament com a les infraestructures.

Quan l’any 1996 es crea l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) es pretén engegar nous projectes en l’àmbit del transport públic i elabo-rar el Pla Director d’Infraestructures i la Integració Tarifària. Aquest Pla, però, cobria exclusivament la zona de l’àrea metropolitana de Barcelo-na, provocant que alguns municipis de la segona corona metropolitana com Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú es pronuncies-sin per a voler, també, formar part del projecte. Aquesta petició es re-sol aconseguint que un represen-tant de cada una d’aquestes ciutats formin part del Consell d’Adminis-tració de l’ATM.

Amb el pas dels anys, es valora ne-cessària l’ampliació d’aquesta repre-sentació inicial de sis municipis per adquirir una naturalesa més política i més operativa. És en aquest moment que dóna origen l’AMTU, llavors i fins al 2014, anomenada Agrupació de Municipis Titulars del Servei de Transport Urbà de la Regió Metropo-litana de Barcelona. El 21 de setem-bre del 2001, amb la presència dels ajuntaments dels següents municipis

de la segona corona metropolitana: Abrera, Caldes de Montbui, Cardedeu, Granollers, Igualada, Lliçà d’Amunt, Manresa, Mataró, Parets del Vallès, Rubí, Sabadell, Sitges, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

—Els 16 municipis fundadors de l’AMTU:Abrera, Caldes de Montbui, Cardedeu, Granollers, Igualada, Lliçà d’Amunt, Manresa, Mataró, Parets del Vallès, Rubí, Sabadell, Sitges, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú —

L’AMTU s’integra a l’Autoritat del Trans-port Metropolità -ATM- l’any 2002 amb la signatura del seu primer conveni. A partir d’aquest moment, el nombre d’ajuntaments i d’altres entitats locals creix i s’enforteix el reconeixement de l’Agrupació. Ben aviat es comença a

formar part de les diverses instàncies i taules on es planifiquen i decideixen les infraestructures i el seu finança-ment que contribueixen a millorar el transport públic i impulsar una mobili-tat sostenible que atengui els reptes del canvi climàtic.

Amb pas ferm l’AMTU avança, i amb la implicació del seu primer president, Josep Mayoral, se signa, el 2006, un conveni amb el conseller de Polítiques Territorials, Joaquim Nadal, perquè el transport públic urbà de l’AMTU s’in-tegri en el Contracte-Programa 2007-2010, amb una dotació econòmica de 28 M€ per aquest període. Era la primera vegada que els transports pú-blics urbans de la segona corona me-tropolitana apareixien en un Contrac-te-Programa.

Es fa difícil detallar tots els èxits i con-secucions que ha assolit l’AMTU en la seva evolució històrica, fins el dia d’avui. A través de la següent crono-logia es pretén fer un repàs a les fites més importants, que ha protagonitzat l’AMTU, posant en relleu la seva per-manent tasca i esforç per a la millora de la mobilitat, el transport públic i les infraestructures.

La història de l’AMTU: naixement i evolució

Primera Assemblea constituent, 21 de setembre de 2001 > AMTU

4 /

Sete

mbr

e 20

21CR

ON

OLO

GIA 2001

Creació de l’AMTU (21 de setembre)

La sala Francesc Tarafa, de Granollers, acull la sessió on s’aixeca l’acta fundacional, s’aproven els primers estatuts de l’associació i es nomena un Consell Executiu format pels representants de 12 de les ciutats fundadores.

Josep Pujadas, president de l’AMTU2001 — 2004

Primer president de l’Agrupació de Municipis Titulars del Servei de Transport Urbà de la Regió Metropolitana de Barcelona (AMTU).

2002 Conveni d’adhesió a l’Autoritat del Transport Metropolità (18 de novembre)

L’AMTU ingressa com a membre de ple dret a l’Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona amb dos representants al Consell d’Administració.

2003 Antoni Prunés - director general de l’AMTU

L’AMTU, com a planificador i consultor de mobilitat

L’AMTU forma part dels organismes planificadors i consultors de la mobilitat de Catalunya dependents de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, és a dir del Pla Director de Mobilitat (PDM) i del Pla Director d’Infraestructures (PDI).

2004Inauguració de la seu oficial a Granollers (23 de gener)

L’Agrupació de Municipis Titulars del Servei de Transport Urbà de la Regió metropolitana de Barcelona inaugura la seva seu el 23 de gener de 2004 a Granollers, a la plaça de la Porxada, després de més de dos anys d’activitat.

WebL’any 2004 també entra en funcionament el web de l’AMTU, amb domini .org. Es tracta d’una web estàtica amb informació sobre l’agrupació i enllaços d’interès.

Primer número de la revista AMTULa revista de l’AMTU és una publicació periòdica, en format digital, que es crea el març de 2004 amb la voluntat d’informar a tots els municipis adherits de les darreres novetats relacionades amb l’agrupació.

Josep Mayoral – president de l’AMTU 2004 — 2013

L’aleshores regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Granollers, Josep Mayoral, és la persona escollida per presidir l’AMTU. Es converteix així, en el segon president de l’Agrupació.

2005 Primera Jornada AMTU

La primera Jornada AMTU se celebra el 2 de febrer de 2005, a Granollers. L’objectiu és reflexionar i prendre posició sobre el finançament del transport urbà dels municipis de la segona corona, la millora de la xarxa interurbana i la

seva intermodalitat amb els serveis urbans, i l’atracció dels usuaris del cotxe cap al transport públic.

2006 1r Conveni entre la Generalitat, l’ATM i l’AMTU (27 de juliol)

El 27 de juliol de 2006, l’AMTU signa un conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), segons el qual s’inclouen els municipis de la segona corona Metropolitana en

el finançament del Contracte-Programa.

