1

4545454545

Informació bibliogràficaInformació bibliogràficaInformació bibliogràficaInformació bibliogràficaInformació bibliogràficaBiblioteca Rosa Sensat

Fer de mestrea l�escolademocràtica

2

3

PresentacióPresentacióPresentacióPresentacióPresentació

Com cada any, des de la Biblioteca de l�Associació us volem presentar aquestaselecció de recursos bibliogràfics i electrònics sobre el Tema General de la 43a Escolad�Estiu Fer de mestre a l�escola democràtica.Fer de mestre a l�escola democràtica.Fer de mestre a l�escola democràtica.Fer de mestre a l�escola democràtica.Fer de mestre a l�escola democràtica.

La selecció s�inicia amb l�apartat Què és la democràcia? Es tracta d�un recull d�obresde diferents autors que reflexionen sobre la democràcia com a sistema polític i social.

En el següent apartat ens endinsem ja amb les relacions que s�estableixen entreDemocracia i educació. S�han triat una sèrie d�obres que tracten en profunditat eltema. Per la selecció d�aquestes obres s�han tingut en compte les recomanacionsfetes pels ponents del Tema General.

A l�apartat L�Escola democràtica se citen obres que estan més relacionades amb lesexperiències del dia dia a l�escola. S�inclouen també monogràfics i articles publicatsa les principals revistes d�educació.

Finalment s�inclou una relació de pàgines web interessants relacionades ambEducació i Democracia així com les pàgines personals d�algun dels ponents del TemaGeneral.

Tots els llibres i revistes citats, els podeu trobar a la biblioteca menys aquells que notenen signatura topogràfica la qual és l�anotació que apareix al final de la citabibliogràfica formada pel número de la classificació decimal i les tres primeres lletresde l�autor.

Durant tot el període de l�Escola d�Estiu podeu visitar a la biblioteca de l�Associaciól�exposició bibliogràfica que conté tots els documents citats en la present bibliografia.

Barcelona, 21 de juny de 2008

4

Què és la democràcia?Què és la democràcia?Què és la democràcia?Què és la democràcia?Què és la democràcia?

«Si la democràcia val la pena com a sistema polític és perquè esconverteix en un sistema de vida, respectuós amb les diferènciesi els drets dels altres i dialogant en els inevitables conflictes idiscrepàncies. Aquest estil de vida ha d�impregnar les interaccionshumanes, de manera que la gestió quotidiana de la vida pública va-gi construint maneres de pensar i fer, institucions i programes quefacilitin els intercanvis socials de manera igualitària i amb unaexpressió lliure de creativitat i diversitat individual i grupal.»

Ángel Pérez GómezÁngel Pérez GómezÁngel Pérez GómezÁngel Pérez GómezÁngel Pérez Gómez. La cultura escolar en la sociedadneoliberal. Madrid: Morata, 1999

Llibres

Arendt, HannahArendt, HannahArendt, HannahArendt, HannahArendt, Hannah; Finkielkraut, Alain.Finkielkraut, Alain.Finkielkraut, Alain.Finkielkraut, Alain.Finkielkraut, Alain. La crisi de la cultura.Barcelona: Pòrtic, 1989 (Pòrtic Assaig; 3)008(04) AREL�any 1958 Hannah Arendt va escriure aquest text valent adreçata fonamentar teòricament l�autoritat del mestre com arepresentant del món tal com és on estableix una clara diferènciaentre la competència i l�autoritat del mestre. La competència esderiva del seu coneixement del món i de la seva capacitat pertransmetre�l, mentre que l�autoritat es fonamenta en la res-ponsabilitat que el mestre assumeix davant del món.

Bilbeny, Norbert. Bilbeny, Norbert. Bilbeny, Norbert. Bilbeny, Norbert. Bilbeny, Norbert. Democracia para la diversidad. Barcelona: Ariel,1999321.8 BILS�explica què és la democràcia i per què ens importa, moltespecialment davant els canvis que porta avui dia la globalització.La democràcia és un instrument no una ideologia més, quenecessita ser sostinguda per valors com la llibertat i la igualtat.Més endavant l�autor descriu la realitat de la democràcia en lasocietat de la informació on es destaca que hi ha valorsprometedors però també amenaces d�exclusió i autoritarisme. Ala part final remarca que no hem de conformar-nos amb lademocràcia actual, que cal buscar-hi alternatives i no resignar-nos amb el que ja tenim.

5

Bobbio, NorbertoBobbio, NorbertoBobbio, NorbertoBobbio, NorbertoBobbio, Norberto. El futuro de la democracia. Mèxic, D. F: Fondode Cultura Económica, 1996321.8 BOBEn aquest llibre, Norberto Bobbio ens parla de la democràciaenumerant les dificultats que hi ha hagut tant en els seus primerstemps com al llarg de la seva història. Des d�aquest punt departida, ens mostra les tendències que la democràcia semblaseguir amb els obstacles que té en el seu camí o les falsespromeses. En conjunt, tracta de mostrar-nos no una democràciaidíl·lica, sinó els camins que hauria de recórrer per tal d�aconseguirser una democràcia més representativa del conjunt de la societat.

Botella Corral, Joan; Casas Vilalta, MontserratBotella Corral, Joan; Casas Vilalta, MontserratBotella Corral, Joan; Casas Vilalta, MontserratBotella Corral, Joan; Casas Vilalta, MontserratBotella Corral, Joan; Casas Vilalta, Montserrat. La democra-cia y sus retos en el siglo XXI: elementos para la formacióndemocrática de los jóvenes. Barcelona: Cisspraxis, 2003 (Com-promiso con la Educación. Grandes Temas)321.8 BOTDes de la perspectiva dels autors, la primera finalitat de laformació democràtica és posar els joves en contacte amb el sabercientífic perquè siguin capaços d�analitzar, interpretar i relativitzarel coneixement. La segona, és fer-los comprendre la realitat delmón globalitzat on s�han trencat les fronteres de la informació,de la comunicació i de l�aprenentatge. La tercera, se centra enla formació de les actituds i els valors per al reconeixement de lallibertat, la racionalitat i la igualtat entre les persones; és laformació del ciutadans compromesos, autònoms i responsa-bles, amb profundes conviccions democràtiques.

Dahl, Robert Alan. Dahl, Robert Alan. Dahl, Robert Alan. Dahl, Robert Alan. Dahl, Robert Alan. La democracia: una guía para los ciudadanos.Madrid: Taurus, 1999321.8 DAHEstudi accessible i complet sobre la democràcia, que n�analitzael significat, el funcionament i els reptes amb els quals hauràd�enfrontar-se en el futur. L�autor fa un recorregut històric perpoder analitzar les diferències entre les diverses democràcies,els criteris necessaris per dur endavant el procés democràtic, lesinstitucions indispensables, així com les condicions econòmiquesi socials que afavoreixen el desenvolupament i el mantenimentde la democràcia. També reflexiona sobre les complexes relacionsde la democràcia amb el capitalisme i l�economia de mercat.

6

Dubet, FrançoisDubet, FrançoisDubet, FrançoisDubet, FrançoisDubet, François. El declive de la institución: profesiones, sujetose individuos en la modernidad. Barcelona: Gedisa, 2002 (PuntoCrítico)370.47 DUBEn aquest llibre, l�autor demostra que la crisi de les institucionsés intrínseca a les contradiccions de la modernitat i que a partirdels efectes d�aquesta mutació poden construir-se figuresinstitucionals més democràtiques, més diversificades i méshumanes.Organitzada sobre sòlides investigacions de camp al costat deprofessors, infermeres i formadors, la reflexió teòrica de FrançoisDubet ens convida a valer-nos de la crisi en profit de lesinstitucions, perquè els nous modes de socialització funcionind�acord amb els ideals de la raó i la democràcia.

