LLICNCIA DESTUDI RETRIBUDA

CURS 2006-2007

Escoltam

La resilincia i la vinculaci afectiva en lacci tutorial .

Per: Carme Saumell Mir

SUBDIRECCI GENERAL DE FORMACI PERMANENT I RECURSO S PEDAGGICS

DIRECCI GENERAL DORDENACI I INNOVACI EDUCATIVA

DEPARTAMENT DEDUCACI

GENERALITAT DE CATALUNYA

2

AGRAMENTS

Vull fer un agrament exprs a totes les persones, professionals o no de

leducaci, que han contribut a la realitzaci d aquest estudi :

Al Departament d Educaci i a la Subdirecci Gener al de Formaci Permanent

i Recursos Pedaggics per haver-me concedit aquesta llicncia retribuda.

A la supervisora i tutora daquest treball, Esther Gil, el seu ensenyament i

ajut, la confiana dipositada, els seus suggeriment s, i les seves

observacions i reflexions compartides.

Tamb molt especialment vull donar les grcies al c entre educatiu CEIP La

Jota de Badia del Valls, i en particular a cadascu n del professionals de

lequip dEducaci Infantil de lescola. Un agrame nt particular a les

tutores de parvulari M Jos Vallejo, Merc Vilarde ll, Conxita Barbero, M

Jos Fbrega, Cristina Albert i Charo Soldado, i al Pau Ffrega (tutor de 6

dEP) per les seves reflexions molt valuoses sobre les seves experincies,

les preocupacions, les dificultats trobades i els xits assolits en el

procs daplicaci de la recerca del projecte Esco ltam, aix com la bona

col laboraci i el suport continuat de lequip directiu , ngels Esquerro,

Nria Vila i M. Cruz Martn , sense la seva generos a col laboraci aquest

treball no hauria estat possible.

A en Josep Alsinet, inspector deducaci, sento gra titud pel seu inters.

Als companys i companyes del Serveis Educatius de B adia del Valls per

compartir amb mi els seus punts de vista i reflexio ns.

A totes les persones que han escoltat les meves d ries i il lusions

professionals, els seus suggeriments, les crtique s i les aportacions que

mhan emps a reflexionar i formar-me de manera con tinuada.

Per ltim, i amb molta estimaci agraeixo a la meva famlia el seu

incondicional suport.

3

MEMRIA DEL PROJECTE

NDEX

Prefaci .........................................................................................................................5

1 INTRODUCCI........................................................................................................7

1.1 Reptes de leducaci...................................................................................7

1.2 I...qu pot fer el docent davant daquests nous reptes i daquestes realitats

tan canviants ?..........................................................................................11

2 EXPLICACI DEL TEMA ....................................................................................12

2.1 RESILINCIA...Una paraula plena de sentits...........................................18

3 OBJECTIUS I RESULTATS PROPOSATS ..................................................... .29

3.1 Una mirada a la normativa educativa i als lligams establerts en el

projecte......................................................................................................29

3.2 Objectius generals.....................................................................................31

4 APROXIMACI AL CONTEXT DE LA RECERCA .............................................32

4.1 Emplaament concret de la recerca...........................................................32

4.2 La ciutat de Badia del Valls .....................................................................33

4.2.1 Context histric i poltic de la creaci de Badia del Valls. .................. 34

4.2.2 Estructura demogrfica i social ............................................................35

4.2.3 Serveis, associacions i entitats que ofereix el municipi ........................37

4.2.4 Loferta formativa i lalumnat ................................................................ 37

4.2.5 Histria de les escoles de Badia del Valls ..........................................39

4.2.6 Escola objecte destudi: CEIP La Jota ..................................................40

4.2.7 Algunes dades molt significatives. Estudi de la Universitat Autnoma

de Barcelona sobre Badia del Valls ........................................................ 46

5 METODOLOGIA EMPRADA ..............................................................................48

5.1 Pla de treball................................................................................................49

5.2 Explicaci del treball desenvolupat .............................................................53

5.3 La classe petita ...........................................................................................54

5.4 Descripci de lestudi. Fases de la recerca.................................................58

5.5 Planificaci temporal de les activitats..........................................................60

5.6 Elecci dels interlocutors de la recerca.........................................................60

5.7 Descripci dels recursos utilitzats. Instruments de recollida de dades..........61

4

6 RESULTATS OBTINGUTS I ANLISI DELS RESULTATS ..............................70

6.1 Aspectes generals que volem que volem transmetre .................................70

6.2 Presentaci dels resultats obtinguts i anlisi dels resultats...........................71

6.2.1 Presentaci dels resultats de la 1a fase................................................71

6.2.2 Anlisi de resultats de la 1a fase ..........................................................71

6.3 Presentaci dels resultats de la 2a fase ...................................................74

6.3.1 Anlisi de resultats de la 2a fase ..........................................................75

6.4 Presentaci dels resultats de la 3a fase ...................................................77

6.4.1 Anlisi de resultats de la 3a fase ..........................................................79

6.5 Presentaci dels resultats de la 4a fase ...................................................80

6.5.1 Anlisi dels resultats de la 4a fase ....................................................... 81

6.6 Presentaci dels resultats de la 5a fase....................................................85

6.6.1 Anlisi dels resultats obtinguts en aquesta 5a fase ..............................93

6.7 Presentaci dels resultats de la 6a fase ..................................................115

6.7.1 Anlisi dels resultats de la 6a fase ......................................................116

7 CONCLUSIONS..................................................................................................117

7.1 Consideracions prvies ............................................................................117

7.2 Resposta a les preguntes plantejades en la recerca ...............................118

7.3 Altres consideracions i/o suggeriments....................................................120

7.4 Valoracions...............................................................................................121

7.5 Noves propostes ..................................................................................... 122

8 ANNEXOS...........................................................................................................124

8.1 Relaci dels serveis, associacions i entitats que ofereix el municipi de

Badia del Valls .......................................................................................125

8.2 Alguns dels principals factors de risc i/o vulnerabilitat i de protecci en

lmbit escolar......................................................................................... .125

9 BIBLIOGRAFIA ...............................................................................................128

5

Prefaci

Era a lhora del pati, un dia a la setmana, quan la senyoreta Antnia, a qui volia, li

ensenyava a tocar lharmnica. I aix, entremig duns sons musicals mig esquerdats i

molt divertits, com pluja fina, amb les seves paraules, anava amarant-nos amb el seu

suport incondicional. Ens va ensenyar a valorar el plaer destar a lescola, ens

donava confiana per fer les tasques de cada dia, treia el millor de cadasc, vivem

com tots els infants, sense gaire perspectiva pel dem. Per nosaltres, el futur era

ella, una dona amb els cabells gaireb blancs, exemple dun dem illusionat i

possible.

La senyo Antnia va ser per a mi aquella m invisible de la tutora que et guia i

tajuda quasi imperceptiblement, per que deixa una empremta tan gran que

recordes sempre amb profunda tendresa i una gran estimaci.

Tenia 12 anys quan vaig canviar descola, a comenament dels 60, venia duna

acadmia on cada dia mat i tarda em quedava una hora ms castigada per mal

comportamiento. s cert que era inquieta, moguda, difcil. Un dia, a lascensor de

casa meva, una senyora em va preguntar: I tu com et dius, nena? I jo li vaig

respondre: Em dic, terratrmol, terrabastall i tabalot. Aquests eren els meus noms.

Quina va ser la causa, doncs, perqu en molt poc temps, ja noms fos senzillament

la Carme?

Al llarg dels anys he trobat la resposta: vaig tenir la sort i el goig de trobar una tutora

i una escola resilients.

Vaig sentir la necessitat de millorar en moltes coses, i aquella bona mestra i

aquella bona escola em van fer viure el goig, la felicitat i la possibilitat de canviar-

les.

Anys desprs, i dins de lmbit de leducaci, en la meva primera feina de mestra,

vaig poder viure instant a instant latenci educativa dels nens i nenes greument

afectats pel trastorn despectre autista i psictic. Aquesta tasca docent em va

permetre observar que el gest amable, lexpressi duna mirada comprensiva i de

vegades exigent, i lacompanyament proper dels seus petits i grans aprenentatges,

donaven contingut a una pedagogia en qu la relaci afectiva tutorial podia oferir

alguns factors protectors importants en els seu trastorns mentals.

Posteriorment, a lescola de primria, com a tutora i com a mestra especialista de

pedagogia teraputica, vaig poder copsar la necessitat que t lalumne de ser

6

acceptat tal com es i com necessita que creguin en ell, penso que sense aquesta

premissa no hi ha aprenentatge.

Recordo els ulls agrats dels infants quan els explicava el perqu del meu suport:

Mira, tu i jo sabem que et fas un embolic a lhora dentendre com es fa aix, per de

mica en mica ho anirs aprenent, i el que avui, per tu, sembla que s un problema,

aviat ja no ho ser, i tots dos estarem molt contents... Una altra vegada, aquella

proximitat amb lalumne moferia milers de possibilitats per transmetre-li una

pedagogia resilient.

Duns anys en i fins a lactualitat, el perfil professional que desenvolupo com a

assessora psicopedaggica mha perms una relaci propera amb lalumnat amb

necessitats educatives especials que presenten barreres per a laprenentatge i de

vegades greus problemes de comportament. Tamb he pogut comprendre

respectuosament el sentiment de frustraci dalguns mestres molt preocupats per

lendarreriment daquests alumnes en relaci amb el currculum escolar i de vegades

personal.

Esbrinar quina pot ser la via per resoldre positivament situacions daquesta mena

mha tornat a donar la possibilitat de sentir-me propera a lalumne i al mestre. s en

aquest context on he pogut valorar lefecte balsmic que suposa el simple fet

descoltar.

Per escoltar no s fcil, suposa un aprenentatge i una reflexi constant. Lescolta

activa implica la voluntat de comprendre, diniciar un dileg constructiu, requereix

una oda clida que ens permeti ser receptiu a laltre.

