Vaig participar d’un Congrés his-tòric en l’Església espanyola que ens motivà a la responsabilitat

de tots: bisbes, preveres, religiosos/es, laics, membres del Poble de Déu i que, com va demanar el Papa en el missatge dirigit als congressistes, desitja sortir a trepitjar els carrers, entrar a qualsevol cau de la societat, a curar les ferides de molta gent però “junts” i com a Poble de Déu.

Siguem conscients de la nostra voca-ció baptismal. Posem-nos en comunió per a l’acció missionera en moviments, associacions i comunitats, des de la vivència de l’evangeli. El Poble de Déu no s’entén sense la sinodalitat o la par-ticipació. Som cridats a ser un poble on laics, pastors i religiosos/ses, junts, som església corresponsable i en sortida. La música del Congrés serà una melodia agradable, si tots ens sentim protagonis-tes d’una Església que anuncia, sense excloure ningú, el goig de l’Evangeli. Per açò, els laics han de tenir el protagonis-me necessari a dins de l’Església.

Són molts els reptes que tenim al davant: autenticitat en la vivència de l’Evangeli, el paper de la dona a nivell eclesial, caminar junts, ésser preveres i diaques manco ocupats en l’administra-ció i més en acompanyar i escoltar, par-ròquies més actives socialment... El Papa ens va dir als congressistes: És la vostra

hora, anau i predicau l’Evangeli (Mt 28,19). Tot canvi ha de començar per cadascú. Fidels a l’Església, valorem amb goig la corresponsabilitat dels laics!

A la benedicció Urbi et orbi (27 de març) el Papa va expressar: Estem a la mateixa barca, fràgils i desorientats, però tots som cridats a remar junts, a confor-tar-nos mútuament. No podem seguir cadascú pel seu compte, sinó “junts”. És el moment de recuperar i fer fonamental l’art de la trobada. Junts arrisquem-nos a favor dels altres per a construir, estimar i contribuir al compromís global a favor de la vida tota, no tan sols la humana. És el moment de recuperar l’encíclica Laudato Si’.

No siguem una Església piramidal que dóna importància a uns i la priva a uns altres. Recuperem el concepte d’Església com a Poble de Déu (LG cap. II). Fora individualismes. Que cadascú assumeixi l’estil de vida que li pertoca per a recu-perar l’audàcia de viure com a Poble de Déu. Diguem amb el poeta León Felipe: Voy con las riendas tensas y refrenando el vuelo. Porque no es lo que importa llegar solo ni pronto. Sino con todos y a tiempo.

La formació de laics i l’evangelització dels grups professionals i intel·lectuals constitueixen un desafiament pastoral important.

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1988 - Any XXXIX - 6 setembre 2020

full

Congrés de Laics

Desclericalitzem-nos!Som Poble, el Poble de Déu

Congrés de Laics

J.Bosco Faner Bagur

Son personas de fe bien intenciona-das. Aunque curiosas. Entre todas conforman una compleja tipología.

Así, tenemos al creyente no practicante. Es un ser que sólo se encuentra en el terre-no de la religión, porque no conozco a futbolistas, por ejemplo, que no le hayan dado nunca a un balón o a directores de cine que jamás hayan rodado una película… También están esos otros que tienen mucho de agentes secretos, ya que, como éstos, ocultan su identidad, sus con-vicciones, por respetos humanos y/o cobar-día. Se avergüenzan de proclamarse católi-cos y de defender su catolicismo. ¡Qué se le va a hacer!

Tampoco faltan los que confunden el cristianismo con un catálogo de Ikea. Dios es, simplemente, para ellos, la empre-sa receptora de sus peticiones y la suminis-tradora de sus anhelos. Es una práctica egocentrista, interesada, que tiene mucho de mercantilista. Por no hablar de los cris-tianos funcionarios, los que se confor-man con el mero cumplimiento de unos preceptos y que se sienten plenamente realizados tras la misa dominical… Etc, etc…

Ojalá el Espíritu Santo los ilumine algún día, infundiéndoles coraje para que los pri-meros opten por saltar al terreno de juego, a los segundos por salir de sus anacrónicas catacumbas para proclamar abiertamente las grandezas de su credo, a los terceros por dejar de confundir al Padre con una varita mágica o un cajero automático y, a los últimos, por entender, tarde, pero no mal, que el Cristianismo se sustenta, sim-plemente, en dejarse deslumbrar por la inmensidad del amor de Dios y por inten-tar corresponderle. Correspondencia que no es sino una vida en consonancia con los principios evangélicos. Porque la disyuntiva, en muchos casos, es clara: o se cambia de nombre (cristianos) o se cambia de vida. Mejor lo último, ¿no les parece?

