11

Recentment Benet XVI ha fet pública l’exhortació apostòlicaSacramentum caritatis. Es tracta d’un extens document sobre l’Eucaristia.Segons bona part de la premsa, la notícia ha estat que el Papa ha reiterat laprohibició de combregar als divorciats i tornats a casar però no s’ha esmentatque ho diu molt respectuosament i acceptant-los i encoratjant-los de ple aparticipar en la celebració de l’eucaristia. També s’ha dit que proposa elretorn del llatí a la missa, però no s’ha esmentat que només en algunes partsconcretes i en trobades internacionals. Sembla que per als mitjans decomunicació tot allò que emfasitza la imatge d’una Església reaccionàriaque vol retornar a glòries i tancaments passats és la informació que cal es-campar. No neguem que en els darrers anys potser s’hagi premut el fre mésdel compte o que s’hagi mirat més pel retrovisor que no pas cap a l’horitzó.Però la imatge global del Poble de Déu no es redueix a aquests aspectes. Elsmitjans simplifiquen i fins i tot falten a la veritat.

Però és que el Sant Pare diu moltes més coses que també haurien de sernotícia. Un exemple. L’Església no pot ni ha de quedar-se al marge de la lluita perla justícia (...) el sacrifici de Crist és misteri d’alliberament que ens interpel·la i

provoca contínuament. Dirigeixo per tant una crida a tots els fidels perquè siguin realmentoperadors de pau i de justícia. I encara: cal denunciar a qui malbarata les riqueses de la terra,provocant desigualtats que clamen el cel(...) Es pot afirmar que menys de la meitat de lesquantitats ingents destinades globalment a armament seria més que suficient per treure demanera estable de la indigència l’immens exèrcit dels pobres. No és cap teòleg del’alliberament qui això afirma. Són cites textuals de l’exhortació apostòlica del Papa.No podem deixar de preguntar-nos on és el reaccionarisme d’aquestes posicions oper què no han suscitat cap titular.

Centrant-nos en àmbits més concrets voldríem destacar que a Poblet, la comunitatha viscut la mort del P. Guillem i alhora els vots temporals de dos juniors. Poblet,doncs, és viu: s’hi mor i s’hi neix. També volem accentuar que en aquest número,excepcionalment, hi tenim tres signatures abacials catalanes: a més del nostre abatJosep Alegre, hi llegireu textos de l’abat de Montserrat i de l’abadessa de Vallbona.

No podem deixar d’esmentar la primera ‘Escola d’estiu’ al Monestir de Pobletorganitzada pel Departament de "Ciència i Filosofia" de la Pontifícia UniversitatGregoriana de Roma, dins el marc del projecte STOQ (Science, Theology and theOntological Quest). Aquest primer encontre, que tindrà lloc del 25 al 30 de junyd’enguany, tractarà de la relació entre evolució i desenvolupament en vista a prepa-rar el Congrés Internacional sobre ‘Evolució i Teories de l’Evolució’, que la PontifíciaUniversitat Gregoriana, sota l’alt patrocini del Pontifici Consell de la Cultura,celebrarà del 4 al 7 de març de 2009 a Roma.

I encara una novetat bibliogràfica molt esperada: la Dra. Emma Liaño, catedràticad’Història d’Art de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, ha preparatuna obra monumental del Retaule de l’altar major de la Basílica del Monestir, obrade l’escultor valencià Damià Forment i que serà presentada durant els actes del’Assemblea del dia 30 de juny. Aquesta magna obra serà, sens dubte, una joia mésde la bibliografia pobletana.

Que les vacances d’estiu siguin ocasió de plenitud i d’esperança per a tots. I qued’acord amb l’exhortació del Sant Pare l’eucaristia ens sigui també compromís per ala pràctica de la justícia ja que si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà quepassa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d’ell l’amor de Déu? (1 Jo, 3,17).

2

EL P

ÒR

TIC

DE L

'AB

AT

¡ESCÚCHAME!ESCOLTA'M!

Escuchar es una tarea importante enla vida humana. Imprescindible. La pala-bra es una facultad del ser humano. En elámbito de la fe se ha dicho también queel creyente es el oyente de la Palabra. Loshombres no son islas sino que, por natu-raleza, están llamados a vivir en una rela-ción humana y cordial con los demás.Esto no se puede llevar a cabo sin unaescucha-respuesta seria, profunda, autén-tica...

La Escritura Sagrada nos hace algunasadvertencias que son dignas de tener encuenta:

Si hoy escucháis su voz no endurezcáis elcorazón. (Sal 94)

Escucha, Israel, los decretos que os enseñoa cumplir... Serán vuestra prudencia y sabi-duría. (Deut 4,1)

Habla, que tu siervo escucha...(1Sam3,10)

Yo te invoco, porque tú respondes, Diosmío, préstame oído y escucha mis pala-bras ...(Sal 17, 6)

Escucha, sé juicioso,encamina bien tu mente. (Prov 23, 19)

Sé rápido para escuchary calmoso para responder. (Eclo 5, 11)

Llevad a la práctica la Palabra y nos osinventéis razones para escuchar y nada más,pues quien escucha la Palabra y no la poneen práctica se parece a aquel que se miraba enel espejo la cara que Dios le dio, y apenas semiraba, daba media vuelta y se olvidaba decómo era. (Sant 1, 22)

Escoltar és una tasca important en lavida humana. Imprescindible. La paraulaés una facultat de l’ésser humà. En l’àmbitde la fe s’ha dit també que el creient és quiescolta la Paraula. Els homes no són illessinó que, per naturalesa, estan cridats aviure en una relació humana i cordial ambels altres. Això no es pot dur a terme senseuna escolta-resposta seriosa, profunda,autèntica...

L’Escriptura Sagrada ens proporcionaalguns advertiments dignes de tenir encompte:

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu,no enduriu el vostre cor... (Sal 94)

I ara, Israel, escolta els decrets que jo usensenyo a complir... Si ho feu així, tots elspobles us tindran per savis i assenyats. (Deut4,1)

Parla, que el teu servent escolta...(1Sam3,10)

T’invoco, Déu meu, i sé que em respons;estigues atent, escolta el que et demano...(Sal 17,6)

Tu, fill meu, escolta i posa seny,procura d’encaminar el teu cor. (Prov 23, 19)

Estigues sempre a punt per a escoltar,però no tinguis pressa a donar la resposta. (Eclo5, 11)

Poseu en pràctica la Paraula i no uslimiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu avosaltres mateixos. Perquè el qui escolta laParaula i no la posa en pràctica s’assembla aun home que contempla la seva pròpia cara

El nostre objectiu ha de ser escoltar primer,per a comprendre després...

(Lina Zulueta)

Nuestro objetivo debe ser escuchar primeropara comprender después...

(Lina Zulueta)

3

en un mirall: es mira, se’n va i a l’instants’oblida de la cara que feia. (Jm 1, 22-23)

Són moltes les paraules i molts elsensenyaments de les Escriptures sobre laimportància d’escoltar. És a través del’escolta que l’ésser humà s’obre a unadimensió transcendent.

Per aquest motiu la paraula "escoltar"és una de les paraules més importants del’Escriptura. Ho és també a la vidamonàstica, la Regla de la qual començainvitant a escoltar a tot aquell que buscaDéu. Perquè mitjançant l’escolta s’ei-xampla el cor de l’home i aquest s’obreal diví. És una de les paraules méshumanes: escolta! No endebades laparaula és una facultat específicamenthumana. I estic convençut que a partir delnostre naixement, mitjançant l’ús de laparaula amb els nostres semblants, anemaprofundint en la nostra existència finsque se’ns obre la finestra del Més Enllà.

El monjo és el qui busca Déu, diu la nostraRegla, i ho fa a través de l’escolta de lavida, de la Paraula...

L’home, es pot dir que se sent fascinatpel misteri i s’hi perd tot buscant llum pera la seva vida, i ho fa a través de la mateixavida i de la Paraula... Per això cal quesiguem hàbils en l’escolta. Sens dubte.

La professora Lina Zulueta ha escritun preciós article en aquesta mateixapublicació on ens diu coses interessantssobre l’escolta.

El festeig és un moment important d’escolta,per l’intercanvi de rols, per l’escolta delssentiments, per la comunicació en profunditat.Que sovint després s’abandona a una dimensiómés superficial.

En el camí de l’escolta no podem quedar-nos en un nivell superficial ni deixar-nos durper la improvisació o les presses.

Cal cuidar dia a dia l’escolta en tots elsàmbits de la persona, saber escoltar en totes

Son muchas las palabras y las enseñan-zas de las Escrituras en torno a la impor-tancia de escuchar. Es a través de la escu-cha como el hombre se abre a una dimen-sión trascendente.

De ahí que la palabra "escuchar" seauna de las palabras más importantes de laEscritura. Lo es también en la vidamonástica, cuya Regla empieza con la in-vitación a escuchar a quien busca a Dios.Porque mediante la escucha se dilata elcorazón del hombre y éste se abre a lodivino. Es una de las palabras más huma-nas: ¡escucha! No en balde la palabra esuna facultad específicamente humana. Yestoy convencido de que a partir de nues-tro nacimiento, mediante el uso de la pa-labra con nuestros semejantes, vamosahondando en nuestra existencia hastaque se nos abre la ventana del Más Allá.

El monje es el que busca Dios, dice nues-tra Regla, y lo hace a través de la escuchade la misma vida y de la Palabra...

Creo que se puede afirmar que el serhumano se siente fascinado por el miste-rio y se pierde en él buscando luz para suvida, y lo hace a través de la vida y de laPalabra... Por esto necesitamos ser dies-tros en la escucha. Sin lugar a dudas.

La profesora Lina Zulueta ha escritoun precioso artículo en este mismo nú-mero donde nos dice cosas interesantessobre la escucha.

El noviazgo es un momento importante deescucha, por el intercambio de roles, por laescucha de los sentimientos, por la comunica-ción en profundidad. Que luego se abandonaa una dimensión más superficial.

En el camino de la escucha no podemosquedarnos en un nivel superficial ni dejarnosllevar por la improvisación o las prisas.

Hay que cuidar día a día la escucha entodos los ámbitos de la persona, saber escu-char en todas las situaciones, lo cual nos exi-ge concentración, ejercitar la memoria, cui-

4

les situacions, la qual cosa ens exigeix concen-tració, exercitar la memòria, cuidar l’ambien-tació...

És un magnífic article que recomanocom a introducció per fer-se conscientde la dificultat de l’escolta. Però emsembla massa tècnic. Ens parla de totauna tècnica de l’escolta que no és fàcildominar avui dia, quan tot es divideix isubdivideix; quan tot es raona...

Avui tot es legisla, es pretén que totquedi supeditat, dominat o asseguratmitjançant lleis... I amb tot això no femaltra cosa que acréixer la inseguretat del’home, que no troba suport en unarelació humana d’escolta i de resposta,sinó en l’orientació de lleis àrides iimpersonals... El dret mai no arriba al cor.I és del cor d’on brolla la vida, la llum, lasaviesa...

Estic d’acord amb el títol segons elqual saber escoltar és una necessitat. Però joespero de la Lina, una paraula més unifi-cada sobre el parlar i l’escoltar. Unaparaula des del cor. Des del seu cor dedona...

Diu G. Marcel:L’home té un poder d’unificar la seva

ànima. L’home amb un ànima múltiple, com-plicada, contradictòria, no es pot reduir a laimpotència. El nucli íntim d’aquesta ànima -la força divina que jeu en les sevesprofunditats- pot obrar sobre ella i transfor-mar-la, pot unir les forces en conflicte, i uni-ficar-la1.

I sobre aquesta obra d’unificació ladona pot dir la paraula més eloqüent. Ladona no ha de deixar-se alienar per lleis,lògiques o metafísiques que divideixenl’estructura de la persona, sinó que ha deconservar, tenir cura i aprofundirl’originalitat de la seva unitat personalmés profunda, i proporcionar-nos saviesad’escolta i de resposta...

La dona, en principi, té un ànima més

dar la ambientación...

Es un magnífico artículo que reco-miendo como una buena introducciónpara tomar conciencia de la dificultad dela escucha. Pero me parece demasiadotécnico. Nos habla de toda una técnicade la escucha que hoy día no es fácil do-minar, cuando todo se divide y subdivi-de; cuando todo se razona...

Hoy todo se legisla, todo se busca su-peditar y dominar o asegurar medianteleyes... Y con todo ello lo que hacemoses acrecentar la inseguridad del hombre,que no se apoya en una relación humanade escucha y respuesta, sino en la orien-tación de leyes áridas e impersonales...El derecho nunca llega al corazón. Y esdel corazón de donde brota la vida, la luz,la sabiduría...

Estoy de acuerdo con el título en elsentido de que saber escuchar es una nece-sidad. Pero yo espero de Lina una pala-bra más unificada sobre el habla y la es-cucha. Una palabra desde el corazón.Desde su corazón de mujer...

Dice G. Marcel:

El hombre tiene un poder de unificar sualma. El hombre con un alma múltiple, com-plicada, contradictoria, no se puede reducir ala impotencia. El núcleo íntimo de esta alma -la fuerza divina que yace en sus profundida-des- puede obrar sobre ella y transformarla,puede unir las fuerzas en conflicto, y unifi-carla1.

Y a propósito de esta obra de unifica-ción la mujer puede decir la palabra máselocuente. La mujer no debe dejarsealienar por leyes, lógicas o metafísicas,que dividen la estructura de la persona,sino que debe conservar, cuidar y profun-dizar la originalidad de su unidad perso-nal más recóndita y proporcionarnos sa-biduría de escucha y respuesta...

La mujer, en principio, tiene un alma

5

Josep AlegreAbat de Poblet.

José AlegreAbad de Poblet.

1 Gabriel Marcel, Le chemin de l'home, cap. 3,Edit. Rocher, Mónaco 1999, p. 28.

más contemplativa. La dimensióncontemplativa nos hace estar abiertos enactitud de escucha a la vida; dejemos queésta ponga su huella en nuestro corazón,que lo despierte para dar una respuestade acuerdo con la palabra recibida.

Hoy necesitamos almas contem-plativas que contemplen la vida desde unavisión unificada y den, asimismo, una res-puesta unificada.

La mujer no debe perder la preciosaunidad de su alma ni dejarse alienar en lacuarteada inteligencia masculina. La mu-jer no debe perder su vena contem-plativa, mística...

El monje y todos los creyen-tes también estamos llamados atener una mirada unificada y dar

una respuesta con nuestra vida, paraayudar a encontrarnos con nosotrosmismos en una sociedad enfrentaday cerrada a la sabiduría de un diálo-go profundo. La fe nos pide, asimis-mo, esa mirada contemplativa...

El artículo de Lina es unabuena introducción a este tema ynos ayuda a tomar conciencia delas dificultades que existen hoypara una atenta escucha humana;pero necesitamos ir más allá en unesfuerzo, en un trabajo permanen-te de unificación, de abertura y dediálogo en todos los ámbitos de lavida humana, animados por unapaz y serenidad interior que nues-tra sociedad actual dista mucho defacilitar. Gracias, Lina, pero... es-pero otra palabra...

contemplativa. La dimensió contem-plativa ens fa estar oberts, en actitudd’escolta a la vida; deixem que aquestaposi la seva petjada en el nostre cor, queel desperti per donar una respostaadequada a la paraula rebuda.

Avui necessitem ànimes contempla-tives que contemplin la vida des d’unavisió unificada, i ens donin també unaresposta unificada.

La dona no ha de perdre la preciosaunitat de la seva ànima ni ha de deixar-sealienar en la dividida intel·ligènciamasculina. La dona no ha de perdrela seva vena contemplativa, mística...

El monjo i tots els creientstambé estem cridats a tenir unamirada unificada i a donar unaresposta amb la nostra vida, perajudar a trobar-nos amb nosaltresmateixos en una societat enfrontadai tancada a la saviesa d’un diàlegprofund. La fe ens demana tambéaquesta mirada contemplativa...

L’article de la Lina és una bonaintroducció a aquest tema i ensajuda a prendre consciència deles dificultats que existeixen avuiper a una escolta humana; peròens cal anar més enllà en unesforç, en un treball permanentd’unificació, d’obertura, de diàlegen tots els àmbits de la vida hu-mana, animats per una pau iserenitat interior que la nostrasocietat d’avui no facilita pasmassa. Gràcies, Lina, però... es-pero una altra paraula...

6

Una trobada en silenci

Dissabte 2 de desembre un centenarllarg de germans i familiars es va anaraplegant amb silenci, poc abans de les 10del matí, a l’església abacial de Poblet. Eldia era una mica rúfol. Tot i que no vaploure, la jornada va transcórrer climà-ticament ennuvolada i amb una punta defrescor seca, talment com si la Providènciavolgués facilitar el camí cap a la inte-rioritat. A les 10 del matí, amb puntualitatbenedictina, es va iniciar la celebració del’eucaristia presidida pel P. Abat. Era elpreàmbul d’aquesta trobada.

La conferència

En acabar l’eucaristia els assistents esvan adreçar al palau de l’abat. En una deles sales Fra Lluc Torcal va dictar unaconferència sota el títol Presència velada

de Déu: fonament de la nostra esperança.Podeu trobar-ne el text complet a la webdel monestir: http://www.poblet.cat Endestaquem a continuació alguns dels puntscabdals.

L’advent és temps d’esperança. Per béque l’esperança és una virtut teologal queel cristià ha de viure sempre, l’adventl’emfasitza. Resulta, doncs, particularmentpertinent en aquest temps litúrgic en-dinsar-se en les arrels que sustentenl’esperança cristiana per tal de no caureen un escepticisme amarg, o fins i tot enun pessimisme radical, estats de l’ànimaals quals ens inviten i ens tempten tantescircumstàncies del món actual. I aixòprecisament és el que ens va proposar lareflexió de Fra Lluc: ¿quins són elsfonaments de la nostra esperança? Ellmateix responia la pregunta: la presènciavelada de Déu. Tots els pensadors del segleXX que han reflexionat a fons sobre lafinitud de la persona i sobre l’absència detota transcendència han hagut de parlarclarament de la desesperació. Contraaquesta desesperació latent en el si de lavida, l’advent cristià ens ofereix un camíper ‘realimentar’ la nostra esperança irebutjar les temptacions de la desmo-ralització.

Fra Lluc, en la seva conferència, va anardesgranant la història de la salvaciólentament, tot puntuant amb rigor algunsdels seus eixos principals. La nostrahistòria personal no és altra cosa que labaula d’una llarguíssima cadena que es vainiciar amb l’esclat de la creació: un esclatad extra de la presència de Déu, de la sevabondat, de la seva bellesa i de la sevaveritat. Dins d’aquest esclat Déu va crear

El P. Abat i la comunitat de Poblet, com cada any, van convidar a participaren un recés per preparar el Nadal els membres de la Germandat, les seves famílies itots els cristians que volguessin acostar-se a l’espiritualitat cistercenca. Ens en fa lacrònica el director de la revista.

Fra Lluc M. Torcal en un moment de la sevaconferència.

Foto

: X. R

oig.

GER

MA

ND

AT EL RECÉS D'ADVENT

77

qui pogués veure i respirar la seva glòria ifos capaç de cantar-la davant la sevapresència. Déu va crear l’home a imatge seva,el va crear a imatge de Déu, creà l’home i ladona. (Gn. 1, 27). Tanmateix aquesta har-monia inicial es va trencar. I Déu va que-dar velat als ulls humans.

Velat, però, no vol dir amagat del tot,opac, invisible, imperceptible. El velcobreix, sí, però deixa entrellucar unacerta transparència de llum, de formes, detraços, d’indicis... Déu manté la sevapresència, tot i velada, al llarg de la històriadel món. La Bíblia ens parla de maneraprou entenedora de tots els moments enquè el vel resulta més transparent i lapresència de la divinitat es fa tangible. FraLluc va anar comentant un per un totsaquests moments i ens va presentar lesgrans escenes de la història de salvació:des del fratricidi d’Abel –Caín malgrat totserà perdonat– passant pels temps de lapromesa patriarcal, de l’aliança del Sinaí,de la infidelitat d’Israel, de l’exili, del’universalisme profètic d’Isaïes... fins arri-bar a la maduresa dels temps, el temps delcompliment quan Déu s’encarna en la per-sona de Jesús. Aquest Jesús, home singu-lar, va prosseguir Fra Lluc, és la plenitud

de la divinitat entre nosal-tres, un vel que revela, peròun vel, en definitiva, que estanca si nosaltres no l’accep-tem. Perquè, de fet, no crei-em amb els ulls sinó amb elcor. Esperar, va concloure,consisteix a tenir per cert queno hi ha una fi definitivaquan s’acabin els nostres dies,ni tampoc quan s’acabin elsanys o segles del món. Espe-rar és confiar que el vel deDéu s’esvairà del tot, sensetemple, sense pecat, sensemal i sense dolor.

Després d’una estonade silenci i reflexió Fra Ra-fael Barruè ens va proposar

uns instants de contemplació estètica através d’una sèrie de projeccions ar-tístiques. Si a la primera part del matí se’nsrefrescava la ment, en aquesta segonasessió, més breu, se’ns proposava el silenciinterior i l’accés a la serenitat, l’admiraciói l’agraïment a través d’imatges contem-plades amb lentitud.

La pregària del migdia i el dinarmonàstic

A les 13 hores ens vam aplegar tots elsparticipants amb els monjos de lacomunitat a la Sala Capitular per a lacelebració de la pregària del migdia diri-gida pel P. Josep Maria Recasens. Estavaprevist fer una mica d’assaig dels cantsperò es va fer tard i no va ser possible.Vàrem recitar pausadament els salms a doscors. I, en silenci, ens vàrem desplaçar alrefetor.

El refetor era ple de gom a gom ambunes taules auxiliars situades al centre. Feiabo de veure com en aquest venerablerecinte, en silenci, més de cent personesmenjaven un dinar auster al ritme de lalectura tal i com els monjos ho fan cadadia. En acabar l’àpat i cantada l’acció degràcies, es va deixar una hora de descans.

Dinar al refetor.

Foto

: X. R

oig.

8

Els qui volien podien realitzar un re-corregut pel claustre sota el guiatge d’unmonjo de la comunitat.

Lectio divina i presentació delsComentaris a les Antífones de la O

A dos quarts de quatre els participantsen el recés ens vam adreçar de bell nou alPalau de l’Abat on a la mateixa sala delmatí el P. Josep Alegre i Vilas, abat dePoblet, ens va dirigir una sessió de LectioDivina, un dels pilars de l’espiritualitatbenedictina. Els monjos de Poblet dedi-quen cada dia una bona estona a aquestapràctica espiritual consistent en la lecturai meditació pausada i tranquil·la d’unqualsevol fragment de la Bíblia.

El P. Abat ens va recordar en la sevaintervenció que la paraula de Déucontinguda a la Bíblia és una veu ques’adreça a cadascú de nosaltres i que calsaber escoltar. És una autèntica força quees desplega en el nostre cor si la sabemacollir. Perquè, en definitiva, com va direncertadament Romano Guardini, les arrelsde l’ull són al cor: l’ull veu a través del cor. Ésuna audició interior doble: primer amb lament, després amb el cor. De mica en micaaquesta veu deixa de ser paraula escrita iesdevé per a cadascú de qui la rep unaautèntica paraula viva. No és retòrica:paraula viva, aquí, vol dir que transformala nostra vida... potser imperceptiblementi fins i tot inconscientment, sí, però d’unamanera eficaç, pràctica.

El text triat va ser el salm 4. Ens va in-vitar a llegir el salm a poc a poc, diversesvegades de manera que caigués com unpluja fina a l’ànima. A continuació va anardesgranant cada verset aplicant-hireflexions breus dels sants Pares (Agustí,Gregori de Nissa...) o d’escriptors catòlicscom Paul Claudel. Era el moment de lament... A continuació ens va convidar ameditar el contingut i deixar-lo viure adins... i, finalment, ens va aconsellar queescrivíssim frases curtes d’allò que lameditació ens hagués suggerit.

Després d’una estona de silenci i acabatel temps de la lectio el P. Abat ens va pre-sentar i regalar el seu llibre anual sobreles Antífones de la O. Els dies immediatsal Nadal l’antífona del Magnificat aVespres s’inicia amb aquest senyald’admiració: ¡Oh! El P. Abat ens va oferirles seves reflexions sobre aquestesantífones i ens va encoratjar a tenir-lespresents en els dies anteriors del Nadal.

Les Vespres: rorate coeli de super

Com que les festivitats cristianess’inicien a les vespres del dia anterior, ambles vespres d’aquest dissabte dia 2 dedesembre s’iniciava el primer diumenged’Advent, i en conseqüència, el nou anylitúrgic. D’alguna manera tot el dia haviaestat una preparació per celebrar aquestmoment. I aquest moment podria sertambé la llavor espiritual per a tot l’any.L’esperança cristiana de l’Advent quedaben resumida en un desig ancestral de lahumanitat que es canta en un himnelitúrgic d’aquests dies: rorate coeli de superet nubes pluant iustum. "Oh cel, deixa caurela rosada i que els núvols facin ploure elJust!". En definitiva: que la vida continuïamb plenitud i que continuï la lluita cris-tiana per tal que la justícia arribi arreu.

Cristòfol-A. Trepat

El P. Abat Josep en la seva intervenció de la tarda.Fo

to: X

. Roi

g.

9

Discreció benedictinaLa Regla de sant Benet, en establir

l’horari i les activitats dels monjos, noconcreta res d’específic sobre el lleure. Estracta, òbviament, d’un concepte aliè al’univers mental de l’autor i delsdestinataris de la Regla. Això no vol dirque sant Benet, en la línia tan sàvia de

LA RECREACIÓDes del número 7 de la revista, en aquesta secció anem seguint l’horari monàstic

de Poblet. En el número anterior se’ns parlava del dinar al refetor i de la lectura quel’acompanya. Alguns dies, en acabar de dinar, els monjos tenen recreació comuna.El dijous a la tarda també gaudeixen d’una estona llarga d’esbarjo. Ens n’explicael seu sentit espiritual fra Lluís Solà, monjo de Poblet.

Un home que caçava salvatgines peldesert va veure abba Antonientretenint-se amb els germans, i sen’escandalitzà. L’ancià, perconvèncer-lo que de tant en tantconvé mostrar condescendènciaenvers els germans, li digué:

-Posa una fletxa al teu arc i tiba’l.I ho va fer així. L’ancià insistí:-Tiba’l una mica més.Ell el tibà, però l’ancià hi tornà:-Tiba’l més encara.El caçador li respongué:-Si el tenso massa, l ’arc es

trencarà.Li féu aleshores l’ancià:

-Passa el mateix amb l’obra deDéu; si tensem més del compte elsgermans, es trencaran aviat. Per aixòconvé de tant en tant mostrarcondescendència envers ells.

Havent-ho sentit, el caçadors’omplí de compunció, i se n’anà totedificat per les paraules de l’ancià.Pel que fa als germans, retornaren acasa seva més enfortits.