Amb aquest conveni, la Generalitat es compromet a dotar d’un fons pressupostari extra els transports públics de la segona corona.

5 /

Set

embr

e 20

21CR

ON

OLO

GIA2007

Primera enquesta de mobilitat interurbana a l’àmbit AMTU (EMIA)

Des del 2007, i amb una periodicitat bianual, l’AMTU encarrega la realització d’una enquesta de mobilitat a diferents ciutats associades. El principal objectiu d’aquesta enquesta és l’obtenció d’informació sobre la mobilitat interurbana dels habitants de l’àmbit AMTU i les seves principals destinacions i motius. En aquest sentit, la feina serveix per per acabar incorporant l’AMTU i la recopilació d’aquestes dades dins de l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) a partir de l’any 2007.

2008Conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i l’AMTU

Conveni marc de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i l’AMTU als efectes de l’execució de polítiques de mobilitat (2008 - 2010). Aquest conveni permet la redacció de tres estudis: l’elaboració d’un «Programa d’educació per a la mobilitat en transport públic»; la redacció d’un «Estudi sobre la viabilitat de les oficines de mobilitat i la seva possible implantació»; i la redacció d’un «Estudi sobre l’avaluació dels sistemes tramviaris i la seva possible implantació». La Diputació es fa càrrec del 50% del cost de la realització d’aquests estudis.

2009L’AMTU gestiona l’emissió i distribució de la targeta T-12 (actual T-16)

Aquest títol personal i intransferible va ser creat pel Consell d’Administració de l’ATM el desembre del 2008, i es va introduir el mes de setembre del 2009, amb l’inici del curs escolar. Inicialment, la targeta era

vàlida fins a la data en què es complien 12 anys. La T-12, doncs, fomenta l’hàbit d’ús quotidià del transport públic i educa els més menuts per a compartir un element essencial del nostre estat del benestar.

Posada en marxa del router universitariEl maig de 2009 entra en funcionament el «router» universitari de l’AMTU, el primer d’aquestes característiques a l’estat espanyol. Es tracta d’un aplicatiu informàtic, de lliure accés per a tothom a través del web de l’associació. Qualsevol estudiant universitari o de batxillerat pot conèixer el trajecte i mode de transport públic des de la seva ciutat de la segona corona metropolitana fins als més de 150 centres universitaris (escoles, facultats…) de l’àmbit del Sistema Tarifari Integrat de l’ATM de Barcelona, amb els enllaços corresponents als operadors per poder consultar els horaris i els preus. Totes les dades i la plataforma van servir per acabar integrats dins la plataforma Mou-te, titularitat de la Generalitat de Catalunya.

2010Les instal·lacions de l’AMTU creixen

La seu de l’AMTU s’amplia i s’incorporen més dependències com, per exemple, l’arxiu i les sales de reunions i del Comitè Executiu. Així doncs, la seu passa a comptar amb aquests nous espais, a banda dels que ja disposava anteriorment, com la sala de treball tècnic i d’administració i la de direcció general.

201110è aniversari de l’Agrupació

El 21 de setembre de 2011 es compleixen deu anys de la creació de l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU). El 21 de setembre de 2011, l’AMTU ja té 67 municipis associats i 3 consells comarcals del seu àmbit.

2012Conveni entre la DIBA i l’AMTU sobre la realització d’estudis

Amb l’objectiu de la realització d’estudis que es consideren d’interès per a les dues parts, en aplicació de les respectives polítiques relacionades amb la mobilitat i el transport públic, la Diputació de Barcelona i l’AMTU signen un nou conveni de col·laboració, després del 2008, per potenciar la línia d’estudis que l’AMTU es proposa treballar i donar suport en l’àmbit de l’estudi de millora de la mobilitat als municipis associats.

2013Joan Mora – president de l’AMTU2013 — 2015

L’alcalde de Mataró, Joan Mora, passa a ser el president de l’AMTU, sent la tercera persona que ocupa aquest càrrec a l’Agrupació.

6 /

Sete

mbr

e 20

21CR

ON

OLO

GIA 2014

Joan Prat - director general de l’AMTU (17 de febrer)

L’AMTU forma part de l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner

S’aprova el conveni de col·laboració de l’AMTU amb l’ATM, l’Ajuntament de Barcelona, l’AMB i l’Institut d’Estadística de Catalunya per a la realització de l’edició 2015 de l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF). Es tracta d’una enquesta oficial acreditada que servirà d’eina de suport per a aquells municipis que hagin d’elaborar els seus propis Plans de Mobilitat.

Els nous EstatutsEl 9 de desembre, durant la 15a assemblea es va aprovar un canvi dels estatuts de l’entitat en virtut dels quals l’AMTU passa de prestar ser-vei a la Regió Metropolitana de Barcelona a ser una entitat d’àmbit català amb la vocació

d’oferir servei i assistència tècnica en temes de mobilitat a tots els ens locals de Catalunya. Aquest objectiu queda plasmat en un canvi de nom de l’agrupació. D’anomenar-se Agrupació de Municipis Titulars del Servei de Transport Urbà de la Regió Metropolitana de Barcelo-na, s’anomenarà, a partir d’ara, Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) entenent urbà com a qualsevol mitjà de transport present al municipi i no no-més els de titularitat municipal com aleshores.

2015Intervenció al Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya aprova, per unanimitat, la llei de finançament del sistema integrat del Transport Públic de Catalunya. Aquesta llei regula les formes amb què es finança aquest

sistema, a través d’aportacions institucionals i impostos. L’AMTU ha treballat molt per a la consecució d’aquesta llei i demana una major governança pels municipis en l’àmbit de la gestió de la xarxa de Transport Públic.

