ESPAI I VOLUM

QUIQUE MARTÍN GIRÓ

VISUAL I PLÀSTICA

ÍNDEX•  1. RECURSOS QUE INTERVENEN EN LA IL·LUSIÓ DE PROFUNDITAT EN UNA SUPERFÍCIE PLANA.

•  2. TRIDIMENSIONALITAT:

•  3. CANVI DE MIDA:

•  4. CONTACTE:

•  5. SEPARACIÓ I TRANSPARÈNCIA:

•  6. SUPERPOSICIÓ I INTERSECCIÓ:

•  7. QUINS EFECTES O SENSACIONS PRODUEIXEN EN UN DIBUIX:

•  8. ARESTA I VOLUM CILÍNDRIC:

•  9. ELS EGIPCIS COM REPRESENTAN L'ESPAI PICTÒRIC.

•  10. ELS GRECS I ROMANS COM REPRESENTAN L'ESPAI PICTÒRIC.

•  11. ANOMENA 4 ARTISTES ITALIANS QUE VAN TREBALLAR LA PERSPECTIVA AL S. XIV I XV.

•  12. EXPLICA EL CUBISME I DIGUES 2 ARTISTES:

•  13. LLAPIS DE GRAFIT:

•  14. COM TRABALLAR AMB LLAPIS DE COLORS, QUINS EFECTES PODEM CONSEGUIR: 

RECURSOS QUE INTERVENEN EN LA IL·LUSIÓ DE PROFUNDITAT EN UNA SUPERFÍCIE PLANA

PER ACONSEGUIR LA IL·LUSIÓ DE PROFUNDITAT EN UNA SUPERFÍCIE PLANA, UTILITZEM ELS SEGÜENTS MÈTODES: EL CANVI DE MIDA, EL CONTACTE AMB OBJECTES, LA SEPARACIÓ, LA TRANSPARÈNCIA, LA SUPERPOSICIÓ, INTERSECCIÓ O PENETRACIÓ, EL CONTRAST TONAL, LA PERSPECTIVA I EL CLAROBSCUR.

TRIDIMENSIONALITAT

LA TRIDIMENSIONALITAT ES BASA EN LA RELACIÓ ENTRE LES TRES DIRECCIONS BÀSIQUES DE L’ESPAI QUE SÓN L’ALÇADA, L’AMPLADA I LA PROFUNDITAT.

CANVI DE MIDA

PER CREAR LA IL·LUSIÓ DE PROXIMITAT I LLUNYANIA ES POT VARIAR LA MIDA DELS OBJECTES, COL·LOCANT ELS MÉS GRANS EN LA MEITAT INFERIOR DELS SUPORT I ELS MÉS PETITS EN LA MEITAT SUPERIOR. LA LÍNIA DE L’HORITZÓ ÉS UNA LÍNIA HORITZONTAL QUE AJUDA A TRANSMETRE AQUESTA SENSACIÓ SEPARANT ELS DOS PLANS PRINCIPALS QUE SÓN EL CEL I EL TERRA.

CONTACTE

DUES FORMES O FIGURES DE MIDA DIFERENT NO SEMPRE EXPRESSEN QUE UNA ESTIGUI MÉS APROP (LA MÉS GRAN) QUE L’ALTRA, PER AIXÒ LES DIBUIXEN EN CONTACTE PER INDICAR QUE ESTAN A LA MATEIXA DISTÀNCIA DE L’ESPECTADOR ENCARA QUE TINGUIN TAMANYS DIFERENTS.

SEPARACIÓ I TRANSPARÈNCIA

• SI EN UN DIBUIX SEPAREN LES FORMES O FIGURES EN DIAGONAL TRANSMETEN LA SENSACIÓ D’ESPAI I PROFUNDITAT. ELS OBJECTES QUE SITUEM DARRERA O SOTA D’UNA FORMA TRANSPARENT ES VEUEN A TRAVÉS D’AQUESTA FORMA I SEMBLEN ESTAR MÉS LLUNY.

TransparènciaSeparació

SUPERPOSICIÓ I INTERSECCIÓ

LA SUPERPOSICIÓ DE FORMES O FIGURES EN UN DIBUIX EXPRESSA PROFUNDITAT I ENCARA PODEM ACCENTUAR MÉS LA PROFUNDITAT SI SEGUINT UNA DIRECCIÓ DIAGONAL EN LA COMPOSICIÓ. QUAN LES FORMES SUGGEREIXEN QUE UNES ENTREN O SURTEN D’UNES ALTRES O ES TALLEN S'ANOMENA INTERSECCIÓ.

Superposició Intersecció

QUINS EFECTES O SENSACIONS PRODUEIXEN EN UN DIBUIX

Valors clars Zones il·luminades

Valors foscos Zones d'ombra

Colors forts o contrastats Són més propers

Colors febles o esvaïts Són més lluny

VALORS CLARS (IMATGES)

VALORS FOSCOS (IMATGES)

COLORS FORTS O CONTRASTAS (IMATGES)

COLORS FEBLES O ESVAÏTS (IMATGES)

ARESTA I VOLUM CILÍNDRIC

L’ARESTA ÉS LA LÍNIA QUE SORGEIX DE LA INTERSECCIÓ DE DUES SUPERFÍCIES. SI LES SUPERFÍCIES SÓN PLANES, LA LÍNIA QUE EN RESULTA ÉS RECTA. UN VOLUM CILÍNDRIC ÉS UNA FIGURA VOLUMÈTRICA RECTA AMB BASE CIRCULAR.