Apotegma de sant Antoni (250-356)

l’apotegma que transcric al capçal d’aquestarticle, no tingués en compte el caràctertrencadís de la naturalesa humana. Enefecte, en molts llocs de la Regla es potcopsar la delicada atenció del legisladorenvers els monjos d’esperit feble, o de salutprimparada, o envers aquells que, per raódel servei que els és encomanat, han desuportar càrregues més feixugues que laresta de germans. El lema que ningú no escontristi a la casa de Déu (RB 31, 19)presideix l’organització del monestir deBenet, un lema que respon a l’admirablediscreció amb què el sant patriarca dels

ESC

OLA

DE P

REG

ÀR

IA

Sant Antoni Abat i sant Pau primer ermità, de Diegode Velázquez.

10

monjos estableix totes les coses, fins lesmés menudes, de la casa de Déu.

Discreció palesa àdhuc en un aspectetan fonamental com és la vida litúrgica.Mentre que els pares del desert, que Benetno s’està d’elogiar i de proposar com aexemple, esmerçaven llargues hores deldia i de la nit en la recitació diària delsalteri, ell n’estableix la recitació setmanal,reduint notablement el temps dedicatdurant la jornada a la pregària comunitària.La raó principal rau en el fet que elsmonjos han de viure del treball de les sevesmans, i que, a més, han de dedicar untemps generós, també regulat convenien-tment, a la lectura de la Bíblia. Però segurque, a més d’aquestes raons pràctiques, hiintervé el desig exprés d’un sa equilibri ila prudència lúcida fruit d’un elevatconcepte d’humanitat per part de santBenet. L’equilibri, doncs, entre la pregària,la lectura, el treball i el descans suficient,és una condició fonamental per alcreixement en la vida espiritual, per aavançar en el camí de la recerca de Déu,tasca primordial del monjo.

Diu, en efecte, en regular l’horari deles vigílies: A l’hivern, això és, del primer denovembre fins a Pasqua, es llevaran a l’horavuitena de la nit, calculada raonablement, demanera que dormin una mica més de la meitatde la nit, i s’aixequin ben disposats (RB 8, 1-2). Voldria fixar-me en aquesta expressió,sobretot en el verb llatí digero, de la fraseet iam digesti surgant, que traduïm: ques’aixequin ben disposats. Aquest verbsuggereix, en efecte, la idea de reparació ide restauració, molt propera d’altra ban-da al nostre terme "recreació". Els monjos,refets, restaurats pel descans de la nit, queBenet, renunciant al sant costum delsantics monjos del desert, estableix totd’una tirada, sense interrupció, s’han dellevar preparats, animats per començar eldia amb la pregària, encara nocturna, deles vigílies, que el mateix legisladordesplaça de la mitja nit a la matinada.Serveixi d’exemple eloqüent de laimportància que dóna sant Benet a lareparació corporal i mental amb vista auna vida espiritual sana i encoratjada.

10

Vista panoràmica de la sala de recreacióde la comunitat.

Foto: A. Milla

11

Conversa i convivència fraternaEn altres llocs de la Regla, de manera

indirecta si més no, es podria arribar a laconclusió que, malgrat la gravetatmonàstica, els monjos disposaven demoments per a la conversa i la convivènciafraterna més distesa. Per exemple, en re-gular l’exercici quaresmal, diu sant Benet:Per tant, imposem-nos aquests dies alguna cosade més en la tasca acostumada de la nostraservitud: pregàries particulars, abstinència enel menjar i en el beure, de manera que cadascú,ultra la mesura que té prescrita, ofereixi algu-na cosa a Déu per pròpia voluntat amb goigde l’Esperit Sant; és a dir, que tregui al seu cosuna part del menjar, del beure, de dormir, deparlar molt, de bromejar, i amb una joia plenade deler espiritual esperi la santa Pasqua (RB49, 5-7). D’aquesta exhortació quaresmalse’n desprèn que els monjos disposen talvegada d’algun moment en el qual els éspermès de parlar i, fins i tot, de bromejar,activitats que, durant la Quaresma, convémoderar amb vista a potenciar aquest altregoig espiritual més profund que prepara ala celebració del sagrament pasqual. Un

dels instruments de l’art espiritual diu aixítambé: Risum multum aut excussum nonamare (RB 4, 54). El monjo benedictí, senseapartar-se mai de la moderació i de lagravetat, disposaria, doncs, d’uns espais id’uns moments per a l’efusió espontània,per a l’entreteniment sa i beneficiós, talcom llegim en el bonic apotegma de santAntoni del desert. També com ell, Benetdeuria mostrar-se condescendent enversels germans amb vista a llur distensió es-piritual, amb vista al goig i a la pau delscors.

La recreació a PobletL’horari actual dels nostres monestirs,

com demanen a més les Constitucions (cf.article 34 §1) –que comenten i actualitzenla Regla–, estableix uns moments de-terminats per a l’esbarjo, per tal d’assolir,en la línia semàntica del verb llatí quetrobàvem a la Regla, digero, la reparació,la restauració, física i psicològica, de lesnostres forces. En el vocabulari monàstic,aquest temps d’esbarjo rep el nom de"recreació", i la majoria de monestirsdisposen fins i tot d’una "sala de recreació",

11

12

un espai bell, apte per a la trobadaexpansiva dels germans. A Poblet, enconcret, dediquem a la recreació una mitjahora llarga després de dinar -després desopar, durant l’estiu- els dimarts i els dijous,i tots els diumenges de l’any després dedinar. S’hi ha d’afegir el passeig setmanaldels dijous, i els quinze dies anuals devacances, que practiquem en comunitat,per torns, a l’antiga granja de Castellfollit,en plena natura. En altres ocasionsespecials, com els onomàstics dels monjoso les grans solemnitats litúrgiques, durantaquest temps de recreació solem prendrecafè, cosa que no fem habitualment. En-cara, el dia de sant Esteve i el dilluns dePasqua, ens trobem a la sala de recreacióper berenar-sopar en un clima més infor-mal i festiu.

La recreació, expressió de la fra-ternitat

La recreació és un moment fort en lavida de comunitat, i jo no m’atreviria a va-lorar-lo menys que la pregària co-munitària o que els àpats fraterns, que sónels altres dos grans moments en què,segons sant Benet, s’expressa i es verificala fraternitat monàstica. Segurament santBenet tractaria els monjos que es dispen-sen de la recreació comunitària amb lamateixa severitat amb què tracta els quifan tard al refetor (cf. RB 43, 15). No ésfàcil, certament, convertir les estones derecreació en espais de joiosa obertura,d’intercanvi fratern i de diàleg distès. Lesespines de les desavinences -de què parlatambé sant Benet en un altre lloc (RB 13,12)- que solen créixer en el camp ben adobatdels qui menem una vida més aviat tancadai repetitiva, fan que calgui anar molt aler-ta a no malmetre aquests petits regals degratuïtat que són les estones de recreació.El secret rau, m’imagino, en l’actitud per-sonal d’anar-hi per donar, més que no pasper rebre’n alguna cosa. Sigui com sigui,l’assistència o no als actes de recreacióacostuma a ser un bon termòmetre de laimportància que concedim a la vida decomunitat, i del lloc que ocupen els altres

en la nostra escala de valors.Tots, doncs, quan assumim lliurement

el compromís de viure com a monjos, ensfem responsables de convertir aquestsmoments d’entreteniment -una paraulaque significa alhora divertiment iconservació- en impuls per a l’obra deDéu, per tal que, refetes les nostres forces,com suggeria l’apotegma de sant Antoni,els monjos puguem, amb el nostrecapteniment, moure els altres no al’escàndol ans a una autèntica compunciódel cor.

Lluís Solà

Foto

s: A

rxiu

Pob

let.

Dinar a la casa del guarda (Castellfollit).

13

La taciturnitasCal fer, en primer lloc, una precisió. Normalment

traduïm amb la paraula “silenci” el mot llatí taciturnitasque serveix per expressar la virtut del bon ús de la paraulaper part dels qui estimen el silenci. És a aquest art de l’úsde la paraula que està dedicat el capítol sisè de la Reglabenedictina. Algunes vegades, molt poques, sant Benetutilitza la paraula silentium que vol dir que ningú no diguires ni faci soroll; ho fa quan vol protegir la pregària, eldescans, l’atenció a la lectura del refetor, i encara per dirque dins del monestir hi ha d’haver un clima d’absènciade paraules dites en veu molt alta i d’absència de soroll.

Sempre que parla del silenci dels monjos, la Regla elrelaciona amb la humilitat, de la qual tractaparticularment en el capítol setè. El relaciona, per tant,amb la identificació del monjo amb Jesucrist; des delmoment que no és altra la finalitat de tot el capítol de lahumilitat. Però d’entrada voldria fixar-me en el “perquè”del silenci.

El per què del silenciPer a sant Benet, com per a tota la tradició monàstica

i espiritual, l’observança del silenci no és simplementuna qüestió disciplinar, i menys encara un simple elementde mortificació de la voluntat. No és, tampoc, un mitjàper afavorir la misantropia ni l’aïllament estèril. Ni perobstaculitzar la comunicació franca i sincera. El silencité un valor molt alt; és un mitjà imprescindible per créixercom a persona i com a monjo i per créixer com acomunitat. No és, doncs, un fi en si mateix sinó un mitjàen funció d’una realitat profunda, que afecta la pròpia

EL SILENCI EN LAREGLA DE SANT BENET

EL SILENCI EN LAREGLA DE SANT BENET

DEL C

LA

UST

RE A

L C

AR

RER

Estem immersos en una societat sorollosa on resultadifícil trobar el silenci. I quan el trobem, si a més estemsols, ens sobta i ens incomoda; aleshores sovint busquem,potser sense adonar-nos-en, la companyia de les paraulesocioses de la ràdio o de la televisió. Doncs bé: el silenciinterior i exterior és del tot necessari per madurarpersonalment, per escoltar els altres i, sobretot, per sentirDéu. I no és només per als monjos, és necessari per a totcristià. Ens en parla un convidat de luxe: el P. JosepMaria Soler, abat del monestir benedictí de Montserrat.

Estem immersos en una societat sorollosa on resultadifícil trobar el silenci. I quan el trobem, si a més estemsols, ens sobta i ens incomoda; aleshores sovint busquem,potser sense adonar-nos-en, la companyia de les paraulesocioses de la ràdio o de la televisió. Doncs bé: el silenciinterior i exterior és del tot necessari per madurarpersonalment, per escoltar els altres i, sobretot, per sentirDéu. I no és només per als monjos, és necessari per a totcristià. Ens en parla un convidat de luxe: el P. JosepMaria Soler, abat del monestir benedictí de Montserrat.

14

interioritat, la relació filial amb Déu i larelació fraterna amb els altres.

Es pot reflexionar sobre el “perquè” delsilenci des de moltes perspectives. Ara emfixaré només en el que en diu sant Benetmateix en diversos passatges de la Regla.

Ens parla de dos grans àmbits de silencipel que fa a la persona: el silenci de la ment,de la imaginació podríem dir o del cor, i elsilenci exterior, tant en l’àmbit verbal (mo-derar l’ús de la paraula) com en relació alssorolls (evitar la fressa).

El silenci interiorEl silenci de la ment, o de la imaginació,

és un silenci interior. En aquest sentit, unpodria estar en un lloc ben silenciósexternament, però tenir la imaginació plenade paraules, de desigs desordenats, etc. quedificulten la concentració mental, launificació interior. Aquest silenci de la mentestà en funció de la guarda del cor, del combatcontra els pensaments, contra els desigs, con-tra les pors, etc., elements bàsics en la vidamonàstica i en tota vida de qui vulgui viureen profunditat. Per això la Regla, quan alcapítol primer descriu els monjos autèntics

els defineix en funció, entre altres coses, delcombat contra els pensaments. Els cenobites elviuen en comunitat i els ermitans en solitari,però tots combaten contra els pensaments (cf.1, 5). És una manera de dir que, sense la lluitaper tenir la ment i el cor silenciosos, no hi hamonjos autèntics.

Aquest silenci implica un treball per fercallar tot el món mental que ens envaeixnegativament i que ens porta a l’agressivitat,al refús, a l’enveja, i a tantes altres coses. SantBenet hi fa referència quan parla d’esclafar deseguida contra el Crist els mals pensaments que livénen al cor i de manifestar-los a l’ancià espiritual(4, 50); i hi fa referència, encara, en altresinstruments de les bones obres: no guardarressentiment (4, 23) i no odiar ningú, no tenirgelosia, no obrar per enveja (4, 65-67). El silencide la ment o del cor és necessari per a lapacificació interior i per tenir unes relacionssanes amb els altres, basades en l’amor, lacomprensió i el perdó.

El silenci exteriorL’altre àmbit de silenci és el silenci exte-

rior, tant en relació a les paraules com pelque fa als sorolls. Sant Benet en parla a diver-

Foto

: BED

MA

R

Capella romànica de sant Esteve.

15

sos llocs i sota dos aspectes. Un de negatiucentrat a evitar el pecat quan parlem; siguiperquè si un no està molt atent, quan parlamolt cau fàcilment en la crítica, sigui perquèes poden dir coses inconvenients que no fanbé. Aquest és el tema del capítol sisè i d’algunsinstruments de les bones obres, que serà bode recordar: no ser murmurador, ni criticaire,guardar la boca de paraules dolentes i indecoroses,no ser amic de parlar molt, no dir paraules vanes,[…] no ser amic de riure sorollosament (4, 39-40.51-54). I tot això per trobar la vida veritablei veure dies feliços. En efecte, sant Benet ensrecorda que Déu ens diu: Si vols la vidaveritable i perpètua, guarda’t la llengua de mal ique els teus llavis no parlin amb engany (Pròleg,17).

L’objectiu final del silenciPerò la Regla dóna també un seguit

d’aspectes positius per al silenci. Cal viure elsilenci per amor fratern: per facilitar als altresde poder fer lectio (és a dir, una lectura orantde la Paraula de Déu) i de poder donar-se ala pregària privada, per facilitar-los el descans,per crear un clima serè i acollidor de la lectu-ra durant els àpats (cf. 48, 5.17; 42; 38, 5; 52,2). I per extensió es podria dir, sense falsejar

el text, que cal viure el silenci per afavorirl’estudi, la reflexió i el treball i, encara, perno perdre el temps.

Cal viure, també, el silenci per crear unclima espiritual apropiat per ser conscientsde la presència de Déu; sense silenci no espot viure el primer graó de la humilitat, doncs(cf. 7, 10-30); ni escoltar amb orella ben atentaallò que cada dia ens diu la veu divina (Pròleg,9). L’objectiu final del silenci, doncs, no éscallar sinó entrar dintre d’allò més profundde nosaltres mateixos per no viure distrets oinconscients d’allò que passa en el nostre in-terior. I, també, l’objectiu final del silenci ésper acollir Déu. Per escoltar-lo cal el silenci.Com diu Filoxè de Mabboug: el silenci mate-rial t’introdueix al silenci espiritual, i el silenci es-piritual et fa ascendir fins a viure en Déu; però sicesses de viure en el silenci, no tindràs conversaamb Déu (El forn de Babilònia. Carta a un jueuconvertit, 21). El silenci ens obre a l’audicióde la Paraula de Déu, a la vivència de lalitúrgia i fa pujar dintre de nosaltres, com unapregària, el mateix desig i la mateixa veu quebrollaven en el fons del cor de sant Ignasid’Antioquia: vine cap al Pare (Carta al Romans,8, 1).

Un monjo pregant.

16

El silenci ens ajuda a escoltar Déu, peròtambé a escoltar els homes i dones ques’apropen a nosaltres, començant pelsgermans de comunitat. Sense silencidifícilment es pot estar suficientment atentals altres per escoltar-los en profunditat i nolimitar-se a deixar-los dir sense entrar en elfons del seu pensament o sense deixar-seinterpel·lar per la seva paraula i buscantnomés arguments a favor de la pròpia posició.Aquest és també el sentit del novè graó de lahumilitat que invita a saber dominar l’ús dela llengua per parlar en el moment i de lamanera més oportuns (cf. 7, 56-58).

I, encara, un altre aspecte positiu delsilenci és que permet d’evitar la superficialitaten l’ús de la paraula. Quan es parla des del’amor al silenci i des de la humilitat, la parauladita té densitat, pes específic, perquè brollad’un interior pacificat. Aquí rau, també, elsentit profund dels graons desè (cf. 7, 59) ionzè (cf. 7, 60-61). I semblantment, quans’escolta des de l’amor al silenci i des de lahumilitat, la paraula rebuda té mésressonància en nosaltres i ens enriqueix més.

No tot silenci, però, és bo ni senyal devirtut. Hi pot haver un silenci fruit del’automarginació, o de l’orgull que volmantenir el puntet, o del ressentiment. Són

silencis que no van en la línia de l’art de ladiscreció en l’ús de la paraula, ni de lahumilitat. En canvi, hi poden haver momentsen els quals sigui bo de parlar fins i tot fentuna broma sana, per ajudar a la distensió icontribuir a crear un clima fratern i joiós.

ConclusióResumint el que he intentat exposar, es

pot dir que el silenci no és un mer aspectedisciplinar, sinó que, en primer lloc, ésnecessari per a la maduració personal; ensegon lloc, cal practicar-lo per viure unacomunicació profunda i seriosa amb Déu, i,en tercer lloc, possibilita la comunicació pro-funda amb els altres. Això no sols és vàlidper als monjos que segueixen la Regla bene-dictina. Aquest text venerable és patrimonide tota l’Església, particularment d’aquellsseglars que volen viure’n l’espiritualitat en lesseves vides i les seves tasques. A tots els quiens deixem guiar per la seva saviesa espiri-tual, sant Benet ens ensenya a progressar mési més pel camí de l’Evangeli. I el silenci, entèsen el sentit ampli que ell el proposa, n’és unvalor important.

Josep M. SolerAbat de Montserrat.

CAPÍTOL VI

LA PRÀCTICA DEL SILENCI1Fem allò que diu el profeta: "M'he dit: Vigilaré els meus camins per no pecaramb la meva llengua. He posat guarda a la meva boca. He emmudit i m'hehumiliat, i he callat de coses bones".2 Aquí el profeta ensenya que, si de vegadescal estar-se de converses bones per raó del silenci, com més no cal abstenir-sede converses dolentes pel càstig del pecat. 3Per tant, ni que es tracti de conver-ses bones i santes i d'edificació, per la importància del silenci, que no esconcedeixi als deixebles perfectes, sinó rarament, el permís de parlar, 4perquèestà escrit: "Si parles molt, no evitaràs el pecat";5 i en un altre indret: "La morti la vida estan en poder de la llengua".6 Ja que parlar i ensenyar pertoca almestre, callar i escoltar correspon al deixeble.7Per això, quan calgui demanar alguna cosa al superior, que es demani amb totahumilitat i submissió respectuosa.8 Però les grolleries i les paraules ocioses ique fan riure, les condemnem en tot lloc a una eterna reclusió, i no permetemque el deixeble obri la bca per a expressions d'aquesta mena.

17

EL PRINCIPI ANTRÒPIC

Aquest article continua la secció començada en l’edició anterior sobre les relacionsentre la fe i el pensament científic. Avui analitzarem sota quines condicions una deles teories més llançades i recents de la cosmologia física, l’anomenat principiantròpic, pot esdevenir un motiu de credibilitat de la nostra fe, en la mesura quepresenta una extraordinària convergència entre allò que el cristià creu respecte dela creació i allò que hom descobreix en l’estudi científic del món. De tot això ens enparla Fra Lluc M. Torcal.

Introducció

En plena continuació amb l’article queva encetar aquesta nova secció de la re-vista Poblet, ens proposem avui oferir allector un nou element de reflexió que ajudia donar raó de la nostra fe, un nou element,a la llum del qual la nostra fe es demostraraonable. Atesa la naturalesa d’aquestasecció, el motiu de credibilitat de la nostrafe que avui posem a la vostra consideraciópartirà de les ciències modernes; enconcret, avui tractarem del que, en lacosmologia recent, s’ha anomenat elprincipi antròpic.

Abans d’anar endavant, és importantrecordar que, com ja vam afirmar enl’article inaugural d’aquesta secció, lesraons de credibilitat no són proves delògica científica, sinó que més aviat s’hande considerar com a motius concordantsamb allò que creiem, sostinguts per laconvicció fonamental que qui ens ha salvatés el mateix que ens ha creat i que, pertant, no hi pot haver contradicció entreallò que creiem i allò que podem arribar aconèixer amb l’esforç de la nostra raó na-tural, una raó que –com ja vam demostraren l’article anterior– no pot estar tancadasobre si mateixa, car el tancament

autodecretat per la raó des de l’il·lumi-nisme ha conduït aquesta mateixa raó a lainconsistència i a la contradicció en elnucli mateix d’allò que la caracteritza: elnivell lògico-formal.

Una pregunta

Per què l’univers és precisament tal comés, és a dir, que permet en el seu si elnaixement de la vida i, sobretot,l’existència d’una vida intel·ligent? Aquestaés la pregunta que subjau en la formulaciódel principi antròpic. En efecte, per arri-bar a l’inici de l’evolució pre-biòtica ibiològica han estat necessàries moltescondicions, amb valors precisos, com arala formació del primitiu univers, laformació de la nebulosa original del Sol,la justa formació de la composició delsmars i dels minerals en determinadescondicions termodinàmiques, el temps derotació de la terra que genera el dia i lanit i les estacions de l’any, la influència dela Lluna sobre els mars terrestres, latectònica de plaques, el camp magnèticde la Terra que la protegeix de lespartícules còsmiques d’alta energia, lapresència dins del sistema solar d’altresplanetes, especialment dels grans planetes

Una dada que cal tenir en compte

LES C

IÈN

CIE

S I

LA

FE C

RIS

TIA

NA

18

com ara Júpiter capaços de desviar elscometes que xocarien contra la Terra... iun llarg etcètera d’altres factors. Semblaprou clar que els paràmetres per a laformació d’aquesta vida tenien escassosmarges d’èxit: la vida podia néixer nomésallà on aquestes condicions fossinafavorides, cosa que en si ja revela unasorprenent relació que vincula neces-sàriament entre elles la biologia, la quí-mica, l’astronomia, la geologia i la física.

Si aquestes condicions poden serinterpretades casualment en l’àmbit terres-tre o bé com a efectes de selecció –en elsentit que en altres planetes o sistemesplanetaris no s’han complert aquestescondicions– una tal cosa no es pot afir-mar de tot l’univers pres globalment.L’univers sencer presenta una sincronia talque ha permès la vida, cosa que difícilmentpot ser explicada recorrent al mer atzar, ala casualitat.

La sincronia del món físic

Aquesta sincronia es manifesta, perexemple, en l’acord dels valors entre lesconstants físiques fonamentals amb lapossibilitat del naixement de la vida, unacord que, com veurem, és a la base de laformulació del principi antròpic. Un altreexemple notable d’aquesta sincronia és laformació del carboni des de l’heli de lesestrelles primitives, formació altament im-probable car és necessari que tres nuclisd’heli xoquin simultàniament. La formaciódel carboni es produeix pel xoc d’un nuclid’heli amb un de beril·li, al seu torn formata partir de dos nuclis d’heli, els qualss’uneixen per fusió i irradiació energèticade tal manera que tant l’heli com el beril·liesdevenen inestables com a nuclis aïllats ies transformen en carboni. Aquest procésdepèn només de les constants físiquesfonamentals i sense ell no hi hauria vidabasada en el carboni. Un darrer exemple,amb què clourem aquesta introducció, estracta de la coincidència existent entre ladurada mitjana de l’evolució biològica per

arribar a l’origen de la vida intel·ligent ambla meitat de la vida del Sol, és a dir, ambaquell temps en què el Sol és estable i irra-dia gairebé uniformement, un tempsdeterminat novament per les constantsfísiques fonamentals. Una evolució de lavida intel·ligent en un temps molt infe-rior a mil milions d’anys implicaria queaquesta hauria hagut d’haver sortit sobrela Terra molt abans del que realment hoha fet; en canvi, un temps superior aaquesta xifra hauria impedit el naixementde l’home sobre la Terra, car el Sol s’hauriaextingit abans.

D’alguna manera sembla que no siguil’home qui s’adapta a l’univers –comsembla concloure una visió cosmològicade tipus mecanicista, newtoniano-laplaciana– sinó que, més aviat, semblaque sigui l’univers el que s’adapti a l’home,cosa que atorga a l’home un paper centralen l’univers basat en el simple fet quel’home és en concret una forma de vidaintel·ligent formada de carboni amb unaevolució ben determinada. Una visió tal,certament, fa caure –almenys parcial-ment– la comprensió newtoniano-laplaciana del món, fins ara objecte deveneració quasi mítica per part del móncientífic. L’anàlisi filosòfica del principiantròpic ens permetrà descobrir tot l’abastde les anteriors afirmacions.

Formulacions i història del principiantròpic

El principi antròpic té el seu origen enla moderna física cosmològica, tot i queel seu desplegament comporta implica-cions que ultrapassen aquesta disciplina.Encara que es poden trobar antecedentsdel principi antròpic, va ser, de fet, R.Dicke el primer que el va formularclarament en el seu article en la publicacióReviews of Modern Physics l’any 1957, quansostenia que el valor de les constantsfísiques fonamentals –com ara la càrregaelèctrica de l’electró, la massa del protó,la constant de gravitació i la constant de

19

Planck– estaven condicionades per factorsbiològics i no eren merament arbitràries,i quan, a més, subratllava el fet que per talque aquestes constants poguessin sermesurades, era necessari que existissinorganismes, éssers vius i intel·ligents.

Aquesta versió inicial del principiantròpic va evolucionar cap a duesversions diferents anomenades formulaciódèbil (publicada per R. Dicke a Naturel’any 1961) i formulació forta (elaboradaper B. Carter l’any 1974), la problemàticade les quals intentarem exposar i analitzar.

Anàlisi i comentari

La versió dèbil

La formulació dèbil és més aviat unprincipi metodològic que recull el fetd’haver comprès que algunes de lescaracterístiques crucials de l’estructura de

l’univers constitueixen prerequisits indis-pensables per a l’existència d’observadorsde l’univers, és a dir, afirma que amb valorslleugerament diferents de les constants del’univers dels que l’univers real presentaactualment, la vida humana no existiria –i, per tant, no podrien mesurar-se talsvalors–. Aquesta versió del principi no éstrivial, car fa augmentar el coneixementcientífic en clarificar els vincles existentsentre les diverses escales de l’univers.

Lògicament, però, es presenta sota laforma d’una tautologia: és a dir, només allòque és compatible amb la nostra presènciad’observadors és possible que pugui serobservat. En altres paraules, l’observadorhumà observa només allò que és compa-tible amb el seu ésser d’observador.D’aquesta manera, es percep clarament elrol heurístic d’aquesta formulació dèbil delprincipi antròpic.