Es consolida la Jornada Catalana de la MobilitatLa Jornada AMTU arriba a la seva onzena edició, i després d’una dècada acumulant experiència, l’entitat es proposa nous reptes i objectius, entre els quals destaca el de consolidar-la com la Jornada Catalana de la Mobilitat. Així ho fa constar a la nova imatge que identifica la Jornada a partir del 2015 i que recull la voluntat que ha mogut l’AMTU des del primer dia: convertir-la en cita anual de referència pels actors en matèria de mobilitat de Catalunya.

Tots els municipis del Sistema Tarifari Integrat ja poden rebre ajudes

El conveni d’aquest any entre l’AMTU i l’ATM, suposa un gran canvi i avenç, ja que permet que tots els municipis del Sistema Tarifari Integrat de l’ATM (STI) puguin rebre

ajudes per plans de millora del transport públic. Cal destacar que, fins aleshores, només el transport públic dels municipis de la regió metropolitana en podien rebre.

Primer número de la revista MobiliCATS’edita i es publica el primer número d’una nova revista que impulsa l’Associació, amb la col·laboració de l’ATM, la Generalitat de Catalunya i FGC, amb la voluntat d’aprofundir en les novetats, avenços tecnològics, notícies i opinions sobre la mobilitat i el transport públic. Amb aquesta nova publicació, la única en català, s’avança per a convertir la nova publicació MobiliCAT en la revista de referència per als tècnics, regidors de mobilitat, empreses i agents implicats en la gestió de la mobilitat arreu de Catalunya.

Jordi Xena – president de l’AMTU 2015 — 2020

L’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena i Ibàñez, es converteix en el quart president de l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), després d’haver estat escollit per aclamació a l’assemblea de l’entitat que se celebra

el 25 de novembre al Circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló.

2016 Primera implementació d’un servei de transport a demanda

L’AMTU gestiona el primer servei de Transport a la Demanda, que es desenvolupa a la localitat de Pineda de Mar. És el primer servei de TAD que gestionarà i ho fa a partir d’una externalització que l’Ajuntament del municipi fa amb l’objectiu de potenciar

l’ús d’aquest servei, que ja va ajudar a dissenyar l’AMTU, i a optimitzar-ne la gestió.

Canvi d’imatge de la marca AMTUL’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) renova la seva imatge i logotip. Després de quinze anys, l’AMTU

actualitza la seva imatge i incorpora elements que facin destacar l’àmbit i la finalitat de l’associació, que no és altra que treballar per a la millora de la mobilitat, en el seu conjunt, dels municipis associats.

2017Nova fórmula per al repartiment d’ajuts als plans de millora del transport urbà

Revisió de la fórmula de repartiment de l’ajuda anual i la proposta d’un model alternatiu més objectiu, amb criteris de premiar l’eficiència del servei, totalment auditable i adaptat a la nova normativa. Hi ha dues circumstàncies que motiven un replantejament de la formulació. En primer lloc, l’increment de nous municipis associats a l’AMTU, que suposen canvis

7 /

Set

embr

e 20

21CR

ON

OLO

GIA

en el repartiment entre els ens locals substancialment i, en segon lloc, el canvi en la normativa en matèria de finançament de transport públic que indica que les variables a tenir en compte en el repartiment de subvencions són: habitants, densitat de població, extensió territorial i extensió de la xarxa de transport públic.

Inici de la gestió de la T-verdaAmb l’objectiu d’afavorir la retirada en circulació dels vehicles més contaminants, les entitats consorciades a l’ATM, entre les quals hi ha l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), han posat en marxa

un nou títol de transport: la T-verda. L’AMTU serà l’encarregada de gestionar i tramitar, per encàrrec de l’ATM, la nova targeta T-verda, fora de l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Impuls de la reforma de la Llei de l’IVAA mitjans de 2016, l’Agència Tributària va començar a recla-mar a les empreses concessio-nàries de la xarxa de trans-port públic el 10% d’IVA per les quantitats que aporten les administracions per garantir

el servei. L’AMTU demana al govern espanyol que modifiquin la Llei d’IVA perquè les aporta-cions a les concessions del transport públic en puguin estar exemptes. En aquest sentit, l’AM-TU comença a fer moviments per impulsar una reforma de la llei d’IVA. Cal destacar que finalment es va aconseguir la modificació de la Llei d’IVA per evitar que les administracions locals i autonòmiques paguessin un sobrecost d’un 10% en concepte d’IVA. Només per l’àrea de Barcelona això va suposar més de 100 mili-ons d’euros anuals extres.

2018 ÈRICA, Gira Catalana del Bus Autònom

L’AMTU engega la Gira Catalana del Bus Autònom, l’ÈRICA, que posa en circulació, per primera vegada a Catalunya, un bus sense conductor, fent-lo circular per vuit municipis: Sant Cugat

del Vallès, Terrassa, Sabadell, El Vendrell, Reus, Martorell, Girona i Vic, durant dos mesos; una setmana a cada un. Aquesta gira pretén visualitzar el funcionament d’un vehicle d’aquestes característiques, la seva interacció amb la ciutat, així com entendre què comporta la nova cultura de la mobilitat. Amb aquesta prova, Catalunya se situa com a tercer país del món, després dels Estats Units i Austràlia, que fa una gira d’aquestes característiques.

Pla de treball per a la creació de la Targeta ciutadana

Aprovació de la creació d’una Targeta Ciutadana AMTU personalitzada per a cadascun dels ajuntaments que en formen

part amb una gestió única d’emissió, distribució i informació. D’aquesta manera hi haurà un estalvi important de costos per a les administracions i nombrosos avantatges per a la ciutadania,, que amb una sola targeta podrà utilitzar els diferents serveis municipals a un preu adaptat a les seves característiques personals i d’ús, a més de facilitar l’accés a les gestions municipals i fer els tràmits més senzills i ràpids. Aquesta targeta digitalitzarà també els títols propis i socials per validar al transport urbà.

