escriptores valencianes de l’edat moderna: · pdf file1 departament de filologia...
TRANSCRIPT
ESCRIPTORES VALENCIANES DE L’EDAT MODERNA: CATALOGACIÓ, CONTEXTUALITZACIÓ I DIFUSIÓ
María de los Ángeles Herrero Herrero
ESCRIPTORES VALENCIANES DE
L'EDAT MODERNA:
CATALOGACIÓ, CONTEXTUALITZACIÓ
I DIFUSIÓ
María de los Ángeles Herrero Herrero
Tesi doctoral
Alacant, gener 2016
1
DEPARTAMENT DE FILOLOGIA CATALANA
FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES
ESCRIPTORES VALENCIANES DE
L'EDAT MODERNA:
CATALOGACIÓ, CONTEXTUALITZACIÓ
I DIFUSIÓ
MARÍA DE LOS ÁNGELES HERRERO HERRERO
Tesi presentada per a aspirar al grau de
DOCTOR/DOCTORA PER LA UNIVERSITAT D’ALACANT
LLENGUA I LITERATURA CATALANES
Dirigida per:
Dra. MARINELA GARCIA SEMPERE
2
3
ESCRIPTORES VALENCIANES DE L'EDAT MODERNA:
CATALOGACIÓ, CONTEXTUALITZACIÓ I DIFUSIÓ
4
5
Quién duda, lector mío, que te causará admiración que una mujer tenga despejo, no sólo para escribir un libro, sino para darle a la estampa, que es el crisol donde se averigua la pureza de los ingenios; porque hasta que los escritos se rozan en las letras de plomo, no tienen valor cierto.
María de Zayas y Sotomayor ([1637] 2001: 17).
6
7
ÍNDEX
NOTA PRÈVIA ................................................................................................. 9
SIGLES ............................................................................................................. 13
INTRODUCCIÓ ............................................................................................. 15
0. ESTAT DE LA QÜESTIÓ ...................................................................... 17
0.1. La gènesi: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores
valencianes dels segles XVI-XVIII ............................................................ 17
0.2. Objectius i metodologia .................................................................. 32
PRIMERA PART ............................................................................................. 41
1. UNA VOLTA DE ROSCA AL CATÀLEG DE LES ESCRIPTORES
VALENCIANES DELS SEGLES XVI-XVIII ............................................ 43
1.1. El Catàleg: un punt i seguit.............................................................. 43
1.2. Ampliació del Catàleg: noves referències bibliogràfiques .......... 49
1.3. Un Catàleg obert a noves incorporacions .................................... 200
SEGONA PART ............................................................................................ 257
2. UNA PANORÀMICA DE L’ESCRIPTURA DE DONES EN
L’ÀMBIT VALENCIÀ.............................................................................. 259
2.1. Un centenar d’autores i una barreja de gèneres. Confessions,
relacions espirituals i vides com a expressió femenina .................... 259
2.2. L’escriptora valenciana i la (in)fidelitat a la llengua catalana; la
impremta com a factor indirecte ......................................................... 292
8
TERCERA PART .......................................................................................... 307
3. UN PAS MÉS ENLLÀ DEL CATÀLEG ............................................ 309
3.1. Un arbre genealògic en les lletres femenines valencianes; la
necessitat de revisió del cànon literari ............................................... 309
3.2. La visibilitat de les escriptores valencianes modernes en l’àmbit
digital; una alternativa a l’oblit de segles passats ............................ 327
QUARTA PART ........................................................................................... 345
4. ANTOLOGIA DE TEXTOS ................................................................. 347
4.1. Selecció de textos i criteris de transcripció.
La nostra edició ..................................................................................... 347
4.2. Una mostra de prosa femenina valenciana moderna; i unes
poesies en llengua catalana ................................................................. 351
4.2.1. Prosa ......................................................................................... 351
4.2.2. Poesia (en llengua catalana) .................................................. 381
CONCLUSIONS ........................................................................................... 389
BIBLIOGRAFIA ............................................................................................ 403
ANNEX .......................................................................................................... 471
9
NOTA PRÈVIA
Pocs dies abans d’escriure aquestes línies sentia una frase
demolidora per boca d’una dona: “La literatura no ens ensenya res”; tot
seguit, era replicada pel seu home: “... li vull ensenyar literatura. I, a
través de la literatura, les coses de la vida”. El diàleg eixia d’un guió
cinematogràfic, però tot i això, la frase es feia difícil d’engolir, sobretot
quan s’ha dedicat bona part del temps, amb ple convenciment, a fer un
doctorat en llengua i literatura, i a intentar pal·liar el fet que les dones,
durant segles, no havien estat a l’abast del plaer literari sense reserves.
A mi, la literatura, sempre m’ha ensenyat molt. I gràcies als cursos de
doctorat he descobert una altra manera de canalitzar els
desconeixements gràcies al gust per la investigació i l’escorcoll.
Així doncs, al llarg del primer any de doctoranda, la curiositat
féu que sorgira la pregunta del milió: “És que no hi havia escriptores -
valencianes- durant l’edat moderna?”. Aquest va ser l’origen d’un
projecte que començà ja fa vora deu anys, intermitents, dins del
programa de doctorat Llengua i Literatura Catalanes del Departament
de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, sota la direcció de la
Dra. Marinela Garcia Sempere. L’objectiu de la investigació raïa en
l’elaboració d’un catàleg d’escriptores del Regne de València dels segles
XVI-XVIII. L’estudi va ser presentat com a memòria de suficiència
investigadora per al Diploma d’Estudis Avançats1 i, posteriorment, va
ser publicat com a llibre monogràfic amb el títol de Lletraferides
modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII (2009)
dins la «Col·lecció Lilith» Jove del Centre d’Estudis sobre la Dona de la
Universitat d’Alacant. El Catàleg, tanmateix, necessitava d’una
actualització que pren forma en el treball que ara presente.
1 Comptà amb una ajuda a la investigació del curs 2005/2006 del Centre d’Estudis sobre la Dona, en col·laboració amb el Vicerectorat d’Alumnat de la Universitat d’Alacant
10
Aquesta investigació té un deute importantíssim amb tota una
sèrie de persones i d’institucions que, de diferent mode, l’han feta
possible. Principalment, amb la seua directora, la doctora Marinela
Garcia Sempere, a qui done les gràcies, sobretot, per la confiança en el
meu treball, les dreceres i els consells impagables.
La meua gratitud al Centre d’Estudis sobre la Dona de la
Universitat d’Alacant (actual Institut Universitari d’Investigació de
Gènere) pel suport a la recerca mitjançant les ajudes per a tesis
doctorals amb perspectiva de gènere (cursos 2011-2012 i 2013-2014), que
m’han facilitat, per una banda, la tasca de recerca i, per una altra, la
promoció i la difusió de l’estudi.
El projecte no s’haguera pogut dur endavant sense el treball i
l’atenció del personal dels arxius i biblioteques a què m’he dirigit en
aquests anys de recerca. El meu agraïment a: la Biblioteca Nacional de
España, l’Arxiu Històric Nacional, la Reial Biblioteca de San Lorenzo
d’El Escorial, la Biblioteca Pública de l‘Estat d’Oriola, l’Arxiu Històric
de Gandia, el servei de Préstec Interbibliotecari de la Biblioteca de la
Universitat d’Alacant, l’Arquebisbat de València i al director de l’Arxiu
Diocesà de València en Ramón Fita i al pare Fernando Cremades de la
parròquia de Santa Maria d’Oliva, i al Servici Diocesà d’Arxius
Parroquials de València. Així també, he d’agrair la gentilesa i la
inestimable ajuda de Consol Payá, encarregada de la Biblioteca de la
Dona d’Alacant; de Vicente Vázquez de la Biblioteca Municipal “José
Azuar” de Saix; de Susi Orts, des de la Biblioteca de Cocentaina; i de
l’arxivera Otilia Maciá de l’Arxiu municipal de Guardamar. I a tot el
personal de la resta d’arxius (Dénia, Vila-real, Almansa, Múrcia, etc.) i
biblioteques que, de diferent forma, m’han facilitat la recerca.
Vull donar les gràcies també a les persones que m’han ajudat a
escampar boires durant aquests anys d’investigació: als doctors Gabriel
Sansano, Brauli Montoya, Vicent J. Escartí, Pep Valsalobre i al catedràtic
11
Francisco Chico Rico. Igualment, a la investigadora Verònica Zaragoza,
companya –en la distància- en la dedicació a les escriptores modernes de
territori de parla catalana, pels seus aclariments; a la doctora Maria
Lacueva, perquè tot i la llunyania, hem compartit la “dèria” per les
lletraferides valencianes, i per haver obert camí a un nou camp de
possibilitats en el seu estudi; a Josep Vicent Ferre, per les xarrades tan
profitoses i compartir de tan bon grat els seus amplis coneixements
sobre les agustines de Bocairent; i a Rafael Lazcano, gran coneixedor de
l’orde de sant Agustí, la seua amable resposta en cada consulta. A
Hèctor Càmara i Carme Arronis per estar sempre disposats a traure’m
de dubtes. Al Departament de Filologia Catalana pel suport acadèmic. I
a Antonio L. Galiano, Eulàlia Miralles, Francisco Pons Fuster,
Mercerdes Marcos, M.ª Carmen Cortés, Lliris Picó, M.ª Carmen Sánchez
i Juan Negreira la seua atenció.
La meua gratitud als membres del tribunal per la seua
consideració, l’interés que han posat a valorar l’estudi i les seues
indicacions, que són tan necessàries com ben rebudes.
Mil gracias a mis padres y a mi hermano por ese apoyo tan necesario, en
el sentido más amplio del término. Mil y una a mi pareja, Jose Antonio, por
compartir con ilusión la cara A de este proyecto y haber sabido entender la B. Y
a Rivendel, y a otras historias de gatos, por el ronroneo en las largas horas ante
el ordenador. D’una altra manera, no haguera pogut ser.
12
13
SIGLES
AHG Arxiu Històric de Gandia
AHN Arxiu Històric Nacional
AHUV Arxiu Històric de la Universitat de València
ARV Arxiu del Regne de València
BDH Biblioteca Digital Hispánica
BNE Biblioteca Nacional de España
BPE O Biblioteca Pública de l’Estat d’Oriola
BSB Bayerische StaatsBibliothek
BVPB Biblioteca Virtual del Patrimoni Bibliogràfic
CED Centre d’Estudis sobre la Dona de la Universitat d’Alacant2
DBD Diccionari Biogràfic de Dones
PARES Portal d’Arxius Espanyols
REBIUN Red de Bibliotecas Universitarias Españolas
UA Universitat d’Alacant
UV Universitat de València
XLPV Xarxa de Lectura Pública Valenciana
2 Actual Institut Universitari d’Investigació d’Estudis de Gènere de la Universitat d’Alacant (IUIEG).
14
15
INTRODUCCIÓ
16
17
0. ESTAT DE LA QÜESTIÓ (...) quan parlem de la dona estem parlant d’una discriminació històrica (i tambe historiogràfica) no totalment eradicada, la qual cosa ens hauria d'omplir de vergonya.
Santiago La Parra (1994: 86).
0.1. La gènesi: Lletraferides modernes. Catàleg de les
escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII3
La tesi doctoral que presentem s’emmarca dins els “Estudis sobre
la dona” o Women’s Studies.4 Quan començàrem la recerca de literates
valencianes modernes vam ser conscients que el panorama que oferien
els estudis sobre la literatura catalana de l’edat moderna i el fet que en
aquest context la figura de l’escriptora havia estat gairebé ignorada, no
ens donaven una resposta sincera ni mitjanament fidel a la realitat sobre
la qüestió de quina havia estat la connexió o l’íntima relació entre les
fèmines i la literatura en el territori de parla catalana,5 en aquest cas,
valenciana, donat que geogràficament i històrica ens situem en el Regne
de València, durant aquest període.
El panorama de desatenció a la producció femenina valenciana
de l’edat moderna no ens ha d’estranyar si considerem tota una sèrie de
factors, els quals es podrien focalitzar en dos, ben greus per altra banda.
En primer lloc, el quasi desinterés fins fa relativament pocs anys per la
producció literària dins del període estudiat. Calia posar en quarantena
3 Vegeu María Ángeles Herrero (2009); anteriorment aparegué l’article d’Herrero (2007) sobre les escriptores de la Governació d’Oriola, que va ser el preludi de Lletraferides modernes. 4 Per a una aproximació a la recerca en temàtica femenina, vegeu, per exemple, els estudis d’Isabel de Torres i d’Ana María Muñoz (2000). 5 Si ens atenem als resultats que posteriorment vam aconseguir amb l’elaboració del Catàleg d’escriptores.
18
el terme «Decadència», atés que era una etiqueta que s’havia emprat
tradicionalment per a qualificar un període de la cultura catalana –
sobretot en el camp de la literatura– que abastava els segles que ens
ocupen.6 El concepte, si bé no havia estat acceptat de bon grat per
tothom –a causa del seu matís pejoratiu–, sí havia tingut molta difusió i
pervivència fins hui en dia, en què s’aplica de manera més o menys
uniforme el nom general de «Literatura catalana de l’edat moderna». A
hores d’ara, cada vegada més, el ressò del terme està més lluny gràcies
als nous estudis sobre literatura catalana de l’edat moderna, entre els
quals destaquem els volums: Francesc Fontanella: una obra, una vida, un
temps (2006) i Fontanellana. Estudis sobre l’època i l’obra de Francesc
Fontanella (1622-1683/1685) (2009), Poesia catalana del Barroc. Antologia
(2006), Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de literatura catalana
(2010), Llengua i literatura. Barcelona 1700 (2011),7 Panorama crític de la
literatura catalana. Edat moderna (2011), així com el volum de la revista
Caplletra que dedica el monogràfic del número 57 (tardor 2014) a la
“Literatura política de l’edat moderna”8 i l’antologia de poesia de
Francesc Fontanella O he de morir o he d’amar (2015). Per tant, no han
estat poques les ocasions a expressar el desacord amb el seu ús,9 un clar
exemple ha estat l’article de Lluís Bonada de l’any 2011 que ho pregona
amb un títol eloqüent: «Adéu a l’estigma de la Decadència»;10 usant les
paraules d’Albert Rossich (2011: 29): “la idea de Decadència amagava la
vitalitat i la complexitat de la literatura de l’edat moderna”. I en segon
6 El concepte, que apareix per primera vegada com a definidor cultural el 1857, per Magí Pers i Ramona en la seua Historia de la lengua y la literatura catalana desde su origen hasta nuestros días, propicià que autors posteriors el feren servir passant al segle XX, amb la consegüent indiferència per la producció literària dels segles XVI, XVII i XVIII (Herrero 2009: 13). 7 Vegeu l’enllaç http://www.nise.cat/Realitzacions.aspx per a més exemples i referències bibliogràfiques sobre el tema. 8 http://web.ua.es/iifv/publ_rev_cap_057.html 9 Vegeu Herrero (2009: 12-16) sobre les causes de l’ús generalitzat del terme. 10 L’article “Adéu a l’estigma de la Decadència”, es troba en El Temps, secció “Cultura”, 21/06/2011. http://goo.gl/n0tdwW
19
lloc, és palesa l’absència d’escriptores dins del cànon literari de les
literatures hispàniques en general i de la catalana en particular.
Nogensmenys, després de fer un repàs a les escriptores catalanes
medievals i, en concret, a les valencianes (com les trobairitz,11 Tecla de
Borja (1435-1459), sor Isabel de Villena (1430-1490) o Isabel Suaris (1440-
1490)),12 i de l’edat moderna, en què els únics noms que ens apareixien
eren el d’Hipòlita Roís de Liori (1479-1546)13 i la poetessa Narcisa
Torres (¿?) -literàriament coneguda com Rosa Trincares-, no hi
obtinguérem una resposta satisfactòria. La curiositat per si va haver-hi
més dones escriptores dins l’àmbit valencià és allò que ens decidí a
encetar-ne la recerca.
La cerca començà, doncs, amb dubtes i interrogants, però
l’aparició de més noms femenins a mesura que avançàvem, va
encaminar-nos a la confecció d’un catàleg d’escriptores, que elaboràrem
seguint una sèrie de pautes. El primer criteri que marcàrem va estar el
de gènere: escriptores; el segon, geogràfic: Regne de València; i el tercer,
cronològic: segles XVI-XVIII. Per tant, el nostre objectiu era elaborar un
catàleg retrospectiu. Tanmateix, no hi incorporàrem una classificació
interna per segles, perquè d’una bona part de les escriptores que hi
incloíem no coneixíem l’any de naixement i/o de mort. D’aquestes
autores hi apuntàvem les obres que havien estat conegudes (o almenys
el seu nom) al llarg dels segles. D’aquesta manera, començàrem
l’escorcoll en repertoris i manuals bibliogràfics i d’autors –dèsset en
11 Vegeu els articles de Casas Fernández (1994) i el de Riquer (2000) sobre les trobairitz. 12 Vegeu-ne les fitxes en el Diccionari Biogràfic de Dones (DBD): les de Tecla de Borja i Isabel Suaris, per Marinela Garcia Sempere http://goo.gl/HT2yW0; http://goo.gl/78QS96; i la d’Isabel de Villena, per Lenke Kóvacs http://goo.gl/Gt16Y8 [consultades el 21-maig-2014]. 13 Vegeu-ne la fitxa en el DBD per Laia de Ahumada: http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=477 [consultada el 21-maig-2014].
20
total-14 que van ser indispensables per al rescat de noms femenins dins
les literatures hispàniques, entre els quals, Apuntes para una biblioteca de
autoras españolas desde el año 1401 al 1833 de Serrano y Sanz (1893 i 1895)
ens aportà més d’una trentena de noms, i també van ser de rellevant
aportació, per aquest ordre, les obres de Ximeno (1747), Calatayud
(1997), Palau (1923-1937) i Álvarez (2005).
El resultat va ser un Catàleg de les escriptores valencianes dels
segles XVI-XVIII que compila, en un sol volum, un total de cinquanta-
set escriptores valencianes (d’origen o d’adopció); moltes eren religioses
(tot i que en algun cas no podíem confirmar-ho), i pertanyien a la
noblesa. La major part de les escriptores visqueren en el segle XVII, en
el segle XVI n'havíem trobades menys, i el nombre menor era el de les
del segle XVIII. L’origen de la majoria de les autores arreplegades
corresponia a València i el seu entorn, i això no és un fet fortuït perquè
la ciutat, el 1600, era un nucli econòmic important. Destacava també la
localitat d’Oriola, tant per ser el lloc de naixement d’algunes de les
escriptores, com per les impressions d’obres que s’hi realitzaren. Pel
que fa als gèneres més tractats per les religioses incloses en el Catàleg
eren, en aquest ordre: la poesia religiosa, la mística i les biografies o
autobiografies espirituals.
Pel que fa a la -cridanera- dada del descens d’escriptores durant
el XVIII, potser és estranya, si atenem a l’augment de l’alfabetització,15
encara que no va ser paral·lela per a la dona i l’home. Els motius més
probables d’aquest descens de lletraferides radiquen en la pèrdua dels
escrits o en la gradual desaparició de pràctiques com l’escriptura
d’autobiografies espirituals a partir de finals del segle XVII. Però,
14 Vegeu-ne el llistat complet i una petita descripció en Herrero (2009: 29-32). 15 Hi ha un important grau d’analfabetisme entre les dones, fins i tot de classe alta: un 15% de dones estaven alfabetitzades a finals del segle XVIII, per contra del 43% dels homes; i en el cas francés, les dones arribaven a un nivell d’alfabetització del 35% (Reyzábal 2012: 55).
21
creiem que també és palés un fet especialment significatiu dins l’àmbit
literari femení: la poesia és el gènere que més autores –de les
arreplegades en el Catàleg- conrearen. Com fa constar Eulàlia Miralles
(2011: 257), és indiscutible la importància de la festa barroca en territori
de parla catalana, amb la proliferació de justes i certàmens poètics,
sobretot de temàtica religiosa, és més:
(...) sembla que els certàmens esdevenen els indrets on, de mica en mica, algunes dones –moltes de les quals religioses- assagen temptatives poètiques; (...) aquestes dones escriuen majoritàriament en castellà i les seves són peces de circumstàncies.
Amb la progressiva desaparició d’aquestes pràctiques minva, sense
remei, la producció literària femenina en aquests indrets. El que és
sabut és que en el marc de la literatura catalana hi hagué una davallada
general del conreu en català al segle XVIII, majoritàriament s’escrivien
textos erudits, acadèmics, etc., però ho feien en castellà. Així:
Als territoris dels Països Catalans (...) per efectes de l'espanyolisme determinat pel centralisme borbònic i el col·laboracionisme intel·lectual en l'empresa del despotisme il·lustrat, molts escriptors emigren a la capital i, en tot cas, produeixen bàsicament en castellà, i encara més aviat unes obres erudites i científiques que no pas pròpiament literàries.16
Però, hi ha també un altre fet que no ens ha de passar per alt: la
gran majoria d’escriptores arreplegades eren religioses i no hem
d’oblidar l’estat dels espais conventuals després d’un conflicte bèl·lic
com va ser la Guerra de Successió (1701-1913) i els estralls que va causar
en les poblacions de la nostra geografia. Sense anar més lluny, un
exemple ben significatiu va ser-ne el cas de la ciutat de Dénia que
“quedà destrossada i sense població”, i les agustines que allí es
16 Vegeu el Nou diccionari 62 de la literatura catalana en línia, en l’entrada sobre el «Neoclassicisme»: http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-neoclassicisme [consultat el 7 de maig de 2015].
22
trobaven marxaren a l’illa de Palma de Mallorca fins a l’any 1714 quan
hi tornaren, “trobaren el convent arruïnat”; mentre que el segle XVII va
ser un temps de major esplendor per al convent, amb un total de
setanta-una monges, al segle XVIII n’ingressen la meitat, quaranta-set,
com apunta Seser (2005: 92, 98-99). No cal aprofundir en la qüestió que
aquestos moments tan delicats no afavoririen gens el conreu de certes
pràctiques literàries.
Paral·lelament a les conclusions a què arribàrem quan
presentàrem el Catàleg, altres objectius plantejats encara eren una
incògnita, que intentem resoldre al llarg d’aquest estudi, com ara, la
utilització dels gèneres (especialment en prosa) i de la llengua literària
per les valencianes modernes, així com que hi ha encara un nombre
significatiu d’escriptores que són poc o gens conegudes. Per tant, hi ha
moltes llacunes a omplir com indica Zaragoza (2013b: 267):17
cal no perdre de vista que el fet que la literatura dels segles moderns haja estat tradicionalment desatesa per la crítica, ha contribuït enormement al desconeixement de bona part de la producció escrita, amb la major part dels textos ignorats o inèdits i, amb poques edicions a la llum. Aquesta negligència s’incrementa més encara si parlem de textos femenins.
Afortunadament, l’interès per l’escriptura femenina va en
augment, els estudis sobre dones dins l’àmbit literari de l’edat moderna,
doncs, han patit una transformació positiva, sobretot pel que fa a les
literatures hispàniques (Zaragoza 2013c: 334). De fet, a hores d’ara hi ha
un “interés creixent per la literatura femenina experimentat als territoris
de parla catalana, en paral·lel als avanços que s’hi han produït en el
panorama europeu” (Zaragoza 2013b: 267). Com feia també constar
17 http://ojs.uv.es/index.php/scripta/issue/view/191
23
Garcia Busquets (2013b: 283), seguint les paraules de James Amelang
(1990: 191-192):
(...) a la darrera dècada del s. XX, (...) constatava l’escassetat d’estudis a la península sobre espiritualitat i dones de l’època moderna, en relació a l’abundància de fonts i la multitud de treballs de gran qualitat que sobre aquests temes es produïen fora de l’estat espanyol. Sortosament aquest panorama ha anat canviant i l’interès per l’escriptura femenina va en augment (...). Actualment hi ha diversos estudis i exhumacions de textos en procés, i se celebren trobades científiques (...). També hi ha ajudat el fet que en els darrers anys l’anàlisi dels egodocuments –alguns d’ells d’autoria femenina i de temàtica religiosa– ha experimentat un desenvolupament molt important, amb un nombre creixent de repertoris de textos a disposició dels historiadors, com l’Arxiu de la Memòria
Personal,18 base de dades sobre documentació escrita personal de Catalunya i dels altres territoris de parla catalana, entre d’altres.
Hi ha múltiples iniciatives col·lectives, com Diccionari Biogràfic de
Dones,19 Centre Dona i Literatura,20 Duoda i la seua Biblioteca Virtual
de Recerca,21 col·leccions com «Espai de dones» i «Capsa de Pandora»,
etc.22 Actualment hi ha diversos estudis i exhumacions de textos en
procés, i se celebren trobades científiques, com «Egodocuments i
religiositat a l’època moderna» (UAB, 12 desembre 2012).
Podem esmentar una sèrie d’exemples ben il·lustratius de
l’eclosió de la dedicació al món de les lletres femenines de segles enrere -
que, per una altra banda, esperem que no siga una moda passatgera-.
En aquest sentit són d’especial interés i projecció: les activitats que
promou el Proyecto BIESES (Bibliografía de escritoras españolas); alhora, la
celebració de congressos sobre la producció cultural de dones en la
Península i a Amèrica Llatina, com l’internacional Escritoras entre rejas.
Escritura conventual femenina en la España Moderna (celebrat del 5-7 de
18 http://www.memoriapersonal.eu/ 19 http://www.dbd.cat/ 20 http://www.ub.edu/cdona/es 21 http://www.ub.edu/duoda/?lang=ca; http://www.ub.edu/duoda/bvid/ 22 Ja enumerades amb detall en Miralles i Zaragoza (2012: 177-179).
24
juliol de 2012, a Madrid)23 o “GEMELA 2014: Trazando caminos:
jornadas, encrucijadas y direcciones” (8-10 setembre 2014, a Lisboa).24
Aquesta temàtica a poc a poc ha quallat de bona manera si ens fixem,
per exemple, en l’exposició que s’organitzà en la Biblioteca Nacional el
2013 “El despertar de la escritura femenina en lengua castellana” (30 de
gener-21 d’abril de 2013),25 en la qual es tractaven figures com sor Isabel
de Villena (1430-1490), santa Teresa de Jesús (1515-1582), sor María de
la Antigua (1566-1617), María de Zayas (1590-1661?), sor Juana Inés de
la Cruz (1651-1695), Isabel Rebeca Correa (c. 1655-c. 1700), etc., velles
conegudes de la crítica literària femenina moderna. Així com l’aparició
de bibliografia específica sobre escriptura femenina com Del instante a la
eternidad. Exégesis sobre “la espera” en la escritura de mujeres;26 l’edició a
càrrec de M.ª del Mar Cortés Timoner sobre Las primeras escritoras en
lengua castellana (2015) amb una selecció de textos de Leonor López de
Córdoba, sor Constanza de Castilla, Teresa de Cartagena, sor Juana de
la Cruz, sor María de Santo Domingo i Florencia Pinar, entre d’altres; o
més específicament sobre l’espiritualitat femenina en l’edat moderna
com Alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad femenina en la
modernidad (ss. XVI – XVIII);27 o sobre l’escriptura conventual, Letras en
la celda. Cultura escrita de los conventos femeninos de la Edad Moderna.28
Ara bé, dins de l’espai cultural femení valencià, tot resseguint
les paraules de Verònica Zaragoza, a pesar que a l’àmbit català les
lletres femenines valencianes s’han vist afavorides
23 http://www.uned.es/bieses/congreso/Congreso-BIESES-convoc-web.htm. 24 http://www.bieses.net/gemela-2014-trazando-caminos-jornadas-encrucijadas-y-direcciones/. 25 Organitzada pel Ministeri d’Educació Cultura i Esport i la mateixa BNE. http://www.bne.es/es/Micrositios/Exposiciones/Escritoras/ 26 Vegeu Arráez Llobregat i Peral Crespo (coords., 2014). 27 Javier Burrieza Sánchez (ed., 2015). 28 Vegeu Baranda Leturio i Marín Pina (eds., 2014).
25
(...) per una certa revaloració (...) i hi han anat apareixent (en un degoteig lent però constant) diverses contribucions (...) –independentment de la llengua literària emprada– (...), la recerca encara s’hi troba en un estat bastant embrionari (Zaragoza 2013c: 335).
La bibliografia en estudis sobre la literatura femenina en l’àmbit de la
literatura catalana –valenciana- i hispànica, a poc a poc, creix en
quantitat i qualitat.29 Hi ha l’aparició d’una sèrie de publicacions dins el
nostre context que cal esmentar, com el volum elaborat per Mercedes de
la Fuente i editat per la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat
Valenciana (2009) amb el títol Valencianas célebres y no tanto (S. XIII-
XXI),30 que no ha tingut una difusió suficient a pesar del seu to
merament divulgatiu. El llibre recull la vida de trenta dones valencianes
excepcionals i, d’entre elles, n’hi apareixien un parell d’il·lustres
valencianes que tenim referenciades en el Catàleg, com són: Isabel de
Borja (Fuente 2009: 53-58) i María Egual (Fuente 2009: 65-70), que
apareixen al costat d’altres noms cabdals dins les lletres valencianes
com la trinitària sor Isabel de Villena i la humanista Mencía de
Mendoza. Més tard aparegué la monografia «Mujeres con mayúsculas.
Barricadas, salones y escritorios (siglos XVII-XIX)», del núm. 15 en la
revista Dossiers Feministes (2011), publicada per l’Institut d’Investigació
Feminista de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana; o l’edició de
les Actas del I Congreso Las mujeres en el ámbito literario: el estado de la
cuestión des de la mateixa Universitat Jaume I/Fundación Isonomía
(2011). L’any 2012 isqué al món editorial un ingent volum dedicat a una
de les autores arreplegades en el Catàleg com és La impressora Jerònima
Galés i els Mey (València, segle XVI).31. I ja directament relacionat amb la
29 En l’àmbit de les lletres femenines catalanes, cal tenir en compte les següents aportacions: Manuel Martí i Ascó (2004); Kathleen McNerney, María Jesús Castillejo i Violeta Ortega (2004); Ramon Pinyol (2010); i vegeu les entrades en l’apartat de Bibliografia a Verònica Zaragoza i Eulàlia Miralles. També hi hem d’afegir les nostres darreres aportacions publicades, vegeu-ne les entrades en l’apartat de Bibliografia. 30 Vegeu de la Fuente (2009). 31 Vegeu Gregori Roig (2012).
26
dona escriptora i l’àmbit lingüístic català, el 2013 veié la llum la
publicació digital Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura
Medieval i Moderna,32 dirigida pel professor de la Universitat de València
Vicent J. Escartí, revista digital que té una especial rellevància i interés
perquè, entre altres coses, va encetar el seu primer número amb
l’aparició d’un monogràfic sobre “L’escriptura en femení a les terres de
llengua catalana (segles XVI-XVIII)” dirigit per Verònica Zaragoza
(2013b: 266-270).33 També hem de celebrar l’exposició “Historias de
mujer: siglos XVIII-XX/Històries de dona: segles XVIII-XX” a l’Arxiu
Històric Provincial d’Alacant (març-juny 2015) en la qual ens oferien les
fonts documentals i gràfiques de què disposa l’arxiu i una selecció del
fons bibliogràfic de la Biblioteca de la Dona de la Conselleria de
Benestar Social d’Alacant.34 Així com la publicació del volum Mujeres
que vivieron el Alicante de la modernidad (2015), coordinat per la Dra.
Immaculada Fernández Arrillaga de la Universitat d’Alacant.
Amb tots aquests precedents ens proposàrem com a projecte de
tesi l’ampliació del Catàleg d’escriptores valencianes modernes. Es tracta,
doncs, d’un treball que pretén recuperar, fer conéixer i difondre l’obra
femenina de les valencianes de l’edat moderna, centrat sobretot en les
que escriuen en prosa, com pot ser el cas d’Ángela Almenar y de
Monfort (¿?-1560) i les seues Constitucions del loable Colegi de la Assumció
de la Verge Mare de Déu, el de la il·licitana sor Gertrudis de la Santísima
Trinidad (1660-1734) amb el seu protodietari en llengua castellana;35 el
d’Isabel de Trilles (¿?- finals segle XVII) i els favors que rebé de Déu; 36 o
32 https://ojs.uv.es/index.php/scripta/issue/view/191 33
En el qual vam poder fer una aportació sobre les autores arreplegades en el Catàleg, vegeu Herrero 2013a. 34 Precisament el Catàleg formà part de l’exposició dins del bloc “Selecció gràfica i bibliogràfica”. http://goo.gl/2oWp3j 35 Vegeu Herrero (2010). http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/24192. 36 Es tracta d’una autora de nova incorporació en el Catàleg.
27
els escrits confessionals de sor Josefa Nebot i Coscollà (1750-1773), entre
d’altres autores que podien comptar amb més o menys vocació literària.
Aquestes autores no han estat objecte d’estudi de la crítica i són
interessants de valorar. El motiu d’aquesta elecció es deu principalment
a dos fets essencials que cal explicar. En primer lloc, ja en anteriors
ocasions hem pogut orientat una sèrie d’investigacions parcials per a
comunicacions i publicacions en aquest sentit, dedicades a
l’autobiografia espiritual femenina de l’edat moderna,37 un camp que
compta a hores d’ara amb diverses aproximacions en el món hispànic
en general, però que escasseja en l’àmbit català i, especialment, en el de
territori valencià. Podem destacar el volum antològic de Mª Teresa
Triviño (1992) amb el títol d’Escritoras Clarisas Españolas, que ha estat
absolutament imprescindible per l’aportació d’autories femenines al
Catàleg i una mostra ben il·lustradora dels seus escrits, però, per contra,
només es tracta precisament d’una mostra de textos, no ens trobem al
davant d’una edició crítica ni d’una anàlisi dels gèneres conreats per les
autores incloses; i en l’àmbit de parla catalana hem de celebrar
l’aparició de l’estudi d’Anna Garcia Busquets sobre “l’única
autobiografia espiritual en català de moment coneguda del període
d’hegemonia del gènere”, com és la de la laica Teresa Mir i March
(1681-1764).38 I en segon lloc, creiem que és convenient diversificar els
estudis que a hores d’ara es duen a terme, i orientar el nostre treball en
el camp de la prosa per donar veu a una bona part d’escriptores que
han estat silenciades, atés que ja hi ha en marxa altres aportacions en el
camp de la poesia femenina de l’edat moderna en territori de parla
catalana i un projecte de tesi per la investigadora Verònica Zaragoza
37 Vegeu Herrero 2010 i 2013b. 38 Vegeu Garcia Busquets (2013). http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Raho_de_l_esperit/index.htm
28
(UdG),39 que és un important i necessari tribut als testimonis poètics de
dones en l’àrea lingüística catalana. Són necessaris, per tant, uns estudis
metodològics centrats a analitzar tant l’obra poètica40 com la prosa
femenina durant els segles que ens pertoquen, com diu la mateixa
Zaragoza (2013c: 334), independentment de la llengua emprada en llurs
escrits (català, castellà o llatí si és el cas) perquè no podem negar una
realitat lingüística evident.
Precisament un dels criteris que proposàrem per a l’elaboració
del Catàleg era la inclusió de noms independentment de la llengua
emprada en els escrits, això és, valencià, castellà o llatí. Quan
elaboràrem el Catàleg no poguérem saber fins a quin punt es mantenia
l’ús de la llengua catalana només a partir dels títols de les obres que
apuntàvem de cada autora. És a dir, si l’encapçalament d’alguns dels
escrits, en castellà, corresponia o no a la llengua original del text. La
hipòtesi és que podria tractar-se d’una traducció a posteriori a la
llengua castellana, fins i tot hi havia casos en què no es donava un títol
concret, sinó una explicació d’allò que va escriure l’autora en qüestió.
Escriptores que, en bona part, probablement parlaren valencià de
manera habitual, però que per diversos motius, acabaren per tenir una
expressió escrita en castellà. Dit en altres paraules, és possible que bona
part de les autores de les quals parlarem ací fossen valencianoparlants,
però que per circumstàncies i factors històrics, etc., tenien una expressió
escrita majoritàriament en castellà, com són els textos que ací
mostrarem -llevat d’alguna excepció com són les composicions de
Narcisa Torres-, i això és una realitat lingüística que en el context
valencià mereix ser tractada dins la nostra investigació. Com indiquen
39 Començant pel seu treball de màster: “Posà-la per ser humil en la montanya més alta”. La literatura femenina a l’edat moderna a Catalunya i a les Illes Balears (Universitat de Girona, 2010 [inèdit]). 40 Com fa notar Zaragoza (2013c: 334): “l’absència de treballs dedicats exclusivament a la poesia femenina d’època moderna al panorama catalanoparlant (...) atés que es tracta d’un camp d’investigació encara molt desconegut i intransitat per la crítica”.
29
Albert Rossich i Jordi Cornellà (2014: 15, 19) en un estudi sobre El
plurilingüisme en la Literatura Catalana, és obvi que “la literatura
s’elabora amb materials lingüístics” i que “els estudis literaris han
tendit a compartimentar-se en funció de la seua especificitat
lingüística”. Els textos que difonem amb aquest projecte són exemple
del “multilingüisme literari” que ha existit al llarg de la història de la
literatura catalana, més en unes èpoques que en unes altres, com l’edat
moderna en què “ha proliferat especialment i ha donat origen a nous
gèneres i propostes”. Per tant, el que volem destacar ací, resseguint les
paraules de Rossich i Cornellà (2014: 13), és que: “una tradició literària
no s’ha fet només a partir de les obres que constitueixen aquesta
tradició”. Pensem que un “criteri unilingüe” (Rossich i Cornellà 2014:
17) no és suficient per a descriure la complexitat dels diversos escrits
que s’han produït en un context determinat.
Però, com ja féiem constar (Herrero 2013a), la principal
problemàtica amb què ens topem a l’hora de resoldre aquest buit és la
varietat de fonts documentals on es troben llurs escrits, cosa que en
complica la localització. La quantitat d’autores trobades i la diversitat
en els gèneres conreats –poesia, biografies i autobiografies espirituals,
bitllets confessionals, epístoles, oracions, tractats religiosos, cròniques i
llibres de fundació, etc.- dificulta el rastreig dels textos, des del
manuscrit al seu possible (que no probable) pas a la impremta. Per tant,
la varietat documental no ajuda, ans al contrari, dificulta la compilació i
consegüent recuperació de les obres femenines escrites, perquè no totes
gaudiren d’una difusió ˗de segur inesperada˗, ni d’un interés
investigador i divulgador, que pràcticament s’inicià amb el
desenvolupament de la crítica de gènere. N’és aquest, per tant, un dels
handicaps més rellevants i amb el que hem de lluitar. Zaragoza incideix
amb tota raó en el mateix entrebanc:
30
(...) una de les problemàtiques amb què ens trobem a l’hora de fixar i estudiar les aportacions de les dones en el camp de creació literària, és el de la localització (...): generalment manuscrit i, en alguns casos, imprés en edicions antigues ben disperses. Per aquesta raó, molts cops l’estudi en aquest àmbit esdevé una tasca feixuga i complicada, entrebancada per la dispersió textual i la precarietat d’unes fonts (moltes d’elles, destruïdes o desaparegudes) (Zaragoza 2013c: 335).
L’heterogeneïtat en la localització física dels escrits obliga, per tant, a un
treball de camp més extens que el que a priori podíem albirar: a la
recerca dels textos en cadascun dels contextos.41
A més a més, no gaudim a hores d’ara d’un nombre ni molt
menys rellevant d’estudis crítics de les obres de les autores que puguen
ser referents directes en la recerca i tractament dels escrits de les
valencianes modernes, ja escrigueren en una llengua o en una altra,
excepte alguns casos que són ben dignes de menció:42 el d’Hipòlita Roís
de Liori (1479-1546) –en llengua catalana–, i María Egual (1655-1735) –
en llengua castellana– amb edicions crítiques (Ahumada 2003; Mark
2001; i Mas i Usó/Vellón 1997, repectivament), i sor Úrsula Micaela
Morata (1628-1703) –en llengua castellana- que gaudeix d’una abundant
bibliografia.43 Aquestes, per tenir unes produccions considerables, i ben
variada en el cas de María Egual per la seua valentia en conrear
diferents gèneres que són aliens a la resta d’autores valencianes
modernes pel que coneixem a hores d’ara, sí que han causat l’interés dels
estudiosos més recentment (si ens fixem en els anys d’edició de les
obres que apuntem). Els escrits de la resta d’autores arreplegades no
han estat atesos convenientment, per tant, no s’ha produït en una
valoració de la crítica literària.
41 Vam parlar més extensament sobre aquesta problemàtica, centrada en les autores religioses del Catàleg en Herrero (2013a). 42 Com ja vam apuntar en Herrero (2013a: 273). 43 Vegeu les referències a cada autora en el capítol següent del projecte.
31
Sens dubte, les diferents manifestacions escrites per fèmines
serviran igualment per a explicar el context sociolingüístic i cultural del
moment. Llavors també estarem més capacitats/-des per a esbrinar fins
a quin punt alguna n’esdevingué model de la resta de lletraferides
valencianes modernes, com a continuadores de les valencianes medievals
o de les seues “germanes” peninsulars. Nogensmenys, els i les
estudioses de les primeres contemporànies valencianes s’han trobat
amb un buit que, gràcies als recents estudis -si bé parcials- de les
autores modernes, evidencia, com ja va fer constar Maria Lacueva i
Lorenz (2013), que existeix una genealogia femenina d’escriptores
valencianes,44 des d’aquelles trobairitz.
44 Aquesta dèria ens dugué a estirar-ne el fil i presentàrem la comunicació conjunta: Maria Lacueva i María Ángeles Herrero: “Construyendo las genealogías femeninas literarias valencianas: estado de la cuestión” en el congrés Memoria, identidad y género en las literaturas hispánicas, del 24-27 abril 2014, Universitat de Varsòvia [en premsa, 17 pàgines].
32
0.2. Objectius i metodologia
Així doncs, l’objectiu principal del nostre projecte és donar
difusió a tot el col·lectiu d’escriptores del Regne de València durant
l’edat moderna. Aquest propòsit es pretén aconseguir a través de
diversos mitjans: ampliant les referències bibliogràfiques de cada
autora; amb la incorporació de noves autores al Catàleg. Alhora, volem
obrir noves perspectives al coneixement i difusió de la vida i obra
d’aquestes autores; mirarem de resoldre el buit d’autories femenines en
el cànon literari i aportar l’anàlisi des d’una visió de crítica de gènere i
donarem algunes propostes sobre l’ús dels nous mitjans de difusió com
és la Xarxa. Així, oferim una antologia textual representativa de les
lletres femenines valencianes modernes, especialment en prosa.
La investigació duta a terme en aquesta tesi s'ha fet seguint la
metodologia següent:
a) Localitzar els escrits de les autores que a priori presenten un
major interés perquè poden tenir, segons les informacions
proporcionades pels catàlegs, etc., una producció més rellevant
quantitativament o qualitativa. Amb aquest finalitat hem:
1. Seleccionat aquells fons, catàlegs, biblioteques, arxius, etc.
que aporten notícies sobre els escrits de les lletraferides del
Catàleg i quan hi hem trobat alguna obra, n'hem demanat la
reproducció en el cas que estiga localitzada en catàlegs
virtuals (BNE, AHN, REBIUN, etc.).
2. Acudit a aquells arxius o biblioteques que requereixen un
escorcoll personal dels fons documentals (BPE Oriola, AHN,
BNE, etc.).
33
3. Seleccionat els escrits que considerem que tenen un major
interés per a ser reproduïts, amb especial atenció als escrits
en prosa, independentment de la llengua emprada.
4. Atés a la globalitat de la realitat lingüística del període
cultural de l’edat moderna valenciana, concretament en
l’àmbit literari femení.
b) Afegir nous noms d’autores al Catàleg de lletraferides
valencianes modernes i fer la recerca dels seus textos.
c) Una vegada ampliat el Catàleg amb els nous noms hem
classificat la producció literària de cadascuna de les escriptores segons
els gèneres emprats i hem atés alguns dels casos que considerem més
representatius.
d) Fer constar que no hi hagué un buit en la producció literària
femenina des de l’edat mitjana fins a la contemporània. Per això és
necessari:
1. Acabar d’encunyar una genealogia literària femenina
valenciana, resseguint l’estela d’altres autors, com
Francesc Almela i Vives (1964) i Maria Lacueva (2013).
2. Obrir el cànon literari a una sèrie d’escriptores que
haurien de compartir l’espai amb els seus homònims
masculins.
e) Fer veure com la nòmina d’autores femenines valencianes de
l’edat moderna comença a adaptar-se al món digital i com pot ser
implementada didàcticament.
f) Oferir tota una mostra de textos d’autoria femenina per a:
1. Ser analitzats des d’una perspectiva de gènere.
2. Facilitar l’estudi de mestratge de gènere per obtenir més
punts de vista dels investigadors.
g) Extraure unes conclusions adients a la recerca obtinguda.
34
h) Deixar el camí obert a futures investigacions sobre la nòmina
d’autores i obres aportades i poder estudiar-les en un futur en tota la
seua complexitat.
i) Obrir un camí que permet relacionar en estudis posteriors la
nòmina d’escriptores valencianes amb les seues iguals dins de la
literatura catalana, castellana i la resta de literatures europees.
j) Donar pas a una futura incorporació d’alguns noms i algunes
obres de les fèmines en els manuals de textos de l’ensenyament
secundari i en els contingut dels estudis literaris universitaris.
Així doncs, la nostra investigació té quatre parts diferenciades:
fase de recerca, fase de selecció de les dades arreplegades, fase d’anàlisi
i redacció dels resultats obtinguts i confecció de l’antologia de textos,
principalment en prosa. El treball té una part obligatòria dedicada al
treball de camp, que s’ha basat fonamentalment en la recerca i buidatge
de les fonts biobibliogràfiques; atés que durant la confecció del Catàleg
de noms ja vam fornir el camí de recerca dels textos segons les pistes
que ens donaven els manuals consultats, hem mirat de familiaritzar-nos
amb aquells fons bibliogràfics i arxivístics que ens poden proporcionar
cap notícia sobre els escrits de les autores valencianes. Per tant, el pla de
treball en una primera fase, va ser eminentment de recerca arxivística.
Vam tindre en compte els mateixos arxius conventuals i parroquials, tot
i que la seua consulta ha depés de la viabilitat de la recerca per diversos
motius.45 No obstant això, un mitjà que ha ajudat enormement a
reviscolar i fer més visibles les autories femenines ha estat Internet. I és
que si hi ha un fet sobre el qual cal parar especial atenció, gràcies a la
utilitat intrínseca que comporta, és que en els anys que han
transcorregut des de l’elaboració del Catàleg, la seua publicació i el
començament en la tasca del projecte de tesi, la Xarxa ha incorporat
45 Tal com s’explicita segons cada cas concret en el capítol següent.
35
noves plataformes de publicacions en línia que, tot i que no són de nova
aparició, ens permeten la consulta de bibliografia i ens dóna més
informació sobre les autores estudiades que no teníem en l’àmbit digital
en el moment de confecció del treball d’investigació.46
Per tant, els suports fonamentals a l’hora de rastrejar informació
sobre les autores han estat, sobretot: la Biblioteca Nacional, els portals
de la Biblioteca Digital Hispànica,47 la Reial Biblioteca del Monestir d’El
Escorial, la de l’Arxiu Històric Nacional (AHN) i el Portal d’Arxius
Espanyols (PARES),48 el Censo-Guía de los Archivos de España e
Iberoamérica,49 la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes,50 de la
Biblioteca Valenciana Digital (Bivaldi),51 el fons i el catàleg de les
biblioteques públiques de l’Estat i el fons antic de la Biblioteca Pública
de l’Estat d’Oriola,52 biblioteques estrangeres digitals com Die
Bayerische Staatsbibliothek,53 etc. A més s’ha facilitat el servei de
consulta de catàlegs bibliogràfics mitjançant la Xarxa de Biblioteques
Universitàries (Rebiun),54 el servei Diocesà d’Arxius Parroquials,55 el
servei d’Ebooks de Google,56 o l’Internet Archive,57 principalment. El
Catàleg Col·lectiu Valencià (XLPV),58 TROBES - Servei de Biblioteques i
Documentació de la UV,59 ESPILL de la Biblioteca de la Direcció
General de la Dona (Conselleria de Benestar Social de la Generalitat
46 Com ja vam apuntar en Herrero (2013a: 271-280). 47 http://www.bne.es/es/Catalogos/BibliotecaDigitalHispanica/Inicio/ 48 http://pares.mcu.es/ 49 http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/portada.htm 50 http://www.cervantesvirtual.com/ 51 http://bv2.gva.es/es/cms/elemento.cmd?id=estaticos/paginas/inicio.html 52 http://www.mcu.es/bpe/cargarFiltroBPE.do?&cache=init&layout=bpe&language=es 53 http://www.bsb-muenchen.de/index.php 54 http://rebiun.absysnet.com/cgi-bin/rebiun/O7472/IDf96fc389?ACC=101 55 http://www.arxparrvalencia.org/valencia.html 56 https://books.google.es/ 57 https://archive.org/ 58 http://xlpv.cult.gva.es/vcatcolectivo.htm 59 http://trobes.uv.es/search*val/t
36
Valenciana),60 la Biblioteca Virtual d’Investigació Duoda (Universitat de
Barcelona),61 Qüern (el butlletí bibliogràfic de literatura i llengua
catalanes de l’edat mitjana i l’edat moderna),62 la Biblioteca Digital de
Nise (grup d’investigació de la Universitat de Girona de Literatura
Catalana Moderna),63 i la Base de dades de Manuscrits Catalans de
l’Edat Moderna (MCEM).64 Al mateix temps, són d’especial rellevància
les campanyes de digitalització que des de fa una anys estan en marxa,
com és el cas de la Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliogràfic,65 amb
la consegüent conservació de fons antic.66 Les hemeroteques digitals o
repositoris universitaris como l’Hemeroteca Digital Hispànica,67
Dialnet,68 RUA de la Universitat d’Alacant69 o Roderic de la Universitat
de València,70 Biblos-eArchivo de la Universitat Complutense de
Madrid,71 el portal Dadun de la Universitat de Navarra,72 o Dialnet
(servei d’alertes sobre publicacions de continguts científics)73 també ens
permeten estar informats constantment sobre les diverses aportacions
bibliogràfiques. No hem de passar per alt la gran tasca que realitzen els
grups i centres d’estudis sobre investigació de gènere de les
universitats, com l’Institut Universitari d’Investigació d’Estudis de
60 http://www.begv.gva.es/dgm/tlpdgm.html 61 http://www.ub.edu/duoda/bvid/ 62 http://www.quern.cat/ 63 http://www.nise.cat/BibliotecaDigital/Estudis.aspx 64 http://mcem.iec.cat/veure_materies_g.asp?materia=Biografies&button=Cerca+mat%E8ria&offset=10 65 http://bvpb.mcu.es/ 66 Especialment rellevant per al nostre estudi és el de la BPE d’Oriola. http://www.bibliotecaspublicas.es/orihuela/ 67 http://www.bne.es/es/Catalogos/HemerotecaDigital/ 68 http://dialnet.unirioja.es/servlet/alta 69 http://rua.ua.es/dspace/home.jsp?locale=ca 70 http://roderic.uv.es/ 71 https://repositorio.uam.es/ 72 http://dadun.unav.edu/ 73 http://dialnet.unirioja.es/
37
Gènere (IUIEG), entre d’altres del territori valencià.74 També
plataformes com la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de
Mujeres.75 Cal esmentar l’Instituto de Investigaciones Feministas de la
Universidad Complutense de Madrid per la creació d’una utilíssima
base de dades online «Directorio del Feminismo en España».76 També
hem consultat serveis de compra-venda de llibres com Iberlibro.com i
Uniliber.com.
L’estudi, doncs, es divideix en quatre parts. La primera se centra
a introduir el perquè d’una obligatòria revisió del Catàleg d’escriptores
valencianes de l’edat moderna, tot fent constar que el projecte té una
continuïtat que va començar el curs 2005-2006 perquè, lògicament,
aquell no pretenia ser un volum tancat, sinó un punt de partida per a
posteriors investigacions com és ara aquest estudi que amplia les dades
biobliogràfiques d’aquell; per tant, estem al davant d’una continuació
necessària del treball començat fa vora deu anys. Era cabdal incorporar-
hi noves dades sobre les autores ja arreplegades, perquè a hores d’ara
comptem amb més recursos per poder ampliar-ne informació; alhora,
hem pogut augmentar considerablement la nòmina d’escriptores del
Catàleg gràcies a la coneixença d’altres publicacions que, si bé algunes
havien vist la llum abans de la publicació del Catàleg, no havíem accedit
a la seua consulta, principalment perquè ens hi vam centrar en una sèrie
de manuals i repertoris clàssics com a punt de partida en la recerca
d’escriptores valencianes modernes.
74 Les de territori valencià: http://ieg.ua.es/va/institut-universitari-d-investigacio-d-estudis-de-genere-iuieg.html; http://donesobservatori.blogspot.com.es/; http://www.uv.es/~iued/; http://www.if.uji.es/ca. 75 https://es-es.facebook.com/RedBibliotecasMujeres 76 http://www.ucm.es/investigacionesfeministas/. Cal esmentar que la inclusió d’aquest web és a gràcies a la constant difusió de notícies sobre temes de gènere i igualtat pàgines como la d’«Especialista en Igualdad» https://www.facebook.com/especialistaenigualdad?fref=ts [consultada el 29-maig-2014].
38
La segona part del projecte és una valoració global dels resultats
obtinguts després de la revisió i actualització del Catàleg respecte a ales
conclusions que havíem extret en l’original, pel que fa a l’estatus social
de les autores, els segles de vivència i els gèneres emprats. Especialment
fem un recorregut per la prosa religiosa, en concret pel gènere de les
autobiografies i confessions espirituals, atés que és un tema a què ens
hem dedicat més profusament en altres ocasions, i n’hi ha de bons
exemples en el context femení valencià.
La tercera part pretén donar un pas avant de la revisió i les noves
incorporacions del Catàleg. Se centra en la projecció dels noms de les
autores compilades, més enllà del seu tractament actual en les aules, la
seua visibilitat en l’àmbit digital. El col·lectiu d’autores valencianes
modernes va començar a aparéixer de forma inusitada en Internet:
Wikipedia/Viquipèdia, blogs, diccionaris virtuals, hemeroteques i
altres publicacions diverses es fan ressò de les nostres autores. D’això
ens ocupem amb més detall i amb exemples concrets en el tercer capítol
de l’estudi. És important acabar de resoldre el buit hereditari femení en
què ens trobem dins del cànon de la Història de la Literatura Catalana i
Hispànica (atenent al fet que tot i la demarcació geogràfica de les
autores com a valencianes, la majoria de llurs textos són escrits en
castellà, a pesar que tenim testimonis que algunes d’elles o una bona
part, podrien ser valencianoparlants).
La quarta part del treball ofereix una antologia textual inèdita,
amb una selecció de les autores arreplegades anteriorment en el Catàleg
i algunes de nova incorporació. Hi anotem els criteris d’edició utilitzats
així com els criteris de selecció d’autores i textos. Tot i que no és
possible a hores d’ara tenir localitzats la totalitat dels textos de les
autores, per raons òbvies, atés que alguns estan perduts, creiem que són
suficients com per a donar-ne una mostra de textos en prosa –
39
castellana-, i l’oportuna incorporació d’unes poesies en llengua
catalana.
Finalment, acabem amb una sèrie de conclusions que s’estenen
des del punt de vista sociolingüístic com de crítica i mestratge de
gènere, així com un annex amb el llistat d’autores per gèneres conreats,
que complementarà el contingut de la investigació presentada.
40
41
PRIMERA PART
42
43
1. UNA VOLTA DE ROSCA AL CATÀLEG DE LES
ESCRIPTORES VALENCIANES DELS SEGLES XVI-
XVIII
Des de sempre, hi ha hagut escriptores.
Eulalia Lledó 2002: 173.
1.1. El Catàleg: un punt i seguit
Un dels atractius del nostre projecte de tesi, com també ho va ser
del Catàleg, és l’originalitat de la proposta, perquè no hi teníem un
referent directe. No hi ha estudis o precedents rellevants en aquest
àmbit concret. No obstant això, durant la confecció del Catàleg vam fer
referència a alguns casos en què ens vam fixar, com van ser els escrits
de la mallorquina sor Anna del Santíssim Sagrament (1649-1700), que
comptava ja aleshores amb una edició de llur obra Càntics i cobles.77 Ja
ho hem dit adés, de les autores que vam arreplegar en el Catàleg només
tres comptaven amb edicions de llur obra: María Egual, Hipòlita Roís
de Liori i sor Úrsula Micaela Morata.78 Durant la nostra investigació
hem pogut constatar que d’algunes en tenim dades biogràfiques
interessants i una curiosa producció literària susceptible de ser treta a la
llum; i no sols, encara que especialment, ens vam ocupar de les poques
autores de qui a priori, teníem testimoni que pogueren haver escrit en
llengua catalana, però calia investigar molt més aquest fet.
77 Vegeu en l’apartat de Bibliografia: sor Anna Maria del Santíssim Sagrament (1988). 78 Zaragoza (2013: 335) fa notar les insuficients publicacions sobre poètica: “actualment, són molt escasses les edicions modernes realitzades sobre la poesia femenina: comptem amb l’edició de l’obra catalana (Vida espiritual, comentari lul·lista i cobles) de la mallorquina sor Anna Maria del Santíssim Sagrament (Valldemossa, 1649-Palma, 1700) (Trias 1988), l’edició dels goigs catalans atribuïts a la religiosa del monestir de Santa Maria de Vallbona sor Jerònima de Boixadors (?-1562) (Piquer ed. 1986) i l’edició de la poesia de la castellonenca Maria Egual (Castelló de la Plana, 1655- València, 1735) (Mas/Vellón 1997)”.
44
Des de la publicació del Catàleg, lògicament, ens hem topat amb
moltes sorpreses. Per una banda, com ja hem apuntat, el “boom virtual”
i l’extraordinària tasca de digitalització que ha desenvolupat i continua
desenvolupant la Xarxa (Herrero 2013a), cosa que ha permés trobar i
ampliar, de manera notable, les referències biobibliogràfiques de les
autores que ja incorporàvem en el Catàleg79 i, al mateix temps ens ha
ajudat a fer-nos ressò de nous noms d’autores. Redescobrim, per tant,
obres que fins ara no havien estat estudiades en un sentit filològic.80
Així, per exemple, en plataformes com el servei Bivaldi (Biblioteca
Valenciana Digital) hem pogut trobar obres que incideixen directament
en la nostra investigació, com és la Historia de la Provincia de la Corona de
Aragón,… escrita per fra Jaime Jordán aprofitant la Vida de sor Inés de la
Cruz (1588-1651); i sobretot la plataforma d’Ebooks de Google, que ens
facilita volums com poden ser el Sermón fúnebre histórico… i la Vida,
virtudes y prodigios… de la venerable Gertrudis Anglesola (1641-1727),
La Vida de la V. Duquesa Doña Luisa de Borja… per Tomás de Muniesa, el
Sermón fúnebre d’Esperanza de Cristo (1671-1746), o la Chronica de la
Provincia de San Juan Bautista de Religiosos Menores Descalzos (1665-1666)
pel pare franciscà Antonio Panes (1621-1676) que dóna notícies
d’algunes beates entre les quals es troba Francisca Llopis, per posar-ne
alguns mínims exemples. L’àmbit digital ens ha permés consultar
estudis amb gran interés en el nostre estudi perquè ens ajuden a
ampliar-ne les referències bibliogràfiques com, entre d’altres, els de
Rafael Lazcano (2011)81 amb “Labor literaria de las agustinas en el
siglo XVII” i de Gemma de la Trinidad (2011)82 amb “Labor literaria de
79 Ens referim a l’apartat de “Fonts” que incorporàrem en l’entrada a cada autora inscrita en el Catàleg. 80 Com veurem en l’apartat d’incorporació de noves autories femenines, algunes sí que n’han estat tractades de forma superficial, però la seua obra no ha estat transcrita ni estudiada de forma exhaustiva. 81 http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3713947 82 http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3713948
45
las agustinas en el siglo XVIII”, el de Francisco Pons Fuster (1992)83
sobre “Francisca López. Una beata valenciana en la Guía Espiritual de
Miguel Molinos” i el monogràfic ja esmentat de Mercedes de la Fuente
(2009).84
A més, cal fer especial esment a les bases de dades d’autores
que incorporen fitxes biobibliogràfiques de les autores arreplegades i
que estan en contínua elaboració, tot i que ens hi centrarem més
endavant. Aquest és el cas de dos catàlegs que incideixen directament
en la nostra investigació, atés que contenen els noms d’algunes de les
escriptores que tractem. Així, per la seua banda, BIESES «Bibliografía
de Escritoras Españolas»,85 com a base de dades sobre escriptores
hispàniques anteriors al segle XIX, per l’altra, el DBD «Diccionari
Biogràfic de Dones»86 que se centra en l’àmbit de dones de parla
catalana, però no només d’escriptores, sinó de dones que hagen
contribuït especialment a l’esdevenidor de la història del territori català
(lingüísticament parlant).
Però, lògicament, continuen havent-hi molts exemplars que
només poden ser consultats directament i que permeten demanar una
reproducció prèvia; en podem esmentar, entre d’altres, casos com els
escrits de Rosa de Santo Domingo (1668-¿?) que es troben en el fons de
l’AHN. També hi ha compilacions que incideixen en la investigació i
que podem trobar en el fons de la BNE, donat que contenen les
composicions poètiques d’algunes autores com Bárbara i Esperanza
Abarca (¿?), sor Felicitas Amada (¿?), Emerenciana de Aro (¿?), María de
Ayala (¿?), etc., com són els de certàmens poètics Fiestas que la insigne
ciudad de Valencia ha hecho por la Beatificación del Santo Fray Luis Bertran…
(1608), Fiestas que el Convento de nuestra Señora del Carmen hizó á nuestra
83 http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=63591 84 http://goo.gl/IarHkP 85 http://62.204.193.244:8080/bieses/Find?base=BIESES 86 http://www.dbd.cat/
46
Santa Madre Teresa de Jesús a 28 de Octubre, 1621…, Triunfo del
gloriosíssimo Arcángel y Príncipe del Cielo, San Miguel, Poema heroyco…
(1626). També són d’especial rellevància els fons arxivístics de ciutats
com València (ARV), Oriola (AH d’Oriola o la BPE d’Oriola) i Gandia
(AH de Gandia), entre d’altres, per la quantitat de noms femenins que
ens aporten.
Hi ha obres que també podem trobar dins el catàleg de la BNE
com el monogràfic d’Ángela Almenar (¿?-1560), les Constitucions del
loable Colegi de la Assumció de la Verge mare de Déu, anomenat de Na
Monforta. Altres catàlegs com la xarxa de biblioteques universitàries
(REBIUN) ens ajuden a localitzar altres textos com poden ser l’Elogio
fúnebre en las solemnes exequias de la V.M. Sor Vicenta Rita Aguilar…
(1803), així com la Xarxa de Lectura Pública Valenciana (XLPV) les
biografies de Luisa de Borja y Aragón (¿?-1590).
Per descomptat, hi ha altres escrits que segons ens indicaven els
manuals consultats per al Catàleg, romanen o romanien en els arxius
dels convents. Casos tan interessants com les exposicions religioses de
sor Margarita del Espíritu Santo (1647-1719) al convent de santa Úrsula
a València, el Libro de las religiosas que murieron en aquel convento con más
fama de santidad de sor María Teresa Agramunt (1664-1728) al convent
de Corpus Christi de Vila-real, dues obres de sor Vicenta María del
Espíritu Santo (1646-1705) en el convent de Santa Maria de Betlem a
València, La vida de sor Gabriela de la Presentación per sor Julia Ferrer (¿?-
1650) dins el convent de Santa Caterina de Siena a València, els escrits
de caire religiós de sor Francisca de Jesús (1498-1557) al convent de les
Descalces Reials de Madrid, els manuscrits de Clara Maldonado (¿?-
1648) dins l’arxiu parroquial de Santa Maria d’Oliva, els de sor Josefa
Nebot i Coscolla (1750-1773) al de Sant Mateu (Castelló), de la il·licitana
sor Gertrudis de la Santísima Trinidad (1660-1734) es trobaven al
convent de Nostra Senyora del Miracle de Cocentània (ja reprografiats; i
47
que ara ja no hi són) o els manuscrits originals de sor Beatriz Ana Ruiz
(1666-1735) al convent de Sant Agustí d’Oriola (i una còpia a l’arxiu de
Guardamar, que a hores d’ara no hi és segons les informacions que
tenim des del mateix fons).
La compilació de totes aquestes obres que, majoritàriament,
contenen part dels escrits de les autores valencianes que treballem
suposa una fase llarga de dedicació, no exempta d’entrebancs. Com s’ha
pogut percebre, és palesa i indestriable de la nostra investigació
l’heterogeneïtat en la localització dels papers originals o en edicions
antigues, la qual cosa ens duu, en ocasions, a veure que alguns resten
perduts. Cal avançar que els escrits de les autores no han gaudit en
línies generals d’una relació estreta, ni directa, amb la impremta,
excepció feta d’un cas puntual i tot passant pels filtres d’un biògraf que
resulta autor quasi únic del volum que es presenta. És clar, doncs, que a
hores d’ara hi ha escrits que no hem pogut localitzar. Podem fer esment
de casos com els escrits en prosa de caire religiós de sor Margarita
Agulló de la localitat de Xàtiva (1536-1600) i de la venerable de València
sor Gertrudis Anglesola (1641-1727), les cartes i oracions (probablement
en llatí) de les valencianes Ángela Carlet (¿?) i la Vida de sor Inés del
Espíritu Santo (1612-1668), i els escrits religiosos de l’alcoiana sor
Francisca Llopis (1570-1650), els de la sor de Pego Joaquina de la Cruz
(1687-1756) i de l’oriolana sor Rufina Ros de Jesús (1658-1697), entre
d’altres. A pesar que són molts els escrits perduts, no podem deixar de
banda la recerca de la resta de papers que encara hui en dia poden ser
recuperats.
De segur que el nombre d’estudis sobre el tema pot veure’s
augmentat a mesura que descobrim l’obra inèdita d’aquestes autores.
Indefectiblement, la compilació dels escrits ens en permetrà, en treballs
futurs, un posterior estudi literari i lingüístic; alhora, facilitarà que
aquestes autores ocupen el seu lloc al costat d’altres fèmines que
48
compten amb més popularitat i, sobretot, del que ocupen els seus
homònims masculins.
49
1.2. Ampliació del Catàleg: noves referències
bibliogràfiques
Tal com hem dit adés, créiem que era necessari fer un repàs al
Catàleg d’autores compilades (Herrero 2009) i aquest projecte de tesi ens
oferia el marc idoni per donar-ne una ampliació imprescindible. Per
aquesta raó véiem convenient i ampliar l’apartat de “Fonts” que
donàvem en Lletraferides modernes (Herrero 2009). Aquest nou catàleg
completa l'anterior, per aquest motiu, no dupliquem la informació
sencera de cada autora, sinó que remetem al Catàleg originari ja que
moltes dades que no hi són, es poden consultar en l’anterior. Ací
incorporem bàsicament les noves dades que hem trobat de cada autora.
Algunes de les catalogades compten amb més informació bibliogràfica,
cosa que ens ha permés completar-ne la fitxa que vam elaborar
anteriorment però, sobretot, aquesta nova informació ens ha donat més
pistes sobre la localització dels seus escrits i quina va ser la seua relació
amb la impremta (si és que n’hi hagué).
Així, hi ha noves aportacions bibliogràfiques que hem pogut
trobar de cada autora, i que ens han permés apropar-nos als seus
escrits, amb major o menor fortuna segons els casos. Som conscients
que encara cal treballar molt més sobre aquests aspectes i que cada
vegada més tindrem més pistes sobre la seua localització, però també és
evident que estem al davant d’una nòmina considerable d’autories
femenines i és complicat fer un seguiment exhaustiu de totes elles,
perquè superen els límits dels nostres objectius, que van més en
consonància a donar un panorama global de l’escriptura femenina –
especialment en prosa- en el Regne de València de l’època moderna i
conéixer la projecció i l’abast actual d’aquestes autories.
Com hom podrà veure seguidament, de les noves referències de
fonts que ací adjuntarem, hem de fer esment d’un cas especial per la
50
quantitat de nova informació que s’hi referencia: es tracta del grup de
beates, que ja hi incorporàvem en el seu moment (Herrero 2009).
Aquestes conformen un fenomen interessantíssim dins l’àmbit del
Regne de València, donat que al segle XVI ja es coneixen nombrosos
casos de dones emparedades a València i a d’altres poblacions com
Bocairent, Onda, El Puig i Llíria (Pons 1991: 77). És un tema aquest que
ha estat extensament tractat per l’investigador Francisco Pons Fuster,
gràcies al qual hem trobat un bon gruix d’informació. És convenient fer
esment especial d’aquest col·lectiu, sobre el qual Marcos A. de Orellana
(1887: 8-9) ens il·lustra, unes dones que voluntàriament triaren la
reclusió: “con aprobación de confesor y parientes para más quieta y
pacíficamente que en sus casas, ejercitarse en silencio, labor, virtudes y
penitencias”, “en Valencia y su Reino varios emparedamientos, donde
ser recogían voluntariamente mujeres virtuosas con espíritu de
devoción y arreglado método de vida”. Entre eixes “virtuosas mujeres”
a València trobem:
(...) la Maria Luisa Zaragozá, la Josefa Benlloch y Albors, la Leocadia Estopina, la Jerónima Dolz, la madre Francisca López, la Agullona, la Madalena Llorca, la Úrsula Aguiz, Ana Albuixech, Juana Ana Serret y otras infinitas valencianas (Orellana 1887: 18). 87
I és que com diu Pons (1991: 73): “Las mujeres ocuparon un papel
relevante en la espiritualidad valenciana del siglo XVII”. Recordem que
la majoria d’escriptores que arreplegàrem en el Catàleg visqueren
durant eixe segle. Però, és evident que:
Muchas de ellas pemanecen en el más oscuro anonimato de las crónicas de las órdenes religiosas, en papeles manuscritos, o en obras impresas de dudoso interés hoy en día. Otras tuvieron más suerte, y sus nombres
87 Regularitzem l’ortografia dels fragments que citem seguint els criteris proposats pel grup PROLOPE (Universitat Autònoma de Barcelona) per als textos en castellà, seguint l’Edición del teatro de Lope de Vega: las «Partes» de comedias (2008: 26-33) (vegeu-los en el quart capítol).
51
son conocidos, y comienza a estudiarse su influjo en el mundo espiritual (Pons 1991: 73).
Per tant, en aquest capítol el nostre objectiu principal ha estat
donar més referències biobibliogràfiques de cada autora, tant sobre la
seua vida com de la seua obra i, consegüentment, la seua projecció en
altres matèries com pot ser l’art-, per fer un rastreig dels seus escrits
amb la finalitat de fer veure que els seus noms han eixit d’eixe
“anonimat” i han arribat als nostres dies en major o menor mesura, tot i
que caldrà analitzar que aquestes aparicions en diferents estudis potser
no es deuen a una predilecció dels investigadors per la seua tasca
literària. És clar, una bona part d’aquestes autores sí que han estat
objecte d’estudi gràcies a la seua profunda religiositat, haver estat
fundadores d’espais conventuals, haver participat en l’ambient
espiritual valencià -al costat de figures il·lustres com el patriarca Ribera
i persones amb profund caràcter espiritual-,88 però en pocs casos han
comptat amb l’interés dels estudis literaris, ja siguen castellans o
catalans. És ací on radica un dels nostres propòsits: volem esbrinar el
destí dels escrits de cadascuna de les escriptores ací arreplegades. Uns
papers que, en el millor dels casos, poden haver passat “del manuscrit a
la impremta”.
Som conscients que, de segur, trobarem més referències de
cadascuna d’elles, i hem de tenir present que en algunes de les fonts
biobibliogràfiques que aportem de les diferents autores s’al·ludeix
encara a més bibliografia. No obstant això, hem intentat consultar cada
publicació que se’ns hi referenciava i anar a la font d’origen. La nostra
aportació pretén ser una contribució tan completa com ha estat possible
a l’hora de voler aprofundir en la vida i obra de cada una de les autores
88 Vegeu, per exemple, els treballs de Francisco Pons Fuster en l’apartat de Bibliografia per conéixer millor l’especial fidelitat que les beates professaven als seus confessors o mestres espirituals.
52
que ací anomenarem per a tots aquells investigadors i investigadores
que tinguen interés per les autories femenines valencianes modernes, les
que ja teníem compilades, i les que tot seguit donarem de nova
incorporació al Catàleg.
Així doncs, en aquest nou catàleg hem inclòs totes les autores
que hi ha al Catàleg originari però donant només la informació nova que
incorporem sobre aquelles entrades. A més, hem afegit una cinquantena
de noves entrades per a les autores incorporades ara i que són el
resultat de la investigació duta a terme en aquesta tesi doctoral. Pel que
fa a l’ordre seguit en el llistat, les autores apareixen referenciades
seguint els criteris i estil pels quals optàrem en la publicació del
Catàleg,89 ordenades alfabèticament a partir del primer cognom -o del
sobrenom que adoptaven quan professaven com a religioses, ja que la
majoria n’eren, de religioses;90 hi afegim entre parèntesis al costat del
nom en versaletes i negreta, la data del naixement i de la mort; però
hem optat per llevar el tractament de “donya” i només hem mantingut
el de “sor” o “venerable”, per a diferenciar les religioses.91 Quan hi ha
aparegut una variació de grafies en les fonts, s’ha optat per aquella que
hem vist en més ocasions; així mateix si hi havia la variació lingüística
en la cita del nom, s’ha triat la més usada en els repertoris bibliogràfics,
en aquest cas, el nom en castellà. Al davall de cada nom inclourem, en
el cas de les autores que ja figuraven en el Catàleg un apartat amb la
indicació “Noves referències”: amb aquesta secció no ens referim
exclusivament a aquells títols i articles de nova aparició, o que han
aparegut després de la publicació del Catàleg (2009), sinó també a
89 Seguint les Reglas de catalogación que ens ofereix la BNE, 1999. http://www.bne.es/es/Servicios/NormasEstandares/ReglasDeCatalogacion/Docs/00000022.pdf 90 Com apunta Seser (2005: 103) sobre el nom que prenien les agustines de Dénia, sembla que durant el segle XVII i XVIII el costum era conservar de forma majoritària el seu nom i afegien un sant o misteri de la fe. 91 Afegim només els tractaments religiosos, el col·loquem davant del nom i no darrere separat amb una coma com en el Catàleg (Herrero 2009).
53
aquells que no hi havíem incorporat aleshores, donat que aquella va ser
una recerca basada eminentment en manuals i repertoris
biobibliogràfics.92 Per tant, només indiquem la nova bibliografia
arreplegada sobre cada autora i únicament repetim el títol o la
descripció dels seus escrits que ja donàvem en el Catàleg i afegim
aquells que hem conegut en aquesta actualització.
***
Autora anònima (¿?)93
Escrits:
·Relación de la maravillosa vida y santas costumbres de la Hermana Catalina
de San Hierónimo, Religiosa Carmelita Descalça del Convento de Valencia.
Lletra del Segle XVII. 25 fulls en 4t.
No n’hem pogut esbrinar cap dada biogràfica. Dubtem de si
l’autor d’aquesta Relación era una dona (i si era valenciana d’origen o
d’adopció). Va ser inclosa en el Catàleg tot seguint el volum de Serrano
y Sanz (1975: I, 141) i perquè l’obra Relación de la maravillosa vida y santas
costumbres de la Hermana Catalina de San Hierónimo..., potser va ser
produïda dins el convent carmelita de València. Aquest manuscrit
l’hem localitzat dins el volum microfilmat MSS/5631 Biografias y casos
relativos a religiosos y religiosas Carmelitas Descalzos en los primeros tiempos
de la Reforma [manuscrit] del segle XVII, que es troba en la Biblioteca
Nacional. La Relación de la maravillosa vida y santas costumbres de la
Hermana Catalina... apareix dividida en dues parts: la 1a f. 288r-293v; i la
2a f. 296r-302v. Les dues parlen dels mateixos miracles, però sembla que
92 En algunes referències no especifiquem els números de les pàgines en què apareix esmentada l’autora en qüestió perquè o bé en són nombroses, o bé l’obra té un índex de noms on les indica. 93 Vegeu Herrero 2009: 35.
54
la 2a part és una còpia de la 1a, amb alguna “correcció” i afegitons per
part del/la copista, tot i que no és una relació completa de tots els
miracles de la germana Catalina que es relaten, encara que hi afegeix
dues dates més que no estan en la 1a part. Els miracles narrats hi
apareixen ordenats de la següent manera:
·1a part del manuscrit (A) “Memoria de los milagros que Dios
Nuestro Señor ha obrado por la intercesión y medio de la madre
Catalina de San Jerónimo”: 23 octubre, 4 octubre, 30 octubre, días después, y
de allí a quatro días, 28 octubre, 2 noviembre, 5 noviembre, 10 diciembre, 15
noviembre, 3 enero, en los primeros de enero, 22 de febrero, 20 de enero, 7 de
marzo, 18 de enero (1610).
·2a part del manuscrit (B) “Memoria de los milagros que Dios ha
obrado por medio de las cosas de la sierva de Dios la hermana Catalina
de San Jerónimo, monja descalza carmelita con los que se encomienda a
ella que tiene devoción con sus cosas en la ciudad de Valencia desde 4
de octubre de 1610”: 4 octubre, dos días después, 4 octubre, 23 octubre, 25
octubre, 2 noviembre, 5 noviembre, 10 diciembre, 20 diciembre (fins ací tot de
1610), primeros de noviembre 1611, 28 de junio 1612.
La part B del manuscrit està ordenada cronològicament, però hi
falten dies que sí que apareixen en la primera, encara que hi afegeix
dues dates més tardanes, del 1611 i 1612.
Bárbara Abarca (¿?)94
Noves referències:
HERRERO HERRERO, María Ángeles: Lletraferides modernes.Catàleg de les
escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Sant Vicent del
Raspeig: Publicacions de la Universitat d’Alacant, Centre
d’Estudis sobre la Dona, 2009, p. 35.
94 Inclosa en la base d’autores de BIESES Biblografía de Escritoras Españolas: http://www.bieses.net/lista-de-autoras/ .
55
______: “Les «modernes» religioses valencianes: entrebancs d’una
recerca textual”, Scripta. Revista internacional de literatura i cultura
medieval i moderna, núm. 1, juny 2013, p. 274.95
MICÓ VIDAL, Francisco: Historia de la prodigiosa vida, virtudes, milagros y
profecías de S.Luís Bertrán, València: oficina de José Tomás Lucas,
1743, vol. III, p. 368.
PICATOSTE Y RODRÍGUEZ, Felipe: Los españoles en Italia, Madrid: Imprenta
de la viuda de Hernando, 1887, vol. 1, p. 114.96
SALVÁ, Pedro: Cancionero de la Academia de los Nocturnos de Valencia
estractado de sus actas originales, València: Impr. F. Vives i Mora,
1905, p. 190.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y
literatura (Siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, vol. II, p. 234, 259,
262, 356.
Escrits:
·Quarteres en alabança del Santo [Luis Beltrán]: “Del heroico
valenciano”.
Cap informació biogràfica podem afegir a la fitxa del Catàleg
(Herrero 2009: 35-36). Però, hi ha una referència dins l’obra escrita per
Micó Vidal (1743: vol. III, 368) en la qual llegim un passatge dins el
capítol XII amb el títol “De los milagros que ha obrado Dios por medio
de algunos rosarios de San Luis, y su devoción” que podem pensar que
es refereix de la mateixa dona, atés que va dedicar una composició
poètica a sant Lluís Bertran. Diu així:
95 https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/2588/2688 96 Podeu consultar l’obra digitalitzada en el següent enllaç: https://archive.org/details/estudiossobrelag13pica
56
Isabel Vicenta Pujades de Marrochí, viuda, enfermó de una calentura fuerte y aguda, por la cual los médicos la tuvieron por muerta y sin remedio humano (...). Estando ya al extremo de su vida, fue a visitarla Bárbara Abarca, y aconsejola que se encomendase a San Luis Bertrán, diciendo que si gustaba, le traería un rosario que ella tenía del dicho santo, y que confiase en él, que cobraría salud (...), y recibió el rosario con grande devoción y afectuosos ruegos; pusiéronselo encima y al punto quedó libre de la calentura con grande admiración y espanto de los circunstantes.
La seua composició la trobem en el volum Fiestas que la insigne
ciudad de Valencia ha hecho por la Beatificación del Santo Fray Luys Bertran.
Dirigido a los muy illustres Señores Iurados de dicha ciudad por Gaspar
Aguilar, València: a casa de Pedro Patricio Mey, 1608, p. 320-322. La
localitzem en el fons de la BNE (R.MICRO/27735)
Esperanza Abarca (¿?)97
Noves referències:
HERRERO HERRERO, María Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 36.
______: “Les «modernes» religioses valencianes: entrebancs d’una
recerca textual”, Scripta, núm. 1, 2013, p. 274.
PICATOSTE Y RODRÍGUEZ, Felipe: Op. cit., vol. 1, p. 114.
SALVÁ, Pedro: Op. cit., p. 190.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 234, 259, 262, 356.
Escrits:
· Quarteres a San Luis Beltrán: “Por el encumbrado vuelo”.
No tenim cap dada biogràfica més per aportar-hi. La seua
composició poètica es troba dins el volum Fiestas que la insigne ciudad de
Valencia ha hecho por la Beatificación del Santo Fray Luys Bertran...,
97 Inclosa en la base de dades de BIESES.
57
València: a casa de Pedro Patricio Mey, 1608, p. 318-320 (BNE, R.
MICRO/27735).
Sor María Teresa de Jesús Agramunt (1664-1728)
Noves referències:
CALLADO ESTELA, Emilio: El paraíso que no fue. El convento de Nuestra
Señora de Belén de Valencia, València: Publicacions de la
Universitat de València, 2015, p. 24.
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., p. 216.
FUENTES, Celedonio: “Escritoras en la historia de la Provincia
Dominicana de Aragón”, en Teología Espiritual, XLVI (2002), p.
65-66.
HERRERO HERRERO, María Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 36
37.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 275.
LIZANDRA RUBIO, Joaquín: “Sor Teresa de Jesús Agramunt, una
dominica insigne”, Exàgono, núm. 370, Publicació dels Lluïsos de
Vila-real, 1983, p. 11-15.
SEMPERE, Lorenzo G.: Vida de la Venerable Madre sor Inés Sisternes,
dominica, Almeria: Tip. Non Pus Ultra, 1903, p. 46.
TRAVER GARCÍA, Benito (1925): Villarreal en la Guerra de Sucesión,
Ajuntament de Vila-real, Temes Vila-realencs IV, 1983.
Escrits:
·Libro de las religiosas que murieron en aquel monasterio con más fama
de santidad, en volum en 4t.
·«Anotaciones cronológicas per a Orígenes del convento y suçesos
memorables de las religiosas dominicas de Villarreal».98
98 Obra de nova incorporació al Catàleg.
58
·«Romance de la salida de las Religiosas, escrito por una de las
mesmas por obediencia de su prelado a pocos días después de llegadas
a Caudiel, en febrero el año 1706».99
Sor Teresa, monja dominica del convent de Corpus Christi de
Vila-real i mestra de novícies, sembla que tenia una cultura major que la
resta de germanes del seu convent. Anteriorment no teníem més
testimoni que el Libro de las religiosas que murieron en aquel monasterio...,
un volum en 4t que, segons els manuals consultats (Herrero 2009: 36-
37), es trobava en el fons de l’arxiu de l’esmentat convent.
Ara bé, el llibre de Benito Traver, Villarreal en la Guerra de
Sucesión,100 dedica un capítol a l’”Asalto y quema de Villarreal por las
tropas de Felipe V en la guerra de Sucesión.—Las monjas Dominicas del
convento de Corpus Christi de Villarreal en la mencionada guerra”; fa
referència a “las vicisitudes, congojas y atropellos que tuvieron que
sufrir y lamentar, con motivo de esta odiosa guerra, las religiosas
Dominicas del Convento” (Traver 1925: 26). Aquest capítol que Traver
(1925: 30) transcriu a la seua obra és fruit de “la monja que escribió estas
memorias”, és a dir, Teresa de Jesús Agramunt. En el mateix llibre de
Traver (1925: 32) hi ha un episodi que tingué lloc el 12 de gener de 1706
tal com “lo refiere Sor Teresa de Jesús Agramunt en sus crónicas del
convento, y que nosotros trasladamos aquí harto descuidada”, sobre
com les monges van haver de deixar Vila-real, i després de passar per
diferents localitats veïnes, arribaren a Caudiel:
99 Obra de nova incorporació al Catàleg; però, amb les informacions que tenim actualment no podem confirmar que l’autora siga sor Teresa. 100 Publicacions de l’Il·lustríssim Ajuntament de Vila-real (Castelló), Temes Vila-realencs IV, 1925. Es pot consultar en pdf en la següent adreça electrònica: http://www.amvila-real.es/documents/publicaciones/villarreal_guerra_sucesion.pdf
59
Allí permanecieron desde el día 20 de enero de 1706 hasta el 5 de septiembre del mismo año; y allí es donde Sor Teresa de Jesús Agramunt escribió en el libro <Orígenes del convento y suçesos memorables>, las notas que hemos entresacado, y una larga poesía pintando el horroroso cuadro que en aquellos días se desarrolló en Villarreal (Traver 1925: 34).
Traver, a més a més, usa diversos fragments de les cròniques escrites de
mà de sor Teresa per al llibre Origen del convento y sucesos memorables...,
com és la “Historia en que se cuenta la salida de las Religiosas deste
Coto, q. sucedió en doce de Enero año 1706”.101 Al final del volum de
Traver (1925: [apèndix], n. 21) podem llegir:
La siguiente poesía compuesta por sor Teresa de Jesús Agramunt, religiosa dominica y cronista de su convento de Villarreal, por ser tan larga, nos abstenemos de trasladarla aquí toda entera, y solamente copiamos lo más esencial de ella.
La poesia és el “Romance de la salida de las Religiosas, escrito por una
de las mesmas por obediencia de su prelado a pocos días después de
llegadas a Caudiel, en febrero el año 1706” (Traver 1925: 55-59).102
Tanmateix, Lizandra (1983: 13) dubta si l’autora d’aquesta composició
és realment sor Teresa Agramunt, ja que no se’n conserva el manuscrit
original, ni apareix en la Crònica original, ni en la seua transcripció; de
fet, únicament coneixem la peça gràcies al fragment que ofereix Traver.
Lizandra, però, sí que confirma que es conserva la “Historia en que se
cuenta la salida de las religiosas del convento...” (almenys en el moment
que ell escrigué l’article).
Segons Lizandra (1983: 11), Origen del convento y sucesos
memorables de las religiosas dominicas de Villarreal també “se conserva en
101 Vegeu l’apèndix de l’obra per a consultar més fragments de l’obra de sor Teresa. 102 Aquest episodi i un fragment del dit «Romance de la salida de las religiosas...» el trobem curiosament en una de les entrades d’un blog a la xarxa del dia 30/08/2007 per Toni Pitarch amb el títol “Els fets de 1706 a la Literatura”. Consulteu l’entrada ací: http://ccsocials.blogspot.com.es/2007_08_01_archive.html
60
el Convento de Madres Dominicas de nuestra ciudad” [Vila-real]. A
més, transcriu unes paraules d’aquesta obra i ens la descriu com un:
cajón de sastre, en el que van intercaladas varias materias sin orden cronológico alguno, va un apartado dedicado a ingresos y profesiones, en el que leemos (...) en 10 de julio 1682 día viernes recibió el hábito la hermana María Teresa, hija de Vicente Agramunt y de doña Antonia de Toledo, natural de Valencia y edad 18 años (...) hizo profesión 22 de agosto 1683 día domingo...
I ens dóna més detalls de la tasca de cronista de sor Teresa (Lizandra
1983: 12):
Sobre el año 1686, cuando sólo contaba con 22 años de edad, por encargo de su superiora que seguía órdenes del provincial padre Clocha, la madre sor Teresa Agramunt, inicia la recogida de datos biográficos de las que habían fallecido en el convento de Villarreal, a través de las madres de mayor edad.
Tal com la mateixa sor conta, ho recollia “a puro de importunaciones
conseguí me dijesen algo, pues estava, la memoria tan perdida de
todo que aun el año que morian no apuntavan, lo cual me costo arto
poder averiguar”. Les dades eren apuntades en un quadern perdut
en l’actualitat (Lizandra 1983: 12); però sembla que aquest quadern
realment era el mateix Libro de las religiosas que murieron en aquel
monasterio... Posteriorment, el quadern d’anotacions cronològiques
passa a denominar-se Necrología del Convento de las Dominicas de
Villarreal Vulgo Corpus Christi, vol. I, conservat en el convent de Vila-
real (Lizandra 1983: 12), “en los últimos años de vida de nuestra
biografiada” i que “a causa de la edad y de la enfermedad, de su
mano, sólo son las primeras nueve páginas de la obra, el resto fue
escrito por Sor María Magdalena del Santísimo Sacramento, cronista
que sucedió a sor Teresa de Jesús”.103 Segons assenyala Lizandra
103 Consulteu el capítol de “Noves incorporacions al Catàleg” en l’apartat dedicat a sor María Magdalena del Santísimo Sacramento.
61
(1983: 13) en la Necrología hi havia una sèrie d’apunts biogràfics sobre
la sor, com que escrivia uns paperets que guardava en el seu breviari,
en els quals posava “la guarda de la paz es el silencio”, “que ha de
hacer la Religiosa para vivir quieta: callar, no entretenerse, hacer
como que no siente ni oye huir las ocasiones de pesadumbre, no
porfiar...” i “Azusenas puras que a Dios se consagran atienden a un
punto que es de gran substancia, que no está el retiro en estar
cerradas sino se reconcentran con Dios en sus almas a tratar solas”.
Lizandra (1983: 13) també apunta una altra crònica de sor Teresa
sobre un episodi que ocorregué el mes de juny de 1726, a causa d’unes
pluges que feien perillar la collita i la pregària de les dominiques a la
Verge de Gràcia de Vila-Real.
Hem de fer referència al llibre de Juan Bautista Candau, La Gracia
en Villarreal (1907), en el qual apareixen una sèrie de poesies anònimes
“de caràcter devoto intercambiadas entre las religiosas y algunos de la
villa, durante los días que la imagen permaneció en la clausura”. Per a
Lizandra (1983: 14): “no es aventurado decir que alguna de las enviadas
desde el interior del convento, sea de Sor Teresa, ya que era notoria su
afición por la poesía”, però és una qüestió que nosaltres no podem
confirmar actualment.
A més, les obres que acabem d’esmentar no es troben a l’arxiu
del convent de Corpus Christi de Vila-real. Des de l’arxiu municipal de
la localitat104 ens confirmen que la congregació de mares dominiques es
traslladà al monestir de Paterna l’any 2008, i el Vaticà aprovà la cessió
del Corpus Christi a l’ajuntament de Vila-real.105 Les obres deuen
trobar-se en el fons de l’arxiu del convent dominic de Paterna o en el de
la Biblioteca del Vedat de Torrent.106 Però, a hores d’ara no hem pogut
104 Agraïm la informació des de l’arxiu de Vila-real. 105 La notícia del trasllat de la congregació es pot llegir en el següent enllaç: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/18/castellon/1266509768.html 106 Segons ens indiquen des de l’Arxiu Municipal de Vila-real.
62
esclarir aquest dubte; les mares dominiques estan a punt de marxar a
un convent de nova construcció dins la mateixa localitat de Paterna.
A aquesta tasca pendent també cal afegir el fet que en el fons de
l’AHN hi ha una sèrie de llibres -set- que fan referència al convent de
dominiques de Vila-real.107 Potser hi apareixeran més notícies de sor
Teresa, però aquesta recerca sobrepassa els nostres objectius actuals i és
una tasca que queda pendent per a futures investigacions.
Sor Vicenta Rita Aguilar108 (1716-1785)
Noves referències:
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., p. 231-233.
DURÁN LÓPEZ, Fernando: Catálogo comentado de la autobiografía española
(siglos XVIII y XIX), Madrid: Ollero & Ramos, 1997, p. 48.109
______: “Adiciones al catálogo de la autobiografía española en los siglos
XVIII y XIX”, en Boletín de la Unidad de Estudios Biográficos,
Barcelona, 1999, núm. 4, p. 73-98.
______: “Nuevas adiciones al catálogo de la autobiografía española en
los siglos XVIII y XIX (segunda serie)”, Signa, núm. 13, 2004, p.
395-495.
______: Un cielo abreviado. Introducción crítica a una historia de la
autobiografía religiosa en España, Madrid: Fundación Universitaria
107 Vg. la referència de la signaturaen el Portal d’Arxius Espanyols PARES: http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=2&txt_id_fondo=1674112; Referència: ES.28079.AHN/3.1.3.12.9444 "Convento del Corpus Christi de Villareal (Castellón). Dominicas." Signatura: CLERO-SECULAR_REGULAR,L.2744/2750 (años: 1639-1832), 7 Libro(s). 108 Trobem una imatge de la sor en Bivaldi: http://bv2.gva.es/es/consulta/resultados_busqueda.cmd?id=457878&materia_numcontrol=&autor_numcontrol=&posicion=1&forma=ficha. A l’igual que d’altres autores que incorporem en el Catàleg, curiosament Sor Vicenta Rita Aguilar dóna nom a un carrer de la localitat de Bètera. Podeu veure-la en el plànol: http://betera.callejero.net/calle-vicenta-rita-aguilar.html 109 Durán López (1997, 1999, 2004) té una llista de noms de 558 autobiògrafs espanyols compresos entre els anys 1694 i 1875, entre les quals es troba sor Vicenta (al costat d’altres valencianes com María Antonia Hortolá i sor Josefa Antonia Nebot, com a autobiografies corresponents a la primera meitat del segle XVIII).
63
Española/Universidad Pontificia de Salamanca, 2007, p. 276.
______: “Las autobiografías femeninas en la España del siglo XIX”, en
La mujer de letras o la letraherida. Discursos y representaciones sobrela
mujer editora en el siglo XIX, Pura Fernández i Marie-Linda Ortega
(eds.) Madrid: CSIC, 2008, p. 264-265.
FERRI CHULIO, Andrés de (1981): “Notas históricas sobre el convento de San
Julián de agustinas ermitañas de Valencia”, en Las agustinas
ermitañas de San José y Santa Tecla de Picassent, Sueca, 1987, p. 17-
18, 42-43.
HERRERO HERRERO, María Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p.
37-38.
______: “Favores que Dios hizo a Isabel de Trilles (¿?-Valencia, final siglo
XVII). Una relación del padre Ginés Berenguer como muestra de
la autobiografía femenina de la Edad Moderna” V Congreso
Virtual sobre Historia de las Mujeres, 15 al 31-octubre-2013,
Publicaciones virtuales de la Asociación de Amigos del Archivo
Diocesano de Jaén, 2013, p. 5.110
HURTADO, Fra Francisco: Elogio fúnebre en las solemnes exequias de la V.M.
Sor Vicenta Rita Aguilar, Religiosa agustina del convento de S. Julián,
extramuros de Valencia, predicado el día XV de Septiembre de M D
CCC III por el P. Fray Francisco Hurtado, Lector de teología en el Real
Convento de S. Agustín. Sale a luz a expensas del sobrino de la
venerable, don Tomás Aguilar, València: Benito Monfort, 1803.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 47-48, 66, 356.
SANTIAGO VELA, Gregorio: Ensayo de una Biblioteca Ibero-Americana de la
110 http://www.revistacodice.es/publi_virtuales/v_congreso_mujeres/comunicaciones/favores_que_dios_hizo.pdf
64
Orden de San Agustín. Obra basada en el Catálogo bio-bibliográfico
agustiniano de Bonifacio Moral, Madrid: Imp. Del Asilo de
Huérfanos del Sagrado Corazón de Jesús, 1913, vol. I, p. 52-53.111
TRINIDAD, Gemma de la (OSA): “Labor literaria de las agustinas en el
siglo XVIII”, en La clausura femenina en el Mundo Hispánico: una
fidelidad secular: Simposium (XIX Edición), San Lorenzo del
Escorial del 2 al 5 de setembre, 2011, vol. 1, p. 402.
Escrits:
·«Cuadernos sobre su espíritu».
·«Cartas espirituales».
·«Su vida».
Per a conéixer més sobre la vida de sor Vicenta Rita hem de
remetre a l’Elogio fúnebre que li fa Francisco Hurtado. Sor Vicenta Rita
escrigué uns quaderns i unes cartes sobre matèries del seu esperit, els
quals formaren part d’un volum en 4t. Segons les fonts consultades
(Herrero 2009: 37-38), existien originals de mà de l’autora en la llibreria
del seu elogiador, el pare Hurtado. Però, no tenim més notícies de la
seua localització.
Pel que fa a la seua vida espiritual, que no té edició impresa, tan
sols n’apareixen fragments en l’Elogio fúnebre. No hem trobat la Vida
espiritual original fora del que són els fragments que apareixen en
l’Elogio. Segons llegim en l’Elogio sobre allò que es conserva del segle
XVIII en el fons del convent de Sant Julià es troben només les dades dels
ingressos de religioses, entre les quals,
(...) hay que destacar a sor Vicenta Rita Aguilar (...), de la cual fray Francisco Hurtado, agustino, cronista y predicador de Valencia pronunció un ‘panegírico’ el 15 de septiembre de 1803, posteriormente
111 https://archive.org/details/ensayodeunabibli01santuoft
65
publicado bajo el títol: Elogio fúnebre / en las solemnes exequias de la V. M. / Sor Vicenta Rita Aguilar (...). El libro contiene un magnífico grabado de Francisco Jordán, basado en un dibujo de Vicente López (Ferri Chulio 1987: 17-18).
En el cas de Vicenta Rita els fons bibliogràfics digitalitzats són de
gran ajuda per a arreplegar-ne més informació, com veurem amb més
detall en el capítol sobre recursos digitals.
Venerable Margarita Agulló / Agullona112 (1536-1600)
Noves referències:
ALCÓVER SERRES, Esperanza: Historia de la Congregación de Religiosas
Terciarias Franciscanas de la Inmaculada. Orígenes, València: José
Gea, 1974.
AMELANG, James S.: “Los usos de la autobiografía: monjas y beatas en la
Cataluña moderna”, en James S. Amelang i Mary Nash (ed.),
Historia y género: las mujeres en la época moderna y contemporánea,
València: Edicions Alfons el Magnànim, 1990, p. 200 n. 19.
BENITO GOERLICH, Daniel: “Imágenes para la reforma del arzobispo Juan
de Ribera”, en El patriarca Ribera y su tiempo. Religión, cultura y
política en la Edad Moderna, València: Institució Alfons el
Magnànim, 2012, p. 632, 635.
BILINKOFF, Jodi: Related Lives: Confessor and Their Female Penitents, 1450
1750, p. 81, 145, 151.
BLASCO GIL, Yolanda i PAVÓN ROMERO, Armando: “Ceremonias
religiosas en la Valencia del patriarca Ribera”, en El patriarca
Ribera y su tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna,
València: Institució Alfons el Magnànim, 2012, p. 775-788.
BOSCH ROIG, Lucía, GUEROLA BLAY, Vicente i MADRID GARCÍA, José
112 És coneguda indistintament amb ambdós cognoms. Sor Agullona dóna nom a un carrer de la població valenciana de Bètera. Vegeu-la en el plànol: http://callejero.hispavista.com/betera_margarita-agullo_calle
66
Antonio: “Luis Roig d’Alós (Valencia 1904-1968) en el ámbito de
la restauración de pintura de caballete de las colecciones, museos
e iglesias de la ciudad de Valencia”, en Arché, Instituto
Universitario de Restauración del Patrimonio de la UPV, núm. 6 i
7 (2011 i 2012), València, p. 26.
BUSQUETS MATOSES, Jacint: Idea exemplar de prelados delineada en la vida y
virtudes del venerable varón el Ilmo, y Exmo. Señor D. Juan de Ribera,
València: Reial Convent de Nostra Senyora del Carme, 1683, p.
340, 356-365.113
CANET APARISI, Teresa: “La mitra y la toga. Juan de Ribera y Tomás
Cerdán de Tallada, frente a frente”, en El patriarca Ribera y su
tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna, València:
Institució Alfons el Magnànim, 2012, p. 406.
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Biografía Eclesiástica
Completa: Vida de los personajes del Nuevo y Viejo Testamento, de
todos los santos que genera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por
sus virtudes y talentos, en orden alfabético, Madrid: Impr. Eusebio
Aguado, 1848, vol. I, p. 236.114
COMPANY CLIMENT, Joaquim i PUIG SANCHIS, Isidro: Informe de obra
pictórica: Juan Sariñena. San Luis Bertrán. Museo Camón Aznar,
Zaragoza, Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM), Estudis de
Pintura Antiga, Servei Cientificotècnic de la Universitat de Lleida,
Departament d’Història de l’Art i Història Social, Facultat de
Lletres, 2008.
CUCARELLA, Pascual: Sebatenses ilustres, Local Comunidad Valenciana.
Pròleg Julián Ribera, reedició de Carcaixent de 1916, Imp. P.
Martí, Xàtiva: La Veu de Xativa, 1982, p. 106-108.
113 Vegeu l’exemplar digitalitzat en Bivaldi: http://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=1399. 114 Els volums de Biografía eclesiástica completa es poden consultar de forma digital en el catàleg del web http://www.hathitrust.org/.
67
DÍAZ DÍAZ, Gonzalo: Hombres y documentos de la filosofía española (A
B), Madrid: CSIC, 1980, vol. I, p. 100-101.
Diccionario Biográfico Español (Real Academia de la Historia, 2006-
2007).115
Diccionario de la Historia Eclesiástica de España, Madrid: CSIC, 1972, vol. I,
p. 16.
Diccionario Histórico de la Comunidad Valenciana, València: Levante, 1992,
vol. I, p. 25.
DOMÉNECH CORRAL, José Antonio: Singularidades sobre el Real Colegio
Seminario de Corpus Christi, València: Editorial Edicep, 2003.
______: “Las «emparedadas» de Valencia”, en Levante-emv.com, [28-09-
2012].116
DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado..., Op. cit., p. 138.
EHLERS, Benjamin: “La esclava y el patriarca: Las visiones de Catalina
Muñoz en la Valencia de Juan Ribera”, en Estudis, 23, (València),
1997, p. 106-108.
______: Between Christians and Moriscos: Juan de Ribera and Religious
Reform in Valencia, 1564-1614, Baltimore: Johns Hopkins
University Press, 2006.
______: “El patriarca Ribera en inglés”, en El patriarca Ribera y su tiempo.
Religión, cultura y política en la Edad Moderna, València: Institució
Alfons el Magnànim, 2012, p. 814.
ENGUIX Y GINER, Vicente: Varones ilustres en virtud i letras de la ciudad de
Cocentaina [manuscrit], [182?], p. 87.117
FIUME, Giovanna: “La canonizzazione di Juan de Ribera”, en El patriarca
115 http://www.rah.es:8888/ARCHDOC [consultat el 6-abril-2014].
116 http://www.levante-emv.com/valencia/2012/09/28/emparedadas-valencia/939564.html [consultat el 21-febrer-2015]. 117 Vegeu l’exemplar digitalitzat en Bivaldi [Mss/247]: http://www.bivaldi.gva.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=9339.
68
Ribera y su tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna,
València: Institució Alfons el Magnànim, 2012, p. 764-767.
FRANCO LLOPIS, Borja: “El patriarca Ribera y el uso del arte a finales del
siglo XVI en Valencia”, en El patriarca Ribera y su tiempo. Religión,
cultura y política en la Edad Moderna, València: Institució Alfons el
Magnànim, 2012, p. 605, 606.
GIL BLASCO, Yolanda i PAVÓN ROMERO, Armando: “Ceremonias
religiosas en la Valencia del Patriarca Ribera”, en El Patriarca
Ribera y su tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna, E.
Callado Estela (ed.), València: Institució Alfons el
Magnànim/Diputació de València, 2012, p. 775-788.
Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, València: Levante, 2005,
vol. I, p. 118.
HERNÁNDEZ OLMOS, Olivia: Información biográfica: Mujeres valencianas,
UPV, Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica, 2012, p.
39, 51, 57-58.118
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 38-39.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 276.
HUERGA, Alonso: Fray Luis de Granada. Una vida al servicio de la Iglesia,
Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos (486), 1988, p. 292.
LLEDÓ, Pare Juan: Elegio fúnebre, que en las solemnes exequias de la
Venerable Hermana Joaquina de la Cruz, Tercera de San Francisco con
ábito patente en el antiguo beaterio de esta ciudad de Valencia,
València: Benito Monfort, 1806, p. 18.
MALTÉS, Juan Bautista i LÓPEZ, Lorenzo: Ilice ilustrada. Historia de la muy
noble, leal y fidelísima ciudad de Alicante, María Luisa Cabanes i
Susana Llorens Ortuño (eds.), Alacant: Ayuntamiento de
Alicante, 1991, p. 364b.
Místicos cristianos, University-Press, 2013.119
118 http://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/14996/Memoria.pdf?sequence=1
69
MONSTIER, Arthur du: Sacrum gynecaeum seu martyrologium amplissimum
in quo sanctae ac beatae, Parisiis: Edmundum Couterot, 1657, p.
493, 587.
ORELLANA, Marcos A. de: Tratado histórico apologético de las mujeres
emparedadas, escrito a principios del presente siglo por D. Marcos
Antonio de Orellana; y aumentado con algunas notas y aclaraciones en
esta primera edición por Juan Churat y Saurí, València: Impremta de
la Casa de Beneficiència, 1887, p. 18, 46.120
PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas. 400 años (1597-1997),
Federación de Agustinas Descalzas, 1998, p. 29.
PASCUAL Y BELTRÁN, Ventura: La venerable sebatense sor Margarita
Agullona, terciaria franciscana: su vida y sus escritos, por el R.P. Jaime
Sanchis; con un prólogo del Beato Juan de Ribera, 2a edició il·lustrada
i amb apèndixs i notes, Xàtiva, 1921.
______: Játiva biográfica,121 València, vol. II, 1931, p. 245-249.
PAVÓN ROMERO, Armando: “Ceremonias religiosas en la Valencia del
patriarca Ribera”, en El patriarca Ribera y su tiempo. Religión,
cultura y política en la Edad Moderna, València: Institució Alfons el
Magnànim, 2012, p. 782.
PONS FUSTER, Francisco: La espiritualidad valenciana. El iluminismo en los
siglos XVI y XVII, València: Universitat de València
(Departament d’Història Moderna), 1991a.
______: Místicos, beatas y alumbrados, València: Edicions Alfons el
Magnànim-Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1991b.
______: “Mujeres y espiritualidad. Las beatas valencianas del siglo
119 No estem segurs de l’existència d’aquest volum, donat que no l’hem pogut trobar en cap catàleg, simplement ha estat en una recerca en la xarxa, on sembla que conté un capítol sobre la figura de sor Agullona. 120 En Bivaldi: http://bivaldi.gva.es/en/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1004014 121 En aquest volum també trobem el nom de la religiosa xativina sor María Dolores de Santa Teresa de Jesús (1798-1829), autora d’una sèrie de poesies espirituals (en castellà), però no la incloem en el Catàleg perquè correspon al segle XIX.
70
XVII”, en Revista de Historia Moderna, núm 10 (1991c), Universitat
d’Alacant, p. 71-96: 73, 76, 77, 83, 91, 93.
______: “Monjas y beatas en la espiritualidad valenciana de los siglos
XVI y XVII”, en Valencianos en la Historia de la Iglesia II, València:
Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 2008, p. 253, 254, 255.
______: “El patriarca Ribera y la espiritualidad franciscana”, en Curae et
Studii exemplum. El Patriarca Ribera cuatrocientos años después, E.
Callado Estela (coord.), València: Universitat de València, 2009,
p. 269-300.
______: “Modelos de mujeres espirituales. El ejemplo de las beatas
valencianas y su evolución histórica”, en El alma de las mujeres.
Ámbitos de espiritualidad femenina en la modernidad (siglos XVI-
XVIII), Javier Burrieza Sánchez (ed.), Valladolid: Universidad de
Valladolid, 2015, p. 211-237.
______: “La religiosidad femenina en el antiguo Reino de Valencia”, en
Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.) Mujeres que vivieron el
Alicante de la modernidad, Alacant: Instituto Alicantino de Cultura
Juan Gil-Albert, 2015, p. 86.
PORCAR, Pere Joan: Coses evengudes en la ciutat i regne de Valencia, Dietario
de mosén Juan Porcar, capellán de San Martín (1589-1628), V.
Castañeda Alcover (ed.), Madrid, 1934, vol. I, p. 50, f. 60, núm.
159.
ROBRES LLUCH, Ramón i ORTOLA, José Ramón: La monja de Lisboa,
epistolario inédito entre Fray Luis de Granada y el patriarca Ribera,
Castelló: [s.n.], 1947, p. 28-29.
RODRÍGUEZ DE LA TORRE, Fernando: “Culminó la magistral obra Hombres
y documentos de la Filosofía Española, de Gonzalo Díaz Díaz”, en
Al-Basit. Revista de Estudios Albacetenses, Tercera Época, núm. 54,
Desembre 2009, Albacete: Instituto de Estudios Albacetenses
“Don Juan Manuel”, p. 281.
71
SALA, Juan: Diccionario Biográfico Universal, o resumen histórico de los
personajes célebres de todos los países del globo, desde los tiempos más
remotos, hasta la época presente redactado bajo la dirección de Don J.
Sala, Madrid: Gaspar y Roig, 1862, vol. I, p. 39.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol I, p. 36, 65 / vol. II, p. 68,
356, 362.
SANCHIS, Jaime (OFM): Relación breve de la vida, virtudes y milagros de la
humilde sierva del Señor Sor Margarita Agullona, Beata profesa de la
Orden del Serafico padre S. Francisco, València: a casa de Juan
Chrysostomo Garriz, en 8é, 1607.
______: La Venerable sebatense Sor Margarita Agullona, terciaria franciscana:
su vida y sus escritos, Xàtiva: Tip. de la Virgen de la Seo, 1921.
SIMÓN DÍAZ, José: Bibliografía de la literatura hispánica, Madrid: CSIC, vol.
IV, 1972, p. 556.
