escriure textos expositius
TRANSCRIPT
Escriure textos expositius
Sant Cugat
4 novembre 2015
Dolors Quinquer
Analitzem el text de l’exemple: •Els factors o causes de l’obesitat infantil que dóna el text són adients, pertinents, adequats? •Proporciona prou informació? És prou complerta l’explicació? •Quines conseqüències esmenta? Ho fa al mateix nivell que les causes? •Presenta els factors amb objectivitat, aprofundint amb raonaments? •Aquest text és una explicació? •La tipologia del text és explicativa o expositiva?
Aportació d’informació: 1.Continguts 2.L’habilitat cognitivolingüística d’explicar 3.Textos explicatius, expositius, d’informació 4.Criteris d’avaluació
Lola Quinquer
• La coherència textual inclou l’estructura del text (coherència formal) i el contingut (coherència temàtica).
• Allò que es diu (el contingut) ha de ser pertinent i suficient per produir textos reeixits. El domini del lèxic específic forma part de l’aprenentatge de continguts conceptuals.
No podem treballar la llengua sense els continguts, ni els continguts sense la llengua
Obesitatinfan l(excésdeteixitadipósogreix)
Causes
Genè ques(herènciadelspares)
Excésdecaloriesigrassesala
dieta
Sedentarisme
Disminucióac vitat sica
Pocesport+TV+Internet+Videojocs
Conseqüències
Unanovaepidèmia
Mapa dels continguts
Aportació d’informació: 1.Continguts
1.L’habilitat cognitivolingüística d’explicar 1.Textos explicatius, expositius, d’informació 2.Criteris d’avaluació
L’explicació científica és l'objectiu fonamental de la ciència (també les ciències socials). Les ciències pretenen, substancialment i en primer lloc, donar explicacions sistemàtiques i ben fonamentades. Per explicació entenem tota resposta que segueix a un “per què?”. Normalment s'entén que les explicacions es fan a partir de models científics....
Explicar o justificar
Dolors Quinquer,
Quines imatges corresponen a essers vius? Per què?
Lola Quinquer
Exemple 1
Essers vius: •Intercanvien matèria i energia amb el medi •Es relacionen amb el seu entorn •Provenen d’altres essers vius •Es poden reproduir •Estan formats per cèl·lules
Lola Quinquer
- Professor: Una persona és un animal? - Classe: ¡¡Nooo!! . - Jane: ¡Sí l’és! - Classe: ¡Nooo! -Professor: -En què en bases, Jane? - Jane: Bé, tots nosaltres som kiwis (ocell neozelandès amb el qual es designa als habitants de NZ), (Aula de 8 anys)
El “per què?” a les aules
Dolors Quinquer
Wellington, Nova Zelanda
EXEMPLE 2
L’aranya és un animal? Per què? 8 ANYS
Dolors Quinquer
EXEMPLE 3
Classes d’essers vius: 1.Animals 2.Fongs 3.Plantes 4.Protestes
Lola
Quinquer
Animals
Lola
Quinquer
En què hem de pensar per saber si un animal és vertebrat o és un invertebrat? o per saber si un cuc i una serp formen part del mateix grup d’animals?
Lola
Quinquer
Lola
Quinquer
Lola
Quinquer
Lola
Quinquer
Les aranyes son artròpodes
Els artròpodes són animals
invertebrats amb un
exosquelet, un cos segmentat i
extremitats articulades.
Els artròpodes inclouen
insectes, aràcnids, crustacis,
etc.
Lola
Quinquer
Dolors Quinquer
El cas de la classe de les girafes
P4
Dolors Quinquer
EXEMPLE 4
Aprendizaje por ajuste
ANIMAL
pájaro mamífero
actividadAspecto ¿Plumas? tamañoAspecto hábitat
especie hábitat especie alimentaciónp p
Dolors Quinquer
Quin model d’animal és la girafa? En que es diferencia del colom?
Quins són animals? Per què?
EXEMPLES DE COMPARACIÓ:
Dolors Quinquer
EXEMPLE 5
L’aprenentatge només és dóna quan sabem explicar i aplicar allò que hem après en un altre context.
Model inicial Model més evolucionat
Model encara més
evolucionat
APLICAR A UNA SITUACIÓ DIFERENT
Dolors Quinquer
LA TRANSFERÈNCIA requereix disposar de conceptes i models a la memòria semàntica
Model inicial Model més evolucionat
Model encara més
evolucionat
MEMÒRIA MAGATZEM
Com ho expliquen els alumnes?
