ESCOLA PIA DE GANDIATercera Època nº 3 * Juny 2010

Sumari

Logo Ruta Estel Garcia Mulet · Autor portada Toni Fornés 4t C ESO

Revista de FoRmació i inFoRmació de l’escola Pia de Gandia· teRceRa ÈPoca nº 3, Juny 2010 ·

Escola Pia de GandiaPl. Escola Pia, 746701 GANDIA

Tel 96 287 38 46 Fax 96 296 00 95col.gan4@escolapios.es

www.escolapiagandia.org

A la Comunitat Educativa P. Francesc Mulet 3 - 6La Direcció els parla Sr. F.Xavier Figueres 7 - 8Nou Organigrama segons el PEI 9 - 10Resultats Enquesta Sociodemogràfica 11 - 15Disseny particular dels Programes d’Educació Bilingüe 16 - 20El Senyor duc que va estudiar a la Universitat de Gandia P. Enric Ferrer 21Petjades borgianes a l’antiga Universitat Joseph Camacho 22Adeu al P. Faus 23 - 26L’auca d’Ausiàs March 27Infantil 28 - 29Primària 30 - 36Secundària 37 - 44Pastoral Sec.-Acció Social - Solidaritat 45 - 47Batxillerat 48 -51Gabinet Psicopedagogic 52Haití 53Web del’Escolapia Pia 54 - 55Biblioteque de quatre potes 56Pares brillants, mestres fascinant Fernando Penalba 57 - 59ACPA 60Sambori 2010 El meu baló roig. Marc Llopis de 2n B 61 El regal del duca. 62 Quan la vida et dona raons! Gabriela Cerdà de 1r Batxillerat 62 - 64 Un món millor i una mica diferent. Paula Redondo de 4t B 65 XXII Trobada d’Escoles en Valencià de la Safor-Valldigna 65 Activitats 66Sant Josep de Calassanç 67

HORARI ATENCIÓ AL PÚBLIC DE SECRETARIA i ADMINISTRACIÓ

Matí: 08:30 a 11:30E-mail - Secretariasec.gan4@escolapios.esE-mail - Administraciócont.gan4@escolapios.esTel 96 287 38 46Fax 96 296 00 95

3

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

1. Borja nascut per servir, calassanç nascut per educarAquest ha estat enguany el lema que al llarg del curs

hem tingut present, aprofitant la celebració del Cinquè Centenari del Naixement de Sant Francesc de Borja, vam unir a Borja a Calassanç, com es canta al nostre himne, “De Borja i Gandia, tu ets sempre per a mi, Sant Calassanç fet vida”.

El passat 24 de novembre vam rebre la imatge itinerant de Sant Borja a la nostra església, allí presidits pel P. Provinci-al vam acollir novament a qui tenim per titular a la nostra Co-munitat religiosa, al Col·legi i a l’Església. L’Escola Pia, ha tin-gut les portes obertes en tot moment a qui va fundar aquest edifici i va crear ací la primera universitat jesuítica del món.

És una bona ocasió de repassar tot allò que ens envolta i ser conscients de tot el que ens acosta al sant Duc. Des de l’entrada per la plaça amb les estàtues dels Borja i la inscrip-ció en pedra, fins a la muralla que hi ha als dos patis grans i el magnífic torrelló del pi, al que tant acostumats estan els nostres alumnes de Primària.

A més a més, l’església ha rebut el títol de Temple Jubilar i allí hem celebrat diversos concerts dedicats a Sant Borja,

així com el Pregó de Setmana Santa. També es va fer la commemoració de la col·locació de la primera pedra de la Universitat de Gandia, el 5 de maig de 1546, que va concloure al Claustre, amb una conferència del P. Enric Ferrer.

Seria bo, poder llegir algun dels llibres que s’han publicat i estan a l’abast del públic, aprofitant les celebracions.

És motiu suficient, per acostar aquestos dos personatges amb vides ben distintes però amb un mateix esperit: fer el que cal en cada moment és a dir allò que Déu vol.

2. capítol General del escolapis a peralta de la salCom els deia en el Full Informatiu de novembre passat, un

grup de setanta cinc escolapis de tot el món, ens reunirem a Peralta de la Sal, en Capítol General per estudiar la marxa de l’Orde arreu del món, per revisar cadascuna de les situa-cions, i planificar el futur.

En aquell moment es va elegir el nou P. General, el P. Pedro Aguado nascut a Bilbao, que havia estat Provincial d’Emmaús. Ben coneixedor de la tasca pastoral, així com de la realitat de l’Orde.

A la Comunitat Educativa

A la

Com

unit

at E

duca

tiva

E S C O L A P I A g G A N D I A

4

Es molt important conèixer les sis línies d’Acció que es fixa l’Orde de l’Escola Pia per als propers sis anys, són aquestes:

1ª Revitalització, consolidació i creixe·ment de l’Orde: Impulsar la revitalit-zació, consolidació i creixement de l’Orde a través dels canvis estructu-rals necessaris.

2ª Aprofundir els aspectes espirituals i humans necessaris per a fer de les nostres comunitats llocs de creixe-ment personal, de viure i compartir la nostra experiència de Déu i refe-rència per a la Missió.

3ª Impulsar la identitat calassància i la qualitat en la pràctica del nostre ministeri en les obres d’educació formal, educació no formal i parròquies.

4ª Impulsar la Pastoral Vocacional com element nuclear en la vida de les nos-tres obres.

5ª Impulsar la millora de la qualitat de la formació inicial per revitalitzar l’Orde.6ª Seguir impulsant el desenvolupament del Projecte Institucional del Laïcat

Escolapi.A més a més van eixir huit Declaracions Capitulars, que ens acosten a la tas-

ca molt més concreta i que van coneixent·se al nostre Col·legi, en documents concrets, com ara el PEI (Projecte Educatiu Integral), el RRI (nou Reglament de Règim Interior) i l’últim que estem acabant el PEC (que és el Projecte Educatiu del Centre, que inclou tot el Manual de Qualitat) tot açò va avant mentre el treball diari

ens porta a actualitzar el ca-risma escolapi cada dia.

Al llarg del curs ha visi-tat dues vegades la nostra comunitat i ha tingut tam-bé l’ocasió d’animar alguns membres de l’equip directiu en la tasca que fem. Ens ha visitat acompanyat pel P. Francisco E. Montesinos, Provincial de València i pel P. Miguel F. Giráldez, Assistent General per la circumscrip-ció espanyola.

3. Família i col·leGiSom un centre d’iniciativa social concer-

tat per la Conselleria d’Educació en totes les etapes exceptuat el Batxillerat, que té un concert singular. L’ajuda que ens ve de l’Ad-ministració ens resulta clarament insuficient per poder mantindre unes infraestructures amb un mínim de qualitat. Per això els de-A la

Com

unit

at E

duca

tiva

5

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

manem la seua col·laboració amb el donatiu de l’Ajuda a l’educació, esforç que agraïm sincerament a tots i que, com saben, declarem anualment a Hisenda per tal que puga repercutir com a desgravament fiscal en la Declaració de la Renda.

Per un altre costat, hem viscut amb preocupació i tristesa la distància provoca-da en alguns moments de l’inici del curs entre alguns sectors del nostre col·lectiu. La família i l’escola han de ser complementàries en l’educació dels xiquets, i no és just que l’esforç haja de ser suportat només per un dels pilars.

El filòsof Emmanuel Kant veia en la persona, en l’ésser humà una certa inso-ciabilitat, que ell anomenava la insociable sociabilitat de l’home. Amb això es referia a la propensió humana a entrar en un grup, en un col·lectiu o societat, unida ·de forma inseparable· a una constant resistència i oposició a les seues normes, que amenaça de continu a trencar eixe vincle social.

L’Escola Pia titular del col·legi de Gandia té el dret de fixar l’Ideari del Centre i vetllar pel seu respecte. És un dret autònom, i com a tal, es diferencia del dret dels pares a triar la formació religiosa i moral dels seus fills. El dret de la Titularitat no té caràcter instrumental respecte al dret dels pares, aquesta diferència no exclou, no obstant això, la indubtable relació que hauria d’existir entre ambdós drets: hi ha in-teracció, però no instrumentalitat. Perquè existisca veritable relació hauria d’existir confiança de base.

Com a pares han de realitzar el que millor estimen per a l’educació dels seus fills, nosaltres com a centre realitzarem el nostre Projecte Educatiu i les seues accions en els termes que són de la nostra compe-tència.

Ens fa falta una major proximitat i col·laboració en les propostes que des de la Titularitat, Direcció, Coordinacions Pedagò-giques, o des de les Tutories es van oferint, sobretot per part d’aquells que encara viuen al marge. Hem de treballar pares i mestres units en bé de l’educació dels nostres fills, millorar el clima de convivència en el col·legi,

cuidar la cordial relació entre els diferents membres de la comunitat educativa, però també en el gust per fer bé el treball escolar, en l’exigència personal d’estudi en la casa, en l’esforç personal de cada dia... i en tot açò fa falta l’ajuda i la col·laboració dels pares.

Aquest estiu ja tenim els permisos corresponents dels nostres superiors i anem a reprendre les obres de millora, ja estan planificades i esperem que en comen-çar setembre tot estarà a punt i podrem gaudir de noves millores.

4. adreçadors de ratlles“Renglones torcidos de Dios”, és una novel·la de Torcuato Luca de Tena, en la

qual l’autor mostra els problemes psicològics i psiquiàtrics dels seus personatges, i del sanatori psiquiàtric on han de viure. És en veritat una manifestació de tot allò que fa patir.

Ho recordava a propòsit d’esdeveniments viscuts al llarg del curs, que de forma inesperada ens sorprenen en les nostres vides. Així m’ho feia veure un text de S. Aparicio. Recorden Vostès el terratrèmol i devastació d’Haití, el drama de l’atur A

la C

omun

itat

Edu

cati

va

E S C O L A P I A g G A N D I A

6

que aguaita cada dia a més famílies, la tragèdia que viuen els drogodependents, morts sobtades i inesperades de perso-nes properes…

Dia a dia descobrim “ratlles tortes” en el quadern de la vida, algunes de les no-tícies omplin periòdics i telediaris. Unes vegades més propers, unes altres re-sulten més llunyans o fins i tot aliens. Al final, el sofriment és per a qui el pateix. És difícil deixar·se afectar i no eludir que la vida de l’altre forma part de la nostra. Les “ratlles de la seua vida”, també determinen la nostra.

Tot açò, és per a presentar·los tres dades que aparentment no tenen connexió entre si, però que ens qüestionen: Un terratrèmol a Haití, les morts en accident imprevist d’Adrián Romero i del P. Faus… “Qui va torçar les ratlles?”. És fàcil tirar·li la culpa a Déu. Moltes les hem torçut els hòmens. Potser hàgem de buscar res-ponsables; de moment hem de buscar solucions.

Els ulls ben oberts, mirant al proïsme i no conformats davant els camins sinuo-sos de la vida. Tenim un nou ofici, adreçadors de ratlles. La nostra fe no té un Déu aliè a nosaltres ni encapritxat amb les nostres contrarietats. Celebrem que Déu segueix aproximant·se cap a totes les persones, especialment als que pateixen. Ningú quedarà a la seua sort. Tots ocupats per tots. Mirarem a les persones que pateixen, a les que esperen, als que estan sols. Al costat d’ells està Déu. Ha nas-cut una espiral de solidaritat que sorgeix de veure la realitat i quedar afectats. Així és com podrem començar a destòrcer ratlles.

Bones vacances, que descansen i aprofiten els dies de l’estiu per conviure i gaudir de la família.

Bon estiu a tots.

A la

Com

unit

at E

duca

tiva

L’ESCOLA PIA de GANDIAs’uneix a la celebració del

Cinquè Centenari del Naixement de

Sant FRANCESC DE BORJA“Nascut per servir”

1510-2010

!

7

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

La D

irecc

ió e

ls p

arla

Salutacions a tota la comunitat educativa. La

Revista Ruta ens dóna l’oportunitat de trans-

metre’ls el que hem estat fent durant aquest

curs, el que estem reflexionant i planificant i, finalment,

el que ens agradaria fer el pròxim curs.

El curs 2009·2010 ha estat l’any de la implantació de-

finitiva de la Llei Orgànica d’Educació en tots els nivells

del Col·legi. Ja s’han posat en marxa els nous currí-

culums, els nous horaris i distribucions curriculars i les

noves formes d’avaluar. L’Equip de professors ha rea-

litzat un gran esforç a fi de poder adaptar·se a la nova

legislació i a les noves situacions socials i culturals que

anem trobant·nos.

Ha estat un curs amb dificultats però que han anat

superant·se gràcies al treball i la bona voluntat de tots

els membres de la comunitat educativa. S’han pensat

noves formes d’acostar·nos als alumnes que cada ve-

gada són mes competents en l’àrea de les tecnologies

de la informació i de la comunicació; s’han ideat plans

que permeten que els nostres alumnes almenys siguen

bilingües quan finalitzen els seus estudis i s’està inten-

tant habilitar professorat a fi d’aconseguir que també

siguen competents en anglés.

Totes aquestes iniciatives s’han anat presentant en di-

ferents reunions i, directament, en les aules. En poden

destacar·ne algunes. Comencem per la etapa d’Edu-

cació Infantil i Primària amb el Pla de Lectura Com-

prensiva que s’ha realitzat durant tot el curs de 15 a

15,30 hores; com han pogut veure en el vídeo presen-

tat en les reunions de curs així com en la nova pàgina

web del col·legi (www.escolapiagandia.org), el PLEC

ha suposat una renovació en l’acostament a la lectura.

S’intenta que la lectura no siga una obligació sinó un

moment en el qual ens divertim ja que coneixem noves

històries i realitats. Això ja anava unit al Projecte de

Lectoescriptura que fa uns quants anys iniciàrem i a la

col·laboració entre els alumnes de 1r d’ESO i 5 anys

d’Infantil amb els padrins de lectura.

Altres innovacions han estat la introducció d’una hora

d’informàtica en cada grup de Primària que s’ha rea-

litzat d’una manera experimental i que, a hores d’ara,

està planificant·se per a sistematitzar·ho el pròxim

curs. La LOE ens ha introduït una competència molt

important que és la Competència Digital i cal que, des

dels centres, possibilitem que els nostres alumnes fa-

cen un ús adient de les TIC.

Un altre aspecte important ha estat la modificació del

Disseny Particular dels Programes d’Educació Bilingüe

que ha permés posar al dia legalment la situació del

centre així com difondre entre tots els membres de

la comunitat educativa els projecte que el centre ha

anat desenvolupant durant aquests anys. En les reu-

nions diferents s’ha explicat i, en aquests moments,

disposem d’uns DPP que deixen la porta oberta a la

introducció de l’anglés en moments diferents als de la

matèria curricular. Juntament amb això, ha estat l’èxit

en la participació en els Premis Sambori així com en

els guardonats del nostre centre; destaca que de la

comarca de la Safor siguem el centre amb més premi-

ats amb diferència.

La Direcció els parla

Xavier FigueresDirector

E S C O L A P I A g G A N D I A

8

La D

irecc

ió e

ls p

arla

A més a més, en l’Educació Primària s’han introdu-

ït moments de conversa d’anglés amb professors de

Secundària, professors d’anglés d’altres centres com

l’Escola Oficial d’Idiomes, persones natives o mares

d’alumnes amb un domini d’anglés. La valoració ha es-

tat molt positiva i volem que el pròxim curs aquestes

pràctiques s’amplien i permeten que els nostres alum-

nes augment la seua competència lingüística.

Quant a l’Educació Secun-

dària destaca la implantació

del nou Reglament de Règim

Intern que ens ha suposat un

treball d’adaptació i de com-

prensió quant a la Gestió de

les Normes de Convivència.

Tenim un centre relativament

tranquil però cal continuar

amb l’aplicació rigorosa del

RRI sempre dins de la estricta

legalitat. Lamentem que l’apli-

cació de les sancions del RRI

suposen moments difícils i,

moltes vegades, incomprensió

per part de les famílies però

estem ben certs que són necessàries per a mantindre

una bona convivència.

