Alumna: Bàrbara Fonollar BennasarIES Ramon Llull, 2n Batxiller A

Història de l’artProfessora: M Assumpció Granero Cueves

41. Brunelleschi: San Lorenzo

1. DOCUMENTACIÓ•Tipus : Basílica•Arquitecte : Filippo Brunelleschi•Any de construcció : Primera meitat del segle XV (1420-1429)•Localització : Florència•Estil : Renaixement•Etapa : Arquitectura renaixentista italiana del Quattrocento • Materials utilitzats : Pedra i marbre•Sistema constructiu : Arquitravat i voltat• Influència : Brunelleschi s'inspirà en la basílica romana a l'hora d'edificar San Lorenzo, però en va allargar la planta i la va configurar de tal manera que totes les línies horitzontals convergeixen en un únic punt: l'altar.

Vista de la Basílica San Lorenzo , Florència (al fons)

41. Fitxa tècnica

Context històricEn el segle XV l’organització feudal entrava en crisi i la burgesia incrementava, encara més, el seu poder econòmic, un nou concepte de l’home i de la vida es perfilava a l’horitzó europeu.Els primers símptomes d’aquest humanisme es donaren a Itàlia, on el feudalisme havia arrelat menys. El substrat de l’Antiguitat Clàssica, dins la cultura medieval italiana, va ser el que va nodrir de formes i solucions el pensament i l’art del Renaixement.

Cúpula de San Lorenzo des de l’exterior

Els Mèdici li encarreguen la construcció d’aquesta església, en la que ja utilitza tots els elements clàssics. San Lorenzo i Santo Spirito creen un tipus de temple renaixentista inspirat en la planta basilical paleocristiana.

Cúpula i San Lorenzo des de l’exterior

Cúpula i San Lorenzo des de l’exterior

Façana de San Lorenzo

Vista de la nau centralAnàlisi formal de la obra

•Interior: Columnes clàssiques corínties amb el fust sense estries, suporten els arcs de mig punt de la nau central (se’ls ha afegit un bocí d’entaulament per fer-les més altes); tant les columnes com els arcs estan fets amb una pedra de color gris fosc típica de Florència, que contrasta amb el fons blanc de l'església. La coberta de la nau central és plana de fusta i està decorada amb cassetons. Al pis superior, sobre els arcs, s'obren grans finestrals, que són la principal font de llum de l'edifici. Les naus laterals s'il·luminen gràcies als òculs situats damunt dels arcs de mig punt de les capelles; capelles separades i situades entre les pilastres adossades al mur.

•Tipologia: Aquest edifici és un temple per la seva funció clarament religiosa, encara que també es pot considerar un mausoleu, donat que es troben les tombes dels membres més importants de la família Mèdici.

•Planta: Recupera el model de basílica romana, però amb planta de creu llatina molt allargada. L'interior de l'església consta de tres naus al cos longitudinal: una de central i dues de laterals. La nau central és el doble que les laterals, les quals tenen un seguit de capelles als costats, que es perllonguen per tot el perímetre de la planta. A destacar l’absis de base quadrada regular, i de la mateixa mida que el creuer i casi com els trams del transsepte.

•Materials: Està construït en pedra, amb marbre en els revestiments, i materials per omplir les voltes.

La planta de creu llatina s'inspira en les basíliques romanes i paleocristianes, mentre que la forma cúbica dels entaulaments damunt dels capitells recorda els àbacs romànics i bizantins.

Brunelleschi va deixar, al llarg de la seva vida, moltes obres per acabar, per dedicar-se plenament a la seva obra cabdal: la cúpula de Santa Maria del Fiore.

Sagristia Vella

(extrem nord)

Volta

SagristiaNova

Absis

Parts de la plantaVoltes bufades o

esquifades a les naus laterals

Braços del transsepte i perímetre envoltat de capelles laterals

Està inspirada en l'església de la Santa Creu (gòtica). Està dividida en tres naus i capelles laterals. Al centre del creuer hi ha una cúpula, i el creuer està envoltat per capelles. Davant del centre del creuer hi ha la capella major. La planta de creu llatina amb les tres naus i capelles laterals, és gairebé basilical i extremadament longitudinal, i en el creuer, de desenvolupament escàs, es va disposar una cúpula amb llanterna. Va recuperar les petxines per a passar d’un tram quadrat a una coberta semiesfèrica (és la seva aportació a l’art modern).