Giner, Salvador. Giner, Salvador. Giner, Salvador. Giner, Salvador. Giner, Salvador. Carta sobre la democracia. Barcelona: Ariel,1996 (Ariel)321.8 GIN

Guisán, Esperanza. Guisán, Esperanza. Guisán, Esperanza. Guisán, Esperanza. Guisán, Esperanza. Más allá de la democracia. Madrid: Tecnos,2000 (Ventana Abierta)321.8 GUI

Navarro, Vicenç. Navarro, Vicenç. Navarro, Vicenç. Navarro, Vicenç. Navarro, Vicenç. Bienestar insuficiente, democracia incomple-ta: sobre lo que no se habla en nuestro país. Barcelona: Anagra-ma, 2002 (Argumentos; 283)335.5 NAV

Rancière, Jacques. Rancière, Jacques. Rancière, Jacques. Rancière, Jacques. Rancière, Jacques. El odio a la democracia. Buenos Aires:Amorrortu, 2006 (Nómadas)321.8 RAN

Sen, Amartya Kumar. Sen, Amartya Kumar. Sen, Amartya Kumar. Sen, Amartya Kumar. Sen, Amartya Kumar. El valor de la democracia. Barcelona:Ediciones de Intervención Cultural, 2006 (El Viejo Topo)321.8 SEN

Schnapper, DominiquenSchnapper, DominiquenSchnapper, DominiquenSchnapper, DominiquenSchnapper, Dominiquen. Què és la ciutadania? Col·laboració deChristian Bachelier. Barcelona: La Campana, 2003 (Obertures;12)172.1 SCH

Stiegler, BernardStiegler, BernardStiegler, BernardStiegler, BernardStiegler, Bernard. Prendre soin. Volume 1, de la jeunesse et desgénérations. París: Flammarion, 2008

7

Stiegler, BernardStiegler, BernardStiegler, BernardStiegler, BernardStiegler, Bernard. La télécratie contre la démocratie: lettreouverte aux représentants politiques. París: Flammarion, 2006

Swift, RichardSwift, RichardSwift, RichardSwift, RichardSwift, Richard. Democràcia i participació. Barcelona: IntermónOxfam, 2003 (Dossier per entendre el Món)321.8 SWI

Touraine, Alain. Touraine, Alain. Touraine, Alain. Touraine, Alain. Touraine, Alain. ¿Qué es la democracia? Madrid: Temas de hoy,1994 (Temas de Hoy)323.8 TOUObra clau per repensar el sentit de la democràcia en el nostrecontext actual, caracteritzat per la diversitat cultural i la reper-cussió dels avenços tecnològics, entre altres aspectes. Desprésde la crítica a alguns postulats bàsics de la modernitat, s�imposala necessitat de reflexionar sobre la concepció de la democràcia,l�abast de la qual no pot reduir-se a un mer mecanisme per a l�e-lecció dels nostres representants en les institucions.

Educació i democràciaEducació i democràciaEducació i democràciaEducació i democràciaEducació i democràcia

Invariant núm. 27: «La democràcia de demà es prepara amb lademocràcia a l�escola. Un règim autoritari a l�escola no pot ser maiformador de ciutadans demòcrates.»

Célestin FreinetCélestin FreinetCélestin FreinetCélestin FreinetCélestin Freinet. Les invariants pedagògiques

Llibres referents

Bernstein, Basil. Bernstein, Basil. Bernstein, Basil. Bernstein, Basil. Bernstein, Basil. Poder, educación y conciencia: sociología de latransmisión cultural. Barcelona: El Roure, 1990 (Apertura)370.47 BER

Chomsky, Noam. Chomsky, Noam. Chomsky, Noam. Chomsky, Noam. Chomsky, Noam. Sobre democracia y educación. Compilat perCarlos P. Otero. Barcelona: Paidós, 2005 (Paidós Estado y Socie-dad)370.47 CHONoam Chomsky és professor de Lingüística i Filosofia alMassachusetts Institute of Technology. Considerat per moltscom el lingüista més important de tots els temps, destaca tambépel seu activisme polític i el seu discurs social llibertari.

8

En aquesta obra, composta per dos volums, es presenta un reculld�articles, conferències i entrevistes amb relació a la democràciai l�educació. En el primer volum es tracten temes relatius a laciència i l�antropologia de l�entorn cultural, mentre que el segonse centra més en les institucions educatives i el llenguatge a lesaules.

Democracia, educación y participación en las instituciones educa-tivas. Morón (Sevilla): Cooperación educativa, 2008 (Ideología,pensamiento y educación; 13)La democràcia com a tasca inacabada, com a procés dinàmic encontinua evolució i com a forma de relacionar-se i comunicar-seamb els altres, caracteritzada per la seva transparència, apertu-ra, honestedad, possibilitat d�opinar i criticar, la lliure circulacióde la informació, la justícia social, la implicació personal i col-lectiva, el predomini d�allò que és públic sobre allò que es privat,el respecte a les minories, la tolerància, la solidaritat; la democrà-cia demana a les institucions educatives transformar-se a partirde l�acció i l�actuació democràtica.La cultura de la democràcia no s�improvisa ni s�aprèn de la teoriasinó que com a procés viu i dinàmic, s�aprèn en l�acció.

Dewey, John. Dewey, John. Dewey, John. Dewey, John. Dewey, John. Democràcia i escola. Vic: Eumo, 1985 (TextosPedagògics; 3)370.3 DEWLa figura de John Dewey és un referent imprescindible en lareflexió sobre les relacions entre la democràcia i l�educació, i enl�avenç cap a una escola progressiva. Democràcia i escola éspotser la seva obra més destacada, en la qual s�ocupa de lavinculació que s�estableix entre la cultura, l�educació i la societat,formulant la seva visió d�un ensenyament democràtic i examinantquines serien les finalitats educatives més adequades d�acordamb aquest model pedagògic i quines aportacions poden oferiren aquest marc les principals matèries escolars.

Domínguez, José; Feito, RafaelDomínguez, José; Feito, RafaelDomínguez, José; Feito, RafaelDomínguez, José; Feito, RafaelDomínguez, José; Feito, Rafael. Finalidades de la educaciónen una sociedad democrática: alternativas para un sistemaescolar democrático. Barcelona: Octaedro; Madrid: FIES, 2007(Recursos; 76. La Escuela del Nuevo Siglo; 6)370.47 DOMEs fa un ampli repàs dels processos de democratització que s�hananat donant en l�escola i de les relacions i influències produïdesentre aquesta i la societat. S�analitzen les relacions entre edu-

9

cació i democràcia, i es destaquen els problemes derivats d�aquestprocés a les escoles, entre els mestres, en el desenvolupamentdel currículum, en la relació amb la comunitat educativa i l�en-torn de l�escola. A través de l�anàlisi i la reflexió sobre educaciói democràcia, l�autor ofereix una sèrie de propostes amb la in-tenció de consolidar una escola democràtica per a una societatdemocràtica.

Escuelas democráticas. Compilat per Michael W. Apple i James A.Beane. Madrid: Morata, 1997 (La Pedagogía Hoy)370.46 ESCL�obra de Michael Apple ens ha ajudat a entendre molt millor lescomplexes relacions que s�estableixen entre l�escola i la societat.En els seus textos ha mostrat com el currículum escolar no ésuna mica neutre i objectiu, sinó que té fortes implicacionsideològiques: el coneixement oficial que transmeten les escolessuposa una selecció determinada de continguts amb un biaixpatent al servei dels interessos de sectors socials dominants.

Fernández Enguita, Mariano; Souto González, Xosé; Rodrí-Fernández Enguita, Mariano; Souto González, Xosé; Rodrí-Fernández Enguita, Mariano; Souto González, Xosé; Rodrí-Fernández Enguita, Mariano; Souto González, Xosé; Rodrí-Fernández Enguita, Mariano; Souto González, Xosé; Rodrí-guez de Rávena, Ricardo. guez de Rávena, Ricardo. guez de Rávena, Ricardo. guez de Rávena, Ricardo. guez de Rávena, Ricardo. La sociedad del conocimiento:democracia y cultura: los retos de la institución educativa.Barcelona: Octaedro; Madrid: FIES, 2005 (Recursos; 75. La Es-cuela del Nuevo Siglo; 5)370.47 FERAnàlisi dels canvis culturals i tecnològics produïts en la nostrasocietat, i la seva incidència en les reformes produïdes en elssistemes educatius i en la institució escolar. De forma paral·lelas�examina la relació entre l�educació i la democràcia, proposantcontribucions que l�ensenyança hauria de fer per a l�enfortimentd�aquesta relació. Seguint aquesta línia els autors insisteixenque els canvis socioculturals en els quals estem immersos recla-men noves respostes del sistema educatiu, que possibilitin a lesnoves generacions tant la inserció en la societat com un esperitcrític.