Escoltar-nos s un acte comunicatiu, Watzlawick (1921) en la seva teoria sobre la

comunicaci humana argumenta que cada acte comunicatiu comporta un efecte

informatiu i un efecte relacional. El lingista Langshaw (1961) tamb posa mfasi en

lesfera efectiva. Per ell, escoltar i parlar amb laltre no s senzillament donar

informaci, sin fer amb les paraules.

Escoltam s el ttol daquesta recerca educativa perqu s leix i la base de la

proposta que presentem: una escolta basada en la dualitat, en el desig descoltar, en

la mirada atenta que converteix laltre en un subjecte dinters.

Per... Podem trobar a lescola espais de reflexi? Podem canviar metodologies i

crear mbits pedaggics per una acci educativa basada en lart de lescolta?

Deixo la pregunta oberta, els resultats de la recerca ens naniran donant la resposta.

7

1.- INTRODUCCI

Els nostres infants sn la nostra meditaci

Kornfield (1998)

Lescola s sovint el mirall on es pot reflectir la manera de viure i de pensar

de la societat a la qual pertany. Si mirem aquest mirall detingudament, podrem

observar que les seves imatges ens transmeten tot un seguit de canvis, canvis

constants i rpids que generen en aquest segon millenni tot un reguitzell de nous

reptes, molt especialment per a totes les persones que treballem i estem implicades

en lmbit de leducaci. Ser conscients daquests canvis i dels reptes actuals no

pressuposa viurels des duna perspectiva negativa o en poca confiana en el futur,

simplement suposa estar-ne alerta, ser-ne conscients, entendre la seva complexitat

com una gran riquesa perqu ens permet cercar noves respostes i treballar amb

lobjectiu daconseguir la millor educaci possible. Per com? Com sempre ho ha fet

lescola, a partir duna prctica educativa constructiva i reflexiva, i amb propostes

educatives innovadores que vagin ms enll de la mateixa aula.

1.1. REPTES DE LEDUCACI

Som davant duna realitat social que va canviant acceleradament. Estem immersos

en un mn globalitzat i, com diu el socileg Bauman (2004), la globalitzaci s un

desafiament tic.

Som ciutadans globals, i lescola no pot ni vol girar la mirada a alguns daquests

nous reptes , com:

La nova tipologia dalumnat

La incorporaci constant i massiva dalumnat procedent daltres pasos en el nostre

sistema educatiu. Una nova situaci en lmbit educatiu en qu cal donar resposta a

algunes qestions com: la concentraci dalumnat nouvingut en alguns centres

educatius situats en barris amb mancances, on lhabitatge s ms econmic. Educar

en la tolerncia i el respecte a la biculturalitat de les persones nouvingudes s

actualment un nou repte. Aconseguir que lalumnat nouvingut i les seves famlies

puguin confiar en les institucions socials catalanes a partir dun acolliment als

8

centres educatius fet amb dignitat, respectant drets i deures, donant oportunitats

millors, valorant la riquesa que representa la diversitat de cultures, de valors

religiosos, tics, morals, etc., aprofitant la possibilitat dinterconnectar mons que

ajudin a fer crixer en lalumnat el valor inconfutable de la solidaritat entre els pobles

i les nacions.

Els canvis de lestructura familiar

Noves estructures familiars: famlies monoparentals i monomarentals, pares i mares

amb canvi de parelles i, per tant, noves i creatives formes dagrupaci familiar en

qu els infants shan de relacionar amb ms dun nucli familiar; en algunes

situacions, separacions difcils i utilitzaci dels fills davant de la no-entesa dels

pares; la incorporaci de la dona al mercat laboral; de vegades, manca de suport

familiar o de pautes educatives unificades; amb freqncia, poc temps dels pares

per estar amb els fills a causa dhoraris laborals molt complexos i que preocupen les

famlies que volen estar amb ells per oferir-los acompanyament educatiu de qualitat,

companyia, etc. Aquestes situacions ens inviten a repensar la relaci famlia-escola.

Les noves estructures familiars porten implcits molts canvis -de valors, tics, morals,

de funcionament-, un nou repte per al docent, que ha datendre un seguit de noves

demandes per donar respostes a situacions molt diverses i amb una actitud

proactiva, s a dir, obrint les portes de lescola a les famlies, oferint la possibilitat de

compartir coneixements en relaci amb la criana dels infants i de donar valor a

leducaci i als aprenentatges curriculars.

El canvi de poder adquisitiu de la societat actual

Vivim en un mn on la desigualtat creix en proporcions sense precedents, dins de

les nacions i entre les nacions (Felice, 2003; Korten, 1995; 1999). En la societat del

coneixement, de la informaci i del benestar sest produint un fenomen que fins ara

no havia estat tan visible; la democratitzaci del risc. s a dir, la nova economia fa

que la competncia sigui ara ms intensiva, ms global, i el treball individual, menys

permanent. Aquests canvis generen a la ciutadania un sentiment de fragilitat en

relaci amb lestabilitat econmica de les famlies, i en limaginari collectiu hi ha ms

present la sensaci de possibles desigualtats socials degudes principalment a

situacions de risc de prdua de capacitat adquisitiva1

1 CIIMU (Institut dInfncia i Mn Urb). La infancia i les famlies als inicis del segle XXI. Informe2002.

9

Actualment la tipologia dalumnat i les seves famlies s un reflex daquesta fragilitat

de leconomia familiar. Lescola, com tota instituci social, respon lentament als nous

requeriments de la societat . Potser caldr analitzar i reformular el tipus de resposta

que la instituci educativa dna o pot donar davant daquesta realitat tan complexa i

de lmits tan imperceptibles. Aquest s un dels reptes emergents ms importants

per als centres educatius com a primers receptors daquesta situaci generadora de

risc de descompensaci biopsicosocial i educativa.

Una societat que est embolcallada en un pensament generalitzat de viure amb

la por del mn, del consum de drogues, del terroris me, de les guerres

ideolgiques, de les immigracions massives, del can vi climtic...

Podrem dir que la ciutadania est avui immersa en un alt nivell dansietat social, per

donar-ne alguns exemples, s fcil observar com en general els nens juguen ara

duna manera diferent. El joc socialitzador del carrer est molt qestionat per moltes

pors. Lescola s davant duna situaci en qu shan burocratitzat i judicialitzat les

activitats formatives fora del centre educatiu, i aix es necessiten permisos de tota

mena, per fer sortides i excursions, per filmar a lescola, per donar medicaments, etc.

Unes actuacions generades com a resposta protectora de segons quines reaccions

de la famlia davant de possibles situacions adverses. Actituds que mostren, tamb,

als docents la vivncia duna societat que t por de tot.

La ciutadania en general demana un model descola inclusiva i no

segregadora , i de manera ms especfica per a lalumnat que pres enta

necessitats educatives especials

Parlar dinclusi escolar implica parlar del model deducaci que volem i,

necessriament, del tipus de societat que volem construir: una escola per a tothom,

un model deducaci inclusiva. Es tracta dun procs que requereix estratgies

diverses per anar introduint amb xit lexperincia de la inclusi fins que deixi de ser

un objectiu i sigui una realitat generalitzada a tot arreu

Per a un alumnat que sovint no necessita gaires suports especfics per que exigeix

repensar des dels centres educatius quina pot ser la manera doferir una proposta de

suport educatiu ms ptima, per millorar-ne leficcia i, daquesta manera, defugir de

la idea que necessitat especfica sempre s sinnim de ms recursos especfics.

Tot un repte per als professionals de leducaci per generar, tamb, processos

educatius que promoguin una millora de les capacitats socials, perqu permet crear

10

un espai de convivncia, de respecte i de reconeixement mutu en qu tots els infants

i adolescents aprenen a ser, a estar, i a fer individualment i junts.

Per a leducador en general s tot un repte transmetre al seu alumnat un comproms

de canvi per un mn millor, a travs duna ecologia emocional que els permeti

buscar i trobar noves maneres de sentir-se segurs. Passar de lestat del benestar a

una societat del benestar, millorar les possibilitats duna qualitat de vida ptima, ms

sostenible en relaci amb el medi ambient, aprendre a viure en la incertesa, valorar

el present per millorar el futur, etc.

La incorporaci de les noves tecnologies generades en la societat del

coneixement i de la informaci

Un repte que necessita docents amb molt bons coneixements formatius i pedaggics

i alumnes amb resultats acadmics millors per competir en el marc duna economia

mundial. Demana, tamb, preparar ciutadans capacitats pel treball en equip i amb

capacitat dadaptaci a nous mbits laborals, amb capacitat creativa i respectuosa

amb les persones i amb el medi ambient.

En definitiva, podrem dir que estem pressionats per canvis constants que de

vegades vivim i sentim acceleradament. Som davant duna societat catalana que en

aparena o sense, sembla que sovint viu amb estrs psicosocial, impregnada

dinformacions sensacionalistes que afavoreixen molt poc la reflexi pausada i la

creaci de models constructius i positius. Noms cal mirar les notcies i els articles

produts i emesos pels mitjans de comunicaci per veure quina s la temtica

preferent en relaci amb temes educatius i de lescola; estan ms interessats a

mostrar els elements de conflictivitat que no pas les propostes i accions (que nhi ha,

i moltes) generadores de qualitat educativa.

1.2. I... QU POT FER EL DOCENT DAVANT DAQUESTS N OUS REPTES I

DAQUESTES REALITATS TAN CANVIANTS?

Plantegem algunes propostes:

1. s un temps de treball intens i dacompanyament al professorat, per

compartir, reflexionar i, si cal, renovar coneixeme nts professionals, pensant

sempre en els alumnes

Aquests nous reptes necessiten no ms, sin millor formaci en la tasca docent

sobre la base de lexperincia. Que ens permeti qestionar la teoria a travs de la

11

reflexi. Que des del saber en lexperincia ens porti al saber de lexperincia per

arribar a lexperincia del saber. Un espai com de pensaments que donin sentit en

profunditat a qestions considerades amb freqncia com a massa bvies.

Cal reconstruir la identitat del docent , perqu sovint hi ha la sensaci i el sentiment

de prdua dautoritat i de reconeixement, sensacions vitals que pesen ms quan

sassumeixen funcions tutorials; per tant, redescobrir el gaudi deducar en lacci

tutorial, dignificar la figura del tutor.