Escrits:
·Método que guardava en contemplar la Passion y Muerte de N. Señor
Jesús Christo.
·Cartas o villetes al Excelentíssimo Señor D. Juan de Ribera, Patriarca
de Antioquía y Arzobispo de Valencia, en què l’informava del seu interior
en l’oració, per tal que el patriarca la guiara i la corregira.
·«Preparación que hacía para recibir el Santísimo Sacramento:
ofertorio y gracias después de recibirlo».
·Cántico y alabanzas de Dios N. Señor.
·«Combates del demonio, con los que procuró derribarlo de la cima
de la santidad, a la que Dios la había alzado».
Sor Margarita ha estat una figura de referència dins el que són els
estudis de les beates valencianes de finals del segle XVI. La xativina,
com deia Martí i Ascó (2013: 370) “potser la religiosa de més relleu, tant
72
en el terreny devocional com en el literari”, és una de les més
prolífiques pel que fa a la seua aparició en diversos manuals i estudis,
com podem veure en l’apartat de “Noves referències”, així com en la
xarxa (en comparació a la resta d’escriptores arreplegades en el Catàleg i
les noves incorporacions que tot seguit presentarem). De fet, hi ha una
sèrie de pàgines web que dediquen un petit apartat a la seua biografia
com veurem en un altre capítol, tot i que bàsicament amb les mateixes
dades que ja en coneixíem.
Segons ens indica Orellana (1887: 46), Margarita Agullona
habitava enfront de l’església del Col·legi de Corpus Christi. Nasqué a
Xàtiva però quan es quedà òrfena es traslladà a València “donde fue un
dechado ejemplar de todas las virtudes, en tanto grado que causó la
admiración de varones tan eminentes en la ciencia de servir a Dios”. La
fama de les seues virtuts s’estengué fins al punt que l’arquebisbe de
València Juan de Ribera (1532-1611) va sentir molt la mort de sor
Agullona. Davant la seua fama, per les seues experiències místiques, els
estigmes i la seua atenció als pobres, professava l’admiració del
patriarca Ribera que la tenia vigilada, com ens indiquen els autors
Blasco i Pavón (2012: 782).122 Així mateix, ho certifica Ehlers (1997: 107),
Ribera va ser un gran patrocinador de la beata cosa que “manifiesta su
deseo de fomentar la religiosidad interior de sus feligreses”, una “beata
franciscana, acusada de alumbradismo en 1582 y exonerada”.123 Segons
ens diu Orellana (1887: 46) “el Martirologio Franciscano de Arturo, hace
memoria de esta sierva de Dios, el dia 9 de Diciembre”, del 1600 quan
morí.
El 2010 hi hagué una commemoració del V centenari del
naixement de sant Francesc de Borja, per a la qual la Generalitat
Valenciana féu una exposició anomenada Francisco de Borja y su tiempo
122 Podeu consultar l’article ací: http://roderic.uv.es/handle/10550/28432 123 Consulteu l’article en: http://www.uv.es/dep235/PUBLICACIONS_III/PDF40.pdf
73
(1510-1562), en la qual se centraven també en altres sants i beats
valencians de l’època, entre els quals apareixia sor Margarita.124 També
trobem la seua imatge en el Retaule de la Casa d’Artigues a Xàtiva, fet
al segle XVIII d’estil rococó; entre els 15 personatges que hi apareixen,
només es coneixen uns pocs, entre els quals està la “Venerable
Agullona”.125
Pel que fa a les seues obres, constaven com a perdudes segons els
manuals que vam consultar anteriorment i que vam relacionar al
Catàleg (Herrero 2009: 38-39). Pons Fuster (2009: 274 i següents) dedica
unes línies a analitzar els escrits espirituals de la beata i hi fa un apunt
ben interessant:
En principio, no hay motivo para dudar que la beata fue la autora de estos escritos; sin embargo, el lenguaje utilizado en ellos y las metáforas místicas que se refieren cuestionan su autoría, teniendo en cuenta su nivel cultural. En este sentido, resulta plausible pensar que la beata Agulló transmitió sus expenencias espirituales a personas eclesiásticas de su círculo de amistades y que alguno de ellos fue el encargado de escribirlas.
A això també hi afegeix el fet que sorprén el seu ús del llenguatge, per
emprar paraules que no eren d’ús comú. És possible que Agullona fos
l’escriptora original d’eixos papers, però que foren corregits i “adobats”
pel Patriarca Ribera o algun altre eclesiàstic.
Trinidad (2011: 402) indica que el seu “diario espiritual, poesías,
cartas y distintas exposiciones a varios libros de las Escrituras se
conservan hasta nuestros días”. Gràcies al pare Jaime Sanchis, qui
escrigué la Vida de la venerable (impresa a València per Juan
Crisóstomo Garriz, 1607) podem llegir alguns dels escrits de sor
Agullona: una còpia de “algunas cartas o villetes” que sor Margarita
124 http://www.ondanaranjacope.com/noticias/noticia.php?CodNoticia=14763 125 Podeu veure una fotografia del retaule en la següent adreça: http://blogs.ua.es/historiaxativa18/category/cultura/.
74
escrigué de la seua mà dirigides a l’arquebisbe de València Juan de
Ribera, en què li dóna notícia de tot allò que li passava pel seu interior
en l’oració per tal que el partriarca la guiara i la corregira (Sanchis 1607:
396-454), així com la Preparación que feia per a rebre el Santíssim
Sagrament, ofertori i gràcies després de rebre’l (Sanchis 1607: 455-468),
també la còpia del Cántico y alabanzas de Dios N. Señor (Sanchis 1607:
469-505).126
Ángela Almenar y de Monfort127 (¿?-1560)
Noves referències:128
BOIX, Vicente (1849): Manual del viajero y guía de los forasteros en Valencia,
València: Librerías “París-Valencia”, 1980 [edició electrònica,
sense numerar].129
DELEITO Y PIÑUELA, José: “El Colegio de San Pablo y el de Na
Monforta”, en Anales de la Universidad de Valencia, Universitat de
València, 1923, vol. 4, p. 408-426.
FARFAN NAVARRO, Mª Cruz: Real Monasterio y convento de la Puridad.
Catálogo de los fondos existentes en el Archivo del Reino de Valencia,
València: Generalitat Valenciana, 1990, p. 46,130 81.131
126 Igualment les trobem en Sanchis (1921). 127 Com a curiositat, a la localitat de Bètera trobem un carrer amb el seu nom. Vegeu el plànol: http://betera.callejero.net/calle-angela-almenar-y-monfort.html 128 Són nombroses les referències bibliogràfiques sobre el Col·legi de Na Monforta, però exclusivament a la fundació i al seu funcionament i no a la vida i obra de la seua fundadora, per tant, només en donarem les referències que considerem més destacables. 129 http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/manual-del-viajero-y-guia-de-los-forasteros-en-valencia--0/html/feeb26d4-82b1-11df-acc7-002185ce6064_23.htm#110 130 Sobre una “Carta de licencia, a favor de doña Angela Monfort, viuda de, don Bartolomé Monfort, para amortizar 50 libras”. (1552, juliol, 16, València), ARV Clergat ARV caixa 783, núm. 4. 131 Una “Relación de títulos de un legado dejado por Angela Almenar y de Monfort al convento para la procesión del Corpus” (1552-1555. ARV Clergat, caixa 792, núm. 39); “Cláusula testamentaria de Angela Almenar y de Monfort, referente al convento” (1552, abril, 8, València. Clergat, caixa 792, núm. 40); “Ítem de un acta de concordia sobre nombramiento de colegiales, entre jurados, racional y síndico de la ciudad de
75
FEBRER ROMAGUERA, Manuel V., Ortodoxia y humanismo. El estudio
general de Valencia durante el rectorado de Juan de Salaya (1525-
1558),València: Universitat de València, 2003, p. 412.
FERRANDO FRANCÉS, Antoni i Miquel NICOLÀS AMORÓS: Història de la
llengua catalana, Barcelona: UOC, 2005, p. 201.
GENOVÉS Y OLMOS, Eduardo: Bibliografía valenciana. Catalech descriptiu de
les obres impreses en llengua valenciana desde 1474 fins 1700, vol. I,
València: Imp. de Manuel Pau, 1911, vol. I, p. 121.
GREGORI ROIG, Rosa Maria: La impressora Jerònima Galés i els Mey
(València, segle XVI), València: Biblioteca Valenciana Nicolau
Primitiu, 2012, p. 44, 139-140, 266 n. 81, 399.132
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., 39-40.
MARTÍN HERNÁNDEZ, Francisco, “Noticia de los antiguos colegios
universitarios españoles”, en Salmanticensis, vol. 6, fasc. 2, 1959,
p. 540.
PÉREZ GARCÍA, Pablo: “Impresores, libreros y calígrafos: la trastienda
pastoral y bibliotecaria del patriarca Ribera, en El patriarca
Ribera y su tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna,
València: Institució Alfons el Magnànim, 2012, p. 381.
TEIXIDOR Y TRILLES, Fra José: Antigüedades de Valencia: observaciones
críticas donde con instrumentos auténticos se destruye lo fabuloso,
dejando en su debida estabilidad lo bien fundado / escribiólas en 1767
Fr. Josef Teixidor, València: Librería de Pascual Aguilar, 1895, II, p.
264-265.133
VICO MONTEOLIVA, Mercedes: Los antiguos colegios de estudios valencianos,
Valencia y doña Ángela Almenar y de Monfort, fundadora del Colegio de la Asunción” (1554, juliol, 23, València. ARV Clergat, caixa 792, núm. 41). 132 Podeu visualitzar l’exemplar en el següent enllaç: http://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=1013412&posicion=2 133 L’exemplar es pot consultar en el següent enllaç de Bivaldi: http://bivaldi.gva.es/es/consulta/resultados_busqueda.cmd?id=663860&materia_numcontrol=&autor_numcontrol=&posicion=1&forma=ficha
76
Saragossa: Anubar, 1978, p. 7-9.
_______: Los colegios de estudios valencianos postridentinos a través de sus
constituciones. València: Nau-Llibres, 1981, p. 23-42.
WILKINSON, Alexander S. (ed.): Iberian Books: Books published in Spanish or
Portuguese or on the Iberian Peninsula before 1601, Boston: Brill,
2010, p. 15.
Escrits:
·Constitucions del loable Colegi de la Assumció de la Verge Mare de
Déu, anomenat de Na Monforta, fundat e stablit en la preferent ciutat de
València pera els Colegials que i fon e seran, València: Juan Mey Flandro,
1561.
·Antialcoran i altres diàlegs cristians contra la religió
mahometana, possiblement en valencià.
No hem pogut esbrinar més dades biogràfiques sobre Ángela.
Pel que fa als seus escrits, tampoc no hem trobat més referències sobre
eixe Antialcoran134 que podria haver escrit en valencià (Herrero 2009: 40-
41), ni tampoc de l’original en valencià de les Constitucions del Loable
Colegi de la Assumció...; possiblement aquest es destruí si tenim en
compte les dades que ens aporta Martín Hernández (1959: 507, n. 11)
sobre les Constituciones que:135
(...) fueron redactadas en un primer esbozo por Ia misma fundadora en 1561 con el título: Constituciones del Loable Collegi de Ia Assunció de Ia Verge de Deu, anomenant de Na Monforta, fundat é stablit en Ia present Ciudat de Valencia perals Colegíais que i son é serán, en Valencia por Juan Mey, Flandro, 1561. Como fueran demasiado imprecisas, se forman otras
134 Aquest Antialcoran ens recorda aquell Libro llamado Antialcoran, que quiere dezir contra el Alcoran de Mahoma repartido en veinte y seys sermones, de Bernardo Pérez de Chinchón, canonge de Gandia i publicat el 1595, a casa de Juan i Andrés Renaut impressors. Per a aprofundir sobre aquesta obra i la seua prohibició per la Inquisició vegeu l’article de Pons (2000). 135 Vegeu l’article complet en: http://goo.gl/LPzI3N.
77
nuevas en 1661, que recogen las ideas principales de las primeras. Usamos éstas que llevan por título: Constituciones del loable Colegio de Ia Asumpción de Ia Madre de Dios, dicho de Ia Monforta... hechas y ordenadas por los muy Illtres. Sres. Administradores y Protectores del Colegio, Valencia, Imp. Antonio Bordázar, 1728, 59 p.
De fet, l’exemplar que esmenta Martín (1959: 540) és la seua traducció
en castellà:
COLEGIO DE LA ASUNCIÓN, DICHO DE LA MONFORTA, EN VALENCIA (año 1561). HlSTORIA Débese este Colegio a Ia generosidad de Doña Angela Almenar y de Monfort, viuda de Bartolomé Monfort, doctor en ambos Derechos. La viuda muere en 1552 y deja en testamento la fundación de un Colegio para estudiantes pobres. El Colegio se funda siguiendo las huellas del de Sto. Tomás de Villanueva, por lo que había de haber al menos tres estudiantes, los cuales «deben professar la Sda. Teología». Por su parte, Ia fundadora dejó escritas una especie de Constituciones, que fueron completadas más tarde e impresas en 1661, respetando Ia mentalidad primera. De este Colegio hablan todos los historiadores de Valencia, pero, por nuestra parte, no hemos podido encontrar más noticias sobre su desarrollo posterior. FUENTES: Constituciones del loable Colegio de Ia Asumpción de la Madre de Dios, dicho de Ia Monforta, fundado e instituido en Ia presente ciudad de Valencia, por Ia magnífica Angela Almenar y de Monfort. Valencia, Imprenta Antonio Bordázar, 1728, 59 p. Madrid, Biblioteca Nacional, 3, 56.670. Constitucions del Loable Collegi de Ia Assunció de Ia Verge de Deu, anomenant de Na Monforta, fundat é stablit en Ia present Ciudat de Valencia perals Colegiáis que i son é serán, en Valencia, por Juan Mey, Flandro, 1561.
A més, Wilkinson (1990: 15) assenyala que aquesta obra en
valencià es troba en una col·lecció privada, però no hem esbrinat en
quina. Ara bé, en castellà, les Constituciones del loable colegio de la
Assumpcion..., Antonio Bordazar, 1728 es troben en el fons de la BNE
(signatura DGMICRO/753).
Les Constitucions es trobaven en l’arxiu del Col·legi de
l’Assumpció de la seua fundació (Herrero 2009: 39-41) però aquest ja no
78
existeix.136 Febrer Romaguera (2003: 412) en un capítol del seu llibre
sobre els nous col·legis universitaris de fundació privada i patronat
municipal ens il·lustra sobre el procés de fundació del col·legi:
(...) pactaría el 23 de julio de 1554 con los jurados y Consejo del Estudio de Valencia los capítulos de fundación del Col·legi de l’Assumpció o de Na Monforta, para educación en régimen de grado gratuito, durante un plazo máximo de diez años, de un mínimo de tres estudiantes tanto laicos como clérigos.137
El col·legi va ser enderrocat, com així ho fa constar Vicente Boix (1849)
en el seu Manual del viajero y guía de los forasteros en Valencia, en el llistat
de “Conventos suprimidos”:
Colegio de la Asunción. Se debe este útil establecimiento a Doña Ángela Almenar de Monfort, viuda de D. Bartolomé Monfort, en 1552: el primer objeto de su fundación era facilitar a sus descendientes mayor comodidad de poder concurrir a los estudios de la universidad. Hoy está ocupada por las señoritas huérfanas de militares, que reciben en él una esmerada educación. Sobre la puerta está grabada en una lápida esta inscripción:
Colegio de la Asunción, llamado de na
Monforta, se erigió en 1576 de los bienes que para ello dejó Doña Ángela Almenar, viuda y heredera de Bartolomé Monfort,
doctor en ambos derechos, se reedificó desde sus fundamentos y con
mejor planta en 1803.138
136 És un dels Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana que inclou aquest volum com el número 51, en la p. 103. Consell Valencià de Cultura, 1999. 137 Aquesta capitul·lació es pot consultar en la següent refència que ens dóna Febrer (2003, 412, n. 178) “Arxiu Municipal de València. QP, B-34, f. s/n Capitulación del 23 de julio de 1554 entre doña Ángela Almenar y de Monfort y el Consejo Secreto de la ciudad”. 138 Vegeu el fragment en la seua edició elèctrònica en el següent enllaç: http://goo.gl/2NSPui. Corresponent a l’edició digital basada en la de València, Imprenta de José Rius, 1849. Edició facsímil: València, Librerías “París-Valencia”,1980.
79
Sor Felicitas Amada (¿?)
Noves referències:
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 41.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 274.
MENDOCA SACRISTÁN, Fra Manuel: Fiestas que el Convento de nuestra
Señora del Carmen de Valencia hizo a nuestra Santa Madre Teresa de
Iesus, a 28 de Octubre, 1621, València: Felipe Mey, 1622, p. 161.
Escrits:
·Composició poètica per al certamen poètic que se celebrà en
honor de la canonització de Teresa de Jesús (València, 1621).
Tal com especificàvem (Herrero 2009: 41), sor Felicitas va
participar en el certamen que concorregué per a las Fiestas que el
Convento de nuestra Señora del Carmen de Valencia hizo á nuestra Santa
Madre Teresa de Jesús a 28 de Octubre, València: Felipe Mey, 1622. Aquest
volum el trobem en el fons de la BNE, (R. MICRO/11988) en el qual,
encara que no recull el poema amb què participà, sí que apareix
esmentada en el «Vejamen» (p. 161):
Sor Felicitas Amada un grave yerro confiesa, pues nos ha dado turbada naturaleza, y Teresa consonancia mal mirada. Por lo carmelita hermana de estos padres viene a ser, y es mi hermana, mas no gana, aunque para no perder novenas hizo a Santa Ana.
80
Venerable Gertrudis Anglesola139 (1641-1727)
Noves referències:
AHUMADA BATLLE, Laia de: “Gertrudis Anglesola” en Diccionari
Biogràfic de Dones (Xarxa Vives d’Universitats).140
ALABRÚS, Rosa M.ª i GARCÍA CÁRCEL, Ricardo: Teresa de Jesús. La
construcción de la santidad femenina, Madrid: Cátedra, 2015, p. 77,
81, 86, 96.
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Biografía Eclesiástica
Completa..., Op. cit., p. 708-709.
Diccionario Biográfico Español (Real Academia de la Historia, 2006
2007).141
DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado..., Op. cit., p. 222.
HERRERO HERRERO, María Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p.
41-42.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 276.
MIGUEL, Francisco: Sermón fúnebre histórico en las exequias de la venerable
señora doña Gertrudis Anglesola, religiosa cisterciense y dos veces
abadesa en el Monasterio de la Zaydia. Predícole el[...]16 de diciembre
del año 1727 en la Iglesia del mismo monasterio Francisco Miguel[...],
València: Antonio Bordázar, [1727].142
ORTÍ Y FIGUEROLA, Francisco: Sermón fúnebre en las exequias de la V. señora
Dª Gertrudis Anglesola, religiosa cisterciense en el Real Monasterio de
Nuestra Señora de Gratia Dei [...], València: José García, 1728.
ORTÍ, José Vicente: Vida, virtudes y prodigios de la Venerable Señora Dª
139 A l’igual que altres sors valencianes, sor Gertrudis Anglesola té un carrer dedicat en la localitat de Bètera. Vegeu el plànol: http://betera.callejero.net/calle-gertrudis-anglesola.html 140 Podeu visualitzar la seua fitxa en l’enllaç: http://goo.gl/c4xAHf [consultat el 6-4-2014]. 141 http://www.rah.es:8888/ARCHDOC [consultat el 6-4-2014]. 142 http://bv2.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1010088
81
Gertrudis Anglesola, religiosa cisterciense y dos veces abadesa en el
monasterio de Nustra Señora de Gratia Dei, vulgo de la Zaydia, en la
ciudad de Valencia [...] Que escrivia don José Vicente Ortí y Mayor
[...], València: José Tomás Lucas, 1743.
PONS FUSTER, Francisco: “Monjas y beatas en la espiritualidad
valenciana...”, Op. cit., p. 238, 242, 243.
______: “La religiosidad femenina...”, Op. cit., p. 90.
______: “Modelos de mujeres espirituales...”, Op. cit., p. 211, 213 n. 6,
216.
POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume: autobiographie et sainteté féminine
dans l’Espagne moderne, Madrid: Casa de Velázquez, 1995, p. 37,
220, 292, 448.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. I, p. 36, 46, 71 / vol. II, p.
50, 68, 81-82, 86-87, 89, 91-92, 105, 122, 123, 125, 127, 140-141, 143-
144, 145, 152, 153, 357, 373.
TEIXIDOR Y TRILLES, Fra José: Op. cit., I, p. 313.
ZARAGOZA, Verònica: “Escriure poesia al convent entre la devoció i
l’obediència. Primera aproximació a un manuscrit femení del
segle XVIII”, en Scripta, núm. 1 (2013), p. 336-337.143
Escrits:
·«Cartas espirituales» al seu confessor el descalç trinitari fra José
de San Juan de Mata.
·«Profesión de fe, esperanza y caridad que articulaba
diariamente».
·«Protestación sobre las oracions que pronunciaba a lo largo del
día».
·«Poesías espirituales».144
143 https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/2590/2253
82
·Cartes.145
Són diverses les referències que hem trobat sobre la vida
espiritual de sor Gertrudis. Sobre els seus escrits, sobretot hem de
destacar les que ens ofereix Poutrin (1995: 292) i, posteriorment,
Zaragoza (2013c: 336-337), qui ja ens donava notícia que dins del fons
de l’ARV es troba, entre els papers referits al monestir cistercenc de la
Saïdia a València, un conjunt epistolar inèdit com a «Cartas del
canónigo D. Manuel Catalán a D. Gertrudis Anglesola, religiosa del
monasterio, sobre espiritualidad», que està conformat per 55 cartes
(1677-1683; algunes apareixen sense sense data), i també hi ha la
transcripció d’algunes cartes de la venerable.146
Els seus confessors li van ordenar que escrigués detalls de la seua
vida interior,147 com així ho podem llegir en diferents parts de la Vida
en què Ortí transcriu alguns fragments de les seues cartes o relacions
dirigides als confessors,148 i com llegim en el sermó fúnebre:
Os parecerá quizás increible, oyentes míos, pero por relación de esta misma señora, en diferentes cartas a sus confesores, hallaréis que son diez y seis mil novecientas setenta y dos las almas que sus ruegos sacó del Purgatorio la Majestad Divina en tres ocasiones solamente (Ortí 1728: 36-38).
Així també escrigué una Protestación de la Fé que hazía cada mañana
amb les oracions que pronunciava al llarg del dia, i altres escrits també
en castellà, que afortunadament podem llegir impresos en Ortí (1743:
246-247) i en Miguel ([1727]: [45-46]).
144 Obra de nova incorporació en el Catàleg. 145 Nova incorporació en el Catàleg, vegeu Zaragoza (2013c: 336-337). 146 Les referències que ens dóna Zaragoza (2013b: 336, n. 6): “ARV. Clero. Llib. 2950, 55 ff. 310 x 215 mm (Cob. Perg.)”. 147 La relació “De los cuerdos y experimentados directores que para sus espirituales progresos elegió la venerable señora doña Gertrudis Anglesola” en Ortí (1743: 409-429). 148 Vegeu com a exemple Ortí (1743: 89-92, 132-135, 229-232, 235-243, 262-265).
83
Les cartes o comunicacions de sor Gertrudis als seus directors
espirituals van ser utilitzades per a l’escriptura dels sermons fúnebres
que es dedicaren a la religiosa (Miguel [1727] i Ortí 1728) i a la Vida que
redactà Ortí (1743). La biografia inclou alguns fragments de l’obra de la
religiosa. Com indica el seu biògraf Ortí (1743: 185), les seues lectures
havien d’estar en la línia de la santedat més profunda:
Para copiar con más facilidad las virtudes que tan heroicamente practicaron los santos, leía con gran frecuencia sus vidas. Y para fomentar con la lección espiritual el fervor de su alma, eran sus ordinarios libros las obras del venerable fray Luis de Granada, el librito del padre Tomás Kempis, que trata de la imitación de Cristo, las obras del padre Luis de la Puente, del padre Rodríguez, y el Combate Espiritual, tan celebrado por el suavísimo espíritu de San Francisco de Sales. Éstos y otros semejantes libros son los que usaba, no los profanos para diversión (...).
Zaragoza (2013c: 336-337) ja ens avançava també que la religiosa
es dedicà al conreu de la poesia espiritual, no sabem si amb més o
menys profusió i, presumiblement, en castellà. Segons Ortí (1743: 261)
en la seua Vida:
Repetía muchas veces y enseñaba a todos estos mal formados, pero fructuosísimos versos, en quienes no se ha de atender a las leyes de el arte, porque aunque están sin poéticas reglas, respiran fervorosos afectos. Decían así:
Amemos a Dios y bástanos, que él nos enseñará y hartará sin haber menester; porque a ninguno va mal, sino al que huye de él. Leed, orad y tened caridad y humildad y rogad por mí a Dios, que así lo hago yo por Vos.
84
Emerenciana de Aro (¿?)149
Noves referències:
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 42.
MAS I USÓ, Pasqual: Academias valencianas del barroco: descripción y
diccionario de poetas, «Estudios de literatura 49», Kassel:
Reichemberg, 1999, p. 415, 562.
MENDOCA SACRISTÁN, Fra Manuel: Op. cit., p. 76-77, 168.
SIMÓN DÍAZ, José: Op. cit., 1984, vol. XIV, p. 620.
Escrits:
·Octaves “Muy rica debéis de ser”, per al certamen poètic que se
celebrà en honor de la canonització de Teresa de Jesús (València, 1621).
Tal com especificàvem (Herrero 2009: 42) i hem apuntat en el cas
de sor Felicitas Amada, va participar en el certamen que concorregué
per a las Fiestas que el Convento de nuestra Señora del Carmen de Valencia
hizo á nuestra Santa Madre Teresa de Jesús a 28 de Octubre, 1621, por el padre
Fray Manuel Mendoca Sacristan mayor del mismo Convento, València:
Felipe Mey, 1622.
El volum, com ha hem dit adés, el trobem en el fons de la BNE,
(R. MICRO/11988) en el qual, apareix el poema amb què participà (p.
76-78):
Muy rica debéis de ser a más de ser muy hermosa, Teresa, pues para esposa Cristo os viene a pretender. Y el podelle merecer como de él habéis sabido, los quilates ha subido de vuestro grande valor, que aunque es tan grande el favor al fin le habéis merecido.
149 Suprimim el tractament de “sor”, tot seguint el que li donen en aquest «Vejamen», de “donya”.
85
Desigual fue el casamiento y vos lo conoceréis, pues nace el bien que tenéis de aqueste conocimiento; con todo es grande el contento que sus padres han mostrado, pues de ambos habéis gozado presencia, joyas, favores, finezas de los amores de tan rico desposado. Corona el Esposo os dio labrada de la riqueza que preparó su grandeza el dia que os codició; según lo cual se obligó a haceros casi su igual. Que este lazo conyugal puesto que no se sujeta, hace la unión más perfeta, por ser espiritual.
Així com també apareix esmentada en el «Vejamen» (p. 168):
Doña Emerenciana de Aro franciscana religiosa, nos dio un papel tan avaro, que me ha parecido prosa sin abrigo y sin amparo. Hoy la poesía atropella, mas no quiero reprehendella por ser tan contra mi ser; que en pensando que es mujer por Dios no sé ofendella.
[Sor?] María de Ayala (¿?)
Noves referències:
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: “Escritoras de la Gobernación de
Orihuela en los siglos XVII y XVIII”, en URYULA. Revista de
investigación del Centro de Estudios Históricos de Orihuela, Oriola:
Asociación de Amigos de Orihuela, 2007, p. 72-73.150
150 Es pot consultar en el següent enllaç: http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/7578
86
_______: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 42.
LÁZARO, José: La España moderna, Madrid: Idamor Moreno, setembre
1898, p. 68.151
PÉREZ DE GUZMÁN Y GALLO, Juan: Bajo los Austrias. La mujer española
en la Minerva literaria castellana, Madrid: Escuela Tipográfica
Salesiana, 1925, p. 97.152
Escrits:
·Una octava en lloança de Miguel González de Cunedo “El sol de
vuestro ingenio refulgente”.
No hem trobat referències biogràfiques sobre aquesta presumible
poetessa. Com ja vam apuntar (Herrero 2009: 42-43), escrigué una
octava en lloança de Miguel González de Cunedo “El sol de vuestro
ingenio refulgente…”, dins el Triunfo del gloriosíssimo Arcángel y Príncipe
del Cielo, San Miguel. Poema heroyco, Compuesto por Miguel Gonçalez de
Cunedo, Oriola: Agustín Martínez, 1626, p. 10. El volum el localitzem en
el fons de la BNE (R.MICRO/38509).
Sor Serafina Andrea Bonastre (1571-1649)
Noves referències:
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., vol. II, p. 852-
853.
Diccionario Biográfico Español (Real Academia de la Historia, 2006
2007).153
DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado..., Op. cit., p. 222.
151 Es pot consultar en el següent enllaç: https://archive.org/details/n11517laespaamoderna10madruoft 152 Es pot consultar en format pdf en: http://www.bieses.net/estudios-en-formato-digital/. 153 http://www.rah.es:8888/ARCHDOC [consultat el 6-4-2014]
87
GARRIDO, Pablo M.: “Una experiencia de espiritualidad mariana en el
siglo XVII: el monasterio carmelita de la Encarnación de
Zaragoza”, en Carmelus, vol. 35, núm. 1, 1988, p. 33-66.
Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, València: Levante, 2005
2006, vol. III, p. 167.
HERNÁNDEZ OLMOS, Olivia: Op. cit., p. 40, 51, 72.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 43-44.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 275-276.
______: “Favores que Dios hizo a Isabel de Trilles...”, Op. cit., p. 5.
LAVRIN, Asunción: “Erudición, devoción y creatividad tras las rejas
conventuales”, en Letras en la celda. Cultura escrita de los conventos
femeninos en la España moderna, Nieves Baranda Leturio i Mª
Carmen Marín Pina (eds.), Madrid-Frankfurt am Main:
Iberoamericana-Vervuert, 2014, p. 82.
______: “Los senderos interiores de los conventos de monjas”, en El
alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad femenina en la
modernidad (siglos XVI-XVIII), Javier Burrieza Sánchez (ed.),
Valladolid: Universidad de Valladolid, 2015, p. 164 n. 7, 166.
LUMBIER, Raimundo: Vida de la Venerable Madre Sor Serafina Andrea
Bonastre, fundadora principal del Convento de la Encarnación de
monjas de la observancia de N. Señora del Carmen de Zaragoza.
Contenida en una breve relación de sus heroicas virtudes, que hizo
disponer el Reverendísimo P. M. Fr. Raimundo Lumbier, Predicador de
Su Majestad, Calificador déla Suprema, Catedrático de Prima,
Examinador Sinodal, segunda vez Provincial &c. Y en los favores
celestiales, que por orden de la obediencia escribió la misma V. Madre y
adornó con algunas advertencias y notas el M. R. P Pedro de Ojea,
Retor segunda vez del Colegio de la Compañía de Jesús. Mandada dar a
la estampa por su Reverendísima y dedicada al Convento de la
Encarnación, Saragossa: Juan de Ibar, 1675.
88
MATA INDURÁIN, Carlos: “Aproximación a la obra del carmelita
sangüesino Raimundo Lumbier y Ángel (1616-1691)”, en
Zangotzarra, núm. 4, any IV, desembre 2000, Grupo Cultural
Enrique de Albret Enrike de Albret Talde Kulturala, p. 159-162,
175.
POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume..., Op. cit., p. 132-133, 220, 297, 304,
333-334, 436-437, 445.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. I, p. 37, 65, 66 / vol. II, p.
358, 374.
Escrits:
·«Relación de los favores celestiales que recibió de mano del
Señor».
·«Ejercicio y ruegos para la buena muerte».
·Papel de documentos espirituales, en forma de testament espiritual,
21 de febrer de 1649.
·«Dieta religiosa, con la distribución de las horas del día y de la
noche para los ejercicios piadosos de las monjas de Zaragoza».
D’aquesta carmelita valenciana, hem de destacar les referències
que ens dóna Poutrin (1995). Pel que fa a la seua obra: “ces écrits
autobiographiques parvinrent au carme Raimundo Lumbier, qui
chargea le jésuite José Andrés de rédiger une vie de la religieuse et la
publia sous son nom” (1995: 297). A més, podem trobar un petit apartat
biogràfic en el Dictionnaire de Spiritualité. Ascétique et Mystique. Doctrine
et histoire, a càrrec de l’editorial Beauchesne Editeur, en el seu web.154
154 El web reprodueix un petit fragment de la biografia de sor Serafina, l’autor de la qual és Pablo M. Garrido (1988): http://beauchesne.immanens.com/appli/article.php?id=9663 [consultat el 19- maig-2014]
89
Però és en la seua Vida redactada principalment per Raimundo Lumbier
(1675)155 on llegim amb més detalls dades sobre la sor.
Pel que fa als seus escrits, en el “Pròleg al lector” per Lumbier
(1675, [sense numerar]) veiem:
Sepultados estaban en el olvido muchos años ha los venerables escritos, que por orden de sus superiores ordenó y escribió la madre Serafina Bonastre, principal fundadora del convento de la Encarnación de religiosas de la observancia de Nuestra Señora del Carmen de esta ciudad de Zaragoza. (...) Que eran dignísimos de que se diesen a estampa y que anduviesen en manos de todos, para que todos tuviesen este nuevo testimonio, de cuán admirable es Dios en sus santos, y se acreciese esta nueva gloria a nuestra Sagrada Religión (...). Los escritos de la venerable madre Serafina salen con la puntualidad, que los escribió y pide la verdad.
A banda que Lumbier utilitza els seus papers per a conformar la
vida de la religiosa, una pràctica que com ja hem vist en el cas de
Vicenta Rita Aguilar i d’altres autores serà més que habitual, en la Vida
fra Raimundo Lumbier copia la Dieta religiosa “que de su mano dejó
escrita” (Lumbier 1675: 65-70). Així també els Exercicios y ruegos per a
l’hora de la mort (Lumbier 1675: 130-135) i la relació dels Favores
celestiales que rebé del Senyor i que escrigué per ordre dels seus prelats
que es desenvolupen en un total de 60 capítols (Lumbier 1675: 163-344);
i uns altres papers d’uns documents espirituals que deixà per ordre dels
seus superiors, com en testament, a les seues filles les religioses datat
del 21 de febrer de 1649 (Lumbier 1675: 141-143). Tots aquestos
documents estan escrits en castellà.
155 Es pot consultar digitalitzada en l’enllaç: http://goo.gl/C6EY0N.
90
Luisa de Borja y Aragón156 (1520?157-1560)
Noves referències:
ALCALDE ARENZANA, Miguel Ángel: “Tres generales jesuitas de fama
internacional en Calahorra (II): Francisco de Borja”, en
Kalakorikos: Revista para el estudio, defensa, protección y divulgación
del patrimonio histórico, artístico y cultural de Calahorra y su entorno,
núm. 12, 2007, p. 363-376.158
AMORÓS, León (OFM): El Monasterio de Santa Clara de Gandía y La Familia
ducal de los Borja, Gandia, 1981, p. 51 n. 8, 61-64, 129.
ANDRÉS, Gregorio de: “La valiosa colección de códices del Conde de
Guimerá en la Biblioteca Nacional”, en Varia bibliográfica:
homenaje a José Simón Díaz, Kassel: Kurt und Roswitha
Reisenberger, 1987, p. 48.
BORJA DE ENRÍQUEZ, Juan: Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux
et Societatis Jesu praepositus generalis tertius I, Madrid: Typis
August. Avrial, 1894.159
______: Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux et Societatis Jesu
praepositus generalis tertius II (1530-1550), Madrid: Typis August.
Avrial, 1903, p. 88, 181-182, 526, 574-576.160
______: Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux et Societatis
Jesu praepositus generalis tertius III (1539-1565), Madrid: Tip.
Gabriel López del Horno, 1908, p. XII,161 XVI, 20, 47, 126, 139,
228-229, 282.162
156 Podem visualitzar retrats de donya Luisa en diverses publicacions com en l’article de Morte (1998). També gaudeix d’un carrer dedicat en la localitat de Bètera. Podeu veure-la en el plànol: http://betera.callejero.net/calle-luisa-borja-i-aragon.html 157 Morte (2005: 485) argumenta que la data de naixement més probable fos el 19 d’agost de 1520. 158 http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2484133 159 https://archive.org/details/sanctusfranciscu57borj. Remetem a l’índex de noms que hi apareix al final, però destaquem les pàgines 417-422 especialment dedicades a la seua figura. 160 https://archive.org/details/sanctusfrancisc00enrgoog
91
______: Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux et Societatis Jesu
praepositus generalis tertius IV (1565-1568), Madrid: Tip. Gabriel
López del Horno, 1910, p. 41, 220.
CANELLAS LÓPEZ, Ángel: “Estudios ribagorzanos: Notas para la vida
dramática de Don Juan de Aragón y Gurrea, Conde de
Ribagorza, ejecutado en 1573”, en Cuadernos de historia Jerónimo
Zurita, núm. 6-7, 1954, p.75-92.163
CASAUS BALLESTER, Mª José: “Acumulación de posesiones y títulos
nobiliarios de la Casa de Híjar (Teruel) siglos XIII-XVIII”, en
Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía.
Homenaje a Don Faustino Menéndez Pidal, Madrid, 2004, vol.
VIII/1, p. 245.
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., vol. XI, p. 8.
CIENFUEGOS, Álvaro de (1717): La Heroyca vida, virtudes y milagros del
grande S. Francisco de Borja, antes Duque quarto de Gandia, y despues
Tercero General de la Compañia de Jesus, Barcelona: Imp. Carlos
Sapera, 1754, 4a impressió, p. 7, 8, 11, 19, 20, 21, 239, 244, 296, 299,
599.164
Diccionario Biográfico Español (Real Academia de la Historia, 2006-
2007).165
FERNÁNDEZ-XESTA Y VÁZQUEZ, Ernesto: “La genealogía de los Castro
Pinós, ricos hombres de Aragón, del Barón de Valdeolivos”, en
Anales de la Real Academia Matritense de Cultura de Heráldica y
Genealogía, Madrid, 2005-2006, p. 444, 446.
GARCÍA HERNÁN, Enrique: “Francisco de Borja y su familia”, en Revista
161 Numeració original, corresponent als preliminars del volum. A la referència de la pàgina XII no podem confirmar que es tracte de la mateixa Luisa. 162 https://archive.org/details/sanctusfranciscu59borj 163 http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/01/94/3canellas.pdf 164 http://goo.gl/3GVW5N 165 http://www.rah.es:8888/ARCHDOC [consultat el 6-4-2014].
92
Borja. Revista de l'Institut Internacional d'Estudis Borgians, Núm. 4
[2012-2013], CSIC, 2013,p. 62, 64, 74, 77, 78.166
Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, Op. cit., vol. III, p. 40, 181.
HERNÁNDEZ OLMOS, Olivia: Op. cit., p. 75.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 44-45.
______: “Favores que Dios hizo a Isabel de Trilles...”, Op. cit., p. 5.
LA PARRA LÓPEZ, Santiago: “Les Borja, entre el palau i el convent”, en
Espai obert. Revista d’assaig i investigació, Comarques Centrals
Valencianes, 1994 (1), p. 88.
______: “La dona reclosa: monges en la Gandia dels Borja” en La
memòria amagada. Dones en la història de Gandia, Santiago La Parra
López (coord.), Gandia, Ajuntament de Gandia-Regidoria de la
Dona, 2002, p. 117, 118, 126.
______: Francesc de Borja: Sant i duc de Gandia, Alzira: Bromera, 2010, p.
114.167
______: “Francisco de Borja y Gandía: la formación del cortesano”,
Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc
/ Francisco de Borja (1510-1572), hombre del Renacimiento, santo del
Barroco (Actes del Simposi Internacional Gandia, 25-27 d’octubre -
València, 4-5 de novembre de 2010 / Actas del Simposio Internacional
Gandía, 25-27 octubre - Valencia, 4-5 noviembre de 2010), edició a
cura de Santiago La Parra i Maria Toldrà, Gandia: CEIC Alfons el
Vell; IIEB; AC/E, 2012, p. 85-86.
LATASSA Y ORTÍN, Félix de: Biblioteca nueva de los escritores aragoneses que
florecieron desde el año de 1600 hasta 1640, Pamplona: Oficia de
Joaquín de Domingo, vol. II, p. 314-315, 414-415, 541.
LLOPIS, Josep (OFM): Crónica del real monasterio de la seráfica Madre Santa
166 http://www.raco.cat/index.php/RevistaBorja/article/view/262585 167 Podrem trobar algunes notes biogràfiques molt breus de les dones de la família Borja que tenim ací referenciades en diferents biografies dedicades a sant Francesc de Borja, vegeu, entre d’altres: García Hernán (1999) i Dalmases (1983).
93
Clara de la ciudad de Gandía, Escrita por el P. Fray Josef Llopis,
predicador general, apostólico, hijo de la santa recolección de la
exemplar Provincia de Valencia, y de la regular observancia de N.S.P.
San Francisco, y confesor ordinario del mismo santo monasteiro.
Dedicada a la Exma. Sra. Dña. María Josefa Pimentel, Condesa
Duquesa de Benavente, Gandía, Béjar, etc., patrona del mismo Real
Monasterio, 1781, I, p. 359-433, 658-670.
MIRALLES, Eulàlia i ZARAGOZA, Verònica: “Écrits féminins catalans.
Bilan et Perspectives”, Clio, 2012/1 (núm. 35), p. 182.
MOREJÓN RAMOS, José Alpidio: Nobleza y humanismo. Martín de Gurrea y
Aragón. La figura cultural del IV duque de Villahermosa (1526-1581),
Saragossa: Institución «Fernando El Católico»
(C.S.I.C.)/Diputación de Zaragoza, 2009.168
MORETON, Lady Ada Margaret: A playmate of Philip II [Texto impreso]:
being the history of don Martin of Aragon, Duke of Villahermosa, and
of doña Luisa de Borja his wife, London: John Lane, 1915.
MORTE GARCÍA, Carmen: “Martín de Gurrea y Aragón, duque de
Villahermosa”. “Luisa de Borja duquesa de Villahermosa”,
catàleg de l’exposició: Felipe II. Un Príncipe del Renacimiento,
Madrid: Sociedad Estatal para la Conmemoración de los
Centenarios de Felipe II y Carlos V, 1998, p. 103-106.
______: “Luisa de Borja y Aragón, duquesa de Villahermosa y condesa
de Ribagorza. La familia Borja del siglo XVI en Aragón”, en
Revista Borja. Revista de l’IIEB, 2: Actes del II Simposi
Internacional sobre els Borja, 2005, p. 483-527. 169
MUNIESA, Tomás: Vida de la V. y Exma. Sra. D. Luisa de Borja, y Aragon.
168 Vegeu el volum en: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/28/71/_ebook.pdf 169 http://www.raco.cat/index.php/RevistaBorja/article/viewFile/183591/236310 L’autora ens dóna més referències bibliogràfiques que ens serviran per a resseguir la vida de Luisa de Borja.
94
Condesa de Ribagorza, Duquesa de Villahermosa, &c./Dispuesta por el
R.P. Tomas Muniesa, Saragossa: Pascual Bueno, 1691.
[Reimpressió a Madrid: Julián Peña, 1876].
MUÑOZ, Miguel Eugenio: Discurso sobre la antigüedad y prerrogativas de la
rica hombría de Castilla y Aragon, sustituída en la dignidad de Grande
de España. Justificacion historico-legal de la que pertenece en el grado
superior, ó classe primera, con el titulo de Duque, desde el tiempo del
Señor Emperador Cárlos Quinto, á los Condes, antes Duques de
Luna,..., Madrid: 1736, p. 59a, 60, 133b, 134a, 135b, 136a, 136b.170
NIEREMBERG, Juan Eusebio: Vida de San Francisco de Borja, Duque Cuarto
de Gandía, Virrey de Cataluña, y después Tercer General de la
Compañía de Jesús, con el texto de sus obras inéditas, Madrid:
Administración del Apostolado de la Prensa, 1901, p. 133.171
NONELL Y MAS, Jaime: La Santa Duquesa: vida y virtudes de la venerable y
Excma. Sra. Doña Luisa de Borja y Aragón, condesa de Ribagorza y
Duquesa de Villahermosa / por el R. P. Jaime Nonell y Mas; obra
documentada con curiosos apéndices e ilustrada con fototipias de
Laurent, Madrid: Manuel Tello, 1892.
PARADA, Diego Ignacio: Escritoras y eruditas españolas, ó apuntes y noticias
para servir á una historia de ingenio y cultura literaria de las mujeres
españolas, desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, con
inclusion de diversas escritoras portuguesas e hispano-americanas,
Madrid: Est. Tip. M. Minuesa, 1881, vol. I, p. 184-186.
PONS FUSTER, Francisco: “Monjas y beatas en la espiritualidad
valenciana...”, Op. cit., p. 210.
SAINZ DE ROBLES, Federico Carlos: Ensayo de un diccionario de mujeres
célebres, Madrid: Aguilar, 1959, p. 178-179.
SALAZAR Y CASTRO, Luis: Indice de las glorias de la Casa Farnese o resumen
170 http://goo.gl/40t3OJ 171 https://archive.org/details/MN5146ucmf_6
95
de las Heroycas acciones de sus Principes, que consagra a la Augusta
Reyna de las España Doña Isabel Farnese, Madrid: Imp. Francisco del
Hierro, 1716, p. 378.172
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. I, p.58, 76 / vol. II, p. 358,
374.
SOLER SALCEDO, Juan Miguel: Nobleza española: Grandeza inmemorial 1520,
Madrid: Visión Libros, 2008, p. 230, 464.
VICIANA, Rafael Martí de: Libro segundo de la Chronyca de la ínclita y
coronada ciudad de Valencia y de su Reyno. Copilada por Martín de
Viçyana: y endereçada al ilustrissimo Señor Don Carlos de Borja
Duque de Gandía Marqués de Lombay. Etc. en el qual son contenidas
todas las familias o linages militares de la ciudad y Reyno por estilo
moderno y muy verdadero, [sense localització], 1564, [p. 12].173
Escrits:
·«Dos oraciones, una de mañana y otra de tarde», la primera
comença per una Paráfrasis del Psal.g. de David: Domine Dominus noster.
·Parafrasis del Cantico del Magnificat.
·«Cartas» amb les persones més insignes del seu temps.
·Canto eucarístico.174
·«Notas sobre los orígenes históricos de la casa de Borja».175
Comptem amb nombrosos testimonis escrits per a conéixer més
de la vida de Luisa de Borja, una dona que destacà per les seues virtuts
cristianes. A banda de les “vides” dels jesuïtes Tomás Muniesa (1691,
reimpresa el 1876) i Jaime Nonell (1892), Carmen Morte García (2005:
483-484) ens dóna un bon grapat de refèrencies per a aprofundir en els
172 http://goo.gl/mi6QBZ 173 Pàgines corresponents al pdf: http://bivaldi.gva.es/en/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1000810 174 Obra de nova incorporació en el Catàleg. 175 Obra de nova incorporació en el Catàleg, recollida per Sainz de Robles (1959: 179).
96
detalls biogràfics i espirituals de “la santa duquesa” en un interessant i
complet article sobre la vida de donya Luisa, com són: un manuscrit de
principis del XVII, Relación de la vida exemplar de doña Luisa de Borja y
Aragón, condesa de Ribagorza y duquesa de Villahermosa;176 també ens
remet a l’Arxiu dels Ducs de Villahermosa a Pedrola (Saragossa),
l’Arxiu Històric de Protocols de Saragossa i l’Arxiu Històric de
Saragossa, els volums de Monumenta Historica Societatis Iesu;177 i a altres
publicacions com la de José Ramón Mélida (1903: IIICLI) en l’edició dels
Discursos de medallas y antigüedades, de Martín de Gurrea y Aragón
(1902); el llibre d’Ada Margarette, Lady Moreton, A playmate of Philip II:
being the history of don Martin of Aragon, Duke of Villahermosa, and of doña
Luisa de Borja his wife (1915); i que és anomenada en les històries de la
Companyia de Jesús quan parlen del seu germà sant Francesc de Borja,
com en el llibre de Nicolao Orlandino (1614 [1615]: llib. 15, núm. 74). A
més dels testimonis que ens dóna aquesta investigadora, Muniesa
(1691: 245-249) assenyala en la biografia a Luisa de Borja que hi ha
“Otros testimonios ilustres, sacados de los elogios, que de su virtud y
santidad se hallan escritos” de mà de Luisa.
Pel que fa als seus escrits, tal com havíem apuntat (Herrero 2009:
44-45), se li atribueixen dos Oraciones, una de matí i una altra de
vesprada, que trobem transcrites en Muniesa (1691) a partir del
manuscrit trobat en un devocionari de Luisa de Borja i també en Llopis
(1781: 395-401) i Nonell (1892: 173-177). També sembla que va ser autora
de Paráfrasis del cántico del Magnificat, escrit el 1559, quan tornà de
176Dins l’arxiu dels Ducs d’Alba a Madrid. Indica que es troba dins d’una compilació de manuscrits amb el títol de: Memoria de los Condes de Ribagorça [...] (Madrid: Arxiu dels Ducs d’Alba, caixa 143-14). 177 MB, 1894-1911: Monumenta Historica Societatis Iesu. Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux et Societatis Iesu Praepositus Generalis tertius, Madrid, en volums I, II i III. Així com en Monumenta Borgia, VI: (1478-1551). Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux et Societatis Iesu praepositus generalis tertius (1510-1572), València: Generalitat Valenciana; Biblioteca Valenciana; Roma: Institutum Historicum Societatis Iesu, 2003 (Monumenta Historica Societatis Iesu, 156), 1894-1911.
97
Flandes el seu espòs; el manuscrit va ser descobert pel seu nét, el comte
de Guimerà. Muniesa hi inclou una carta al comte d’Evol ([de l’1 de
febrer de 1545]), a més, refereix Muniesa (1691: 249-263) de Luisa la
“santa comunicación, que tuvo con las personas más insignes en virtud,
que florecieron en su tiempo”, amb el seu germà sant Francesc de Borja,
amb sant Ignasi fundador i patriarca de la Companyia de Jesús, sant
Lluís Bertran, les religioses de Santa Clara de Gandia, etc., i transcriu
algunes de les cartes que remeteren a Luisa. De fet, aquesta dama
mantingué una assídua i ingent correspondència com fa constar Llopis
(1781) i com ho recull Amorós (1981: 64, n. 28). Finalment, en el volum
de Nonell (1892: 198) trobem un Canto eucarístico en prosa castellana,
escrit de mà de Luisa com a mostra d’alegria de la tornada del seu
marit. Sainz de Robles (1959: 179) apunta que escrigué unes Notas sobre
els orígens històrics de la casa de Borja, de les quals no hem obtingut
més informació.
Juana de la Cadena Bienvengud de Lizana (¿?)
Noves referències:
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Op. cit., 2007, p. 73.
______: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 46.
LÁZARO, José: Op. cit., p. 68.
PÉREZ DE GUZMÁN Y GALLO, Juan: Op. cit., p. 97.
Escrits:
·Dècimes en elogi de Miguel González de Cunedo: “Contra el
ángel engañado/crió Dios á San Miguel…”.
No hem pogut conéixer cap detall de la vida d’aquesta dona, ni
més escrits que les dècimes –en castellà- en elogi de Miguel González
de Cunedo: “Contra el ángel engañado / crió Dios á San Miguel…”,
98
que es troba dins del Triunfo del gloriosíssimo Arcángel y Príncipe del Cielo,
San Miguel. Poema heroyco. Compuesto por Miguel Gonçález de Cunedo,
Oriola: Agustín Martínez, 1626, p. 9. El volum el localitzem en el fons
de la BNE (R.MICRO/38509).
Ángela Carlet (¿?)
Noves referències:
BARANDA LETURIO, Nieves: “Escritoras sin fronteras entre Portugal y
España en el Siglo de Oro (con unas notas sobre dos poemas
femeninos del siglo XVI), Península: revista de estudios
ibéricos”, núm. 2, 2005, p. 221 n. 10.178
______: “Desterradas del Parnaso. Examen de un monte que solo
admitió Musas”, Bulletin Hispanique, vol. 109, núm. 2, 2007, p.
434.179
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 46.
REYZÁBAL, Mª Victoria: Canon literario y diferencia de género en la
educación, Madrid: Editorial La Muralla, 2012, p. 136.
Escrits:
·«Cartas».
·«Oraciones», probablement en llatí.
Nieves Baranda (2005: 221, n. 10; 2007: 433-4) recull, tal com
apuntàvem en Lletraferides modernes (Herrero 2009: 46), que és
esmentada per Lucio Marineo Sículo en De rebus Hispaniae
memorabilibus,180 en una petita llista de dones il·lustres, quan fa
referència al fet que:
178 http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2965.pdf 179 http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/hispa_0007-4640_2007_num_109_2_5297 180 Cfr. Baranda 2007, 433, n. 10: Alcalá: Miguel Eguía, 1530, ff. 174v.
99
En Castilla o Aragón existen comentarios dispersos sobre mujeres cuya erudición sorprendía a sus coetáneos, mujeres que en su mayoría vivían en las cortes o procedían de familias universitarias, pero cuyo rastro se pierde después de esa mención conservada por azar y, salvo alguna carta latina o algún poema, también en latín, no sabemos más de ellas.
Aquest és el cas d’Ángela Carlet, com a escriptora d’epístoles i
oracions (possiblement en llatí), però a hores d’ara, perdudes.
Sor Esperanza de Cristo (1671-1746)
Noves referències:
ÁNGELES, Mateo de los: Sermón fúnebre que en las exequias de la Venerable
Madre Esperanza de Christo, religiosa carmelita descalza, en el
religiosíssimo convento de Carmelitas Descalzas , cuyo titular es el Sr.
José, en la ciudad de Valencia, València: Viuda de Bordazar, 1747.
DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado..., Op. cit., p. 229.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 48.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 48, 66, 359.
Escrits:
·«Relación de la vida».
De la vida de sor Esperanza, qui va ser priora tres vegades, ens
dóna notícia el sermó fúnebre que el pare Mateo de los Ángeles (1747)
celebrà en les solemnes exèquies de la religiosa. Són curioses les
referències sobre l’ús de l’escriptura de la venerable en alguns episodis
del Sermó fúnebre...:
Deseó sacarse sangre del corazón, para firmarse esclava de Jesús. Y ya que esto no pudo, se la sacó del brazo izquierdo por más cercano, y firmó así en un papel. Esperanza de Cristo: esclava de Jesús, mi querido y soy toda suya (de los Ángeles 1747: 35).
100
I unes línies més avall, no ens deixa de sorprendre aquesta visió sobre
la pràctica de l’escriptura femenina, apresa de manera miraculosa, però
amb les reticències a l’escriptura femenina:
Con prudente reflexión no quisieron sus padres que aprendiese o la enseñasen a escribir, y se cree que la Santa Madre181 la enseñó milagrosamente; pues sólo con mirar las letras de sus escritos u obras, escribió la primera carta y prosiguió de modo en escribir que, aunque su letra no salía de la esfera de mujer, se leía sin mucha dificultad (De los Ángeles 1747: 47).
Mateo de los Ángeles utilitzà la vida escrita per la sor per a
escriure aquest sermó, un fet que dificulta esbrinar quines paraules són
originals de sor Esperanza i quines són del pare espiritual. Aquesta
pràctica era habitual, com en Vicenta Rita Aguilar. Però, en aquest cas
l’autor sí que indica, almenys en algunes parts, quines són paraules
directes de la venerable. Com a exemple, al final de l’esmentat Sermó
fúnebre... trobem fragments que corresponen directament a allò que
escrigué sor Esperanza per ordre del seu confessor, però sempre
mostrant la seua contrarietat a fer-ho (com a mostra de la seua
humilitat); hi diu:
Oigamos lo que de su ardor nos dice la mesma venerable Esperanza dando razón al confesor de su modo de vida, cuya relación escribió con suma repugnancia de su humildad y constreñida de repetidos mandatos del confesor. Dice, pues, así: Experimento tal asistencia de Dios, que unas veces me parece me muestra estar todo Dios dentro del corazón, de donde nacen unos afectos de amor que muero y así no deseo sino padecer y más padecer, y cuánto más se padece, más se encienden los afectos de amor. (...) Todo esto y mucho mas dice nuestra venerable Virgen en la relación que hizo por mandato de su confesor para darle cuenta de su modo de prodecer (De los Ángeles 1747: 59-62).
181 Creiem que es refereix a Santa Teresa de Jesús, atés que en eixe paràgraf comença l’autor amb aquestes paraules: “De mi Madre Santa Teresa fue tambien muy querida, y regalada, especialmente el tiempo que fue priora”.
101
Sor Inés de la Cruz (1588-1651)
Noves referències:
CEREZAL, Miguel: Agustinos devotos de la pasión, El Escorial: Imp. del
Real Monasterio d’El Escorial: El Escorial, 1929, p. 259-263.
DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado..., Op. cit., p. 223.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: “Escritoras de la Gobernación...”, Op.
cit., p. 73-74.
______: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 49.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 276.
JORDÁN, Jaime: Historia de la provincia de la Corona de Aragon de la Sagrada
Orden de los Ermitaños de Nuestro Gran Padre San Agustín.
Compuesta de quatro reynos, Valencia, Aragon, Cataluña, y las Islas de
Mallorca , y Menorca; y dividida en quatro partes. Parte primera, vol.
II, València: Antonio Bordazar, 1712, p. 613-666, 674.
LAZCANO, Rafael: “Labor literaria de las agustinas en el siglo XVII”,
en La clausura femenina en el Mundo Hispánico; una fidelidad secular,
Simposium (XIX Edición) San Lorenzo del Escorial, 2 al 5 de
setembre, vol. 1, 2011, p. 373-376.182
LÓPEZ BARDÓN, Thyrsus: Monastici Augustiniani R.P. Fr. Nicolai Crusenii
continuatio atque ad illud additamenta sive Bibliotheca Manualis
Augustiniana in qua breviter recensentur Augustinenses utrisque
sexus virtute, litteris, dignitate ac Meritis insignes ab anno 1620 usque
ad 1700, Vallisoleti: Josephi Emmanuelis de la Cuesta, 1903, p.
387ab.
MALTÉS, Juan Bautista i LÓPEZ, Lorenzo: Op. cit., p. 338-342.
MIRALLES, Eulàlia: “Mujeres y memoria escrita en la Edad Moderna”,
Escribir y persistir. Estudios sobre la literatura en catalán de la Edad
Media a la Renaixença. Volumen I, Vicent J. Escartí (coord.),
182 http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3713947
102
Editorial Argus-a, Los Angeles- California – USA, Buenos Aires –
Argentina, febrer 2013, p. 112.183
PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas..., Op. cit., p. 44, 111-112,
181, 230, 250, 268.
POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume..., Op. cit., p. 310-311, 454.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 42, 43, 360.
SANTIAGO VELA, Gregorio de: Op. cit., 1915, vol., II, p. 173-174.184
VILLERINO, Fra Alonso de: Esclarecido solar de las religiosas reformadas de
Nuestro Padre Agustín, y vidas de las insignes hijas de sus conventos,
Madrid: Juan García Infançón, 1694, vol. III, p.215b-225a, 227a.
Escrits:
·«Su vida por orden de su confesor».
·Relación de la vida de la Venerable Madre Sor Magdalena de Cristo.185
De l’alacantina d’adopció, sor Inés, trobarem algunes dades en
Maltes i López (1991), que ens ofereixen un “Breve elogio de la V.M. Sor
Inés de la Cruz y sus tres Hermanas Religiosas”.186 I especialment en
Poutrin (1995: 310-311), qui ens indica algunes dades biogràfiques i un
important apunt: “Les extases d’Inés, ses visions et sa méditation
continuelle de la Passion motivèrent probablement l’ordre qu’elle reçut
de ses confesseurs d’écrire une autobiographie dont on ne conserve pas
d’extraits”.
Sor Inés escrigué la seua vida per ordre dels seus confessors, que
posterioment va ser utilitzada per Jaime Jordán (1712: vol. II, 613-666),
183 http://www.argus-a.com.ar/ebooks/escribir-y-persistir-i.pdf 184 https://archive.org/details/ensayodeunabibli02santuoft 185 Obra de nova incorporació en el Catàleg. 186 De les germanes de sor Inés de la Cruz, la menor, també agustina, prengué el nom de sor Gertrudis de la Santíssima Trinidad, que no hem de confondre amb la il·licitana que tenim recollida en el Catàleg i que porta el mateix nom en religió (Maltés i López 1991: 341).
103
com també emprà les notes de les agustines Blanca de Jesús i Juana de
Santa Gertrudis, per a la presentació “De la vida de la V. Madre Inés de
la Cruz hija de este convento de La Ollería” en la Historia de la Provincia
de la Corona de Aragón... (Lazcano 2011: 375). Sor Inés també escrigué
una Relación de la vida de la ven. M. Sor Magdalena de Cristo, de la qual no
se sap la seua localització. En Panedas (1998: 355-360) podem llegir uns
fragments extrets de la vida d’Inés de Santa Cruz, que porten per títol
«Conflicto vocacional» i «Un donado de convento: José Ros».
Sor Joaquina de la Cruz (1687-1756)
Noves referències:
GARCÍA LEÓN, José Miguel: El concepto de itinerario aplicado a la
interpretación escenográfica del paisaje cultural entre el Júcar y el
Vinalopó, Tesi doctoral, Universitat de Múrcia, Departament de
Belles Arts, 2008, p. 608.187
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 50.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 274.
LLEDÓ, Pare Juan: Op. cit.
VIVES CISCAR, José: Retratos de alicantinos ilustres, València, 1892 (2a ed.),
p. 20.188
Escrits:
·«Su vida por orden de su confessor, que copió Tomás Vicente,
aunque incompleta».
·«Poesía mística».
Sabem algunes dades més sobre la vida d’aquesta beata de Pego,
sobretot en la vessant espiritual, gràcies a l’Elogio fúnebre que en las
187 En http://digitum.um.es/xmlui/handle/10201/4078 188 A Bivaldi es pot consultar l’obra completa de Vives Ciscar: http://bv2.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1003812
104
solemnes exequias de la Venerable Hermana Joaquina de la Cruz... que el pare
Juan Lledó (1806) realitzà en honor seu. Però no tenim més notícia dels
seus escrits que la que ens dóna ell mateix, en concret de la seua vida
espiritual (no de les poesies místiques), que aleshores romanien
manuscrites:
De lo que escribió pues nuestra venerable por orden de sus directores, y aún del mismo Dios, como ella dice, será preciso me valga en la mayor parte para daros alguna noticia de sus virtudes y de los favores y consuelos que recibió del Cielo (...). Confiesa de sí misma la hermana Joaquina no saber formar un vocablo y, precisada a escribir por mandato de su confesor, dice: ¡Oh, válame Dios! Llena de confusión me hallo de haber de escribir sin saber ni componer vocablos (Lledó 1806: 3).
Aquestos mandats dels confessors perquè escrigués les
misericòrdies i favors amb què la regalava Déu, serveixen a Lledó
per a escriure l’Elogio fúnebre. Ja ho hem dit adés, aquesta és una
pràctica habitual que trobarem en moltes de les autores compilades
en el Catàleg.
Venerable Mariana Manuela Díaz de Cristo (1666-
1704)189
Noves referències:
ALZAMORA, Antonio: Panegirico funeral: que en las honras de... Mariana
Manuela Diaz de Christo, hermana professa en la Tercera Orden de
Nuestra Señora del Carmen / predico en la ... Iglesia del Señor Santiago
de ... Orihuela, el dia 30 de enero de... 1705... Fr. Antonio Alzamora, de
la... Religion del Carmen..., Oriola: Jayme Mesnier, 1705.190
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., vol. IV, p. 727.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: “Escritoras de la Gobernación...”, Op.
189 Corregim ací la data de mort, el dia 11 d’octubre de l’any 1704, tot seguint el Panegyrico funeral... d’Antonio Alzamora. 190 Vegeu el volum en el repositori digital de l’Arxiu Municipal de Múrcia. http://www.murcia.es/jspui/handle/10645/1362
105
cit., p. 73.
______: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 47-48.
VILLIERS DE SAINT-ÉTIENNE, Cosme de: Bibliotheca Carmelitana, notis
criticis et dissertationibus illustrata, Excudebant M. Couret de
Villeneuve& Joannes Rouzeau-Montaut, 1752, vol. II, p. 337.191
Escrits:
·Diferentes diálogos entre Dios y el alma fiel, en metre castellà.
·«Muchas y varias poesías llenas de sentimentos y de instrucciones
adecuados para conducir el alma a las virtudes e inflamar el amor de
Dios».
Sobre aquesta beata no podem aportar moltes més dades
biogràfiques ni hem pogut localitzar els seus escrits.
María Egual192 (1655-1735)
Noves referències:
ARROYO ALMARAZ, Antonio: “Literatura y libros: editoras en el siglo
XVIII”, en Revista Electrónica de Estudios Filológicos, núm. XVI,
desembre 2008, TONOS [sense numerar].193
BALBÁS, Juan Antonio: Castellonenses ilustres. Apuntes biográficos,
Castelló: JoséArmengot, 1883, p. 65-70.194
BARRERA Y LEIRADO, Cayetano Alberto de la: Catálogo bibliográfico y
biográfico del teatro antiguo español, desde sus orígenes hasta mediados
del siglo XVIII, Madrid: M. de Rivadeneyra, 1860, p. 129.195
191 Consulteu el volum digitalitzat en: http://goo.gl/viVcuC 192 Maria Egual té també un carrer dedicat a Bètera: http://betera.callejero.net/calle-maria-egual.html 193 http://www.um.es/tonosdigital/znum16/secciones/estudios-4-Editoras%20siglo%20XVIII.htm 194 Vegeu l’exemplar digitalitzat en Bivaldi: http://bivaldi.gva.es/en/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=1002352&posicion=1.
106
BARRIOS, Manuel: “Escritoras Andaluzas (VI)” en la secció “Genio y
donaire” del diari ABC Sevilla, 9/04/1989, p. 56.196
BOLUFER PERUGA, Mónica: Mujeres de letras. Escritoras y lectoras del siglo
XVIII, edició digital. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes,
Alacant, 2009 [sense numerar].197
______: “Desde la periferia. Mujeres de la Ilustración en province”, en
Romà de la Calle, (ed.), La Real Academia de Bellas Artes de San
Carlos en la Valencia ilustrada, València: Publicacions de la
Universitat de València, 2009, p. 74.
CANTOS CASENAVE, Marieta: “María Egual y Miguel, Marquesa de
Castellfort”, en Seis siglos de poesía española escrita por mujeres:
pautas poéticas y revisiones críticas, Bern: Peter Lang, 2007, p. 177-
187.
Diccionario Biográfico Español, Real Academia de la Historia, 2006-
2007.198
DÍEZ CANSECO, Vicente: Diccionario biográfico universal de mujeres célebres,
ó Compendio de la vida de todas las mujeres que han adquirido
celebridad en las naciones antiguas y modernas, desde los tiempos mas
remotos hasta nuestros dias, Madrid: D. José Félix Palacios, 1844,
vol. II, p. 9-10.199
FUENTE, Mercedes de la: Op. cit., p. 65-70.
GARCÍA SUÁREZ, Pedro: «Una voz femenina en la literatura española
195 Vegeu l’obra digitalitzada en: https://books.google.es/books?id=hRECAAAAQAAJ&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false. 196 És curiós com tractant-se d’escriptores andaluses, l’autor anomena Egual com a destacada poetessa que, malauradament, cremà part dels seus escrits. Vegeu la columna ací: http://hemeroteca.sevilla.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1989/04/09/056.html 197 http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/mujeres-de-letras-escritoras-y-lectoras-del-siglo-xviii--0/html/ 198 http://www.rah.es:8888/ARCHDOC [consultat el 6-4-2014] 199 http://goo.gl/rtHt3j
107
dieciochesca: Josefa Amar y Borbón», Treball de Fi de Màster de
Literatura Espanyola, 2010-2011, Universidad Complutense de
Madrid, 2011, p. 28, 29, 30.200
GONZÁLEZ SANTAMERA, Felicidad: “Leonor de la Cueva y Silva, una
escritora ausente”, en Autoras y actrices en la historia del teatro
español (1999, Almagro), Múrcia: Universitat de Múrcia, 2000, p.
51.
HERNÁNDEZ OLMOS, Olivia: Op. cit., p. 40, 47, 84.
HERRERA NAVARRO, Jerónimo: Catálogo de autores teatrales del siglo XVIII,
Madrid: Fundación Universitaria Española, 1993, p. 155.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 50,
54.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 273.
HUERTA CALVO, Javier, Emilio PERAL VEGA i Héctor URZÁIZ TORTAJADA:
Teatro español [de la A a la Z], Pozuelo de Alarcón: Espasa, 2005, p.
241.
LAMARCA, Luis: El teatro de Valencia desde su origen hasta nuestros días,
València: Impr. J. Ferrer de Orga, 1840, p. 56.201
NELKEN, Margarita: Las escritoras españolas, Barcelona: Editorial Labor,
1930, p. 178.
ORTÍ Y MAYOR, José Vicente: Vida, virtudes, y favores de la Venerable Luisa
Zaragozá. Llamada comunmente Luisa de Carlet. Escriviala Don José
Vicente Ortí y Mayor, natural de Valencia, quien la dedica a la
Sacratissima Virgen de los Desamparados, València: José Estevan
Dolz, 1749, p. 613.202
PALACIOS FERNÁNDEZ, Emilio: “Noticia sobre el parnaso dramático
200 http://eprints.ucm.es/14001/ [consultat el 2-1-2015] 201 Vegeu el volum digitalitzat en Bivaldi: http://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1003969. 202 En un episodi que relaten sobre un prodigi de Luisa de Carlet per a salvar un xiquet, aquest era casualment el nét de Maria Egual.
108
femenino en el siglo XVIII”, Autoras y actrices en la historia del
teatro español (1999, Almagro), Múrcia: Publicaciones de la
Universidad, 2000, p. 115.
______: “Panorama de las escritoras del siglo XVIII”, Ecos silenciados: la
mujer en la literatura española. Siglos XII al XVIII, Junta de Castilla
y León, 2006, p. 338, 345, 351.
______: “Bibliografía general de escritoras españolas del siglo XVIII”,
en Anales, núm. 23, 2011, p. 135, 165, 182, 183. 203
PONS FUSTER, Francisco: “Modelos de mujeres espirituales...”, Op. cit.
REYZÁBAL, Mª Victoria: Op. cit., p. 164, 175-176, 183.
RUIZ GUERRERO, Cristina: “El siglo XVIII: las ilustradas”, Panorama de
escritoras españolas, Cádiz: Universidad de Cádiz, 1997, II, p. 42.
SAINZ DE ROBLES, Federico Carlos: Op. cit., p. 390.
SCOTT SOUFAS, Teresa: Dramas of Distinction: A Study of Plays by Golden
Age Women, Kentucky: The University Press of Kentacky, 1997, p.
169.
SELLÉS, Salvador: “María Egual Miguel. La poetisa marquesa de
Castellfort”, en Hombres y mujeres de Castellón [...],204 p. 100-102.205
URZÁIZ TORTAJADA, Héctor: Catálogo de autores teatrales del siglo XVII,
Madrid: Fundación Universitaria Española, 2002, vol. I, p. 295.206
ZAMORA, Antonio de: Muerte en amor es la ausencia, Jordi Bermejo
Gregorio (ed.), Aula Música Poética, 2012, p. 197, xiii.
ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica: “Escriure poesia al convent...”, Op. cit., p.
335.
203 http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/27337/1/ALE_23.pdf 204 No hem pogut esbrinar més dades de lloc i edició. 205 http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Mar%EDa%20Egual%20Miguel.pdf 206 Vegeu l’edició digital en pdf que ofereix la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes: http://www.cervantesvirtual.com/obra/catalogo-de-autores-teatrales-del-siglo-xvii/.
109
Escrits (que compten amb edició actual):
·Composicions poètiques: Coloquio entre Nise y Laura; Relaçión de
muger; Relaçión de muger; Jácara al nacimiento con variedad de tonos; Letra
para dúo a lo divino; Letra a lo divino; Letra a lo divino; A los últimos alientos
de la vida, romance; El autor manifiezta sus travaxos, y pide alibios d’ellos a
una imagen de nuestro señor que tiene muy devota en las endechas siguientes;
Romançe de lo que es el hombre y su vida; Al sacrílego robo del santíssimo
sacramento en el conbento de Santo Domingo, soneto en consonantes forçados;
Al mismo asunto temiendo el castigo que amanaçava tan enorme delito,
romançe endecasílabo (incomplet en el manuscrit); En alabança de unos
versos (octava); Décima a la Inmaculada Concepción de María Santíssima
Señora Nra.; A un ruiseñor que se puso a cantar a tiempo que una persona
estava cantando sus pesares a otra, déçima; Letras a una imagen de santa
Bárbara que trageron a tiempo que estava la armada enemiga invadiendo los
mares; Soneto de respuesta de uno que le hizieron al autor; Letras al
nacimiento; A una señora que estava en un jardín junto a una fuente, y acaso
la vio una persona, décimas; A una amiga responde con la décima siguiente;
Una persona se quexa del tiempo que alcança; Un retrato burlezco; Responde el
autor siguiendo la chança de unos versos que se hizieron motejando a unos del
autor; Soneto acróstico en consonantes forzados; Responde el autor con los tres
sonetos siguientes que le hizieron; el primero con los mesmos consonantes y en
segundo con los dichos consonantes, y principio de los versos; Expresa el autor
el sentimiento que tiene por la ausençia de dos personas muy de su cariño en
las octavas siguientes; Cançión al mismo asunto; Liras; A una persona que
andaba muy pensatiba y melancólica se le hizo el romançe siguiente, como
adivinándole el cuidado y [h]ablando en nombre de la misma persona; Décima a
un a[c]çidente que le dio a una señora; A una señora que quiso una flor de
xazmín, déçima; Píntase la noche; Baile de los trages, ball en vers polimètric
(sense notícia de l’estrena); Coloquio de Don Juan y Lizardo; Relasión de
hombre; Romançe a lo que se idea [que] pasa a una alma al salir de este mundo
110
y sube a la gloria; Loa, en romanç d’una única rima amb cançons en
romancets hexasíl·labs amb la mateixa rima, per a la comèdia También se
ama en el abismo d’Agustín de Salazar y Torres (estrenada en el palau de
l’autora a València, possiblement el 1701); “Con la atençión reparo el
lustre y gala” i “El tiempo sepultó en veloz carrera”, composicions
perdudes, per al certamen de l’Acadèmia Valenciana (1705). Aquestes
apareixen al costat d’altres quatre que sí que es troben en el manuscrit
(A los últimos alientos de la vida. Romance, Romançe de lo que es el hombre y
su vida, Responde el autor siguiendo la chança de unos versos que se hizieron
motejando a unos del autor i Responde el autor con los tres sonetos siguientes
que le hizieron; el primero con los mesmos consonantes y en segundo con los
dichos consonantes, y principio de los versos).207
·Novel·la: El esclavo de su ama, novel·la breu de tall bizantí.
·Teatre: Los prodigios de Tesalia, comèdia mitològica cortesana
(perduda); Triunfos del amor en el aire, comèdia mitològica cortesana
(perduda).
María Egual, com ja hem indicat anteriorment, és una de les
poquíssimes autores que compilem que compta amb l’interés de la
crítica literària. Ja apuntàvem en el Catàleg les edicions crítiques de la
seua obra,208 atés que és l’autora més prolífica, literàriament parlant,
pel conreu de diferents gèneres i suposa un cas excepcional dins del
Catàleg. Tal com apunten les fonts consultades, en el fons de la BNE
(Madrid), trobarem el manuscrit 22034 amb el títol de Poesías.209 Com
veurem posteriorment en el tercer capítol d’aquest treball, gaudeix
també d’especial atenció en l’àmbit digital.
207 Vegeu Mas i Usó (1991: 1634-1635). 208 Vegeu Mark 2001, i Mas i Usó/Vellón 1997. 209 Signatura MSS.Micro/16795 (BNE).
111
Felicia Escolano Villarrasa (¿?)210
Escrits:
·«Dos cartas a un religioso, en las que cuenta un milagro que
Santa Teresa obró con una hija suya».
No hem trobat referències biogràfiques sobre l’obra de Felicia. A
pesar que Serrano y Sanz (1975: vol I, 396) ens ressenyava dues cartes a
un religiós, en les quals conta un miracle que santa Teresa obrà amb
una filla seua (València, 21 de març de 1641, AHN, secció de papers de
carmelites descalces), no hem pogut localitzar-les a hores d’ara en el
fons de l’AHN.
Sor Inés del Espíritu Santo (1612-1668)211
Noves referències:
ASOCIACIÓN DE HIJAS DE MARÍA DEL ROSARIO: Hojas de rosa, gener 2012,
[p. 4].212
BAUTISTA GARCÍA, Joan Damià: “Obras y adquisiciones del convento del
Corpus Christi de Vila-real”, en Boletín de la Sociedad Castellonense
de Cultura, vol. LXVII, abril-juny 1991, p. 263-312.213
BEAUMONT DE NAVARRA, Vicente (OP): Compendio historico del
Real Convento de Santa Maria Magdalena, de religiosas del Gran
Patriarca Santo Domingo de la ciudad de Valencia, ilustrado con las
noticias de heroycas virtudes de algunas sus hijas mas insignes,
València per Juan Gonçalez, 1725, p. 63, 215-288, 292, 296-297,
302, Tt2.
CALLADO ESTELA, Emilio: “Mujeres, reforma y resistencia. Las
210 Vegeu Herrero (2009: 55). 211 Existeix un retrat de la sor en el fons de la BNE (referència IH/4470). 212 http://www.rosarieres.es/hojas/2012/Enero_2012.pdf 213 https://dossiersvilarealencs.files.wordpress.com/2013/05/bcc.pdf
112
dominicas valencianas de Santa María Magdalena en los siglos
XVI y XVII”, en Rosa Mª ALABRÚS IGLESIAS (coord.) La vida
cotidiana y la sociabilidad de los dominicos: entre el convento y las
misiones (siglos XVI, XVII y XVIII), Rosa Mª ALABRÚS IGLESIAS
(coord.), Sant Cugat, Barcelona: Arpegio, 2013, p. 99-103.
______: Mujeres en la clausura. El convento de Santa María Magdalena de
Valencia, València, PUV, 2014a.214
______: “Sor Inés Sisternes de Oblites o la observancia dominicana en el
siglo XVII”, en Emilio Callado Estela (coord.), Valencianos en la
Historia de la Iglesia V, València: Facultad de Teología San Vicente
Ferrer, 2014b, p. 123-159.
______: “En los albores del convento dominicano valentino de Nuestra
Señora de Belén”, en El alma de las mujeres. Ámbitos de
espiritualidad femenina en la modernidad (siglos XVI-XVIII), Javier
Burrieza Sánchez (ed.), Valladolid: Universidad de Valladolid,
2015, p. 73-96.
______: El paraíso que no fue..., Op. cit.215
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., vol. 5, 609-611.
DARÀS I MAHIQUES, Bernat: “El monestir de Corpus Christi (les
dominiques de Carcaixent)”, [publicació en línia
www.antoniosabatermira.globered.com, entrada publicada el
18/03/2012 per Antonio Sabater Mira].
DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado..., Op. cit., p. 234.
FERRER ANDREU, Fernando: “Convento Madres Dominicas”, en Limbo,
1995 (abril), núm. 41, pàgines centrals.
214 Sor Inés apareix esmentada en diverses pàgines al llarg de l’estudi (94-95, 98-100, 103-105, 108-112, 115-116, 119-120, 225). És interessant aquest volum perquè Callado indica més referències on buscar informació sobre el convent de Santa Maria Magdalena, com pot ser l’arxiu del reial convent de Santa Catalina de Siena a València (que és on va quedar integrada la comunitat religiosa després de l’exclaustració). 215
Consulteu l’índex onomàstic de religioses que apareix al final del llibre per a veure totes les referències a la sor.
113
GARCIA BUSQUETS, Anna: “Notícia d’una mística catalana de principi
del segle XVIII: Teresa Mir i March i la seva autobiografia
espiritual Rahó de l’esperit”, en Scripta, núm. 1, 2013, p. 284.216
HERPOEL, Sonja: A la zaga de Santa Teresa: Autobiografías por mandato,
Amsterdam: Editions Rodopi, 1999, p. 18.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 55-56.
SABATER MIRA, Antonio: “Les monges Dominiques de Corpus Christi de
Carcaixent (segles XVII-XXI)”, [publicació en línia
www.antoniosabatermira.globered.com, entrada publicada el
19/04/2012].
SAINZ DE ROBLES, Federico Carlos: Op. cit., p. 414.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 59, 63, 361.
SEMPERE, Lorenzo G.: Vida de la Venerable Madre sor Inés Sisternes,
dominica, Almeria: Tip. Non Pus Ultra, 1903.
TEIXIDOR Y TRILLES, Fra José: Op. cit., II, p. 246.
Escrits:
·«Relación de la vida, escrita por orden de sus confesores».
·«Cartas espirituales».
La vida d’Inés Sisternes de Oblites ha estat objecte d’atenció
d’autors coetanis a ella (Callado 2014 i 2015ab), com el dominic
murcià fra Francisco Fajardo, qui li dedicà 16 quaderns en foli que no
van veure la llum. Igualment la semblança que el seu germà, en
Jerónimo Sisternes de Oblites encarregà al trinitari fra José
Rodríguez, a partir d’alguns retalls autobiogràfics que se li van
atribuir a sor Inés; així llegim en la Biblioteca Valentina de Rodríguez
(1747: 118):
216 https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/2589
114
Y habiendo de entrar a lo más arduo de la historia, que era la vida interior de la venerable madre, teniendo en ello poco que hacer, pues toda estaba escrita de su mano, murió dicho padre maestro Sisternes, en cuyo poder paraban los originales, y no los hallamos (...). Escribiola tres veces la religiosa, de orden de sus padres espirituales, y por su humildad, cada un de las tres veces, la quemó. Mandáronselo cuarta vez y resignose. Y estos originales fueron los desaparecidos.
I una darrera biografia que incorporaria alguns manuscrits
inèdits a càrrec del dominic fra Lorenzo G. Sempere (1903) amb el títol
de Vida de la venerable madre sor Inés de Sisternes, dominica. Trobem una
síntesi d’aquesta biografia en “Venerable madre Inés de Sisternes y
Oblites”, en Historias de fidelidad, València, 1983, vol. I, 455-492. També
apareix en el Libro de fundación del monasterio de Nuestra Señora de Belén
de Valencia. Convent de la Immaculada Concepció, Torrent, que Callado
(2015) transcriu en el llibre El paraíso que no fue. L’any de 1670 l’orde de
Predicadors tributava a la religiosa un elogi fúnebre que s’inclou en M.
B. Reichert, Monumenta ordinis Praedicatorum. Acta capitulorum
generalium VIII, Roma: 1903, p. 124 i que reprodueix Callado (2014: 118,
n. 76). I l’any anterior, el capítol provincial d’Aragó reunit a València
(Acta capituli provincialis celebrati Valentiae in regali conventu
Praedicatorum die 11 maii anno 1669, València, 1669, p. 25-26) que
reprodueix també Callado (2014: 118, n. 76). En el mateix llibre trobem
referències al trasllat del cos de la mare Sisternes, fins que es troben a
Torrent, després que la comunitat de Nostra Senyora de Betlem es
fusionara amb la de la Immaculada en la dita ciutat des del 22 d’octubre
de 2009 a l’espera de la seua beatificació (Callado 2014: 119-120, n. 78).
Sobre els escrits de sor Inés, en la mateixa línia que Rodríguez,
llegim en Beaumont (1725: 216-217):
El padre Juan Bautista Català de la Compañia de Jesus, celebérrimo Misionista y gran siervo de Dios, con quien ella comunicava su interior, dejó mucho escrito de su vida; pero con la muerte de entrambos, y el descuido de los asistentes, perecieron tan preciosos tintes (...). La misma
115
venerable virgen estando en una gravísima enfermedad, ya desahuciada de los médicos, y alegre de partir de aquesta vida, para que no quedasen memorias suyas mandó a una religiosa quemase muchos papeles en que por mandado de sus confesores escribía las misericordias que en su corazón Dios derramaba; con que de solos unos fragmentos, cuya noticia daremos, se bosquejará un rasguño (...).
En el seu volum, Beaumont (1725) ofereix una extensa relació de
la vida en religió i fundacions de sor Inés. A més, podem llegir en la
“Nota de la calificación de los monumentos de que se ha formado este
Compendio” (Beaumont 1725: Tt2), en la qual indica que per a la vida
de sor Inés Sisternes,
(...) nos hemos valido de la que escribió el Señor Obispo D. Domingo María Marquese (...), al fin de la vida de la sierva de Dios. De los papeles que escribió de cosas notables su hermano el padre maestro Sisternes (...). De un apuntamiento de su vida y cosas que le sucedieron a la venerable virgen, autógrafo escrito de su mano, por mandato de sus confesores, que se tiene con veneración en el archivo del convento de Belén que fundó. De una relación que escribió una religiosa de Carcagente, de singular virtud, que fue testigo de lo que sucedió a la sierva de Dios en los años que vivió en dicho convento. De otra relación, aunque breve, de lo que hizo en el convento de Villareal. De un cuaderno que escribió sor Vicenta del Espíritu Santo, del convento de Belén, religiosa de inalterable verdad y singular virtud, la cual fue testigo de lo q[ue] sucedió en la traslación de la venerable madre. Y de muchas cosas de su vida y muerte, recibió las deposiciones de las venerables sor Margarita Mascarell, Felicia Guerau, Juana del Rosario y otras que trataron intrínsecamente a la sierva de Dios. Estos papeles quedan en nuestro poder.
Precisament en la Vida que escriu el pare Sempere (1903: 167), en les
línies dedicades al germà carnal de sor Inés, fra Onofre Sisternes de
Oblites, hi diu:
Amaba tiernísimamente a su hermana, la venerable sor Inés, cuyos escritos recogió con exquisito cuidado, escribiendo el mucho sobre las virtudes de su santa hermana, con la mira de que no se perdieran las cosas de ella, entregó muchos manuscritos al maestro Rodríguez, autor de la Biblioteca Valentina (2). Quedose, sin embargo, con los originales
116
que ella había escrito, la cuarta vez, de orden de sus prelados sobre su vida interior, los cuales tampoco han llegado hasta nuestros tiempos.
Lamenta el biògraf que Rodríguez no aprofitara aquests escrits i en
donara més dades.
Finalment, cal apuntar que llegim també en Beaumont (1725: 234)
unes paraules que sembla que extrau dels escrits de sor Inés:
Como era tan poco el estorbo que que el cuerpo hacía a su espíritu, volaba en la contemplación remontadísimo, logrando en ella aquel estado perfectísimo que la seráfica madre Santa Teresa nota en sus moradas. (5) Y así escribiendo la venerable madre la presencia que de Dios tenía, dice: Concediome llevara su divina presencia, muy diferentemente que hasta entonces. Porque a mi entender, la Fe mueve a afectos y las cosas exteriores, no embarazan ni distraen. No obstante, que no deja la alma de padecer sus avenidas y borrascas del modo que su Majestad dispone para su humiliación.217 Y de aquí es que trabajando tanto en las tres fundaciones que hizo, no se le imutó la interior quietud y oración continua que tenía.
Sor Margarita del Espíritu Santo (1647-1719)218
Noves referències:
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., vol. 5, 613-615.
GIL DOLZ, Pedro: Sermon histórico-moral en las exequias de la venerable
madre Luisa Zaragoza de Carlet : que se celebraron en el Real Convento
de Nra. Sra. del Carmen de esta ciudad de Valencia... presente año de
1727 / y predicó el Dotor [sic] Pedro Gil Dolz...; sale a luz a expensas de
la Devocion de algunos, València: Impr. José García, [1727?], p. 74.
GREGORI, Vicente: Sermon en las funerarias de la Venerable Señora Luisa
Zaragozà y de Hernandorena, natural de la Villa de Carlet, que se
celebraron en la Iglesia parroquial de Santa Catarina Martir de esta
217 Les cursives són nostres. 218 En algunes d’aquestes darreres referències consultades ens indiquen que sor Margarita nasqué un any més tard, el 1648, però en l’oració fúnebre del pare José Sanz (1719: 7) diu que la sor nasqué en la ciutat d’Alacant el 31 de desembre de 1647, tal com havíem indicat en Herrero (2009: 56). És possible que en tractar-se de l’últim dia de l’any, alguns autors la situen en el 1648.
117
ciudad de Valencia. Predicóle el Dotor Vicente Gregori, València: Imp.
José García, 1728, p. 61, 65, 66.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: “Escritoras de la Gobernación...”, Op.
cit., p. 74.
______: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 56-57.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 275.
JORDÁN, Jaime: Op. cit., p. 529.
MALTÉS, Juan Bautista i LÓPEZ, Lorenzo: Op. cit., p. 368v-370v.
MARTÍNEZ CUESTA, Ángel: Op. cit., Monjas Agustinas Descalzas de San
Juan de Ribera. Acta Ordinis Vol. XXVII [1992] n. 86, 60-67.
MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Compendio Histórico
Oriolano, manuscrit [còpia microfilmada en la BPE d’Oriola],
llibre IX, p. 692-696.
ORTÍ Y MAYOR, José Vicente: Vida , virtudes, y prodigios de la Venerable
Señora Gertrudis Anglesola..., Op. cit., p. 395, 444.
______: Vida, virtudes, y favores de la Venerable Luisa Zaragozá..., Op. cit., p.
548-549, 568-569, 598-600.
PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas..., Op. cit., p. 31, 258, 269,
370.
SANS, José: Oracion funebre en las exequias de la venerable, y penitentissima
Madre Margarita de el Espiritu Santo, religiosa Agustina Descalza, en
su... Convento de Santa Ursola de... Valencia dixola en su Iglesia á 26
de junio de 1719 el padre... José Sanz presbitero de la Congregación de
el Oratorio de la misma ciudad..., València: Antonio Bordazar,
1719.219
SANTIAGO VELA, Gregorio de: Op. cit., 1915, vol. II, p. 352-353.220
TRINIDAD, Gemma de la (OSA): Op. cit., 401-402.
219 Hi ha un retrat de la sor; es pot consultar en: http://www.iberoamericadigital.net/BDPI/Search.do;jsessionid=222BBAFA884DA041FA23C1573BC335FB?matter=Margarita+del+Esp%C3%ADritu+Santo+(O.S.A.)+Exequias+&field=autor&text=Bordazar+de+Artazu%2C+Antonio 220 https://archive.org/details/ensayodeunabibli02santuoft
118
VILLERINO, Fra Alonso de: Op. cit., vol. III, p. 172b.
VIVES CÍSCAR, José: Bosquejo biográfico del pintor y grabador valenciano
Crisóstomo Martínez y Sorlí: discurso leido en la sesión pública que
celebró la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia con
motivo de la apertura del curso oficial...1980 á 1981, València:
Federico Doménech, 1890, p. 81.221
Escrits:
·«Dos exposiciones del Psalm Miserere».
·«Exposición de les Lamentaciones de Jeremías, en nombre de la
caridad de Dios, a vista de la Passión del Salvador y de la ingratitud de
los hombres».
·«Exposición de la Oración de Jeremías, Recordare Domine, en
nombre de Cristo y de su Santísima Madre».
·«Exposición del Psalmo XXI, Deus, Deus meus respice in me».
·«Exposición del capítulo XXIV del Eclesiástico Ad initio et ante
saecula…, puesto en boca de la Virgen para representar sus perfecciones
y privilegios».
·«Cartas espirituales a sus confesores sobre su vida interior».
·«Poesías».
D’aquesta agustina descalça de convent de Santa Úrsula de
València ens descriuen Maltés i López (1991: 368v-369) les seues
habilitats per a la lectura, l’escriptura i la música:
De los tres a los cuatro años de su edad, la adelantó el Señor la luz del uso de la razón. La dotó de un claro y agudo ingenio, de bellísima índole y de nobles y despejadas potencias, que fue perfecionando con los años. Su agudeza en el discurrir, componer algunos papeles en verso y notar las cartas, era un prodigio. No tenía mas de cinco años y así en las labores, como en escribir, leer y contar, podía ser maestra. En esa misma
221 http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1872/72377/[email protected]
119
edad aprendió perfectamente la solfa, tañer, y templar el arpa con tanta destreza que ya no hubo menester quien las enseñase.
I curiosament, hi llegim:
La vida penitentísima de la venerable madre Margarita más puede servir para la admiración que para el ejemplo. Porque desde sus primeros años todos sus desvelos fueron de formar en sí misma una perfecta Imagen de Cristo Crucificado (Maltés i López 1991: 370).
Existeix un “Sermón que anda impreso de sus exequias y predicó
el docto padre José Sanz, presbítero de la Congregación del Oratorio, su
confesor en el convento de Santa Úrsula de Valencia”, el qual permet
“suspendernos en admiraciones de lo que puede elevar la gracia de
Dios a una criatura” (Maltés i López 1991: 370).
Pel que fa als seus escrits, destaquem unes línes de l’esmentada
Oracion funebre... de (Sanz 1719: 57):
Todos sus papeles están llenos de divinas escrituras, explicadas con tal propiedad y profundo sentido, que es admiración de los mismos Teólogos; siendo así que no se sabe aprehendiese la lengua latina, ni se halla que explique una sola palabra con ella, si solo en la lengua vulgar castellana, de que usamos comúnmente.
El pare Sanz utilitza els seus papers per a conformar aquesta
oració, tal com podem llegir en algunes parts del volum:
Pidiola una religiosa en cierta ocasión la escribiese algunas palabras dulces y de amor en una estampa de un Niño Jesús que tenía, y la esscribió éstas: Señor, padecer sin consuelo y ser menospreciada por Vos. Y diciéndola la religiosa: “Madre, ¿esto es dulce?”. La respondió: “Sí Hermana, la cosa mas dulce y mejor que hay en el mundo, sino que no lo entendemos”. (Sanz 1719: 20).
El desprecio que hacía de sus obras no era inferior al que tuvo de sí misma. Sus obras eran heroicas, eran admirables, es verdad. Mas ¿qué importa? Transformanse y aparecen muy al revés a los ojos de los humildes. Las reputaba por tan asquerosas y abominables delante de Dios, como la podredumbre que se engendra de un cadáver despues de
120
corrompido, que solo sirve de aseo a los que lo miran. Son términos suyos propios. Aun profundizava más en su propio conocimiento. Escribiole a su confesor en una ocasión estas formales palabras: La verdad es, que no hay más ingrata alma que yo; para esto tengo a Dios por testigo de esta verdad y en su grandeza está esto, más que escrito (Sanz 1719: 22-23).
Gemma de la Trinidad (2011: 402) indica que les obres de sor
Margarita han arribat fins als nostres dies, així com l’especialista en
temes agustinians, Rafael Lazcano observa que les seues obres es troben
en el convent de santa Úrsula de València. També així ho llegim en
Martínez (1992: 66) d’aquesta venerable “que murió, en olor de
santidad en el monasterio de santa Úrsula de Valencia, se conservan
algunos manuscritos de sus cartas y apuntes espirituales”. I Panedas
(1998: 276) apunta que dels seus papers es conserva en el convent part
del seu diari espiritual. Però, a hores d’ara, no hem pogut localitzar-
los.222
Sor Vicenta María del Espíritu Santo (1646-1705)
Noves referències:
BALBÁS, Juan Antonio: Op. cit., p. 423-424.
BEAUMONT DE NAVARRA, Vicente (OP): Op. cit., p. 284, Tt2.
CALLADO ESTELA, Emilio: “En los albores del convento dominicano...”,
Op. cit.
______: El paraíso que no fue..., Op. cit.223
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., vol. 5, 615-616.
FUENTES, Celedonio: Op. cit., p. 65.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 57-58
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 275.
222 L’edifici és propietat actualment de la Universitat Catòlica Sant Vicent Ferrer. http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2011/10/gozos-nuestra-senora-de-los-portentos.html [consultat l’11-febrer-2015]. 223 Consulteu l’índex onomàstic de religioses que apareix al final del llibre per a veure totes les referències a la sor.
121
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 42, 47-48, 59, 63.
SEMPERE, Lorenzo G.: Op. cit., p. 20, 92, 114, 115, 122, 161, 167.
Escrits:
·Vidas de las monjas que resplandecieron en virtud desde la fundación
del Monasterio hasta 1700. Comença l’any 1662 i acaba el 15 de febrer de
1703. Un volum en foli.
·De la entrada del Magistrado de la ciudad con sus médicos en el
monasterio de Santa María de Belén por setiembre del año 1698. Manuscrit en
4t, conclòs el 16 de setembre de 1700.
·Vida de la venerable sor Margarita Mascarell.224
·Vida de la venerable sor Inés del Espíritu Santo.225
D’aquesta dominica del convent de Betlem de València, tal com
hem esmentat en l’apartat dedicat a sor Inés del Espíritu Santo,
Beaumont, en la “Nota de la calificación de los monumentos de que se
ha formado este compendio”, ens indica que per a la vida de sor Inés
Sisternes, entre d’altres escrits, se serví
(...) de un cuaderno que escribió sor Vicenta del Espiritu Santo, del convento de Belén, religiosa de inalterable verdad y singular virtud, la cual fue testigo de lo q[ue] sucedió en la traslación de la venerab[le] madre.
Diu Beaumont que, a l’igual que la resta d’escrits usats per al seu
volum: “Estos papeles quedan en nuestro poder”. I també argumenta:
La dicha sor Vicenta escribió muy a la larga la vida de la venerable sor Margarita Marcarell con gran puntualidad y acierto; la que hemos compendiado, siendo su compañera y testigo de lo que escribimos. Dejó escrito la dicha un libro de las religiosas del convento de Belén, insignes
224 Obra de nova incorporació en el Catàleg. 225 Obra de nova incorporació en el Catàleg.
122
en virtud, desde su fundación hasta el año 1700, del cual hemos recogido algunas memorias que insinuamos.
Emilio Callado (2015ab) parla de la localització dels seus escrits,
que recentment ha localitzat a l’arxiu del convent de la Immaculada
Concepció de Torrent.226 En el seu llibre El paraíso que no fue... edita el
Libro de fundación del monasterio de Nuestra Señora de Belén.
Sor Julia Ferrer (¿?-1650)
Noves referències:
CALLADO ESTELA, Emilio: El paraíso que no fue..., Op. cit., p. 24.
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., vol. VI, 890,
891.
FUENTES, Celedonio: Op. cit., p. 61-62.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 58.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 273.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 42, 59, 65, 361.
Escrits:
·Vida de Sor Gabriela de la Presentación, religiosa del reial convent
de Santa Caterina de Siena de la ciutat de València. Dos quaderns, un
en 4t. i un altre en 8é. de major nombre de pàgines.
No hem trobat més informació sobre els escrits de la dominica de
Santa Caterina de Siena de València sor Julia, segons els manuals,
ambdós quaderns es conservaven en l’arxiu del mateix monestir, però
sembla que desaparegueren després d’alguna de les exclaustracions
(Fuentes 2002: 62).
226 Vegeu Callado (2015a: 75, n. 12).
123
Jerònima Galés (¿?-1587)
Noves referències:
BERGER, Philippe: Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento, València:
Edicions Alfons el Magnànim, 1987, vol. I. p. 67-68, 345.
BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA: Mujeres impresoras siglos XVI-XIX,
[publicació electrònica www.bne.es ], 25/03/2014, p. 1, 6-7, 8, 9,
27.227
CORTÉS ESCRIVÀ, Josepa: “Què llegien les dones? Biblioteques i llibres en
la València entre l’Edat Mitjana i el Renaixement”, en Dones i
literatura: entre l’Edat Mitjana i el Renaixement, Ricardo Bellveser
(coord.), València: Institució Alfons el Magnànim, 2012, p. 717.
Diccionario Biográfico Español (Real Academia de la Historia, 2006-
2007).228
GARONE GRAVIER, Marina: “Impresoras hispanoamericanas: un estado
de la cuestión”, en Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de
Barcelona, LI, 2007-2008, p. 451-471.
GARONE GRAVIER, Marina i CORBETO LÓPEZ, Alberto: “Huellas invisibles
sobre el papel: las impresoras antiguas en España y México
(siglos XVI al XIX)”, Locus: revista de historia, Mèxic: Juiz de Fora,
v. 17, n.02, 2011, p. 103-123.
GREGORI ROIG, Rosa Maria: Op. cit.
GRIFFIN, Clive: “Brígida Maldonado 'ymprimidora’ sevillana, viuda de
Juan Cromberger”, Archivo Hispalense, LXXVI, 233, 1993, p. 83-
117: 87.
______: La impresora Jerònima Galés i els Mey (València, segle XVI),
València: Biblioteca Valenciana, 2012.
227 http://www.bne.es/es/Micrositios/Guias/MujeresImpresoras/resources/docs/MujeresImpresoras.pdf 228 http://www.rah.es:8888/ARCHDOC [consultat el 6-4-2014].
124
HERRAN ALONSO, Emma: «Tras las huellas de una obra prohibida : el
Libro de Cavallería Celestial de Jerónimo de Sampedro», en Actas
del VI Congreso de la Asociación Internacional Siglo de Oro (AISO)
(Burgos-La Rioja, 15-19 de julio de 2002), Madrid/Frankfurt am
Main : Iberoamericana/Vervuert, 2004, p. 1030-1031.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 59.
PÉREZ GARCÍA, Pablo: Op. cit., p. 370, 378, 379, 381, 382.
PONS ALÓS, Vicente: “Los expurgos de la biblioteca del patriarca
Ribera”, en El patriarca Ribera y su tiempo. Religión, cultura y
política en la Edad Moderna, València: Institució Alfons el
Magnànim, 2012, p. 347.
SERRANO MORALES, José Enrique: Reseña histórica en forma de
diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la
introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868 : con
noticias bio-bibliográficas de los principales impresores / por José
Enrique Serrano Morales, València: Imp. F. Domenech, 1898-
1899, p. 298-308, 632-633.
Escrits:
·Sonet “Puesto que aquel mujeril flaco bullicio”, publicat en
els preliminars de la traducció castellana d’El libro de las historias de
Paulo Jovio, el 1562.
Jerónima Galés, vídua de l’impressor Juan Mey, casada
posteriorment amb Pedro de Huete, tingué dos fills, Pedro Patricio i
Juan Felipe Mey, era una dona de lletres amb un coneixement cultural
extens i notable. Sobre la seua vida i ofici podem llegir un complet
volum gràcies a R.M. Gregori Roig (2012). Però, no hem trobat més
incursions literàries d’aquesta dona a banda d’aquell sonet que publicà
en els preliminars de la traducció castellana d’El libro de las historias y
125
cosas acontescidas en Alemaña... de Paulo Jovio, el 1562, “Puesto que aquel
mujeril flaco bullicio”.229
Com veurem en un altre capítol de l’estudi, el seu nom apareix
en diverses ocasions a la xarxa gràcies al seu ofici d’impressora.
Cal fer esment d’una curiositat, i és que Jerónima era amiga
personal d’una altra autora que tenim referenciada en el Catàleg, Ángela
Almenar.
Venerable sor María Juana Guillén (1575-1607)
Noves referències:
ALONSO, Carlos (OSA): Una gloria del levante español. La Venerable Sor
Juana Guillén, Religiosa agustina del monasterio de San Sebastián de
Orihuela, Valladolid: Sever-Cuesta, 1972.
APARICIO LÓPEZ, Teófilo: “Beatriz Ana Ruiz, poetisa y escritora ascética
y mística”, Archivo Agustiniano 85 (2001), p. 313.
BELMONTE RUBIO, Jesús: De la salida del sol a su ocaso. El convento de las
Agustinas del Corpus Christi de Murcia, Múrcia: Agustinas
Descalzas de Murcia, 2011, p. 150.
CUARTERO Y HUERTA, Baltasar, VARGAS-ZÚÑIGA, Antonio de i MONTERO
DE ESPINOSA: Índice de la colección de don Luis de Salazar y Castro,
Madrid: Impremta i Editorial Maestre, 1958, vol. XXI, p. 249.
FERNÁNDEZ ARRILLAGA, Inmaculada: “Religiosidad femenina bajo
ordinaria sospecha. Las agustinas de Orihuela y el obispo
desalmado”, en El alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad
femenina en la modernidad (siglos XVI-XVIII), Javier Burrieza
Sánchez (ed.), Valladolid: Universidad de Valladolid, 2015, p.
101-102.
229 Recordem que el sonet està transcrit en Berger (1987: I, 68) i també en l’article de Fernández Vega, María del Mar: “Jerónima de Gales. Una impresora valenciana del siglo XVI”, La memoria de los libros. Estudios sobre la historia del escrito…, Instituto de Historia del libro y de la Lectura, 2004, p.405-434.
126
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: “Escritoras de la Gobernación...”, Op.
cit., 2007 p. 75.
______: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 59-61.
JORDÁN, Jaime: Op. cit., p. 340-429.
LAZCANO, Rafael: Op. cit., p. 384.
LOJODICE, Cosma: Vita della venerabile madre, Suor Maria Giovanna
Guillen, Agostina, Bologna: Pontificia Mareggiani, 1896.
MANCEBÓN, Gaspar (1894): Vida de la V.M. Juana Guillén, religiosa
agustina arreglada de la que escribió el P. Mancebón, de la Orden de S.
Agustín, por un religioso de la misma orden, Pamplona: Imprenta
Diocesana, 2a edició, 1914.230
MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Op. cit., llibre VI, p.
30, 54, 56, 60, 64-64 (cap. 19), 63 (cap. 20) / llibre XII, p. 252-269,
284.
SANTIAGO VELA, Gregorio de: Op. cit., 1917, vol. III, p. 505-506.231
Escrits:
·«Cartas» als seus confessors.
·«Diario espiritual».232
Sor Juana Guillén compta amb diverses biografies, com déiem en
Herrero (2009: 61) amb les quals podrem aprofundir en la seua vida,
sobretot en el vessant espiritual.233 Aleshores, només vam poder accedir
230 Volum en format digital en: http://www.iberoamericadigital.net/BDPI/Search.do;jsessionid=FFAB1C6436AC2C313E5E656C0856AE1C?numfields=1&field1=docId&field1val=bdh0000141107&field1Op=AND&advanced=true&hq=true&important=Title%3A+Vida+de+la+V.M.+Sor+Juana+Guillen%2C+religiosa+agustina 231 https://archive.org/details/ensayodeunabibli03santuoft 232 Obra de nova incorporació en el Catàleg. 233 Vegeu també la petita biografia en italià que li dedica la web de l’Associazione Storico-Culturale S. Agostino: http://www.cassiciaco.it/navigazione/monachesimo/agiografia/venerabili/guillen.html [consultada el 24-febrer-2015]
127
a consultar la biografia de Fariña (1991). Després de la consulta de la
resta de biografies, cal fer esment d’una sèrie d’apunts interessants
sobre els escrits de l’oriolana. Pel que fa a les cartes que escrigué als
seus confessors, i que segons els manuals consultats Gaspar Mancebón
–pare espiritual de la sor quan era novícia- arreplegà en la Vida de la
Venerable Madre Sor Juana Guillén, impresa per Felipe Mey (1617) en el
convent de Sant Agustí a Oriola, llegim:
(...) estimaba en mucho un papel de su mano, y los de mucha importancia de cuando comunicaba su alma conmigo, todos los rompí. Porque si vivía más que yo (lo que siempre creí), no viniesen a manos de nadie, ni supiese ninguno viviendo la santa, lo que trataba su alma con
los confesores (Mancebón 1914: 327).
En el mateix volum, en els apèndixs, trobem “Dos cartas de la
Venerable Sor Juana Guillén, conservadas por el P. Gaspar Mancebón,
insertas por este mismo en la vida de la Santa” (Mancebón 1914: 327-
330).
En la biografia a càrrec de Carlos Alonso, aquest assenyala que
ha seguit per a escriure-la, a banda del procés diocesà sobre la sor, el
“Diario espiritual de la Sierva de Dios Juana Guillén”, en fulls solts i
molt fragmentari (80 fulls a màquina), Arch. Post. OSA.234 Ms. 140. De
fet, dins del volum apareixen fragments de l’esmentat diari.
Hi ha també una referència a la venerable que trobem en el llibre
del pare Jesús Belmonte (2011: 150), quan dedica un capítol al
“Reconocimiento de los restos de la madre Mariana [de San Simeón]”:
(...) tuvo que llegar el año 1919 cuando, con motivo del Proceso acerca de las virtudes y milagros de la Venerebla Juana Guillén, Agustina de Orihuela, el Postulador General para las Causas de Beatificación y Canonización de las Siervas de Dios de la Orden de San Agustín, el P. Eustasio Esteban, O.S.A., (...), al tener conocimiento de la vida y
234 Arxiu de la Postulació, ordre de sant Agustí, a Roma. Agraïm a Rafael Lazcano que ens haja aclarit aquest punt.
128
milagros de la sierva de Dios madre Mariana de San Simeón, (...) no dudó un instante de que este Proceso debía iniciarse ya formalmente.
Com llegim en Jordán (1712: 363-364) entenia bé el llatí i llegia
amb “particular gracia”. Pel seu vot “rar” de silenci era anomenada
“Sor Juana la muda” (Jordán 1712: 367):
(...) se obligó con voto a no hablar con nadie, sino con su confesor en cosas tocantes a su alma; y aun antes del voto, era enemicísima de hablar con su confesor, y por no dar lugar a pláticas, escribía lo que se le ofrecía, y con la respuesta quedaba muy contenta y satisfecha (Jordán 1712: 374).
Finalment, hem de fer esment d’una curiosa cita que podem
llegir al llarg de la biografia de sor Juana, i que és una dada ben
rellevant pel que fa a la llengua catalana. Hi ha testimoni que
certificaria que la religiosa era valencianoparlant. En un episodi sobre la
devoció a sant Joan Evangelista, llegim en Mancebon (1894: 137):
“Siempre que nombraba al Santo se reía, y le decía en su lengua
valenciana: «El meu Señor», mostrando singular regocijo.”. Però, no hi
trobem més mostres de l’ús del valencià.
Jacinta de Heredia (¿?)235
Escrits:
·Poema en heptasíl·labs i endecasíl·labs “Salió el navío de Teresa
Santa”, amb motiu de la beatificació de Teresa de Jesús (1615).