Juan Luis Hernández Gomila

EL CATÁLOGO

Pensaments

Foto: Tolo Frau

Pàgina 2 Full Dominical

L’evangeli d’avui és el final d’un breu discurs amb què Jesús respon una pregunta estranya dels deixebles,

que demostra que no havien entès res del missatge de Jesús. Jesús els havia dit (per segona vegada) que a ell el jutjarien i el matarien. I, a pesar de que també els havia dit que ressuscitaria al tercer dia, ara a ells els preocupa una cosa, i és el que li dema-nen: “Qui és el mes important en el Regne del cel?”.

La resposta de Jesús és clara: “Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu al Regne del cel”.

Evidentment, la pregunta (que no hem llegit) i la resposta (de la qual n’hem llegit

només el final) se situen en el marc d’una comunitat cristiana. S’hi dóna per suposat que dintre la comunitat cristiana també hi ha pecat, com ho demostra la mateixa pre-gunta que han fet els deixebles. Per la pre-gunta que fan, ja es veu clar que els deixe-bles, tot i formar part del Regne del cel, encara tenen les preocupacions pròpies dels regnes d’aquest món. Per açò Jesús els convida a ajudar-se mútuament per a una conversió progressiva. Si el teu germà peca... no el jutgis, no el condemnis, no l’excloguis..., sinó vés a trobar-lo i par-leu-ne de tu a tu. Si amb açò no n’hi ha prou, parleu-ne dos o tres. Si convé, par-leu-ne tota la Comunitat reunida. Si no fes

cas de la Comunitat, la qüestió és greu perquè ell mateix s’exclou de l’àmbit que el podria ajudar.

Podem dir que el fragment d’avui (con-cretat en la correcció fraterna), el que s’hi troba no són pures normes jurídiques o de disciplina. Amb aquestes indicacions tan concretes es pretén fomentar que cada cristià (deixeble) cerqui, per tots els mit-jans –també amb la pregària–, la conversió del germà que “et fa una ofensa”.

Hem de tenir clar que cercar la conver-sió del germà no és cercar que l’altre sigui com jo som, que pensi com jo penso, que faci com jo faig. Es tracta de cercar que faci el que Déu vol per a ell.

Diumenge XXIII de Durant l’Anyla paraulade Déu

Cicle A

Lectura del profeta Ezequiel 33, 7-9 El Senyor em digué: “Fill d’home, t’he fet sentinel.la perquè vetlis sobre el poble d’Israel. Quan sentis dels meus llavis una paraula, els has d’advertir de part meva. Si jo amenaç el pecador amb la mort, i tu no li dius res i no l’adverteixes que s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang. Ara, si tu l’havies advertit que s’apartàs del mal camí i es convertís, però no s’ha con-vertit, ell morirà per culpa seva, i tu hauràs salvat la teva vida.”

Salm responsorial 94R: Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: “No enduriu els vostres cors.” Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 13, 8-10 Germans: No quedeu a deure res a ningú. L’únic deure vos-tre ha de ser el d’estimar-vos els uns als altres. Qui estima els altres, ha complert la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d’un altre, i qual-

sevol altre manament, es troba en aquestes paraules: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la Llei.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

18, 15-20 En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: “Si el teu germà peca, vés a veure’l i parlau-ne vosaltres dos tots sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat volia fer cas, considera’l com si fos un pagà o un publicà. Vos ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lli-gat en el cel, i tot allò que deslligueu a la terra, quedarà deslligat en el cel. Vos assegur també que si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel la concedirà, per-què on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo hi som enmig d’ells.”