Foucault y la educación. Disciplinas y saber. Compilat per StephenJ. Ball. Madrid: Morata, 1993 (Pedagogía. Educación Crítica)371.4(Fou) FOUAportacions rellevants per comprendre millor les pràctiques del�ensenyament segons aquest important autor: el paper delssistemes educatius com a mecanismes de regulació social, lesrelacions entre saber i poder, l�anàlisi genealògica de les insti-

10

tucions, etc. També s�hi desenvolupen algunes de les principalsaportacions de Foucault aplicant-les en alguns casos a problemesi fenòmens educatius actuals.

Freinet, CéléstinFreinet, CéléstinFreinet, CéléstinFreinet, CéléstinFreinet, Céléstin. La escuela moderna francesa; Una pedagogíamoderna de sentido común; Las invariantes pedagógicas. Ma-drid: Morata, 1996 (Raíces de la Memoria)371.45 FREEs recullen tres obres de Céléstin Freinet especialment signifi-catives i reveladores de la pràctica tècnica i pedagògica de l�autor,així com de la seva original filosofia educativa impregnada d�unsvalors genuïnament democràtics. Freinet (1896-1966) propug-nava una educació viva, un aprenentatge actiu i col·laborador, enel qual l�infant pogués expressar-se i comunicar les seves pròpiesvivències de manera autònoma; i una escola vinculada al seuentorn social i compromesa amb el progrés i la justícia. En Lasinvariantes pedagógicas, l�autor sintetitza el seu pensamenteducatiu.

Freire, Paulo. Freire, Paulo. Freire, Paulo. Freire, Paulo. Freire, Paulo. L�educació com a pràctica de la llibertat. Pròleg deJaume Botey. Vic: Eumo, 1987 (Textos Pedagògics; 13)371.4(Fre) FRENo hi ha educació sense societat humana, i no hi ha persona quen�estigui fora. L�esforç educatiu dut a terme per l�autor i que pre-tén d�exposar en aquest assaig fou realitzat tenint en compte lescondicions especials de la societat brasilera, fora de la qual tam-bé pot ser vàlid. L�educació de les masses esdevé una cosa abso-lutament fonamental entre nosaltres. Una educació que, allibe-rada de l�alienació, sigui una força per al canvi i per a la llibertat.L�opció està entre una «educació» per a la «domesticació» alienadai una educació per a la llibertat.

Freire, PauloFreire, PauloFreire, PauloFreire, PauloFreire, Paulo. Pedagogía de la esperanza. Un reencuentro con laPedagogía del oprimido. 7a ed. Mèxic: Siglo XXI, 2007371.4(Fre) FREPaulo Freire reflexiona sobre el seu llibre Pedagogia del oprimido(1970), dues dècades després de la seva primera edició, alhoraque rememora les seves experiències; tot això dóna com aresultat un text de gran vivor i interès humà.

Gale, Trevor;Gale, Trevor;Gale, Trevor;Gale, Trevor;Gale, Trevor; Densmore, KathleenDensmore, KathleenDensmore, KathleenDensmore, KathleenDensmore, Kathleen. La implicación del profeso-rado: una agenda de democracia radical para la escuela. Barce-lona: Octaedro, 2007 (Repensar la Educación; 26)370.46 GAL

11

Els autors prenen partit a favor d�un discurs sobre l�educació quela relacioni amb els valors democràtics, en contraposició amb eldiscurs imperant de la nova dreta. Entre els elements que hiressalten estan els mercats de l�educació, les polítiques, ellideratge, la professionalitat i les comunitats.D�una banda, estenen una invitació al professorat perquè s�im-pliqui en la reconstrucció d�una escola al servei de la justíciasocial, convertint pares, mares i alumnat en generadors d�alter-natives.D�una altra, el llibre mostra els esforços reconstructors de pro-fessors que es tradueixen en iniciatives atractives (ja que hiparticipen totes les parts implicades) i rellevants (en ser-hi elsinteressos de tots).

Giroux, Henry AGiroux, Henry AGiroux, Henry AGiroux, Henry AGiroux, Henry A. La escuela y la lucha por la ciudadanía: pedagogíacrítica de la época moderna. Mèxic: Siglo XXI, 1993370.47 GIREn aquesta obra l�autor reprèn la tesi de Dewey i de l�escola coma esfera pública i com a àmbit de formació per a la ciutadania,actualitzant aquesta proposició i donant-li una profunda dimensióradical, amb sintonia amb la seva concepció de democràcia. Pera Giroux, l�escola hauria d�estar fortament vinculada a la vidacomunitària, considerant l�educació com una forma de políticacultural. Els mestres tindrien el paper d�intel·lectuals transfor-madors «els educadors necessiten legitimar les escoles com aesferes públiques democràtiques, com a llocs que proporcionenun servei públic essencial per a la formació dels ciutadans actius,amb l�objectiu de defensar-los perquè portin endavant un papercentral en el manteniment d�una societat democràtica i d�unaciutadania crítica...».L�escola és un dels pocs llocs on els infants poden experimentarel llenguatge de la comunitat i de la societat democràtica.

Glenn, Charles L.Glenn, Charles L.Glenn, Charles L.Glenn, Charles L.Glenn, Charles L. El mito de la escuela pública. Madrid: Encuen-tro, 2006 (Ensayos. Educación; 285)371.03 GLECharles Glenn realitza un recorregut per la història de l�educacióals EUA i Europa per mostrar antecedents de conflictes actuals:l�Estat com a gestor de l�educació respecte als pares i educadors,que demanen llibertat d�educació.Es fa una crítica a l�estatisme escolar i la seva presumpta neu-tralitat, quan ha de gestionar elements bàsics per a la consoli-dació de la democràcia com la conjugació entre llibertat i in-

12

tegració. Finalment exposa unes possibles solucions a aquestsconflictes.

Goodman, Jesse. Goodman, Jesse. Goodman, Jesse. Goodman, Jesse. Goodman, Jesse. La educación democrática en la escuela.Sevilla: MCEP, 2002 (Ideología, Pensamiento y Educación; 9)172.1 GOOContribució a la teoria de l�educació democràtica crítica des dela pràctica de l�escola «Armonia», on Jesse Goodman i els seuscol·laboradors passaren un any analitzant i interpretant la vidadiària de l�escola: les relacions dels mestres amb els infants, delsmestres amb les famílies, i els diferents tipus de relacions entrel�equip directiu i els mestres.

Gutmann, Amy. Gutmann, Amy. Gutmann, Amy. Gutmann, Amy. Gutmann, Amy. La educación democrática: una teoría política dela educación. Barcelona: Paidós, 2001 (Paidós Estado y Socie-dad; 84)370.47 GUTGutmann s�introdueix en un dels elements bàsics de tot Estatdemocràtic que és l�educació. «En una democràcia, un delsassumptes més importants que han de dilucidar els ciutadansés l�educació, un ideal al mateix temps polític i cívic. Perquè quans�educa un infant alhora se�l governa i, també, ser un ciutadàdemocràtic implica governar. Per això l�ideal de l�educació demo-cràtica consisteix primer a ser governat per després governar.L�educació no sols facilita l�escenari en el qual es desenvolupenles polítiques democràtiques, sinó que hi té un paper central. Unpaper doble que porta a un dels problemes morals prioritaris dela política: qui ha d�assumir l�autoritat per definir l�educació delsciutadans en una democràcia?»Aquesta és la qüestió central plantejada per Amy Gutmann enaquest llibre, el primer dedicat íntegrament a la teoria democràticade l�educació. L�autora aborda una extensa sèrie de temes, desde la censura i prohibició de llibres fins al paper dels sindicatsdocents en l�educació, així com les controvertides qüestionsreferides al suport públic per a les escoles privades o les diferentsopcions d�ingrés en la universitat. I el seu missatge no pot sermés clar: les bones lleis són l�origen de la bona educació, i la bonaeducació, a la vegada, crea bons ciutadans.