No obstant la seva debilitat, aquestaformulació pot capgirar ja la cosmologianewtoniano-laplaciana en fer de l’home elcentre de l’univers en la mesura quel’existència de l’home determina el valorde les constants cosmològiques, unadeterminació que ha de ser compresa –enaquest àmbit d’aprofundiment– en sentitfinalístic (de causa final) i no només ensentit heurístic (discriminatori, per tant deles cosmologies on l’home no és al cen-tre). L’existència de l’observador humà dinsde l’univers físic, un observador capaç demesurar, en primer lloc serveix per inter-pretar el perquè del valor actual de lesconstants cosmològiques –sense explicar-ne el valor numèric exacte– i, en segonlloc, per eliminar totes les possibilitatsteòriques d’un [altre] univers amb altresvalors dels paràmetres principals que noconcebés en el seu si l’existència de la vidai dels observadors humans tal i com sónactualment. Aquesta primera formulaciódel principi antròpic té una clara forçadiscriminant, convertint-se en un poderóscriteri de selecció entre la multiplicitatpossible d’universos amb propietats

Formulació dèbil del principi antròpic:

Els valors observats de totes les quantitatsfísiques i cosmològiques no són equipro-bables, sinó que assumeixen valors limitatsper les condicions que existeixin regions enles quals la vida basada en el carboni puguievolucionar i per les condicions que l’universsigui prou vell per haver donat origen a totaixò. Una formulació equivalent ens diu:El que podem esperar observar ha d’estarlimitat per les condicions necessàries per lanostra presència com a observadors. Aixòsignifica que, per tal que nosaltrespuguem meravellar-nos que l’universsigui tal com és, ha de ser, de fet, talcom és, o bé nosaltres no existiríem i,per tant, no ens podríem ni tan solsmeravellar.

Formulació forta del principi antròpic:

L’univers ha de posseir aquelles propietatsque permetin a la vida el seu desenvolu-pament en l’univers mateix en un estadi con-cret de la seva història. En altres paraules,l’univers –i, per tant, els paràmetresfonamentals sobre els quals es fonamenta–ha de ser de tal manera que, en un estadideterminat de la seva evolució, permeti lacreació d’observadors dins seu.

20

arbitràries, acceptant només aquelles quepermetin la nostra existència.

El caràcter no finalístic d’aquestaformulació dèbil se’ns fa ben clar quans’entén que els valors d’aquestes constantssón condicions necessàries per l’emer-gència de l’observador, de l’ésser viu dotatd’intel·ligència, però no són, de fet,condicions suficients. No obstant això, elprincipi antròpic en la seva versió dèbilsuggereix l’existència d’una correlacióconstitutiva entre l’observador i això quepot ésser observat, cosaque pot ser considera-da un incipient elementexplicatiu i que fad’aquesta formulacióquelcom de no trivial.De fet, el sorgiment dela vida no és un esdeve-niment neutre de tot elprocés evolutiu de l’uni-vers, sinó que significala presència en l’universd’una entitat que potrecuperar cognosciti-vament tot aquest ma-teix procés. El sorgir dela intel·ligència associa-da a l’observador, des-prés del llarg procés deformació de l’univers, ésquelcom força sorpre-nent si és entès –aquest sorgiment– comla capacitat d’establir una relacióintel·ligible amb tot allò que constitueixla condició de possibilitat del seu mateixsorgir. Per això hi ha qui ha afirmat, ambmolta prudència, que fins a un cert grau, laintel·ligència és, per tant, explicativa; car ex-plica la recerca mateixa i explica la possibilitatque una intel·ligència fins aleshores latent enel procés [d’evolució] del món pugui ser com-presa i objectivada1 .

La versió forta

La versió forta del principi, a diferència

de la versió precedent, pretén sertotalment explicativa i no només heurís-tica. De fet, fonamentant-se en el fet queles constants cosmològiques tenen el va-lor que presenten i no un altre de divers,aquesta formulació suposa que un universles constants cosmològiques del qual sónaquestes, ha de –amb un accent fort so-bre aquest ‘haver de’– donar lloc aobservadors –éssers vius i intel·ligentscapaços de relacionar-se cognosciti-vament amb l’univers–, en un cert estadi

de la seva història. Peraquesta raó, segonsaquesta versió, el nostreunivers està caracte-ritzat per una estretacorrelació amb el feno-men de la vida: l’universseria un complicadíssimsistema físic amb lafinalitat de produir lavida. En altres paraules,el sorgiment de laintel·ligència en aquellque és capaç d’observarl’univers i de compren-dre des d’ella (o en ella)tot el procés còsmic, ex-plica les característiquesconcretes d’aquest uni-vers concret.

La forma forta delprincipi antròpic fa de la vida intel·ligenti, concretament, de l’home, un vertadercentre de l’univers cap a on conduir l’enterprocés cosmològic i no només un obser-vador que gaudeix d’una determinadaperspectiva d’aquest procés i és capaç deconèixer en base a aquesta perspectiva. Peraquesta raó, l’univers pot ser denotat coma antròpic. Aquesta formulació fortapretén, per tant, tenir un caràcterontològic, en la mesura que sosté que lanaturalesa de l’univers és tal que exigeixde si mateixa el sorgiment de la vidaintel·ligent en un estadi del seu desen-

El físic Robert H. Dicke va ser el primer aformular el principi antròpic en la seva

versió dèbil.

1 S. Muratore, "Il principio antropico tra scienza e metafisica", Rassegna di teologia 33, (1992) 30.

21

volupament, i, alhora, un caràcter fina-lístic, en la mesura en què aquestsorgiment ha d’ésser considerat la raó o lacausa segons la qual les constantscosmològiques tenen el precís valor quetenen i no pas un altre.

Alguns punts crítics

Des d’un punt de vista estrictamentcientífic, alguns han criticat el principiantròpic com quelcom acientífic: perPagels, aquest principi assumeix quelcomignot (la vida) per explicar allò conegut(les propietats de l’univers), cosa del totcontrària a la metodologia científica, querecorre exactament el camí invers; DeSabbatta creu que el principi antròpiccapgira el raonament típicament científic,és a dir, la predicció o deducció del futurdes del passat, car la vida és entesa pelprincipi antròpic –en la seva formulacióforta, afegim nosaltres– com l’explicacióde les seves condicions de possibilitat.Alguns altres, com ara Masani, des d’unaperspectiva més formal, critiquen la no-menclatura de principi i prefereixen par-lar d’hipòtesi, per ressaltar més la

importància del fenomen vi-tal en l’evolució cosmològicaper tal que el problema del’home i de la seva col·locacióen el sentit del procés evo-lutiu cosmològic es considericom la contribució més im-portant de la ciència actual ala nostra cultura. Deixemsimplement mencionatsaquests punts crítics senseendinsar-nos-hi més en ellsper dues raons: en primerlloc, perquè el seu aprofun-diment supera, al meu en-tendre, l’àmbit d’aquest ar-ticle i, sobretot, perquè laproblemàtica més propera al’interès de la nostra secciórau en la relació del principiantròpic i la causalitat. Stoe-ger, per exemple, afirma que

justament la vida, l’emergència de la qualno és inevitable, sobretot de la vidaintel·ligent, no és mai una causa eficient(que mogués eficaçment l’univers a fer-lasorgir); en tot cas, pot ésser consideradauna causa final, amb tots el inconvenientsque això comporta per al seu tractamentdins la ciència física. Aprofundirem enalguns dels paràgrafs següents la relacióentre el principi antròpic i les causeseficients i finals.

En primer lloc veurem com el principiantròpic posa en qüestió la formulaciócientífica del principi de causalitat, quesosté de manera clara i unívoca: totesdeveniment troba la seva raó d’ésser en unsistema d’esdeveniments anteriors, lligat a ellslògicament per les lleis de la naturalesa.Aquestes lleis de la naturalesa deter-minarien l’ordre universal dels fenòmensa través dels quals, donades condicionsinicials de l’univers precises, aquestes lleistindrien la capacitat teòrica de preveurequalsevol esdeveniment físic del futur. Laimatge d’un univers basat en aquestprincipi depèn només, per tant, de les lleisi de les condicions inicials: en altres

"El cel parla de la glòria de Déu" (Salm 18).

22

paraules, tot canvi en l’univers és il·lusoriperquè ja ha estat predeterminat des del’inici. Aquesta visió, que és la que hadominat la cosmologia des de Copèrnic iNewton, només té en compte l’universactualment existent, el nostre univers real,de manera només accidental, ja quel’univers basat en el principi de causalitatacabat de mencionar no necessita cap ob-servador en el seu si per a ser, ni tan solsque un tal observador hagi d’existir. Elsorgiment de la vida intel·ligent, en ununivers d’aquesta manera, tot i estardeterminat per les condicions inicials detal univers, no és mai el guia de tot elprocés cosmològic, fins al punt que aquestunivers propi de la cosmologia raciona-lista podria existir perfectament sense lamateixa vida. El sorgiment de la vida enaquest univers és purament accidental isecundari. Un tal univers no és, doncs, ununivers que quedi determinat per lescondicions actuals, cosa que se’ns presen-ta com una imatge del tot oposada a aque-lla visió de l’univers que neix del principiantròpic, on són les condicions actuals lesque determinen (hem de veure com)l’evolució de l’univers. Subratllem queestem comparant l’univers del principiamb la visió de l’univers que ens dóna elprincipi de causalitat científic, una versióreduccionista de caràcter mecanicista delprincipi filosòfic de causalitat, versió queaplicada a tot l’àmbit de la realitat entradins l’àmbit del cientisme, de què ja vammostrar les contradiccions internes enl’article anterior. Es pot cercar unaformulació del principi de causalitat queno es trobi en antagonisme amb el principiantròpic, si ampliem la versió restringidade la formulació científica amb la versiómés àmplia de la filosofia clàssica. S.Muratore ha proposat una formulació quecompleix aquests requisits, però que nocomentarem en aquest article perquès’allunya del nostre propòsit2 .

Un altre punt controvertit, sense sortir

de l’àmbit de la causalitat, és la relació delprincipi antròpic amb la finalitat. L’ús dela finalitat en la forma dèbil del principiantròpic no presenta grans problemes sino s’entén com l’influx –eficient– del futursobre el passat o sobre el present, sinó coml’afirmació que l’univers es troba en unprocés canviant i que aquest ve determinatpel seu esdevenir mateix, és a dir, no perles condicions finals (el que podríemanomenar una escatologia física) sinó, perles condicions actuals. El punt mésproblemàtic continua essent l’ús de lafinalitat en la versió forta. Per comprendremillor la relació intercurrent entre lafinalitat i el principi antròpic (en la sevaversió forta) ens cal entrar de ple en lacomprensió de la concepció d’aquestdarrer com a principi explicatiu.

Refinem la crítica

Per fer això ens valdrem de l’excel·lentresum que G. Basti fa de la presentacióque d’aquesta concepció del principiantròpic es troba en la important –gairebéja clàssica– obra de J.D. Barrow i de F.J.Tripler, The Anthropic CosmologicalPrinciple (1968). La concepció que es de-riva de la formulació forta del principiantròpic vindria a dir, segons aquestresum, que l’univers, al llarg del seudesenvolupament, en cada punt debifurcació de la seva història, hauriaescollit d’entre totes les possibles direc-cions (car tota impredictibilitat implicalògicament una multiplicitat d’alterna-tives) sempre i només aquella direcció queel podria menar fins a l’ésser humà. Peraquesta raó, l’existència de l’home és allòque a parte post, des de la fi del procés,pot donar intel·ligibilitat a l’evolució delcosmos. Però aquesta versió forta, denaturalesa explicativa, corre el risc d’ex-posar les teories científiques que en puguinfer ús a un seguit d’inconsistèncieslògiques equivalents a les que es trobenen el model neoplatònic del finalisme i que

2 S. Muratore, "Il principio antropico tra scienza e metafisica", 286-287.

23

ara assenyalarem. Encanvi, si el principiantròpic no pretén ex-plicar res (versió dèbil)sinó que assenyala unaevidència que ha de serexplicada i integrada enun vertader sistemaexplicatiu de l’univers,llavors el principi an-tròpic pot ser usat pací-ficament, fins i tot en lafísica (valor heurístic).Podem resumir el puntcentral de la discussiófilosòfica sobre el prin-cipi antròpic pregun-tant-nos quin és el va-lor que cal atorgar aaquest darrer: un valormerament heurístic i,per tant, com quelcom que ha de serexplicat, o bé un valor explicatiu i, pertant, quelcom que assumeix el rang deteoria científica.

Hem dit que la versió forta corre el riscde caure en les inconsistències lògiquesdel model neoplatònic del finalisme. Enquè consisteixen aquestes inconsistències?Seguint S. Galvan, podem plantejar el pro-blema del model neoplatònic de la finalitattal com segueix.

En la doctrina de l’emanació necessàriade tots els ens de l’U i del retorn necessaridels mateixos ens al mateix U, en tant queBé Suprem, en aquest procés de doblenecessitat la causa eficient i la causa finalqueden identificades de fet. Per aquestaidentificació la causa final adquireix unvalor explicatiu a nivell òntic que de fetno té, car s’atribueix causalitat eficient ala finalitat. Fent-ho així, es cau en un errorlògic notable, que G. Basti explica ambmolta precisió i claredat: es fa intervenir unprincipi de reflexivitat deòntica que, aplicantun operador modal de necessitat deòntica so-bre el seu argument en determina el “haver de

ser”, de forma que la reflexivitat de la relacióexpressada pel principi ve donada pel fet queés suficient la simple aplicació de l’operadorsobre l’argument per fer retornar com a resultatl’existència necessària de l’argument mateix”3 .

L’error d’aquest plantejament lògicconsisteix a confondre la positivitataxiològica, és a dir, l’haver de ser d’un va-lor determinat, que per aquesta raóassumeix el paper de fi, amb la necessitatòntica o d’existència, quan en el plamerament òntic és possible formalmentque allò millor no arribi a ésser, més en-cara, és força improbable sense altresfactors concurrents. En altres paraules, laidentificació entre causa final i eficientpròpia de la necessitat de la lògica de laversió forta del principi antròpic, fa ésserel simple haver d’ésser, per la mateixa forçade l’haver d’ésser.

La crítica a la versió forta del principiantròpic posa en relleu, d’una banda, quela versió dèbil del principi, és a dir,l’elevada improbabilitat del sorgiment dela vida dins l’univers i, sobretot, de la vidaintel·ligent, no únicament no és quelcomsense fonament sinó que cal tenir-lapresent com el gran problema de la3 G. Basti, Filosofia della Natura e della Scienza I, 453.

La creació d'Adam (Michelangelo, Capella Sixtina).

24

cosmologia recent, és a dir, com allò querealment ha de ser explicat. En altresparaules, la cosmologia actual haurà deconsiderar –si vol estar a l’alçada de lacultura actual i no es deixa influir perrèmores ideològiques del passat–l’emergència de la vida, i de la vida huma-na sobretot, com un dels factors que hande ser explicats en la seva disciplina. Defet, podem pensar que aquest serà el fac-tor central que haurà d’explicar totacosmologia futura, cosa que ens permetentendre per què la nova cosmologia hade ser –i fins a quin punt– antropocèntricai perquè cal abandonar els models de lamodernitat que havien descentratl’univers. Amb això, però, no volem pasdir que la cosmologia pugui donar unaexplicació completa de tot el fenomen“vida”, sinó simplement que la presènciade la vida ha de trobar una resposta cen-tral des d’un punt de vista físic dins delmodel cosmològic que es faci servir.

D’altra banda, la crítica que acabemd’exposar més amunt ens fa revisar i re-pensar la noció de finalitat, tan central enels sistemes teleològics que acaben fentde Déu la fi de totes les coses. La finalitatté caràcter explicatiu només en l’àmbitintencional, allà on la intenció de quelcomarriba a produir aquest mateix quelcom.Però la finalitat no té mai caràcterexplicatiu en l’àmbit físic. La finalitat enfísica equival a un principi de totalitat,irreductible a la suma de les pròpies parts,que fa que en assolir-se la forma final d’undeterminat procés físic, les parts cons-tituents modifiquin instantàniament lesseves propietats en funció de la totalitat.

De cara a una millor comprensió delque acabem de dir, podem recordarl’exemple de què hem parlat abans sobrela formació del carboni des de l’heli i elberil·li, que per efecte d’un xoc esdeveneninestables i es fusionen, donant lloc a unnou element, el carboni, les propietats delqual no són reductibles a la suma de lespropietats dels elements constituents, de

forma que la fusió produeix un canviinstantani en els elements anteriorsconvertint-los en una nova realitat i, pertant, una nova totalitat. Aquesta fusió noexplica en absolut perquè han xocat elsdos components, ni perquè s’han deses-tabilitzat o han perdut energia.

Una segona característica de la finalitaten física és que els elements constituentsde la totalitat final, gaudeixen d’unaindividualitat molt dèbil o gairebé inexis-tent: no poden ser localitzats i existeixende manera només virtual. La nova formafinal ha modificat les formes precedentsamb les seves propietats internes, compassa amb l’heli i el beril·li “dins” delcarboni.

Finalment, un altre tret de la finalitatfísica és l’estabilitat que adquireix latotalitat final. En efecte, el resultat finalés la majoria de les vegades un procéstermodinàmic irreversible, com s’esdevéen el xoc de l’heli i el beril·li, que produeixel carboni, termodinàmicament més esta-ble que el conjunt del xoc anterior.D’aquesta manera l’estat final d’un procésadquireix una forma ordenada intrínse-cament. En resum, la finalitat física ha deser entesa com un ordenament irreversi-ble i estable que no produeix res (no és,per tant, una causa eficient) i que emergeixnomés al final del procés (no és per tantintencional, raó per la qual no produeixres) només si s’han esdevingut totes lescondicions tals perquè el final d’aquellprocés pugui haver-se esdevingut.

Motiu de credibilitat de la fe

Sembla clar, per tot el que hem dit, quela versió forta del principi antròpic ambla seva pretensió explicativa presenta greusproblemes de caràcter lògic i filosòfic. Elprincipi antròpic en la seva versió dèbil,no pretenent ser explicatiu, esdevé no tansols un bon instrument heurístic i selectiua l’hora de jutjar una determinada teoriacosmològica, sinó que cal que centri total’atenció del científic contemporani per tal

25

d’explicar-lo cada vegada més acura-dament.

Per al creient és d’agrair que laciència moderna proposi una teoriacientífica que postuli la centralitat dela vida i de la vida intel·ligent, del’ésser humà en una paraula, fins i toten l’àmbit físic. Hom podria pensarque el creient hauria de ser més fa-vorable a la versió forta del principiantròpic, en la mesura que aquestacentralitat adquireix un valor méselevat ja que pretén explicar el mateixunivers. Però cal ser molt prudentsen allò que incorporem a la nostracosmovisió des de la ciència. Hemdit que la versió forta del principiantròpic presenta greus inconsis-tències de caràcter lògic, cosa que jaens hauria d’allunyar d’una acceptacióingènua. Però, a més, la problemàticafilosòfica que comporta aquestaversió entorn a la finalitat i a la causafinal no és neutral respecte de lacomprensió filosòfica de Déu. Enefecte, si portem la hipòtesi fins a lesseves conseqüències extremes, aquesta fade l’univers quelcom totalment deter-minat, no per les condicions inicials –comfeia la visió clàssica del determinismenewtoniano-laplacià– sinó per les condi-cions finals, les quals causarien efi-cientment la seva evolució –com sosté eldeterminisme propi d’una visió de caràctermés neoplatònic, especialment de tipusleibnizià–. Una comprensió de l’universd’aquesta mena, determinat per lescondicions finals, va en paral·lel amb unavisió de Déu com d’un deus ex machina quefa desaparèixer tot rastre de llibertat enl’ésser humà i tota possibilitat real en lanaturalesa. El Déu que acompanya laversió forta del principi antròpic no és elDéu cristià que ofereix la llibertat a l’homeperquè el pugui estimar, sinó que pren totsels trets del racionalisme més exagerat, elque Pascal resumia genialment amb laqualificació del Déu dels filòsofs. La versióforta del principi antròpic no constitueix,

per tant, cap motiu de credibilitat per a lafe cristiana, sinó més aviat és unaformulació que convé rebutjar tant desd’un punt de vista lògico-filosòfic, per morde les seves inconsistències, com des d’unpunt de vista teològic tout-court per la visióde Déu i de l’home que comporta.

Si hi ha un motiu de convergència en-tre la fe del cristià i la cosmovisió adjacentamb el principi antròpic, no es troba en laseva formulació forta, sinó en la sevaformulació dèbil. En efecte, tal i com hemintentat demostrar, el nucli problemàticde la cosmologia present rau a trobar unaexplicació plausible al per què de la vidai, sobretot, al de la vida intel·ligent, atesesunes condicions físiques amb un tantelevat grau d’improbabilitat. Plantejat elproblema en aquests termes, hom potveure fins a quin punt resulta insatis-factòria, des d’un punt de vista científic ifilosòfic, la resposta oferta per la versióforta del principi antròpic, segons la qual

"En el cel tens posada la teva majestat" (Salm 8).

26

la vida intel·ligent explica tot l’univers i fade l’univers un procés totalment deter-minista!

En un univers, en canvi, on la vida hade ser explicada i no es converteix en claud’explicació del món físic, el paràmetrefonamental que ha de ser valorat són lescondicions actuals (ni inicials ni finals),presents, de cada moment del procésevolutiu de l’univers, cosa que permetcomprendre l’univers com un tot nonecessari sinó contingent i, per tant,necessitat d’una fonamentació metafísica,que la versió forta pot tranquil·lamentobviar. La versió dèbil ens assegura lacentralitat de la vida intel·ligent (i lliure)en un univers que es presenta com unatotalitat contingent, l’evolució del qualdepèn en gran mesura de les condicionsen què es va trobant. La nostra fe en lacreació provident de Déu ens assegura quetotes les coses han estat volgudes per Déumateix, cosa que implica la seva essencialcontingència; el relat del Gènesi sobre lacreació ens ensenya que al centred’aquesta Déu hi ha posat l’home i la dona,donant-li totes les coses per al seu servei.En llenguatge i intencions diverses,constatem la convergència d’ambdósmissatges sobre la realitat. Per aquesta raó,el cristià del s. XXI pot acceptar la versiódèbil del principi antròpic com un motiude raonabilitat de la seva fe i per tant dela seva credibilitat, car palesa una con-vergència raonable (no una evidència niuna demostració matemàtica) entre allòque la raó humana aprèn de l’estudi delmón i allò que rep de la fe que la il·lumina.Si em deixeu ser una mica agosarat, allòque ens diu la versió dèbil del principi

antròpic en el seu llenguatge unívoc iprecís, propi de la ciència, ens ho diuigualment en un llenguatge poètic icarregat de símbols el salm 8:

Senyor, sobirà nostre, que n’és, degloriós, el teu nom per tota la terra!En el cel tens posada la tevamajestat.

Amb la paraula dels infants i delsnadons has assentat els fonamentsd’un baluard contra els teusadversaris, per fer callar el rebel il’enemic.

Quan miro el cel que han creat lesteves mans, la lluna i els estels quehi has posat,

jo dic: "Què és l’home, perquè te’nrecordis? Què és un mortal, perquèel tinguis present?"

Gairebé n’has fet un déu, l’hascoronat de glòria i dignitat,

l’has fet rei de les coses creades, totho has posat sota els seus peus:

ramades de vedells i d’ovelles, fins itot els animals feréstecs,

l’ocell que va pel cel i els peixos delmar, i tot el que segueix els caminsdels oceans.

Senyor, sobirà nostre, que n’és, degloriós, el teu nom per tota la terra!

Lluc M. Torcal

27

La vida monàstica es desenvolupava al so de la campana que cridava al’oració i al treball, de manera que el toc esdevenia un company inseparable delmonjo en el seu quefer quotidià. La puntualitat en els oficis divins i en les activitatsdel monestir indicava una de las grans virtuts del monjo. Ens en parla RafelMonferrer i Guardiola, membre de la germandat de Poblet.

A la Irene

ELS TOCS DE CAMPANES DELMONESTIR DE POBLET SEGONS ELDIRECTORIO PERPETUO DE L'ABAT

F. DORDA DE 1694

A F

ON

S

27

IntroduccióQue estiga a càrrec de l’abat, tant de

dia com de nit, de fer el senyal per a l’horade l’ofici diví, de fer-lo ell mateix o queencomani aquesta missió a un germà prouzelós perquè tot es faci a les hores corres-ponents (Regla S. Benet, XLVII, 1).

Amb aquestes paraules sant Benetens fa veure la importància que per aell tenia el servei de convocar els ger-mans a la pregària. Atesa la variacióconstant dels horaris segons el ritme dela llum i tenint en compte els mitjansrudimentaris de què es podia disposaren aquella època, el senyal per a l’horade l’ofici diví és confiat al mateix abat

o a una persona diligent que el propi abathaurà de designar, a fi que tot es faci a leshores corresponents.

Les antigues constitucions cister-cenques eren molt estrictes, com homostra un determinat reglament queprohibia tenir més de dues campanes percridar la comunitat als oficis divins1. Elcreixement, però, d’aquestes cases monàs-tiques va anar creant una major necessitatde senyals de comunicació interna. Peraixò aviat es disposà que cada monestirtingués les campanes necessàries per alsserveis propis deixant a l’autoritat de l’abatl’ordenació de llur usatge. Poblet no esquedà curt ni de campanes ni d’ordena-

Foto

: A. M

illa

28

1Els primers cistercencs consideraven que els campanars eren símbol feudal del poder (abadies benedictines, catedrals,castells, etc.) a banda de no necessitar-ne de grans en estar els monestirs en llocs apartats dels centres habitats. Així, lesdisposicions sobre els campanars i campanes van ser molt estrictes. Al 1134 és quan apareix per primera vegada i de formaclara l’únic precepte negatiu sobre la fàbrica dels campanars. El de 1157, entre altres, condemnà els campanars de pedra enles esglésies: turres lapidideae ad campanas non fiant, nec ligneae altitudinis immoderate quae Ordinis dedeceant simplicitatem (Cap.General de 1156, article XXV, nota 8), que es podria traduir per no es construeixin campanars de pedra, ni tampoc de fusta quesiguin d’una altitud immoderada que desdigui de la simplicitat de l’Orde. El mateix precepte autoritzava només a instal·larcampanes en unes petites estructures de fusta, cosa que conferia una forma exterior molt particular a aquests monestirs: uncampanar simple de paret o una estructura d’entramat de fusta que aviat esdevingué de pedra. És a dir, el campanar estavaconstruït con dos vanos para una campana grande y otra más pequeña. Cada una de estas campanas tenía su función específica: paraconvocar a los monjes a todos los oficios del día, desde laudes a completas, a misa, al capítulo y a la collatio, etc.; se hacían sonar parallamar a las comidas, a la siesta y los bíberes, o para el mixto, e incluso se hacían tañer en el sepelio de algún huésped, cf. MuñozPárraga MC. "La iglesia". A: Bango Torviso IG, dir. Monjes y Monasterios. El Císter en el medievo de Castilla y León. Valladolid:Junta de Castilla y León, 1998, p. 111, notes 30-34. Vegeu Altisent A. Història de Poblet. Poblet: Publicacions de l’Abadiade Poblet, 1974, p. 42; Bassegoda i Nonell J. El cimbori de Poblet. Poblet: Publicacions de l’Abadia de Poblet, 1982, pp. 1,11, 14; Muñoz, op. cit., pp. 12, 107.2 Esteva M.: El Directori Perpetu Litúrgic de Poblet del P. Francesc Dorda de l’any 1694. Poblet: Abadia de Poblet, 1983, p. 345.3 Esteva, op. cit. [nota 2], pp. 344-355. Cf. Toda i Güell E. "Lo campanar y las campanas de Poblet". Butlletí Arqueològic deTarragona, 1923, II (15), p. 119.

cions relatives a les persones i ocasionsque devien tocar-les, com arrepleguen lesconsuetes pobletanes en què se’n famenció. A aquests manuscrits, com el queara m’ocupa, és on obligadament hem derecórrer per esbrinar els tocs o senyals decampanes que regulaven la vida conven-tual com ens ho fa notar el mateix abat F.Dorda:

Según las constituciones y observançasantiguas de la Orden, en los Monasterios nohabía más que dos campanas, con las qualesse hazía señal a los Oficios Divinos [Rit., L.1, c. 2]; pero como en nuestros tiempos ay dellasmás número en los Conventos, dispone la Re-ligión, que los Superiores en sus Casas orde-nen, según el número y la calidad de las cam-panas y solemnidades de entre el año, cómo yquales se han de tañer a Maytines,Processiones, Misas, Vísperas y Exequias deDiffuntos. Siguiendo, pues, el orden y costum-bre antigua de esta Real Casa, pondrase eneste capítulo la forma y modo se ha de tener enazer señal a los officios y Obra de Dios,dexados los señales que por el tiempo se hanvenido a perder2.