Aprovació de la central de contractacióL’objectiu de la creació de la Central de Contractació, especialitzada en l’àmbit de la mobilitat, és facilitar el procés de contractació i optimitzar la despesa pública, a conseqüència de l’existència d’una major concurrència en la licitació i de les economies d’escala creades amb la integració d’obres, serveis i subministraments, així com reduir la càrrega administrativa i els costos de gestió associats a la contractació, tot garantint la transparència i seguretat jurídica en el procediment.

Aportació d’1 milió d’euros anuals per al desplegament del projecte «FlexiTransport Catalunya»

El Consell d’Administració de l’ATM ha aprovat renovar, un any més, el conveni de col·laboració que aquesta entitat manté amb l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) des de l’any

2006. Així mateix, el present conveni també preveu destinar 1 milió euros per tal que l’AMTU, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’ATM, desplegui el transport flexible i a la demanda a Catalunya.

Primer pas per implantar el Transport Flexible a Catalunya

S’inicia el procés per a la creació del Consorci Local per la Mobilitat (CLM), com a primer pas per implantar el Transport Flexible a Catalunya, en el marc de la 20 Assemblea General, celebrada a Pineda de Mar.

7 milions d’euros destinats a la millora del transport públic col·lectiu urbà i interurbà

L’ATM atorga a l’AMTU 1 milió d’euros per començar el projecte FlexiTransport Catalunya a la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquest conveni de col·laboració fixa que l’ATM aporta set milions d’euros a l’AMTU, destinats a la millora del transport públic col·lectiu urbà i interurbà. Gràcies a aquest conveni 98 municipis ja es beneficiaran de les ajudes que atorga l’AMTU.

Primera edició dels Premis MobiliCat.Per primer cop, se celebra la Nit dels Premis MobiliCat. En aquest esdeveniment es farà l’acte de lliurament d’aquests guardons, dirigits a reconèixer la tasca que institucions públiques, empreses privades i persones realitzen en l’àmbit de la mobilitat a Catalunya.

CRO

NO

LOG

IA 2019 Creació de l’app TADCAT

L’AMTU desenvolupa una aplicació mòbil per a reservar i gestionar els serveis de transport a demanda: la TADCAT, i que es posa en funcionament a la comarca del Berguedà. És la primera app de taxi a la demanda existent a Catalunya. La voluntat de l’AMTU és poder aplicar-la també a serveis de transport a demanda d’altres municipis.

Licitació de la plataforma F del transport flexible (FlexiTransport Catalunya)

El desembre de 2019 es fa la licitació de la plataforma F del transport flexible, on s’aprova el subministrament, instal·lació i posada en marxa de l’aplicació de la Plataforma de Gestió del Flexitransport.

2020Premi d’Honor dels Premis MobiliCat 2020 per al sector del transport públic

El sector de transport públic de Catalunya rep el Premi d’Honor dels Premis MobiliCat 2020, un guardó amb el qual es vol reconèixer l’esforç i la gran feina realitzada pels operadors i empreses de transport a Catalunya, que des de l’inici

de la pandèmia de la Covid-19 garanteixen la mobilitat universal, i especialment en les etapes més dures dels confinaments han prestat el servei per tal de facilitar la mobilitat dels treballadors essencials.

Plataformes digitals per a millorar els serveis de l’AMTU

Entren en funcionament dues plataformes digitals per a facilitar l’accés a la informació i la gestió de la documentació. La primera, per a la gestió dels Plans de millora que gestiona l’AMTU, amb l’objectiu de rebre correctament tota la documentació i per validar les ajudes que es donen des de l’Associació. D’altra banda, es desenvolupa la plataforma MobiliCAT, una plataforma centralitzada d’informació per a tota la comunitat i on es recull informació del món del transport, reculls de premsa, seguiment de projectes, aportacions d’idees, etc. La Plataforma MobiliCat també, servirà com a millora de la intranet de l’AMTU.

Aurora Carbonell – presidenta de l’AMTU Desembre 2020 — actualitat

L’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, és escollida com a nova presidenta de l’AMTU per el 86% dels representants de l’Assemblea General. És la primera vegada que una dona assumeix la presidència de l’associació, i es converteix en la cinquena persona que ocupa aquest càrrec.

2021 Joan Serra - director general de l’AMTU(20 de gener — actualitat)

Neix MOBICOEs tracta d’un projecte pioner sobre mobilitat Intel·ligent, que s’implanta a la Conca d’Òdena, i que permetrà que els seus municipis tinguin un servei de transport compartit en vehicle elèctric. El servei entra en funcionament aquest mes

de setembre, i és la primera prova pilot, sostenible, pionera i inclusiva, del país en un entorn fora de l’àrea metropolitana.És el resultat de l’esforç i treball de l’AMTU, la Mancomunitat de la Conca d’Òdena i l’Ajuntament de Castellolí, en col·laboració de les empreses SEAT: CODE i Circuit Parcmotor.

Celebració del 20è aniversari de l’AMTU

El 21 de setembre de 2021 l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) compleix vint anys. Per celebrar-ho s’ha organitzat un acte commemoratiu, s’ha elaborat un llibre que recull la feina feta i la història de l’Associació i s’ha elaborat aquesta publicació.

International Mobility Congress (IMC)L’AMTU impulsa el primer Congrés Internacional de Mobilitat internacional que se celebra a Catalunya. Aquest congrés, que se celebra a Sitges, aquest setembre, pretén ser un punt de trobada professional per entendre com serà l’entorn

post COVID, aprofitar el potencial de la innovació cap aquest nou model de mobilitat i fer-ho des d’un punt de vista de la mobilitat pública i local, amb solucions aplicades, i analitzant casos d’èxit d’àmbit mundial.