Meirieu, PhilippeMeirieu, PhilippeMeirieu, PhilippeMeirieu, PhilippeMeirieu, Philippe. En la escuela hoy. Barcelona: Octaedro:Associació de Mestres Rosa Sensat, 2004 (Rosa Sensat; 4)370.47 MEIAquest llibre permetrà comprendre les postures fonamentals de

13

la institució escolar, entrar en les tensions i les contradiccionsque estructuren l�escola i la comunitat educativa, i decidir lúci-dament allò que han de fer a diari els mestres en les situacionsmés imprevistes.Construït en breus capítols que poden ser llegits de maneraseparada, inclou exercicis i eines per fer servir en la formació ien el dia a dia a l�escola.

Morin, Edgar; Roger Ciurana, Emilio; Domingo Motta,Morin, Edgar; Roger Ciurana, Emilio; Domingo Motta,Morin, Edgar; Roger Ciurana, Emilio; Domingo Motta,Morin, Edgar; Roger Ciurana, Emilio; Domingo Motta,Morin, Edgar; Roger Ciurana, Emilio; Domingo Motta,Raúl. Raúl. Raúl. Raúl. Raúl. Educar en la era planetaria. Barcelona: Gedisa, 2003370.47 MORPer als autors d�aquest llibre, l�ésser humà és com una espècieencara a l�inici del seu camí per esdevenir plenament «moral».Creuen que per arribar a fer de les nostres pràctiques de convivènciauna autèntica civilització global, encara hem de desenvolupar elsnostres potencials, tant ètics com intel·lectuals.Edgar Morin proposa el seu «mapa» del pensament complex perorientar-se dins d�una realitat canviant, i que permetria trencarmodels mentals, limitats i egocèntrics del món. Morin creu quedesenvolupar noves polítiques globals basades en el respecte ala diversitat és un pas ineludible per aconseguir una novacoexistència, ja plenament humana.

Perrenoud, PhilippePerrenoud, PhilippePerrenoud, PhilippePerrenoud, PhilippePerrenoud, Philippe. Diez nuevas competencias para enseñar.Barcelona: Graó, 2004 (Biblioteca de Aula. Serie Didáctica.Diseño y Desarrollo Curricular; 196)370.46 PERPerrenoud ofereix en aquest llibre una guia per al professorat deprimària i secundària que els permeti comprendre cap a on esdirigeix l�ofici d�ensenyar en una escola democràtica. Donen títolal llibre deu àmplies famílies de competències:1. Organitzar i animar situacions d�aprenentatge. 2. Gestionar laprogressió dels aprenentatges. 3. Elaborar i fer evolucionar dis-positius de diferenciació. 4. Implicar l�alumnat en el seu apre-nentatge i treball. 5. Treballar en equip. 6. Participar en la gestióde l�escola. 7. Informar i implicar-hi pares i mares. 8. Utilitzar lesnoves tecnologies. 9. Afrontar els deures i els dilemes ètics dela professió. 10. Organitzar la formació contínua.

Postman, Neil; Weingartner, CharlesPostman, Neil; Weingartner, CharlesPostman, Neil; Weingartner, CharlesPostman, Neil; Weingartner, CharlesPostman, Neil; Weingartner, Charles. La enseñanza como ac-tividad crítica. 2a ed. Barcelona: Fontanella, 1975 (Libros Con-frontación. Serie Pedagógica; 2)371.49 POS

14

Aquesta obra és probablement un dels textos clau de la pedagogiadels anys seixanta. Va suposar un cop demolidor contra el modeld�ensenyament predominant en la majoria de les escoles: unaeducació memorística, autoritària, rutinària..., en la qual elsalumnes no intervenen com a ciutadans, sinó com a receptorspassius d�informació. En el llibre s�aborden molts aspectes queconformen el currículum i l�organització de les escoles, oferintuna amplíssima bateria de propostes per a la transformació deles pràctiques educatives en un sentit democratitzador, allibera-dor per a l�alumnat i el professorat, i ple de sentit i rellevància. Elmàxim respecte a la personalitat de cada alumne o alumna i unaconsideració oberta i dinàmica del coneixement, serien potserels dos punts més característics del plantejament que presentenels autors.

Russell, BertrandRussell, BertrandRussell, BertrandRussell, BertrandRussell, Bertrand. Sobre educación: especialmente en los añosinfantiles. 3a ed. Madrid: Espasa, 1998 (Austral. Ciencias y Hu-manidades; 448)En aquest assaig, Russell parteix de la idea que «l�educació quedesitgem per als nostres fills depèn dels nostres ideals sobrel�ésser humà». Ataca així el sistema educatiu de l�època, a mansde l�Església o de l�Estat, els quals acusa de crear «ramats» for-mats en el conformisme, l�autoritarisme i el nacionalisme. Rus-sell busca educar personalitats lliures i sensibles, conreades enla curiositat, la confiança en l�esforç i el sentit d�aventura.

Santos Guerra, Miguel Ángel. Santos Guerra, Miguel Ángel. Santos Guerra, Miguel Ángel. Santos Guerra, Miguel Ángel. Santos Guerra, Miguel Ángel. Arte y parte: desarrollar la demo-cracia en la escuela. Rosario: Homo Sapiens, 2003 (Educación)370.46 SANViure la democràcia significa exercir els drets i els deures de laconvivència. La democràcia és un estil de vida, no un simplesistema de llibertats formals. A l�escola cal trobar la manera deviure la democràcia, de desenvolupar els valors, de participar enles decisions, de practicar els deures de la convivència. El títold�aquest llibre fa referència a una expressió que nega a lespersones el dret a participar: «No tenir ni art ni part.» Arte y parte:desarrollar la democracia en la escuela, és una afirmació queremarca la necessitat de la participació a l�escola i convida a lareflexió sobre què és viure i practicar la democràcia a l�escola.

Soler Roca, Miquel. Soler Roca, Miquel. Soler Roca, Miquel. Soler Roca, Miquel. Soler Roca, Miquel. Reflexions generals sobre l�educació i lesseves tensions. Lleida: Pagès, 2003Reflexions de l�àmplia experiència d�un bon mestre fonamentades

15

en una reivindicació: l�escola pública per a tothom. Ho afirmal�autor que va ser educat emparat per les lleis de l�Uruguai, uneslleis que aconseguiren, durant llargs períodes del segle passat,mantenir viu l�ideal democràtic de l�escolaritat com a garantiaefectiva d�igualtat d�oportunitats per a tothom.

L�escola democràtica

«La democràcia sembla progressar, segons formes i etapes adapta-des a la situació de cada país. Però la seva vitalitat està permanent-ment amenaçada. És a l�escola on ha de començar l�educació demo-cràtica, conscient i activa.»

L�educació: hi ha un tresor amagat a dins. (1996), p. 58.