Durant aquest curs, els alumnes de 2n de Batxillerat

han pogut tindre una hora de conversa d’anglés en

grups reduïts i una hora de comentari de text de va-

lencià i de castellà de manera setmanal. Esperem que

aquest reforç de les àrees lingüístiques de la part gene-

ral de la Prova d’Accés puga ajudar els nostres alum-

nes a traure uns bons resultats.

En el mes d’octubre ens informaren que dues alum-

nes del centre havien obtingut el Premi Extraordinari de

Batxillerat fet que ens anima a continuar en la nostra

tasca.

A nivell global de tot el centre s’ha implantat la plata-

forma educativa Via Educativa amb la qual les famílies

poden obtindre molta informació dels seus fills i filles.

Aquesta implantació ha implicat un gran treball per part

de la secretaria i administració del centre així com del

professorat. Sabem que estem a l’inici d’un camí nou

que ens servirà per a comunicar·nos amb major fre-

qüència amb les famílies i possibilitar que les famílies

coneguen més el dia a dia de l’escola. A hores d’ara

podem trobar moltes mancances i limitacions però

amb el temps tots els professors faran d’aquesta eina

el seu quadern de treball i de notes.

Un altre camp de treball ha estat el de la pàgina web.

S’ha renovat, s’han introduït noves informacions i in-

tentem que la vida del col·legi aparega en les notícies i

en la galeria multimèdia. És important que les famílies

s’acostumen a visitar la pàgina web ja que hi trobaran

molta informació i, a més a més, trobaran l’accés direc-

te a la plataforma educativa.

Finalment, el curs ha estat un any d’adaptació del Pro-

jecte Educatiu Integral de la Província al nostre centre.

Per això, s’ha realitzat una enquesta amb 519 respos-

tes i s’ha fet el corresponent estudi sociodemogràfic. El

resultat final serà la presentació del Projecte Educatiu

de Centre adaptat al PEI i que incorporarà el Sistema

de Gestió de la Qualitat de manera que tota la nos-

tra activitat educativa estiga impregnada per criteris de

qualitat. Tota la documentació que elabora el centre de

caràcter general està a l’abast de la comunitat educati-

va en la pàgina web.

Tenim molts projectes i moltes il·lusions. L’educació

ens apassiona i si disposem de la seua confiança i la

seua col·laboració podrem aconseguir que els seus fills

i nostres alumnes puguen, educar-se en pietat i lletres,

en la Fe i cultura tal com Calassanç ens ensenyà. Bon

estiu a tots i a totes.

9

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Org

anig

ram

a

NOU ORGANIGRAMA segons el PEI

E S C O L A P I A g G A N D I A

10

Org

anig

ram

a

Quant a les característiques socials i familiars des-taca, en primer lloc, que el 50% de les famílies proce-deixen de la mateixa ciutat de Gandia i, després, un 11% de la comarca de la Safor i un altre 11% de la Co-munitat Valenciana. Per tant, al voltant de tres quartes parts de les nostres famílies procedeixen de la nostra Comunitat.

La resta de famílies procedeixen amb un 10% d’Es-panya i la resta amb un 5% Amèrica i un altres 5% Europa. Finalmente, hi ha dues famílies que provenen d’Àsia. Per això, la presència de famílies immigrants se situa al voltant d’un 10% fet que ha augmentat signifi-cativament respecte de l’anterior PEC.

Una altra dada significativa és que la majoria de les famílies posseïxen en propietat el seu habitatge: un 97% i, únicament, un 3% viu llogat. Aquesta dada

es relaciona amb la dels ingressos familiars: en primer lloc, destaca que el 34% de les famílies no han contes-tat aquesta pregunta (malgrat ser l’enquesta anònima); després, al voltant d’un 50% es troba en les categories de fins 15 mil euros i entre 15 i 30 mil euros. Tot això, ens permet continuar afirmant que les nostres famílies pertanyen a la classe mitjana. Finalment, hi ha un 16% té uns ingressos familiars entre 30 i 60 mil euros i un 3% més de 60 mil euros.

La nova realitat social que estem vivint també es manifesta en la modificació de l’estructura familiar.

A pesar d’això, les nostres famílies encara no res-ponen al patró de família amb un únic fill sinó que la ca-tegoria més important amb diferència és la que inclou famílies amb dos o tres fills (71%). Les famílies amb fill

11

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Qua

litat

Durant el curs 2009-2010, l’Escola Pia de Gandia està realitzant un treball d’adaptació del Projecte Educatiu Integral aprovat per la Congregació Provincial. La primera tasca important ha estat l’anàlisi del tipus de famílies del nostre centre que s’ha realitzat a partir d’una enquesta que s’ha repartit a la totalitat de les famílies del centre. D’aquesta mostra, s’han recollit 519 enquestes, les quals han estat tabulades i analitzades.

A) Característiques socials i familiars

RESULTATS ENQUESTA SOCIODEMOGRÀFICA

GENER 2010

La família té un paper fonamental en l’educació dels nostres alumnes i, per això, les característiques familiars són una variable molt important ja que d’ella dependrà en gran mesura l’èxit o fracàs dels nostres alumnes. L’accés a la lectura, disposar d’un ordinador o d’una connexió a Internet, la lectura de la premsa, etc. són elements que poden ajudar a que els nostres alumnes tinguen un accés al coneixement o no.

La majoria de les nostres famílies (90%) fa un ús dels llibres de manera habitual i sobre dos terceres

E S C O L A P I A g G A N D I A

12

Qua

litat

únic representen el 26% i, finalment, les famílies amb quatre o més fills sumen un 3%.

Finalment, en aquest apartat, hem estudiat el nivell d’estudis dels pares i mares dels nostre alumnes. La primera conclusió és que les dones tenen més estudis universitaris i estudis de formació professional que els homes. La segona és que un 30% de les famílies tenen algun membre amb estudis universitaris i, únicament, el 30% també tenen estudis primaris.

B) Coneixement i ús del valencià

Una altre aspecte important del nostre context és el coneixement i ús del valencià. Ja s’ha indicat que aquest centre s’ha caracteritzat històricament per la promoció i ús del valencià i tot això s’ha fet en base a que la majoria de les famílies coneixen i usen el valen-cià amb normalitat.

Del conjunt de les nostres famílies, una mínima part (no arriba al 5%) no entén el valencià. Altra dada sig-nificativa és que la meitat dels pares i mares sap es-criure en valencià fet que implica un domini elevat del valencià i quan preguntem si sap parlar·lo ens situem en dades d’al voltant el 85%. Altre aspecte important és que el llig al voltant del 80%.

Aquest coneixement del valencià ajuda a que els nostres alumnes puguen emprar el valencià amb nor-malitat en el seu context familiar.

Quant a la llengua d’ús familiar destaca la variabi-litat de les nostres famílies. Així, un 32% usa habitual-ment el valencià mentre un 28% el castellà i ambdues llengües el 39%. Per això, l’objectiu de l’escola ha de ser aconseguir que els seus alumnes al finalitzar els seus estudis dominen les dues llengües oficials: valen-cià i castellà.

C) Característiques familiars

Altre aspecte important de l’anàlisi de la realitat se-ria conèixer la valoració del clima escolar i de la nostra tasca educativa.

Resulta enormement positiu que el 72% dels nos-tres alumnes acudeix content al col·legi i que única-ment sols un 2% haja contestat que malament. Això indica que hi ha un clima escolar d’acollida i escolta dels alumnes malgrat que l’objectiu seria que el 100% acudira content.

Aquest fet es corrobora amb què el 75% dels alum-nes té contacte amb els seus companys fora de l’es-cola i que quasi el 100% té bones relacions amb els seus companys. Malgrat tot, això no implica que no hi

13

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Qua

litat

parts lligen el diari. Ambdós indicadors mostren que la lectura és un element important en les nostres famílies. A més a més, l’accés a les noves tecnologies de la informació i la comunicació està completament estés entre les nostres famílies.

La majoria de les famílies disposa d’un ordinador a casa (95%) i prop d’un 90% disposa d’una connexió a Internet. Aquestes dades ens ha permet donar el pas d’implantar la plataforma Via Educativa a fi d’establir una comunicació més fluïda amb les famílies.

Altres aspectes que podem destacar de les famílies seria el temps que dediquen a vore la televisió. Des-taca el 23% que dedica dues hores a ala televisió i el 40% amb una hora. Aquest temps cal després analit-zar·ho amb el temps que dediquen a estudiar els nos-tres alumnes.

La relació és: a més temps de televisió, menys temps d’estudi i a l’in revés, a més temps d’estudi, menys temps de televisió.

Dades significatives: un 90% dels nostres alumnes estudia com a mínim més d’una hora al dia. Aquest fet és molt important i a mesura que s’avança en els estu-dis el temps s’incrementa: el 33% estudia entre dues i dues hores i mitja i el 16% més de tres hores.

Juntament a aquest temps dedicat a l’estudi, des-taca que la majoria dels nostres alumnes col·labora en les tasques familiars: un 74%.

Ara bé, ¿els nostres pares coneixen les tasques escolars? Doncs, la resposta ha estat d’un 96% de manera que podem afirmar que l’agenda serveix de mitjà de comunicació amb les famílies.

Per últim, és important saber qui ajuda els nostres alumnes a estudiar.

Resulta rellevant i positiu que la majoria (80%) dels nostres alumnes estan ajudats pel seu pare o mare de manera que sols el 9% ha d’acudir a professors parti-culars. Ara bé, en Secundària el 42% de l’alumnat acu-deix a classes particulars i en Batxillerat s’incrementa al 60%. Resulta clar que a mesura que els estudis es compliquen, es busquen classes.

D) Valoració de la tasca educativa

La valoració global del Col·legi implica diverses va-riables que van des de l’organització escolar fins a l’es-tat de l’edifici i, per tant, cadascuna ha de estudiada individualment a fi de poder millorar en cada aspecte.

La primera qüestió important és que la valoració evoluciona al llarg del transcurs de l’alumnat al centre. Les famílies d’Infantil i, concretament, les de 3 anys, han puntuat les preguntes amb una valoració molt bona ja que tenen molt present el que els ha costat en-

E S C O L A P I A g G A N D I A

14

Qua

litat

haja conflictes però sí indica que les relacions amb els companys són molt bones al centre.

D’altra banda, els altres actors principals de l’esco-la són els professors i professores i, actualment, estem vivint moments en què l’autoritat i el prestigi del docent està sent qüestionat per algunes famílies. Per això, re-sulta molt valuós conèixer l’opinió que tenen els pares i mares sobre ells.

Les dades de l’enquesta són molt positives. El 23% manifiesta tindre una opinió excel·lent i el 62% una bona opinió; en efecte, el 85% de les nostres famílies considera que el professorat del nostre centre realitza un bon treball. No haurien, tanmateix, sorprendre’ns aquestes dades ja que si han escollit aquest centre era per les referències que tenien.

Ara bé, una cosa és l’opinió però una altra diferent seria l’accessibilitat del professorat a l’hora d’informar a les famílies de l’evolució dels seus fills. Així, desta-ca que el 96% de les famílies almenys han tingut una entrevista amb el seu tutor/a però, resulta encara més positiu, que el 29% n’ha tingut dues, el 28% tres i el 13% quatre. Per tant, l’acció tutorial i l’atenció a pares apareixen com un tret important del centre.

E) Valoració global del Col·legi

15

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Qua

litat

trar els seus fills al col·legi. A mesura que avancem en els nivells, també apareixen dificultats escolars com la repetició, conductes no afavoridores de la convivència, desencontres amb algun professor/a, etc. que fan que la valoració no siga tan positiva.

A pesar d’això, cal destacar que la valoració global és positiva i ara anirem observant pregunta per pre-gunta. La llegenda de les gràfiques s’interpreta de la següent manera: 1 molt mala i 5 molt bona, 2 mala, 3 regular i 4 bona.

Quant a l’organització escolar, destaca que el 67% tenen una valoració positiva o molt positiva. A més a més, en Infantil tots han valorat l’organització de 3 en amunt. Sols un 9% valoren molt mal o mal l’organit-zació escolar. Per això, poden dir que hi ha una bona organització escolar malgrat que sempre hi ha punts de millora.

L’estat de l’edifici és un aspecte important perquè és el suport necessari per a l’activitat pedagògica. L’adequació de les instal·lacions a la normativa vigent i les inversions realitzades principalment en Primària du-rant els últims anys, fan que valoració positiva siga del 43% i la molt positiva del 31%. No obstant això, cal continuar millorant les instal·lacions amb el suport de les famílies.

Igualment en la neteja hi ha una valoració favorable: tant positiva com molt positiva el 38%. Per tant, un 76% favorable.

La qüestió del material sempre resulta complicada ja que les limitacions econòmiques no fan possible tin-dre tot el material desitjat. Malgrat això, el 51% consi-dera hi ha material suficient. Destaca que en Infantil i Primària es valora millor el material que en Secundària i Batxillerat.

Les activitats extraescolars han tingut una valoració molt repartida. El 17% les valoren molt positivament, el 23% positivament, regular el 24% i mal o molt mal el 36%. Destaca, que els principals usuaris d’activitats són Infantil i Primer Cicle de Primària tenen una valora-ció molt més positiva que la resta de cursos.

Per últim, la importància de l’ideari cristià a l’hora escollir el centre té una importància relativa per a la ma-joria de les famílies. Malgrat tot, hi ha un 38% de famí-lies que li atorguen molta importància a l’ideari cristià.

En definitiva hi ha una varietat important entre les famílies fet que és inherent a la societat en la qual es-tem immersos.

Equip de Qualitat i Claustre del CentreAbril 2010

E S C O L A P I A g G A N D I A

16

Qua

litat

Durant el curs 2009·2010 l’Escola Pia de Gandia ha adaptat els Dissenys Particular dels Programes d’’Edu-cació Bilingüe a la realitat social i educativa que ens trobem. Per a la seua realització el Centre ha comptat amb la col·laboració de les dues Assessores de Valen-cià: sra. Carme Mahiques i sra. Empar Tur. El procés ha estat de comunicació a les COCOPEs de Primària i Secundària de l’àmbit legal així com de les propostes

a realitzar. Una vegada les COCOPEs ho han treballat en cicles i Departaments, s’ha presentat als Claustres de Primària i Secundària. I posteriorment, ambdós Claustres aprovaren les modificacions del Disseny per unanimitat. Més tard, es presentà als pares en una As-samblea i, finalment, el Consell Escolar el 10 de març de 2010 l’aprovà per unanimitat.

PLANIFICACIÓ MODIFICACIÓ DISSENY PARTICULAR PEB

5·XI·09 à Reunió de Delegats on s’explica el contingut de l’Assamblea de pares.

11·XI·09 à Assamblea de pares on s’explica el projecte de modificació del Disseny Parti-cular dels Programes d’Educació Bilingüe.

12·XI·09 à Reunió amb l’assesora de valencià de Secundària·Batxillerat: Sra. Empar Tur.

13·XI·09 à Reunió amb l’assessora de valencià d’Infantil·Primària: Sra. Carmen Mahi-ques.

13·I·10 à Presentació del nou DPP al Claustre d’Infantil·Primària.

19·I·10 à Reunió amb l’Assessora de Valencià de Secundària·Batxillerat: Sra. Empar Tur.

20·I·10 à Presentació del nou DPP al Claustre de Secundària·Batxillerat.

27·I·10 à Aprovació del nou DPP pel Claustre de Secundària·Batxillerat.

3·II·10 à Aprovació del nou DPP pel Claustre d’Infantil·Primària.

17·II·10 à Reunió amb l’Assessora de Valencià d’Infantil·Primària: Sra. Carme Mahiques.

3·III·10 à Presentació a l’Assamblea de Pares del nou DPP.

10·III·10 à Aprovació del Consell Escolar del nou DPP.