8 | 2

0 a

nys

AM

TU /

Set

embr

e 20

21

9 /

Set

embr

e 20

2120

AN

YS A

MTU

La Generalitat de Catalunya i l'Autoritat del Transport Metro-polità de l'àrea de Barcelona

signen, des de l'any 2006, uns conve-nis de col·laboració que permeten que l'AMTU rebi, anualment, un import destinat a la millora de la xarxa de transport públic dels seus municipis associats i que es troben dins del sis-tema tarifari integrat.

Es dóna la circumstància que, fins a l'any 2014, només hi podien optar els municipis que pertanyen a la Re-gió Metropolitana de Barcelona amb transports urbans integrats. Però a partir del 2015, els nous convenis signats estableixen que les ajudes poden arribar a qualsevol municipi associat de l'àmbit de l'ATM de Barce-lona. Fins i tot, els municipis que no tenen xarxa urbana, disposen d'una bossa del 2% del total de les ajudes per a destinar-les a la millora de la xarxa interurbana que discorre pel seu municipi.

El repartiment d'aquestes ajudes en-tre els municipis es determina, fins a l'any 2015, segons els paràmetres d'habitants del municipi, validacions anuals gratuïtes o no, dèficit i millores de la xarxa de transport urbà.

Però a partir de 2016, fruit d'un cons-tant treball tècnic, el Comitè Executiu de l'Associació decideix aplicar una nova manera de repartir el fons del Pla de Millores, adequada a la nova normativa que es produeix en ma-tèria de finançament del transport públic -amb la nova Llei 21/2015, de 29 de juliol-. D'aquesta manera, es considera oportú redefinir i establir uns nous criteris de repartiment de les ajudes, dissenyant un model més objectiu i basat en nous criteris que donin prioritat a l'eficiència del ser-vei, i que tal com estableix la norma-tiva, tingui en compte altres variables com la densitat de població, l'exten-sió territorial i l'extensió de la xarxa de transport públic.

Nou pas endavantL'any 2018, els convenis amb l'Au-toritat del Transport Metropolità de l'àrea de Barcelona experimenten un important salt endavant. Són diver-sos els aspectes rellevants, però en destaca l'establiment d'un fons de 7 milions d'euros a repartir d'entre els municipis associats, significant una fita molt important, ja que és la prime-ra vegada que s'assoleix aquesta xifra econòmica.

En aquest sentit, s'elabora una fórmu-la basada en els costos d'explotació, en l'eficàcia en la provisió del servei, en l'esforç econòmic dels ajuntaments i en les mesures de tipus ambiental, d'igualtat de gènere, d'innovació, etc. A partir d'aquest model de criteri, el repartiment també es farà per grups, segons si el servei de transport que presten és obligatori per llei o no, i si el tipus de servei que donen és urbà, urbà amb línia segregada, urbà amb línia no segregada, o interurbà.

Model i evolució del finançament de l’AMTU i dels plans de millora dels Ajuntaments

Recull d’imatges de signatures de convenis entre la Generalitat de Catalunya, l’ATM i l’AMTU > AMTU

Són cinc les persones que han presidit l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport urbà (AMTU) des de la seva creació l’any 2001. Coincidint amb l’efemèride dels vint anys, les persones que han estat, i són, presidentes de l’Associació, han volgut destacar, de manera breu, algun dels aspectes més rellevants dels seus mandats.

Presidències de l'AMTU

11 /

Set

embr

e 20

21P

RES

IDÈN

CIES

Aurora Carbonell Presidenta AMTUDesembre 2020 - actualitatObjectius de futur?Un dels objectius principals de l'AM-TU és donar-nos a conèixer a més municipis per créixer com a asso-ciació, perquè entenem que estem en uns moments crucials, en què la mobilitat afecta molts municipis, i també en què els ajuntaments hau-rem d'afrontar un gran repte: el del canvi climàtic. I en aquest sentit, el transport públic hi tindrà un paper primordial.

És la primera dona que ocupa la presidència de l'AMTU.És un gran orgull i una gran res-ponsabilitat. El món del transport i de la mobilitat és molt masculi-nitzat fins ara, hi ha molts homes a tot arreu, i per tant entenem que les dones hi hem d'entrar. Una de les finalitats seria que entressin més dones en el món del transport, en operadors del transport, i en tot l'àmbit de la mobilitat, entenent que la visió de gènere és molt im-portant.

Jordi Xena President de l'AMTU 2015-2020Com es passa del transport a la demanda al transport flexible, i per què?Amb l'objectiu de resoldre una peti-ció de molts municipis per a solu-cionar la baixa ocupació d'alguns transports, el 2016 vam començar a implementar serveis de transport a demanda. Això ens va donar una certa expertesa, a partir de la qual vam dissenyar, en col·laboració amb la Generalitat, un model de gestió del transport flexible, amb una oferta que, per fi, s'adaptarà a la demanda real dels ciutadans, gràcies a l'app del Flexitransport.

Joan MoraPresident de l'AMTU 2013-2015El 2014, l'AMTU manifesta la seva voluntat de deixar de ser una entitat circumscrita a l'àmbit metropolità.Sí, i això permet que els Esta-tuts de 2015 ja explicitin aquesta voluntat que l'associació estigui oberta a qualsevol ens local català que en vulgui formar part. Aquest serà el pas també per a passar a ser un instrument al servei de l'assessorament en el món de la mobilitat i el transport públic a tots els ajuntaments de Catalunya, i començar a implementar soluci-ons de mobilitat com el transport a demanda.