L'espai va quedar matemàtica i geomètricament modulat pel cercle inscrit en un quadrat (figures molt lògiques del sistema de proporcions matemàtiques, com el dibuix geomètric del terra), el quadrat i el cercle van actuar com a mesura de les proporcions amb referència sempre a la figura humana (l’home en entrar ho domina tot). Es van emprar elements arquitectònics molt harmoniosos, que citen el món clàssic a través de la influència de les primitives basíliques cristianes, com, per exemple, la sostrada plana (amb llinda) d'enteixinat amb cassetons quadrats a la nau central, el entaulament corregut i els rics capitells corintis sobre columnes monolítiques en la seva nau central i sobre pilastres en les laterals.

El sostre té cassetons influència del Panteó romà d'Agripa. Però també hi ha molts altres elements clàssics com les pilastres, arcs, etc. També utilitza el bicromat.

Va utilitzar voltes bufades a les naus laterals, anomenades també, voltes esquifades o de quatre punts (mitja esfera tallada per quatre plans verticals i paral·lels que van dos a dos). El color que predomina és el blanc del marbre i el gris de la pedra. Aquest arquitecte va jugar més amb l'alternança del colorit per aconseguir el bicromat propi de l'arquitectura tradicional florentina. El mòdul és el quadrat central que inscriu la cúpula i presenta les mateixes mides que la capella central. Cada tram de la nau central és la meitat del mòdul, i un quart de mòdul cada tram de la nau lateral.

Brunelleschi va emprar un ritme arquitectònic peculiar en la nau central, que s'inicia a la columna com a suport, un tros d’entaulament decorat sobre el capitell compost i l'arc acanalat a sobre seu.

Nau central, absis i enteixinat amb cassetons

San Lorenzo. Vista interior

Cúpula sobre petxines en el creuer

Cúpula sobre petxines en el creuer

San Lorenzo. Capella dels prínceps o Medicea

Claustre Església de San Lorenzo

El Claustre de l’església de San Lorenzo està ple d’arcades clàssiques i, a l’interior dels passadissos, voltes d’aresta.

També va construir el Claustre i la Sagristia Vella, a l’extrem nord de l’església (posteriorment Miquel Àngel construiria a l’altre costat la Sagristia Nova, com a capella funerària dels Mèdici).

Claustre de San Lorenzo

Sagristia VellaConstruïda entre els anys 1419 i 1422 per Filippo Brunelleschi com a annex a la Basílica de Sant Llorenç. Es coneix com vella per distingir-la de la nova, construïda anys més tard per Miguel Ángel. Aquesta obra ha estat considerada com un dels exemples més expressius de l'arquitectura de Brunelleschi.

Es tracta d'un espai cúbic, una petita edificació, plenament integrada en el conjunt de l’església, subdividida en dos quadrats, un de major i un de més petit, on Brunelleschi va situar l’altar.

L’àmbit major està cobert per una cúpula sobre petxines, amb llanterna i arestes radials; a aquest espai s'uneix, al fons, un altre espai similar, més petit i, també de planta quadrada, igualment cobert amb cúpula sobre petxines, i que actua com un absis.

La sagristia queda dividida verticalment per tres zones d'idèntica mida: La part inferior de configuració general rectangular, la intermèdia amb arcs falsos circumscrits per les petxines, i la cúpula esfèrica, el radi és igual a la grandària de cadascuna d'aquestes dues zones sustentadores.

L'entaulament recorre continu els dos espais creant així un espai visual complet, unitari i lineal. En la cúpula hi ha 12 òculs que simbolitzen els 12 apòstols i que es subordinen al gran òcul central, que fa referència a la Divinitat.

Sagristia Vella

L’arquitecte, un cop més, va concebre el seu projecte a força de l'ocupació de dues figures geomètriques simples: el cercle, relacionat amb l'esfera, i el quadrat, que es refereix al cub. També s'ha pensat que el disseny d'aquesta sagristia té el seu origen en les martyries paleocristianes i, en concret, a part de la planta del Sant Sepulcre de Jerusalem. La sagristia està decorada amb escultures en relleu realitzades per Donatello.