Amb aquest Disseny Particular dels Programes d’Edu-cació Plurilingüe, l’Escola Pia de Gandia pretén acon-seguir que el seu alumnat acabe dominant les dues llengües oficials i, si és possible, l’anglés. L’ús i defensa del valencià ha estat un tret identitari que ha marcat el Centre de l’Escola Pia, de la seua creació ençà. Durant la dècada de 1970, una generació de jóvens saforencs, estudiants de l’Escola Pia, aprengueren en valencià himnes religiosos i cançons espirituals. El pare escolapi Vicent Faus a través dels cursos de l’ICE de Lingüística Valenciana aconseguí que un bon grapat de mestres conegueren l’existència d’una realitat valenciana i l’en-senyament del valencià com a àrea curricular a l’Esco-la Pia durant aquests anys ajudà a la incorporació del

valencià a les aules. Aquesta tasca fou possible també gràcies als germans Ferrer, el mestre Josep Andreu i el pare escolapi Enric.A partir de 1991, l’Escola Pia de Gandia implantà el Programa d’Ensenyament en Valencià sent dels pri-mers centres concertats que l’aplicaren. Davant la situació actual i després de l’experiència d’aplicació del Programa d’Incorporació Progressiva i del Progra-ma d’Ensenyament en Valencià, el Centre considera necessari la convergència d’ambdós programes a fi de poder assolir el domini teòric i pràctic del valencià i del castellà. Amb aquesta adaptació dels DPP dels Programes d’Educació Plurilingüe l’Escola Pia pretén aconseguir el que sempre ha fet: educar xiquets i joves

DISSENY PARTICULAR DELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE

17

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Qua

litat

RAONS QUE EXPLIQUEN LA MODIFICACIÓ DEL DPPDurant el passat curs s’inicià el Programa Plurilingüe en l’Educació Infantil i es considerà des de la Comissió de Coordinació Pedagògic de Primària i l’Equip Directiu que havíem de preparar la seua arribada a Primària.

Existeix la necessitat de poder barrejar els alumnes dels dos grups durant l’etapa de Pri-mària: repetidors en una classe, xiquets amb dificultats (TDAH, dislèxia, etc.), transtorns de conducta, etc.

Es pretén equilibrar ambdós programes de manera que puguen els alumnes intercanviar·se d’un a l’altre.

La concreció d’aquest DPP és la següent:

INFANTIL PIP

CICLEÀREES ENVALENCIÀ

ÀREES ENCASTELLÀ

ÀREES EN ANGLÉS

EDUCACIÓINFANTIL

MÒDULS GLOBALITZATS D’APRENENTATGE• El coneixement de si mateix i l’autonomia perso-nal• Medi físic, natural, social i cultural.• Els llenguatges: comunicació i representació

1 hora1 hora

3 anys · 10 hores 15 hores4 anys · 10 hores 14 hores5 anys · 10 hores 14 hores

INFANTIL PEV

CICLEÀREES ENVALENCIÀ

ÀREES ENCASTELLÀ

ÀREES EN ANGLÉS

EDUCACIÓINFANTIL

MÒDULS GLOBALITZATS D’APRENENTATGE• El coneixement de si mateix i l’autonomia perso-nal• Medi físic, natural, social i cultural.• Els llenguatges: comunicació i representació

1 hora1 hora

3 anys · 20 hores 5 hores4 anys · 19 hores 5 hores5 anys · 19 hores 5 hores

Nota: la distribució definitiva s’especificarà a la PGA, així com qualsevol altre canvi puntual.

Nota: la distribució definitiva s’especificarà a la PGA, així com qualsevol altre canvi puntual.

amb el carisma escolapi. Així, amb el següent Disseny Particular s’aconseguirà que els alumnes a partir de 3r de Primària tinguen les mateixes àrees en valencià excepte la religió de manera que els alumnes podran

intercanviar·se, barrejar·se i enriquir·se tots ells. A més a més, s’aconseguirà que la competència lingüística en ambdues llengües siga real i efectiva.

E S C O L A P I A g G A N D I A

18

Qua

litat

PR

IMÀ

RIA

PIP

CIC

LEÀ

RE

ES

EN

VALE

NC

IÀÀ

RE

ES

EN

CA

ST

ELLÀ

PR

IME

R

DE

PR

IMÀ

RIA

Coneixem

ent del Medi

3 hores

Matem

àtiquesR

eligióE

d. FísicaE

d. Artística

12,5 hores

SE

GO

N

DE

PR

IMÀ

RIA

Coneixem

ent del Medi

3 hores

Matem

àtiquesR

eligióE

d. Artística

Ed. Física

12,5 hores

TE

RC

ER

DE

PR

IMÀ

RIA

Coneixem

ent del Medi

Matem

àtiques

8 hores

Religió

Ed. A

rtísticaE

d. Física

6,5 hores

QU

AR

T

DE

PR

IMÀ

RIA

Coneixem

ent del Medi

Matem

àtiques

8 hores

Religió

Ed. A

rtísticaE

d. Física

6,5 hores

CIN

QU

É

DE

PR

IMÀ

RIA

Coneixem

ent del Medi

Matem

àtiques

8 hores

Educació per a la ciutadania

Religió

Ed. A

rtísticaE

d. Física

7 hores

SIS

É

DE

PR

IMÀ

RIA

Coneixem

ent del Medi

Matem

àtiques

8,5 hores

Religió

Ed. A

rtísticaE

d. Física

5,5 Hores

PR

IMÀ

RIA

PE

VC

ICLE

ÀR

EE

S E

N VA

LEN

CIÀ

ÀR

EE

S E

N C

AS

TE

LLÀ

PR

IME

R

DE

PR

IMÀ

RIA

Coneixem

ent del Medi

Matem

àtiques R

eligió

9,5 hores

Ed. Física

Ed. A

rtística

6 hores

SE

GO

N

DE

PR

IMÀ

RIA

Coneixem

ent del Medi

Matem

àtiquesR

eligió

9,5 hores

Ed. Física

Ed. A

rtística

6 hores

TE

RC

ER

DE

PR

IMÀ

RIA

Coneixem

ent del Medi

Matem

àtiquesR

eligió

9,5 hores

Ed. Física

Ed. A

rtística

5 hores

QU

AR

T

DE

PR

IMÀ

RIA

Coneixem

ent del Medi

Matem

àtiquesR

eligió

9,5 hores

Ed. Física

Ed. A

rtística

5 hores

CIN

QU

É

DE

PR

IMÀ

RIA

Coneixem

ent del Medi

Matem

àtiquesR

eligió

9,5 hores

Ed. Física

Educació per a la ciutadania

Ed. A

rtística

5,5 hores

SIS

É

DE

PR

IMÀ

RIA

Coneixem

ent del Medi

Matem

àtiquesR

eligió

10 hores

Ed. Física

Ed. A

rtística

4 hores

Nota: la distribució definitiva s’especificarà a la P

GA

, així com qualsevol altre canvi puntual.

19

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Qua

litat

Not

a: la

dis

tri-

buci

ó de

finiti

va

s’es

peci

ficar

à a

la P

GA

, aix

í com

qu

alse

vol a

ltre

canv

i pun

tual

.

SE

CU

ND

ÀR

IA P

IP

CU

RS

ÀR

EE

S E

NVA

LEN

CIÀ

ÀR

EE

S E

NC

AS

TE

LLÀ

1r E

SO

Ciè

ncie

s S

ocia

lsC

iènc

ies

Nat

ural

s M

atem

àtiq

ues

Plà

stic

a

12 h

ores

Tecn

olog

iaR

elig

ióE

d. F

ísic

aIn

form

àtic

aIn

stru

men

tal

Tuto

ria

10 h

ores

2n E

SO

Ciè

ncie

s S

ocia

lsC

iènc

ies

Nat

ural

s M

atem

àtiq

ues

Mús

ica

13 h

ores

Rel

igió

Ed.

Fís

ica

Info

rmàt

ica

Inst

rum

enta

lE

. Ciu

tada

nia

Tuto

ria

8 ho

res

3r E

SO

Ciè

ncie

s S

ocia

ls

Físi

ca i

Quí

mic

aB

iolo

gia

i Geo

logi

aM

atem

àtiq

ues

Cul

tura

Clà

ssic

aP

làst

ica

Mús

ica

14 h

ores

Tecn

olog

iaE

d. F

ísic

aIn

form

àtic

aO

rient

ació

i in

icia

ció

prof

essi

onal

Rel

igió

Tuto

ria

10 h

ores

4t E

SO

Ciè

ncie

s S

ocia

ls

Físi

ca i

Quí

mic

aB

iolo

gia

i Geo

logi

aM

atem

àtiq

ues

A i

BTr

ebal

l Mon

ogrà

ficLl

atí

Plà

stic

aM

úsic

a

12 h

ores

Àm

bit l

ingü

ístic

i so

cial

Àm

bit c

ient

ífic

Àm

bit P

ràct

icE

duca

ció

ètic

ocív

ica

Tecn

olog

iaIn

form

àtic

aE

d. F

ísic

aR

elig

ióTu

toria

12 h

ores

SE

CU

ND

ÀR

IA P

EV

CU

RS

ÀR

EE

S E

NVA

LEN

CIÀ

ÀR

EE

S E

NC

AS

TE

LLÀ

1r E

SO

Ciè

ncie

s S

ocia

lsC

iènc

ies

Nat

ural

s M

atem

àtiq

ues

Plà

stic

aTu

toria

13 h

ores

Tecn

olog

iaR

elig

ióE

d. F

ísic

aIn

form

àtic

aIn

stru

men

tal

9 ho

res

2n E

SO

Ciè

ncie

s S

ocia

lsC

iènc

ies

Nat

ural

s M

atem

àtiq

ues

Mús

ica

Tuto

ria

14 h

ores

Rel

igió

Ed.

Fís

ica

Info

rmàt

ica

E. C

iuta

dani

aIn

stru

men

tal

7 ho

res

3r E

SO

Ciè

ncie

s S

ocia

ls

Físi

ca i

Quí

mic

aB

iolo

gia

i Geo

logi

aM

atem

àtiq

ues

Cul

tura

Clà

ssic

aP

làst

ica

Mús

ica

Rel

igió

Tuto

ria

17 h

ores

Tecn

olog

iaE

d. F

ísic

aIn

form

àtic

aO

rient

ació

i in

icia

ció

prof

essi

onal

7 ho

res

4t E

SO

Ciè

ncie

s S

ocia

ls

Físi

ca i

Quí

mic

aB

iolo

gia

i Geo

logi

aM

atem

àtiq

ues

A i

BTr

ebal

l Mon

ogrà

ficLl

atí

Plà

stic

aM

úsic

a R

elig

ióTu

toria

13 h

ores

Àm

bit l

ingü

ístic

i so

cial

Àm

bit c

ient

ífic

Àm

bit P

ràct

icE

duca

ció

ètic

ocív

ica

Tecn

olog

iaIn

form

àtic

aE

d. F

ísic

a

9 ho

reS

E S C O L A P I A g G A N D I A

20

Qua

litat

BATXILLERAT PIP

CURSÀREES ENVALENCIÀ

ÀREES ENCASTELLÀ

1r Batxillerat Humanístic

i Ciències Socials

Història del Món ContemporaniLlatí IMatemàtiques aplicades a les Ciències Socials I Religió

14 / 10 hores

FilosofiaInformàticaEducació FísicaEconomia i Organització d’Empre-sesCiències per al món contemporaniTutoria

10 / 14 hores

1r Batxillerat Ciències de la

Natura i de la Salut i Científicotècnic

Biologia i GeologiaFísica i QuímicaMatemàtiques I Religió

14 / 10 hores

FilosofiaInformàticaEducació FísicaDibuix Tècnic ICiències per al món contemporaniTutoria

10 / 14 hores

2n Batxillerat Humanístic

i Ciències Socials

GeografiaMatemàtiques aplicades a les Ciències Socials IIIntroducció al Dret i a la SociologiaLlatí II

12 hores

FilosofiaEconomiaHistòria de l’ArtHistòria d’EspanyaTutoria

11 hores

2n Batxillerat Ciències de la

Natura i de la Salut i Científicotècnic

Biologia i GeologiaFísicaQuímica Matemàtiques IITutoria

9 hores

FilosofiaCiències de la TerraDibuix Tècnic IIHistòria d’EspanyaLaboratori

14 hores

Nota: la distribució definitiva s’especificarà a la PGA, així com qualsevol altre canvi puntual.

21

Sant

Bor

ja

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

A l saló de Corones del palau ducal de Gandia hi ha un tapís que representa l’escena de la

concessió del doctorat en Teologia al duc Francesc de Borja i Aragó. La pin-tura, obra del jesuïta Martín Coronas, a principis del segle XX, representa amb molt de detall i magnificència el moment de la titulació del duc, agenollat davant el Rector de la Universitat, ambdós en-voltats pels personatges de més relleu de la institució universitària i de la ma-teixa vila ducal. Quasi tots els presents, amb tota seguretat, ignoraven les raons per les quals un senyor tan poderós necessitava d’un títol acadèmic, precisament de la universitat que ell mateix havia fundat. A més a més, segons les Constitucions de la Uni-versitat, calia una vinculació eclesial ben clara per aconseguir qualsevol grau en Teologia: aspirar al sacerdo-ci o ser religiós profés.

Encara que recent, la història te-nia els seus secrets. Possiblement el millor guardat era que el dia 1 de febrer de 1548 havia fet secretament la professió solemne en la Compa-nyia de Jesús. Tenia, en conseqüèn-cia, la capacitat suficient per a rebre el doctorat universitari. Les normes de les Constitucions eren ben taxa-tives: fer un examen oral davant un tribunal, publicar un dia abans les conclusions o tesis que hi defendria, subjectar·se a les matèries establertes (teologia especulativa o escolàstica i Antic i Nou Testament), a més d’altres exercicis públics.

El dia 20 d’agost de 1550 l’aspirant a doctor va rebre l’aprovació preceptiva i, de mans del Rector Andrés d’Ovie-do, el pergamí que acreditava la seua condició de Doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de Gandia. Segons les

normes, en aquest acte també va fer jurament de ser obedient al Papa, de no anar en contra, en el futur, de la Uni-versitat i les seues Constitucions, a més de no oposar·se a l’opinió sobre la Im-maculada Concepció de la Verge Maria, ja que el dogma encara no havia estat definit en aquella època.

Uns dies després, el 26 d’agost, va fer el seu testament. Començava a trencar legalment amb la seua situació pública de senyor duc, és a dir, de governant d’un conjunt de territoris que el feien tan poderós en el regne i tan respectat en la mateixa Cort imperial. Per a molts,

però, els semblaria normal que haguera fet testament en vespres d’anar a Itàlia en ocasió de l’Any Sant de 1550; un vi-atge que tenia els seus perills i que no tots arribaven sans i estalvis a la seua destinació. El dia 30 d’agost va amanéi-xer ben calorós i de bon matí, amb el seguici preparat, va arribar el moment del comiat dels seus fills, la família, els servidors. Era el moment de les llàgri-mes i dels afectes, però també de l’inici

d’una nova vida, la de jesuïta. Francisco de Goya, a finals del segle XVIII, deixà aquesta escena de comiat immortalitza-da en una gran pintura de la catedral de València. El encara duc sabia que mai més tornaria a la terra on havia nascut en 1510. Només hi tornaria, en esperit, quan en 1671va ser canonitzat pel papa Climent XI. En arribar tan bona nova a Gandia, va esclatar la festa i els jurats municipals, en votació, van nomenar·lo Patró de la ciutat.