Volum cillindric

ELS EGIPCIS COM REPRESENTAN L'ESPAI PICTÒRIC

ELS EGIPCIS REPRESENTAVEN ARTÍSTICAMENT EL SEU MÓN PER MITJÀ D’IMATGES PLANES. LES FIGURES I ELS OBJECTES ESTAVEN REPRESENTATS FRONTALMENT, DE PERFIL O EN TRES QUARTS SEGUINT UN CRITERI DE SIMPLIFICAR LES FORMES. LES FIGURES HUMANES VARIAVEN DE MIDA SEGONS EL RANG QUE OCUPAVEN EN LA JERARQUIA SOCIAL.

ELS GRECS I ROMANS COM REPRESENTAN L'ESPAI PICTÒRIC

ELS GRECS I ELS ROMANS VAN ESTUDIAR LA PROJECCIÓ D’IMATGES DE FORMA GEOMÈTRICA PER DECORAR TANT ELS ESCENARIS TEATRALS COM ELS SEUS HABITATGES. SÓN IMPORTANTS ELS FRESCOS (TÈCNICA PICTÒRICA) QUE MOSTREN UN GRAU ELEVAT D’IL·LUSIÓ ARQUITECTÒNICA ESPACIAL.

Pintura Grega

Pintura Romana

 ANOMENA 4 ARTISTES ITALIANS QUE VAN TREBALLAR LA PERSPECTIVA AL S. XIV I XV.

QUATRE DELS MÉS FAMOSOS ARTISTES ITALIANS QUE VAN TREBALLAR LA PERSPECTIVA AL S. XIV I XV SÓN: BRUNELLESCHI, ALBERTI, DÜRER I LEONARDO DA VINCI.

Brunelleschi Alberti Dürer Da Vinci

EXPLICA EL CUBISME I DIGUES 2 ARTISTESEL CUBISME ÉS UN MOVIMENT PICTÒRIC DE PRINCIPI DEL S. XX QUE PROPOSA OBLIDAR LA PERSPECTIVA  CÒNICA TRADICIONAL I REPRESENTAR LES FORMES I FIGURES MOSTRANT DIFERENTS ASPECTES O PUNTS DE VISTA DEL MATEIX OBJECTE O FIGURA DE FORMA SIMULTÀNEA. TAMBÉ UTILITZA DIFERENTS PLANS GEOMÈTRICS PER DIVIDIR L’ESPAI. DOS DELS ARTISTES MÉS FAMOSOS SÓN PICASSO I BRAQUE.

Braque Picasso

LLAPIS DE GRAFIT

EL LLAPIS DE GRAFIT ES COMPON D’UN MINERAL ANOMENAT GRAFIT MESCLAT AMB ARGILA. TENEN DIVERSES DURESES, ELS MÉS DURS TENEN MÉS ARGILA I S’UTILITZEN PER A DIBUIX TÈCNIC PERQUÈ TAQUEN MENYS, I LA DURESA S’INDICA AMB LA LLETRA H QUE PORTEN INSCRITA. ELS TOUS CONTENEN MENYS ARGILA I S’UTILITZEN PER A DIBUIX ARTÍSTIC PERQUÈ DONEN NEGRES MÉS INTENSOS I PORTEN INSCRITA LA LLETRA B. ELS QUE SÓN HB TENEN UNA DURESA INTERMÈDIA I S’TILITZEN PER ESCRIURE.

 COM TREBALLAR AMB LLAPIS DE COLORS

AMB ELS LLAPIS DE COLORS PODEM CONSEGUIR DIFERENTS EFECTES: 

QUAN VOLEM TRANSMETRE VOLUM REALITZEM GRADACIONS DE VALOR VARIANT LA FORÇA AMB QUE PRESSIONEM EL LLAPIS I CONSEGUINT UN CANVI GRADUAL DE LLUMINOSITAT, PER TANT, EVITANT ELS CANVIS BRUSCOS DE FOSC A CLAR. DE MÉS PRESSIÓ A MENYS, OBTINDREM UNA GRADACIÓ DE FOSC A CLAR.

TAMBÉ PODEM TREBALLAR ALHORA LA GRADACIÓ TONAL QUE CONSISTEIX EN ANAR D’UN COLOR A UN ALTRE DE FORMA GRADUAL SENSE CANVIS BRUSCOS.

TAMBÉ PODEM TREBALLAR LES TEXTURES FENT DIFERENTS TIPUS DE LÍNIES CREUADES. I PODER TRANSMETRE MÉS EXPRESSIVITAT AL DIBUIX.

PODEM FER PUNTA AL LLAPIS I DIFUMINAR EL POLSIM FREGANT AMB UN COTONET O UN ESFUMÍ.

SI ELS LLAPIS SÓN SOLUBLES A L’AIGUA (AQUAREL·LABLES) ES PODEM FONDRE ELS TRAÇOS REALITZATS AMB UN PINZELL.