Fins al 1835, l’any en què els monjosirremeiablement marxaren del monestir,a Poblet el culte era riquíssim i per tantels tocs de campanes que avisaven iacompanyaven les diferents funcionscultuals eren igualment variats inombrosíssims. Després d’un parèntesi

d’un segle, el 1940 s’iniciava la restauracióde la vida conventual començant una novaèpoca que aboca als dies d’avui. Aquestanova comunitat ha conegut el ConciliVaticà II, que ha impulsat nombrososcanvis en la vida de l’Església. També l’oficide campaner se n’ha vist afectat, atesa lanova estructuració de la Litúrgia de lesHores, la reducció dels tocs i la meca-nització total de les campanes, quecontinuen essent elements essencials enla vida del monestir.

En aquesta nota de revisió es preténrecordar els tocs tradicionals de campanesdel Monestir de Poblet citats al Directorioperpetuo de l’abat Dorda segons l’edició delpare Maur Esteva i més específicament elsressenyats al capítol segon del llibrecinquè3. Després de ressenyar les cam-panes pobletanes i la biocronologia de F.Dorda, s’analitza la part del manuscritdedicada específicament als tocs decampanes mantenint íntegrament laredacció original sense cap altre comentariamb la fi de deixar la paraula al mateixautor i evitar així possibles deformacions.La lectura d’aquest manuscrit, entred’altres aspectes, permet saber el nom dequasi totes les campanes, la diversitat iriquesa dels diferents senyals, els horarisde llur execució, la seva vigència i lesnormes que els van ordenar almenysdurant dos segles (vegeu taula 1).

29

Segles XIV-XVII Segles XVII-XIX 1945-1990 Des de 1990

Campanar

La PetitadelDormitori

La delRefectoridel claustre

Matraquesdel Claustre

La deCoponsLa ValencianaEl Seny

La Pa i Vi

Matraquesdel Claustre

LaPetita NovaLa GarranyauLa de FraresLa de CapítolLa ValencianaLa ColombinaLa SalvaterraLa Bernarda ola Major

La JoanaL'AntòniaLa CarmeLa FrancescaL' EulàliaLa Beneta

MontserratBernarda ola Major

PrimeraSegonaTercera

La Bernardao la Major

EspadanyaCampanarEspadanyaCampanarEspadanya

La PetitadelDormitori

La delRefectoridel claustre

Taula 1. Monestir de Santa Maria de Poblet. Campanes del monestir de Poblet en ús.

Campanes sense ús (Cases Noves):

- Santa Maria (1833). Procedència: porteria del monestir. - Santa Cecília (segle XVI).Procedència: espadanya. - Campana de 1768. Procedència: campanar.

Les campanes de Poblet: ressenyahistòrica

A Poblet el sagristà, que arribà a teniruna gran importància en el monestir, eral’oficial del toc de campanes amb l’ajudadels joves i novicis. Fins i tot s’agafaven ales cordes els monjos mateixos en certesocasions solemnes4. No és d’estranyar,doncs, que l’abat Ponç de Copons (1316-48) manés fer el Seny o campana majorque pesava 28 quintars (fosa, sembla, el1335), una altra, segona en grandària,anomenada de Copons, i una tercera, queva fer portar de València i per això era ditala Valenciana5.

El primitiu campanar del monestir vaser un pavelló sobre armadures de fustaubicat al segon cos del cimbori de la basí-lica fins el 1688, data del trasllat de lescampanes a la torre de Pere Anton d’Ara-gó. És d’aleshores que tenim notícia de les

vuit campanes que hi hagué al monestirfins el 1835. Amb la desa-mortització vanser despenjades, abandonades al cemen-tiri adjunt i fetes a miques a cops de mallper aprofitar-ne el bronze. Prèviament, al1822, durant la primera fugida delsmonjos, uns veïns de Vimbodí s’empor-taren la campana del Claustre, restituïdapoc després al 18256.

Restaurada la vida monàstica desprésde la guerra civil, de 1940 a 1945 va ferles funcions de campanar l’espadanya deldormitori dels monjos i des del 1945 ençàel ja esmentat campanar del virrei PereAnton. El 20 de maig de 1945, dia dePasqua de Pentecosta, se’n beneïren tresde noves, i el 1953 es confeccionava lamajor de l’espadanya. Aquestes campanesvan formar, fins a les darreries de la dècadadel 1980, el conjunt de les campanesnoves del monestir. Només la major i la

4 Santacana J.: El Monasterio de Poblet (1151-1181). Poblet: Abadia de Poblet, 1974, p. 189.5 Altisent, op. cit. [nota 1], p. 209.6 Sobre el campanar de Poblet, la Torre de Pere Anton d’Aragó, cf. Toda, op. cit. [nota 3], p. 120-123; Altisent, op. cit.[nota 1], pp. 528-530, 624; Bassegoda, op. cit. [nota 2], pp. 32, 37, 46, 87; Bassegoda i Nonell J. Historia de la restauraciónde Poblet. Poblet: Publicacions de l’Abadia de Poblet, 1983, pp. 230-231; Bou i Simó J. Restauració monàstica de Santa Mariade Poblet (1940-1950). Poblet: Publicacions de l’Abadia de Poblet, 2002, p. 162.

30

7 Cf. Manual del campaner. Incip. Manual del campaner. Expl. Poblet, 26 de novembre de 1980 [1981] / Any del 40èaniversari de la restauració. Manuscrit mecanografiat inèdit de set fulls (27,5 x 21 cm), els sis primers escrits a una cara i el7è. a mà pel pare M. Esteva, op. cit. [nota 2].8 Monferrer R. "Les campanes del Monestir de Santa Maria de Poblet". Poblet, 2003, III (6), pp. 36-44.9 Sobre l’abat Dorda, cf. Altisent, op. cit. [nota 1], pp. 537-541; Masoliver: A. Fra Francesc Dorda, abat de Poblet, bisbe deSolosona i ministre de l’Arxiduc. Poblet: Publicacions de l’Abadia de Poblet, 1981; Esteva, op. cit. [nota 2], pp. 38-39.10 Sobre el manuscrit i les seues característiques, cf. Esteva, op. cit. [nota 2], pp. 31-37.

primera de la torre estaven mecanitzades;la tercera i quarta eren manuals i estocaven a corda com recorda el Manualdel campaner de 19807. De 1990 data el jocactual, totalment motoritzat8 (taula 1).

L’abat F. Dorda i el Directorio perpe-tuo

Donats com a definitius els estudisexistents sobre el pare Dorda9 i el seumanuscrit10 només em limitaré ara a unamínima aproximació introductòria.

Cronologia de l’abatDorda

El que seria elLXIVè abat de Poblet,Francesc Josep AgustíDorda i Germí, vanéixer a Mataró el 19de març de 1641. És desuposar que en aquestaciutat hi va fer lesprimeres lletres. El 23de gener de 1681 en-trava a Poblet rebentl’hàbit que li imposàl’abat V. Prada (1680-84) i professava el 22de febrer de 1682. El1685 fou enviat alcol·legi que Pobletrestablí a Lleida on cursà estudis a la sevauniversitat, obtenint el grau de teologia.De retorn al monestir, al maig de 1689, ésnomenat secretari de l’abat P. Virgili(1688-92), a qui acompanyà en les visitesgirades per les baronies de Poblet (1690-92). El 1692 és designat mestre de novicisi arxiver major per l’abat P. Albert (1692-96). El 1694 rebé la patent de vicari del

terme del monestir, va escriure el Directo-rio perpetuo i traduí del llatí al castellà elnou Ritual de l’Orde que li serviria per ala confecció del referit dietari. Entre 1696i 1704 féu de bosser de l’abat J. Rosers(1696-1700), càrrec que continuà amb lasegona etapa de l’abat J. Tresánchez(1684-88, 1700-04). El 3 de maig 1701,actuà d’examinador de comptes del capítolProvincial de la Congregació. Des del 14de setembre de 1704 fins a 1708 va serabat de Poblet, alhora que continuava

essent almoiner majorper privilegi en seuvacant fins al 1713.

Amic de l’arxi-duc Carles III, el 5d’octubre de 1705 aBarcelona es posà sotala seva obediènciaessent nomenat mem-bre de la Junta de medisi se li encarregà l’orga-nització de la Congre-gació Cistercenca enels nostres monestirs,almoiner superinten-dent de les despeses dela Casa Reial, Vice-tresorer General i,finalment, Presidentdel Consell d’Hisenda.

El 18 de juny 1706 va ser elegit presidento Vicari General i el 20 de setembre de1707 proposat bisbe de Potensa (Nàpols)per Carles III, seu que no va arribar a ocu-par. El 10 de setembre de 1708 va serpreconitzat bisbe de Solsona cessantreglamentàriament el seu abadiat dePoblet. El 30 de març de 1710 eraconsagrat a l’església de Sant Francesc de

L'arxiduc Carles III d'Àustria.

31

Barcelona, i el 18 de maig de 1710 entravasolemnement a Solsona, diòcesi queregiria durant quasi set anys. Al gener de1711 demana al rei la dimissió de les sevesmúltiples competències de tresorer gene-ral i el 22 juliol obtenia de la Santa Seu elpermís de residir fora de la seva seu. L’1d’abril de 1712 com a antiquior dels prelatscatalans convocava un concili provinciala Barcelona que va clausurar el 31 dedesembre.

L’11 de gener de 1715 Felip V, vence-dor de la guerra, expulsa Dorda de la sevadiòcesi advertint-li que no residais en laCiudad de Solsona ni en su Diócesis11 i quevisca donde quisiéredes12 però que s’absentide Catalunya. El 27 de gener de 1715 esretirava definitivament al monestir dePoblet. Habità a la casa del Prior fins lamatinada del 3 de desembre de 1716, quanals 59 anys morí molt magre i minso13 peruna llarga malaltia. Les seues despulles re-posen a la tomba que hi ha sobre la porta

d’accés de la basílica al cubar de l’abatCopons, com es pogué comprovar in situen reconèixer la seva tomba al 1946 i1977. El P. Alexandre Masoliver ho descriui il·lustra a l’excel·lent monogràfic que lidedica14.

Mataró ha volgut recordar la memòriadel seu fill il·lustre dedicant-li un dels seuscarrers en la demarcació d’Els Molins.

El Directorio

El pare Dorda quan fou arxiver major,... féu patent el seu autèntic zel, i així, per a

instrucció essencialment dels joves a ellencomanats, redactà aquests anys el seu dietariperpètuo, o Gallofa, per lo total acert del Di-vino Offici. I traduí del llatí al castellà lo LlibreRitual de l’Orde, per tenir-lo en lo Armari dela Cantoria15.

El Directori ha esdevingut una de lesobres que han contribuït a un majorconeixement del seu nom a banda de do-cumentar les seves importants actuacionsfinanceres. Tot i fer constar mi corta capa-cidad y pocos talentos16, preocupat per lavida litúrgica de la casa redactà elmanuscrit del Directori. Es tracta d’unaadaptació del nou Rituale Cisterciense(1689), de les Rúbriques del Missale Cis-terciense (1667) i del Breviarium Cisterciense(1686). Tenia per finalitat facilitar larecitació de l’ofici diví i ajudar a una majorintel·lecció del seu contingut per part delsmonjos en el context de l’espiritualitattridentina catòlica de l’època del barroc17.

El manuscrit del Directorio Perpetuo,trobat per E. Toda, ara a la biblioteca delmonestir, és un volum en 4t relligat en pell,amb quatre fulls preliminars sensepaginació seguits de 656 pàgines –segui-

11 Masoliver, op. cit. [nota 9], p. 95.12 Masoliver, op. cit. [nota 9], p. 95.13 Masoliver, op. cit. [nota 9], p. 95.14 Masoliver, op. cit. [nota 9], p. 45.15 Masoliver, op. cit. [nota 9], p. 45.16 Dorda, Al lector..., cf. Esteva, op. cit. [nota 2], p. 76.17 Esteva, op. cit. [nota 2], pp. 29-30.

Vista parcial de l'espadanya des de l'entrada delcimbori.

Foto

: A. M

illa

32

18 Dorda, Libro Primero..., cf. Esteva, op. cit. [nota 2], p. 78.19 Dorda, Directorio Perpetuo..., cf. Esteva, op. cit. [nota 2], p. 73.20 Sobre les característiques del manuscrit, cf. Esteva, op. cit. [nota 2], pp. 31-37.21 Esteva, op. cit. [nota 2], p. 52.22 F. Dorda, Directorio Perpetuo... Cap. 2. Del Señal al Officio Divino y Obra de Dios y a la Oración Angélica tres vecesen el día, cf. Esteva, op. cit. [nota 2], pp. 345-355.23 Esteva, op. cit. [nota 2], pp. 38-39.

des de 14 fulls en blanc sense numerar ambalgunes anotacions soltes en els dos últimsfulls–, en castellà –vertidas en romance parasu más fácil intelligencia18– sobre paper detinta i a tinta de mà pel pare Dorda aPoblet, i acabat de redactar l’any 1694essent l’autor Maestro de Novicios y de Ce-

remonias de dicho Real Monasterio19. Estàestructurat en sis llibres amb elscorresponents capítols20.

En el Directori, hi trobem dadesinteressants per a conèixer detalls de la vidaquotidiana de la comunitat, l’organitzacióconventual i conseqüentment la distribucióde la jornada litúrgica com la manera deconvocar per a la celebració litúrgica al’hora de matines i nom de les campanes21.

D’altra banda, atesa la importànciadel toc de campana en la vida conven-tual, el Directori esdevé un documentinteressantíssim per conèixer els tocstradicionals. Així, tot i dexados los se-ñales que por el tiempo se han venido aperder22 trobem sovint referències a lescampanes que s’empraven en elscorresponents senyals diaris iquotidians i en els d’especial relle-vància. El llibre cinquè –De los ritos yceremonias de la iglesia según la forma delsagrado Orden Cisterciense, prescritas ensu ritual, que de mandato del IlustrísimoGeneral y Capítulo salió a luz año 1689–consta de divuit capítols, el segon delsquals –Del Señal al Officio Divino yObra de Dios y a la Oración Angélicatres veces en el día23– recull un total devint-i-set paràgrafs en què es descriuenconcretament vint-i-dos tocs, senyals,diferents amb les respectives variantssegons els dies, feiners i festius, l’horai el calendari de tocs al llarg de l’any.És una descripció que facilita la seva

interpretació com es desprèn de latranscripció íntegra que figura a l’apèndixfinal.

D’altra banda, en el manuscrit, onsempre hi figura en majúscula la paraulacampana quan es fa relació a una concre-

Vista parcial de l'nterior del campanar.

Foto

: A. M

illa

33

ta, no hi consta la nota musical ni l’afinacióaixí com els distints ritmes emprats en elstocs. Aquest no és un fet excessivamentimportant atès que els tocs estaven basatsen el ritme i no en la melodia; ambcombinacions rítmiques de campanesdiferents es construïen els distintsmissatges comunitaris. Amb tot, en elmanuscrit, hi descobrim la varietat iriquesa dels tocs populetants, els dies ihoraris de llur execució, les normes queels ordenaven i la seva vigència almenysdurant els segles XVII i part del XIX. ElDirectori constitueix, doncs, una font úni-ca i excepcional per descobrir els tocstradicionals. Avui els tocs de campana hanestat simplificats en nombre, durada ivariació i no són manuals ni autòctons, nitampoc tenen cap relació amb elstradicionals.

Resultats

El Directori recull els tocs de Pobletd’acord amb la tradició tenint en compteles dotze campanes històriques delmonestir24.

3.1. Campanes citades

Les campanes citades al Directorio són,de menor a major, les següents: la Petitadel Dormitori, que servia per a tocar matinesi despertar la comunitat; la del Refectoridel Claustre per cridar els monjos alrefetor i a certes reunions que escelebraven al claustre; la de Pa i Vi, l’únicapenjada al cimbori i utilitzada per tocardurant l’elevació de la missa a l’altar major.

Les vuit campanes del campanar nou esconeixien per la Major o Bernarda, laSalvaterra, la Valenciana, la de Capítol, lade Frares i la Petita nova o la Petita de laTorre o la Campanica25. D’aquestes, laValenciana, la de Frares i la de Capítol erenles més emprades en els actes ordinaris dela comunitat. La Major i la Salvaterra erentocades en festes i misses majors. En lesgrans solemnitats hi havia repic general.

E. Toda26 en cita dues que no figurenal manuscrit: la Colombina i la Garranyau.El nom d’aquesta última, com que a lesconsuetes no es relaciona amb cap servei,indica que possiblement es tractava d’unacampana esquerdada. A més de lescampanes hi havia les Matraques o Maces.Aquestes substituïen les campanes durantel tríduum pasqual. Al claustre, vora de laporta d’entrada a la basílica, també hi haviala Maça, una fusta que es colpejava quanels monjos malalts entraven en agonia27.Tot i no tractar-se d’idiòfons a l’ús,formaven part del cicle de les campanes.

3.2. Tocs ressenyats

Les campanes han estat i són unelement de convocatòria i d’informació enel marc d’una comunitat. Els sons, ambdiversos ritmes, formes i varietats, segonsels missatges que es volien transmetre i lamanera de comunicar-los, s’anomenentocs o senyals. A continuació exposem elstipus de tocs i altres aspectes d’interès quehem pogut rastrejar fins al segle XVIII ique han format part d’un sistema culturalmolt ampli28.

24 Al directori freqüentment trobem el nom de les campanes, llurs senyals i usos especialment al capítol segon del llibrecinquè. Cf. Esteva, op. cit. [nota 2], pp. 307, 310, 367-368, 371, 1.200-1.204, 1.206, 1.213-1.214, 1.229-1.230.25 La Major o Bernarda, la Salvaterra (la Beneta, actual?), la Valenciana (l’Eulàlia, actual?), la de Capítol (la Francesca,actual?), la de Frares (la Carme, actual?) i la Petita nova o la Petita de la Torre o la Campanica (la Joana o la Montserrat,actual).26 Toda, op. cit. [nota 3], p. 120.27 Toda, op. cit. [nota 3], p. 120; Esteva, op. cit. [nota 2], pp. 350, 355.28 Llop i Bayo F.: L’afició a les campanes. Paisatge urbà i tocs tradicionals en la ciutat de València. València: Consell Valencià deCultura, 2003, pp. 93, 117. Per poder interpretar degudament els tocs hauria de contemplar-se tota una sèrie de contextos:espacial (cap a l’alt cap a l’ample), personal (l’intèrpret i els diversos oients), tècnic (les campanes, col·locació i tecnologianecessària per a fer-les sonar), normatiu (les normes per a emprar les campanes). En el nostre cas, pels motius ja sabuts,esdevindrien molt simplificats.

34

29 Repicar, repic, tritlleig o batallades és fer sonar la campana quan amb la campana quieta, es pica rítmicament el batallcontra les seues parets. És la manera més elemental de fer-la sonar: moure manualment el batall de manera que colpegeamb més o menys força i amb cert ritme, cosa que es pot fer amb la mateixa mà o mitjançant una corda lligada al batall ique s’estira a cops des de l’església o lloc més adient. El repic és la forma de tocar més emprada a Castella-Lleó.30 Brandar o brandada, acte de brandejar, és fer sonar les campanes donant-los un moviment oscil·latori, consistent abalancejar la campana fent que el batall piqui d’un costat a l’oposat. És el ventar-la o tocar a mig vol: fer oscil·lar lacampana manualment, empentant-la sense que arribi voltar ni que arribi a seure, parar boca per amunt, és a dir, la posicióinvertida. El brandada és una forma habitual de tocar a Catalunya.31 Voltar, brandant la campana, és portar a seure o plantar-la (posar-la cap per avall). Un cop plantada, es pot voltar dedues maneres: es diu «a la valenciana» o voltejar, quan volta sense parar; i «a la catalana», quan els campaners dominen lesvoltes de la campana per portar un ritme determinat; d’això, per exemple a Sant Feliu de Llobregat, se’n diu tenir seny, jaque la campana també rep el nom de seny (al fonedor de campanes se l’anomena mestre de seny); quan els campanersperden el domini de la campana, se’ls diu que han perdut el seny.32 Total 73 cites (64 per 100).33 Cites, 13: «Bandea», 3. «Bandear», 1. «Bandeando», 3. «Bandeando todas las campanas», 4. «Bandeándola», 2. Siafegim les variants «levantando» (8 cites), «dexando» (3 cites), total 24 referències (21 per 100).34 «Tañe», 4. «Tañen las dos», 1. «Tañen todas», 4. «Tañendo», 5. «Táñese tres veces», 1. «Se tañe», 2. «Se tañe en latabla del claustro», 1. Total, 17 cites (15 per 100).35 Els claudàtors indiquen el número d’entrada assignat al corresponent text de M. Esteva.

a) Tipus de tocs

Els tocs o senyals més habituals enaquesta demarcació catalana han estat lesbatallades, tritlleigs o repics29 i la bran-dada30. Els vols31 són més excepcionals. Enaquest aspecte el manuscrit esdevé pobrei inespecífic. Els termes en referència alstocs citats al capítol cinquè són: señal (64per 100)32, bandear (21 per 100)33 i tañer(15 per 100)34.

Un senyal és l’execució d’un tocsimplificat mitjançant una o diversescampanes alhora, amb modalitats dife-rents, que tothom sap reconèixer i identi-ficar com a indicador del començamentd’una cerimònia, un acte, una situació, etc.

El primero señal de Prima se aze con laCampana de Frayles por buen rato, e, inme-diatamente dexada la campana, se tañen tresgolpes con la misma. El segundo señal, tam-bién en todo el año, se haze con la Campanade Capítulo (Del Señal a Prima) [1.209]35.

Un mateix senyal és conegut perdiferents formes: batallada i brandada,

El primero señal de Capítulo se haze con laCampana de Capítulo, a golpes, por tiempo deun Padre nuestro. El segundo se aze con lamisma campana bandeándola, asta que en-trando el Presidente, el último junior da unaaldabada a la puerta de la Iglesia (Del Señal

a Capítulo) [1.213].

Tañer s’utilitza amb sentits diferents: debatallada amb una o més campanes obrandada,

Se tañe a Missa matutinal con la Campa-na Valenciana (Del Señal a Missa matuti-nal) [1.210].

El primero señal se aze con la Campana deFrayles y, al entrar, se tañen las dos, como seha dicho (Del Señal a Tercia) [1.216].

Se tañen todas las campanas (Señal aMaytines mayores) [1.207].

Se tañe a lición de Claustro bandeando laCampana de Frayles, un quarto de hora ente-ro. Y cuando quiere terminar la lición, hazetañer con Campana del Claustro, sin cessar,asta que el Sacristán tañe la Campana deFrayles, levantándola y dexándola tres vezes(Del Señal a Lición del Claustro) [1.238].

Se tañe a lición de Claustro bandeando laCampana de Frayles un quarto de hora ente-ro. Y cuando el que preside en el Claustro quiereterminar la lición, haze tañer la Campana delRefetorio del Claustro (Del Señal a Lición deClaustro y Completas en la Quaresma)[1.238].

Aze señal con la Maça en la tabla delClaustro, sin cessar, asta que el Sacristán tañela Campana de Frayles, levantándola y

35

dexándola tres vezes (Del Señal de quandoagoniza algún Religioso y después de muerto)[1.247].

Els golpes són sinònims indistints debatallades, repic o brandada,

Tañendo a golpes la segunda campana(Señal de entrar al Coro) [1.206].

Se tañen tres golpes con la misma (Del Se-ñal a Prima) [1.209].

El Sacristán tañe, a golpes, la Campanade Capítulo, levantándola por breve rato (Del

Señal a Completas y Salve Regina) [1.235].

Bandear és el moviment oscil·latoridesprés d’empentar-la o dur-la a seure ideixar-la caure. En el nostre cas, levan-tándola y dexándola caer. Levantándola, ésa dir, fent-la seure, i després retornant-laa la posició original, dexándola caer odexando caer, maniobra que es realitza unao diverses ocasions, tot i que a voltess’identifica com tañer a golpes.

Se haze señal bandeando la Campana deCapítulo (Del Señal a Capítulo) [1.214].

Se haze señal levantando dos veces la Cam-pana Valenciana (Del Señal a Misa mayor)[1.218].

El Sacristán tañe a golpes, la CampanaPan y Vino, a cuya voz acuden, los Junioresy Novicios (en los días de precepto losFrayles), los quales comiençan a golpear lascampanas, asta que oyendo el señal que elPrior, al entrar al Coro, las bandean todasdexándolas començada la Ave María de laVirgen (Del Señal a Vísperas. Segundo Se-ñal) [1.231].

b) Durada i moment del toc

D’una manera suficientment especifi-cada en alguns casos indica la durada i elmoment del toc de la campana.

El señal de entrar a Maytines, se haze en elquarto que se sigue (Señal de entrar al Coro)[1.206].

Por el tiempo de un Padre nuestro (DelSeñal a Capítulo) [1.213]. Por el espacio deun Padre nuestro (Del Señal de cuando se hade llevar el Viático a los Religiosos) [1.246].

Por el espacio de un quarto de hora (Señalprimero a Maytines) [1.199].

Por tiempo de una Ave María (Señal se-gundo a Maytines) [1.200].

Por el tiempo de un Miserere (Señal a laoración Angélica) [1.229].

Desde assí que se entona el Gloria, sebandean otra vez todas las campanas asta el

Campanes en carilló.

Foto

: A. M

illa

36

Domine Deus Rex Celestis (Del Señal segun-do a Missa matutinal) [1.212].

Concluyda Prima, se haze señal bandeandola Campana de Capítulo, hasta que comienzala Calenda o Martirologio (Del Señal a Ca-pítulo) [1.214].

Mientras el Psalmo: Lauda anima meaDominum (Del Señal a Completas) [1.235].

c) El cicle temporal

El cicle temporal es pot establir a tra-vés dels tocs que ara es poden agrupar enfixos, especials i extraordinaris.