Han passat segles i històries de tots els colors. Després de desapareguda la Universitat, el vell edifici es va conver-

tir en col·legi de l’Escola Pia (1807). Al segle XVI, el fundador de l’Orde, Sant Josep de Calassanç, va ser sacerdot de la diòcesi d’Urgell. Hi va ser molt apreciat pel bisbe Andreu Capilla, que va estudiar a Gandia, on va ser novici jesuïta i va conéixer el funcionament de la primera uni-versitat de la Companyia de Jesús oberta als seglars i dotada d’aules preparatòries per als estudis supe-riors, això que ara és l’ensenyament secundari. Aquell bisbe, al seu palau episcopal d’Urgell, també hi establí una escola, amb la col·laboració de Calassanç, per als xiquets que hi servien. Els camins de la Histò-ria, els designis de Déu, sovint ens sorprenen perquè les relacions més

insospitades entre persones i fets fan nàixer noves realitats, com aquelles escoles de la Roma de finals del segle XVI, l’obra predilecta de sant Josep de Calassanç. Unir, ara i ací, els sants Borja i Calassanç, com es fa en l’himne del Col·legi, més enllà de l’edifici que acull ara l’Escola Pia, és un motiu d’agra-ïment a Aquell que dirigeix els camins dels hòmens i de la Història.

Enric Ferrer, Sch.P.

El senyor duc que va estudiar A LA Universitat de Gandia

E S C O L A P I A g G A N D I A

22

Sant

Bor

ja

El IV Duc de Gandia, que ara celebrem, no sols re-nuncià a les seues riqueses per una vida mística i es-partana com a jesuïta, servint a un Senyor que mai se li podria morir. Com a governant del senyoriu, malgrat la seua curta estada (1543·1550) ha passat a la història per fer de Gandia una ciutat renaixentista. La Universi-tat, la primera que va fundar la Companyia de Jesús a Europa, és un dels principals llegats de Sant Francesc de Borja. L’any 1548, morta l’esposa, el futur sant in-gressà en secret en la companyia de Sant Ignasi de Loiola, un fet que va reconèixer públicament en tornar de Roma, l’any 1551. Abans, però, Sant Ignasi li va aconsellar doctorar·se en Teologia. I Borja complí el seu somni: fer·ho a la Universitat de Gandia. Era l’any 1550 al mateix edifici on tan sols quatre anys abans, ell mateix havia col·locat la primera pedra. Francesc de Borja decidí crear una escola per als súbdits mo-riscos, però finalment el projecte s’eixamplà a una uni-versitat, que regentaria una orde regular, els jesuïtes. El lloc triat foren uns terrenys agrícoles al voltant de l’ermita de Sant Sebastià, situada extramurs de la vila. Una universitat eclesiàstica, construïda de nova planta però amb unes pretensions arquitectòniques modes-tes. Amb tot, hi passaren més de 10.000 graduats, no sols en Arts i Teologia; també en Medicina, Lleis i Cà-

Petjades borgianes a l’antiga

Universitat

nons. L’expulsió dels jesuïtes per Carles III, l’any 1767, propicià l’extinció de la Universitat, tot i que el centre continuà tenint ús educatiu a partir de 1806, quan s’aprovà que fora ocupat pels escolapis. Hui en dia pot semblar que la de Gandia respon al model d’Universitat construïda entorn a un claustre central, però no està clar que en els orígens fora així. La Universitat de Gandia no va tindre un pla d’obres organitzat, i els nous edificis es feren al costat de l’ermita, segons les necessitats que anaven sorgint. A més, hi ha hagut una evolució de quasi cinc segles.

El pare escolapi Enric Ferrer Solivares també destaca un altre espai; l’hort, “que anava des de l’actual pati fins al torrelló del Pi, i que acomplia la seua funció de distracció per als alumnes en els descansos”. Bona part d’este camp es va sacrificar per construir l’església. “En l’ala més antiga de l’edifici, on ara està la biblioteca de la UNED, queden arcs idèntics als de la façana del Palau Ducal, i algunes bigues originals”. La construcció de l’es-glésia, del segle XVIII, va durar 30 anys, per falta d’ingressos. AI temple, un vitrall recorda la figura del sant fundador, i una capella també està dedicada a Sant Francesc de Borja, canonitzat l’any 1671. “La cúpula ·destaca Ferrer· és la primera construïda a la Safor i està entre les quatre o cinc primeres de tota Espanya”. El que més sorprèn de l’antiga seu universitària és el sistema hidràulic, “que encara es conserva”, explica Ferrer. La universitat, alçada al costat d’una sèquia, necessitava una sofisticada xarxa d’aigua i clavegueram per donar servei a la comunitat educativa i religiosa. La cisterna i l’aljub subterrani amb corredor empedrat és el testimoni d’este complex sistema hidràulic de tipus agríco-la. Protegia tot el recinte una contundent muralla, amb el portal de València o de l’Àngel, enderrocat l’any 1882, tot lligat pels tres torrellons cantoners, com el del Pi. L.:antiga Universitat no aguarda, pel moment, més misteris borgians. “Res de passadis·sos secrets per a la família ducal”, aclara Ferrer. Les exploracions arqueològiques dirigides per Joan Cardona entre el 1994 i el 97 van traure a la llum, no sols l’aljub subterrani de l’ermita amb el corredor empedrat; també una fosa per a inhumacions fetes a partir del segle XV, i de tipus religiós.

Josep Camacho(Safor Guia)

23

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Ade

u al

P. F

aus

Al novembre de 2009, se li va detectar una greu ma-laltia, que el feia patir i assumir una situació irreversible, però que no li va impedir seguir les seues nombroses tasques habituals i el seu lliurament als més necessi-tats. El divendres 16 d’abril, mentre treballava a la Cú-ria Provincial, va rebre la comunicació de l’Alcalde de

Gandia, que se l’havia proposat per a nomenar·lo Fill Adoptiu de la ciutat.

Va ser el diumenge 18 d’abril, a les 6 i mitja del matí, mentre anava com acostumava a dur men-jar a una família indigent, va ser atropellat per un vehicle i va morir en l’acte. La repercussió me-diàtica des d’aqueix moment va ser molt gran, premsa, ràdio i televisió han estat publicant arti-cles i els reconeixements i agraïments han estat palesos.

El dilluns 19 d’abril l’Ajuntament en Sessió ple-nària, va acordar per unanimitat nomenar·lo Fill Adoptiu de Gandia. El funeral de corpore inse-pulto va tenir lloc a l’endemà en la Parròquia de Sant Josep de Calassanç de València, pre-

sidit pel P. Provincial al que acompanyàvem Mn. Josep Faus, germà del P. Vicent i actualment rector a Sabadell i un nombrós grup d’escolapis i sacerdots diocesans i religiosos. El P. Provincial va parlar en una homilia en-tranyable que era el moment de donar glòria a Déu i de parlar de la bondat d’un home.

Finalment, les seues cendres van ser transportades pel P. Provincial i el P. Rector de la Comunitat del Ca-lassanç a Gandia, on vam celebrar un altre funeral en el nostre temple. Igual que a València, a l’església no es cabia de persones que havien vingut a participar en l’eucaristia. Gratitud i homenatge silenciós a qui, a l’inici de la celebració, va rebre a títol pòstum la medalla i el nomenament com Fill Adoptiu de Gandia, de mans del Sr. Jose Manuel Orengo, Alcalde de Gandia, allí present amb tota la seua corporació. També un nombrós grup d’escolapis i sacerdots diocesans amb el Vicari Epis-

copal i l’Abat de Gandia entre ells, van acompa-nyar al P. Provincial, que novament va presidir l’eucaristia, predicant el P. Rector de Gandia, antic alumne de Faus, que es va fer eco dels sentiments dels presents i va animar a seguir en el seu compromís amb l’evangeli i amb la cultura.

Des del dijous 22 d’abril, les seues cendres descansen en el Panteó dels Escolapis de Gandia. Que Déu li done la pau i la glòria, al costat de tots els escolapis que l’han pre-cedit.

Francesc Mulet, escolapi

E S C O L A P I A g G A N D I A

24

Ade

u al

P. F

aus

Els vells i els xiquets tenim moltes coses en comú, una d’elles la llàgrima fàcil, som plorons.

Poques coses fan patir tant un auditori com escoltar una persona emocionada que parla fent botiges per no poder controlar els seus senti-ments. Es per això que he demanat en préstec la veu d’un exalumne per fer·vos arribar el meu agraïment.

Aquest acte em recorda la frase sovint re-petida per ma mare quan algú tenia un detall amb mi donant·me una llepolia. “Què es diu?” Gràcies.

Gràcies Ciutat de Gandia, a partir d’ara ciutat meua donat que m’heu declarat fill adoptiu.

Aquest acte és el reconeixement a molt de treball en favor de Gandia, i també encafir que ho amagueu és un comiat, donada la meua ma-laltia. El cap encara em funciona i en sóc cons-cient.

Santa Teresa diu que la humilitat és la veritat. Jo he estimat i estime molt Gandia i m’he sentit i em considere estimat de Gandia.

De tres coses puc estar orgullós:

PrimeraCrec que he col·laborat a que la gent de Gandia estiga satisfeta de ser el que és tornant·li al po-ble l’orgull de la seua parla que és igual a tornar·li l’ànima.

SegonaFer desaparèixer els possibles motius de reti-cència entre Gandia i l’Escola Pia per la forma com es legalitzà la propietat de l’edifici de l’an-tiga universitat trobant la manera de tornar a la ciutat fora de tota especulació el niu de cultu-ra que és ara, sense perdre’l com a lloc de la nostra activitat escolàpia. Paco Candela i Cebrià Molinero foren els meus col·laboradors i els tres sabem que no va ser fàcil vèncer tots els obs-tacles.

TerceraEstimar, conservar, restaurar, mantenir viva l’ER-MITA DE SANTA ANNA albirant·li futur al pro-

jecte donat que ara que jo m’acabe comença a parlar·se d’una nova institució: Amics de l’Ermi-ta que puga conjugar la història en futur.

Potser siga una deformació professional, per ser escolapi, però considere que la millor inversió de Gandia és millorar fins on siga pos-sible el nivell educatiu en tots els aspectes. I us encoratge a lluitar per fer de Gandia una ciutat culta, humana, sensible, respectuosa, dialogant on totes les ideologies i formes de ser tinguen cabuda. Les pintades, la brutícia, la destrucció del mobiliari urbá, els arbres ferits, els animals maltractats, perd sobretot l’atur, la drogadicció, l’alcoholisme, la violència, el fanatisme, la intole-rància haurien de desaparèixer.

Quan vivia entre vosaltres algú comentava humorísticament: “L’ajuntament l’haurà de po-sar en nòmina!” pel costum que jo tenia d’avisar al departament corresponent qualsevol desper-fecte que observava en la ciutat.

De tots els parcs cuideu per damunt de tot la muntanya de Santa Anna i no us desanimeu mai davant la barbàrie: Vigilants, papereres, neteja, repristinació forestal... No la urbanitzeu massa, que no perda el seu aspecte feréstec reparant qualsevol ferida que li facen: sí cremen, repo-bleu; si embruten, netegeu; si pinten, esborreu. Que no siga un lloc perillós, que siga de bell nou l’escenari dels berenars de Pasqua on els so-rolls de la natura posen en valor l’eloqüència del silenci i que en el verd de la muntanya i el blau del cel es retallen eixes colomes blanques de la Magdalena i Santa Anna.

Si volgués enumerar gent que m’ha ajudat en les meues activitats no acabaria mai i n’obli-daria molta. Millor dir sols tres realitats que ho abasten tot: Escola Pia, Benicolet, Gandia. Per a les tres una sola paraula GRÀCIES

I a les persones que les representen P. Pro-vincial, la meua família, Sr Alcalde de Gandia una abraçada i un adéu cordial quan siga l’hora.

(últim escrit del P. Faus,fet el divendres 16 d’abril de 2010)

Comiat

25

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Ade

u al

P. F

aus

Ja fa un temps que ens va deixar i ... no puc dir·li adéu, ni tan sols pensar·ho. Era un bon amic, un bon mestre i un excel·lent religiós a qui sempre recordaré i enyora-ré pel seu consell, la seua manera d’escoltar, el seu silenci, el seu su-port tan important...La tasca de l’educació és una tas-ca difícil, però també gratificant. Di-fícil perquè, com vostè va dir en el seu comiat de Gandia l’any 1995, “No tan sols ensenyem continguts, sinó valors i procediments; som responsables d’educar en el diàleg i la tolerància, en l’ esperit crític i d’anàlisi, amb respecte a la Natu·ra , la Cultura i la Identitat”. Gratifi-cant perquè dónes el millor de tu, et projectes en els teus alumnes i, amb el pas del temps, des del record, pots veure els resultats d’ una feina feta amb il·lusió al llarg dels anys.Una vegada Joan Climent va dir: “…ha sigut i serà un mestre excel·lent…”. Podríem afegir que tant per als seus alumnes com per als seus companys. Ha sabut guanyar·se el respecte i l’afecte de tots perquè ho ha donat tot sense esperar res a canvi, amb humilitat.Sempre va tindre temps per a qui ho necessitava, alumnes, amics, aturats, malats... i fins i tot, els animalets, el Charli, l’Olimpià i els seus gatets...Pare Faus, m’agradaria poder dir·li que les dues millors lliçons pro-fessionals que he aprés al llarg de tots els anys que he compartit la seua amistat han estat el fet de no pensar mai que ja se sap tot, sinó que sempre queden coses per

aprendre i, com no, haver pogut arribar a la convicció que hem de tenir una ment oberta i disposada a acollir les noves idees, com actitud imprescindible per a caminar cap a un futur millor.Com a religiós em va ensenyar que la millor manera de viure és fer el bé sempre i tornar·lo com a bon cris-tià, sense rancor i sense odi, amb estima, com Ell ens va predicar.D’alguna manera molts pensem i ratifiquem el que va dir Ignasi Mora “És per a nosaltres una espècie de fulguració encoratjadora per a les nostres vides i obres, un punt de radiació personal, potent, que pro·cedia justament de la seua condi·ció de religiós”.Encara que lluny físicament, sem-pre estarà molt prop de tots nosal-tres. Tanmateix, tinguem memòria per a recordar el seu bon fer, el seu sentit de l’ humor, els seus acudits i ens sentim profundament agraïts, com amics i com a gandians, per tota eixa feina tan ben feta que re-alitzà durant 40 anys .Pare Faus , Gandia n’està agraïda i els seus alumnes i tots nosaltres,

companys, ben contents pel seu nomenament, orgullosos del seu treball, tot i que una miqueta òrfens i amb un sentiment de solitud... No obstant això, la seua ESCOLA PIA de Gandia continuarà lluitant per ser focus de transformació social, amb actituds democràtiques i de solidaritat; tasca fàcil aquesta no-més si seguim el seu exemple i la generositat que ens va mostrar dia a dia.Podem afirmar finalment que la seua persona passarà a la nostra memòria col·lectiva com l’home que ha sabut fer·nos comprendre la coherència del missatge cristià amb un compromís seriós per una utopia social d’igualtat, solidaritat i estima per la llengua i la cultura del nostre Poble.Pare Faus, gràcies per tot i, com moltes vegades vam comentar, hem compartit molts esforços i sempre ens quedarà una forta esti-ma i una gran amistat.

Carmen Fuixench professora de l’Escola Pia

Fins sempre P. Faus

E S C O L A P I A g G A N D I A

26

Ade

u al

P. F

aus

Memòria agraïda del Pare FausHavia pujat a l’ermita de santa

Anna com cada dissabte. Amb el

pas insegur per la greu malaltia

que patia, hi trobava conhort i es-

perança. Cada raconet de l’edifi-

ci, de la biblioteca, de l’arxiu, era

com un record permanent del

seu esforç per salvar i ennoblir

l’ermita. Una mirada a les imatges

predilectes ·Santa Anna i la Verge

dels Desemparats- i, tot seguit, el

treball d’endreçar alguna de les

dependències, classificar els re-

talls de premsa sobre la comar-

ca o algun llibre tot just arribat,

atendre alguna visita... Ja sabia,

pel mateix alcalde de Gandia,

que l’havien proposat per al títol

de Fill Adoptiu de la ciutat. A les

pàgines dels diaris del dissabte

ho havia vist bellament anunciat i

comentat. Les hores del dia pas-

saven sempre massa ràpidament

i calia tornar a València. Cada

dissabte, després d’una ullada

al paisatge, sempre comentava

als seus acompanyats que pot-

ser aquella era l’última volta que

hi venia. I així va ser el dia 17. Al

matí, a València, moria atropellat

ben prop de la seua residència.