A més, tot es troba policromat, i la tomba se situa en el centre.

Sagristia NovaLa Sagristia Nova de l'església de Sant Llorenç de Florència és una de les obres més significatives del Cinquecento. Es tracta d’un mausoleu de la família Mèdici. El papa Lleó X el va encarregar a Miquel Àngel el 1519. Si l’obra s’hagués realitzat, al cent per cent, hagués estat un dels conjunts més harmoniosos, però el projecte no va arribar a acabar del tot.

Miguel Ángel es va inspirar en la Sagristia Vella de Filippo Brunelleschi, en la mateixa església de Sant Llorenç, construïda un segle abans, encara que amb algunes innovacions que anuncien el manierisme i el barroc. Pel que fa a la decoració va repetir l'ús de diferents materials contrastats pel color gris-blavós de les estructures i el parament blanc.

Brunellechi, en la Sagristia Vella, va concebre volums geomètrics purs com elements ornamentals, encara que anys després van ser ornamentats per relleus de Donatello, dels que l’arquitecte no va quedar molt satisfet. Per la seva part, Miquel Àngel va apostar per un joc escenogràfic/arquitectònic de nínxols i pilastres duplicats que recarreguen innecessàriament l’espai.

El projecte del mausoleu i la decoració escultòrica

Les figures sedents dels ducs enfrontades dirigirien la seva mirada cap a l’entrada, on s’hagués ubicat el doble sepulcre dels Mèdici més importants de la dinastia (que no es va arribar a realitzar), els Germans Llorenç el Magnífic i Giuliano, avantpassats dels que apareixen a les tombes conservades.

Avui en aquest lloc trobem tres escultures: la inconclusa Mare de Déu dels Mèdici de Miquel Àngel, i la flanquegen Sant Cosme i Sant Damià (els patrons dels Mèdici), obres de dos deixebles de Miquel Àngel.

Amb totes les ornamentacions previstes, la Sagristia Nova hagués simbolitzat el pas a l'eternitat de tota vida terrenal.

Tenim una idea molt fragmentària i vaga de l’ornament escultòric i pictòric de la Sagristia Nova. En el projecte inicial se sap que Miquel Àngel va estudiar la possibilitat d'erigir un monument sepulcral al centre de la capella com l'inacabat mausoleu de Juli II. Però finalment, va optar per una sèrie de tombes adossades als murs laterals.

Filippo di Ser Brunellesco LapiFilippo di Ser Brunellesco Lapi, conegut com a Filippo Brunelleschi (1377-1446), va ser el gran arquitecte florentí del Renaixement italià. Les seves obres més famoses són totes a Florència.

La seva obra mestra és l'alta cúpula de base octagonal del Duomo, acabada el 1434, la primera cúpula destacable erigida a Itàlia des de l'antigor.

Brunelleschi va començar com a escultor en un taller florentí i era membre del gremi dels orfebres. En el concurs per a l'adjudicació del segon parell de portes per al Baptisteri de Florència, va competir amb Ghiberti, que va dur a terme la famosa "Porta del Paradís". Sembla que hauria treballat a Roma amb el seu amic Donatello. Els seus vastos interessos comprenien des de les matemàtiques i l'enginyeria fins a l'estudi dels monuments antics. Va ser ell qui va fer les primeres provatures amb la perspectiva en el camp de la pintura; va inventar enginys hidràulics i va elaborar rellotges, cap dels quals ha sobreviscut fins als nostres dies.

Per damunt de tot, Brunelleschi serà recordat com l’arquitecte que va establir els nous cànons clàssics dels ritmes serens, la geometria clara i precisa i la simetria, sovint usant els materials més senzills: la pietra serena grisa i l'estuc.

• www.flickr.com

• http://es.wikipedia.org/wiki

• www.slideshare.com

• Assumpció Granero Cueves. http://www.slideshare.net/baldufa8/arquitecturaquattrocento

• Pedro Medina. Història de l’art, batxillerat. Columna Edicions, SA. Grup 62. Barna, vuitena edició, gener 2009.

• Toni Llaçay i altres. Visualart, comentari de totes les obres d’art de la selectivitat. Batxillerat. Ed. Vivens Vives. Barna 2005.

Bibliografia i infografia