Els tocs fixos o senyals diaris són elsque es feien normalment cada dia, seguintun horari determinat segons siga hivern oestiu, revelant aspectes temporals de lajornada. Es podria entendre per dia el ciclede vint-i-quatre hores, i per jornada elperíode variable en què hi ha llum del soli el monjo desenvolupa el seu queferquotidià. El principal era el toc d’oració,amb diferent nom al llarg del dia (AveMaria, Àngelus, Ànimes). Tenia una for-ma semblant d’interpretar-se i constava dedos senyals, el segon dels quals espaiat peltemps del res d’una avemaria. A més, eltoc tenia el significat de marcar les partsdel dia tan litúrgiques com civils (obrir-tancar les portes de la basílica). Aquestssenyals eren la Oración Angélica tres vecesen el día, Señal a Maytines, Señal de entrar alCoro, Señal de Laudes, Señal a Prima, Señala Tercia, Señal a Sanctus a al alçar, Señal deantes de Refección i el señal a lavar, Señal deCompletas.

Els tocs no fixos o especials, en els qualscal incloure els del cicle setmanal, erenaquells que gaudien d’especial rellevànciai el nostre autor, referint-los a dies festius,els presenta en quatre grups principalssegons els graus de la festa. 1. Fiestas deSermón mayor y menor y en las Domínicasprimera de Adviento y de Ramos y siempreque ay Missa Cantano. 2. Ferias 2ª y 3ª dePasqua y Pentecostés, y en la Domínica pri-mera de Quaresma y en las fiestas de todos los

Santos de la Orden. 3. Fiestas de precepto (queno son de Sermón), en la Vigilia de Navidad,el Jueves Santo y en todas las Domínicas delaño (salvo en las expressadas) i 4. Fiestas dedos Missas (que no son de precepto) de 12 o13 liciones y días feriados de todo el año. És adir, els tocs interpretats els dies ferials idiumenges, els dies de solemnitat deprecepte per anar a vespres i uns altres(octaves de Nadal, Epifania, Pasqua,Pentecosta, Corpus, Tots Sants i santBernat). Així com uns altres senyalsimportants: tocs de comunitat, missa dedifunts i en particular d’anunci delsmoments finals de la vida d’un monjo (DelSeñal de cuando se ha de llevar el Viático alos Religiosos, Del Señal de quando agonizaalgún Religioso y después de muerto, Del Se-ñal a la Missa y Sepultura de los Religiosos,Del Señal a las Missas solemnes y simples deDiffuntos).

Els tocs extraordinaris eren interpretatsen esdeveniments extraordinaris com elsaniversarios solemnes por los Obispos y Aba-des y Monges hijos de Casa. No hi constenla defunció del Sant Pare, de l’arquebisbede Tarragona, de l’abat general, del capd’estat i de benefactors insignes.

d) Categoria del personatge

Alguns senyals també indicaven lacategoria del personatge, com ara el difunt(monjo, donat, criat o hoste). Així, es potllegir a Del Señal de quando agoniza algúnReligioso y después de muerto.

Quando el Convento sale a traer el Cuer-po diffunto, siendo Monge, se aze señal contodas las campanas, si es Frayle, con la ma-yor y si es Donado con la de Frayles [1.247].

Antes de dar principio a la Missa por cuer-po presente, si es Monge, táñense 3 vezes todaslas campanas; siendo Frayle, la campanamayor, y si es Donado, la de Frayles [1.248].

Quando el Convento ha de ir a buscar al-gún Huésped o Criado difunto, se hazen dosseñales con la Campana de Frayles, y des-pués, ni para la Missa, ni antes de la Sepultu-

37

ra, se haze otro señal [...] Pero siendo Reli-gioso o Clérigo, el Cuerpo, assí en la Iglesiacomo en el Cementerio, se ha de poner en elmismo lugar que si fuere Religioso de Casa[1.253].

Fins i tot algun toc indicava l’indret orecinte:

Quando el Convento ha de ir a buscar al-gún Huésped o Criado difunto, se hazen dosseñales con la Campana de Frayles [...] elCuerpo se va a buscar a la Iglesia de SantaCatalina y trayéndolo en la Capilla del Se-pulcro (Del Señal en la Misa y Sepultura delos Huéspedes o Criados de Casa) [1.253].

e) Els campaners

L’encarregat de tocar les campanes erael sagristà, que en algunes ocasions teniala col·laboració d’uns altres monjos.

Així freqüentment es troben referèn-cies específiques al mateix sagristà:

Por todo el año [...] el Sacristán tañe, agolpes, la Campana de Capítulo, levantándo-la por breve rato, a la conclusión de la últimaCollecta de Vísperas o del officio de Diffuntos(Del Señal a Completas y Salve Regina)[1.235].

El sagristà en algunes ocasionscomptava amb l’ajuda dels joves (juniors)i novicis fins i tot els monjos mateixos:

Todos los días y fiestas del año, concluydoen el Coro el Sanctus asta Dominus DeusSabaoth inclusive, sale del Coro de Abad elúltimo Novicio y Junior y puesto en pie enmedio del Presbyterio, tañe a golpes la Cam-pana de Pan y Vino, asta que el Sacerdotequiere consagrar la hostia, que, dexando lacampana, se arrodilla. Al mesmo tiempo quesale el Novicio del Coro de Abad, sale del Priorun Joven, no empero Novicio, (en los días dePrecepto, un Frayle) y se va al lugar donde sehaze señal con la Campana Salvaterra. Y enhaviendo consagrado el Sacerdote, los dos aun tiempo, cada cual con su campana, dantres golpes al alçar la hostia, y otros tres alalçar el Cáliz, distribuyéndolos con espacio

proporcionado... (Señal a Sanctus al alçar)[1.221].

El segundo señal que se haze al entrar enlas dos Vísperas los días de Sermón mayor omenor y en las Domínicas arriba notadas escon todas las campanas en esta forma: un ratoantes el Sacristán tañe a golpes, la CampanaPan y Vino, a cuya voz acuden, los Junioresy Novicios (en los días de precepto losFrayles), los quales comiençan a golpear (DelSeñal a Vísperas. Señal segundo) [1.231].

També podia comptar amb l’ajut del’infermer:

Quando algún Religioso está agonizan-do, el Enfermero aze señal con la Maça en latabla del Claustro, sin cessar (Del Señal dequando agoniza algún Religioso y después demuerto) [1.247].

Conclusions

El Directorio perpetuo de l’abat Dorda de1694 és una referència imprescindible peral coneixement de l’organització iquotidianitat de la comunitat populetana,la distribució de la jornada litúrgica i,conseqüentment, la manera de convocarels monjos als diferents actes mitjançantels tocs tradicionals de campanes que s’haninterpretat des del segle XVII fins al 1835,a la qual cosa dedica tot un capítol (82per 100 de referències) tal i com es potveure a la taula 2.

El manuscrit menciona nou campanes,ara citades segons la freqüència de llur ús:la de Frares, la de Capítol, la Valenciana,la Major, la Pa i Vi o del Presbiteri, la Petitadel Dormitori, la Salvaterra, la Petita dela Torre i la del Refectori del Claustre.També fa referència de la Tabla delClaustre o la Maça (esports, mort delsmonjos) i la Matraca de l’església,emprades al tríduum pasqual.

Les campanes eren tocades per l’oficialde les campanes, és a dir, el sagristà, devegades ajudat per joves i novicis, i, encertes ocasions, per monjos. Tots els

38

36 Llop i Bayo F. «Els tocs de campanes catalans: una espècie cultural en via d’extinció» [consultat 29-09-2002]: Disponi-ble a: http://www.campaners.com/gvc/catalans1.htm 20. Vegeu nota 28.

senyals o tocs eren manuals i mecànics:cops de batall i el brandada. Les batalladeses feien mitjançant una corda i la brandadaamb corda directament per l’empentamanual i per l’oscil·lació adquirida endeixar caure les campanes després de dur-les a seure, cosa que podia repetir-se mésvegades. Sonaven de forma plena,repetitiva i més aviat amb ritmes lents.D’aquesta forma s’interpretaven un totalde vint-i-dos tocs tradicionals, alguns delsquals amb dos senyals o temps diferents,amb una durada ben definida i especifica-da.

Pel que fa als senyals sembla haver-hiuna relació entre la forma i el significat.L’estructura formal i normes estètiques queels delimiten semblen ser autònomes –cal

recordar la importància de la brandadacom a forma de toc més específic català,d’altra banda, la característica aportaciócatalana a la cultura mundial de lescampanes36–encara que independentmentde les tècniques possibles, per cert moltrudimentàries. Respecte a llur contingut,els senyals expressaven diverses relacionstemporals, espacials i relatives a l’estruc-tura del grup. El temps expressat a travésdel senyal precís semblava indicar dosnivells sovint simultanis: la categoria deltemps respecte al cicle diari amb els tocsfixos (l’oració angèlica divideix la jorna-da) i el cicle anual (hivern, estiu) amb elstocs no fixos i especials (festius, solemnesi rellevants) i extraordinaris, establint lacategoria del dia, moment i personatge.

Capítol 5è del Directori n (%)

De FraresDe CapítolTotes les campanesLa ValencianaLa Pa i ViLa MajorLa Petita del Dormitori

La campana segona3

La SalvaterraLa Petita de la TorreLa del Presbiteri

La campana primera4

La del Refetor

La MaçaLa TablaLa Matraca de l'església

1-3-121

1-14

31

11

25 (22,10)16 (14,15)14 (12,35)

10 (8,85)9 (7,95)8 (7,10)4 (3,50)

5 (4,40)2 (1,75)3 (2,65)5 (4,40)

4 (3,50)1 (0,85)

3 (2,65)3 (2,65)1 (0,85)

De FraresDe CapítolTotes les campanesLa ValencianaLa Pa i ViLa MajorLa Petita del Dormitori

La campana segona1

La SalvaterraLa Petita de la TorreLa del Presbiteri

La campana primera2

La MaçaLa TablaLa Matraca de l'església

24161110

773

4221

1

221

Total 93 (82,30) 20 (17,70) 113 (100)

Resta del DirectoriTotal

n (%)n (%)

Taula 2. Campanes citades específicament al Directori.

n: nombre de citacions

1. La campana segona [La Major, 1201, la Valenciana, 1202, De Frares, 1203, La Pa i Vi 1204,]2. La campana primera [La Pa i Vi, 1200]3. La campana segona [De Capítol, 1493]4. La campana primera [La Valenciana, 1436, De Capítol, 1496, De Frares,1552]

39

37 Llop i Bayo, op. cit. [nota 36]; Llop i Bayo F. "Els tocs de campanes a Catalunya: una espècie cultural extingida" (i 2)[consultat 29-09-2002]: Disponible a: http://www.campa-ners.com/gvc/catalans3.htm ; Tenas i Bartrina V. "Las campanashoy: Entre la tradición y el progreso". A: Actas del I Congreso de Campaneros de Europa. Sogorb: Fundación Bancaixa, 1996,pp. 309-314; Tenas i Bartrina V. "Els tocs de campanes a Catalunya: una espècie cultural extingida" (i 2). Vegeu Llop iBayo, op. cit. [consultat 29-09-2002]: Disponible a: http://www.campaners.com/gvc/catalans3.htm. En aquest sentit espodrien adduir diferents i diverses oposicions enfrontades i sempre discutibles sobre les maneres de tocar les campanessegons les formes tradicionals i els nous sistemes.

Per motius d’espai he optat per ometre la transcripció del corresponent apèndix on es ressenyenels diferents tocs tradicionals a estudi. L’interessat pot consultar-los a: F. Dorda: "Libro Quinto.De los ritos y ceremonias de la Iglesia según la forma del Sagrado Orden Cisterciense, prescri-tas en su ritual, que de mandato del Ilustrísimo General y Capítulo salió a luz año 1689", aEsteva M.: El Directori Perpetu Litúrgic de Poblet del P. Francesc Dorda de l’any 1694. Poblet:Abadia de Poblet, 1983, pp. 344-355.

Taula 3. Monestir de Santa Maria de Poblet. Diferències en les maneresde tocar les campanes de Poblet.

Campanes tradicionals Campanes noves

Mitjà de comunicació i d'expressióNormes estètiques locals i seculars

Riquesa en matisosPoques campanesCampanes petitesCampanes sonoresAdaptació a unes campanes

Missatges complexos, manuals, rítmics, irregulars,variablesPlasticitat, varietat i riquesa interpretativaParticipació directa del campaner

AtrassamentTradicióEsforç manual

Segons Llop i Bayo F.: Los toques de campanas de Zaragoza (notas para su estudio).Saragossa: Ayuntamiento de Zaragoza, 1983, p. 86.

Mitjà de producció musicalNormes estètiques importades (germàniques)i universalsEmpobriment en matisosAugment del nombre de campanesCampanes gransCampanes afinadesCanvi de campanes. Freqüent modificació d'estruc-tures i localització de campanesMissatges idèntics, regulars, harmòniques, automà-tiques, ràpids, avorritsInterpretacions idèntiquesCondicionament per cicles predeterminatsi controlats. De difícil recurs si falla la tecnologia

ModernitzacióProgrésComoditat executiva (automatització,manca campaners)

Els tocs que a hores d’ara podem escoltardes de 1990 (taula 3) són conseqüènciad’un procés de canvi que també ha arribatal monestir (mecanització, progrés,concili, menys vocacions, preferència pelmodel europeu, simplificació i pragma-

tisme)37. Això ha comportat l’extinció delsantics tocs tradicionals de Poblet malgratllur varietat, estètica, plasticitat i eficàcia.

Rafael Monferrer

40

SABER ESCOLTAR ÉSUNA NECESSITAT

No només el temps és un bé escàs en la nostra civilitzacióactual sinó que, a més, el vivim amb desassossec. No tenimtemps per escoltar i, quan en disposem, ens adonem que noen sabem. És que a escoltar se n’aprèn. Ens en parla lafilòloga i psicopedagoga Lina Zulueta Fernández,professora de la universitat Ramon Llull.

El filòsof José Antonio Marina recomana sovint als seusalumnes que gaudeixin del nuviatge perquè és l’etapa de la vidaen què la dona i l’home intercanvien els seus rols; és llavors quanl’home parla més dels seus sentiments i quan la dona l’escoltaamb més atenció. Aquesta afirmació té un punt de gràcia, perquèés real, però no deixa ben parat cap dels dos sexes. La capacitatd’expressar els sentiments ja no és patrimoni femení, ni tampocl’habilitat d’escoltar és un do del qual es gaudeixi sense un previaprenentatge.

L’escolta conscient

Realment és fàcil constatar la falta d’atenció i de saber escol-tar que trobem sovint en l’àmbit educatiu, en el sanitari, en elsserveis, i en el més evident de tots per la seva repercussiómediàtica, en el polític. Escoltar és una capacitat potencial quecom la parla o el caminar neixen amb la persona, i com totes lesaptituds, al repetir-les de forma reiterada, se n’adquireix l’habilitat,és a dir, allò que fem habitualment es converteix en capacitació.No obstant, la diferència entre parlar o caminar i el fet d’escoltarla trobem en què les dues primeres les fem pràcticament de ma-nera semiconscient i, en canvi, escoltar requereix una actitudpositiva i conscient.

L’escolta conscient és una disposició mental que permetconnectar amb les persones i rebre i intercanviar la informacióde forma més eficaç. Molts especialistes en l’aprenentatge afir-men que gran part dels problemes escolars s’atribueixen aexemples inadequats en la llar relacionats amb l’escolta. El 1995,el Carnegie Council on Adolescent Development conclogué un estudi,que va durar deu anys, que indicava que els nens no teniensuficient interacció amb els pares o amb altres adults. L’èmfasidonat a l’aprenentatge amb l’ordinador ha estat beneficiós per a

40

41

l’educació en molts aspectes; però, a cau-sa de la sobreexposició dels nens alsmitjans audiovisuals (televisió, videojocs,ordinadors), la seva capacitat de concen-tració, d’atenció, d’escoltar i d’interre-lacionar-se ha quedat reduïda en percen-tatges significatius.

Escoltar en situacions adverses

Les capacitats com a oients quedenevidenciades pràcticament en totes lesactivitats que desenvolupen les persones,però afloren amb més força en situacionsadverses. Les interaccions estressants po-den ser des de sol·licitar instruccions finsa tenir una entrevista important. El factord’ansietat va en augment quan es tractade relacionar-se amb clients o col·legueshostils; llavors el factor emocional aniràcreixent si ens trobem amb una per-sonalitat inquisitiva. L’èxit en aquestessituacions depèn de la solidesa de la nostracapacitat com a oients, cosa que incloucontrolar la respiració, ser capaç de con-centrar-se i tenir una absoluta consciènciade les nostres limitacions i de com supe-rar-les. Saber escoltar en situacionsnegatives és una facultat valuosa inecessària per a resoldre conflictes.

La capacitat de concentració

Per escoltar i comprendre, tot assimi-lant la informació i convertint-la enconeixement, es requereix la capacitat deconcentració, un requisit bàsic per arealitzar moltes funcions tant intel·lectualscom d’acció. A més d’indispensable és elcamí que condueix a l’excel·lència. Per tantsi volem desenvolupar la concentracióhauríem de mantenir l’atenció durant eltemps necessari, des d’uns minuts fins ahores, depenent de cada situació comu-nicativa. Naturalment l’atracció i l’interèspel tema també juguen un paper deter-minant en la voluntat de concentració. Encanvi, l’estrès, la depressió o la indecisiódisminueixen la capacitat per concentrar-se en el missatge dels altres.

La capacitat per concentrar-se durantun període llarg de temps requereixmemòria. La memòria comprèn tresprocessos bàsics: codificació, magatze-matge i recuperació. La codificació impli-ca atenció. La informació, durant el procésde codificació, es rep sensorialment i esmanté un segon aproximadament. Sidecidim conservar aquesta informació,haurem de portar-la al següent nivell deprocessament, és a dir, a la memòria a curttermini; a fi d’entrar en aquest nivell calque la repetim per a nosaltres mateixosuns quinze segons. La memòria a curttermini assumeix uns set fragmentsd’informació cada vegada, l’equivalent aun número de telèfon. Si volem reteniraquesta informació per més temps, hau-rem de traslladar-la a un nivell més pro-fund, a l’anomenada memòria a llargtermini. Per aconseguir-ho hi ha moltesestratègies, com dibuixar, escriure oassociar la nova informació a una altra deconeguda, encara que no guardin relació;el que és important és que la relació tinguiemoció. Tots els records que mantenimancorats a la nostra ment tenen un vincleemocional perquè els sentiments ajudena reforçar allò que volem memoritzar.

Si volem rescatar records de la me-mòria a llarg termini podem comprovarque és indispensable una gran concen-tració. Així doncs, tant la facultat de re-cordar com la d’escoltar necessitenaïllament; si decidim escoltar, i això és unacte conscient, haurem de centrar elsnostres sentits en un únic canal, per nodistreure l'atenció del missatge del nostreinterlocutor.

L’art d’escoltar i les seves barreres

L’acte d’escoltar és fàcil quan volemsentir allò que ens agrada o que està ensintonia amb nosaltres. En canvi, posembarreres quan el missatge ens desagrada,com pot ser el cas de les queixes o aquellsaspectes que qüestionen les nostreshabilitats o conviccions; no obstant, el

42

Sant Agustí.

El psicòleg Bernabé Tierno.

fet de no escoltar pot tenir conseqüènciesdesagradables, talment irreversibles, oimplicar el rebuig inconscient als reptes,oportunitats o exigències del futur, aixíque no ens queda més remei que ferl’esforç d’escoltar, i fent-ho com deia santAgustí: "coneixent-nos, acceptant-nos isuperant-nos". En aquesta situació algunesbarreres interceptarien el missatge, ipotser ens quedaríem amb nomésuna part del que hauríem desentir; són barreres alienes,no controlables o auto-generades, conscient-ment o inconscient-ment.

El soroll de fons ésla barrera més òbvia;el volum de la veu hu-mana es troba entreels seixanta i setantadecibels, per tant,mantenir conversesen medis on el sorollestà molt per sobre d’això és difícil. Si lasituació de l’entorn no pot variar, elsmissatges fàcilment es perden.

Els prejudicis són una subtil barrerad’incomunicació. Si una persona nocompleix amb alguns dels requisits quenosaltres considerem imprescindibles, lesseves paraules queden ofegades pelsnostres pensaments. Aquestsrequisits es relacionen ambels prejudicis de caràcter ra-cial, religiós, de sexe o d’edat;també podem jutjar per lamanera de vestir o l’aparençafísica o gestual.

És innegable que quanescoltem, d’alguna manera,també jutgem; podem supe-rar el nostre prejudici, peròmai no deixem d’avaluar,especialment quan hem de prendredecisions a partir de la conversa, comper exemple, involucrar-nos en activitatsarriscades, optar entre alternatives o in-

gerir determinades substàncies. L’expe-riència passada ens ajuda a decidir en poctemps, i en gran mesura l’èxit en la nostrafeina o en la nostra responsabilitat com apares, professionals o ciutadans depèn dela capacitat d’avaluar les situacions id’actuar en conseqüència. En aquest puntés on podem trobar la diferència entrel’instint natural i saludable i el prejudici

discriminatori.

Els processos mentalsque es produeixen men-

tre s’escolta passenper diferents fases.La primera es refe-reix per norma ge-neral al reconeixe-ment de la perso-na que ens parla.Aquest reconeixe-ment en un judicinormal és de quin-ze segons; no obs-tant, si el període

de reconeixement s’allarga és que algunabarrera bloqueja les capacitats sensorialso cognitives.

Quan decidim escoltar, les barreres notriguen gaire a caure, quasi de formaimmediata la percepció de tot un conjuntd’elements com l’aspecte físic, la veu i elsgestos desencadenaran un procés que ens

porta a una sèrie completade possibles judicis tantpositius com negatius. Siens deixem arrossegarpodem perdre el contingutdel missatge i perdre laconsciència que, con indi-ca en Bernabé Tierno, els"bons resultats només s’asso-leixen pel camí de l’eficàcia odel treball adreçat cap unobjectiu concret i determinat",

un camí en el qual no es pot renunciar ainformacions que poden esdevenirdeterminants.

Naturalment un bon oient no es deixa

43

dominar per aquests prejudicis; ésconscient de les barreres adquirides, peròdecideix fixar l’atenció en la persona queparla i en els sentiments que transmet elmissatge, tot evitant els filtres quedistorsionen i són generats pel propi ‘jo’.

L’ egocentrisme és un dels filtres ambmés capacitat de distorsió i un dels majorsimpediments per escoltar; aquesta barre-ra consisteix a deixar que la nostra ments’orienti cap a la satisfacció dels nostrespropis interessos. Un exemple d’aquestimpediment el trobem en las converses enquè els interlocutors aprofiten la més mí-nima oportunitat per parlar d’ells mateixosi dels seus interessos. Naturalment elnostre objectiu hauria de ser escoltar pri-mer, per comprendre després. Ladiferència entre escoltar egoistament id’una forma pacient i desinteressadaconsisteix a deixar de banda el nostrepropi interès per escoltar el nostre inter-locutor.

El monòleg interior negatiu, sobretoten etapes com l’adolescència o joventut,pot ofegar l’autoestima. Frases com "comvaig poder dir això?" o "que estúpid quesóc!" proclamen les deficiències de l’oient.Aquest tipus de discurs augmenta la nostraansietat i les distraccions internesimpedeixen la deguda atenció a l’emissor.Així mateix, l’ansietat produeix fatiga idepressió, disminuint l’interès per escol-tar. El monòleg interior negatiu consumeixgran part de la nostra energia i, per tant,pot afeblir l’entusiasme a l’hora d’em-prendre o finalitzar la feina, tot tancant-nos portes i dificultant-nos el progrés.

Conclusions

L’acte d’escoltar és, doncs, un actecomplex que pot aportar-nos moltsconeixements, apropar-nos en les nostres

relacions i encertar en les decisions, o pelcontrari pot aïllar-nos i ofegar-nos en unmar de solitud. Ara bé, aquesta habilitatclau ens falta amb excessiva freqüència, iel que és més preocupant, no forma partdel procés d’aprenentatge, en especial deldels joves en l’etapa escolar, que fan sevala llei del mínim esforç. Tot i que sabemque igualar per la base no és la millor ma-nera per estimular el treball, hauríem dededicar un temps en la formació seriosade la lectura i en les habilitats com a oients;aquesta mesura prepararia els alumnes perescoltar a les aules durant la jornada es-colar i estimularia l’adquisició dels nousconeixements.

La necessitat d’escoltar en el sentit mésampli de l’expressió: amb les oïdes, la vis-ta, el tacte i sense barreres és la millormanera per rebre la informació i conver-tir-la en coneixement, cosa que potpossibilitar discernir entre la veritat i lafalsedat, l’encert o l’error, l’oportunitat oel parany. Les actituds arrelades en el sa-ber escoltar i les aptituds sorgides del’esforç en el procés d’adquisició deconeixements formen un binomi indisso-ciable en el procés formatiu i el desenvo-lupament social i professional.

El fracàs escolar és un fet; la falta decapacitat d’adaptació, una realitat; laintolerància, un fenomen creixent; alrerefons la incapacitat d’escoltar emergeixamb contundència, oblidant, dia a dia, queescoltar no és una virtut: és una necessitatper a tots i cadascun de nosaltres. Unanecessitat assumible si forma part delnostre procés vital de l’aprenentatge. Unrecurs indispensable per construir un mónmés just, més sostenible i més pled’humanitat.

Lina Zulueta

44

Introducció

Escolta fill, l’ensenyament del Mestre para-hi l’orella del teu cor (Pròleg Regla Sant Benet,1). Fa vuit-cents cinquanta anys quemoltes generacions de monges amb el coratent han escoltat la veu de Déu amb unavida senzilla de pregària i treball, correntamb el cor eixamplat en la inefable dolcesade l’amor.

La fidelitat del Senyor dura per sempre (Ps.84). Amb el salmista cantem i pregonemque el Senyor, perquè és fidel i mai noes fa enrere, ha sostingut lafidelitat de les seves serventes lesquals, al llarg dels segles, tot i lesseves febleses, varen fer confiançaen Aquell que tot ho sosté.

No sou vosaltres que m’heuescollit, sóc Jo qui us he escollitperquè doneu fruit. El Senyor té

Enguany s’acompleixen els 850 anys de la fundació del monestir cistercenc deVallbona. Amb motiu d’aquesta avinentesa, la seva abadessa, Anna MariaCamprubí i Argany, ens en parla i ens presenta els actes amb què celebraranl’aniversari.

sempre la iniciativa en el dia a dia de lanostra vida, i a nosaltres ens toca de tenirel cor obert per poder respondre amb fetsa allò que Ell vol de cada una, noanteposant mai res al seu amor...

Amb aquests sentiments la comunitatactual volem entrar en aquest any d’accióde gràcies al Senyor perquè el seu braçsempre escampa la bondat.

Foto

: A. M

illa.

MÓ

N M

ON

ÀST

IC

44

850EL MONESTIR DE

VALLBONA FA ANYS

45

Calendari d’actes

Començarem, siDéu vol, els actes decommemoració del850è aniversari, el dia21 de juny amb unaEucaristia presidida perel P. Josep Alegre, abatde Poblet i els clouremel dia 20 d’agost de2008 amb una Euca-ristia presidida perMons. Jaume Pujol ar-quebisbe metropolitàde Tarragona.