Al dia següent, com cada diu-

menge, tot seguint una iniciativa

seua i ja d’anys, un grup de fidels

pujaren a l’ermita per a participar

en la missa. Els comentaris de

tots eren alegres, perquè entre

alguna ocasional pluja, la mun-

tanya apareixia rejovenida per

una primavera cada vegada més

evident. Les pluges generoses

de tants mesos havien esclatat

en els colors més mediterranis,

més nostres. Cap dels assistents

encara no sabia res de la seua

mort. En baixar, el colp de des-

tral de la notícia i les dramàtiques

circumstàncies de la seua fi, van

commoure profundament els que

havia obrat en la seua personali-

tat. Una personalitat que, des de

fora, semblava un poc esquer-

pa, com distant, però que amb

la seua gràcia i ironia trencava

ben fàcilment el seu posat seriós,

voluntariós. Tenia, però, un punt

tendre, sobretot quan, ja allunyat

de la nostra terra, algú li comen-

tava alguna notícia de Gandia o

de la comarca, algun problema,

les millores que anaven canviant

la faç urbana, els avanços en

educació i cultura, els guanys o

les desventures d’algun conegut

seu... En aquells moments, una

lluïssor als ulls transformava el

seu rostre, perquè sentia profun-

dament tot allò que venia de la

ciutat que tant estimava.

Com cada diumenge, si Déu

vol, la campana de l’ermita con-

tinuarà tocant a missa i invitarà

a fidels i passejants a recollir·se

en la seua tranquil·la nau, a des-

cansar, per un moment, de les

urgències de la vida, de tot allò

que, com una càrrega, fa difícil

seguir el camí de cadascú. Des-

prés, des de la placeta, com un

obsequi únic, poder gaudir de

la muntanya, de la terra, del mar

immens. Potser, en eixos mo-

ments de pau, molts dels qui van

conèixer el Pare Faus, agrairan,

cadascú a la seua manera, el seu

treball, la seua dedicació, el seu

testimoni.

uns instants abans havien gaudit d’una de les

seues obres predilectes, potser la més estima-

da, per ser la més humil.

A poc a poc, com un riu eixit de mare, els

sentiments van anar omplint els cors. Entre el

dolor, també va anar guanyant força l’agraïment

per l’obra feta en favor de Gandia i la Safor. Era

com una lletania que repetia una i altra vega-

da noms, activitats, dedicacions sense esperar

res a canvi, tan sols el desig de servir, d’enaltir

allò que els temps inclements havien descurat,

com la llengua, la cultura, el patrimoni artístic...

L’esforç constant del sacerdot per acollir a tan-

tes persones ferides o ignorades, per dignificar

la litúrgia i la predicació en la llengua del poble,

per acostar tants tresors espirituals i culturals,

eixits de la tradició, a la realitat dels temps ac-

tuals. La missió de l’educador escolapi sobre

tants milers d’alumnes, tot deixant la pròpia

vida per ells... I tot fet des del profund desig

de passar desapercebut, sense cridar l’atenció,

plenament convençut del que ell més estima-

va: l’obra ben feta, és a dir, el repartir a mans

plenes el que la formació religiosa i intel·lectual

27

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

E S C O L A P I A g G A N D I A

28

Infa

ntil

29

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Infa

ntil

E S C O L A P I A g G A N D I A

30

Prim

aria

La setmana del 18 al 21 de maig els alum-nes de sisè férem una estada a La Loma (Elx). Fou una estància diver-tida i agradable. Férem moltes activitats en-tre altres: piragüisme, multi aventura, tiroli-na, rocòdrom....Tam-bé tenim un molt bon record dels monitors: Aïda, Tales, Sonia i Mariló. Esperem tornar prompte a La Loma.

Uns alumnes de sisè BGRANJA ESCOLA “La LOMA”

El dia 23 d’octubre férem una eixida cultural el Tercer Cicle de Primària de l´Escola Pia de Gandia . Vam visitar la ruta dels rellotges de sol a Otos, amb una guia. Veié-rem molts rellotges de sol , hi havia de moltes classes : en forma de bicicleta, d’ull, inclús hi havia un rellotge que estava posat en una rotonda. També hi havia un rellotge que era un pal clavat en una paret , no hi havia ni números ni res. Ens ho passàrem d’allò més bé.

També anàrem a La Pobla Del Duc , per veure els refu-gis antiaeris de la guerra civil. I hi férem un simulacre. Va fer molta calor però m’encantà.

Això sí és una bona excursió.

Ana Codina, Eva Lora i Laia Martínez

EXCURSIÓ A OTOS I LA POBLA DEL DUC

UNA EXCURSIÓ FANTASMAGÒRICA

El dia 24·2·2010.Els alumnes del tercer cicle del col·legi Escola Pia vam anar a visitar València per què estàvem llegint un llibre titulat: El fantasma del carrer Ca-vallers. Vam eixir des de Gandia fins a València en tren. Vam anar a visitar el Miquelet, la plaça de l’Ajuntament, Correus, la Seu, la Torre de Ser-rans, el Mercat, la Llotja etc. Dalt,del Miquelet feia un vent impressionant. Ens ho vam passar genial.Després tornàrem en tren.Va ser una experiència extraordinària.

Enrique Càceres, Claudia marco i Lucia Moratal.

El passat 21 de maig els alumnes de 1r Cicle de Primària van anar a visitar les Coves del Dragut a Cullera. Ens vam disfressar de pirates, vam explorar les coves, vam cantar cançons. En definitiva vam viure un dia pirata. Ací teniu algunes imatges.

Un dia

pirata

31

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Prim

aria

E S C O L A P I A g G A N D I A

32

Prim

eres

Com

unio

ns

¿Catequesi? ¿On i perquè?

Qui comença aquest full coneix mentalment i comprèn els dos interrogants titulars. Però vivencialment els troba per la paraula comunicativa dels xiquets i xiquetes al llarg de la seua vida col·legial i la llum evangèlic de Jesús. Cal dir, també, els i les mestres, i mares identificant·se amb la vivència infantil i sensi-bilitzada pel seu bon cor, busquen Jesús en els altres, pròxims i llunyans.

¿El Jesús familiar el troben a casa?

Aquesta pregunta no vol ser escodrinyadora de la intimitat familiar, però vol tindre valor reflexiu, que moltes vegades, els xiquets i xiquetes ens la plantegen. I cal dir quin es el plan-tejament nascut de la bona i viva catequesi, perquè sorgeix aquesta de la mateixa persona pensant que la seua vida es do de Déu que en dona un Jesús, home i que en acompanya l’existència de cadascú.

Xiquets i xiquetes viuen la dita evangèlica “on hi ha dos i més reunits en nom meu, allí estic jo”

¿Ells no mostren la sociabilitat familiar i amistat dels grups sense referencials? ¿per què ens posem a la vora o a la porta del seu grup de convivència?

¿Per què no confien en la seua paraula?....

Fa molt poc de temps oferirem un grup de mares, la col·laboració per a la catequesis dels xiquets, i així el grup de catequistes es feia més ampli. La sorpresa fou una mare ens preguntà:

“Per què no donàvem els religio-sos la catequesis?”

Allí li vaig contestar i avui ho repetisc.

“Ma mare em donà de menut la doctrina i avui les mares donen la catequesi als infants i preadolescents de l’Escola Pia”

Els i les mestres i bones mares pensen el mateix.

El fet de llegir l’evangeli:

Jesús llava els peus, el samarità, l’ovella perduda, etc... Els xiquets i xiquetes raonen el ben fet i el mal fet i manifesten les seues vivències del bé i del mal. Diuen la seua realitat de vida amb el signe i significat de la Paraula evangèlica.

Desitgen per aconseguir un mon de persuasió amb la veritat de la bondat i el perdó reial i no ple de hipocresia i falsedat.

SOBRE LA CATEQUESI

33

Prim

eres

Com

unio

ns

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

El segon i el tercer diumenge de maig, els dies 9 i 16, ompliren de goig, alegria i emoció l’Escola Pia.Celebràvem les primeres Comunions i 35 dels mostres alumnes van rebre Jesús.Un torn amb 17 xiquets i xiquetes presidits pel P. Francesc Mulet en valencià; l’altre amb 18 xiquets i xiquetes de la mà del P. Vicent Garcia i del P. Paricio en castellà.Volem agrair la tasca durant tot el curs i la col·laboració dels catequistes, pares, mares, i professores.Al proper curs continuarem... amb la mateixa il·lusió.

Primeres Comunions

Rondaba octubre del 2008 cuando ya re-voloteaba de nuevo el comienzo del curso catequista para los niños de 3º, cuando tuve que comunicar la noticia de que mi marido se había ofrecido a dar catequesis, pero el Señor quiso llevárselo consigo el 3 de Julio de ese mismo año. Yo asistí a la reunión y fue en-tonces cuando Concha, una de las personas responsables de la Pastoral, al igual que Rosa me lo ofrecieron a mí, a lo que respondí que yo nunca había dado clase a niños y mucho

menos de catequesis, y Rosa añadió que no hacía falta saber Teología.Reconozco que el primer día iba perdida, pero

entonces levanté la vista y le pedí al Altísimo que me ayudase en semejante tarea, y mi deseo fue concedido.

Desde ese momento, resultó que esos niños y niñas eran tan participativos y con tantas ganas de aprender que cada día me veía mas motivada a enseñarles algo nuevo. Cada martes dejaba mis quehaceres laborales y me iba al encuentro con los niños y niñas.

Durante las clases y en ocasiones me pregun-taban dudas que tenían en lengua, inglés e in-cluso me contaban vivencias e inquietudes, yo les decía “pensar a Quién le pedís siempre que os ayude”, pues a Ése hay que pedírselo. Me fueron envolviendo de una manera que estaba cada semana ansiosa por que llegasen las doce del mediodía del Martes para estar con ellos.

Antes de empezar la clase les decía siempre lo mismo:

“Hacer pipi, beber agua y apagar los móviles” a lo que añadían “que no tenemos móvil” les encantaba que les dijera eso. Y si no cuando me preguntaban algo sobre la vida de Jesús y yo no sabía contestarles, añadía “eso va a ser un trabajo de investigación para la próxima semana”, qué bonicos son, se sentían tan im-portantes haciendo nada más y nada menos que un trabajo de investigación. Al principio reconozco que me los tuve que ganar pues, con un huevo kinder, que a todos les gus-ta, algún que otro juguecito, pero la pieza estrella fue cuando supieron que a partir

de ese momento el premio sería que cada día uno ó dos de ellos serían los

que dirigieran la clase, no hubo mejor premio que ese, disfrutaron como lo que son, como ni-ños. Eso les motivaba de una manera que el día anterior si los veía a la entrada del cole me de-cían que ya lo tenían hecho, querían ser el profe. He de decir que también resultó muy bonito que algún domingo por la tarde me llamara alguna madre por que su hijo estaba preocupado por que no encontraba material para hacer el traba-jo de investigación.

Como no los voy a querer si son unos soles. Así durante dos años, claro ya se iba acercan-

do el gran día para recibir a Jesús, empezaron los ensayos y por fín llegó ese gran día. Fue es-plendido en cuanto a buena temperatura, sol y por supuesto una ceremonia preciosa. Oficiaron la misa el Padre García y el Padre Paricio. Y un momento antes de acabar la celebración pedí permiso al Padre García para decir unas pala-bras de agradecimiento a mis niños y niñas que fueron las siguientes:

Quisiera compartir con vosotros, al igual que paqui, teresa, amparo, manolo y sonia, que el haber sido catequistas de vuestros hijos e hijas, y de mi hija, me ha llenado de una manera que ni os podeis imaginar. Me lo propusieron en un mo-mento muy delicado de mi vida y la ver-dad es que me sirvió de mucho.Durante este tiempo ellos han aprendido muchas cosas, al igual que yo con ellos y de ellos.No sabeis papás y mamás lo que os ha-beis perdido al no tener ocasión de poder participar en la catequesis.Que sepais que tenemos unos hijos e hijas maravillosos y los quiero a todos ellos un montón por todo lo que me han aportado.Un beso muy fuerte a mis niños y niñas.Gracias.

Todo esto me salió directo, desde el corazón. Ni qué decir tiene que voy a estar como mínimo dos años más aportando mi granito de arena a la catequesis. Un abrazo.

Ana Mora, madre de dos niñas de l’Escola Pia

Mi primera experiencia como catequista

E S C O L A P I A g G A N D I A

34

Prim

eres

Com

unio

ns

L’última setmana de maig l’hem dedicada aquest curs a fer una exposició de treballs de Plàstica amb les tèc-niques que els alumnes han experimentat. La idea par-teix de l’exposició que va començar 6é el curs passat pintant sobre llenç i a la que ens hem sumat tota Pri-mària. Hem considerat que podia ser interessant do-nar·li la importància que té aquesta àrea anomenada de vegades de “maria” i en la que a diari els alumnes ens sorprenen amb la seua creativitat. Mirant de mo-tivar i animar a que les produccions artístiques siguen cada vegada millor, ací està el millor de cadascú.

Gràcies pel que ens ensenyeu dia a dia

Professors i professores de Primària

35

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Prim

aria

E S C O L A P I A g G A N D I A

36

Prim

aria

Això diu que era un col·legi que volia transmetre als seus alumnes el plaer per la lectura.Aleshores, es reunien els professors i les professores i decidiren acompanyar en la lectura al alumnes. Per poder·ho fer haurien de compartir llibres, il·lusió, temps, alegria, experiències, visites, pena, moments,.......... i moltes coses mésI així ho ferenCada cicle ha llegit els mateixos llibres en diferent temporalització.Hem visitat biblioteques , hem dibuixat els llibres, hem viatjat arran de les lectures, hem gaudit.Hem llegit en diferents postures i actituds.Ens han visitat persones anglòfones, l’autor d’un llibre i hem raonat amb ells.Hem aconseguit que els alumnes s’enriquisquen amb la lectura.Els alumnes ens han demanat l’hora de lectura, cosa impensable altres cursos i hem hagut d’allargar alguna que altra sessió, per tal de concloure eixe capítol tan interessant que no podien deixar per a demà.En poques paraules l’experiència ha estat meravellosa i no se qui ho ha passat més bé vosaltres o nosaltres.

I conte contat, conte acabatCol·lectiu de mestres de

Primària

Visita de l’escriptor Alfred Ramos

Dia del llibre. Contacontes de 6é a Infantil

Visita a València recorregut del llibre El fantasma del carrer Cavallers. La Llotja

PLEC (Pla de Lectura Comprensiva)

37

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

E S C O L A P I A g G A N D I A

38

Secu

ndàr

ia

Hábitos de vida SALUDABLESDesde el inicio de los tiempos, el ser humano ha sobrevivido gracias a los alimentos y al movimiento. El único me-dio de que se disponía para conseguir alimentos era la caza. Para ello, era fun-damental estar físicamente en forma.Las reservas de grasa acumuladas en el organismo permitían la supervivencia en los períodos de hambruna. Actualmente ocurre lo contrario: el exceso de grasa es un enemigo de nuestra salud.

Por nuestra climatología y situación ge-ográfica, tenemos la gran suerte de po-der disfrutar de los beneficios del ejer-cicio al aire libre, y de la tan saludable dieta mediterránea. Por otro lado, todas las ciencias relacionadas con la salud han alcanzado un alto grado de espe-cialización y desarrollo, gracias a los nu-merosos estudios de investigación.

Pero, a pesar de vivir inmersos en estas circunstancias tan óptimas, una amplia mayoría de la sociedad actual no goza de una buena salud. Hemos adquirido hábitos nocivos que pueden repercu-tir negativamente en nuestra vida. Por desgracia, estos hábitos cada vez son

más frecuentes en la población adoles-cente.En los últimos años, es alarmante el elevado índice de obesidad infantil exis-tente en los países desarrollados. En España aproximadamente el 30 % de la población infantil sufre de sobrepeso u obesidad. Todo esto era impensable hace unos años.