No hem esbrinat cap dada més sobre Jacinta de Heredia. El
poema “Salió el navío de Teresa Santa”, amb motiu de la beatificació de
Teresa de Jesús (1615) es troba dins del Compendio de las solenes fiestas
que en toda España se hicieron en la Beatificacion de N.M.S. Teresa de Iesus
fundadora de la Reformacion de Descalzos y Descalzas de N.S. del Carmen: en
235 Vegeu Herrero (2009: 61-62).
129
prosa y verso, de Diego de San José (OCD), Madrid: Viuda d’Alonso
Martín, 1615. Es tracta d’un volum que localitzem en el fons de la BNE.
La composició de donya Jacinta la podem llegir en els fulls 46b-47b.236
Sor Blanca de Jesús (¿?-1673)237
Noves referències:238
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 62.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 276.
JORDÁN, Jaime: Op. cit., p. 666-670.
LAZCANO, R.: Op. cit., p. 373-376.
MALTÉS, Juan Bautista i LÓPEZ, Lorenzo: Op. cit., p. 342.
PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas..., Op. cit., p. 112, 248.
PUIGCERVER VIUDES, Antonio Jesús: “De visionarias a beatas. El
carismático ejemplo de Guardamar”, en Inmaculada Fernández
Arrillaga (coord.) Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad,
Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015, p.
106, 108.
VILLERINO, Fra Alonso de: Op. cit., vol. III, p. 222b-224b, 225a-227a.
Escrits:
·«Noticias sobre la vida de sor Inés de la Cruz».
D’aquesta germana de Jerónima Nicolini, Maltés i López (1991:
342) destaquen la seua caritat i vida en religió: “sus penitencias
admirables. Era continuo su ayuno y muy frecuente a pan y agua”.
236 El volum està digitalitzat en el web: https://dl.dropboxusercontent.com/u/848435/Santa_Teresa/Fiestas_de_la_beatificacion.pdf 237 Gràcies a Maltés i López (1991: 342) coneixem la data de la mort, el 17 d’octubre de 1673. 238 Vegeu també les referències a la seua germana sor Inés de la Cruz.
130
La Vida de Inés de la Cruz, escrita per ordre dels seus confessors
i, amb notes de sor Blanca i sor Juana de Santa Gertrudis, l’emprà Jaime
Jordán (1712: vol. II, 613-666) per al capítol “De la vida de la V. madre
Inés de la Cruz, hija de este convento de La Ollería” en la seua Historia
de la Provincia de la Corona de Aragón.
Sor Francisca de Jesús [Isabel de Borja] (1498239-1557)
Noves referències:
ABAD PÉREZ, Antolín (OFM): “Las clarisas y su escritos”, en Las Clarisas
en España y Portugal, Actas del I Congreso Internacional, t. I, vol. II,
Madrid, 1994, p. 546.
ÁLVAREZ Y BAENA, José Antonio: Compendio historico de las grandezas de la
coronada villa de Madrid, corte de la Monarquía de España / por Don
Josef Antonio Alvarez y Baena..., Madrid: D. Antonio de Sancha,
1786, p. 116.
AMORÓS, León (OFM): Op. cit., p. 52, 55, 56, 63, 65, 75, 76, 77, 78, 80, 82,
85, 104, 105, 106, 109, 110, 111-118, 119, 127, 129, 132, 133.
BARANDA LETURIO, Nieves: “Las escritoras españolas en el siglo XVI: la
ausencia de una tradición literaria propia”, en Las mujeres
escritoras en la historia de la Literatura Española, Madrid: UNED,
2002, p. 43, 52.
______: Cortejo a lo prohibido Historia de las escritoras españolas de la Edad
Media al S. XVIII, Madrid: Arco Libros, 2005, p. 143.
______: “Plumas en el claustro. Formas de escritura conventual
femenina en el Siglo de Oro”, Compostella Aura. Actas del VIII
Congreso de la AISO, Santiago de Compostela: Universidade de
Santiago de Compostela, Servizo de Publicacións e Intercambio
Científico, 2011, vol. III, p. 573.
239 Algunes fonts, com Díaz (1988: III, 282), indiquen que la data de naixement és el 1506. Però, nosaltres mantenim la que dóna Triviño (1992: 21).
131
BORJA, Francisco de: Tratados espirituales, Introducció i edició de
Cándido de Dalmases, Barcelona: Juan Flors, 1964, p. 12, 13, 18,
29, 67, 360-361, 481-493.240
______: Diari [de] Francesc de Borja i d’Aragó, València: Tres i Quatre/
Institut d’Estudis Borgians, 2010, p. 269.
BORJA DE ENRÍQUEZ, Juan: Op. cit. I.241
______: Op. cit. II, p. 561-563, 571, 576, 692.
______: Op. cit. III, p. 16, 18, 23.
______: Op. cit. IV, p. 203.
CARRILLO, Juan: Relación Histórica de la Real Fundación del Monasterio de
las Descalzas de S. Clara de la villa de Madrid, Madrid: Luis
Sánchez, 1616, p. 20a-22b, 62b-84a, 88a, 95a, 104a, 111a, 347a.242
CARRIÓ, Sebastián: Libro en que se notan todas las religiosas que recibieron el
santo hábito, profesaron y murieron en este religiosísimo convento de la
madre Santa Clara de la ciudad de Gandia, desde su fundación real que
fue el dia 8 de mayo de 1461... Se puso en forma este libro por el padre
franciscano Sebastián Carrió en el año 1740, [Arxiu Històric de
Gandia], p. 10-13.243
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., vol. XI, p. 7-8.
CIENFUEGOS, Álvaro de (1717): Op. cit., p. 9, 13, 19, 56, 61, 84, 86, 108,
110, 111, 112, 115, 184, 194, 244, 272, 463.
CUARTERO Y HUERTA, Baltasar, VARGAS-ZÚÑIGA, Antonio de i Montero
de Espinosa: Índice de la colección de don Luis de Salazar y Castro,
Madrid: Impremta i Editorial Maestre, 1958, vol. XXI, p. 342.
240 https://archive.org/details/tratadosespiritu00borj 241 Remetem a l’entrada de Luisa de Borja i a l’índex final del volum per a localitzar el nom de sor Francisca, atés que hi apareix en nombroses ocasions, però destaquem les pàgines 244-264 que estan dedicades a la seua figura, així com una transcripció de las Exhortaciones que deixà escrites de la seua mà (p. 259-264). 242 Es pot consultar en format pdf en el següent enllaç: http://www.bibliotecavirtualmadrid.org/bvmadrid_publicacion/i18n/consulta/registro.cmd?id=438 243 Les referències d’aquest llibre les donem a partir del volum d’Amorós (1981).
132
CUTILLAS BERNAL, Enrique: El Monasterio de la Santa Faz: el patronato de la
ciudad, 1518-1804, Alacant: Institut Juan Gil-Albert, 1996, p. 18.
DÍAZ DÍAZ, Gonzalo: Op. cit, 1988, vol. III, 283-284.
Diccionario Biográfico Español (Real Academia de la Historia, 2006-
2007).244
FUENTE, Mercedes de la: Op. cit., p. 53-58.
GARCÍA, Francisco: Epitome de la vida de S. Francisco de Borja quarto duque
de Gandia, Tercero General de la Compañia de Jesus, y Patron de
Napoles Escrito por el p. Francisco Garzia de la misma compañia...,
Alcalà, i novament a Nàpols: Dom. Ant. Parrino i Miguel Luis
Mutii, 1695, p. 123-124.
GARCÍA DE LA HERRÁN, María del Carmen: “El saber femenino en los
claustros. Las Borja del convento de Santa Clara de Gandía (siglo
XVI)” en Las sabias mujeres II (siglos III-XVI). Homenaje a Lola Luna,
Madrid: Asociación Cultural Al-Mudayna, 1995 p. 188-193, 194,
197.
GARCÍA HERNÁN, Enrique: Op. cit., p. 62, 65, 66, 77.
Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, Op. cit., vol. III, p. 182.
HERNÁNDEZ OLMOS, Olivia: Op. cit., p. 34, 39, 48, 51, 74.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 62-64.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 275.
Historia del Convento de Santa Clara de Gandía, València: Jaime Martínez,
1848, p. 38-39, 45, 53-67, 68, 72, 74, 149, 150.
LA PARRA LÓPEZ, Santiago: “Les Borja...”, Op. cit., p. 90.
______: “La dona reclosa...”, Op. cit., p. 100, 117, 122.
______: Francesc de Borja: Sant i duc de Gandia, Op. cit., p. 102-103.
______: “Francisco de Borja y Gandía:...”, Op. cit., p. 86.
LLOPIS, Josep (OFM): Op. cit., I, p. 255-321, 658-661.
244 http://www.rah.es:8888/ARCHDOC [consultat el 6-4-2014].
133
MUNIESA, Tomás: Op. cit., 1691, p. 11, 14, 24, 102-106, 165, 193, 247, 252,
257-261.
MUÑOZ, Miguel Eugenio: Op. cit., p. 192b.
NIEREMBERG, Juan Eusebio: Vida del santo padre, y gran siervo de Dios el B.
Francisco de Borja, tercero general de la Compañia de Iesus ... Vàn
añadidas sus obras, que no estauan impressas antes, Madrid: Maria de
Quiñones, 1644, p. 7, 8, 11, 29, 122, 269, 276, 277, 317.
______: Op. cit., 1901, p. 19, 21, 22, 26, 52, 160, 336, 380, 381, 437.
NONELL Y MAS, Jaime: Op. cit., p. 23, 32, 35, 36, 75, 109-110, 111-12, 127-
131, 134-135, 149.
PARADA, Diego Ignacio: Op. cit., p. 181-184.
PASTOR, Alonso (OFM): Soledades del amor divino y dulces laberintos del
encerramiento interior de las almas limpias con Dios, fundadas en la
Sagrada Escritura...: aplicadas y explicadas con la ilustre fundación...
del Santuario y Convento Real de Santa Clara de Gandia..., València: a
casa dels hereus de Crysostomo Garriz, per Bernardo Nogués,
1655, p. 186-194, 198, 247.
PONS FUSTER, Francisco: “Monjas y beatas en la espiritualidad
valenciana...”, Op. cit., p. 206, 208, 229, 230, 231.
______: “La religiosidad femenina...”, Op. cit., p. 85.
RODRÍGUEZ DE LA FUENTE, Fernando: Op. cit., p. 281.
RUIZ JURADO, Manuel: Francisco de Borja. Diario Espiritual (1564-1570),
Bilbao-Santander: Mensajero-Sal Terrae, 1997, p. 135-136, 296-
297, 349.
SAINZ DE ROBLES, Federico Carlos: Op. cit., p. 176-178.
SAN ANTONIO, JUAN DE OFM): Bibliotheca universa franciscana, sive
Alumnorum trium ordinum S.P.N. Francisci... Encyclopaedia... ex
praescripto... Joannis de Soto... / concinnata a R.P.Fr. Joanne A S.
134
Antonio, Salmantino...; tomus primus, Madrid: Imp. de la Causa de
la V.M. María Jesús de Ágreda, vol. I, 1732 p. 354.245
SARTHOU CARRERES, Carlos: Monasterios valencianos (su historia y su arte),
València: Diputación Provincial de Valencia, 1943, p. 155.
SOLER SALCEDO, Juan Miguel: Op. cit., p. 229.
TRIVIÑO, María Victoria (OSC): Escritoras clarisas españolas. Antología,
Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1992, p. 21-27.
VERJUS, Antoine: La vie de S. François de Borgia: dediée au Roi, París:
Chez Denys Thierry, ruë Saint Jacques, à l’enseigne de la ville de
Paris, 1672, p. 43.246
VICIANA, Rafael Martí de: Op. cit., [p. 11, 12, 18].
VILACOBA RAMOS, Karen M. i MUÑOZ SERRULLA, Teresa: “Las religiosas
de las Descalzas Reales de Madrid en los siglos XVI-XX: Fuentes
archivísticas”, en Hispania Sacra, LXII, 125, enero-junio 2010, p.
123.
WADDING, Lucas i SBARAGLIA, Giovanni Giacinto: Scriptores ordinis
minorum Quibus accessit syllabus illorum qui ex eodem ordine pro fide
Christi fortiter occubuerunt, Roma: Typ. S. Michaelis ad Ripam.
Apud Linum Contedini, 1806, p. 239-240.247
Escrits:
·Exortaciones espirituales a les seues monges clarisses.
·«Carta escrita en 1539 y dirigida a su sobrino San Francisco de
Borja, cuando todavía era Marqués de Lombay y se encontraba en
Granada en el entierro de la emperatriz Isabel».
·«Otras tres Cartas dirigidas a su sobrina doña Luisa de Borja,
Condesa de Ribagorza y Duquesa de Villahermosa».
245 http://digibug.ugr.es/handle/10481/23869 246 https://archive.org/details/laviedesfranoisd00verj 247 Volum digitalitzat en la Münchener DigitalisierungsZentrum. Digitale Bibliothek: http://www.digitale-sammlungen.de/index.html?c=startseite&l=de
135
·Exercicios Santos, com «De la imagen de Dios borrada que es el
alma del pecador».248
Isabel Borja i Enríquez ha estat considerada una figura cabdal
com a abadessa, mare i fundadora dins l’orde de Santa Clara. En la
bibliografia apuntada trobarem nombroses dades sobre la seua vida,
especialment l’espiritual. Va ser una dona molt versada en la llengua
llatina i rebé una important instrucció literària (Amorós 1981: 111). Tal
com ens indica Triviño (1992: 22) el seu estil es defineix per la persuasió
i la invitació a la paraula de l’Evangeli. La seua vida ha estat objecte de
referències en volums diversos, com el que ens ofereix Alonso Pastor
(1655: 187), en la qual ens diu sobre el coneixement de la lectura i
l’escriptura:
Alicionose tan diestra en leer y escribir que pudo su madre enseñarla el rezo romano y le rezaba cada día de edad de nueve años. Entendía lo que rezaba, porque era consumada en latinindad y muy versada en repetir libros devotos latinos. Decía la niña Isabel, que de todo cuanto leía, lo que más le llevaba la atención y lo que más entendía eran epístolas de San Juan y su Evangelio, porque todo lo que allí hallaba era Jesús, amor de Dios y del prójimo.
I unes línies més avall llegim:
Andando los años y sus virtudes tan a compás que por instantes crecía, llegó la madre soror Francisca a ser abadesa, (...), y su gobierno tan ejemplar y pacífico, (...) y como lo dicen los avisos que dejó escritos y refiere el padre Carrillo (Pastor 1655: 191).
Pel que fa als escrits de sor Francisca, en primer lloc, les
Exortaciones espirituales a les seues monges clarisses, les trobem
reproduïdes per Carrillo (1616: 76b-84a) en el capítol VII que duu per
títol: “De las exhortaciones que dexó escritas de su propia mano esta
248 Títol de nova incorporació en el Catàleg.
136
Santa Abadesa para sus monjas”. En segon lloc, en la Vida a Luisa de
Borja per Muniesa, trobem transcrites tres cartes –també en castellà- que
sor Francisca envià a “la Santa Duquesa” (Muniesa 1691: 102-105, 257-
261), que alhora transcriu Nonell (1892: 109-112; 127-129). Triviño (1992:
23-27) recull “De las exhortaciones que dexó escritas de su propia
mano”, “De la paz y amor, De la oración, A las oficiales”; i una carta “A
la muy Iltre. Sra. Dña. Luisa Borja y Aragón Condesa de Ribagorza y
Duquesa de Villa-Hermosa” que també apareix en la Crónica del Real
Monasterio de la Seráfica Madre Santa Clara de la ciudad de Gandía de Llopis
(fol. 667-668), en el fons de l’Arxiu Històric de Gandia.249 També trobem
fragments d’una carta de sor Francisca al seu nebot Francesc de Borja
(Cienfuegos 1754: 61).
Finalment, recordem que escrigué també, segons fra Juan
Carrillo, molts Exercicios Santos, però a hores d’ara no els hem
localitzats. Tanmateix, en els apèndixs als Tratados espirituales de sant
Francesc de Borja (ed. 1964, p. 481-493) trobem un “ejercicio compuesto
por Sor Francisca Jesús (...) tía de nuestro santo. Conoció éste
ciertamente dicho ejercicio, pues lo tenía copiado entre sus propios
tratados del códice Montes (véase pág. 29). Vemos en este ejercicio
sentimientos parecidos a los del Santo”, al qual li posen per títol: «De la
imagen de Dios borrada que es el alma del pecador», (datat d’abans de
1559).250
249 A la seua vegada, procedent de l’arxiu del monestir de Santa Clara de Gandia. Per a més informació sobre aquest arxiu conventual, vegeu Castillo (1995). 250 L’editor de l’obra apunta que el pren de la còpia que es conserva a Florència, en la Biblioteca Nazionale (vegeu Borja 1964: 481). Però, sembla que el còdex Montes, on constaven les obres de Francesc de Borja, escrites pel pare Montserrat en el període de 1556-1559, a hores d’ara està perdut (segons Moreno 2012: p. 365 n. 50).
137
Sor María de Jesús (Gallart) (1612-1677)
Noves referències:
DURÁN LÓPEZ, Fernando:Op. cit., 2007, p. 222.
BOIX, Vicente: Vida y escritos de la venerable Sor María de Jesús fundadora
del convento de religiosas Agustinas Descalzas de la villa de Jábea,
Dénia: Imp. de F. Botella, 1865.251
ESPINÓS QUERO, Antonio i POLO VILLASEÑOR, Fernando: Xàbia.
Anotaciones históricas de una villa mediterránea, Xàbia, 1985, p. 49-
65.252
GUTIÉRREZ DÍAZ, Manuel: Venerable M. María Gallart: (1612-1677),
fundadora del convento de las Agustinas Descalzas de Jávea, Xàbia,
Agustines Descalces, 1995 (Pedreguer: Avellà).
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit. p. 64-65.
JORDÁN, Jaime: Op.cit., p. 711-712.
LÓPEZ BARDÓN, Thyrsus: Op. cit., p. 439a.
MARTÍNEZ CUESTA, Ángel: Op. cit.
PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas..., Op. cit.253
POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume..., Op. cit., p. 84, 169, 170, 171-
175, 324-325, 432.
______: “La lecture hagiographique comme pratique religieuse féminine
(Espagne, XVIe-XVIIe siècles)”, «Mélanges de la Casa de
Velázquez», Le temps des saints. Hagiographie au siècle d’Or [volum
monogràfic], 33 (2), 2003, p. 90.254
LAZCANO, Rafael: Op. cit., p. 384.
ROBRES LLUCH, Ramón: “En torno a Miguel de Molinos y los orígenes de
251 Versió digital en SOMNI (UV): http://weblioteca.uv.es/cgi/view.pl?source=uv_im_i18041887 252 A partir de Panedas (1998: 135). 253 Remetem a l’índex onomàstic del final del volum. 254 Consulteu l’article en l’enllaç: http://mcv.revues.org/262?lang=es
138
su doctrina. Aspectos de la piedad barroca en Valencia (1578-
1691), Anthologhica Annua, 18, Roma: Instituto Español de
Historia Eclesiástica, 1971, p. 402-403.255
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 44, 60, 78, 363.
SESER PÉREZ, Rosa i CANET LLIDÓ, Vicent (coord.): El Convent de les
Agustines de Dénia y la Santíssima Sang. 400 anys de presència a
Dénia, Ajuntament de Dénia, 2005.
VILLERINO, Fra Alonso de: Op. cit., vol. III, p. 273a-401b, 402b, 403ab,
404a, 406b.
Escrits:
·«Relación de su vida espiritual».
· Camino de Perfección, en prosa.256
·«Coplas espirituales».257
·«Cartas».258
·«Apuntes sobre la madre Francisca López del Santísimo
Sacramento».259
·«Apuntes sobre la madre Catalina [Ferrer]».260
Anna Maria Gallart o María de Jesús, com vam apuntar (Herrero
2009: 64), primerament professà en el convent d’agustines de la localitat
d’Alzira, però posteriorment entrà al de descalces de Dénia. Poutrin
(1995: 324) ens dóna més dades sobre aquesta qüestió, que no passa per
un simple fet anecdòtic:
255 http://www.saavedrafajardo.org/Archivos/LIBROS/Libro0305.pdf 256 Obra de nova incorporació en el Catàleg. 257 Obra de nova incorporació en el Catàleg. 258 Amb les dades que tenim, no podem confirmar que n’escrigué. 259 Escrits de nova incorporació en el Catàleg. 260 Escrits de nova incorporació en el Catàleg.
139
(...) elle entra vers l’agê de dix-huit ans au couvent des augustines d’Alzira sous le nom de soeur Margarita, et elle était sur le point de faire sa profession l’orque ses frères religieux la mirent en garde contre l’atmosphère mondaine de cette maison. María sortit du couvent, non sans scandale. Son frère aîné revint à la charge pour la marier, en vain.
Aleshores professà en el de Dénia. És allí quan el seu confessor, el pare
Salvador Barbera, “lui ordonnà d’écrire le compte rendu des faveurs
reçues; la religieuse apprit à écrire dans ce but” (Poutrin 1995: 324). És
important destacar que a causa de les seues experiències místiques, va
estar sota la vigilància dels seus superiors. Són ben curioses les paraules
de Gallart, quan relata com un dels confessors, el doctor Esteve,
(...) me mandó (...) escribir los favores que recibí del Señor. Díjele: “Por obediencia me es preciso hacerlos, mas advierto que Vuestra Merced y yo tendremos mucho que padecer, porque algunos confesores me mandaron escribirlos, y se levantaron tan grandes persecuciones, que estando la mayor parte de ellos escrita, por apartarlos de la persecución de las monjas, se quemaron” (Villerino 1694: III, 349b).
Sor María de Jesús mantingué relació espiritual amb la mare
Francisca López, així com la també beata franciscana, la deniera
Catalina Ferrer, que fou la seua mare espiritual durant divuit anys
(Poutrin 1995: 170). Remetem a Poutrin (1995: 169-174) per conéixer més
sobre les relacions de Gallart amb els seus superiors i com es forjà la
seua fama de santedat, no exempta d’entrebancs.
La religiosa va ser fundadora del convent d’agustines de Xàbia
l’1 de setembre de 1663 (Canet 2005: 42). Sobre els seus escrits, hem de
fer referència a un Camino de Perfección, que podem llegir en l’obra de
Boix (1865: 85-384), en la segona part del volum, com a «Camino de
Perfección, que escribió en el año 1646 la venerable madre sor María de
Jesús, en el siglo María Gallard. Fundadora del convento de las
Religiosas Agustinas Descalzas de Jávea». Aquest escrit en prosa
140
castellana es desenvolupa en 33 capítols,261 en el quals hi ha inserides
unes cobles en cadascun dels capítols com a “Coplas al intento del
capítulo” (a partir de la pàgina 123 en tots els capítols), a més a més
d’unes “Coplas al intento del navío” (p. 107), “Coplas al espejo que se
mira en el alma, que es Jesús crucificado” (p. 116- 117), “Éstas que os
escribo de más para que os divertáis de leerlas” p. 118) i alguna
“coplita” de quatre versos en alguns capítols (p. 176, 184, 319). En
Panedas (1998: 362-365) podem llegir el capítol 32 d’aquest Camino de
perfección.
I la seua biografia, per ordre del seu pare espiritual el 1673, que
es recull en el llibre de Boix (1865) de la Vida i escritos de la Venerable Sor
María de Jesús... (Seser 2005: 90). La Relación de su vida, tal com
apuntaven les fonts (Herrero 2009: 64) es troba transcrita en Villerino
(1694: vol. III, p. 274-399). En el volum de Panedas (1998: 365-369)
podem llegir un fragment dels apunts espirituals que trobarem a
Villerino (1694: vol. III, 366a-369b) com “Las cartillas en que el Señor le
enseñaba”.
En la relació de la seua vida Gallart conta com el seu germà, fra
José, confessor de la mare Francisca López del Santísimo Sacramento, li
encomanà escriure “quanto sabia de ella, por estar determinado à
escrivir su vida” (Villerino 1694: III, 341a), i així ho féu. Igualment li
manà que escrigués “cosas de la madre Catalina” (Villerino 1694: III,
344b). Però, no hem pogut esbrinar cap informació més d’aquestes
notes sobre la religiosa.
Finalment, ens hem de fer ressò dels comentaris de Robres (1971)
i Panedas (1998: 161) sobre la probabilitat que María de Jesús fos
l’autora d’una sèrie d’epístoles dirigides al cartoixà Luis Estiria
(parcialment transcrites pel mateix Robres).
261 En el títol del capítol primer s’assenyala l’any de 1675 (p. 120).
141
Donya Laura (¿?)
Noves referències:
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 65.
MENDOCA SACRISTÁN, Fra Manuel: Fiestas que el Convento de nuestra
Señora del Carmen de Valencia hizo a nuestra Santa Madre Teresa de
Iesus, a 28 de Octubre, 1621, València: Felipe Mey, 1622, p. 163.
Escrits:
·Participà en la justa en honor a santa Teresa de Jesús (València,
1621).
No hem trobat més referències sobre aquesta dona, a banda de la
participació en la justa en honor a santa Teresa de Jesús (València, 1621)
dins el volum Fiestas que el Convento de nuestra señora del Carmen de
Valencia..., que localitzem en el fons de la BNE (R. MICRO/11988). No
s’hi inclou la seua composició, però sí que apareix esmentat el seu nom
en el «Vejamen» (p. 163):
Doña Laura celebrada a muchos hombres excede con su pluma bien cortada, y pesarme que no quede siendo Laura laureada. Dos versos largos abarca su papel, si bien lucido; pero poética parca, hoy no la hubiera ofendido si fuera yo su Petrarca.
142
Venerable Francisca López/Llopis (1570-1650)
Noves referències:262
ALABRÚS, Rosa M.ª i Ricardo GARCÍA CÁRCEL: Op. cit., p. 23.
BILINKOFF, Jodi: Op. cit., p. 86, 150-151, 171.
BUSQUETS MATOSES, Jacint: Op. cit., p. 340, 346-347.
HERNÁNDEZ SOTELO, Anel: “Los capuchinos en el viso del Marqués: Una
revisión historiográfica de dos fundaciones frustradas a finales
del siglo XVI”, en Campo de Calatrava. Revista de Estudios de
Puertollano y Comarca, núm. 8, Puertollano: Ayuntamiento de
Puertollano, 2010, p. 79.263
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 65.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 276.
ORELLANA, Marcos Antonio de: Op. cit., p. 18, 46.
PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas..., Op. cit., p. 148, 152, 153,
154, 155,157, 161.
PANES, Fra Antonio: Chrónica de la Provincia de San Juan Bautista, de
Religiosos Menores Descalzos de la Regular Observancia de Nuestro
Seráfico Padre San Francisco, dedicada al Sacro, Supremo y Real
Consejo de Aragón. València: Gerónimo Vilagrasa 1666, vol. II, p.
686-795.264
PONS FUSTER, Francisco: “Mujeres y espiritualidad...”, Op. cit., p. 73, 76,
79, 81, 83, 86, 88, 90-95.
262 A aquestes referències hauríem d’afegir també els escrits de fra Antonio Sobrino sobre les revelacions de Francisca Llopis; segon Pons (1991: 93, n. 92) un dels volums es troba en el convent de Santo Espíritu del Monte (Gilet), però no hem pogut consultar-lo. 263 Es pot consultar en l’enllaç: http://www.academia.edu/1401193/Los_capuchinos_en_El_Viso_del_Marqu%C3%A9s_una_revisi%C3%B3n_historiogr%C3%A1fica_de_dos_fundaciones_frustradas_a_finales_del_siglo_XVI 264 Vegeu també la primera part de la Chrónica... de Panes ( 1666: 676-830) en la “Vida del Venerable Fray Antonio Sobrino”, en la qual s’esmenta la relació espiritual amb la beata Llopis. I també en la vida de fra Juan Jiménez (id. 32-45). Els volums es troben digitalitzats en el web de la Biblioteca Estatal de Baviera. https://www.bsb-muenchen.de/en/catalogues-databases/digital-collections/
143
______: Místicos, beatas y alumbrados, Op. cit.
______: “Francisca López. Una beata valenciana en la ‘Guía Espiritual’
de Miguel Molinos”, en Estudis, núm. 18, 1992, p. 77-95.
______: “Proyección social de la santidad frustrada de Francisco
Jerónimo Simón”, en Estudis, 23, 1997, p. 149-183.
______: “Un argumento inquisitorial para la prohibición de libros: Las
controversias con herejes en lengua ‘vulgar’ a través de los
ejemplos de Bernardo Pérez de Chinchón y fray Antonio
Sobrino”, Estudis, 26, 2000, p. 191.
______: “Francisca Llopis. Una maestra espiritual franciscana”, en
Valencianos en la Historia de la Iglesia V, València: Facultad de
Teología San Vicente Ferrer, 2014, p. 87-121.
______: “Monjas y beatas en la espiritualidad valenciana...”, Op. cit., p.
242, 256, 263, 265.
______: “El Patriarca y la espiritualidad franciscana”, Op. cit., p. 285,
293.
______: “La religiosidad femenina...”, Op. cit., p. 88.
______: “Modelos de mujeres espirituales...”, Op. cit.
POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume..., Op. cit., p. 170, 172-173, 324.
ROBRES LLUCH, Ramón: Op. cit., p. 359, 394-397, 399, 400, 401, 402, 436
439, 442.
______:“Pasión religiosa y literatura secreta en la Valencia de Miguel de
Molinos (1612-1625)”, Anthologica Annua, 26-27 (1979-1980),
Roma: Instituto Español de Historia Eclesiástica, p. 292, 299, 300,
317, 327.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. I, p. 38, 67.
SERRANO Y SANZ, Manuel (1893 i 1895): Apuntes para una biblioteca de
144
autoras españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol.
II, p. 14.265
VILLERINO, Fra Alonso de: Op. cit., vol. III, p. 233b, 239a, 341a-342b,
357b, 395a.266
Escrits:
·«Tesoros de Dios revelados a la venerable madre sor Francisca
Llopis».
·«Cartas entre la venerable, el P. F. Simó i el padre Antonio
Sobrino».267
·«Penitencias espirituales contadas al padre Antonio Sobrino».268
·«Misericordia y visita del Señor a la madre sor Francisca López,
en el año 1603» [manuscrit en la BNE. Mss. Pp. 268].269
D’aquesta beata alcoiana sabem més dades gràcies a diferents
autors, sobretot, a les aportacions que referenciem de Francisco Pons
Fuster.270 Antonio Panes (1666) fa una extensa relació sobre la seua vida
espiritual i les grans virtuts com a beata de sant Joan de la Ribera,
dedicada a l’oració mental i comunions d’esperit, en la seua Chrónica de
la provincia de San Juan Bautista..., «Vida de la extática monja y venerable
madre Francisca Lopez Beata de la Tercera Orden de nuestro padre San
Francisco, hija de esta provincia». Panes (1666: 686) destaca la seua
“admirable vida, perfección sublime, y eminentes gracias de esta ilustre
265 El manuscrit que apunta que va ser obra de la beata Misericordia y visita del Señor a la Madre sor Francisca López, en el año 1603”, es troba en el fons de la BNE dins de la signatura Mss 12408 [correspon al Mss. Pp. 268, tal com el referenciava Serrano y Sanz, que era l’antiga signatura de l’obra on es troba l’escrit de la beata]. 266 Pensem que Villerino fa referència a la mateixa Francisca López que nosaltres cataloguem. 267 Obra de nova incorporació en el Catàleg. 268 Obra de nova incorporació en el Catàleg. 269 Vegeu la nota 265. 270 Pons (2014: 91) fa notar que les dades biogràfiques sobre Francisca Llopis són a vegades imprecises.
145
virgen, templo, y habitación de Dios”, que a l’igual que la venerable
Margarita Agullona, causà l’admiració d’homes eminents en religió,
com podem comprovar en el capítol XXXIII que duu per títol: «Del
sentir que han tenido muchas personas doctas y santas, que la
comunicaron acerca de su buen espiritu», tot seguint els testimonis
d’aquells que podien testificar les virtuts de la venerable. Hi llegim en
un episodi sobre la caritat de Francisca vers els seus pròxims:
“testifícalo además de otros muchos el Venerable Antonio Sobrino en
diferentes partes de sus escritos” (Panes 1666: 786).
De fet, com ens diu Pons (1991: 86, 90), la beata gaudia d’una
evident fama dins el panorama espiritual valencià, era molt coneguda a
València el 1612 a causa de la mort del clergue F. Jerónimo Simón, amb
qui tenia una estreta relació “personal y espiritual”. A més, aquesta
religiosa era considerada per molts com la seua mare i mestra espiritual
(Pons 1991: 91).
Francisca va ser la menor de sis germans (cinc germanes i un
germà). Mai no volgué l’estat del matrimoni, i quan tenia 4-5 anys
marxà la família a viure d’Alcoi a València. Com destaca Panes (1666:
694-695) “era de entendimiento claro y prudente juicio, no inclinado a
curiosidades impertinentes”, doncs “a los doze años ya tenía oración
muy quita y frequentaba los Sacramentos”. Als 18 anys va fer vot de
castedat. Assídua del convent de sant Joan de la Ribera, rebé l’hàbit de
beata el 1612. Va ser mestra d’esperit del venerable Francisco Gerónimo
Simó. En la relació que ens ofereix Panes (1666), podem llegir algunes
paraules posades en boca de la venerable, com a exemple, en el capítol
XXXXVII “Del gran fruto de las comuniones espirituales, y señaladas
misericordias, que en ellas, y Santo Sacrificio de la Missa hizo el Señor à
esta devota virgen”:
146
(...) pareciéndole cosa pesada el haber de aguardar hasta el día para recebir al Señor. Y solía exclamar y decir: “¡Oh Señor, y quien siempre sin cesar os amara, y quién os recibiera siquiera espiritualmente, ya que sacramentalmente no me es possible, tantas cuántas veces respiro! ¡O quién para esto velara siempre, sin jamás dormir ni dejar de comunicaros! (...) ¡O quién tuviese vuestra sabiduría, vuestro amor, vuestro poder, vuestra riqueza y todos vuestros atributos para hacer un tálamo a vuestro Hijo! (...)”.
La vida de la venerable Francisca no va estar exempta de
polèmica, perquè alguns eclesiàstics qüestionaren la seua
espiritualitat i l’acusaren d’haver tingut relacions amb el clergue F. J.
Simón (Pons 1991: 91). Morí a València el 18 de maig de 1650.
En el Catàleg teníem referència d’uns Tesoros de Dios, revelats a
la venerable mare sor Francisca, que no hem localitzat. Com tampoc
hem localitzat les epístoles que, segons Orellana (1887: 46), Vives
Ciscar conservava i que eren “la copiosa correspondencia autógrafa
mediada entre esta Venerable, el P. F. Simó y el P. Antonio Sobrino,
fraile descalzo de San Francisco”. Precisament, Robres (1971: 394 i
següents), en un article dedicat a Miguel de Molinos i la pietat
barroca a València, assenyala i comenta un total de set cartes –en
castellà- de la beata dirigides al prior de la cartoixa de Porta Coeli a
València, Jerónimo Frigola (1640-1650), de qui rebia nombroses
almoines.271 Com indica Pons (2009: 285), precisament el descalç
Sobrino arreplegà en tres volums les penitències espirituals que
Llopis li contà, i aquest: “interpretó y dio sentido literario a la
narración oral que se le ofrecía, posiblemente, porque la beata no
sabía escribir”. Un d’aquests volums, segons Pons (2009: 285 n. 37),
es conserva a la biblioteca del convent franciscà de Santo Espirítu de
Monte, però no ho hem pogut comprovar.
271 La referència és de l’Arxiu de la Catedral de València.
147
Clara Maldonado de la Cerda (¿?-1648)
Noves referències:
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 66.
MARTÍ I ASCÓ, Manuel: “Un distingit matrimoni en l’Oliva del segle
XVII: Alonso de Celada i Clara de la Cerca”, Cabdells, núm. 2,
2000, p. 47-74.
MIRALLES, Eulàlia: “Mujeres y memoria escrita...”, Op. cit., p. 112-113,
115.
Escrits:
·Apunts autobiogràfics.
·Epístoles enviades a personalitats diverses i de la burocràcia
quan es quedà vídua.
·Una oració per a quedar-se embarassada i un novenari a sant
Miquel i santa Anna, fruit de la seua religiositat.
·Anotacions sobre la vida diària, llistes de les despeses, sovint en
bilingüe (valencià/castellà).
Aquesta dona, nascuda a Lima, però valenciana d’adopció, va ser
coneguda gràcies a Martí i Ascó. Actualment no compta amb més
investigacions. Recordem que teníem poques dades dels seus orígens,
atés que ella també n’era desconeixedora. Tal com ens indicava Martí i
Ascó, escrigué tota una sèrie de papers personals, majoritàriament en
castellà, que es troben en el fons de l’arxiu parroquial de Santa Maria
d’Oliva, com la seua autobiografia, en prosa, una “Memoria de los
padres y agüelos de doña Clara” (caixa 84), una part de la relació
epistolar amb personalitats diverses i de la burocràcia quan es quedà
vídua, en castellà, (caixes 31 i 84) i algunes reproduïdes per Martí i Ascó
(2000 i 2004), una oració per a quedar-se embarassada i un novenari a
sant Miquel i santa Anna, fruit de la seua religiositat, algunes
148
anotacions sobre la vida diària, com llistes de les despeses, amb mescla
de paraules en castellà i valencià, una mostra reproduïda per Martí i
Ascó (2004: 134).
Gabriela Manzanares de la Cueva (¿?)
Noves referències:
FOLCH DE CARDONA, Antonio: Lo mejor es lo mejor, Pasqual Mas i Usó i
Javier Vellón Lahoz (ed.), Kassel: Edition Reichenberger, 1998, p.
12.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 66.
MAS I USÓ, Pasqual: “La Academia valenciana de los Soles. Perfil de una
academia de ocasión (1658 y 1659)”, en Epos: revista de filología,
any 1995, núm. 11, p. 411.272
______: “Academias valencianas de ocasión en la segunda mitad del
siglo XVII”, Estudios, revista trimestral publicada pels frares de
l’Orde de la Merced, 1996, p. 15.
SIMÓN DÍAZ, José: Op. cit., vol. XIV, p. 115.
Escrits:
· Un sextet-lira, “A examen de un cuidado”, per a alguna de les
tertúlies de l’Academia de los Soles el 1658.
No hem trobat més referències bibliogràfiques sobre Gabriela,
excepte a la xarxa, en Wikipedia, on hi ha una entrada explicativa sobre
l’Academia de los Soles (València, segle XVII), i entre els seus
components ordinaris o extraordinaris veiem el seu nom amb l’any
1658.273 Participà en alguna de les tertúlies de l’Academia de los Soles el
272 http://e-spacio.uned.es/fez/view.php?pid=bibliuned:Epos-DE218101-ACA5-36C4-F47A-17E58155A72E 273 http://es.wikipedia.org/wiki/Academia_de_los_Soles [Consultat el 21-maig-2014]. La seua font: Mas i Usó 1999: 587.
149
1658 amb el sextet-lira “A examen de un cuidado”, es troba en la pàgina
44 de Sol de academias o academia de soles. En los lucidos ingenios de
Valencia que la celebraron y en la hermosura y nobleza que la asistieron. Su
mecenas. El Ilustrí[simo] don Basilio de Castelví y Ponce [...] Su presidente, el
ilustre señor Don Felipe Folch de Cardona, Aragón y Borja, Conde de Buñol, y
primogénito del Almirante de Aragón. Su secretario para la introducción, Don
José de Borja Lansol [...]. Su fiscal para el vejamen, Don Juan de Valda [...],
València: Juan Lorenzo Cabrera, 1659.274
Ángela Mercader de Zapata y Boïl, Senyora d’Argeleta
(¿?)
Noves referències:
CORTÉS ESCRIVÀ, Josepa: Op. cit., p. 728.
CUARTERO Y HUERTA, Baltasar, VARGAS-ZÚÑIGA, Antonio de i MONTERO
DE ESPINOSA: Op. cit., vol. XXI, ref. 33.860 (161).
CUBIÉ, Juan Bautista: Las mujeres vindicadas de las calumnias de los
hombres, Madrid: Imp. Antonio Pérez de Soto, 1768, p. 87.
DURAN, Martí: “El cercle literari d’Àngela Sabata”, en La Universitat de
València i l’Humanisme: Studia Humanitatis i renovació cultural a
Europa i al Nou Món, València: Universitat de València,
Departament de Filologia Clàssica, 2003, p. 415-422.
ESCOLANO, Gaspar: Segunda parte de la decada primera de la historia de la...
ciudad y Reyno de Valencia / por... Gaspar Escolano; dirigida a los tres
estamentos, eclesiastico, militar, y real, y por ellos a los diputados...,
València: Pedro Patricio Mey, 1661, llibre VIII, cap. XXIX, p.
966.275
274 Segons Mas i Usó (1999: 99-100) es troba en The Hispanic Society of America, Nova York, Academies (són 8 fulls i 67 pàgines). 275 Volum en Bivaldi: http://bv2.gva.es/es/consulta/resultados_busqueda.cmd?id=193332&materia_numcontrol=&autor_numcontrol=&posicion=4&forma=ficha
150
FARFAN NAVARRO, Mª Cruz: Real Monasterio y convento de la Puridad.
Catálogo de los fondos existentes en el Archivo del Reino de Valencia,
València: Generalitat Valenciana, 1990, p. 46,276 309.277
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 67-68.
MARTÍN CASARES, Aurelia: “Las mujeres y la «paz en la casa» en el
discurso renacentista”, Chronica Nova, 29, 2002, p. 217-244.
NELKEN, Margarita: Op. cit., p. 116.
PARADA, Diego Ignacio: Op. cit., p. 189-190.
REYZÁBAL, Mª Victoria: Op. cit., p. 134, 137.
SAINZ DE ROBLES, Federico Carlos: Op. cit., p. 835.
Escrits:
[No sabem què escrigué, però hi ha la possibilitat que ajudara el seu fill,
Jerónimo Escrivà de Romaní, a escriure les seues obres].
Sobre donya Ángela hem trobat algunes dades més gràcies a
l’article de Duran (2003) el qual dóna notícies del cercle intel·lectual que
envoltava aquesta dona, que qualifica de “vertadera humanista”. Era
noble, però no pertanyia a l’alta noblesa valenciana, i sembla que
estigué allunyada de la vida pública.
Reproduïm ací unes línies d’un altre article de Martín Casares
(2002: 29) que s’hi fa ressò a propòsit de l’esment que fa d’aquesta dona
Joan Lluís Vives (Herrero 2009: 68):
El fragmento de Vives (...), según la versión de Elisabeth Teresa Howe, dice así:
276 Potser la referència a una “Carta de licencia a favor de doña Angela Vidal de Mercader, para amortizar 167 libras destinadas a obras pías. 1570, novembre, 27, València, corresponga a la mateixa donya Ángela. ARV Clergat, caixa 753, núm. 6. 277 A l’igual que el cas anterior, tal volta es referisca a la mateixa Ángela Zapata en una “Sentencia del proceso de sor Angela Boil y Vicente Boil, su hermano, por la dote” (1623, novembre, 24, València), ARV Clergat, caixa 769, núm. 79.
151
Añadiría a este número las hijas de Tomás Moro: Margarita, Isabel, Cecilia y su parienta Margarita Gigia; y de mi Valencia, la noble y virtuosísima doncella doña Angela Mercader Zapata, a quien sus padres no contentos con que sean sólo buenas, quieren que juntamente sean enseñadas.
Juan B. Cubié l’esmenta en el seu “Catálogo de Mugeres
españolas ilustres en Letras y Armas”, on es diu: “Angela Mercader de
Zapata, natural de Valencia, fue muy ejercitada en letras humanas, en la
Filosofía y Teología”. Aquesta referència la trau de Nicolàs Antonio.278
Arribà a posseir una rica biblioteca i mantenia reunions literàries en la
seua casa, on assistien mestres i estudiants valencians per a debatre
sobre temes científics (Parada 1881: 189).
Com indica Duran (2003: 422), no es conserva cap obra d’Ángela,
ni sabem què escrigué, però sembla que així ho féu per la definició de
Vives com a dona de lletres i d’algunes al·lusions que es refereixen a
l’activitat creadora. Alguns autors li atribueixen part en les obres del
seu fill Jerónimo Escrivà de Romaní.
Sor Úrsula Micaela Morata (1628-1703)
Noves referències:279
BARANDA LETURIO, Nieves: “Fundación y memoria en las capuchinas
españolas de la Edad Moderna”, Memoria e communità femminili,
Firenze University Press, 2011, p 169-185.
BARANDA LETURIO, Nieves i MARÍN PINA, Mª Carmen: “El universo de la
escritura conventual femenina: deslindes y perspectivas”, en
Letras en la celda. Cultura escrita de los conventos femeninos en la
278 Cubié només inclou dues de les nostres autores valencianes en el seu Catálogo de mugeres, Ángela Mercader i Jerónima Ribot. 279 Hi ha una tesi en fase de realització sota el títol: “La madre Úrsula Micaela Morata y la fundación de las clarisas capuchinas. Espiritualidad femenina y realidad social en el Alicante de los siglos XVII y XVIII”, per Mª Carmen Cortés Sempere, Departament d’Història Medieval, Història Moderna i Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Universitat d’Alacant. Agraïm a Mª Carmen Cortes les referències bibliogràfiques que ens ha indicat sobre sor Úrsula.
152
España moderna, Madrid-Frankfurt am Main: Iberoamericana-
Vervuert, 2014, p. 27.
BURRIEZA SÁNCHEZ, Javier: “La percepción jesuítica de la mujer (siglos
XVI-XVIII)”, en IH, 25 (2005), p. 103-104.
CORTÉS SEMPERE, Mª Carmen i PATERNINA BONO, Mª Jesús: “Viajeras
para una fundación. El archivo de las clarisas capuchinas de
Alicante”, en Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.) Mujeres
que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant: Instituto
Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015, p. 93-104.
CUTILLAS BERNAL, Enrique: El monasterio de la Santa Faz. Religiosidad
popular y vida cotidiana (1489-1804), Alacant: Institut Juan Gil-
Albert, 1998, p. 137-139.
DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado..., Op. cit., p. 225.
FERNÁNDEZ ARRILLAGA, Inmaculada: “Religiosidad femenina bajo
ordinaria...”, Op. cit., p. 101.
______: “Prólogo: Balance de un empeño o la curiosidad por las mujeres
de época moderna”, en Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.)
Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto
Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015, p. 15, 23.
GARCÍA LEÓN, José Miguel: Op. cit., p. 608.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: “Escritoras de la Gobernación...”, Op.
cit., p. 76.
______: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 68-69.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 273.
LÓPEZ SEGURA, Lorenzo: El convento de los Triunfos del Santísimo
Sacramento de MM. Capuchinas, Alacant: Publicaciones del fondo
editorial del Ayuntamiento de Alicante, 1972.
MALTÉS, Juan Bautista i LÓPEZ, Lorenzo: Op. cit., p. 283-287, 296b-304,
305-310.
MÍNGUEZ Y TUDELA, Juana María: “Testimonio de la hermana Juana
153
María Mínguez, compañera y cofundadora de sor Úrsula Micaela
Morata, Manuscritos, 1703-1750 h” [edició en línia].280
MOLINA LÓPEZ, Marciana: Vida contemplativa y cultura. Investigación sobre
la vida contemplativa, cotidiana y profesional de las monjas clarisas
capuchinas de Alicante, Tesi doctoral, Universitat d’Alacant, 1997.
NAVARRO REIG, Joaquín et alii: “Catálogo comentado de los fondos
bibliográficos del convento de las clarisas de Cocentaina. 1584-
1857”, en Clarisas. 350 años en Cocentaina, 2005, Cocentaina: Pía
Unión de la Virgen del Milagro, p. 226.
PÉREZ DE RADA, Javier (ed.): Sor Ursola Micaela Morata. Fundadora y
Abadesa del Real Convento de los Triunfos del SS. Sacramento de
Capuchinas de Alicante, Madrid: Fundación Jaureguizar, 2007.
PERTEJO (CAPUTXÍ), P. Benjamín: El Real Convento de las Monjas Clarisas
Capuchinas de Castellón. III Centenario de su fundación (1693-1993),
Excmo. Ayuntamiento de Castellón de la Plana, 1993, p. 13.
PIQUER GARCÉS, P. Vicente Benjamín: “Sor Úrsula Micaela Morata.
Apertura a la vida y a la santidad”, en El Señor me dio hermanos.
Biografías de santos, beatos y venerables capuchinos, vol. I, Sevilla:
Conferencia Ibérica de Capuchinos, 1993.
______: Memorias de una monja del siglo XVII. Autobiografía de la Madre
Úrsula Micaela Morata, Capuchina (1628-1703), Alacant: Hermanas
Clarisas Capuchinas de Alicante, 1999.
______ (ed.): Sor Úrsula Micaela Morata, Clarisa Capuchina (1628-1703).
Alicante. Proceso de Canonización de Sor Úrsula Micaela Morata,
2006.
POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume..., Op. cit., 1995, p. 342-343, 423,
457-458.
PUIGCERVER VIUDES, Antonio Jesús: “La religiosidad en el Guardamar
280 http://www.bieses.net/m/
154
del siglo XVIII”, en Baluard. Anuari 2013, Guardamar del Segura:
Institut d’Estudis Guardamarencs, p. 129.
______: “De visionarias a beatas...”, Op. cit., p. 109.
RODES LLORET, Fernando: Sor Úrsula Micaela Morata: vida y muerte.
Estudio biográfico y antropológico-forense, Publicacions de la
Universitat d’Alacant, 2014.
SALA, P. Isidro: Panegyrico piadoso en las honras, que a la venerable Madre
Sor Ursola Michaela Morata, fundadora y abadessa de este religiossimo
Real Convento de los Triunfos del Ssmo. Sacramento de Capuchinas,
hizo celebrar la ciudad de Alicante, Oriola: Jaime Mesnier, 1703.281
SÁEZ VIDAL, Joaquín: Sor Úrsula Micaela Morata (1628-1703), Alacant:
Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, 1987.
TRIVIÑO, Mª Victoria OSC (ed.): Op. cit., p. 248-255.
Escrits (compta amb edicions actuals):
·«La vida, manuscrita, 27 cuadernos» (un total de 817 pàgines).282
·Papeles sueltos: epistolari conservat entre els anys 1685-1699; 24
cartes, de les quals 22 van dirigides al canonge José Sala; una altra al
“Señor Canónigo Isidro” (probablement germà de l’anterior); i l’última,
a “V.A.”.
·«Favores que el Señor le hizo».283
Són considerables les referències a sor Úrsula, atés que va ser una
figura important dins de l’àmbit conventual alacantí. Com ja veurem en
l’apartat dedicat a les aparicions virtuals de les autores arreplegades ací,
281 Vegeu l’exemplar digitalitzat en el següent enllaç: http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000122110&page=1. 282 Es troben en l’arxiu de les caputxines alacantines; hi ha la transcripció del manuscrit entre els anys 1940-1950 pel cronista d’Alacant Vicente Martínez Morellá (Cortés i Paternina 2015: 104). 283 Escrits de nova incorporació en el Catàleg, segons Maltés i López (1991: 283b-284).
155
en webs com Wikipedia, i la Regió de Múrcia digital li dediquen un
espai a la seua biografia.284
Una altra de les referències de sor Micaela és la que ens ofereix
Cutillas (1998: 137-138) sobre el monestir de la Santa Faç d’Alacant, hi
dedica algunes línies a la seua biografia i la fundació del convent de
caputxines d’Alacant, moment en què passaren pel monestir de la Santa
Verònica de clarisses, un fet que seria importantíssim per a la
religiositat alacantina del pas del XVII al XVIII. Cutillas hi destaca
sobretot el seu sentiment místic. També com les seues experiències
religioses provocaven la desconfiança entre les seues companyes de
Múrcia fins a ser acusada per la mateixa abadessa i l’inquisidor: “me
dijeron que me habían de acusar al obispo para que me castigase los
embustes y enredos de mis revelaciones y que si no bastaba, darían
cuenta a la Inquisición” (Sáez 1987: 67).
Pel que fa als seus escrits, Triviño (1992: 248-249) ens indica que
l’Autobiografia que es conserva de la mare Úrsula comprén un conjunt
de 21 quadernets manuscrits, sense data ni numeració, però va ser
Vicente Martínez Morella qui entre 1940-50 els transcrigué en la grafia
actual i n’enumerà les pàgines. Tant l’original com la còpia es conserven
en el monestir de clarisses caputxines d’Alacant; però, comptem amb
edicions de la seua obra pel pare Piquer Garcés. Triviño (1992: 249-255)
també en transcriu alguns fragments, com són “Recuerdos de la
infancia”, “Río caudaloso de gracia”, “Herida de amor”i “Las vírgenes
siguen al Cordero”. Pel que fa a la producció epistolar, Molina (1997:
411-412) la descriu entre 1685 i 1699, amb 24 cartes. No van ser les
úniques cartes que escrigué i, segons se sap, mantingué
correspondència amb figures il·lustres del moment.
284 http://goo.gl/UTvxd0 [consultada el 14-maig-2014]. Són d’interés les referències bibliogràfiques que dóna al final de la pàgina.
156
A banda de comptar amb edicions de la seua autobiografia, com
podem veure en les referències bibliogràfiques incorporades en
l’apartat de fonts, i el treball d’investigació que es troba en marxa sobre
l’ambient espiritual alacantí entorn al convent caputxí, en altres llibres,
com el de Maltés i López (1991: 283b-284), podem trobar línies de
treball dedicades a la fundació del convent alacantí, en el qual es fa
esment que: “escribió los favores que el Señor la hizo. Hállase este
escrito, como lo trasladamos, en el cuaderno de la fundación”.
Tot i que ella descartava la seua condició d’escriptora, Molina
(1997: 412) destaca que realment la tenia.
Sor Josefa Antonia Nebot i Coscollà285 (1750-1773)
Noves referències:
AGUSTINAS CONTEMPLATIVAS MONASTERIO SANTA ANA: “Josefa Antonia
Nebot (1750-1773)-Bocairente”, en «Agustinas santas: no
canonizadas», [publicació electrònica en format pdf, 3 pàgines
sense numerar].286
DURÁN LÓPEZ, Fernando: Catálogo comentado..., Op. cit., p. 234.
______: Un cielo abreviado..., Op. cit., p. 281-282.
FERRE DOMÍNGUEZ, Josep-Vicent: “Aproximació als manuscrits d’una
monja agustina [Josefa Antonia Nebot]”, en Bocairent. Festes
d’estiu a San Agustí. 2008. Ed. Junta de Majorals de Sant Agustí,
Bocairent, 2008, p. 54-61.
______: “Una breve aproximación descriptiva al monasterio de
agustinas de Bocairent (Valencia)”, en La clausura femenina en el
Mundo Hispánico: una fidelidad secular, Simposium (XIX Edición),
285 Sor Josefa Antonia, com ens indica també Josep Vicent Ferre, té dedicat un carrer a Bètera. Vegeu el plànol: http://betera.callejero.net/calle-josefa-nebot-y-coscolla.html 286 http://www.agustinassanmateo.org/pdf/sorjosefa_antonia_nebot.pdf
157
San Lorenzo del Escorial, del 2 al 5 de setembre, vol. I, 2011, p.
342-343.287
______: “Sor Josepa Antònia Nebot i Coscollà [capítol inèdit per al llibre
sobre el monestir de Mares Agustines de Bocairent, en fase de
realització].
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 69-
70.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 275.
LORCA, José: Resumen de las virtudes y vida de Sor Josepha Antonia Nebot,
Religiosa Profesa del Convento de Nuestra Señora de los Dolores,
Orden de Nuestro Padre San Agustín de la Villa de Bocayrente, escrita
por el Reverendo Padre, Presentado Fray José Lorca, de la misma
Orden, Vicario que fue de dicho Convento, y Director de la referida
Religiosa, lo escribía en San Agustín de Orihuela, año 1776, inéd., 180
fols. Biblioteca Històrica de la Universitat de València.288
PALACIOS FERNÁNDEZ, Emilio: “Panorama de las escritoras del siglo
XVIII”, Op. cit., p. 342-343.
POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume..., Op. cit., p. 460.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 66, 67, 366.
SANTIAGO VELA, Gregorio de: Op. cit., 1922, vol. VI, p. 26-27.289
TRINIDAD, Gemma de la (OSA): “Nuestros predecesores: Josefa Antonia
Nebot (1750-1773). Monasterio de Bocairente”: Anima Una 56
(2004), p. 69-71.
_______, “Sobre Josefa Antonia Nebot [sic] (1740 [sic]-1773)”: Vida
Sobrenatural 90 (2010), p. 58-63.
_______, “Labor literaria de las agustinas en el siglo XVIII”, en La
287 http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3713942 288 Comprén la biografia de la monja a mà del confessor, la transcripció fidel del manuscrit de sor Josefa i una taula final dels capítols, com indica Ferre Domínguez (capítol inèdit, sense numerar). 289 https://archive.org/details/ensayodeunabibli06santuoft
158
clausura femenina en el Mundo Hispánico: una fidelidad secular:
Simposium (XIX Edición) San Lorenzo del Escorial, 2 al 5 de
septiembre, 2011, vol. 1, p. 387-402.
ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica: “Historiar les protagonistes absents. La
poesia femenina de l’edat moderna a l’àmbit català” dins Lola
Josa & Mariano Lambea (ed.) 'Allegro con brio'. I Encuentro “Aula
Música Poética” de Jóvenes Humanistas (Barcelona, 9 y 10 de
octubre de 2012), Digital CSIC, 2013, p. 146-160 [publicació en
línia], p. 157.290
______: “’Pues que tiene libertad por decir alguna cosa...’ . Noticia del
cuaderno poético de sor Eulària Teixidor (siglo XVIII)”,
Mercedes Arriaga Flórez, et. al. (ed.), Ausencias: escritoras en los
márgenes de la cultura, Sevilla: Arcibel Editores, 2013, p. 1364.291
Escrits:
·Originales manuscritos de Sor Josepha Antonia Nebot. Religiosa
profesa de coro del convento de Nª Sª de los Dolores, y Santos Reyes Magos,
del orden y regular observancia de N. P. San Agustín, de la Villa de
Bocairente, Reyno y Arzobispado de Valencia. Són 124 pàgines per ambdues
cares amb les revelacions de la sor (comprén: «Relación de los que
pasaba en su espíritu», «Relación de toda su vida hasta su ingreso en el
Monasterio» i «Varias coplas muy devotas y espirituales al niño Jesús
de la Estrella, que se venera en dicho Convento»).292
Sobre sor Josefa hem de rectificar una dada sobre el seu
naixement respecte al que indicàrem en Herrero (2009: 70), tot seguint
les dades trobades en els manuals consultats, i és que no nasqué a
Bocairent sinó a València, el 23 d’agost de 1750 (Ferre [capítol inèdit: 1]).
Els seus pares eren Josep Nebot i Josepa Maria Coscollà, i va ser
290 http://digital.csic.es/handle/10261/86681 291 http://www.nise.cat/Portals/0/Nise/Biblioteca/Zaragoza%20ausencias2.pdf 292 Seguim la descripció de Ferre Domínguez (capítol inèdit, sense numerar).
159
batejada en la parròquia de Sant Joan del Mercat, tal com indiquen els
apunts manuscrits sobre la seua vida del pare José Lorca. Però,
posteriorment es traslladà a Bocairent, on arribà el 13 de juny de 1770, i
professà en el seu convent d’agustines el 18 de juny de 1771. A l’igual
que en el cas de Beatriz Ana Ruiz com veurem posterioment, Gemma
de la Trinidad (2011) dóna bon compte de la seua vida i obra. Però, per
a més detalls, cal remetre’ns a Josep Vicent Ferre, gran coneixedor de la
seua figura i del convent d’agustines de Bocairent.
Com sabem el seu director espiritual i confessor del monestir li
demanà redactar uns escrits de consciència, que daten des del 10 de
juny de 1772 fins al 4 d’agost de 1773. El pare Lorca rebé una carta del
27 de desembre de 1773 del secretari provincial dels agustins, fra
Agustín Carbonés, en la qual li comunicava que el provincial, el pare fra
Xavier Agustín, li demanava arreplegar tots els manuscrits de sor Josefa
i enviar-los al superior del convent de sant Agustí de València, el pare
fra José Mollá, perquè ell mateix els examinara. El pare Lorca així ho féu
el 16 de gener de 1774, i hi afegí una breu ressenya biogràfica de la sor i
algunes notes.
Cal dir que sor Josefa escrivia per mandat del confessor i
s’expressava amb tota llibertat sobre els fenòmens místics que
experimentava, tot pensant que després de llegir-los, els cremaria. Hem
pogut accedir a eixos escrits de sor Josefa gràcies a Josep Vicent Ferre.
Actualment (des del 2004) es troben dipositats en el convent de les
agustines de Santa Anna a Sant Mateu (Castelló).293 Aquestos estan
escrits en castellà, però sembla que sor Josefa Antonia era
valencianoparlant, atés el que llegim en la biografia que ens ofereixen
les agustines de Sant Mateu en la seua pàgina web (sense any i sense
numerar [p. 1-2]): 293 Com podem llegir en la següent nota de premsa: http://www.lasprovincias.es/alicante/prensa/20061001/costera/vecinos-bocairent-piden-mateo_20061001.html [consultat el 26-novembre-2014].
160
(...) el P. Lorca le puso en un papel el alfabeto en mayúsculas y minúsculas, y en otro las normas generales de cómo empezar y terminar una carta, para que así pudiera escribir alguna vez a su madre. Todo esto lo declara el director para que se comprendan las muchas faltas de los manuscritos y los giros de las expresiones, dado que ella poco practicó el castellano, pues siempre habló en valenciano, su lengua materna.
Aquesta relació comença amb uns advertiments preliminars escrits
el 16 de gener de 1774 pel pare Lorca. A continuació, el manuscrit amb
les revelacions de sor Josefa que són 124 pàgines per ambdues cares, a
més d’un resum de la seua vida abans de prendre l’hàbit. Finalment,
inclou una addició del vicari, amb poesies de sor Josepa Antònia, el
judici que li mereix l’obra al prior del convent de Sant Agustí de
València, el mestre fra Josep Mollà, un inventari dels béns de la monja
(1771), i dues addicions posteriors: un escrit de la priora de 1935, sor
Antonia Colomer Santonja, i una advertència final, anònima. Les
revelacions de sor Josefa conformen la part central del manuscrit. Hi
trobem alguns afegitons del confessor, tot i que diu que copià els papers
de la monja sense cap modificació.
També cal afegir «Diversas coplas muy devotas y espirituales al
niño Jesús de la Estrella...» el de Nostra Senyora dels Dolors i dels Sants
Reis de Bocairent, que recull Lorca (1776). Zaragoza (2012: 157) se’n fa
ressò d’aquestes composicions.
Sor Eugenia Pérez (¿?)
Noves referències:
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 70.
MENDOCA SACRISTÁN, Fra Manuel: Op. cit., p. 214.
161
Escrits:
· Un sonet per al certamen poètic que se celebrà en honor de la
canonització de Teresa de Jesús (València, 1621).
Sor Eugenia, monja carmelita del convent de la Sang de Crist
d’Ontinyent, tal com ja referenciàvem en el Catàleg (Herrero 2009: 70)
escrigué la composició poètica “Soneto, a la herida del corazón de la
Santa Madre Teresa de Jesús. Por Sor Eugenia Pérez, del convento de la
Sangre de Cristo de Ontiñente, carmelita.” Es pot trobar en el volum
Fiestas que el Convento de nuestra Señora del Carmen... 1621, p. 214,
disponible en el fons de la BNE (R. MICRO/11988):
El sacro esposo, verdadero amante, preso de vuestro amor, Teresa hermosa, por mostrar que os estima como esposa finezas hace de amador constante. Un dardo emvía de su luz radiante flechado al pecho, porque seáis dichosa, pues quedáis de su herida tan gloriosa, que quisierais heridas cada instante. Si amor os facilita el golpe fuerte gusto os dara el dolor, salud la herida, juzgando su rigor a feliz suerte; Pues partida quedáis con Dios unida, y aun si el golpe que os da fuera de muerte, dierais por él mil veces vuestra vida.
Hem trobat una referència a una mateixa sor Eugenia Pérez
(1609-1689) en la xarxa que reproduïm ací, sobre el convent de Sant Joan
d’Oriola, en el web apunten:294
El monasterio contribuyó con la fama de virtud de las religiosas a atraer a las hijas de las más distinguidas familias de Orihuela y su comarca, sobresaliendo entre otras (...) Sor Eugenia Pérez (1.609 – 1689).
294 http://convega.com/cristodezalamea/sanjuan.html
162
Potser es tracta de la mateixa sor, que després del d’Ontinyent passàs al
d’Oriola, però no hem pogut resoldre aquest dubte.
Jerónima Ribot y Ribellas (¿?)295
Noves referències
CUBIÉ, Juan Bautista: Op. cit., p. 102.
ESCOLANO, Gaspar: Op. cit., llibre VIII, cap. XXIX, p. 964-967.
GALLEGO BARNÉS, Andrés: “Un plan de estudios para las escuelas de
Alcañiz”, Revista de estudios bajo-aragoneses, vol. I, 1981, p. 69-
90.296
______: “Discípulos aventajados de Juan Lorenzo Palmireno”, en
Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje al Profesor
Antonio Fontán, Alcañiz-Madrid: Instituto de estudios
humanisticos, C.S.I.C., III (1), 2002, p.161-175.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p.71.
MAESTRE MAESTRE, José María: “Los humanistas como precursores de
las actuales corrientes pedagógicas: en torno a Juan Lorenzo
Palmireno”, en Alazet: Revista de filología, 14 (2002), Instituto de
Estudios Altoaragoneses, p. 157-174.
PALMIRENO, Juan Lorenzo: Commentarios sobre Aphthonio/Aphthonii
clarissimi rhetoris progymnasmata Ioanne Maria Cataneo interprete,
nunc denuo recognita iuxta ueritatem Graeci exemplaris et scholiis
illustrata per Ioannem Laurentium Palmyrenum Alcannizensem
ludimagistrum Valentinum et Hieronymae Ribotae dicata. Accesit
etiam Hermogenis sententia quomodo status causae cognosci debeat,
València: Joan Mey, 1552.
______: Razonamiento que hizo Palmireno a los regidores de su Patria de la
295 L’hem de situar durant el segle XVI, donat que el seu instructor, l’humanista Joan Llorenç Palmireno, visqué entre 1524-1579. 296 Es pot consultar en aquest enllaç: https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-00089383/document
163
orden de enseñar, en Segundiparte de latino de repente, València:
Pedro de Huete, 1573.
PARADA, Diego Ignacio: Op. cit., p. 153.
SEGALÁ Y ESTALELLA, Luis: Discurso inaugural leído en la solemne apertura
del curso académico de 1916 a 1917 ante el claustro de la Universidad
de Barcelona por el Doctor D. Luis Segalá y Estalella, Catedrático de la
Facultad de Filosofía y Letras, Barcelona: Tip. La Académica, 1916,
p. 17.297
VALLÉS BORRÀS, Vicent J.: De la Carta de Poblament a l’ocàs de l’Antic
Règim (1252-1800), Història de l’Alcúdia, l’Alcúdia: Ajuntament de
l’Alcúdia, vol. I., cap. 2, p. 4.
Escrits: [No sabem què escrigué].
Sobre Jerónima Ribot hem de puntualitzar que les noves
referències que hem trobat, com Maestre (2002) i Gallego (2002),
assenyalen que era natural d’Alcanyís i no de València com ens
indicaven altres manuals (Herrero 2006: 71; Parada 1881: 153). No hem
pogut esbrinar finalment la procedència exacta d’aquesta dona, però és
probable que fos valenciana i en casar-se amb el senyor de l’Alcúdia
Acacio Ribellas marxà a viure allí, de fet els comentaris de Palmireno
assenyalen que tenia 25 anys i era casada quan la instruïa. Diu Cubié
(1768: 102): “Jerónima Ribot, mujer de don Acadio de Ribellas, señor de
Alcudia, en el Reino de Valencia, fue excelente en la inteligencia de las
lenguas griega y latina, instruida por Lorenzo Palmireno, que hace de
ella grande elogio”.
No sabem què escrigué, no ens ho indica la bibliografia
consultada, però sí que va ser la primera deixeble a qui al·ludí Juan
Lorenzo Palmireno.
297 http://www.traduccionliteraria.org/biblib/misc/MS1020.pdf
164
Venerable Josefa Ripoll (¿?-1640)
Noves referències:
CUARTERO Y HUERTA, Baltasar, VARGAS-ZÚÑIGA, Antonio de i MONTERO
DE ESPINOSA: Op. cit, vol. XXI, ref. 33.860 (291).
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 71.
MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José, Op. cit., llibre XVI, p.
645-648.
PANES, Fra Antonio: Op. cit., vol. II, p. 311-317.
Escrits:
[No sabem què escrigué].
Sobre sor Josefa Manuela Ripoll y Ruiz, beata, no teníem
referències biogràfiques quan elaboràrem el Catàleg. Era natural d’Elx,
filla de Juan Bautista Ripoll i Anastasia Ruiz. Contra la seua voluntat,
els seus pares la casaren. Ja vídua, vestí públicament l’hàbit de penitent
de l’orde tercer de sant Francesc en el convent de Sant Josep de
religiosos menors descalços. Posteriorment marxà a València i va ser
beata del convent de Sant Joan de Ribera. Rebé nombroses revelacions i
visions de Déu, s’exercità en l’oració i tingué raptes i excessos mentals.
Sembla que aquestes experiències les va escriure de la seua mà i que es
conserven en l’esmentat convent de València (segons intuïm en l’obra
de Montesinos, perquè el full on corresponen eixes línies està en mal
estat i no ho podem llegir amb claredat).
Morí el 7 de març de 1640 i va ser sepultada en el convent de
Sant Joan de Ribera.
165
Hipòlita Roís de Liori (1479-1546)
Noves referències:
AHUMADA BATLLE, Laia de: “Hipólita Roís de Liori”, en DBD.298
______: “Hipòlita i Beatriu, una lluita per l'herència”, en El Temps, núm.
873, (març de 2001).
______: “L'epistolari d'Hipòlita Roís de Liori, comtessa de Palamós.
Arxiu del Palau, s.XVI”, Revista Internacional de Filologia Caplletra,
núm. 31, 2001, p. 25-40.
______: “Correspondència privada: la història entre línies”, en Boletín
de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. XLIX, 2003-
2004, p. 463-472.
______: “Les dones Requesens a través del seu epistolari. Des
d’Estefania «glòria i honor de les dones» fins a Mencía «suprema
dama catalana»”, en El re-descobriment de l’Edat Moderna. Estudis
en homenatge a Eulàlia Duran, Barcelona: Publicacions de l’Abadia
Montserrat, 2007, p. 63-81.
______: “Les senyores feudals com a hisendades i gestores del
patrimoni”en Manuscrits: Revista d’història moderna, núm. 27,
Universitat Autònoma de Barcelona, 2009, p. 101-111.
______: “La carta privada a l’època moderna: un epistolari conventual
femení inèdit” en Manuscrits: Revista d’història moderna, núm. 29,
Universitat de Barcelona, 2011a, p. 51-64.299
CAHNER, Max: “Llengua i societat en el pas del s. XV al XVI”, en Actes
del cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes,
Andorra, 1-6 d’octubre de 1979, Montserrat: Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, 1980, p. 247-248.
CODERN I BOVÉ, Llorenç i FERNÁNDEZ TRABAL, Josep: “L’Arxiu del Palau
298 http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=477 [consultada el 21-maig-2014] 299 http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/viewFile/249944/334481
166
Requesens ingressa a l’Arxiu Nacional de Catalunya”, en ANC.
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 29, Sant Cugat dle
Vallés: Arxiu Nacional de Catalunya, juny 2011, p. 2-13.
COURCELLES, Dominique de: “Les lettres d’Estefanía de Requesens,
épouse de Juan de Zúñiga, à sa mère, la comtesse de Palamós”,
Relations entre homme et femmes en Espagne aux XVIe et XVIIe
siècles. Réalités et fictions, 1995, París: Agustín Redondo, p 67-78.
______: “Les livres et les femmes en Catalogne”, en Des femmes des
livres. France et Spagne, XIV-XVII siècle, París: Ecole nationale des
chartes, 1999, p. 111, 114.
FERRANDO FRANCÉS, Antoni i NICOLÀS AMORÓS, Miquel: Op. cit., p. 200,
201.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 71-72.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 273.
LLEDÓ CUNILL, Eulalia: “¿Escriptura femenina? Les canto i les celebro”,
en Lectora: revista de dones i textualitat, núm. 8, Barcelona:
Universitat Autònoma de Barcelona, 2002, p. 157.300
LLORENS I BLAT, Josep: Les Sentències catòliques del diví poeta Dant
(1545) de Jaume Ferrer de Blanes. Edició crítica, estudi i
contextualització biogràfica i literària, [Tesi doctoral] Universitat de
Girona, 2014, p. 72, 124, 176, 178, 276.301
MIRALLES, Eulàlia: “Mujeres y memoria escrita...”, Op. cit., p. 117.
MIRALLES, Eulàlia i ZARAGOZA, Verònica: Op. cit., p. 182.
NAVAS OCAÑA, Isabel: La literatura española y la crítica feminista, Madrid:
Editorial Fundamentos, 2009, p. 94.
PINYOL I TORRENTS, Ramon: “Escriptores”, dins Carme SANMARTÍ i
Montserrat SANMARTÍ (ed.) Catalanes del IX al XIX, Vic: Eumo,
2010, p. 249, 261.
300 http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2227878 301 http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/9815/tjlb.pdf?sequence=1
167
SOLERVICENS, Josep: “Prosa i teatre del renaixement”, en Panorama
crític de la literatura catalana. Edat moderna, Barcelona: Vivens
Vives, 2011, vol. III, p. 172.
TORRES AMAT, Félix: Memorias para ayudar a formar un Diccionario crítico
de los escritores catalanes y dar alguna idea de la idea de Cataluña,
Barcelona: Imp. J. Verdaguer, 1836, p. 242.
VINYOLES VIDAL, Teresa: “Cartas medievales en el paso de la Edad
Media al Renacimiento”, Breve historia feminista de la literatura
española (en lengua catalana, gallega y vasca) Vol. VI, Barcelona:
Anthropos, 2000, p. 58-60.
______: “Metgesses, llevadores, fetilleres, fascinadores...: bruixes a
l’edat mitjana”, en Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a
Catalunya, Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 2007, p. 19.
Escrits (compten amb edició actual):
·Epístoles: l’epistolari de Roís de Liori conserva 89 cartes escrites
per ella, en llengua catalana, entre les quals n’hi ha 3 en castellà. Relació
epistolar de tipus familiar, especialment amb la seua filla Estefania de
Requesens (1504-1549), i burocràtic.
Aquesta valenciana, nascuda a València el 1479, descendent de
llinatge noble, és un cas excepcional per dos motius: un per la seua
producció epistolar en llengua catalana i, un altre, per l’atenció de la
crítica literària, sobretot gràcies a la seua màxima coneixedora, Eulàlia
de Ahumada, a qui remetem per a conéixer més sobre la seua vida i
escrits (principalment els estudis de 2003 i 2004).
168
Sor Bernarda Romero/Na Romera (¿?-1621)
Noves referències:
ESCARTÍ, Vicent J.: Literatura valenciana essencial dels segles XVI i XVII.
Textos, p. 173.302
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 73-74.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 274-275.
MIRALLES, Eulàlia: “Poesia, teatre i prosa del barroc”, Op. cit., vol. III, p.
257.
PICATOSTE Y RODRÍGUEZ, Felipe: Op. cit., vol. 1, p-114.
SALVÁ, Pedro:Op. cit., p. 127-128, 180, 182, 183, 190.303
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 228, 367.
SIMÓN DÍAZ, José: Op. cit., vol. XIV, p. 621.
ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica: “La permeabilitat de la clausura: el
convent dels Àngels a la Barcelona del segle XVII i l’obra de
Contesina Fontanella”, comunicació presentada al XII Congrés
d’Història de Barcelona «Historiografia Barcelonina. Del mite a
la comprensió» (Barcelona, 30 de novembre i 1 de desembre de
2011), 2011, p. 3.304
______: “La obra literaria de los Fontanella al entorno del monasterio
dominico de Nuestra Señora de los Ángeles y pie de la Cruz
(Barcelona, siglo XVII) en Archivum Fratrum Praedicatorum, Roma:
Angelicum University Press, vol. LXXXII, 2012, p. 226 n. 26.
302 Podeu consultar el material complet en: http://www.escarti.com/materials_files/LITERATURA_VALENCIANA_ESSENCIAL_DELS_SEGLES_XVI-XVII.pdf 303 Exemplar digitalitzat en: http://scans.library.utoronto.ca/pdf/5/29/cancionerodelaac00valeuoft/cancionerodelaac00valeuoft.pdf 304 Podeu consultar aquesta referència completa en: http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Comun02_Zaragoza.pdf
169
Escrits:
·Composicions poètiques presentades a diversos certàmens.
Aquesta poetessa, com sabem, participà en nombrosos certàmens
del segle XVII amb peces en llengua castellana (Herrero 2009: 73-74).
De les seues composicions, ja apuntàvem (Herrero 2013a: 274-275) els
certàmens literaris del segle XVII, en els quals guanyà algun guardó.
Pasqual Mas i Usó (1991), apunta els títols i certàmens en què
participà.305 Es reparteixen així: “Milagro ser que acierte” i “Benito
vuestra vida nos espanta”, per al certamen de «Justes a la devoció de
Bernardo Catalá de Valeriola» (València, circa 1592), que podem trobar
en el volum sobre les Justas dedicades a Valeriola (1602);306 dues, “Pagó
Raimundo el natural tributo” i “Trescientos años ha que dejó el mundo”
per a la «Justa poética en honor de San Ramón de Peñafort» (València,
1602) dins de la Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad de Valencia,
a la canonización del bienaventurado S. Raymundo de Peñafort, en el
Convento de Predicadores de Vicente Gómez Corella, València: Juan
Chrysostomo Garriz, 1602;307 dos poemes per a la «Justa en honor del
pare fra Domingo Anadón» (València, 1606), “En más de una ocasión” i
“Entre pobres, Domingo, os considero” en la Verdadera relación de la vida,
muerte, y hechos milagrosos del bendito P. F. Domingo Anadón, portero, y
limosnero del Convento de Predicadores de Valencia. Van añadidas cosas muy
notables, con una Justa Poética, que en su alabança se tuvo el año 1606, de
Vicente Gómez, València: al costat del molí de Rovella, 1607;308 la
composició “Tenéys una fe tan biva” per a les Fiestas que la insigne
305 Mas i Usó (1991: 788) transcriu «Entre pobres Domingo os considero», que va ser presentada al certamen sobre fra Domingo Anadón (1606). 306 El volum el podem consultar en Bivaldi: http://goo.gl/Fysv8P , el poema es troba en la pàgina 109. 307 L’exemplar el trobem digitalitzat pel Repositori Institucional de la Universitat de Granada: http://hdl.handle.net/10481/23079; vegeu les pàgines 408-409. 308 L’obra es troba en els fons de les biblioteques de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de València, vegeu catàleg REBIUN; vegeu les pàgines 292-295 i 314.
170
ciudad de Valencia ha hecho por la beatificación del Santo Fray Luys Bertrán
junto con la comedia que se representó de su vida y muerte y el Certamen
Poético que se tuvo en el Convento de Predicadores, con las onras de los poetas
y sentencia de Vicente Gómez, València: Pedro Patricio Mey, 1608.309
Escrigué sor Bernarda per a dues justes més: una altra a Tomás de
Villanueva (València, 1619) que trobem dins del volum de Jerónimo
Martínez de la Vega en Solenes i grandiosas Fiestas, que la noble, i leal
Ciudad de Valencia a echo por la Beatificación de su Santo Pastor, i Padre D.
Tomás de Villanueva. Al muy ilustre Cabildo, i Canónigo de su Santa Iglesia
Metropolitana, València: Felipe Mey, 1620;310 i el certamen en honor a
Santa Teresa de Jesús (València, 1621) amb la composició “El Cielo
Santo os alabe” dins el volum de Mandoca Sacristán Fiestas que el
Convento de nuestra Señora del Carmen de Valencia hizo a nuestra Santa
Madre Teresa de Iesus, a 28 de Octubre, 1621, València: Felipe Mey, 1622, i
que es troba transcrit en les pàgines 196-201 (i esmentada en el
«Vejamen», p. 164).311
Venerable Rufina Ros de Jesús312 (1658-1697)
Noves referències:
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., vol. XXIII, p.
760-761.
DOMINGO, Pedro (OFM): Oración fúnebre en las gloriosas exequias... en la
insigne parrochial de las gloriosas Santas Iusta y Rufina... de Orihuela,
á 21 de agosto de 1697, a la... memoria... de... soror Rufina Ros de
Iesus..., Oriola: Jaime Mesnier, 1697.313 309 El volum el podem trobar dins el fons antic de la BNE. També en el volum de Francisco Novella: Relación de las fiestas que la muy noble, y Coronada ciudad de Valencia ha hecho a la Beatificación del santo Fr. Luis Bertrán de la Orden de Predicadores. En Valencia por Juan Vicente Franco, 1608, el poema de Bernarda Romero. 310 Digitalitzat en Bivaldi, vegeu p. 546 els versos que dediquen a sor Bernarda en el «Vejamen». http://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=2574 311 Volum consultat en el fons de la BNE. 312 Aquesta sor també posa nom a un carrer de la població de Bètera. Vegeu el plánol: http://callego.es/calle-rufina-ros-de-jesus-betera/
171
GARCÍA BUSQUETS, Anna: Op. cit., 2013, p. 284.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: “Escritoras de la Gobernación...”, Op.
cit., p. 77-78.
______: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 74-76.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 276.
MIRALLES, Eulàlia: “Mujeres y memoria escrita...”, Op. cit., p. 112.
MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Op. cit., llibre VI, p.
202 / llibre XII, 329,314 477-486, 625.
PONS FUSTER, Francisco: “La religiosidad femenina...”, Op. cit., p. 90.
PUIGCERVER VIUDES, Antonio Jesús: “La religiosidad en el Guardamar
del siglo XVIII”, en Baluard. Anuari 2013, Guardamar del Segura:
Institut d’Estudis Guardamarencs, p. 129, 134.
______: “De visionarias a beatas...”, Op. cit., p. 108, 109.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 42-43, 60.
Escrits:
·La Vida propia.
·«Poesías para expresar su afecto en Nochebuena».
·«Complantas, jaculatorias y aspiraciones».315
·«Carta “a cierta persona joven”».316
D’aquesta beata oriolana i els seus escrits (recordem, la Vida i
unes poesies per a la nit de Nadal), hem pogut llegir alguns fragments
extrets de la seua “Vida propia” en l’Oració fúnebre que li va fer el seu
confessor fra Pedro Domingo (1697), al llarg de la qual el biògraf ens
313 Hi ha una imatge de la sor dins del volum. 314 Fa referència a una germana de sor Rufina, la venerable mare sor Justina Ros de María, de la qual dóna una petita biografia. 315 Escrits de nova incorporació en el Catàleg, seguint Montesinos. 316 Escrit de nova incorporació en el Catàleg, seguint Montesinos.
172
assenyala aquells passatges en què utilitzà els escrits de la “Vida” de la
beata per a fer parlar sobre la seua vida interior.317
En la biografia que ens ofereix Montesinos (llibre XII, 478-480) en
el seu Compendio Histórico Oriolano trobem transcrites, per una banda,
unes “endechas que ella misma había compuesto, entre otras varias
jaculatorias, y aspiraciones” que comencen així:318
Cuando os miro en ese Señor... mi dueño. Derramad sangre abundante... mi amante. Estoy confusa conmigo... amigo. Pero desde ahora os digo, que si no me perdonáis vuestra sangre malográis mi dueño, mi amante, amigo. (...)
I per una altra, una carta dirigida per la sor a “cierta persona joven” que
li demanava remei per als seus mals: “Mi estimadísima hermana y
señora (...)”, sense data (Montesinos: llibre XII, 480-482).
Venerable Beatriz Ana Ruiz y Guill319 (1666-1735)320
Noves referències:
ALABRÚS, Rosa M.ª i Ricardo GARCÍA CÁRCEL: Op. cit., p. 68.
ÁLVAREZ CARAVERa, Juan Luis: “Guardamar en el País Valencià: Dues
dècades d’història en el s. XVIII: 1730-1750”, Baluard. Anuari de
l’Institut d’Estudis Guardamarencs 2013, núm. 4, Monogràfic: Segle
XVIII a Guardamar, Alacant, 2011. (+)321
317 Ja ho hem dit anteriorment, aquesta pràctica en què els directors espirituals o els biògrafs de les dones virtuoses en santedat utilitzen els seus escrits autobiogràfics per a fer, o bé la biografia de la sor, o bé un sermó fúnebre, es podria considerar habitual. Recordem el cas de Vicenta Rita Aguilar. 318 Agraïm a Antonio L. Galiano, cronista d’Oriola, que ens haja ajudat a la lectura d’alguns passatges del CHO de Montesinos. 319 En aquest cas és la seua població d’origen, Guardamar del Segura la que li dedica un carrer. Podeu veure-la en el plànol: http://guardamar-del-segura.callejero.net/calle-de-beatriz-ana-ruiz.html 320 Existeix un retrat de la sor en el portal http://dspace.unav.es/dspace/handle/10171/24376.
173
APARICIO LÓPEZ, Teófilo: “Venerable sor Beatriz Ana Ruiz. Gloria
insigne de Guardamar”: Archivo Agustiniano 70 (1986), p. 403-
425.(+)
______: “Beatriz Ana Ruiz,...”, Op. cit.*322
ARACIL PÉREZ, F.: “Aproximació a la figura histórica de La Venerable”,
en Revista de Fiestas Patronales de San Jaime, Guardamar del
Segura, 1984. (+)
ASOCIACIÓN PRO-BEATIFICACIÓN DE SOR BEATRIZ ANA RUIZ, diverses
aportacions en Revista. Semana Santa, Guardamar del Segura,
1994, 1995, 1996 i 1998. (+)
BOIX, Matías: Oración fúnebre que en las honras de... Beatriz Ana Ruiz,
Hermana professa en la Tercera Orden del Glorioso Padre San Agustín,
predicó en la... Iglesia del Señor Santiago Apóstol de la villa de
Guardamar, el día 29 de Diziembre del año 1735..., Oriola: Impr.
Francisco Cayuelas, s.a. [octubre de 1736].*
CALLADO ESTELA, Emilio: Op. cit., p. 20 n. 14.
______: El paraíso que no fue..., Op. cit., p. 35.
CAMPOS Y FERNÁNDEZ DE SEVILLA, Francisco Javier: “Vida y obra de la
venerable sor Beatriz Ana Ruiz, mantelata profesa de la Orden
de San Agustín (1666-1735)”, en Historias compartidas. Religiosidad
y reclusión femenina en España, Portugal y América. Siglos XV-XVI.
Mèxic: Universidad de León–Instituto de Ciencias Sociales y
Humanidades ‘Alfonso Vélez Pliego’–Benemérita Universidad
Autónoma de Puebla, 2007, p. 97-126, amb il·lustració en p. 96.*
______: Beatriz Ana Ruiz, terciaria agustina y mujer insólita, Col. Instituto
321 Agraïm a Otilia Maciá, responsable de l’Arxiu Històric Municipal de Guardamar les referències sobre la venerable, les marcades amb aquest signe (+), les podem trobar al Centro de Estudios e Investigación “Vicente Ramos” de Guardamar del Segura. Igualment, trobarem més referències sobre la venerable en l’arxiu personal del fons de Vicente Ramos Pérez; i entre els llibres capitulars i de juntes parroquials del fons de l’arxiu històric i municipal de Guardamar. Per a més detalls, cal dirigir-se a dit arxiu. 322 Les referències bibliogràfiques sobre sor Beatriz que apareixen marcades amb un asterisc (*) les referenciem gràcies a l’article de Gemma de la Trinidad (2011).
174
Escurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas, 24, San
Lorenzo de El Escorial: Ediciones Escurialenses, 2007.
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., vol. XXIV, p.
273-275.
CONESA, Francisco i APARICIO, Teófilo: Aproximación a la vida y
doctrina de la venerable Beatriz Ana Ruiz, gloria insigne de
Guardamar. Alacant: F. Conesa (ed.), 1998.*
CORTEGUERA, Luis R.: “The Makings of a Visionary Woman: The Life of
Beatriz Ana Ruiz, 1666-1735”, en Women Texts and Authority in the
Early Modern Spanish World. Burlington: Ashgate Publishing,
2003, p. 165-182.*
______: “La formación de una mujer visionaria: la vida de Beatriz Ana
Ruiz, 1666-1735”, en Estudios de historia iberoamericana: XXXIII
Reunión Anual de la Society Spanish and Portuguese Historical
Studies, Athens, Georgia, 11-14 abril 2002, María Soledad Gómez
Navarro i José Manuel de Bernardo Ares (coords.), vol 1, 2003, p.
106-107.
DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado..., Op. cit., 2007, p. 225.
FERNÁNDEZ ARRILLAGA, Inmaculada: “Prólogo: Balance de un...”, Op.
cit., p. 23.
GALIANO PÉREZ, Antonio Luis: José Claramunt Vives de Alulayes y Lillo,
un canónigo oriolano del siglo XVIII, Alacant: edició a càrrec de
l’autor, 1999, p. 51-53, 307-312.*
GARCÍA LUCAS, Manuel (Rvd.): Vida de la venerable Madre Sor Beatriz
Ana Ruiz [mecanografiat]. (+)
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: “Escritoras de la Gobernación...”, Op.
cit., p. 77, 78-79.
______: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 76-79.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 275.
______: “Favores que Dios hizo a Isabel de Trilles...”, Op. cit., p. 5.
175
HURTADO, Fra Francisco: Op. cit., p. 32 n. 5, 53 n. I, 54 n. 3, 60 n. I.
MONASTERIO: Místicos, II, 194-195.*
MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Op. cit., llibre XV, p.
27-30, 41-44, 64-67.
NAVARRO REIG, Joaquín et alii: “Catálogo comentado de los fondos...”,
Op. cit., p. 229.
ORELLANA, Marcos Antonio de: Op. cit., p. 47.
PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas..., Op. cit., p. 33.
PÉREZ, Tomás: Vida de la Venerable Madre Sor Beatriz Ana Ruiz. València:
Imp. Pascual García, 1744.
PONS FUSTER, Francisco: “Mujeres y espiritualidad:...”, Op. cit., p. 72, 79,
80, 88, 89, 93.
______: Místicos, beatas y alumbrados, Op. cit., p. 144, 153, 155, 166-167,
172, 233, 245.
______: “Monjas y beatas en la espiritualidad valenciana...”, Op. cit., p.
257, 266-274.
______: “La religiosidad femenina...”, Op. cit., p. 89.
______: “Modelos de mujeres espirituales...”, Op. cit., p. 211, 213 n. 7.
PUIGCERVER VIUDES, Antonio Jesús: “Guardamar durante la guerra de
Sucesión española (1701-1715)”, en Baluard. Anuari 2012,
Guardamar del Segura: Institut d’Estudis Guardamarencs, p.
124-125, 127.
______: “La religiosidad en el Guardamar del siglo XVIII”, en Baluard.
Anuari 2013, Guardamar del Segura: Institut d’Estudis
Guardamarencs, p. 93-153. (+)
______: “De visionarias a beatas...”, Op. cit.
POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume..., Op. cit., p. 45, 344, 449.
PUJALTE, Miguel, Resumen de la vida y virtudes de la V. Beatriz Ana Ruiz,
inéd.*
Revista «Fiestas en Honor a San Jaime. Patrón de esta Villa Real», “Biografía.
176
Beata Sor Beatriz Ana Ruiz (1666-1735)”, Guardamar del Segura,
1978. (+)
SALGADO, MARÍA A.: Women’s Voices in Eighteenth-Century Hispanic
Poetry”, en Dieciocho. Hispanic Enlightenment, Aesthetics, and
Literary Theory, vol. 11, núm. 1 (1988), Universitat de Virgínia, p.
16.323
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. I, p. 57, 74 /vol. II, p. 367,
392.
SANTIAGO VELA, Gregorio de: Ensayo..., Op. cit., 1922, VI, p. 703-705.324
UN GUARDAMARENCO: “La Venerable”, en Revista “Alone”, Fiestas en
Honor a su Excelsa Patrona. Año II, Nº 2, Guardamar, octubre
1947. (+)
VIVES CISCAR, José: Op. cit., p. 29.
TRINIDAD, Gemma de la (OSA): Op. cit., vol. 1, p. 392-396.
ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica: “Historiar les protagonistes absents...”,
Op. cit., p. 153-154.
______: “’Pues que tiene libertad por decir alguna cosa...’, Op. cit., p.
1364.
Escrits:
·Mística Simbólico-Práctica, o Doctrinas de la la Ven[erable] Madre
Sor Beatriz Ana Ruiz, hermana professa de la Tercera Orden de nuestro Padre
San Agustín.
·«Para la madre Priora del convento de religiosas de San
Sebastián, orden de nuestro padre San Agustín de Orihuela. De una
humilde esclava del Señor. Contiene una visión del Purgatorio, donde
vio muchos religiosos y religiosas atormentados por los defectos que
explica en nueve décimas».
323 http://www.cervantesvirtual.com/obra/womens-voices-in-eighteenth-century-hispanic-poetry/ 324https://archive.org/details/ensayodeunabibli06santuoft
177
·«Poema de la Passión del Señor: “Jesucristo en el huerto...”».
·«Versos compuestos cuando era raptada».
Orellana (1887: 47) ens dóna algunes pinzellades biogràfiques
com que va ser professa d’hàbit del tercer orde de sant Agustí, encara
que no sabia llegir ni escriure. Ens indica que en la Vida que escrigué
Tomás Pérez publicada a València el 1744 “se encuentran varios escritos
en prosa y en verso de tan virtuosa mujer”. Se li donà sepultura en la
capella de la Comunió de la parròquia de Guardamar, on se li van fer
solemnes exèquies el dia 29 de desembre de 1735, en les quals predicà
fra Matias Boix i s’imprimí el sermó a Oriola a casa de Francisco
Cayuelas el mateix any.
Un curiós apunt ens el dóna Callado (2014: 20, n. 14) sobre les
obres del pare Beaumont de Navarra, pel que fa a una composició que
se li atribueix «Carta dirigida a mosén Miguel Pujalte», en la qual li
recomana la cura i assistència de sor Beatriz Ana Ruiz, escrita a Oriola
l’abril de 1711. Aquesta apareix en la vida que va escriure fra Tomàs
Pérez (cfr. V. Ximeno, Escritores del reyno de Valencia, València, 1749,
vol.II, p. 50 i 214-215).
Remetem també a l’article de Gemma de la Trinidad (2011: 395)
que dóna bons detalls de la vida i obra d’aquesta agustina, així com
referències bibliogràfiques interessants per a aprofundir sobre la seua
figura, així com a l’article de Pons Fuster (2015: 266-274). Ens indica,
com ja vam apuntar (Herrero 2009: 78-79), que els escrits de la terciària
agustina es troben recollits en la Vida de Tomás Pérez (1744):
-Mística Simbólico-Práctica, o Doctrinas de la la Ven[erable] Madre
Sor Beatriz Ana Ruiz..., text manuscrit inclòs en l’obra de Pérez: Vida de la
Venerable Madre Sor Beatriz Ana Ruiz, València: Imp. Pascual García,
1744, p. 275-668. Són en total 65 visions que porten reflexions i notes per
part del biògraf.
178
Zaragoza (2012: 153-154) fa referència a les composicions en vers,
ja que en la Vida se’n troben dues en castellà: una primera narració en
vers d’una visió del purgatori i unes cobles que narren la passió i mort
de Crist, adreçades a les seues companyes de religió.
-«Para la madre priora del convento de religiosas de San
Sebastián...». Nou dècimes i un poema amb la visió que tingué dels
religiosos que patien en el purgatori, text recollit en el llibre de Pérez
amb reflexions i notes (1744: 109-116).
-«Poema de la Pasión...», en la Vida de Pérez (1744: 111-114).
Teófilo Aparicio (2001: 321 i següents) s’ocupa de comentar els
escrits “ascético-místicos” que dictà Beatriz Ana a mossén Pujalte.
Javier F. Campos (2007: 118-126) dóna una valoració de l’obra literària
de sor Beatriz, en tant que ella no és l’escriptora directa de les seues
pròpies visions i experiències amb Déu, donat que no sabia ni llegir ni
escriure. Precisament per aquesta raó sembla que una persona amb un
enteniment reduït no s’ajusta com a autora d’unes descripcions que
estan per damunt de la seua base cultural, així com la creació dels textos
poètics. Per tant, arriba a la conclusió que Pujalte pogué retocar el relat,
tot millorant la seua qualitat literària, però no l’essència de les
revelacions espirituals.
179
Sor Mariana de San Simeón325 (1569-1631)326
Noves referències:
AGÜERA ROS, José Carlos: “El platero cordobés Juan Bautista Herrera
(activo 1608-1646) trayectoria y nuevas atribuciones”, Archivo
español de arte, vol 79, núm. 314, 2006, p. 193.
AGUSTINAS CONTEMPLATIVAS MONASTERIO SANTA ANA: “Mariana de San
Simeón (1569-1631) -Murcia-”, en «Agustinas santas: no
canonizadas», [publicació electrònica en format PDF, 5 pàgines
sense numerar].327
ATIENZA LÓPEZ, Ángela: “Ceremonia y espectáculo en la fundación de
conventos femeninos en la Edad Moderna: la llegada y recepción
de las monjas fundadoras”, en Campo y campesinos en la España
Moderna. Culturas políticas en el mundo hispáno
(Multimedia)/María José Pérez Álvarez, Laureano M. Rubio
Pérez (eds.); Francisco Fernández Izquierdo (col.), León:
Fundación Española de Historia Moderna, 2012, p. 1993, 1994,
1997.
BELMONTE RUBIO, Jesús: Op. cit.
Boletín de la Comisión Provincial de monumentos históricos y artísticos de
Burgos, “De bibliografía burgense (Disquisiciones y apuntes)”, any
XVIII, 4t trimestre de 1939, núm. 39, p. 279.328
CANDEL CRESPO, Francisco: “Don Francisco Martínez de Cenicero,
325 Com a anècdota, sor Mariana té també un carrer amb el seu nom a Bètera. Podeu veure-la en la guia de carrer: http://betera.callejero.net/calle-mariana-de-san-simeon.html 326 Corregim les dates de naixement i mort; segons Vives (1892: 35) i Lazcano (2011: 384) va nàixer el 1569; igualment ho apunta Jesús Belmonte en el llibre sobre el convent de Corpus Christi de les agustines descalces de Múrcia, ho confirma a partir de la seua data de baptisme, ja que va ser batejada el 24 de novembre de 1569 “Maria Anna, filla de Conrado Simeón...” (2011). El dia de la seua mort està enregistrat en el llibre de defuncions del convent per Eustasio Esteban (1921: 44): “A 25 de febrero, año 1631, entre seis y siete de la mañana fue nuestro Señor servido de llevarse a nuestra santa madre Mariana de San Simeón, priora de este convento”. 327 http://www.agustinassanmateo.org/pdf/mariana_simeon.pdf 328 Anomena l’obra d’Eustasio Esteban.
180
obispo de Canarias, Cartagena y Jaén. Un ilustre y desconocido
riojano”, en Berceo, núm. 101, 1981, p. 23.
CARRASCO, José: La Phenix de Murcia. Vida, virtudes y prodigios de
la venerable madre Mariana de San Simeón, fundadora de los conventos
de Agustinas Descalzas de Almansa y Murcia, Madrid: Manuel
Fernández, 1746.329
CLEMENTE LÓPEZ, Pascual: El convento de las Agustinas de Almansa :
historia y arte, Albacete: Instituto de Estudios Albacetenses “Don
Juan Manuel” , Serie I. Estudios; 156, 2005.330
IV Centenario de la Comunidad de Religiosas Agustinas en Dénia (conté
reprod. facs. del cap. VIII de La Phenix de Murcia. Vida, virtudes y
prodigios de la venerable madre Mariana de San Simeón, Madrid,
1746), Xàbia: Imp. Botella, 2004.
Diccionario Biográfico Español (Real Academia de la Historia, 2006-
2007).331
DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado..., Op. cit., p. 225, 234.
ESTEBAN, Eustasio: La Sierva de Dios mariana de San Simeón, Religiosa
Agustina, fundadora de los conventos de Agustinas Descalzas de
Almansa y de Murcia. Posiciones y artículos para la causa de
beatificación, Múrcia, 1921.
GALERA MARTÍNEZ, Miguel [2012]: El convento de las Agustinas de
Almansa. Fundación, intervenciones y uso, [Treball publicat en la
xarxa sobre “Patrimonio y Museología”].332
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 79-81.
329 Digitalitzada en la web de l’arxiu municipal murcià. En el llibre de Jesús Belmonte (2011: 165) trobem un apunt curiós en el qual, parlant de la venerable mare María Rosa de la Ascensión (1675-1756), monja professa i priora del convent de Corpus Christi de Múrcia, afirma: “mérito suyo fue que se publicase la biografía de la madre Mariana de San Simeón, por el P. José Carrasco, S.I.” 330 De la pàgina 37-41 hi ha un capítol dedicat a la mare Simeón. 331 http://www.rah.es:8888/ARCHDOC [consultat el 6-4-2014]. 332 Consulteu el treball en l’enllaç: http://mupart.uv.es/ajax/file/oid/521/fid/1380/El%20convento%20de%20las%20Agustinas%20de%20Almansa%20-%20copi.pdf
181
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 277.
JORDÁN, Jaime: Op. cit., p. 516, 532, 534, 536, 537,333 538, 539, 695-706.
LAZCANO, Rafael: Op. cit., p. 384.
MARTÍNEZ CUESTA, Ángel: Op. cit.
PALAU DIEGO, Francisco: El llobarro, Anales de Denia y su comarca,
Pedreguer: Marina Alta, 1983, p. 87-89.
PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas..., Op. cit.334
MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Op. cit., llibre X, p.
626 i següents.
PANES, Fra Antonio: Op. cit., vol. II, p. 40.
PÉREZ SÁNCHEZ, Manuel: “«Arcas de prodigios» (A propósito de tres
relicarios de plata de la catedral de Murcia)”, Imafronte,
Publicaciones de la Universidad de Murcia, núm. 14 (1999), p.
198, n. 8.
POUTRIN, Isabelle: Op. cit., 1995, p. 43-45, 339, 440, 454, 456.
RUIZ PARRA, Inmaculada: “Excavaciones arqueológicas en el ala sur del
Convento de Agustinas Descalzas de Murcia”, en Memorias de
Arqueología, 10 (1995), 2002, p. 569.
SAN NICOLÁS, Andrés: Historia general de los religiosos descalzos del Orden
de los Ermitaños del gran padre y doctor de la Iglesia san Agustín de la
Congregación de España y de las Indias I, Madrid: Andrés García de
la Iglesia, 1664, vol. I, p. 171-177.335
333 És molt curiós l’episodi que relata Jordán (1712: 537) en aquesta pàgina, i és que en la petita biografia que fa de la mare Maria de S. José, natural d’Almansa, neboda de la fundadora del convent d’agustines de la mateixa ciutat, professà el 17 de juny de 1610, ens diu: “Recibió del cielo otros favores en la oración: éstos comunicaba con una religiosa muy confidente suya llamada Ana de San Jacinto, natural de Almansa, que fue en compañía de la madre San Simeón a fundar el Convento de Corpus Christi de Murcia. Sucedió que las mercedes que el Señor hacía a ambas conformaban tanto que, escribiendo la una a la otra, no se diferenciaban ni en una palabra. Pero no ha quedado noticia de ellas, porque habiendo tenido nuestra María un año antes revelación de su muerte (...) y los quemó (...)”. Sembla que ambdues monges escrivien exactament el mateix. 334 Remetem a l’índex onomàstic al final del volum.
182
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. I, p. 39, 66, 67 /vol. II, p.
15-17, 31, 339, 369, 35-396.
SESER PÉREZ, Rosa i CANET LLIDÓ, Vicente: Op. cit.
VILLERINO, Fra Alonso de: Op. cit., vol. III, p. 161b, 176b-180b, 181b,
183a.
VIVES CISCAR, José: Op. cit., p. 35.
Escrits:
·«Modo que debe guardarse, cuando una persona quiere hacer
voto simple de castidad».336
·«Puntos de la Sagrada Pasión, para meditar desde la
Septuagésima».
·«Puntos del misterio de la Encarnación, para que tengan oración
todas las hermanas».
·«Apuntamientos de varios sucesos de su vida, escritos por
orden de su confesor».
·«Avisos espirituales, dirigidos al padre fray Juan Jiménez,
franciscano descalzo de la provincia de San Juan Bautista de Valencia».
·Espejo de una religiosa perfecta (en vers).
·«Cartas espirituales».
·«Máximas para la perfección de sus “Hijas Religiosas”».337
Aquesta notable agustina, professa del convent de la Santíssima
Sang de Dénia, va ser fundadora del convent del Corpus Christi
d’Almansa (1609) i del de Múrcia (1616). Sobre la vida de sor Simeón,
podem recórrer al recent monogràfic elaborat pel capellà de les monges
agustines de Múrcia i canonge de la Santa Església Catedral de Múrcia
335 Es pot consultar en el la Biblioteca Digital Hispànica: http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000061709&page=1 336 Escrit de nova incorporació en el Catàleg. 337 Escrits de nova incorporació en el Catàleg.
183
el pare Jesús Belmonte Rubio (2011: 137-153), especialment en un capítol
dedicat a “La Venerable Madre Mariana de san Simeón”, però les
referències a la sor són constants en tot el volum, i és d’especial interés
el fet que s’inicià formalment el procés de la Causa de Beatificació i
Canonització de sor Mariana el 1919 (a hores d’ara paralitzat).338 És
curiós com hi ha una làmina de la seua “Acta de Profesión (...): Denia,
1605” i afegeix Belmonte (2011: 272) “Ella escribía como hablaba, sin
reglas de ortografía, que no las había, y con el seseo propio de su Denia
natal”. És possible, doncs, que sor Mariana fos valencianoparlant.
Tanmateix, els escrits estan en castellà.
Igualment, trobem un capítol dedicat a la fundadora en el volum
de Pascual Clemente (2005: 37-41) sobre el convent d’agustines
d’Almansa, amb el títol “La madre Mariana de San Simeón, primera
priora del convento”.
La seua activitat literària es produí ja sent priora en els convents
esmentats. No existeix una edició dels seus escrits, encara que l’any
2005 l’Ajuntament de Dénia publicà un volum per commemorar el 400
aniversari de la presència de la comunitat de religioses agustines a
Dénia (1604-2004). Pablo Panedas (2005: 141) dedica un apartat a San
Simeón, i transcriu una de les seues cartes (en llengua castellana); indica
que només es conserva una «copia literal de las cartas de la R.M. S.
Simeón, J. M. C.», encara que algunes s’inclogueren en La Phenix de
Murcia. Vida, virtudes, y prodigios de la Venerable Madre Mariana de San
Simeón fundadora de los conuentos de Agustinas Descalzas de Almansa, y
Murcia (1746), del jesuïta José Carrasco. A més, en La Phenix,339
apareixen també els següents escrits de San Simeón: “Modo que debe
guardarse, quando una persona quiere hacer Voto simple de
Castidad”(Carrasco 1746: 24-28), Puntos de la Sagrada Passión, para
338 Vegeu Belmonte (2011: 145-153). 339 La podem consultar digitalitzada en el web de l’arxiu de Múrcia. http://www.murcia.es/jspui/handle/10645/824
184
meditar desde la Septuagesima, escrit el 1624 (Carrasco 1746: 245-248);
Puntos del misterio de la Encarnación, para que tengan oración todas las
Hermanas, cada una el suyo, (Carrasco 1746: 248-250); i Espejo de una
religiosa perfecta (obra en vers) (Carrasco 1746: 427-429) i Panedas (1998:
352-354). San Simeón redactà també uns Avisos espirituales, dirigits a fra
Juan Jiménez (Carrasco 1746: 418-424), que també podem llegir en
Panedas (1998: 349-352). Així mateix, confeccionà uns Apuntes de
diversos sucesos de su vida, escrits per ordre del seu confessor, que
Carrasco utilitzà com a biògraf per a escriure la vida de sor Mariana, en
la qual trobem alguns transcrits (Carrasco 1746: 90-91, 92-93, 95-97. 100-
101, 156-157, 316, 333-334, 345-348, 350-353, 386-392, 402-403). I també
llegim en Carrasco (1746: 425-427) algunes de les moltes màximes que
deixà escrites per a la perfecció de les seues “Hijas Religiosas”.
La venerable també escrigué, com ja havíem apuntat, nombroses
cartes, algunes dirigides a la Prelada, en Carrasco (1746: 217-218, 252-
253, 254-256), en trobem alguns fragments una al “Caballero Ragusano”
(Carrasco 1746: 48-49), així com una vintena que des de Múrcia dirigí a
Almansa. Pablo Panedas (Seser i Canet, coord. 2005: 133) indica que
totes, excepte una de 1618, estan datades entre 1625 i 1631 i que es
trobaven en l’arxiu d’Almansa; cal esmentar que no es conserven les
cartes originals autògrafes –en castellà- que escrigué sor Mariana, sinó
una traducció titulada “Copia literal de las cartas de la R.M. Fundadora
del Convento de Agustinas de Almansa, sor S. Simeón, J.M.C.”, i hi
transcriu una carta datada a Almansa el 16 de febrer de 1609 (Panedas
2005: 141-143).
Llegim en Carrasco (1746: 86-87):
Hizo la fuerza interior el mismo Señor que la ilustraba para comunicar al confesor los favores. Motivo para que su humildad nos robase estas noticias; porque advertido el Director, la mandose los comunicase por escrito. Y hoy día permanecen en el archivo del convento de Murcia los
185
originales, que tengo a la mano cuando escribo esto. Conocíase bien, que era Dios quien se lo mandaba, porque poniéndose a escribir, lo hacía con tanta agilidad y limpieza como si la llevaran la pluma. Escribía sin detenerse, y lo que más, sin borrar palabra alguna, que hubiese escrito. De que nos da cuánta certeza cabe el que la confesó la mayor parte de su vida en la religión. Lo que yo puedo asegurar es que en cuantos originales he visto de esta gran sierva del Señor, no se halla un ápice tildado. Que es prueba no pequeña de esta verdad; y aun en las muchas cartas de su letra que tengo en mi poder, se ve lo mismo.