Albacete García, Catalina; Cardenas Olivares, Isabel; Del-Albacete García, Catalina; Cardenas Olivares, Isabel; Del-Albacete García, Catalina; Cardenas Olivares, Isabel; Del-Albacete García, Catalina; Cardenas Olivares, Isabel; Del-Albacete García, Catalina; Cardenas Olivares, Isabel; Del-gado Cortada, Consuelo. gado Cortada, Consuelo. gado Cortada, Consuelo. gado Cortada, Consuelo. gado Cortada, Consuelo. Enseñar y aprender la democracia.Madrid: Síntesis, 2000 (Síntesis Educación)172.1 ALB

Alfieri, FiorenzoAlfieri, FiorenzoAlfieri, FiorenzoAlfieri, FiorenzoAlfieri, Fiorenzo. «Crear cultura dentro y fuera de la escuela:algunos modelos posibles». En: Volver a pensar la educación(Congreso Internacional de Didáctica). La Coruña: FundaciónPaideia; Madrid: Morata, 1995, vol. 1, p. 172-187370.47 VOL

Apple, Michael W. Apple, Michael W. Apple, Michael W. Apple, Michael W. Apple, Michael W. El conocimiento oficial: la educación demo-crática en una era conservadora. Barcelona: Paidós, 1996 (Te-mas de Educación; 39)370.46 APP

Aprender a convivir en la escuela. Coordinat per Miguel Ángel SantosGuerra. Madrid: Morata, 2001172.1 APR

Aprender para el futuro: educación para la convivencia democráti-ca. Madrid: Fundación Santillana, 2003 (Documentos de un De-bate)172.1(06) SEM

Aubert, Adriana.Aubert, Adriana.Aubert, Adriana.Aubert, Adriana.Aubert, Adriana. Dialogar y transformar: pedagogía crítica delsiglo XXI. Barcelona: Graó, 2004370.47 DIA

16

Beane, James A. Beane, James A. Beane, James A. Beane, James A. Beane, James A. La integración del currículum: el diseño delnúcleo de la educación democrática. Madrid: Morata: Ministeriode Educación y Ciencia, 2005371.26 BEA

Benlloch, Montse. Benlloch, Montse. Benlloch, Montse. Benlloch, Montse. Benlloch, Montse. Com fer escola de tots i per a tots. Barcelona:Associació de Mestres Rosa Sensat, 2002 (Temes d�Infància;41)372.1 BEN

Blais, Marie-Claude; Gauchet, Marcel; Octavi, DominiqueBlais, Marie-Claude; Gauchet, Marcel; Octavi, DominiqueBlais, Marie-Claude; Gauchet, Marcel; Octavi, DominiqueBlais, Marie-Claude; Gauchet, Marcel; Octavi, DominiqueBlais, Marie-Claude; Gauchet, Marcel; Octavi, Dominique.Pour une philosophie de l�éducation: six questions d�aujourd�hui.París: Bayard, 2002

Bolívar, Antonio. Bolívar, Antonio. Bolívar, Antonio. Bolívar, Antonio. Bolívar, Antonio. Educación para la ciudadanía: algo más que unaasignatura. Barcelona: Graó, 2007 (Crítica y Fundamentos. Te-mas Transversales; 16)172.1 BOL

Chomsky, Noam. Chomsky, Noam. Chomsky, Noam. Chomsky, Noam. Chomsky, Noam. «Democràcia i educació (octubre 1994)». En:L�educació: la millor eina per formar persones lliures i amb criteri.Editat per Carlos P. Otero. Barcelona: Columna, 2005 (ColumnaIdees; 19), p. 45-69370.47 CHO

Ciutadania, poder i educació. Coordinat per Jaume Martínez Bonafé.Barcelona: Graó, 2003 (Biblioteca de Guix; 133)172.1 CIU

Crisol de la participación: investigación sobre la participación enconsejos escolares de centro. Miguel Ángel Santos Guerra (co-ord.). Archidona: Aljibe, 1999 (Pedagogía)

Cròniques per a una educació democràtica: experiències de formacióen valors a secundària. Vic: Eumo, 1998 (Interseccions; 22)172.1(01) CRO

Cultura democrática: un desafío para las escuelas. Dirigit perPatrice Meyer-Bisch. París: UNESCO, 1995371.94 CUL

17

Darling-Hammond, Linda. Darling-Hammond, Linda. Darling-Hammond, Linda. Darling-Hammond, Linda. Darling-Hammond, Linda. El derecho de aprender: crear buenasescuelas para todos. Revisat per Juan Manuel Escudero Muñoz.Barcelona: Ariel, 2001 (Ariel Educación)370.46 DAR

Delors, Jacques. Delors, Jacques. Delors, Jacques. Delors, Jacques. Delors, Jacques. «De la cohesió social a la participació demo-cràtica». En: Educació: hi ha un tresor amagat dins. Barcelona:Centre UNESCO de Catalunya, 1996370.46 EDU

Delval, Juan. Delval, Juan. Delval, Juan. Delval, Juan. Delval, Juan. «Democracia y educación». En: La escuela posible:cómo hacer una reforma de la educación. Barcelona: Ariel, 2002(Reforma Educativa), p. 61-84

Dubet, FrançoisDubet, FrançoisDubet, FrançoisDubet, FrançoisDubet, François. La escuela de las oportunidades. ¿Qué es unaescuela justa? Barcelona: Gedisa, 2005 (Punto Crítico)370.46 DUB

La educación en el siglo XXI: los retos del futuro inmediato. Coordinatper Francisco Imbernón. Barcelona: Graó, 1999 (Biblioteca deAula; 136)370.47 EDU

Educación y cultura democráticas: proyecto Atlántida. Coordinat perAntonio Bolívar i Amador Guarro. Madrid: Wolters Kluwer España,2007 (Educación Emocional y en Valores)172.1 EDU

Escola de BarbianaEscola de BarbianaEscola de BarbianaEscola de BarbianaEscola de Barbiana. Carta a una mestra. Vic: Eumo, 1998 (TextosPedagògics; 36)371.01(45) ESC

Escudero Muñoz, J. M. Escudero Muñoz, J. M. Escudero Muñoz, J. M. Escudero Muñoz, J. M. Escudero Muñoz, J. M. Sistema educativo y democracia: alter-nativas para un sistema escolar democrático. Madrid: SecretaríaGeneral Técnica del MEC: Fundación de Investigaciones Educa-tivas y Sindicales; Barcelona: Octaedro, 2005 (Recursos; 77. LaEscuela del Nuevo Siglo; 7)370.47 SIS

18

Essomba, Miquel ÀngelEssomba, Miquel ÀngelEssomba, Miquel ÀngelEssomba, Miquel ÀngelEssomba, Miquel Àngel. Liderar escuelas interculturales einclusivas: equipos directivos y profesorado ante la diversidadcultural y la inmigración. Barcelona: Graó, 2006 (Graó. AcciónDirectiva; 222)371.94 ESS

Fernández de Castro, Ignacio; Rogero, JulioFernández de Castro, Ignacio; Rogero, JulioFernández de Castro, Ignacio; Rogero, JulioFernández de Castro, Ignacio; Rogero, JulioFernández de Castro, Ignacio; Rogero, Julio. Escuela públi-ca. Democracia y poder. Madrid: Miño y Dávila, 2002371.03 FER

La formación en valores en sociedades democráticas. Coordinat perMiquel Martínez i Guillermo Hoyos. Barcelona: Octaedro; Madrid:OEI, 2006 (Educación en Valores)171(01) FOR

Gil Villa, FernandoGil Villa, FernandoGil Villa, FernandoGil Villa, FernandoGil Villa, Fernando. La participación democrática en los centrosde enseñanza no universitarios. Madrid: Centro de Publicacionesdel MEC: CIDE, 1995 (Investigación; 99)371.21 GIL

Gimeno Sacristán, JoséGimeno Sacristán, JoséGimeno Sacristán, JoséGimeno Sacristán, JoséGimeno Sacristán, José. Educar y convivir en la cultura global:las exigencias de la ciudadanía. Madrid: Morata, 2001 (Manua-les)370.47 GIM

Giroux, Henry; McLaren, Peter.Giroux, Henry; McLaren, Peter.Giroux, Henry; McLaren, Peter.Giroux, Henry; McLaren, Peter.Giroux, Henry; McLaren, Peter. Sociedad, cultura y educación.Madrid: Miño y Dávila, 1998370.47 GIR

Jacquard, Albert; Manent, Pierre; Renaut, Alain.Jacquard, Albert; Manent, Pierre; Renaut, Alain.Jacquard, Albert; Manent, Pierre; Renaut, Alain.Jacquard, Albert; Manent, Pierre; Renaut, Alain.Jacquard, Albert; Manent, Pierre; Renaut, Alain. ¿Una edu-cación sin autoridad ni sanción? Barcelona: Paidós, 2004 (PaidósStudio; 160)