2. s un temps per orientar i acompanyar la constru cci personal del tutor

A partir dun treball dautoconeixement personal, professional, destil personal

davant lestrs docent i el seu afrontament. Des duna prctica educativa reflexiva

sobre el treball tutorial, per poder valorar i anar construint un estil personal

comunicatiu que faciliti lacci educativa daquesta delicada tasca.

Per, com?

3. Fent un treball reflexiu en profunditat sobre la pr ctica tutorial, des de la

mateixa comunitat educativa

A partir de la necessitat i la illusi de trobar eines i elements de treball

psicosocioeducatius als tutors i tutores davant dels seus grans i petits reptes

quotidians.

4. Donant el mxim suport als docents, considerant la importncia, la dignitat i

la gran responsabilitat de les seves funcions de tu tors

.

Lexperincia social dels infants sorigina en les famlies i a les escoles , som

conscients que els infants disposen dmbits educatius diversos i variats, la nostra

feina est ntimament relacionada amb un dells, sens dubte, mereixedor de les

consideracions ms altes: lmbit educatiu escolar, el temps destada del nostre

alumnat a lescola que forja entre els mestres i el s alumnes, i especialment

entre el tutor i lalumne, una relaci nica que ex cedeix els lmits de laula.

s per tot aix que la base daquesta recerca se centra en el projecte Escoltam, la

finalitat del qual pretn desenvolupar un pla dintervenci educativa que permeti

establir una vinculaci millor entre el tutor i lalumne, per tal de personalitzar

lescola . Lobjectiu s proporcionar a linfant ms seguretat afectiva com a persona i

efectiva com a alumne, aix com promoure factors promotors que facin crixer en els

12

nens una autoimatge positiva que els permeti minvar els problemes de conducta i

les barreres a laprenentatge i, alhora, poder detectar de manera preventiva els

infants que al parvulari mostren possibles situacions de risc dexclusi social. Aquest

projecte vol incidir especialment en la identificaci i el desplegament dels recursos

de la mateixa persona i del seu entorn, i t com a eix central vertebrador la idea de

resilincia: una mirada centrada en els elements que afavoreixen el progrs de

linfant ms que no pas en les causes dels seus problemes.

2. EXPLICACI DEL TEMA

Aspectes ms rellevants del projecte Escoltam

Escoltam s un projecte que sestructura en lmbit de la intervenci educativa de

lacci tutorial, i parteix de quatre eixos vertebradors que li donen sentit.

El darrer segle hi ha hagut un inters creixent per entendre linfant com a subjecte de

dret i de protecci per part de la societat, amb competncies i capacitat per a

manifestar-se. Daqu neix la Declaraci de Ginebra (1923), la Carta de la infncia

(1942) i la Declaraci universal dels drets de linfant (1959), per s en la Convenci

sobre els drets de linfant (1989) quan sincorpora el concepte de millora de la

qualitat de vida dels nens des de lequitat, la promoci i la prevenci.

Seguint aquestes directrius, la prevenci primria s un dels eixos vertebradors

daquesta recerca. Prevenci que situem dins dun pla dintervenci educativa

tutorial, dun procs dacompanyament que permeti als infants de parvulari poder

orientar el seu comportament de manera positiva i amb millors capacitats per poder

gaudir de les primeres experincies escolars i daprenentatge, desenvolupant

habilitats de comunicaci i de relaci entre el tutor i entre iguals.

El segent eix tranversal postula cap a una escola inclusiva basada en

leducabilitat de tots els infants, on tothom pot progressar, siguin quines siguin les

seves dificultats derivades de condicionaments socials, culturals i psquics, entre

daltres.

13

Giner (2007),2 seguint largumentaci de T.Booth, addueix que construir una escola

inclusiva suposa pensar en com respondre a les necessitats de qualsevol alumne en

tres direccions:

a) Reduint lexclusi i augmentant la participaci de tothom: alumnat,

professorat i pares, en particular dels collectius amb ms risc.

b) Desenvolupant contextos i creant oportunitats per tal que tots puguin

aprendre, perqu tothom se senti valorat de la mateixa manera.

c) Atribuint valors a lacci (drets, respecte, valoraci, participaci,

aconseguir fites valuoses, etc.).

Com afirma Tedesco (2005), lobjectiu de viure junts constitueix un objectiu

daprenentatge i un objectiu de poltica educativa. Aquest projecte parteix dun

entorn daprenentatge i de progrs personal que inclou tots els alumnes.

Un altre eix del projecte radica en el fet de veure els nens duna manera ms mplia

que el mateix concepte dalumne. Per tant, volem atendre no noms lalumne, sin

tamb la persona, a partir de lescolta i latenci a lexpressivitat de linfant.

Orientem el nostre treball prioritriament a latenci dels infants que presenten o

puguin ser susceptibles de presentar problemes de c onducta i/o barreres que

incideixen en laprenentatge.

El darrer eix es fonamenta a donar suport al tutor i a lequip docent del Cicle

dEducaci Infantil . El projecte ofereix al tutor un espai i un temps programat per

treballar de manera tranquilla i amb profunditat la relaci tutorial envers lalumnat.

Proposa activitats educatives dinteracci positiva amb tots els nens de la seva

classe i, en especial, amb els que mostren mancances respecte a la seva capacitat

de comunicaci i de relaci social.

La base daquest projecte se centra a desenvolupar factors promotors que

generin actituds positives en els nens a partir del treball conjunt amb el tutor, a

travs duna bona vinculaci afectiva i creadora de resilincia , entenent el terme

de resilincia com la capacitat duna persona per desenvolupar-se de manera

ptima, tot i la presncia de condicions de vida difcils. Saborda des dels propis

recursos personals i es fonamenta a travs de la interacci entre les persones.

2 Climent Giner, conferncia Construir una escola per a tothom, maig del 2007. CRP Baix Llobregat

14

Tot i que valorem la importncia del diagnstic i de lanlisi de les necessitats

educatives especials dels infants, aquesta iniciativa vol incidir especialment en la

identificaci i el desplegament dels recursos de la mateixa persona i del seu

entorn . Per tant, est pensada per a tots els nens del parvulari, per atendre algunes

de les seves necessitats primries (personals, relacionals i collectives).

Considerem que no es pot donar resposta de manera allada a aquestes necessitats,

perqu la majoria tenen en el seu fonament i en el seu desenvolupament la

presncia de relacions personals de suport i el respecte a la diversitat de les

persones. Pretenen acompanyar aquestes necessitats relacionals dafecte,

vinculaci i atenci des dels recursos de la mateixa persona, i promoure ensems el

suport i la participaci significativa de la famlia.

Una altra caracterstica que volem ressaltar en la recerca s el fet de valorar i posar

mfasi en el desenvolupament de les fortaleses i les capacitats, ms que no pas en

les debilitats i les carncies del nostre alumnat i les seves famlies.

La proposta, en essncia:

Facilita, amb la creaci de grups focals, lacci de compartir

coneixements amb tot lequip de professionals implicats, els tutors i lequip

docent que interv en el cicle educatiu. Tenint presents les perspectives del

marc teric psicopedaggic en relaci amb lacci tutorial resilient (resilience

inside) des de lmbit del seu desenvolupament a lescola, aix com des de

les evidncies i les eines que formen un carcter integrador en el fet de

compartir experincies daproximaci als infants. A partir dun intercanvi

honest entre collegues, amb laportaci de noves qestions, amb humilitat,

respecte mutu i sense judicis previs, amb lobjectiu del creixement personal i

professional entre tots i per a tots.

Prioritza les relacions personals amb un format tut orial acollidor, que

permeti un espai i un temps de dedicaci tranquil i assossegat, que

possibiliti lestabliment de vinculaci afectiva en tre tutors i alumnes . Vol

donar suport decidit a les relacions personals bsicament establertes a travs

de la comunicaci i el llenguatge, enteses com un procs de

desenvolupament que t els seus orgens en les pautes primerenques

dinteracci social recproca. Lunivers hum es prepara ja abans de parlar,

per multitud daventures afectives, com el cara a cara mare-fill (Cyrulnik,

2004).

15

La comunicaci verbal existeix i es propicia a partir de la presncia a lentorn

de linfant duna altra persona amb qui pugui i per a qui pugui comunicar-se.

Sabem que qualsevol interacci entre dues persones, es vulgui o no,

conscientment o inconscientment, representa un procs dinfluncia

recproca. Generalment les relacions afectives sestableixen a partir del

dileg com una forma de trobar-se amb laltre. Dialogar representa no noms

una competncia relacional til, sin tamb una manera de millorar-se un

mateix i el mn que ens envolta.

Constatem que lacci educativa sha centrat ms en lacte de parlar i sovint

se subestima el valor de lescolta. Tot escoltant, ensenyem a escoltar.

Escoltar els nens ens permet saber en quin univers viuen, conixer quins

instruments lingstics dominen, quins desitjos, quines expectatives i

pensaments tenen. La indisposici descoltar que els docents detectem a les

aules ens ha de permetre una reflexi en profunditat sobre com ens

comuniquem i de quina manera escoltem.

Hem daprendre a escoltar-los perqu ells tamb aprenguin a escoltar els

adults. Ensenyar a escoltar s anterior a ensenyar qualsevol altra matria,

perqu sense aquesta disposici bsica, res no pot ser transms (Torralba,

2006). Donem molta importncia al fet descoltar (auscultare), s una paraula

que seguint la mateixa etimologia significa sentir amb delicadesa i cura, per

aquest motiu hem posat Escoltam com a ttol genric daquesta recerca,

paraula que entenem impregnada dun sentit de reciprocitat entre linfant i el

seu tutor. Lescolta requereix, necessriament, la dualitat: una mtua

disponibilitat interior, un acte de confiana, la voluntat de comprendre sense

ser esclau del missatge, s una mirada atenta per aprendre a ser curs amb

laltre.