Es responsabilidad y tarea de todos los que estamos al cargo de niños y ado-lescentes, educar en hábitos de vida saludables y, por parte de las adminis-traciones crear programas de prevenci-ón.

Lo ideal sería empezar desde la infan-cia, para evitar que surjan problemas en edades más avanzadas. En nuestro centro, por ejemplo, se lleva a cabo el programa “almuerzos sanos” en educa-ción infantil, premiando a los alumnos/as que 4 – 5 veces a la semana han

almorzado de forma saludable, poni-éndoles una estrellita en la mano, refor-zando positivamente esta actitud.

Muchas veces, por comodidad, com-pramos alimentos con “calorías vacías” (bollería industrial, bebidas azucaradas, chucherías,…), permitimos que nues-tros hijos coman fuera de horas, o que estén más tiempo del necesario frente al ordenador, la televisión o las conso-las.

¿Cómo podemos conseguir unos bue-nos hábitos de vida saludables?

o Siguiendo una alimentación correcta. (más información en el artículo “Alimen-tación en la Adolescencia”. RUTA. Ter-cera época nº 2. Junio 2009)o Haciendo ejercicio físico de manera regular, aprovechando las clases de Educación Física del colegio, y prac-ticando una o más actividades físicas que nos gusten de nuestro entorno. o Evitando todo tipo de sustancias per-judiciales (alcohol, tabaco,…), que lo único que van a hacer es empeorar el funcionamiento de nuestro organismo y envejecerlo antes.

Termino el presente artículo con esta frase para reflexionar: “Hay que vivir la vejez, lo más joven posible”

Héctor MorantProfesor de Educación Física E.S.O.

Molt més que un viatge!

22 de Març de 2010, per fi ha arri-bat el dia…el viatge que durant tant de temps estàvem esperant…JACA!. Acompanyats dels nostres mestres Gonzalo, Loles i Cristina pujàrem a l`autobús en direcció a Saragossa, en arribar allí vam vore la ciutat i la Ca-tedral del Pilar,i continuarem viatjant fins arribar al destí… Jaca. En arribar anàrem a patinar sobre gel i després d`unes rialles i una bona estona, van anar a l’hotel a sopar i a descansar.23 de Març de 2010, el dia més dur i el més divertit,vam practicar multi-aventura i la millor activitat el ràfting on tots vam gaudir de l`aigua gelada i vam gaudir com a xiquets menuts practicant aquest deport.24 de Març de 2010, de bon matí ens vam dirigir cap a Candanchú, les pistes d`esquí… la gran majoria no sabia esquiar però gràcies al nos-tre monitor, les batacades que ens vam pegar, les rialles de tots, l’intent

d`aprendre i les ganes de passar-ho bé, van fer que acabàrem el dia com a uns professionals de l`esquí.25 de Març de 2010, un dia relaxat!arreplegant i carregant passa-rem el matí,per a arribar a Peralta de la Sal, la Casa Natal de Sant Josep de Calassanç on vam aprendre a saber un poc més de la seua vida. Salou era el nostre pròxim destí i allí passarem la nostra última nit.26 de Març de 2010, Port Aventura

ens esperava de bon matí i nosaltres en poc temps vam gaudir al màxim del parc temàtic i regals per a tots vam comprar. Finalment,pujarem a l`autobús cansats d`un viatge sense parar en direcció a Gandia.Ara, tan sols ens queda recordar, veu-re les fotos i riure i guardar als nostres cors tots els bons moments que hem viscut.

Sofia Giner Mañó

CAMINO DE SANTIAGO – 3º ESO – HINNENÍ –

ABRIL 2010Los alumnos de Hinnení 3º ESO de los Co-legios Calasanz y Gandia durante la Pascua hicieron el Camino de Santiago durante diez días. Uno de los participantes, Rafael Colo-mina, quiere compartir con todas las familias del Colegio su experiencia.“Hacer el Camino de Santiago ha sido una experiencia inolvidable que me ha hecho cambiar como persona y me ha dejado acer-carme más a Jesús. Durante el Camino he-

mos conseguido salir de nosotros mismos y acercarnos a los compañeros. Los más fuertes físicamente ayudábamos a los demás llevando sus mochilas. En algunas ocasiones nos ha costado obedecer, rezar, pero los catequistas nos han ayudado a descubrir su importancia. Todos hemos podido conocernos un poco más y pedirle una gracia al Apóstol Santiago. Es difícil mantener el espíritu de la peregrinación en el día a día, pero ha sido una experiencia imborrable que marcará nuestras vidas.”

39

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Secu

ndàr

ia

E S C O L A P I A g G A N D I A

40

Secu

ndàr

ia

QUINA CRISI ESTEM VIVINT

Som un grup de joves estudiants que estem en crisi fa prou

temps. Ens costa atendre a classe, estudiar no és la nostra

passió però hi ha una cosa que està unint-nos: obtindre

el Graduat per tal de poder tindre més oportunitats en

aquesta vida. El PDC és un grup variat però unit, divers

però molt cohesionat i tolerant amb els diferents; compo-

sen un xicotet món ja que alguns som de Gandia, altres de

Vilallonga, altra d’Amèrica, un altre de Bulgària, fins i tot,

hi havia una xinesa.

Aquests últims mesos ens hem il·lusionat amb aquest pro-

jecte a pesar que, a hores d’ara, el temps se’ns ha tirat

damunt. Però, anem a presentar un xicotet diari amb dues

seccions i aquesta portada.

Començàvem parlant de la nostra crisi, però la crisi im-

portant és la que hi ha al nostre voltant. Hem passat de

“Espanya va bien”, al “no estamos en crisis sino con una

desaceleración” i ara estem a punt de tocar fons. ¿Què ens

espera? No ho sabem però la il·lusió d’un món millor que

hem aprés a l’Escola Pia mai la perdrem.

SU VIDA Del matrimonio de Joan de Borja, duque de Gandia, junto su espo-sa, Joana de Aragón, nieta del rey Fernando el Católico, nació Fran-cisco de Borja el 28 de octubre de 1510 en el Palau Ducal de Gandia.

Desde bien pequeño, Francisco gozó de un ambiente familiar aco-gedor y religioso junto a una buena educación. A la edad de 9 años se en-frentó a su primera prue-ba en la vida: la muerte de su madre. Su padre volvió a casarse dos ve-

ces y de esos matrimo-nios nacieron 12 hijos, más los 7 que tuvo con su primera esposa.Al terminar sus estudios, prestó sus servicios al emperador Carlos V, quien después de ha-berle causado una gran impresión, concertó un

SAN FRANCISCO DE BORJANacido para servir por MIRIAM DONET

SUMARI

SOCIETAT I CULTURA

San Francisco de Borja. Nacido para servir.MIRIAM DONET.

Escola Pia i Sant Borja.ADELA RIBERA.

41

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Secu

ndàr

ia

Edificació del segle XVI reformada en el XVIII, XIX, i finalment en 1999. De gran valor històric, fou la primera universitat de jesuïtes que funcionà a l’Es-tat espanyol. Junt a la universitat se situa l’esglé-

sia de l’Escola Pia, fundada en el segle XVI pel duc Francesc de Borja.En 1544 el IV duc de Gandia, Francesc de Borja, desitjós d’augmentar el prestigi de la vila i trac-tant que els joves cristians no quedaren influïts pels musulmans que residien al raval de la ciutat, edificà, fundà i dotà un col·legi que, regentat pels jesuïtes segons expressa voluntat del duc, s’erigí en 1548 en Universitat en virtut de Butla expedida a Roma i confirmada per l’emperador Carles V en 1548.A la plaça de l’Escola Pia, hi ha cinc estàtues re-presentant els membres més destacats de la fa-mília Borja. Són el papa Calixte III, el papa Alexan-dre VI, els seus fills Cèsar i Lucrècia Borja, i sant Francesc de Borja.

matrimonio con dama de la corte de la emperatriz Isabel, Leonor de Cas-tro. Con ella tuvo 8 hijos. A la temprana edad de los 29 años obtuvo el título de virrey de Catalunya.El 8 de enero de 1543 muere su padre en Gandia, esto hace que Francisco vuelva a la ciudad.Tres años después la vida le volvió a cambiar con la muerte de su espo-sa, Leonor de Castro, el 27 de marzo de1546.Francisco, tras estos dos sucesos, de-cide cambiar su vida, tomar otro rum-bo, y saber cuál era la voluntad de Dios. Tras la recomendación del Padre Pedro Fabro, un amigo suyo jesuita, decide entrar en la Compañía.Una vez dentro, su primera idea fue fundar un colegio para los moriscos y educarlos en la fe, el cual, el 4 de no-viembre de 1547, se convertiría en uni-versidad.En 1550 finalizó su mandato en Gan-dia: su último acto oficial fue redactar su testamento para poder ordenarse sacerdote. Para esto tuvo que ir hasta Roma y reunirse con su gran amigo el emperador Carlos V, quien un año des-

pués, en 1551, le anuncia que ya pue-de renunciar a sus estados y dedicarse plenamente a ser jesuita. El 15 de no-viembre del mismo año celebra su pri-mera misa en Vergara, delante de diez mil fieles.

QUÉ HIZO POR GANDIADespués de haber estado 7 años en Gandia, lo nombran IV duque de Gan-dia. Nada más tuvo el mando del duca-do prohibió los carnavales en Gandia, castigó con multas severas a quien di-jera blasfemia y, aunque ya era costum-bre hacerlo la en Semana Santa, ordenó que recluyeran a todas las prostitutas de la costa 7 días antes del Domingo de Ramos. Aparte debía de hacer frente a los graves problemas económicos que sufría el ducado.Poco a poco, sus medidas severas fue-ron dando fruto, fortalecía una ciudad que vivía uno de sus mejores momen-tos y contribuyó fomentando dos indus-trias: la del azúcar y la seda.

CÓMO CELEBRA LA CIUDAD SU V CENTENARIOSan Francisco de Borja cumple su V

centenario en Gandía. Para celebrarlo se han organizado y realizado varios eventos. Entre ellos destacan tres ex-posiciones dedicadas al patrón y su familia.Una de ellas es la exposición Art i es-piritualitat comisionada por Ximo Com-pany que se realizará el último trimes-tre del 2010 en la Casa de la Cultura Marqués de González de Quirós, en la cual se exhibirán lienzos y esculturas de Zurbarán, Francisco de Borja, Juan de Juanes, Nicolás de Bussy, Pedro de Mena, Alonso Cano, Murillo, el Greco, Jose Vergara, van Dick, Maella, Jose Ribera, Andrea del Sarto y Ribalta.Otra está titulada como Visión actual de la iconografía borgiana con obras de arte moderno y contemporáneo.Destaca la muestra que reúne las pie-zas artísticas sobre la familia Borja que actualmente residen en el interior de las Clarisas que se convertirá en exposi-ción permanente.La Escola Pia de Gandia se une a esta celebración organizando el III Encuentro de Corales de los colegios de la Demar-

cación de Valencia, con la participación de más de 400 alumnos.

ESCOLA PIA I SANT BORJApor ADELA RIBERA

E S C O L A P I A g G A N D I A

42

Secu

ndàr

ia

43

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Secu

ndàr

ia

III Trobada Musicalassanç al Teatre Serrano de GandiaAmb motiu del V Centenari del naixement de Sant Francesc de Borja, l’Escola Pia de Gandia ha volgut unir·se celebrant a la nostra ciutat la III Trobada de Corals de l’Escola Pia de València. Han els col·legis de l’Escola Pia de Castelló, del carrer Carnissers de València (Col·legi Sant Jo-aquim), del carrer Misser Mascó (Col·legi Calas-sanç de València), d’Algemesí i de Gandia.

Considerem que és un esdeveniment que difondrà encara més la celebració del centenari de Sant Borja i, a més a més, contribuirà a la difusió de la ciutat de Gandia. Igualment aques-ta Trobada s’ha celebrat en memòria del Pare Vicent Faus i Beltrán.

L’Ajuntament de Gandia ens ha proporcionat el marc in-comparable del Teatre Serrano i Gandia TV ha cobert l’esde-veniment.

A l’acte han assistit per part de l’Ajuntament la Sra. Lidu-vina Gil, la Sra. Amparo Miret i el sr. Toni Durà. A més a més, han estat els regidors del Bloc Josep Miquel Moya i Facund Puig. També s’han sumat a la celebració per part dels jesuïtes del P. Vicent Almiñana, per part dels escolapis el P. Francesc Mulet i el Coordinador Provincial sr. Ramón Lis i per part del

món educatiu la Inspectora Sra. Paloma Iranzo i el director del Col·legi Cervantes Sr. Miquel Salort i de l’Escola Permanent d’Adults Sr. Salvador Caudeli.Han participat més de 450 xiquets i xiquetes i s’han sumat més d’un centenar de pares i mares i mestres.

F. Xavier Figueres i Marco

Director Escola Pia de Gandia

Musicalassanç és un acte, que es celebra anualment, on els col·legis escolapis de la Comunitat Valenciana es reuneixen per a ce-lebrar que estem tots junts, repre-sentant als nostres col·legis i gau-dint d’aquesta trobada musical.

Aquest any l’hem celebrat al Teatre Serrano de Gandia, el 28/04/10, en homenatge a Sant Fran-cesc de Borja. Quan ens anunciaren que l’event es feia ací a Gandia, seriem nosaltres els amfitrions i vam procurar que els col·legis visitants estigueren el més còmodes possible.

Vam rebre aquest acte amb molta il·lusió i hem posat de la nostra part per a que eixira el millor possible, preparant les cançons, organitzant els seients cor-responents per a cada col·legi, etc.

Van participar el Col·legi Calassanç de València, l’Escola Pia de Castelló, l’Escola Pia d’Algemesí i l’Escola Pia de Gandia.

Nosaltres vam interpretar “Hijo de la Luna”, “Pastime Paradise” i la “Re-surrecció”. Hijo de la Luna és una obra

musical popularment coneguda entre la societat espanyola. Pastime Paradise és una adaptació coral que interpretàrem amb l’estil de la música popular urba-na actual. Per últim, la Resurrecció és una peça musical del Renaixement que van interpretar quatre membres del cor (Ester Herrero, Irene Creus, Raquel Martí i Cristina Blázquez) en honor al nostre patró, Sant Francesc de Borja.

A més, entre les actuacions de les corals podíem gaudir d’uns grups de percussió africana del Reial Col·legi Es-cola Pia de València.

Un mestre escolapi de Gandia, Àngel Bañuls, va ser l’encarregat de presentar l’acte. A més, Alejandra Serna, alumna de l’Escola Pia de Gandia i integrant del cor, ens va llegir un discurs, després de

la primera intervenció musical, per a donar la benvinguda a tots.

Cal dir que, durant l’actua-ció, vam tindre present al Pare Faus, molt volgut pels escolapis, i que ens va deixar el diumenge 18 d’abril d’aquest any.

Només vam acabar, anàrem al col·legi de primària de Gandia, on

gràcies als col·laboradors, vam poder gaudir dels sucs i entrepans que ens donaren.

El que fa que poguérem haver realit-zat aquest acte, és la presencia i l’ajuda del nostre director, professor de música i amic, Ferran Pelegrí. Sense ell res d’açò haguera pogut ser possible perquè ell és qui fica el primer granet d’arena per a fer que el cor puga seguir endavant. A més, ell és qui ens dóna el privilegi de poder formar part d’un cor tan merave-llós com és el nostre i poder gaudir de la música d’aquesta manera tan especial i divertida.

Ester Herrero Durà i Gema Llopis Furió

LA TROBADA MUSICALASSANÇ vista pels alumnes

E S C O L A P I A g G A N D I A

44

Secu

ndàr

ia

COR ESCOLA

PIALa Música, en majúscules i no com una maria, és la protagonista del Cor de l’Escola Pia. El Cor pretén ser una ampliació als seus estudis a més de ser una ampliació a la seua educació. Les nostres cançons són molt divertides amb ritmes fàcils de cantar i molt apropiades per als alumnes.