Exemple 5: Si deixem un tomàquet obert, a la cuina de casa, sovint al cap de pocs dies, observem que apareix la floridura
Capa fúngica, sovint vellutada i pulverulenta, que es forma sobre una superfície, normalment amb un cert contingut orgànic.
el tomàquet s’ha descomposat,
s’ha podrit, hi han sortit floridures
perquè s’ha podrit
el tomàquet canvia
de color, de textura, de sabor,...
apareixen floridures a la superfície
com ho expliquen els alumnes?
TEORIA DE LA
GENERACIÓ ESPONTÀNIA
Com ho expliquem des de la ciència?
com ho expliquen els científics?
el tomàquet canvia
de color, de textura, de sabor,...
apareixen floridures a la superfície
a l’aire hi ha espores… algunes
cauen sobre el tomàquet i, si l’ambient
és favorable creixen, llavors diem que el
tomàquet s’ha florit
TOT ÉSSER
VIU S’ORIGINA A
PARTIR D’UN ALTRE.
ELS ÉSSERS VIUS
AL NUTRIR-SE
MODIFIQUEN
EL MEDI
Com expliquem els canvis en el tomàquet?
Com expliquem el creixement de la floridura?
Introduint noves maneres de ‘veure una floridura”
Com una telaranya… feta de ‘hiphes’…
….amb esporangis que….
…..plenes de cèl.lules reproductores, espores …observats al microscopi, semblen bossetes…
De què s’alimenten les floridures? Què passarà si agafem un tomàquet o un tros de pa humit i l’inoculem amb espores d’una floridura?
Els alumnes ‘veuen’ el creixement extraordinàriament ràpid de la floridura, s’emocionen….
Plantejar preguntes rellevants i significatives des de la ciència
Dolors Quinquer
HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES
Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc., de l’objecte o del fenomen
DESCRIURE
Produir raons o arguments... en relació al corpus de
coneixement (teoria)
Produir raons o arguments... amb la finalitat de convèncer
JUSTIFICAR
ARGUMENTAR
EXPLICAR
Produir raons o arguments... Establir relacions entre raons i
arguments...
Dolors Quinquer
Aportació d’informació: 1.Continguts 2.L’habilitat cognitivolingüística d’explicar
1.Textos explicatius, expositius, d’informació 1.Criteris d’avaluació
«Explicar» i «exposar» són dos verbs que expressen conceptes estretament connectats; tant, que sovint s'ha utilitzat «exposició» i «explicació» per referir-se a una mateixa classe de seqüències. Exposar equival a «informar», és a dir, transmetre dades amb un alt grau d'organització i jerarquització, i explicar, és l'activitat que, partint d'una base expositiva o informativa necessàriament existent, es fa amb finalitat demostrativa (establint relacions causals).
Textos explicatius (Tipologia textual Adam)
Un text explicatiu hauria de complir alguns requisits: •proporcionar informació suficient al destinatari •donar un nombre suficient de causes o conseqüències, sempre en relació als coneixements que es manegen. •ordenar-les jeràrquicament establint una prelació per ordre d’importància •presentar les interrelacions que es produeixen entre les diverses causes •estructurar el text segons la lògica d’una explicació: - amb una introducció - un desenvolupament - unes conclusions •utilitzar frases amb relacions causals o adversatives que s’expressen amb connectors causals com perquè, ja què, com que, atès que,
considerant que, a causa, a conseqüència de...
Dolors Quinquer
El temps verbal de l'explicació és el
present d'indicatiu, encara que no s'ha de descartar la presència dels altres temps verbals -els diferents temps de passat-, si en suport de l'explicació es recullen esdeveniments, anècdotes, declaracions, etc., que s'arrangen en el temps.
PRECISIÓ I CLAREDAD
•És per això que s'empren els adjectius «imprescindibles», és a dir, els especificatius. •De fet, la selecció dels noms (substantius i adjectius) i dels verbs en l'explicació es fa amb el
propòsit d'obtenir la màxima claredat i la millor
precisió possibles. •L'ús dels termes ens assegura una interpretació
única. Evitar l'ambigüitat és una condició bàsica de tot text explicatiu.
CONNECTORS conjuncions o altres tipus de locucions amb valor relacional, tenen un paper important per establir connexions lògiques entre oracions. Els més habituals són els propis d’oricions: •causals (perquè, ja que, per això, per aquesta causa, per + infinitiu...). •il·latives (doncs, per tant, en conseqüència, així...). •finals (perquè, a fi que/de, per tal que/de, amb l'objectiu de, amb la finalitat de...). •adversatives (però), les condicionals (si, sempre que, a condició que...) i les concessives (malgrat que, a pesar que, per + adjectiu + que...).