Vol donar espai al bon saber del mestre, que t consistncia a partir de la

seva experincia professional, en la seva prctica reflexiva docent i en la

necessitat de sistematitzar-la dia a dia. Que viu el present i evita la rutina per

no debilitar linters, la motivaci i el treball de la quotidianitat de laula. Que

entn lacci educativa no com laplicaci dun sistema rgid de defensa, i vol

defugir de la idea que ensenyar es vincula noms a la disciplina sense tenir

en compte la relaci.

Que est atent a la singularitat dels alumnes i s conscient de la importncia

de la funci tutorial. Tot identificant els factors de vulnerabilitat, les condicions

personals, sociofamiliars i educatives que comporten a linfant lincrement de

16

possibles situacions generadores de risc de desenvolupar conductes que

puguin desencadenar desorientaci i desmotivaci, tant en lmbit personal

com acadmic. El bon saber del mestre que promou elements dacci

educativa per afavorir capacitats i factors de protecci per a lalumnat, que

faciliten un desenvolupament harmnic. Una resposta educativa que promou

en els nens i nenes el desenvolupament ajustat de les seves capacitats i

possibilitats amb sollicitud, confiana, seguretat i lmits, creant relacions

positives per fomentar la resilincia dels infants. Entesa com el fruit de la

interacci entre els factors de risc i els factors de protecci (Manciaux,

Vanistendael, Lecomte, Cyrulnik, 2003) capa de desenvolupar conductes

que possibilitin una millora tant personal com acadmica, i evitar tant com

sigui possible situacions generadores de risc dexclusi social.

Aquest projecte t com a eix central vertebrador la idea de resilincia. Per

aix cal saber qu s la resilincia i com es pot treballar duna manera

prctica a lescola.

Don sorgeix aquesta recerca?

Com a professional del Servei Educatiu del Valls Occidental VII de Badia del Valls.

Durant el curs passat 2005-2006 (abans de la concessi daquesta llicncia

destudis), estava implicada en la consolidaci del Pla educatiu dentorn daquesta

poblaci, formant part de tres grups de treball: el que vetlla per la coordinaci entre

les llars dinfants i els parvularis, el Seminari de coordinaci entre els centres de

primria i els de secundria de Badia del Valls i, finalment el grup del programa

Salut i Escola de 0 a 6 anys. Sn tres mbits de treball cooperatiu que aporten

elements de reflexi i donen llum a les inquietuds compartides dels professionals

que hi intervenim. Ens preocupa observar la certesa de les diverses investigacions

dutes a terme a Badia, que demostren lalt percentatge de possibles situacions

generadores de risc dexclusi social dels infants i adolescents que mostren manca

de lmits estructurats, presncia de comportaments desadaptats, trastorns mentals i

poc inters per lestudi i lesfor personal.

s per aix que mestres, professors, treballadors socials, pediatres, inspecci i

psicopedagogs, davant duna realitat cada vegada ms complexa, ens veiem amb la

necessitat de buscar noves formes dintervenci.

17

Volem constatar que entre tan diversos perfils professionals, shi explicita un element

com important que cal tenir en consideraci i en el qual tothom coincideix: totes

aquestes dificultats sovint sevidencien els primers anys de la infantesa.

Durant el passat curs escolar, lluny de desillusionar-nos , vrem iniciar una tasca

preventiva a travs duna prova pilot al parvulari, a les aules de 3 anys del CEIP La

Jota, que les mestres i la direcci van valorar amb entusiasme i satisfacci. El

projecte el vam titular Escoltam i el vam planificar conjuntament amb la cap

destudis i lequip de mestres del nivell de P3: les mestres tutores, la mestra de

suport i la tcnica deducaci infantil.

La prova pilot va consistir en el fet de programar sessions tutorials en petit grup: la

tutora i tres infants del grup classe (de manera rotativa). Durant trenta minuts

compartien un espai acollidor fora de laula, amb lobjectiu de disposar dun temps

per facilitar el dileg i la bona comunicaci a travs de diverses activitats (titelles,

contes, capses mgiques, etc.) per tal daconseguir una proximitat relacional amb els

infants i aix facilitar una millor comunicaci i estima mtua.

Fruit daquesta primera experincia va nixer la necessitat de fer extensible el

projecte a tot el parvulari, amb la motivaci i el consens de lequip directiu i les

tutores. Amb la concessi de la llicncia durant el curs 2006-2007, hem volgut

consolidar el projecte a tota letapa deducaci infantil a partir del treball conjunt amb

la direcci del centre, i tot lequip de mestres de parvulari.

Ha estat, doncs, durant aquest curs i de manera sistemtica per a tots els nivells de

parvulari -P3, P4, i P5- que hem implementat el projecte Escoltam, que en lapartat

de Descripci de lestudi i amb el ttol de La classe petita descriurem de manera

ms detallada.

La prova pilot del curs passat, i la consolidaci del projecte al parvulari amb la

concessi de la llicncia, va nixer del desig per trobar noves maneres de treballar

tant amb els nens i nenes com amb les mestres, de la creena en les capacitats de

la persona i en el paper de lescola. Davant de tots aquests elements cal aturar-nos

en el concepte de resilincia com a marc de referncia.

2.1 RESILINCIA... Una paraula plena de sentits

Abans de passar a parlar de resilincia s necessari plantejar dos conceptes que

estan molt lligats al tema que ens ocupa, que sn els conceptes de risc i de

protecci.

18

Anteriorment hem esmentat que un dels eixos del nostre projecte gira entorn el

treball preventiu respecte a un possible fracs escolar . Diem possible, perqu s

evident que en letapa deducaci infantil encara estem a temps que aquest fracs

escolar no es produeixi. Per aquesta ra hem tingut la necessitat didentificar

variables o factors que puguin implicar un risc per a lalumne o per al grup.

Per aix ens ha estat dutilitat definir qu s el risc i que entenem per factors de risc i

factors de protecci, perqu, tal com argumenta Fullana (2003)3, noms la seva

correcta conceptualitzaci ens permet comprendre qu significa prevenir.

La paraula risc sutilitza per denominar un concepte estadstic que va emergir en el

camp de lepidemiologia. Denominem risc qualsevol influncia que pugui malmetre,

empitjorar o mantenir de manera adversa una situaci determinada. El risc no es

descriu com un resultat determinat sin com una probabilitat o un potencial de

vulnerabilitat que un resultat no desitjat es produeixi. Seguint largumentaci de

Fullana (2003), el defineix com una probabilitat que ve donada per la presncia de

diversos factors referits no noms a les caracterstiques personals, sin tamb a

caracterstiques socials i a factors derivats de la interacci constant entre la persona

i el seu entorn3.

Els factors protectors sn els oposats als factors de risc, aix mentre que els factors

de risc contribueixen a augmentar la probabilitat de que un determinat problema es

desenvolupi, els factors protectors tendeixen a disminuir aquesta possibilitat. No

obstant cal remarcar que la diferncia entre uns i els altres es basa en que els

factors protectors operen noms quan el risc pot est present, s a dir, els factors

protectors sempre shan de vincular a la presncia de riscos.

En lmbit escolar parlarem de factors de risc o vulnerabilitat quan les condicions

personals i educatives comportin a lalumnat lincrement de desenvolupar un nivell

baix daprenentatges, conductes desadaptades, conflicitvitat entre iguals, etc. I de

factors protectors o promotors de resilincia, quan els aspectes personals i de

lentorn promoguin el desenvolupament harmnic de lalumne/a. A lannex 1 hem

adaptat una srie de factors de risc i de protecci que amplien tot el que hem anat

comentant.

A diferncia de les prpies experincies positives, els factors protectors inclouen

un component dinteracci. Rutter (1990), assenyala que s important identificar i

promoure factors de protecci perqu ens permeten preveure resultats positius,

3 Fullana, J. (2003) La bsqueda de factores protectores del fracaso escolar en nios en situacin deriesgo. Departament de Pedagogia . Universitat de Girona.

19

especialment en el procs de desenvolupament dels nens i nenes en els primers

anys dedat.

La resilincia

El terme resilncia ve de la fsica (de resilio, que significa rebotar, resistncia a un

cop, recuperar la forma originria). Es refereix a la capacitat dels materials a tornar a

la seva forma quan sn forats a deformar-se.

Les cincies humanes utilitzen aquesta metfora per descriure fenmens observats

en persones que, a pesar de viure en condicions dadversitat, sn capaces de

desenvolupar conductes que els possibiliten tenir una bona qualitat de vida.

Definicions de la paraula resilincia proposades per diversos autors:

Lhabilitat per ressorgir de ladversitat, adaptar-se, recuperar-se i accedir a una vida

significativa i productiva (ICCB, Institue on Child Resilience and family, 1994).

La resilincia s la capacitat de lsser hum per enfrontar-se a les adversitats de la

vida, aprendre delles, superar-les i, fins i tot, ser transformats per elles

(Grotberg,1995).

s un procs dinmic que t com a resultat ladaptaci positiva en contextos de

gran adversitat (Luthar i altres 2000).

La resilincia s la capacitat duna persona o dun grup per desenvolupar-se b, per

seguir projectant-se en el futur tot i vivint esdeveniments desestabilitzadors,

condicions de vida difcils i traumes de vegades greus (Manciaux, Vanistendael,

Lecomte i Cyrulnik, 2003).

La resilincia, ms que un concepte, s un domini dinvestigacions sobre els

processos que han perms un desenvolupament normal a subjectes amb risc

dexclusi social, procedents de zones carenciades i de famlies

multiproblemtiques (Uriarte ,2006). s un concepte que neix de la constataci que

hi ha persones que resisteixen ms b les incerteses, les situacions difcils de la

vida.

Tanmateix, les persones situades en entorns socials i familiars ms favorables,

tamb tenen la necessitat de superar situacions personals adverses mitjanant la

resilincia, entesa com un procs dinmic pel qual lindividuo interactua amb el seu

entorn per produir una evoluci concreta (Stein, 2000).

20

s a dir, Malgrat reconixer que hi ha dificultats, la persona busca abordar-les duna

forma constructiva, a partir dels seus recursos personals i de la interacci amb el seu

entorn ms proper (Barudy, Vanistendael).