Durant aquest anycelebrarem l’aniversariamb una sèrie d’actesdels quals destaquemels següents:

Presentació d’un llibre sobre elMonestir de Santa Maria de Vallbona pelDr. Josep Maria Sans i Travé, que n’ésl’autor.

Un concert d’orgue per Maria Nacyque presentarà un CD gravat per ella al’orgue restaurat del nostre Monestir.

Una trobada fraternal dels monjos imonges cistercens de Catalunya.

La presentació d’un llibre de testimonisdels hostes que han passat per la nostrahostatgeria al llarg dels anys, comunicantla seva experiència d’un dies al redós delMonestir.

Amb motiu d’aquests 850 anys s’hacreat “La Fundació Privada Santa Mariade Vallbona 850 anys” que té com a

finalitat ajudar a restaurar i mantenir elpatrimoni cultural del Monestir.

Tal com hem dit el dia de sant Bernatdel 2008 acabarem la commemoraciód’aquest 850è aniversari per començar aviure amb més intensitat i fidelitat elspropers 850 anys tot escoltant aquesta veudel Senyor que ens invita amb la sevabondat i ens mostra el camí de la vida

No ens doneu a nosaltres la glòria,no ens la doneu, Senyor;doneu-la al vostre nom,perquè vós sou fidel en l’amor.Som nosaltres les qui beneïm el Senyorara i per tots els segles. (Ps 113, b)

Amén. Al·leluia!

Anna Maria Camprubí

La comunitat actual del monestir de Vallbona.

Foto

: Arx

iu V

allb

ona.

46

L’humanisme cristià i el món in-tel·lectual

La fe, capaç de transformar l’home i lasocietat, continua essent generadora de cultu-ra?

Sí. Jo crec que per ella mateixa la femou vers expressions i obres. Per tant mouvers les obres de caritat, però també versaquelles obres que poden simbolitzar lavida nova que el creient sent dins seu. Crecque l’Església mateixa ha de sostenirsempre amb gran força aquesta inherentcreativitat de la fe oferint als artistes o béuna formació en la seva pròpia ment, enla ment de l’Església, és a dir, una formacióteològica, o bé aprofitar ocasions concre-tes per produir un art que reflecteixi la fede l’Església i la nostra fe. Per tant l’Esglésiaha de reapropiar-se del seu paper antic demecenes de l’art, mecenes il·luminat iintel·ligent, és a dir, ha de saber dir al’artista qui és i què vol. Un dels problemesdel nostre temps és que l’Esglèsia ha deixatals artistes la tasca i la responsabilitat dedir qui és l’Església. En canvi és l’Esglésiaqui ha de dir: nosaltres som així i volem de tuuna obra que pugui expressar la nostrapersonalitat. Per tant, la col·laboració amb

"L'Església ha comès una indelicadesaespiritual en tancar el misteri de Déuamb fórmules aparentment racionals"

L’any passat va estar entre nosaltres convidat per la Fundació Poblet el P.Timothy Verdon (New Jersey, 1946). És doctor per la universitat nord-america-na de Yale i membre del Centre de la universitat de Harvard per a l’estudi delrenaixement italià. És autor d’un bon nombre de llibres i articles sobre artistes delRenaixement. Ha impartit història de l’art a diverses universitats americanes iactualment n’és professor al centre Stanford. El professor Verdon és sacerdot catòlici canonge de la catedral de Florència, arxidiòcesi a la qual pertany. Actualment éspresident de "Fides et Ars", una federació internacional d’associacions que promouenles connexions entre l’art i la fe religiosa. Aprofitant la seva estada entre nosaltresFra Lluc Torcal i Fra Octavi Vilà el van entrevistar.

els artistes esdevé per a l’Església mateixauna ocasió per a la maduració de la sevapròpia identitat.

Cap a on ha d’anar l’humanisme cristià?S’ha de reduir a l’esfera privada? Hemrenunciat a ser presents entre la intel·lectualitat,la cultura i les belles arts davant l’hostilitat dela cultura dominant?

S’ha de dir clarament: l’humanismecristià no és només personal, és unhumanisme comunitari. L’humanismecristià veu la humanitat sencera com adestinada a créixer juntament per arribara ser aquell únic home que és Crist. Elcristianisme no pot ser reduït a l’àmbitestrictament privat, i encara menys a unàmbit sectari. Ha de ser un humanismeque podem qualificar d’apostòlic. D’altrabanda no crec que els cristians haginrenunciat a estar presents entre elsintel·lectuals. Potser alguna vegada hanreaccionat dèbilment a l’hostilitat de lacultura dominant i aquesta feblesa, comsucceeix massa sovint, s’ha transformat enagressivitat. Per tant, per cobrir el propisentit de debilitat davant d’aquestahostilitat generalitzada o, pitjor encara,davant del desinterès col·lectiu pel

L'E

NT

REV

ISTA

47

missatge cristià, l’intel·lec-tual cristià alguna vegadaté comportaments agres-sius. I això és un error. Ésun signe de debilitat. Crecque cal oferir contínua-ment una via alternativa inova a la cultura dominantamb serenitat, amb pro-postes fresques, i amb en-tusiasme per la veritat queens ha estat confiada. Bencert: els enemics se’n bur-laran, però entre els quiens escoltin, tant a nosal-tres com a Pau a Atenes,n’hi haurà sempre algunsque sentiran allò que hemde dir. Per tant, no hemabandonat la nostra pre-sència pública però potserl’hem d’aprendre a viuremés serenament en unmón intel·lectual hostil.

Potser la pregunta ante-rior no era massa encertadaperquè està molt pensada enla nostra Església local, onla presència de catòlics en elmón intel·lectual és benescassa perquè sovint ésrebutjada.

No ho cregueu. També a Itàlia durantmolts anys els llocs principals en lesuniversitats eren ocupats per l’esquerralaïcista, una esquerra vertaderament hos-til al món catòlic. Ignoro què passa aCatalunya però crec que a Itàlia aquestasituació està canviant força. Les ideologieshan caigut i per tant, allò que abans erauna resistència en bloc avui ja és una ober-tura molt interessant en el campantropològic. Bé, aquest és el camí,certament difícil, sobre el qual ens trobem.

Davant l’enemic amb rostre i organitzatd’un temps ençà, s’estava millor que davantl’enemic sense rostre d’avui?

Encara és aviat per dir res. Quan hi

havia el marxisme hi havia un enemicconcret. Avui l’enemic ha desaparegut comdiu el salm: He mirat i ja no hi era. Durantaquest temps, nosaltres mateixos –i anti-cipo algunes de les altres respostes– enshem deixat assimilar molt. El Papa BenetXVI subratlla que el relativisme de la cul-tura que ens envolta ha entrat tambéprofundament en la manera de pensar delscristians. Per tot això, si bé es veritat quel’enemic ja no hi és, sembla més aviat certque nosaltres ja no tenim una propostaclara i innovadora. La nostra veu nosembla tan fresca com hauria de semblar iper tant s’escolten altres veus com ara elNew Age, l’Islam —per a algunes personesla simplicitat i l’austeritat de la propostaislàmica és atraient—. L’Església univer-

Instantànies de la conferència del P. Timothy Verdon.

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

48

sal ha de retrobar la simplicitat i la puresaque una comunitat monàstica potprojectar. La societat en què vivim ténecessitat de profunds valors espirituals.Una Església que, com per exemple avuia Itàlia, parla encara molt de política, ésperillosa. També una Església que mésaviat sembla simplement una agència so-cial és una Església que s’allunya de la sevamissió central. Tot i que sabem que l’acciócaritativa està motivada per l’Esperit Sant,massa sovint no deixem veure que elnostre donar aliment al pobre no és tansols un acte social: es tracta d’un acted’amor cristià. I, per tant, hem de modifi-car la nostra proposta perquè siguiintel·ligible per a tothom com unaproposta en Jesucrist i no només com abona voluntat o bé, com algú deia aquestmatí, nostàlgia pel passat i cosessemblants.

L’aparent abandó del món de la cultura faplantejar una nova evangelització cultural?Com caldria planejar aquesta nova etapa?Com evangelitzar la cultura avui?

Jo crec que sí. I dic això com a membreque sóc del grup que el cardenal Ruini haformat a Itàlia per a l’anomenat ProjecteCultural, ja que la CEI (ConferènciaEpiscopal Italiana) s’adona cada cop més—hi porta treballant deu anys— que és através de la cultura que es pot conservaralguna cosa de l’antiga identitat delsitalians. I aquest és un problema per a totel món i per a Europa en particular enaquesta època de globalització i deformació d’un estat tecnocràtic. AEstrasburg i a Brussel·les del cristianismeno en volen ni sentir parlar i volen crearuna identitat sense cap matís religiós.Nosaltres hem de recordar a les personesl’esplèndida cultura del passat, la identitatcultural d’aquest passat perquè és la sevacultura. No hem d’insistir tan sols enl’aspecte religiós, sinó en l’aspecte globalde la cultura del passat perquè no es potentrar en el segle XXI renunciant a tot elpassat i, per tant, hem d’ajudar les perso-

nes a reapropiar-se de les coses boniquesi bones de la seva pròpia cultura. Això,inevitablement, posarà a les persones encontacte amb el cristianisme perquèaquest forma part de qualsevol cultura eu-ropea. Les persones descobriran quemoltes dites populars, molts costums,moltes festes tenen una arrel cristiana.Això ho hem de fer perquè és una riquesaque ens ha estat donada no només per anosaltres mateixos sinó, sobretot, per a lesfutures generacions. Aquesta és una ma-nera d’evangelitzar a través de la cultura.Una altra forma d’evangelitzar consisteixa demanar als artistes, als músics, alsintel·lectuals, que creïn obres noves (totaixò que deia a la conferència pronuncia-da a la Fundació). L’Església ha de saberproposar i formar als artistes que puguinrespondre a les seves propostes i ha desaber també escoltar els artistes que sovintposseeixen un do profètic i poden ajudara entendre millor les coses; i un copfinalitzada la seva obra creativa ha de sa-ber obtenir els mitjans per no sols sostenirals artistes sinó per donar la cultura alpropi poble. Avui això és difícil perquèl’anomenada cultura de masses disposa demolts més diners dels que nosaltres maino disposarem. Hem de saber fer unacontracultura, hem d’oferir en les nostresesglésies obres d’art que convidin al silencii a l’interioritat. Hem de demanar alsmúsics no pas que componguin lletgesparòdies de la música rock sinó queinventin un nou cant gregorià. I aixònomés es podrà fer tan sols després d’unaestreta col·laboració entre diversesgeneracions cosa que també implica unadespesa. En temps passats l’Esglésiasempre havia gastat en art. Avui tendim adir aquests diners haurien de ser per un hospi-tal. Això és cert, però es pot fer una cosa il’altra, perquè un hospital pot curar el cos,però una bella pintura al presbiteri potguarir l’ànima. I tal com diu l’Evangeli,quan aquella dona va trencar l’ampolletad’alabastre per vessar l’ungüent als peus delSenyor, el perfum va omplir tota la casa.

49

El perfum de la bellesa omple tota la casa.Massa sovint ens falta aquest coratge al’Església. Cal retrobar-lo.

Art i fe

Joan Pau II en la seva «Carta als artistes»deia que el coneixement de la fe suposa unencontre personal amb Déu en Jesucrist, quepot ser també enriquit a través de la intuïcióartística. Com pot avui l’art ser útil a la fe?Quin sentit pot tenir en una societat laïcitzadaper a l’artista transmetre els valors cristians?

La fe no és un sistema, és confiança enuna persona que es troba davant nostre i,per tant, també l’artista, ha de ser ajudat aretrobar Crist. L’Església ja fa més d’unsegle que predica i alguna vegada fa, tot ique podria fer-ho millor, aquest treball deformar als artistes espiritualment ajudant-los a retrobar Crist. Perquè si l’artista fauna imatge de Crist i la sent com a pròpia,

si l’artista és ajudat a entrar en la tradicióde l’Església per elevar la seva experiènciapersonal a un nivell on aquesta podrà sercomunicada universalment i, després, ésajudat a retrobar el Senyor, llavors s’esdevéque, com en el passat, ell ens farà veure elrostre del Senyor d’una forma nova, d’unaforma filtrada a través de la seva per-sonalitat i de la seva experiència, i això éssempre quelcom únic. Cada persona ésdiferent i l’artista, filtrant el seu encontrepersonal amb Crist a través de la riquesainterior de la seva pròpia personalitat, potdonar una visió del Senyor diferent, nova,autèntica, però que ningú havia ofertabans que ell. I en la nostra societat, queno creu en els sacerdots, i potser tampocen els monjos, que no creu en les ins-titucions –nosaltres representem insti-tucions i sabem que els qui no hi creuenen certes coses tenen raó perquè massacoses importants han estat traïdes per lesinstitucions quan aquestes es converteixenen màscares per a altres coses–, en unasocietat per tant que li és difícil creure enla imatge oficial de Crist, si un individulliure, perquè l’artista és sempre més lliureque els altres, narra amb entusiasme, ambbellesa, el seu encontre amb Crist, les per-sones poden romandre fascinades. Passariacom si tu m’expli-quessis quelcom de lateva mare, que no he conegut mai: si lateva narració fa que m’interessi aquestapersona segurament voldria conèixer-la.L’artista ha de fer la mateixa tasca, ha denarrar allò que ha conegut del Senyor i sitreballa per a l’Església ha d’aprendre anarrar-ho en un llenguatge que l’Esglésiapugui entendre. Per tant, hem d’ajudar elsartistes perquè puguin viure aquestatrobada personal amb el Senyor, peròalhora hem d’ajudar-los a parlar d’aquestencontre amb Crist i a trobar la millormanera en la qual puguin traduir aquestaexperiència. Per exemple, quan s’encar-rega una obra d’art per a una comunitatmonàstica o per a una parrò-quia, l’artistaha de venir a parlar amb la gent per tald’explicar-los perquè vol fer aquesta obrad’una manera determinada, però també ha

Maria Magdalena de Tiziano.

50

d’escoltar allò que ells diuen: hem de tor-nar a una praxi molt antiga que hem perdutperquè també nosaltres hem acceptat laidea romàntica de l’artista com un grangeni a qui ningú pot dir res. En canvi, noha de ser així. L’artista necessita un input,el diàleg amb els altres, com tothom. Pertant, el que ens cal és desenvolupar unarelació amb els artistes basada en la nostraexperiència del Senyor: Vine amb mi que etvoldria presentar algú, aquest és el meu Senyor.Voldria que tu fessis una obra d’art però abans

l’has de conèixer. Per tant jo t’explicaré quiés, com actua en la vida de la comunitat, etfaré conèixer com l’han vist altres artistes. Iara et demanem que el busquis en el teu cor,que en parlis amb nosaltres i que tots plegatstrobem una expressió que pugui ajudar alsnostres fills. Aquest tipus de relació l’hemabandonada. Hem dit als artistes quefessin una imatge de Jesús tal com ells elveien, cosa que alguna vegada va bé peròben sovint malament perquè l’artista maino arriba a saber qui és el nostre Jesús.Realment hem de caminar juntamentamb l’artista fins que l’artista arribi a dir:Ara també el conec i el vull representar.

Cal el diàleg amb l’art? Cal anar a unanova aliança entre els artistes i l’Església?Joan Pau II es preguntava l’any 1999 elsegüent que també li preguntem a vostè.L’Església te necessitat de l’art? L’art ténecessitat de l’Església?

Sí. L’Església ha de predicar aquell queés icona del Déu invisible, el qui és elverb que s’ha fet carn per tal de ser visi-ble. Per tant, tal com deia Pau VI —pot-ser millor que Joan Pau II— moltesvegades els artistes són semblants alssacerdots. Han de fer però quelcom demés: el sacerdot fa realment present Cristen les espècies sagramentals; l’artista, encanvi, ha de fer visible Crist, cosa que ésuna mica més difícil en un cert sentit. Al’artista li cal més esforç, tot i que elsacerdot naturalment també ha de fer vi-sible Crist en la pròpia vida. Per tantl’Església necessita l’art i l’art necessita

l’Església. Jo crec que sí. Jo crec que elsartistes mateixos en els últims darrers dossegles han perdut un sostenimentfonamental separant-se de l'Església.L’Església és en certa mesura culpableperquè ha permès aquesta separació. Caldir però que ha estat cosa d’ambdues parts.Els artistes necessiten una comunitat. Noés cert que un artista pugui concebre-hotot des de la pròpia fantasia. És un mite.L’artista necessita una tradició creativa al’esquena, un grup de persones arrelat en

La Trinitat de Masaccio.

51

el passat però dirigides vers el futur ambel qual interactuar. La creativitat de l’artistaés un reflex tècnic d’aquella universalcreativitat que es troba en tot home i donade bona voluntat. On pot l’artista trobarmolts homes i dones de bona voluntat queestan plasmant i pintant la pròpia vida?En l’Església. Ells, com ell, han de mirar alpassat per comprendre com dibuixar unrostre, com acolorir, les tècniques... itambé les inspiracions: com ha pintatTiziano el rostre de la Magdalena...L’artista realment necessita trobar nonomés una comunitat d’altres artistes sinósobretot una comunitat de personesfortament creatives que l’ajudin a relacio-nar la seva creativitat tècnica amb unacreativitat moral, ètica, espiritual perquèl’artista és sempre un home o una dona inecessita de tot això; necessita per tantd’un grup de persones que l’ajudin a fertot això.

Occident ha situat el misteri de Déu en unespai mesurable, un espai racional. ¿Es tractad'una arquitectura de la fe o una fe del’arquitectura?

L’occident ha imaginat Déu de formamesurable. Ja Massaccio durant elRenaixement col·loca la SantíssimaTrinitat en una arquitectura feta en pers-pectiva, mentre al mateix moment a RússiaRublov fa una trinitat molt més mística.Tot i així al mateix segle XV, un artistamonàstic com el beat Angelico, pocs anysdesprés de Massaccio, era lliure d’escollirsi construïa al voltant de la seva imatge laperspectiva o bé, com en molts casos, sieliminava qualsevol referència a aquestaperspectiva per tal de deixar veure queDéu se’ns presenta contra el fons de la in-finitud. La perspectiva ho enclou tot enun petit món. Per tant el Renaixement queha inventat la perspectiva ha restat, però,més lliure, en el ben entès que sabia proubé que aquesta era una intenció quealgunes vegades anava bé i d’altres no. Mésaviat durant els segles XIX i XX, amb unesperit molt menys lliure i més a la defen-

siva davant d’una societat hostil, es va in-tentar crear absurdament un sistemaapologètic rígid –les deu proves del’existència de Déu i només deu com vaigaprendre amb els jesuïtes a l’escola– tot ique ja de noi comprenia que tractant-sede Déu no hi podia haver una explicaciólògica. L’Església durant els tempsmoderns ha pecat o, si es vol, ha comèsuna indelicadesa espiritual en tancar elmisteri de Déu amb fórmules aparentmentracionals. Déu és personal, és tres perso-nes en un sol Déu, i com en qualsevolpersona hi roman el misteri. La fe ésconfiança en una persona. Crec que avuiningú no vol tancar realment Déu en unacaixa de perspectiva. En tot cas, si es vol,caldria ajudar els artistes a comprendreque el misteri personal que és Deu, ésmalgrat tot un misteri que convida a lareflexió lògica i personal. És a dir, mentreel New Age i les altres formes dereligiositat contemporània que reflec-teixen corrents orientals, de l’extremOrient —em refereixo al budisme i ad’altres— ens proposen un misteri irracio-nal, el misteri cristià no és completamentdel tot irracional: Sant Pau i la literaturajoànica intenten donar un marc lògic alcristianisme amb una lògica, això sí, méselàstica que no pas l’aristotèlica. Però avuila dificultat per a nosaltres potser no éstant alliberar Déu de la perspectiva sinódonar als artistes la possibilitat de fer ser-vir alguna vegada la perspectiva; donar alsteòlegs un sentit de la presència del’Esperit també en les funcions racionals;donar als cristians un sentit de la dignitatde la seva recerca intel·lectual, insistintperò que, en definitiva, la nostra lògicapot arribar a un punt on Déu sempre ésmés enllà. Crist també és lògic, ofereix defet una nova lògica, una nova llei: és més,es proposa personalment com el logosd’una nova forma de vida. Per conclourecal dir que la nostra relació com a homesdel segle XXI amb els sistemes racionalsdel nostre propi passat ha de ser revalora-da.

52

Els orígens cristians de la cultura eu-ropea

La nostra cultura té un triple ascendent aJerusalem, Atenes i Roma. També els seus con-ceptes fonamentals, com ara els drets de la per-sona, tenen un referent inevitable en el cris-tianisme. ¿Com es pot prescindir en la nostrasocietat d’aquests valors? Creu que se’nprescindeix formalment o realment?

Jo crec que els meus coetanis, els de lameva edat, no volen encara prescindir delsvalors. Diuen més aviat que volen inter-pretar aquests valors individualment; novolen un Papa o una Església que ens diguique el valor de la dignitat de la personaha d’implicar certes coses o que el valorde l’amor desinteressat ha d’implicar certesaltres. Per tant jo diria que a l’Occidentnascut abans del 1960 hi ha encara un fortsentit de la grandesa d’aquests valors peròhi ha alhora una resistència a la imposiciód’una interpretació. I per tant es pot en-cara treballar. Entre els més joves no hosé, perquè jo ja no sóc tan jove. La mevaimpressió és que avui en dia, per exemple,els meus estudiants universitaris, si no han

tingut una formació religiosa, bensovint no tenen cap sentit d’aquests

valors; vénen d’un món tan relativistaque afirmen que aquests valors sibé són bonics n’hi ha també d’al-tres i que cadascú ha d’escolliraquells que considera importants.En això demostren que en el fonsno reconeixen cap veritat absolu-ta. Potser aquest és un judici massasever: m’agradaria que no fos així,però és la meva impressió. Joensenyo història de l’art. No pucpreguntar als meus estudiants enquè creuen. Jo dono classes idesprés llegeixo allò que escriuen,sempre amb una mica de vergonyapreguntant-me si jo he dit real-ment tot allò.

L’última part de la preguntaem sembla la més interessant. Talcom he dit, no crec que la nostra

societat vulgui prescindir d’aquests valors.Aquells que els coneixen volen mantenir-los, cadascun segons la seva manera;aquells que no els coneixen cercaran altresvalors. Em pregunta si les persones enprescindeixen formalment o realment.Formalment crec que no: si a un dels meusestudiants li dic que els grecs creien totaixò de la persona i també els cristians i lipregunto si hi està d’acord em respondràque sí que hi està d’acord. Per tant,formalment no en vol prescindir. Dirà queaquesta és una idea bonica i que l’accepta.Realment ho accepta? Això ja és una altracosa perquè la pregunta no és negativa; elproblema no és si tu en prescindeixes ono; el centre de la qüestió és si tu dónessuport a aquests valors. En altres paraulescertament ningú no dirà: jo nego la dignitatde la persona tot i que molts no fan res perdonar suport a aquesta dignitat. Per tantformalment mantenen la postura correc-ta; realment no treballant-hi, la neguen;perquè no treballant amb aquests valorsno transmeten res al futur. Al meu pareraquest és el vertader risc del nostre temps.Formalment es diu que sí, que totes les

La Transfiguració del Crist del beat Angelico.

53

coses que s’han estudiat a la universitat sónbones i boniques i seria tan bonic poder-les realitzar! [M’estic referint als ideals ials valors humanístics que es poden estu-diar a les facultats]. Però en la realitatveiem que un pragmatisme profundamentmaterialista ha esdevingut l’únic sistemauniversalment acceptat. La pregunta claués: funciona o no funciona? Si funcionaho fem. Si no funciona ho deixem estar.Per tant el problema és exposar la bellesadels ideals, dels valors i després ajudar afer comprendre allò que diu Jesús: Qui noestà amb mi està en contra meu. Si tu not’esforces a realitzar aquestes coses és comsi haguessis matat aquests valors. Ajudara fer comprendre tot això és difícil perquèavui dia es diu més aviat que encara queun no s’hi esforci no vol dir que matiaquests valors; la gent, però, ho volesmorteir tot. Aquest és el gran valor delnostre Papa actual, que amb gran serenitattot i que és molt alemany, diu coses d’unagran força de les quals hom no pot esca-par.

L’Edat Mitjana, moment en el qual la cul-tura es va impregnar de l’Evangeli, ¿què varepresentar en la formació de la identitat cul-tural europea?

Avui cal dir que l’Edat Mitjana és lainfància, perquè la nostra cultura actualpot tenir un vincle ideal amb la culturaclàssica antiga, però els primers records,la història escrita, les primeres obres quepodem definir com d’alguna maneraeuropees i en les quals ens reconeixem anosaltres mateixos són medievals. Si l’EdatMitjana és la infància aleshores la nostrarelació amb ella i amb la cristiandat me-dieval és com la relació amb la nostrainfància. Les persones quan creixens’obliden de la seva infància, i no s’adonende fins a quin punt la seva infància éssempre present. Algunes vegades tenen unrecord dolent de la infància i intenten su-primir-la. Altres vegades és algú que hadit: la teva infància és lletja; no ho veus que lateva mare et vestia tots els dies i no deixant-te

vestir a tu mateix, t’ha deformat! Això passa.Qui escolta això acaba dient: La meva mareno m’estimava realment, era una pobre donaignorant, ara em vesteixo i em despullo com jovull... Una cosa semblant s’ha esdevingutamb l’Edat Mitjana. Des del segle XVIIIen endavant ens han dit que l’Edat Mitjanaera dolenta, molt dolenta, que ens haviadeformat i massa fàcilment ens ho hemcregut. És un alliberament per a quiensenya l’Edat Mitjana veure com els jovesdescobreixen que tot en l’Edat Mitjana éstan bonic, tan interessant, tan modern.Això és un punt. Un altre punt és que quanhom envelleix es tendeix a pensar més enla pròpia infància perquè, després delscinquanta anys, cada decisió, cada cosaque un fa esdevé sempre més sedimenta-da; si penses sobre això, ni que sigui unamica, t’adones que de les moltes expe-riències que han plasmat les teves deci-sions, les coses que fas i que no fas, a poca poc la majoria de les persones tornem aapreciar els grans dons rebuts durant lainfància. Potser alguna cosa de semblantha de succeir en les nostres societats.Hauríem de conduir les nostres societatsno pas a l’Edat Mitjana sinó a ser mésreflexius, a reflexionar més sobre la llargahistòria de les eleccions. Aquest matí algúem criticava dient: en el món postmodern laidea noucentista que l’Edat Mitjana és unperíode fosc ha estat ja superada. Sí i no. Aixòés com dir a un home que té vuitanta anysque ja no és un nen. Certament és veritatperò tots els records de la infància encarahi són i potser són molt forts. Per tant hemd’ajudar als nostres contemporanis a sermenys americans, és a dir, a no pensar quetot ha començat fa cosa de pocs anys, quetot el nostre món ha començat després dela segona guerra mundial o abans de 1968.Ajudar les persones és una cosa quevosaltres ja feu aquí, en el monestir, perquèviure fidelment un model de vida antigaés una invitació a redescobrir la profun-ditat dels records, de les nostàlgies, delsdesitjos interiors. Les persones vénen aquíi molts segurament diran que esteu fent

54

quelcom que a ells els agradaria fer. Pertant s’adonen que estan encara vinculats ala infància, a l’àvia, al passat, a alguna vi-sita a l’església... Nosaltres que hem estatcridats a pensar, a escriure, a parlar i a viured’una manera encara lligada amb el passathem d’esforçar-nos a fer tot això de formamolt planera, de forma que els altrespuguin dir: Això m’és molt proper, tot i queveig que està unit a coses llunyanes. D’aquestamanera nosaltres esdevenim pontífexs, ésa dir, constructors de ponts entre elpresent i el passat i, tot això per ajudar elsnostres contemporanis a reconèixer laprofunditat dels propis processos interiorsi a viure amb arrels més profundes perquèel terreny superficial del nostre temps noofereix cap nodriment. Les arrels han deser profundes per arribar a l’aigua. Ens tocaa nosaltres ajudar les persones a empènyerles arrels vers la profunditat.