Josep MayoralPresident de l'AMTU 2004-2013Què va suposar la signatura amb la Generalitat del primer contracte-programa que es va produir durant el seu mandat?El primer objectiu que ens vam plan-tejar a l'AMTU va ser corregir una dis-funció en termes de finançament, ja que els municipis amb transport urbà no disposàvem de cap ajuda de les ad-ministracions. Des de l'AMTU es va fer un esforç molt gran per assolir un acord amb la Generalitat per obtenir la corres-ponsabilitat en termes de finançament. I es va arribar a aquest acord que, tot i ser un molt bon acord, deixava molt camí per recórrer, perquè l'itinerari nos-tre era arribar a un terç d'aportació de dèficit del transport públic per part de la Generalitat, i encara està lluny.

Josep Pujadas President de l'AMTU 2001-2004Quin era l'objectiu principal que va motivar la creació de l'AMTU?L'objectiu principal va ser la promo-ció i defensa del transport públic urbà, atenent els reptes que repre-senten la mobilitat sostenible i els efectes derivats del canvi climàtic. També, ser reconeguts com a in-terlocutors en aquelles instàncies i entitats on es prenen les decisions i, alhora ser defensors dels legítims interessos dels municipis titulars del servei de transport urbà i, per tant, també dels ciutadans d'aquests municipis.

DIR

ECCI

ON

S G

ENER

ALS

Antoni PrunésDirector general de l’AMTU2001 — 2012

De quina fita està més orgullós d’haver aconseguit durant la seva etapa al capdavant de l’AMTU?De moltes. La idea i la creació de l’AMTU. La inauguració de la seu. La forma-ció de l’equip humà, petit però eixerit. La incorporació a l’ATM. La participa-ció al Plans Directors d’Infraestructures i als Contractes-Programa. L’asso-liment de finançament per als nostres transports públics, menor del que mereixíem però major que 0. L’elaboració de Programes, Estudis i Projectes de TP. La celebració de les Jornades Anuals, que esdevingueren un referent. La gestió de la T-12. La participació a les Conferències de l’Association for Eu-ropean Transport. La resposta sempre positiva dels polítics i, especialment dels tècnics, d’aquestes ciutats; també la dels operadors urbans i interurbans.

Des de la seva creació, són tres les persones que han exercit la direcció general de l’entitat. Sobre elles recau la responsabilitat de gestió de l’associació i són diversos, i remarcables, els èxits que han assolit, convertint-se en projectes de millora per a la mobilitat del nostre país.

Direccions generals de l'AMTU

Joan PratDirector general de l’AMTU2014 — gener 2021

Durant la seva etapa, s’han viscut èxits destacables. Què han suposat per a l’Associació?El més destacat sens dubte, durant l’any 2017, és haver aconseguit la modifi-cació de la Llei d’IVA per evitar que les administracions locals i autonòmiques de tot l’estat espanyol paguessin un sobrecost d’un 10%, en concepte d’IVA que hagués gravat les concessions de transport públic. Només per l’àrea de Barce-lona eren més de 100 milions d’euros anuals de més. Fer la proposta, veure que era possible, treballar-ho tècnicament amb l’ajuda de professionals experts, ne-gociar-ho amb els grups parlamentaris del Congrés espanyol i finalment veu-re-ho una realitat em va satisfer molt i va donar més sentit a la feina que fem i a tota la que podem fer des d’una associació petita com l’AMTU. Una segona, és haver aconseguit el 2018 el finançament i la confiança del Go-vern perquè l’AMTU lideri el projecte que ha de revolucionar la mobilitat del nostre país. El Transport Flexible canviarà la manera de moure’ns. La tercera fita, haver aconseguit realitzar la Gira ÈRICA, el primer vehicle autònom que va circular pels carrers de 8 ciutats catalanes, una setmana a cada ciutat, durant setembre i octubre de 2018.

12 |

20 a

nys

AM

TU /

Set

embr

e 20

21

Joan SerraDirector general de l’AMTUGener 2021 — actualitat

Quins projectes pretén consolidar l’AMTU en un futur pròxim?En primer lloc, destacar el primer repte aconseguit, que ha estat coorganitzar el primer Congrés de mobilitat internacional a Catalunya, l’International Mobi-lity Congress. La convocatòria i la recepció d’aquest esdeveniment ha estat un gran èxit. A més, ha nascut el projecte MOBICO, un projecte pioner sobre mobilitat Intel-ligent que s’implanta a la Conca d’Òdena a partir d’aquest setembre i que per-met un servei de transport compartit en vehicle elèctric.A mitjà termini, com a projectes destacats, l’AMTU treballa en la creació delConsorci Local per a la Mobilitat, on l’AMTU tindrà la majoria, juntament amb els ajuntaments que en vulguin formar part. L’objectiu d’aquest consorci és poder ser operadors dels mateixos municipis i conveni en els serveis directa-ment, si així es necessita.Finalment, citar la central de compres o de compra agregada com a projecte que facilitarà, als nostres associats, contractar serveis de forma agregada, re-duint els costos.

13 /

Set

embr

e 20

21P

RO

FESS

ION

ALS

Pilar GarciaPrimera treballadora de l’AMTUInici a l’AssociacióL’AMTU es va constituir el 2001, i el 2004, quan va obrir la seva primera seu, va ser quan em van contractar perquè portés el funcionament de l’oficina i l’atenció als associats, que en aquell moment eren 30 entitats.Durant un any i mig vam treballar contractades dues persones: el director general, que tenia dedicació parcial i venia els dimecres, i jo, de dilluns a divendres.Durant aquests anys he tingut la sort de treballar amb quatre dels 5 presidents, i amb els tres directors generals que ha tingut l’entitat, i em sento molt orgullosa d’haver participat d’aquesta aventura.