Principis de la resilincia

La resilincia s una capacitat universal que pot ser fomentada i es fonamenta en

una interacci entre la persona i el seu entorn. No s una capacitat absoluta ni

estable i t lmits. s un procs que pot durar tota la vida.

Perfil de la persona resilient

Per entendre el fenomen de la resilincia Cyrulnik utilitza el concepte doxmoron.

Aquesta s una figura de la retrica que consisteix a reunir dos termes de sentit

contrari per generar un nou significat i, per tant, pot ajudar a entendre el problema

des de les seves dues vessants; duna part, la persona pateix la situaci destrs i

dolor, mentre que laltra part de la mateixa persona, ms ben protegida i amb

lenergia del mateix malestar busca felicitat i sentit a la vida.

Tedesco (2003) assenyala que les persones resilients tenen tres caracterstiques:

1. La presncia de la idea de futur: pensar qu far quan surti del conflicte.

2. Pot formular una explicaci del que li passa o li ha passat, articulant

situacions que li permeten donar coherncia als esdeveniments.

3. Ha tingut vincles efectius especials amb una o diverses persones que li

permeten enfortir la seva autoestima i la seva confiana. La confiana no

significa evitar esforos, sin enfortir la capacitat per realitzar-los.

Els estudis i les investigacions sobre les persones resilients, realitzats a partir dels

anys setanta fins a lactualitat, ens ofereixen un canvi de paradigma:

Model en ques parteix ladeficincia dela persona

Model en ques parteix delsrecursosde la persona

21

Lestudi de la resilincia sinicia en la psicologia angloparlant orientada cap a la

persona i la conducta (Werner, Grotberg, Rutter) i posteriorment nombroses

disciplines han desenvolupat aportacions significatives des de la medicina,

leducaci i la pedagogia, la sociologia i el treball social.

Algunes de les aportacions que cal destacar sn les investigacions que han dut a

terme diversos autors europeus; a Frana, Cyrulni, Manciaux, Vanistendael; a

Alemanya, Lsel, Bonhoeffer; tamb a lAmrica Llatina hi destaquen els treballs fets

per Kotliarenco, Silva, Melillo, aix com les aportacions de la Fundaci Bernard Van

Leer, el Bureau international Catholique de lEnfance, BICE, a Blgica, el Centre

Internacional de lEstudi de la Resilincia CIER, lOrganitzaci Panamericana de la

Salut, OPS, la Fundaci Kellogg, lAgncia Sueca de Cooperaci, el Centro

dEstudios y Atencin del Nio y la Mujer, CEANIM, a Xile, i altres institucions que

orienten els seus estudis des duna perspectiva escolar, collectiva i social.

Alguns dels primers estudis van descriure caracterstiques o factors resilients que

facilitaven la identificaci dall que resultava til i efectiu a lhora de superar

adversitats (Werner i Smith, 1982; Garmezy, 1991; Rutter,1979). Investigacions sobre

el tema van permetre diferenciar els nens que se sentien molt b tot i tenir famlies

disfuncionals (en qu es trobaven presents elements com patologies mentals,

consum de txics, abusos, precarietat laboral, abandonament familiar, etc.), daquells

altres nens que es trobaven notriament afectats per lentorn amb les mateixes

condicions. Les caracterstiques o factors que els diferenciaven eren molts, fruit dels

primers estudis, Henderson (2006) classifica els factors resilients en tres grans

categories: el suport extern que promou la resilincia, la fora interior que es

desenvolupa a travs del temps i el factor interpersonal, s a dir, la capacitat de

resoldre problemes.

Grotberg (1995) proposa comprendre aquests factors organitzant-los de la forma segent:

Jo tinc (suport extern)

1. Una o ms persones dins del meu grup familiar amb qui puc confiar i que

mestimen incondicionalment;

2. Una o ms persones fora del meu entorn familiar amb qui puc confiar

plenament;

3. Lmits en el meu comportament;

22

4. Persones que mestimulen a ser independent;

5. Bons models a imitar;

6. Accs a la salut, a leducaci i a serveis de seguretat i socials que necessito;

7. Una famlia i un entorn social estables.

Jo sc (fora interior)

1. Una persona que agrada a la majoria de gent;

2. Generalment tranquilla i ben predisposada;

3. Alg que aconsegueix all que es proposa i planifica per al futur;

4. Una persona que es respecta a ella mateixa i als altres;

5. Alg que sent empatia per als altres i sen preocupa;

6. Responsable de les prpies accions i capa dacceptar-ne les

conseqncies;

7. Segur de si mateix, optimista, confiat i amb moltes esperances.

Jo puc (capacitats interpersonals i de resoluci de conflictes)

1. Generar noves idees i nous camins per fer les coses;

2. Realitzar una tasca fins a finalitzar-la;

3. Trobar lhumor de la vida i utilitzar-lo per reduir tensions;

4. Expressar els pensaments i sentiments en la comunicaci amb els altres;

5. Resoldre conflictes en diversos mbits: acadmic, laboral, personal i social;

6. Controlar el meu comportament: els meus sentiments, els meus impulsos,

demostrar el que sento;

7. Demanar ajuda quan la necessito.

Aquests factors es podem promoure per separat i ajuden a iniciar actituds i

habilitats de vida resilients. Sovint, a lhora dafrontar una circumstncia adversa i

segons calgui, es combinen factors resilients de les tres categories.

Autors com Werner, Garmezy, Ferguson, Lynskey i Rutter descriuen com a factors

promotors de la resilincia:

23

Les caracterstiques del temperament; en qu sobserven manifestacions

com un nivell adequat dactivitat, capacitat reflexiva i responsabilitat davant

altres persones.

La naturalesa de la famlia; la relaci emocional estable amb almenys un dels

pares o una altra persona significativa protegeix o mitiga els efectes nocius

de viure en un medi advers.

La disponibilitat de fonts de suport extern.

El desenvolupament dinteressos i vincles afectius; clima educacional obert i

amb lmits clars.

La relaci entre iguals; els nens es caracteritzen per tenir una relaci de molt

bona qualitat amb els seus iguals.

El desenvolupament dinteressos i vincles afectius; la presncia dinteressos i

persones significatives fora de la famlia afavoreixen la manifestaci de

comportaments resilients en circumstncies familiars adverses.

Haver viscut experincies dautoeficcia i dautoconfiana, i comptar amb una

imatge positiva.

Necessitem diversos elements per construir resilincia. Vanistendael els representa

a travs duna sntesi prctica en lesquema segent:

La caseta, la construcci de la resilincia:

24

l

LA CASITA DE LA RESILIENCIA

Autoestima

Altres experincies per descobrir

Aptituds i competncies

Humor

Capacitat de descobrir un sentit

Xarxes de contactes informals

Acceptaci fonamental de la persona

TERRA: necessitats fsiques bsiques

Vanistendael, S.

Aquesta s una representaci grfica dels diversos aspectes de la resilincia que ofereix als professionals punts de partida susceptibles dajudar-nos a estructurar

les nostres prctiques socioeducatives

15

Quadre extret de La resilincia; Gil, 2006 UB

Cadascuna de les parts de la casa representen un element potencial per a la

construcci de la resilincia:

Les necessitats fsiques bsiques, lalimentaci, la higiene, latenci sanitria,

etc.

Als fonaments de la casa hi trobem lacceptaci de laltre, el crec en tu.

A la planta baixa del pis hi trobem la capacitat de descobrir el sentit i el

significat del que passa a la vida.

Al primer pis hi ha les competncies, que poden ser de tota mena;

professionals per tamb socials (com saber negociar conflictes, saber

demanar ajuda en situacions difcils, etc.). Tamb hi ha lhumor constructiu,

(diferent de la ironia) i lautoestima, que, depenent de la situaci, es pot

trobar en diverses estances de la casa.

Al sostre hi ha el que sanomena altres experincies. Significa que aquest

model s obert i flexible per integrar altres elements de construcci de la

resilincia.

Actituds des de lescola que possibiliten la promoci de la resilincia a la infncia

25

Establir una relaci de persona a persona amb els infants.

Descobrir en cada persona aspectes positius.

Ser capa de posar-se al lloc de laltre. Per comprendre els seus punts de

vista, les seves actituds, les seves accions.

Predicar amb lexemple, adoptant actituds de respecte, solidaritat i

comprensi amb els infants.

La humiliaci, el ridcul, la desvaloritzaci i la indiferncia afecten

negativament la imatge i la confiana que el nen/a t d ell /a mateix.

Tenir en compte les necessitats, les dificultats i les expectatives de cada

infant, ja que aquestes sn distintes.

Estimular el desenvolupament de les capacitats descoltar, dexpressi verbal

i no verbal, i de la comunicaci en general.

Posar lmits, comportaments tranquillitzadors i observacions verbals per

ajudar els infants.

Desenvolupar comportaments conseqents que transmetin valors i normes,

incloent-hi factors de resilincia.

El desenvolupament daquestes actituds ens permeten fer una reflexi sobre si

lescola pot desenvolupar tot el seu potencial i els recursos que t a labast per

aconseguir una comunitat educativa inclusiva, en qu senforteixi la capacitat interna

de cada persona per superar les situacions difcils que li toca o li tocar viure. Aix

requereix pensar en termes de resilincia.

El pla de treball dut a terme des de la perspectiva i en relaci amb lescola i la tutoria

resilients el desenvoluparem a la segona part daquesta memria.