Lectura de la profecía de Ezequiel 33, 7-9Esto dice el Señor: «A ti, hijo de Adán, te he puesto de cen-tinela en la casa de Israel; cuando escuches una palabra de mi boca, les advertirás de mi parte. Si yo digo al malva-do: “Malvado, eres reo de muerte”, pero tú no hablas para advertir al malvado que cambie de conducta, él es un malvado y morirá por su culpa, pero a ti te pediré cuenta de su sangre. Pero si tú adviertes al malvado que cambie de conducta y no lo hace, él morirá por su culpa, pero tú habrás salvado la vida».

Salmo responsorial 94R: Ojalá escuchéis hoy la voz del Señor: «No endu-rezcáis vuestro corazón».

Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Romanos 13, 8-10Hermanos: A nadie le debáis nada, más que el amor mutuo; porque el que ama ha cumpli-do el resto de la ley. De hecho, el «no cometerás adul-terio, no matarás, no robarás, no codiciarás», y cualquiera de los otros mandamientos,

se resumen es esto: «Amarás a tu prójimo como a ti mismo». El amor no hace mal a su prójimo; por eso la pleni-tud de la ley es el amor.

Lectura del santo Evangelio según san Mateo 18,15-20En aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos: «Si tu hermano peca contra ti, repréndelo estando los dos a solas. Si te hace caso, has salvado a tu hermano. Si no te hace caso, llama a otro o a otros dos, para que todo el asunto quede confirmado por boca de dos o tres testigos. Si no les hace caso, díselo a la comunidad, y si no hace caso ni siquiera a la comunidad, considéralo como un pagano o un publicano. En verdad os digo que todo lo que atéis en la tierra quedará atado en los cielos, y todo lo que desatéis en la tierra quedará desatado en los cielos. Os digo, además, que si dos de vosotros se ponen de acuerdo en la tierra para pedir algo, se lo dará mi Padre que está en los cielos. Porque donde dos o tres están reunidos en mi nombre, allí estoy yo en medio de ellos».

No jutgis, no condemnis, no excloguis...

evangeli i vida

Vicent Llabrés

Full Dominical Pàgina 3

LECTURES DE LA MISSA DIÀRIASalms de la 3a Setmana:

Dg.6, XXIII de Durant l’Any: Ez 33, 7-9 / Sal 94 / Rm 13, 8-10 / Mt 18, 15-20.

Dl. 7, Fèria: 1C 5, 1-8 / Sal 5 / Lc 6, 6-11.

Dt. 8, Naixement de la Verge Maria (F) (a Maó solemnitat): Mi 5, 1-4a o bé: Rm 8, 28-30 / Sal 150 / Mt 1, 1-16. 18-23.

Dc. 9, Sant Pere Claver (MO): 1C 7, 25-31 / Sal 44 / Lc 6, 20-26.

Dj. 10, Fèria: 1C 8, 1b-7. 11-13 / Sal 138 / Lc 6, 27-38.

Dv.11, Fèria: 1C 9, 16-19. 22b-27 / Sal 83 / Lc 6, 39-42.

Ds.12, Fèria: 1C 10, 14-22 / Sal 115 / Lc 6, 43-49.

Dg. 13, XXIV de Durant l’Any: Sir 27, 30-28, 7 / Sal 102 / Rm 14, 7-9 / Mt 18, 21-35.

El símbolo más expresivo y universal de los francisca-nos, y que figura en la ico-

nografía de las claves de bóveda de la parroquia de San Francisco de Mahón, es la que presenta entrecru-zados un brazo desnudo de Jesús con la llaga de la crucifixión en dorso de su sagrada mano; y por detrás figura el brazo de san Francisco, cubierto con su hábito azulado y apareciendo con la llaga impresa en la palma de la mano, gracia mística que recibió estando en éxtasis en el monte Alvernia en cuya ocasión se le grabaron las cinco dolorosas llagas de Cristo.