De l’Humanisme i el Renaixement Florèncian’és un exemple ja que en aquesta ciutat unaesglésia, el Duomo, és identificable amb el corcol·lectiu dels ciutadans que l’acullen.L’Humanisme ha significat un gir amb uncanvi de valors de l’home i ha estat un risc pera la fe cristiana?

Un autèntic humanisme mai no és unrisc per a la fe cristiana que és fe en unDéu que s’ha fet home. L’humanismerenaixentista, en un cert moment, es varefugiar en una espècie de tecnicisme.L’humanisme del segle XIV i del segle XV,que era encara un humanisme dinàmic, elveritable descobriment de l’home gràciesa la filosofia, a l’art antic, amb l’objectiuclar d’arribar a comprendre la veritat del’home, en un cert moment s’ha abandonata la filologia. Ha preferit estudiar noaquells autors antics que podien ajudar-los en la seva comprensió de l’home, sinótots els autors antics, traçant el camí perarribar a l’enciclopèdia de Diderot.L’humanisme, com qualsevol altra cosabona ha d’estar finalitzat. L’humanisme delRenaixement volia enriquir la pròpia cul-tura cristiana. Els humanistes renai-

xentistes llegien Plató amb llàgrimes alsulls perquè trobaven la font de la qualhavia begut sant Agustí. Per tant llegienPlató per comprendre millor Agustí i perglorificar Déu per aquests grans dons decomprensió donats també als pagans. Elssavis de finals del segle XVI llegien moltmés sovint tan sols per estudiar la llenguao per perfeccionar el coneixement d’unaescola filosòfica. Els savis del segle XIXestudiaven només per classificar les coses.Per tant, l’humanisme del Renaixement ésencara un humanisme cristià. En la mesu-ra en què l’humanisme ha esdevingut unadisciplina tècnica, s’ha fet àrid com totesles disciplines tècniques. Les coses han detenir una finalitat car no són valorsabstractes en si mateixos.

Monaquisme i musealització delsespais

Vostè ha parlat que «la fuga mundi» delsprimers monjos (s. III) venia a significar larecreació de la ciutat, concebuda sota un nouideal, l’amor. En aquesta perspectiva, quin se-ria per a vostè el sentit actual de la vidamonàstica?

He fet veure aquest matí algunesimatges del segle XX sobre la ciutat. Ereninteressants perquè es tractava delsprimers intents de definir la ciutat moder-na, és a dir, de no acceptar simplementuna antiga visió ordenada de la ciutatclàssica. Són visions d’horror. Avui en diahem oblidat una mica l’horror. Diem ento conformista que la ciutat és així, és vio-lenta, és motiu de confusió, etc. És un llocen el qual cadascú és lliure per a buscar elpropi plaer, en el qual col·laborar conjun-tament significa només garantir a cadascúla recerca del propi plaer. Avui en dia lavida monàstica pot oferir i ha d’oferir unaalternativa perquè presenta un model devida col·lectiva diferent. Les persones quevinguin al monestir, en la mesura de lespròpies possibilitats, haurien decomprendre que el monestir és una polis,una ciutat; que les persones que viuen aquíhan escollit lliurament de venir-hi, han

55

escollit viure sota una Regla, es trobenregularment no només per a la pregàriasinó per escoltar la Regla, per adonar-sedels principis de la pròpia vida, perdebatre sobre el seu tremp de vida. Al meuentendre, fareu un bon servei si expliqueusobretot la funció de la sala capitular,perquè en les ciutats reals, fora delmonestir, les persones ja no dialoguen enel sentit clàssic de la paraula, les gransdecisions vénen manipulades a través dela televisió. Són pocs els grups que estroben per confrontar les seves idees dinsd’un recíproc amor en la confiança recí-proca. Vosaltres us heu protegit del món iheu d’ajudar les persones a veure queaquesta és una elecció legítima, perquè elmón tal com és, és un lloc que fa esgarrifar.La bèstia es troba a la riba del mar i espe-ra. Tal i com la dona fou portada a un llocsegur, com ens diu l’Apocalipsi, també aixíés legítim cercar un lloc de seguretat; defet és obligatori. Cal ajudar les personesper tal que comprenguin que no tot és unafaula per a infants, que el món de fora ésextremadament perillós per als valors del’ànima, per a aquella petita flamad’esperança, de fidelitat a alguna cosa, aalgú, a Déu, que els vents del món podenfàcilment apagar. Per tant tots han de bus-car un lloc protegit on mantenir i fercréixer aquesta flama. El monestir és und’aquests llocs, però cal fer veure que dinsdel monestir no tots estan esglaiats de porsinó que s’hi viu vertaderament. Els homesdel nostre temps han de comprendre quehi ha diferències de parer, que hi hadificultats. Si es pot parlar d’error entreels evangelistes, potser un error és que estrobaven talment il·luminats per laresurrecció que ens han presentat un Je-sús amb els apòstols massa perfectes. Undels meus dos moments més preferits del’Evangeli és quan la dona que té pèrduesde sang toca Jesús i ell es girà i li diu: Quim’ha tocat? i sant Pere li respon: Mestre,però si tota la gent t’envolta i t’empeny!S’experimenta aquí per un moment la nor-mal irritació de la relació humana. L’altre

moment és quan Felip diu: Senyor,mostra’ns el Pare, i no ens cal res més. Jesús lirespon: Felip, fa tant de temps que estic ambvosaltres, i encara no em coneixes? Això ésbonic. També és bonic quan això es faveure de la vida religiosa. S’ha de ser clar,com passa en la vida de sant Benet de santGregori, el qual no amaga l’hostilitat quesuscitava el mateix Benet; la vida humanaés així. Crec, però, que en tant que lespersones puguin tenir una impressióautèntica de la vostra vida, fins i tot delsmoments més difícils, restaran admiratsdel fet que, malgrat tot, resteu junts, aneujunts a la pregària, rebeu la comunió i viviuen comunió. Això és molt bonic. En unacomunitat parroquial les persones no esconeixen tan bé: anar tots junts a rebre lacomunió és un acte simbòlic; en canvi, enuna comunitat religiosa, això ha de sercada dia l’esforç individual i col·lectiu persuperar les diferències i intentar resoldreels problemes que apareixen perquè vivimencara lluny del Senyor. Les persones hande poder comprendre, amb la vostra ajuda,el vertader caràcter de la vostra vida iveure també aquest optimisme que us haportat al monestir perquè, encara que unhagi pogut venir per motius negatius, sihi resta, hi resta perquè ha trobat una granesperança.

Als visitants dels monestirs avui, en granpart espais musealitzats, com els pot arribar elmissatge cristià a través de l’art?

El millor és fer com fan els franciscansa Assís, és a dir que un monjo guiï elsvisitants del monestir i que vagi explicantel sentit de les obres lligant aquest sentita la vida de la comunitat i a la pròpiaexperiència. Tal i com a dalt de les tronespròpies de l’Edat Mitjana hi havia sempreuna figura que sostenia el faristol que feiacom de testimoni, és a dir, com algú quedeia que tot això que es predicava des dela trona era veritat, quan els visitants vanpel monestir hi hauria d’haver algú quedemostri que tot això que veuen és veritat.A més a més cal parlar amb entusiasme,

56

tot i que força vegades és difícil perquèmanca interès en les persones, els monjosestan cansats,... però convé fer-ho perajudar les persones. Sovint és millor ex-plicar dues coses sobre vint però explicar-les bé i des del cor per tal que s’emportinquelcom de la visita que no pas veure lesvint sense comprendre res, doncs la majorpart de les persones vénen al monestir percomprendre alguna cosa. Per tant si en lavisita tu dónes una llista de noms i de da-tes, perds el temps; si, en canvi, expliquesuna cosa però des del teu cor, amb entu-siasme, fent veure que per a tu aquesta cosa

és bellíssima, els visitants s’emportaran acasa un gran do, cosa realment difícil enla nostra societat fins i tot en les escoles.De fet, són pocs els professors quedemostren entusiasme per les coses bo-niques, per les idees boniques, etc. Enresum, mostreu poques coses però des delcor i feu-ho vosaltres mateixos o bé per-sones de la vostra confiança que puguincompartir la vostra vida.

Un article seu va servir de motiu de reflexióper a la relació entre els monuments i el turisme,parlava de l’agressió al Duomo de Florència, id’altres esglésies de la ciutat, per part del turismemassificat. Com cal enfocar la visita turísticaals espais religiosos?

Ho acabem de dir. M’ha agradat elcartell a l’entrada de la vostra església quediu: L’església està construïda per a la glòriade Déu. Si no vols pregar durant les cele-bracions, si us plau, resta fora. Cal defensaralguna vegada, sobretot vosaltres i no tantnosaltres, perquè una catedral és sempreuna església ciutadana, la vostra solitud iper tant en algun moment determinattancar potser l’església, col·locar una ba-rrera, perquè de fet una gran part de lalliçó d’aquesta arquitectura, d’aquest art,d’aquest lloc és que cal una actitud parti-cular. Si hom fa entrar tothom en totmoment, llavors ningú pot comprendreres. Si en determinats moments es diu queningú pot entrar, fora del cas que no vinguia missa o a l’ofici i hi resti fins a la fi ensilenci, aleshores tothom comprèn queaquestes coses són encara importants. Calfer-ho, certament, de forma tal que nosembli simplement una exclusió, dient, perexemple: D’aquí a una hora podràs entrar,ara, però nosaltres preguem; si vols pregar ambnosaltres vine al cor o als bancs. Una vegadaque vaig anar a un monestir ortodox noem van deixar entrar. Em van dir que noera ortodox i que per tant no podia en-trar. El lloc era molt bonic. Com que duiaun llibre, em vaig asseure per llegir. Dueshores més tard un monjo va venir a fora, aallà on era jo, per convidar-me no a en-

Sant Agustí de Botticelli.

57

trar sinó a un got d’aigua i a un tros depastís. Va ser realment bonic. En vaigtreure més profit de l’exclusió que no pasde la simple visita. En la nostra cultura aixòés difícil però vosaltres en teniu el dret itambé el deure.

Assimilació cultural i cultura europea

Parli’ns ara de l’assimilació cultural en lanostra societat. Les societats poden en realitatser multiculturals?

No ho sé: ho sabrem. Jo crec que dinsd’una societat —qualsevol grup de perso-nes esdevé una societat, per tant tambépersones amb creences molt diferents osense creences, que si accepten com amínim un petit nucli de coses amb les qualsestaran d’acord pot esdevenir unasocietat— la riquesa cultural arribarà decadascun dels grups que han mantingut iaprofundit la pròpia cultura filosòfica osobretot religiosa. Per tant, una societatmulticultural és la que s’està formant, peròtindrà les característiques d’una societatantiga, de la grega, de la romana, de lacristiana, només si alguns grups mantenenels seus valors. A més a més hi ha això queningú sap com cal resoldre, i que el Papaha subratllat, és a dir, que per a cada religióhi ha una sola veritat. Per tant elsmusulmans no son multiculturals peròtampoc nosaltres perquè hi ha un sol Crist.Certament nosaltres podem afirmar quetothom que viu en la veritat, almenysinconscientment viu en Crist; ells no diuenni tan sols això. Però també nosaltres hemestat cridats a predicar el nom d’aquell quiés la Veritat. Per tant cal veure si seràpossible una harmoniosa societat en laqual hi hagi grups de profunda conviccióreligiosa. Jo crec que sí, però ara mateixno ho sabem.

Creu vostè que el cristianisme cedeix avuidavant l’assimilació cultural del món quel’envolta?

És un risc cedir davant l’assimilació cul-tural que ens envolta. El Papa ens estàcridant a l’ordre. Hem de retrobar la forçade ser impopulars en algunes conclusions.No podem fer content tothom i sobretothem d’aprendre a no prendre per bo totallò que la cultura vigent ens ofereix.Durant massa temps també l’Església hadit que sí. A Itàlia tenim un problema vo-cacional perquè tal com va dir un delsbisbes africans durant el Sínode quan totsels bisbes europeus deien que convindriafer venir sacerdots africans: No penseu enresoldre els vostres problemes cridant als meussacerdots de Ghana, més aviat dieu a la vostragent que tinguin més fills perquè esdevinguinsacerdots. Per tant les famílies hand’aprendre que no poden ensenyar als fillsnomés a cercar l’èxit, la casa més gran, elcotxe més gran, etc. Nosaltres com aEsglésia hem de tornar a parlar de labellesa del seguiment de Crist, de labellesa de la vocació, cosa que a Itàlia nos’ha fet des del 1968. Hem de fer sorgirentre els joves la pregunta: Potser el Senyorem crida? Avui l’Església no ajuda massa elsjoves a comprendre això. Deia el nostrecardenal Giovannelli de Florència que nomanquen les vocacions sinó que manquenles respostes. Crec que és així. Si nosaltrestornem a ajudar les persones a veure ladiferència entre la manera de viure cris-tiana i la manera de viure del món i a par-lar de la bellesa de la manera cristiana deviure i sobretot de la bellesa d’unseguiment més estret del Senyor, potserveurem un poble més convençut entre elsquals alguns seguiran més de prop elSenyor.

Moltes gràcies P. Verdon!

Lluc M. Torcal i Octavi Vilà

58

Dins del redós de la clausura, una mica enllà dels finestrals de la salacapitular, s’alça el claustre de sant Esteve o de la infermeria. Aquest claustreha sofert diverses modificacions al llarg del temps. El P. Jesús M. Oliver ensen parla a continuació i ens explica alhora la imatge de la portada.

Foto

: BED

MA

R

La portada

El dibuix del claustre de sant Esteve fetl'any 1933 per en Marià Ribas noreflecteix, malgrat la seva gran qualitat,l'estat en què aquest claustre es trobava amitjan segle XIX en produir-se l'exclaus-tració. És evident que ni el dibuixant, nitampoc Eduard Toda, van conèixer unafotografia de finals del mateix segle en quèveiem les ruïnes del claustre ocupades peruna construcció molt decadent i maldestra

que tallava longitudinalment l’espai inte-rior del jardí i que s’havia fet, pel quesembla, per guanyar més espai a lescambres superiors de la part de llevant.

Veiem en el dibuix l’angle sud-oest ambla construcció romànica i al seu damuntpart de les cambres que es van edificar pelsvolts del segle XV i de les quals encarasubsisteixen les boniques finestresgòtiques. També és cert que el mur,

HO

SA

BÍE

U?

Vista general del claustre de sant Esteve segons dibuix de Marià Ribas.

59

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

El claustre a finals del segle XIX.

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

Vista exterior de l'ala nord del claustre l'any 1925.

almenys aquest, tenia una decoració fetaamb un senzill encintat que encara avuies pot veure en part i que demostra laintenció del dibuixant d’ésser el més fidelpossible a l’obra antiga. Lagaleria superior de l’ala sud(suposem que igual que lade l’ala nord) és unainvenció que no té capseguretat llevat dels frag-ments que es conservavenen aquell moment, i aratambé, precisament a l’alanord i que sens dubteserviren d’orientació amitjan segle XX a l’arqui-tecte Francesc Monravàper fer les dues galeriesactuals, aprofitant pedresantigues i molts capitellsamb l’escut de l’abat Ponçde Copons. La font és lamateixa encara que la picainferior ha estat restaura-da i modificada.

El Claustre

Cal dir que la infer-meria és com un altrepetit monestir dins elmonestir, ja que elsmalalts tenen un llocseparat per a una milloratenció, tal com ja manala regla benedictina: Elsgermans malalts tindrandestinada una habitació apart (c. 36).

A Poblet es conservenla nau dormitori, lacapella i el claustre. Éssegur que el claustreestava tancat a l’est i alsud per altres depen-dències auxiliars, peròaquestes desaparegue-ren posteriorment enfer-se la muralla i encanviar-se al segle XVII

la ubicació del dormitori. El claustre,anome-nat també de sant Esteve, és undels llocs més recollits i encisadors pel seureduït espai i per la riquesa arquitectònica,

60

Claustre, porta de la capella i escala del segle XV que pujava a les estances superiors, a principis del segle XX.

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

que li dóna una gran intimitat ja que estàtancat per altres edificacions.

Construït al segle XII, sostingut percapitells bessons al damunt de dues altescolumnes, avui apareix transformat per laintervenció que s’hi va realitzar al segleXV, quan se’n van canviar els capitells icolumnes per unes pilastres de secció rec-tangular molt sòlides i sense cap altradecoració que un simple bordó als angles.Això li va treure una gran part de la bellesaprimitiva i també el va fer més pesat, peròmalgrat tot no deixa d’ésser atraient enconjunt. Les pilastres dels angles, així comels arcs i els cimacis decorats amb un temaromànic vegetal, són el que resta delprimitiu claustre.

És molt possible que, per la qualitatsorrenca de la pedra, l’erosió de lescolumnes fes que l’estabilitat del claustreperillés i obligués a un canvi més radical.

L’abat Copons, al segle XIV, hi començàun sobreclaustre al damunt. No sabem enl’estat actual de l’obra si el va dur a termeo sols el va iniciar. En tot cas, al segle XVja s’havia construït com encara es potveure per les boniques finestres gòtiques.Tota aquesta part del conjunt monàsticpatí molt els efectes de la destrucció alsegle XIX i pràcticament només en vanrestar els murs principals i el claustre sensecoberta. La restauració posterior (l’any1958 figura a la llinda d’una galeria supe-rior) modificà el conjunt aprofitant granquantitat d’elements antics del suposatsobreclaustre dels segles XIV-XV. Malgrattot, el conjunt no desmereix gens i conti-nua essent un lloc acollidor i bonic, ja quela integració entre la part original i lareconstrucció ha estat perfecta.

Al peu de la porta de sortida de lacapella de la infermeria dedicada al

61

Vista actual del claustre aproximadament la mateixa del dibuix de Marià Ribas.

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

Detall de la decoració romànica del claustre.

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

protomàrtir sant Esteve, trobem a terrauna làpida, avui molterosionada, que fouposada en la res-tauració moderna delpaviment. La inscrip-ció deia: Elvira deSubirats, comtessa d’Ur-gell + 1213. En realitatla tomba d’aquestail·lustre dama avui hadesaparegut del tot.Sembla, pel que diuVicenç Prada al segleXVII, que havia dotatla capella amb unamissa diària d’aniver-sari i que la tomba era al costat de la por-ta. Més tard, cap al segle XV, en fer-sel’escala que comunicava les cambres de latorre de sant Esteve amb el claustre, les

restes foren sepultades davant la porta aterra. Segons l’obrade Ricardo del Ar-co, Sepulcros de laCasa Real de Aragón(pàgina 612), diutextualment: La tum-ba con los huesos (sic)de Dª Elvira fue sepul-tada ante la puerta dela iglesia de S. Estevan(sic), al mismo pie dela escala, donde soliahaver una losa que searrancó por los años1499, quando (sic) entiempo del Abad Juan

Payo Cuello (sic) se enladrilló aquellaclaustra.

Jesús M. Oliver

62

CRÒNICA DE LA COMUNITATDe novembre de 2006 a l'abril de 2007

CR

ÒN

ICA

DE L

A C

OM

UN

ITAT

Novembre

Dia 3, divendres: Ha arribat a Poblet per començar el postulantat Antoni CarlesLópez Rubio, de 39 anys, fill de Villaralto (Còrdova), però veí de l’Hospitalet deLlobregat des de fa més de 30 anys.

Dia 8, dimecres: Ha presidit la missa conventual de les 8 h. del matí el P. VíctorBarballo, de l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia (Barcelona), que ha estat ordenatde prevere dissabte passat.

Ha arribat a Poblet per començar el postulantat Ricard Salelles Climent, de 35anys, de Piles (la Safor, País Valencià).

Dia 9, dijous: El P. Abat ha anat a Manresa per participar en la Reunió d’Abats iProvincials de Catalunya.

Dia 16, dijous: El P. Jesús M. Oliver ha anat, en representació de la comunitat, alPalau de la Música de Barcelona on ha tingut lloc l’entrega del Premi Catalunyad’Educació 2006 (Categoria mestres i professors) al Sr. Josep Baluja, mestre delCamp d’Aprenentatge dels Monestirs Cistercencs a les Masies de Poblet.

Dia 17, divendres: Al matí hi ha hagut al Palau de l’Abat la reunió del patronatde la "Fundació Poblet", a la qual hi ha assistit el P. Abat. Hi ha hagut la informacióde les activitats del cicle d’estudis anterior i s’ha parlat de la programació del noucicle.

També han tingut lloc al Palau de l’Abat les "II Jornades sobre el Bosc de Poblet iles Muntanyes de Prades", organitzades pel Paratge Natural d’Interès Nacionalde Poblet. El títol d’aquestes Jornades era: "Els límits de la pressió humana en elmedi natural". S’hi han reunit un centenar de persones.

Dia 22, dimecres: El P. Abat ha anat al monestir de Solius per predicar-hi unrecés.

Dia 23, dijous: F. Lluc Torcal ha anat al monestir de Montserrat per assistir a unseminari sobre la incorporació dels valors espirituals en la protecció d’àreesnaturals. En aquest seminari s’han presentat una vintena de casos d’estudi de parcsnaturals i àrees protegides en què els experts han introduït criteris espirituals iculturals en la protecció d’aquests recintes. El seminari s’ha celebrat a Montserratperquè en aquesta muntanya es combinen perfectament tots els elements tractatsdurant el seminari.

Dia 26, diumenge: Han visitat el monestir tres monjos hindús de l’Índia queestan fent estada per diversos països d’Europa donant conferències sobrel’hinduisme.

Dia 30, dijous: El P. Josep M. Recasens i F. Lluc Torcal han anat a Barcelona perimpartir una classe sobre la vida monàstica a un grup d’uns 50 estudiants delCentre Universitari de Telecomunicacions i Arquitectura de La Salle dins d’uncurs d’introducció al fenomen religiós.

63

Al Palau de l’Abat ha tingut lloc un seminari per al personal de MUFACE(Mutualitat general de funcionaris civils de l’Estat) que estan fruint de la jubilació.Aquest seminari es perllongarà fins a demà dia 1.

Desembre

Dia 2, dissabte: Ha tingut lloc a Poblet una jornada de reflexió per a membres dela Germandat sobre el tema: "Com preparar el Nadal?" Al matí després de la missaconventual hi ha hagut una conferència de F. Lluc Torcal titulada: "Presència vela-da de Déu: fonament de la nostra esperança". Al migdia i després del rés de la Sexta ala sala capitular, les 80 persones que assistien al recés han dinat al refetor juntamb la comunitat i en silenci. A la tarda hi ha hagut una sessió de lectio i lapresentació dels "Comentaris a les Antífones de la O" a càrrec del P. Abat. La jorna-da s’ha acabat amb el cant de les Primeres Vespres del Primer Diumenge d’Advent.

Dia 3, diumenge: F. Lluís Solà ha anat al Vendrell on ha fet una xerrada sobre lafamília, organitzada per l’arxiprestat de la zona.

Dia 4, dilluns: A la tarda ha arribat a Poblet Mons. Romà Casanova, bisbe deVic.

Dia 6, dimecres: Aquesta tarda, després de venir a la recreació amb la comunitat,ha marxat el Sr. Bisbe de Vic.

Dia 8, divendres: Després de Laudes i a la sala capitular F. Edwin Oblitas ha fet larenovació de la professió temporal per dos anys més.

Dia 13, dimecres: Ha vingut un equip de Televisió Espanyola per filmar, avui idemà, un programa per a una sèrie que s’emet per la Segona Cadena i que tractasobre l’art romànic.

Dia 15, divendres: S’ha reunit a la Sala de Juntes de l’Arxiu Tarradellas, al Palaude l’Abat, el Comitè de Direcció de l’Institut Català de la Salut Territorial deTarragona. S’hi han aplegat 22 persones.

Dia 16, dissabte: Ha vingut al monestir el Sr. Narcís Serra, President de la CaixaCatalunya, el Sr. Josep M. Loza, Director general de la mateixa Caixa, i el Sr.Josep M. Bricall, President de la Fundació Poblet. Han visitat l’Arxiu del PresidentTarradellas i el monestir, i han dinat amb el P. Abat. Han inaugurat les prestatgeriesde la primera planta de l’Arxiu Tarradellas, que la Caixa Catalunya ha finançatrecentment.

Dia 17, diumenge: Ha visitat el monestir el Sr. Noel Campbell, ambaixadord’Austràlia a Madrid.

ANY 2007Gener

Dia 2, dimarts: El P. Abat, junt amb F. Edwin Oblitas, els novicis F. Octavi Vilà, F.Francesc Munté, i el postulant Antoni Carles López, han anat a Castellfollit per afer-hi un recés.

Dia 15, dilluns: El P. Abat i alguns monjos han anat al monestir de Vallbona perassistir a l’enterrament de Sor Isabel Navascués.

64

Dia 16, dimarts: Ha vingut al monestir la Sra. Montserrat Coll, Directora Gene-ral d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Ha assistit a la Pregària delMigdia a la capella de Sant Esteve i ha dinat amb la comunitat al refetor. Desprésha explicat a la comunitat la feina que fan a la seva Direcció General i ha contestatalgunes preguntes.

Dia 26, divendres: Els novicis F. Octavi Vilà i F. Francesc Munté han fet la professiótemporal per tres anys a la sala capitular.

Febrer

Dia 2, divendres: A la tarda, el P. Abat junt amb F. Vianney i F. Edwin han anat almonestir de Valldonzella de Barcelona per a l’enterrament de Sor Trinitat Valls.

Dia 4, diumenge: A la sala capitular abans de Completes ha començat la setmanad’exercicis espirituals, que aquest any seran dirigits per Mn. Ramon Prat, preverede la diòcesi de Lleida.

Dia 10, dissabte: Ha presidit la missa conventual Mn. Ramon Prat. Avui ha estatel darrer dia dels exercicis espirituals.

Dia 12, dilluns: El P. Abat ha anat al monestir de Vallbona per a fer-hi la visitaregular, com a Pare Immediat que és de la comunitat.