Relaci de la recerca en altres mbits del coneixem ent: letologia clnica, la

neurocincia i la psicobiologia

Diversos investigadors han explorat la naturalesa de les relacions de la cura i el bon

tracte segons la taxa hormonal i han descobert que algunes substncies apareixen

en una quantitat ms gran en situacions en qu predomina el bon tracte (Taylor

2002). Loxitocina, la vasopresina i els pptids opioides endgens sn substncies

que intervenen en conductes socials de molts tipus i formen part del que els

26

neurofisilegs denominen circuit neurolgic associatiu. Es troben a la sang, el seu

nombre pot variar en contextos diferents, per sha pogut observar que se neleva la

quantitat quan les relacions entre mares i fills, entre homes i dones estan matisades

pel bon tracte i les bones relacions interpersonals. Segons Pankseep (1998) i Carter

(1998), les hormones del bon tracte determinen molts aspectes de la conducta

social i tenen un paper important en la regulaci i la intensitat del contingut

emocional en les relacions personals. Lexistncia daquests circuts hormonals

associatius sexpressa a travs de sentiments de vinculaci emocional, com la

vinculaci afectiva duna mare pels seus nadons o els vincles damistat entre

diferents persones ( Barudy, Dantagnan, 2005).

Per aquests investigadors, lesfera afectiva del bon tracte est constituda per

ladquisici de necessitats relacionals, cognitives i socials bsiques.

Necessitats relacionals :

La necessitat de vincles, que els nens poden establir amb els pares o amb

altres persones que en tinguin cura. Aquesta experincia assegura la

capacitat de diferenciar-se per convertir-se en una persona singular,

psicolgicament sana i amb vincles de pertinena amb la seva famlia

dorigen i la comunitat.

La necessitat dacceptaci, que es produeix a mesura que el nen rep el gest i

la paraula que confirmen un bon acolliment. Els missatges de tendresa donen

a linfant un lloc propi, on se sent acceptat per les persones que li sn ms

significatives i que confien en les seves capacitats. Daquesta manera podr

iniciar un bon teixit relacional amb altres persones.

La necessitat de ser important per a laltre, dins del nucli familiar la satisfacci

daquesta necessitat sinscriu en les illusions i projectes de futur que els

progenitors tenen envers el fill. Per als infants s del tot necessari sentir-se

importants, almenys per a un adult.

Necessitats cognitives :

Lestimulaci, per poder crixer i desenvolupar-se, per desenvolupar la

curiositat per tot el que lenvolta, explorar el mn i conixer-lo ms b, evitant

per un bombardeig destimulacions.

Lexperimentaci, s una necessitat intensa amb el nen indispensable per

entrar en relaci amb el seu entorn ms immediat.

27

Refor, els infants necessiten que els adults que els sn significatius els

manifestin alegria i suport davant el seus esforos i millores personals.

Necessitats socials :

La comunicaci, perqu a travs de la conversa acurada els infants se

senten reconeguts com a part del sistema social. La comunicaci s molt

important per a lsser hum, i s fonamental tant per als infants com per als

adolescents, perqu permet oferir espais de discussi i expressi de les

seves vivncies, i prendre decisions reflexives davant de les prpies

emocions.

La consideraci, un nen que sent que el consideren adquireix ms confiana

en ell mateix, s ms autnom, desenvolupa els seus projectes i illusions, i

es compromet cada vegada ms en projectes altruistes.

Les estructures, els nens tenen dret a ser ben educats, necessiten un

ambient social que els ajudi a saber-se comportar segons les normes de la

seva cultura, on aprenguin a modular les seves emocions, els desitjos, les

pulsions i els comportaments, i on puguin reconduir les seves frustracions.

De les necessitats de valors destaquem que:

La comunicaci de valors collectius, que ensenyen als nens el respecte a la

vida i als ssers vius. Ensenyar a respectar els drets humans de tots i totes

s fonamental perqu un mn sense violncia sigui possible.

Ens podem trobar, per, amb progenitors que pateixen incompetncies transitries,

mltiples o crniques que poden arribar a generar manca de disponibilitat per influir

positivament en el desenvolupament maduratiu dels fills. En aquestes situacions

lescola pot servir com a suport per a aquests infants, exposats a successos

traumtics o a un ambient de risc. Per a molts nens i nenes, el medi escolar s la

segona font datenci, bons tractes i seguretat afectiva desprs de la seva llar. De

vegades, fins i tot, lnica (Arn, 1999, 2002)

Boris Cyrulnik, neuropsiquiatra, membre de lOrganitzaci Mundial de la Salut i

responsable de la investigaci en etologia clnica de lHospital de Toulon (Frana),

amb les tcniques ms modernes, els escners i a travs de les fotografies

28

computaritzades per ressonncia del cervell, ha descobert una qesti molt

significativa: lafecte i la paraula poden modificar-ne lestructu ra. Les persones

que produeixen ms serotonina tendeixen a una capacitat ms gran doptimisme,

humor, alegria i positivitat, per la producci de serotonina no ens determina; tenim

eines perqu el nostre cervell sigui un bon reproductor de neurotransmissors. Per

aquest investigador, s molt important que els nens puguin interactuar millor amb el

seu entorn, creant polivincles amb diverses persones, per poder crixer i arribar a

desenvolupar-se com a adults felios.

El neurocintific i investigador Gazzaniga (2006) afirma que la moral no s un

fenomen biolgic, sin de relaci social, i destaca que hi ha circuits cerebrals que

sactiven en la vida social, aquesta s la base de la neurocincia. La neurocincia

cognitiva, batejada tamb com a neurocincia social o neurotica, s una disciplina

que percep el cervell com un rgan social i el discerneix com la seu de ltica i la

moral.

Autors reconeguts tamb han explicitat la importncia de leducaci emocional com

un factor important pel bon desenvolupament de la persona i del seu benestar

emocional. En aquesta lnia de treball i des de la psicobiologia Morgado (2006)

argumenta, en resposta a les seves investigacions, que malgrat que lindividuo

pateixi una reactivitat emocional alta en funci de lherncia biolgica rebuda, la

plasticitat del cervell i la bona educaci el possibiliten per actuar equilibradament

entre les prpies emocions i el seu raonament. Linfant ha daprendre a relacionar-se

b socialment, adquirir intelligncia social creant vincles, cooperant entre iguals,

defugint de les baralles. Els nens han daprendre els valors universals i positius com

la solidaritat, la tolerncia, el respecte i la responsabilitat. Per Morgado, leducaci

emocional ha de comenar en les primeres etapes de la vida de la persona, s a dir,

des de la infncia.

29

3. OBJECTIUS I RESULTATS PROPOSATS

3.1. Una mirada a la normativa educativa i els llig ams establerts amb el

projecte:

Partint del marc teric anteriorment exposat, volem fer esment per la seva

rellevncia a les directrius proposades en aquesta lnia, des del Departament

dEducaci i Universitats.

Considerem que la proposta daquest treball est ntimament relacionada amb

laplicaci de l Ordenaci curricular de leducaci infantil, 94/1992, del 28 dabril, que

en el seu desplegament en el captol segon i a larticle 15 hi diu:

Leducaci infantil t com a finalitat proporcionar als infants ms petits aquelles

situacions educatives que els permetin el progressiu descobriment i creixement

personal i la possibilitat duna imatge positiva dells mateixos; la possibilitat de

relacionar-se amb els altres, tant infants com persones adultes, per mitj dels

diferents llenguatges dexpressi i comunicaci; lobservaci i descoberta del seu

entorn ms proper, ladquisici de valors, hbits i pautes de conducta que afavoreixin

la seva autonomia personal i la seva integraci a la societat. En aquesta etapa

satendran especialment les necessitats bsiques dordre biolgic, psicolgic,

afectiu, intellectual, ldic i social dels infants .

El projecte Escoltam tamb pot estar integrat en el currculum d educaci primria,

perqu la seva aplicaci a letapa deducaci infantil facilita, des de la prevenci, la

possibilitat de desenvolupar de manera ms gil i amb ms rigor alguns dels

objectius previstos per la Llei orgnica deducaci, respecte la tutoria.

Segons lesborrany del decret de la Llei orgnica 2/2006, del 3 de maig, deducaci,

en la introducci general assenyala que correspon al mestre/a orientar,

acompanyar, estimular, impulsar lhbit de descoberta i la creativitat i evitar

dogmatismes. Per aix ser fonamental, al costat dels processos

densenyament i aprenentatge, una adequada acci tu torial que atengui tant

els aspectes individuals com els de treball grupal dels alumnes, perqu cada

nen se senti ats, orientat i valorat quan ho neces siti i sense cap tipus de

discriminaci .

30

Tamb en el captol primer, i dins de les Disposicions de carcter general, en larticle

3, Objectius de leducaci primria, dna rellevncia a la funci tutorial en el fet de

que lalumne pugui :

- Conixer, valorar i aplicar els valors o les normes de convivncia per ser un

ciutad o ciutadana lliure capa de prendre compromisos individuals i collectius,

respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propis duna societat

democrtica.

- Tenir conscincia del valor del treball individual i collectiu, i desenvolupar hbits

desfor i treball en lestudi, aix com actituds de confiana, amb iniciativa personal,

autodisciplina, sentit crtic, responsabilitat, curiositat, inters i creativitat en

laprenentatge.

- Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivncia, i per prevenir i

resoldre conflictes de manera pacfica, tant en lmbit familiar com en lmbit escolar

i social.

- Conixer, comprendre i respectar les diverses cultures i les diferncies entre les

persones, facilitar que les noies i els nois elaborin una imatge de si mateixos positiva

i equilibrada i adquireixin autonomia personal, la igualtat de drets i oportunitats entre

homes i dones i la no-discriminaci de persones amb discapacitats; defensar

laplicaci dels drets humans en tots els mbits de la vida personal i social, sense

cap tipus de discriminaci.

- Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en la

manera de relacionar-se amb els altres, aix com una actitud contrria a la violncia,

als prejudicis de qualsevol mena i als estereotips sexistes.

- Aplicar, en contextos diversos, els diversos coneixements adquirits i els recursos

propis a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i

necessitats de la vida quotidiana.

Aquest projecte segueix les orientacions recollides en el Pacte nacional per a

leducaci , signat recentment, pel que fa a donar suport decidit a les actuacions que

ajudin a millorar la tutoria i latenci a les famlies. La recerca proposada segueix

aquesta lnia de treball, perqu el projecte Escoltam pretn crear millors vincles

afectius amb els infants i a travs dells amb les famlies .