Jørgensen, Mosse. Jørgensen, Mosse. Jørgensen, Mosse. Jørgensen, Mosse. Jørgensen, Mosse. Una escuela para la democracia: el InstitutoExperimental de Oslo. Pròleg d�Andrés Sánchez Pascual. Barce-lona: Laertes, 1977371.01(481) JOR

Laval, ChristianLaval, ChristianLaval, ChristianLaval, ChristianLaval, Christian. La escuela no es una empresa: el ataque neo-liberal a la enseñanza pública. Barcelona: Paidós, 2004 (PaidósControversias; 1)370.47 LAV

19

Laval, Christian.Laval, Christian.Laval, Christian.Laval, Christian.Laval, Christian. «Per què l�escola no és una empresa?» [en línia].En: Debats d�educació. Barcelona: UOC: Fundació Jaume Bofill,2005 [Consulta: 7 de juny de 2008]. Disponible a:<http://www.uoc.edu/dt/cat/laval0505.pdf>

Marchesi, Álvaro. Marchesi, Álvaro. Marchesi, Álvaro. Marchesi, Álvaro. Marchesi, Álvaro. Sobre el bienestar de los docentes: competen-cias, emociones y valores. Madrid: Alianza, 2007 (CompetenciasBásicas en Educación)

Meirieu, PhilippeMeirieu, PhilippeMeirieu, PhilippeMeirieu, PhilippeMeirieu, Philippe. Carta a un joven profesor: por qué enseñar hoy.Barcelona: Graó, 2006 (Micro-macro Referencias. FormaciónProfesional del Profesorado; 9)371.11 MEI

Meirieu, Philippe; Frackowiak, Pierre. Meirieu, Philippe; Frackowiak, Pierre. Meirieu, Philippe; Frackowiak, Pierre. Meirieu, Philippe; Frackowiak, Pierre. Meirieu, Philippe; Frackowiak, Pierre. L�éducation peut êtreencore au coeur d�un projet de société? París: Editions de l�Aube,2008. En premsa

Meirieu, PhilippeMeirieu, PhilippeMeirieu, PhilippeMeirieu, PhilippeMeirieu, Philippe. Nos mettrons nos enfants a l�école publique.[S.l.]: Millet et une nuits, 2005

Meirieu, PhilippeMeirieu, PhilippeMeirieu, PhilippeMeirieu, PhilippeMeirieu, Philippe. Pedagogie, le devoir de résister. París: Esf,2008. En premsa

Peguero Abad, SalvadorPeguero Abad, SalvadorPeguero Abad, SalvadorPeguero Abad, SalvadorPeguero Abad, Salvador. La cultura de la participació. Barcelona:Rosa Sensat: Federació de Moviments de Renovació Pedagògicade Catalunya, 1997 (Per a una Immensa Minoria. Materials deReflexió)371.21 PEG

Pérez Serrano, Gloria. Pérez Serrano, Gloria. Pérez Serrano, Gloria. Pérez Serrano, Gloria. Pérez Serrano, Gloria. Cómo educar para la democracia: estra-tegias educativas. Madrid: Popular, 1997 (Trabajo Social. Políti-ca Social; 24)171(01) PER

Perrenoud, Philippe. Perrenoud, Philippe. Perrenoud, Philippe. Perrenoud, Philippe. Perrenoud, Philippe. Desarrollar la práctica reflexiva en el oficiode enseñar: profesionalización y razón pedagógica. Barcelona:Graó, 2004 (Crítica y Fundamentos; 1)370.3 PER

20

Profesorado y otros profesionales de la educación: alternativas paraun sistema escolar democrático. Barcelona: Octaedro; Madrid:Ministerio de Educación y Ciencia, 2007 (Recursos; 78. La Es-cuela del Nuevo Siglo; 8)371.11 PRO

Puig i Rovira, Josep M.Puig i Rovira, Josep M.Puig i Rovira, Josep M.Puig i Rovira, Josep M.Puig i Rovira, Josep M. Com fomentar la participació a l�escola:propostes d�activitats. Barcelona: Graó, 1997 (Biblioteca de Guix;107)172.1 COM

Ramírez, José Luís. Ramírez, José Luís. Ramírez, José Luís. Ramírez, José Luís. Ramírez, José Luís. Los límites de la democracia y la educación.Lleida: Universitat de Lleida. ICE. Servei de Publicacions, 1994(Pensaments; 2)37(04) RAM

Ribas, Martí; García, RicardRibas, Martí; García, RicardRibas, Martí; García, RicardRibas, Martí; García, RicardRibas, Martí; García, Ricard. 25 anys d�Escola Intermunicipaldel Penedès: una experiència pedagògica. Sant Sadurní d�Anoia:Escola Intermunicipal del Penedès; Vilafranca del Penedès:Edicions i Propostes Culturals Andana, 2007. Llibre + 1 DVD371.01(467.1Pe) RIB

Santos Guerra, Miguel Ángel. Santos Guerra, Miguel Ángel. Santos Guerra, Miguel Ángel. Santos Guerra, Miguel Ángel. Santos Guerra, Miguel Ángel. Arqueología de los sentimientosen la escuela. Buenos Aires: Bonum, 2006370.46 SAN

Santos Guerra, Miguel Ángel.Santos Guerra, Miguel Ángel.Santos Guerra, Miguel Ángel.Santos Guerra, Miguel Ángel.Santos Guerra, Miguel Ángel. «Democracia escolar o el proble-ma de la nieve frita». En: Volver a pensar la educación. Madrid:Morata, 1995, vol. 1, p. 128-141370.47 VOL

Santos Guerra, Miguel ÁngelSantos Guerra, Miguel ÁngelSantos Guerra, Miguel ÁngelSantos Guerra, Miguel ÁngelSantos Guerra, Miguel Ángel. La escuela que aprende. Madrid:Morata, 2000 (Razones y Propuestas Educativas; 4)

Santos Guerra, Miguel ÁngelSantos Guerra, Miguel ÁngelSantos Guerra, Miguel ÁngelSantos Guerra, Miguel ÁngelSantos Guerra, Miguel Ángel. La estrategia del caballo y otrasfábulas para trabajar en el aula. Rosario: Homo Sapiens, 2006(Educación)370.46 SAN

Santos Guerra, Miguel ÁngelSantos Guerra, Miguel ÁngelSantos Guerra, Miguel ÁngelSantos Guerra, Miguel ÁngelSantos Guerra, Miguel Ángel. La pedagogía contra Frankenstein:y otros textos frente al desaliento educativo. Barcelona: Graó,2008 (Micro-macro Referencias; 14)370.46 SAN

21

Santos Guerra, Miguel Ángel. Santos Guerra, Miguel Ángel. Santos Guerra, Miguel Ángel. Santos Guerra, Miguel Ángel. Santos Guerra, Miguel Ángel. Trampas en educación. El dis-curso sobre la calidad. Madrid: La Muralla, 2005370.47 SAN

Sistema educativo y democracia: alternativas para un sistemaescolar democrático. Madrid: Secretaría General Técnica delMinisterio de Educación y Ciencia: Fundación de InvestigacionesEducativas y Sindicales; Barcelona: Octaedro, 2005 (Recursos;77. La Escuela del Nuevo Siglo; 7)370.47 SIS

Stenhouse, LawrenceStenhouse, LawrenceStenhouse, LawrenceStenhouse, LawrenceStenhouse, Lawrence. Investigación y desarrollo del currícu-lum. Pròleg de José Gimeno Sacristán. Madrid: Morata, 1984371.26 STE

Stoll, Louise; Fink, Dean; Earl, Lorna. Stoll, Louise; Fink, Dean; Earl, Lorna. Stoll, Louise; Fink, Dean; Earl, Lorna. Stoll, Louise; Fink, Dean; Earl, Lorna. Stoll, Louise; Fink, Dean; Earl, Lorna. Sobre el aprender y eltiempo que requiere: implicaciones para la escuela. Barcelona:Octaedro, 2004 (Repensar la Educación; 20)370.46 STO

Tedesco, Juan Carlos. Tedesco, Juan Carlos. Tedesco, Juan Carlos. Tedesco, Juan Carlos. Tedesco, Juan Carlos. El desafío educativo: calidad y democra-cia. Buenos Aires: Grupo Editor Latinoamericano, 1987 (Contro-versia)37(8) TED

Vila Merino, Eduardo SVila Merino, Eduardo SVila Merino, Eduardo SVila Merino, Eduardo SVila Merino, Eduardo S. Ética, interculturalidad y educación de-mocrática: hacia una pedagogía de la alteridad. Huelva: Hergué,2005

Viure la democràcia a l�escola: eines per intervenir a l�aula i al centre.Coordinat per Àngels Martínez Bonafé. Barcelona: Graó, 1999(Biblioteca de Guix; 116)172.1 VIU

22

Articles de revista

«Crec que és bo que els infants sàpiguen que els seus mestres sóntan normals que fins i tot tenen la seva opció política �i religio-sa�, i que són tan mestres, que no la inculquen.»