Tanmateix, segons ens han indicat en els arxius corresponents, ni
a Dénia ni a Almansa340 guarden manuscrits de l’”Hermana San
Simeón”, com ella mateixa s’anomenava (Belmonte 2011: 44). Sobre les
obres de sor Simeón a l’arxiu murcià, cal agrair a l’Arxiu Municipal de
Múrcia les indicacions sobre les obres en què apareix referenciada sor
Mariana, però no hi ha cap escrit de la sor. Sabem que l’arxiu del
convent murcià es va perdre per complet a causa dels estralls de la
Guerra Civil i, com diu Belmonte (2011: 121), les monges hagueren
d’abandonar precipitadament el convent i: “no atinaron a llevarse ni un
solo papel de su rico e interesante archivo, que, desgraciadamente, se
perdió por completo”. Potser podrem trobar més informació d’interés
en el futur si rastregem en el fons de l’AHN les referències sobre el
convent.341
Sor Ángela Sánchez (¿?)
Noves referències:
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 81.
SERRANO Y SANZ, Manuel: Antología de poetisas líricas, Madrid: Real
340 Atés l’abandó de l’orde i la compra de l’edifici per mans privades. De fet, l’orde agustina va decidir clausurar el convent el 2007 i les quatre monges que hi quedaven van ser reubicades entre Úbeda i Requena; a més, el mateix any el convent va ser comprat per una empresa de restauració hostelera local, amb la consegüent habilitació per a aquestos serveis (Galera 2012: 16). 341 Vegeu: http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/fondoDetail.htm?id=954310 Codi de referència: ES.28079.AHN/3.1.-2.1.-1. CLERO-SECULAR_REGULAR,33 (años: s. XVIII) CLERO-SECULAR_REGULAR,L.82 (años: 1748).
186
Academia Española, 1915, vol. I, p. 141-143.342
Escrits:
·Cançó “En vos, Bertrán, con poderosa mano” per al certamen
poètic en les festes al beat sant Lluís Bertran (València, 1608).
D’aquesta religiosa dominica del convent de Santa Caterina de
Siena, autora d’una composició poètica “En vos, Bertrán, con poderosa
mano,” no hem pogut trobar més dades biogràfiques ni dades de més
possibles escrits. La composició la trobem en el volum Los sermones y
fiestas que la ciudad de Valencia hizo por la Beatificacion del glorioso padre
San Luys Bertran. Por el Padre Maestro fray Vicente Gomez de la Orden de
Predicadores a la Illustrissima Señora Doña Guiomar de Corella, y Cardenas,
Condessa de la Puebla, València: Juan Chrisóstomo Garriz, 1609, p. 164-
166; el trobem en el fons de la BNE (R8717).
Sor Juana de Santa Gertrudis (¿?)
Noves referències:
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 81-82.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 276.
JORDÁN, Jaime: Op. cit., p. 613 i següents.
LAZCANO, Rafael: Op. cit., p. 373-376.
PANEDAS GALINDO, Pablo: Op. cit., p. 112.
SANTIAGO VELA, Gregorio de: Op. cit., 1925, vol. VII, p. 301.343
VILLERINO, Fra Alonso de: Op. cit., p. 217b-222a.
Escrits:
·«Apuntes sobre la vida de sor Inés de la Cruz».
342 El volum es troba digitalizat en: https://archive.org/details/antologadepoet01serruoft 343 https://archive.org/details/ensayodeunabibli07santuoft
187
Sobre aquesta religiosa agustina del convent de l’Olleria, que
deixà escrits sobre la vida de sor Inés de la Cruz, remetem a les entrades
de les germanes sor Inés i sor Blanca de Jesús.
Sor Gertrudis de la Santísima Trinidad (1660-1736)344
Noves referències:
ABAD PÉREZ, Antolín (OFM): Op. cit., p. 22-26.
ARQUES JOVER, Fra Agustín: Noticia de la vida de la Venerable sor Gertrudis
de la Santísima Trinidad, dins Papeles para la historia de la Villa y
Convento de Elche (Arxiu Històric Municipal d'Elx).
ENGUIX Y GINER, Vicente: Op. cit., p. 190.
GRAS, Mercè: “Biografia de Gertrudis de la Santíssima Trinitat Navarro
de Alzamora Cabrera” Diccionari Biogràfic de Dones (Xarxa Vives
d’Universitats).345
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: “Escritoras de la Gobernación...”, Op.
cit., p. 79-80.
______: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 82-83.
______: “Per manament del confessor: l’esclat de l’autobiografia
femenina en l’edat moderna. El cas del dietari espiritual de la
il·licitana sor Gertrudis de la Santíssima Trinitat”. Ítaca. Revista de
Filologia, núm. 1 (2010), p. 179-190.
______: “Les «modernes» religioses valencianes...”, Op. cit., p. 275.
______: “Favores que Dios hizo a Isabel de Trilles...”, Op. cit., p. 5.
IVARS, Andrés: “Origen y propagación de las clarisas coletinas o
descalzas en España”, en Archivo ibero-americano, 1925 (23), p.
107-108.
MARTÍ SOLER, Amparo: “Biografías de las Madres Fundadoras y otras
344 Corregim l’any de la mort a 1736 (en lloc de 1734) seguint Abad (1994) i Triviño (1992). 345 Podeu visualitzar la seua fitxa biogràfica per Mercè Gras Casanovas en l’enllaç: http://goo.gl/idpkh3
188
clarisas”, en Clarisas. 350 años en Cocentaina, 2005, Cocentaina: Pía
Unión de la Virgen del Milagro, p. 144, 178-183.
PUIGCERVER VIUDES, Antonio Jesús: “De visionarias a beatas...”, Op. cit.,
p. 106.
SOLER MOLTÓ, Mª Desamparados: “Profesión, dotes, beneficios y
censos”, Clarisas. 350 años en Cocentaina, Cocentaina: Pía Unión de
la Virgen del Milagro, p. 127, 140.
TRIVIÑO, María Victoria (OSC): Op. cit., p. 282-289.
VIZUETE MENDOZA, J. Carlos: “Las Clarisas Nazarenas”, en La imagen
devocional barroca: en torno al arte religioso en Sisante, Conca:
Ediciones de la Universidad de Castilla-La
Mancha/Ayuntamiento de Sisante, 2010, p. 53-54.
Escrits:
·«Su vida por orden de su confesor, 11 libros sobre aquello que le
pasaba por su espíritu».
·Vidas d’algunes religioses.346
·«Coplitas» (¿?).347
La il·licitana professa en el monestir de Nostra Senyora del
Miracle de Cocentaina sor Gertrudis compta amb una completa
biografia gràcies a la fitxa que trobem en el DBD per Mercè Gras,348 així
como en l’Enciclopedia Franciscana,349 on comparteix espai amb qui va
ser el seu marit abans de professar en religió, Francisco Gonzálbez.
Pel que fa als seus escrits, diu Gras (DBD):
346 Escrits de nova incorporació en el Catàleg, tot seguint Triviño (1992). 347 Escrits de nova incorporació en el Catàleg, a l’espera de confirmació. 348 http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=584 [consultada el 22 de mayo de 2014]. Faltaria incorporar-hi les darreres referències a la seua vida i obra, com són: Herrero 2007, 2010, 2013ab. 349 http://www.franciscanos.org/enciclopedia/penciclopedia_g.htm [consultada el 22 de mayo de 2014]
189
Els seus manuscrits sumen onze llibres, que custodiava el pare general dels franciscans en el seu arxiu. També es conserva una relació escrita pel seu espòs de la seva experiència de nou anys de convivència matrimonial, a l'Arxiu dels franciscans descalços de València.
Efectivament, també Triviño (1992: 283) ens apunta que escrigué onze
llibres, els manuscrits originals es troben en la Curia General dels
franciscans; hi ha un quadern del pare Francisco González. I la Biografia
y escritos es troben en el llibre de Crónicas del monasterio de Ntra Sra. del
Milagro de Cocentaina, part segona, del segon volum, Vida de la V. M.
Gertrudis de la SS. Trinidad, f. 371 i següents. Sor Gertrudis escrigué
seguint el manament del seu confessor, el pare Pere Polo, definidor
general de l’Orde Seràfic. Així consta en la història de la vida de sor
Gertrudis dins las Crónicas del Monasterio de Ntra. Sra. del Milagro:
De su orden escribió la venerable madre las muchas y señaladas mercedes que su Majestad le hizo, que escribió once libros, los que hoy tiene en su custodia el Reverendo Padre General en su archivo (convent de Cocentaina, full 383).
Però només se’n conservava una petitíssima part com a còpia en dos
llocs: per una banda, en el cenobi de Nostra Senyora del Miracle de
Cocentaina.350 Són 141 fulls en lletra manuscrita, còpia de la segona
meitat de segle XIX de l’últim quadernet que escrigué sor Gertrudis,
segurament feta per alguna monja del convent. I, per una altra banda,
una còpia també en lletra manuscrita del mateix quadernet, més
completa que la de Cocentaina, pel mercedari Agustín Arques Jover, a
l’Arxiu Municipal d’Elx. Són 130 fulls escrits en forma apaïsada i en
dues columnes. Els manuscrits estan en castellà i ambdues còpies
gairebé contenen els mateixos escrits, tot i que la còpia del pare Arques
és més completa i arriba fins a l’any 1730, però també està inacabada
350 Però, actualment ja no hi són per les informacions que tenim.
190
perquè el quadernet original també ho estava. Ambdós s’inicien un «31
de agosto dominica 13», quan la monja era vicària (a l’edat de 67 anys i
mig), poc després de la tornada de Sisante (aleshores al Regne de
Múrcia), on marxà sor Gertrudis el 1714 en companyia de sor Teresa de
Sant Bru, a fundar el convent de Jesús Nazareno. Tornà a Cocentaina el
27 de juliol de 1726.
Sabem que la resta dels escrits es cremaren perquè hi ha una
carta (la còpia de l’original la féu el pare Arques Jover) en què el
ministre general de Sant Francesc, el pare Juan de Soto, escriu al pare
Pere Polo, director espiritual de sor Gertrudis, per ordenar-li que
cremara els escrits. Els escrits conservats de la religiosa il·licitana es
daten des del 1726 fins al 1730, dels 67 als 69 anys. No obstant això,
sabem que ella ja escrivia abans, quan professà. Així ho diu quan
recorda un fet que li succeí «la noche antes del día de mi profesión,
como lo escriví en aquel tiempo» (convent de Cocentaina, full 430).
Triviño (1992: 283-289) ens transcriu alguns fragments de la Vida
de sor Gertrudis: “Los pecados del pueblo” (f. 405-411), “Luz y amor”
(f. 429-432), “Sigue el símil o parábola de la Noble matrona...” (Vida...
Final de la part 2a, 5 fulls sense numerar).
Abad (1994: 22-26) assenyala que, a banda dels llibres manuscrits
que deixà escrits, també escrigué un altre de les vides d’algunes
religioses, però no coneixem la seua localització. També hem de dir que
és possible que fos autora d’alguns poemes, com vuit “coplitas”351 i
unes tribulacions en vers –en castellà- “que tuvo que tolerar la Vble. M.
Sor Gertrudis, en la fundación de la villa de Sisante”,352 que trobem en
351 Les dues primeres diuen així: “Entre abrojos y espinas,/rosas y flores/encontré con mi amado/Jesús de amores”, “Saludome diciendo:/”Querida Esposa,/seas muy bien venida,/paloma hermosa”. 352 “Las fieras en un campo/me cercaron,/la ropa de mi cuerpo/me quitaron.//Desnuda y sin camisa/me azotaron,/y en sótano profundo/me arrojaron.//Allí me vi enclavada/entre maderos./El agua me cubría/que estaba en cueros.//Alegre está la niña/y resignada,/en lo que Dios permite/pase su
191
uns fulls solts corresponents al segon volum de la segona part de les
Crónicas del monasterio de Nª Sª del Milagro.
Rosa de Santo Domingo (María Antonia Hortolá) (v.
1695-¿?)353
Noves referències:
ALABRÚS, Rosa M.ª i GARCÍA CÁRCEL, Ricardo: Op. cit., p. 37.
DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado..., Op. cit., 2007, p. 223, 273.
HALICZER, Stephen: Between Exaltation and Infamy Female Mystics in the
Golden Age of Spain, New York: Oxford University Press, 2002, p.
66, 109, 110, 118, 142, 144, 154, 174, 204, 205, 214, 217, 224, 256,
311, 324.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 83-84.
NELKEN, Margarita: Op. cit., p. 12, 59.354
PALACIOS FERNÁNDEZ, Emilio: La mujer y las letras en la España del
siglo XVIII, Madrid: Laberinto, 2002, p. 188.355
PONS FUSTER, Francisco: “Modelos de mujeres espirituales...”, Op. cit., p.
211.
POUTRIN, Isabelle: Op. cit., p. 119, 126, 199-201, 310, 422, 426, 459.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 309, 362.
ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica: “Escriure poesia al convent...”, Op. cit., p.
340.
Escrits:
·«Autobiografía espiritual».
alma.//Toda se sacrifica/muy gustosa,/y el color de su cara/como una rosa”. Aquesta composició apareix acompanyada d’una explicació per part del copista del volum. 353 Corregim ací la dada de naixement que segons apunta Poutrin (1995: 310) hauria de ser a partir de 1695, abans de l’any que pensàvem per altres referències (com vam dir en Herrero 2009: 83). 354 http://www.bieses.net/estudios-en-formato-digital/ 355 Arrepleguem ací la referència a María Antonia Hortolá que no vam incloure en el Catàleg per error.
192
·«Papeles tocantes a su espíritu».
·Coplas que compuso al amor divino.
Aquesta beata, natural de Senija, fou processada pel Sant Ofici,
acusada d’impostora per fingir revelacions. En un segon procés incoat
el 1724, va ser declarada culpable i condemnada a reclusió perpètua.
Dins del fons de l’AHN, en la secció de la Inquisició, trobem la seua
autobiografia espiritual (AHN, Proceso de fe, Inquisició de València,
1717-1726, lligall 532, peça 3), un recull dels favors rebuts (AHN, Proceso
de fe, Inquisició de València, 1717-1726, lligall 532, peça 4.) i, dues
còpies del segle XVIII integrades en el lligall intitulat: «Papeles
originales tocantes al espíritu de María Antonia Hortola, alias la
Hermana Rosa de Santo Domingo. Son copia de los originales» (AHN,
Proceso de fe, Inquisició de València, 1717-1726, lligall 532, Exp. 1, peça
2). Al llarg de la seua autobiografia hi ha dinou Coplas que compuso al
amor divino, en castellà.
Sor Francisca Sanz Navarro (¿?)356
Escrits:
·Participà en el certamen poètic en honor de la Immaculada
Concepció (València, 1622).
No hem trobat referències biogràfiques sobre sor Francisca. Ja
teníem coneixement que participà en el certamen poètic en honor de la
Immaculada Concepció (València, 1622). La relació del certamen es
troba en el llibre del pare Nicolás Creuhades titulado: Solenes, y
grandiosas fiestas que la Noble y Leal ciudad de Valencia ha concebido a favor
de la Inmaculada Concepción de María Madre de Dios y Señora nuestra, sin
pecado original concebida. Con el Decreto de su Santidad y el Certamen 356 Vegeu Herrero (2009: 84).
193
Poético, València: Pedro Patricio Mey, 1623.357 Trobem el seu nom en el
«Vejamen» (Crehuades 1623: 263-264):
De un escribiente bizarro escrito un papel me dio, sor Francisca Sanz Navarro, mas con la letra adornó unos conceptos de barro. En viéndoles admiré, tan estraña fantasía, yo no la entiendo, porque encaja una Epifanía sin porqué, ni para qué. Aunque esplicallo ha querido, no le dan permiso les leyes, porque el papel que ha traído para el día de Reyes viniera como nacido.
Sor Úrsula Torrella (¿?)
Noves referències:
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 84.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. I, p. 46 /vol. II, p. 370.
Escrits:
·Carta a D. Fr. Andrés Balaguer, bisbe d’Oriola, “en que pide le
defienda los privilegios de su convento contra las pretensiones de los
vecinos de aquel pueblo”. Ayora, any 1614.
No hem trobat més referències significatives sobre la vida i obra
de sor Úrsula, religiosa del tercer orde de sant Doménec a Ayora. Pel
que fa a la carta que Serrano y Sanz (1975: vol. II, 546) ens apuntava,
dirigida a D. Fr. Andrés Balaguer, bisbe d’Oriola (autògraf; un full en
357 El volum es pot consultar digitalitzat en: http://roderic.uv.es/handle/10550/8856
194
foli. AHN-Papers dels dominics de València), no hem pogut localitzar-
la a hores d’ara en una recerca a l’esmentat fons.
Rosa Trincares (Narcisa Torres) (¿?)
Noves referències:
BARBERÁ, Faustino: Conferencias sobre Carlos Ros, València, 1905, p. 27,
28.
CLIMENT MARTÍNEZ, Josep Daniel: L’interés per la llengua dels valencians
(segles XV-XIX), València: Consell Valencià de Cultura, 2003, p.
112, 114.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 84-85.
PÉREZ, Janet i IHRIE, Maureen (eds.): The Feminist Encyclopedia of Spanish
Literature. Volume I (A-M), Westport, Conn.: Greenwood Press,
2002, p. 116.
PINYOL I TORRENTS, Ramon: Op. cit., p. 266.
ROS, CARLES: Pràctica de orthographia para los dos idiomas castellano, y
valenciano, escrita por Carlos Ros, València: Herederos de Vicente
Cabrera, 1732, .358
______: Epítome del origen y grandeza del idioma valenciano, València:
Cosme Granja, 1734.359
______: Tratat de adages y refranys valencians y pratica pera escriure ab
perfecció la lengua valenciana. Escrit per Carlos Ros, València: José
Estevan, tercera impressió, 1788, p. 15.360
358 Consulteu l’exemplar digitalitzat en l’enllaç: http://www.iberoamericadigital.net/BDPI/CompleteSearch.do;jsessionid=807B30DC2D2B8EB8FA86BE6E8F884F8B?field=autor&text=Ros%2c+Carlos&important=Autor%3a+Ros%2c+Carlos&pageSize=1&pageNumber=8 359 El poema es pot trobar en les pàgines preliminars al llibre de Carles Ros i que hi apareixen sense numerar (en l’exemplar digitalitzat de Bivaldi el troben en les pàgines 37-42 corresponents a l’arxiu del pdf descarregable de l’obra completa de Ros: http://bv2.gva.es/es/consulta/resultados_busqueda.cmd?id=55238&materia_numcontrol=&autor_numcontrol=&posicion=16&forma=ficha. 360 Es pot consultar digitalitzat en: http://goo.gl/xcDtNH.
195
Escrits:
·Poesies: un sonet “Cuiden los metges de curar dolents” per a la
Práctica de ortografía para dos idiomas, castellano y valenciano; “Tan gustosa
quedí i tan agradada” per al Tratat d’adages; balada en art major “Ser
lloats i aplaudits mereixen, Carlos” per a l’Epítome del origen y grandeza
del idioma valenciano.
No hem trobat cap referència biogràfica sobre aquesta poetessa
ni més obres que les tres composicions que ja esmentàvem en el Catàleg,
en elogi de Carles Ros (1703-1773) el sonet “Cuiden los metges de curar
dolents” per a la Práctica de ortografía..., “Tan gustosa quedí i tan
agradada” per al Tratat d’adages i una balada en art major “Ser lloats i
aplaudits mereixen, Carlos” per a l’Epítome. Martí de Riquer Riquer
(1964 [1985]: vol. IV, 738-739) transcrivia parcialment aquestes
composicions, i també Climent (2003: 114) el de l’Epítome.
Juana de Velasco [y Aragón?] (¿?)
Noves referències:
ALABRÚS, Rosa M.ª i GARCÍA CÁRCEL, Ricardo: Op. cit., p. 120.
BORJA DE ENRÍQUEZ, Juan: Op. cit. I, p. 343-344.
CANALS PINAS, Jordi: “Francisco Trenado de Ayllón y el léxico
petrarquista”, en Linguistica contrastiva tra italiano e lingue iberiche,
Madrid: Instituto Cervantes-AISPI, 2007, p. 63.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 86.
LABRADOR ARROYO, Félix i LÓPEZ ÁLVAREZ, Alejandro: “Las caballerizas
de las reinas en la monarquía de los Austria: cambios
institucionales y evolución de las etiquetas, 1559-1611”, en Studia
histórica, Salamanca: Universitat de Salamanca, vol. 28, 2006, p.
102.
NIEREMBERG, Juan Eusebio: Vida de San Francisco..., Op. cit., p. 477.
196
SALAZAR Y CASTRO, Luis de: Árboles de costados de gran parte de las
primeras casas de estos reynos cuyos dueños vivian en el año de 1683,
Madrid: Antonio Cruzado, 1795, p. 47.
SALAZAR DE MENDOZA, Pedro: Origen de las dignidades seglares de Castilla
y Leon: con relacion sumaria de los reyes de estos reynos..., con un
resumen al fin de las mercedes que su magestad ha hecho de marqueses
y condes desde el año de 1621 hasta fin del de 1656... /por... Salazar de
Mendoza ..., Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1794, p. 327, 442,
444.361
SOLER SALCEDO, Juan Miguel: Op. cit., p. 219, 234, 503.
Escrits:
·«Declaración de Doña Juana de Velasco, duquesa de Gandía,
año 1609 [sobre la vida de Santa Teresa de Jesús]».
·Carta “De Doña Juana Fernández de Velasco, Marquesa de
Lombay, al M.R.P. Claudio Aquaviva, Quinto Prepósito General de la
Compañía de Jesús”, datada a Villalpando el 23 de maig de 1587.362
Sobre Juana de Velasco [y Aragón], hem de remetre’ns a la xarxa,
on hem trobat diverses referències amb brevíssimes dades biogràfiques
a la xarxa. En Wikipedia, en una entrada a Íñigo de Borja y Velasco,363
sembla ser el segon fill de la nostra autora amb Francisco Tomás de
Borja y Centelles V duc de Gandia, V comte d’Oliva i III marqués de
Lombay. Aquestes dades coincideixen amb els que ens ofereixen altres
pàgines d’heràldica i genealogia,364 com en una entrada sobre “Más de
quince siglos de historia familiar. La historia de la casa de Velasco” del
361 Es pot consultar en l’enllaç: http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=8989 362 Escrit de nova incorporació en el Catàleg; però, no podem confirmar que ella en va ser l’autora. 363http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%8D%C3%B1igo_de_Borja_y_Velasco [consultat el 22-maig-2014] 364 http://www.heraldaria.com/phorum5/read.php?3,1301, http://goo.gl/JtjIdn [consultades el 22-maig-2014]
197
7/7/2009.365 Igualment en un article de Labrador i López, com a VI
duquessa de Gandia i cambrera major. I Soler Salcedo (2009, p. 219)
parla d’una Juana de Velasco (data de mort el 19/9/1626) que creiem
que es tracta de la mateixa dona referenciada (tot i que hi apareixen
altres que comparteixen el nom).
Pel que fa a l’escrit que referenciava Serrano y Sanz (1975: vol II,
572), la declaració de Juana de Velasco, any 1609 [sobre la vida de santa
Teresa de Jesús], publicada per Vicente de Lafuente en la Biblioteca de
autores españoles desde la formación del lenguaje hasta nuestros días de M.
Rivadeneyra (1846-1888: vol. LV, 380), no hem pogut localitzar-la amb
les dades que ens aporta.
En el volum Quartus Gandiae dux et Societatis Jesu Praepositus
generalis tertius (1894: vol. I, 343-344) trobem una epístola en castellà
“De Doña Juana Fernández de Velasco, Marquesa de Lombay, al M.R.P.
Claudio Aquaviva, Quinto Prepósito General de la Compañía de Jesús”,
datada a Villalpando el 23 de maig de 1587. Presumiblement es tracta
de la mateix Juana de Velasco de la qual parlem.
Luisa de Velasco (¿?)
Noves referències:
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op.cit., p. 86.
PÉREZ DE GUZMÁN Y GALLO, Juan: Op. cit., p. 97.
Escrits:
·Dècima en elogi d’Isidro de Angulo y Velasco: “Escudo es tu
docta lira”.
No hem pogut esbrinar cap dada sobre l’autora de la dècima en
elogi d’Isidro de Angulo y Velasco que es troba en las Pruebas de la
365 http://machucacoello.blogdiario.com/1246984860/ [consultat el 22-maig-2014]
198
Inmaculada nobleza de María Santísima Madre de Dios, desde el primer
instante de su purísima concepción, por Isidro de Angulo y Velasco, València:
Juan Lorenço Cabrera, 1655, p. 9. Aquest volum el localitzem en el fons
de la BNE (3/54345).
Jerónima de Virués (¿?)
Noves referències:
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 86-87.
VIRUÉS, Cristóbal: La gran Semíramis, Barcelona: Red Ediciones SL, 2012,
p. 7.
______ (2003): La gran Semíramis/Elisa Dido, Madrid: Cátedra, 3a edició,
2012, p. 12.
Escrits:
·«Una carta a una señora desde Valencia. La dedicatoria va
dirigida a Doña Mencía de Mendoza, Marquesa del Cenete», datada a
València el 24 de febrer de 1523.
Nasqué dins d’una família distingida, el seu pare era metge i
tenia amistat amb Luis Vives. Els seus germans Cristóbal de Virués,
nascut a València a mitjans segle XVI, Francisco, poeta i doctor en
teologia i Jerónimo metge i poeta. Ella era una experta llatinista.
No hem trobat més escrits de Jerónima, excepte la carta a una
senyora des de València i que es trobà amb el llibre Comiença el
tragitriumpho del Ilustríssimo señor el S. don Rodrigo de Mendoça: y de Biuar
Marqués primero del Zemete. Conde del Cid: señor de las villas de Coca: y
Alahejos con las varonías d’Ayora d’Alberique y Alcocer, etc. Compuesto por
Juan Ángel Bachiller en artes, valenciano (1523). La dedicatòria va dirigida
a Donya Mencía de Mendoza, Marquesa del Cenete, datada a València
el 24 de febrer de 1523. La transcriu Serrano y Sanz (1975: II, 577-578).
199
Catalina Zorita de Esquivel (¿?)
Noves referències:
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: “Escritoras de la Gobernación...”, Op.
cit., p. 80.
______: Lletraferides modernes..., Op. cit., p. 87.
LÁZARO, José: Op. cit., p. 68.
PÉREZ DE GUZMÁN Y GALLO, Juan: Op. cit., p. 97.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 259, 371.
Escrits:
·Una octava al gloriós arcàngel sant Miquel: “El ánimo benigno y
amoroso…”.
No hem trobat dades biogràfiques de Catalina, ni més escrits que
la composició al gloriós arcàngel sant Miquel, una octava: “El ánimo
benigno y amoroso…” dins el Triunfo del gloriosíssimo Arcángel y príncipe
del Cielo, San Miguel. Poema heroyco, compuesto por Miguel Gonçález de
Cunedo, Oriola: Agustí Martínez, 1626, p. 14. Es troba en el fons de la
BNE (R.MICRO/38509).
200
1.3. Un Catàleg obert a noves incorporacions
La recerca de nova bibliografia i l’escorcoll de fonts arxivístiques
i bibliogràfiques que ens pogueren donar cap notícia addicional sobre
les autores catalogades, per fortuna, ha donat un doble fruit, gairebé
inesperat: per una banda, la trobada de més informació sobre les
fèmines catalogades com acabem de veure; i, per una altra, el
descobriment de nous noms d’autores. A continuació, en donem el nom
de les de nova incorporació respecte al llistat de cinquanta-set autores.
Aquestes, no apareixien en els repertoris clàssics anteriorment
consultats,366 però sí que es recullen en manuals, cròniques, relacions
històriques i en altres articles sobre escriptura femenina –sobretot de
carés espiritual- de l’edat moderna que hem consultat.
Els criteris que hem seguit a l’hora d’incorporar nous noms han
estat els mateixos que els del Catàleg. Hem introduït aquelles dones
valencianes d’origen o d’adopció, nascudes entre els segles XVI-XVIII,
el nom de les quals apareguera en els diferents repertoris, cròniques,
relacions històriques i d’altres investigacions consultades que indicaren
que hagueren escrit cap text o que assenyalaren que sabien escriure,
quan no és habitual que així fora. Però, hem optat per no incloure el
nom de totes les priores o abadesses de monestirs o convents si només
teníem la notícia que hagueren escrit cartes administratives, donat que
aquesta era una tasca intrínseca a la seua posició.
Com veurem tot seguit, la majoria de les autores de nova
incorporació pertanyen a l’orde de les clarisses, com les dones de la
família Borja professes al convent de Santa Clara de Gandia, atés que
totes eren família dels ducs de Gandia. Però, ha estat sobretot gràcies al
volum de María Victoria Triviño (1992) que hem pogut conéixer
l’existència d’un bon nombre d’autores d’aquest orde, així com pel
366 Vegeu Herrero (2009: 29-32).
201
manuscrit de Vicente Enguix Varones ilustres en virtud i letras de la ciudad
de Cocentaina (182?) i les diferents aportacions del volum Clarisas. 350
años en Cocentaina (2005). Aquestes troballes donaren alé per a resseguir
la cerca de més referències sobre la vida i obra de cadascuna de les
dones que ací incorporem.
A partir d’aquest estudi que presentem, creiem que per a la
incorporació de noves autories femenines caldrà seguir per la via de
l’escorcoll minuciós, exhaustiu i allargat en el temps dels fons
arxivístics locals. És necessària l’exploració dels diferents arxius
municipals i parroquials de la geografia valenciana, així com dels
respectius arxius dels convents que, de segur, guarden una gran
quantitat de sorpreses. Per aquesta raó, som conscients que el Catàleg
encara pot veure’s augmentat en un futur, més o menys proper.
Aquesta seria, per descomptat, una bona notícia.
***
Autora anònima (¿?)
Fonts:
CALLADO ESTELA, Emilio: “En los albores del convento...”, Op. cit.
______: El paraíso que no fue..., Op. cit.
L’autora anònima que incloem, ho va ser del Libro de fundación del
monasterio de Nuestra Señora de Belén de Valencia, que es troba a l’arxiu
del convent de la Immaculada Concepció de Torrent, segons indica
Emilio Callado (2015b). Segons l’investigador, devia tractar-se d’una
religiosa del convent de Betlem, més o menys coetània a altres
germanes d’hàbit com sor Julia Ferrer (¿?-1650) i sor María Teresa
Agramunt (1664-1728). Utilitzà, per a la redacció del Libro de fundación,
alguns documents hui desapareguts i els relats de Vicenta Castell, és a
202
dir, sor Vicenta María del Espíritu Santo. Callado (2015b: 111 i següents)
edita l’inèdit Libro de fundación en la segona part del seu llibre El paraíso
que no fue. El convento de Nuestra Señora de Belén de Valencia.
De una dama devota (¿?)
Fonts:
SERRANO Y SANZ, Manuel: Apuntes para una biblioteca..., Op. cit., vol. I, p.
142.
No tenim dades biògrafiques d’aquesta autora anònima, però
hem decidit incloure-la en el Catàleg perquè probablement era
valenciana, donat que sabem que escrigué un sonet per un certamen
poètic religiós que celebrà la ciutat de València: “No tuvo el suelo santo
de tal celo...” està recollit en el llibre Fiestas que la insigne ciudad de
Valencia ha hecho por la Beatificación del Santo Fray Luys Bertran. Dirigido a
los muy illustres Señores Iurados de dicha ciudad por Gaspar Aguilar.
València: Pedro Patricio Mey, 1608, p. 225.367
Sor María de los Ángeles (1731-1789)368
Fonts:
BOÍL, Juan Tomás: La muerte de la muerta. Oracion fúnebre, que en las
exequias de la Venerable Madre Sor Maria de los Angeles, religiosa
recoleta, franciscana de Ruzafa dijo dia 11 de Setiembre de 1790,
València: Benito Monfort, 1790, en 4t. Conservat en el monestir
367 El trobem transcrit en la web de BIESES al costat d’un poema de sor Bernarda Romera “Tenéys una fe tan biva...”: http://www.bieses.net/fiestas-que-la-insigne-ciudad-de-valencia-ha-hecho-por-la-beatificacion-del-santo-fray-luis-bertran-1608/ 368 Existeix un retrat de la sor en el web: http://dadun.unav.edu/handle/10171/24222?mode=full; i també en el volum de Boíl (1790).
203
de Nostra Senyora dels Àngels de Russafa en la “Colección de
Sermones varios”, volum VII.369
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., vol. II, p. 814.
TRIVIÑO, María Victoria (OSC): Op. cit., p. 330-332.
Nasqué a el 10 de novembre de 1731 a València, amb el nom de
Salvadora Millán Secanelles, filla de Tomás Millán, fuster, i Luisa
Secanelles, una família humil. Ingressà en el monestir de clarisses
Nostra Senyora dels Àngels de Russafa, on professà el 9 de novembre
de 1749. Va ser-hi abadessa dues vegades. Morí el 25 d’abril de 1789.
La religiosa escrigué la seua experiència mística, la seua vida per
mandat com confirma el pare Boíl (1790: 44), de la qual només coneixem
algunes línies a l’Oración fúnebre que li dedica, a causa de la pèrdua
d’uns quaderns autobiogràfics. En el mateix volum llegim:
Verdad es que ella rasgó una vez y quemó sus escritos; y fue cuando sin omitir diligencia, los pudo recobrar en la muerte de su confesor el padre fray Pascual de Jesús, acontecida en 11 de febrero de 1773. Mas, no la valió esta humilde treta para ocultarse y esconder su vida, porque después de muerto este Padre, (...) la mandó escribir de nuevo lo que había quemado. Ejecutolo con igual acierto, resignación y obediencia (...) (Boíl 1750: 46-47).
Triviño (1992: 331-332) transcriu alguns fragments de l’Oración
fúnebre (Boíl 1790: 65-66, 85).
Sor Juana Bautista de Borja y Aragón (¿?-1568)
Fonts:
AMORÓS, León (OFM): Op. cit., p. 55, 65, 82, 85, 124-126, 154.
BORJA DE ENRÍQUEZ, Juan: Op. cit. I, p. 404, 405-408.
______: Op. cit. III, p. 717.
369 Segons indica Triviño (1992: 331). El volum el trobem digitalitzat en el portal Bivaldi: http://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1004595.
204
______: Op. cit. IV, p. 209, 220, 484-485, 564, 604.
______: Op. cit. V, p. 167.
CARRIÓ, Sebastián: Op. cit., p. 22-23.370
CIENFUEGOS, Álvaro de: Op. cit., p. 86, 184.
CUARTERO Y HUERTA, Baltasar, VARGAS-ZÚÑIGA, Antonio de i MONTERO
DE ESPINOSA: Op. cit., vol. XXI, ref. 33.860 (243).
CUTILLAS BERNAL, Enrique: El Monasterio de la Santa Faz: el patronato...,
Op. cit., p. 18.
GARCÍA DE LA HERRÁN, María del Carmen: Op. cit., p. 195.
GARCÍA HERNÁN, Enrique: Op. cit., p. 62, 74, 77.
Historia del Convento de Santa Clara de Gandía, Op. cit., p. 64, 89-95, 102,
149.
LA PARRA LÓPEZ, Santiago: “La dona reclosa...”, Op. cit., p. 118.
LLOPIS, Josep (OFM): Op. cit., vol. I, 481-490.
NIEREMBERG, Juan Eusebio: Vida del santo padre..., Op. cit., p. 317.
______: Vida de San Francisco de Borja..., Op. cit., p. 160, 438.
PASTOR, Alonso (OFM): Op. cit., p. 208-212 , 216, 247.
SALAZAR Y CASTRO, Luis de: Op. cit., ref. 33.860.
SARTHOU CARRERES, Carlos: Monasterios valencianos..., Op. cit., p. 155.
SOLER SALCEDO, Juan Miguel: Op. cit., p. 230.
TRIVIÑO, María Victoria (OSC): Op. cit., p. 31-32.
VICIANA, Rafael Martí de: Op. cit., p. 18.
Filla d’en Juan de Borja i na Juana de Aragón, ducs de Gandia, i
tercera germana de sant Francesc de Borja. Entrà ben prompte en el
santuari del convent de clarisses de Gandia, a l’edat de dos o tres anys.
Segons ens indica Pastor (1655: 210): “Fue muy leída en las divinas
letras y tan entendida en ellas, que admiraba a muchos los sentidos que
370 A partir del volum d’Amorós (1981).
205
daba a la divina Escritura y acomodaciones”. I unes línies més avall,
quan ja estava pròxima la seua mort:
(...) llamó a una monja y la dijo la trajese unos libritos que había compuesto para la hora de la muerte y leyó con mucha atención las protestaciones y oraciones que allí tenía escritas de la Virgen soberana, del Príncipe San Miguel, de su Ángel custodio y del benjamín de Cristo San Juan Evangelista, con otros santos (Pastor 1655: 211).
Sobre els seus escrits, Triviño (1992: 32) apunta que escrigué -
però estan perduts-, un Tratado sobre la Trinidad i Exercicios preparatorios
para la muerte (que deuen ser els “libritos” que esmenta Pastor 1655:
211); i una carta al seu germà sant Francesc de Borja datada a Gandia el
19 de juny de 1566, que transcriu en la seua Antología (Triviño 1992: 32-
33). També afegim una carta en castellà compartida amb María de la
Cruz, dirigida també a Francesc de Borja el 25 de juny de 1567, que
trobem en MHSJ, vol. IV (484-485). Finalment, també trobem una altra
carta en castellà dirigida al mateix en el vol. I p. 408, del 19 de juny de
1566.
Sor Juana Bautista de Borja y Manuel (h. 1560-1611)
Fonts:
AMORÓS, León (OFM): Op. cit., p. 105, 141-142.
CARRIÓ, Sebastián: Op. cit., p. 16, 24, 25, 34.371
LA PARRA LÓPEZ, Santiago: “La dona reclosa...”, Op. cit., p. 121.
LLOPIS, Josep (OFM): Op. cit., vol. II, p. 179.
TRIVIÑO, María Victoria (OSC): Op. cit., p. 95.
Filla del marqués de Navarrés i últim mestre de Montesa Pedro
Luis Galcerán de Borja, germà de pare de sant Francesc de Borja, i de
donya Leonor Manuel, marquesa de Navarrés. Ingressà el 29 de juny
371 A partir del volum d’Amorós (1981).
206
1576 en el convent de Santa Clara de Gandia i hi professà un any
després. Segons indica Amorós (1981: 142), no hi ha moltes dades
biogràfiques sobre la seua vida, però sí que coneixem un fet important:
Francisco de Rojas, duc de Lerma i nebot de sor Juana Bautista demanà
religioses del monestir de Gandia per a una fundació en la seua ciutat.
Sor Juana Bautista va ser designada com a abadessa de la nova
fundació, acompanyada de sor Agustina Gay, sor Buenaventura
Gavalda i sor Hipólita Arnau. Van eixir del monestir el 1608, però ella ja
no tornà a Gandia.
Ens diu Triviño (1992: 95) que els escrits de sor Juana Bautista
recorden “la tarea del amanuense medieval”, ja que ella anotava
l’experiència de Déu relatada per la mare Anastasia de la Encarnación
(1574-1654),372 unes relacions que abasten els anys 1609-1611. Triviño
(1992) ignora si es conserva el manuscrit original, que probablement es
trobaria en el convent de clarisses de Monforte de Lemos (que és on
acabà els seus dies sor Anastasia); però, assenyala que hi ha una Vida de
la Venerable Madre Soror Anastasia de la Encarnación monja franciscana
descalza de la primera regla de nuestra madre santa Clara, hija del convento de
Valladolid. Fundadora del de Lerma y Monforte de Lemos. Madre y Abadesa de
entrambos hasta su dichosa muerte. Escrita por Sor Beatriz de la Cruz en
Monforte de Lemos, any 1655 (manuscrit), del C. IX al XVII, f. 62-116, de
mà de sor Beatriz de la Cruz (1592?-1678),373 biògrafa de sor
Anastasia.374
372 Vegeu Triviño (1992: 94-95). 373 Vegeu Triviño (1992: 95-96). 374 Triviño (1992: 96-104) ens transcriu uns fragments de la Vida.
207
Sor María Gabriela de Borja y Castro Pinós (¿?-1590/93)
Fonts:
AMORÓS, León (OFM): Op. cit., p. 88, 114, 126-127, 143, 144.
BORJA DE ENRÍQUEZ, Juan: Op. cit. I.375
______: Op. cit. III, p. 717.
______: Op. cit. IV, p. 485, 564.
CARRIÓ, Sebastián: Op. cit., p. 22, 24, 27.376
CUARTERO Y HUERTA, Baltasar, VARGAS-ZÚÑIGA, Antonio de i Montero
de Espinosa: Op. cit., vol. XXI, ref. 33.860 (247).
GARCÍA DE LA HERRÁN, María del Carmen: Op. cit., p. 196.
GARCÍA HERNÁN, Enrique: Op. cit., p. 63, 75, 77.
Historia del Convento de Santa Clara de Gandía, Op. cit., p. 118-122.
LA PARRA LÓPEZ, Santiago: “La dona reclosa...”, Op. cit., p. 118, 122.
______: “Francisco de Borja...”, Op. cit., p. 122.
LLOPIS, Josep (OFM): Op. cit., vol. II, p. 48-51.
PASTOR, Alonso (OFM): Op. cit., p. 227-229.
PONS FUSTER, Francisco: “Monjas y beatas en la espiritualidad
valenciana...”, Op. cit., p. 207, 229.
SARTHOU CARRERES, Carlos: Monasterios valencianos..., Op. cit., p. 155.
SOLER SALCEDO, Juan Miguel: Op. cit., p. 230.
TRIVIÑO, María Victoria (OSC): Op. cit., p. 33-34.
PONS FUSTER, Francisco i PERELLADA CASAS, Joaquín: Vida y obras de
Bernardo Pérez: Un humanista de Chinchón en la corte de los Borja de
Gandía (siglo XVI), Chinchón, 2008, p. 173.377
VICIANA, Rafael Martí de: Op. cit., [p. 18].
375 Remetem a l’índex de final del volum per a veure totes les aparicions de sor María Gabriela, però destaquem que hi ha dedicades unes pàgines de manera especial (428-432), així com la reproducció d’una epístola –en castellà- que dirigí a Francesc de Borja (p. 430-432). 376 A partir del volum d’Amorós (1981). 377 http://www.bibliotecaspublicas.es/chinchon/publicaciones/Bernardo_perez.pdf
208
Filla dels ducs de Gandia en Joan de Borja i la segona muller
donya Francisca de Castro Pinós, per tant, germana de sant Francesc de
Borja per part de pare. Professà en el monestir quan hi era abadessa la
seua tia Francisca de Jesús (entre 1533 i 1548). Va ser abadessa entre
1578-1580 i reelegida des d’eixe any fins al 1584.
Només sabem que escrigué una carta dirigida al seu germà sant
Francesc, aleshores Prepòsit General de la Companyia, datada a Gandia
el 31 d’agost de 1569, en la qual es preocupa per la seua salut i li dóna
les gràcies per l’enviament d’una imatge com a regal; a més, li dóna
notícia de les familiars que tenia aleshores en el convent gandià. Es
conserva en MHSJ, vol. I, p. 430-432, també transcrita en l’Antología
d’escriptores clarisses de Triviño (1992: 33-34).
Pascuala Caro y Sureda (1768-1827)
Fonts:
BENNASAR, Aina Pascual: Santa Catalina de Sena. Memòria històrica d’un
convent (1659-1966), Palma de Mallorca: Edicions Universitat de
les Illes Balears, 2001, p. 67-69, 72-73, 105-106.
BOLUFER PERUGA, Mónica: “Galerías de «Mujeres ilustres» o el sinuoso
camino de la excepción a la norma cotidiana (ss. XV-XVIII)”, en
Hispania, LX/I, núm. 204, Enero-Abril (2000), Madrid: CSIC, p.
216, 219.378
______: La vida y la escritura en el siglo XVIII. Inés Joyes: Apología de las
mujeres, València: Servei de Publicacions de la Universitat de
València, 2008, p. 60.
______: Mujeres de letras..., Op. cit.
______: “Desde la periferia...”, Op. cit., p. 67-100: 76-82, 83.
BOVER, Joaquín María: Biblioteca de Escritores Baleares, Palma: Imp. P. G.
Gelabert, 1868, vol. I, 165-167.379
378 http://www.uv.es/iued/somos/bolufer-art/Galeria-de-mujeres-ilustres.pdf
209
JURADO, Laura: “La ‘x’ matemática de Pascuala”, en El Mundo [edició
digital, 05/10/2010].380
LÓPEZ-TELLO FERNÁNDEZ, Araceli: “María Pascuala Caro Sureda”,
DBD.381
PALACIOS FERNÁNDEZ, Emilio:“Panorama de las escritoras del siglo
XVIII”, Op. cit., p. 344.
______: “Bibliografía general de escritoras españolas del siglo XVIII”, en
Anales de Literatura Española, núm. 23 (2011), Alacant: Universitat
d’Alacant, Departament de Literatura Espanyola, p. 134.382
PARADA, Diego Ignacio: Op. cit., p. 232-235.
RUIZ GUERRERO, Cristina: Op. cit., II, p. 39.
SAINZ DE ROBLES, Federico Carlos: Op. cit., p. 217.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. I, p. 60-61.
SERRANO Y SANZ, Manuel: Apuntes para una biblioteca..., Op. cit., vol. I, p.
177.
María Pascuala Caro i Sureda nasqué a Palma el 17 de juliol de
1768. Provenia, per part de pare, d’una família de l’alta aristocràcia
valenciana (marquesos de la Romana) i de la vella noblesa mallorquina
per part de mare (els Sureda-Valero). Era filla del segon marquès de la
Romana, Pere Caro i Fontes, i de Margalida Sureda i de Togores. Tenia
coneixements de diverses llengües com el llatí, l’italià i el francés.
A pesar que era mallorquina, la incloem ací perquè té una
vinculació important a València: escrigué el 1781 el treball Ensayo de
379 Es pot consultar en l’enllaç: https://archive.org/details/bibliotecadeesc00rossgoog 380 http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/05/baleares/1286263692.html [consultada el 16-febrer 2016]. 381 http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=255 [consultat el 23-gener-2015] 382 http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/17551/1/ALE_23_05.pdf
210
Historia, Física y Matemáticas, València: Benito Monfort, 1781.383 Es
doctorà en filosofia a la Universitat Literària de València. El 1779 va ser
anomenada Acadèmica de Mèrit de la Acadèmia de San Carlos a
València. El 1789 va ingressar al convent de les dominiques de Santa
Catalina de Siena situat a Palma, on va ser priora.384
Venerable Antonia Carrover Cobos (1684-1761)
Fonts:
CAÑAS, Eusebio: Oración funebre: en las solemnísimas exequias que ...
celebraron en la iglesia parroquial del Sr. Santiago, de Orihuela en el
día 28 de septiembre del año 1762 à... la H. Antonia Carrover de San
Agustín, beata professa de la misma Orden sus mas afectos sobrinos / la
predicó el R.P. Eusebio Cañas, de la Compañía de Jesús...; lo dan a luz
los sobrinos de la misma Venerable y el Dr. D. Francisco Masseres, Y
Timor..., Oriola: José Vicente Alagarda y Eysarch, 1793.
GALIANO PÉREZ, Antonio Luis: Cofradías y otras asociaciones religiosas en
Orihuela, en la Edad Moderna, Oriola: Gráficas Alcoy S.L., 2005, p.
351.385
GARCÍA RICO Y CÍA: Biblioteca hispánica: Catálogo de los libros españoles o
relativos a España, antiguos y modernos, Madrid: Librería universal
de ocasión, 1916, p. 181.386
MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Op. cit., llibre XII
[paginació equivocada].
383 En Bivaldi: http://bivaldi.gva.es/es/consulta/busqueda_referencia.cmd?id=544571&posicion=1&idValor=2965&forma=ficha 384 En el convent escrigué obres de temàtica poètica religiosa, com Novena del nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo o Poesías místicas (algunes reproduïdes per Bover (1886) –i també Parada (1881)-, segons el qual aquestes obres es troben en l’arxiu del convent de Palma). 385 http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/10563/7/Tesis_Galiano_Cofradias_y_otras_asociaciones.pdf 386 https://archive.org/details/bibliotecahis00garc
211
Antonia Carrover, natural d’Oriola, nasqué el 30 de juny de 1684
i va ser batejada en la parròquia de Santiago de la mateixa localitat. Era
beata professa de l’orde de sant Agustí. L’escassa visibilitat dels fulls
del manuscrit de Montesinos no ens permet llegir els primers passos de
la seua vida. Optà pel vot de castedat i tingué continus èxtasis durant
els quals es comunicava amb Déu. Morí l’any 1761 quan tenia 77 anys.
L’any següent, el 28 de setembre se celebraren solemnes honres en la
parròquia de Santiago d’Oriola, i pronuncià l’oració fúnebre el pare
Eusebio Cañas de la Companyia de Jesús; l’esmentat sermó s’imprimí a
Oriola el 1763 per José Vicente Magarda, dedicat pels nebots de la
venerable. El volum es troba en el fons de la Biblioteca de la Universitat
de València i en el de la Biblioteca de Catalunya.
Escrigué les següents obres “llenas de erudición y doctrina”
gràcies a “su elegante y piadosa pluma por inspiración divina y por
precepto formal de sus directores” (Montesinos: llibre XII, 399):
·«Tratado curioso e historial de la vida, muerte, milagros y
protección del gran padre de la Iglesia y lumbrera de los doctores San
Agustín, fundador de sus hermitaños religiosos». Llibre en 4t major, 505
fulls i 64 capítols. Segons diu Montesinos, l’exemplar “pasó por su
mano en poder de su sobrino et señor doctor Don Francisco Maseras de
Timor, presbítero, canónigo y dignidad de maestrescuela de la Santa
Iglesia Catedral de Orihuela”.
·«Tratado espiritual de fervorosas jaculatorias o sagradas
aspiraciones sacadas de la Sagrada Escritura, santos padres y doctores
de la Iglesia». Llibre en 4t, enquadernat en pergamí, 202 folis. Al final
del llibre hi ha una sèrie de complantes, que trobem transcrites en
Montesinos (llibre XII, 398).
En l’Oración fúnebre per Eusebio Cañas (1793: 5) llegim: “(...) la
que nació en el mismo día que el Apóstol empezó a escribir por
212
obediencia su vida en el mismo día, a los treinta años cumplidos de su
edad”. No tenim notícia de la localització de les obres de la beata.
Sor Francisca de la Concepción (1633?-1683)
Fonts:
ENGUIX Y GINER, Vicente: Op. cit., p. 108-141.
MARTÍ SOLER, Amparo: “Biografías de las madres...”, Op. cit., p. 174-178.
Aquesta religiosa nasqué a Cocentaina. Era filla de Félix Bellot i
d’Isabel Doménech. En la infantesa, la família marxà a València on
vivien a casa d’una comtessa vídua, en la qual el seu germà Juan era
patge i ella s’ocupava de la senyora i de la filla d’aquesta. Però, quan el
seu germà pogué entrar en religió, Francisca demanà a sa mare tornar a
Cocentaina perquè no li agradava aquella vida. Professà en el convent
de clarisses de la seua localitat quan morí sa mare. Va ser provisora
duran dinou anys, posteriorment tornera, sagristana i portera. Gaudia
de bon talent i era molt escrupolosa en les confessions. La incloem en el
nostre Catàleg atés unes línies que llegim en el manuscrit de Vicente
Enguix (182?: 138):387
pues en el Adviento se llegó una noche a ciertas religiosas que estaban junto a una luz leyendo o rezando, y sacó de una bolsica de estameña que llevaba al pecho un papel escrito de su mano que contenía una protestación de la fe. Y les dijo que cuando la viesen cercana a la muerte, le hiciesen caridad de leerle aquella protestación de la fe.
No sabem si eren freqüents les seues incursions en l’escriptura.
Morí el 16 de febrer de 1683, quan tenia 50 anys.
387 També reproduïdes en l’article de Martí (2005: 177).
213
Sor Margarita de Cristo (¿?-1724)
Fonts:
AGULLÓ PASCUAL, Fr. J. Benjamín (OFM): “Monasterio de clarisas de
Nuestra Señora del Milagro de Cocentaina. Orígenes y
fundación”, Clarisas. 350 años en Cocentaina, Cocentaina: Pía
Unión de la Virgen del Milagro, 2005, p. 23, 30.
ENGUIX Y GINER, Vicente: Op. cit., p. 148.
FERRER MARSET, Pere i TORMOS I DOMÈNECH, Aureli: “Aportación
histórica y documental de las obras de construcción del convento
de las clarisas de Cocentaina”, Clarisas. 350 años en Cocentaina,
Cocentaina: Pía Unión de la Virgen del Milagro, 2005, p. 64, 73,
75.
MARTÍ SOLER, Amparo: Op. cit., p. 143, 144, 147, 158, 160, 166, 171-173.
SOLER MOLTÓ, Mª Desamparados: “Profesión, dotes,...”, Op. cit., p. 106,
114, 126, 127, 131.
Monja natural d’Albaida, filla de Gaspar Lorenzo i Ana Albert.
Tenia tres germanes que també professaren, com ella, en el convent de
Nostra Senyora del Miracle de Cocentaina, els seus noms eren sor Ana
María de los Ángles, sor Clara Francisca de Santo Domingo i sor Josefa
de San Miguel.
Destacava per la seua intel·ligència, i va ser elegida abadessa a
l’edat de trenta anys. Sor Margarita començà a redactar el Libro de
fundación: «Contiene la fundación, la vida y la muerte de la M[adre]
Fundadora y demás Religiosas deste convento de Nª Sª del Milagro
desta Villa de Cocentaina Reino de Valencia» (es trobava manuscrit en
el fons del convent; comença a ser escrit el 9 de març de 1694, quaranta
anys després de la fundació del convent de Cocentaina), tot donant
forma a les notes que deixà escrites sor María de Gracia, i també
relatant les vides de les monges del convent. També redactà els favors
214
que havia rebut de Déu per ordre dels seus pares espirituals. En la
portada sobre la fundació, vida i mort de la fundadora de Nostra
Senyora del Miracle hi ha una nota on diu:
Este libro lo empezó a escribir la venerable madre sor Margarita de Cristo como se infiere de lo que dice al folio 212 en la vida de la venerable sor Ana María de San José,388 su compañera siendo niña, y escribió otro tomo que antes de su muerte la mandaron entregar los prelados para sacarle a luz, como se refiere en su vida al folio 277.Bª. Lo escribió por mandado de sus confesores y el asunto era de las mercedes que Dios la había hecho.389
Morí el 24 d’agost de 1724, després d’haver passat seixanta anys
en el convent de clarisses de Cocentaina.
Dorotea de la Cruz y de Borja (1538390-1552)
Fonts:
AMORÓS, León (OFM): Op. cit., p. 65, 76, 77, 114, 132-133.
BORJA, Francisco de: Diari [de] Francesc de Borja i d’Aragó, Op. cit., p. 207
n. 212.
BORJA DE ENRÍQUEZ, Juan: Op. cit. I, p. 547, 608, 616, 651.
______: Op. cit. II, p. 133, 642, 643.
CARRIÓ, Sebastián: Op. cit., p. 22, 27.391
CIENFUEGOS, Álvaro de: Op. cit., p. 35, 146, 185, 194.
CUARTERO Y HUERTA, Baltasar, VARGAS-ZÚÑIGA, Antonio de MONTERO
DE ESPINOSA: Op. cit., vol. XXI, ref. 33.860 (242).
GARCÍA, Francisco: Op. cit., p. 123-124.
GARCÍA HERNÁN, Enrique: Op. cit., p. 63, 64, 67, 75.
Historia del Convento de Santa Clara de Gandía, Op. cit., p. 75-79.
388 També referenciada en aquest nou llistat d’autores. 389 La lletra d’aquesta nota és diferent a la de la resta del manuscrit. Si la comparem amb la de la còpia dels escrits de sor Gertrudis de la Santísima Trinidad realitzada pel pare Arques Jover, sembla que la cal·ligrafia és la mateixa. 390 Soler (2008: 234), però, apunta la data de naixement l’any 1537. 391 A partir del volum d’Amorós (1981).
215
LA PARRA LÓPEZ, Santiago: “La dona reclosa...”, Op. cit., p. 119.
______: Francesc de Borja: Sant i duc de Gandia, Op. cit., p. 116.
LLOPIS, Josep (OFM): Op. cit., I, p. 252-257.
MARTÍNEZ CUESTA, Ángel: Op. cit., p. 60-67.
NIEREMBERG, Juan Eusebio: Vida del santo padre..., Op. cit., p. 19, 71, 266,
317.
______: Vida de San Francisco de Borja..., Op. cit., p. 37, 104, 365, 438.
NONELL Y MAS, Jaime: Op. cit., p. 110 n. I, 129.
PASTOR, Alonso (OFM): Op. cit., 199-202.
PONS FUSTER, Francisco: “Monjas y beatas en la espiritualidad
valenciana...”, Op. cit., p. 229.
SARTHOU CARRERES, Carlos: Monasterios valencianos..., Op. cit., p. 155.
SOLER SALCEDO, Juan Miguel: Op. cit., p. 234
Filla del duc Francisco de Borja i la duquessa Leonor de Castro.
Nasqué a Valladolid poc després del 25 de març de 1538. Entrà en el
convent de clarisses de Gandia a l’edat de quatre anys. Havia nascut als
set mesos de gestació i patia de mala salut, per la qual cosa morí abans
de complir els catorze anys i no arribà a professar-hi. Però, era hàbil en
el cant i en la lectura. Segons ens indica Pastor (1655, 201):
Halláronla un librito escrito de su mano con muchas oraciones de la pasión del Señor y de otros santos, el cual dijo guardaba para su profesión o para la hora de su muerte. Deseaba sumamente llegar a profesar, pero no se lo concedió Nuestro Señor, porque a los trece años enfermó de unos pujos de sangre sin poderlos jamas restañar. Però, no hem localitzat cap escrit de sor Dorotea.
216
Sor María de la Cruz Borja y Aragón (1514-1582)
Fonts:
ABAD PÉREZ, Antolín (OFM): Op. cit., p. 554.
AMORÓS, León (OFM): Op. cit., p. 55, 65, 82, 85, 87, 88, 89, 121-122, 125,
154.
BORJA DE ENRÍQUEZ, Juan: Op. cit. I.392
______: Op. cit. III, p. 717.
______: Op. cit. IV, p. 208, 219-221, 484-485, 563-565, 626-628.
CARRIÓ, Sebastián: Op. cit., p. 21-22.393
CIENFUEGOS, Álvaro de: Op. cit., p. 86.
CUARTERO Y HUERTA, Baltasar, VARGAS-ZÚÑIGA, Antonio de i MONTERO
DE ESPINOSA: Op. cit., vol. XXI, ref. 33.860 (245).
CUTILLAS BERNAL, Enrique: El Monasterio de la Santa Faz: el patronato...,
Op. cit., p. 18.
GARCÍA DE LA HERRÁN, María del Carmen: Op. cit., p. 193-195.
Historia del Convento de Santa Clara de Gandía, Op. cit., p. 64, 94, 103-112,
149, 150.
LA PARRA LÓPEZ, Santiago: “La dona reclosa...”, Op. cit., p. 93, 111, 118.
LLOPIS, Josep (OFM): Op. cit., vol. I, p. 538-540.
MUÑOZ, Miguel Eugenio: Op. cit., p. 193b.394
NIEREMBERG, Juan Eusebio: Vida del santo padre..., Op. cit., p. 122, 317.
______: Vida de San Francisco de Borja..., Op. cit., p. 160, 438.
PASTOR, Alonso (OFM): Op. cit., 217-223, 257.
PONS FUSTER, Francisco: “Monjas y beatas en la espiritualidad
valenciana...”, Op. cit., p. 229.
RUIZ JURADO, Manuel: Op. cit., p. 103.
392 Remetem a l’entrada de Luisa de Borja i a l’índex final del volum per a localitzar el nom de sor María, atés que hi apareix en nombroses ocasions; però, cal fer esment de les pàgines en què trobem la transcripció de les cartes de què parla Triviño (1992: 397-399; 399-400), la datada el 1568 i la de 1569. 393 A partir del volum d’Amorós (1981). 394 No estem segurs que es tracte de la mateixa dona que anomena l’autor.
217
SARTHOU CARRERES, Carlos: Monasterios valencianos..., Op. cit., p. 155.
SOLER SALCEDO, Juan Miguel: Op. cit., p. 230.
TRIVIÑO, María Victoria (OSC): Op. cit., p. 28-31.
VICIANA, Rafael Martí de: Op. cit., [p. 18].
Sor María de la Cruz era filla dels ducs de Gandia, Juan de Borja i
Juana d’Aragó. Entrà al monestir de Santa Clara de Gandia a l’edat
d’onze anys, on professà, a pesar que
(...) el natural era altivo” i “aunque tenía el adorno de toda buena virtud, aquello de no ser tan humilde no la dejaba campear, ni volar a la alteza de la perfeción en que el Señor la quería para su mayor gusto (Pastor 1655: 218).
Va ser una de les set fundadores que acompanyaren la mare
Francisca de Jesús cap a la Casa de la Reina, però el 1557 tornà a
Gandia.
Triviño (1992: 28) indica que es conserven quatre cartes escrites
per sor María de la Cruz: tres en castellà dirigides al seu germà Francesc
de Borja en MHSJ, vol. I, p. 399 (una del 22 de gener de 1568, en castellà)
i vol. IV, p. 219-221 (una del 22 març 1566, en castellà), p. 484 (i una altra
del 25 juny 1567, també en castellà); i una en italià, dirigida al pare
Miguel Navarro, datada a Gandia el 23 d’agost de 1568, en MHSJ, vol. I,
p. 397-399. Triviño (1992: 28-31) en transcriu dues, la datada el 22 de
març de 1566 i la del 22 de gener de 1569. Dins de la carta de l’any 1566
n’hi ha una altra de sor Isabel Magdalena (Amorós 1981: 87),395 néta de
sant Francesc (a qui anava dirigida també la missiva); la carta està
escrita realment per sor Maria però està signada per la xiqueta quan
tenia set anys.
395 Vegeu Amorós (1981: 133-137); i la carta en el volum I Quartus Gandiae... [MHSJ (1894: vol. I, 409-410).
218
Sor Juana de la Cruz (1535-1601) [Ana de Borja y Castro
Pinós]
Fonts:
AMORÓS, León (OFM): Op. cit., p. 63, 65, 85, 86, 105, 114, 127-132.
BORJA, Francisco de: Tratados espirituales, Op. cit., p. 13, 361.
BORJA DE ENRÍQUEZ, Juan: Op. cit. I.396
______: Op. cit. III, p. 717.
______: Op. cit. IV, p. 491, 673-674.
______: Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux et Societatis Jesu
praepositus generalis tertius V (1569-1572), Madrid: Typis A.
Avrial, 1911, vol. 61, p. 168, 248, 884.397
CARRILLO, Juan: Op. cit., 22r, 51r, 53v, 54r, 90v, 135r-147r, 163r.
CARRIÓ, Sebastián: Op. cit., p. 14-16.398
CIENFUEGOS, Álvaro de: Op. cit., p. 8, 83, 125, 195, 268, 272, 430, 470, 579.
CUARTERO Y HUERTA, Baltasar, VARGAS-ZÚÑIGA, Antonio de i MONTERO
DE ESPINOSA: Op. cit., vol. XXI, ref. 33.860 (236).
DELCLAUX, Federico i SANABRIA, José María: Guía para visitar los
santuarios marianos de Madrid, Madrid: Encuentro Ediciones, 1991,
p. 96.
GARCÍA, Francisco: Op. cit., p. 62-63.
GARCÍA HERNÁN, Enrique: Op. cit., p. 63, 75, 77.
Historia del Convento de Santa Clara de Gandía, Op. cit., p. 120.
LA PARRA LÓPEZ, Santiago: “La dona reclosa...”, Op. cit., p. 93, 101.
LLOPIS, Josep (OFM): Op. cit., vol. II, 117-168.
MUNIESA, Tomás: Op. cit., 1691, p. 14, 15, 252.
MUÑOZ, Miguel Eugenio: Op. cit., p. 63a, 193b.
396 Remetem a l’entrada de Luisa de Borja i a l’índex final del volum per a localitzar el nom de sor Juana, atés que hi apareix en nombroses ocasions. Però, hi ha dedicades unes pàgines de forma especial a la seua vida (a partir de la pàgina 502). 397 https://archive.org/details/sanctusfranciscu61borj 398 A partir del volum d’Amorós (1981).
219
NIEREMBERG, Juan Eusebio: Vida del Santo Padre..., Op. cit., p. 122, 262,
365.
______: Vida de San Francisco de Borja..., Op. cit., p. 361, 503.
NONELL Y MAS, Jaime: Op. cit., p. 48, 49, 135.
PONS FUSTER, Francisco: “Monjas y beatas en la espiritualidad
valenciana...”, Op. cit., p. 208, 229.
RUIZ JURADO, Manuel: Op. cit., p. 125, 379.
SOLER SALCEDO, Juan Miguel: Op. cit., p. 230.399
VICIANA, Rafael Martí de: Op. cit., [p. 19].
VILACOBA RAMOS, Karen M. i MUÑOZ SERRULLA, Teresa: Op. cit., p. 124.
Natural de Gandia, filla dels ducs en Joan de Borja i na Francisca
de Castro, germana de sant Francesc de Borja i Luisa de Borja, i neboda
de sor Francisca de Jesús, nasqué el 1535. Arribà a Madrid als 25 anys,
va ser abadessa primera de les Descalces Reials de la ciutat madrilenya.
Des de ben petita la volgueren instruir en la lectura i l’escriptura, així
com sabia ben bé la llengua llatina en la qual escrivia cartes. Morí el 28
d’abril de 1601.
A banda de les cartes en llatí, sabem que escrigué la vida de sor
Ana de la Cruz, monja portuguesa professa en les reials descalces de
Madrid.400 Però, a hores d’ara no coneixem la localització dels seus
escrits.
399 No estem segurs que es tracte de la mateixa religiosa que anomena l’autor. 400 Per a conéixer la vida de sor Ana de la Cruz (1529-¿?), vegeu Carrillo (1616: 147r-150r).
220
Mariana Cuñat y Serra (1750-¿?)401
Fonts:
BOLUFER PERUGA, Mónica: Mujeres de letras..., Op. cit.
______: “De violentar las pasiones a educar el sentimiento: el
matrimonio y la civilidad dieciochesca”, en Actas de la XI Reunión
Científica de la FEHM, Granada: Universidad de Granada, 2012,
vol. II, p. 354.
CUÑAT Y SERRA, Mariana: Relacion de varios hechos de su vida, y coplas a
la Virgen (BUV, Ms. núm. 762).
Diario oficial del Ministerio de la Guerra, any II, núm. 289, dissabte 21 de
desembre 1889, vol. IV, p. 970.402
DÚAS LÚAS: Místicas e intelectuales católicas en España: una guía del siglo
XV al presente (Núm. 6, abril 2012), p. 5.403
DURÁN LÓPEZ, Fernando: “Nuevas adiciones al catálogo de la
autobiografía española de los siglos XIX (segunda serie)”, Signa,
13, 2004, p. 395-495.404
______: “Las autobiografías femeninas en la España del siglo XIX”, en
La mujer de letras o la letraherida. Discursos y representaciones sobre
la mujer escritora en el siglo XIX, Madrid: CSIC, 2008, p. 263-288:
265.
______: Un cielo abreviado..., Op. cit., p. 285, n. 21.
GUTIÉRREZ DEL CAÑO, Marcelino: Catálogo de los manuscritos
existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, València:
Llibreria Maraguat, 1913, vol. I, p. 254-255.
PÉREZ SARMIENTO, Uxía: «Narrativa y autobiografía femenina en la
401 Agraïm la notícia d’aquesta autora a Consol Payá. La incloem en el Catàleg per l’any de naixement, encara que els escrits daten ja del segle XIX. 402 Es pot consultar en l’enllaç: http://bibliotecavirtualdefensa.es/BVMDefensa/i18n/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=2684 403 Vegeu https://maleducadas.files.wordpress.com/2012/04/religiosas.pdf 404 Podeu consultar l’estudi en l’enllaç: http://goo.gl/W8cK4q
221
revista Signa», Treball de fi de Grau de Llengua i Literatura
Espanyola, UNED, curs 2013-2014, p. 15 n. 44, 33.
POUTRIN, Isabelle: “La lecture hagiographique...”, Op. cit., p. 76-96: 92.
ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica: “Historiar les protagonistes absents...” Op.
cit., p. 156.
______: “’Pues que tiene libertad por decir alguna cosa...’, Op. cit., p.
1364.
La beata Mariana nasqué el 1750 dins el Regne de València, filla
de Miguel Cuñat i Maria Serra. Es casà als 17 anys amb José Font i als 29
es convertí a la vida devota.
Escrigué una Relación de varios hechos de mi vida y coplas a la
Virgen, que es troba en la Biblioteca General i Històrica de la Universitat
de València, ms. 762, 178 folis escrits, redactada a principis del segle
XIX. En els darrers fulls de la Relación [p. 303-313] trobem escrites de la
seua mà unes “coplas de la Virgen”.
Sor Vicenta del Espíritu Santo (¿?-1682)405
Fonts:
VILLERINO, Fra Alonso de: Op. cit., III, p. 257b-259a.
Natural de Sogorb, filla de Miguel Sánchez i Isabel Pérez.
Prengué l’hàbit quan tenia catorze anys, el 22 de gener de 1676, en el
convent agustí de sant Martí de Sogorb. Entenia molt bé el llatí. Era una
religiosa molt dedicada a l’oració i devota del Santíssim Sagrament de
l’Altar. Compongué “unas dulcísimas oraciones y ejercicios al intento
de disponerse para la comunión”. Morí l’11 d’octubre de 1682 quan
tenia 22 anys.
405 No afegim l’any de naixement atés que Villerino no fa coincidir l’edat amb els anys de professió i de mort.
222
Sor Beatriz Figueroa y García (¿?-1667)
Fonts:
LOJODICE, Cosma: Op. cit., p. 362.
MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Op. cit., llibre XVI, p.
964-965.
La venerable, extàtica i contemplativa, religiosa agustina calçada
sor Beatriz nasqué a Monfort, filla de Pablo Figueroa i Nicolasa García, i
professà en el monestir de Sant Sebastià d’Oriola. Sabia música i
destacava pel seu cant. El pare sant Agustí li donà moltes instruccions
perquè entenguera la Sagrada Escriptura i va ser molt devota del
misteri de l’Epifania del Senyor. Diu Montesinos que
(...) se tiene por cierto que compuso en su honor y culto estos versos:
Tres vidit Hispanis quondam Provincia Soles, Tempore, quo Nobis Nascitur Homo Deus. Mystico Nunc creditur, quod Hec Vocatio Regnunt Expectat, ut quiris minera Christo ferect Si Hispanis factum Oratum bone tunc credimus; [...] Hispanis reges Credet vterque Polus.
Morí el dia 11 de febrer de 1667 als 75 anys d’edat i el seu cos
romania incorrupte quan Montesinos escrigué la seua biografia (darrers
anys del segle XVIII).
Sor Jerónima María García de Sempere (¿?-1659)406
Fonts:
MONTESINOS PÉREZ DE ORUMBELLA, José: Monòver en la crònica de Josep
Montesinos, Transcripció i notes de Consuelo Payá i Rafael
Poveda, Monòver: Ajuntament de Monòver, 2005, p. 89-90.
406 Agraïm la notícia d’aquesta autora a Consol Payá.
223
La venerable sor Jerónima, filla de Bartolomé Garcia i Jerónima
Sampere, rics llauradors de Monòver, prengué l’hàbit de religiosa
agustina descalça en el monestir de Sant Julià màrtir de la ciutat de
València el 23 de gener de 1610. Sabia llegir i escriure en castellà i llatí,
sense haver-ne tingut mestre. Religiosa molt penitent i molt ocupada en
obres santes de caritat, oració i penitència. Morí el 13 de juliol de 1659.
Escrigué, segons Montesinos, una carta a un cavaller natural de
València anomenat en Gerónimo Muñoz de Arenoso, arran de la qual el
cavaller afavorí el monestir en moltes ocasions. No en tenim més
notícies.
Sor Josefa María García (1673-1743)407
Fonts:
BALBÁS CRUZ, Juan Antonio: Casos y cosas de Castellón, Castelló: José
Armengot, 1884.408
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., vol. VIII, p.
188-197.
DOMÉNECH, Cristóbal: Sermon Funebre-Historico Que En Las Exequias de
La V. Sra de Dios Sor Josepha Maria Garcia, Predico En Valencia el
1752, El R. P. Christoval Domenech, València: José Estevan Dolz,
1752.
LAVRIN, Asunción: “Los senderos interiores...”, Op. cit., p. 173.
PERTEJO (CAPUTXÍ), P. Benjamín: Op. cit., p. 5, 7, 14, 15-16, 24, 27, 32-42,
51.
RISCO, Fra Manuel: España Sagrada: Theatro geographico-historico de la
407 Existeix un retrat de la venerable en DADUN: http://dadun.unav.edu/handle/10171/24860 i http://dadun.unav.edu/handle/10171/24229?mode=simple; apareix també en Vela (1750). 408 Vegeu l’exemplar digitalitzat en Bivaldi: http://bivaldi.gva.es/en/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=1002348&posicion=1
224
iglesia de España, Madrid: Impremta de la Viuda de Joaquín
Ibarra, Vol. XLII, 1701, p. 167.
VELA, José: Idea de la perfecta religiosa en la vida de la ven. Madre Sor
Josepha Maria García, primera hija del Real Convento de Capuchinas
de la villa de Castellón de la Plana en el reino de Valencia, y Abadesa
que murió del mismo, València: Viuda d’Antonio Bordazar, 1750.409
TRIVIÑO, María Victoria (OSC): Op. cit., p. 293-299.
Filla de Martín Garcia, sastre i natural de Conca, i la valenciana
Gerarda Abril, nasqué el 25 de març de 1673 a València, en una família
nombrosa, en què eren sis germans. Primera filla del reial convent de
caputxines de la vila de Castelló de la Plana. Hi entrà quan tenia vint
anys i posteriorment va ser mestra de novícies. El seu director va ser
Miguel Català. Sembla que tenia el do de la profecia i era consultada en
successos greus. Al final de la seua vida, plena de virtuts, se li
atribueixen diversos miracles. Podem llegir una extensa descripció en la
Idea de la perfecta religiosa en la vida de la ven. Madre Sor Josepha Maria
García... que escrigué fra José Vela (1650) de l’orde de Predicadors. I
Triviño (1992: 294) també ens referencia el llibre del prevere D. Llopis
Segarra: Brevísimo Resumen de la Vida de la Vble. Madre Sor Josefa M.ª
García, Abadesa que fue del Convento de Capuchinas de Castellón de la Plana,
Castelló de la Plana, 6 de maig de 1908, ms. 8 f., en l’arxiu del monestir
de caputxines de Castelló.
Pel que fa als escrits de la mare sor Josefa, diu el biògraf Vela
(1750, 60-61) en un episodi sobre la dislocació dels ossos de la sor, “de
los mas admirables de su prodigiosa vida”:
409 D’aquesta vida es presentà un facsímil per Vicent Sales el 2012 (http://www.vivecastellon.es/noticiario/vicent-sales-presenta-la-obra-facsimil-que-relata-de-la-vida-de-la-primera-religiosa-del-convento-de-las-capuchinas-7148.html i http://www.elperiodic.com/castellon/noticias/185313_vicent-sales-presenta-obra-facsimil-relata-vida-primera-religiosa-convento-capuchinas-escrita-jose-vela.html [consultades el 16-febrer-2014]).
225
(...) ha parecido no defraudar a quien leyere esta relación de las palabras y frases con que la misma madre lo escribe en el breve cuaderno que ha quedado de su mano escrito con el apremio de sus confesores, y que se escapó de las llamas por especial divina providencia, en cuanto puede discurrirse.
Trancrivint les paraules del seu confessor espiritual, Miguel Català, en
un fragment en el qual ens relata què succeí després d’haver estat
malalta:
(...) le ordené que adelantase la relación de sus cosas sobrenaturales con la extension posible para consultarlas con personas inteligentes en tales asuntos, pero que fuese en la forma dicha de referirlas en tercera persona. No hubo tantas lágrimas en ésta como en otras ocasiones, pero ni faltaron íntimos suspiros de aquel humilde corazón. Obedeció, como siempre, escribiendo algunos cuadernos. Y descuidando yo de pedirle lo escrito, cuando después de mucho tiempo le ordené, que me lo entregase. Me respondió que ya los había quemado. Reprendí mucho esta acción, pero me satisfizo, diciendo, que había juzgado que yo me había satisfecho ya de mis recelos (así era verdad como lo dijo), y que por esa razón había quemado los papeles para que las monjas después de su muerte no hallasen un tan claro testimonio de sus ingratitudes y repetidas miserias. No tuve valor para ordenarle de nuevo que volviese a escribir lo que había quemado, por considerarla llena de penosos accidentes (...) (Vela 1750: 273).
Vela transcriu algunes paraules de la mateixa sor al llarg de la relació
de la seua vida.410 Per posar-ne algun exemple, en rescatem ací unes
línies:
Fue mi amor Jesús servido retirarse de mí por un tiempo y enviarme unas sequedades y desamparos tan grandes que no parecía no haber ya Dios para mi remedio. Con todo eso, clamaba a mi amor Jesús y le decía en lo más profundo de mi alma: “¡Dios de amor! No me desamparéis. Mirad que soy obra de vuestras manos (...)” (Vela 1750: 60).
410 També llegim la referència al “breve escrito, que ha quedado de su mano”i transcripcions d’algunes de les seues en altres parts de la Idea de la perfecta religiosa... com en Vela (1750: 77, 89, 95).
226
Alhora, sor Josefa mantingué relació epistolar amb “cierta
religiosa carmelita descalza del convento de Santa Teresa de Écija”, com
consta en el Sermon funebre-historico... (Doménech 1752: 89), però no en
tenim més notícia a hores d’ara. Sembla que l’escriptura de cartes era
una tasca freqüent per a aquesta religiosa:
Representole a su Esposo JESÚS en cierta ocasión (...) la mucha pena, que sentía en haber de escribir por razón de su empleo tantas cartas a las personas bienhechoras y devotas de aquel convento, porque la robaban, decía, el tiempo precioso para sufragar con oraciones a las almas benditas del Purgatorio. Oyó JESÚS el sentimiento de su esposa y la dijo: “Yo admito cuantas escribas para cumplir con tus empleos en sufragio de las almas del Purgatorio (...)”. Y no se escusó para carta alguna en adelante, muchísimas estaba escribiendo con particular gusto y consuelo de su alma (...) (Doménech 1752: 91-92).
M. Victoria Triviño (1992: 294) parla d’algunes cartes de la mare
Josefa: “al hermano limosnero fray Joaquín” datada el 29 de desembre
de 1732, i la transcriu completa (Triviño 1992: 298-299); i “a un padre
(no dice el nombre) recomendándole atención del mismo hermano
Joaquín” del 10 de desembre de 1737, que es trobaven en l’arxiu del
monestir de caputxines de Castelló. Igualment el pare caputxí Benjamín
Pertejo (1993: 33) ens diu que es conservaven al convent tretze cartes
autògrafes de sor Josefa, entre completes i incompletes, i quatre folis
sobre les seues experiències místiques.411 Triviño (1992: 295-299)
transcriu alguns fragments de la mare Josefa: “Amor que dilata y
traspasa el corazón” (f. 60-61), “Viaje al Infierno” (f. 77), “Misteriosa
visión” (f. 89), “Corazón nuevo” (f. 95), i “Consejos” (f. 351-352).
411 Però, les poques monges caputxines que residien al monestir de Castelló es traslladaren al de Barbastro (Osca) l’any 2012. Vegeu: http://www.obsegorbecastellon.es/index.php?option=com_content&view=article&id=1642:comunicado-de-prensa-del-obispado-de-segorbe-castellon-en-relacion-con-el-monasterio-de-mm-capuchinas-de-castellon&catid=38:noticias&Itemid=145&lang=ca.
227
Sor María de Gracia (1612?-1691)
Fonts:
AGULLÓ PASCUAL, Fr. J. Benjamín (OFM): “Monasterio de clarisas...”,
Op. cit., p. 23, 24, 30, 38, 44, 45.
ENGUIX Y GINER, Vicente: Op. cit., p. 90, 91, 137.
FERNÁNDEZ MORENO, Ángel Tomás: Compendio historico chronologico de la
fundacion maravillosa del monasterio de Jesus Maria, de Capuchinas
Minimas del Desierto de Penitencia de la ciudad de Granada, sus
Progresos, y Vidas Admirables de las Religiosas que en él han florecido
en Virtud y Santidad. Parte Segunda. Contiene las vidas de las
Venerables Religiosas desde el principio de la Fundacion, Madrid:
Imprenta Real de la Gazeta, 1769, vol. II, p. 227, 360, 377, 388-
397.412
MARTÍ SOLER, Amparo: “Biografías de las madres...”, Op. cit., p. 143, 146,
157, 160-164, 171, 175, 177.
MARTÍNEZ COLOMER, Vicente: Historia de la Provincia de la Regular
Observancia de S. Francisco, por el P. Fr. Vicente Martínez Colomer,
València: Salvador Fauli, 1803, vol. I, p. 390.
SOLER MOLTÓ, Mª Desamparados: “Profesión, dotes,...”, Op. cit., p. 138.
Religiosa natural de Granada, filla de Baltasar Rodrigo i Isabel
Vida. Al costat d’altres religioses com la seua germana Catalina del
Espíritu Santo, des de Granada vingué a Cocentaina a fundar el convent
de Nostra Senyora del Miracle. Era notable la seua pobresa i era molt
austera. Va ser mestra de novícies durant dinou anys i va ser elegida
abadessa del convent de Cocentaina durant dos triennis seguits.
412 El podem consultar digitalitzat en el següent enllaç corresponent a la Biblioteca Virtual d’Andalusia (Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía): http://www.bibliotecavirtualdeandalucia.es/catalogo/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=151155&posicion=1.
228
La incloem en el Catàleg com a valenciana d’adopció. Sor María
de Gracia deixà escrits uns papers que serviren per al llibre manuscrit
que duu per títol «Contiene la fundación, la vida y muerte de la Madre
Fundadora y demás religiosas de este nuestro convento de Nuestra
Señora del Milagro de esta villa de Cocentaina, Reino de Valencia» i que
començà a escriure la mare sor Margarita de Cristo, a partir del 9 de
març de 1694. Sor María també s’ocupava de la tasca de secretària de la
mare fundadora, sor Adriana del Espíritu Santo, i “le escribía todas las
cartas” (Martí 2005: 162).
Morí l’11 de març de 1691, quan tenia 79 anys.
Sor Jerónima Clara Ibars (¿?)
Fonts:
Historia del Convento de Santa Clara de Gandía, Op. cit., p. 142.
LA PARRA LÓPEZ, Salvador: “La dona reclosa...”, Op. cit., p. 124.
PASTOR, Alonso: (1655), Op. cit., p. 242.
Sor Jerónima no era valenciana, sinó mallorquina, però la
incloem en el Catàleg com a valenciana d’adopció. Va professar en el
convent de clarisses de Gandia i va ser allí on ens donà mostra de la
seua habilitat en l’escriptura i d’altres arts. Ens diu Pastor (1655, 242)
que era:
(...) natural de la villa de Palma, de muy honrados y ricos parientes, entró a ser religiosa ya muy religiosa en costumbres a la edad de veinte y seis años. Tenía muy lindo ingenio y era hábil para todo buen empleo, pintaba, iluminaba y escribía con la destreza que pudiera hacerlo el varón más experto, como se vio en los libros que escribió para el coro y en otras curiosidades para el culto divino.
229
Sor María Luisa Inglés (¿?)
Fonts:
ORTÍ Y MAYOR, José Vicente: Fiestas centenarias con que la insigne, noble,
leal y coronada ciudad de Valencia celebró en el dia 9 de Octubre de
1738. La quinta centuria de su christiana conquista, València:
Antonio Bordazar, 1740, p. 206.413
SORRIBAS, Josep/INGLÉS, María Luisa: Narracion historica de la antiguedad,
y progressos del Real Monasterio de la Purissima Concepcion de la
ciudad de Valencia / su autor... Fr. Josef Sorribas, Predicador General y
Chronista de la provincia de San Francisco de la Observancia de
Valencia ; sale a luz a diligencias de... Sor Maria Luisa Inglés,
València: José Estevan Dolz, 1741.414
Abadessa del convent de la Puritat de València. En la Narracion
historica... de J. Sorribas, que isqué a diligències de la mare María Luisa,
hi escriu una dedicatòria al principi de l’obra “A la Inmaculada Virgen
Reina de todo lo criado...” (Sorribas 1741: [sense numerar, pàgines 8-21
corresponents al pdf de la versió digital]).
Sor Magdalena de Jassu y Azpilkueta (¿?-1533)
Fonts:415
AMORÓS, León (OFM): Op. cit., p. 153-162.
BORJA, Francisco de: Tratados espirituales, Op. cit., p. 67 n.1.
CARRILLO, Sebastián: Op. cit., p. 20, 22.
Historia del Convento de Santa Clara de Gandía, Op. cit., p. 47-53.
LA PARRA LÓPEZ, Salvador: “La dona reclosa...”, Op. cit., p. 125.
LLOPIS, Josep (OFM): Op. cit., I, p. 130-133, 154-159.
413 http://bvpb.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=405563 414 http://bvpb.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?id=405584 415 Vegeu la breu referència a aquesta sor en la web: http://www.euskomedia.org/aunamendi/58052/116106?idi=en#0.
230
PASTOR, Alonso (OFM): Op. cit., p. 182-185.
PESCADOR MEDRANO, Aitor: Francisco de Xabier: Nacimiento de un mito,
muerte de una nación, Tafalla: Txalaparta, 2006, p. 158.
PONS FUSTER, Francisco: “Monjas y beatas en la espiritualidad
valenciana...”, Op. cit., p. 231.
SARTHOU CARRERES, Carlos: Monasterios valencianos..., Op. cit., p. 155.
WOHL, Louis de (1953): El oriente en llamas: Biografía novelada de San
Francisco Javier, Madrid: Palabra, 2006, p. 30.
Religiosa procedent del Regne de Navarra, filla del noble doctor
Juan Yaso, principal conseller i ministre del rei Juan III i Maria de
Alpizcueta, i germana de sant Francisco de Xavier. La incloem en el
Catàleg com a valenciana d’adopció. Va ser dama d’Isabel la Catòlica i
posteriorment professà en el convent de Santa Clara de Gandia, on
arribà a ser abadessa. Sabia escriure, encara que no sabem exactament
quins van ser els seus escrits. Sembla que escrivia cartes, donat també el
seu rol d’abadessa, atés que llegim que escrigué a son pare per
convéncer-lo perquè no ordenara tornar el seu germà de París on es
trobava estudiant (com llegim en la Historia del Convento de Santa Clara,
1848, p. 52). Morí el 20 de març de 1533.
Sor Luciana de Jesús (1595?-1681)
Fonts:
AGULLÓ PASCUAL, Fr. J. Benjamín (OFM): “Monasterio de clarisas...”,
Op. cit., p. 23, 24.
FERNÁNDEZ MORENO, Ángel Tomás: Op. cit., p. 15, 17, 20, 38, 41, 47, 48,
49, 72, 73, 142, 143, 210, 263-363, 370, 372, 373.
MARTÍ SOLER, Amparo: Op. cit., p. 146, 160, 166-170.
MARTÍNEZ COLOMER, Vicente: Op. cit., vol. I, p. 390.
SOLER MOLTÓ, Mª Desamparados: “Profesión, dotes,...”, Op. cit., p.
231
138-139.
Religiosa natural de Montefrío, Granada. Era la petita de quatre
germans, d’una família humil que visqué a Granada. Professà com a
monja d’obediència el 28 de maig de 1617 en el convent de monges
caputxines de Granada. Allí aconseguí una gran veneració, però deixà
el convent de la seua ciutat per a fugir de la fama de santedat. Va ser
una de les mares fundadores del convent de Nostra Senyora del Miracle
de Cocentaina.
La incloem en el Catàleg com a valenciana d’adopció. Sor Luciana
va ser una profusa escriptora. Martí (2005: 166-167) ens diu que
En el Libro de Fundación, nos refiere sor Margarita416 que lo que ella ha escrito está copiado de la narración que de su vida hace la propia madre Luciana por orden del padre fray José Saller, que le hizo escribir sus experiencias místicas, que son innumerables, y hace una minuciosa descripción de su vida desde que tuvo seis años de edad, relatando las tentaciones que sufrió, las cosas extraordinarias que le sucedieron y todas visiones y éxtasis que tuvo”.
Segons llegim en el «Diccionario de autores granadinos» [en
línia]417 del web de l’Academia de Buenas Letras de Granada, en el
convent caputxí de Granada
se conservan hoy en día dos textos de Luciana de Jesús (...). Ambas obras fueron escritas en el primer cuarto del siglo XVII y se encuentran manuscritas y autógrafas. Se trata, en primer lugar, del escrito titulado Vida interior de la Venerable Sor Luciana de Jesús Capuchina del Monasterio de Jesús María de Granada, y fundadora del religiosissimo Convento de Concentaina, llamado del Milagro, compuesto por más de trescientas páginas donde se narra su trayectoria biográfica desde que ingresa en el monasterio de Granada hasta la fundación de Cocentaina. El texto contiene también sus pensamientos, oraciones, así como varios poemas
416 Vegeu l’entrada a sor Margarita de Cristo. 417 Vegeu l’enllaç: http://www.academiadebuenasletrasdegranada.org/jesussorlucianade.pdf [consultat el 6-novembre-2015].
232
por ella compuestos. Además, se ha conservado también un conjunto de cuadernos con paginación independiente y número de páginas variable, que, encuadernados globalmente bajo el título de Principio de la devoción de las Llagas de Jesús. Cuadernos de las Venerables Úrsula de San Diego y Luciana de Jesús, recogen los pensamientos místicos de esta escritora, así como de su compañera de convento, y coetánea, Úrsula de San Diego.
Sor Luciana també afeccionada a escriure poesia, compongué
romanços i nadales i uns “Rosarios en memoria de la Pasión”, que estan
transcrits en el Libro de fundación del monestir clarià de Cocentaina
(Martí 2005: 170). Amparo Martí (2005: 170) en el seu article sobre
biografies de les mares fundadores i altres clarisses transcriu el
“Romance del Nacimiento”.
Morí el 13 d’agost de 1681, quan tenia 86 anys.
Elisarda Leonora (¿?)
Fonts:
PICATOSTE Y RODRÍGUEZ, Felipe: Op. cit., vol. 1, p-114.
L’única referència que hem trobat d’aquesta dona és en l’obra de
F. Picatoste com a participant en acadèmies: “En las de Valencia 1629,418
Doña Elisarda Leonora”, entre un llistat d’altres poetesses que
escrigueren en justes poètiques com Abarca i Na Romera. Per eixa raó
l’hem inclosa en el Catàleg.
418 No hem pogut esbrinar de quin certamen, justa o acadèmia es tracta, potser es refereix a la “Justa a San Pedro Nolasco” (València, 1629), o a l’“Academia ficticia de la Huerta de Valencia” (València, circa 1628). Vegeu Mas i Usó (1991).
233
Sor Ana Francisca Antonia Lloris (¿?-1763)
Fonts:
MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Op. cit., llibre XII, p.
375.
Religiosa natural d’Oriola, de família humil. Als dotze anys sabia
música, cant i “escribir y leer en latín y en castellano con suma
velocidad”, però no tenim notícia de què escrigué. Va ser pretesa per
diverses comunitats religioses, finalment elegí el monestir de
caputxines d’Alacant. Morí el 15 de juliol de 1763.
Joaquina Magraner y Soler (Segle XVIII)419
Fonts:
AGUILAR PIÑAL, Francisco: Bibliografía de autores españoles del siglo XVIII,
Madrid: CSIC, 1989, vol. V, p. 349.
FUSTER, Justo Pastor: Op. cit., vol. II, p. 479.
HERRERA NAVARRO, Jerónimo: Op. cit., p. 283.
HORMIGÓN, Juan Antonio (dir.): Autoras en la Historia del Teatro Español
(1500-1994), Madrid: Asociación de directores de escena, 2000,
vol. III, p. 40-42.
LAMARCA, Luis: Op. cit., p. 58.
PALACIOS FERNÁNDEZ, Emilio: “Noticia sobre el Parnaso...”, Op. cit., p.
121.
______: La mujer y las letras..., Op. cit., p. 217.
______: “Bibliografía general de escritoras...”, Op. cit., p. 137, 182.
SALVÁ Y PÉREZ, Vincent: A Catalogue of Spanish and Portuguese Books, with
occasional Literary and Bibliographical Remarks, London: M. Calero,
1826, p. 60.
419 Seguim les referències que ens aporta el catàleg BIESES: http://62.204.193.244:8080/bieses/Find?base=BIESES&idioma=ESP.
234
No tenim referències biogràfiques d’aquesta dona. La incloem en
el Catàleg amb cautela, atés que no és clar que ella fóra l’autora de La
petrimetra corregida. Comedia moral ajustada á las reglas del drama, y
representada en los teatros de España con aplauso. En tres actos en verso. Por
Doña Joaquina Magraner y Soler. En el año de 1799, València: Miguel
Estevan, 1804, en 4t.420 Les fonts consultades no es posen d’acord si ella
va ser realment la redactora de la peça o va ser el seu germà, el frare
franciscà Miguel Magraner y Soler,421 qui féu posar-hi el nom de la
germana com a autora. El frare germà de donya Joaquina era natural de
la vila d’Alcúdia de Carlet i va ser cronista de la província de València;
morí el 1829 al reial convent de la ciutat de València.
Sor Isabel Mires y Miralles (¿?-1621?)
Fonts:
MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Op. cit., llibre XII, p.
382.
Natural d’Oriola, va ser beata pública mantelata professa del
Tercer Orde del pare sant Doménech de Guzman en el beateri de Santa
Lucía de la ciutat d’Oriola. Rebé molts favors del cel. Escrigué molts
llibres que exaltaven els sagrats misteris de la Passió de Jesucrist, però
no en coneixem la localització.
420 Vegeu l’obra digitalitzada en el següent enllaç: https://books.google.es/books?id=0rRdAAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false. Palacios (2011: 137) dóna la referència del manuscrit: El hombre honrado y la petimetra corregida, comedia nueva en tres actos, 47 ff., Institut del Teatre (Barcelona), ms. 61.965. 421 Fra Miguel Magraner va ser l’autor d’altres obres en llengua castellana, que podem veure referenciades en la base de dades del patrimoni bibliogràfic del Patrimonio Nacional (http://realbiblioteca.patrimonionacional.es/cgi-bin/koha/opac-main.pl) i en Fuster (1830: 479).
235
Sor Juana María Mínguez y Tudela (¿?-1717)
Fonts:
MOLINA LÓPEZ, Marciana: Op. cit., p. 194-196.422
RODES LLORET, Fernando: Op. cit., p. 99, 103-104.
ZEVALLOS, Luis Ignacio: Op. cit., p. 465-466.
Religiosa murciana, provinent del convent de caputxines de
Múrcia (en el qual romangué més de trenta anys), va ser una de les
religioses fundadores del monestir de caputxines d’Alacant, on visqué
45 anys. La incloem ací com a alacantina d’adopció. Va ser tornera,
mestra de novícies i vicària en el cenobi alacantí donat el seu bon
enteniment. Morí el 25 d’octubre de 1717.
Escrigué uns papers on parlava de la seua consciència, però no es
conserven perquè els cremà. Però, en la base de dades BIESES trobem
manuscrit un “Testimonio de la hermana sor Juana María Mínguez,
compañera y cofundadora de sor Úrsula Micaela Morata. Manuscritos
1703-1750h”, entre unes notícies escrites per altres monges sobre la mort
de la cartagenera, hi ha uns fulls (29-41) que comencen així: “La
Reverendísima Madre Sor Juana María Mínguez fundadora y
compañera de Nuestra Venerable Madre, dize todo lo siguiente /Mi
Venerable Madre Sor Úrsula Micaela Morata...”.423
Sor Josefa del Nacimiento (segle XVII)
Fonts:
JORDÁN, Jaime: Op. cit., p. 569.
VILLERINO, Fra Alonso de: Op. cit., vol. III, p. 213ab.
422 Ens remet a Buendicho (1991: cap. XIV). 423 http://www.uned.es/bieses/TEXTOS/Capuchinas%20Alicante.pdf
236
La mare Josefa nasqué a Benigànim. Els seus pares eren Juan
Pastor i Josefa Ximeno. Prengué l’hàbit de sant Agustí en el convent de
la Concepció i sant Josep de Benigànim el 24 de juny de 1644. El pare fra
Vicente Espí va ser el seu confessor durant molts anys. Era aplicada en
la lectura de llibres devocionals. Patí molts dolors des dels sis anys. En
la biografia de Villerino (1994: 213b) llegim:
(...) y viviendo en estos tormentos, como la salamandra en el fuego, abrasada del amor con que los iba llevando, se desahogó devota componiendo versos de no menos erudición, que abrasado espiritu y amor de Dios han llegado a nuestra mano, y dejamos de ponerlos huyendo de aumentar demasiado la obra.
Però, no tenim més notícia dels seus escrits.
Sor María Nicolau y Viver (¿?-1787)
Fonts:
FUENTES, Celedonio: Op. cit., p. 66.
Religiosa nascuda a Borriana, ingressà en el convent de Corpus
Christi de Vila-real quan tenia 7 anys. Va continuar l’escriptura de la
Crònica del convent que ja havien començat les seues predecessores.
Sor Ana de la Concepción Padilla (¿?)
Fonts:
AMORÓS, León (OFM): Op. cit., p. 7.
LLOPIS, Josep (OFM): Op. cit., vol I, p. 13; vol. II, p. 187-215.
OMAECHEVARRÍA, Ignacio: Las clarisas a través de los siglos, Madrid:
Editorial Cisneros, 1972, p. 280.
No tenim dades biogràfiques d’aquesta religiosa, però sabem que
ingressà en el convent de clarisses de Gandia el 3 d’abril de 1563 i que,
237
en els últims anys de la seua vida –després dels setanta anys-, escrigué
una crònica dels primers temps del monestir, que tractava de les vides
de les religioses més notables del convent. El pare Llopis va llegir
aquesta crònica, que no arribà a imprimir-se perquè, segons ell, no era
digna ja que no es trobava ordenada, un requisit indispensable. El
manuscrit ha desaparegut del convent, però va ser utilitzat per a la
Crónica del Real Monasterio de la Seráfica Madre Santa Clara de la Ciudad de
Gandía del pare Llopis.
Sor Gabriela de la Presentación (¿?-1642)424
Fonts:
CALLADO ESTELA, Emilio: El paraíso que no fue..., Op. cit., p. 24.
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Op. cit., vol. VI, 890
891.
ESCARTÍ, Vicent Josep: 2002, p. 7.
FUENTES, Celedonio: Op. cit., p. 62.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: “Escritoras de la Gobernación...”, Op.
cit., p. 76-77.
MARTÍ I ASCÓ, Manuel: Op. cit., 2004, p. 129
MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Op. cit., llibre XII, p.
248-247.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 42.
XIMENO, Vicente (1747-1749): Escritores del reyno de Valencia
chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la
christiana conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVII,
Valencia: Librerías París-Valencia, 1980, vol. I, p. 362.
424 No va ser inclosa en el Catàleg primigeni a l’espera que posteriors consultes en donaren més dades.
238
Sor Gabriela María de la Presentación era religiosa de servei i
natural d’Oriola. Va ser religiosa dominica del monestir de Santa
Caterina de Siena de València. Dictà, per ordre del seu confessor, la
seua vida a sor Julia Ferrer (¿?-1650), monja dominica natural de
València i de família destacada:
-Vida de Sor Gabriela de la Presentación. Són dos quaderns escrits
de mà de sor Julia: un en 4t i l’altre en 8é, amb més pàgines. Segons les
fonts ambdós quaderns es conservaven en l’arxiu del mateix monestir,
però com déiem en l’entrada a sor Julia Ferrer, sembla que desaparegué
després d’alguna de les exclaustracions (Fuentes 2002: 62).
Morí el 14 de gener de 1642.
Sor Magdalena de la Presentación (1630-1631?-1666)
[Magdalena Gavilà Estrevena]
Fonts:
JORDÁN, Jaime: Op. cit., p. 524-525.
PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas..., Op. cit., p. 157, 251.
SESER PÉREZ, Rosa: “El convent de les agustines de Dénia: aproximació
històrica”, en Rosa Seser Pérez i Vicent Canet Llidó (coord.) El
convent de les agustines de Dénia i la Santíssima Sang. 400 anys de
presència a Dénia, Ajuntament de Dénia - Regidoria de Cultura /
Arxiu Municipal de Dénia, 2005, p. 73-123: 90-91.
VILLERINO, Fra Alonso de: Op. cit., vol. III, 167b-168b, 342b.
Sor Magdalena va nàixer a Dénia. Formava part d’una família
benestant, que li proporcionà una bona formació religiosa i un molt
bon domini de la lectura i l’escriptura, però les fonts no especifiquen
què escrigué. Tenia per parents, com a oncle, fra Pere Esteve i, com a tia,
239
la beata franciscana Catalina Ferrer.425 Professà el 1644 al convent
d’agustines de Dénia. Morí el 1666 quan tenia 35 anys.
Sor María Tomasa de la Purísima Concepción (¿?)
Fonts:
ABAD PÉREZ, Antolín (OFM): Op. cit., p. 569.
No tenim dades biogràfiques d’aquesta religiosa. Sabem que
isqué de la localitat de Cocentaina amb sor Teresa de San Bruno per tal
de fer la fundació de Sisante el 1714, i la seua relació es conserva en
l’obra: Novena de Jesús Nazareno, que se venera en el convento de religiosas
de clarisas (vulgo Nazarenas) de Sisante, Conca: Imp. de Francisco Gómez,
1844; en 4t, 98 pàgines (a partir de la p. 50).426
Sor Josefa Jerónima Ramacho (¿?-1764)
Fonts:
MOLINA LÓPEZ, Marciana: Op. cit., p. 414-416.
Abadessa del monestir de caputxines d’Alacant. Escriptora d’una
rica producció epistolar. Entre 1740 i 1752 mantingué correspondència
en nom seu i de la comunitat de religioses amb el reial Marqués de
Caylus, governador del Regne de València, en les quals demana caritat
per les molèsties que causava tindre molt a prop del monestir el primer
Batalló del Regiment d’Infanteria de Mallorca, un fet que feia pertorbar
la vida religiosa en oració i silenci de les germanes. Les cartes es troben
425 En la vida de sor María de Jesús (Gallart), en un episodi sobre la beata Catalina Ferrer, fa referència a “una beata sobrina suya, muy sierva de el Señor” (Villerino 1694: III, 337ab). No podem concretar si es tracta de la mateixa sor Magdalena. 426 El podem consultar digitalitzat en el web de la Biblioteca Digital de Castella-La Manxa. http://bidicam.castillalamancha.es/bibdigital/bidicam/i18n/consulta/registro.cmd?id=11250
240
en l’arxiu de l’esmentat monestir de caputxines que fundà sor Úrsula
Micaela Morata.
Sor Damiana Riquelme y Ruiz (¿?-1687)
Fonts:
JORDÁN, Jaime: Op. cit., p. 336-337.
LOJODICE, Cosma: Op. cit., p. 394-395.
MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Op. cit., llibre XII, p.
692-693.
Aquesta religiosa nasqué a Oriola, filla d’Alfonso Riquelme i
Isabel Ruiz. Prengué l’hàbit de sant Agustí en el convent de Sant
Sebastià i professà el 2 d’octubre de 1627. Dugué una vida molt austera
i penitent, de contemplació i de contínua oració. Va ser devota de la
Passió del Senyor. El seu pare espiritual li ordenà que es confessara per
escrit, però no sabem si ho féu. Morí el 2 de juliol de 1687.
Sor María Teresa Rodrigo (¿?)
Fonts:
ZARAGOZA, Verònica: “Escriure poesia al convent...”, Op. cit., p. 336, n.
6.
Segons ens indica Verònica Zaragoza, existeix un lligall de
papers dins el fons del monestir cistercenc de la Saïdia de València, que
es troba en l’ARV. Secció “Clero. Llib. 2950, 55 ff. 310 x 215 mm (coberta
pergamí)”, que conté uns escrits d’una religiosa a mode de “desafíos”
amb els quals mostrava els seus desitjos de perfeccionament religiós i
que amplien la tipologia textual femenina coneguda: “(...) siete papeles
de sor María Teresa Rodrigo, religiosa de la obediencia del convento de
la Zaidia, la que también desafiava a D. Gertrudis cada mes (...)”.
241
Sor Isabel Ana de San Jerónimo (-1652)
Fonts:
VILLERINO, Fra Alonso de: Op. cit., III, p. 240a.
Nasqué a Sogorb, filla de Francisco Navarro y Catalina Sena. Des
de ben menuda sentí desig d’entrar en religió i ho féu en el convent
d’agustines de sant Martí de la seua vila, als 15 anys, el 25 d’abril de
1615; i professà un any més tard, el 25 de maig de 1616. Als 36 anys patí
una malaltia dolorosa que l’acompanyà durant vint-i-dos anys. Morí el
13 de gener de 1652, als 52 anys no complits d’edat. A causa de l’afany
per a acomplir les obligacions religioses: “Tuvo gran puntualidad a los
actos de comunidad. En tocando a ellos, no pasaba aunque estuviese
escribiendo a formar una letra ni a dar una puntada si estaba cosiendo”.
No sabem què escrigué, però la incorporem al Catàleg perquè no és
usual el fet de destacar que una religiosa com sor Ana Isabel, escrivia,
sense tenir constància que fóra priora.
Sor Ana María de San José (1651-1689)
Fonts:427
ENGUIX Y GINER, Vicente: Op. cit., p. 141-158.
MARTÍ SOLER, Amparo: Op. cit., p. 178.
SOLER MOLTÓ, Mª Desamparados: “Profesión, dotes...”, Op. cit., p. 118,
124, 125.
Religiosa natural de Cocentaina, filla d’en Lorenzo Capdevila,
governador de Cocentaina, i na Inés Sempere. Nasqué el mes de
novembre de 1651, en el mateix palau i estança on s’originà el convent
de Nostra Senyora del Miracle, en què professà. Tenia dos anys quan
arribaren a fundar-lo les mares fundadores des de Granada. Professà en
427 Vegeu també l’entrada a sor Margarita de Cristo.
242
el convent contestà, i arribà a tenir el càrrec de refitolera (encarregada
del refectori) cinc anys, sis anys de portera, tres de sagristana i altres
tres de tornera. Era una religiosa a qui agradava de viure en silenci i
serenitat. Patí moltes xacres i dolors corporals.
Era molt aplicada i perfeccionista en la tasca de cosir i brodar.
com també tenia molta habilitat en escriure i pintar amb ploma, i en
llegir i contar. En el manuscrit de Vicente Enguix (182?: 150) llegim:
Su atención a Dios fue continua y devoción a la Pasión. Compuso y midió los pasos para el Via Crucis, y procuró las estampas de las estaciones de la Via Sacra. Púsola en la celda que llaman de la Pasión para que las religiosas leyendo en el escrito que puso al pie de cada estampa tuviesen materia a mano para la santa meditación. (...) También por la casa sentencias escritas de letra remendada de molde, en que tenía rara habilidad, para excitar al ejercicio de las virtudes con otras devociones a santos, y pinturas de pluma, que eran significativas del camino espiritual, como el monte Carmelo de San Juan de la Cruz, la monja crucificada con sus descripciones.
Morí el 23 de gener de 1689, quan tenia 38 anys.
Sor Laura de San José (Segle XVII)
Fonts:
CALLADO ESTELA, Emilio: El paraíso que no fue..., Op. cit., p. 144, 198, 206.
Laura Barberà i Rosas, natural de València, era filla de José
Barberá i Laura Rosas. Professà al convent de dominiques de Betlem de
la mateixa ciutat de València el 26 d’agost de 1668 i prengué el nom de
sor Laura de San José. Callado (2015b) diu que va ser “cultivadora de
poesía”, de qui “se conserva una posterior Relación de la entrada de la
Ciutat en este convento, incluida en el Libro de fundación”. Aquest Libro
de fundación es conserva en l’arxiu del convent de la Immaculada
Concepció de Torrent.
243
Segons la relació que escriu sor Vicenta María del Espíritu Santo,
també professa en el convent de Betlem, i que podem llegir dins del
Libro de fundación, que edita Callado en El paraíso que no fue... (2015b),
llegim de mà de sor Vicenta:
Quiero referir los dichos versos que están en idioma o lenguage valenciano, compuestos por la reverenda madre sor Laura de San José, su[b]priora actual entonces de este convento de Nuestra Señora de Belén. Y dicen assí:
Relació de la entrada de la Ciutat.
Diuen a la mare priora y santa comunitat
que vinc en un amic meu, y que venim molt cansats.
(...)428
Sor Laura esdevé, per tant, una de les poques escriptores en
llengua catalana que arrepleguem en el Catàleg.
Sor Isabel de San Pedro (¿?-1681)
Fonts:
JORDÁN, Jaime: Op. cit., p. 475-476.
Aquesta religiosa, natural de Requena, prengué l’hàbit per a
religiosa de l’obediència en el convent de religioses agustines de
Requena, i posteriorment isqué amb altres companyes a la fundació del
convent de la Presentació de València. Ens diu Jordán (1712: 475) que
sempre duia un: “librito, en que cuando cometía alguna falta, luego la
escribía por mínima que fuese”, del qual no tenim més dades. Feia vot
428 La composició, de noranta-una estrofes –majoritàriment de quatre versos cadascuna-, la podem llegir en Callado (2015b: 144-149).
244
de pobresa i humilitat. Morí el 5 de febrer de 1681 en el convent de
València.