En el fondo de la iconografía de la clave de bóveda figura la santa cruz de

color oscuro, pero enmarcada en su contorno cruciforme con el oro, de donde surge un resplandor de lla-mas de fuego. En último término también se ofrece el pálido azul del cielo, hallándose todo el conjunto iconográfico rodeado por adornos y flores de oro. Se trata de un claro simbolismo que recuerda el lema Per crucem ad lucem, o sea, que «por la cruz se va a la luz». En uno de los pocos escritos de san Francisco que se conservan él se expresa diciendo: «Todos los frailes miremos como nuestro dechado al Buen Pastor, que sufrió la pasión de la cruz por salvar

a sus ovejas».

Emblema de la Orden franciscanaGuillermo Pons Pons

Foto: Toni Barber

Iconografía en claves de bóveda (i 12)

La diòcesi de Menorca ha creat un Fons Solidari per ajudar a las persones i famílies més vulnerables. Vols col•laborar? És molt fàcil:

-Pots fer la teva donació mitjançant transfe-rència bancària: La Caixa: ES60 2100 0061 4402 0087 5568

-També ho pots fer des del teu mòbil. Entra a l’aplicació Bizum, a l’apartat de donacions introdueix el codi 00580 i fes la teva aporta-ció solidària.

Més informació a: bisbatdemenorca.org i caritasmenorca.org

F o n s D i o c e s à d e S o l i d a r i t a t

Aquest mes d’agost un grup de joves i responsables, a través del Secretariat d’In-

fància i Joventut de la nostra diòcesi menorquina, hem recorregut un tra-jecte del Camí de Santiago (Ponferrada-Sarrià). Hem viscut aquesta experièn-cia tenint molt present el lema “Acompanyat”, que ens fa reflexionar sobre com poder ser un company, com podem acompanyar i, sobretot, com hem de deixar acompanyar-nos.

L’objectiu d’aquest viatge no va ser únicament poder compartir uns bons moments sinó també gaudir d’uns

meravellosos paisatges que ens va pro-porcionar l’entorn i reflexionar dife-rents eines que ens van proposar per fer el camí.

Aprofito per donar les gràcies a tots aquells animadors que ens van acompanyar en el viatge, ja que gràcies a ells aquest grup de joves de la nostra diòcesi, va conèixer i descobrir que en la vida no estan sols, sinó que Jesús també ens acompanya.

Sebastià BoschSecretariat Diocesà d’Infància i

Joventut

Un grup de joves menorquinsrecorre el Camí de Santiago

Clavede bóvedade la iglesia de laparroquia de San Francisco (Mahón)

Foto: SecretariatDiocesà d’Infància i Joventut

“Vine a catequesi, fem comunitat”Les inscripcions per a aquest curs 2020/2021 estaran obertes del 14 al 20 de setembre. Informa’t a la teva parròquia.

I n s c r i p c i o n s n o u c u r s d e c a t e q u e s i

Les Sagrades Escriptures descriuen Jesucrist com l’Anyell de Déu (Jn 1, 29), però també com el Lleó de Judà

(Ap 5,5). Es tracta d’una realitat certa de la segona persona de la Santíssima Trinitat que modernament tenim tendència a passar per alt. En efecte, Jesús de Nazaret és «benèvol i humil de cor» (Mt 11,29), però també afir-ma que «he vingut a prendre foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa!» (Lc 12,49). Es tracta de la santa ira, que el Messies posa en pràctica quan expulsa els mercaders del temple (Mc 11,15-17), quan maleeix la figuera de Betània (Mt 21,18-22) i quan dirigeix les seves acusacions contra els mestres de la Llei i contra els fariseus: «sou com sepulcres emblancats: de fora semblen polits, però per dintre són plens d’ossos i de tot tipus d’impuresa! Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat» (Mt 23,27-28).