Llavors...., llavors reforça
afavoreix
(confonen causes i conseqüències…)
CONNECTORS QUE AJUDEN A ESTABLIR RELACIONS COMPLEXES
Llavors..., llavors
Si....., aleshores..... pensament hipotètic
pensament lineal
pensament causal Ja que...., perquè.....
afavoreix
Dolors Quinquer
Estructura dels textos explicatius
INTRODUCCIÓ
DESENVOLUPAMENT
CONCLUSIÓ
Dolors Quinquer
estructuracausal
Antecedent
Antecedent
Conseqüent
Antecedent
Conseqüent
Conseqüent
Antecedent
Conseqüent
estructuraproblema-solució
Problema Solució
Problema
Problema
Solució
Solució
Solució
Problema
Problema 2
Problema 1Solució
Solució
Solució
Solució
EXPLICAR:
1.
Exemples causes-conseqüències
Dolors Quinquer
estructura causal
Antecedent
Antecedent
Conseqüent
Antecedent
Conseqüent
Conseqüent
Antecedent
Conseqüent
Natalitat països rics
CAUSES CONSEQÜÈNCIES
Poca mortalitat infantil
Treball femení fora de casa
Endarreriment primer fill/a
Cost econòmic dels fills
Envelliment població
Pensions
Despesa sanitària
Dolors Quinquer
2. estructura problema - solució
Problema Solució
Problema
Problema
Solució
Solució
Solució
Problema
Problema 2
Problema 1 Solució
Solució
Solució
Solució
Per què cada vegada hi ha més senglars a Collcerola. Quins problemes compota? Quines solucions hi ha?
(3r cicle de primària). Font: Prat/Márquez
Objectiu: Escriure un text explicatiu Que en saps d’aquest problema?
Exemple de problema-solució:
Organitzar la informació
Problemes Causes Solucions: Què podem fer?
Dolors Quinquer
Problemes
Per què hi més?
Quines mesures prendre?
3. estructura comparativa
S’assemblen en...
Es diferencien en...
La meva opinió és.../ La conclusió és...
Té ca rac te rís ti
ques
Comparació entre
2n element 1r element Té ca rac te rís ti
ques
Organitzadors gràfics
GIRAFA COLOM SEMBLANCES
DIFERÈNCIES
Dolors Quinquer
Aportació d’informació: 1.Continguts 2.L’habilitat cognitivolingüística d’explicar 3.Textos explicatius, expositius, d’informació
4.Criteris d’avaluació
Millorem el text “Obesitat infantil, nova epidèmia”
Introducció
Conclusions
Anticipar el contingut Resumir les idees claus (conclusions)
Millorar la cohesió
1.Compareu el conte: La història d’en Joan, el nen que era grassonet, amb el text expositiu L'obesitat infantil, una nova epidèmia.
Tasca: Heu de cercar les similituds i les diferències entre les dues tipologies textuals i
escriure un text nou text comparatiu Objectiu: Identificar les diferencies entre ambdós tipologies i escriure un text on
s’expliquin
Text narratiu
Coherencia
• CONTINGUT: Proporciona informació rellevant, pertinent i suficient? Fa ús de l’empatia per apropar-se al lector? Contextualitza la informació per fer-la més propera?
• ESTRUCTURA: Respecta els requisits d’ordenació, estructuració, relacions
lògiques...
Dolors Quinquer
Fase 3. Abans d’escriure situem-nos, concretem el context en el qual s’escriurà aquest text: •Qui escriu? •Amb quin propòsit o objectiu? •Qui és el destinatari? •Quina extensió ha de tenir el text? •S’escriu a l’aula en totes les fases que requereix? •Quin termini hi ha per lliurar-lo?
Fase 4. El nou text ha de ser un text expositiu, per tant he de tenir en compte: •He d’aportar un nombres suficient aspectes que mostrin especialment les diferencies entre ambdós text •Aquests elements o qüestions s’han de presentar-se de manera ordenada. •Cal destacar les diferències, posant exemples •El text ha de constar d’una introducció, un desenvolupament i unes conclusions. •He de posar-hi un títol i subtítols •Cada paràgraf, una idea • He d’enllaçar cada paràgraf amb el següent •He d’emprar el vocabulari amb precisió, sense repetir paraules ..
•Verbs en present, passat... ......
Document 1. Criteris d’avaluació d’una com`paració
Fases 3 i 4
Text definitiu
---
Dolors Quinquer
1. Qui és l’autor? Què pretén? Què saps del diari que ha publicat aquest article?
2. Quins factors han provocat la situació actual? 3. L’article et sembla prou documentat? Quina és
la principal font d’informació? En quines dades basa les afirmacions?
4. Quines conseqüències tindrà el problema que planteja? Quins seran els homes amb més dificultats per a casar-se? Cóm afectarà a les dones aquesta situació?
ADEQUACIÓ COHERENCIA COHESIÓ CORRECCIÓ
PLANIFICACIÓ REDACCIÓ REVISIÓ TEXT DEFINITIU
ORDRE