Sor María de Santa Clara (1737-1784)429
Fonts:
FUSTER, Justo Pastor: Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron
hasta nuestros días. Con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente
Ximeno, València: José Ximeno, 1827, vol. I, p. 307.
LATORRE HERNÁNDEZ, Manuel: Revisión simplificada del Plan General de
Valencia. Catálogo de bienes y espacios protegidos. Ordenación
estructural: “Monasterio de Nuestra Señora de los Ángeles”, 2013: p.
2/4.
LLANSOL, Fra Joaquín: Sermón fúnebre en las solemnes exequias de la
Venerable Sor María de Santa Clara, Religiosa Clarisa del convento de
nuestra Señora de los Angeles del lugar de Ruzafa, extramuros de
Valencia, predicat en l’esmentat convent el dia 21 de febrer de
1085, València: Benito Monfort, 1805.430
TRIVIÑO, María Victoria (OSC): Op. cit., p. 323-329.
ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica: “Escriure poesia al convent...”, Op. cit., p.
342-343.
Anomenada Francisca Ferrer, filla de José Ferrer i Antonia
Gimeno, nasqué el 4 d’octubre de 1737 a Russafa. Va entrar al monestir
de Nostra Senyora dels Àngels de la mateixa població valenciana, del
que va ser priora. Morí el 20 de gener de 1784. Les dades conegudes de
sor María les coneixem gràcies a les referències que trobem al Sermó del
pare Llansol imprés el 1805 amb motiu de les seus exèquies, donat que
es perdé molta documentació del monestir de clarisses de Russafa. Els
429 Existeix un retrat de la sor en http://dadun.unav.edu/handle/10171/25566. 430 http://datos.bne.es/edicion/bima0000066443.html
245
escrits de la religiosa són tota una sèrie de cartes en les quals donava
compte als seus confessors d’allò que passava en el seu interior camí de
la perfecció. Sembla que aquestes cartes i còpies van passar d’uns
directors a uns altres i una còpia dels papers de la religiosa estava en
possessió del pare Joaquim Llansol segons esmenta en el Sermó, donat
que els va fer servir de font per escriure’l. S’hi explica que el confessor li
ordenà que escriguera un quadern amb les seues experiències. Triviño
(1992: 326-330) transcriu alguns fragments escrits per sor María de
Santa Clara: “Del Matrimonio Espiritual” trets del Sermó de Llansol
(1805: 93-103, 116).
Sor Catalina de la Santísima Trinidad (1592?-1662)
Fonts:
JORDÁN, Jaime: Op. cit., p. 552-558, 560, 562.
LAZCANO, Rafael: Op. cit., p. 384.
LÓPEZ BARDÓN, Thyrsus: Op. cit., p. 402b.
PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas..., Op. cit., p. 105, 248.
VILLERINO, Fra Alonso de: Op. cit., vol. III, p. 194b, 197a-203b, 208b,
213b-214a.
Nasqué aquesta religiosa en la ciutat de València, els seus pares
eren Francisco de Villalobos i Bárbara Valls. L’arquebisbe sant Joan de
Ribera va ser el seu primer pare espiritual i gràcies a ell prengué l’hàbit
en el convent de Santa Úrsula de València el 1606, quan tenia 18 anys.
L’any 1611 marxà a la fundació del convent de Benigànim, del qual va
ser elegida priora durant vuit anys. Tenia especial devoció a sant Joan
Baptista. Morí el 5 de juliol de 1662, quan tenia 70 anys.
El capítol més curiós sobre sor Catalina i que ens fa incloure-la en
el Catàleg diu així:
246
Tenía en su convento dos religiosas de superior virtud. Y estando un día en oración ardiente con ellas, arrebatada de amor, sin saber lo que hacía, prorrumpió en estas coplitas:
En aquel cerco, palomas,
que está en medio del altar, allí tengo mis amores, ayudádmelos a mirar. Aquel corderito hermoso que nos señaló San Juan, debajo de blanco armiño flechas arrojando está.
Cubierto en un blanco velo el alma viene a rondar; los requiebros que la dice son amar, y más amar. El aliento me falta, Jesús, que tengo; abrazad v[o]s mi alma, que os la encomiendo.
No sabem si aquestos versos van ser posats per escrit per la
mateixa sor Catalina. A hores d’ara no tenim més testimonis de les
seues possibles incursions literàries a banda d’aquests versos que
sembla que compongué espontàniament de forma oral.
Sor Luisa del Santísimo Sacramento (1626?-1659)
Fonts:
JORDÁN, Jaime: Op. cit., p. 522-524
PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas..., Op. cit., p. 251.
SESER PÉREZ, Rosa: “El convent de les agustines de Dénia: aproximació
histórica”, Op. cit., p. 90, 121.
VILLERINO, Fra Alonso de: Op. cit., vol. III, p. 166b-167b.
Aquesta religiosa d’origen noble va nàixer a Dénia, filla
d’Antonio Ramírez de Arellano i Catalina Gavilanes y Alvarado. Entrà
al convent de les agustines de Dénia amb 12 anys i professà el 1638.
Segons ens diuen les fonts consultades, era una monja molt instruïda i
247
sabia llegir i escriure perfectament, però no sabem quins van ser els
seus escrits. Morí el 1659 a l’edat de 33 anys.
Sor María Magdalena del Santísimo Sacramento (¿?-
1782)
Fonts:
FUENTES, Celedonio: Op. cit., p. 66.
LIZANDRA RUBIO, Joaquín: Op. cit., 1983, p. 11-15.
Religiosa de qui no sabem quan i on nasqué. Els seus pares eren
José Galarzo i Josefa Puch. La ingressaren en el convent de Corpus
Christi de Vila-real a l’edat de quatre, on professà posteriorment. Les
germanes del cenobi l’anomenaven “la Mosqueta” del Santíssim perquè
passava molt de temps en el sagrari. És la continuadora del quadern de
sor Teresa sobre les morts de les monges dominiques del convent de
Corpus Christi de Vila-real, el qual passà a anomenar-se Necrología del
Convento de Dominicas de Villarreal Vulgo Corpus Christi, excepte les
primeres nou pàgines ella continuà la tasca de cronista de la seua
antecessora (Lizandra 1983: 12).
Morí el 28 de juliol de 1782.
Sor María de Santo Tomás de Villanueva (¿?-1804)431
Fonts:
ALBA PAGÁN, Ester: “La iconografía mariana en el Convento de Clarisas
de Ntra. Sra. de los Ángeles de Ruzafa. Los modelos de Luca
Giordano y Vicente López en Valencia”, en La clausura femenina
en España Actas del Simposium (II) 1/4-IX-2004, San Lorenzo del
Escorial, Colección del Instituto Escurialense de Investigaciones
431 Existeix un retrat en el portal: http://dadun.unav.edu/handle/10171/26006?mode=full; i tambén la BDH: http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000031971
248
Históricas y Artísticas, N.º 20 Ediciones Escurialenses (EDES),
2004, p. 1079-1102.
Gazeta de Madrid, Núm. 102, “Del viernes 19 de Diciembre de 1800”, p.
1188.
LATORRE HERNÁNDEZ, Manuel: Op. cit., p. 2/4.
TRIVIÑO, María Victoria (OSC): Op. cit., p. 332-342.
Ester Alba (2004: 1082) esmenta a aquesta religiosa gràcies a un
estudi sobre la iconografia del monestir de Nostra Senyora dels Àngels
de Russafa:
De gran riqueza artística el convento destaca por sus decoraciones en las bóvedas de la iglesia, en las que son patentes los modelos compositivos tomados de Vicente López y el eco de la belleza y el colorido de las figuras de Luca Giordano. Sin embargo, no podemos dejar de resaltar el retrato de la madre sor María Tomás de Villanueva, obra de Vicente López, en el que aparece representada ya entrada en años, con la pluma en la mano, suspendida en el aire, al modo de la iconografía de Teresa de Ávila. Igualmente destaca la colección de escritos y oraciones fúnebres por las exequias de las venerables monjas, especialmente los de las exequias de sor María de Santa Clara, pronunciado por fray Joaquín Llansol y el tratado ascético moral escrito por sor María de Santo Tomás de Villanueva, que fueron grabados según dibujos de Vicente López.432
No tenim dades biogràfiques sobre aquesta religiosa, només la
referència dels seus escrits publicats entre 1800 i 1804, al peu del retrat
fet per López llegim: “La M.S. M.ª DE Sto. TOMÁS DE VILLANva., EN
EL SIGLO D.ª NARCISA CAICEDO Y ALDACO Rsa. DEL P.Sn.
FRANCo, EN EL RECTo DE Ntra. Sra. DE LOS ANGELs DE VALa”
(Triviño 1992: 332).
Triviño (1992: 333-334) ens indica que són tres les obres que
coneixem de sor María:
432 L’autora d’aquestes línies remet a l’article d’Alejos (1985).
249
·Salvador, Sol Divino, de alta contemplación que a ella con sus rayos
eleva la alma christiana. Tratado ascético-moral escrito por la Madre Sor María
de Santo Tomás de Villanueva, Religiosa del Padre S. Francisco, en el recoleto
convento de nuestra Señora de los Angeles de Valencia, València: José
Estevan, 1800. Es conserva en el monestir, consta de 14 capítols i 144
pàgines.
·Exercicio práctico de la oración mental, o unión de la vida activa y
contemplativa, que puede servir de segunda parte al Tratado Salvador, Sol
Divino de alta de Santo Tomás de Villanueva, Religiosa del Padre San
Francisco, en el Recoleto de nuestra Señora de los Angeles de Valencia,
València: impremta del Diario, 1803. Es conserva en el monestir, té 18
capítols i 177 pàgines.433
·Estrella brillante del alva, que entre tinieblas y obscuridades de esta
vida guía al pecador por el camino de la salvación y bienaventuranza eterna,
hasta alcanzarla. Tratado ascético-moral..., València, 1804.434
Triviño (1992) transcriu alguns fragments de Salvador, sol divino...
(el pròleg al lector, p. IX-XIII); “De tres actos de oración
correspondientes a las tres vías de la vida mística: purgativa
iluminativa y unitiva”, cap. VI, p. 27-32; “Que en la vía unitiva el
perfecto comtemplativo tenga en Cristo su oración mental”, cap. VII, p.
63-73; i “La Humanidad de Cristo no estorba para la contemplación”,
cap. XI, p. 90-100) i dels Exercicios... (“Del «Ejercicio práctico de la
oración». De la más alta y subida caridad”, cap. XI, p. 108-113; i “Del
433 Tant Salvador, Sol Divino..., com aquesta obra apareixen esmentades en una web sobre convents franciscans, en concret de Nostra Senyora del Àngels, utilitzat com a bibliografia per fra Benjamín Agulló Pascual (OFM). Recordem que també s’hi esmenta l’oració fúnebre a la memòria de sor María de los Ángeles per Juan Tomás Boil. http://www.ofmval.org/5/01con/23ang_hist.php [consultada el 16-febrer-2015]. 434 Triviño (1992: 334) refereix que el pare Ivars dóna notícia que hi havia un exemplar en la Biblioteca del Palau Arquebisbal de València (sig. 22-62-6): AIA t. XXI, p. 404.
250
aprovechamiento que se puede sacar de leer el libro de la llaga del
costado de Jesús Nazareno”, cap. XVII, p. 160-169).
Sor Josefa María Selma (Segona meitat segle XVIII)435
Fonts:
FERRE DOMÍNGUEZ, Josep-Vicent: [capítol inèdit per al llibre sobre el
monestir de Mares Agustines de Bocairent, en procés de
realització].
______: “L’exili d’una agustina escriptora al monestir bocairentí”, en
Revista de Festes Estiu Bocairent (RFEB), 2013, p. 54-57.436
Monja nascuda a Algemesí, era professa en el monestir de
l’Esperança de València, però posteriorment, el 19 de desembre de 1795
arribà al convent d’agustines de Bocairent sembla que exiliada (no se
sap el motiu amb seguretat), quan devia tindre 44 o 45 anys. Era
professa del monestir de l’Esperança de València. El pare Juan Bautista
Llorca era el seu mestre espiritual, sota l’ordre del qual redactava les
seues confessions.
Com indica Ferre (2013: 55-56), a l’AHN hi ha un expedient
inquisitorial contra aquesta religiosa (i una part d’aquest en l’AHUV),437
en el qual s’especifica que havia escrit: quatre manuscrits sobre la seua
vida espiritual (en 4t i enquadernats de pergamí), un cartipàs amb vint-
i-un quaderns solts sobre el mateix tema, trenta-set cartes dirigides al
seu pare espiritual, un quadern sobre la Passió de Crist, i un altre
quadern sobre els sentiments del cor de Jesús i Maria en considerar la
ingratitud de les criatures. Va ser acusada de defensar postures
435 Agraïm la notícia d’aquesta religiosa a Josep Vicent Ferre. 436 Podeu visualitzar l’article en el següent enllaç: http://www.aculliber.com/val/documentos/img_BBDD/2024/2024%20-%20l%27exili%20d%27una%20agustina%20escriptora.pdf 437 AHN, Inquisición, lligall 3722, exp. 25 i 37, respectivament. I una part del procés de sor Josefa, en l’AHUV, Varios, caixa 65/7.
251
properes a l’il·luminisme i al molinosisme,438 i imputada com a fanàtica,
il·lusa, superbiosa, mentidera, etc., i de dominar el seu confessor
espiritual, entre d’altres acusacions. No sabem quina va ser la sentència
definitiva. Sobre els seus escrits, no coneixem la seua localització,
sembla que la Inquisició ordenà que foren destruïts.
Margarita Tallada (¿?)
Fonts:
ARV: Secció Clergat.
No tenim referències biogràfiques sobre aquesta dona. La
incloem en el nostre Catàleg com a autora, almenys, d’una carta –en
castellà- dirigida a fra Jaime Torres de Xàtiva, datada el 29 [sense mes]
1617, manuscrita, que hem trobat dins del fons de l’ARV, Clergat, llegat
338, caixa 901, núm. 195.
Isabel de Trilles (¿?-Fi segle XVII)
Fonts:
COLAHAN, Clark: The Visions of Sor María de Ágreda: Writing, Knowledge
and Power, The University of Arizona Press, 1994, p. 44.
DURÁN LÓPEZ, Fernando:Op. cit., 2007, p. 225.
HERRERO HERRERO, M. Ángeles: “Favores que Dios hizo a Isabel de
Trilles...”, Op. cit.
MENÉNDEZ PELAYO, Marcelino: “Carta nº 132 de Antonio Rubió y Lluch
438 El molinosisme, doctrina herètica del capellà Miguel de Molinos (1628-1696). Per a més informació, vegeu, per exemple l’enllaç següent: http://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/julio_05/04072005_01.htm
252
a Marcelino Menéndez Pelayo. Barcelona, 4 agosto 1878”, en
Epistolario, gener 1878 - juny 1879, [recurs en línia: Biblioteca
Virtual Menéndez Pelayo].439
POUTRIN, Isabelle: La voile et la plume..., Op. cit., p. 347, 430.
SALORT, Salvador, Mª Jose LOPEZ i Benito NAVARRETE: “Vicente
Salvador Gomez, Alonso Cano y la pintura valenciana de la
segunda mitad del siglo XVII”, Archivo Español de Arte, vol. 74,
Núm. 296, 2001, p. 400.440
SIMÓN DÍAZ, José: Op. cit., vol. VI, p. 448.
Segons ens indica Poutrin (1995: 347), possiblement era de
família noble. Vivia a València a mitjans del segle XVII. També va ser
coneguda amb el nom d’Isabel de Jesús María. Havia fet vot de castedat
i portà vida de beata amb la seua mare. Visitava els malalts, feia treballs
de brodat i es va consagrar a la devoció. Sembla que era freqüentment
visitada per molts devots i gaudia de certa reputació de santedat. El seu
confessor, el jesuïta Ginés Berenguer compilà les seues visions.
La beata escrigué uns quadernets confessionals, és a dir, uns
relats espirituals sobre la seua vida per ordre del confessor jesuïta Ginés
Berenguer, qui posteriorment compilà les visions, datades de juny de
1661 fins a un dia de setembre 1666,441 sota el títol de Favores que Dios
hizo a doña Isabel de Trilles, valenciana, escritos por ella misma, y relación de
sus virtudes y milagros por el P. Gines Berenguer, su confesor, de la Compañia
de Jesús. Aquesta obra és una còpia manuscrita, del segle XVII, 64 fol.,
439 Podeu llegir la carta en l’enllaç: http://www.larramendi.es/menendezpelayo/i18n/corpus/unidad.cmd?idCorpus=1002&posicion=1&idUnidad=1002 440 Probablement es tracta de la mateixa dona. 441Tanmateix, al llarg del manuscrit no hi ha un ordre cronològic lineal, hi trobem salts en els dies, mesos i fins i tot en els anys.
253
que trobem dins del fons de la Reial Biblioteca del Monestir d’El
Escorial: ms. &-IV-3.442 Són 64 fulls, escrits a diferents mans.
També escrigué uns versos que podem trobar al final de la
mateixa relació de Favores que Dios Hizo...: “Al altísimo misterio de la
Santísima Trinidad”(p. 62b-63a) i “Al santísimo sacramento de el altar
que para siempre sea alabado” (p. 63ab).
Sor María Inés de Villaseca y Rodó (¿?-1672/5)443
Fonts:
MOLINA LÓPEZ, Marciana: Op. cit., p. 188-189.444
ZEVALLOS, Juan Ignacio: Vida, y virtudes, favores del cielo, milagros, y
prodigios de la V. Madre sor Maria Angela Astorch, religiosa
capuchina, natural de Barcelona, fundadora en la ciudad de Murcia, de
su Ilustre Convento de Capuchinas , de la Exaltacion del Santissimo
Sacramento, Madrid: Imp. Geronimo Roxo, 1733, p. 550.445
Natural de Vic, aquesta religiosa catalana d’origen noble va ser la
primera abadessa del monestir de caputxines d’Alacant, fundat el 1672,
per un grup de religioses que provenien del convent de caputxines de
Múrcia. La incloem ací com a alacantina d’adopció. Els papers que
escrigué per ordre del seu confessor es cremaren.
442 El nostre agraïment a la Reial Biblioteca que ens ha facilitat l’accés a la consulta del manuscrit. 443 Molina indica l’any 1672 com el de la seua mort, però Zevallos el 1675. 444 Ens remet a Buendicho (1991: cap. XIV). 445 El volum digitalitzat es pot consultar en el següent enllaç: https://goo.gl/Y0bPV8.
254
Venerable Luisa Zaragozá/Luisa de Carlet446 (1647-
1727)447
Fonts:
DURÁN LÓPEZ, Fernando:Op. cit., 2007, p. 226.
GIL DOLZ, Pedro: Op. cit.
GREGORI, Vicente: Op. cit.
ORELLANA: Op. cit., 1887, p. 18, 45.
ORTÍ Y MAYOR, José Vicente: Vida, virtudes, y prodigios de la Venerable
Señora Gertrudis Anglesola..., Op. cit., p. 97, 385, 394, 446, 449.
______: Vida, virtudes, y favores de la Venerable Luisa Zaragozá..., Op. cit.
PONS FUSTER, Francisco: “Mujeres y espiritualidad:...”, Op. cit., p. 76.
______: Místicos, beatas y alumbrados, Op. cit., p. 150.
______: “Monjas y beatas en la espiritualidad valenciana...”, Op. cit., p.
242.
______: “La religiosidad femenina...”, Op. cit., p. 90.
______: “Modelos de mujeres espirituales...”, Op. cit.
POUTRIN, Isabelle: Op. cit., p. 23, 220, 256, 348, 449.
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Op. cit., vol. II, p. 145, 375, 400.
Felipa María Luisa Zaragozá nasqué a Carlet el 25 d’agost de
1647. Casada amb José Hernandorena, però enviudà quan tenia 37 anys.
Pertangué al tercer orde del Carme. Morí el 2 de febrer de 1727.
José Vicente Ortí y Mayor escrigué la vida d’aquesta beata,
impresa el 1749 per José Estevan Dolz. Segons ens indica Orellana
(1887: 45) Vicente Gregori canonge Magistral de València predicà les
sues honres fúnebres i en el convent del Carme li feren exèquies, en
què predicà el canonge Pedro Gil Dolz. El canonge Dolz deixà
446 Compta amb un carrer amb el seu nom en la seua localitat d’origen, Carlet. Vegeu el plànol: http://carlet.callejero.net/calle-de-luisa-zaragoza.html 447 N’existeix un retrat en http://dadun.unav.edu/handle/10171/24734.
255
manuscrit un Epitome de la vida de la venerable, però no sabem la seua
localització a hores d’ara.
En la Vida de Luisa de Carlet per Ortí y Mayor (1749) sabem per
què Luisa no escrigué la seua autobiografia. El seu director espiritual, el
retor Severino Blasco:
(...) entró en la ardua empresa de guiar el espíritu elevado de Luisa, reconociendo que ni las misericordias que Dios las dispensaba, ni los fervores con que ella correspondía, era justo lo malograse el tiempo con el olvido, la mandó aprendiese a escribir (...). Pero como las cosas que el Cielo no ordena, el mismo Cielo las imposibilita, al instante que tomó la pluma y comenzaba a formar la primera letra, advirtió una sombra negra que le cubría el papel. (...), suspendió cumplir el mandato por entonces: mas (...), se determinó a proseguir constante por no faltar obediente. Emprehendiolo segunda vez, pero sucediéndola por tres diversas ocasiones lo propio, empezó a turbarse con la novedad; (...) le decía a Dios: Señor, ¿qué es esto? Si no queréis que aprenda, manifestadme vuestra voluntad (...). Si he tomado la pluma para escribir ha sido por obedecer a mi director. (...), y serenó su irresolución esta celestial voz que mereció claramente percibir: Hija, no quiero que aprendas a escribir, para que se escriban por mano ajena las obras que haré en ti, porque no se entienda que tú lo has sacado de los libros.448 Inmediatamente dio a su confesor exacta noticia de cuanto había sucedido, quien nuevamente pasmado de tan rara fineza, la revocó el orden que la tenía dado (...) (Ortí 1749: 23-25).
Sens dubte, les paraules “directes” de Déu serveixen de
salvaguarda per al biògraf de la beata. Nogensmenys, el biògraf té el
permís diví per a escriure la vida de la religiosa, donat que ella no la va
escriure de la pròpia mà per les raons que s’hi argumenten. Però,
sembla que Luisa sí que comunicà al seu director espiritual allò que
passava en el seu interior, atés que el biògraf Ortí (1749) transcriu les
seues paraules literals i en dóna la data exacta de quan li les referí. Hi
llegim:
El viernes a 29 de deciembre 1684 habiendo sabido su director lo que en días antecedentes le había insinuado, quiso saberlo con más extensión e individualidad, y para ello la mandó hiciera relación cabal de lo que
448 La cursiva és nostra.
256
había pasado, a cuyo precepto obedeció y escribió de este modo: Jesús me asista con su gracia para referir lo que la suma bondad de Dios ha obrado en esta miserable criatura y grande pecadora (...)449 (Ortí 1749: 625).
Els diàlegs entre el confessor i la penitent van ser transcrits pel mateix
biògraf, Ortí, qui també utilitzà les notes preses pels confessors de
Luisa, el pare Severino Blasco i el pare José Fernández de Marmanillo.
De fet, referint-se a un succés anterior del dia 22 de desembre que li
ocorregué a Luisa, llegim les seues paraules literals:
No parece puede en esto ponerse duda, pues hablando deste suceso su director, escribió estas formales palabras que nos dejó de su propia letra: A 28 de deciembre de dicho año, dia de los Santos Inocentes, me dijo: “Padre, para honra y gloria de Dios, digame cómo le ha ido estas fiestas? (...)" (Ortí 1749: 627).450
Però, sembla que la beata escrigué algunes cartes perquè en la
mateixa Vida escrita per Ortí se’n recullen un parell: una “Carta a un
eclesiastico” data del 27 de juny de 1689 (Ortí 1749: 453-456), i una
“Carta a un secular” del 30 de juny del mateix any que l’anterior (Ortí
1749: 456-462).
449 La cursiva és nostra. 450 La cursiva i les cometes interios són nostres.
257
SEGONA PART
258
259
2. UNA PANORÀMICA DE L’ESCRIPTURA DE DONES
EN L’ÀMBIT VALENCIÀ
¿Por qué y para qué una mujer iba a escribir si era ampliamente improbable que se la publicara o difundiera y, si conseguía saltar ese obstáculo, difícil que se la leyera y aun si se lograba esto, que se la valorara objetivamente?
Mª Victoria Reyzábal (2012: 16).
2.1. Un centenar d’autores i una barreja de gèneres.
Confessions, relacions espirituals i vides com a
expressió femenina
Y ara he comprés lo que altres vegades comprenia que jo havia de escríurer y no se me declarava lo que havia de escríurer, y ara me aparexia que me deyan: –Axò és lo que has de escríurer, y quant ho escrivia tenia los matexos affectes de quant ho comprenia, y moltas vegades estich admirada y tota suspesa de què, essent jo tant vil y miserable pecadora, que lo Señor me dexia estar tant descançada, que a penas tinch ningun gènero de tentació ni apetit ni passió que·m predomínia.
Rahó de l’esperit (1709-1714) de Teresa Mir i March..., Op. cit., p. 139-140.
L’actualització del Catàleg ha permés que el llistat primigeni
d’autories femenines valencianes dels segles XVI-XVIII passàs d’una
cinquantena a un total de cent vuit autores valencianes (d’origen o
d’adopció, tot i que aquestes darreres en són minoria). Majoritàriament
són monges professes en ordes religiosos o beates, que suposen gairebé
el setanta per cent de tot el llistat; són, per tant, les autores religioses les
que suposen la major proporció de dones compilades, un bon nombre
de la noblesa, com les de la família Borja. Els ordes a què pertanyien les
monges professes que incloem són, en aquest ordre: clarisses, agustines,
260
dominiques, i carmelites i cistercenques amb menys representació. Sens
dubte, totes aquestes fèmines van ser unes privilegiades per poder
accedir a la pràctica de l’escriptura, com indica Zaragoza (2013d: 35):
Als territoris de parla catalana, les diverses contribucions dedicades a catalogar i a estudiar els textos femenins d’època moderna han revelat una important producció gestada majoritàriament a l’àmbit conventual. Foren les religioses les que, afavorides pels espais de llibertat que els va concedir el claustre, van deixar escrites més obres de diferents gèneres (...).
Només una mínima part pertanyia a un món “alié” al religiós, com la
impressora Jerònima Galés, Hipòlita Roís de Liori, Ángela Carlet o la
castellonenca María Egual.
Pel que fa al context territorial, moltes eren originàries de la
ciutat de València451 -i localitats del seu entorn-, d’Oriola i de Gandia.
Aquestes tres ciutats esdevenen els tres grans centres de producció
literària femenina valenciana, tot tenint en compte que en la major part
dels casos han resultat productores sent monges o beates. Per tant, és
palesa la rellevància dels cenobis, com el monestir de clarisses de
Gandia, així com els beateris de València i el nucli religiós oriolà. Així,
tal com diu Lazcano (2011: 372), “algunas mujeres de buena cuna y las
que ingresaban en conventos de clausura podían, a pesar de los frenos
impuestos, acercarse a la lectura y escritura” i els permetia “(...) tener
una mejor preparación gráfica que la seglar en función del género de
vida” (Ruiz 2005: 112). L’espai monàstic esdevé, doncs, una alternativa
451 Gràcies a la gran quantitat de convents femenins que hi hagué a València. De fet, Teodor Llorente en el llibre Valencia (Cfr. C. Sarthou Carreres 1943: 10) donava compte que: “Valencia, hasta bien entrado este siglo (XIX) era una ciudad llena por todas partes de iglesias y casas religiosas. Además de la Catedral y las parroquias, había dentro de ella innumerables capillas y oratorios de gremios y cofradías y más de cuarenta conventos de casi todas las órdenes monásticas”.
261
a la formació cultural i una possibilitat a l’expressió de la pròpia
existència.452 I en aquest sentit, com indica Ahumada (2008: 50):
la dona aprofita qualsevol ocasió per expressar-se, i aprèn ràpidament els mecanismes imposats perquè sap trobar els registres on es pot mostrar tal com és. I aquesta és la riquesa d’aquestes autobiografies que, malgrat que semblen tallades per un mateix patró, quan són analitzades en detall ens mostren l’experiència de l’autora i el món que l’envolta.
Podem pensar, atenent a la gran quantitat de religioses amb què
ens hem topat, que pràcticament totes devien gaudir d’uns
coneixements mínims que els permetien escriure i, per tant, degueren
deixar una gran quantitat de papers inèdits. Però, si ens fixem en el seu
grau d’alfabetització dins el convent, Gras (2013: 303) ens dóna unes
dades que ens poden servir a nivell general:
Les actes de professió, on les professes havien de redactar el seu compromís religiós o, com a mínim, signar el document amb el seu nom o amb una creu (...). La consulta als llibres de professions de Barcelona i Vic revela que pràcticament no hi ha cap religiosa que no signi amb el seu nom l’acta de professió, ni que sigui amb certa dificultat, altra cosa és la seva perfecta competència en lectura i escriptura”.
Al convent denier d’agustines en el segle XVII hi havia religioses de cor
que sabien escriure molt bé ˗entre les quals destacaven la priora
Dorotea de la Cruz453 o Mariana de San Simeón˗, d’altres que redacten
la seua cèdula de professió, d’altres que tenen una escriptura regular i
de les que només signen amb una creu i estaven compromeses a
aprendre (Seser 2005: 106). Fins i tot no és estrany trobar religioses que,
virtuosament, lligen i escriuen de forma miraculosa. Tal és la necessitat
452 En aquest sentit, M. Soledad Cabrera (2002: 33) escriu un interessant article en què parla de la cel·la del convent com “un marco de vida liberador, como una verdadera «habitación propia»”. 453 Sobre la vida d’aquesta religiosa alcoiana, primerament priora del monestir de monges agustines descalces del Sant Sepulcre d’Alcoi, vegeu Villerino (1694: vol. III, 133-134).
262
de la beata valenciana Jerónima Dolz (1677-1732)454 d’agafar la ploma
que, sobtadament, “escribió su nombre sin haber aprendido”:
(...) arrebatada de un superior impulso, se hurtó de la frecuencia de los domésticos, buscó un lugar solitario, se previno de papel, tinta y pluma, instrumentos por entonces bien ajenos de su empleo y de su inteligencia, porque no sabía escribir ni había tomado jamás la pluma en la mano. Postrose delante de una imagen de la Concepción de María, (...) tomó la pluma y escribió de su mano en el papel estas palabras: Yo Jerónima Dolz. (Cazorla [1732]: 30).
El pare Jordán (1712: 574) s’admirava que la beata sor Agnés de
Benigànim: “cantaba en el coro las horas sin saber leer”. Però, aquestos
no deixen de ser casos que podem qualificar d’anecdòtics perquè, com
hem dit, en general les religioses tenien coneixements de lectura i
escriptura.
Tal com s’ha pogut veure en cadascuna de les entrades a les
autores, en una bona part dels casos no disposem de les dates de
naixement ni de mort, i, quan n’hi ha, en molts casos tampoc no són
dates confirmades. Per eixa raó no podem fer una classificació per anys
de naixença. Però, atenent a altres dates com són els anys de celebració
dels certàmens poètics en què participaren o la impressió d’algunes de
les seues peces, podem contextualitzar-les, a grans trets, en els segles de
vivència. Així, la major producció de les autores catalogades va de la
segona meitat del segle XVI fins a la segona meitat del XVII. Aquesta no
és una dada que ha de causar estranyesa, ans al contrari:
la mujer-tipo alfabetizada vivía en un ámbito urbano, era noble y nacida en el último tercio del siglo XVI, mientras que un bajo nivel económico o la pertenencia al mundo rural eran casi sinónimos de mujer analfabeta, especialmente en la primera mitad del XVI (Baranda 2005: 21).
454 Vegeu Orellana (1887) i els estudis de Pons Fuster en l’apartat de Bibliografia per a aprofundir en la figura de Jerónima Dolz i d’altres beates valencianes, així com les aportacions d’Antonio J. Puigcerver.
263
A més a més, com esmenta Zaragoza (2013c: 337),
el fenomen de l’escriptura femenina al territoris catalanoparlants, comença a despuntar amb algunes poques autores a partir del segle XVI, gràcies especialment als avanços que havien generat les idees humanistes (Cfr. Bellveser coord. 2012) i a l’aparició de la impremta (...).
Però,
és a partir del segle XVII, que el fenomen de la literatura escrita per dones es desborda quan l’escriptura conventual i l’escriptura femenina esdevenen un binomi indissoluble, vertebrat per la proliferació de les monges o beates que escriuen per encàrrec del confessor, tal com s’esdevingué a l’Europa Catòlica (inclosa la Nova Espanya), sotmesa al control espiritual post-tridentí.
De fet, en l’àmbit de la literatura hispànica les dones nascudes entre
1590 i 1605 conformaven “la más importante generación de escritoras
del Siglo de Oro (...) a la que pertenece María de Zayas, (...) y (...)
conocen desde su infancia la presencia pública de escritoras” (Baranda
2005: 167). Per contra, veiem que al segle XVIII no augmenta
significativament la quantitat d’autores compilades; malgrat que
l’alfabetització s’estenia gradualment al llarg del set-cents, durant el
qualificat “siglo de contradicciones entre tradición y modernidad” en
paraules de Ruiz (1997: 20), l’avanç de les dones no és tan extraordinari
i no hi hagué un accés tan esplèndid de la dona al món de la cultura,455
perquè
Pese al hecho, cierto, de que en el siglo XVIII, de forma creciente, se tendió no sólo a admitir, sino a fomentar que las mujeres nobles y acomodadas dispusieran de una cierta educación y fuesen capaces de desenvolverse en salones y tertulias, lo que se les dispensaba era un saber tasado, y (...) los límites del saber que se consideraban aceptables para ellas se amplían tan sólo ligeramente (Bolufer 2008: 59).
455 Mónica Bolufer (2009: 74) feia notar que a València: “apenas tenemos noticia de ninguna escritora a lo largo del siglo XVIII, con excepción de las religiosas, o de una figura como María Egual (...)Tampoco sabemos de tertulia alguna presidida por una mujer, como las había en tantas ciudades (...)”.
264
A més, com indica Ruiz (1997: 31-33), la literatura femenina del segle
XVIII no ofereix un panorama molt ric si el comparem amb el volum
d’escriptores del segle anterior (especialment en el marc de la poesia), té
lloc la desaparició gradual de la literatura mística (també són poques les
que professen en religió) i la poesia esdevé “insubstancial”.456 No
obstant això, en el nostre marc comptem amb l’autora que presenta una
major vocació artística, en castellà: María Egual, que visqué a cavall
entre el segle XVII i el XVIII.
En relació als gèneres, en el Catàleg (2009) el gènere poètic era
indiscutiblement el més conreat entre la cinquantena d’autores
arreplegades. Amb la incorporació de més noms al llistat el seu conreu
s’ha vist superat mínimament per la prosa, especialment de temàtica
religiosa. Tanmateix, cal tenir en compte que bona part dels escrits de
les autores catalogades no ho són de literatura pròpiament dita, sinó
que sovint parlem d’exercicis pseudoliteraris que s’adscriuen al context
conventual o dels beateris; no hi ha cap altre exemple que hàgem trobat
d’escriptora de prosa literària, com és el cas de la novel·la de María
Egual, El esclavo de su ama, de tall bizantí, en la línia d’un gènere que
tingué exemples durant el segle XVII amb autors castellans com Lope
de Vega o María de Zayas (Mas i Vellón 1997: 50).457 I pel que fa al
teatre, la mateixa María Egual i Joaquina Magraner són les úniques
autores valencianes de les quals tenim constància que varen conrear el
456 Ruiz (1997: 32) parla que la novetat més significativa en la producció femenina del segle XVIII és la temàtica femnista, com discursos en defensa de la dona o de queixa de la seua situació; però, no n’hem trobat aquest tipus en les autores catalogades. 457 La novel·la va ser el gènere més conreat del segle XVIII (Ruiz 1997: 53); no és estrany que aquesta obra fos escrita en castellà, com la resta dels seus escrits, els homònims masculins també seguien aquesta tendència a les nostres terres, com afirma Rossich (2011b: 164-165), pel “prestigi literari del castellà, la moda de les novel·les de cavalleries castellanes (...) o de les de tema pastoral... (...) Però també (...) la concurrència d’un altre factor: l’interès comercial, lligat a la venda dels llibres impresos”.
265
gènere (en castellà). Com diu Pep Vila (2001: 83 i 85), al segle XVIII “hi
ha un gran interès per les poètiques i les preceptives teatrals clàssiques,
franceses i espanyoles (...)”. A més, hem de tenir en compte que en el
cas de la primera, tot i l’evident vocació literària no volgué que les
seues obres transcendiren més enllà del manuscrit, i en el cas de la
segona hem de ser cauts pels dubtes de la seua autoria.
Si analitzem els textos escrits de les autores des de la perspectiva
de la recepció-emissió segons els àmbits de difusió, seguint la
classificació de Nieves Baranda (2002: 37-49), en distingim tres: el
privat, el semiprivat i el públic.458 Dins del privat parlem de les
productores d’epístoles perquè, tot i que es difonen en un àmbit públic
restringit, es tracta d’una comunicació privada i lícita per a les dones.
En bona part són escrites per les religioses -les abadesses no podien
abstenir-se de fer-ne ús-, però també destaquen produccions alienes al
context religiós com les d’Hipòlita Roís de Liori i Clara Maldonado de
la Cerda, la primera per la ingent quantitat d’epístoles escrites en
llengua catalana i la segona per ser mostra, igualment, de la
funcionalitat i practicitat del gènere epistolar fora de l’àmbit
conventual. Giménez (2014: 255) destaca que:
La intensa actividad epistolar que se desarrolló en los siglos XVI y XVII entre los conventos españoles se ha puesto de manifiesto en los epistolarios que se han conservado hasta nuestros días.
Així doncs, l’intercanvi epistolar suposava “una de las vías de
comunicación que les ayudó a contrarrestar el aislamiento de la vida 458 Hi ha exemples d’obres escrites per dones publicades en el segle XVI com Epístolas y oraciones de santa Caterina de Siena i el Libro de la vida d’Ángela de Foligno, així com la primera obra profana el 1545, el Cristalián de España de Beatriz Bernal (Valladolid, segle XVI). Però, Baranda (2002: 51) és conscient que amb excepció de Beatriz Bernal, el destí de les obres de les autores, quasi sempre manuscrites o impreses, és decisió pòstuma d’homes, cosa que “muestra que las propias escritoras o autoras tienen un grado de conciencia autorial muy bajo o casi inexistente, lo que conlleva que se desentiendan del proceso de conservación y difusión, considerando secundario”.
266
conventual”. Les cartes “nos permiten cierto acceso a la intimidad de
mujeres que normalmente no tuvieron protagonismo histórico”
(Vinyoles 2000: 53). Hem de pensar en figures femenines que van
exercir l’ús de l’escriptura com una eina intrínseca al seu càrrec com
van ser les abadesses, com ja hem dit adés; aquestes havien de fer
comunicats de tipus funcionals, comunament cartes als seus superiors
sobre l’estat físic i espiritual del cenobi.
Com hem pogut llegir en diferents volums dedicats a fons de
convents i monestirs de terres valencianes, hi ha nombroses referències
a priores que havien escrit epístoles o altre tipus de comunicats sobre
temes diversos relacionats amb el seu espai conventual (principalment
sobre l’estat de l’edifici, els comptes, etc.). A tall d’exemple veiem el cas
del convent de la Puritat de València (i el fons que es conserva en
l’ARV). Farfan (1990) parla d’alguns casos que van de fundacions de
monestirs, comptabilitat, correspondència, obres pies, obres en els
convents, propietats, etc. Entre la relació de papers del convent de la
Puritat que ens ofereix hi ha, entre d’altres: un “Memorial firmado por
la abadesa sor Francisca López y Manrique, pidiendo limosna en
víveres y maderas para el convento. 1515, juny, 28, València”,459 o el
“Libro de memorias de la abadesa sor Angela Guimerá, con
aportaciones económicas de las religiosas” (1577, setembre, 30),460 una
“Relación de libros ‘hecha por sor Angélica” (1620),461 també “Carta de
la abadesa sor María Royo dirigida a don Juan José de Austria,
felicitándole por su nombramiento como primer Ministro de Carlos I”
(1667, abril, 12, Madrid),462 o com pot ser una curiosa i preocupant
“Carta de sor Margarita (Gargallo) dirigida a Vicente Casaña, notario,
459 Farfan 1990, 53. ARV Clergat, caixa 772, núm. 16. 460 Ibíd. ARV Clergat, caixa 774, núm. 1 461 Ibíd. ARV Clergat, caixa 740, núm. 56. 462 Farfan 1990: 57. ARV Clergat, caixa 754, núm. 511.
267
pidiendo dinero para pagar al carnicero” (1706, octubre, 7).463 Hi ha
casos molt semblants en altres convents i monestirs al llarg de la nostra
geografia. Per exemple, sobre el monestir de la Santa Faç, Cutillas (1996
i 1998) refereix i transcriu alguns fragments de cartes i comunicats per
part de les abadesses de cada període sobre assumptes administratius
diversos per a millorar les condicions de la comunitat, etc.464 Cutillas
(1998: 145) també indica que existeix correspondència com a mitjà del
sentiment espiritual.465 Però, creiem que aquest tipus d’escriptura era,
amb els seus matisos,466 una tasca obligatòria i intrínseca en el paper
que havien de desenvolupar les abadesses.
Llevat del cas d’Hipòlita Roís de Liori –qui, al costat de la seua
filla Estefania de Requesens (1504-1549)- és el model de literatura
epistolar de carés familiar amb les seues epístoles en la nostra llengua
dins de l’àmbit valencià, malauradament, no hem trobat cap exemple
més en la nostra llengua que pogués ser digne continuador del debat
epistolar d’Isabel Suaris i Bernat Fenollar.467 No obstant això, hi ha un
bon nombre de conreadores de cartes que per la seua posició social
havien de mantenir una profusa activitat epistolar, sobretot amb els
membres de la seua família, com Luisa de Borja, Ángela Carlet,
Jerónima de Virués, Gabriela de Borja, María de la Cruz Borja o Juana
de la Cruz. D’altres religioses com Margarita Agulló, Gertrudis
463 Farfan 1990: 99. ARV Clergat, caixa 754, núm. 519. 464 Aquestes es poden trobar en l’Arxiu Municipal d’Alacant, segons ens referencia Cutillas (1990). 465 Ens ho il·lustra amb una carta que la mare abadessa sor Vicenta de Jesús el 1693 va escriure als representants de la Ciutat. Aquest escrit es pot trobar igualment en el fons de l’Arxiu municipal d’Alacant. 466 De fet, Cutillas (1998: 145-146) indica que hi ha una gran diferència en les formes expressives de la correspondència que eixia del monestir de la Santa Faç entre 1675-1713 i la de després de1725. La primera, amb un expressió “dulce, intimista, sin exigencias, completamente diferente al tono que emplearán algunas abadesas a partir de la tercera década del siglo XVIII”. 467 Sobre la correspondència epistolar d’Isabel Suaris i Bernat Fenollar vegeu els articles de Marinela Garcia (2004 i 2007).
268
Anglesola, Felicia Escolano, Inés del Espíritu Santo o Mariana de San
Simeón fan ús de la carta espiritual. I és que la majoria dels escrits en
prosa a què fem referència s’escriuen en el context religiós, sovint, de
caràcter confessional.
Al convent, doncs, l’escriptura es limitava a les cartes, la narració
de la pròpia vida o la composició d’alguna poesia de certamen. Com
assenyala Zaragoza (2013c: 338): “En l’òrbita d’aquesta producció per
obediència, les religioses redacten també altres productes literaris
espirituals de gènere variat (cròniques, llibres de memòria, elogis de
difuntes...)”. De fet, dins de l’àmbit semiprivat de què parlava Nieves
Baranda (2002), diferenciant aquells escrits que estan fets per a ús
personal però que posteriorment arriben a la llum pública, i els que
s’escriuen per a un cercle de coneguts, com succeeix en l’àmbit
conventual, en aquest grup és essencial l’autoritat perquè pot obtindre-
la i convertir-se en autora per a les seues igual-receptores. Per tant, hi
ha casos que no transcendeixen a l’àmbit públic. De redactores de vides
de religioses o de cròniques de convent, n’hi ha un bon nombre entre
les nostres valencianes com, per exemple, les sors María Teresa
Agramunt, Inés de la Cruz, Vicenta María del Espíritu Santo, Julia
Ferrer, Blanca de Jesús i Juana de Santa Gertrudis, Gertrudis de la
Santísima Trinidad, Margarita de Cristo, Juana Bautista de Borja, Juana
de la Cruz, Ana de la Concepción Padilla o María Magdalena del
Santísimo Sacramento.
Un dels gèneres que destaca dins de l’àmbit conventual és la
producció de creació poètica, com explica Zaragoza ([2012]: 147-148):
Durant els segles XVI-XVIII, als convents femenins del panorama català –paral·lelament als territoris de parla castellana– moltes religioses van recórrer assíduament a la poesia, de manera espontània o per manament del confessor, amb diverses finalitats: expressar la seva devoció, combatre l’ociositat, transmetre ensenyaments doctrinals, divertir les companyes de claustre, inflamar el fervor religiós, atreure devocions al convent (...).
269
Nieves Baranda (2005: 82-83 i 161) indica que a partir dels inicis del
segle XVII proliferaren els concursos poètics, sobretot a Madrid. La
participació en certàmens i justes poètiques per a celebrar una festa
religiosa o en devoció a algun sant o santa es convertí en un una
pràctica habitual gràcies a la figura de la mística d’Àvila, Teresa de
Jesús, qui introduí l’escriptura de poesies en les constitucions dels
Carmelites Descalços com a un passatemps òptim:
(...) el conreu de la poesia religiosa impulsat en gran mesura per Teresa de Jesús i amb una gran tradició a l’àmbit carmelità pel que fa a la difusió de «coplas» en plecs solts manuscrits, es va estendre a la resta de convents femenins (Zaragoza [2012]: 148-149).
De fet, en tot el territori de parla catalana Zaragoza (2013c: 338) constata
que hi ha
consignades un total de 270 autores (...), de les quals més de la meitat, unes 150 dones van tenir alguna aportació poètica (conservada o no) en els diversos camps d’expressió: els certàmens poètics (la importància dels quals ja ha estat remarcada pel gran nombre de dones que hi van concórrer durant els segles XVI-XVIII).
Sens dubte, l’autora valenciana més assídua a certàmens poètics va ser
la cistercenca Bernarda Romero, almenys que en tinguem constància.
Na Romera, com hem apuntat en l’anterior capítol, sabem que participà
en sis justes durant el segle XVII amb diversos poemes en llengua
castellana, i va ser guanyadora d’algun guardó. Tot i que la qualitat dels
seus poemes es podria qüestionar, pensem que el fet de ser una profusa
conreadora del gènere li dóna mèrits per a aparéixer en més estudis
sobre poesia en el context hispànic. Però de moltes autores catalogades
només ens consta una sola composició com les germanes Abarca,
Emerenciana de Aro, María de Ayala, Juana de la Cadena, sor Eugenia
Pérez, donya Laura o Catalina Zorita de Esquivel. En uns pocs casos
270
algunes conrearen la poesia amb més profusió com les religioses Rufina
Ros, María de Jesús (Gallart), Joaquina de la Cruz, Mariana Manuela
Díaz de Cristo o la laica María Egual. Pel que fa als temes emprats en
les composicions poètiques, només hi ha tres autores, que no facen
servir la temàtica religiosa: la de la impressora Jerònima Galés, les tres
en valencià de Rosa Trincares i les de la castellonenca María Egual.
Ara bé, hem de tenir en compte que hi ha tota una sèrie de textos
poètics “conservats” que “ens han arribat, generalment, com a
complement de les Vides, Sermons i Cròniques oficials impreses
(d’altres han quedat manuscrites) en el marc d’una estratègia de difusió
proselitista que revertís en la comunitat i en l’orde” (Zaragoza 2013c:
339). Aquest és el cas de sor Laura de San José, autora de l’única
composició en vers de temàtica religiosa en llengua catalana que es
troba dins del Libro de fundación del convent de Betlem, i que li dóna
suficients mèrits per a ser inclosa en els estudis de poesia catalana de
l’edat moderna.
Precisament pel desig de difusió, algunes composicions van
tindre la sort de ser publicades com explica Zaragoza (2013d: 1352-
1353):
(...) gran parte de los versos de mujeres que llegaron a la imprenta lo hicieron insertos en las biografías de sus autoras, mayoritariamente religiosas virtuosas con cuyas Vidas o hagiografías publicadas tras su muerte se pretendía enaltecer su virtud espiritual y exponerlas como un paradigma de santidad a imitar. (...) la poesía de las monjas que se incluía póstumamente en su Vida impresa, podía considerarse como una exhibición de la perfección de sus autoras.468
Per tant, les peces poètiques que es conceben dins de l’àmbit del
convent podien emmarcar-se dins l’àmbit semiprivat, seguint la
classificació de Nieves Baranda (2002: 37-49), si bé caldria exceptuar,
468 Vegeu els estudis de Verònica Zaragoza referenciats en l’apartat de Bibliografia sobre el conreu poètic al llarg del territori de parla catalana.
271
recordem, el sonet de Jerónima Galés que s’emmarca en l’àmbit públic,
atés que el seu ofici d’impressora li permeté publicar-lo en els
preliminars d’El libro de las historias de Paulo Jovio (1562), les poesies en
llengua catalana de Rosa Trincares en diferents obres de Carles Ros, i la
dedicatòria que escriu sor María Luisa Inglés per a la Narracion historica
de la antiguedad,y progressos del Real Monasterio de la Purissima Concepcion
de la ciudad de Valencia... (1741). Així mateix, al llarg de la lectura de les
biografies d’algunes de les autores que hem catalogat trobem alguns
poemes inserits en aquestos volums. Dins de les relacions de vides
espirituals escrites per les mateixes religioses, un gènere que veurem tot
seguit, també trobem algunes composicions poètiques, fruit del seu
fervor religiós. En tenim diversos exemples, entre els quals podem
destacar casos com el d’Isabel de Trilles, de qui transcrivim la
composició “Al santísimo sacramento de el Altar, que para siempre sea
alabado” (Trilles: mss &-IV-3, p. 63ab):
Una alma en carne y sangre s·ha confesado, que en esta carne y sangre hay ser divino. Que sea carne el pan y sangre el vino, no lo ha la carne y sangre revelado. En carne, en quien hay sangre de pecado, la carne de esta sangre nunca vino, que estar sin carne y sangre le convino, quien comió carne y sangre en un bocado. Porque la carne y sangre a Dios amase. fue bien que en carne y sangre a Dios tuviese, y propia carne y sangre le gustase, y carne y sangre con la suya uniese, porque la carne y sangre a Dios pocase como si carne y sangre no tuviese.
Els versos de l’abadessa Gertrudis Anglesola en la vida escrita per José
Vicente Ortí y Mayor (1743: 261) que comencen amb un “Amemos a
Dios y bástanos”. O unes “coplitas” de María de Jesús que trobem en
272
Esclarecido solar de las religiosas recoletas de Nuestro Padre San Agustín... de
fra Alonso de Villerino (1694: III, 340a) i diuen així:
Tu hermosura me tiene muerta tu afabilidad rendida, de tu grandeza admirada, de tus amores herida.
... Estoy como el Ave Fénix abrasada y consumida dentro de tu corazón, ya otra vez renacida.
O la primera copla a l’amor diví que compongué sor María Rosa de
Santo Domingo (AHN, Inquisició, lligall 532, 2a peça «Papeles
originales tocantes al espíritu de Maria Antonia Hortola, alias la
Hermana Rosa de Santo Domingo», full 1):
Soberano Rey de la gloria, rico os considero de amor, para enriquecer a mi alma y humillar a mi corazon.
Uns versos de la beata Beatriz Ana Ruiz en la la Vida de Tomás Pérez
(1744: 111-114), d’un poema dedicat a la Passió del Senyor:
Jesucristo en el huerto repartió flores, derramando su sangre por pecadores. Jesucristo en el huerto fue fatigado, pues derramó su sangre por el pecado.
La primera de les “coplillas” de sor Josefa Nebot dedicades al “Niño de
la Buena Estrella” (en “Adición” als «Originales manuscritos de Sor
Josepha Antonia Nebot...»):
273
Su frente es un baluarte y su nariz un cañón, y su boquita dispara flechas a mi corazon.
O les “coplas de la Virgen” que dedica Mariana Cuñat al final de la seua
Relación, que comencen així ([p. 303]):
Un jardín a certa alma se la ha manifestado, todo muy lleno de flores y la cruz en él hallado.
Íntimament relacionats amb el fet de la prodigalitat del gènere
poètic i les cartes –espirituals-, hi ha una sèrie d’escrits que hem de
relacionar amb l’espiritualitat moderna, que és el de les escriptures de
vida, les relacions d’esperit i les cartes confessionals. Aquests escrits
sovint es feien totalment o parcial en cartes o diaris (Durán 2007: 101). I
és que a partir del segle XVI es produeix un esclat de la literatura
memorialista conreada per dones dins del convent espanyol i
hispanoamericà (com ocorregué amb la poesia), gràcies a la figura de
santa Teresa de Jesús,469 malgrat que no és el primer ni l’únic referent470
(Herrero 2010: 181). Santa Teresa gaudí d’una gran publicitat gràcies als
seus problemes amb la Inquisició i, ja l’any de la seua mort, el 1582, el
manuscrit de la Vida gaudia de gran difusió.471 Diu Amelang (1990: 201)
que
469 Explica Gras (2013: 311) que: “Les religioses que redactaren les seves autobiografies difícilment podien evitar seguir, de forma conscient o inconscient, el model teresià”. 470 Dins la tradició mística europea són fonamentals els noms de Hildegarda de Bingen, Angela de Fulgino i Caterina de Siena. Però si hi ha un text primigeni clau en aquest tipus d’escrits, en el mode en què aquestes religioses es confessen, és el de sant Agustí, com diu Amelang (1990: 203): “no se puede ignorar la posición central de los escritos de San Agustín como guía espiritual y fuente de inspiración. Que la lectura de las Confesiones jugara un papel importante en la conversión de la mística de Ávila, es un lugar común de la literatura teresiana”. 471 Així com les obres completes tingueren èxit editorial i de lectors en el seu temps (Alabrús i Garcia 2015: 107-108).
274
Sería difícil pecar de exageración al hablar de la importancia del ejemplo de Santa Teresa en la historia religiosa de las mujeres españolas, durante los siglos XVI y XVII. (...) Teresa vino a simbolizar una búsqueda singularmente intensa del auto-descubrimiento.472
Les dones, per tant, com fa veure Baranda (2002: 53):
(...) encontraron en Teresa de Ávila su mejor modelo y escudo, porque con su obra se rompió definitivamente la barrera que impedía a las mujeres expresarse públicamente. En adelante religiosas y seglares iniciarán una progresiva apropiación del derecho a escribir y a publicar, alcanzando en los primeros decenios del XVII una proyección y respeto públicos impensables poco tiempo antes.
Teresa de Jesús representa una de les pràctiques que va ser conreada de
forma massiva per les monges modernes. Les comunament conegudes
com a autobiografies espirituals473 han estat un “género
primordialmente femenino a lo largo de toda su historia” (Durán 2007:
59).474 El gènere s’emmarca en un context en el qual el Concili de Trento
proposà un major rigor de la normativa i generà una religiositat que
facilità el tancament. La vida religiosa havia de tenir un major caràcter
contemplatiu i això incitava a l’oració mental i la mortificació.
Tanmateix, a finals del segle XVI transcorregué una espiritualitat a
472 Com indica Weintraub (1993: 332): “Santa Teresa (1515-1582), San Juan de la Cruz (1542-1591), Luis de León (1527-1591) son nombres capitales y señeros en el misticismo moderno; se estima que la España de esta época pudo ver la escritura de más de 3.000 textos místicos, muchos de los cuales aún existen solamente en manuscritos”. 473 Com indica Durán (2007: 21, n. 5) es pot emprar, indistintament, autobiografia religiosa, espiritual, per obediència o per mandat; ara bé, les dues darreres s’usen quan fan referència a autobiografies dins el context catòlic. María Leticia Sánchez (2015: 46) parla també de “Cuentas de Conciencia”, com a una “prolongación de la autobiografía (...). Se trata de una autobiografía interna discontinua que narra la propia historia de la vida espiritual: es una radiografía interior del alma”, són textos, l’origen dels quals sol ser l’ordre del confessor. 474 Però, Juárez (1997: 154) assenyala que: “(...) los relatos de vidas individuales han sido considerados tradicionalmente más un documento histórico, con un valor literario marginal, pero cuando se trata de las vidas de mujeres la producción y el interés disminuye pues, debido a su condición social marginal (...) pocas tuvieron acceso a la literatura y carecieron de modelos y de tradición literaria”.
275
mitjan camí entre la religió oficial i l’ambigüitat doctrinal, que es
presentava com una via de fugida dins l’enduriment del sistema: la
mística, que constituí un refugi per a moltes dones (Herrero 2010: 180).
En paraules de Baranda (2011: 574):
En España la eclosión de la escritura conventual femenina es un fenómeno que se produce a partir de la Contrarreforma, no solo como consecuencia directa de Concilio de Trento, aunque no cabe obviar lo que tuvo de aplicación de su programa de adoctrinamiento y disciplinamiento social, que tiene en la confesión y la dirección espiritual individualizada uno de sus medios más importantes. Los fieles deben aprender a examinarse, analizar su estado de conciencia, sus actos y pecados en busca de la salvación; las monjas, inmersas en un ambiente de exigencia religiosa extrema, mucho más aún.
Hi hagué dues tradicions peninsulars com argumenta James S.
Amelang (1993: 98-102): la primera, amb Catalunya i València,475 on
eren més freqüents les cròniques personals i diàries més properes a
l’administració; i la segona a Castella la Vella, amb les cròniques de
viatges, la ficció autobiogràfica, i autobiografies i diaris espirituals.476
No obstant això, les vides no eren exclusives castellanes (Herrero 2010:
180, n. 102), com veiem al llarg del Catàleg hi ha un bon grapat d’autores
valencianes que conrearen aquest gènere.
El mateix Amelang (2005a: 158-163) parla també de diferents
etapes per les quals passà aquest fenomen: el període inicial gira
principalment al voltant de Teresa d’Àvila (1515-1582), donat que ella
suposà un trencament amb el passat a través del Libro de la vida, Libro de
las fundaciones (1573-1582) i les epístoles, i considerava que aquests
475 Miralles i Zaragoza (2012: 180-181) en deixaven constància també: “Comme dans le reste de l’Europe, on trouve en Catalogne un nombre important d’autobiographies spirituelles à partir du modèle de sainte Thérèse. Les premières remontent à la fin du XVIe siècle et il s’agit, insistons sur ce point, de récits dictés ou rédigés sur commande, loin du caractère strictement privé des mémoires personnels”. 476 Poutrin (Cfr. Alabrús i García 2015: 66) analitza un centenar d’autobiografies, en què la Corona d’Aragó en té menys presència (23%, en contra de Castella 63%), i es reparteixen per ordre de més a menys entre Aragó, València i Catalunya.
276
textos eren un instrument eficaç per a promoure el projecte de la
reforma devocional; al llarg del XVII, entre 1550 i 1680 hi hagué un
període brillant d’autobiografies —diaris espirituals, marcats per
diverses tendències, que difonen, imiten i adapten el model teresià (tant
en el nucli carmelità com en altres ordes, i en els terciaris i beateris)-; i
finalment, un període de decadència fins a la desaparició del fenomen a
finals del segle XVIII.477 Aquestes autobiografies proliferen en alguns
ordes, especialment, en les carmelites descalces i agustines recoletes,
com a congregacions jóvens i renovadores (Durán 2007: 171). Així, entre
les autores valencianes que escrigueren les seues vides espirituals,
pròpiament dites, trobem autores que pertanyeren al segon període, el
d’apogeu, com Inés de la Cruz (1588-1651),478 Inés del Espíritu Santo
(1612-1668), María de Jesús (1612-1677) d’altres que s’hi troben a cavall
com Úrsula Micaela Morata (1628-1703) i Rufina Ros de Jesús (1658-
1697). Però, curiosament, la majoria d’autores de què tenim constància
pertanyen a la tercera etapa marcada per Amelang, escriuen la seua vida
durant la minva de la producció del gènere, ja al segle XVIII, com
Gertrudis de la Santísima Trinidad (1660-1736), Esperanza de Cristo
(1671-1746), Antonia Carrover (1684-1761), Joaquina de la Cruz (1687-
1756), María Antonia Hortolá (1695-¿?), Vicenta Rita Aguilar (1716-
1786), sor María de los Ángeles (1731-1789), Josefa Antonia Nebot (1750-
1773), Josefa María Selma (segona meitat segle XVIII) i María Cuñat
(1750-¿?). De totes aquestes vides podem veure que hi ha monges de
diferents ordes, tot i que la majoria d’aquestes corresponen a agustines
(sis), clarisses (dos), una carmelita, una dominica i una altra caputxina; i
quatre beates, tres pertanyents al Tercer Orde de sant Francesc i una al
477 Com diu Poutrin (1995: 278): “Plusieurs indices suggèrent l’effacement relatif du mysticisme féminin a partir du demie tiers du XVIIe siècle et plus encore au début du XVIIIe siècle. Les fondations de couvents se faisaient rares, le temps des réformes était clos”. 478 Especifiquem ací els anys de naixement i de mort de cadascuna de les autores per a tenir en compte els anys en què escrigueren les seues vides.
277
de sant Domènech. Aquest fet mostra que va ser una pràctica que
s’estengué a la resta d’ordes tot imitant el model de la santa d’Àvila.
Era habitual que el primer manament d’una direcció espiritual
consistira a demanar l’escriptura d’una autobiografia (Durán 2007: 74),
donat que la confessió era una pràctica ben habitual en les dones de
l’Antic Règim; i el pas pel confessionari, després de l’aprovació del
director espiritual, solia precedir la redacció definitiva de
l’autobiografia (Herrero 2010: 181). Per això el mandat era necessari i,
en cas contrari, “el impulso de redactar unos recuerdos es inadmisible
si se produce por propia iniciativa”, donat que “delata falta de
humildad” tal com destaca Durán (2007: 56). El confessor és una figura
cabdal dins el claustre, és el seu guia espiritual perquè “estar ante el
confesor es estar ante Dios” (Ferrús 2004: 38) i, una vegada elegit, s’hi
ha de ser fidel.479 Zorrozua (1998: 209) descriu el confessor com un
(...) mediador ante Dios, tiene el poder para controlar su palabra, decidiendo cuando es preciso para el progresivo perfeccionamiento de su alma que escriba o que calle. Es también la orden del confesor la que ampara la revelación de experiencias místicas.
L’agustina María de Jesús parla sense embuts de quin ha de ser el vincle
amb el seu director espiritual (Villerino 1694: vol. III, 355b-356a):
Estimar a los padres espirituales es virtud, si se tiene esta estimación en Dios, por estar en su lugar teniéndoles el aprecio para obedecerlos en todo. Pero se ha de hacer con ellos lo que con la escoba: tómase la escoba sólo para barrer y acabado el quehacer, la meten en un rincón y del todo se olvidan de ella, (...) una vez me dijo el Señor que la confesada con los confesores ha de ser como el pajarito que sale del nido a coger el grano y se vuelve luego a su centro. Muy cierto es que el alma está en obligación de tener maestro que la gobierne, por estar en esto su perfección, pues no puede tener acierto en el camino espiritual si no se deja guiar por el confesor, que está en lugar del Señor (...). Pues obedeciendo a cada uno de ellos, obedezco al Señor, que los puso en su lugar. Doy que puedan
479 En el cas de les beates valencianes sembla que així va ser com apunta Pons Fuster (1991b: 157).
278
errar mandando, mas sé que no puedo errar obedeciendo, que el alma obediente al confesor cantará victorias en el Cielo. Más estimo errar por obediencia, que acertar por mi dictamen.
És clar que la vida de la monja estava subjecta als seus directors
espirituals. Llegim a propòsit unes línies que escriu el pare Juan Lledó
(1806: 28-29) en l’elogi fúnebre de sor Joaquina de la Cruz de Pego sobre
quina era la relació d’aquestos amb la religiosa:
En ellos le parecía oír la voz del Señor y ni aun en un ápice quiso quebrantar sus preceptos. ¿Le manda su confesor que escriba las misericordias que Dios había obrado y obraba en ella? Nuestra venerable, pues, sin embargo de juzgarse indigna de que el Señor la favoreciese, de desear que se publicasen sus pecados y no los favores que el Señor la hacía y de considerarse tan rústica e incapaz de escribir, que apenas sabía escribir algún vocablo, atropella con todos estos reparos y escribe todas aquellas cosas que el Señor, según dice ella misma, la puso en la memoria. ¿La ordena varias veces su confesor que se abstenga de la comunión sagrada? Nuestra venerable por más que en aquel pan de ángeles encuentre todo consuelo, sin la menor réplica se priva de él todos los días que el confesor lo manda. ¿La despide de sus pies sin quererla oír su confesor? Nuestra venerable, aunque sienta en esto la mayor amargura, se levanta al instante sin abrir la boca. ¿La despacha a otros confesores para que les descubra su interior y aquellas cosas que tenía necesidad de comunicarle a él? Nuestra venerable no se detiene un momento el levantarse de sus pies para ir a ejecutar lo que le manda. ¿Qué más? En cualquiera cosa, por mínima que fuese, interior o exterior, procuraba su licencia o precepto. Y sobre ser así que conocía eran altas las inteligencias que el Señor la comunicaba por la verdad del conocimiento que su Divina Majestad le infundía en ellas, siempre recurría a su confesor persuadida que siguiendo el dictamen del Ministro del Señor, no erraría.
El pare espiritual actua de control ideològic, “lee y juzga” la vivència
diària de la monja, que “no debe destacar por su espectacularidad, sino
por su coherencia en el retrato, por su sencillez y su asiduidad” (Ferrús
2004: 69); era un confessor elegit, sotmés a proves de confiança. Anna
Caballé (2013: 52) es pregunta en aquest sentit si: “¿Acaso era fácil para
una monja de clausura abrir de pronto su intimidad a un
desconocido?”. Segurament, no. La mateixa Teresa de Jesús es trobava
279
impotent i desesperada davant els confessors que no l’entenien; escriu
en el Libro de la Vida (2009: 142):
Estaba una persona de la Ilesia [sic], que risidía en aquel lugar adonde fui a curar, de harto buena calidad y entendimiento: tenía letras, aunque no muchas. Yo conmencéme a confesar con él, que siempre fui amiga de letras, aunque gran daño hicieron a mi alma confesores medio letrados; porque no los tenía de tan buenas letras como quisiera. He visto por espiriencia que es mijor, siendo virtuosos y de santas costumbres, no tener ningunas que tener pocas; porque ni ellos se fían de sí sin preguntar a quien las tenga buenas, ni yo me fiara; y buen letrado nunca me engañó. Estotros tampoco me debían de querer engañar, sino no sabían más: yo pensaba que sí, y que no era obligada a más de creerlos, como era cosa ancha lo que me decían, y de más libertad; que si fuera apretada yo soy tan ruin que buscara otros.
I sembla que la santa d’Àvila no va ser l’única que hagué de demostrar
una paciència extraordinària davant dels seus directors espirituals. Sor
Joaquina de la Cruz patia davant les proves a què era sotmesa, relata el
pare Lledó (1806: 37-38):
uno la despedía sin quererla oír, otro después de oírla la despachaba para que comunicase a otro sus sentimientos, y la hacía ir rodeando de confesor en confesor. En uno no encontraba la luz que necesitaba, en otro encontraba menos el consuelo. Todo esto la ocasionaba una pena (...). Con todo, nada era capaz de alterar su invencible paciencia, todo lo recibía como castigo de sus pecados y para imitar a Jesús paciente, cuya imagen quería copiar en su alma. “Hasta el día de hoy, ˗escribe hablando de lo que la hacían padecer sus confesores-, no tengo de que vanagloriarme, de tres o cuatro confesores que he tenido, todos me han dado del pan y del palo”.
Per tant, parlem d’una relació d’interdependència que podia durar
mesos o anys, en la qual el confessor havia de guiar la monja
correctament perquè no hi haguera cap entrebanc amb el Sant Ofici
(Herrero 2013b: 7). Dins del Catàleg tenim alguns casos de dones
estretament vigilades per la Inquisició com van ser la beata Francisca
Llopis, les agustines María de Jesús, sor Josefa María Selma o la
dominica María Antonia Hortolá qui patí una important persecució del
280
Sant Ofici, tot atenent als processos inquisitorials que trobem en el fons
de l’AHN.
Els relats de les vides presenten una estructura oberta perquè es
realitzen al llarg de diversos anys, de vegades sense un ordre rígid. Hi
ha segones i terceres redaccions i la mitjana d’edat de les monges quan
escriuen és de quaranta-cinc anys480 (Alabrús i García 2015: 71). Però hi
ha alguns casos com el de la il·licitana Gertrudis de la Santísima
Trinidad en què els papers conservats s’escriuen més tard, el seu dietari
espiritual va ser escrit quan tenia 67-69 anys (des del 1726 fins al 1730 i
pertany al moment de la decadència del gènere);481 i d’altres, com els de
l’agustina Josefa Antonia Nebot, majoritàriament escrits quan tenia 22 i
23 anys (1772 i 1773, data en què morí). Com assenyala Sonja Herpoel
(1999: 96-97), aquesta no era una tasca innovadora, perquè les monges
ja escrivien petits fragments de la seua vida que eren coneguts com
“comptes de consciència” o “relacions d’esperit”. És per això que entre
el centenar d’autores compilades trobem diverses relacions de la pròpia
vida, així com de les confessions escrites; en paraules de Baranda i
Marín (2014: 12): “es una producción plasmada en formas que se
mueven a caballo entre la oralidad y la escritura y toman elementos de
ambas”. En un altre lloc (Herrero 2010) parlàvem de la concepció
d’aquest fenomen autobiogràfic femení dins del canon literari oficial482 i
afirmàvem que no pertanyia a la tradició literària clàssica.483 Per tant, la
seua anàlisi ha de fer-se dins el mateix context de creació. Com fa veure
480 Teresa de Jesús ho féu als quaranta-set anys (Alabrús i García 2015: 72). 481 Tanmateix, sabem que ella escrivia abans, quan professà; vegeu Herrero 2010: 186. 482 És palesa la desproporció d’autobiografies per manament entre homes i dones, ja que el nombre de les masculines hi és inferior i sembla que no les feien després d’un manament. Per tant, l’escriptura sota una ordre era indestriable en el cas d’elles (Amelang 2003: 165; Ferrús 2004: 73). 483 L’inici del gènere autobiogràfic se situa tradicionalment en la publicació de les Confessionsde J. J. Rousseau. Mercedes Arriaga (2001: 21 i 28) apunta que els textos anteriors al segle XIX estan destinats a un públic reduït, mentre que l’autobiografia moderna es codifica a partir de la publicació sistemàtica segons Philippe Lejeune: “Ningún tipo de texto autobiográfico escrito por mujeres adquiere, antes del siglo XIX, patente literaria”.
281
Amelang (1993: 98-102), si bé és cert que sorgiren una gran quantitat de
textos de carés autobiogràfic,484 hem de tenir present que
Las mujeres modernas prácticamente no escribieron autobiografías en el sentido estricto del género, pero sí escribieron una variedad impresionante de cartas, diarios y autobiografías espirituales, además de una gran cantidad de otros ego-documentos, y en este caso el término es muy adecuado (Amelang 2006: 155).
Els relats venien encapçalats per un títol com “Vida..., Relación...,
Discurso..., Tratado espiritual..., Coloquios..., Desengaños de religiosos...,
Favores que Dios hizo...,485 etc.” (Lopez-Cordon: 2005, 202). Aquestos
textos estan plens de visions, malalties i mortificacions
dolores de cabeza (...), dolores de costado, hidropesía, dolores de estómago con sudores fuertes, pérdida de sentido y encogimiento de manos y pies (...), llagas profundas, convulsiones, apoplejía...
Les vides escrites sota l’ombra de la teresiana segueixen sovint un
esquema pràcticament calcat,486 això és:
La repetición de modelos y situaciones literarias, el recurso a lugares comunes sobre los primeros años de la infancia de la interesada hasta ingresar en la correspondiente Orden el empleo de un lenguaje anquilosado, etcétera, constituyen el común denominador (...) quizá no habría sido el fruto de una decisión personal. (...) queda por averiguar (...) hasta qué punto la composición fue revisada, corregida o manipulada por personas de la comunidad o representantes de la jerarquí eclesiástica (Ruiz García 2005: 115).
484 Independentment que la varietat històrica més important de l’autobiografia naix a Europa a mitjans i finals del segle XVIII (Duran 2003: 23) i que a partir de la segona meitat del segle XIX les memòries esdevingueren un gènere literari definit (Miralles 2002: 2) i la indiferència d’autors com Philippe Lejeune per l’autobiografia religiosa femenina, és indubtable l’esclat que suposà aquesta dins el context hispànic i com a tal mereix ser tractat. 485 “Favores” com els escrits per sor Serafina Andrea Bonastre o Isabel de Trilles. 486 A pesar que Teresa de Jesús, com assenyala Weintraub (1993: 336) “parece absolutamente despreocupada por el hecho de que su vida encaje con algún patrón coherente”, donat que “se limita meramente a referir lo que tenía por experiencia propia”.
282
Però, aquestes biografies de religioses dignes de santedad
no se terminan con las noticias acerca de su última enfermedad y fallecimiento. Los biógrafos de estas mujeres procuran cerrar sus libros dando cuenta de los hechos prodigiosos que han precedido y sucedido a su muerte (Sánchez 2010: II, 147).
Autors com Alabrús i García (2015: 87) es plantegen si les malalties eren
la causa de les visions místiques, però no en tenen la resposta.487
Reproduïm ací unes línies que escrigué María de Jesús (Gallart) tot
referint-se al control del Sant Ofici:
Vino el vicario de Denia a la Priora, a la Supriora y a las más antiguas del convento, y las dijo que le entregasen un libro que yo había escrito, que era necesario entregase a la Inquisición. Pidiéronmelo luego y respondí no tenía tal libro. (...) Entré en deseo de un confesor docto, (...) y ver cómo me había de portar con la Inquisición si viniese (Villerino 1694: vol. III, 344a).
De fet, la Inquisició delega els seus poders en el confessor perquè en
faça un ús repressiu488 com apunta Poutrin (1995: 54), i aquesta actuava
buscant petjades falses visionàries, per a això seguia unes pautes a
mode d’interrogatori per tal d’analitzar i saber el grau de veracitat de
les visions o èxtasis.489 Teresa de Jesús, com gairebé faran tota la resta
de seguidores, deixà clara la seua lleialtat a les jerarquies eclesiàstiques,
487 Tot fent esment al cas de Teresa de Jesús, que era una dona malalta ja abans de professar, però no va ser tan radical en les penitències com en els de monges de generacions posteriors. 488 Assenyala Herpoel (1989: 126) que de les dones confrontades al Sant Ofici: “no pueden sacarse de sus vidas características comunes. En efecto, provienen de las clases sociales más diversas (...). Tampoco la orden constituye un factor de discriminación, ya que encontramos a carmelitas descalzas, agustinas, franciscanas, trinitarias, cisterciences, etc.”. 489 Vegeu, per exemple, els estudis de Soriano (1997) i Sarrión (2003). És cabdal el tema del discerniment espiritual, és a dir, de la veracitat en les revelacions místiques dins de l’autobiografia espiritual. Segons indica Durán (2007: 86-87), durant l’edat moderna hi hagué un debat teològic amb dues posicions confrontades: una representada pel jesuïta Luis de la Puente, que acceptava i fomentava les revelacions, i una altra en què trobem diverses línies místiques com la de Juan de la Cruz, Martín del Río i Eusebio Amort, que s’hi mostraven contraris al·legant que eren fruit de la deïficació de monges i confessors.
283
per això són freqüents les disculpes a l’hora de començar els escrits
d’aquesta mena: “por orden de mi confesor” o “por voluntad de Dios”
(Amelang 2003: 163-164).490 Perquè, no ens enganyem, el mandat era
imprescindible, ja que “La escritura femenina también estaba mal vista
en los círculos religiosos porque, por imitación, otras religiosas, sin
mandato de sus confesores o superiores, podían animarse” a escriure
llibres fora del que estava controlat, com apunta Marín (2011: 155).
Sembla generalitzat eixe afany dels directors espirituals perquè
les seues religioses escrigueren les seues visions, favors de Déu, o
apuntaments de la seua vida, però no sempre aconseguien que es
duguera a terme. Un cas ben significatiu és el de la beata Luisa
Zaragozá o Luisa de Carlet com ja hem apuntat anteriorment; recordem
que el seu confessor volgué que:
aprendiese a escribir, ánimo de que en adelante escribiese su vida como lo han hecho otros padres espirituales con almas de señalada perfección. Y le mandó aprendiese a leer y escribir. Y aunque se aplicó mucho para obedecer, nunca aprendió bien (...). Y concluye el Retor: Verdaderamente que yo podía haber conocido, no era voluntad de Dios aprendiese a leer ni escribir, pues teniendo esta sierva del Señor tan buen entendimiento y capacidad y aplicándose el maestro (...), en mucho tiempo no se pudo conseguir (...)” (Gil Dolz [1727]: 14-15).
Tanmateix, no deixa de resultar sorprenent que fins i tot les més
illetrades pogueren escriure les seues revelacions sota l’ordre dels seus
confessors.
Ara bé, cal tenir en compte que l’escriptura a partir del mandat
no era de domini absolut per part de l’autoritat masculina (Herrero
2013b: 7), atés que la religiosa també “omite, añade y se autocensura” a
l’hora de posar per escrit les seues experiències com assenyala Peña
490 Però com indica Lavrin (2014: 79): “La entrega de sí misma que hace la religiosa que escribe a su confesor no significaba mera obediencia o mansedumbre o la anulación del yo. Al contrario, a medida que van escribiendo van desarrollando técnicas no solo de escritura, interpelar al recipiente de sus escritos, y autorizar su identidad y si actividad como escritoras”.
284
(1999: 217-218).491 Per tant, les manipulacions podien ser recíproques: la
penitent sap que el destí de la vida depén de la seua relació i la futura
fama del confessor-biogràf d’allò que ella vulga contar. Ací ens hauríem
de preguntar: com intervé el confessor en l’original? Corregeix el text o
el modifica? Hi afegeix coses de la seua collita? Durán (2007: 73)
considera que
La autobiográfa parece la menos decisiva a la hora de configurar el discurso sobre su propia vida; entre ella y su relato, igual que entre ella y Dios, se alinean los confesores, los directores y todas las dignidades de la Iglesia. (...) casi todos tienen algo que decir, incluso Satanás.
Per aixó, com explica Poutrin (1995: 16), els confessors tenen una doble
funció
Les clercs intervenaient comme destinataires et commanditaires des textes, et comme agents de leur diffusion: une majeure partie des écrits spirituels féminins nous a été transmise par les biographies de religieuses mortes en réputation de sainteté.
En aquest sentit, Herpoel (1989: 127) fa notar que quan l’esclat de
l’escrit per mandat és notori dins de l’àmbit conventual,
Incluso antes de la segunda mitad del siglo XVII, la monja que escribe su vida ya no es un fenómeno aislado: tiene conciencia de ello y reduce al máximo la aparente marginalidad de su gesto, al insertarse a sí misma en un grupo organizado por la práctica confesional. Cambia, desde luego, poco a poco el enfoque de su discurso: cuando el mandato se generaliza, y, más aún, cuando empiezan a editarse ciertas Vidas, las mismas religiosas se dan cuenta de las posibilidades inesperadas que se les ofrecen.
491 Els diferents ordes marcaven quins havien de ser els confessors de les monges, tot i que hi havia la possibilitat que en foren d’externs. Sembla que agustines i cistercenques van ser les que més llibertat en varen tindre i els ordes que més intervingueren en aquesta decisió van ser els jesuïtes, els carmelites descalços i els franciscans (Alabrús i García 2015: 70-71).
285
Efectivament, les vides i els escrits confessionals es mouen en eixe àmbit
semiprivat de què parlava Nieves Baranda (2002). Hi hagué casos en
què el camí va estar convenientment traçat per l’autoritat eclesiàstica
masculina i arribaren a tenir una difusió entre les monges de l’orde o,
fins i tot, passaren a la impremta. Però no apareixeran publicats
directament sota el nom de les autores d’eixes vides espirituals: molts
escrits van ser emprats per eclesiàstics que aprofitaren els papers de les
autores per a fer les seues pròpies obres, històries o cròniques d’ordes
religiosos, així doncs, tenim exemples com la vida de l’alacantina sor
Inés de la Cruz (1588-1651) dins la Historia de la Provincia de la Corona de
Aragón… de fra Jaime Jordán. Tampoc no és difícil que trobem
fragments dels escrits de les dones entremesclats en obres com
biografies, elogis, cròniques de fundació d’un convent realitzades per
pares espirituals o autoritats eclesiàstiques amb empeny de notorietat.
Així, per posar alguns exemples, veiem com apareixen alguns
fragments d’alguns dels escrits de les autores catalogades. De Vicenta
Rita Aguilar el pare Francisco Hurtado transcriu diversos fragments
dels seus escrits al llarg de l’Elogio fúnebre en las solemnes exequias de la
Venerable... (1803), com aquest passatge en una nota a peu de pàgina:
Bueno será que traslademos este suceso de un escrito de la difunta: Mi padre espiritual dice escribiendo de orden de éste, ya sabe V. que yo nada soy, nada puedo, nada valgo ni merezco. Quiero vivir y morir sujetándome a lo que manda la Santa Madre Iglesia, ni quiero engañar ni ser engañada del demonio. Por obedecer, declararé con la asistencia de Nuestro Señor lo que ha pasado por mi alma la noche de Navidad de este año 1781. Estaba yo antes de maitines con grandes deseos de unirme toda a Nuestro Señor, y así que tocaron la doce de la noche..., fueron mis sentidos llamados a lo interior de mi alma y olvidada de mí misma, me ví en una claridad tan grande que no hay en esta vida a qué poderla comparar. Aquí alza la pluma, asegurando que no puede proseguir si Nuestro Señor no la asiste, e implorado su favor para poder obedecer, vi en aquella claridad, prosigue, a un Niño muy hermoso que me robó el corazón en una cama de paja. Y al verle en tan grande pobreza, llegué a donde estaba, me arrodillé y le besé el pie derecho, y oí una voz que dijo: “Secerdos in aternum”. (...) (Hurtado 1803: 8 n. I).
286
De la vida de Rufina Ros, en l’Oración fúnebre... dedicada a les seues
exèquies feta pel pare Pedro Domingo (1697: 15), en llegim diversos
passatges, com:
Desde muy niña era la venerable hermana Rufina en la humildad muy grande. Decía la párvula inocente: Con el conocimiento de mis pecados, me ponía bajo los pies de todas las criaturas para que me trataran como la que era. Y para poder ejercitarme en alguna cosa, ya que no podía en todas. De noche, estando en la mesa, dejaba caer algo en la tierra y al bajarme para tomarlo, les besaba los pies a los que allí estaban.492
O dels escrits de la caputxina de Castelló Josefa María García en la Idea
de la perfecta religiosa en la vida de la ven. Madre SorJosepha Maria García...
de José Vela (1750: 60b-61a), llegim:
Este suceso de la dislocación de huesos de la venerable madre en mi entender, fue de los mas admirables de su prodigiosa vida; (...) aunque después, en capítulo aparte se haya de volver a mencionar y asegurarse, ha parecido no defraudar a quien leyere esta relación de las palabras y frailes con que la misma madre lo escribe en el breve cuaderno que ha quedado de su mano escrito con el apremio de sus confesores, y que se escapó de las llamas por especial divina providencia, en cuanto puede discurrirse. Dice, pues, así la sierva de Dios: Fue mi amor Jesus servido retirarse de mi por un tiempo y enviarme unas sequedades y desamparos tan grandes que me parecía no haber ya Dios para mi remedio. Con todo esto clamaba a mi amor Jesús y le decía en lo más profundo de mi alma: “¡Dios de amor! No me desamparéis. Mirad que soy obra de vuestras manos. No permita vuestra infinita misericordia que esta criatura vuestra se malogre”. Éstas y semejantes exclamaciones hacía a mi amor Jesús mi afligido corazón (...).
Aquestos exemples mostren, com argumenta Sonja Herpoel (1999: 16),
que: “la Iglesia parece valorar positivamente ciertos textos, ya que en
ocasiones los edita (y reedita) despues de la muerte de la escritora”.
Efectivament, algunes religioses són “Presentadas como figuras
modélicas, las monjas, cuyas Vidas sólo se publican póstumamente, son
492 Hi ha una nota al costat de l’escrit que indica que aquest fragment en cursiva el copia de la “Vida propia” de la beata, i la pàgina corresponent.
287
dignas de imitación” (Herpoel 1989: 130).493 Explica Peñafiel (2000: 129)
que aquestes biografies de religioses apareixen com a obres amb un to
exemplaritzant, que contenen les virtuts de la religiosa, la seua vida
diària, els seus sacrificis i mortificacions i, fins i tot, els seus èxtasis o
visions sobrenaturals, les temptacions per tal de passar feliçment a
l’altra vida. Per exemple, l’obra de fra Alonso de Villerino Esclarecido
solar de las religiosas recoletas de nuestro Padre San Agustín... que, com diu
Seser (2005: 85), s’emmarca dins d’un corrent de publicacions de vides
de sants i repertoris hagiogràfics, de gran apogeu als segles XVII i
XVIII.494 Això és degut a què, especialment al llarg del segle XVII, es
produeix una pugna entre els ordes religiosos per a aconseguir el major
nombre possible de sants; per això s’inclouen totes les religioses amb
alguna fama de santedat. La finalitat d’aquestos relats recau, com
assenyala Durán (2007: 171), a crear una identitat de grup dins de cada
orde religiós mitjançant una “estrategia propagandística” que “actúa en
el interior de cada organización religiosa”, per a “crecer, obtener
nuevos adeptos, fundar nuevos conventos, individualizar su propia
tradición y ganar nuevos santos para su devocionario particular”.
D’aquesta manera,
493 Tot i que moltes religioses pertanyien a la noblesa, d’altres ho eren d’estaments més populars com les beates; així, Pons (1991b: 151) fa veure que els autors de biografies “de beatas no pretenden esconder la bajeza social de sus retratadas, pero utilizan formas estereotipadas y barrocas para referirse a ello (...). En otros casos, cuando el origen social es relevante, los biógrafos no dudan en señalarlo”. 494 Ja ho apuntava M. Mercè Gras (2013: 309) “Tradicionalment, les comunitats han mirat de servar la memòria dels seus membres. (...)Les biografies de les religioses místiques destinades al públic pietós gaudiren de molta més difusió que no pas la circulació dels seus escrits”. Com assenyala Weintraub (1993: 334), “la forma hagiográfica fue uno de los primeros modelos biográficos”, així, Garí (2001: 682) i D. Donahue (1989: 231) indiquen que les vides estan en un camp híbrid, entre els gèneres hagiográfic, biogràfic i autobiográfic. Tot i que la tradició hagiogràfica no és un gènere particularment femení, les vides de sants i santes per tal de promocionar models de vida religiosa tingueren una important difusió durant la baixa edat mitjana i el segle XVI, com ja feia constar Garcia (2013: 60 i 74), aquelles eren unes dones que es caracteritzaven per la seua determinació en la fe, la virginitat i la castedat. Així, Garí (2001: 682) indica que les vides estan en un camp híbrid entre els gèneres hagiográfic, biogràfic i autobiográfic.
288
Puntualmente llegan a la imprenta algunas vidas de monjas escritas por mujeres (...) sirven igualmente para promocionar al propio convento, para consolidar la identidad de la orden (...). El hecho de darlas a la imprenta y sacarlas del reducto conventual se justifica por su utilidad y provecho, un provecho del que pueden lucrarse no solo las hermanas del convento sino también los fieles cristianos para beneficio de sus almas (Baranda i Marín 2014: 19 i 21).
Així doncs, l’empeny per difondre l’exemplaritat de
determinades monges de cada orde ens duu a veure casos com que una
còpia de la Idea de la perfecta religiosa en la vida de la ven. Madre Sor Josepha
Maria García..., caputxina de Castelló, escrita per José Vela es trobara a
la biblioteca del monestir de religioses caputxines d’Alacant, fundació
de la mare Úrsula Micaela Morata (Molina 1997: 261). És palesa la
importància que tenien aquestos volums sobre la vida exemplar
d’algunes religioses, que servien com a models a la resta de germanes.
La finalitat clau no és una altra que la que argumenta Durán
(2003: 29):
las autobiografías se encargan conscientemente como documento y primer peldaño para una tradición hagiográfica que se desea promover tras la muerte del protagonista; los confesores miran hacia el futuro y saben que sus penitentes, por su ejemplaridad, podrán ser propuestos para la canonización y les tratan ya como a santos cuyas vidas hay que conocer para así transmitir su ejemplo a otros fieles.
Durán (2007: 202) és molt crític -creiem, excessivament- respecte a la
finalitat d’aquesta manera d’espiritualitat, es pregunta:
¿Qué ejemplo transmitió a las otras monjas, a las otras mujeres, al pueblo cristiano en general?¿Qué posibilidades reales abrió a la escritura femenina, al respeto a la capacidad intelectual y espiritual de las mujeres? ¿Sirvió para aumentar en proporción significativa las opciones de que gozaban esas monjas o sus lectoras y lectores? Pienso que no. En realidad, esa gran masa de escritos sirvió sobre todo para una cosa: para llenar los conventos de niñas y jóvenes españolas, aumentar el poder y
289
la influencia de las órdenes religosas y reforzar el control eclesial sobre la sociedad del Antiguo Régimen.
Com hem vist, l’exercici literari més pròpiament dit que
conrearen les religioses hispàniques va ser la poesia: “De forma general
las monjas españolas no escriben obras profanas, salvo poesías en
algunos casos excepcionales”. I l’autobiografia espiritual femenina va
ser, doncs, un fenomen que es deixa sentir en l’àmbit valencià, on la
santa d’Àvila va ser la figura clau com a motor de creació fins al declivi
de l’autobiografia per mandat al llarg del XVIII.495
Ara bé, pel que fa als textos laics, tenim el cas de les notes
autobiogràfiques de Clara Maldonado al segle XVII que no s’adscriuen
a l’autobiografia espiritual. Miralles (2013: 125) fa veure que serà difícil
trobar exemples de transmissores de la memòria durant l’edat moderna
fora del convent, donat que ho feien
mayoritariamente de forma oral (...). El acceso de la mujer a la lectura y a la escritura no es mayoritario pero, a pesar de ello, podemos detectar su voluntad, a veces tenaz y profunda, para consignar por escrito una sensibilidad y unas pautas, dejando constancia de los hechos del presente, especialmente a propósito de lo que atañe a la organización doméstica pero más allá, como estampas de lo concreto que la escritura convierte en más universales y ciertas. De ahí que no tengamos muchas memorias personales -salvo en el mundo conventual.
Ja hem vist que l’àmbit conventual ha estat un lloc cabdal en la
producció literària o pseudoliterària femenina. Només hi ha quatre
casos en què els escrits en prosa no corresponen al tema religiós: María
Egual amb una novel·la de tall bizantí, les Constitucions d’Ángela
Almenar, les llistes de despeses de Clara Maldonado i l’assaig de
Pascuala Caro.
495 A pesar que hem parlat de l’escriptura per mandat dins del convent, hem de tenir en compte, com indiquen Baranda i Marín (2014: 13-14) que “las monjas no siempre escribieron por mandato”.
290
Durant els segles que hem tractat, resseguint les paraules de
Pinyol (2010: 249), “no es donen figures tan destacades com les que hi
hagué en els temps medievals”, tot parlant de la literatura catalana
general. Tanmateix, Sonja Herpoel (1989: 123) fa uns anys deia una
veritat ben gran:
De exceptuar a un par de personas claves como Teresa de Jesús, María de Zayas y Sotomayor y alguna que otra figura menor, no puede decirse que las escritoras del Siglo de Oro hayan recibido la atención que merecen.
És clar que María Egual continua sent l’autora que presenta una clara
vocació literària, dins i fora de l’espai conventual, per la diversificació
textual i la ingent producció en comparació a la resta d’autores
valencianes modernes. Però, com diu Miralles (2013: 107), “no dejaba de
ser excepcional que una mujer escribiera, y lo era todavía más que
pretendiese publicar sus obras”. Potser els escrits que presenten un
major interés filològic són les composicions poètiques de certamen, les
de Narcisa Torres o la de sor Laura de San José, així com les obres de
María Egual o la peça teatral de Joaquina Magraner (si es comprova la
seua autoria). Els escrits religiosos de sor Úrsula Micaela Morata,
Francisca de Jesús o María de Jesús Gallart probablement gaudeixen
d’una major qualitat literària que els de la resta d’autores que
escrigueren dins de l’àmbit conventual valencià. També hi hagué un
grup d’autores que escrigueren un volum considerable d’obres de
temàtica religiosa –com Margarita Agullona, sor Mariana de San
Simeón, sor Joaquina de la Cruz o sor Gertrudis de la Santísima
Trinidad-, que haurien de ser tingudes en compte per a ser valorades no
solament per ser textos d’autoria femenina.
Així doncs, hi ha un ric panorama en gèneres: vides,
autobiografies espirituals, relacions d’esperit, favors de Déu, tractats
291
ascètics, confessions, protestacions de fe, oracions, exercicis pietosos,
avisos, bitllets, constitucions, cròniques, llibres fundacionals, cartes
(burocràtiques, familiars i espirituals) composicions poètiques, càntics,
lloances, novel·la, teatre, etc. Sens dubte, trobem un acolorit mosaic en
el panorama de les lletres femenines valencianes modernes.
292
2.2. L’escriptora valenciana i la (in)fidelitat a la llengua
catalana; la impremta com a factor indirecte
Pot resultar paradigmàtic el fet de fer coincidir en un mateix títol
escriptora valenciana moderna i impremta. Si bé fa uns anys devia ser
una combinació quasi impensable, la presència de l’autoria valenciana
femenina no ha estat tan lluny de l’imprés. No obstant això, havíem de
rascar una mica per trobar impresos alguns dels papers que deixaren
escrits aquestes lletraferides, menys o més “ferides” de lletra. Vicent J.
Escartí (2011a) indicava la relació de les dones i la impremta en la
segona meitat del segle XV a València. A partir d’aleshores trobaríem la
presència de les dames com a destinatàries d’una sèrie d’obres
“devotas, amenas o religiosas” a través de les dedicatòries, proemis i
colofons. És a dir, que les dones eren receptores i lectores al cap i a la fi
d’aquells textos impresos. No cal anar massa lluny perquè ens vinga a
la ment la Vita Christi de la cèlebre trinitària Isabel de Villena, tot i que
hem de tenir present que l’obra no va gaudir d’un coneixement
exhaustiu en els segles posteriors –els moderns-; després de l’edició del
1527 a Barcelona per Carles Amorós496 pràcticament fins a l’edició de
Miquel i Planas, la de referència per als estudis sobre l’obra, i que
reprodueix la prínceps valenciana de 1497, no se’n fa cap altra edició
donat que “durant els segles següents, com passà amb la resta de la
nostra literatura, els textos escrits en la nostra llengua no trobaren
fàcilment un lloc en les premses dels editors locals” (Escartí 2011b: 39).
Una de les premisses amb què partírem quan plantejàrem els
objectius de la recerca d’autories femenines del Regne de València entre
els segles XVI-XVIII va ser que les hi inclouríem independentment de la
496 Amb el títol de Vita Christ de la reverent abbadessa de la Trinitat, corregit, ab les cotacions novament tretes en los marges, las quals fins assí en nenguna no són estades tretes, ab moltes noves històries. Segons Escartí (2011b: 39) aquesta edició reprodueix fidelment la de 1513, llevat d’alguns detalls mínims.
293
llengua que empraren aquestes autores en els seus escrits -valencià,
castellà o llatí-, tot atenent l’especial realitat lingüística del període, tot
atenent a eixe “multilingüisme literari” -usant les paraules de Rossich-,
que és present de forma especial a l’edat moderna, després que el segle
XV haguera estat considerat, amb tota justícia, el Segle d’Or en les
lletres valencianes.
És de tots sabut que durant el segle XVI hi ha un abandonament
progressiu de l’ús social i literari de la llengua catalana, i el castellà era
de fàcil penetració, especialment en terres valencianes (Herrero 2009:
14) a partir de l’entronització de la dinastia dels Trastàmara, que
provocà la castellanització de l’aristocràcia, especialment a València, a
causa de la forta influència exercida per Germana de Foix (Climent
2003: 26). Tanmateix, Rossich (2011: 15) assenyala:
Si volem trobar signes de decadència literària dins l’edat moderna catalana n’hi trobarem, sens dubte; ara: també en trobaríem, els busquéssim, en altres moments i en altres contextos. (...) durant les primeres dècades del segle XVI, la literatura catalana reflecteix més aviat una plàcida i rutinària normalitat.
A pesar de l’especial situació de la llengua catalana durant el període,
cal tenir present que aquesta
(...) mantingué durant tota l’edat moderna no solament una alta vitalitat com a eina de comunicació quotidiana, sinó també com a vehicle dels gèneres literaris populars i, fins al començament del XVIII, com a llengua administrativa” (Ferrando i Nicolàs 2005: 208).
(...) el català –no ho hem d’oblidar- és la llengua universalment parlada al seu territori, d’ús oficial als països catalans fins al segle XVIII, usada no solament en l’àmbit de la literatura estricta, sinó sobretot en la
documentació administrativa i l’oratòria religiosa i forense (Rossich 2011: 28).
294
No obstant, les llengües de cultura eren el castellà i el llatí (la de
l’ensenyament i de l’Església) i a terres valencianes la preferència per la
llengua castellana és palesa ja al segle XVI (Miralles 2011: 266). De fet,
com destaca Ferrando (2011: 242):
(...) la castellanització s’hi imposà, als segles XVI i XVII, més pel prestigi del castellà i les lletres castellanes que per coerció. Ara bé, després dels decrets de Nova Planta, els països catalans, tot i la recuperació econòmica que experimenten al segle XVIII, no aconsegueixen de pal·liar, en el camp de les lletres, els aspectes negatius de la inèrcia castellanitzant, que només entrarà en crisi amb la Renaixença.
Tenim constància per la informació que ens donen els repertoris i
manuals consultats que algunes autores valencianes sí sabien llatí, el cas
d’Ángela Almenar, Ángela Carlet, sor Juana Guillén, sor Juana de la
Cruz, Pascuala Caro, sor Vicenta del Espíritu Santo, sor Jerónima María
García, sor Francisca de Jesús o sor Beatriz Figueroa. Precisament de la
religiosa de Monfort, sor Beatriz, hem trobat uns versos en la llengua
llatina, però no hem localitzat cap altra obra escrita en eixa llengua, tot i
que Ángela Carlet sembla que hi féu unes oracions i Juana de la Cruz
unes cartes, així com la traducció de les Constitucions d’Ángela
Almenar.
No comptàvem amb exemples en llengua catalana directament
extrets del món de les lletres femenines valencianes modernes. Ara bé,
autors com Antoni Ferrando, Miquel Nicolàs (2005: 201), i Max Cahner
(1980) indicaven que a principis del segle XVI la resistència al canvi
lingüístic entre la noblesa era més marcada entre les fèmines. No
obstant això, es basaven en uns exemples extrets de la literatura de
l’època, en què efectivament són alguns personatges femenins els que
usen el català o fan retrets a d’altres subjectes per usar el castellà.497 Al
llarg de la nostra recerca hem vist que la incidència de la llengua
497 Vegeu els exemples en Ferrando i Nicolàs (2005) i Cahner (1980).
295
catalana no ha sigut especialment significativa, si exceptuem alguns
casos puntuals com veurem tot seguit.
En primer lloc, hem de parlar d’aquelles escriptores valencianes
que empraren la llengua catalana en els seus escrits. En un repàs
cronològic, el primer cas amb què ens trobem és Hipòlita Roís de Liori
(1479-1546). Com a vídua rica, de noble llinatge, una dona d’afers que
visqué a cavall entre València i Barcelona hagué de mantenir
correspondència per qüestions administratives; alhora la mantingué
amb la seua filla, Estefania de Requesens, una productora ingent de
cartes de notable qualitat lingüística i literària com indica la seua
màxima coneixedora, Eulàlia de Ahumada (2003). Aquest és, sens
dubte, un importantíssim model dins de les lletres catalanes,
independentment de la seua autoria com a dona, ja que les cartes
suposen un testimoni de la llengua del XVI, és a dir,
la llengua en què estan escrites les cartes és la llengua que es parla, una llengua viva, amb les seves expressions i frases fetes, amb un lèxic d'allò més variat, amb dialectalismes, castellanismes i arcaismes (Ahumada 2004: 466).498
Al segle XVI, també fora de l’àmbit conventual, hi hagué el cas
paradigmàtic d’Àngela Almenar amb les Constitucions del loable Colegi de
la Assumció de la Verge Mare de Déu... (1561) per a la feligresia de
l’Assumpció de la Verge, coneguda com Col·legi de Na Monforta, a la
Plaça de les Barques de València. Com hem comentat adés, les
Constitucions van ser traduïdes, al llatí, i amb lleus modificacions al
castellà. En una consulta a l’edició de l’any 1728, en llengua castellana,
llegim:
498 Efectivament, com apunta Gras (1996: 2004): “el gènere epistolar és possiblement, la manifestació escrita on més aflora en el llenguatge l’espontaneïtat, l’autèntic jo de la persona en la seva comunicació amb els altres, i constitueix un testimoni lingüístic privilegiat i un fidel reflex de la vida quotidiana.”
296
(...) que habiendo leído las Constituciones de dicho colegio por los administradores de aquél, hechas en diferentes tiempos, que algunas de ellas están en latín y otras en lengua valenciana y algunas exdiámetro contrarias de otras, de tal manera, que es dificultosa la inteligencia de aquéllas. Y que para escusar dudas y tergiversaciones que de ellas pueden resultar, es precisamente necesario que se haga un resumen de todas ellas y se escriban y especifiquen por capítulos en lengua castellana. Y que éstas se impriman.
No ens ha de sobtar que la “problemàtica” esdevinguda pel no-
enteniment de l’edició valenciana es resolgué amb la traducció en
castellà; clar, estem al davant d’una edició del segle XVIII i llavors el
català ja no gaudia d’oficialitat i, per tant, la solució directa als
malentesos lingüístics deriva en la traducció a la llengua castellana que
aleshores sí que en tenia, d’oficialitat. Sembla que les Constitucions no
van ser l’única incursió d’Ángela Almenar en la seua llengua, guiada
per un desig de “purificar” la societat, arribà a publicar un Antialcoran i
altres diàlegs cristians en valencià, però com hem comentat en l’apartat
del Catàleg, malauradament no tenim cap més notícia de la seua
localització i, per consegüent, no podem valorar la seua qualitat
lingüística ni literària.
La sequera d’escrits en llengua catalana és rotunda. Hem de
passar al segle XVII i XVIII per trobar tres figures femenines que, a
diferent nivell, ens ofereixen un testimoni de la nostra llengua. Per un
costat, Clara Maldonado esdevé un cas interessant en el plànol
sociolingüístic, més que no pas en el literari. Recordem que Clara no era
valenciana d’origen, vingué de Lima i passà per altres llocs de la
Península; eixes anotacions que deixà escrites sobre la vida diària, com
unes llistes de les despeses, en bilingüe, mostren que s’esforçà per
conéixer la llengua comunament parlada del seu entorn. Per un altre, el
cas de la dominica sor Laura de San José amb una composició de
temàtica religiosa en la nostra llengua que esdevé, sens dubte, un oasi
en tot el desert de literatura devocional en llengua castellana que hem
297
trobat fins al moment. I finalment, Rosa Trincares, amb les peces
poètiques en elogi de Carles Ros (1703-1773) que són exemple d’una
sèrie de defenses del català en el període de la Il·lustració a través de
tractats d’ortografia, diccionaris, edicions d’obres catalanes, etc. on la
figura més cridanera va ser el mateix Ros (Ferrando i Nicolàs 2005: 288-
289). Aquestes són, a hores d’ara, les úniques mostres que hem trobat
de peces escrites en català dins les lletres femenines valencianes.
En segon lloc, sembla que hi havia escriptores que devien ser
valencianoparlants però que, per motius diversos, van escriure en
castellà. És el cas d’algunes autores religioses com Mariana de San
Simeón (1569-1631). En la descripció que Jesús Belmonte (2011: 272) fa
sobre l’“Acta de Profesión de la Madre Mariana de San Simeón: Denia,
1605” explicita que: “Ella escribía como hablaba, sin reglas de
ortografía, que no las había, y con el seseo propio de su Denia natal”;
però, no és l’únic exemple que trobem amb sesseig, també el trobem en
els escrits de Mariana Cuñat. Un altre exemple, molt més clar és el de
l’oriolana sor María Juana Guillén (1575-1607), donat que en la biografia
que li dedicà el pare Gaspar Mancebon (1894: 137), en un episodi sobre
la devoció que tenia a sant Joan Evangelista, diu: “Siempre que
nombraba al Santo se reía, y le decía en su lengua valenciana: «El meu
Señor», mostrando singular regocijo”, per tant, no hi ha dubte que la
religiosa era valencianoparlant.499
Un altre cas és el de sor María de Santa Clara, la priora del
monestir de clarisses de Nostra Senyora dels Àngels. El confessor li
ordenà que escriguera un quadern amb les seues experiències, però,
ella: “Ni sabía escribir, ni leer letra de mano, ni tampoco hablar el
castellano”. No devia ser aquest un cas excepcional. De fet, un de
499 Malauradament no hem trobat fins al moment més casos com aquest que ens servirien per a fonamentar, més si cal, el procés de substitució del català pel castellà a la comarca del Baix Segura, com a la del Vinalopó Mitjà. Remetem als estudis sobre el tema del Dr. Brauli Montoya i Abad.
298
semblant és el de sor Josefa Antonia Nebot; els seus escrits estan en
castellà, però sembla que sor Josefa era valencianoparlant, atenent el
que llegim en la biografia que ens ofereixen les agustines de Sant
Mateu:
(...) el P. Lorca le puso en un papel el alfabeto en mayúsculas y minúsculas, y en otro las normas generales de cómo empezar y terminar una carta, para que así pudiera escribir alguna vez a su madre. Todo esto lo declara el director para que se comprendan las muchas faltas de los manuscritos y los giros de las expresiones, dado que ella poco practicó el castellano, pues siempre habló en valenciano, su lengua materna (sense any i sense numerar [p. 1-2]).
Hi ha un factor que hem de tenir molt present, tenint en compte
que la majoria de les autores compilades pertanyien directament al món
conventual o dels beateris, i és que l’Església estava fortament
castellanitzada. A partir del XVI “L’espanyol penetrarà intermitentment
dintre de la clausura monàstica o conventual” (Rafanell 1999: 33),
gràcies a l’intervencionisme reial en el nomenament de bisbes, hi ha la
introducció massiva de superiors d’ordes religiosos de llengua
castellana, així com la introducció per Felip II d’alts càrrecs eclesiàstics i
civils castellans o aragonesos a la corona d’Aragó (Ferrando i Nicolàs
2005: 201). I a aquest panorama no podem oblidar un altre condicionant
cabdal: l’actuació de la Inquisició impulsada per Isabel de Castella;
L’establiment (...) de la Inquisició a la Corona d’Aragó, entre 1483 i 1492, suposa una altra fita en la castellanització (…) del país. (...). Des de bon principi, els inquisidors generals de Castella ho van ser també de Catalunya-Aragó” (Rafanell 1999: 29-30).
De fet, el Sant Ofici, a partir de 1561 va obligar a fer servir el castellà en
els processos que tramitava, però abans d’això afavoria l’aprenentatge i
l‘ús conscient de la llengua castellana (Rafanell 1999: 30). Entre els
centres conventuals femenins més destacables del territori valencià hem
299
de fer esment obligat del cenobi de Santa Clara de Gandia, donat que
allí hem localitzat un bon nombre de dones que hem inclòs al Catàleg,
com s’ha pogut comprovar en el capítol anterior, majoritàriament
membres de la noble família Borja. És ben coneguda la vitalitat de l’ús
del català a la Roma d’Alexandre VI (1492-1503); però, com apunta Max
Cahner (1980: 230-232): “La família ducal de Gandia es castellanitzà
molt ràpidament des del casament de Joan de Borja, el fill d’Alexandre
VI, amb María Enríquez”.500 I sembla que així va ser, perquè de les
dones Borja no hem trobat a hores d’ara cap exemple d’escrit en la
nostra llengua. Si parlem de sor María Gabriela, nom en el convent de
María Enríquez de Luna (1474-1537) duquessa de Gandia i filla de
nobles castellans, tenia una vasta cultura i coneixement de llengua
llatina i la filla, Francisca de Jesús, sabem que rebé de sa mare una bona
instrucció literària (Amorós 1981: 111), els seus escrits són en prosa
castellana.
Al llarg de la lectura de cròniques d’ordes religiosos o de
biografies de monges, escrits en castellà,501 trobem alguns passatges de
carés anecdòtic en què s’especifica que algun religiós o algun feligrés o
feligresa s’expressà en valencià, fet que fa entendre que la nostra
llengua no era ni molt menys usual dins l’oficialitat de l’Església. Així
doncs, per exemple, en la Historia del Convento de Santa Clara de Gandia
(València: Jaime Martínez, 1848) dins del capítol XIX “De la vida y
muerte de la Señora Soror María de la Cruz y de Borja” hi ha un
passatge en el qual el franciscà sant Salvador d’Horta (1520-1567),
500 El testament de María Enríquez de Luna està escrit en valencià, data del 20 de febrer de 1512 (MHSI, I, p. 240-243), vegeu https://archive.org/stream/sanctusfranciscu57borj#page/240/mode/2up. Però, no hem d’entendre que ella fos valencianoparlant, sinó que la documentació oficial fins a 1707, abans de l'abolició dels furs, és en català. Els testaments els feien notaris i utilitzaven la llengua del Regne. I, concretament, redactaven els testaments en primera persona. Agraïm al professor Brauli Montoya que ens aclarira aquest punt. 501 Exemples com les de Jordán (1712) o de Villerino (1694), entre d’altres.