Aquesta dualitat pot ajudar-nos a enten-dre la figura certament complexa de Mons. Manuel Mercader i Arroyo. Per l’època en què li va tocar viure i pel ministeri que li va correspondre exercir, aquest Bisbe de Menorca va actuar moltes vegades com el Lleó de Judà. Però això no significa que rebutgés l’Anyell de Déu; ben al contrari: romandre ferm en les decisions i mos-

trar-se contundent en els pronunciaments va ésser la seva manera d’exercir la mansu-etud de cor, que només podrem aconseguir si som capaços d’obeir dòcilment la volun-tat divina. En aquest sentit, el bisbe Mercader demostrà tenir molt ben interioritzat que la seva primera obligació com a bisbe era pre-dicar la veritat, perquè «defensar la veritat, proposar-la amb humilitat i convicció i tes-timoniar-la en la vida són formes exigents i insubstituïbles de caritat» (Benet XVI, encí-clica Caritas in veritate, 29 de juny del 2009, núm. 1).

El Sr. Guillermo Pons Pons, patriarca de la Història de l’Església a les Illes Balears, ha analitzat amb gran equanimitat el pontificat del bisbe Manuel Mercader en el capítol X de la crònica de la Diòcesi de Menorca que la prestigiosa Biblioteca de Autores Cristianos va publicar a principis d’enguany (Historia de las diócesis españolas, 16. Iglesias de Mallorca, Menorca e Ibiza, pàg. 847-856). El nostre primer historiador sintetitza la per-sonalitat de Mons. Manuel Mercader en tres punts: «energia de caràcter», «notable capa-citat de treball» i «esperit emprenedor». Així mateix, constata que fou elegit Bisbe de Menorca per ésser «una persona muy indica-da para despertar en la diócesis unos estímulos de renovación y una oportuna capacidad de reacción frente a las dificultades imperantes. Efectivamente, al ocurrir su muerte […], la diócesis había experimentado cambios muy notables. El recuerdo de este prelado se man-tuvo muy vivo durante largo tiempo entre el clero y el pueblo, aunque con variedad de apre-ciaciones». El Sr. Guillermo reconeix la «fer-mesa» del caràcter del bisbe Mercader i admet que en ocasions la seva «inflexibili-tat» va poder donar lloc a «enfrontaments i incomprensions»: «no eran pocos los que pensaban que el prelado era demasiado recio, pero, en general, no dudaban de que en todo procedía movido por su celo y por su hondo sentido de la responsabilidad. Era también indiscutiblemente reconocida su generosidad con los pobres».

Mons. Manuel Mercader i Arroyo va morir al Palau Episcopal de Ciutadella dia 21 de febrer del 1890 —Divendres després de Cendra— pocs minuts abans de la mitja-nit; tenia 66 anys. Segons l’ardiaca Sebastià Vives, «agobiado bajo la pesada carga del ministerio pastoral, hacía ya tiempo se sentía algo indispuesto, y cuando menos se esperaba,

sorprendió a todos sus diocesanos la noticia de que por momentos iba agravándose en su enfermedad». El Sr. Bisbe va rebre el viàtic i l’extremunció de mans del seu confessor, el canonge Jaume Serra Orfila, mentre molts altres capellans resaven. El prevere Miquel Faner Rosas, ecònom de la Parròquia de Sant Francesc, estava devora el llit i suggerí al prelat agonitzant les seves darreres paraules: «confio el meu alè a les teves mans» (Lc 23,46); «ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies promès» (Lc 2,29). Al punt de la mitjanit, les campanes de la Catedral anunciaren el tras-pàs del Bisbe de Menorca.

La capella ardent va romandre instal·lada al Palau Episcopal durant tot aquell cap de setmana i una multitud de fidels pogueren presentar-li els seus respectes. Les exèquies se celebraren amb gran solemnitat dia 24 de febrer del 1890 i les despulles del bisbe Manuel Mercader foren sebollides a la cape-lla de sant Josep de la Catedral de Menorca, on avui encara es pot llegir al seu epitafi l’expressió que millor resumeix tota la seva vida: «Ecclesiae acerrimus propugnator».

Miquel Pons Portella

El bisbe Manuel Mercader i l’Esglésiamenorquina durant la Restauració (1875-1890)

«Ecclesiae acerrimus propugnator» (i 12)

Esquela del bisbe Manuel Mercaderpublicada per ‘’El Mahonés’’

Sepulcre del bisbe Mercader a la capella de Sant Josep de la Catedral de Menorca

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.org

681 375 127 e-mail: comunicacio@bisbatdemenorca.org