Marta MataMarta MataMarta MataMarta MataMarta Mata

Abelló, Lola. Abelló, Lola. Abelló, Lola. Abelló, Lola. Abelló, Lola. «Eduquem ciutadans i ciutadanes.» En: Guix, núm.301 (gener 2004), p. 61-62

Acha Villar, CarmeAcha Villar, CarmeAcha Villar, CarmeAcha Villar, CarmeAcha Villar, Carme. «Projectes d�innovació educativa: l�educacióper a la ciutadania a través del diàleg i la participació a l�aula: unaeina per a la pràctica a partir de la reflexió i l�acció». En: Perspec-tiva Escolar, núm. 310 (desembre 2006), p. 68-74

«Une autre école» [Diversos articles]. En: Le Monde de l�éducation,núm. 360 (juliol/agost 2007), p. 9-82

Borrajo, Genara. Borrajo, Genara. Borrajo, Genara. Borrajo, Genara. Borrajo, Genara. «El poder de la participación y la ciudadanía». En:Cuadernos de Pedagogía, núm. 367 (abril 2007), p. 20-25

Bosch Vila, CarmeBosch Vila, CarmeBosch Vila, CarmeBosch Vila, CarmeBosch Vila, Carme. «La participació dels alumnes i la democràciaescolar». En: RTS, núm. 143 (setembre 1996), p. 34-43

Camps, Victòria. Camps, Victòria. Camps, Victòria. Camps, Victòria. Camps, Victòria. «Educar para la democracia». En: Perspectivas,núm. 104 (desembre 1997), p. 529-535

Carbó Martí, Liliana; Malonda, Joan Baptista.Carbó Martí, Liliana; Malonda, Joan Baptista.Carbó Martí, Liliana; Malonda, Joan Baptista.Carbó Martí, Liliana; Malonda, Joan Baptista.Carbó Martí, Liliana; Malonda, Joan Baptista. «Una escolaparticipativa i democràtica». En: Escola Catalana, núm. 407(febrer 2004), p. 29-31

Carrillo i Monsó, Núria. Carrillo i Monsó, Núria. Carrillo i Monsó, Núria. Carrillo i Monsó, Núria. Carrillo i Monsó, Núria. «Nens i nenes parlamentaris». En:Perspectiva Escolar, núm. 276 (juny 2003), p. 78-81

«Ciudadanía y educación» [Diversos articles]. En: Revista de Educa-ción, núm. extraordinari (2003)

«Ciutadania: ni súbdits ni vasalls» [Diversos articles]. En: EscolaCatalana, núm. 436 (gener 2007), p. 6-27

«Un collège pour tous: les défis de l�égalité» [Diversos articles].En: Le Monde de l�éducation, núm. 274 (octubre 1999), p. 21-40

23

Comes, Pilar; Cucurella, Santiago. Comes, Pilar; Cucurella, Santiago. Comes, Pilar; Cucurella, Santiago. Comes, Pilar; Cucurella, Santiago. Comes, Pilar; Cucurella, Santiago. «Alteris: una proposta d�e-ducació per la democràcia». En: Escola Catalana, núm. 407 (fe-brer 2004), p. 34-38. [Consulta: 7 de juny 2008]. Disponible a:<http://www.omnium.cat/media/5106.pdf>

«Cuaderno: ciudadanía y educación: hacia una práctica significati-va» [Diversos articles]. En: Perspectivas, núm. 100 (desembre1996)

«Democracia: educación y participación en las instituciones educa-tivas» [Diversos articles]. En: Kikiriki, núm. 55-56 (desembre1999/maig 2000), p. 35-122 [Consulta: 7 de juny 2008]. Dispo-nible a:<http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaNumeroRevistaIU.visualiza&numeroRevista_id=107>

«Democracia en la escuela». En: Cuadernos de Pedagogía, núm. 275(desembre 1998)

«Democracia y renovación de la escuela» [Diversos articles]. En:Investigación en la Escuela, núm. 34 (1998), p. 3-24

«Diversitat, democràcia i educació» [Diversos articles]. En: Revistadel Col·legi, núm. 124 (juliol 2005), p. 44-83

«Educació per a la ciutadania» [Diversos articles]. En: PerspectivaEscolar, núm. 270 (desembre 2002), p. 2-38

«Educación para la ciudadanía» [Diversos articles]. En: Aula de Inno-vación Educativa, núm. 129 (febrer 2004), p. 39-72

«Educación para la ciudadanía» [Diversos articles]. En: Organizacióny Gestión Educativa, núm. 2 (març/abril 2005), p. 13-35

«Educar per al compromís polític» [Diversos articles]. En: EscolaCatalana, núm. 407 (febrer 2004), p. 6-20

Escayola, EmparEscayola, EmparEscayola, EmparEscayola, EmparEscayola, Empar. «La participació del jovent a la vida ciutadana:audiències públiques als nois i noies de Barcelona». En: Perspec-tiva Escolar, núm. 271 (gener 2003), p. 69-75

24

Feixas, Mònica, coord; Moreno, Àngela. Feixas, Mònica, coord; Moreno, Àngela. Feixas, Mònica, coord; Moreno, Àngela. Feixas, Mònica, coord; Moreno, Àngela. Feixas, Mònica, coord; Moreno, Àngela. «La participació deles famílies a l�escola: el cas d�Anglaterra». En: Fòrum, Revistad�Organització i Gestió Educativa, núm. 8 (setembre 2005), p.24-28

«Formation à la démocratie dans la construction des savoirs et lesapprentissages» [Diversos articles]. En: Dialogue, núm. 88(automne 1997)

Güemes Artiles, Rosa María; Padrón Fragoso, Juvenal.Güemes Artiles, Rosa María; Padrón Fragoso, Juvenal.Güemes Artiles, Rosa María; Padrón Fragoso, Juvenal.Güemes Artiles, Rosa María; Padrón Fragoso, Juvenal.Güemes Artiles, Rosa María; Padrón Fragoso, Juvenal.«Estudio sobre los procesos del aula en contextos escolaresdemocráticos». En: Revista Interuniversitaria de Formación delProfesorado, núm. 52 (abril 2005), p. 175-194 [Consulta: 7 dejuny 2008]. Disponible a:<http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=1343195&orden=75250>

«El lugar de la educación para la ciudadanía» [Diversos articles]. En:Cuadernos de Pedagogía, núm. 350 (octubre 2005), p. 86-101

Marrero Acosta, Javier. Marrero Acosta, Javier. Marrero Acosta, Javier. Marrero Acosta, Javier. Marrero Acosta, Javier. «La democracia escolar o el sueño de larazón pedagógica». En: Cuadernos de Pedagogía, núm. 234 (març1995), p. 74-79

«Otra educación, otras escuelas» [Diversos articles]. En: Cuadernosde Pedagogía, núm. 341 (desembre 2004), p. 12-51