31

3.2 OBJECTIUS GENERALS

Donar algunes respostes educatives als problemes de conducta i/o

daprenentatge dels alumnes de parvulari amb situacions generadores de risc

dexclusi social a travs duna acci tutorial amb un format ms ntim i acollidor,

que ajudi a crear vincles afectius i resilients entre tutor i infant.

Oferir espais de treball compartit amb els tutors.

Aprofitar els treballs terics i de metodologia fets en lmbit de les perspectives

participatives, per desenvolupar un canvi de mirada respecte a les tasques

tutorials i millorar les accions que shi duen a terme.

Objectius concrets/especfics

Crear i estructurar espais de relaci i comunicaci formals i informals entre

tutor i infants que afavoreixin altres maneres de relacionar-se i altres formes

de complicitat i dempatia mtua.

Fer una mirada als alumnes ms enll de les conductes que mostren:

comportaments desadaptats, trastorns de conducta, retards en els

aprenentatges escolars, etc.

Fer emergir en els infants factors de resilincia.

Desenvolupar habilitats de comunicaci i relaci entre iguals.

Proporcionar a tots els infants del grup classe un bon clima emocional daula i

la motivaci per voler aprendre i treballar a lescola.

Proporcionar eines de treball i de reflexi al professorat

Aspectes generals a desenvolupar i resultats proposats:

Fer a lescola un projecte com que inviti a la reflexi sobre el significat, el

valor i la prctica duna acci tutorial resilient.

Centrar la mirada en els elements que afavoreixen el progrs dels infants

ms que en les causes dels seus problemes.

Que el tutor disposi de ms temps i de qualitat per treballar amb

aprofundiment i tranquillitat lacci tutorial envers els infants dels seu grup

classe.

32

Aconseguir una millor vinculaci afectiva entre tutors i alumnes i entre els

mateixos alumnes.

Fer ms incidncia en la identificaci dels recursos de la mateixa persona i el

seu entorn.

Donar respostes educatives als nens i nenes per promoure factors protectors

que els facin crixer una autoimatge positiva i que minvin els problemes de

conducta i les barreres a laprenentatge.

Promoure activitats educatives dinteracci positiva amb tots els nens, en

especial amb els que mostren mancances respecte a la seva capacitat de

comunicaci i relaci social a partir de la solidaritat, de la resoluci de

conflictes a travs del dileg, del respecte a les diferncies individuals, duna

millor cohesi social, i en la cooperaci en les prctiques educatives.

Millorar les relacions entre el professorat, lalumnat i les seves famlies.

El projecte sha adreat a letapa deducaci infantil del CEIP La Jota de Badia del

Valls, centre dacci educativa preferent.

Lescola, durant el curs 2005-2006, va iniciar un Pla dinnovaci educativa sobre

Convivncia i mediaci escolar, conjuntament amb altres centres educatius de la

localitat. Tamb va encetar un treball conjunt escola-famlia, per afavorir la implicaci

de les famlies en leducci dels fills: el Projecte AVAC, (aprendre a viure / aprendre

a conviure), i forma part del Pla educatiu entorn de Badia del Valls, una ciutat amb

una poblaci que pateix situacions generadores de fracs escolar i exclusi.

4. APROXIMACI AL CONTEXT DE LA RECERCA

4.1- Emplaament concret de la recerca

Tal com hem esmentat anteriorment, la recerca sha dut a terme a Badia del Valls,

al CEIP La Jota.

Hem considerat oport fer una narraci detallada de la poblaci de Badia del Valls i

del CEIP La Jota. Ho hem fet amb lobjectiu de poder conixer i entendre ms b les

caracterstiques prpies daquesta poblaci i de lalumnat de lescola.

Tot seguit fem una descripci de la poblaci en general i de lescola en concret.

33

4.2- La ciutat de Badia del Valls

Badia del Valls pertany a la comarca del Valls Occidental, provncia de

Barcelona. Es una ciutat de 14.123 habitants (dada de la constituci de corporacions

municipals del 16-06-2007). s el municipi ms jove i ms petit de la comarca del

Valls Occidental. La seva superfcie abraa poc menys dun quilmetre quadrat

(0,94 Km2), i se situa entre les ciutats venes de Sabadell, Barber del Valls i

Cerdanyola del Valls.

Fsicament, est limitada per una via del tren, diverses autopistes i el riu Sec, afluent

degradat del Riu Ripoll. El seu terme municipal limita directament amb la Universitat

Autnoma de Barcelona. Shi pot arribar per un cam de vianants i per carretera

comarcal grcies al nou pont sobre el riu Sec, construt recentment. Malgrat la

proximitat de Badia amb les entrades de les autopistes AP7 i C58, que la travessen

pel Sud, no hi ha sortides especfiques cap a elles.

s un exemple clar del que argumenta Tedesco (2003) quan afirma: El tancament

dels barris protegits per una xarxa dautopistes permet reduir al mnim el risc de

trobar-se entre rics i pobres..4

Badia disposa de tres lnies dautobusos que la comuniquen amb Sabadell,

Cerdanyola i Barcelona, duna parada RENFE al poble ve de Barber del Valls, i

duna parada de taxis; per davant les caracterstiques de la ciutat, loferta de

transport pblic resulta deficitria: lescassa activitat econmica i lexigu mercat de

treball de Badia (no hi ha indstria) aboquen els seus habitants a desplaar-se per

anar a treballar o per anar a comprar o, sobretot en el cas dels joves, per gaudir

duna oferta doci ms ajustada a les seves necessitats. Tots aquests mitjans de

transport no disposen dadaptacions per a persones a discapacitats motrius, fet que

provoca que el seu desplaament sigui absolutament dificults si es volen utilitzar els

serveis pblics disponibles.

Pel que fa al seu clima cal destacar que al estar ubicada a 120 metres sobre el nivell

del mar i prxima al riu i a laclotament orogrfic, fa que sigui una ciutat molt humida i

poc ventilada, on les temperatures arriben a cotes molt baixes a lhivern i molt altes a

lestiu.

Tot i que la imatge de Badia es limita en grans blocs de pisos de formig (habitatges

de protecci oficial) que es veuen des de qualsevol de les autopistes que lenvolten,

34

aquest municipi t una distribuci oberta on hi ha carrers amples i nombrosos espais

verds, alguns en lamentable estat de manteniment. Per altra banda, hi subsisteixen

encara avui mancances en els serveis de les urbanitzacions (enllumenat inadequat,

aparcaments...). No obstant aix, shan solucionat altres problemes com la manca de

sortida en moltes clavegueres dels edificis, el traat de les escomeses daigua (mal

projectat en un principi), i la manca dinstallacions contra incendis. Encara hi ha

molts edificis de 5 plantes o ms sense ascensor (cosa que afecta especialment la

gent gran, malalta o persones amb manca de mobilitat). s una de les ciutats ms

densament poblades de la zona, amb una manca de terrenys lliures que impossibilita

la construcci de nous habitatges i equipaments, i impedeix, en general, el

desenvolupament econmic de la ciutat.

Val a dir que, dun temps en i grcies al suport econmic rebut des de la

Comunitat Econmica Europea i a travs dels Fons Estructurals de Cohesi i la

Generalitat de Catalunya, lAjuntament de Badia, entre altres actuacions, ha

rehabilitat la plaa i lavinguda central de la poblaci, i ha creat noves

infraestructures com el Centre de Dia per a la Gent Gran i el Pavell Esportiu

Municipal, fet que ha comportat el tancament del vell, que era ms gran, i tot i que es

disposa de bons equipaments per a la poblaci de Badia, ha creat una certa

descompensaci respecte a la capacitat del nombre dusuaris, situaci que es pensa

solucionar quan es construeixi un nou equipament.

4.2.1. Context histric poltic de la creaci de Ba dia del Valls

Badia del Valls es va configurar a lltim ter del segle XX amb vocaci de ciutat

dormitori, model de la poltica dhabitatge dels anys 60 a Espanya, en el moment en

qu trobem les actuacions del rgim franquista i larribada de la democrcia. Durant

la transici poltica es van posar els fonaments de la nova ciutat. Per aquest motiu, el

desenvolupament de Badia no es pot entendre sense tenir en compte els importants

fets poltics, econmics i socials que van definir el futur de la democrcia espanyola

a final de la dcada dels 70 i principi dels 80.

Badia va nixer als anys 60 a Madrid. El Ministeri de lHabitatge, dins del Pla

nacional de lhabitatge (1961-1976), va encarregar a lInstituto Nacional de la

Vivienda la construcci duns 12.000 habitatges de tipus social a la comarca de

Barcelona. Mitjanant aquesta iniciativa, es pretenia posar fi a la pressi social

4 TEDESCO, J.C. (2003). Los pilares de la educacin del futuro. En: Debates de educacin(2003;Barcelona) ponencia en lnia. Fundaci Jaume Bofill; UOC.

35

provocada pel dficit dhabitatges que existia a causa de moviments migratoris de

comenament de la dcada dels 60.

Aquest municipi va nixer marcat per la manca de tota mena dinfraestructures, la

qual cosa va generar la mobilitzaci dels primers habitants per assolir els serveis

necessaris.

La manca de coordinaci de les empreses i la manca de planificaci de les

institucions que van participar en la construcci de Badia sn lorigen dels problemes

que, des de la seva formaci fins lactualitat, han fet que sarrosseguin una srie de

dficits dequipaments, de gesti i econmics.

El Ministeri de lHabitatge va creure que el ms convenient era crear una

mancomunitat voluntria entre municipis, aquesta mancomunitat es va crear i signar

entre els representants de lAjuntament de Barber i Cerdanyola el 23 de setembre

de 1973. El 14 de juliol de 1975, el rei Don Juan Carlos I i la reina Doa Sofa,

llavors prnceps dEspanya, van inaugurar oficialment Ciutat Badia.

Fins al 1994 el polgon anomenat Ciutat Badia va dependre administrativament

daquesta Mancomunitat formada per aquestes ciutats adjacents.

Durant la dcada dels 80 sinicia un carcter reivindicatiu dels badiencs i

badienques, aquests fets es van traduir en la petici, a mitjan dels 80, dun centre

cvic, per una banda, i per laltra, la demanda dindependncia municipal.