Hi ha diverses classes de cors. El que tenim en el nostre col·legi es diu cor de veus blanques. Són cors que es relacionen amb les escoles, con-servatoris o parròquies; en el nostre repertori destaca la música popu-lar, els cànons, les peces a veus i acompanyades de piano. Els xics i les xiques que el formen estan agru-pats en dues o tres veus segons la tessitura (soprano, mezzosoprano o contralt) i, destaca que d’aquests xiquets, la majoria no tenen nivell al-gun de coneixements musicals.

En conclusió, què és la música? Art i ciència s’ajunten en un mateix concepte. Quants poden donar una definició exacta del que és i abas-teix aquest ampli món de la combi-nació dels sons i el temps?

Desitgem que aquesta activitat done els fruits perseguits i esperem contribuir a la pràctica del cant coral en altres col·legis.El treball i l’èxit d’aquest treball es deu a la programació dels assajos, que aquest any els hem posat els dimecres de 18:00 h. a 20.00 h..Els actes d’aquest any han estat els següents:

· Sant Josep de Calassanç. 26·11·09· Gravació Nadala. 10·12·09

· Funeral Pare Faus. 21·4·10· Teatre Serrano (III Musicalas-sanç). 28·4·10· Comunions: dies 9 i 16 de maig.· Final de curs: 18·06·10

Com dèiem l’any anterior, en els concerts i assajos s’ha perseguit mostrar el treball que s’ha fet durant un període de temps i fer que els oients respecten i gaudisquen de la música.

Ferran Pelegríprofessor de Música

45

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Past

oral

Sec

. Acc

ió S

ocia

l - S

olid

arit

at

Com cada any el nostre col·legi té la seua programació orientada a la Solidaritat i l’Acció Social tradicionalment centrada en les diverses campanyes que tenen com a objectiu conscienciar a la comunitat educativa sobre valors i actituds en aquest sentit. El Domund;. la cistella de Nadal i Mans Unides i la seua Cam-panya contra la fam, han es-tat les realitzades enguany a més a més de la campanya extraordinària amb motiu del terratrèmol d’Haití. Tu que estàs llegint·nos en aquest moment, eres responsable de la solidaritat amb els més necessitats i gràcies a la teua col·laboració s’han pogut ar-replegar les següents quan-titats:

SOLIDARITAT I ACCIÓ SOCIAL 2010

Tal com els vam dir, l’entitat Ibercaja va duplicar l’import de les aportacions en aquestes comptes corrents per a Haití.

L’arreplega de diners és una part impor-tant de l’acció social però acompanyant aquesta activitat hi ha tot un conjunt de accions programades per a desenvolupar els valors humans en el nostre alumnat. Un exemple és l’arreplega de joguets que des de l’Oratori els nostres xiquets i xique-tes fan per amor a Jesús que es fa present en els més pobres i necessitats. Enguany hem portat els joguets a tres associacions de la comarca com són: Creu Roja, el Pre-ventori i l’Associació Pro·minusvàlids de La Safor.

ACCIONS REALITZADES CURS ESCOLAR 2009/2010 RECAPTACIÓ

Domund 2009 (església i col·legi) 1.053,50 €

Cistella de Nadal Missions Escolàpies 2.963,44€

Mans Unides 528,71€

Campanya Haití 1.369,90 €

DONACIONS REBUDES CURS ESCOLAR 2009/2010

Donatius anònims 568,65 €

APA Ajuda a l’Haití 1.000,00 €

Ajuntament de Ròtova: Projecte Missions Escolàpies 833,00 €

Col·lectes església 1.240,00 €

AJUDES ENTREGADES CURS ESCOLAR 2009/2010

Domund València 1.053,50 €

Càritas Haití* 1.803,70 €

Mans Unides Haití* 1.200,00 €

Viceprovíncia Escolàpia Centreamèrica 1.500,00 €

Càritas Interparroquial Centre Assistencia Integral “Sant Francesc de Borja” Gandia

4.000,00 €

* Tal com els vam dir, l’entitat Ibercaja va duplicar l’import de les aportacions en aquestes comptes

corrents per a Haití.

E S C O L A P I A g G A N D I A

46

Past

oral

Sec

. Acc

ió S

ocia

l - S

olid

arit

at

Amb aquest nom ente- nem tot el conjunt d’activitats que fem al nostre centre amb l’objectiu de conèixer associacions i ONG’s que lluiten per un mon millor i més igualita-ri. Les accions que s’han fet enguany han sigut:

TALLER RA-DIO, de “Movi-miento contra la Intolerancia”: Realment va ser una activitat atractiva per a l’alumnat p a r t i c i p a n t . C o m e n ç a -rem amb les presentacions i després férem una introducció als mitjans de comuni-cació i en concret els elements de la radio. A partir d’ací els alumnes gravaren la seua veu, van fer exercicis de locució, un guió propi i finalment fan un guió propi per grups. Els alumnes van respondre molt bé perquè es senten protagonistes de l’activitat.

“PARAULES O PERSONES”, realitzada per la “Asociación Valencia Acoge”. En dues sessions l’animadora de l’activitat va presentar la seua ONG i va fer una introducció al voltant del prejuí que tenim respecte a les altres persones i en concret respecte a les altres cultures i ètnies. Va projectar un vídeo que acompanyava l’explicació i a partir del qual va fer unes dinàmiques de grup molt interessants i participatives que provocaren la reflexió de l’alumnat.

SENSIBILITZACIÓ I CAPTACIÓ ECONÒMICA per al Programa de Salud en La Romana, República Dominicana FUNDACIÓ ITAKA.Sensibilitzar a la població escolar al voltant de la pobresa en un país concret com és República Dominicana i la funció del projecte de salut que es pot realitzar gràcies a la nostra aportació econòmica. Vam fer xerrades per a tot l’alumnat de l’ESO i una exposi-ció fotogràfica i explicativa oberta a tot el públic.

“EXPOSICIÓ DE DRETS DE LA INFÀNCIA” de Movimiento con-tra la Intolerancia Amb molt bona resposta per part de l’alumnat, l’educadora que dinamitzava aquest taller feia un anàlisi històric del per què uns drets de la infància i posava a l’alumnat en la pell de situacions que han passat els nostres antecedents i que encara hui passen principalment a altres llocs del mon.

Esco

la ob

erta

i Sol

idar

itat a

l’Au

la

CAMPAMENT DE REFUGIATS- CREU ROJAL’activitat va consistir en la simulació d’un campament de refugiats. Seguint l’esquema d’un joc de rol, en arribar se’ns assignava una família a la que li havia passat una catàstrofe o es trobava en una situació de guerra; des del principi la resposta de l’alumnat va ser bona i es van posar en el lloc, estaven un poc vergo-nyosos en principi però en trencar el gel van gaudir molt de les diferents activitats

A més a més els alumnes han pogut visitar dues ONG’s locals com són ESPURNA I Projecte Home i han re-but la visita d’una voluntària social que els ha explicat el seu compromís i els ha convidat a fer·se voluntaris.

L’Oració i les celebracions litúrgiques al nostre col·legi ocupen el cor a la nostra activitat quotidiana. A l’Ora-

ció del matí que fem cada dia, acompanyem amb diferents celebracions al llarg de l’any.

DIA DE SANT CALASSANÇ

Una vegada més el nostre col·legi es vesteix de festa per a celebrar el dia del nostre Mestre Sant Josep de

Calassanç: alumnes, pares i professors tots convidats a compartir l’alegria d’eixe dia, cançons, poesies,

jocs... i la celebració de l’Eucaristia.

FELICITACIÓ DELS XIQUETS ALS PARES DEL NADAL

Amb l’arribada del Nadal els xiquet de Infantil i Primària als pares , mares i familiars volen felicitar i nadales

van cantar, celebrant tots junts que Jesús ha nascut.

ORACIÓ PELS MALATS:

Malalts: Compartírem un temps d’Oració per aquelles persones que pateixen malalties i vam demanar per-

què puguen superar·les.

EUCARISTIES DE DIFUNTS, PEL PARE FAUS I PER ADRIAN:

Vam compartir el dolor de la pèrdua de persones estimades i pregàrem per ells i les seues famílies

Dimecres de cendra: vam fer un acte penitencial i la celebració de la cendra amb motiu de l’entrada a la

Quaresma.

Acció Pastoral

47

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Past

oral

Sec

. Acc

ió S

ocia

l - S

olid

arit

at

E S C O L A P I A g G A N D I A

48

Batx

iller

at

Des de l’assignatura de Tècniques de Laboratori de Física i Química de 2n de Batxillerat de Ciències hem realitzat diverses eixides a escoles universitàries per tal de conèixer·les i fer pràctiques en les seues instal·lacions.

Hem visitat l’Escola de Química de la Universitat de València a Burjassot, on ens reberen molt atents, ens explicaren el pla d’estudis adaptat a Bolonya i realitzà-rem algunes pràctiques com la síntesi del niló i l’elec-trodeposició del coure, i algunes demostracions amb nitrogen líquid.

També hem participat en l’Aula Experimenta orga-nitzada per la Facultat de Física de la Universitat de València a Burjassot. Els alumnes realitzaren pràcti-

ques d’òptica. Agraïm la seua atenció i el detall que tingueren amb els participants.

Per últim, hem visitat les instal·lacions de l’Escola d’Enginyeria de la Universitat de València, on ens en-senyaren detingudament totes les instal·lacions, expli-caren totes les enginyeries que es poden estudiar en aquesta Escola i realitzaren pràctiques diverses com ara l’elaboració de sabó, el secat de l’arròs, sintetitzar perfums, etc.

Els alumnes han valorat molt positivament aques-tes eixides ja que, a banda de realitzar pràctiques en laboratoris molt més grans i dotats que els nostres, han pogut conèixer com és la Universitat.

Després de molt de temps esperant, per fi va arribar. Durant la setmana del 21 al 25 de març, els alumnes de segon de batxiller vam anar a Roma de viatge de fi de curs.El dia de la sortida, els nervis es podien notar en alguns més que en altres, però el que estava clar és que a tots ens feia molta il.lusió. Il.lusió perquè anàvem a un altre país, a veure i aprendre coses noves, i sobretot, perquè anava a ser el primer i últim viatge que fariem tots junts.Des de l’arribada a Roma tot van ser coses bones. El clima ens va acompanyar, estàvem en un hotel cèn-

tric (encara que cada dia havíem de caminar moltíssim), i les habitacions, tot i que algunes semblaven zulos, eren acollidores i agrada-bles.Gaudirem totes i cada una de les coses que vam fer a Roma, des del sabor dels gelats fins a la vista panoràmica de la ciutat que te-níem des de dalt del Castell de Sant ‘Angello. Tinguérem l’oportunitat de veure moltíssims llocs, entre ells es trobaven alguns dels més emblemàtics de la ciutat: la Piazza Navona, el Coliseo, la Fontana de Trevi (on tots vam

aprofitar per tirar la nostra monedeta) i possiblement la visita més esperada per tots: El Vaticà. També aprofità-rem per visitar Els Escolapis, on el Pare Adolfo ens va atendre amb gran amabilitat i humor.Aquest viatge ens va servir per unir·nos més entre no-saltres, fer més amistat amb aquells a qui no coneixíem del tot i gaudir d’un temps agradable amb els nostres amics i companys.En resum, un viatge genial que mai oblidarem i que quedarà gravat en milers de fotos, vídeos i un munt de records i anècdotes gracioses.

49

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Batx

iller

at

E S C O L A P I A g G A N D I A

50

Batx

iller

at

COMIAT 2N DE BATXILLERAT

28-V-2010

Benvolguts germans escolapis, companys professors, Benvolguts alumnes, famílies i amics tots:Abans de res vull demanar·los disculpes per la meua falta de veu, tal

vegada és que devia estar més callat en el dia a dia; però el meu cor i el meu esperit estan ací presents per a expressar·los el meu afecte i la meua amistat.

Durant els anys que han estat a l’Escola Pia, han tingut temps per a tot, han compartit amb els companys moltes alegries i alguna rabinada pròpies de la edat i han rebut la formació que amb tot afecte els han donat un grup nombrós de professors que es deixen dia a dia un poc de les seues vides, com excel·lents professionals, amb l’esperit de Calas-sanç –nascut per educar·, en formar·los com a persones lliures i bones persones per a un futur que deixa de ser·ho ja, i que a partir d’aquest moment es converteix en present.

Una etapa que acaba és preludi d’una altra que comença, tots vos-tès joves de segon de batxillerat van a començar·ne una nova, que és dura i difícil, està clar, però estan preparats per a això, tenen una font especial per a afrontar·la, la seua joventut, una joventut sana i ben for-mada, que els pot obrir molts camins a la vida, en les seues mans està el saber·ho aprofitar.

Les dones i homes als que els ha tocat afrontar aquest nou mil·lenni van a assistir i a participar en una sèrie de canvis complexos en tots els àmbits de la vida, que cada vegada semblen succeir·se a major veloci-tat, de manera tan vertiginosa, que en ocasions resultarà difícil assimilar el nou paisatge que va sorgint.

El cinquè centenari del naixement de Sant Francesc de Borja, pot convertir·se en una raó vàlida per a valorar més el llegat cultural social i humanista que precedeix i que ha conformat l’actual societat. Aquestes arrels són les que els donaran fermesa per a avançar cap a eixe futur canviant.

Els joves han de ser sempre l’esperó de la societat i deuen plantejar constantment objectius de millora, el desànim és la pitjor solució per a afrontar el futur.

A la vida sempre estem començant i acabant, acabar pot ser sinò-nim de començar, “es fa camí al caminar” va dir el poeta.

A tots vostès que donen un nou pas, els desitge que siguen “bona gent” amatents sempre a ajudar i a donar el millor de vostès mateixos.

A tota aquesta IX Promoció de Batxillerat, al tractar·se d’un comiat vull fer insistència en el nostre major desig:

Que encerten en les seues opcions i en els seus projectes. Que siguen feliços, arriben on arriben i siguen el que siguen.Aquest Col·legi de l’Escola Pia, que no deixen del tot, els desitja el

millor i sempre els espera. Que Déu els beneïsca i guarde, i que el vent de la vida els siga sem-

pre favorable. Bona sort i gràcies a tots.

Francesc Muletescolapi

51

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Batx

iller

at

Bona nit a tots i a totes, pares escolapis, companys, pares i mares, alumnes i familiars,

Hui és un dia de festa per a l’Escola Pia perquè un grup nombrós d’alumnes, més de seixanta, han arribat a aquest dia. El dia d’un fins prompte; perquè molts aniran a la Universitat, altres a estudiar a diferents llocs, però, tots a iniciar una nova etapa.

“Han estat molts anys plens d’afany”, diu l’himne del Barça; uns anys amb alegries, certs moments de desencant, eixa infante-sa tan bonica plena de rialles i malifetes, eixa adolescència que alguns començaren molt prompte i que els pares es pregunten: ¿no s’acaba mai?

Tot plegat, pensem els vostres mestres, per-seguint allò millor per a tots vosaltres.

L’Escola Pia està molt satisfeta de tots vosal-tres i, en especial, dels vostres pares i ma-res que un dia, per moltes raons, escolliren aquest centre per a vosaltres. Ens van deixar el que més estimen i esperem que haguem complit amb les vostres expectatives. De se-gur que algunes vegades ens haurem equi-vocat i, per això, vos demanem perdó, però estem ben certs que l’empremta de l’Escola Pia mai l’oblidaran.

Diuen que la joventut és una malaltia que es cura amb l’edat. Nosaltres esperem que l’ànim de superar·vos, l’esperança en un món millor, la fe en un Déu que ens estima i la força per no tindre por al demà, mai vos abandone.

Moltes gràcies a tots i a totes.