«Otra escuela es posible» [Diversos articles]. En: Revista Inter-universitaria de Formación del Profesorado, núm. 48 (desembre2003), p. 17-128 [Consulta: 7 de juny 2008]. Disponible a:<http://dialnet.unirioja.es/servlet/listaarticulos?tipo_busqueda=EJEMPLAR&revista_busqueda=1244&clave_busqueda=94157>

«Participació i escola democràtica». En: Guix, núm. 325 (juny 2006),p. 49-51

«La participación escolar: las formas, las normas y la práctica de lademocracia en los centros» [Diversos articles]. En: Cuadernos dePedagogía, núm. 251 (octubre 1996)

Pérez Pérez, CruzPérez Pérez, CruzPérez Pérez, CruzPérez Pérez, CruzPérez Pérez, Cruz. «El aprendizaje de normas en el aula mediantela participación democràtica». En: Aula de Innovación Educativa,núm. 45 (desembre 1995), p. 54-59

25

Pibernat, Lluís. Pibernat, Lluís. Pibernat, Lluís. Pibernat, Lluís. Pibernat, Lluís. «El parlament escolar». En: Perspectiva Escolar,núm. 276 (juny 2003), p. 74-77

«Proyecto Atlántida: educación y cultura democrática» [Diversosarticles]. En: Cuadernos de Pedagogía, núm. 317 (octubre 2002),p. 49-83

Tonucci, Francesco. Tonucci, Francesco. Tonucci, Francesco. Tonucci, Francesco. Tonucci, Francesco. «Experiencias democráticas». En: Kikiriki,núm. 46 (setembre/novembre 1997), p. 15-17 [Consulta: 7 dejuny 2008]. Disponible a:<http://www.quadernsdigitals.net/datos_web/hemeroteca/r_7/nr_101/a_1189/1189.htm>

Touraine, AlainTouraine, AlainTouraine, AlainTouraine, AlainTouraine, Alain. «La démocratie contre l�etat». En: Le Monde del�éducation, núm. 259 (maig 1998), p. 32-33

«Vivir la democracia» [Diversos articles]. En: Cuadernos de Pedago-gía, núm. 336 (juny 2004), p. 51-82

Revistes

Kikiriki: Cooperación Educativa [en línia]. Morón de la Frontera:Movimiento Cooperativo Escuela Popular (MCEP): 1988 [Con-sulta: 7 de juny 2008].Disponible en la versió en línia de la revista a Quaderns Digitals<http://quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaRevistaIU.visualiza&revista_id=7>

Participación Educativa [en línia]: Revista del Consejo Escolar delEstado. Madrid: Consejo Escolar del Estado, Ministerio de Edu-cación y Ciencia, 2005 [Consulta: 7 de juny 2008].Disponible a:<http://www.mepsyd.es/cesces/presentacion_revista.htm>

Quaderns Digitals [en línia]. València: Centre d�Estudis Vall de Segó,2003Articles sobre Educació Democràtica. [Consulta: 7 de juny2008].<http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=buscador.BuscadorIU.getLista>

26

Webs

L�école démocratiqueL�école démocratiqueL�école démocratiqueL�école démocratiqueL�école démocratique<http://www.ecoledemocratique.org>

Edgar MorinEdgar MorinEdgar MorinEdgar MorinEdgar Morin<http://www.edgarmorin.com/>

Educación para la democraciaEducación para la democraciaEducación para la democraciaEducación para la democraciaEducación para la democracia<http://educacionparalademocracia.blogspot.com/>

IES Intermunicipal del PenedèsIES Intermunicipal del PenedèsIES Intermunicipal del PenedèsIES Intermunicipal del PenedèsIES Intermunicipal del Penedès<http://www.intermunicipal.com/>

The Institute for Democratic EducationThe Institute for Democratic EducationThe Institute for Democratic EducationThe Institute for Democratic EducationThe Institute for Democratic Education<http://www.democratic-edu.org/>

Instituto Paulo FreireInstituto Paulo FreireInstituto Paulo FreireInstituto Paulo FreireInstituto Paulo Freire<http://www.paulofreire.org>

Miguel Ángel Santos GuerraMiguel Ángel Santos GuerraMiguel Ángel Santos GuerraMiguel Ángel Santos GuerraMiguel Ángel Santos Guerra<http://www.santosguerra.com/>

Noam ChomskyNoam ChomskyNoam ChomskyNoam ChomskyNoam Chomsky<http://www.chomsky.info/>

Philippe MeirieuPhilippe MeirieuPhilippe MeirieuPhilippe MeirieuPhilippe Meirieu<http://www.meirieu.com/>

Proyecto AtlántidaProyecto AtlántidaProyecto AtlántidaProyecto AtlántidaProyecto Atlántida<http://www.proyecto-atlantida.org>

Proyecto Democracia y Educación. Organización de Esta-Proyecto Democracia y Educación. Organización de Esta-Proyecto Democracia y Educación. Organización de Esta-Proyecto Democracia y Educación. Organización de Esta-Proyecto Democracia y Educación. Organización de Esta-dos Iberoamericanosdos Iberoamericanosdos Iberoamericanosdos Iberoamericanosdos Iberoamericanos<http://www.oei.es/demoeduc.htm>

ZER El MoianèsZER El MoianèsZER El MoianèsZER El MoianèsZER El Moianès<http://www.xtec.cat/zermoianes/>

Biblioteca Rosa Sensat, juliol 2008

27

BibliografiesBibliografiesBibliografiesBibliografiesBibliografies

11. Escola, mestres i alumnes en la literatura infantil i juvenil (juny 1997)12. Comunicar i ensenyar (juny 1997)13. Grup Pikler-Lóczy (desembre 1997)14. Educació intercultural (gener 1998)15. Literatura infantil i juvenil per a l�educació intercultural (març 1998)16. Coeducació (gener 1998)17. Multimèdia en l�educació. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 1998)18. Coeducació 3 (novembre 1999)19. Multimèdia en l�educació. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (2) (gener 2000)20. Educació en valors. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (febrer 2000)21. La biblioteca escolar. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2000)22. La lletra, el llibre, la lectura i la biblioteca en la lectura infantil i juvenil. Selecció de recursos

bibliogràfics i electrònics (juliol 2000)23. Educació intercultural. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2001)24. Som únics, però ens assemblem molt!! Literatura infantil i juvenil per a l�educació inter-

cultural (juliol 2001)25. Art, Artistes, Il·lustració. Descobrim l'art en la literatura infantil i juvenil (juliol 2002)26. Educació artística. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2002)27. L�experiència de Lóczy. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (abril 2003)28. «Creuant fronteres». Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (setembre 2003)29. La biblioteca escolar Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (novembre 2003)30. Mediació escolar. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (febrer 2004)31. Diversitat cultural, desenvolupament sostenible i cultura de la pau. Selecció de recursos bi-

bliogràfics i electrònics (juliol 2004)32. La pau, la diversitat i la sostenibilitat. Selecció de llibres per a infants (juliol 2004)33. Entre frondes i brancatges. Els arbres a la literatura infantil i juvenil. Selecció de llibres

per a infants (abril 2005)34. Tere Majem. Selecció de recursos bibliogràfics (octubre 2005)35. Reggio Emilia. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2005)36. «La mediació, una cultura per conviure en pau». Selecció de llibres per a infants

(febrer 2006)37. Els drets dels infants. Selecció de llibres per a infants (juliol 2006)38. Els drets dels infants. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2006)39. La mestra Rosa Sensat. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics40. L�educació de la llibertat. Selecció de llibres per a infants (juliol 2007)41. L�educació de la llibertat. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2007)42. Coeducació. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (desembre 2007)43. L�experiència de Lóczy. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2008)44. Fer de mestre a l�escola democràtica. Selecció de llibres per a infants (juliol 2008)

28

Associació de MestresAssociació de MestresAssociació de MestresAssociació de MestresAssociació de MestresRosa SensatRosa SensatRosa SensatRosa SensatRosa Sensat

Av. de les Drassanes, 308001 BarcelonaTel.: 934 817 373Fax: 933 017 550E-mail: associacio@rosasensat.orghttp://www.rosasensat.org

Il·lustració de la coberta: Colònia Vilamara Calafell (1923-29)