Cristina Dominici Responsable de l’OACQuina és la funció de l’Oficina d’Atenció Ciutadana, i quina ha estat la seva evolució?Quan vaig començar érem dues per-sones d’atenció per a la targeta T-16 i ara hem acabat essent un equip de set persones, consolidant-se així l’equip d’atenció als ciutadans. En aquesta oficina, actualment, portem dos tí-

tols de transport, la T-16 i la T-verda, gràcies a la confiança de l’ATM en la gestió que fa la nostra Associació i, a més gestionem dotze serveis del que ara és el transport a la demanda i que s’acabarà convertint en el transport flexible.Rebem més de 300 trucades al dia, gestionem més de 3.000 serveis de transport a la demanda al mes, i ac-tualment tenim més de 116.000 T-16 actives i més de 1.600 de la T-verda.

Carles LabrañaResponsable d’Estudis i ProjectesQuina és la tasca que duen a terme actualment els serveis tècnics?La nostra tasca és, en primera ins-tància, de prescriptors tècnics dels ajuntaments i consells comarcals en les seves necessitats diàries, ja sigui amb l’elaboració d’estudis de millo-ra i auditories dels seus serveis de TPU, d’implantació de nous serveis, suport en licitacions, i realització de plecs (tècnics i administratius). Tam-bé donem suport en altres àrees de la mobilitat: sector del taxi, plans d’aparcament, estudis economic-fi-nancers, logística urbana i altres. També gestionem els Plans de Mi-llora dels nostres municipis, a través del qual, els municipis de l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’àrea de Barcelona reben ajudes econòmi-ques anualment.Un altre aspecte important és la nos-tra feina en el projecte “FlexiTrans-port Catalunya”. Hem creat des de zero una plataforma digital que tre-balla amb algorismes i paràmetres,

específics segons tipologia de servei de transport flexible: serveis amb diferents graus de llibertat, des dels més rígids (línies fixes de bus) als més oberts amb resposta en temps mínim. És la única iniciativa pública d’aquestes característiques a Europa.

Mayte CapdetResponsable econòmic-financeraQuin ha de ser el futur de l’AMTU?L’Assemblea General de l’AMTU, de novembre de 2018, va decidir tirar endavant importants acords com són la creació del Consorci Local per la Mobilitat, pel desplegament del Transport Flexible, la implantació de la Targeta Ciutadana i la creació d’una central de contractació. Per desenvolupar aquestes tasques ha estat necessari reforçar el personal de l’AMTU, entre d’altres, dotant a la institució d’un perfil econòmico-financer especialitzat en mobilitat i transport públic. Aquesta és la meva tasca, i els objectius encomanats són posicionar l’AMTU com un referent a nivell local, del país i internacional, en la governança de la mobilitat, el transport públic i les seves infraes-tructures des del món local. Des d’un punt de vista econòmic destaca el paper que ja tenen els municipis que formen part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, alguns d’ells també són associats a l’AMTU, però hem de reforçar la implicació en tots els sen-tits de tots els ens locals de Catalu-nya en la governança de la mobilitat. Hi tenen molt a dir, molt a fer i molt a aportar. L’AMTU, crec, és un bon ins-trument per aconseguir-ho.

D’entre la gran quantitat de professionals que treballen a l’AMTU us presentem a quatre. Aquestes persones són un retrat de l’experiència professional que l’AMTU ofereix als seus associats a través dels seus serveis.

Professionals de l'AMTU

Com definiria la funció que ha complert l’AMTU per ser un refe-rent en la mobilitat sostenible del nostre país?Durant els seus vint anys d’existèn-cia, l’AMTU ha realitzat una funció fonamental en dos sentits: primer, com a suport tècnic dels ajunta-ments, tant d’aquells ajuntaments petits que no disposaven de personal tècnic especialitzat, com d’aquells ajuntaments més grans que han con-fiat en la nostra expertesa per dur a terme plans de mobilitat, plecs admi-nistratius, etc.

Però també, i sobretot, l’AMTU s’ha convertit en els darrers anys en l’entitat de referència a Catalu-nya en implementació i gestió del transport a demanda, que és una modalitat de transport que s’ha demostrat que és especialment eficient per connectar urbanitza-cions disseminades que es tro-ben lluny dels nuclis urbans. Ara, a més, estem fent un pas més, en passar del transport a demanda al transport flexible, que revolucio-narà la manera com ens movem a les ciutats.

Quin era el context en mobili-tat que va provocar la necessitat d’una associació com l’AMTU?L’AMTU va néixer sobretot per una necessitat dels ajuntaments de rei-vindicar la dificultat que tenen per sostenir econòmicament un servei tan essencial com és el transport urbà. Aquest és encara un proble-ma que no ha estat resolt, perquè els ajuntaments ens trobem amb una gran dificultat de finançament i, com tots sabem, el transport públic costa molts diners, de fet és defici-tari per a les administracions, però alhora és un bé necessari perquè acompleix una funció essencial per als ciutadans.En aquest sentit, quan l’ATM de Bar-celona va crear el sistema tarifari integrat, va ser un gran avanç. Però, sens dubte, els municipis que van quedar integrats dins de la prime-ra corona en van sortir molt més afavorits que els que pertanyem a altres corones. Un exemple: per anar de Sitges a Vilanova (que són uns 10 km), he de pagar 2 zones. En canvi, per anar de Castelldefels a Barcelo-na (25 quilòmetres), només es paga 1 zona. Fora de la primera corona metropolitana, els greuges en finan-çament i infraestructures encara són molt grans. En aquest sentit, doncs, el context malauradament no ha canviat gaire.