Dia 15, dijous: F. Lluís Solà ha anat a Solsona on ha donat una conferència sobreels monestirs cistercencs catalans.

Dia 17, dissabte: Al matí s’ha presentat al Palau de l’Abat el llibre del Sr. ValentíGual titulat "Poblet, senyor feudal" amb la catalogació de l’armari III de l’Arxiu dePoblet. La presentació ha anat a càrrec del P. Prior.

Dia 20, dimarts: S’ha inaugurat la botiga de vins que l’empresa Miquel Torres, deVilafranca del Penedès, ha instal·lat on hi havia hagut la botiga de records"Mariona". En presència dels Srs. Torres el P. Prior ha beneït l’establiment.

Ha vingut a Poblet el Sr. Mariano Rajoy, President del Partit Popular i Cap del’Oposició al Parlament de Madrid. El Sr. Rajoy ha arribat a la 1 h. del migdia i havisitat l’Arxiu del President Tarradellas acompanyat pel P. Prior.

Dia 25, diumenge: A la missa conventual s’ha estrenat un Evangeliari, que haestat compost a Poblet, imprès a la Impremta Bou de Tarragona i enquadernat pelSr. Josep Cambras, de Barcelona.

Dia 26, dilluns: El P. Fernando Cardenal, jesuïta i antic ministre d’Educació delgovern sandinista de Nicaragua, ha visitat el monestir, ha assistit a la Pregària delMigdia, ha dinat amb la comunitat i ha visitat l’Arxiu del President Tarradellas. Ésgermà del conegut escriptor Ernesto Cardenal, i ha vingut a Catalunya per donardiverses conferències a Tarragona, Reus i Barcelona, convidat pel Comitè ÒscarRomero.

Març

Dia 15, dijous: El P. Abat ha anat a Madrid per assistir a una reunió on s’hatractat de l’acabament de les obres de l’hostatgeria externa del monestir.

Dia 21, dimecres: Ha arribat el P. Abat General Maur Esteva per fer la visita

65

regular. Després de la recreació, la comunitat s’ha reunit a la sala capitular on s’hainaugurat la visita.

Dia 25, diumenge: Després de Laudes s’ha fet la lectura de la carta de visitadavant la comunitat reunida a la sala capitular. Després de la recreació el P. AbatGeneral ha marxat.

Dia 29, dijous: A la tarda el Sr. Ramon Tremosa ha donat una xerrada a la comunitatsobre qüestions referides a l’economia de Catalunya.

Abril

Dia 4, dimecres: Ha vingut a Poblet el Sr. Adam Manyé i Sardà, nou DirectorTerritorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a Tarragona. Anavaacompanyat de l’arquitecte del mateix servei Sr. Jaume R. Costa i Pallejà. Hanparlat amb el P. Abat de les obres ja fetes des de la darrera reunió del Patronat i deles que encara queden pendents.

Dia 9, dilluns: Aquest matí, mentre la comunitat era a la missa conventual, hamort el P. Guillem Aparicio, a l’edat de 92 anys. Feia 62 anys que havia fet laprofessió i 58 que era sacerdot.

Dia 10, dimarts: A les dotze del migdia s’ha fet l’enterrament del P. GuillemAparicio. Presidia el P. Abat i hi han assistit el P. Enric Benito, Prior de Solius, i laM. Núria Illas, Priora de Valldonzella.

Dia 11, dimecres: Ha visitat Poblet la M. Monique Colrat, superiora general deles Dominiques de la Presentació, junt amb altres religioses de la Congregació,entre elles la germana Maria-Àngels Grau i Hoyos, superiora de la Provínciad’Espanya. Després d’una missa a la Capella del Santíssim, han dinat al menjadordel forn.

Dia 12, dijous: El P. Alexandre Masoliver ha estat rebut com a acadèmic a laReial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En l'acte de recepció ha pronunciatel discurs: El Llibre de Orde de Fr. Jaume Pàmies, monjo de Poblet. Ha contestat eldiscurs el P. Alexandre Olivar, acadèmic i monjo de Montserrat.

Dia 15, diumenge: S’ha reunit al Palau de l’Abat la "I Conferència Nacional de laFranja de Ponent" organitzada per la "Institució Cultural de la Franja de Ponent".

Dia 21, dissabte: Ha visitat Poblet el Sr. Todd D. Robinson, cònsol dels EstatsUnits d’Amèrica a Barcelona.

Dia 27, divendres: A la missa conventual el P. Abat ha conferit els ministeris delector i acòlit a Fra Lluís Solà.

Dia 29, diumenge: Ha visitat el monestir el Sr. Rodolfo Martín Villa, que haviaestat governador civil de Barcelona, ministre, etc.

66

EL PARE GUILLEMEl pare Guillem (de nom civil:

Benvingut) Aparicio i Rubio, va morir als92 anys d’edat, 62 de professió i 58 desacerdoci, el matí del dia 9 d’abril del2007, dilluns de Pasqua, a la infermeriadel Monestir, on estava internat des de feiabastant temps. Havia nascut el 4 d’agostde 1914 al poble de Casas Altas, en el"Rincón de Ademuz", l’enclavament delPaís Valencià que hi ha entre les provínciesde Terol i de Conca. De jove va emigrar aBarcelona on, entre elsanys 1933 i 1939, vatreballar a la cadenaalimentària anomenada"Colmados Simó". Vaingressar al Monestir eldia 8 de desembre de1942, va vestir l’hàbit el26 d’abril de 1943 i vafer la seva primeraprofessió el 30 d’abrilde 1944.

Va cursar els estudiseclesiàstics al monestirsuís d’Hauterive. Allàva fer la seva professiósolemne el 27 de maigde 1947. Quan va re-tornar a Poblet va sernomenat prefecte delsjoves o juniors. Va serordenat sacerdot pel bisbe de BarcelonaMon-senyor Gregorio Modrego el 26 desetembre de 1948.

L’any 1950 va tornar a Hauterive i quanel prior d’allà, pare Kleiner, se’n va anar a

Roma com a Procurador General del’Orde, se l’emportà d’assistent. Durant laseva estada a Roma es va matricular a laUniversitat Gregoriana per cursar lallicenciatura en dret canònic. Quan l’any1953 el Pare Edmon Garreta i Olivella vaser nomenat Prior de Poblet, va tornar alnostre monestir com a Sotsprior. Quan el1954 el P. Edmon va ser elegit primer abatde la restauració populetana, ell va ser elseu Prior.

Més tard, i coma conseqüència de lesdisposicions de l’encí-clica Sponsa Christi delPapa Pius XII, el P.Guillem va recórrerpràcticament tota l’Es-panya de llavors perorganitzar la Federacióde Monges cistercenquesd’Espanya, en la qualva aplegar-hi vint-i-unmonestirs. Quan vaacabar aquesta feina,llarga i feixuga, va re-tornar a Poblet, on, el30 d’abril de 1994, vacelebrar les sevesnoces d’or de profes-sió; i el 26 de setembredel 1998 va celebrar

les seves noces d’or de sacerdoci, ja reclòsa la infermeria, d’on no en sortiria fins a laseva fi. Que reposi en pau. Amén.

Francesc M. Tulla

LA

RO

DA

DELS D

IES

67

DOS NOUS JUNIORS A POBLETEl dia 26 de gener, solem-

nitat dels sants Pares de l’Orde,Robert, Alberic i Esteve, a laSala Capitular de Poblet, des-prés de Laudes, van fer la sevaprofessió temporal davant delpare Abat dom Josep Alegre iVilas i amb assistència defamiliars i amics, els novicis fraOctavi Vilà i Mayo, de Tarra-gona, i fra Francesc Munté iBuqueras nascut a Montbrió delCamp i resident a Cambrils (del’ingrés al Noviciat en parlàaquesta revista, al seu núm. 12,pàg. 61).

PERSOMRIURE

per FER

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

Els nous professos temporals, fra Francesc Munté ifra Octavi Vilà.

68

RECEPCIÓ DEL PARE ALEXANDREMASOLIVER A LA REIAL ACADÈMIA

DE BONES LLETRES DE BARCELONAEl 12 d’abril de 2007 el P. Alexandre

Masoliver, monjo de Poblet, va serrebut com a membre de la prestigiosaReial Acadèmia de Bones Lletres de Bar-celona.

Tal i com marca el ritual d’aquestamena d’actes, el President de la ReialAcadèmia, el doctor Pere Molas iRibalta, catedràtic d’Història Moderna

de la Universitat de Barcelona, va fer unpetit parlament de presentació. Totseguit, i acompanyat pels dos acadèmicsmés recentment rebuts, el P. Alexandre-que era fora de la sala- va ser dut a lataula on havia de pronunciar el seu discursd’acceptació.

El tema de la seva conferència va ver-sar sobre el Llibre de Orde, de Fra JaumePàmies, abat de Poblet just abans del’exclaustració del 1835.

El discurs va glossar aquesta obraautobiogràfica, plena d’interessantsdetalls sobre la comunitat, els dèbits demisses zelosament acomplerts, la bugadai bugaderes del monestir i una sèrie decurioses receptes que formaven unaautèntica farmacopea casolana. Abans,però, com és obligat en tals actes, el pareAlexandre va fer l’elogi del seu prede-cessor a la cadira 35, el pare Agustí Alti-sent i Altisent, monjo de Poblet i, comell, també historiador.

Acabat el discurs, que fou acollit ambamables aplaudiments per la nombrosa as-

El P. Alexandre Masoliver mostrant el títold'Acadèmic de Bones Lletres.

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

69

LA DIRECTORA GENERALD'AFERS RELIGIOSOS VISITAEL MONESTIR DE POBLET

El dia 16 de gener del 2007 la directo-ra general d’Afers Religiosos, depenent del

Departament de la Vicepresidència delGovern de la Generalitat, MontserratColl, va visitar el pare Abat i la comunitatcistercenca de Poblet, en el marc de la sevaroda de contactes amb les principalspersonalitats religioses de Catalunya. Hadeixat escrit en el Llibre d’Honor que estàmolt agraïda a la Comunitat de Poblet pel seuacolliment i per la llibertat amb què he pogutparlar amb el Pare Abat de tots els temes quepreocupen la societat catalana relacionats ambels Afers Religiosos. Durant la trobada ambla comunitat cistercenca s’ha destacat laimportància dels monestirs en la històriai la cultura catalanes. També s’ha posat derelleu la necessària harmonia entre elsgrups religiosos com a factor decisiu pera la cohesió social. Montserrat Coll vamanifestar el desig del Govern demantenir un diàleg permanent i cordialamb l’Església Catòlica. Va arrivar versles 12 h. i, després de reunir-se amb el pareAbat, va assistir a la pregària del migdia ala capella de sant Esteve i va dinar amb lacomunitat al Refetor. A la tarda, i a la Salade Conferències, va explicar elfuncionament de la seva Direcció Gene-ral i va contestar totes les preguntes so-bre qüestions religioses que li van plantejarels monjos.

El P. Abat en el moment de la presentació de laSra. Montserrat Coll.

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

sistència de familiars (encapçalada per lamare, centenària, i germans), d’amics, aixícom de cinc monjos representants de Po-blet, va ser respost per un acurat discurspronunciat pel també acadèmic P. Alexan-dre Olivar, monjo de Montserrat.

Va cloure l’acte el President que va re-cordar la seva llarga relació amb el pareAgustí i també amb el pare Alexandre.

A la taula presidencial, acompanyavenel President el pare Abat de Poblet i elsecretari de l’Acadèmia, el pare JosepMassot i Muntaner, monjo de Montserrat.Davant del recipiendari, s’hi van asseureel senyor arquebisbe de Tarragona i el seuVicari General, mossèn Miquel Barberà iAnglès.

70

LA FUNDACIÓ"CAIXA CATALUNYA"

El dissabte dia 16 de desembre de2006 van visitar el monestir elssenyors Narcís Serra i Serra, pre-sident de "Caixa Catalunya", JosepMaria Loza, director general de lamateixa Caixa, Josep Maria Bricallamb les seves esposes i la senyoraMontserrat Catalan, directora del’Arxiu Tarral motiu de la visita vaser la inauguració de les prestat-geries per a llibres de l’Arxiu Tarra-dellas, ubicades als baixos del PalauNou de l’Abat, que havien estatfinançades per aquesta institucióbancària.

A la fotografia superior el Sr. Josep M. Loza amb el P. Abat. A la imagte inferior el Sr. Narcís Serra i els seusacompanyants s'acomiaden del P. Abat davant la façana del monestir.

Foto

s: A

rxiu

Pob

let.

71

El Pare Fernando Cardenal, jesuïtanicaragüenc i ex-ministre d’Educació delgovern sandinista, va visitar Poblet eldilluns 26 de febrer acompanyat peltambé jesuïta P. Xammar, que era el seuamfitrió a Tarragona, i pel traumatòlegjubilat doctor Sanpera. Van assistir a laPregària del Migdia i van compartir eldinar amb la comunitat al refetor del

FERNANDO CARDENALmonestir. També van visitar l’arxiuTarradellas. El P. Fernando és germàd’Ernesto Cardenal, que havia sigut novicia la Trapa de Getsemaní (als Estats Units),i que va ser Ministre de Cultes a Nicara-gua a l’època sandinista.

El P. Fernando Cardenal havia estatinvitat pel Comitè Óscar Romero per do-nar diverses conferències a Tarragona, a

Reus i a Barcelona. A Reus, eldia 28 de febrer, va dictar unaconferència sota el títol "Porqué fui Sandinista". Cardenals’havia presentat al Congrésdels Estats Units per a denun-ciar les injustícies de la dicta-dura d’Anastasio Somoza, queamb els seus militars torturavaels camperols. Essent ministredel govern sandinista, el 1980estigué al front de la campanyad’alfabetització d’adults de Ni-caragua; seixanta mil mestresvan ensenyar a llegir i a escriurea la població; la campanya vaaconseguir que l’analfabetismebaixés d’un 60% al 12 per cent.Va deixar el càrrec per lacorrupció d’alguns dels diri-gents sandinistes. Actualmentcontinua ocupant-se del joventen el moviment llatinoamericàd’educació, anomenat "Fe y Ale-gría", per a sectors molt pobres;estan en 17 països i a Nicara-gua, on és el director nacional,tenen 24 col·legis i doneneducació a prop de 10.000estudiants, de manera que laseva tasca comença "quans’acaba l’asfalt i s’inicia la zonarural", tal i com explica una fra-se lapidària seva.

El P. Fernando Cardenal i el P. Xammar amb el P. Prior Francesca la pujada del Palau de l'Abat.

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

72

MARIA EN EL POBLE DE DÉUP. Jordi Maria Bou i Simó

El pare Jordi M. (Ramon) Bou i Simóva néixer l’any 1925 a l’Espluga de Francolíi va ingressar al Monestir de Santa Mariade Poblet el 27 de desembre de 1943. Vaestudiar a "l’Institut Pontifici deMúsica Sacra de Roma" i va serdes de llavors l’organista oficialde Poblet fins a l’any 2006. Hapublicat fins ara tretze llibres.L’últim, editat per l’editorialClaret de Barcelona, és aquestque ara ressenyem i que és unarecopilació d’articles seus sobrela Mare de Déu.

Maria Mare de Déu i Marenostra és la criatura millor i mésperfecta que ha creat Déu Nos-tre Senyor. Ella ens revesteix delseu Fill Jesús, per tal que nosal-tres esdevinguem fills de Déu ifills de Maria. La seva missió haestat i és encarnar Jesucrist ennosaltres. Aquest llibre del pareJordi M. Bou i Simó és una expo-sició d’aquesta missió maternalde Maria en la nostra vida hu-mana, on hi ha especificats elstemes més remarcables d’aquestafunció maternal envers nosal-tres, els seus fills.

El pare Jordi M. Bou vaescriure el 1984 el llibre MariaMare Verge. Els jesuïtes paresFrancesc de P. Solà i Sebastià Bartina, coma conseqüència del contingut d’aquestaobra, varen promocionar el pare Bou pertal que formés part de la "SociedadMariológica Española", cosa que va seracceptada. Seguidament el pare Bou vaescriure diversos articles sobre la VergeMaria. Per aquest motiu el Reverendíssim

pare Gaspar Calvo, president de la"Pontifícia Academia Mariana Internacio-nal", juntament amb la seva Junta, varenconsiderar oportú nomenar el pare Jordi

M. Bou i Simó per formar-ne part, cosaque tingué lloc el 29 de novembre de l’any1998. El P. Bou, d’aleshores ençà, hacontinuat escrivint articles sobre Mariaque han estat recopilats en aquest llibre.

Jordi Roig

RESSEN

YES

73

SO DE POBLETOrgue, Trompetes i Timbals

L’any 2005 es va enregistrar al monestirde Poblet aquest insòlit disc que ens pre-senta vint-i-cinc composicions en les qualss’alternen composicions per a trompetesamb peces d’orgue. Ha estat editat per ArsHarmonica de Sabadell.

Les peces d’orgue hanestat interpretades pel P.Josep Maria Bou i Simó,monjo de Poblet. El P. Bou varealitzar estudis de piano i or-gue a l’Institut Pontifici deMúsica Sacra de Roma i haestat durant molts anys l’or-ganista oficial del monestir.Les seves interpretacions enaquest enregistrament tras-puen una acurada matisació iuna profunda religiositat.

El que resulta més original,però, són les nombroses pe-ces interpretades per unquartet de trompetes conegutamb el nom de Junge Trom-peter (joves trompetistes). Estàformat per Aladí Adell, San-tiago Fernández i Manuel Va-lenciano —que tenien entre16 i 17 anys en el moment de l’enre-gistrament— i el seu professor UrbanDeutsch-mann, trompetista i famóspedagog, nascut a Freiburg in Breisgau(Alemanya) l’any 1957. Actualment UrbanDeutschmann treballa com a pedagogmusical a Espanya. Amb aquests jove-níssims intèrprets —que continuenactualment els seus estudis musicals— haofert molts concerts i ha guanyat vintpremis internacionals. Aquesta quantitatde guardons internacionals no sorprendràningú que escolti el compacte, ja que

aquests joves dirigits pel seu professor in-terpreten peces de Bach, Händel i Mozart—per esmentar només els autors mésconeguts de les vint-i-cinc composicionsque aplega aquest compacte— amb una

afinació perfecta i una sensibilitatexpressiva del tot impròpia en la majoriad’adolescents d’aquesta edat.

Es tracta, en definitiva, d’un disc d’altaqualitat artística enregistrat dins dels mursdel monestir i que, per tant, pot durlegítimament com a títol "So de Poblet".Una hora de música que, a través del seuso, ens pot posar en comunicació amb elrecinte monàstic encara que n’estiguemfísicament molt allunyats.

Cristòfol-A. Trepat

74

POBLET, SENYOR FEUDALLa documentació de l'Arxiu de poblet.

(L'armari III + Calaix 27 de l'Armari IV i Índex dels volums II i III)Valentí Gual i Vilà

Valentí Gual i Vilà, professor d’HistòriaContemporània de la Universitat de Bar-celona i alcalde de la vila de Rocafort deQueralt, ha estat l’autor principal d’aquestvolum magníficament editat per l’editorialCossetània de Valls, que posa a l’abastd’investigadors i del públic en general elsdocuments i la història del monestir dePoblet.

El monestir de Poblet és dipositari dediversos arxius: l’arxiu Tarradellas, el del ducde Medinaceli, el del General Batet i el delperiodista Carles Sentís, entre d’altres. Enaquest llibre es descriu l’Arxiu Històric dePoblet que s’inicia gairebé amb la fundaciódel monestir i arriba fins a la Desamor-tització i Exclaustració del segle XIX. Elgruix d’aquest volum s’ocupa fonamen-talment d’aquesta darrera centúria (pàgines9-837). A aquesta darrera part s’hi afegeixel calaix 27 de l’armari IV que ha estatestudiat per Jaume Felip i Sánchez, bon his-toriador i apotecari de Montblanc (pàgines

839-866). El lli-bre conté, a més,els índexs ono-màstic i toponí-mic dels armarisII i III correspo-nents a aquest ia l’anterior vo-lum (pàgines867-1117), queha estat elaboratper Fra XavierGuanter i Roig,arxiver i biblio-tecari de Po-blet. El llibre estàdistribuït en dosgrans apartats.Un primer granbloc està dedi-

cat als processos civils en què Poblet vaparticipar com a senyor feudal. Destaquen,entre molts d’altres, els plets amb elscomuns de Vimbodí i Verdú, així com elsconflictes derivats de l’explotació de laingent massa forestal coneguda com el Boscde Poblet. S’hi conserven les causesordinàries, els arbitratges, les concòrdies,les declaracions dels testimonis i elsal·legats d’advocats i procuradors. Nosempre hi consten les resolucions judicials,perquè l’exclaustració de 1835 arribà quanla justícia encara no havia emès sentència.Un segon gran paquet de documentaciócorrespon al patrimoni de Poblet. S’hi guar-den els valuosos títols de propietat, un grannombre d’establiments emfitèutics prac-ticats per Poblet en els seus vastos dominis,les rendes percebudes, els comptes delsbossers i de l’administració en general,centenars de rebuts i cobraments de cen-sos i els capbreus als quals els vassalls delmonestir es veien obligats perquè quedésclara i ben dibuixada la senyoria pobletana.

El llibre tracta, doncs, de temes queafecten la vida ordinària dels pobles iveïnatges de Poblet, vassalls del monestir.Temes que poden donar-nos a conèixeraspectes interessants de la vida social i

El P. Prior Francesc presentant el llibre"Poblet, senyor feudal" .

Foto

: Arx

iu P

oblet

.

75

SEGONES JORNADES SOBRE EL BOSC DE POBLETEls dies 17 i 18 de novembre de 2006

es varen celebrar al Palau Nou de l’Abatdel Monestir de Poblet les SegonesJornades sobre el Bosc de Poblet i lesMuntanyes de Prades, organitzades pelParatge Natural de Poblet del Departamentde Medi Ambient i Habitatge de la Gene-ralitat de Catalunya, amb la col·laboració icoordinació del Centre d’Estudis de laConca de Barberà i el Centre d’Història Na-tural de la Conca de Barberà. Celebradesles Primeres Jornades l’any 2004 amb motiudel vintè aniversari de declaració del Parat-ge Natural de Poblet, en aquesta segonaedició es va creure important, en vistes a ladeclaració del futur Parc Natural de lesMuntanyes de Prades i Bosc de Poblet enel qual també s’inclou el Paratge Naturalde Poblet, ampliar l’àmbit dels treballs atot el territori que formarà part del futurParc i a la seva zona d’influència. Sota eltítol Els límits de la pressió humana en el medi

natural s’han presentat un conjunt de tre-balls inèdits sobre el Medi Natural, concre-tament una ponència i quinze comuni-cacions de diversa temàtica com són geolo-gia, botànica, zoologia, ecologia, gestió fo-restal i gestió del medi natural; sobre elMedi Social s’han presentat dotze comuni-cacions dins les àrees temàtiques de llenguai literatura, geografia històrica, històriaantiga, història moderna i història contem-porània. El mateix dia de la inauguració jaes va poder donar als participants la publi-cació del llibre que recull les Actes d’aques-tes Segones Jornades amb el material. Estracta d’investigacions inèdites que esde-venen de consulta obligada per als estudio-sos. És un volum de 531 pàgines que reco-pila íntegrament tots els treballs presentatsi que està disponible al Centre de Gestió iInformació del PNIN de Poblet. L’assis-tència i participació va ser molt nombrosaja que, a part dels 53 inscrits com a oients

i els 28 comunicants, va congregarrepresentants de la comunitat cientí-fica i cultural de les nostres comar-ques. Finalment cal destacar quedurant l’acte inaugural de les Jornadeses va fer un acte de reconeixement aMn. Albert Palacín i Artiga per la sevacontribució al coneixement i divul-gació de la Natura de les Muntanyesde Prades i del Bosc de Poblet i espe-cialment per l’edició de l’itinerari perl’Alzinar de la Pena, itinerari que avuidia s’ha convertit en una eina bàsicadins de les activitats d’educació am-biental que porta a terme el ParatgeNatural de Poblet.

Anton Vallvey

econòmica d’aquells segles medievals i del’època moderna relacionats amb el mo-nestir de Poblet i els seus dominis.

Per tant, les persones que consultin illegeixin aquest llibre podran orientar laseva recerca i la seva curiositat sobre passessegures. És una satisfacció continuar en

l’oferiment d’un fons històric excel·lent,d’ampli recorregut temporal, de notablecasuística documental, de material inèdit i,endemés, directament derivat d’una de lessenyories eclesiàstiques més notables deCatalunya.

Francesc M. Tulla

76

L’adreça

Potser la pantalla de l’ordinador no ésl’instrument més adient per llegir un llibrei, probablement encara menys, per llegiri meditar la Bíblia. Sembla que és mésaconsellable realitzar la lectio divina en unracó silenciós i amb l’ajut del text en suportpaper. Amb tot no deixa de tenir el seuinterès saber que en qualsevol lloc delmón, si tenim accés a algun tipus deconnexió informàtica, tenim la paraula de

Déu a l’abast a través de l’adreça:http://www.biblija.net/biblija.cgi

Una eina esplèndida

En clicar l’adreça anterior apareix unapàgina inicial que ens permet triar entreels següents idiomes: eslovè, espanyol,francès, anglès, neerlandès, català i basc.A l’esquerra de la pàgina hi ha el llistat de

Els cristians creuen que la Bíblia conté la paraula de Déu. Es tracta d’una paraula,certament, encarnada en la història i escrita en diversos gèneres literaris. Ens manifestala pedagogia de Déu des d’Abraham fins a la culminació del Nou Testament, momenten què la paraula es fa vida en la persona de Jesús. Un text tan cabdal no podiafaltar a la xarxa. El director de la revista ens presenta la web de la Bíblia en català.

LA PARAULA DE DÉU A INTERNET

tots els llibres de la Bíblia per ordre.Només cal clicar-ne qualsevol perquèaparegui el text del llibre sol·licitat ambuna introducció.

A la part superior hi ha un espai enblanc on es pot escriure una referènciaconcreta, com per exemple, Mt, i ens apa-reix immediatament la introducció del’evangeli segons Mateu. Es pot també se-leccionar una paraula. Per exemple, enspot interessar saber quantes vegades i on

apareix la paraula "dansa". N’hi haprou de posar la paraula i apareixenimmediatament tots els versets dequalsevol llibre de la Bíblia onapareix el terme. També es pot bus-car un concepte o una paraula de-terminada seleccionant un o diver-sos llibres concrets a la columnade l’esquerra.

A més la web permet selec-cionar i copiar tots els textos. Aixòconverteix aquesta web en unaeina esplèndida per a consultes icites en l’elaboració de textos o enla preparació homilètica. O per aqualsevol altre treball intel·lectualque precisi de la consulta bíblica.

Devem aquesta magníficaweb a la Societat Bíblica, una entitat cris-tiana sense afany de lucre que té perfinalitat posar a l’abast de tothom laParaula de Déu en la llengua de cadascú ial preu que la pugui pagar. No cal dir, però,que l’accés a aquesta web i als seus serveisés totalment gratuït.

Cristòfol-A. Trepat

D

ÉU

A L

A X

AR

XA