300
conegut pels seus miracles, de Santa Coloma de Farners (a la comarca
de la Selva) relata que aquest:
(...) pasando por Gandía fue a visitar aquellas religiosísimas madres, (...) fueron todas a besarle la mano y tomar su bendición y a cada una decía lo que más la importaba para mayor perfección. Así como llegó la señora soror María de la Cruz, dijo en lengua catalana: “Agenollau totes y dieu un Pater Noster y una Ave María, perquè Déu la humille” (Historia Sta. Clara Gandia, p. 105).
Això ens duu a pensar que si el beat s’adreça en català, potser sor María
era valencianoparlant o que era la llengua d’ús social del convent. No
en tenim proves per a assegurar-ho, ans al contrari, sembla que el motiu
era un altre: el beat no coneixia una altra llengua, segons es desprén
d’un episodi curiós en què es conta que d’Horta anà a la cort reial de
Madrid a instàncies de Felip II, perquè volia conéixer-lo per la seua
fama de santedat, i el beat se li adreçà en català (Bartés i Hereu 2004:
41).
Un altre exemple de testimoni d’ús oral de la llengua catalana el
localitzem en el Sermón fúnebre histórico en las exequias de la venerable
señora doña Gertrudis Anglesola... per Francisco Miguel, per a l’abadessa
del monestir de la Saïdia de València. Un episodi del Sermón, en què es
volen exaltar les virtuts de la mare Gertrudis, llegim:
(...) la venerable sor Inés de Beniganim, hablando con su confesor (de su boca lo he oído) de muchas almas santas a quienes conocía en espirítu, concluyó diciendo en su acostumbrado idioma valenciano: “Pare, totes són molt santes, però Doña Gertrudis és la mare de totes” 502 (Miguel [1727]: 15).
La beata Inés de Benigànim (1625-1696) és una de les figures més
representatives de la religiositat valenciana, a qui atribueixen diversos
502 Tot referint-se a la venerable sor Gertrudis Anglesola. Són línies extretes del Sermón fúnebre histórico en las exequias de la venerable señora doña Gertrudis Anglesola... per F. Miguel 1727.
301
miracles, i sembla ser que no coneixia cap altra llengua que no fos el
valencià, probablement per la seua pertinença a l’estament popular.
Un altre episodi semblant el trobem en l’Oración fúnebre que
dedicà Juan Tomás Boíl a sor María de los Ángeles, del convent de
clarisses de Russafa. Boíl relata allò que ocorregué a la sor després de la
visita d’un prebendat valencià molt conegut que visità el convent el
març de 1779. El canonge arribà al cenobi per demanar-li un favor per a
una dona; la sor, per virtut divina, predí el seu nom i que el dia del
Senyor (el del Corpus) aniria a gaudir de Déu eternament. Aquesta
dona se li aparegué tres vegades a sor María de los Ángeles, i la tercera
vegada el mateix dia del Corpus:
(...) estando la venerable madre enferma en cama, vio delante de sí un globo de luz del cual salió una voz de despedida, que dándola las gracias, la dijo por tres veces en lengua vulgar o valenciana: “A Dios Hermanita mía, el Señor te pague la caridad”. Y desapareció dejándola llena de gozo y de celestiales consuelos (Boíl 1750: 51).
El fet que aquesta dona parlàs en valencià mostra, talment el cas de la
beata de Benigànim, la seua posició social.
En definitiva, són escasses les empremtes que trobem de la
nostra llengua en els escrits de les lletraferides valencianes modernes. No
obstant això, de manera general, en l’àmbit de parla catalana la majoria
dels escrits en la nostra llengua es troba en la literatura de no ficció,
sobretot en la prosa religiosa i devota, com argumenta Eulàlia Miralles
(2011: 275) “la literatura religiosa ocupa la parcel·la més important de la
prosa escrita en llengua catalana (com, d’altra banda, passa en totes les
llengües)”, i els escrits personals com poden ser memòries, cartes,
dietaris, etc. Allò que no podem retreure a les fèmines és que no
tingueren una estreta relació amb la llengua catalana literària o
pseudoliterària si els seus homònims masculins valencians no la
tingueren tampoc.
302
En aquesta llarga relació d’autories femenines dins l’àmbit
valencià hem de tenir ben present que la majoria de les autores eren
religioses, moltes pertanyents a la noblesa, és a dir, que eren unes
privilegiades per tenir una certa cultura. Fins on coneixem, tot apunta
que escrivien sobretot en llengua castellana, tenint en compte diversos
factors que ja he esmentat, com la castellanització de l’Església –amb la
important presència del llatí-, i la Inquisició posant els seus ulls en
qualsevol pràctica o escrit herètic. El model i referent indiscutible era
Teresa de Jesús, perquè com assenyalen Ferrando i Nicolàs (2005: 237):
“La cultura religiosa del Barroc exaltà els grans sants castellans de la
Reforma catòlica (santa Teresa de Jesús, sant Ignasi de Loiola, sant
Francesc Xavier, etc.)” i per tant, substituïren “els referents tradicionals
propis pels castellans”. Així mateix es fa notar la presència d’una altra
figura que destaca per damunt de les escriptores i poetesses que
proliferaren durant el segle XVII, María de Ágreda (Sòria 1602-1665)
(Sánchez 2010: vol. II, 197).503
Potser és vàlida la hipòtesi que alguns escrits van ser escrits
originalment en valencià i posteriorment traduïts al castellà, talment el
cas de les Constitucions d’Ángela Almenar. Ara bé, el que sí que sabem
és que hi havia autores valencianoparlants, i els motius per a escriure en
una altra llengua de vegades no eren una opció personal lliure, com
ocorre en el cas de les confessions i les autobiografies espirituals.
Perquè aquestos papers eren escrits prèvia ordre del confessor i no era
estrany que després, els pares espirituals, els empraren per a fer una
biografia de la monja i així excel·lir les seues virtuts i divulgar, fora del
convent, la seua fama de santedat. Per tant, aquest és un altre
condicionant que degué afectar de forma indirecta la producció
d’alguns escrits per part de les nostres escriptores, tot i que el seus
503 No és estrany vore referències a ambdues religioses al llarg dels relats de vides. Sense anar més lluny, María de Jesús Gallart anomena sor María de Jesús de Ágreda com un dels seus referents espirituals (vegeu Villerino 1694: vol. III, 373a, 395a).
303
textos sovint no tenien a priori el fi de la publicació.504 La relació
indirecta amb la impremta és evident:
La imprenta contribuyó a la divulgación de este género literario. Hasta el Concilio de Trento aproximadamente las elaboraciones eran más espontáneas e ingenuas. (...) Ahora bien, una vez que triunfa la corriente contrarreformista, el fenómeno (...) se intensifica (...) (Ruiz García 2005: 214).
Cal tenir en compte que a València es va instal·lar la primera o una de
les primeres impremtes de la Península. Com indiquen Marinela Garcia
i Alexander Wilkinson (2011: 52): “València i Barcelona eren centres de
primer ordre des dels primers temps de la impremta, comparables amb
altres ciutats peninsulars com ara Sevilla o Alcala de Henares”. Les
impressions en les diferents llengües -català, valencià o llatí-, són dades
fonamentals per a conéixer la distribució idiomàtica dins l’àmbit
cultural del moment. Així, seguint les paraules de Garcia i Wilkinson
(2011: 52 i 75), afirmen que “en el segle XVI la producció impresa en
català experimenta una evolució significativa, amb un augment
sorprenent de les publicacions en castellà en les premses de la Corona
d'Aragó” i, és evident, que “la impremta no va impulsar la literatura
catalana. València va veure des de molt prompte els avantatges de la
publicació en castellà”.505 Així, Ferrando i Nicolàs (2005: 202-203)
destaquen que:
504 El cas de la catalana Teresa Mir i March (1681-1764) sembla excepcional, perquè aquesta, com diu la seua estudiosa Anna Garcia (2013: 4): “va tenir el mèrit de deixar-nos el relat de les seves experiències místiques –que segueixen el model de Teresa d’Àvila–, única autobiografia espiritual en català de moment coneguda del període d’hegemonia del gènere”. 505 Són especialment interessants les conclusions a què arriben Garcia i Wilkinson (2011: 75) sobre la producció impresa en català durant els segles XV i XVI: “Durant el segle XVI el nombre de llibres publicats en català roman estable. Però el tipus d'obres produïdes canviarà d'una manera sorprenent. (...) hi ha una clara disminució en el nombre d'obres literàries i religioses, mentre que les obres de jurisprudència augmenten significativament. (...) la impremta no sembla deixar un espai molt gran a la literatura, (...). (...) la creació literària no desapareix de la impremta durant el segle XVI i no serà relegada només a la literatura de goigs, d'adoctrinament, a les cobles i els
304
(...) a la València de mitjan segle XVI el percentatge de llibres en castellà duplicava el nombre dels que s’hi imprimien en català. En conjunt, el llatí retrocedia a favor de l’edició en vulgar, però conservava el caràcter de llengua de cultura (...). Els escriptors, i més encara els editors, sentien una forta atracció pel mercat consumidor d’expressió castellana.
Tanmateix, i pesar de tot, hi ha quatre casos importantíssims,
com són Hipòlita Roís de Liori, Ángela Almenar, sor Laura de San José i
Narcisa Torres que usaren la llengua catalana obertament i sense
embuts. No podem retreure les fèmines que no hagen tingut una estreta
relació amb la llegua catalana ni literària ni pseudoliterària, atés que els
seus homònims masculins tampoc no la varen tindre sinó de forma
gairebé excepcional. Si ja des del darrer terç del segle XVI hi ha
(...) al País Valencià, un transvasament generalitzat d’escriptors cap a la literatura castellana al darrer terç del segle, (...). Però el plurilingüisme no és, en ell mateix, cap manifestació de decadència. (...) Tot i això, no són només els valencians que practiquen el plurilingüisme a Europa en aquesta època” (Rossich 2011b: 18).
Fins a quin punt podem parlar de la mateixa desconfiança vers les
possibilitats literàries del català en les fèmines valencianes?506 El segle
XVII valencià compta amb “una bona producció literària en català
relativament variada conservada en bona part en manuscrits i dispersa
en relacions festives i acadèmiques impreses” com apunta Ferrando
(2011: 242) que mereix ser estudiada amb més profusió. Al segle XVIII
trobem un dels casos més importants literàriament parlant dins de
l’àmbit valencià femení com és María Egual, conreadora de diversos
plecs solts; es pot observar una continuïtat en les manifestacions de literatura de cavalleries, de textos satírics o de poesia lírica, i també hi apareixen obres d'una certa ambició, com ara les edicions de l'obra d'Enric de Villena, o les de les poesies d'Ausiàs March, Joan Pujol i Pere Serafí, fins i tot traduccions de textos clàssics llatins, castellans, italians o francesos”. 506 Recordem ací l’afirmació de Rossich i Prats (2011: 133): “(...) el gran problema –el perill- que es plantejava a l’edat moderna era un altre: la generalització d’una desconfiança creixent envers les possibilitats literàries de la llengua catalana, a la vista de la perfecció que havia assolit la literatura en castellà”.
305
gèneres, però en castellà. Tampoc no podíem esperar el contrari si en
terres valencianes no trobem un cas paregut, atés que
L’escriptura en prosa i en català, d’intenció més o menys literària, va trobar moltes més dificultats que la poesia. (...) la ficció novel·lesca no va tenir bona premsa en una època dominada pels informes savis o pels treballs històrics. (...) el català, si exceptuem les edicions d’obres de caràcter utilitari –per exemple religioses, ascètiques o de descripció lingüística-, va tenir poc accés a la impremta, que era el vehicle de transmissió lògic per a la narrativa. A tot això encara cal sumar-hi el menyspreu que la llengua patia com a vehicle de cultura (...) (Mas i Vives 2011: 438).
El que és clar és que es feia necessari atendre la realitat
lingüística femenina del període modern per donar veu a les diferents
manifestacions escrites per fèmines, independentment de la llengua
emprada, perquè són igual de vàlides per a explicar el context social,
cultural i lingüístic del passat valencià.
306
307
TERCERA PART
308
309
3. UN PAS MÉS ENLLÀ DEL CATÀLEG
3.1. Un arbre genealògic en les lletres femenines
valencianes; la necessitat de revisió del cànon literari
(...) d'escriptores valencianes n'hi ha hagut, al llarg de la història, i si ara mateix no funcionen com a referents literaris col·lectius és perquè se'ls ha negat la possibilitat de ser reconegudes com a part integrant del patrimoni cultural valencià.
Maria Lacueva (2013: 23).
L’evidència d’una genealogia en les lletres femenines
valencianes
L’interés en el gènere com a categoria analítica, que “facilita un
modo de decodificar el significado y de comprender las complejas
conexiones entre varias formas de interacción humana” (Scott 1990: 49),
ha propiciat que les dones sorgiren des d’indrets de la cultura que els
estaven tradicionalment vetats. Amb raó de pes, Iris M. Zavala (2000
[1997]: 7) afirmava: “cualquiera que consulte una historia literaria
tradicional desde que se institucionalizó la literatura, ha de encontrarse
con un vacío de nombres propios de mujeres escritoras”. No ha estat
l’única a fer-ho, Mª Victoria Reyzábal (2012: 11) incidia convenientment
en el mateix fet:
Biología, condicionantes socio-económicos, religión, ideología... son múltiples las razones que confluyen para legitimar la interesadamente posición secundaria y la exigencia del sometimiento de las mujeres respecto a la hegemonía patriarcal. (...) Así parece indicarlo el hecho de que la presencia femenina en la Historia de la Literatura Española e Hispanoamericana, y sobre todo en los manuales educativos, se reduzca prácticamente a unas pocas figuras, más o menos unánimemente aceptadas.
310
A partir d’ahí és inevitable que brollen infinitat de preguntes, sempre
quan siguen perspectives inconformistes, com les de la mateixa
Reyzábal (2012: 11) quan ens en concreta unes quantes:
¿Se puede deducir del misógino canon que la creación de las mujeres ha sido siempre de segundo orden o inferior a la de sus colegas varones? ¿No han existido escritoras de mérito cuya aportación pueda abrir los ojos y guiar a las mujeres que desean expresarse literariamente hoy? ¿Cómo influyeron en cada periodo histórico los factores sociales, religiosos, económicos e ideológicos al condicionar la selección de quiénes eran los creadores que marcaban tendencia y hasta qué punto el género fue un elemento que expulsó de la “fama a las mujeres, incluso cuando sus escritos fueran equiparables en calidad a los de otros hombres de la época que sí se “consagraron”?
Per això, sense cap mena de dubtes la curiositat ha estat el motor
inherent en la recerca de veus femenines al llarg de la Història, en el
nostre cas, de la literatura produïda dins del territori de parla
valenciana. L’escepticisme davant el cànon literari establert ens portava
a una doble opció com feien veure Lacueva i Herrero (2014: sense
numerar):
o bien conformarnos y creer ciegamente en la buena fe –a veces confundida con la «objetividad»– de lo establecido, de aquello que siempre se nos ha enseñado, asumiendo la «ausencia de referentes» (...); o bien mantener cierto grado de perplejidad ante la tradición heredada, aunque ello implique desobedecer los márgenes establecidos y mantener una posición excéntrica que acabará impregnando nuestro trabajo, para poder plantearnos la gran duda –casi existencial– de que quizá no todo estaba dicho, todavía, en el mundo literario valenciano.
Eixa necessitat d’anar-hi contracorrent es tradueix a voler conéixer,
entendre -que ni molt menys hem de confondre amb justificar-, el
perquè d’eixa pràctica inexistència d’autories femenines en la història
literària que, malauradament, és una malaltia, una epidèmia que
traspassa de mala manera el nostre àmbit d’estudi. Però, potser aquesta
invisibilitat de lletraferides valencianes modernes conté uns
311
condicionants especials que ja hem precisat al llarg del treball. Lacueva
(2013: 518) ens en donava la clau sobre els motius en el nostre context
literari, atés que el quid de la qüestió no era un altre que:
la poca presència que té aquest patrimoni col·lectiu dins les diferents etapes d'ensenyament. Una manca de presència directament proporcional a la històrica exclusió que pateixen les genealogies femenines literàries valencianes. (...) l'ensenyament és un dels àmbits on, al nostre parer, cal incidir de manera decidida i continuada per tal de superar una discriminació per causa de gènere que les dinàmiques de la societat valenciana actual fan que siga percebuda com a desfasada.
És freqüent, doncs, acabar els estudis obligatoris amb la certesa que les
dones no van suposar gran cosa en la història, ni en la literatura, llevat
de casos summament excepcionals. La discriminació pel sexe és clara,
així ho diu Rodríguez (1997: 58):
Las mujeres han estado alejadas de las genealogías no porque carecieran totalmente de poder, sino porque no han ostentado un poder transmisible como sexo, por carecer de rango propio, adquiriendo su estatus por relación al varón o por su inclusión a título individual y de excepción en la genealogía de los varones.
Com diu Herpoel (1989: 123), tot i que han passat alguns anys “sigue
existiendo un gran vacío en los estudios dedicados a la escritura de la
mujer en general. En los tratados de literatura casi no aparecen
referencias a las autoras”. Només cal fer una ullada als manuals
emprats a les aules. Gràcies a l’estudi d’Ana López-Navajas (2014: 282)
al voltant d’aquesta absència femenina en l’ensenyament obligatori,
podem veure els resultats obtinguts en examinar més d’un centenar
d’eixos manuals que, de forma general:
muestran una muy escasa presencia de mujeres (...), la cual revela la falta de consideración social de las mujeres y su práctica exclusión de la visión de mundo (...), para las mujeres supone una ausencia de referentes que fragiliza su situación social y perpetúa las desigualdades–
312
es una grave carencia colectiva porque, al desconocer la memoria y el saber de las mujeres, toda la sociedad pierde parte de su acervo cultural y cuenta con menos recursos para comprender el presente y proyectar el futuro.
Si parem atenció, en primer lloc, en la matèria de «Valencià», la
presència de personatges i aparicions femenines és d’un pobre 11%.507
Si, en segon lloc, mirem les de «Castellà», en trobem un 12%, una dada
quasi equivalent a l’àrea de llengua catalana al territori valencià. I hi ha
més dades ben il·lustratives: un 5% en «Llatí»; un 29% en «Anglés» i un
22% de «Francés», que resulten uns percentatges més alts que les de les
literatures anteriors, però que López-Navajas atribueix al fet que la
didàctica de les llengües estrangeres basa els seus continguts en
l’actualitat (és a dir, hi ha referències a personatges actuals com són
actrius, cantants, etc.).
En el cas específic del nostre àmbit d’estudi, hem de tenir en
compte que va ser a partir de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament
del Valencià (1983)508 quan s’introduí en el sistema educatiu
preuniversitari l’assignatura de «Valencià» (amb continguts de llengua i
literatura).509 L’àrea, nogensmenys, no ha gaudit de continuïtat ni
d’homogeneïtat durant les diferents etapes i cursos, cosa que ha facilitat
507 Lacueva (2013, p. 521) fa una interessant reflexió que té molt a veure amb aquestes dades tan significatives: “En observar els objectius específics de les matèries Valencià i Castellà, que inclouen un bloc dedicat a l'educació literària, fins i tot es posa de relleu que: «han de ser sensibles a qualsevol discriminació i, especialment a la discriminació per motiu de gènere (...)». Uns objectius generals i específics que (...) esdevenen difícilment assolibles quan en els continguts que el currículum prescriu per a cada matèria a penes no es tenen en compte les aportacions femenines dins dels respectius àmbits d'estudi”. 508 Vegeu el text complet de la LUEV en: http://goo.gl/ahvkKT. Arran dels 30 anys de la llei, durant l’any 2013 no en van ser pocs els diagnòstics i revisions sobre el seu estat a les aules valencianes. Com a exemple, vegeu: http://goo.gl/8pt4Pn; http://www.escolavalenciana.com/categorias/index/188; http://goo.gl/9bRxy1. 509 Cal destacar les següents consideracions de Lacueva (2013: 522):“El sistema educatiu valencià ha patit diferents reformes des de l'any 1983, quan va entrar en vigor la Llei d'ús i ensenyament del valencià, les quals han afectat i modificat nombrosos aspectes dels diferents nivells preuniversitaris. (...) Durant aquests anys, l'estudi de la història de la literatura catalana ha oscil·lat entre els diferents nivells; durant alguns períodes només es començava a estudiar als nivells no obligatoris (...).”
313
el constant canvi de criteris i la unificació de l’ensenyament de la
llengua i la literatura. Les dades s’agreugen si mirem el bloc d’Educació
Literària, en el qual hi apareixen 19 dones –de les quals 15 són
escriptores– i, per contra, 330 homes. En el cas de l’assignatura de
«Literatura Española» -obligatòria- trobarem 72 dones, per 682 homes.
Així, pel que fa a la presència directa de literates valencianes, se’ns
evidencia que:
Isabel de Villena i Maria Beneyto són, doncs, les primeres autores valencianes que entren a les aules preuniversitàries oficialment i explícita. I fins ara, han estat les úniques (Lacueva 2013: 524).
D’Isabel de Villena a Maria Beneyto, però, n’hi ha uns quants
anys, segles, pel mig i, per consegüent, un bon nombre d’autories
femenines que s’han quedat pel camí. Ja ho sabem: la raó essencial per
la qual la invisibilitat femenina es fa especialment inqüestionable
durant l’edat moderna510 ha estat l’errònia valoració de l’esmentat
període de la llengua i la literatura catalanes qualificat com a
«Decadència».511 No podem parlar, llavors, d’una “literatura «normal»”
com argüia Joaquim Molas (1998: 131), de fet, des del segle XVI la
literatura catalana no tenia al seu darrera un Estat i un centre que
servira “de cohesió i de caixa de ressonància”. Així, en no poques
ocasions s’ha obviat la seua desatenció al llarg de l’ensenyament
obligatori. És més:
la literatura catalana no ha estat en condicions de fixar de forma natural una llista «canònica» o «consensuada» d’autors i d’obres, que servís de marc per a triar la personal. O generacional. (Molas 1998: 133).
És clar que ahí les autories femenines són estranyes, per tant, si parlem
d’un col·lectiu de la població que ha estat ignorat de forma habitual,
510 Lacueva/Herrero (2014). 511 Vegeu Herrero (2009: 12-16) sobre les causes de l’ús generalitzat del terme.
314
amb aquests precedents no podíem esperar un tractament molt diferent,
ans al contrari, s’hi aguditza el desinterés.
Per això, els i les que ens dediquem al rastreig de figures
literàries dins de l’àmbit geogràfic valencià, imbuïts per l’afany, per eixa
“dèria” de la qual parlava Maria Lacueva (2013: 23), ens véiem obligats
a demostrar l’existència d’una sèrie d’escriptores que a partir de les
trobairitz, Tecla de Borja (1435-1459), Isabel de Villena (1430-1490) o
Isabel Suaris (1440-1490),512 esdevingueren uns referents per a les seues
successores, perquè, recordem:
no es pot concebre que la reacció feminista en el marc de la literatura catalana de segles posteriors, XIX i XX, s'esdevingué sense més (...) hi degué haver lletraferides modernes que suposaren una continuïtat (Herrero 2009: 19).
Fa un poc més d’una dècada que Christina Dupláa (2000: 19-20) parlava
de l’existència d’”una larga genealogía” en les escriptores en llengua
catalana, el desig que seguim amb aquest estudi: “de contribuir en la
construcción de una memoria histórica y literaria a partir de la creación
de una genealogía desde las primeras voces y textos de las trobairitz
hasta los más recientes anunciados”. Dupláa (2000) passava de les
trobairitz a sor Isabel de Villena, com l’escriptora hispànica medieval
més rellevant, a Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, fins a
arribar a la segona meitat del segle XIX, quan les dones formen part de
la Renaixença.513 Lògicament, de les escriptores valencianes modernes
l’abanderada, i gairebé l’única, era la mare d’Estefania de Requesens.
512 Vegeu les seues fitxes en el DBD: http://goo.gl/HT2yW0; http://goo.gl/78QS96; http://goo.gl/Gt16Y8 [consultades el 21-maig-2014]. 513 Amb figures com les catalanes M. Josefa Massanés, Dolors Monserdà i M. del Pilar Maspons i les mallorquines Maria Manuela Herreros, Victòria Penya, i Margarita Caimari.
315
La concepció que abans de l’època contemporània hi hagué un
buit en les lletres femenines és, com diu Eulalia Lledó (2002: 173), un
tòpic:
Un altre tòpic encara vigent a hores d’ara, és que es pot parlar d’escriptores des de fa relativament poc, que n’hi ha especialment a partir del segle XIX, però que abans del XIX s’han de veure com a excepció: són una raresa, no n’hi havia gaires i, a més, si n’hi havia, eren desvagades amateurs.
Perquè “la escritura era algo claramente insólito para el común de las
niñas a comienzos del siglo XIX” (Ballarín 1994: 19). I és clar, l’horitzó
per a les dones al segle XIX es presentava tèrbol com diu Anna Caballé
(2013: 14): “las mujeres españolas en el siglo XIX apenas tenían donde
mirar. El espejo que les podían ofrecer las vidas de santas era
impracticable, y escritoras como Teresa de Jesús despertaban mayor
admiración fuera”. Per eixa raó, ¿com poder gosar de parlar d’una
genealogia femenina en les lletres valencianes si encara hi ha un buit en
la historiografia de la literatura valenciana? Amb el nostre estudi es fa
ben palés que n’hi ha hagut de modernes, amb més o menys qualitat
literària, no ens enganyem, però, què passa amb les seues immediates
successores? Quan volem continuar estudiant l’època contemporània, ja
ho hem dit adés, ens trobem amb una manca d’estudis que traguen de
les clavegueres un fum de dones “dedicades a l'escriptura gràcies a la
creixent democratització de l'educació, una creixent varietat de
tipologies textuals de caràcter públic” (Lacueva 2013: 43). Era palesa,
doncs, la falta de bibliografia específica sobre les escriptores valencianes
fins a la segona meitat del segle XX,.514A partir de la segona meitat del
segle XIX podem veure que si anem:
514 Malgrat que, com ja hem vist al principi del nostre projecte, és un fet que es començà a atallar de forma decidida des de fa escassos anys. Com a exemple, vegeu
316
al DBD i fem una ullada ràpida a les dones vinculades a les comarques valencianes durant el segle XIX, ens trobem amb uns trenta noms susceptibles de ser tinguts en compte pels seus escrits, un nombre que es duplica quan observem el XX. Gairebé una centena de plomes femenines que només han començat a ser tractades amb profunditat i amb rigor (...)515 /Des de la història de la literatura catalana contemporània, en canvi, els estudis crítics sobre les escriptores valencianes que van fer servir el català com a llengua d'expressió pública han estat ben escassos cosa que ha generat una gran llacuna, que intuïm farcida de continguts però buida de bibliografia. (...) trobem una sèrie d'escriptores dedicades a conrear poesia, teatre o narrativa, (...). De totes elles, només les saineteres han estat l'objecte d'estudi d'un treball pioner en el seu àmbit, però a hores d'ara encara inèdit; es tracta de la ponència “Unas caras desconocidas del teatro popular valenciano: las escritoras de sainetes (1920-1939)” presentada l'any 2005 per Lliris Picó, M. Ángeles Herrero i Gabriel Sansano, (...) els autors constaten que la figura i l'obra de les dramaturgues ha estat completament ignorada (Lacueva 2013: 44-45).
A partir d’ahí, Lacueva (2013) s’ocupa de les autories femenines
valencianes immediatament posteriors, entre el 1939 i el 1975. Per tant,
queda
demostrado empíricamente que a lo largo de la historia ha habido escritoras valencianas (...) de la misma manera que el sufragio no era universal, la Història de la Literatura Valenciana, hasta ahora considerada generalista, no lo es, ya que silencia las contribuciones de la inmensa mayoría de las autoras que han escrito a lo largo de los siglos (Lacueva i Herrero 2014: sense numerar).
Ningú no pot negar a hores d’ara que existeix una tradició literària
femenina en territori valencià, i no una sentenciada orfenesa com ens
havien fet creure.516 Podem certificar, doncs, una «généalogie féminine»,
concepte que emprem ací seguint Luce Irigaray (2002) per la necessitat
els estudis grupals sobre escriptores valencianes modernas i contemporànies de Manuel Martí i Ascó (2004); Lliris Picó, Gabriel Sansano i María Ángeles Herrero (2005); María Ángeles Herrero (2007, 2009, 2013, 2014 [comunicació inèdita]); María Lacueva (2013); i María Lacueva i María Ángeles Herrero (2014 [en premsa]). 515 Vegeu el llistat de treballs que en dóna Lacueva (2013: 44, n. 20) sobre aquestes autories. 516 Tot parafrasejant el títol del llibre de Lluïsa Julià sobre escriptores catalanes del segle XX Tradició i orfenesa, Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, 2007.
317
de construir-les,517 en el nostre cas, en les lletres femenines valencianes.
Independentment de si les autoritats que pertoquen decideixen que,
primerament, cal revisar el cànon de les històries de la literatura
catalana i castellana i, segonament, si així ho consideren, n’hi entren
moltes, poques o cap autora. Més encara si veiem que
Després de rastrejar les obres generals de referència de la Història de la Literatura Catalana i la bibliografia crítica especialitzada, l'única resposta que podem oferir sobre si ens manca una genealogia femenina a la literatura valenciana és un sí inquietant (Lacueva 2013: 37).
D’aquest propòsit, ja en va donar compte amb tot luxe de detalls
Lacueva en la seua tesi sobre les escriptores valencianes de postguerra.
El debat sobre
la constatació, ni que siga encara parcial, de l'existència d'unes genealogies femenines literàries valencianes ha permès, si més no, diagnosticar algunes de les causes de la seua invisibilitat actual, mostrar el caràcter quantitatiu inherent a aquesta problemàtica i començar a proposar possibles teràpies que ajuden a superar-la”(Lacueva 2013: 61).
Ja hem superat la crisi estructural de la invisibilitat femenina, ara ja ho
tenim ben clar: sí que hi hagué escriptores valencianes modernes, i de
contemporànies, així com d’altres indrets pertot arreu de la geografia de
l’àmbit lingüístic català.518 Simplement, com diu Lacueva (2013: 67):
l'escassa atenció especialitzada que ha rebut la seua producció ha implicat, òbviament, que passen desapercebudes dins de l'àmbit acadèmic, és a dir, dins de l'àmbit d'on hauria de sorgir el debat al voltant de la seua valoració qualitativa. Si volem que el peix deixe de
517 Malauradament, com indica Rosa Mª Rodríguez (1997: 58): “Las mujeres han estado alejadas de las genealogías no porque carecieran totalmente de poder, sino porque no han ostentado un poder transmisible como sexo, por carecer de rango propio, adquiriendo su estatus por relación al varón o por su inclusión a título individual y de excepción en la genealogía de los varones”. 518 Vegeu principalment els estudis de V. Zaragoza i d’E. Miralles sobre l’escriptura femenina de l’edat moderna en l’àmbit de parla catalana que s’inclouen en l’apartat de Bibliografia.
318
menjar-se la cua i comence a nedar, caldria començar a intercanviar opinions i perspectives al respecte, i generar una discussió que podria resultar terapèutica a l'hora d'alleujar la invisibilitat que pateixen les genealogies femenines literàries valencianes.
Aquesta qüestió ja va ser tractada per Maria Lacueva i María Ángeles
Herrero (2014) amb la comunicació “Construyendo las genealogías
femeninas literarias valencianas: estado de la cuestión”.519 Però, qui
realment va ser el primer a parlar de l’existència d’aquesta línia autorial
femenina valenciana va ser Francesc Almela i Vives (1964: 9), quan
afirmava que: “La literatura produïda en llengua valenciana no ha estat
mancada de l’aportació femenina”. Lluís Alpera (2004: 37) també en va
ser conscient, s’adonà del pou en què estaven les autories femenines i
afirmà sense amagatalls:
L’estudi i avaluació global de la literatura de dones al País Valencià és un dels temes que reclamen una urgència que els crítics i professionals de la literatura van ajornant sine die. Per ignorància, per menyspreu o per peresa.
No en volem fer ací un cant regionalista, sinó d’una realitat
discriminatòria que ha afectat a un col·lectiu concret d’individus d’un
temps i un lloc determinat per la seua condició de gènere. És important
fer la mirada enrere i ser fidels a la memòria, que va ser negada a
l’escriptura femenina com destacava la filòsofa Fina Birulés.520 Maria
Lacueva (2013: 60) ho deixa clar i transparent:
sense rescatar de l'oblit les escriptores valencianes, resultarà impossible entendre la Història de la Literatura Catalana en tota la seua riquesa i complexitat, de la mateixa manera que sense un discurs capaç de superar la univocitat predominant en la Història de la Literatura Catalana i disposat a assumir-se i potenciar-se com a construcció
519 En el congrés ¿La voz dormida? Memoria, identidad y género en las literaturas hispánicas, organitzat per l’Instituto de Estudios Ibéricos e Iberoamericanos de la Universidad de Varsovia, Universitat de Varsòvia, 24-27 d’abril de 2014, comunicació inèdita. 520 Cf. Dupláa (2000: 19), vegeu El género de la memoria, Ed. Fina Birulés, Pamplona-Iruña: Pamiela, 1995.
319
polifònica, els noms de les escriptores es veuran reduïts a unes llistes puntuals, més o menys sumàries que, en els millors dels casos, faran de comparsa d'algun company masculí.
I ara ja podem dir que hi ha una llarga relació d’autories
femenines dins l’àmbit valencià, cert que escrivien majoritàriament en
llengua castellana, però sabem que n’hi havia de valencianoparlants i
els motius d’optar per una altra llengua sovint no eren una opció
personal lliure com en el cas de les autobiografies espirituals. Ara bé, si
parlem de la continuïtat no reconeguda entre l’escriptora i la seua
lectora (Robinson 1998: 128), en el cas de les autores ací arreplegades de
segur que tant Teresa de Jesús com Isabel de Villena, sobretot la
primera, van ser-hi uns clars referents. Amb aquestes autories, doncs,
podem conformar sense por a equivocar-nos, un arbre genealògic
literari virtual.
Per deixar-ne constància: una revisió del cànon literari
Però, certificar l’existència de lletraferides i obres femenines era
un primer pas. La segona de les passes és solucionar la ignorància
estesa sobre aquestes autories ara que sabem que hi ha una genealogia
en les lletres femenines valencianes. Està bé de fer-ne ús, d’anomenar-
la, però no és suficient si aquesta no s’encunya, si només apareix
reflectida en una sèrie de treballs que, d’una altra banda evidencien i
justifiquen la seua existència, tot i que no són la norma ni l’autoritat
pertinent per a acabar de tancar el cercle. El cànon és el que mana.
Aquesta és una qüestió que conduirà un debat, ni per
descomptat el primer ni l’últim, sobre si les autories que incorporem
són dignes o no d’entrar-hi, i que no se solucionarà fàcilment. Quan ens
referim a cànon literari, en paraules d’Enric Sullá (1998: 11) a “la lista o
elenco de obras consideradas valiosas y dignas por ello de ser
320
estudiadas y comentadas”,521 a nosaltres no ens val quedar-nos amb
aquesta simple definició, atés que no ens dóna una resposta adient a
totes les preguntes que plantejàvem en començar aquest apartat. Per
això necessitem fer-ne una lectura en clau femenina, tot seguint
Asunción Hornos (1998: 148) quan afirma que:
la percepción femenina da validez a nuestras antecesoras o «foremothers» como también a lo nuevo y desconocido, pues valora la experiencia, la creatividad y el genio literario para descubrir un presente a lo largo de diversas generaciones.
Perquè les autores i els textos que hem tractat al llarg de la
investigació estaven fora d’aquesta consideració. Estàvem abocats,
doncs, a separar-nos de la visió comunament establerta i d’anar més
enllà de la referència obligada a The Western Canon de Harold Bloom
(1994), a la seua defensa d’un cànon occidental, reduït a vint-i-sis
autores,522 en el qual, tanmateix, sí que formula la inclusió d’algunes
escriptores (com Jane Austen o Virginia Woolf, entre d’altres), així com
l’esment de dues autores de les literatures hispàniques com sor Juana
Inés de la Cruz i Mercè Rodoreda en el llistat final d’autors.523
És interessant la reflexió de Carmen Servén (2007: 820) sobre
dona i cànon literari en l’ensenyament, ho plantejava així:
De forma que la escasa presencia de mujeres en el canon deriva de determinadas condiciones socio-históricas que afectan tanto a las mujeres que pretenden escribir como a las autoridades culturales que han de darles entrada en el canon, y tiene como consecuencia una específica posición de la mujer frente a la creación literaria. El profesorado experto no puede ignorar todo ello.
521 L’ús del terme cànon a la literatura es remunta a l’any 1768 gràcies al filòleg holandés David Ruhnken (Miralles 1998: 97). 522 Tot i que no és un cànon tancat. 523 Vegeu H. Bloom (1995): El canon occidental, Barcelona: Anagrama, 3a edició, 2004, p. 543, 556.
321
El professorat, certament, no hauria de fer ulls clucs a aquesta
discriminació de gènere perquè és un fet més que evident, però potser
no té els mitjans necessaris per a fer-hi front, així que cal anar al fons de
la qüestió. I per això hem d’allunyar-nos-en, doncs, i intentar buscar
propostes alternatives que parlen d’un cànon específicament, però no
exclusivament femení, perquè con feia veure Servén (2008: 8):
Ello presupone que no todas las obras son bastante buenas para ser recordadas y serán relegadas al olvido; que el conjunto de obras dignas de memoria constituye un espejo cultural e ideológico de la identidad propia (local, nacional u occidental); y que esa lista de textos es el resultado de un proceso de selección en el que han intervenido instituciones públicas y minorías dirigentes culturales y políticas.
El fet que determinades autores i obres siguen tingudes en compte en
les altes esferes de la historiografia de les literatures hispàniques suposa
un repte. Justament això és el que pretenem. Hi ha una reflexió
interessantíssima que recull Toril Moi (1988: 61) d’Elaine Showalter
quan aquesta, el 1971, ja havia apostat per un estudi de literatura de
dones com un grup a banda:
La idea de estudiar a las escritoras como un grupo aparte no está basada en que todas sean iguales, o en que desarrollen un estilo parecido, propiamente femenino. Pero sí cuentan con una historia especial, susceptible de análisis, que incluye consideraciones tan complejas como la economía de su relación con el mercado literario (...). [Cfr. Showalter, Elaine (1971): “Women and the literary curriculum”, College English, 32, maig.]
Més enllà de subversions i discussions sobre la literatura de dones i el
cànon,524 rememorant les paraules de Lledó (2002: 155): “des del
moment que les dones escriuen, les escriptures femenines existeixen”,
524 Vegeu les interessants aportacions a aquesta qüestió en la «Taula rodona» amb la participació d’Antonia Cabanilles, Neus Carbonell, Jaume Martí-Olivella i David Vilaseca, coordinada per Dolors Oller en el volum Cànon literari: ordre i subversió..., Jaume Pont i Josep M. Sala-Valldaura (ed.), 1998, p. 225-274.
322
hi ha un text que inspira el nostre afany de revisió del cànon literari,
que no és un altre que el de Lillian S. Robinson. Robinson (1998: 19)
plantejava dos camins possibles per a la crítica feminista: posar l’accent
en lectures alternatives de la tradició, o intentar aconseguir l’acceptació
de la literatura escrita per dones en el cànon. Això ha permés que hi
haja un major interés per l’estudi i la investigació de les escriptores, així
com per a incorporar les seues obres al cànon, en poques paraules: “en
demostrar que a una autora ya reconocida le ha sido negado su lugar”
(Robinson 1998: 122).
Tal com afirmaven Lacueva i Herrero (2014: sense numerar):
el análisis que propone Lillian Sara Robinson sobre el tratamiento que se les ha otorgado a las autoras en la mayor parte de las tradiciones culturales del mundo occidental, es perfectamente aplicable al particular panorama de las letras valencianas (...).
Com a cercadors vocacionals d’autories femenines allò que no podem,
ni hem d’amagar, és la necessitat que sentim de valorar-les i revisar, per
consegüent, el cànon, per a, com a mínim, facilitar-los-hi l’entrada,
donat que això suposaria representar una realitat plural.525 Ara bé, com
a lectores i lectors del segle XXI això ens duu a preguntar-nos: tenen
aquestes autores suficient qualitat literària per a poder entrar en el
cànon? Són equiparables als seus homònims masculins? Són
mereixedores de compartir espai amb grans autores com Isabel de
Villena o Teresa de Jesús? Estem al davant d’autories destacables com
María de Zayas, sor Juana Inés de la Cruz o Gertrudis Gómez de
Avellaneda? Ben és cert que no estem al davant d’unes autores
comparables, no hi cap d’”escritora de oficio”,526 cap escriptora
professional d’èxit com Beatriz Bernal (segle XVI) amb el seu Don
525 Seguint l’encertada reflexió de W. Mignolo (1998: 261). 526 Cf. Navas Ocaña (2009: 137): terme usat per Lola Luna i Nieves Baranda.
323
Cristalián.527 Certament, tampoc no era esperable el contrari, atés que els
seus noms no havien transcendit de forma general, només mínimament
gràcies a alguns repertoris biobibliogràfics. Potser ens valdria ací seguir
la definició de María M. Carrión (2000 [1997]: 148) atenent als textos en
prosa -recordem que la majoria d’autores que compilem ací pertanyen a
l’estament religiós- “el grupo de textos seleccionado y fijo por
instituciones primordialmente académicas y religiosas que responden
con mucho a agendas que niegan y enajenan (...), la gerencia artística de
mujeres como Teresa [de Jesús]”.
Ara bé, hi ha un aspecte amb què cal anar amb compte: l’autoria.
I ens vénen a la ment, molt a propòsit, les paraules de Lledó (2002: 156)
quan diu que: “Qualsevol text o obra forma part, doncs, d’una o altra
escriptura femenina (excel·lent, bona, dolenta o regular). / I en efecte,
des del moment que les dones escriuen, les escriptures femenines
existeixen”.528 És a dir, si usaven o no el seu nom com a executores
d’enunciats.529 Hem vist com una bona part dels escrits de les autores
compilades estan perduts, d’altres es troben manuscrits i alguns estan
impresos, en la immensa majoria dels casos, inserits en llurs biografies o
utilitzats directament pels pares espirituals sense que puguem destriar
quines són les paraules de l’escriptora i quines del biògraf. Per aquest
motiu són clau les reflexions de María M. Carrión (2000 [1997]:147-148)
sobre l’elecció del nom propi –aplicat a Teresa de Jesús- per a identificar
els seus escrits, un nom que és: “unidad clave para entender lo que es
un autor (...). Es éste un nombre que marca, pues, su identidad propia
en el ámbito histórico (...)”.
Però, quines autores i obres proposaríem d’incloure en el cànon
de les literatures hispàniques? Cal anar-hi més enllà: per què hauríem
527 Vegeu Rivera Garretas (2003). 528 Cursives originals. 529 Emprem les paraules “ejecutoras de un enunciado” seguint les reflexions de C. Dupláa (2000: 20).
324
d’incloure determinades autories/obres si les autores valencianes
modernes potser no tenien una clara consciència literària? El problema
pot radicar en el fet que la immensa majoria de les autores que ací
arrepleguem formen part del conjunt d’autors que fan ús de l’escriptura
en l’àmbit privat, principalment el conventual. La seua vocació no es
manifesta, no són poques les ocasions en les quals hem vist que es veien
obligades a posar per escrit les seues confessions. És cert que altres sí
que tenien un afany per la tasca purament literària, en casos més
evidents com el de María Egual. Cal anar més enllà: si una autora com
Egual tingué l’impuls mínim o -diguem-ho clar- la vocació literària per
a conrear gèneres com la poesia, el teatre i la novel·la, a pesar que
cremà bona part dels seus escrits;530 i si d’altres com Hipòlita Roís de
Liori, Ángela Almenar, sor Laura de San José i Narcisa Torres van ser
fidels a la nostra llengua, pensem que són més que dignes per a figurar
en el ferri cens literari. La simple escriptura d’un sonet com el cas de
Jerònima Galés, epístoles familiars com les Borja o escrits de carés
religiós com els de sor Úrsula Micaela Morata o els de sor Francisca de
Jesús que guarden un to semblant a la intenció de sor Isabel de Villena i
la Vita Christi, és suficient per a ser valorades per damunt de la resta
d’iguals que ni tan sols pogueren tindre la possibilitat de saber llegir i,
per descomptat, escriure. O la mostra que l’esclat amb Teresa de Jesús
de les autobiografies espirituals era una realitat en territori valencià
amb representants tan vàlides com Isabel de Trilles, sor María de Jesús
o sor Gertrudis de la Santísima Trinidad, entre d’altres.531
Una altra qüestió és si aquestes voldrien, doncs, figurar dins del
cànon literari. Lògicament, que ni s’ho podien plantejar. Dit d’una altra
530 Molt probablement influenciada pel fet que no estava ben vist que una dona sobrepassàs els límits de l’escriptura ociosa. 531 Com indica Juárez (1997: 155): “(...) sólo la Vida de Santa Teresa en España en España y la pequeña autobiografía de Sor Juana Inés de la Cruz, Respuesta, en América, han logrado introducirse en el canon tradicional de la literatura española”.
325
manera, fent-nos la mateixa pregunta que es feia Robinson (1998: 124):
“¿cuáles son los motivos para presentar a un gran número de nuevas
candidatas femeninas a la canonización?”. No volem anar en contra del
judici i el gust dels cànons tradicionals.532 Si no estem al davant
d’autories que es defineixen de forma excepcional per la seua qualitat,
sí cal valorar degudament la seua capacitat de coneixement tot i que
estem parlant majoritàriament d’una literatura d’àmbit privat (o
semiprivat), sobretot el conventual. Creiem que aquestes autories
haurien de constar d’alguna forma dins del cànon, és a dir, almenys
seria justa una representació de tot el col·lectiu, com les autores que
hem esmentat unes línies més amunt. El que és clar és que no podem
obviar que, a pesar que la norma no ha assenyalat tradicionalment les
dones com a productores o, com a molt, de forma molt excepcional,
hem de fer cas les transgressores i, com deia Zavala (2000 [1997]: 8) cal:
“re-insertar la aportación de las mujeres a esa histora” en la qual no
estaven convidades a aparéixer de forma ben visible i “re-acentuar”
eixa contribució tradicionalment amagada “a una comunidad de
individuos que participan en conjunto de la misma cultura y se
inscriben en el mismo sistema de convenciones”.
En definitiva, encara resta una ingent tasca filològica per fer,
però cal celebrar amb majúscules i
asumir la buena, y nueva, noticia que la sociedad valenciana no es huérfana de madres, abuelas o bisabuelas literarias o negarse a hacerlo será, exclusivamente, una cuestión de voluntad personal, científica y académica (Lacueva i Herrero 2014: sense numerar).
El camí està aplanat en les diverses etapes de la historiografia literària
valenciana, però arribar a modificar mínimament el cànon de les
literatures catalana i castellana és faena de moltes persones. 532 Tot seguint la reflexió de Robinson (1998: 126) quan diu que “La literatura escrita por mujeres que buscan (...) deben ajustarse tan exactamente como sea posible a los cánones tradicionales de juicio y gusto”.
326
Efectivament, no estem parlat d’una comesa senzilla ni ràpida, de fet
“modificar el canon se convierte en una hazaña intrépida, pues cuesta
destapar otros autores o autoras, conseguir información sobre ellos y
sus obras, defender el interés de estas, difundirlas, etc.” (Reyzábal 2012:
18). Si la condició sexual ha estat el motiu de discriminació i motiu de
l’absència en diversos aspectes, precisament eixa condició ha de ser la
que revaloritze la seua presència en l’àmbit literari. Més encara quan
parlem d’un realitat que no necessàriament ha de ser objectiva quan
inclou uns determinats noms, però que al cap i a la fi són els que acaben
incidint en l’alumnat valencià. El que cal és fer front d’una manera
decidida perquè les noves generacions acaben d’arrossegar una
discriminació evident.533
533 Dins l’àmbit didàctic hi ha una sèrie de propostes que no podem passar per alt: vegeu el capítol “Propuesta de tratamiento didáctico: la aportación femenina dentro del canon literario” de Mª Victoria Reyzábal (2012) i la que ens ofereixen Alba Braza Boïls i Maria Lacueva Lorenz (2013 [Tesi doctoral]) sobre les escriptores valencianes durant el franquisme.
327
3.2. La visibilitat de les escriptores valencianes
modernes en l’àmbit digital; una alternativa a l’oblit de
segles passats
(...) comenzó a hacerse traer estos escritos por una persona de confianza, y a medida que los recibía los iba quemando. Por fortuna, y a pesar de que quiso hacerlo sin que la viera nadie, la sorprendió en este afán una de sus religiosas; (...) La hermana trató de disuadirla, con dolida queja:
-“Cómo es posible, madre mía, que nos haga tal pesar a todas sus hijas?”. Y ésta fue su respuesta:
-“Porque no quiero quede rastro de mí después de mis días”.
[Sobre Mariana de San José, Díez (1996: 5-6)].
L’objectiu de plantejar un capítol com aquest no és un altre que
intentar avançar, si no a pas de gegant, sí d’una manera decidida
perquè els noms de les escriptores del Regne de València ressonen més
enllà dels estudis i investigacions derivades del món universitari. Ja
hem vist adés, sobretot en l’apartat anterior, que el forat que ens oferia i
continua oferint-nos el cànon de la història de les literatures
hispàniques és profund i no resta poc camí filològic perquè puguem
omplir-lo amb contundència d’autories femenines.
Al llarg de tot l’estudi ens hem fet ressò d’un fet que no podíem
passar per alt: l’extraordinària tasca de digitalització que ha dut i
continua duent la Xarxa (Herrero 2013a: 277-278). La incorporació de
noves plataformes de publicacions digitals i, sobretot, la inclusió de
fons antic digitalitzat, ens ha facilitat moltíssim la recollida
d’informació sobre les autores compilades en el Catàleg, així com ens ha
permés arribar a una bona part de les de nova inclusió.
328
Aquest apartat té el seu origen en dues aportacions anteriors: per
una banda, en un article que ja hem esmentat que duu per títol “Les
modernes religioses valencianes: entrebancs d’una recerca textual”
(Herrero 2013a);534 i per una altra, una comunicació, inèdita, que
presentàrem el 2014 “Tras el halo de las escritoras valencianas de la
Edad Moderna de los repertorios clásicos al salto digital”.535 A aquestes
dues contribucions hem d’afegir-ne una altra, aliena a les nostres, que
precisament hem trobat fent una recerca en la Xarxa: es tracta d’un
projecte de fi de carrera de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria
Informàtica de la UPV, presentat l’any 2012, té algunes semblances amb
el subcapítol que ací presentem, i que ja hem referenciat en el capítol
sobre les autores del Catàleg, atés que hi inclou els noms d’algunes
d’elles;536 porta per títol «Información biográfica: Mujeres valencianas»,
l’autora del qual és Olivia Hernández Olmos.537 Aquest estudi pretén, a
grans trets, fer una anàlisi sobre la informació biogràfica donada en
algunes obres impreses sobre valencianes il·lustres –de qualsevol àmbit,
des de l’antiguitat fins als nostres dies- i comparar-la amb la que es
dóna en fonts en línia, com pot ser Wikipedia o Viquipèdia, per tal de
formar-ne una base de dades.538 Per tant, l’objectiu principal d’aquest
apartat no difereix del que presentava l’esmentat treball, però volem
534 Publicat en SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, Núm. 1, p. 271-280. 535 Presentada en el XVII Coloquio Internacional de AEIHM “Cómo enseñamos la Historia (de las Mujeres), Alacant, 23-25 d’octubre de 2014, en la sessió 3. «Más allá del aula: La construcción de imaginarios históricos en la era digital». 536 Aquestes són: Margarita Agulló, Serafina Andrea Bonastre, Luisa de Borja y Aragón, María Egual i sor Francisca de Jesús. 537 Corresponent a febrer de 2012. El podem consultar en l’enllaç: https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/14996/Memoria.pdf?sequence=1 538 Hi ha una altra aportació que també presenta uns objectius semblants: Místicas e intelectuales católicas en España: una guía del siglo XV al presente (Núm. 6, abril 2012), un treball elaborat pel blog Maleducadas, sobre literatura en femení, en el qual trobarem noms com el d’Isabel de Villena o el de Mariana Cuñat. https://maleducadas.files.wordpress.com/2012/04/religiosas.pdf [consultat el 9-juny-2015].
329
ampliar-lo i, sobretot, posar especial atenció a com es presenten les
incursions literàries de les autores compilades, si és que hi apareixen
esmentades, i a com percebem en el nostre imaginari aquest col·lectiu
femení en una recerca dels seus noms en la Xarxa.
Així doncs, el col·lectiu d’autores valencianes modernes començà,
des de fa un curt espai de temps, a entreveure’s de forma inusitada en
Internet: Wikipedia o Viquipèdia, blogs, diccionaris virtuals,
hemeroteques i d’altres publicacions diverses se’n fan ressò. Però hem
de preguntar-nos quin és el to d’aquestes aparicions virtuals, és a dir,
¿es deuen i persegueixen el mateix interés que tenien en els repertoris
clàssics, en la seua excepcionalitat femenina –en llurs incursions
literàries-, en pro de la fama de santedat o del seu noble llinatge?
Intentarem respondre a aquestes qüestions fent una recerca per la Xarxa
d’aquelles autores que hem catalogat.
Cal matisar que algunes autores valencianes modernes apareixen
esmentades en pàgines web de continguts i procedència diversa, en no
poques ocasions de dubtosa fiabilitat, perquè sovint no inclouen les
fonts de les quals beuen. Per tant, ens referirem ací a tres models de
fonts d’informació que més destaquen per la presència dels noms de les
escriptores valencianes referenciades: diccionaris o enciclopèdies
digitals, wikis i blogs.
Diccionaris i altres webs de biografies en línia
En primer lloc, les bases de dades que incorporen fitxes
biobibliogràfiques d’autores i que, en teoria, estan en contínua revisió i
actualització persegueixen pràcticament el mateix objectiu que els
repertoris tradicionals consultats. És el cas, principalment, de BIESES
(Bibliografía de Escritoras Españolas),539 com a base de dades d’autores
539 http://www.bieses.net/base-de-datos-bieses/
330
hispàniques, i el DBD (Diccionari Biogràfic de Dones)540 centrat en la
història de dones del territori de parla catalana. Per una banda, BIESES,
a més d’incorporar digitalment obres clàssiques com la de Serrano y
Sanz, també inclou de manera específica les referències del nostre
Catàleg a les autores valencianes que tenim recollides (Herrero 2009).
Per una altra, el DBD aporta fitxes de diverses valencianes modernes,
com són les de la impressora Jerónima de Galés (¿?-1587),541 la de
l’autora en llengua catalana Hipòlita Roís de Liori,542 de la il·licitana sor
Gertrudis de la Santísima Trinidad (1660-1734),543 de la venerable
Gertrudis Anglesola (1641-1727),544 de la prolífica María Egual545 i de la
mallorquina d’origen Pascuala Caro Sureda (1768-1727).546
Pròximament, hi inclouran la fitxa de sor Gabriela de Borja y Castro
Pinós (¿?-1590/93).547 Caldria, tanmateix, actualitzar totes aquestes
referències amb els últims estudis publicats sobre elles.548
Entre els diccionaris en línia, també hem d’afegir ací un altre
catàleg de noms com és el Diccionario Biográfico Español (Real Academia
de la Historia, 2006-2007),549 malgrat que aporta escasses dades, i en el
540 http://www.dbd.cat/ 541 http://dbd.cat/?option=com_biografies&view=biografia&id=4037 [consultat el 19-maig-2014]. 542 http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=477 [consultada el 21-maig-2014]. 543 http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=584 [consultada el 22-maig-2014]. 544 http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=487 [consultada el 19-maig-2014]. 545 http://goo.gl/mtaeNU, http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=9 [consultades el 19-maig-2014]. Alhora, apareix el seu nom en “ArteHistoria” que hi recull tambén la seua biografia i algunes obres. http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/10463.htm [consultat el 19-maig-2014] 546 http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=255 [consultada el 16-febrer-2014]. 547 http://www.dbd.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=9&Itemid=12 [consultada el 16-febrer-2015]. 548 Vegeu les entrades d’Herrero i de Zaragoza en l’apartat de BIBLIOGRAFIA. 549 http://www.rah.es/diccbiografico.htm [consultado el 6-abril-2014].
331
qual apareixen només algunes de les nostres autores: Agullona (1536-
1600),550 sor Gertrudis Anglesola, sor Serafina Andrea Bonastre, Luisa
de Borja y Aragón (¿?-1560), María Egual, Jerónima de Galés,551
Francisca de Jesús (1498-1557) i sor Mariana de San Simeón (1569-1631).
Al mateix temps, en l’Enciclopedia franciscana en línia: Margarita
Agullona,552 sor Gertrudis de la Santísima Trinidad553 i sor Joaquina de
la Cruz (1687-1756).554
Wikis
En segon lloc, la Wikipedia/Viquipèdia és una de les eines que
més dades biobibliogràfiques ens aporta sobre algunes autores del
Catàleg. De fet, el cercador de Google555 -que és el que de manera
general hem emprat-, ens l’ofereix en els primers resultats de qualsevol
objecte o subjecte rastrejat, però sabem els tabús i problemes que
presenta la seua utilització (la dubtosa fiabilitat, la no referència i/o l’ús
escàs de les fonts, etc.). Tanmateix, aquesta pot ser una gran aliada en la
tasca didàctica, como afirma Flores:
Wikipedia concentra el conocimiento publicado; se alimenta de libros, revistas académicas, periódicos y textos especializados, entre otras
550 Hi apareix també en l’entrada al xativí Tomás Cerdán de Tallada, vegeu http://es.wikipedia.org/wiki/Tom%C3%A1s_Cerd%C3%A1n_de_Tallada. 551 http://dbd.cat/?option=com_biografies&view=biografia&id=4037 [consultat el 19-maig-2014]. La seua presència a la xarxa es deu a l’ofici com a impressora. Cal destacar la pàgina que li dedica la BNE en “Mujeres impresoras”, “Impresoras en Valencia siglo XVI”: http://www.bne.es/es/Micrositios/Guias/MujeresImpresoras/Siglos_XVI-XVII/Seleccion_de_Impresoras/Siglo_XVI/Valencia/ [consultat el 19-maig-2014]. I a l’article que dediquen en una web sobre tipografia, en la qual inclouen l’única incursió literària que coneixem: http://goo.gl/hCACZh [consultada el 19-maig-2014]. 552 http://www.franciscanos.org/enciclopedia/penciclopedia_a.htm [consultada el 17-febrer 2015] 553 http://www.franciscanos.org/enciclopedia/penciclopedia_g.htm [consultada el 22-maig-2014]. 554 http://www.franciscanos.org/enciclopedia/penciclopedia_t.htm [consultada el 19-maig-2014]. 555 Google [cercador en línia https://www.google.es/].
332
fuentes. Por eso es tan importante el tema de la calidad, algo en lo que las escuelas pueden (y deben) incidir (Flores 2013).556
Per tant, si es fa ressò de les nostres valencianes, per què obviar-
la. Així doncs, per començar amb un cas ben il·lustratiu, el de Margarita
Agulló (1536-1600) de Xàtiva, és de les més prolífiques en bibliografia
perquè és exemple de l’interessant fenomen de les beates dins del
Regne de València; aquesta gaudeix d’una considerable presència tant
en la bibliografia com en la Xarxa, i diverses webs li dediquen un petit
apartat biogràfic,557 com el cas de Wikipedia.558 També a l’abadessa
Gertrudis Anglesola, dins de l’entrada al “Monasterio de la Zaidía”;559
de Francisca de Jesús (1498-1557) amb una breu biografia.560 De María
Egual, Wikipedia en refereix també alguns, però a pesar que és una de
les autores valencianes més visibles i suposa, per tant, un cas
excepcional en el conjunt del Catàleg, no donen bon compte de tota la
seua obra, un fet que desvirtua molt la seua evident vocació literària a
tenor dels gèneres que conreà (recordem: poesia, novel·la i teatre, en
castellà).561 En l’entrada sobre l’“Academia de los Soles” (València,
556Article publicat en línia el 29 d’octubre de 2013: http://www.qore.com/articulos/10985/La-Wikipedia-como-herramienta-educativa#sthash.45aJtUFF.dpuf [consultat el 23-maig-2014] 557http://es.wikipedia.org/wiki/Margarita_Agullona [consultada el 18-maig-2014]. http://www.franciscanos.org/enciclopedia/penciclopedia_a.htm [consultada el 18-maig-2014] 558 Igualment en la de l’ajuntament de Xàtiva (dins un apartat amb les biografies dels xativins il·lustres): http://biblioteca.ayto-xativa.es/node/58; en la Biblioteca Saavedra Fajardo (“Pensamiento político hispánico”): http://goo.gl/ZSz4lE; i en altres pàgines web de carés divers: http://goo.gl/fYVqCJ, http://goo.gl/psbVL3 [consultades el 18-maig-2014]. 559 http://75.82.149.74:10003/wikipedia_es_all_11_2013/A/html/M/o/n/a/Monasterio_de_la_Zaid%C3%ADa.html [consultat el 17-febrer-2015]. També esmenten el seu nom com a abadessa de “la Saïdia” en Enciclopèdia.cat. http://goo.gl/EY1JN5 [consultada el 19-maig-2014]. Podem visualitzar un retrat seu en http://dspace.unav.es/dspace/handle/10171/24919 [consultada el 19-maig-2014]. 560 http://es.wikipedia.org/wiki/Francisca_de_Jes%C3%BAs [consultada el 20-maig-2014] que té com a fonte la web del Diccionario i Enciclopedia franciscana http://www.franciscanos.org/frandp/menup.html. 561 http://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Egual [consultada el 19-maig-2014].
333
segle XVII), entre els components de 1658,562 inclou a Gabriela
Manzanares de la Cueva; a la figura de la cartagenera sor Úrsula
Micaela Morata (1628-1703); 563 un esment de sor Dorotea de la Cruz
(1538-1552), com a filla de Francesc de Borja.564 I finalment, destaquem
l’aparició de Luisa de Borja y Aragón en una wiki dedicada a la vida de
cèlebres dones aragoneses: «Club de opinión La Sabina».565 Així també
en la pàgina de la institució cultural privada la Fundació de la Casa
Ducal de Medinaceli, hi ha una fitxa de la biografiada amb dades
bàsiques, com són la data de naixement i mort i la seua ascendència i
descendència.566 Amb el mateix to, en una entrada del 28 d’agost de
2010 en el blog “Coronas heredadas” apareixen gairebé les mateixes
dades de donya Luisa.567
562 http://es.wikipedia.org/wiki/Academia_de_los_Soles [consultada el 21-maig-2014]. 563 http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%9Arsula_Micaela_Morata [consultada el 21-maig-2014]. La web de la Región de Murcia digital li dedica un apartat, http://goo.gl/UTvxd0 [consultada el 14-maig-2014]. Com a fundadora del convent de caputxines d’Alacant hi ha un il·lustrat reportatge en Alicante1850.es, on també trobem els noms de sor Inés de Villaseca (¿?-1672/5?), sor Juana María Mínguez (¿?-1717). http://www.alicante1850.es/?p=104 [consultada el 16-febrer-2015]. 564 http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_de_Borja [consultada el 16-febrer-2015]. 565http://clublasabina.wikispaces.com/Luisa+de+Borja+y+Arag%C3%B3n [consultada el 19-maig-2014]. La web “ArteHistoria” en recull una biografia i n’apunta algunes obres. http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/10463.htm [consultada el 19-maig-2014]. Cal esmentar ací que sobre el ducat Borja existeixen un parell de webs ben interessants, en primer lloc, “Els Borja” por la iniciativa del Institut Internacional d’Estudis Borgians (IIEB) que ofereix gran informació sobre aquesta insigne família valenciana des del segle XV; de donya Luisa http://www.elsborja.org/biblio.php?pag=2&cat_id=14 [consultada el 14-maig-2014]. En la web de la Fundación de la Casa Ducal de Medinaceli hi ha una breu fitxa de la biografiada, http://es.fundacionmedinaceli.org/casaducal/fichaindividuo.aspx?id=7358 [consultada el 19-maig-2014]. Altres pàgines que compilen biografies esmenten el nom de donya Luisa, així com altres membres dels Borja http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=francisco-de-borja-san, http://palomatorrijos.blogspot.com.es/2012_11_01_archive.html i http://gw.geneanet.org/sanchiz?lang=en;p=luisa;n=borja+aragon [consultades el 16-febrer-2016]. 566 http://es.fundacionmedinaceli.org/casaducal/fichaindividuo.aspx?id=7358 [consultada 19-maig-2014] 567 http://goo.gl/FKsJ3w [consultat el 19-maig-2014]
334
Un cas especial és el de sor Inés Sisternes de Oblites que, a
pesar que no compta amb fitxa en el DBD, apareix en diverses
pàgines que li dediquen espai a la seua biografia i a la seua vida
religiosa, com en el web de les “Monjas Dominicas. Federación de la
Inmaculada”, tot destacant-la com a fundadora dels monestirs de
Vila-real, Carcaixent i Betlem (València).568 Precisament per aquest
fet també és esmentada en webs que es dediquen a descriure l’estat
de monestirs i convents (així com d’altres assumptes culturals del
territori valencià), com en el cas de Nostra Senyora de Betlem de
València, actualment desaparegut i què va ser de la seua sepultura.569
També en el web del col·legi de Sant Antoni de Pàdua de Carcaixent,
quan fa referència a les mares dominiques i a la fundació del
monestir per la mare Sisternes.570 Finalment, en Autobiografias.net,
que permet la consulta de la referència de qualsevol document
autobiogràfic, trobem la “Relación de su vida [destruída]” segons la
refèrencia de Serrano y Sanz.571
Blogs
Finalment, els blogs, unes plataformes que inunden la Xarxa des
de fa uns anys i que el DIEC descriu així:572 “m. [LC] [IN] Pàgina web,
generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que
s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes
diversos”.
568 http://www.inmaculadaop.com/madre-ines-de-sisternes-del-espiritu-santo-o-p/ [consultat el 19-maig-2014] 569 http://www.jdiezarnal.com/valenciaconventodebelen.html [consultat el 19-maig-2014] 570 http://www.sanantoniocolegio.com/60re/00/9/2/09dominicas.php [consultat el 19-maig-2014] 571 http://www.autobiografias.net/ficha-autobiografia.php?id=24660 [consultat el 19-maig-2014] 572 http://dlc.iec.cat/index.html
335
Francisco J. Ruiz San Miguel i Sonia Blanco (2005: [sense
numerar]) destaquen el seu caràcter com a “eina interactiva” i la
defineixen de la manera següent:
weblog, bitácora o blog (...) no es más que un determinado tipo de página web, con la particularidad importante de la facilidad que supone para su creador el publicar contenidos en ella, ya que a través de distintos sistemas de publicación el usuario dispone de un suite donde introduce los datos necesarios que luego serán publicados y que podrán ir acompañados no sólo de texto sino también de vídeo o audio.
Com afirma Abad (2005: 153-154), les TIC ens situen en un moment en
el qual l’alumnat té una major facilitat d’accés a gran quantitat
d’informació. Per això, hem de valorar especialment la seua aplicació
didàctica, així ho apunta Aragón (2000: 6-7):
El uso de los blogs (...) permite a estudiantes y docentes formar parte de la sociedad de la información y desarrollar competencias digitales que les van a permitir participar de una manera más eficiente y productiva.
Però, actualment estan superats per les xarxes socials, especialment per
Facebook, i hem de valorar ben bé la seua fiabilitat.
Pel que fa a la presència d’autores valencianes modernes en
aquestos blogs, és cert que hi ha un bon nombre de casos curiosos que
referenciarem tot seguit. Però, cal valorar si aquestes aparicions en els
blogs poden usar-se de manera convenient com a aplicació didàctica.
Vegem, doncs, casos concrets: la presència de María Egual, en el blog
“Bienvenidos a mi mundo”, en el qual s’apunten biografies
d’escriptores cèlebres des del segle XV en l’àmbit europeu i
hispanoamericà, hi ha unes brevíssimes notes biogràfiques de
l’escriptora en una entrada del 19 de maig de 2013, però no hi assenyala
les fonts, encara que remet a l’entrada de la Wikipedia que hem
esmentat adés; també cal esmentar la dedicació d’un article a la seua
336
tasca literària, però tot destacant la crema dels seus escrits.573 Pel que fa
a la venerable María Juana Guillén (1575-1607) en un dedicat
exclusivament a religioses: «Las diez vírgenes sensatas».574 Sor Mariana
de San Simeón de Dénia, mare fundadora dels convents de Corpus
Christi d’Almansa i Múrcia,575 en té un dedicat a la seua figura amb el
mateix nom.576 El cas de sor Úrsula Micaela Morata és molt significatiu,
perquè gaudeix d’un considerable interés en la Xarxa per la conservació
del seu cos incorrupte. Sor Inés del Espíritu Santo, per la fundació del
convent de Carcaixent577 i, alhora, les monges dominiques de
l’arxidiòcesi de Mendoza, a Argentina, li dediquen un apartat, donat
que les fundadores provenien del monestir de Corpus Christi de Vila-
real de la mare Sisternes (fundat el 1639).578
Francisca de Jesús té una important presència a la xarxa pel fet de
ser la primera abadessa del monestir de Descalzas Reales de Madrid;579
una petita referència a Francisca apareix en el blog “Historia y
Genealogía; i també és esmentat en un blog personal en el qual dedica
també una entrada al monestir de Descalzas Reales “Desayuno de
domingo con Inocencio Arias: Dos historias reales en la puerta de una
573 http://goo.gl/8Bbtlg [consultat el 19-maig-2014]; http://www.culturamas.es/blog/2015/01/04/maria-egual-miguel-la-escritora-que-quemo-su-obra/ [consultat el 5-març-2015]. 574 http://goo.gl/z6WeFh [consultat el 19-maig- 2014]. 575 Véase http://goo.gl/Zn15rs [consultada el 21-maig-2014]. 576También en http://divinavocacion.blogspot.com.es/2011/08/250-agustinas-descalzas.html y http://academiasdeljardin.blogspot.com.es/2012/03/hace-397-anos-se-contituyo-en-murcia-el.html#!/2012/03/hace-397-anos-se-contituyo-en-murcia-el.html [consultades el 21-maig-2014] 577 http://antoniosabatermira.globered.com/categoria.asp?idcat=21 [consultat el 19-maig-2014] 578http://monjasdominicasmendoza.blogspot.com.es/p/historia-de-la-comunidad.html [consultat el 19-maig-2014]. El mateix esdeveniment està relatat en el web dels frares dominics, de la Província Argentina de sant Agustí: http://74.208.185.125/op/?page_id=198 [consultat el 19-maig-2014]. 579 Vegeu la història del monestir en: http://goo.gl/7M4zDJ, en el fòrum http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=9383; la de l’Asociación Cultural Salvadme Reina de Fátima de Madrid i dedicat a l’abadessa en l’article de Mercedes de la Fuente en una columna de l’ABC (23/02/2008) http://goo.gl/7M4zDJ [consultades el 20-maig-2014]
337
iglesia. Monasterio de las Descalzas Reales (Madrid)” de 22 de maig de
2012.580 També és esmentada en una altre blog personal
“omargutierrez.com”, en llengua anglesa, en una entrada del 10 de
maig de 2011 “Out of Darkness, Light: St. Francis Borgia” simplement
com a filla de Juan Borgia i Enríquez i María Enríquez de Luna.581
Trobem una interessant entrada en la qual sí que fan referència directa a
la seua vocació literària, com a autora dins de l’àmbit privat -el
conventual-, en el blog de la Biblioteca Municipal d’Alange, en el qual
dedica diversos apartats a escriptores i en aquest cas en “Mujeres
escritoras III: en busca de una voz” 18 de febrero de 2010.582
Sobre Jerónima Galés cal destacar un article que dediquen en el
web “unostiposduros.com”, interessats per temes tipogràfics, teoria i
aplicació, una entrada del 3 de juny de 2013 a “Jerònima Galés: Retrato
de una impresora valenciana del Renacimiento”;583 hi inclouen l’única
composició que se li coneix, el sonet imprés en els preliminars al llibre
de Paulo Iovio,584 quan fan una ressenya a la publicació de la professora
Rosa Mª Gregori Roig dedicada a La impressora jerònima Galés i els Mey,
València, segle XVI (BVN, 20).
De sor Joaquina de Pego hi ha una pintura amb la seua imatge
reproduïda en un blog amb to local i d’interessos culturals “La velleta
verda. Mediterrani” de Gonçal Vicens, en una entrada del 23 de
desembre de 2011 amb el títol “Rafael Cardells, el pintor de l’església
arxiprestal de Pego”. Hi descriu al peu de la fotografia: “Joaquina
Torres Gascó prendria el nom de sor Joaquina de la Cruz, filla de Juan
580 http://goo.gl/9qKiBu blog dedicat a inquietuds personals. [consultat el 20-maig-2014] 581http://www.omargutierrez.com/out-of-darkness-light-st-francis-borgia/ [consultat el 20-maig-2014] 582 http://goo.gl/FsjQJX [consultat el 20-maig-2014] 583 http://goo.gl/hCACZh [consultada el 19-maig-2014] 584 Libro de las historias y cosas acontescidas en Alemaña, España, Francia, Italia, Flandres, Inglaterra, reyno de Artois, Dacia, Grecia, Esclavonia, Egypto, Polonia, Turquía, India y Mundo Nuevo, y en otros reynos y señoríos Visto y examinado, y con licencia impresso en Valencia, Madrid: Madrid: Joan Mey, 1562. (en el fons de la BNE, R-2939).
338
Torres i María Gascó, que tenien sa casa prop de la família Peris,
probablement en el carrer Major”.
Però, probablement són les aparicions de sor Margarita Agulló
de les que més ens criden l’atenció: una en un blog de parla francesa
“Phropètes et Mystiques”, que en l’entrada del 19/01/2011 dóna una
llarga llista (incompleta) de cossos incorruptes, entre els quals, el
número 126, correspon al de Margarita Agullona “séculière, plaie au
côté (morte en 1600). STIGMATISEE”.585 I una altra, i no menys
anecdòtica, com és en un blog que s’anomena “Bestiolari” a càrrec de
Vicente Ferri, una entrada del 29 de juliol de 2013 “Espies valencians
(2)”,586 en què ens conta un sorprenent episodi del qual no podem
deixar de reproduir un fragment ací,587 ja que s’hi fa referència amb
aquestes paraules:
Entregada enteramente á su divino esposo, se dedicaba á todos los actos de virtud, excitando con su celo y penitencia la admiración de muchos varones ilustres de su tiempo (...). Cuentan cosas tan maravillosas de esta ilustre virgen que, si llegasen á justificarse canónicamente, no hay duda que se vería colocada en el catálogo de las Santas (...).
No és estranya la prudència a parlar de les santes virtuts de sor
Margarita. Només hem de llegir l’episodi que està reproduït en el blog,
que diu així:
El patriarca Juan de Ribera, (...) es dedicà a espiar una monja, sor Margarida Agulló, religiosa del tercer orde de sant Francesc, que portava a cap unes activitats místiques que s’ajustaven a la propaganda contrareformista del futur beat. (...) ho va compartir amb un dominicà valencià, el futur sant, Lluís Bertran i el frare, agustí, Rodrigo de Solís. Aquells espies es miraven com la monja feia «ejercicios espirituales» en la «soletat» de la seua cel·la (...). Segons conten, ells, van anar uns quants divendres seguits –les actuacions es produïen invariablement eixe dia– i s’estaven a primera fila a l’habitació de l’Agullona més de quatre hores i
585 http://leraton-laveuretl-aigle.blogspirit.com/tag/corps+incorruptibles 586 http://bestiolari.blogspot.com.es/2013/07/espies-valencians-2.html 587 Tot i que altres fonts com en la Biografía eclesiástica completa (p. 236-237).
339
diuen que veieren açò: «La beata permaneció todo el tiempo arrobada, dedicada a unos extraños ejercicios espirituales, pues acostada en el suelo, se colocó encima una cruz que, según Ribera, ‘ella me havía pedido le diesse’, y permaneció abrazada a la cruz. Los tres espías [diu el cronista] movían la cruz hacia diferentes partes, incluso, ‘si levantavan la Cruz azia arriba, se levantava juntamente la Virgen, de la misma manera, que si estuviera enclavado fuertemente su cuerpo en la Cruz’. (...). Más adelante, (...) la beata Margarita Agulló sintió en su cuerpo los estigmas de Cristo, Ribera añadió: El sentimiento que tenía en las partes donde Christo N. Señor sufrió los clavos, era tan grande, que vi muchas vezes asentársele una mosca en el convexo de la mano, y bolver del arrobo con la fuerça del dolor que padecía de solo esto’».588
Malgrat que sobre la seua obra no hem pogut resoldre la qüestió de la
localització, és curiós com apareixen algunes poesies que se li
atribueixen en una pàgina web ˗de dubtós origen˗, en la qual no ens
especifica quina és la font.589 Potser no es tracta de composicions de la
mateixa Agullona, però hi ha una imatge que acompanya les poesies
que es tracta d’un retrat que en féu el pintor de Solsona (Lleida)
Francisco Ribalta (1565-1628), el 1605 i que es troba al Reial Col·legi de
Corpus Christi (o Església del Patriarca de València).590 El pintor
aragonés Juan Sariñena (1545-1619) també dedicà un retrat a sor
Margarita, com a altres beats i religiosos valencians.591
Aquestes són, en conjunt, les aparicions virtuals de les autores
valencianes modernes. Algunes apareixen també en altres webs, però són
casos purament anecdòtics. En general, però, no tenen interés temàtic
588 Aquest episodi es pot trobar dins la Introducció que el Patriarca va redactar per a la Vida de sor Agullona escrita per Jaime Sanchis (1607) i en Pons Fuster Místicas p. 46-47, i Ehlers p. 108. 589 http://www.nueva-acropolis.es/cultura/323-poesia/14482-poesias-de-margarita-agullo [consultada el 17-10-2014]. 590 http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Margarita_Agullo.jpg , http://rescate.webs.upv.es/datos.php?accion=ubicacion&id=9, http://www.irp.webs.upv.es/documents/arche_article_174.pdf 591 Per a més informació, vegeu: http://web.udl.es/usuaris/kaem/images/noticias/luis_beltran.pdf i http://www.jdiezarnal.com/exposicionjoansarinyena.html; Ribera encarregà diversos retrats a Ribalta i Sariñena de la beata Agullona que la figuren en l’oració (Benito 2012: 632, 635).
340
homogeni, acumulen informació sense destacar la incidència de llurs
incursions literàries.
Tanmateix, hem volgut deixar per al final el cas de sor María
Teresa Agramunt (1664-1728), monja professa del convent de Corpus
Christi de Vila-real. La seua presència virtual, per una part, mostra el
gran procés de digitalització que du a terme la Xarxa a través de
plataformes com són les del Ministeri de Cultura i les comunitats
autònomes amb la Biblioteca Virtual del Patrimoni bibliogràfic,592 el
qual ha tret a la llum bona part del fons antic de biblioteques públiques
de l’Estat com la d’Oriola,593 que tant interessa en aquest estudi, així
com la dels mateixos arxius municipals;594 i per una altra, perquè l’autor
del blog usa la figura de la religiosa amb un propòsit didàctic. No
debades, Antoni Pitarch, professor de Geografia i Història, la inclou en
el blog “Ciències Socials. Materials de ciències Socials, Geografia i
Història (d’ESO i Batxillerat) confeccionats per a l’alumnat de l’IES
Betxí...”,595 en l’entrada sobre “Els Fets de 1706 a la Literatura”, en la
qual fa referència a la crema de la localitat per les tropes de Felip V el
1706. La dominica és una figura rellevant en el relat dels fets, donat que
va ser-ne un important testimoni i autora (encara que no ho podem
confirmar) d’un “Romance de la salida de las religiosas, (...) en febrero
el año 1706”. Aquesta esdevé una bona mostra d’aplicació didàctica
gràcies a la decidida actuació per part del professorat, i l’única que hem
trobat fins ara en la Xarxa sobre alguna de les autores referenciades.596
592 http://bvpb.mcu.es/ 593 http://www.bibliotecaspublicas.es/orihuela/ 594 En aquest cas, el web de l’Arxiu de Vila-real ofereix digitalitzado el volum de Benito Traver, Villarreal en la Guerra de Sucesión http://www.amvila-real.es/documents/publicaciones/villarreal_guerra_sucesion.pdf [consultat el 18-maig-2014] 595 http://ccsocials.blogspot.com.es/2007_08_01_archive.html [consultado el 18-mayo-2014]. 596 Si de cas hem d’exceptuar el cas de Mariana Cuñat que apareix relacionada en un llistat per al «Proyecto “Mujeres escritoras”: lista (posible) de escritoras» (19 març
341
Sor Teresa apareix també en webs de dubtós origen i de poca fiabilitat
en les fonts, com són algunes compilacions de biografies de personatges
històrics destacats a l’estil de mcnbiografias.com.597 A l’igual que sor
Teresa Agramunt, sobre sor Vicenta Rita Aguilar trobem una petita
referència en un web dedicat a la compilació de bibliografia sobre
autobiografies, en la qual indica també la data de naixement i mort de la
sor i la font de referència de les dades que hi aporta, que no és una altra
que la del volum de Serrano Sanz (1975):598
Pren ací especial sentit allò que apuntava Lacueva (2013, 525-
526):
la forma i els continguts de la història literària, ja siga la propugnada des de l'acadèmia, ja siga la inclosa als currículums oficials, tenen una gran responsabilitat a l'hora de transmetre a la societat, a través dels nivells educatius obligatoris, tota una sèrie de patrons identitaris, tant literaris com culturals, a més de reproduir la percepció, si més no oficial, que cada cultura té d'ella mateixa. Per tant, el cànon que la història literària proposa esdevé una estructura ben poderosa a l'hora de desenvolupar i de mantindre, la identitat nacional i la cohesió cultural d'una comunitat.
Fet aquest repàs virtual, no podem concloure d’una altra manera
que emprant les paraules de Lola Luna (1996: 132), quan assenyalava
que existeixen, doncs, dos constants en l’escriptura de les històries de la
literatura: “la ignorancia sobre las escritoras y sus textos, y la
infravaloración de los mismos”, i més encara en el nostre àmbit
d’estudi. Encara resta, doncs, un llarg camí per recórrer. Per tant, el pas
que era necessari era continuar amb la recerca de noms femenins,
nogensmenys, un “treball de camp” absolutament necessari. Per
2012) en el blog “lclcarmen1bac (Lengua y Literatura – 1º Bachillerato IES Miguel Catalán (Zaragoza)”. https://lclcarmen1bac.wordpress.com/2012/03/19/proyecto-mujeres-escritoras-lista-posible-de-escritoras/ [consultat el 16-febrer-2015] 597 http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=agramunt-sor-teresa [consultat el 18-maig-2014] 598 http://www.autobiografias.net/ficha-autobiografia.php?id=19478 [Consultat el 18-maig-2014]
342
descomptat, la inclusió d’escriptores valencianes de l’edat moderna en
els llibres de text és uns dels nostres propòsits, si bé abans és
imprescindible la recerca dels seus escrits i la consegüent anàlisi
filològica. Per a arribar als nivells educatius cal editar més obres
d’aquestes autores que actualment no han comptat amb l’interés i
l’atenció de la crítica literària i, per tant, no tenen editades les seues
obres. Precisament amb el treball que presentem hem volgut contribuir
a aconseguir aquest objectiu.
Eixe rastreig constant de noms femenins ens ha abocat, de forma
inevitable, al món digital. Hem vist que de les autores valencianes
modernes, són les religioses les que gaudeixen d’una major presència.
Ara bé, si utilitzem totes aquestes aparicions virtuals, de forma aïllada,
sense explicacions addicionals, serà fàcil entendre per què aquestes
autores han estat obviades en els manuals de text, perquè les webs, en
general, no transmeten un clar interés per la tasca literària ni valoren
els seus escrits, llevat d’algunes excepcions i, de vegades, amb falta de
rigorositat. Ni, per descomptat, indiquen com podria influir la seua
presència en l’àmbit educatiu si, com hem vist en l’apartat anterior,
l’absència en el cànon impossibilita la consideració general més mínima
per part de l’imaginari col·lectiu i, molt menys, en el dels més joves.
És cert que les bases de dades que incorporen fitxes
biobibliogràfiques d’autores persegueixen pràcticament el mateix
objectiu que els repertoris tradicionals consultats, catàlegs com el DBD i
BIESES, que tenen una clara vocació i devoció per la visibilitat de veus
femenines. Però, és que de forma general hi ha una dispersió en les
aparicions virtuals i, al mateix temps, es fa necessària la constant
actualització de dades, un fet que no afavoreix en absolut la percepció
del conjunt d’aquestes escriptores. No hi ha un declarat interés per les
seues incursions literàries, llevat d’algunes excepcions, i aquestes
queden ocultades en pro de la seua santedat, les fundacions dutes a
343
terme, o la noble ascendència. Precisament en el cas del llinatge, hem de
fer una especial menció a les dones de la família Borja, gràcies a webs
com “Els Borja” per l’IIEB i “Gandia i els Borja” compten amb un
tractament excepcional en el conjunt d’escriptores.599 Per contra, aquest
fet es veu contrarestat perquè altres autores no existeixen per a l’àmbit
virtual a hores d’ara.
Tot aquest panorama fa pensar que a pesar de l’ús massiu
d’internet, sobretot pels joves, la presència de les autores en la Xarxa
passarà totalment desapercebuda si no és gràcies a actuacions per part
d’un professorat conscienciat i adequadament format per al
coneixement d’aquest col·lectiu tradicionalment ignorat de la nostra
història, el qual hauria de donar una sèrie de pautes en la recerca
virtual perquè posteriorment l’alumnat valore la informació. Ja ho deia
Servén (2008: 13-14):
Hemos de ajustar nuestro repertorio de textos leídos en clase a las expectativas propias de una educación para la igualdad de género. /Por tanto, no nos resignaremos a una simple mención accidental de las escritoras más relevantes en nuestra literatura –desde Santa Teresa de Jesús a Emilia Pardo Bazán– sino que junto a ese escaso puñado de mujeres geniales procuraremos atender la disposición textual y simbólica que se advierte en los textos de mujeres menos conocidas pero indudablemente interesantes, mujeres que han optado por mantener cierta actitud, de forma permanente o no, frente a los esquemas estructurales, frente a los patrones socio-literarios imperantes.
Per eixe motiu, podria prevaldre la idea que algunes van ser unes
il·luminades i/o que si apareixen en la Xarxa és un fet merament
secundari o accidental. La manca de materials per al professorat en
aquest sentit és inqüestionable, com ja feia veure Servén fa uns anys
(2007: 822):
599 http://www.elsborja.org/borja01.php i http://www.palauducal.com/espaidelesemocions/borja/?menu=0.
344
el profesorado reclama orientación y materiales para sacar adelante una enseñanza de la Literatura integradora del sujeto femenino. Sin embargo, el mercado editorial apenas ha comenzado a atender esta necesidad en lo que se refiere a la Enseñanza Secundaria. Es necesario animar a editoriales y profesionales en esa dirección.
Som conscients dels molts handicaps que resten per a solucionar,
tant en l’àmbit de la investigació filològica com en l’educatiu, perquè la
visibilitat de les lletraferides modernes puga dur-se de forma decidida a
les aules. Per aquesta raó, fins que el pes filològic d’aquestes autores
arribe mínimament al dels seus homònims masculins, hauríem
d’aprofitar el salt dels seus noms a la Xarxa, donat que ens ofereix un
extens camp de possibilitats com fan notar el DBD, BIESES o el
Viquiprojecte: Wikidones,600 que posen el seu afany per anar tapant eixe
forat d’autories femenines del que parlàvem al principi. 601 Aquestes
plataformes virtuals són, sens dubte, la via més clara i directa a hores
d’ara per a posar-nos al davant els noms de les lletraferides valencianes.
I facilitaran el camí perquè els seus noms ressonen amb més força en el
nostre entorn abans que puguem modificar el ferm cànon literari de la
literatures catalana i castellana.
600 Es descriu com una proposta de treball col·lectiu per afavorir la participació de les dones en l'edició de continguts a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Wikidones 601 Un clar exemple de proposta per a la visibilitat de les escriptores valencianes, en aquest cas de l’època de postguerra, ens la donen Alba Braza Boïls i Maria Lacueva i Lorenz en «Un projecte d'exposició: “Dona, literatura i compromís: les escriptores valencianes durant el franquisme”» (vegeu Lacueva 2013: 559 i següents).
345
QUARTA PART
346
347
4. ANTOLOGIA DE TEXTOS
4.1. Selecció de textos i criteris de transcripció. La nostra
edició
La nostra edició està formada per una selecció de textos de nou
autores (vuit en prosa castellana, i una autora de poesia en llengua
catalana). És un recull de textos escàs en mostres en català donat que no
comptem amb molts escrits en prosa literària o pseudoliterària en
llengua catalana, a banda de les cartes d’Hipòlita Roís de Liori que ja
tenen una edició moderna. Una part dels escrits en llengua castellana
són inèdits i de temàtica religiosa, però també n’hi ha que no ho són,
d’inèdits, amb unes edicions anteriors al segle XIX, tanmateix
considerem que mereixen una major difusió. El model que hem seguit
bàsicament a l’hora de presentar aquesta breu antologia ha estat el
volum de Mª Victoria Triviño d’Escritoras clarisas españolas (1992). La raó
fonamental ha estat que el nostre objectiu principal era presentar una
mostra amb textos inèdits en la major part, que esdevingueren clars i
entenedors, fàcilment llegibles, però tot conservant els trets, les
estructures i els girs lingüístics específics de cada text. A més a més, el
recull està ordenat de forma cronològica, tot seguint els anys de
vivència de les autores.
Obrim l’antologia amb una de les autores que compta amb una
especial rellevància dins del Catàleg, Ángela Almenar i de Monfort, atés
que originalment escrigué en llengua catalana; d’aquesta autora hem
seleccionat una sèrie de capítols de les Constitucions que considerem
interessants per la seua temàtica. Tot seguit, hem volgut mostrar un text
amb un interés particular per tenir unes clares receptores, com és el
testament que sor Serafina Andrea Bonastre, escrit a les seues religioses
del convent carmelita de Saragossa. Els escrits que segueixen pertanyen
348
a autobiografies o relacions espirituals inèdites, atés que hem volgut
representar el nostre interés per aquest gènere, com hem fet constar en
el segon capítol de l’estudi, ara completat amb tota una sèrie de
fragments dels escrits d’autores com Isabel de Trilles, María de Jesús
Gallart, Gertrudis de la Santísima Trinidad, Rosa de Santo Domingo,
sor Josefa Antonia Nebot, Mariana Cuñat. Si bé la Vida de Gallart no és
inèdita, perquè compta amb l’edició de fra Alonso de Villerino (1694,
III), però, el volum és de difícil consulta -només l’hem localitzat a la
BPE Palma de Mallorca- i considerem que aquesta Vida destaca
notablement, tant pel contingut en les relacions, com per la seua
redacció. Acabem el recull amb les tres composicions poètiques de
Narcisa Torres o Rosa Trincares. Hem volgut fer aquesta excepció amb
la poesia donat que estan escrites en la nostra llengua, i no tenen una
edició recent com sí la té la composició de sor Laura de San José
(Callado 2015b: 144-149); per tant, es feia obligat oferir-les en aquesta
petita antologia.
La nostra edició segueix les normes de transcripció del grup
d’investigació PROLOPE (Universitat Autònoma de Barcelona) per als
textos en castellà, basant-nos en l’Edición del teatro de Lope de Vega: las
«Partes» de comedias (2008: 26-33). Així doncs, normalitzem les grafies a
la forma actual, però respectant si hi ha alguna particularitat fonètica
distinta. Modernitzem la puntuació i l’accentuació. Però, no
normalitzem el “laísmo”, “leísmo” i “loísmo”, ni les oscil·lacions en el
grups consonàntics, com són: t/ct, c/cc, t/pt, n/ng, s/t, s/sb, n/nn,
m/nm/mm; com tampoc ho fem en les oscil·lacions vocàliques, ni els de
la s líquida. Conservem les grafies del text en un altre idioma (que
marquem en cursiva). Regularitzem les grafies antigues a les
convencions actuals com ss›s, x›j/g, ç/z›c/z, qu›cu, v/b›v/b, g/j›g/j,
i/y›i/y, u/v›u/v, Ø/h›Ø/h, ph, th, ch›f, t, c. Simplifiquem la duplicació
349
de vocals o consonants inexistents en el castellà actual. Desenvolupem
les abreviatures en tots els casos que ens ha estat possible. Separem les
contraccions amb que i de segons la norma. Farem ús de les majúscules i
minúscules segons l’ús que marca la normativa actual.
Pel que fa als textos en llengua catalana, en el testament d’Ángela
Almenar (que està inclòs en el capítol XXXV de les Constituciones) i en
les poesies de Narcisa Torres, seguim els criteris de transcripció que
proposen Albert Rossich i Pep Valsalobre per al volum Poesia catalana
del barroc. Antologia (2006), també usats per a l’antologia de Francesc
Fontanella amb el títol O he de morir o he d’amar (2015), tot respectant la
gramàtica valenciana. Els versos apareixeran numerats al marge. Hem
regularitzat l’ortografia evitant carregar els versos de signes com
claudàtors (per a indicar addicions d’alguna grafia) o parèntesis (per a
marcar la supressió de grafies). Hem desenvolupat les contraccions amb
la conjunció “que” quan no ha afectat a la mètrica dels versos (quen,
ques, etc.). Hem transcrit les formes de la manera més propera a l’ús que
fem actualment, però respectant la mètrica dels versos. L’article femení
i la preposició de s’apostrofaran segons la normativa actual sempre
quan no ha afectat a la mètrica dels versos. En el cas de la prosa,
apliquem les normes d’apostrofació actuals. Transcrivim b o v segons la
normativa, així com -n/-nt, l/l·l, i en comptes de y; jo en lloc de yo; ex-
en lloc d’es-. No mantenim, però, les formes apitxades. Per tal de
respectar la pronúncia, no regularitzem els casos de s- i z- inicial.
Regularitzem l’accentuació i la dièresi segons les normes vigents, així
com l’ús de majúscules i minúscules. Desenvolupem les abreviatures
sense marcar-ho. No regularitzem els cultismes o barbarismes.
En tots dos casos, textos en castellà i textos en valencià, hem fet a
peu de plana un aparat crític amb les diferències trobades entre
diferents manuscrits d’una mateixa obra, com també hem indicat en
350
notes indicacions per especificar algunes grafies especial, per a aclarir el
significat d’alguna paraula o donar-ne alguna informació addicional.
351
4.2. Una mostra de prosa femenina valenciana moderna;
i unes poesies en llengua catalana
4.2.1. Prosa
Ángela Almenar y de Monfort (¿?-1560)
·Capítols I (p. 15-16), II (p. 16), VIII (p. 22), XIV (p. 27-29), XV (p.
29-30) i XXXV (p. 54-55) de les Constituciones del loable Colegio de la
Asunción de la Madre de Dios, dicho de la Monforta. Fundado e instituido en
la presente ciudad de Valencia por la Magnífica Ángela Almenar y de Monfort,
viuda del Magnífico Bartolomé Monfort, quondam, Dotor en ambos Derechos,
Valencia: Imprenta de Antonio Bordazar, 1728 [BNE, DGMICRO
75383].602
[15] CAPÍTULO I.
Que las personas que entraren en este colegio de la Asunción de
Nuestra Señora ha de ser con ánimo de trabajar en la viña de Dios Nuestro
Señor, que es su Santa Iglesia Católica, aprovechándose no sólo en el
entendimiento con disciplinas, pero también la voluntad, siguiendo y usando
las virtudes para que así puedan con dotrina y ejemplo persuadir al pueblo las
cosas que fueren del servicio de Nuestro Señor, cuya gloria se desea.
Esperando en su misericordia, que llevará las intenciones de dicha fundadora
y administradores de dicho colegio a su debido efeto, y que será servido
encaminar, conservar y aumentar este colegio para servicio suyo y bien
espiritual de este Arzobispado de Valencia. Y que pondrá en los ánimos de
todos los que han de entrar en esta santa casa, deseo de gobernarla y residir en
ella para servirle y aprovechar a los prójimos, juntamente con puntual
obediencia y ejecución de estas Constituciones, a lo cual estarán obligados, no
sólo por la obligación que les incumbe de ser alimentado y honrados en dicha
602 Donat que no tenim el manuscrit original ni hem trobat cap altra impressió de l’obra, editem el text de 1728.
352
casa, pero también por el juramento que han [16] de prestar de guardarlas por
no incurrir en un tan grave pecado, como es el de perjuro.
CAPÍTULO II.
De las personas que han de estar en este colegio.
Primeramente, es voluntad de la fundadora que haya en dicho colegio,
como a fundamento del buen orden y dirección y de la educación de los
mozos en él se criaren, un sacerdote, el cual tenga nombre de retor de dicho
Colegio, a quien han de obedecer todos los colegiales que entraren en él y las
demás personas para su servicio, así en presencia como en ausencia. El señor
retor se ha de nombrar, el cual ha de ser nombrado por los señores
administradores, siempre que hubiere vacante, procurando sea el electo un
sacerdote honrado y ejemplar, y a propósito para la buena educación de los
colegiales y demás familia, y buen gobierno del dicho colegio.
Ítem, haya de haber el número de colegiales que bastare la renta de
dicho colegio para sustentarse congruamente603. Y que haya de ser visitado
todos los años por uno de los administradores.
Ítem, un familiar.
Ítem, una ama, para el servicio de la cocina y casa.
(...)
[22] CAPÍTULO VIII.
De la ama o mujer que ha de haber para servir en dicho colegio.
Considerando la poca renta que tiene este colegio, que no es bastante
para poder tener un cocinero y un hombre para que cuide de las cosas del
servicio de la casa, y que con menos gasto lo podrá hacer una ama o mujer,
ordenan y mandan que el retor tenga a su cargo el elegir una mujer o ama
para el servicio de dicho colegio, encargándole sea de edad por lo menos de
cuarenta años y virtuosa, para que de esta suerte sirva con amor y cuidado a
los dichos retor y colegiales. Que si ella trata de servir a nuestro señor y es
virtuosa, considerando que está sirviendo en una casa de la Madre de Dios,
603 És a dir, convenientment.
353
donde se crían personas para su santo servicio y provecho de la Iglesia, servirá
con mucho amor y caridad, dando muy buen ejemplo a los colegiales.
Así mesmo, ordenan y mandan que los colegiales y familiar no entren
en la cocina ni en el puesto que hay para que asista la dicha ama o mujer, ni se
atrevan a perderle el respeto, ni a decirle cosa alguna. Y si les pareciere que no
cumple con las obligaciones que debe o que falta en algo en lo tocante al buen
servicio de la casa u del sustento de los colegiales, adviértanlo al retor para
que ponga remedio en ello sin que dichos colegiales tengan que meterse en las
cosas del servicio de la casa, como a ellos tan solamente les toque el tratar de
estudiar y servir a Dios y acudir a todo lo necesario del gobierno del colegio.
(...)
[27] CAPÍTULO XIV
De los ejercicios espirituales del retor, colegiales y familiar.
El intento de los dichos administradores es que las personas que se
criaren en este colegio sean siervos de Nuestro Señor, pretendiendo más la
virtud que las letras. Por esto, lo más necesario para la educación del prójimo
y que todos se eduquen en buenos y santos ejercicios ordenados a la diciplina
eclesiástica, como gente que pretende ascender a tan alto grado como es el
sacerdocio.
Ítem, ordenan y mandan que todos los colegiales y familiar sean
obligados a confesar y comulgar una vez al mes por lo menos. Y que el
comulgar sea en los seis jueves que se gana indulgencia en el Colegio de
Corpus Christi y las otras seis comuniones en domingos o fiestas principales a
disposición del retor, el cual les avisará dos días antes para que estén
advertidos y se puedan preparar, las cuales comuniones serán en la capilla del
colegio, saliendo a confesarse por la mañana y volver a oír misa y comulgar en
dicha capilla a la hora que señalará el retor. Y el que faltare, le castigará el
retor conforme se advertirá en el capítulo de las penas.
Ítem, que todos los días antes de ir al estudio en el colegio, el retor les
diga misa a los colegiales y familia. Y si por algún impedimento no se pudiese
decir en dicho colegio, que vayan al del Señor Patriarca a oírla antes de ir a
lición, y acabada de oír, se vayan a lición. Y si fuere día de fiesta, a oír Misa
354
Mayor, sermón y pláticas a la i[28]glesia o convento que les dijere el retor, el
cual tendrá cuidado de ver si faltan a la misa o a la iglesia que les mandare
para castigarles en el refetorio con penas públicas a arbitrio del retor.
Ítem, ordenan y mandan que todo el tiempo que estuvieren comiendo
en el refertorio, a yantar y cenar, se les lea por un colegial a quien cupiere por
turno, algún libro devoto en lengua vulgar y, en particular los libros del padre
fray Luis de Granada, por la opinión que tiene esta dotrina. Y también se
podrán leer vidas de santos o otros libros de devoción. Y esto se observe todos
los días, excepto aquellos en que se han de leer estas Constituciones según
abajo se dirá.
Ítem, que antes de comer, el retor o el que presidiere por él bendiga la
mesa con las bendiciones acostumbradas según la forma del Breviario
Romano. Y después de haber comido, den las gracias yendo todos por su
orden al oratorio, adonde dos de los colegiales, siguiendo el orden, dirán el
oficio de difuntos, esto es: vísperas y nocturnos, con sus liciones y laudes por
las almas del Dotor Bartolomé Monfort y de Ángela Almenar y de Monfort,
fundadora, y por los suyos, en tono bajo como rezado.
Ítem, ordenan y mandan que en todos los días del año, así feriados
como no feriados, un cuarto de hora antes de la cena, a toque de campana, se
junten en el oratorio el retor y los colegiales y familiar, y arrodillados, recen en
voz que se pueda oír por todos, la Letanía de la Virgen María Nuestra Señora
y su Rosario con su oración, y otra de las llagas de Nuestro Señor Jesucristo, y
otra por las necesidades de la Iglesia: Ecclesia tua preces, etc. Y hecha la señal
por el retor, se irán a cenar o hacer colación.
Ítem, ordenan y mandan que los colegiales y familiar sean muy
exhortados por el retor a la frecuencia del Santísimo Sacramento y a la
devoción de la Virgen Nuestra Señora. Y los que fueren más devotos y se
aventajaren a los demás sean más favorecidos y estimados, porque además
que se debe esto a la virtud, será causa de que otros se muevan a imi[29]tarlos.
Y esto se le encarga cuan afectuosamente se puede al retor.
355
CAPÍTULO XV.
De los ejercicios literarios.
Primeramente, quieren y ordenan los dichos administradores que los
colegiales oigan sus liciones de la facultad que profesaren, Gramática, Artes o
Teología en el estudio general, guardando el orden que en él se observa para
dichas facultades, no faltando a ninguna cosa ordenada por la universidad,
obedeciendo a los maestros de ella, como es razón y se deja entender que se
debe hacer en personas tan ejemplares, como son los catedráticos y maestros
de dicha universidad, además de la obligación que les corre por ser maestros.
Y a los dichos maestros se les encargue por el retor, tengan particular cuenta
con los colegiales, informándose frecuentemente de los maestros si oyen con
atención y proceden con modestia y si son puntuales en acudir a tomar las
liciones. Y si se acompañan con personas virtuosas, quietas y de buenas
costumbres. Y, haciendo lo contrario, sean castigados por dicho retor.
Ítem, que cada día se tenga algún ejercicio literario entre los colegiales,
de esta suerte. Que así, en el invierno como en el verano, media hora antes de
la Letanía de que se ha hecho mención en el capítulo pasado, se junten a
conferencia, repitiendo cada uno la facultad que profesare, diciendo la lición
de aquel día, arguyendo entre sí. Y para que esto se junten a toque de
campana en el puesto y lugar que le pareciere más a propósito al retor.
Ítem, porque se tiene por muy necesaria para inteligencia de la Sagrada
Escritura la noticia de la Lengua Hebrea, quiere y ordenan los dichos
administradores, que en el último año que se les señala para pasar casos de
conciencia, hayan de aprender la dicha Lengua Hebrea oyendo al que la leyere
en [30] el estudio y ejercitándose en ella. De tal manera que si alguno no
quisiere aprenderla o la aprendiere con negligencia, que éste tal no haya de
gozar del dicho año, antes bien604 sea excluido del colegio.
Ítem, atento que este colegio está debajo del amparo y protección de la
muy ilustre ciudad de Valencia y que los colegiales entran en dicho colegio
por ser pobres y no tener posibilidad para proseguir sus estudios, quieren y
mandan los dichos administradores que los catedráticos y maestros, así de
604 antes bien: antesbien.
356
Artes como de Gramática, no les pidan pagas, encargando esto lo haga
observar el que por tiempo fuere Retor de la Universidad, supuesto que este
colegio está también debajo de su amparo y protección.
Permitéseles a los colegiales en el tiempo que el colegio estuviere
cerrado hacer algún ejercicio corporal, como es jugar a la argolla, bolos o a la
pelota, no travesándose dinero de consideración. Excluyendo cualquier otro
género de juego, particularmente el de naipes.
(...)
[54] CAPÍTULO XXXV.
De la forma de presentar los beneficios.
Y por cuanto en la dicha administración hay cuatro beneficios para
proveerlos en los parientes de los dichos fundadores del Colegio, y para que
se tenga noticia de la manera que se han de presentar, se pone aquí la cláusula
sacada del testamento ya dicho de la quondam dicha Ángela Almenar y de
Monfort, la cual es del tenor siguiente. Y para que vaya palabra por palabra, se
pone en la lengua valenciana como se contiene en dicha cláusula.
«Ítem, per quant en la mia herència recauen quatre patronats de
benifets605 ab lo benifet novament instituït e fundat en la seu aprés òbit meu,
vull i ordén que per les persones a qui toca i s’esguarda a presentar los
estudiants, sien presentats los capellans, eo606 beneficiats en dits benifets d’esta
manera, ço és, que en los benifets de la Seu i de Senta Catarina Màrtir, hagen
de presentar parents del dit magnífic micer Bertomeu Monfort, quondam
marit meu, si n’hi607 haurà, i quant n’hi608 hagués molts, lo qui tindrà més
necessitat, i [55] serà més virtuós, i serà persona més abonada a coneguda dels
presentadors, sens altra prova. I si parents del dit micer Monfort no hi hagués,
que hagen a presentar parents meus. E vull e ordén que en los benifets de sant
Joan i de sent Martí hagen a presentar parents meus, si n’hi haurà, i en la
605 benifet: càrrec eclesiàstic retribuït amb renda pròpia. 606 És a dir, o. 607
n’hi: ni, en l’ed. 608
n’hi: ni, en l’ed.
357
manera desús dita, si n’hi609 havia molts, i si no hi haurà, hagen a presentar
parents del dit magnífic micer Monfort, quondam marit meu, i ab les qualitats
desús dites. I si no hi hagués parents meus, ni del dit magnífic marit meu, en
tal cas sien presentats veïns naturals de la present ciutat persones honestes i
virtuoses i que no tinguen altre benifet, i que sien mestres en Teologia
d’Universitat i preveres de missa610 si n’hi611 haurà».
Sor Serafina Andrea Bonastre (1571-1649)
·Papel de documentos espirituales, en forma de testament espiritual,
21 de febrer de 1649, en l’obra de Raimundo Lumbier Vida de la
Venerable Madre Sor Serafina Andrea Bonastre, fundadora principal del
Convento de la Encarnación de monjas de la observancia de N. Señora del
Carmen de Zaragoza..., Saragossa: Juan de Ibar, 1675, p. 139-143.
[139] Muerte felicísima de la venerable madre Serafina y lo que sucedió en su
entierro.
(...)
[141] Dos meses antes que se aproximase a este peligro, le mandaron
los superiores que dejase como en testamento a sus hijas aquellos santos
documentos, que para su bien espiritual y para que fuese en aumento la
observancia del convento, le dictasen los últimos desengaños de la vida y el
amor que a todas tenía. Lo cual hizo por un papel del tenor siguiente:
89.612 Jesús, María, José sean luz y guía de nuestras almas. Amén. Hijas
y Hermanas carísimas en el Señor: la obediencia que me mandó venir a esta
Santa Fundación de Religiosas de Nuestra Señora del Carmen, me obliga a
hacer ésta, y el verme cargada de años y de ajes613, y por consiguiente muy
vecina a la muerte, y a la cuenta que a Dios Nuestro Señor he de dar de ella,
609 n’hi: ni, en l’ed. 610 missa: misa, en l’ed. 611
n’hi: ni, en l’ed. 612 Numeració marcada en l’ed. 613 ajes: és a dir, de xacres.
358
para encargarles con todo encarecimiento, procuren acudir a las observaciones
de su estado con la observancia perfecta de los tres votos de Pobreza, Castidad
y Obediencia, que con ellas agradarán mucho al celestial Esposo. Y porque en
la Obediencia se ci[142]fran todos, les encargo mucho, hijas mías, procuren ser
muy obedientes a los Superiores y a la Prelada. El voto de la Pobreza es muy
agradable a Nuestro Señor, pobre, como obediente, desde el pesebre hasta la
cruz, y cuánto más se espeja la religiosa en ella, tanto más le agradará en sus
divinos ojos. Esto se ejercita contentándose con lo necesario, y desechando de
sí todo lo que es superfluo. Encargo mucho a mis Hermanas el retiro a sus
celdas y el no frecuentar las rejas, pues para esto las llamó su celestial Esposo,
para comunicarles sus divinas gracias y dones, y no es justo se pierda tanto
bien, por lo que nada importa. Todos estos bienes y virtudes se alcanzan en la
oración, y pues la religión tiene dos horas señaladas para ella, encargo a mis
Hermanas sean muy solícitas en no faltar a ellas. También les encargo mucho
la virtud del silencio en todo puesto de comunidad y en sus celdas, que es una
de las alas de la religión. La segunda ala, con que se ha de volar al corazón del
Esposo, es el amor y caridad de unas con otras. Esta virtud es muy
importante, y no menos agradable a la Divina Majestad. Yo, hijas de mi alma,
las [143] amo mucho en el Señor, como tengo obligación. Y cuánto más veo
que se van ajustando a todo lo que es religión y perfección, tanto más gozo
tiene mi alma en el Señor. Y le suplico a su Majestad, las llene de bendiciones,
y yo de mi parte se les doy, y éstas perseverarán siempre, y tanto más cuando
el Señor me hiciere merced de llevarme a su santa gloria, en donde suplico a
su Majestad nos veamos todos. Hijas y hermanas mías en el Señor, lo que les
encargo mucho es que no abran la portería sino en caso de mucha necesidad, y
que lo excusen cuanto puedan. Y cuando no se pueda hacer otro, sea con la
modestia, que a religiosas conviene con sus velos bajos, de manera que causen
edificación a quien las vea, y que se cognozca en todo que son verdaderas
Esposas de Jesucristo, a quien las encomiendo, y en quien confío las ha de
hacer muy santas, y con esta confianza, a Dios, hijas de mi alma. Hoy a 21 de
febrero de 1649.