L’evolució de l’AMTU ha estat...En l’àmbit territorial, l’AMTU ha passat de ser una entitat circumscri-ta a l’àrea metropolitana a ser una entitat oberta a qualsevol ens local de Catalunya que en vulgui formar part.També hem passat de ser un simple lobby a ser un agent actiu en el sec-tor de la mobilitat, i entitat de refe-rència dins del sector del transport públic.Hem crescut internament i hem am-pliat l’oferta de serveis als nostres associats.

14 /

Set

embr

e 20

2120

AN

YS A

MTU

«Gràcies a tot l’equip de l’AMTU per contribuir a millorar la mobilitat i el transport públic d’arreu de Catalunya»

Entrevista a

AuroraCarbonellPRESIDENTA DE L’AMTU

15 /

Set

embr

e 20

2120

AN

YS A

MTUQuines són les perspectives de fu-

tur de l’AMTU?En els anys vinents l’AMTU ha de ser l’entitat de referència en l’àmbit del transport urbà a tot Catalunya. Això vol dir que ens hem de convertir en una eina de suport estratègic per als ajuntaments i altres ens locals a l’hora de planificar la mobilitat, donant-los l’assessorament i suport necessaris en tot moment, i sense perdre de vista que seguim essent una entitat que defen-sa els seus interessos i, per tant, també reivindica els dèficits que pateixen els ajuntaments de fora de Barcelona quant a infraestructures de mobilitat i finançament del transport públic.A més, en el marc de la lluita contra el canvi climàtic, l’AMTU també ha de jugar un paper molt important, ja que els municipis són elements clau per ajudar a fer possible que visquem en un món més sostenible.

Quins són els reptes a curt i mitjà termini que es planteja?D’entrada, aquest any l’AMTU s’ha marcat com a objectiu principal cre-ar una central de compres, gràcies a la qual els nostres associats podran contractar serveis de forma agregada, cosa que en reduirà els costos i facili-tarà l’accés a determinats productes

que milloraran el servei de transport públic dels municipis.D’altra banda, des de l’AMTU estem a punt de posar en funcionament les primeres proves de transport flexi-ble, a través d’una aplicació que hem creat i que s’anomena Flexitransport Catalunya. La implementació de ser-veis de transport flexible, sens dubte, marcarà un abans i un després en la manera de moure’ns a les ciutats, i significarà una revolució en matè-ria de transport públic urbà, perquè aquesta modalitat de transport posa el ciutadà al centre del servei. Amb el transport flexible ja no hi haurà hora-ris preestablerts ni parades fixes, i per tant el transport públic farà un salt que canviarà el concepte de mobilitat tal com l’hem entès fins ara.

És la primera dona que ha presidit aquesta associació. S’està ente-nent, finalment, el lideratge feme-ní en àmbits com la mobilitat?Per a mi, ser la primera dona que ha estat elegida presidenta de l’AMTU, ha estat un gran orgull i una gran responsabilitat, perquè a vegades les dones tenim aquesta doble càrrega (moltes vegades som “les primeres de”). Però aquest món del transport i de la mobilitat encara és un món molt

masculinitzat, on la majoria de llocs de responsabilitat encara estan ocu-pats per homes. I, en canvi, parado-xalment són les dones les que majori-tàriament utilitzen el transport urbà. I això és una gran contradicció. És a dir, en un sector que està ple d’usuàries, els qui prenen les decisions, encara són els homes. Per tant, encara ens queda un llarg camí per recórrer.

Quin missatge faria arribar a tot l’equip de professionals que ha fet possible l’AMTU, al llarg d’aquests 20 anys?A tots aquells que, durant aquests vint anys, han format part de l’AMTU, si-gui des d’un càrrec més directiu com des de qualsevol posició que hagin ocupat com a personal treballador, els diria que moltes gràcies per la fei-na que han realitzat. I que tots, ells i elles, han estat essencials perquè l’AMTU esdevingui una eina útil per als ajuntaments i, per tant, també per als ciutadans. Gràcies a ells i a elles, l’AMTU ha contribuït a millorar la mo-bilitat i el transport públic d’arreu de Catalunya, ajudant a garantir un dret que és essencial per a qualsevol ésser humà: el dret a la mobilitat i, sobretot, a la mobilitat sostenible. A tots, per tant, els dono les gràcies.

Llibre commemoratiu del 20è aniversariL’AMTU compleix vint anys, i amb motiu d’aquesta efemèride, s’ha ela-borat un llibre commemoratiu amb l’objectiu de recuperar la història de l’associació. A través d’un relat històric es podrà conèixer l’origen de l’Associació i el seu objectiu fun-dacional, repassarem de manera cronològica els fets més destacats, i coneixerem l’opinió dels presidents, els directors generals que han dirigit l’AMTU, i d’alguns dels seus profes-sionals.

La història s’explica a partir de la descripció de les fites més destaca-bles: la implantació territorial de l’AMTU; la millora del finançament

dels serveis de transport urbà; la promoció de l’ús del transport públic a les escoles i en la gent gran; el per-sonalitzat de suport tècnic per als ajuntaments; el servei de transport a demanda (TAD) al transport flexible (F); la creació de l’Oficina d’Atenció Ciutadana; la supressió de l’IVA en el transport; la Gira Èrica; la Jornada Catalana de la Mobilitat; i el projecte Mobilicat: el naixement de la revista i la creació dels Premis.

Aquest llibre pretén ser un reconei-xement a la tasca feta durant aquests vint anys, un agraïment a totes les persones que han format dels seus equips, i un repàs als reptes que

l’Associació es planteja per als anys vinents amb l’objectiu de continuar treballant per a la millora de la mobi-litat sostenible.

Us ho desgem els eradors del transport públic urbàdels municipis aociats

Els primers 20 anys!Per mts anys AMTU