Una data clau per a la histria de Badia s el 9 de febrer de lany 1994. El Parlament

va aprovar la segregaci de Ciutat Badia de les poblacions de Barber i Cerdanyola.

Aix va nixer el municipi nmero 994 de Catalunya, amb un nom nou: Badia del

Valls. El 28 de maig de lany 1995, els ciutadans i ciutadanes de Badia del Valls

van escollir per primera vegada els membres dun ajuntament propi.

4.2.2. Estructura demogrfica i social

La ciutat es va comenar a poblar el 1975, fonamentalment, per treballadors pblics i

funcionaris; al voltant del 66% dels pisos van ser assignats a mestres, treballadors

de RENFE, Correus, la Gurdia Civil, la policia Nacional i Telefnica; i la resta dels

habitatges van ser distributs per part del Sindicat Vertical entre treballadors afiliats

de certes empreses. Tot i aix, moltes de les famlies a les quals sels havien

adjudicat els habitatges no shi van installar mai. A comenament de la dcada dels

80, va tenir lloc una ocupaci molt important daquests habitatges buits, que es va

anomenar la puntada a la porta (noms lagost del 1980 es van ocupar illegalment

entre 300 i 400 habitatges). Van entrar a viure-hi unes 800 famlies, i s a partir del

36

1994 quan es va iniciar una regularitzaci dels habitatges que encara avui no est

del tot acabada.

Podrem afirmar que Badia s un territori estigmatitzat des de fora i des de dins; s a

dir, els observadors externs i les ciutats venes han tendit a identificar Badia com una

ciutat marginal marcada durant els anys vuitanta per la delinqncia i el consum de

drogues en general, i en bona part, alguns dels mateixos habitants de Badia han

acabat interioritzant lestereotip fins a reproduir-lo. Tot plegat ha fet que el territori

sans dibuixant com una zona de risc social. Per aquesta ra, i fruit de la pressi

venal dels badiencs, la ciutat sha anat dotant dequipaments dalta qualitat i

nombrosos serveis i prestacions: serveis no obligatoris que finana la Generalitat,

molts convenis entre els serveis socials dAtenci Primria de lAjuntament i la

Diputaci de Barcelona i el Consell Comarcal, els quatre centres de primria sn

centres datenci Educativa Preferent, els Serveis Educatius de Badia del Valls, del

Departament dEducaci i Universitats, el Centre dAtenci Primria i la Unitat de

Salut Mental en Atenci Primria, entre daltres.

Tamb cal destacar el bon treball de la comunitat, sovint voluntari, que presten els

vens des de les nombroses associacions de la ciutat. I paradoxalment, malgrat la

gran cobertura assistencial, sha creat un efecte no volgut: per una banda, hi ha una

dependncia exigncia de la poblaci per demanar ajuts de tota mena, i per laltra,

sha estigmatitzat el territori de tal manera que moltes persones que tenen

loportunitat de marxar, ho fan.

Aquesta interioritzaci de lestigma es percep tant en la fugida de la poblaci i la

vivncia de Badia com a ciutat dormitori, com tamb, en el cas de molta gent,

especialment joves i adolescents, de no voler reconixer la pertinena a la ciutat

quan surten fora, o contrriament en fan bandera oberta i sidentifiquen amb els trets

negatius i estigmatitzats de la ciutat.

El fet de ser un territori tan petit, contribueix que alguns ciutadans restin allats,

especialment els que disposen de menys recursos personals i socials, aix pot

produir un efecte gueto, un efecte que es percep i salimenta en les conscincies de

les persones i en els seus comportaments, per que tamb es constata en la

reproducci de les situacions de vulnerabilitat i la cronificaci de certes

problemtiques (laborals, relacions de gnere, etc.).

Cal destacar que Badia presenta dun cens del 15% de la poblaci amb certificat de

disminuci (CAD, acreditat pel Departament de Benestar i Famlia), b sigui per

disminucions motrius, trastorns mentals i/o disminucions en relaci amb les

capacitats cognitives.

37

Badia funciona tamb com un petit poble; en la mesura que tothom es coneix i els

valors tradicionals tenen un abast molt gran, existeix un element sentimental de

poble que cohesiona i atorga una identitat compartida a molts dels seus habitants.

Hi ha molta cultura del carrer i, malgrat que molts joves passen bones estones de

relaci i lleure amb els companys de la seva edat, es detecten alguns grups de

jovent en qu es barregen diferents edats, els quals sn inactius i solen estar a les

portes dels instituts, on passen hores i hores. Aquests adolescents i joves sn

objecte de rebuig i marginaci social, i sovint acaben estant desconnectats de la

resta de la societat. Els joves de Badia compten amb poques activitats ldiques que

els engresquin, les ms interessants en qu participa ms jovent sn les esportives.

Lndex de persones nouvingudes emigrades de pasos extracomunitaris s baix a

Badia, per va augmentant progressivament.

4.2.3. Serveis, associacions i entitats que ofereix el municipi

Malgrat que s un municipi petit, disposa dun bon nombre de serveis. Fem una

descripci detallada en lannex 1.

4.2.4. Loferta formativa i lalumnat

Lmbit formatiu s una de les esferes en qu es concentren ms factors de

vulnerabilitat social, tant pel que fa a la poblaci infantil i adolescent, com als i les

joves o la poblaci en general.

Duna banda, pel baix nivell destudis en totes les edats i la manca dinters dels ms

joves per continuar formant-se. Daltra banda, labsentisme escolar s important,

especialment entre la poblaci de 14 a 16 anys. Els motius en sn diversos i

complexos: manca destmuls educatius, les noies adolescents dtnia gitana han

dentendre altres expectatives familiars, absentisme presencial (anar a classe i no fer

res, etc.). Per fer front a aquests problemes, a Badia hi ha un Pla municipal

dabsentisme, programat des de lequips dAssessorament Psicopedaggic (EAP) i

que compta amb la collaboraci de lAjuntament.

Des dels centres de primria i secundria, la conducta i el comportament de

lalumnat, juntament amb la manca dhbits, es destaquen com unes de les

problemtiques ms importants i esteses. Els problemes de conducta estan bastant

generalitzats. Amb aquest eptet podem agrupar tant lagressivitat fsica i/o verbal

entre iguals i amb altres, com la manca de responsabilitat, la falta de puntualitat,

lindividualisme i la competitivitat. Segons els resultats dun projecte engegat a Badia

pel mateix Ajuntament i la Universitat de Valncia -el Projecte LUCY-, lagressivitat

38

entre iguals es vincula tamb a la falta de competncies i habilitats socials (no tenen

lhbit de demanar ajuda, dexplicar el que els ha passat...) i dassertivitat (no

saben resoldre els conflictes...).

Hi ha dades registrades el 2001 que indiquen que el nivell destudis de la poblaci de

Badia s extremadament baix: el 60% de la poblaci no tenia cap titulaci el 2001, i

el 15% tenien els ttols de primria i secundria obligatria. De les persones sense

cap titulaci, un 17,48% no tenia cap mena destudis i un 14,7% no sabia ni llegir ni

escriure, de manera que podem afirmar que prcticament un ter de la poblaci de

Badia apareixia el 2001 com a analfabeta. 5

Si seguim la concepci de lanomenat fracs escolar, que es defineix com lalumnat

que no aconsegueix acabar lensenyament obligatori, observem que s elevat a

Badia. Lestudi fet per lAjuntament sobre el rendiment escolar dels alumnes el curs

2000-2001 mostra que a lESO el 55% dels matriculats van superar el 1r cicle, el

35% van passar de cicle sense assolir els objectius mnims i el 9% haurien de

repetir. El percentatge conjunt dacreditaci a lESO represent el 66% dels

matriculats (69% al Valls Occidental). Del 34% que no es va graduar a lESO, el

18% tenia la possibilitat de repetir (16% al Valls Occidental) i acreditar-se el proper

any. El 4% de repetidors es van donar de baixa o es van traslladar, i el 2% dels

repetidors de 2n cicle no van superar letapa. Aix, un 28% dels que el curs no van

acreditar en lESO. A Batxillerat el 47% van passar a 2n curs amb tot aprovat, i el

26% amb una o dues de pendents. Aix van promocionar a 2n curs al voltant del 70%

(excepte batxillerat tecnolgic). Van obtenir el ttol el 63%, el 37% no el van obtenir

(un 23% es va quedar amb una, dues o tres de pendents i el 14% havia de repetir).

A segon de batxillerat, els alumnes amb assignatures pendents i els que haurien de

repetir eren per especialitats: el 47%, del batxillerat cientfic; el 21%, del Batxillerat

tecnolgic; i el 19%, del batxillerat humanstic. Als cicles formatius, el 64,4% dels

matriculats van aprovar el curs, el 69% va superar el cicle, i va obtenir la titulaci

corresponent (un 31% no es va graduar en cicles formatius). Per cursos en Gesti

Administrativa no van aprovar 1r un 53%, en Electrnica no van superar 1r el 33% i

2n, el 26%. 6

5 Els perills dexclusi social urbana a Cartalunya. Institut de Govern i poltiques Publiques.Generalitat de Catalunya.6 Estat de situaci de la franja adolescent i jove (12-19) a Badia del Vallls. Nov. 2004. Servei deJuventud . Ajuntament de Badia del Valls.

39

Aquestes dades es poden corroborar tamb amb els resultats ms actuals de les

proves programades pel Departament d Educaci i Universitats, tant dels centres

educatius de primria com de secundria, sobre competncies bsiques.

Loferta formativa a Badia continua sent limitada, la joventut demana ms cicles

formatius i ms programes de garantia social.

4.2.5. Histria de les escoles de Badia del Valls

Les dues escoles bressol que hi ha al municipi, aix com les escoles dinfantil i

primria, sn fruit de la lluita de les mares i pares que, el 1976 van exigir-ne

lobertura per respondre a les necessitats del moment.

Dels vuit centres que van funcionar durant els anys vuitanta noms la meitat -

casualment els que estan ubicats a la zona ms cntrica del municipi- estan oberts.