359
Humilde sierva del celestial Esposo y de su
Santísima Madre, sor Serafina Bonastre,
carmelita indigna.
Sor María de Jesús (Gallart) (1612-1677)
·Capítol XIX (p. 349b-353b) de la «Vida de la madre María de
Jesús, fundadora de este convento»614 en l’obra de fra Alonso de
Villerino, Esclarecido solar de las religiosas reformadas de Nuestro Padre
Agustín, y vidas de las insignes hijas de sus conventos, Madrid: Juan García
Infançón, 1694, vol. III.
[349b] XIX.
Mandala el Doctor Esteve escribir los favores que el Señor la hace, y se le aumenta la
persecución de las criaturas.
En este tiempo, me mandó el doctor Esteve escribir los favores que
recibí del Señor. Díjele, por obedicencia me es preciso hacerlo, más advierto
que Vuestra Merced y yo tendremos mucho que padecer porque algunos
confesores me mandaron escribirlos y se levantaron grandes persecuciones,
que estando la mayor parte de ellos escrita, por apartarlos de la persecución
de las monjas, se quemaron. A esto me dijo, que el Señor tenía poder para
todo. A este tiempo fue Dios servido de que hubiese llegado a Denia el padre
Francisco de la Compañía, varón muy santo, y le dije al doctor Esteve que
comunicaría con él acerca de lo que debía hacer en el punto de escribir lo que
me mandaba. Y mientras yo esperaba, estaba rogando al Señor que le
alumbrase lo que fuese más de su servicio, pues ni el confesor ni yo queríamos
otra cosa. Ya hubo, aunque con dificultad, ocasión de hablarle con gran
brevedad, por estar a punto de embarcarse. Y habiéndole dicho que me
mandaba el confesor, que era gusto de Dios y no reparase en nada, sino en que
me lo habían mandado. Fuese luego, mas no les hizo buen tiempo para la
embarcación y volvió al otro día a hablarme largo. Comuníquele mucho de las
cosas que por mí pasaban, y las aprobó, asegurándome que era bueno el
camino que llevaba [350a] y me dijo que escribiese, que era gusto del Señor.
614 El convent de Sant Felip Neri i Santa Mònica de Xàbia.
360
Luego empecé, y fui escribiendo las cosas que me pasaron, hasta el fin
de el primer año después de profesa. Y habiendo un día comulgado, vi que el
Niño Jesús que tenía en mi pecho, me empezó a abrazar, haciéndome fiestas, y
me dijo que ya no me dejarían hablar con nadie, porque luego se levantaría
gran persecución contra mía, y que tendría mucho que padecer. Pero él no me
desampararía y, en medio de las tribulaciones, tendría gran alegría. Luego me
fui al confesor, que era ministro de el Santo Oficio, y de los más principal de la
ciudad, y deseando que no le viniese daño, le dije, cómo había de venirme
gran trabajo, de que no le tocaría pequeña parte, que yo nada tenía que perder,
que sólo al Señor quería, y con su divina Majestad me contentaba, y que
siendo gusto de su majestad porque no le siguiese daño, desde luego me
confesaría con el otro confesor. Respondiome que no hiciese tal, que a todo
estaba expuesto y que tenía gran confianza en que, con la gracia de Dios, lo
llevaría con paciencia todo y le sacaría con vitoria.
Como era necesario asistir a esto, y de antes me veían lo más del día en
el coro, les hizo novedad no verme como solían toda la tarde y mañana en el
coro. Y discurriendo la causa, dieron en escudriñar lo que hacía en la celda,
aunque la Priora me había puesto al pasadizo más alto por donde no podía
pasar sino las que en aquel puesto tenían las celdas. Sabiendo la Priora en que
yo me ocupaba, como quién me había dado licencia, me disculpaba cuanto
podía, y no se quietaban, sino que todos los días mientras yo estaba en el coro,
me revolvían la celda. Yo tenía el libro entre el pie y las tablas de la cama. Y
dispuso el Señor que aunque miraron cada día la cama, no le hallaron. Mas,
pareció conveniente para quietarlas entregar el libro al confesor hasta que se
fuese sosegado la borrasca. [350b] Esto hacían ellas con buen celo, de que no
fuese yo engañada, procurando se registrasen por hombre docto los escritos. A
este tiempo estaba predicando la Cuaresma de Denia el padre Hernández de
la religión de San Francisco, muy docto y virtuoso, mas no espiritual, y dos
hermanas, que en la persecución eran las principales. Dijeron a otro del
convento, que era parienta del Predicador, que hiciese con él, que informase
contra mí al Arzobispo de Valencia. Pero ella las dijo, que de ninguna suerte
metería en ello, pues de mí no sabía nada malo. Mas ellas tuvieron maña para
que el Predicador se viese con ellas el segundo día de Pascua, y que luego que
361
se viesen todos, el Predicador se fuese a Valencia a informar al Arzobispo, le
nombraría por mi visitador. Mas dispuso Dios que el día antes de él, en que se
habían de juntar para esto, la dio a la mayor de las dos que andaban en esto,
un mal de sangre tan recio que al otro día a la misma hora que habían
señalado para verse, la dieron el viático, y así se quedó en su aprieto afligida,
y el Predicador se fue sin haber hecho nada.
No escarmentadas de lo que Dios había obrado, estorbándolas el daño
que mal advertidas pretendieron hacer a sus almas haciéndome a mí el tiro,
después de algunos días, escribieron muchas cosas contra mí al Arzobispo.
Sabíalas yo todas, y no me daba por entendida, antes con más puntualidad
que a ninguna del convento las asistía en cuanto podía. Sólo me consoló saber
que entre las cosas que habían escrito decían que yo daba la mano a besar a mi
confesor el doctor Esteve, que como era tan ajeno de razón, conocería el
Arzobispo que lo serían las demás que le escribieron. La prudencia con que se
portó el Arzobispo fue grandísima, no las respondío, y escribió al padre Pastor
que, como queda dicho, era guardián a la sazón en Denia, [351a] mandándole
que con maña fuese al convento y supiese cómo procedía una monja que se
llamaba María de Jesús.
Y aunque el padre Pastor estaba sentido de que yo le había dejado, se
puso de parte de la razón, y le escribió al Arzobispo, que para informarle, no
necesitaba de ir al convento, pues había regido el espíritu de aquella religiosa
doce años. Y que sobre lo que había experimentado, había tenido tantas y tan
raras enfermedades, que los médicos habían publicado, que naturalmente no
había podido llevarlas. Viendo las monjas que no habían conseguido nada
[...]l615 Arzobispo, rabiosas, dieron tras de la pobre Priora, diciéndola que no
me dejase hablar con nadie, que así convenía lo hiciese, y que a ejecutar lo que
tanto importaba, luego nos acusarían a ella y a mí a la Inquisición. La Santa
Prelada tenía muchos años, y era en extremo cobarde, y llegó a mí como
muerta, diciéndome: “Si te llevan a la Inquisición, ¿qué harás?”. Yo me reía de
ver su temor, y la alentaba diciendo: “Madre, el Señor quiere que bebamos
este vaso de amargura. Tenga ánimo, que aunque quiere que padezcamos, no
615 [...]l: del.
362
querrá que perezcamos. Y, pues, ha permitido esta persecución para nuestro
bien, como tan fiel nos sacará de todo”. De esta suerte la iba consolando, y
cuando habría cobrado algún aliento, afligida de nuevo, me buscó y me dijo
que era imposible quietarse la monjas hasta que el Arzobispo enviase visitador
y que viniese de fuera, le gastaría mucho al convento, y para obviar el gasto,
había discurrido pedir ella misma al Arzobispo le enviase al padre Pastor la
visita. Yo le di las gracias al Señor de que le alumbrase lo que tanto la
importaba, y le dije que lo ejecutase. Hízolo, y el Arzobispo le envió la
comisión al padre Pastor. Acetola, y vino al convento. A todas las habló antes
que a mí. Luego [351b] me llamó y me hizo muchas honras, diciéndome que
no ignorase, que no estaba entre hermanas sino hermanastras; pero que por el
bien de la paz, era necesario que dejase de escribir, y que no hablase con
persona del mundo. Alégreme mucho, diciéndole que no ignoraba la
mortificación que yo había tenido en el tiempo de tornera, viéndome en
obligación de tratar con el mundo.
Después de esto llamó al doctor Esteve y le dijo que le entregase lo que
yo había escrito. Afligiose el doctor Esteve sumamente. Y yo le alenté mucho
diciéndole que ya le había prevenido de lo que habíamos de padecer; y
supuesto que había entrado en ellos, tuviese ánimo, que el Señor nos sacaría a
salvo. Y le aconsejé que sólo le entregase ocho pliegos del principio del libro,
que podría ser no pidiese más. Hízolo así, y se contentó el guardián con ellos.
Y habiéndolos leído, fue al convento y las reprendió a las monjas ásperamente,
diciéndolas qué estaban haciendo, olvidadas de sus obligaciones con el doctor
Esteve, lo que los judíos con el Redemptor de nuestras almas había hecho.
Por los Reyes se murió una religiosa del convento, de quien haré
mención a su tiempo, y immediatamente cayó enferma de un mal muy penoso
una de las dos principales que he dicho movían la persecución. Estuvo ocho
meses tísica, y con otros accidentes, de que se le encogieron todas las cuerdas
del cuerpo, de suerte que cuando la movían, como la daban garrote a las
cuerdas, gritaba tanto que la oían fuera de la clausura. Yo la asitía con
entrañable cariño por el bien que me había hecho en darme que merecer, y por
la obligación de hermana. Y ella, por instantes, me pedía perdón,
asegurándome que no tenía la culpa, que la habían inducido. Decíala yo que
363
era mía la obligación de pedir perdón, y que así se le pedía, y que no la dejaría
por cosa del mundo. Fue tanto el mal que padeció que le pedí [352a] al Señor y
a Santa María Madalena que conviniendo al servicio de su divina Majestad,
me la sacase del Purgatorio en que estaba penando. Y me hizo esta merced
sacándola de este mundo la víspera de la Madalena. Estando, pues, esta sierva
en el rigor de sus trabajos, se le ofreció tener que comunicar un sacerdote
discípulo que había sido de la madre Catalina, muy virtuoso. Y me dijo que de
ninguna del convento fiara lo que tenía que comunicarse, sino de mí, para que
se lo dijese. Al punto que la oí esto, la dije con gran gusto haría lo que me
pedía, pero que ella vería el alboroto que se levantaba en el convento. Díjome
que viendo todas como estaba, y que el comunicar lo que tanto la importaba
por ella, era obra de caridad y no habría quién lo notase.
Fui luego a la Priora y la pedí para hacerlo licencia, pero la dije:
“Vuestra Reverencia verá lo que me costará de trabajo hacer lo que es tan de el
agrado de Dios”. Envió la Priora a llamar el santo sacerdote, cuyo nombre era
Mosén Gire, y cuanto antes fue al convento. Comuníquele lo que la religiosa
me había fiado, y él me dijo lo que había de responder. Apenas supieron las
religiosas que había hablado al sacerdote, cuando le escribieron al padre
Pastor que era tan voluntariosa, que no obedecía su mandato y que toda la
mañana me había estado en la reja con Gire, Pastor immediatamente le
escribió a la Priora un papel muy áspero, y a mí otro. Las cosas que nos dijo en
ellos fueron muy sentidas, y por fin nos dijo que queríamos que la Inquisición
echase mano de ambas. Como la Priora era tan santa, y de corazón muy
cobarde, no vivía dándome ya por llevada a la Inquisición, que me quería
tanto que no sentía su mal, sino el mío. Después entré en el refectorio, y la que
había escrito me dijo: “Hermana, aunque no que[352b]remos que hable a
nadie, por ahora nos nos metemos con Vuestra Reverencia, y no decimos nada
de sus cosas”. Yo le di las gracias, estimándola mucho la caridad, aunque tenía
tan quebrantado el corazón. La Priora supo que me había hablado tan
falsamente, y no pudiendo sufrir tanto, sin que yo supiese nada, envió una
religiosita moza a decirla que no anduviese con dobleces, que no ignoraban su
Reverencia y la Madre María de Jesús en lo que andaba, ni lo que escribía, que
de todo estaban muy enteradas. Después de esto pasé por ella, y se me puso
364
sumamente triste, y [...]mo dolorida. Y habiendo otras veces [...]contrándola,
se puso de la misma suerte. Diome cuidado, y le dije a la Priora lo que había
experimentado, y ella me refirió el recado que la había enviado. Díjele que no
había hecho bien. Fuime luego a la celda de dicha religiosa, y con semblante
alegre y cariño grande, la hablé, conociendo claramente que se había
consolado.
A este tiempo ya se habían muerto tres religiosas, y enfermó la madre
Priora, que murió la víspera de la Asunción de Nuestra Señora al tiempo de
vísperas. Y cuando estaban diciendo la Magnificat, como una paloma que lo
era en la pureza y en todo, dichosamente entregó el alma al Señor. Dediqueme
a velarla toda aquella noche, y me dijeron que esta religiosa que tanto me
perseguía, con grande alegría estaba diciendo: “Veamos lo que hace ahora la
madre María de Jesús, que ya se le murió su escudo, que la amparaba”. Yo
respondí a la que me lo dijo: “Jesús, mi Esposo, y su Santísima Madre son los
que me han de defender”. Dentro de muy pocos días cayó la que mostró el
contento enferma. Llamome y me dijo: “Muy mala me siento, y a la verdad
temo que moriré como la madre Priora”. Consolela cuanto pude, y [353a] la
aconsejé que se declarase al médico. Y ella temió que con las sangrías se le
removerían los humores. Y pasó mal ocho días por la casa, y esto la acabó más
presto. Pidiome perdón, y me rogó que pidiese al Señor la diese vida. Yo la
dije que como le conviniese, el Señor se la daría. Y por si no le convenía, se
fuese aparejando para la muerte. Llamó al doctor Esteve, y le pidió también
perdón, rogándoles que pidiese al Señor la diese vida. Asistiala cuanto pude
haciendo más por ella que por las cinco que se habían muerto. Fue su muerte
el mismo día de la Exaltación de la Cruz, a diez y seis de septiembre. Murió
esta religiosa con los ojos cerrados, dando unos suspiros que nos aterraba a
todas las del convento. Estos modos de muerte tuvieron las que escribieron
contra mí al Arzobispo, dándome tanto que merecer. Y dentro de un año
entendí que estaban en el Purgatorio entrambas, y apliqué por ellas mucho
más de ejercicios, que por las otras cinco.
El padre Pastor fue luego a verme, y me dijo: “Ya se han muerto las
dos que le han dado en que merecer. Otra queda, que no la hará malas obras,
pero la mortificará con palabras tanto que tenga mucho en que merecer”. Así
365
se cumplió. Había una monja moza como las dos, que también lo eran mucho.
Íbase a nuestra celda, y con gran llaneza me decía cuanto pasaba en su
interior. Y en saliendo de ella, luego empezaba a gritar por la casa, diciendo de
mí cuanto se le venía a la boca. Yo la oía, y de cuando en cuando me reía; otras
veces lo sentía. En acabando de gritar, se me volvía a la celda, y me hablaba
con llaneza y amor. Bien conocía yo que ella no lo hacía, sino el enemigo.
Muchas veces me dijo: “Una cosa no quisiera decírsela, y no está en mi mano
dejar de decírsela”. Y cuanto tenía que decirme [353b] todo era contra mí, y en
saliendo, a voces lo iba diciendo por la casa. Y en la recreación, me decía cosas
de gran peso delante de todas. Yo callaba por amor de Dios, y sufría, porque
no había más remedio, que las Prioras la temían por ser tan fuerte de
condición, que no la venciera un ejército. Sin cruz no se puede vivir, aunque es
cierto que necesita un alma para perseverar contra persecuciones continuadas
mucha asistencia del Señor, que no faltará a los suyos, enviándoles el trabajo y
el alivio. Hiciéronme escucha, y le dije a la madre: “No conviene que yo sea
escucha, que como si hablo, dicen de mí. Y si no hablo, también. Y luego dirán
que hablo lo que escucho, y volverán de nuevo a inquietarse”. Conoció la
Priora la razón, y me ordenó que no prosiguiese. Empezaron a alborotarse,
diciendo qué razón había para que yo estuviese sin ningún oficio. Sea Dios
alabado en todo.
Isabel de Trilles (¿?-Fi segle XVII)
·Favores que Dios hizo a Isabel Trilles, valenciana. Una relación del
Padre Giner Berenguer, jesuita. Ms. &-IV-Real Biblioteca del Monasterio
de El Escorial. Transcripció dels fulls 2r-3v.
[2r] El primer viernes de junio del año 1661 me dio licencia mi confesor
para que pidiera a Dios me diera a sentir dolores o tormentos, aquellos que
Nuestro Señor fuere servido. Y que si Nuestro Señor me hacía mención de
concederme la petición, ofreciera los tormentos y dolores por el alma de una
señora llamada Doña Eufrasia Tablero, que ya dos meses que era muerta; yo
bien la conocía cuando vivía. Y al mismo instante que me dijo mi confesor que
366
ofreciera lo que padeciera por el alma que he dicho, se me ofreció a mí
aplicarlos también por el alma de un sacerdote mío. Mentaría que pocos días
ha que era muerto violentamente; yo no le conocía, dije a mi confesor, y me
dijo que lo ofreciera a las dos almas, pero que no me daba licencia para
padecer hasta que saliera de la iglesia. Y sucedió así, pero en saliendo que salí
de la puerta el lado me dio un dolor en la cabeza que pare que me la comían,
así como si tuviera formigo y en las piernas me dio grandes dolores que me
parecía no podía llegar a casa, con que de la iglesia a mi casa no hay mucho,
pero me parecía estaba lejos. Y en llegando a casa me fueron aumentando los
dolores por todo el cuerpo y, en particular, me dio dolor de costado, que era
de modo que no podía reposar, que hizo vomitar lo poco que me dieron a
comer. Y estando padeciendo, vi interiormente las dos almas muy llorosas. Y,
en particular, el clérigo padecía mucho en las manos. Y el rato que descansaba,
porque me lo mandaba la obediencia, [2v] me estaban las dos almas
estirándome y llorando. Me decían que las ayudara. Cuando fueron las nueve
de la noche, se acabó mi padecer y el de las almas que he dicho y las vi como
se iban a gozar de Dios. Las vi con grandes resplandores, el clérigo llevaba a la
Virgen y Madre de Dios a su lado y mucho acompañamiento de ángeles y
santos, y la mujer también la acompañaba el Ángel de la Guarda y me hicieron
cada un alma tres acatamientos. Di cuenta a mi confesor y me mandó le rogara
a Dios me diera a entender por qué el clérigo llevaba tanto acompañamiento y
la mujer no, y por qué el clérigo había padecido tantos tormentos en las
manos, y entendí interiormente: (¿Que no quieres que haya diferencia de un
sacerdote a una mujer?), (esto era respuesta a la pregunta del
acompañamiento). La otra pregunta de las manos entendí que tanto padecer
en las manos era porque cuando decía misa y levantaba la hostia, en lugar de
mirar a Dios, se contemplaba las manos y que por medio de la Virgen se había
salvado. Y a todo mi padecer me asistió el padre San Ignacio y Santa Catalina
Mártir. Al padre San Ignacio le vi como en medio de un sol con grande luz y
resplandor y a la Santa Catalina con el mismo traje que la he visto las demás
veces, y mi corderito entretanto que yo padecía se puso encima de las
almohadas de la cama que yo estaba mirándome, como yo no podía sosegar
que todo me parecía estrecho [3r] con las congojas que tenía, pero con todo el
367
padecer que tenía grandes deseos de amar a Dios, y cuando me mandaba mi
confesor descansar veía el alma la grandeza de Dios y aquella inmensidad
quería la voluntad amar al todo Dios y no me podía saciar de todo Dios, el
corazón y el pecho parece me rebotaban, el corazón parece volara en busca de
Dios en aquellos deseos que Dios me daba.
Después de haber visto varias veces un corderito se ausentó dos días y
después volví a verle exteriormente que me seguía por donde iba y fui al
hospital y allí me seguía y levantaba la cabecica y las manecicas como quien
decía “¡Tómame en brazos!”, pero yo como le vi diferente que las otras veces
no quise hacerle fiestas porque por la boca y por los ojos tenía como a fuego.
Di cuenta a mi confesor y me mandó que le echara agua bendita, pero cuando
le eché l·agua, más se acercaba a mí y todo se encogía como una persona que
está tendida así se humillaba. Yo no dormí aquella noche de temor. No se
acercaba a mí como me había dicho mi confesor que le echara agua bendita
toda la noche pasé aquel recelo y el corderico lloraba y decía: “Después que
me has llamado, no me quieres admitir. Mira que este fuego que ves es que me
abraso de amor y no hallo quién me admita”. Y esto lo oí yo con voz clara y
distinta, pero no le tomé en los brazos, ni le hice fiestas hasta darle cuenta a mi
confesor y esperar ver qué quería que yo hiciera (¡Oh, bendito sea Dios para
siempre!). Y después estando en el confesionario me ordenó [3v] le hiciera
fiestas al corderico mi confesor, y le tomé en los brazos y abrazándole
apretadamente le vi interiormente el corazón con la misma forma que le veía
exteriormente.
Sor Gertrudis de la Santísima Trinidad (1660-1736)
·Biografia i escritos en el llibre de «Crónicas del monasterio de Ntra. Sra.
del Milagro. Parte segunda, de este Segundo Tomo. Vida de la V. M.
Gertrudis de la SS. Trinidad». Transcrivim el començament dels escrits
conservats de sor Gertrudis (p. 405-i les cinc següents sense numerar)616
616 Ens referirem a les pàgines sense numerar com 405A, 405B, 405C, 405D, 405E.
368
a partir de la còpia (A) que es trobava al convent de Nostra Senyora del
Miracle de Cocentaina.617
[405] Siguen ahora los escritos que de su propia mano dejó escrito la venerable
madre sor Gertrudis María de la Santísima Trinidad.
Jesús, María, José.
En consideración de las muchas faltas que puedo haber hecho en tantos años de
abadesa.
Capítulo cinco.
Continuando el Señor sus misericordias, me acuerdo que el día 31 de
agosto Dominica 13, antes de comulgar, me dijo una religiosa enferma que
estaba en la cama, me dijo: “Madre, hágame caridad de encomendarme a Dios,
y cuando comulgue, envíeme un pedacico618”. Y yo me sonreí y le dije,
“Vuestra Caridad, prepárese que yo no faltaré en pedirle [405A] al Señor
Sacramentado que le envíe un rayo de su amor que le abrase el corazón”. Fui a
comulgar y en las gracias me puse de espacio a pedirle al Señor, no sólo por la
religiosa enferma, sino por el bien espiritual y medras de todas las almas,
deseando que el viento del Espíritu Santo sople en todos los humanos
corazones y los abrase en su purísimo amor y verdadera caridad.
Enfervoriceme en eso, y le decía cosas de las que ordinariamente suelo decir a
mi amantísimo Dios y Señor.619 Y como al descuido sentí la voz interior que
me dijo: ¡Ay, hija! Y cuántos corazones están dormidos en la culpa y no
quieren dispertar al sonido de mis santas inspiraciones. Llora y gime [405B]
tortolilla mía, y ora por todos que son muchos los que caen y se precipitan por
no corresponder a la luz”. Con esas palabras del Señor quedó más herido mi
corazón, y con más vivas ansias de poder ser capaz o merecedora de atraerle a
617 La còpia del pare Arques Jover (que marcarem com a còpia B) és fidel a aquesta, però en marcarem les petites variants trobades. 618 pedacico: pedacito B. 619 Dios y Señor: Dueño B.
369
su amor infinitas almas y siento que sean tantas las que se condenan,
malogrando la sangre de Nuestro Señor Jesucristo con tanto amor derramada
sin habernos menester, sino por ser el Señor un lleno de caridad.
Paréceme a mí, según experimento, que el Señor me participa un
poquito de su caridad verdadera, pues con sangre de mi corazón quisiera
remediar todas las inclemencias de los que padecen en el mundo y las puedan
padecer los [405C] animalitos que Dios ha criado. Y aunque esto lo he sentido
siempre en mi natural compasivo, pero en algún modo lo siento más en el
presente tiempo. Y el día de Santa Rosa de Viterbo sentí referir no sé qué cosa
de trabajos de los pobres, y no me podía contener deseando el consuelo de
todos. Y en eso parece que se me derretía el corazón y toda mi alma. Con que
estando en ese dolor, sentí como al descuido la voz interior que amorosamente
me dijo: “Si tú, siendo criatura humana, sientes lo que sientes, qué sentirá mi
corazón de cuantas redimidas almas caen en el Infierno, y sólo porque ellas así
lo620 quieren, no queriéndose aprovechar de la sangre del Divino [405D]
Cordero”. Esto entendí, y fue tanto mi dolor, que si el mismo Señor no me
asistiera con su espíritu de fortaleza, parece que rebentaba. Bendita sea la
eterna caridad de Dios y su misericordia infinita, que de todos modos solicita
la salvación de las almas, y como que busca modos moviendo a los corazones
para que oremos por ellas ejercitando la caridad como verdaderos prójimos.
Con los menos cuidados y caridad que experimento en esta santa casa de la
Virgen del Milagro, me parece que Nuestro Señor me tiene en un modo de
abobamiento toda mi alma puesta en Dios; y cuantos pensamientos me
vienen, todos me recogen [405E] al interior. Con que sintiéndome así el día de
San Bruno, estando en la oración, decía yo: “Señor, y ¿qué será esto que por mí
pasa? Y ¿qué encanto es éste?”. Respondiome la voz interior como
impensadamente: “¿Qué ha de ser? Te tengo enconfitada. ¿No lo conoces,
alma?”. Quedeme más embobada, y alabando las misericordias de Dios, que
todo es caridad para conmigo, siéndole yo tan ingrata a tantos soberanos
beneficios, y quisiera corresponder a su amor con toda mi alma, vida, corazón
y entrañas (...).
620 así lo: interliniat A.
370
Rosa de Santo Domingo (María Antonia Hortolá) (v. 1695-¿?)
·«Papeles originales tocantes al espíritu de María Antonia
Hortolá, alias la Hermana Rosa de Santo Domingo», AHN Inquisició,
llegall 532, segona peça, fulls 2-4.
[2] ˗1˗621 Mis padres y patria. Ya lo sabe Vuestra Reverendísima622, pues
se lo he comunicado todo desde la primera vez que llegué a los pies de
Vuestra Reverendísima a confesarme, me se puso el demonio en la lengua
para que no lo comunicase lo que pasaba en mi interior, solamente podía
hacer la confesión sana mental. Quiso Vuestra Reverendísima ejercitar la
potestad que tienen todos los Ministros de Jesucristo sobre todos los diablos
del Infierno. Y gastaba mucho tiempo en el confesionario consumando
privadamente al demonio y cargándole de penas porque me dejase libre. Y era
tan grande la pena que recebía yo de ver lo que el enemigo hacía padecer a
Vuestra Reverendísima, que me afligía en grande623 manera. Pues sobre el
trabajo que me hacía padecer de no dejarme explicar, no manifestar mi
interior, el maldito cortaba las fuerzas a Vuestra Reverendísima. Y también le
crapulaba las especies y otras molestias gravísimas que le causaba. Viendo
Vuestra Reverendísima que a costa de tanta fatiga pudo al cabo de más de un
año que me confesaba, averiguar solo por lo general que yo caminaba bien. Y
como entonces padecía muy frecuentes las visiones tanto del ángel bueno
como horribles del malo, ponían a Vuestra Reverendísima con gran cuidado
por el peligro que puede y podía haber en ellas. ˗2˗ Y le pareció a Vuestra
Reverendísima que no podría por otro medio saber lo que pasaba en mi
interior, y no manifestándoselo yo por escrito, y me mandó que escribiese lo
que me pasaba en mi interior y otros sucesos de mi vida. Y por obediencia a
Vuestra Reverendísima quise ejecutarlo como debía. Pero el demonio me
turbaba en tanta manera y me cortaba las especies puesto dentro de mi
imaginación, que de ninguna manera fue posible poderme explicar a Vuestra
621 Aquesta numeració que posem entre guionets ve marcada en el ms. mitjançant un número i una línia de separació entre les diferents relacions de la visionària. 622 Vuestra Reverendísima: UR. escrit en totes les ocasions al ms. 623 Esborradura a continuació de la paraula “grande” en el ms.
371
Reverendísima. Y si algún medio pliego llegué a escribir, estaba con estilo tan
zafio y tan confuso todo lo que había escrito que Vuestra Reverendísima aún
no se atrevió a pasar los ojos por el papel y lo quemó. Pasé tres años sin poder
declarar mi interior ni aun por escrito, porque siempre padecía el mismo
trabajo. No dejó por esto Vuestra Reverendísima de consolarme en cuanto
podía, y aplicar todos los medios que podía según la potestad de Ministro de
Jesucristo, para ahuyentar al demonio de la lengua y de la imaginación, para
que no me impidiese, al escribir, [3] para manifestar mi intención, y no lo
podía conseguir. ˗3˗ Viendo, pues, que Vuestra Reverendísima no cesaba de
mandarme que lo más presto que pudiese, procurase manifestarle mi
intención por escrito darme a Jesucristo, que no diese facultad para poder
escribir y obedecer a mi confesor. Pues éste me lo mandaba hacer así
aconsejado de su consultor en este tiempo. Sobrevino la contradicción de dos
teólogos, los cuales para culpar a Vuestra Reverendísima lo que intentaba y al
consultor lo que aconsejaba, hicieron saber a Vuestra Reverendísima de que
no prosiguiese en intentar tal cosa porque era ponerme a peligro de
condenarme. Y por esto yo me desvanecía y menos intentase escribir por su
propia mano y que yo le dictase, lo cual entretuvo algunos días que yo
pudiese manifestar mi intención a Vuestra Reverendísima de estos
impedimentos que se ponían de parte de las causas segundas no se me seguía,
sino mayor pena yo trabajo porque el demonio que me afligía en gran manera,
porque no escribiese me molestaba con más fuertes combates. Y Vuestra
Reverendísima no quiso seguir el parecer de estos dos teólogos conociendo su
noticia, y prosiguió en mandarme que le manifestase por escrito mi intención
˗4˗ para poder obedecer a Vuestra Reverendísima Clamaba a Jesucristo que
me diese facultad de poder escribir y luz para explicarme. Y me dijo: “María
Rosa, manifiesta tu interior escribiendo como puedas. Y aunque teólogos
contradigan y pongan inconvenientes, es mi voluntad que escribas y
obedezcas a tu confesor”. Siempre tuve deseos de obedecer a Vuestra
Reverendísima en todo. Y más me confirme ahora con [...] los deseos. El
demonio624 conocía mis deseos. Y Vuestra Reverendísima continuaba en
624 con los deseos el demonio: sobreescrit en la mateixa línia ms.
372
mandarme que escribiese, que el demonio en diferentes visiones horribles me
amenazaba para que no escribiese, y decía muchos horrores contra Vuestra
Reverendísima porque no lo mandaba hacer. Pero no por esto me anonadaba
para no obedecer, y aunque me hizo padecer muchos tormentos y fatigas, más
me confirmaba en los propósitos que tenía. Y Vuestra Reverendísima, viendo
la violencia que hacía el demonio, más se confirmaba en su dictamen y
despreció cuantos dictámenes de teólogos y razones proponían contra esto,
diciendo que debía saber de cualquier modo que pudiese mi interior. Y más
viendo que el demonio hacía tantos esfuerzos para que no llegase a su noticia
lo que pasaba en mi interior y que era obligación suya certificarle de todo para
averiguase como yo caminaba, si caminaba bien o mal, [-5-] [4] empecé, pues,
a escribir. Y viendo el demonio que me podía explicar algo, de este modo
empezó él a ejecutar más su ira y rabia contra mí. Y me atormentaba más y
más. Se quejaba Vuestra Reverendísima, y como yo escribía con grande fatiga,
clamaba a Jesucristo que me hiciese la gracia de poder escribir con menos
trabajo, porque es imponderable el que me hacía padecer y lo mucho que el
demonio me atormentaba de varias maneras porque no prosiguiese en
escribir. Y me dijo Jesucristo: “María Rosa,625 proseguirás en escribir, pues
estos trabajos son caros que te doy a padecer”. Tres cuadernos pude escribir
de mi propia mano, pero con tanto trabajo y fatiga que no me atrevía a
proseguir más adelante. Pues hasta hacer el demonio cayesen de mis ojos
lágrimas de sangre626 sobre el papel, como sabe Vuestra Reverendísima a
quien se los entregué. Y fue forzoso salirme de amanuense y Vuestra
Reverendísima puso reparo en esto porque no llegase a noticia de otros lo que
yo manifestaba. Y rogué a Jesucristo que dispusiese esta materia de modo que
yo pudiese valerme de otro, pues era imposible que yo pudiese escribir de mi
mano, y me dijo: “María Rosa, buscarás quien627 escriba, y así que vaya
escribiendo borraré de su memoria las especies628 de lo que has dictado para
que no lo publique”.
625 María Rosa, proseguirás: subratllat ms. 626 lágrimas de sangre: subratllat ms. 627 buscarás quien: subratllat ms. 628 Apareix una esborradura a continuació de la paraula “especies” en el ms.
373
Sor Josefa Nebot i Coscollà (1750-1773)
·Pàgina 1r/v de los Originales manuscritos de Sor Josepha Antonia
Nebot. Religiosa profesa de coro del convento de Nª Sª de los Dolores, y Santos
Reyes Magos, del orden y regular observancia de N. P. San Agustín, de la
Villa de Bocairente, Reyno y Arzobispado de Valencia, còpia A.629
[1r] Empiezan630:
Alabado sea el nombre de Jesús. Día 10 de junio de (1772) el padre me
manda diga que diga todo lo que me pasa. Y yo, en el nombre de Jesús y la
Santa Obediencia, digo: esta tarde, estando en la oración, me he hallado de
repente dentro del corazón de mi amado dueño, pero sin saber quién me ha
llevado. Lo que sé que me iban entrando, y mi amado me ha hecho ver tan
claramente dentro de su corazón cinco puertas, y a cada una que llegaba, se
me abría sin dificultad alguna. Y al abrirse la última, me hallé631 presente de
mi bien tan hermoso y tan afable, que no hallo palabras para explicarlo. Vi al
mismo tiempo, que estaba sentado con grande majestad y hermosura, y que
de su corazón salían tres caños muy hermosísimos: dos de agua y el de en632
medio de sangre. Más adelante633 del Señor había un ramo con tres flores, al
cabo muy hermosísimas: la una, de color de malva; la634 otra blanca; y la otra
de nácar. Aquí es donde mi alma le parecía estar en el Cielo y, por otra parte,
muy turbada, por no saber ni entender lo que era. Y al volver a la oración
anoche cuando Vuestra Paternidad me envió, me hallé clara de todo lo que
había visto, porque me parece que su Divina Majestad lo declaró todo. Y es, a
saber, que las cinco puertas eran cinco virtudes para llegar al corazón de Jesús
perfectamente, que son: la primera, humildad; la segunda, Obediencia; la
629 La transcripció del pare José Lorca que duu per títol Resumen de las virtudes y vida de Sor Josepha Antonia Nebot, Religiosa Profesa del Convento de Nuestra Señora de los Dolores, Orden de Nuestro Padre San Agustín de la Villa de Bocayrent (...), l’anomenarem còpia B, que corresponen a les pàgines 69-73 dins de la «Relación de los que pasaba en su espíritu». Les diferències que trobem entre ambdós manuscrits les assenyalarem en les notes a peu de pàgina. 630 Subratllat en ms. 631 me hallé: me he hallado B. 632 en: Ø B. 633 delante: adelante B. 634 la: y la B.
374
tercera, pureza; la cuarta,635 paciencia; y la quinta, un amor al Señor
perfectísimo. [1v] Más entendí que las tres flores eran: la de color de malva
era636 la humildad; la blanca, la pureza; la637 de nácar es638 el amor donde el
Señor más se regala y se entretiene, que son almas639 humildes, castas y
amorosas. Más640 los tres caños: los dos del641 agua, el uno el agua que nos ha
limpiado el pecado de nuestro padre Adán con el Santo Bautismo; el otro, el
agua que nos limpia con la confesión; y el de la sangre es el amor que nos tiene
tan grande. Sea para siempre alabado mi amado Esposo y todo sea para
mayor honra y gloria suya. Y a Vuestra Paternidad, Padre, pido642 no me deje,
que todo me falta para llegar perfectamente al corazón de mi Esposo. Y si todo
lo dicho es así, aún no ha llegado a la primera puerta, pero pongo todas mis
esperanzas y confianzas en su corazón, que si mis pecados son muchos, su
misericordia643 y amor es doblado mucho más.
(...)
[121r]644 En el nombre del Señor y por la Santa Obediencia, víspera de
Santa Teresa del año 1772 [...] voy a cotejar las misiricordias645 de Dios con mis
ingratetudes:
Yo, pobre y miserable, he sido desde mi niñez tan perversísima646 en
todo género de perversidad y Dios tan misericordioso para conmigo, yo,
viendo de Dios de sus inspiraciones y llamamientos y su divina bondad,
buscándome y llamándome con muchas inspiraciones. Dios, dándome golpes
al corazón con muchas inspiraciones y avisos y yo cerrándole las puertas y
635 cuarta: 4ª A. 636 era: Ø B. 637 la: y la B. 638 es: Ø B. 639 almas: las almas B. 640 Más: Ø B. 641 del: de B. 642 pido: le pido B. 643 misericordia: misiricordia B. 644 La relació que transcrivim a continuació es correspon al capítol 44 en el Resumen del pare Lorca titulat: “Empezó sor Josefa a escribir su vida”, p. 308-316, que serà la còpia manuscrita B. 645 misiricordias: misericordias B. 646 -si-: interliniat ms.
375
haciéndole el sordo a todo, sólo abriéndolas al mundo y a sus vanidades. ¡Oh
bondad y misericordia de Dios infinita! ¡Oh caridad inmensa que desde muy
niña me guarda de muchos peligros y todo lo hizo porque me quería para sí y
yo [121v] ingrata y desconocida a los favores de Dios que tan temprano
empezó a favoreceme y más para que se conozca cuánta ha sido la
misericordia infenita de Dios en una vil y ingrata criatura como yo. Pondré
aquí algunos casos que me sucedieron siendo muy niña, y que647 siendo de
edad de cuatro años se fueron mis padres a pasear una noche y dejaron a mí a
solas en casa cerrada y sin luz. Y yo648, como estaba durmiendo, no sabía que
estaba a solas. Mas, cuando me desperté649 y llándome650 en la forma dicha,
empecé a lloros y a651 gritos que parece que me cogía652 un espasmo653. Y para
mejor, salieron dos gatos que teníamos en casa y como los gatos en estando en
un lugar a oscuras654 [122r] hacen aquellos ojos que dan miedo, yo que me los
vi y que adonde655 iba me iban siguiendo, aún tenía más miedo. Y yo me fui a
la orilla del pozo con intención de echarme y estaba encima de una silla para
hacerlo, y al mismo tiempo salió una mujer que teníam[os] en una habitación
de abajo y656 tenía una ventana que salía al pozo. Solamente que esta mujer era
muy santa, y sea que me657 oyó llorar o que Dios la hizo salir, ella me detuvo
con658 buenas razones y llamando al amparo de María Santísima y con eso
vinieron mis padres y me hallaron como si tuviera espamo659, de lo cual estuve
algunos días enferma.
Y esto pues sino que Dios me guardó.660 Mas aún me sucedió otro y fue
[122v] que siendo de seis661 a siete años, estando en una calle por donde
647 que: que que A. 648 yo: Ø B. 649 desperté: disperté B. 650 llándome: hallándome B. 651 a: Ø B. 652 cogía: jogía A. 653 espasmo: pasmo B. 654 oscuras: obscuras B. 655 adonde: donde B. 656 y: que B. 657 me: Ø B. 658 con: en B. 659 espasmo: pasmo B. 660 Y esto pues sino que Dios me guardó: Ø B. 661 seis: sies A.
376
pasaban los toros que iban a matar, y yo me fui un día de casa a solas, solo
llevaba un hermanito en brazos y al entrar por una calle que ni tenía tan
solamente una casa y era muy larga, cuando oigo detrás de mí una multitud
de gente que llevaban un toro muy desesperado y yo le iba delante. Y yo662, de
cansada de correr, me decliné663 a una pared medio muerta nombrando a
María Santísima. Y diciendo esto, se paró el toro, me miró y pasó adelante, y
los hombres juzgaban664 me había muerto, pero no fue así porque Dios me
libró.
Mas aún me libró Dios de otro y fue que me enviaron mis padres una
[123r] noche por vino a la tienda. El motivo de enviarme a mí fue porque
es[ta]ba muy cerca, pero hacía una noche muy oscura665 y fue que estando ya
cerca de la tienda, vi un hombre que se acercaba a mí y yo escapé a correr. Y
toda asustada me entré d[e]ntro de la tienda, y al entrar me dijo: “Eso te vale”.
Y según el modo de desírmelo su intento era mata[r]me.
También me sucedió siendo muy pequ[e]ña, esto no me acuerdo yo
sino p[...]666 que mis padres lo667 dijeron. Fue est[an]do mi madre dándome a
comer pescado, se me paró una espina en la garganta668, me tuvieron casi
muerta y viendo [123v] mi madre que ya no había remedio, se reclamó a San
Blas ofreciéndole el día siguiente una misa,669 y al instante salió la espina. Pues
qué diremos a esto sino que el Señor desde niña me libraba de tantos peligros.
Y,670 mas estando en casa de una671 tía que entonces sería de edad de once
años, me fui yo sola a pasear por fuera, y al estar en un lugar muy solitario, vi
que venían672 dos soldados hacia mí, y oigo que decían el uno al otro: “Ahora
es buena ocasión, ¡date prisa!”. Y al instante me los vi muy cerca de mí673, y yo
empecé a llamar a Dios en lo interio[r] y escapando a correr no me pudieron
662 y yo: Ø B. 663 decliné: dicliné B. 664 juzgaban: gusjavan Ø A; juzgaban que B. 665 oscura: obscura B. 666 p[...]: Ø B. 667 Ø lo: me lo B. 668 garganta: interliniat A. 669 Sant Blai, a més, és el patró de la vila de Bocairent. 670 Y: Ø B. 671 una: mi B. 672 venían: vinían B. 673 de mí: Ø B.
377
coger porque corría [124r] de tal suerte que parecía que llevaban674 en alto. De
todo esto me libró el Señor en mi675 niñez, pero ¡oh676 Dios mío, qué mala paga
habés recibido de mí! Señor, no hubiera valido más que me hubieras quitado
la vida cuando nací, así como la quitastes677 al hermanito mellizo678 que nació
juntamente conmigo. De esa679 suerte no os hubiera ofendido tanto como os
tengo ofendido con mis muchas ingratetudes680 y mala correspondencia. Pero,
¡oh sabiduría infenita, que no sabéis errar en nada y todo lo hacíes681 por
mejor!
Aún me libró el Señor de otro y fue que yendo un día con otras
personas [124v] a ver la fiesta que se hace de San Vicente Ferrer en Valencia,682
estando mirando el milagro que hacía el Santo, me cogieron de la garganta
que me ahogaban a prisa. Y yo sin poder gritar a nadie, solamente en lo
interior llamaba al Santo. Y al instante me dejaron, de lo que ya no me hizo
más gozo la fiesta en toda mi vida.
¡Oh Dios mío! Si estas cosas hubieran pasado en otra criatura, cuán683
agradecida hubiera684 sido, pero yo bestia685 infernal, en lugar de
agradecimiento y correspondencia ha sido un monstruo en mis ofensas y
ingratetudes686 contra Vos. Alabente Señor todos los serafines del [125r] Cielo
que saben de amor.687
674 que llevaban: que me llevaban B. 675 mi: la B. 676 oh: Ø B. 677 quitastes: quitasteis B. 678 mellizo: mellguiso, interliniat A; Ø B. 679 esa: esta B. 680 ingratetudes: ingratitudes B. 681 hacíes: hacéis B. 682 de San Vicente Ferrer en Valencia: en Valencia de San Vicente Ferrer B. 683 cuán: qué B. 684 hubiera: hubieran A. 685 bestia: biestia A. 686 y ingratetudes: iengratetudes A; e ingratitudes B. 687 cielo que saben de amor: escrit en vertical en la part dreta del foli 124v i repetit a la part esquerra del 125r, A. Acaba la relació amb les següents paraules del confessor en B: “Hasta aquí sor Josefa Antonia Nebot, es lo que escribió por mandato mío”.
378
Mariana Cuñat y Serra (1750-¿?)
·Relación de varios hechos de mi vida y coplas a la Virgen, BHUV
Biblioteca General i Històrica de la Universitat de València, ms. 762,
178 folis.
[1] Jesús, María, José.
Protesto, que no es no mi ánimo, de en toda esta relación de lo que el
Señor ha obrado en mi alma por su misericordia, el prevenir el juicio de la
Santa Iglesia. Sino que se le dé una mera fe humana, si es digna quien la
escribe por orden de Dios y de sus confesores. Y lo sujeto a la corrección de la
Santa Iglesia.
Mariana Cuñat.
[2] Yo Mariana Cuñat, hija de Miguel Cuñat y de María Serra, pobres
de bienes de fortuna, pero honrados y temerosos de Dios, nací en el año de mil
setecientos y cincuenta. Cuando yo tuve uso de razón, me veía tan inclinada a
los bailes y divirtimientos que no dejaba vivir a mis padres, ya aunque ellos
eran temerosos de Dios, pereciéndoles que esto no era malo y por darme gusto
a mí, me permetían que yo siguiera en estas malas inclinaciones. Continué de
este modo hasta la edad de diecisiete años, en que deteminé tomar estado. Me
casé en un hombre llamado José Fons. También me permetía ir a bailar y
cantar como acostumbraba. Iba por las calle a cualquier hora de la noche,
cantando con la vihuela688 con mucha gente detrás. Continué de este modo y
con otros muchísimos pecados hasta la edad de viente y nueve años, será que
me convertí por una gracia eficasísima de mi Dios, todo bondad y
misericiordia para mí, que seia alabado para siempre689. Amén.
[3] Yo Mariana Cuñat, la más pecadora de todo el Mundo, por cuyo
motivo el más grande milagro que Dios hace conmigo que es mantener esta
pecadora sobre la Tierra. Así, por obedecer a Dios y a mi confesor, voy a decir
688 vihuela: viola de mà, instrument de corda. 689 siempre: siembre ms.
379
cuán grande ha sido mi mala vida quebrantando los preceptos de la ley de
Dios, con tantos y tan grandes pecados a cara descubierta, sin atender quién
era el ofendico, siendo así que un Dios de tanta majestad a tensión y respeto y
de tanta bondad que le lo merece todo. Voy, pues, a decir que desde la edad
de muy niña empecé a escribir haciendo muchísimos pecados, no se encuentra
el número de ellos. Llegué hasta la edad de veinte y nueve años, y hasta
entonces en lugar de servir a Dios, me serví a mí mesma porque di gusto a mis
pasiones y apetidos, y mi amor porpio sacaba la cabeza en todo. Quiso, pues,
la gran bondad y misericordia de Dios, que después de haberle llevado entre
pies y abandonándole con los divertimientos, bailes, cantares y pasatiempos, y
con otros muchísimos pecados, con todo de una criatura tan indigna como yo,
merecedora de mil infiernos, y aún me quedo corta con muchísima miseria y
flaqueza [4] usar con ella de tanta misericordia, en tomarla de la mano y
llevarla toda para Dios, y que no fuera más para el mundo a los veinte y nueve
años de su edad, por medio de una misión de padres de santo espíritu del
monte.690 ¡Oh abismo de la bondad y misericordia de mi Dios! Dios de mi
alma y de mi corazón, cuán infinita es vuestra bondad y misericordia! Que
teniendo tan merecido el Infierno por mis gravísimos pecados, no habíes
querido obrar por justicia, sino por piedad. Y no contento en sufrirme en
medio de tantos pecados, quisistes llamarme por tu infinita bondad para
salvarme.
El primer beneficio que me hizo Dios fue darme a conocer quién era
Dios y quién era yo. El conocimiento era poco, pero como recaía en criatura
muy flaca como era yo, el poco conocimiento parecía mucho por la misma
flaqueza. Por eso lo mismo era tener presente quién era Dios y quién era yo.
Al instante me moría. Y como juntamente con esto tenía presente cuántos
beneficios me había hecho Dios, y cuán mal le había co[5]rrespondido, esto me
hacía llorar amargamente. Y estuve llorando siempre por el espacio de tres
años. Me aparté de todas las personas que yo trataba, y de todo el mundo. Y
me retiré dentro de mi casa, siempre cerradas todas las puertas. Yo no me
entendía con nadie, más que con Dios, con mi retiro, con mucha oración, y con
690 En el manuscrit apareix un símbol paregut a una t minúscula, però no podem desxifrar a què fa referència.
380
mi confesor, que era el padre Ministro Don Antonio Rovira Bernardo, varón
muy docto espiritual y experimentado en la dirección de las almas. Esto se
extendió mucho porque había pasado de un extremo a otro. Como antes me
habían visto correr por todo el mundo, a bailar y cantar en público, todos
encontraban novedad. Me vi precisada que conociendo a Dios me conociera a
mí, y conociéndome a mí me aborreciera y procuraba el castigar mis
maldades. Y conociendo a Dios a amar sus bondades. Conocía cuán grande ha
sido el beneficio que Dios me ha hecho en criarme una alma juntamente en ese
cuerpo, y esta alma que era criada a la semejanza de Dios. Y juntamente con
esta alma un entendimiento capaz de conocer a Dios y una voluntad capaz de
amarle, y una memoria capaz de tenerle presente para que Dios seia amado de
criatura a su [6] semejanza. En estos tres años que yo lloré tanto, no sólo me
contenté en llorar, sino en hacer muchísimas penitencias. Yo no más pensaba
que es lo que padecería para satisfacer a Dios justamente. Yo ayunaba todos
los días los viernes a pan y agua. Una cuaresma comí hierbas. No comía carne
en el Carnal. Toda iba llena de cilicios. Todos los días me daba una disciplina,
y los viernes de sangre. Estaba algunos días extendida sobre una cruz tres
horas y también estaba tiempo en cruz a la pared en pie, un pie sobre otro.
Decía la Letanía de María Santísima todos los días con las manos las rodillas
bajo691 las rodillas. Y las noches que estaba sola y eran muchas y las más
dormía en tierra desnuda sin cabecera. Y después, por orden del confesor,
sobre una arca también desnuda algunas noches las pasaba arrodillada
conociendo mis errores y llorando amargamente. (...).
691 ba: interliniat en el ms.
381
4.2.2. Poesia (en llengua catalana)
Rosa Trincares (Narcisa Torres) (¿?)
·Sonet “Cuiden los metges de curar dolents” per a la Práctica de
ortografía para dos idiomas, castellano y valenciano València: Herederos de
Vicente Cabrera, 1732, ([sense numerar, p. 15 pdf).692
De una poetisa valenciana, cuyo nombre es en anagrama puro Rosa Trincares.
SONETO EN VALENCIANO.
1 Cuiden els metges de curar dolents,
els letrats d’ordenar les peticions,
siguen-se els galoners en fer galons,
i en fer els poticaris sos ungüents,
5 els confessors absolguen penitents,
als llibres els librers posen693 cartons,
cascú s’emplee en ses ocupacions,
parlen d’ortografia els escrivents.
No se n’isca694 home algú de la perícia,
10 cada cosa deixant com l’ha trobada;
l’antiga ortografia és de jostícia
seguirla, per costum tan observada;
puix la classe dels savis sens faltar
la de l’ús i costum vol practicar.
692 Referenciem la pàgina on apareix el poema seguint la numeració de l’arxiu pdf de l’obra, atés que aquesta no té numeració interna. 693 possen: posen, en l’ed. 694 isca: ixca, en l’ed.
382
·“Tan gustosa quedí i tan agradada” per al Tratat de adages y
refranys valencians y pratica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana.
Escrit per Carlos Ros, València: José Estevan, tercera impressió, 1788, p.
15.
De la mateixa poetissa (Rosa Trincares en pur anagrama) que escrigué un
soneto en valencià al llibre d’Ortografia.
SONETO.
1 Tan gustosa quedí i tan agradada
de lligir ton Tratat d’Ortografia,
que no puc explicar tanta alegria
com tinguí, perquè fonc molt sublimada.
5 Bé pot esta ciutat i pàtria amada,
estimar los desvels de ta Talia,
puix per cert que ta ploma mereixia
per obres tan selectes ser premiada.
Poses695 punt a la boca la malícia,
10 no mossegue tes obres, que és pecat,
puix mereixes, oh Carlos!,696 de justícia
ser de tota València ben lloat;
perquè en este Tratat que és de refranys,
dónes llum de sa lengua i desenganys.
695 poses: posses, en l’ed. 696 oh Carlos!: entre parèntesis en l’ed.
383
·Balada en art major “Ser lloats i aplaudits mereixen, Carlos” per
a l’Epítome del origen y grandeza del idioma valenciano València: Cosme
Granja, 1734 [sense numerar, p. 37-42 pdf].697
[37] En elogi dels tres librets que Carlos Ros té impressos li fa la poetissa
valenciana que és son nom en pur anagrama Rosa Trincares, lo següent romanç
D’ART MAJOR.698
1 Ser lloats i aplaudits mereixen Carlos,
tos desvels, tos treballs i vigilància,
encara que procure dels idiotes
abatre tanta glòria sa ignorància.
5 Qui sinós tu a llum traure podria
obra tan treballosa i delicada
com esta, que en ella, com a Fènix,
ressucites699 la Llengua Valenciana?
Puix com lo món olvida les mes coses,
10 i posa700 cascun jorn sa nova usança,
amagà nostra llengua tan preciosa,
sens llegítima causa soterrant-la.
De aquest modo esta lengua ja perduda,
més mal açò pronuncie!, ja arrimada,701
15 ab confusió es trobaven per a escriure,
tots los fills xics702 i grans d’aquesta pàtria.
Parle per mi mateixa, puix a penes
acertava jo a escriure una paraula,
sent valenciana, i al veure tos llibrets
697
Referenciem les pàgines en què apareix la composició seguint la numeració de l’arxiu pdf de l’obra, atés que aquesta no té numeració interna. 698 d’art major: de art matjor, enl’ed. 699 ressucites: resucites, en l’ed. 700 posa: possa, en l’ed. 701 Vers entre parèntesis a l’ed. 702 xics: gichs, en l’ed.
384
20 [38] mamprenguí aquesta obra no poc àrdua.
Perquè, així que vaig veure ta energia,
tan compendiosa, breu i en fi, tan clara
que con sol dir un dicho, en cullereta,
jo dic que tu la dónes mastegada.
25 Puix havent tu comprés de nostra lengua
la dificultat tota on és tribada703
lo que a molts pareixia indissoluble,
la tua ploma, Carlos, desenllaça.
I per ço deu València venerar-te,
30 tenint-se per contenta i molt ufana,
puix per cert de sa lengua, és ben patent,704
ab tal declaració dónes tanta llum.
Esta és justa raó perquè deu ser
admesa705 aquesta obra i estimada,
35 la Pràctica Ortogràfica que feres
és també d’apreu digna i alabança.
Puix en ella ens amostres a bé escriure
les lengües, castellana i valenciana,
i no menys aquella altra dels Adages,
40 per donar-nos doctrina neta i clara.
Puix en ells trobarà el curiós letor
política essencial, bona criança,
desenganys de les coses d’esta vida,
que aquest és lo camí primer de l’altra.
45 Avisos para abstindre’s dels mals vicis,
bons consells706 per a viure sempre en gràcia,
[39] puix més val un consell707 d’un home vell,
que de jove el discurs que més alcança.
703 tribada: deu ser un error de còpia i escriu “tribada” per “trobada”. 704 és ben patent: entre parèntesis en l’ed. 705 admesa: atmessa, en l’ed. 706 consells: concells, en l’ed. 707 consell: concell, en l’ed.
385
I si açò és verdader, qui posa dubte
50 que el resumen d’Adages que allí es trata
és dels homes més vells, més erudits,
que eterniça els seus noms la inmortal fama.
Puix així deuen tots los bons consells708
saber-los prendre, i sempre conservada
55 tindre aquella doctrina en la memòria,
i també al qui la ignora, el amostrar-la.
Que els refranys que en ton llibre, Carlos, trates
hui en dia la costum admet709 i els passa,
puix sent la costum lei, de ningun modo
60 ham de poder nosaltres derogar-la.
I mentres que no impugne o contradiga
a la raó per força que li faça,
ningú es pot apartar de la costum,
puix de la lei també en ella s’aparta.
65 La costum és un dret constituït
a la costum mateixa, i d’açò passa
a rebre dret també per lei comuna,
i també es té per lei quan(t) la lei falta.
Tot allò que és costum és delitable710,
70 i a ningú lo comú cansa ni enfada,
puix ans bé si la cosa és desabrosa,
la fa gustosa la mateixa usança.
M’ha paregut posar711 estes doctrines
[40] i autoritats selectes, perquè sàpia
75 tothom que ham d’observar aquelles coses
que ton llibre d’Adages bé ens declara.
Puix hui en dia és molt cert que la costum
mirem la tenen tots tan alterada,
708 consells: concells, en l’ed. 709 admet: atmet, en l’ed. 710 delitable: dellitable, en l’ed. 711 posar: possar, en l’ed.
386
que en lo dret que és degut ninguna cosa,
80 casi casi puc dir és conservada.
Que l’enveja712 o malícia en tan alt punt
soperbiosa la vem tan entonada,
que en sa facultat, ningú art ni en ofici
vol tratar solament en lo que trata.
85 Perquè713 enlhora714 vorem que un sabater,
ja per un gran astròleg715 se senyala,
lo foguerer vol ser obrer de vila,
intenta el cadirer ser mestre d’aixa.
Lo peller vol ficar-se en fer peluques,
90 així mateix un peixcador de canya,
que en jamés haurà eixit de vora séquia,
diu que no hi ha716 com ell altre argonauta.
Parla d’agricultura el sombrerer,
també lo laurado té gran jactància,
95 pretenint la República arreglar
a son modo i manera com alcança.
Lo capser comunment en l’escultura
vol per força ficar la cullerada,
lo xalmer717 també diu que tallarà
100 com lo sastre més destra una casaca.
[41] Lo juriste pretén ser piscator,
i del número parla de l’Epacta718,
vol també l’arborari fer pronòstics
i entendre el poticari de la màgia.
712 enveja: embetja, en l’ed. 713 perquè: perqxe ed. 714 enlhora: enlora, en l’ed. És a dir, tot seguit. 715 astròleg: astròlech, en l’ed. 716 hi ha: hia, en l’ed. 717 xalmer: de “xalma”, persona que té per ofici la confecció de xalmes, és a dir, coixins o pells posats a tall de bast o de sella. Per tant, és un ofici més bast que no pas el de sastre. Agraïm a Brauli Montoya l’aclaració. 718 Epacta: nombre de dies en què el mes o l’any solar excedeixen, respectivament, el mes o l’any lunar.
387
105 Lo barber vol ficar-se en ser doctor,
lo doctor en barber, per esta causa
tiren a molts ans d’hora a l’altra vida,
o ens deixen molta gent tollida i manca.
Lo filòsof que està en lo Requiruntur,
110 a argüir dels meteoros s’adelanta,
i no és açò lo més, puix fins a un sastre
es fica en teologia i d’ella parla.
Miren quant al revés està aquest món,
i del gran dany que vanitat és causa,
115 que a ser possible diguera que el cènit
en la part inferior del món estava!
I cert estranye que entre tants que volen
tratar lo que no entenen, que no haja719
alguns que vullen intentar posar-li720
120 en la coa al cavall la cabeçada.
Puix no tan solament en lo que he dit,
cascú es posa721 a parlar sense que ho sàpia,
sinós que tots de tot volen entendre,
que eixa és més gran locura e ignorància.
125 Lo que de tu jamés pot dir algú,
perquè nunca te n’ixes de la ralla,
puix lo Tratat que feres Ortogràfic
[42] és de ta professió, cosa és molt clara.
I en lo d’Adages i este que has imprés,
130 sent d’assumpts de Llengua Valenciana,
no te n’ixes tampoc de ta perícia,
puix eres fill natiu d’aquesta pàtria.
I si a cas me digués algun xarraire,722
per què d’estos lo món jamés te falta,723
719 haja: hatja, en l’ed. 720 posar-li: possar-li, en l’ed. 721 posa: possa, en l’ed. 722 xarraire: jarrayre, en l’ed. És a dir, xerraire.
388
135 per què m’he724 posat725 jo, sent com só dona,
a escriure poesies? Dic la causa.
Açò és es furor diví, és sagrat numen,
que Déu a la creatura li senyala
com a dot natural en què demostra
140 aquell seu numen la Majestat sacra.
I puix Déu m’influí a mi d’aquest do,
encara que en jamés jo estudiat haja726,
puc molt bé fer més obres de poesia,
per ser divinament nativa gràcia.
145 I tu, Carlos, bé pots vanagloriar-te,
que has escrit tres llibrets plens d’elegància,
i mereixien fossen727 estampats
en marbres, que més dura l’alabança.
Més ja de hui en avant sols per tes obres,
150 València tota per antonomàsia,728
t’ha729 de dir, a pesar de la malícia,
lo Fènix de la Llengua Valenciana.
FI.
723 Vers entre parèntesis a l’ed. 724 m’he: me, en l’ed. 725 posat: possat, en l’ed. 726 haja: hatja, en l’ed. 727 fossen: fosen, en l’ed. 728 “València” i “antonomàsia”no fan la diftongació –ia per al recompte sil·làbic. 729 t’ha: ta, en l’ed.
389
CONCLUSIONS
390
391
CONCLUSIONS
Cuando las mujeres empezaron a adoptar un papel activo en la cultura sentaron las bases del feminismo: con ellas empezó la descolonización del lenguaje. El deseo de salir de la ignorancia a fin de disponer de unas herramientas útiles para conducir a la propia existencia (...) lo expresaban autoras (...) como Teresa de Cartagena e Isabel de Villena, (...) Teresa de Ávila, y (...) María de Zayas (...). De ahí (...) que la verdadera causa de que no se hallen mujeres sabias no sea un problema de falta de talento, sino de costumbre.
Anna Caballé (2013: 55-56).
L’objectiu del nostre projecte era oferir una panoràmica de
l’escriptura femenina valenciana durant l’edat moderna i conéixer la
projecció i l’abast de les diverses autores que conformen a hores d’ara el
Catàleg. Al llarg d’aquestes pàgines hem vist com el costum -el mal
costum- per la indiferència en l’estudi de l’escriptura femenina ha
suposat el desconeixement, segle rere segle, d’un considerable nombre
d’autories femenines que havien romàs gairebé en el més rotund dels
silencis. La desconfiança pel cànon literari i en allò que se’ns ha
ensenyat tradicionalment, literàriament parlant, ens féu donar un pas
endavant en la recerca de noms de dones que havien gosat agafar la
ploma durant els segles XVI, XVII i XVIII al Regne de València,
independentment de la llengua emprada (valencià, castellà o llatí).
L’oblit i el desinterés literari, social i cultural dins l’àmbit de la
literatura catalana moderna per les lletres femenines ha quedat palés.
Bàsicament, havien estat tres les causes d’aquesta indiferència: a) ser
dones (discriminació de gènere); b) patir l’etiqueta hereditària de
“Decadència”; c) i l’ús massiu del castellà en el seus escrits.
392
El resultat del treball se suma, per una banda, al reviscolament
dels estudis de la literatura catalana de l’edat moderna i, per una altra, a
la vitalització i al creixent interés per l’escriptura femenina en el context
hispànic, especialment emmarcada en l’àmbit conventual. Des de la
seua gènesi, l’estudi era original i ambiciós perquè no teníem testimoni
de cap altre repertori biobibliogràfic que arreplegara en un volum les
escriptores valencianes (o del territori de parla catalana) durant els
segles moderns. Llegir els seus noms en diferents manuals o estudis
diversos no era prou. El Catàleg, per descomptat, va ser un punt de
partida en l’estudi d’aquestes dones que comptaven, unes més que unes
altres, amb un afany literari.
Ha quedat suficientment provat que era necessària una revisió i
actualització del Catàleg perquè, d’una altra manera, no haguera estat
possible arribar al coneixement de noves dades i noves autories.
L’ampliació del llistat de noms s’ha pogut dur a terme gràcies a la
consulta de diferents fons de repertoris antics i d’altres aportacions
bibliogràfiques que no han gaudit d’una suficient difusió i es perden
entre els dipòsits dels arxius i de les biblioteques. La recerca en obres de
fons antic que ens eren desconegudes ha estat de gran vàlua. Eixos
volums no haurien estat referenciats molt probablement si no hagueren
vist la llum mitjançant les diferents campanyes de digitalització que es
duen a terme des de fa escassos anys. L’escorcoll de bibliografia
d’edició antiga, així com en altres estudis de carés local que sovint no
tenen la difusió que els pertocaria, però que han estat fonamentals per a
aproximar-nos a diferents aspectes de la vida i de l’obra de les autores,
ha permés, ampliar la nòmina d’autores i, a més a més, trobar més
dades sobre moltes de les autores que ja recollíem. Tanmateix, hem
hagut de ser cautelosos amb la informació que recullen els volums de
fons antic perquè, de vegades, les dades aportades eren confuses, i calia
contrastar-la (sempre que ens ha estat possible).
393
El treball de camp originari en aquesta investigació estava orientat
a la recerca dels escrits de les autores catalogades, però aquesta cerca ha
donat com a fruit, també, la incorporació de noves dades de cadascuna
de les autores que ja apareixen en el Catàleg original. D’aquesta manera,
ens ha permés completar una bona part de les fitxes biobibliogràfiques,
així com corregir i/o incloure-hi dades puntuals d’algunes d’elles, com
les dates del seu origen (talment els casos de sor Josefa Antonia Nebot o
la beata Josefa Ripoll); les de naixement i/o mort (sor María Manuela
Díaz de Cristo, sor Mariana de San Simeón, sor Gertrudis de la
Santísima Trinidad o María Antonia Hortolá, etc.); o dades d’especial
rellevància, com és l’augment del llistat d’escrits (de sor Gertrudis
Anglesola, sor Inés de la Cruz o sor Vicenta María del Espíritu Santo,
etc.).
En el Catàleg trobem una sèrie dones que comptaven amb una
posició social rellevant, com poden ser Luisa de Borja o Ángela Carlet,
igualment algunes dins del món conventual com sor Úrsula Micaela
Morata, sor Mariana de San Simeón o Inés Sisternes de Oblites.
Aquestes havien tingut relació amb personatges amb una consideració
important en la seua època, com la mateixa Ángela Carlet amb Llorenç
Palmireno. Tanmateix, no teníem un coneixement suficient d’aquestes
autores i les relacions amb altres figures notables ens eren pràcticament
desconegudes. Els seus noms, per tant, no havien transcendit d’una
manera clara i transparent.
Potser la contribució més significativa, quantitativament parlant,
ha estat l’ampliació del Catàleg amb tot un seguit de noms de
lletraferides de nova incorporació. En aquest sentit, pot resultar
qüestionable la inclusió d’algunes dones de qui no hem pogut esbrinar
quins van ser els seus escrits com ha estat el cas d’Ángela Mercader,
Jerónima Ribot, Josefa Ripoll, Magdalena de Jassu, Ana Francisca
Antonia Lloris, Luisa del Santísimo Sacramento, Magdalena de la
394
Presentación, sor Isabel Ana de San Jerónimo o María Inés de Villaseca,
i d’altres que sembla que van fer incursions en l’escriptura merament
anecdòtiques com les autores d’una composició poètica (germanes
Abarca, Emerenciana de Aro, Jacinta de Heredia, sor Laura de San José
etc.) o d’un paperet de carés religiós com sor Francisca de la
Concepción. No obstant això, pensem que està justificada la seua
incorporació donat que no és usual que els autors de repertoris antics o
els mateixos biògrafs destacaren aquesta habilitat en una fèmina quan
no els era obligada (com en el cas de les priores o abadesses). De la
mateixa manera, hem inclòs valencianes d’adopció com sor Inés de la
Cruz, Clara Maldonado, sor Luciana de Jesús, sor María de Gracia, sor
Úrsula Micaela Morata, sor Jerónima Clara Ibars, sor Juana María
Mínguez, sor María Inés de Villaseca o Pascuala Caro. La seua inclusió
s’explica perquè una part -o la totalitat- dels seus escrits van ser
produïts dins del context valencià.
D’aquest mode la cinquantena d’autores ha passat a més d’un
centenar. Cent vuit autores, entre les quals les religioses, monges
professes o beates –un importantíssim grup amb dones com Margarita
Agullona, Francisca Llopis, Rufina Ros de Jesús o Beatriz Ana Ruiz- són
majoria (les clarisses i les agustines són les que tenen més representants
en el llistat, però també comptem amb dominiques, carmelites i
cistercenques). És clar, doncs, que l’aproximació més profunda a
l’ambient conventual ens ha generat un bon grapat de sorpreses
agradables. Aquest fet ha estat reforçat, principalment, per l’esclat que
viu actualment el món editorial: l’aparició de diferents aportacions que
se centren en l’espiritualitat femenina durant l’època moderna. A més a
més, durant l’any 2015 s’ha celebrat el V centenari del naixement de la
cèlebre Teresa de Jesús, esdeveniment que ha propiciat el brot de més
publicacions sobre el tema.
395
Donat que la nòmina d’autores havia augmentat de forma
considerable, ha quedat explicat que fer un seguiment dels escrits de
totes elles es feia especialment complicat per la dispersió i la variabilitat
de localització i el ventall de gèneres conreats. No obstant això, hem
realitzat un treball de rastreig dels escrits de cada autora i, si no hem
arribat a localitzar-los puntualment, sí hem donat pistes suficients per a
resseguir la cerca dels originals. Cal tenir en compte que en molts casos
aquest seguiment s’ha complicat sobretot en l’àmbit conventual, a causa
dels trasllats d’ordes a altres cenobis, o del seu abandonament i, en
conseqüència, del canvi d’ubicació de la documentació de cada arxiu.
Per aquest motiu, a pesar de les novetats editorials sobre l’escriptura
femenina, especialment en l’ambient espiritual com ja hem esmentat
adés, encara resta molt per saber del destí de molts escrits. Igualment,
creiem que es fa necessari un apropament amb més detall a la
memorialista laica femenina (com el cas de Clara Maldonado de la
Cerda); aquest només es podrà dur a terme després d’un exhaustiu
treball de recerca en altres fons que no han estat al nostre abast.
No obstant això, l’horitzó de les lletres femenines valencianes ens
ofereix una heterogeneïtat en els gèneres conreats, si bé amb una
desigual profusió en cadascun dels casos. L’espai conventual ha estat el
major productor de textos, molts dels quals pseudoliteraris, cosa
totalment esperable. Poesia i prosa compten amb bones representants.
En el gènere poètic és palés l’esclat de la poesia de certamen de carés
religiós. En tenim moltes autories en el món de les justes poètiques,
autores que caldria valorar amb més justícia com la cistercenca sor
Bernarda Romero per la seua prodigalitat en la participació en festes
poètiques, i com sor Laura de San José, que esdevé l’única portaveu
dins del Catàleg de poesia religiosa en llengua catalana. Sortosament
algunes de autores de poesies de certamen pogueren veure el seu nom
estampat en els reculls poètiques que s’imprimien a propòsit de la
396
celebració de la justa i, fins i tot, en algun cas el poema formava part de
l’edició, com el cas de l’esmentada Na Romera, Juana de la Cadena,
Eugenia Pérez o Jacinta de Heredia. Hi ha altres autores que ho van ser
de “coplitas”, les quals aprofitaven per a incloure-les en les seues
relacions autobiogràfiques o de carés confessional com Isabel de Trilles,
María Antonia Hortolá, sor Josefa Antonia Nebot o Mariana Cuñat. I,
per descomptat, n’hi ha altres que van ser conreadores de poesia amb
més profusió com sor Joaquina de Pego, Mariana Manuela Díaz de
Cristo, María Egual, Rufina Ros o Luciana de Jesús. També cal recordar
el nom de sor Beatriz Figueroa perquè ha estat l’única autora de qui
hem pogut llegir un poema en llatí.
Hem orientat la nostra anàlisi de textos en la prosa, gairebé
centrada en l’autobiografia espiritual, perquè és un camp que compta a
hores d’ara amb diverses aproximacions en el món hispànic de manera
general, però que manca en l’àmbit valencià (parlant en un sentit
territorial), i que ha donat nombroses manifestacions en la nostra
recerca. En poden ser bones mostres les religioses Vicenta Rita Aguilar,
Esperanza de Cristo, Inés de la Cruz, Inés del Espíritu Santo, Úrsula
Micaela Morata, Josefa Antonia Nebot o María Antonia Hortolà. També
hi ha molts exemples d’escrits confessionals, favors de Déu, relacions
d’esperit, etc., com els de sor Serafina Andrea Bonastre, María de Jesús,
Gertrudis de la Santísima Trinidad o Isabel de Trilles.
A l’igual que les vides i els papers confessionals, la major part
dels textos es mouen en el món privat i semiprivat, com ja havíem
indicat. Hi ha un bon grapat d’escrits de carés religiós, protestacions de
fe, oracions, tractats ascètics, etc. Entre les autores d’aquestos papers
hem de destacar els noms de Margarita Agullona, Ángela Almenar, sor
Gertrudis Anglesola, la venerable Serafina Andrea Bonastre, Luisa de
Borja, Mariana Manuela Díaz de Cristo, sor Margarita del Espíritu
Santo, Francisca de Jesús, la beata Francisca Llopis, sor Josefa María
397
Selma, sor Mariana de San Simeón, sor María de Santo Tomás de
Villanueva, entre d’altres representants.
També entre els escrits en prosa és palesa la importància de la
tasca epistolar entre les dones amb un estament social més privilegiat
com Hipòlita Roís de Liori, Luisa de Borja, Clara Maldonado, les
monges clarisses de la nissaga Borja com Francisca de Jesús, Juana
Bautista de Borja, María Gabriela de Borja o María de la Cruz Borja y
Aragón, entre d’altres noms. Hi ha, però, conreadores de la carta
espiritual, en què el receptor sovint eren els pares espirituals, com sor
Vicenta Rita Aguilar, sor Gertrudis Anglesola, Inés del Espíritu Santo,
sor Margarita del Espíritu Santo, sor Josefa María Selma o sor Mariana
de San Simeón. Hi ha autores que, llevat de l’escriptura de cartes (de
carés burocràtic o familiar), escriuen per a ser llegides dins del seu
àmbit. Cròniques o llibres de fundació de convents, com sor María
Teresa Agramunt, sor Margarita de Cristo, sor Vicenta María del
Espíritu Santo, sor María de Gracia, sor María Nicolau o sor Ana de la
Concepción Padilla. Papers com les vides o les autobiografies
espirituals, els bitllets confessionals, les relacions d’esperit, les
cròniques, els tractats ascètics, les oracions, els exercicis pietosos, els
avisos espirituals, els càntics i les lloances, etc., circulen amb entrebancs
en un món que difícilment els permet veure la llum a través de l’edició
de les seues obres.
Només algunes privilegiades traspassaren la barrera del
manuscrit i arribaren a l’imprés. A priori, la relació de l’escriptora
valenciana dels segles XVI-XVIII amb la impremta semblava incòmoda.
Però, com diem, hi ha hagut dones que, si bé no han gaudit de l’honor
de ser qualificades com a autores úniques amb ple dret, una part dels
seus escrits sí que ha vist la llum. El cas de la prosa era especialment
dificultós, si no hi havia la intercessió d’un biògraf que posara tot el seu
afany perquè la venerable en qüestió esdevinguera un model
398
d’espiritualitat per a la resta de monges de l’orde, no era esperable que
es produïra una obra escrita i era prou complicat que elles aparegueren
com a autores. El filtre del sedàs masculí era indispensable i
inqüestionable. Ara bé, altres fèmines, ben poques, com Ángela
Almenar, Jerònima Galés, sor María Luisa Inglés o Rosa Trincares,
tingueren una relació directa amb la impremta perquè comptaren amb
unes circumstàncies especialment propícies que feren que els seus
escrits passaren a l’estampa.
Caldria també, per descomptat, fer una lectura més minuciosa de
tots els textos localitzats de les diferents autores, i els que resten per
localitzar en un futur. De segur que aleshores trobarem més dades
interessants de cadascuna d’elles i podrem confirmar-ne d’altres que
encara són confuses. I, és clar, la realització de tota una sèrie
d’investigacions monogràfiques sobre algunes de les autores
catalogades, així com el treball més detallat d’alguns dels aspectes que
s’han insinuat en les seues fitxes biobibliogràfiques; com també les
relacions d’amistat entre les diferents lletraferides (talment Ángela
Almenar i Jerònima Galés) i de coneixença i d’influència entre les
religioses dels mateixos ordes en què alguna d’elles esdevingué model
per a la resta.
Un fet que haguera suposat una important contribució
especialment important al panorama de la literatura catalana seria
l’aparició de més textos en la nostra llengua. Malauradament, les
mostres que hem trobat en valencià són ben escasses. Recordem que
són: en primer lloc, les epístoles familiars i burocràtiques d’Hipòlita
Roís de Liori; en segon lloc, les Constitucions –i altres escrits de temàtica
religiosa que sembla que van ser escrits també en la seua llengua
materna- d’Ángela Almenar; en tercer lloc, les llistes de despeses diàries
en bilingüe (castellà i valencià) de Clara Maldonado de la Cerda; en
quart lloc, la composició poètica “Relació de la entrada de la Ciutat” de
399
sor Laura de San José; i finalment, els tres poemes que compongué
Narcisa Torres o Rosa Trincares per als preliminars d’algunes de les
obres de Carles Ros. Tanmateix, hem vist que aquesta devia ser la
llengua almenys d’algunes d’elles. És clar que el valencià gaudia de
vitalitat en el seu ús quotidià. Ara bé, donat que la majoria de les
autores compilades pertanyien al món conventual o dels beateris, el pes
del castellà i del llatí era inqüestionable. I, és clar, no podem oblidar el
negoci de la impremta, especialment a València, que passava pels
gustos castellans. Així que les fèmines no feien cap cosa de diferent que
la dels seus coetanis masculins; si escrivien en castellà era per simbiosi
amb l’entorn social, religiós i literari que els tocà viure. És clar que
aleshores el castellà i el llatí eren les llengües de cultura; hem trobat
autores que coneixien la llengua llatina com Ángela Almenar (recordem
la traducció al llatí de les Constitucions), Ángela Carlet (sembla que
escrigué unes cartes i unes oracions), sor Juana Guillén, sor Juana de la
Cruz (potser escrigué unes cartes), Pascuala Caro, sor Vicenta del
Espíritu Santo, sor Jerónima María García, sor Francisca de Jesús i sor
Beatriz Figueroa (uns versos); però llevat d’aquesta última autora, no
hem localitzat cap altra obra escrita en llatí.
L’antologia textual que hem inclòs al final de l’estudi dóna bon
compte del plurilingüisme que era present durant l’edat moderna
valenciana. Hem oferit un ventall de textos en prosa castellana i unes
poesies en valencià, amb una temàtica diversa: hi ha qüestions
burocràtiques i disciplinàries com en les Constituciones d’Ángela
Almenar; un testament espiritual dirigit a les seues monges per la
venerable Serafina Andrea Bonastre; temes com l’escriptura per mandat
i les dificultoses relacions amb els confessors, les germanes de professió
o la Inquisició són tractats per sor María de Jesús; les relacions de vida,
les confessions, els patiments i les visions místiques són exemplificades
per Isabel de Trilles, sor Gertrudis de la Santísima Trinidad, Rosa de
400
Santo Domingo, sor Josefa Antonia Nebot i Mariana Cuñat; i, finalment,
Narcisa Torres (o Rosa Trincares) dedica unes lloances a Carles Ros en
defensa de la nostra llengua. Per tant, són textos molt interessants
perquè ens ajuden a entendre la vida de les dones en l'època en què van
ser produïts. Alguns escrits tenen una qualitat literària considerable,
però, potser els de María de Jesús sobreïxen per damunt de la resta.
Nosaltres no hem aprofundit en una anàlisi crítica dels textos, creiem
que és tasca per a futurs treballs que tindran un altre objectiu, donat
que ací ens hem centrat a qüestionar l’ús i el desús de la llengua
catalana de les autores.
Ha quedat provat que hi ha una llarga genealogia en les lletres
femenines valencianes. Tanmateix, sor Isabel de Villena sembla que no
esdevingué una mestra per a la resta d’autores valencianes (ni cap altra
de les medievals en llengua catalana), ja hem comentat que la seua Vita
Christi no gaudí d’una difusió continuada que així ho permetera. Pel
contrari, la figura de Teresa de Jesús esdevé cabdal en la producció de
molts escrits, tant pel que fa a la poesia conventual com en el de la
redacció de vides espirituals. En aquest sentit no hem d’oblidar la
important presència dels models espirituals castellans.
Parlar de consciència d’autora entre les que referenciem és prou
complicat, fins i tot si parlem d’escriptores com María Egual, model de
prodigalitat literària. Però, calia qüestionar la tradició del cànon literari.
Si bé no pretenem la inclusió de tots els noms catalogats (veritablement
no seria aquesta una decisió encertada), sí caldria que hi constara una
representació de totes elles. Per descomptat, les autores en llengua
catalana hi haurien de tindre un lloc reservat: Hipòlita Roís de Liori,
Ángela Almenar, sor Laura de San José i Narcisa Torres. Igualment en
el cas de les literatures hispàniques, autores com Francisca de Jesús,
Margarita Agulló, María de Jesús (Gallart), Isabel de Trilles, Mariana de
401
San Simeón, Úrsula Micaela Morata, Gertrudis de la Santísima
Trinidad, entre d’altres representants de la prosa religiosa. I, com ja
hem dit adés, d’altres de la poesia en castellà com sor Bernarda Romero.
Per aquesta raó la projecció de les autores no serà completa si no
comencen a aparéixer en els manuals de text. Evidentment, per a
aconseguir-ho cal que tinguen una consideració en el cànon de la
literatura hispànica i catalana que encara no gaudeixen. Hem volgut
atallar aquest fet donant alternatives a la seua invisibilitat. La Xarxa és
un mitjà directe i eficaç que ens permet promocionar els seus noms
sense massa dificultat. Amb tot, hem comprovat que les aparicions dels
seus noms sovint no els fan justícia. A pesar que existeixen plataformes
com el DBD i BIESES, o Wikipedia/Viquipèdia, que fan un treball
extraordinari a donar visibilitat a les autories femenines, d’altres webs
no compten amb la rigorositat esperable. La Xarxa, en nombroses
ocasions, reflecteix la mateixa concepció que tenien algunes de les obres
de fonts antic, que se centraven en la seua fama de santedat, en les
fundacions, el model d’espiritualitat, i de vegades passen per alt la seua
tasca literària o pseudoliterària. Així doncs, en cas d’emprar aquest
mitjà en l’àmbit acadèmic, es fa absolutament necessària la guia d’un
personal docent preparat i conscienciat en assumptes de gènere perquè,
d’una altra manera, l’alumnat no arribarà a copsar allò que volem
donar a conéixer sobre l’escriptura femenina.
El treball sobre les lletres femenines valencianes encara no és
complet. Per a acabar de conformar l’arbre genealògic de les escriptores
valencianes cal posar en funcionament uns estudis que enllacen les
autores valencianes modernes, les saineteres i les autores de postguerra.
És a dir, cal un treball exhaustiu centrat en l’escriptura femenina
valenciana del segle XIX. El nostre estudi deixa oberta la possibilitat de
continuar treballant en diferents aspectes relacionats amb les lletres
402
femenines del Regne de València des de diversos enfocaments: filològic,
històric, sociològic, religiós i espiritual.
En definitiva, les lletraferides tenen encara molt a dir.
403
BIBLIOGRAFIA
404
405
AADD (1985): Reglas de catalogación, Ministerio de Educación y Cultura,
Madrid: BOE, edición nuevamente revisada, 1999, [edició en
línia:
http://www.bne.es/es/Servicios/NormasEstandares/ReglasDe
Catalogacion/Docs/00000022.pdf].
______: Religiosas dominicas de clausura. Pasado, presente y futuro,
València: Monasterio de Santa Catalina de Siena, 1992.
ABAD PÉREZ, Antolín (OFM): “Las clarisas y su escritos”, en Las Clarisas
en España y Portugal, Actas del I Congreso Internacional, t. I, vol. II,
Madrid, 1994, p. 527-581.
AGÜERA ROS, José Carlos: “El platero cordobés Juan Bautista Herrera
(activo 1608-1646) trayectoria y nuevas atribuciones”, Archivo
español de arte, vol 79, núm. 314, 2006, p. 191-198.
AGUILAR PIÑAL, Francisco: Bibliografía de autores españoles del siglo XVIII,
Madrid: CSIC, 1989, vol. V.
AGULLÓ PASCUAL, Fr. J. Benjamín (OFM): “Monasterio de clarisas de
Nuestra Señora del Milagro de Cocentaina. Orígenes y
fundación”, Clarisas. 350 años en Cocentaina, Cocentaina: Pía
Unión de la Virgen del Milagro, 2005, p. 11-49.
AGUSTINAS CONTEMPLATIVAS MONASTERIO SANTA ANA: “Josefa Antonia
Nebot (1750-1773)- Bocairente”, en «Agustinas santas: no
canonizadas», [publicació electrònica en format pdf, sense
numerar:
http://www.agustinassanmateo.org/pdf/sorjosefa_antonia_neb
ot.pdf]
______: “Mariana de San Simeón (1569-1631) -Murcia-”, en «Agustinas
santas: no canonizadas», [publicació electrònica en format PDF,
sense numerar:
http://www.agustinassanmateo.org/pdf/mariana_simeon.pdf]
AHUMADA BATLLE, Eulàlia de: “Hipòlita i Beatriu, una lluita per
406
l'herència”, en El Temps, núm. 873, (març de 2001).
______: “L'epistolari d'Hipòlita Roís de Liori, comtessa de Palamós.
Arxiu del Palau, s.XVI”, Revista Internacional de Filologia Caplletra,
núm. 31, 2001, p. 25-40.
______ (ed.): Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens
(segle XVI), València: Universitat de València, 2003.
______: “Correspondència privada: la història entre línies”, en Boletín
de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. XLIX, 2003-
2004, p. 463-472.
______: Hipólita Roís de Liori (1479-1546), Madrid: Ediciones del Orto,
2004.
______: “Les dones Requesens a través del seu epistolari. Des
d’Estefania «glòria i honor de les dones» fins a Mencía «suprema
dama catalana»”, en El re-descobriment de l’Edat Moderna. Estudis
en homenatge a Eulàlia Duran, Barcelona: Publicacions de l’Abadia
Montserrat, 2007, p. 63-81.
______: “L’escriptura mística femenina. Les autobiografies per encàrrec
(s. XVI-XVII)”, Poblet 16, 2008, p. 48-51.
______: “Les senyores feudals com a hisendades i gestores del
patrimoni”, en Manuscrits: Revista d’història moderna, núm. 27,
Universitat Autònoma de Barcelona, 2009, p. 101-111.
______: “Un espai dins del claustre: L’escriptura femenina a l’època
moderna”, Paraules i fets de dones, 57, 2010, p. 11.
______: “La carta privada a l’època moderna un epistolari conventual
femení inèdit», Manuscrits: Revista d’història moderna 29, 2011a, p.
51-64.
______: «L’escriptura mística femenina . Les autobiografies per encàrrec
(s.XVI-XVII)», Poblet, any VIII, n.6, 2011b, p.48-51.
______: “Biografías femeninas. Historias de vida dentro de las
407
comunidades religiosas (s. XVII)”, en Itinerantes. Revista de
Historia y Religión, 2011c, p. 41-55.
ALABRÚS, Rosa M.ª i Ricardo GARCÍA CÁRCEL: Teresa de Jesús. La
construcción de la santidad femenina, Madrid: Cátedra, 2015.
ALBA PAGÁN, Ester: “La iconografía mariana en el Convento de Clarisas
de Ntra. Sra. de los Ángeles de Ruzafa. Los modelos de Luca
Giordano y Vicente López en Valencia”, en La clausura femenina
en España Actas del Simposium (II) 1/4-IX-2004, San Lorenzo del
Escorial, Colección del Instituto Escurialense de Investigaciones
Históricas y Artísticas, núm. 20, Ediciones Escurialenses (EDES),
2004, p. 1079-1102.
ALCALDE ARENZANA, Miguel Ángel: “Tres generales jesuitas de fama
internacional en Calahorra (II): Francisco de Borja”, en
Kalakorikos: Revista para el estudio, defensa, protección y divulgación
del patrimonio histórico, artístico y cultural de Calahorra y su entorno,
núm. 12, 2007, p. 363-376.
ALCÓVER SERRES, Esperanza: Historia de la Congregación de Religiosas
Terciarias Franciscanas de la Inmaculada. Orígenes. València: Jose
Gea, 1974.
ALCOVER, Antoni María i BORJA MOLL, Francesc de: Diccionari català
valencià-balear (2001-2002), edició informatitzada en línia
[http://dcvb.iecat.net/].
ALEJOS, Asunción: “Nuestra Señora de los Ángeles de Ruzafa, convento
de origen barroco”, Archivo de arte valenciano, núm. 66, 1985, p.
68-72.
ALEMANY, Rafael i Gabriel SANSANO: “El valencià Francesc Ramon
Gonzàlez i les seues composicions catalanes del «Sacro Monte
Parnaso» (1687)”, dins les Actes del vuité Col·loqui Internacional
de Llengua i LiteraturaCatalanes/II, Tolosa de Llenguadoc, 12-17 de
408
setembre de 1988, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, 1989.
ALMELA I VIVES, Francesc: “Pròleg”, a SÁNCHEZ-CUTILLAS, Carmelina,
Un món rebel, València: Edició de l’autora, 1964.
ALMENAR I DE MONFORT, Ángela: Constituciones del loable Colegio de Ia
Asumpción de Ia Madre de Dios, dicho de Ia Monforta, fundado e
instituido en Ia presente ciudad de Valencia, por Ia magnífica
Angela Almenar y de Monfort. Valencia, Imp. A. Bordázar,
1728.
ALPERA, Lluís: Sobre poetes valencians i altres escrits/ 3, Barcelona:
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.
ÁLVAREZ Y BAENA, José Antonio: Compendio historico de las grandezas de la
coronada villa de Madrid, corte de la Monarquía de España / por Don
Josef Antonio Alvarez y Baena, vecino y natural de ella, Madrid: D.
Antonio de Sancha, 1786.
ÁLVAREZ CARAVERA, Juan Luis: “Guardamar en el País Valencià: Dues
dècades d’història en el s. XVIII: 1730-1750”, Baluard. Anuari de
l’Institut d’Estudis Guardamarencs 2013, núm. 4, Monogràfic: Segle
XVIII a Guardamar, Alacant, 2011.
ÁLVAREZ FAEDO, María José: A Bio-Bibliography of Eighteenth-Century
Religious Women in England and Spain, Lewiston: The Edwin
Mellen Press, 2005.
ALZAMORA, Antonio: Panegirico funeral: que en las honras de... Mariana
Manuela Diaz de Christo, hermana professa en la Tercera Orden de
Nuestra Señora del Carmen / predico en la ... Iglesia del Señor Santiago
de ... Orihuela, el dia 30 de enero de... 1705... Fr. Antonio Alzamora, de
la... Religion del Carmen..., Oriola: Jayme Mesnier, 1705.
AMELANG, James S.: «Los usos de la autobiografía: monjas y beatas en la
409
Cataluña moderna», dins Amelang, J. S./ Nash, M. (ed.), Historia
y género: las mujeres en la época moderna y contemporánea, València,
Edicions Alfons el Magnànim, 1990, p. 191-212.
______: «La autobiografía en la España Moderna» Historia 16 209, 1993,
p. 96-105.
______: El vuelo de Ícaro. La autobiografía popular en la Europa Moderna,
Madrid: Siglo Veintiuno, 2003.
______: “Autobiografías femeninas”, Historia de las mujeres en España y
en América Latina, Madrid: Cátedra, 2005, p. 155-168.
______: “La autobiografía moderna entre la historia y la literatura”, en
Chronica Nova: revista de historia moderna de la Universidad de
Granada, 32, 2006, p. 143-157.
AMORÓS, León (OFM): El monasterio de Santa Clara de Gandía y la familia
ducal de Gandía, Gandia, 1981.
ANDRÉS, Gregorio de: “La valiosa colección de códices del Conde de
Guimerá en la Biblioteca Nacional”, en Varia bibliographica:
homenaje a José Simón Díaz, Kassel: Kurt und Roswitha
Reisenberger, 1987, p. 47-54.
ÁNGELES, Mateo de los: Sermón fúnebre que en las exequias de la Venerable
Madre Esperanza de Christo, religiosa carmelita descalza, en el
religiosíssimo convento de Carmelitas Descalzas , cuyo titular es el Sr.
Joseph, en la ciudad de Valencia, València: Viuda de Bordazar, 1747.
ANGULO Y VELASCO, Isidro de: Pruebas de la Inmaculada nobleza de María
Santísima Madre de Dios, desde el primer instante de su purísima
concepción, por Isidro de Angulo y Velasco, València: Juan Lorenço
Cabrera, 1655.
APARICIO LÓPEZ, Teófilo: “Venerable sor Beatriz Ana Ruiz. Gloria
insigne de Guardamar”: Archivo Agustiniano 70 (1986), p. 403-425.
______: Beatriz Ana Ruiz: gloria insigne de Guardamar, Valladolid: Estudio
Agustiniano, 1989.
410
______: “Beatriz Ana Ruiz, poetisa y escritora ascética y mística”,
Archivo Agustiniano 85 (2001), p. 305-342.
ARACIL PÉREZ, F.: “Aproximació a la figura histórica de La Venerable”,
en Revista de Fiestas Patronales de San Jaime, Guardamar del
Segura, 1984.
ARAGÓN MLADOSICH, Ramón Antonio: “Estilos de Aprendizaje: Usos
de los Blogs en la Educación”, Revista de Estilos de Aprendizaje,
núm. 4, UNED, 2000, p. 1-8.
ARQUES JOVER, Fra Agustín: Noticia de la vida de la Venerable sor Gertrudis
de la Santísima Trinidad, dins Papeles para la historia de la Villa y
Convento de Elche [Arxiu Històric Municipal d'Elx].
ARRÁEZ LLOBREGAT, José Luis i PERAL CRESPO, Amelia (coord.): Del
instante a la eternidad. Exégesis sobre “la espera” en la escritura de
mujeres, Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat
d’Alacant, 2012.
ARROYO ALMARAZ, Antonio: “Literatura y libros: editoras en el siglo
XVIII”, en Revista Electrónica de Estudios Filológicos, núm. XVI,
desembre 2008, TONOS [sense numerar].
ASOCIACIÓN DE HIJAS DE MARÍA DEL ROSARIO: Hojas de rosa, gener 2012,
[p. 1-4].
ASOCIACIÓN PRO-BEATIFICACIÓN DE SOR BEATRIZ ANA RUIZ, Revista.
Semana Santa, Guardamar del Segura, 1994, 1995, 1996 i 1998.
ATIENZA LÓPEZ, Ángela: “Ceremonia y espectáculo en la fundación de
conventos femeninos en la Edad Moderna: la llegada y recepción
de las monjas fundadoras”, en Campo y campesinos en la España
Moderna. Culturas políticas en el mundo hispáno (Multimedia), en
María José Pérez Álvarez, Laureano M. Rubio Pérez (eds.);
Francisco Fernández Izquierdo (col.), León: Fundación Española
de Historia Moderna, 2012, p. 1991-2002.
BALBÁS, Juan Antonio: Castellonenses ilustres. Apuntes biográficos,
411
Castelló: José Armengot, 1883.
BALLARÍN DOMINGO, Pilar: “De leer a escribir: Instrucción y liberación
de las mujeres”, en Las sabias mujeres: Educación, saber y autoría
(siglos XIII-XVII), Madrid, A.C. Al-Mudayna, 1994, p. 17-32.
BARANDA, Nieves: “Las escritoras españolas en el siglo XVI: la
ausencia de una tradición literaria propia”, en Las mujeres
escritoras en la historia de la Literatura Española, Madrid: UNED,
2002, p. 33-54.
______: Cortejo a lo prohibido. Lectoras y escritoras en la España moderna.
Madrid: Arco Libros, 2005.
______: “Escritoras sin fronteras entre Portugal y España en el Siglo de
Oro (con unas notas sobre dos poemas femeninos del siglo XVI)”,
Península: revista de estudios ibéricos, núm. 2, 2005, p. 219-236.
______: “Desterradas del Parnaso. Examen de un monte que solo
admitió musas”, Bulletin Hispanique, vol. 109, núm. 2, 2007, p.
421-447.
______: “Plumas en el claustro. Formas de escritura conventual
femenina en el Siglo de Oro”, Compostella Aura. Actas del VIII
Congreso de la AISO, Santiago de Compostela: Universidade de
Santiago de Compostela, Servizo de Publicacións e Intercambio
Científico, 2011, vol. III, p. 569-576.
BARANDA LETURIO, Nieves i MARÍN PINA, Mª Carmen: “El universo de la
escritura conventual femenina: deslindes y perspectivas”, Letras
en la celda. Cultura escrita de los conventos femeninos en la España
moderna, Madrid-Frankfurt am Main: Iberoamericana-Vervuert,
2014, p. 11-45.
BARBERÁ, Faustino: Conferencias sobre Carlos Ros, València, 1905.
BARRIOS, Manuel: “Escritoras Andaluzas (VI)” en la secció “Genio y
donaire” del diari ABC Sevilla, 9/04/1989, p. 56.
BARTÉS I BUSOM, Ma. Àngels i Carme HEREU I RIELLS: Colomencs il·lustres.
412
Biografies de colomencs treballant el plànol, Col·lecció “Coneixent
Santa Coloma, aprenem”, núm. 5, Generalitat de
Catalunya/Departament d’Educació CRP de la Selva I, 2004, p.
1-61 [publicació en línia:
http://www.xtec.cat/serveis/crp/b7990112/colomencs%20illus
tres.pdf].
BAUTISTA GARCÍA, Joan Damià: “Obras y adquisiciones del convento del
Corpus Christi de Vila-real”, en Boletín de la Sociedad Castellonense
de Cultura, vol. LXVII, abril-juny 1991, p. 263-312.
BEAUMONT DE NAVARRA, Vicente (OP): Compendio historico del Real
Convento de Santa Maria Magdalena, de religiosas del Gran Patriarca
Santo Domingo de la ciudad de Valencia, ilustrado con las noticias de
heroycas virtudes de algunas sus hijas mas insignes, València: Juan
Gonçalez, 1725.
BELLVESER, Ricardo (coord.): Dones i literatura: entre l’Edat Mitjana i el
Renaixement, València: Institució Alfons el Magnànim, 2012.
BELMONTE RUBIO, Jesús: De la salida del sol a su ocaso. El convento de las
Agustinas del Corpus Christi de Murcia, Múrcia: Agustinas
Descalzas de Murcia, 2011.
BENEITO, Pablo: “Prólogo, Mujeres de luz. La mística femenina, lo femenino
en la mística, Centro Internacional de Estudios Místicos, p. I-VII.
BENITO GOERLICH, Daniel: “Imágenes para la reforma del arzobispo Juan
de Ribera”, en El patriarca Ribera y su tiempo. Religión, cultura y
política en la Edad Moderna, València: Institució Alfons el
Magnànim, 2012, p. 609-638.
BENNASAR, Aina Pascual: Santa Catalina de Sena. Memòria històrica d’un
convent (1659-1966), Palma de Mallorca: Edicions Universitat de
les Illes Balears, 2001.
BERGER, Philippe: Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento, València:
Edicions Alfons el Magnànim, 1987, 2 vols.
413
BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA: Mujeres impresoras siglos XVI-XIX,
[publicació electrònica: www.bne.es], 25/03/2014, p. 1-77.
BILINKOFF, Jodi: Related lives: confessors and their female penitents, 1450
1750, Ithaca: Cornell University Press, 2005.
BLASCO GIL, Yolanda i PAVÓN ROMERO, Armando: “Ceremonias
religiosas en la Valencia del patriarca Ribera”, en El patriarca
Ribera y su tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna,
València: Institució Alfons el Magnànim, 2012, p. 775-788.
BOÍL, Juan Tomás: La muerte de la muerta. Oracion fúnebre, que en las
exequias de la Venerable Madre Sor Maria de los Angeles, religiosa
recoleta, franciscana de Ruzafa dijo dia 11 de Setiembre de 1790,
València: Benito Monfort, 1790, en 4t. [Conservat en el monestir
de Nostra Senyora dels Àngels de Russafa en la “Colección de
Sermones varios”, volum VII].
BOIX, Vicente (1849): Manual del viajero y guía de los forasteros en Valencia,
València: Librerías “París-Valencia”, 1980.
______: Vida y escritos de la venerable Sor María de Jesús fundadora del
convento de religiosas Agustinas Descalzas de la villa de Jábea,
Dénia: Imp. de F. Botella, 1865.
Boletín de la Comisión Provincial de monumentos históricos y artísticos de
Burgos, “De bibliografía burgense (Disquisiciones y apuntes)”, any
XVIII, 4t trimestre de 1939, núm. 39.
BOLUFER PERUGA, Mónica: “Galerías de «Mujeres ilustres» o el sinuoso
camino de la excepción a la norma cotidiana (ss. XV-XVIII)”, en
Hispania, LX/I, núm. 204, Enero-Abril (2000), Madrid: CSIC, p.
181-224.
______: La vida y la escritura en el siglo XVIII. Inés Joyes: Apología de las
mujeres, Publicacions de la Universitat de València, 2008.
______: Mujeres de letras. Escritoras y lectoras del siglo XVIII, edició digital
414
de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alacant, 2009
[publicació en línia, sense numerar:
http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/mujeres-de-
letras-escritoras-y-lectoras-del-siglo-xviii--0/html/].
______: “Desde la periferia. Mujeres de la Ilustración en province”, en
Romà de la Calle, (ed.), La Real Academia de Bellas Artes de San
Carlos en la Valencia ilustrada, València: Publicacions de la
Universitat de València, 2009, p. 67-100.
______: “De violentar las pasiones a educar el sentimiento: el
matrimonio y la civilidad dieciochesca”, en Actas de la XI Reunión
Científica de la FEHM, Granada: Universidad de Granada, 2012,
vol. II, p. 349-360.
BOIX, Matías: Oración fúnebre que en las honras de... Beatriz Ana Ruiz,
Hermana professa en la Tercera Orden del Glorioso Padre San Agustín,
predicó en la... Iglesia del Señor Santiago Apóstol de la villa de
Guardamar, el día 29 de Diziembre del año 1735..., Oriola: Imp.
Francisco Cayuelas, s.a. [octubre de 1736].
BONADA, Lluís: “Adéu a l’estigma de la Decadència»”, El Temps, secció
“Cultura”, 21/06/2011.
BORJA, Francisco de: Tratados espirituales, Introducció i edició de
Cándido de Dalmases, Barcelona: Juan Flors, 1964.
______: Diari [de] Francesc de Borja i d’Aragó, València: Tres i Quatre/
Institut d’Estudis Borgians, 2010.
BORJA DE ENRÍQUEZ, Juan: Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux
et Societatis Jesu praepositus generalis tertius I, Madrid: Typis
August. Avrial, 1894.
______: Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux et Societatis Jesu
praepositus generalis tertius II (1530-1550), Madrid: Typis August.
Avrial, 1903.
______: Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux et Societatis
415
Jesu praepositus generalis tertius III (1539-1565), Madrid: Tip.
Gabriel López del Horno, 1908.
______: Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux et Societatis Jesu
praepositus generalis tertius IV (1565-1568), Madrid: Tip. Gabriel
López del Horno, 1910.
BOSCH ROIG, Lucía, GUEROLA BLAY, Vicente i José Antonio MADRID
GARCÍA: “Luis Roig d’Alós (Valencia 1904-1968) en el ámbito de
la restauración de pintura de caballete de las colecciones, museos
e iglesias de la ciudad de Valencia”, en Arché, València: Instituto
Universitario de Restauración del Patrimonio de la UPV, núm. 6 i
7 (2011 i 2012), p. 23-30.
BOVER, Joaquín María: Biblioteca de Escritores Baleares, Palma: Imp. P. G.
Gelabert, 1868, vol. I.
BUENDICHO, Vicente: Historia de la muy noble, Leal y Fidelisíma Ciudad de
Alicante. Fuentes históricas de Alicante, Arxiu municipal d’Alacant,
1991.
BURRIEZA SÁNCHEZ, Javier: “El polémico y cortesano Antonio de
Araoz”, en Teófanes Egido (coord.) Los jesuitas en España y en el
mundo hispánico, 2004, Madrid: Ambos Mundos, p. 81-82.
______: “La percepción jesuítica de la mujer (siglos XVI-XVIII)”, en IH,
25 (2005), p. 85-116.
BUSQUETS MATOSES, Jacint: Idea exemplar de prelados delineada en la vida y
virtudes del venerable varón el Ilmo, y Exmo. Señor D. Juan de
Ribera,València: Reial Convent de Nostra Senyora del Carme,
1683.
CABALLÉ, Anna: El feminismo en España. La lenta conquista de un derecho,
Madrid: Cátedra, 2013.
CAHNER, Max: “Llengua i societat en el pas del s. XV al XVI.
Contribució a l’estudi de la penetració del castellà als Països
Catalans”, Actes del cinqué col·loqui internacional de llengua i
416
literatura catalanes, Andorra, 1-6 d’octubre de 1979, Publicacions
de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Albat Oliba/19, 1980, p.
183-255.
CALATAYUD BAYA, José: Diccionario abreviado de personajes alicantinos,
Alacant: Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1977.
CALLADO ESTELA, Emilio: “Mujeres, reforma y resistencia. Las
dominicas valencianas de Santa María Magdalena en los siglos
XVI y XVII”, en Rosa Mª ALABRÚS IGLESIAS (coord.) La vida
cotidiana y la sociabilidad de los dominicos: entre el convento y las
misiones (siglos XVI, XVII y XVIII), Sant Cugat, Barcelona:
Arpegio, 2013, p. 99-103.
______: Mujeres en la clausura. El convento de Santa María Magdalena de
Valencia, València, PUV, 2014a.
______: “Sor Inés Sisternes de Oblites o la observancia dominicana en el
siglo XVII”, en Emilio Callado Estela (coord.), Valencianos en la
Historia de la Iglesia V, València: Facultad de Teología San Vicente
Ferrer, 2014b, p. 123-159.
______: “En los albores del convento dominicano valentino de Nuestra
Señora de Belén”, en El alma de las mujeres. Ámbitos de
espiritualidad femenina en la modernidad (siglos XVI-XVIII), Javier
Burrieza Sánchez (ed.), Valladolid: Universidad de Valladolid,
2015a, p. 73-96.
______: El paraíso que no fue. El convento de Nuestra Señora de Belén de
Valencia, València: Publicacions de la Universitat de València,
2015b.
CAMPOS Y FERNÁNDEZ DE SEVILLA, Francisco Javier: “Vida y obra de la
venerable sor Beatriz Ana Ruiz, mantelata profesa de la Orden
de San Agustín (1666-1735)”, en Historias compartidas. Religiosidad
y reclusión femenina en España, Portugal y América. Siglos XV-XVI.
Mèxic: Universidad de León–Instituto de Ciencias Sociales y
417
Humanidades ‘Alfonso Vélez Pliego’–Benemérita Universidad
Autónoma de Puebla, 2007, p. 97-126, amb il·lustració en p. 96.
______: Beatriz Ana Ruiz, terciaria agustina y mujer insólita, Col. Instituto
Escurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas, 24, San
Lorenzo de El Escorial: Ediciones Escurialenses, 2007.
CANALS PINAS, Jordi: “Francisco Trenado de Ayllón y el léxico
petrarquista”, en Linguistica contrastiva tra italiano e lingue iberiche,
Madrid: Instituto Cervantes-AISPI, 2007, p. 62-76.
CANDEL CRESPO, Francisco: “Don Francisco Martínez de Cenicero,
obispo de Canarias, Cartagena y Jaén. Un ilustre y desconocido
riojano”, en Berceo, núm. 101, 1981, p. 19-28.
CANELLAS LÓPEZ, Ángel: “Estudios ribagorzanos: Notas para la vida
dramática de Don juan de Aragón y Gurrea, Conde de
Ribagorza, ejecutado en 1573”, en Cuadernos de historia Jerónimo
Zurita, núm. 6-7, 1954, p. 75-92.
CANET APARISI, Teresa: “La mitra y la toga. Juan de Ribera y Tomás
Cerdán de Tallada, frente a frente”, en El patriarca Ribera y su
tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna, València:
Institució Alfons el Magnànim, 2012, p. 405-422.
CANTOS CASENAVE, Marieta: “María Egual y Miguel, Marquesa de
Castellfort”, en Seis siglos de poesía española escrita por mujeres:
pautas poéticas y revisiones críticas, Bern: Peter Lang, 2007, p. 177-
187.
CAÑAS, Eusebio: Oración funebre: en las solemnísimas exequias que ...
celebraron en la iglesia parroquial del Sr. Santiago, de Orihuela en el
día 28 de septiembre del año 1762 à... la H. Antonia Carrover de San
Agustín, beata professa de la misma Orden sus mas afectos sobrinos / la
predicó el R.P. Eusebio Cañas, de la Compañía de Jesús...; lo dan a luz
los sobrinos de la misma Venerable y el Dr. D. Francisco Masseres, Y
Timor..., Oriola: José Vicente Alagarda y Eysarch, 1793.
418
CARRASCO, José: La Phenix de Murcia. Vida, virtudes y prodigios de la
venerable madre Mariana de San Simeón, fundadora de los conventos
de Agustinas Descalzas de Almansa y Murcia, Madrid: Manuel
Fernández, 1746.
CARRILLO, Juan: Relación Histórica de la Real Fundación del Monasterio de
las Descalzas de S. Clara de la villa de Madrid, Madrid: Luis
Sánchez, 1616.
CARRIÓ, Sebastián: Libro en que se notan todas las religiosas que recibieron el
santo hábito, profesaron y murieron en este religiosísimo convento de la
madre Santa Clara de la ciudad de Gandia, desde su fundación real que
fue el dia 8 de mayo de 1461... Se puso en forma este libro por el padre
franciscano Sebastián Carrió en el año 1740, [Arxiu Històric de
Gandia].
CASAS FERNÁNDEZ, Felicia de: “Las Trobairitz: canon poético y voz
femenina”, Las sabias mujeres: educación, saber y autoría (siglos III-
XVII) (María del Mar Graña Cid, coord.), 1994, p. 189-202.
CASAUS BALLESTER, Mª José: “Acumulación de posesiones y títulos
nobiliarios de la Casa de Híjar (Teruel) siglos XIII-XVIII”, en
Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía.
Homenaje a Don Faustino Menéndez Pidal, Madrid, 2004, vol.
VIII/1, p. 213-250.
CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Biografía Eclesiástica
Completa: Vida de los personajes del Nuevo y Viejo Testamento, de
todos los santos que genera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por
sus virtudes y talentos, en orden alfabético, Madrid: Impr. Eusebio
Aguado, 1848, vol. I.
CASTILLO SAINZ, Jaime: “Un passeig per l’«arxiu» del monestir de Santa
Clara de Gandia, Espai Obert. Revista d’assaig i investigació,
Comarques Centrals Valencianes, núm. 2, 1995, p. 27-28.
CAZORLA, Pare Blas Antonio: Vida y virtudes de la angelical y extática
419
virgen la Venerable Jerónima Dolz...,València: José Estevan Dolz,
[1732].
CEREZAL, Miguel: Agustinos devotos de la pasión, El Escorial: Imp. del
Real Monasterio d’El Escorial: El Escorial, 1929.
CIENFUEGOS, Álvaro de (1717): La Heroyca vida, virtudes y milagros del
grande S. Francisco de Borja, antes Duque quarto de Gandia, y despues
Tercero General de la Compañia de Jesus, Barcelona: Imp. Carlos
Sapera, 1754, 4a impressió.
CLEMENTE LÓPEZ, Pascual: El convento de las Agustinas de Almansa:
historia y arte, Albacete: Instituto de Estudios Albacetenses “Don
Juan Manuel” , Serie I. Estudios; 156, 2005.
CLIMENT MARTÍNEZ, Josep Daniel: L’interés per la llengua dels valencians
(segles XV-XIX), València: Consell Valencià de Cultura, 2003.
CODERN I BOVÉ, Llorenç i FERNÁNDEZ TRABAL, Josep: “L’Arxiu del Palau
Requesens ingressa a l’Arxiu Nacional de Catalunya”, en ANC.
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 29, Sant Cugat dle
Vallés: Arxiu Nacional de Catalunya, juny 2011, p. 2-13.
COLAHAN, Clark: The Visions of Sor María de Ágreda: Writing, Knowledge
and Power, The University of Arizona Press, 1994.
COLOMINA, Jordi: “Notes sobre la llengua de la «Decadència», en Estudis
de literatura catalana al País Valencià (edició a cura de Rafael
Alemany), Alacant: Ajuntament de Benidorm/Universitat
d’Alacant, p. 37-53.
COMAS, Antoni: “Problemàtica de la «Decadència»”, en Actes del cinquè
Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Andorra, 1-6
d’octubre de 1979, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980,
p. 169-181.
COMPANY CLIMENT, Joaquim i PUIG SANCHIS, Isidro: Informe de obra
pictórica: Juan Sariñena. San Luis Bertrán. Museo Camón Aznar,
Zaragoza, Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM), Estudis de
420
Pintura Antiga, Servei Cientificotècnic de la Universitat de Lleida,
Departament d’Història de l’Art i Història Social, Facultat de
Lletres, 2008.
Compendio de las solenes fiestas que en toda España se hicieron en la
Beatificacion de N.M.S. Teresa de Iesus fundadora de la Reformacion de
Descalzos y Descalzas de N.S. del Carmen: en prosa y verso, de Diego
de San José (OCD), Madrid: Viuda d’Alonso Martín, 1615.
CONESA, Francisco i APARICIO, Teófilo: Aproximación a la vida y doctrina
de la venerable Beatriz Ana Ruiz, gloria insigne de Guardamar,
Alacant: F. Conesa (ed.), 1998.
CORTEGUERA, Luis R.: “The Makings of a Visionary Woman: The Life of
Beatriz Ana Ruiz, 1666-1735”, en Women Texts and Authority in the
Early Modern Spanish World. Burlington: Ashgate Publishing,
2003, p. 165-182.*
______: “La formación de una mujer visionaria: la vida de Beatriz Ana
Ruiz, 1666-1735”, en Estudios de historia iberoamericana: XXXIII
Reunión Anual de la Society Spanish and Portuguese Historical
Studies, Athens, Georgia, 11-14 abril 2002, María Soledad Gómez
Navarro i José Manuel de Bernardo Ares (coords.), vol 1, 2003, p.
106-107.
CORTÉS ESCRIVÀ, Josepa M.: “Què llegien les dones?: biblioteques i
llibres en València entre l'Edat Mitjana i el Renaixement”, en
Dones i literatura: entre l’Edat Mitjana i el Renaixement (R. Bellveser,
coord.), València, Institució Alfons el Magnànim, 2012, vol. 2, p.
713-734.
CORTÉS SEMPERE, Mª Carmen i PATERNINA BONO, Mª Jesús: “Viajeras
para una fundación. El archivo de las clarisas capuchinas de
Alicante”, en Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.) Mujeres
que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant: Instituto
Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015, p. 93-104.
421
CORTÉS TIMONER, M.ª del Mar (ed.): Las primeras escritoras en lengua
castellana, Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de
Barcelona, 2015.
COURCELLES, Dominique de: “Les lettres d`Estefanía de Requesens,
épouse de Juan de Zúñiga, à sa mère, la comtesse de Palamós”,
Relations entre homme et femmes en Espagne aux XVIe et XVIIe
siècles. Réalités et fictions, 1995, París: Agustín Redondo, p 67-78.
______: “Les livres et les femmes en Catalogne”, en Des femmes des
livres. France et Spagne, XIV-XVII siècle, París: Ecole nationale des
chartes, 1999, p. 95 -114.
CRUZ, Luis Miguel de la: “La Sección de Clero del Archivo Histórico
Nacional”, en II Jornadas científicas sobre documentación de la
Corona de Castilla (siglos XIII-XV), Juan Galende Díaz (coord.),
Madrid: Universidad Complutense de Madrid, Dpto. de Ciencias
y Técnicas Historiográficas, 2003, p. 373-432.
CUARTERO Y HUERTA, Baltasar, VARGAS-ZÚÑIGA, Antonio de i MONTERO
DE ESPINOSA: Índice de la colección de don Luis de Salazar y Castro,
Madrid: Impremta i Editorial Maestre, 1958, vol. XXI.
IV Centenario de la Comunidad de Religiosas Agustinas en Dénia (conté
reprod. facs. del cap. VIII de La Phenix de Murcia. Vida, virtudes y
prodigios de la venerable madre Mariana de San Simeón, Madrid,
1746), Xàbia: Imp. Botella, 2004.
CUBIÉ, Juan Bautista: Las mujeres vindicadas de las calumnias de los
hombres, Madrid: Imp. Antonio Pérez de Soto, 1768.
CUCARELLA, Pascual: Sebatenses ilustres, Local Comunidad Valenciana,
Pròleg Julián Ribera, Reedició de Carcaixent de 1916, Imp. P.
Martí, Xàtiva: La Veu de Xativa, 1982, p. 106-108.
CUÑAT Y SERRA, Mariana: Relacion de varios hechos de su vida, y coplas a
la Virgen (BUV, Ms. núm. 762).
CUTILLAS BERNAL, Enrique: El Monasterio de la Santa Faz: el patronato de la
422
ciudad, 1518-1804, Alacant: Institut Juan Gil-Albert, 1996
______: El monasterio de la Santa Faz. Religiosidad popular y vida cotidiana
(1489-1804), Alacant: Institut Juan Gil-Albert, 1998.
DALMASES, Cándido de: El Padre Francisco de Borja, Madrid: BAC, 1983.
DARÀS I MAHIQUES, Bernat: “El monestir de Corpus Christi (les
dominiques de Carcaixent)”, [publicació en línia
www.antoniosabatermira.globered.com, entrada publicada el
18/03/2012 per Antonio Sabater Mira].
DELCLAUX, Federico i SANABRIA, José María: Guía para visitar los
santuarios marianos de Madrid, Madrid: Encuentro Ediciones, 1991.
Diario oficial del Ministerio de la Guerra, any II, núm. 289, dissabte
21 de desembre 1889, vol. IV.
DELEITO Y PIÑUELA, José: “El Colegio de San Pablo y el de Na
Monforta”, en Anales de la Universidad de Valencia, Universitat de
València, 1923, vol. 4, p. 408-426.
DÍAZ DÍAZ, Gonzalo: Hombres y documentos de la filosofía española (A
B), Madrid: CSIC, 1980, vol. I.
Diccionario Biográfico Español (Real Academia de la Historia, 2006-2007),
[edició en línia].
Diccionario de la Historia Eclesiástica de España, Madrid: CSIC, 1972, vol. I.
Diccionario Histórico de la Comunidad Valenciana, València: Levante, 1992.
DIEZ, Jesús: Mariana de San José. Fundadora de las Agustinas Recoletas,
Madrid: Agustinas Recoletas, 1996.
DÍEZ CANSECO, Vicente: Diccionario biográfico universal de mujeres célebres,
ó Compendio de la vida de todas las mujeres que han adquirido
celebridad en las naciones antiguas y modernas, desde los tiempos mas
remotos hasta nuestros dias, Madrid: D. José Félix Palacios, 1844,
vol. II.
423
DOMÉNECH, Cristóbal: Sermon Funebre-HistoRico Que En Las Exequias de
La V. Sra de Dios Sor Josepha Maria Garcia, Predico En Valencia el
1752, El R. P. Christoval Domenech, València: José Estevan Dolz,
1752.
DOMÉNECH CORRAL, José Antonio: Singularidades sobre el Real Colegio
Seminario de Corpus Christi, València: Editorial Edicep, 2003.
______: “Las «emparedadas» de Valencia”, en Levante-emv.com, [edició
en línia del 28-09-2012: http://www.levante-
emv.com/valencia/2012/09/28/emparedadas-
valencia/939564.html].
DOMINGO, Pedro (OFM): Oración fúnebre en las gloriosas exequias... en la
insigne parrochial de las gloriosas Santas Iusta y Rufina... de Orihuela,
á 21 de agosto de 1697, a la... memoria... de... soror Rufina Ros de
Iesus..., Oriola: Jaime Mesnier, 1697.
DONAHUE, Darcy: “Writing lives: Nuns and confessors as
auto/biographers in early modern Spain”, Journal of Hispanic
Philology, 13 (number 3), Spring 1989, p. 231-239.
DURÁN LÓPEZ, Fernando: Catálogo comentado de la autobiografía española
(siglos XVIII y XIX), Madrid: Ollero & Ramos, 1997.
______: “Adiciones al catálogo de la autobiografía española en los siglos
XVIII y XIX”, en Boletín de la Unidad de Estudios Biográficos,
Barcelona, 1999, núm. 4, p. 73-98.
______: Tres Autobiografías Religiosas Españolas del Siglo XVIII. Sor
Gertrudis Pérez Muñoz, Fray Diego José de Cádiz, José Higueras,
Cádiz: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz,
2003.
______: “Nuevas adiciones al catálogo de la autobiografía española en
los siglos XVIII y XIX (segunda serie)”, Signa, núm. 13, 2004, p.
395-495.
______: Un cielo abreviado. Introducción crítica a una historia de la
424
autobiografía religiosa en España, Madrid: Fundación Universitaria
Española/Universidad Pontificia de Salamanca, 2007.
______: “Las autobiografías femeninas en la España del siglo XIX”, en
La mujer de letras o la letraherida. Discursos y representaciones sobrela
mujer editora en el siglo XIX, Pura Fernández i Marie-Linda Ortega
(eds.) Madrid: CSIC, 2008.
DURAN, Martí: “El cercle literari d’Àngela Sabata”, en La Universitat de
València i l’Humanisme: Studia Humanitatis i renovació cultural a
Europa i al Nou Món, València: Universitat de València,
Departament de Filologia Clàssica, 2003, p. 415-422.
ECHÁNIZ MARTÍNEZ, Berta: “Mujeres emparedadas: la conquista de un
espacio de libertad”, en Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.)
Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto
Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015, p. 71-82.
EHLERS, Benjamin: “La esclava y el patriarca: Las visiones de Catalina
Muñoz en la Valencia de Juan Ribera”, en Estudis, 23, (València),
1997, p. 101-116.
______: Between Christians and Moriscos: Juan de Ribera and Religious
Reform in Valencia, 1564-1614, Baltimore: Johns Hopkins
University Press, 2006.
______: “El patriarca Ribera en inglés”, en El patriarca Ribera y su tiempo.
Religión, cultura y política en la Edad Moderna, València: Institució
Alfons el Magnànim, 2012, p. 809-815.
ESCARTÍ, Vicent J.: Memòria privada. Literatura memorialística valenciana
dels segles XV al XVIII, València: Ed. 3i4, 1998.
______: “Dones escriptores”, dins Saó núm. 265, setembre 2002, p. 7.
______: “Notícia sobre la literatura memorialística valenciana del segle
XIV al XIX”, Manuscrits, 28 (2010), p. 181-205.
______: “Conexiones e interferencia de la literatura valenciana del siglo
425
XV”, e-Spania: revue interdisciplinaire d’études hispaniques
médiévales et modernes, «Légitimation et linage» 11, Juin 2011a.
______: “Estudi introductori. L’obra literària d’Isabel de Villena”, en
Vita Christi d’Isabel de Villena, Edició, estudi, notes i glossari de
Vicent J. Escartí, Diputació de València-Institució Alfons el
Magnànim, 2011b, p. 15-48.
______: Literatura valenciana essencial dels segles XVI i XVII. Textos, p. 1-
338 [publicació en línia:
http://www.escarti.com/materials_files/LITERATURA_VALE
NCIANA_ESSENCIAL_DELS_SEGLES_XVI-XVII.pdf].
ESCOLANO, Gaspar: Segunda parte de la decada primera de la historia de la...
ciudad y Reyno de Valencia / por... Gaspar Escolano; dirigida a los tres
estamentos, eclesiastico, militar, y real, y por ellos a los diputados...,
València: Pedro Patricio Mey, 1661.
ESCRIG, Gemma, ORTÍ PORCAR, Mª José i Raúl BELTRÁN BENAGES (eds.):
Actas del I Congreso Las mujeres en el ámbito literario: el estado
de la cuestión, Fundación Isonomía para la Igualdad de
Oportunidades-Universidad Jaime I, 2011.
ESPINÓS QUERO, Antonio i POLO VILLASEÑOR, Fernando: Xàbia.
Anotaciones históricas de una villa mediterránea, Xàbia, 1985.
ESTEBAN, Eustasio: La Sierva de Dios mariana de San Simeón, Religiosa
Agustina, fundadora de los conventos de Agustinas Descalzas de
Almansa y de Murcia. Posiciones y artículos para la causa de
beatificación, Múrcia, 1921.
FARFAN NAVARRO, Mª Cruz: Real Monasterio y convento de la Puridad.
Catálogo de los fondos existentes en el Archivo del Reino de Valencia,
València: Generalitat Valenciana, 1990.
FARIÑA CASTRO, José Agustín: Ven. María Juana Guillén o El valor de optar
por la mayor santidad (1575-1607), Valladolid: Estudio
Agustiniano, 1991.
426
FEBRER ROMAGUERA, Manuel V.: Ortodoxia y humanismo. El estudio
general de Valencia durante el rectorado de Juan de Salaya (1525-
1558),València: Universitat de València, 2003.
FERNÁNDEZ ARRILLAGA, Inmaculada: “Religiosidad femenina bajo
ordinaria sospecha. Las agustinas de Orihuela y el obispo
desalmado”, en El alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad
femenina en la modernidad (siglos XVI-XVIII), Javier Burrieza
Sánchez (ed.), Valladolid: Universidad de Valladolid, 2015a, p.
97-106.
______: “Prólogo: Balance de un empeño o la curiosidad por las mujeres
de época moderna”, en Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.)
Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto
Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015b, p. 11-25.
FERNÁNDEZ MORENO, Ángel Tomás: Compendio historico chronologico de la
fundacion maravillosa del monasterio de Jesus Maria, de Capuchinas
Minimas del Desierto de Penitencia de la ciudad de Granada, sus
Progresos, y Vidas Admirables de las Religiosas que en él han florecido
en Virtud y Santidad. Parte Segunda. Contiene las vidas de las
Venerables Religiosas desde el principio de la Fundacion, Madrid:
Imprenta Real de la Gazeta, 1769, vol. II.
FERNÁNDEZ VEGA, María del Mar: “Jerónima de Gales. Una impresora
valenciana del siglo XVI”, dins La memoria de los libros. Estudios
sobre la historia del escrito y de la lectura en Europa y América,
Salamanca: Instituto del Libro y de la Lectura, 2004, p. 405-434.
FERNÁNDEZ-XESTA Y VÁZQUEZ, Ernesto: “La genealogía de los Castro
Pinós, ricos hombres de Aragón, del Barón de Valdeolivos”, en
Anales de la Real Academia Matritense de Cultura de Heráldica y
Genealogía, Madrid, 2005-2006, p. 415-460.
FERRANDO FRANCÉS, Antoni: “La literatura popularista al País Valencià
427
durant la Decadència. El segle XVII”, en Rafael Alemany i Ferrer,
ed., La cultura valenciana ahir i avui, Universitat
d’Alacant/Ajuntament de Benidorm, 1986, p. 55-74.
FERRANDO FRANCÉS, Antoni i NICOLÀS AMORÓS, Miquel: Història de la
llengua catalana, Barcelona: UOC, 2005.
FERRE DOMÍNGUEZ, Josep-Vicent: “Aproximació als manuscrits d’una
monja agustina [Josefa Antonia Nebot]”, en Bocairent. Festes
d’estiu a San Agustí. 2008. Ed. Junta de Majorals de Sant Agustí,
Bocairent, 2008, p. 54-61.
______: “Una breve aproximación descriptiva al monasterio de
agustinas de Bocairent (Valencia)”, en La clausura femenina en el
Mundo Hispánico: una fidelidad secular, Simposium (XIX Edición),
San Lorenzo del Escorial, del 2 al 5 de setembre, vol. I, 2011, p.
333-346.
______: “L’exili d’una agustina escriptora al monestir bocairentí”, en
Revista de Festes Estiu Bocairent (RFEB), 2013, p. 54-57.
______: “Sor Josepa Antònia Nebot i Coscollà”, [capítol inèdit per al
llibre sobre el monestir de Mares Agustines de Bocairent, en
procés de realització].
______: “Sor Josefa María Selma”, [capítol inèdit per al llibre sobre el
monestir de Mares Agustines de Bocairent, en procés de
realització].
FERRER ANDREU, Fernando: “Convento Madres Dominicas”, en Limbo,
1995 (abril), núm. 41, pàgines centrals.
FERRER MARSET, Pere i TORMOS I DOMÈNECH, Aureli: “Aportación
histórica y documental de las obras de construcción del convento
de las clarisas de Cocentaina”, Clarisas. 350 años en Cocentaina,
Cocentaina: Pía Unión de la Virgen del Milagro, 2005, p. 51-81.
FERRI CHULIO, Andrés de (1981): «Notas históricas sobre el convento de San
428
Julián de agustinas ermitañas de Valencia», en Las agustinas
ermitañas de San José y Santa Tecla de Picassent, Sueca, 1987.
FERRÚS ANTÓN, Beatriz: Discursos cautivos: convento, vida, escritura,
València, Universitat de València, 2004.
Fiestas que el Convento de nuestra Señora del Carmen de Valencia hizo á
nuestra Santa Madre Teresa de Jesús a 28 de Octubre, València:
Felipe Mey, 1622.
Fiestas que la insigne ciudad de Valencia ha hecho por la Beatificación del
Santo Fray Luys Bertran. Dirigido a los muy illustres Señores Iurados
de dicha ciudad por Gaspar Aguilar, València: a casa de Pedro
Patricio Mey, 1608.
FIGUERAS Narcís i MIRALLES, Eulàlia: “Les memòries personals: entre la
història i la literatura”, Plecs d’història local, 142 (2011), p. 2-4.
FIUME, Giovanna: “La canonizzazione di Juan de Ribera”, en El patriarca
Ribera y su tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna,
València: Institució Alfons el Magnànim, 2012, p. 751-774.
FOLCH DE CARDONA, Antonio: Lo mejor es lo mejor, Pasqual Mas i Usó i
Javier Vellón Lahoz (ed.), Kassel: Edition Reichenberger, 1998.
FONTANELLA, Francesc: O he de morir o he d’amar, edició a cura de Pep
Valsalobre, Eulàlia Miralles i Albert Rossic, Editorial Empúries,
2015.
FRANCO LLOPIS, Borja: “El patriarca Ribera y el uso del arte a finales del
siglo XVI en Valencia”, en El patriarca Ribera y su tiempo. Religión,
cultura y política en la Edad Moderna, València: Institució Alfons el
Magnànim, 2012, p. 591-607.
FUENTE, Mercedes de la: Valencianas célebres y no tanto (S. XIII-XXI),
Generalitat Valenciana-Conselleria de Benestar Social, 2009.
FUENTES, Celedonio: “Escritoras en la historia de la Provincia
Dominicana de Aragón”, en Teología Espiritual, XLVI (2002), p.
59-72.
429
FUSTER, Joan: “Decadència i castellanització”, Caplletra 1 (1986),
València.
FUSTER, Justo Pastor: Biblioteca valenciana de los escritores que
florecieron hasta nuestros días: con adiciones y enmiendas a la de D.
Vicente Ximeno, Valencia: Librerías París-Valencia, 1827 i 1830, 2
volums.
GALERA MARTÍNEZ, Miguel [2012]: El convento de las Agustinas de
Almansa. Fundación, intervenciones y uso, [Treball publicat en línia
sobre “Patrimonio y Museología”:
http://mupart.uv.es/ajax/file/oid/521/fid/1380/El%20conven
to%20de%20las%20Agustinas%20de%20Almansa%20-
%20copi.pdf].
GALIANO PÉREZ, Antonio Luis: Joseph Claramunt Vives de Alulayes y Lillo,
un canónigo oriolano del siglo XVIII, Alacant: edició a càrrec de
l’autor, 1999.
______: Cofradías y otras asociaciones religiosas en Orihuela, en la Edad
Moderna, Oriola: Gráficas Alcoy S.L., 2005.
GALLEGO BARNÉS, Andrés: “Un plan de estudios para las escuelas de
Alcañiz”, Revista de estudios bajo-aragoneses, vol. I, 1981, p. 69-90.
______: “Discípulos aventajados de Juan Lorenzo Palmireno”, en
Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje al Profesor
Antonio Fontán, Alcañiz-Madrid: Instituto de estudios
humanisticos, C.S.I.C., III (1), 2002, p. 161-175.
GARCÍA, Francisco: Epitome de la vida de S. Francisco de Borja quarto duque
de Gandia, Tercero General de la Compañia de Jesus, y Patron de
Napoles Escrito por el p. Francisco Garzia de la misma
compañia...,Alcalà, i novament a Nàpols: Dom. Ant. Parrino i
Miguel Luis Mutii, 1695.
GARCIA BUSQUETS, Anna: Rahó de l’esperit (1709-1714) de Teresa Mir i
430
March. L’autobiografia espiritual d’una laica. Edició crítica,
Universitat de Girona: Servei de Publicacions, 2013 [publicació
en línia:
http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Raho_
de_l_esperit/index.htm].
______: “Notícia d’una mística catalana de principi del segle XVIII:
Teresa Mir i March i la seva autobiografia espiritual Rahó de
l’esperit”, en Scripta, núm. 1, 2013, p. 281-301 [publicació en línia:
https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/2589].
GARCÍA DE LA HERRÁN, María del Carmen: “El saber femenino en los
claustros. Las Borja del convento de Santa Clara de Gandía (siglo
XVI)”, en Las sabias mujeres II (siglos III-XVI). Homenaje a Lola
Luna, Madrid: Asociación Cultural Al-Mudayna, 1995, p. 183-199.
GARCÍA HERNÁN, Enrique: Francisco de Borja, Grande de España, València:
Institució Alfons el Magnànim, 1999.
______: “Francisco de Borja y su familia”, en Revista Borja. Revista de
l'Institut Internacional d'Estudis Borgians, Núm. 4 [2012-2013],
CSIC, 2013, p. 61-81.
GARCÍA LEÓN, José Miguel: El concepto de itinerario aplicado a la
interpretación escenográfica del paisaje cultural entre el Júcar y el
Vinalopó, Tesi doctoral, Universitat de Múrcia, Departament de
Belles Arts, 2008.
GARCÍA LORENZO, Luciano: Autoras y actrices en la historia del teatro
español, Murcia: Publicaciones de la Universidad, 2000.
GARCÍA LUCAS, Manuel (Rvdo.): Vida de la venerable Madre Sor Beatriz
Ana Ruiz. (mecanografiat, a la biblioteca CEI Vicente Ramos de
Guardamar).
GARCÍA RICO Y CÍA: Biblioteca hispánica: Catálogo de los libros españoles o
relativos a España, antiguos y modernos, Madrid: Librería universal
de ocasión, 1916.
431
GARCIA SEMPERE, Marinela: Lo passi en cobles (1493): Estudi i edició,
Col·lecció «Filologia i Literatura Catalanes», Alacant/Barcelona:
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, 2002.
______: “La correspondència amorosa entre Isabel Suaris i Bernat
Fenollar, Epístola i literatura, Carles Cortés et al. (eds.), Alacant,
València: Denes, 2004, 93-100 i 443-445.
______: “La correspondència amorosa entre Isabel Suaris i Bernat
Fenollar: algunes puntualitzacions”, Actes de l’XI Congrés
Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval
(Universidad de León, 2-24 de setembre de 2005), Universidad de
León, 2007, p. 581-588.
______: “La virginidad y el matrimonio: notas sobre la difusión y la
transmisión de algunas vidas de santas en la Corona de Aragón”,
Escribir y persistir. Estudios sobre la literatura en catalán de la Edad
Media a la Renaixença. Volumen I, Vicent J. Escartí (coord.),
Editorial Argus-a, Los Angeles - California – USA, Buenos Aires
– Argentina, febrer 2013, p. 60-80. [publicació en línia:
http://www.argus-a.com.ar/ebooks/escribir-y-persistir-i.pdf].
GARCIA SEMPERE, Marinela i WILKINSON, Alexander: “La producció
impresa en català dels ss. XV i XVI: observacions sobre la història
de la impremta a través de l’estudi dels catàlegs”, Caplletra 51
(Tardor 2011), p. 51-79.
GARCÍA SORIANO, Justo i GARCÍA MORALES, Justo (1950): La imprenta en
Orihuela, ensayo de un catálogo de tipógrafos y de obras impresas en
esta ciudad, desde la introducción de la imprenta en la misma el año
1602 hasta el de 1825, Oriola: Amigos de Orihuela, 2005
(reproducció facsímil de l'edició de Toledo, 1950).
GARCÍA SUÁREZ, Pedro: “Una voz femenina en la literatura española
432
dieciochesca: Josefa Amar y Borbón”, Treball de Fi de Màster de
Literatura Espanyola, 2010-2011, Universidad Complutense de
Madrid, 2011.
GARÍ DE AGUILERA, Blanca: “Vidas espirituales y prácticas de la
confesión: la recepción y transmisión de la autobiografía
española”, Acta Historica et Archaeologica Medievalia, Homenatge al
Dr. Manuel Riu i Riu, 2001 (22), p. 679-696.
GARONE GRAVIER, Marina: “Impresoras hispanoamericanas: un estado
de la cuestión”, en Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de
Barcelona, LI, 2007-2008, p. 451-471.
GARONE GRAVIER, Marina i Alberto CORBETO LÓPEZ: “Huellas invisibles
sobre el papel: las impresoras antiguas en España y México
(siglos XVI al XIX)”, Locus: revista de historia, Mèxic: Juiz de Fora,
v. 17, n.02, 2011, p. 103-123.
GARRIDO, Pablo M.: “Una experiencia de espiritualidad mariana en el
siglo XVII: el monasterio carmelita de la Encarnación de
Zaragoza”, en Carmelus, vol. 35, núm. 1, 1988, p. 33-66.
Gazeta de Madrid, Núm. 102, “Del viernes 19 de Diciembre de 1800”, p.
1188.
GENOVÉS Y OLMOS, Eduardo: Bibliografía valenciana. Catalech descriptiu de
les obres impreses en llengua valenciana desde 1474 fins 1700, vol. I,
València: Imp. de Manuel Pau, 1911, vol. I.
GIL BLASCO, Yolanda i Armando PAVÓN ROMERO: “Ceremonias
religiosas en la Valencia del Patriarca Ribera”, en El Patriarca
Ribera y su tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna, E.
Callado Estela (ed.), València: Institució Alfons el
Magnànim/Diputació de València, 2012, p. 775-788.
GIL DOLZ, Pedro: Sermon histórico-moral en las exequias de la venerable
madre Luisa Zaragoza de Carlet : que se celebraron en el Real Convento
de Nra. Sra. del Carmen de esta ciudad de Valencia... presente año de
433
1727 / y predicó el Dotor [sic] Pedro Gil Dolz...; sale a luz a expensas de
la Devocion de algunos, València: Impr. José García, [1727?].
GIMÉNEZ ALVIRA, Elena: “Cartas al dictado. El epistolario de la madre
Isabel de Santo Domingo (convento de San José de Carmelitas
descalzas de Zaragoza)”, en Nieves Baranda Leturio i Mª
Carmen Marín Pina (eds.) Letras en la celda. Cultura escrita de los
conventos femeninos en la España moderna, Madrid-Frankfurt am
Main: Iberoamericana-Vervuert, 2014 p. 255-271.
GÓMEZ CORELLA, Vicente: Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad
de Valencia, a la canonización del bienaventurado S. Raymundo de
Peñafort, en el Convento de Predicadores, València: Juan
Chrysostomo Garriz, 1602.
______: Verdadera relación de la vida, muerte, y hechos milagrosos del bendito
P. F. Domingo Anadón, portero, y limosnero del Convento de
Predicadores de Valencia. Van añadidas cosas muy notables, con una
Justa Poética, que en su alabança se tuvo el año 1606, València: al
costat del molí de Rovella, 1607.
______: Fiestas que la insigne ciudad de Valencia ha hecho por la Beatificación
del Santo Fray Luys Bertran. Dirigido a los muy illustres Señores
Iurados de dicha ciudad por Gaspar Aguilar, València: Pedro Patricio
Mey, 1608.
______: Los sermones y fiestas que la ciudad de Valencia hizo por la
Beatificacion del glorioso padre San Luys Bertran. Por el Padre Maestro
fray Vicente Gomez de la Orden de Predicadores a la Illustrissima
Señora Doña Guiomar de Corella, y Cardenas, Condessa de la Puebla,
València: Juan Chisostomo Garriz, 1609.
GONÇÁLEZ DE CUNEDO, Miguel: Triunfo del gloriosíssimo Arcángel y
Príncipe del Cielo, San Miguel. Poema heroyco, Compuesto por Miguel
Gonçalez de Cunedo, Oriola: Agustín Martínez, 1626.
GONZÁLEZ SANTAMERA, Felicidad: “Leonor de la Cueva y Silva, una
434
escritora ausente”, en Autoras y actrices en la historia del teatro
español (1999, Almagro), Múrcia: Universitat de Múrcia, 2000, p.
47-80.
Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, València: Levante, 2005,
diversos volums.
GRAS, Maria Mercè: “L’escriptura en el Carmel descalç femení: la
província de Sant Josep de Catalunya (1588-1835)”, en Scripta,
núm. 1, p. 302-332 [publicació en línia:
https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/2587].
GREGORI, Vicente: Sermon en las funerarias de la Venerable Señora Luisa
Zaragozà y de Hernandorena, natural de la Villa de Carlet, que se
celebraron en la Iglesia parroquial de Santa Catarina Martir de esta
ciudad de Valencia. Predicóle el Dotor Vicente Gregori, València: Imp.
José García, 1728.
GREGORI ROIG, Rosa Maria: La impressora Jerònima Galés i els Mey
(València, segle XVI), València: Biblioteca Valenciana Nicolau
Primitiu, 2012.
GRIFFIN, Clive: “Brígida Maldonado 'ymprimidora’ sevillana, viuda de
Juan Cromberger”, Archivo Hispalense, LXXVI, 233, 1993, p. 83-
117.
______: La impresora Jerònima Galés i els Mey (València, segle XVI),
València: Biblioteca Valenciana, 2012.
GUTIÉRREZ DÍAZ, Manuel: Venerable M. María Gallart: (1612-1677),
fundadora del convento de las Agustinas Descalzas de Jávea, Xàbia,
Agustines Descalces, 1995 (Pedreguer: Avellà).
GUTIÉRREZ DEL CAÑO, Marcelino: Catálogo de los manuscritos existentes
en la Biblioteca Universitaria de Valencia, València: Llibreria
Maraguat, 1913, vol. I.
HALICZER, Stephen: Between Exaltation and Infamy Female Mystics in the
Golden Age of Spain, New York: Oxford University Press, 2002.
435
HERNÁNDEZ CABRERA, María Soledad: “La celda del convento, una
habitación propia. La vivencia de la clausura en la comunidad de
dominicas de Montesión”, Duoda. Revista d’estudis feministes, 22
(2002), p. 19-40.
HERNÁNDEZ OLMOS, Olivia: Información biográfica: Mujeres valencianas,
UPV, Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica, 2012
[publicació en línia:
http://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/14996/Memoria.
pdf?sequence=1].
HERNÁNDEZ SOTELO, Anel: “Los capuchinos en el viso del Marqués: Una
revisión historiográfica de dos fundaciones frustradas a finales
del siglo XVI”, en Campo de Calatrava. Revista de Estudios de
Puertollano y Comarca, núm. 8, Puertollano: Ajuntament de
Puertollano, 2010, p. 70-91.
HERPOEL, Sonja: “Bajo la amenaza de la inquisición: escritoras
españolas en el Siglo de Oro”, en España, Teatro y mujeres: estudios
dedicados a Henk Oostendorp, Amsterdam-Atlanta, Rodopi, 1989,
p. 123-132.
______: A la zaga de Santa Teresa, Amsterdam-Atlanta, Rodopi, 1999.
HERRERA NAVARRO, Jerónimo: Catálogo de autores teatrales del siglo XVIII,
Madrid: Fundación Universitaria Española, 1993.
HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: “Escritoras de la Gobernación
de Orihuela en los siglos XVII-XVIII”, en URYULA. Revista de
investigación del Centro de Estudios Históricos de Orihuela, Oriola:
Asociación de Amigos de Orihuela, 2007, p. 71-83.
______: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels
segles XVI-XVIII, Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la
Universitat d’Alacant, Centre d’Estudis sobre la Dona.
______: “Per manament del confessor: l’esclat de l’autobiografia
femenina en l’edat moderna. El cas del dietari espiritual de la
436
il·licitana sor Gertrudis de la Santíssima Trinitat”, en Ítaca.
Revista de Filologia, 1, 2010, p. 179-190.
______: “Les «modernes» religioses valencianes: entrebancs d’una
Recerca textual”, Scripta, Revista Internacional de Literatura i
Cultura Medieval i Moderna, núm. 1, 2013a, p. 271-280 [publicació
en línia:
https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/2589/2251].
______: Favores que Dios hizo a Isabel de Trilles (¿?-Valencia, final siglo
XVII). Una relación del padre Ginés Berenguer como muestra de
la autobiografía femenina de la Edad Moderna”, V Congreso
Virtual sobre Historia de las Mujeres, 15 al 31-octubre-2013,
Publicaciones virtuales de la Asociación de Amigos del Archivo
Diocesano de Jaén, 2013b, p. 1-13 [publicació en línia:
http://www.revistacodice.es/publi_virtuales/v_congreso_muje
res/comunicaciones/favores_que_dios_hizo.pdf].
Historia del Convento de Santa Clara de Gandía, València: Jaime Martínez,
1848.
HORMIGÓN, Juan Antonio (dir.): Autoras en la Historia del Teatro Español
(1500-1994), Madrid: Asociación de directores de escena, 2000,
vol. III.
HUERGA, Alonso: Fray Luis de Granada. Una vida al servicio de la Iglesia,
Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos (486), 1988.
HUERTA CALVO, Javier, PERAL VEGA, Emilio i URZÁIZ TORTAJADA,
Héctor: Teatro español [de la A a la Z], Pozuelo de Alarcón: Espasa,
2005.
HURTADO, Francisco: Elogio fúnebre en las solemnes exequias de la V.M.
Sor Vicenta Rita Aguilar, Religiosa agustina del convento de S. Julián,
extramuros de Valencia, predicado el día XV de Septiembre de M D
437
CCC III por el P. Fray Francisco Hurtado, Lector de teología en el Real
Convento de S. Agustín. Sale a luz a expensas del sobrino de la
venerable, don Tomás Aguilar, València: Benito Monfort, 1803.
IVARS, Andrés: “Origen y propagación de las clarisas coletinas o
descalzas en España”, en Archivo ibero-americano, 1925 (23), p. 84-
108.
JORDÁN, Jaime: Histora de la provincia de la Corona de Aragon de la Sagrada
Orden de los Ermitaños de Nuestro Gran Padre San Agustín.
Compuesta de quatro reynos, Valencia, Aragon, Cataluña, y las Islas de
Mallorca, y Menorca; y dividida en quatro partes. Parte primera, vol.
II, València: Antonio Bordazar, 1712.
JUÁREZ, Encarnación: “Autobiografías de mujeres en la Edad Media y el
Siglo de Oro y el canon literario”, en Monographic Review 13
(1997), p. 154-168.
JURADO, Laura: “La ‘x’ matemática de Pascuala”, en El Mundo [edició
digital, 05/10/2010:
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/05/baleares/1286
263692.html].
LA PARRA LÓPEZ, Santiago: “Les Borja, entre el palau i el convent”, en
Espai obert. Revista d’assaig i investigació, Comarques Centrals
Valencianes, 1994 (1), p. 86-91.
______: “La dona reclosa: monges en la Gandia dels Borja” en La
memòria amagada. Dones en la història de Gandia, Santiago La Parra
López (coord.), Gandia, Ajuntament de Gandia-Regidoria de la
Dona, 2002, p. 81-127.
______: Francesc de Borja: Sant i duc de Gandia, Alzira: Bromera, 2010.
______: “Francisco de Borja y Gandía: la formación del cortesano”,
Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc
/ Francisco de Borja (1510-1572), hombre del Renacimiento, santo del
Barroco (Actes del Simposi Internacional Gandia, 25-27 d’octubre -
438
València, 4-5 de novembre de 2010 / Actas del Simposio Internacional
Gandía, 25-27 octubre - Valencia, 4-5 noviembre de 2010), edició a
cura de Santiago La Parra i Maria Toldrà, Gandia: CEIC Alfons el
Vell; IIEB; AC/E, 2012, p. 83-105.
LABRADOR ARROYO, Félix i LÓPEZ ÁLVAREZ, Alejandro: “Las caballerizas
de las reinas en la monarquía de los Austria: cambios
institucionales y evolución de las etiquetas, 1559-1611”, en Studia
histórica, Salamanca: Universitat de Salamanca, vol. 28, 2006, p.
87-140.
LACUEVA I LORENZ, Maria: Elles prenen la paraula Recuperació crítica
i transmissió a les aules de les escriptores valencianes de postguerra:
una perspectiva des de l'educació literària, Tesi doctoral, Universitat
de València, 2013 [http://roderic.uv.es/handle/10550/32131].
LACUEVA I LORENZ, Maria i HERRERO HERRERO, María Ángeles:
“Construyendo las genealogías femeninas literarias valencianas:
estado de la cuestión” en el congrés Memoria, identidad y género en
las literaturas hispánicas, del 24-27 abril 2014, Universitat de
Varsòvia [en premsa, 17 pàgines].
LAMARCA, Luis: El teatro de Valencia desde su origen hasta nuestros días,
València: Impr. de J. Ferrer de Orga, 1840.
LATASSA Y ORTÍN, Félix de: Biblioteca nueva de los escritores aragoneses que
florecieron desde el año de 1600 hasta 1640, Pamplona: Oficia de
Joaquín de Domingo, vol. II.
LATORRE HERNÁNDEZ, Manuel: Revisión simplificada del Plan General de
Valencia. Catálogo de bienes y espacios protegidos. Ordenación
estructural: “Monasterio de Nuestra Señora de los Ángeles”, 2013: p.
1-4.
LAVRIN, Asunción: “Erudición, devoción y creatividad tras las rejas
conventuales”, en Letras en la celda. Cultura escrita de los conventos
femeninos en la España moderna, Nieves Baranda Leturio i Mª
439
Carmen Marín Pina (eds.), Madrid-Frankfurt am Main:
Iberoamericana-Vervuert, 2014, p. 65-88.
______: “Los senderos interiores de los conventos de monjas”, en El
alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad femenina en la
modernidad (siglos XVI-XVIII), Javier Burrieza Sánchez (ed.),
Valladolid: Universidad de Valladolid, 2015, p.161-180.
LÁZARO, José: La España moderna, Madrid: Idamor Moreno, setembre,
1898.
LAZCANO, Rafael: “Labor literaria de las agustinas en el siglo XVII”,
en La clausura femenina en el Mundo Hispánico; una fidelidad secular,
Simposium (XIX Edición) San Lorenzo del Escorial, 2 al 5 de
setembre, vol. 1, 2011, p. 371-386.
LIZANDRA RUBIO, Joaquín: “Sor Teresa de Jesús Agramunt, una
dominica insigne”, Exàgono núm. 370, Publicació dels Lluïsos de
Vila-real, 1983, p. 11-15.
LLANSOL, Fra Joaquín: Sermón fúnebre en las solemnes exequias de la
venerable sor María de Santa Clara, religiosa clarisa del convento de N.
Señora de los Ángeles del lugar de Ruzafa, extra-muros de Valencia.
Predicado en dicho convento día 21 de Febrero de 1805, por el R.P. Fr.
Joaquín Llansol, lector jubilado, ex-definidor de la Santa recolección de
la provincia oservante de S. Francisco y examinador synodal del
arzobispo de Valencia. Sale á luz a expensas de una persona afecta a la
venerable, València, Benito Monfort, 1805.
LLEDÓ, Pare Juan: Elegio fúnebre, que en las solemnes exequias de la
Venerable Hermana Joaquina de la Cruz, Tercera de San Francisco con
ábito patente en el antiguo beaterio de esta ciudad de Valencia,
València: Benito Monfort, 1806.
LLEDÓ CUNILL, Eulalia: “¿Escriptura femenina? Les canto i les celebro”,
en Lectora: revista de dones i textualitat, núm. 8, Barcelona:
Universitat Autònoma de Barcelona, 2002, p. 155-179.
440
LLOPIS, Josep (OFM): Crónica del real monasteiro de la seráfica Madre Santa
Clara de la ciudad de Gandía, Escrita por el P. Fray Josef Llopis,
predicador general, apostólico, hijo de la santa recolección de la
exemplar Provincia de Valencia, y de la regular observancia de N.S.P.
San Francisco, y confesor ordinario del mismo santo monasteiro.
Dedicada a la Exma. Sra. Dña. María Josepha Pimentel, Condesa
Duquesa de Benavente, Gandía, Béjar, etc., patrona del mismo Real
Monasterio, 1781, vol. I.
LLORENS I BLAT, Josep: Les Sentències catòliques del diví poeta Dant
(1545) de Jaume Ferrer de Blanes. Edició crítica, estudi i
contextualització biogràfica i literària, [Tesi doctoral] Universitat de
Girona, 2014.
LOJODICE, Cosma: Vita della venerabile madre, Suor Maria Giovanna
Guillen, Agostina, Bologna: Pontificia Mareggiani ,1896.
LÓPEZ BARDÓN, Thyrsus: Monastici Augustiniani R.P. Fr. Nicolai Crusenii
continuatio atque ad illud additamenta sive Bibliotheca Manualis
Augustiniana in qua breviter recensentur Augustinenses utrisque
sexus virtute, litteris, dignitate ac Meritis insignes ab anno 1620 usque
ad 1700, Vallisoleti: Josephi Emmanuelis de la Cuesta, 1903.
LÓPEZ-NAVAJAS, Ana: “Análisis de la ausencia de las mujeres en
los manuales de la ESO: una genealogía de conocimiento
ocultada”, Revista de Educación, 363 (Enero-Abril 2014), p. 282-
308.
LÓPEZ SEGURA, Lorenzo: El convento de los Triunfos del Santísimo
Sacramento de MM. Capuchinas, Alacant: Publicaciones del fondo
editorial del Ayuntamiento de Alicante, 1972.
LORCA, José: Resumen de las virtudes y vida de Sor Josepha Antonia Nebot,
Religiosa Profesa del Convento de Nuestra Señora de los Dolores,
Orden de Nuestro Padre San Agustín de la Villa de Bocayrente, escrita
por el Reverendo Padre, Presentado Fray Joseph Lorca, de la misma
441
Orden, Vicario que fue de dicho Convento, y Director de la referida
Religiosa, lo escribía en San Agustín de Orihuela, año 1776, inèd., 180
fols.
LUMBIER, Raimundo: Vida de la Venerable Madre Sor Serafina Andrea
Bonastre, fundadora principal del Convento de la Encarnación de
monjas de la observancia de N. Señora del Carmen de Zaragoza.
Contenida en una breve relación de sus heroicas virtudes, que hizo
disponer el Reverendísimo P. M. Fr. Raimundo Lumbier, Predicador de
Su Majestad, Calificador déla Suprema, Catedrático de Prima,
Examinador Sinodal, segunda vez Provincial &c. Y en los favores
celestiales, que por orden de la obediencia escribió la misma V. Madre y
adornó con algunas advertencias y notas el M. R. P Pedro de Ojea,
Retor segunda vez del Colegio de la Compañía de Jesús. Mandada dar a
la estampa por su Reverendísima y dedicada al Convento de la
Encarnación, Saragossa: Juan de Ibar, 1675.
LUNA, Lola: Leyendo como una mujer la imagen de la Mujer, Barcelona:
Anthropos/Instituto Andaluz de la Mujer, 1996.
MAESTRE MAESTRE, José María: “Los humanistas como precursores de
las actuales corrientes pedagógicas: en torno a Juan Lorenzo
Palmireno”, en Alazet: Revista de filología, 14 (2002), Instituto de
Estudios Altoaragoneses, p. 157-174.
MALTÉS, Juan Bautista i LÓPEZ, Lorenzo: Ilice ilustrada. Historia de la muy
noble, leal y fidelísima ciudad de Alicante, María Luisa Cabanes i
Susana Llorens Ortuño (eds.), Alacant: Ayuntamiento de
Alicante, 1991.
MANCEBÓN, Gaspar (1894): Vida de la V.M. Juana Guillén, religiosa
agustina arreglada de la que escribió el P. Mancebón, de la Orden de S.
Agustín, por un religioso de la misma orden, Pamplona: Imprenta
Diocesana, 2a edició, 1914.
MARK, Maritza Elisa (1999): María Egual [microform]: subversión del
442
discurso patriarcal en el siglo XVII, Ottawa: National Library of
Canada, Bibliothèque Nationale du Canada, 2001.
MARTÍ I ASCÓ, Manuel: “Un distingit matrimoni en l’Oliva del
segle XVII: Alonso de Celada i Clara de la Cerca”, Cabdells, núm.
2, 2000, p. 47-74.
______: “Cultura literària de la dona en la València dels segles XVI i
XVII”, dins AA.DD., Escriptors de l’Edat Moderna, València:
Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2004, p. 121-137 (Scripta,
núm. 1 2013, p. 362-381).
MARTÍ SOLER, Amparo: “Biografías de las Madres Fundadoras y otras
clarisas”, en Clarisas. 350 años en Cocentaina, 2005, Cocentaina: Pía
Unión de la Virgen del Milagro, p. 143-183.
MARTÍN CASARES, Aurelia: “Las mujeres y la «paz en la casa» en el
discurso renacentista”, Chronica Nova, 29, 2002, p. 217-244.
MARTÍN HERNÁNDEZ, Francisco: “Noticia de los antiguos colegios
universitarios españoles”, Salmanticensis, vol. 6, fasc. 2,
Conspectus Bibliographici, 1959, p. 503-544.
MARTÍN VERGARA, Juan María y GÓMEZ GARCÍA, María Carmen:
“Milagros, prodigios y fenómenos sobrenaturales en el interior
de la clausura femenina», Religión y Cultura, vol. 2, Rodríguez
Becerra, 5. (coord.), Sevilla 1999, p. 193-199.
MAS I USÓ, Pasqual: Justas, academias y convocatorias literarias en la
Valencia Barroca (1591-1705). Teoría y práctica de una convención.
Tesi de doctorat, València, 1991.
______: “La Academia valenciana de los Soles. Perfil de una academia
de ocasión (1658 y 1659)”, en Epos: revista de filología, any 1995,
núm. 11, p. 409-422.
______: “Academias valencianas de ocasión en la segunda mitad del
siglo XVII”, Estudios, revista trimestral publicada pels frares de
l’Orde de la Merced, 1996, p. 13-34.
443
______: Academias valencianas del barroco: descripción y diccionario de
poetas, «Estudios de literatura 49», Kassel: Reichemberg, 1999.
MAS I USÓ, Pasqual i VELLÓN LAHOZ, Javier: Literatura barroca en
Castellón: María Egual (1655-1735). Obra completa, Castelló:
Sociedad Castellonense de Cultura, 1997.
MARTÍNEZ-BURGOS, Palma (1993): “Experiencia religiosa y sensibilidad
femenina en la España Moderna”, en Georges DUBY i
MCNERNEY, Kathleen, María Jesús CASTILLEJO i Violeta ORTEGA:
“Les escriptores mallorquines”, Randa, 53 (2004), p. 29-34.
MARTÍNEZ COLOMER, Vicente: Historia de la Provincia de la Regular
Observancia de S. Francisco, por el P. Fr. Vicente Martínez Colomer,
València: Salvador Fauli, 1803, vol. I.
MARTÍNEZ-GIL, Víctor i d’altres (coord.): Models i criteris de l'edició de
textos, Editorial UOC, Col·lecció Humanitats, 2013.
MATA INDURÁIN, Carlos: “Aproximación a la obra del carmelita
sangüesino Raimundo Lumbier y Ángel (1616-1691)”, en
Zangotzarra, núm. 4, any IV, desembre 2000, Grupo Cultural
Enrique de Albret Enrike de Albret Talde Kulturala, p. 141-176.
MÉLIDA, José Ramón: “Noticia de la Vida y escritos del muy ilustre D.
Martín de Gurrea y Aragón, Duque de Vilahermosa, Conde de
Ribagorza”, en Martín de Gurrea y Aragón, Discursos de medallas
y antigüedades, Madrid, 1903, p. III-CLI.
MENDOCA SACRISTÁN, Fra Manuel: Fiestas que el Convento de nuestra
Señora del Carmen de Valencia hizo a nuestra Santa Madre Teresa de
Iesus, a 28 de Octubre, 1621, València: Felipe Mey, 1622.
MENÉNDEZ PELAYO, Marcelino: “Carta nº 132 de Antonio Rubió y Lluch
a Marcelino Menéndez Pelayo. Barcelona, 4 agosto 1878”, en
Epistolario, gener 1878 - juny 1879, [publicació en línia en la
Biblioteca Virtual Menéndez Pelayo:
444
http://www.larramendi.es/menendezpelayo/i18n/corpus/uni
dad.cmd?idCorpus=1002&posicion=1&idUnidad=1002].
MICÓ VIDAL, Francisco: Historia de la prodigiosa vida, virtudes, milagros y
profecías de S.Luís Bertrán, València: oficina de José Tomás Lucas,
1743, vol. III.
MIGNOLO, Walter: “Los cánones y (más allá de) las fronteras culturales”,
en El canon literario, Madrid: Arco/Libros, 1998, p. 237-270.
MIGUEL, Francisco: Sermón fúnebre histórico en las exequias de la venerable
señora doña Gertrudis Anglesola, religiosa cisterciense y dos veces
abadesa en el Monasterio de la Zaydia. Predícole el[...]16 de diciembre
del año 1727 en la Iglesia del mismo monasterio Francisco Miguel[...],
València: Antonio Bordázar, [1727].
MÍNGUEZ Y TUDELA, Juana María: “Testimonio de la hermana Juana
María Mínguez, compañera y cofundadora de sor Úrsula Micaela
Morata, Manuscritos, 1703-1750 h” [publicació en línia:
http://www.bieses.net/m/].
MIRALLES, Eulàlia: (coord.) Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de
literatura catalana, Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 2010.
______: “Poesia, teatre i prosa del barroc”, en Panorama crític
de la literatura catalana. Edat moderna, Barcelona: Vicens Vives,
2011, p. 251-311.
______:“Mujeres y memoria escrita en la Edad Moderna”, Escribir y
persistir. Estudios sobre la literatura en catalán de la Edad Media a la
Renaixença, vol. I, Vicent J. Escartí (coord.), Editorial Argus-a, Los
Angeles- California – USA, Buenos Aires – Argentina, febrer
2013, p. 99-132 [publicació en línia: http://www.argus-
a.com.ar/ebooks/escribir-y-persistir-i.pdf].
______: “Introducció” al monogràfic: “Literatura política de l’edat
moderna”, Caplletra número 57 (tardor 2014), p. 131-134.
MIRALLES, Eulàlia i ZARAGOZA, Verònica: “Notes sur les écrits
445
ordinaires féminins médievaux et modernes en Catalogne,
Valence et les îles Baléares: état de la recherche”, Clio: Histoire,
Femmes et Socie te s, 35 (2012), p. 177-190.
Místicos cristianos, University-Press, 2013.
MOI, Toril: Teoría literaria feminista, Madrid: Cátedra, 1988.
MOLAS, Joaquim i MASSOT, Josep: Diccionari de la literatura catalana,
Barcelona: Edicions 62, 1929.
MOLINA LÓPEZ, Marciana: Vida contemplativa y cultura. Investigación sobre
la vida contemplativa, cotidiana y profesional de las monjas clarisas
capuchinas de Alicante, Tesi doctoral, Universitat d’Alacant, 1997.
MONSTIER, Arthur du: Sacrum gynecaeum seu martyrologium amplissimum
in quo sanctae ac beatae, Parisiis: Edmundum Couterot, 1657.
DÚAS LÚAS: Místicas e intelectuales católicas en España: una guía del
siglo XV al presente (Núm. 6, abril 2012), p. 1-6 [publicació en
línia:
https://maleducadas.files.wordpress.com/2012/04/religiosas.p
df].
MONTANER FRUTOS, Alberto: Prontuario de bibliografía. Pautas para la
realización de descripciones, citas y repertorios, Gijón: Ediciones
TREA, 1999.
MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Compendio Histórico
Oriolano, manuscrit [còpia microfilmada en la Biblioteca Pública
d’Oriola], 1791-1816, diversos llibres.
______: Monòver en la crònica de Josep Montesinos, Transcripció i notes de
Consuelo Payá i Rafael Poveda, Monòver: Ajuntament de
Monòver, 2005.
MOREJÓN RAMOS, José Alpidio: Nobleza y humanismo. Martín de Gurrea y
Aragón. La figura cultural del IV duque de Villahermosa (1526-1581),
Saragossa: Institución «Fernando El Católico» (C.S.I.C.) - Excma.
Diputación de Zaragoza, 2009.
446
MORETON, Ada Margaret, Lady: A playmate of Philip II: being the history of
don Martin of Aragon, Duke of Villahermosa, and of doña Luisa de
Borja his wife, London: John Lane, 1915.
MORTE GARCÍA, Carmen: “Martín de Gurrea y Aragón, duque de
Villahermosa”. “Luisa de Borja duquesa de Villahermosa”,
catàleg de l’exposició: Felipe II. Un Príncipe del Renacimiento,
Madrid: Sociedad Estatal para la Conmemoración de los
Centenarios de Felipe II y Carlos V, 1998.
______: “Luisa de Borja y Aragón, duquesa de Villahermosa y condesa
de Ribagorza. La familia Borja del siglo XVI en Aragón”, en
Revista Borja. Revista de l’IIEB, 2: Actes del II Simposi
Internacional sobre els Borja, 2005.
MUDARRA BLANCO, Catalina: Máximas extraidas del libro memorias de una
monja del siglo XVII: autobiografía de la madre Úrsula Micaela Morata
Garibaldo 1628-1703 (textos seleccionados), Alacant: [Hermanas
Clarisas Capuchinas], 2003.
MUNIESA, Tomás: Vida de la V. y Exma. Sra. D. Luisa de Borja, y Aragon.
Condesa de Ribagorza, Duquesa de Villahermosa, &c./ Dispuesta por el
R.P. Tomas Muniesa, Saragossa: Pascual Bueno, 1691.
[Reimpressió a Madrid: Julián Peña, 1876].
MUÑOZ, Miguel Eugenio: Discurso sobre la antigüedad y prerrogativas de la
rica hombría de Castilla y Aragon, sustituída en la dignidad de Grande
de España. Justificacion historico-legal de la que pertenece en el grado
superior, ó classe primera, con el titulo de Duque, desde el tiempo del
Señor Emperador Cárlos Quinto, á los Condes, antes Duques de Luna,
Madrid: 1736.
NADAL, Josep M.: “El català en els segles XVI i XVII”, L'Avenç, núm. 100
(gener 1987), p. 24-30.
NAVARRO REIG, Joaquín et alii: “Catálogo comentado de los fondos
447
bibliográficos del convento de las clarisas de Cocentaina. 1584-
1857”, en Clarisas. 350 años en Cocentaina, 2005, Cocentaina: Pía
Unión de la Virgen del Milagro, p. 215-241.
NAVAS OCAÑA, Isabel: La literatura española y la crítica feminista, Madrid:
Editorial Fundamentos, 2009.
NELKEN, Margarita: Las escritoras españolas, Barcelona: Editorial Labor,
1930.
NIEREMBERG, Juan Eusebio: Vida del santo padre, y gran siervo de Dios el B.
Francisco de Borja, tercero general de la Compañia de Iesus ... Vàn
añadidas sus obras, que no estauan impressas antes, Madrid: Maria de
Quiñones, 1644.
______: Vida de San Francisco de Borja, Duque Cuarto de Gandía, Virrey de
Cataluña, y después Tercer General de la Compañía de Jesús, con el
texto de sus obras inéditas, Madrid: Administración del Apostolado
de la Prensa, 1901.
NONELL Y MAS, Jaime: La Santa Duquesa: vida y virtudes de la venerable y
Excma. Sra. Doña Luisa de Borja y Aragón, condesa de Ribagorza y
Duquesa de Villahermosa / por el R. P. Jaime Nonell y Mas; obra
documentada con curiosos apéndices e ilustrada con fototipias de
Laurent, Madrid: Manuel Tello, 1892.
Nou diccionari 62 de la literatura catalana, en «LletrA. La literatura
catalana a internet», Edicions 62, 2000 [publicació en línia:
http://lletra.uoc.edu/ca/periodes].
OMAECHEVARRÍA, Ignacio: Las clarisas a través de los siglos, Madrid:
Editorial Cisneros, 1972.
ORLANDINO, 1614 [1615]: N. ORLANDINO, Historiae Societatis Iesu prima
pars, Romae: apud Bartholomaeum Zannettum, 1614 [1615].
ORELLANA, Marcos A. de: Tratado histórico apologético de las mujeres
emparedadas, escrito a principios del presente siglo por D. Marcos
448
Antonio de Orellana; y aumentado con algunas notas y aclaraciones en
esta primera edición por Juan Churat y Saurí, València: Impremta de
la Casa de Beneficiència, 1887.
ORTÍ Y FIGUEROLA, Francisco: Sermón fúnebre en las exequias de la V. señora
Dª Gertrudis Anglesola, religiosa cisterciense en el Real Monasterio de
Nuestra Señora de Gratia Dei [...], València, José García, 1728.
ORTÍ Y MAYOR, José Vicente: Fiestas centenarias con que la insigne, noble,
leal y coronada ciudad de Valencia celebró en el dia 9 de Octubre de
1738. La quinta centuria de su christiana conquista, València:
Antonio Bordazar, 1740.
______: Vida, virtudes y prodigios de la Venerable Señora Dª Gertrudis
Anglesola, religiosa cisterciense y dos veces abadesa en el monasterio de
Nuestra Señora de Gratia Dei, vulgo de la Zaydia, en la ciudad de
Valencia [...] Que escrivia don Joseph Vicente Ortì y Mayor [...],
València, José Tomás Lucas, 1743.
______: Vida, virtudes, y favores de la Venerable Luisa Zaragozá, llamada
comunmente Luisa de Carlet. Escriviala Don Joseph Vicente Ortí y
Mayor, natural de Valencia, quien la dedica a la Sacratissima Virgen de
los Desamparados, València: José Estevan Dolz, 1749.
PALACIOS FERNÁNDEZ, Emilio: “Noticia sobre el parnaso dramático
femenino en el siglo XVIII”, Autoras y actrices en la historia del
teatro español (1999, Almagro), Múrcia: Publicaciones de la
Universidad, 2000, p. 83-131.
______: La mujer y las letras en la España del siglo XVIII, Madrid:
Laberinto, 2002.
______: “Panorama de las escritoras del siglo XVIII”, Ecos silenciados: la
mujer en la literatura española. Siglos XII al XVIII, Junta de Castilla
y León, 2006, p. 335-358.
______: “Bibliografía general de escritoras españolas del siglo XVIII” en
449
Anales, 23, 2011, Alacant: Universitat d’Alacant, Departament de
Literatura Espanyola, p. 127-184.
PALAU DIEGO, Francisco: El llobarro, Anales de Denia y su comarca,
Pedreguer: Marina Alta, 1983.
PALAU Y DULCET, Antonio (1948): Manual del librero hispano-americano:
bibliografía general española e hispano-americana desde la invención de
la imprenta hasta nuestros tiempos con el valor comercial de los
impresos descritos, Barcelona: Librería anticuaria de A. Palau, 2a
edició, 1951, 28 volums.
PALMIRENO, Juan Lorenzo: Commentarios sobre Aphthonio/Aphthonii
clarissimi rhetoris progymnasmata Ioanne Maria Cataneo interprete,
nunc denuo recognita iuxta ueritatem Graeci exemplaris et scholiis
illustrata per Ioannem Laurentium Palmyrenum Alcannizensem
ludimagistrum Valentinum et Hieronymae Ribotae dicata. Accesit
etiam Hermogenis sententia quomodo status causae cognosci debeat,
València: Joan Mey, 1552.
______: Razonamiento que hizo Palmireno a los regidores de su Patria de la
orden de enseñar, en Segundiparte de latino de repente, València:
Pedro de Huete, 1573.
PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas. 400 años (1597-1997),
Federación de Agustinas Descalzas, 1998.
PANES, Fra Antonio: Chrónica de la Provincia de San Juan Bautista, de
Religiosos Menores Descalzos de la Regular Observancia de Nuestro
Seráphico Padre San Francisco, dedicada al Sacro, Supremo y Real
Consejo de Aragón. València: Gerónimo Vilagrasa 1666, 2 vols.
PARADA, Diego Ignacio: Escritoras y eruditas españolas, ó apuntes y noticias
para servir á una historia de ingenio y cultura literaria de las mujeres
españolas, desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, con
inclusion de diversas escritoras portuguesas e hispano-americanas,
Madrid: Est. Tip. M. Minuesa, 1881, vol. I.
450
PASCUAL Y BELTRÁN, Ventura: La venerable sebatense sor Margarita
Agullona,terciaria franciscana: su vida y sus escritos, por el R.P. Jaime
Sanchis; con un prólogo del Beato Juan de Ribera, 2a edició il·lustrada
i amb apèndixs i notes, Xàtiva, 1921.
______: Játiva biográfica, València, 1931, vol. II.
PASTOR, Alonso (OFM): Soledades del amor divino y dulces laberintos del
encerramiento interior de las almas limpias con Dios, fundadas en la
Sagrada Escritura...: aplicadas y explicadas con la ilustre fundación...
del Santuario y Convento Real de Santa Clara de Gandia..., València: a
casa dels hereus de Crysostomo Garriz, per Bernardo Nogués,
1655.
PAVÓN ROMERO, Armando: “Ceremonias religiosas en la Valencia del
patriarca Ribera”, en El patriarca Ribera y su tiempo. Religión,
cultura y política en la Edad Moderna, València: Institució Alfons el
Magnànim, 2012, p. 775-788.
PEÑA, Margarita: “Manipulación masculina del discurso femenino
en biografías de monjas. Ejemplos de «Parnaso occidental» de
Sigüenza y Góngora”, en La creatividad femenina en el mundo
barroco hispánico, Ed. Reichenberger, Kassel, 1999, vol. 2, p. 597-
609.
PEÑAFIEL RAMÓN, Antonio: “Monjas, visiones y portentos en la España
Moderna. Los relatos de confesores”, Contrastes. Revista de
Historia Moderna (Universidad de Murcia), 11 (1998-2000), p. 127-
143.
______: Mujer, mentalidad e identidad en la España moderna (siglo XVIII),
Murcia, Universidad de Murcia, 2008.
PÉREZ, Tomás: Vida de la Venerable Madre Sor Beatriz Ana Ruiz. València:
Imp. Pascual García, 1744.
PÉREZ, Janet i IHRIE, Maureen (ed.): The Feminist Encyclopedia of Spanish
451
Literature. Volume I (A-M), Westport, Conn.: Greenwood Press,
2002.
PÉREZ GARCÍA, Pablo: “Impresores, libreros y calígrafos: la trastienda
pastoral y bibliotecaria del patriarca Ribera, en El patriarca Ribera
y su tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna, València:
Institució Alfons el Magnànim, 2012, p. 365-383.
PÉREZ DE GUZMÁN Y GALLO, Juan: Bajo los Austrias. La mujer española
en la Minerva literaria castellana, Madrid: Escuela Tipográfica
Salesiana, 1925.
PÉREZ DE RADA, Javier (ed.): Sor Ursola Micaela Morata. Fundadora y
Abadesa del Real Convento de los Triunfos del SS. Sacramento de
Capuchinas de Alicante, Madrid: Fundación Jaureguizar, 2007.
PÉREZ SÁNCHEZ, Manuel: “«Arcas de prodigios» (A propósito de tres
relicarios de plata de la catedral de Murcia)”, Imafronte,
Publicaciones de la Universidad de Murcia, núm. 14 (1999), p.
195-209.
PÉREZ SARMIENTO, Uxía: “Narrativa y autobiografía femenina en la
revista Signa”, Treball de fi de Grau de Llengua i Literatura
Espanyola, UNED, curs 2013-2014, p. 1-42.
PERTEJO, P. Benjamín: El Real Convento de las Monjas Clarisas Capuchinas
de Castellón. III Centenario de su fundación (1693-1993), Excmo.
Ayuntamiento de Castellón de la Plana, 1993.
PESCADOR MEDRANO, Aitor: Francisco de Xabier: Nacimiento de un mito,
muerte de una nación, Tafalla: Txalaparta, 2006.
PICATOSTE Y RODRÍGUEZ, Felipe: Los españoles en Italia, Madrid:
Imprenta de la viuda de Hernando, vol. 1, 1887.
PINYOL I TORRENTS, Ramon: “Escriptores”, en Catalanes del IX al XIX,
Vic, Eumo, 2010, p. 249-280.
PIQUER GARCÉS, P. Vicente Benjamín: “Sor Úrsula Micaela Morata.
452
Apertura a la vida y a la santidad”, en El Señor me dio hermanos.
Biografías de santos, beatos y venerables capuchinos, vol. I, Sevilla:
Conferencia Ibérica de Capuchinos, 1993.
______: Memorias de una monja del siglo XVII: autobiografía de la madre
Úrsula Micaela Morata capuchina (1628-1703), Alacant: [Hermanas
Clarisas Capuchinas], 1999.
______: Sor Úrsula Micaela Morata: Clarisa, Capuchina (1628-1703):
fundadora del monasterio de Alicante, Alacant: Monestir dels
Triunfos del Santísimo Sacramento, 2006.
PONS ALÓS, Vicente: “Los expurgos de la biblioteca del patriarca
Ribera”, en El patriarca Ribera y su tiempo. Religión, cultura y
política en la Edad Moderna, València: Institució Alfons el
Magnànim, 2012, p. 345-364.
PONS FUSTER, Francisco: La espiritualidad valenciana. El iluminismo en los
siglos XVI y XVII, València: Universitat de València
(Departament d’Història Moderna), 1991a.
______: Místicos, beatas y alumbrados, València: Edicions Alfons el
Magnànim-Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1991b.
______: “Mujeres y espiritualidad. Las beatas valencianas del siglo
XVII”, en Revista de Historia Moderna, núm 10 (1991c), Universitat
d’Alacant, p. 71-96.
______: “Francisca López. Una beata valenciana en la ‘Guía Espiritual’
de Miguel Molinos”, en Estudis, núm. 18, 1992, p. 77-95.
______: “Proyección social de la santidad frustrada de Francisco
Jerónimo Simón”, en Estudis, 23, 1997, p. 149-183.
______: “Un argumento inquisitorial para la prohibición de libros: Las
controversias con herejes en lengua ‘vulgar’ a través de los
ejemplos de Bernardo Pérez de Chinchón y fray Antonio
Sobrino”, Estudis, 26, 2000, p. 177-202.
______: “Monjas y beatas en la espiritualidad valencian de los siglos
453
XVI y XVII”, en Valencianos en la Historia de la Iglesia II, València:
Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 2008, p. 187-276.
______: “El patriarca Ribera y la espiritualidad franciscana”, en Curae et
Studii exemplum. El Patriarca Ribera cuatrocientos años después,
Emilio Callado Estela (coord.), València: Universitat de València,
2009, p. 269-300.
______: “Francisca Llopis. Una maestra espiritual franciscana”, en
Valencianos en la Historia de la Iglesia V, València: Facultad de
Teología San Vicente Ferrer, 2014, p. 87-121.
______: “Modelos de mujeres espirituales. El ejemplo de las beatas
valencianas y su evolución histórica”, en Javier Burrieza Sánchez
(ed.) El alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad femenina en la
modernidad (siglos XVI-XVIII), Valladolid: Universidad de
Valladolid, 2015a, p. 211-237.
______: “La religiosidad femenina en el antiguo Reino de Valencia”, en
Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.) Mujeres que vivieron el
Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto Alicantino de Cultura
Juan Gil-Albert, 2015b, p. 83-92.
PONS FUSTER, Francisco i PERELLADA CASAS, Joaquín: Vida y obras de
Bernardo Pérez: Un humanista de Chinchón en la corte de los Borja de
Gandía (siglo XVI), Chinchón, 2008.
PONT, Jaume i SALA-VALLDAURA, Josep M. (eds.): Cànon literari: ordre i
subversió.Actes del col·loqui internacional, Lleida: Quaderns de
l’Institut, 1998.
PORCAR, Pere Joan: Coses evengudes en la ciutat i regne de Valencia, Dietario
de mosén Juan Porcar, capellán de San Martín (1589-1628), V.
Castañeda Alcover (ed.), Madrid, 1934, vol. I.
PUIGCERVER VIUDES, Antonio Jesús: “Guardamar durante la guerra de
454
Sucesión española (1701-1715)”, en Baluard. Anuari 2012,
Guardamar del Segura: Institut d’Estudis Guardamarencs, p.
109-132.
______: “La religiosidad en el Guardamar del siglo XVIII”, en Baluard.
Anuari 2013, Guardamar del Segura: Institut d’Estudis
Guardamarencs, p. 93-153.
______: “De visionarias a beatas. El carismático ejemplo de
Guardamar”, en Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.)
Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto
Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015, p. 105-120.
POUTRIN, Isabelle: “Souvenirs d'enfance: l'apprentissage de la sainteté
dans l'Espagne moderne”, Mélanges de la Casa de Velázquez, Tome
23, 1987, p. 331-354.
______: “Clôture et perception de l’espace conventual en Espagne (1560
1660)”, Les religieuses dans le cloître et dans le monde des origins à nos
jours, Publications de l`Université de Saint-Etienne, 1994, p. 597-
607.
______: Le voile et la plume: autobiographie et sainteté féminine dans
l’Espagne moderne, Madrid: Casa de Velázquez, 1995.
______: “La lecture hagiographique comme pratique religieuse féminine
(Espagne, XVIe-XVIIe siècles)”, Mélanges de la Casa de Velázquez.
Nouvelle série, 33/2 [=Le temps des saints], 2003, p. 79-96.
______: “Les religieuses espagnoles au siècle d'Or. Entre dépendance
sociale et liberté personnelle”, Cahiers du Centre de Recherches
Historiques, Dépendance(s), núm. 40, octubre 2007, p. 51 - 65.
RAFANELL, August: La llengua silenciada, Barcelona: Empúries, 1999.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Diccionario de la lengua española (DRAE), 22a
ed. [en línia http://www.rae.es/recursos/diccionarios/drae].
REDER GADOW, Marion: “Las voces silenciosas de los claustros de
clausura”, en Cuadernos de Historia Moderna, 25, 2000, p. 279-335.
455
Revista «Fiestas en Honor a San Jaime. Patrón de esta Villa Real», “Biografía.
Beata Sor Beatriz Ana Ruiz (1666-1735)”, Guardamar del Segura,
1978.
REYZÁBAL, Mª Victoria: “El canon femenino: críticas y propuestas para
su revisión”, El invisible anillo 12, Madrid: Eneida, 2011, p. 52-59.
______: Canon literario y diferencia género en la educación, Madrid: La
Muralla, 2012.
RIBELLES COMÍN, José (1920-): Bibliografía de la lengua valenciana: o sea
catálogo razonado por orden alfabético de autores, Madrid: Servicio de
Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, volums I
(1920)-II (1929)-III (1939).
RIQUER, Martí de (1964 [1985]): Història de la literatura catalana, vol. III i
IV, Esplugues de Llobregat: Ariel, [4a ed.].
RIQUER, Isabel de: “Las «Trobairitz»”, Breve historia feminista de la
literatura española (en lengua castellana), Iris M. Zavala (coord.),
vol. 6, 2000, p. 27-39.
RISCO, Fra Manuel: España Sagrada: Theatro geographico-historico de la
iglesia de España, Madrid: Impremta de la Viuda de Joaquín
Ibarra, vol. XLII, 1701.
RIVERA GARRETAS, María Milagros: “Egregias señoras. Nobles y
burguesas que escriben”, La vida escrita por las mujeres, Vol. I. Por
mi alma os digo. De la Edad Media a la Ilustración, Madrid: Círculo
de Lectores, 2003, p. 23-110.
ROBINSON, Lilian S.: “Traicionando nuestro texto. Desafíos feministas al
canon literario”, en El canon literario, Madrid: Arco/Libros, 1998,
p. 115-138.
ROBRES LLUCH, Ramón: “En torno a Miguel de Molinos y los orígenes de
su doctrina. Aspectos de la piedad barroca en Valencia (1578-
1691), Anthologhica Annua, 18, Roma: Instituto Español de
Historia Eclesiástica, 1971, p. 353-465.
456
______:“Pasión religiosa y literatura secreta en la Valencia de Miguel de
Molinos (1612-1625)”, Anthologica Annua, 26-27 (1979-1980),
Roma: Instituto Español de Historia Eclesiástica, p. 281-406.
ROBRES LLUCH, Ramón i ORTOLA, José R.: La monja de Lisboa, epistolario
inédito entre Fray Luis de Granada y el patriarca Ribera, Castelló:
[s.n.], 1947.
RODES LLORET, Fernando: Sor Úrsula Micaela Morata: vida y muerte.
Estudio biográfico y antropológico-forense, Publicacions de la
Universitat d’Alacant, 2014.
RODRÍGUEZ, Josep (1747): Biblioteca Valentina, València: Eliseu Climent,
1977.
RODRÍGUEZ DE LA TORRE, Fernando: “Culminó la magistral obra Hombres
y documentos de la Filosofía Española, de Gonzalo Díaz Díaz”, en
Al-Basit. Revista de Estudios Albacetenses, Tercera Época, núm. 54,
Desembre 2009, Albacete: Instituto de Estudios Albacetenses
“Don Juan Manuel”, p. 241-305.
RODRÍGUEZ MAGDA, Rosa Mª: “Del olvido a la ficción. Hacia una
genealogía de las mujeres” en Mujeres en la historia del
pensamiento, Rosa Rodríguez Magda (Ed.), Anthropos, 1997, p.
33-59.
ROS, CARLES: Pràctica de orthographia para los dos idiomas castellano, y
valenciano, escrita por Carlos Ros, València: Herederos de Vicente
Cabrera, 1732.
______: Epítome del origen y grandeza del idioma valenciano, València:
Cosme Granja, 1734.
______: Tratat de adages y refranys valencians y pratica pera escriure ab
perfecció la lengua valenciana. Escrit per Carlos Ros, València: José
Estevan, tercera impressió, 1788.
ROSSICH, Albert: “Renaixement, Manierisme i Barroc en la literatura
457
catalana”, dins Actes del Vuité Col·loqui Internacional de Llengua i
Literatura Catalanes / II Tolosa de Llenguadoc, 12-17 de setembre de
1988, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989, p.
149-179.
______: “La literatura catalana entre el Barroc i el Romanticisme”,
Caplletra 9, (tardor 1990), p. 35-57.
______ (coord.): Panorama crític de la literatura catalana. Edat moderna,
Barcelona: Vicens Vives, 2011a, vol. III.
______: “Panorama de la literatura catalana moderna”Del Cincents al
Setcents. Tres-cents anys de literatura catalana, Bellcaire d’Empordà:
Edicions Vitel·la, 2011b, p. 15-109.
______: “La narrativa catalana entre el Tirant i L’orfaneta de
Menargues” Del Cincents al Setcents. Tres-cents anys de literatura
catalana, Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2011c, p. 160-167.
ROSSICH, Albert i CORNELLÀ, Jordi: El plurilingüisme en la Literatura
Catalana, Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2014.
ROSSICH, Albert i PRATS, Modest: “La prosa catalana a l’època del
barroc”, Del Cincents al Setcents. Tres-cents anys de literatura
catalana, Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2011, p. 125-157.
RUIZ GARCÍA, Elisa: “El universo femenino y las letras (siglos XV-XVII)”,
en González de la Peña, María del Val (coord.): Mujer y cultura
escrita. Del mito al siglo XXI, Ediciones Trea, Gijón, 2005, p. 97-115.
RUIZ GUERRERO, Cristina: “El siglo XVIII: las ilustradas”, Panorama de
escritoras españolas, Cádiz: Universidad de Cádiz, 1997, II, p. 9-
60.
RUIZ JURADO, Manuel: Francisco de Borja. Diario Espiritual (1564-1570),
Bilbao-Santander: Mensajero-Sal Terrae, 1997.
RUIZ PARRA, Inmaculada: “Excavaciones arqueológicas en el ala sur del
Convento de Agustinas Descalzas de Murcia”, en Memorias de
Arqueología, 10 (1995), 2002, p. 558-571.
458
RUIZ SAN MIGUEL, Francisco Javier i BLANCO, Sonia: “Los contenidos
televisivos y el control de su calidad: los weblogs, una nueva
herramienta interactiva”, Comunicar, núm. 25, Grupo Comunicar,
2005, [publicació en línia, sense numeració de pàgines:
http://www.redalyc.org/pdf/158/15825136.pdf].
SABATER MIRA, Antonio: “Les monges Dominiques de Corpus Christi de
Carcaixent (segles XVII-XXI)”, [publicació en línia
www.antoniosabatermira.globered.com, entrada publicada el
19/04/2012].
SÁEZ VIDAL, Joaquín: Sor Ursula Micaela Morata (1628-1703). Experiencia
religiosa y actividad personal, Alacant: Caja de Ahorros de Alicante
y Murcia, 1987.
SAINZ RODRÍGUEZ, Pedro (dir.): Antologia de la literatura espiritual española
II. Siglo XVI (Volumen I), Universidad Pontificia de
Salamanca/Fundación Universitaria Española, Madrid, 1983.
SAINZ DE ROBLES, Federico Carlos: Ensayo de un diccionario de mujeres
célebres, Madrid: Aguilar, 1959.
SALA, Isidro: Panegyrico piadoso en las honras, que a la venerable Madre
Sor Ursola Michaela Morata, fundadora y abadessa de este religiossimo
Real Convento de los Triunfos del Ssmo. Sacramento de Capuchinas,
Oriola: Jaime Mesnier, 1703.
SALA, Juan: Diccionario Biográfico Universal, o resumen histórico de los
personajes célebres de todos los países del globo, desde los tiempos más
remotos, hasta la época presente redactado bajo la dirección de Don J.
Sala, Madrid: Gaspar y Roig, 1862, vol. I.
SALAZAR DE MENDOZA, Pedro: Origen de las dignidades seglares de Castilla
y Leon: con relacion sumaria de los reyes de estos reynos..., con un
resumen al fin de las mercedes que su magestad ha hecho de marqueses
y condes desde el año de 1621 hasta fin del de 1656... /por... Salazar de
Mendoza ..., Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1794.
459
SALAZAR Y CASTRO, Luis: Indice de las glorias de la Casa Farnese o resumen
de las Heroycas acciones de sus Principes, que consagra a la Augusta
Reyna de las España Doña Isabel Farnese, Madrid: Imp. Francisco del
Hierro, 1716.
______: Árboles de costados de gran parte de las primeras casas de estos reynos
cuyos dueños vivian en el año de 1683, Madrid: Antonio Cruzado,
1795.
SALGADO, María A.: “Women’s Voices in Eighteenth-Century Hispanic
Poetry”, en Dieciocho. Hispanic Enlightenment, Aesthetics, and
Literary Theory, vol. 11, núm. 1 (1988), Universitat de Virgínia, p.
15-26.
SALORT, Salvador, LOPEZ, Mª Jose i NAVARRETE, Benito: “Vicente
Salvador Gomez, Alonso Cano y la pintura valenciana de la
segunda mitad del siglo XVII”, Archivo Español de Arte, vol. 74,
Núm. 296, 2001, p. 393-424.
SALVÁ, Pedro: Cancionero de la Academia de los Nocturnos de Valencia
estractado de sus actas originales, València: Impr. F. Vives i Mora,
1905.
SALVÁ Y PÉREZ, Vincent: A Catalogue of Spanish and Portuguese Books, with
occasional Literary and Bibliographical Remarks, London: M. Calero,
1826.
SAN ANTONIO, Juan de (OFM): Bibliotheca universa franciscana, sive
Alumnorum trium ordinum S.P.N. Francisci... Encyclopaedia... ex
praescripto... Joannis de Soto... / concinnata a R.P.Fr. Joanne A S.
Antonio, Salmantino...; tomus primus, Madrid: Imp. de la Causa de
la V.M. María Jesús de Ágreda, vol. I, 1732.
SAN NICOLÁS, Andrés: Historia general de los religiosos descalzos del Orden
de los Ermitaños del gran padre y doctor de la Iglesia san Agustín de la
Congregación de España y de las Indias, vol. I, Madrid: Andrés
García de la Iglesia, 1664.
460
SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y
literatura (Siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, 2 vols.
SANCHIS, Jaime (OFM): Relación breve de la vida, virtudes y milagros de la
humilde sierva del Señor Sor Margarita Agullona, Beata profesa de la
Orden del Serafico padre S. Francisco, València: a casa de Juan
Chrysostomo Garriz, en 8é, 1607.
______: La Venerable sebatense Sor Margarita Agullona, terciaria franciscana:
su vida y sus escritos, Xàtiva: Tip. de la Virgen de la Seo, 1921.
SANCHIS GUARNER, Manuel: Els valencians i la llengua autòctona durant els
segles XVI, XVII y XVIII, Aldaia: Universitat de València, 2001.
SANSANO, Gabriel i VALSALOBRE, Pep (coord.): Fontanellana. Estudis sobre
l’època i l’obra de Francesc Fontanella (1622-1683/1685), [Girona]:
Documenta Universitaria, 2009.
SANTA TERESA DE JESÚS (1979): Libro de la vida, Dámaso Chicharro (ed.),
Madrid: Cátedra, 15a edició, 2009.
SANTIAGO VELA, Gregorio de: Ensayo de una Biblioteca Ibero-Americana de
la Orden de San Agustín. Obra basada en el Catálogo bio-bibliográfico
agustiniano de Bonifacio Moral, Madrid: Imp. Del Asilo de
Huérfanos del Sagrado Corazón de Jesús, 1913-1931, 8 vols.
SANTÍSSIM SAGRAMENT, Sor Anna Maria del: Càntics i cobles, introducció,
selecció i transcripció de Sebastià Trias Mercant, Palma de
Mallorca: Editorial Moll, 1988.
SANZ, José: Oracion funebre en las exequias de la venerable, y penitentissima
Madre Margarita de el Espiritu Santo, religiosa Agustina Descalza, en
su... Convento de Santa Ursola de... Valencia dixola en su Iglesia á 26
de junio de 1719 el padre... Joseph Sans presbitero de la Congregacion
de el Oratorio de la misma ciudad..., València: Antonio Bordazar,
1719.
SARRIÓN, Adelina: Beatas y endemoniadas. Mujeres heterodoxas ante la
Inquisición. Siglos XVI a XIX, Madrid, Alianza, 2003.
461
SARTHOU CARRERES, Carlos: Monasterios valencianos (su historia y su arte),
València: Diputación Provincial de Valencia, 1943.
SCOTT, Joan W.: “El género: una categoría útil para el análisis histórico”,
en Historia y Género: Las mujeres en la Europa Moderna y
Contemporánea, València: Edicions Alfons el Magnànim, 1990, p.
23-56.
SCOTT SOUFAS, Teresa: Dramas of Distinction: A Study of Plays by Golden
Age Women, Kentucky: The University Press of Kentacky, 1997.
SEGALÁ Y ESTALELLA, Luis: Discurso inaugural leído en la solemne apertura
del curso académico de 1916 a 1917 ante el claustro de la Universidad
de Barcelona por el Doctor D. Luis Segalá y Estalella, Catedrático de la
Facultad de Filosofía y Letras, Barcelona: Tip. La Académica, 1916.
SELLÉS, Salvador: “María Egual Miguel. La poetisa marquesa de
Castellfort”, en Hombres y mujeres de Castellón [...], p. 100-102.
SEMPERE, Lorenzo G.: Vida de la Venerable Madre sor Inés Sisternes,
dominica, Almeria: Tip. Non Pus Ultra, 1903.
SERRANO MORALES, José Enrique: Reseña histórica en forma de
diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la
introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868: con
noticias bio-bibliográficas de los principales impresores / por José
Enrique Serrano Morales, València: Imp. F. Domenech, 1898-
1899.
SERRANO Y SANZ, Manuel (1893 i 1895): Apuntes para una biblioteca de
autoras españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, 2
volums.
______: Antología de poetisas líricas, Madrid: Real Academia Española,
1915, vol. I.
SERVÉN DÍEZ, Carmen: “Mujer y canon en la enseñanza de la literatura”,
462
en Gutiérrez, F., Luengo, J.L., Mañero, D., Molina, M.M., Ruiz, L.
y Sancho, M.I. (eds.). Lengua, literatura y género, Jaén: Universidad
de Jaén, 2007, p. 817-832.
______: “Canon literario, educación y escritura femenina”, OCNOS.
revista de estudios sobre lectura, núm. 4, 2008, p. 7-20.
SESER PÉREZ, Rosa i CANET LLIDÓ, Vicent (coord.): El Convent de les
Agustines de Dénia y la Santíssima Sang. 400 anys de presència a
Dénia, Ajuntament de Dénia, 2005.
SIMÓN DÍAZ, José: Bibliografía de la literatura hispánica, Madrid: CSIC, vol.
IV, 1972.
Sol de academias o academia de soles. En los lucidos ingenios de Valencia que
la celebraron y en la hermosura y nobleza que la asistieron. Su mecenas.
El Ilustrí[simo] don Basilio de Castelví y Ponce [...] Su presidente, el
ilustre señor Don Felipe Folch de Cardona, Aragón y Borja, Conde de
Buñol, y primogénito del Almirante de Aragón. Su secretario para la
introducción, Don José de Borja Lansol [...]. Su fiscal para el vejamen,
Don Juan de Valda [...], València: Juan Lorenzo Cabrera, 1659.
Solenes i grandiosas Fiestas, que la noble, i leal Ciudad de Valencia a echo por
la Beatificación de su Santo Pastor, i Padre D. Tomás de Villanueva. Al
muy ilustre Cabildo, i Canónigo de su Santa Iglesia Metropolitana,
València: Felipe Mey, 1620.
Solenes, y grandiosas fiestas que la Noble y Leal ciudad de Valencia ha
concebido a favor de la Inmaculada Concepción de María Madre de
Dios y Señora nuestra, sin pecado original concebida. Con el Decreto de
su Santidad y el Certamen Poético, València: Pedro Patricio Mey,
1623.
SOLER MOLTÓ, Mª Desamparados: “Profesión, dotes, beneficios y
censos”, Clarisas. 350 años en Cocentaina, Cocentaina: Pía Unión de
la Virgen del Milagro, p. 93-141.
SOLER SALCEDO, Juan Miguel: Nobleza española: Grandeza inmemorial 1520,
463
Madrid: Visión Libros, 2008.
SOLERVICENS, Josep: “Prosa i teatre del renaixement”, en Panorama
crític de la literatura catalana. Edat moderna, Barcelona: Vivens
Vives, 2011, vol. III, p. 169-191.
SORIANO TRIGUERO, Carmen: “Inquisición, beatas y falsarios en el siglo
XVII: pautas del Santo Oficio para examinar visiones y
apariciones”, Disidencias y exilios en la España Moderna, Actas de la
Reunión Científica de la Asociación Española de Historia Moderna
(Alicante, 27-30 de mayo de 1996), Alacant: Caja de Ahorros del
Mediterráneo/Universitat d’Alacant/AEHM, 1997, p. 253-262.
SORRIBAS, Josep/INGLÉS, María Luisa: Narracion historica de la antiguedad,
y progressos del Real Monasterio de la Purissima Concepcion de la
ciudad de Valencia / su autor... Fr. Josef Sorribas, Predicador General y
Chronista de la provincia de San Francisco de la Observancia de
Valencia ; sale a luz a diligencias de... Sor Maria Luisa Inglés,
València: José Estevan Dolz, 1741.
SULLÁ, Enric: “El debate sobre el canon literario”, en El canon literario,
Madrid: Arco/Libros, 1998, p. 11-34.
TEIXIDOR Y TRILLES, José: Antigüedades de Valencia: observaciones críticas
donde con instrumentos auténticos se destruye lo fabuloso, dejando en
su debida estabilidad lo bien fundado / escribiólas en 1767 Fr. Josef
Teixidor, València: Librería de Pascual Aguilar, 1895.
TORRES AMAT, Félix: Memorias para ayudar a formar un Diccionario crítico
de los escritores catalanes y dar alguna idea de la idea de Cataluña,
Barcelona: Imp. J. Verdaguer, 1836.
TORRES RAMÍREZ, Isabel de i MUÑOZ MUÑOZ, Ana María: Fuentes de
información para el estudio de las mujeres, Granada: Universidad de
Granada, 2000.
TRAVER GARCÍA, Benito (1925): Villarreal en la Guerra de Sucesión,
Ajuntament de Vila-real, Temes Vila-realencs IV, 1983.
464
TRILLES, Isabel de: Favores que Dios hizo a doña Isabel de Trilles, valenciana,
escritos por ella misma, y relación de sus virtudes y milagros por el P.
Gines Berenguer, su confesor, de la Compañia de Jesús, [còpia
manuscrita, segle XVII, 64 fol., Reial Biblioteca del Monestir d’El
Escorial, ms. &-IV-3].
TRINIDAD, Gemma de la (OSA): “Nuestros predecesores: Josefa Antonia
Nebot (1750-1773). Monasterio de Bocairente”: Anima Una 56
(2004), p. 69-71.
_______, “Sobre Josefa Antonia Nebot [sic] (1740 [sic]-1773)”: Vida
Sobrenatural 90 (2010), p. 58-63.
_______ “Labor literaria de las agustinas en el siglo XVIII”, en La
clausura femenina en el Mundo Hispánico: una fidelidad secular:
Simposium (XIX Edición) San Lorenzo del Escorial, 2 al 5 de
septiembre, 2011, vol. 1, p. 387-402.
TRIVIÑO, María Victoria (OSC): Escritoras clarisas españolas. Antología,
Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1992.
______: “Escritoras franciscanas españolas”, El franciscanismo en la
Península Ibérica. Balance y Perspectivas, I Congreso Internacional,
Madrid: GBG Editora, 2005, p. 101-124.
UN GUARDAMARENCO: “La Venerable”, en Revista “Alone”, Fiestas en
Honor a su Excelsa Patrona. Año II, Nº 2, Guardamar, octubre
1947.
URZÁIZ TORTAJADA, Héctor: Catálogo de autores teatrales del siglo XVII,
Madrid: Fundación Universitaria Española, 2002, vol. I.
VALLÉS BORRÀS, Vicent J.: De la Carta de Poblament a l’ocàs de l’Antic
Règim (1252-1800), Història de l’Alcúdia, l’Alcúdia: Ajuntament de
l’Alcúdia, vol. I.
VALSALOBRE, Pep i ROSSICH, Albert (coord.): Poesia catalana del barroc.
Antologia, Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2006.
VALSALOBRE, Pep i SANSANO, Gabriel (coord.): Francesc Fontanella: una
465
obra, una vida, un temps, Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 2006.
VEGA, Lope de: Comedias. Parte XI, Madrid: Gredos, 2012, 2 vols.
VELA, José: Idea de la perfecta religiosa en la vida de la ven. Madre Sor
Josepha Maria García, primera hija del Real Convento de Capuchinas
de la villa de Castellón de la Plana en el reino de Valencia, y Abadesa
que murió del mismo, València: Viuda d’Antonio Bordazar, 1750.
VERJUS, Antoine: La vie de S. François de Borgia: dediée au Roi, París:
Chez Denys Thierry, ruë Saint Jacques, à l’enseigne de la ville de
Paris, 1672.
VICIANA, Rafael Martí de: Libro segundo de la Chronyca de la ínclita y
coronada ciudad de Valencia y de su Reyno. Copilada por Martín de
Viçyana: y endereçada al ilustrissimo Señor Don Carlos de Borja
Duque de Gandía Marqués de Lombay. Etc. en el qual son cotnenidas
todas las familias o linages militares de la ciudad y Reyno por estilo
moderno y muy verdadero, [sense localització], 1564.
VICO MONTEOLIVA, Mercedes: Los antiguos colegios de estudios valencianos,
Saragossa: Anubar, 1978.
_______: Los colegios de estudios valencianos postridentinos a través de sus
constituciones. València: Nau-Llibres, 1981, p. 23-42.
VILA, Pep: “El teatre a l’època de la Il·lustració”, en El teatre català dels
orígens al segle XVIII. Actes del II Col·loqui Problemes i Mètodes de
Literatura Catalana Antiga: «Teatre català antic», Girona, 6 al 9 de
juliol 1998. Edició a cura d’Albert Rossich, Antoni Serrà Campins
i Pep Valsalobre, amb la col·laboració de David Prats Vidal.
Kassel: Edition Reichenberger (Estudis Catalans, 5), 2001, p. 81-
102.
VILACOBA RAMOS, Karen M. i MUÑOZ SERRULLA, Teresa: “Las religiosas
de las Descalzas Reales de Madrid en los siglos XVI-XX: Fuentes
archivísticas”, en Hispania Sacra, LXII, 125, enero-junio 2010,
p.115-156.
466
VILLERINO, Alonso de: Esclarecido solar de las religiosas reformadas de
Nuestro Padre Agustín, y vidas de las insignes hijas de sus conventos,
Madrid: Juan García Infançón, vol. III, 1694.
VILLIERS DE SAINT-ÉTIENNE, Cosme de: Bibliotheca Carmelitana, notis
criticis et dissertationibus illustrata, Excudebant M. Couret de
Villeneuve& Joannes Rouzeau-Montaut, 1752, vol. II.
VINYOLES VIDAL, Teresa: “Cartas medievales en el paso de la Edad
Media al Renacimiento”, Breve historia feminista de la literatura
española (en lengua catalana, gallega y vasca) Vol. VI, Barcelona:
Anthropos, 2000, p. 51-61.
______: “Metgesses, llevadores, fetilleres, fascinadores...: bruixes a
l’edat mitjana”, en Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a
Catalunya, Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 2007, p.
12-31.
VIRUÉS, Cristóbal: La gran Semíramis, Barcelona: Red Ediciones SL, 2012.
______ (2003): La gran Semíramis/Elisa Dido, Madrid: Cátedra, 3a edició,
2012.
VIVES CISCAR, José: Retratos de alicantinos ilustres, València, 1892 (2a ed).
______: Bosquejo biográfico del pintor y grabador valenciano Crisóstomo
Martínez y Sorlí: discurso leido en la sesión pública que celebró la Real
Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia con motivo de la
apertura del curso oficial...1980 á 1981, València: Federico
Doménech, 1890.
VIZUETE MENDOZA, J. Carlos: “Las Clarisas Nazarenas”, en La imagen
devocional barroca: en torno al arte religioso en Sisante, Conca:
Ediciones de la Universidad de Castilla-La
Mancha/Ayuntamiento de Sisante, 2010, p. 45-62.
WADDING, Lucas i SBARAGLIA, Giovanni Giacinto: Scriptores ordinis
467
minorum Quibus accessit syllabus illorum qui ex eodem ordine pro fide
Christi fortiter occubuerunt, Roma: Typ. S. Michaelis ad Ripam.
Apud Linum Contedini, 1806.
WEINTRAUB, Karl: La formación de la individualidad, Madrid: Megazul
Endymion, 1993.
WILKINSON, Alexander S. (ed.): Iberian Books: Books published in Spanish or
Portuguese or on the Iberian Peninsula before 1601, Boston: Brill,
2010.
WOHL, Louis de (1953): El oriente en llamas: Biografía novelada de San
Francisco Javier, Madrid: Palabra, 2006.
XIMENO, Vicente (1747-1749): Escritores del reyno de Valencia
chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la
christiana conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVII,
València: Librerías París-Valencia, 1980, 2 volums.
ZAMORA, Antonio de: Muerte en amor es la ausencia, Jordi Bermejo
Gregorio (ed.), Aula Música Poética, 2012.
ZARAGOZA I GÓMEZ, Verònica: “La permeabilitat de la clausura: el
convent dels Àngels a la Barcelona del segle XVII i l’obra de
Contesina Fontanella”, comunicació presentada al XII Congrés
d’història de Barcelona. Historiografia barcelonina. Del mite a la
comprensió (Barcelona, 30 novembre-1 desembre 2011), Barcelona,
AHCB, 2011, p. 1-10.
_______: “La obra literaria de los Fontanella al entorno del monasterio
dominico de Nuestra Señora de los Ángeles y pie de la Cruz
(Barcelona, siglo XVII) en Archivum Fratrum Praedicatorum, Roma:
Angelicum University Press, vol. LXXXII, 2012, p. 217-266.
______: “Historiar les protagonistes absents. La poesia femenina de
l’edat moderna a l’àmbit català”, dins Lola Josa & Mariano
Lambea (ed.) 'Allegro con brio'. I Encuentro “Aula Música Poética”
de Jóvenes Humanistas (Barcelona, 9 y 10 de octubre de 2012),
468
Digital CSIC, 2013a, p. 146-160 [publicació en línia:
http://digital.csic.es/handle/10261/86681].
______: “L’escriptura en femení a les terres de llengua catalana (segles
XVI-XVIII)” Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura
Medieval i Moderna, Núm. 1 (juny 2013), 2013b, p. 266-270,
[publicació en línia:
https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/2590/2253]
----- : “Escriure poesia al convent entre la devoció i l’obediència.
Primera aproximació a un manuscrit femení del segle XVIII”,
Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i
Moderna, Núm. 1 (juny 2013), 2013b, p. 333-361, [publicació en
línia:
https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/2590/2253].
_____: “‘Pues que tiene libertad por decir alguna cosa...’. Noticia del
cuaderno poético de sor Eulària Teixidor (siglo XVIII)”,
Mercedes Arriaga Flórez, et. al. (ed.), Ausencias: escritoras en los
márgenes de la cultura, Sevilla: ArCiBel Editores, 2013c, p. 1351-
1372.
______: “Perpetuació del passat al convent de Santa Clara de Perpinyà a
través del seu llibre de memòries (1549-1842)”, en Òscar Jané,
Eulàlia Miralles i Ignasi Fernándes (eds.) Memòria personal. Una
altra manera de llegir la història, Monografies. Manuscris 8,
Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013d, p. 35-47.
ZAVALA, Iris M. (coord.): Breve historia feminista de la literatura española
(en lengua castellana), vol. IV. La literatura escrita por mujer (De la
Edad Media al s. XVIII), Barcelona: Anthropos, 1997.
ZAYAS Y SOTOMAYOR, María de (1637): Obra narrativa completa. Novelas
amorosas y ejemplares. Desengaños amorosos, Madrid: Biblioteca
Castro/Fundación José Antonio de Castro, 2001.
ZEVALLOS, Juan Ignacio: Vida, y virtudes, favores del cielo, milagros, y
469
prodigios de la V. Madre sor Maria Angela Astorch, religiosa
capuchina, natural de Barcelona, fundadora en la ciudad de Murcia, de
su Ilustre Convento de Capuchinas, de la Exaltacion del Santissimo
Sacramento, Madrid: Imp. Geronimo Roxo, 1733.
470
471
ANNEX
472
473
ÍNDEX DE LES AUTORES PER GÈNERES CONREATS
1. Poesia
Bárbara Abarca (¿?)
Esperanza Abarca (¿?)
María Teresa de Jesús Agramunt (1664-1728)
Felicitas Amada (¿?)
Gertrudis Anglesola (1641-1727)
Emerenciana de Aro (¿?)
María de Ayala (¿?)
Juana de la Cadena Bienvengud de Lizana (¿?)
Mariana Manuela Díaz de Cristo (1666-1704)
Joaquina de la Cruz (1687-1756)
María Egual (1655-1735)
Margarita del Espíritu Santo (1647-1719)
Jerónima de Gales (¿?)
Jacinta de Heredia (¿?)
María de Jesús (1612-1677)
Donya Laura (¿?)
Gabriela Manzanares de la Cueva (¿?)
Josefa Antonia Nebot i Coscollà (1750-1773)
Eugenia Pérez (¿?)
Bernarda Romero (¿?-1621)
Rufina Ros de Jesús (1658-1697)
Beatriz Ana Ruiz y Guill (1666-1735)
Mariana de San Simeón (1569-1631)
Ángela Sánchez (¿?)
Gertrudis de la Santísima Trinidad (1660-1736)
Rosa de Santo Domingo (1695-¿?)
Francisca Sanz Navarro (¿?)
474
Rosa Trincares (¿?)
Luisa de Velasco (¿?)
Catalina Zorita de Esquivel (¿?)
***
De una dama devota (¿?)
Mariana Cuñat y Serra (1750-¿?)
Beatriz Figueroa y García (¿?-1667)
Luciana de Jesús (1595?-1681)
Elisarda Leonora (¿?)
Josefa del Nacimiento (segle XVII)
Laura de San José (segle XVII)
Catalina de la Santísima Trinidad (1592?-1662)
Isabel de Trilles (¿?-Fi segle XVII)
2. Prosa
2.1. Escrits religiosos
Autora anònima (¿?)
María Teresa de Jesús Agramunt (1664-1728)
Vicenta Rita Aguilar (1716-1785)
Margarita Agulló (1536-1600)
Ángela Almenar i de Monfort (¿?-1560)
Gertrudis Anglesola (1641-1727)
Serafina Andrea Bonastre (1571-1649)
Luisa de Borja y Aragón (1520? -1560)
Ángela Carlet (¿?)
Mariana Manuela Díaz de Cristo (1666-1704)
Inés del Espíritu Santo (1612-1668)
Margarita del Espíritu Santo (1647-1719)
Vicenta María del Espíritu Santo (1646-1705)
Francisca de Jesús (1498-1557)
475
María de Jesús (1612-1677)
Francisca López/Llopis (1570-1650)
Clara Maldonado de la Cerda (¿?-1648)
Úrsula Micaela Morata (1628-1703)
Josefa Antonia Nebot i Coscollà (1750-1773)
Beatriz Ana Ruiz y Guill (1666-1735)
Mariana de San Simeón (1569-1631)
Gertrudis de la Santísima Trinidad (1660-1734)
Rosa de Santo Domingo (1695-¿?)
***
Autora anònima (¿?)
Juana Bautista de Borja y Aragón (¿?-1568)
Antonia Carrover Cobos (1684-1761)
Francisca de la Concepción (1633?-1683)
Margarita de Cristo (¿?-1724)
Dorotea de la Cruz y de Borja (1538-1552)
Vicenta del Espíritu Santo (¿?-1682)
Josefa María García (1673-1743)
María de Gracia (1612?-1691)
Jerónima Clara Ibars (¿?)
María Luisa Inglés (¿?)
Juana María Mínguez y Tudela (¿?-1717)
Isabel Mires y Miralles (¿?-1621?)
María Nicolau y Viver (¿?-1787)
Ana de la Concepción Padilla (¿?)
María Tomasa de la Purísima Concepción (¿?)
Damiana Riquelme y Ruiz (¿?-1687)
María Teresa Rodrigo (¿?)
Ana María de San José (1651-1689)
476
Isabel de San Pedro (¿?-1681)
María de Santa Clara (1737-1784)
María de Santo Tomás de Villanueva (¿?-1804)
Josefa María Selma (Segona meitat segle XVIII)
Isabel de Trilles (¿?-Fi segle XVII)
2.2. Biografies o autobiografies
Vicenta Rita Aguilar (1716-1785)
Esperanza de Cristo (1671-1746)
Inés de la Cruz (1588-1651)
Joaquina de la Cruz (1687-1756)
Inés del Espíritu Santo (1612-1668)
Vicenta María del Espíritu Santo (1646-1705)
Julia Ferrer (¿?-1650)
María Juana Guillén (1575-1607)
Blanca de Jesús (¿?-1673)
María de Jesús (1612-1677)
Clara Maldonado de la Cerda (¿?-1648)
Úrsula Micaela Morata (1628-1703)
Josefa Antonia Nebot i Coscollà (1750-1773)
Rufina Ros de Jesús (1658-1697)
Mariana de San Simeón (1569-1631)
Juana de Santa Gertrudis (¿?)
Gertrudis de la Santísima Trinidad (1660-1736)
Rosa de Santo Domingo (1695-¿?)
Juana de Velasco [y Aragón] (¿?)
***
María de los Ángeles (1731-1789)
Juana Bautista de Borja y Manuel (h. 1560-1611)
477
Margarita de Cristo (¿?-1724)
Juana de la Cruz (1535-1601)
Mariana Cuñat y Serra (1750-¿?)
Luciana de Jesús (1595?-1681)
Juana María Mínguez y Tudela (¿?-1717)
Gabriela de la Presentación (¿?-1642)
María Magdalena del Santísimo Sacramento (¿?-1782)
Josefa María Selma (Segona meitat segle XVIII)
2.3. Epístoles
Vicenta Rita Aguilar (1716-1785)
Gertrudis Anglesola (1641-1727)
Luisa de Borja y Aragón (1520?-1560)
Ángela Carlet (¿?)
Felicia Escolano Villarrasa (¿?)
María Juana Guillén (1575-1607)
Francisca de Jesús (1498-1557)
María de Jesús (1612-1677)
Francisca Llopis/López (1570-1650)
Clara Maldonado de la Cerda (¿?-1648)
Úrsula Micaela Morata (1628-1703)
Hipòlita Roís de Liori (1479-1546)
Rufina Ros de Jesús (1658-1697)
Mariana de San Simeón (1569-1631)
Úrsula Torrella (¿?)
Jerónima de Virués (¿?)
***
Juana Bautista de Borja y Aragón (¿?-1568)
María Gabriela de Borja y Castro Pinós (¿?-1590/93)
478
María de la Cruz Borja y Aragón (1514-1582)
Juana de la Cruz (1535-1601)
Jerónima María García de Sempere (¿?-1659)
Josefa María García (1673-1743)
Sor María de Gracia (1612?-1691)
Magdalena de Jassu y Azpilkueta (¿?-1533)
Josefa Jerónima Ramacho (¿?-1764)
Josefa María Selma (Segona meitat segle XVIII)
Margarita Tallada (¿?)
Luisa Zaragozá/Luisa de Carlet (1647-1727)
2.4. Escrits de temes diversos
Ángela Almenar i de Monfort (¿?-1560)
Luisa de Borja y Aragón (1520?-1560)
María Egual (1655-1735)
Clara Maldonado de la Cerda (¿?-1648)
***
Pascuala Caro y Sureda (1768-1827)
3. Teatre
María Egual (1655-1735)
***
Joaquina Magraner y Soler (Segle XVIII)
4. Escrits desconeguts
Ángela Mercader de Zapata y Boïl (¿?)
Jerónima Ribot y Ribellas (¿?)
Josefa Ripoll (¿?-1640)
***
479
Magdalena de Jassu y Azpilkueta (¿?-1533)
Ana Francisca Antonia Lloris
Magdalena de la Presentación (1630-1631?-1666)
Madre Isabel Ana de San Jerónimo (-1652)
Luisa del Santísimo Sacramento (1626?-1659)
María Inés de Villaseca y Rodó (¿?-1672/5)