Xavier FigueresDirectorCOMIAT 2N

DE BATXILLERAT 28-V-2010

Despedida de una alumna de LetrasBuenas noches:Bienvenidos a este acto, Alumnos, Padres, Profesores y demás familiares y allegados.En primer lugar quiero decir, que es un honor para mí tomar la palabra en nombre de todos

mis compañeros en este acto, un día que quedará grabado en nuestras vidas para siempre ya que a partir de hoy cada uno de nosotros tomará un camino diferente.

Un día en el cual todos nos podemos sentir orgullosos los padres por el esfuerzo de vues-tros hijos, nosotros, los alumnos por haber intentado cumplir con nuestro propósito, y por los profesores porque se puede decir que todavía estáis en forma.

Muchos son los recuerdos que demuestran cuanto hemos cambiado y aprendido en estos años y por lo tanto ahora es el momento de dar las gracias a todos y cada uno de los profe-sores que nos habéis ayudado a creer en nosotros mismos, a luchar por lo que queremos y a hacernos mejores personas.

Aún recuerdo el día que aparecí por la puerta de clase. La verdad es que al principio siempre es un poco incómodo ser “la nueva” pero en poco tiempo puede ganarme vuestra confianza y vosotros la mía, consiguiendo hacerme sentir como en casa.

Muchos son los que se han ido y muchos los que se han unido a nosotros, pero como el roce hace el cariño, echaré en falta hasta el más pelmazo, sólo me queda añadir una cosa más, que aunque a partir de hoy tomaremos caminos diferentes, la distancia no nos separará porque nuestros recuerdos de nuestro paso por l’Escola Pia nos mantendrán siempre unidos.

Os deseo mucha suerte a todos y buenas noches.

Lara Alís

GENER 29 - DIA DE LA PAU

E S C O L A P I A g G A N D I A

52

Gab

inet

Psi

cope

dago

gic

EVALUACIONES PSICOPEDAGÓGICASEVALUACIONES PSICOPEDAGÓGICAS COLECTIVAS

INFANTIL 4 AÑOS Evaluación individual del lenguaje oral

INFANTIL 5 AÑOS Batería de aptitudes diferenciales

PRIMARIA 2º Batería de aptitudes diferenciales

PRIMARIA 4º Aptitudes diferenciales, personalidad y adaptación

SECUNDARIA 1º Aptitudes diferenciales, método de estudio y personalidad

SECUNDARIA 3ºAptitudes diferenciales, método de estudio,

personalidad e intereses profesionales

BACHILLER 1ºAptitudes diferenciales,

actitud ante el estudio e intereses profesionales

EVALUACIONES PSICOPEDAGÓGICAS INDIVIDUALES SEGÚN NECESIDADES EDUCATIVAS

INFANTIL 16 alumnos evaluados

PRIMARIA 31 alumnos evaluados

SECUNDARIA 5 alumnos evaluados

ALUMNOS CON ADAPTACIONES CURRICULARES INDIVIDUALES

INFANTIL 3 alumnos

PRIMARIA 5 alumnos

SECUNDARIA 35 alumnos

ALUMNOS CON NECESIDADES ESPECÍFICAS ATENDIDOS EN EL AULA DE INTEGRACIÓN

INFANTIL 9 alumnos

PRIMARIA 13 alumnos

SECUNDARIA 35 alumnos

PLAN DE ORIENTACIÓN ESCOLAR Y ATENCIÓN A LA DIVERSIDAD CURSO 2009-10

El passat mes de gener, el país més pobre d’Amèrica Lla-tina, Haití va patir l’impacte d’un terratrèmol que va reper-cutir en tota la seua població i va ser per a nosaltres una oportunitat per a mostrar gestos d’ajuda i solidaritat amb els pobres.Els terratrèmols provoquen rèpliques morals en llocs molt allunyats del seu epicentre geogràfic. L’empatia naix de la perplexitat de la raó davant l’absència de dolor enfront del sofriment aliè. El coneixement que algú idèntic a nosaltres agonitze sota una muntanya d’enderrocs sense que cap de nosaltres tinga cap mal, resulta intel·lectualment inso-frible.Ací és on apareix la solidaritat que ens espenta a socórrer al desfavorit.En el seu moment vam sol·licitar ajuda i va haver una res-posta solidària que vam ingressar en Càritas i Mans Unides (en les pàgines d’Acció Social, es donen les xifres concre-tes de l’aportació). Posteriorment, l’aportació que va fer l’ACPA, es va lliurar al P. Provincial perquè amb l’ajuda dels altres col·legis la lliurara al P. Rector de Santo Domingo, per a organitzar la construcció d’un col·legi a Puerto Prínci-pe (Haití), en el lloc que l’Església local haguera considerat més necessari.

Terratrèmol a l’Haití

La solidaritat alçarà HaitíLa gent senzilla de tot el món s’han sentit solidaris amb els damnificats d’Haití i han promogut moltes iniciatives per ajudar la població afectada. El fet de la solidaritat dels pobles és un signe d’esperança en aquest món en el qual no falten fets que inviten a la desesperança.

Cal dir que l’Església ja era molt present a l’illa abans del terratrè-mol del 12 de gener, a la capital. Varen morir l’arquebisbe i preve-res, així com 47 religiosos i religi-oses. Diverses congregacions han vist les seues cases demolides. La foto és un signe d’una Església que vol ser solidària amb el poble i refer la seua vida.

53

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Gab

inet

Psi

cope

dago

gic

E S C O L A P I A g G A N D I A

54

Web

del

’Esc

olap

ia P

ia

55

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Web

del

’Esc

olap

ia P

ia

E S C O L A P I A g G A N D I A

56

Col·l

abor

ació

Biblioteques de quatre potesAmèrica sempre és sorpre-nent. La imatge pertany a un poble colombià.Proper al centre de la capital, amb molts vestigis de l’èpo-ca colonial i importants mu-seus, es troba el protagonista de la imatge, Luis Humberto Soriano, un home de la ser-ra que davant els escassos èxits que com a professor te-nia entre els seus alumnes va decidir investigar a quins es devia el seu fracàs. Va des-cobrir aleshores que els xiquets no podien fer els seus deures perquè els únics llibres que havien vist en la seua vida eren els que ell els mostrava.Així va cercar resoldre el problema. Se’n va recordar del burro que hi havia a la casa de camp dels seus pares i va omplir els seus alforges de llibres i les pujava per les sendes i camins durant els caps de setmana perquè els xiquets pogueren descobrir el plaer de la lectura.Així s’ha estès la idea i s’ha creat la biblioteca Atikinchukwua, que amb l’ajuda d’un mul va voltant per vuit escoles, amb el treball voluntari dels pares de família. El projecte va començar en 2006, ara ja tenen 22 burros que recorren les sendes oferint un món de paraules escrites. Un món que permet als xiquets tras-passar les muntanyes on viuen i volar a través de les lletres. Les sostenen els llibres que duen cada cap de setmana als habitants que s’acosten a les biblioteques de quatre potes.

57

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Col·l

abor

ació

Este és el títol d’un llibre molt inte-ressant del psiquiatre brasiler Augusto Cury que està dirigit als pares com a primers educadors dels seus fills i tam-bé a nosaltres, els mestres.

He tret algunes de les frases, dirigides als pares, que m’han paregut més inte-ressants. Espere que vos/ens ajuden a ser eixos pares/mares brillants que necessiten els vostres/nostres fills/filles!

SET HÀBITS DELS BONS PARES I DELS PARES BRILLANTS

1. Els bons pares donen regals, els pares brillants ofereixen el seu pro-pi ésser

Els bons pares atenen, dins de les seues possibilitats, els desitjos dels seus fills. Celebren festes d’aniversa-ri, compren sabatilles, roba, aparells electrònics, els ofereixen viatges. Els pares brillants els donen allò incom-parablement més valuós. Allò que tots els diners del món no poden comprar: el seu ésser, la seua història, les seues experiències, les seues llàgrimes, el seu temps.Tin el valor de parlar sobre els dies més tristos de la teua vida amb els teus fills. Tin la gosadia de comptar les teues dificultats en el passat. Parla’ls de les teues aventures, dels teus somnis i dels moments més alegres de la teua exis-tència. Humanitza’t. Tin consciència que educar és entrar un en el món de l’altre.

Per què és fonamental per a la for-mació de la personalitat dels fills que els pares es deixen conèixer? Perquè esta és l’única manera d’educar l’emoció i crear vincles sòlids i profunds.

Tots els pensaments i emocions, negatius o beneficiosos, es registren in-voluntàriament per mitjà del registre au-tomàtic de la memòria (fenomen RAM).

Què guarden els teus fills de tu?,

les imatges negatives o les positives? Totes. Ells arxiven diàriament els teus comportaments, siguen intel·ligents o estúpids. No et dónes compte però es-tan “fotografiant” cada moment.

Molts pares diuen coses meravello-ses als seus fills, però tenen pèssimes conductes davant d’ells: són intole-rants, agressius, parcials, falsos. Amb el temps, es crea un abisme emocional entre pares i fills; poc afecte, però mol-tes friccions i crítiques.

Totes les experiències que posse-eixen un alt to emocional originen un “emmagatzenament” privilegiat. L’amor i l’odi, l’alegria i l’angoixa produeixen un registre intens.

De tant en tant, crida només a un dels teus fills i esmorza o fes plans di-ferents amb ell. Dis·li com d’important és per a tu. Pregunta·li sobre la seua vida. Parla sobre el seu treball i els seus desafiaments. Deixa que els teus fills compartisquen la teua vida. Cap tècni·ca psicològica funcionarà si l’amor no funciona. Permet-los als teus fills des·cobrir el teu món.

Obri’t, plora i abraça’ls. Plorar i abraçar és més important que donar·los una fortuna o cobrir·los de munta-nyes de crítiques.

2. Els bons pares nodreixen el cos, els pares brillants nodreixen la per-sonalitat

La societat s’ha transformat en una fàbrica d’estrès. No tenim control sobre el procés de formació de la personalitat dels nostres fills.

Entren en contacte diàriament amb milers d’estímuls seductors que s’infil-tren en les matrius de la seua memòria.

Prepara els teus fills per a sobreviu-re en les aigües turbulentes de l’emo-ció i a desenvolupar la seua capacitat crítica. Només així podran filtrar els es-tímuls estressants. I seran lliures per a triar i decidir. Prepara el teu fill per a ser,

perquè el món el prepararà per a tindre.Si tingueres la capacitat d’entrar

en l’escenari mental dels joves, cons-tataries que molts estan turmentats per pensaments ansiosos. Alguns s’angoi-xen amb els exàmens i proves escolars. Altres, amb cada part del seu cos que detesten. Altres inclús senten que ningú els vol. Molts joves tenen una pèssima autoestima.

Quants joves estaran patint sense que els seus pares ni tan sols sondegen els seus cors? Pateixen en silenci.

Pregunta’ls sempre als teus fills: “Què et passa?”, “Em necessites?”, “Has patit alguna decepció?”

De que val que tinguen un cos sa si són infeliços, inestables, si, despro-tegits emocionalment, fugen dels seus problemes, temen les crítiques i no sa-ben acceptar un “no”? Cap pare en el món donaria un aliment en mal estat als seus fills, però fem això amb la nu-trició psicològica. No ens adonem de que tot el que arxiven controlarà la seua personalitat.

Si contagies els teus fills amb els teus somnis i el teu entusiasme, la seua vida s’enriquirà. El vertader optimisme es construeix amb l’enfrontament dels problemes i no amb la seua negació. Els pares brillants no formen herois, sinó éssers humans que coneixen els seus límits i la seua força.

3. Els bons pares corregeixen er-rors, els pares brillants ensenyen a pensar

No et dediques a criticar com-portaments inadequats, sigues un ex-pert a fer que els teus fills reflexionen. Quan obris la boca per a repetir les mateixes coses, detones un gallet in-

E S C O L A P I A g G A N D I A

58

Col·l

abor

ació

conscient que obri determinats arxius de la memòria on es guarden les velles crítiques. Els teus fills endevinaran tot el que diràs. En conseqüència, el que digues no tindrà ressò en ells, no gene-rarà un moment educatiu. Este procés és inconscient.

Què fer? Sorprèn·los! Sorprendre els fills és dir coses que no esperen, re-accionar d’una manera diferent davant dels seus errors, superar les seues ex-pectatives. Utilitza la creativitat i la sin-ceritat. No obstant això, no sols amb un gest es garantirà la conquesta, sinó per mitjà de pautes de vida.

Si eduques la intel·ligència emoci-onal dels teus fills amb elogis quan es-peren un enuig (Goleman, 1996), amb alè quan esperen una reacció agres-siva, amb una actitud afectuosa quan esperen un atac de ràbia, es quedaran encantats i veuran en tu a una persona amb grandesa. Els pares es tornen així agents de canvi.

Els pares brillants els estimulen a fer de cada llàgrima una oportunitat de creixement. Una de les coses més im·portants en l’educació és conduir un fill a l’admiració pel seu educador. Sigues un mestre de la intel·ligència, ensenya·li a pensar.

4. Els bons pares preparen els fills per als aplaudiments, els pares bri-llants preparen els fills per als fra-cassos

Estimula els teus fills a tindre me-tes, a buscar l’èxit en l’estudi, en el treball, en les relacions socials, però no et detingues ací. Aconsegueix que no tinguen por dels seus fracassos.

Alguns no van vèncer perquè no van tindre paciència per a suportar un “no”, perquè no van tindre el valor d’afrontar certes crítiques, ni humilitat per a reconèixer els seus errors.

La perseverança és tan important com l’habilitat intel·lectual. La vida és una llarga ruta amb corbes imprevisi·bles i patinades inevitables.

Mostrant maduresa, els pares brillants es posen com a models de vida per a una existència victoriosa. Per a ells, tindre èxit no és tindre una vida infal·lible. Vèncer no és encer-tar sempre. Per això són capaços de

dir·los als seus fills: “M’he equivocat”, “Disculpa’m”, “Et necessite”. Els pares brillants mostren que les flors més be·lles sorgeixen després del més rigorós hivern.

5. Els bons pares conversen, els pa-res brillants dialoguen com a amics

Conversar és parlar sobre el món que ens rodeja, dialogar és parlar sobre el món que som. Dialogar és comptar experiències, és parlar del que està ocult en el cor, és desenrotllar intel·ligència interpersonal (Gardner, 1995).

Segons un estudi que he dut a ter-me, més del 50% dels pares mai han tingut el valor de dialogar amb els seus fills sobre les seues pors, pèrdues, frus-tracions… Com és possible que pares i fills visquen davall el mateix sostre du-rant anys i seguisquen completament aïllats? Perden temps dialogant amb els seus fills per a ajudar·los a reparar l’alegria, la seguretat o la sensibilitat que es perd?

Els comportaments inadequats moltes vegades són crides d’aten·ció per implorar la presència, l’afecte i l’atenció dels pares. Molts símptomes psicosomàtics, com a dolors de cap o abdominals, també són crits silencio-sos dels fills. Qui els sent? Molts pares porten als seus fills a psicòlegs, la qual cosa pot ajudar, però en el fons, el que ells estan buscant és el cor dels pares.

Desconnecteu la televisió durant una setmana completa cada dos me-sos i feu coses interessants amb els vostres fills.

He demanat disculpes moltes ve-gades a les meues filles quan m’he

comportat exageradament, he fet juís precipitats o he alçat la veu innecessà-riament. Així elles han aprés amb mi a disculpar·se i a reconèixer els seus ex-cessos. No vull filles que em temen, vull que em vullguen. Si hi ha amor, l’obedi-ència és espontània i natural.

Abraçar, besar i parlar espontàni-ament amb els fills cultiva l’afectivitat, trenca els llaços de la soledat. El con-tacte i el diàleg són màgics, creen una esfera de solidaritat, enriqueixen les emocions i rescaten el sentit de la vida.

O els teus fills t’admiren o no tin-dràs influència sobre ells. La vertadera autoritat i el sòlid respecte naixen per mitjà del diàleg. El diàleg és una perla oculta en el cor, tan cara i accessible.

6. Els bons pares donen informa-ció, els pares brillants compten his-tòries

Ser feliç és una pràctica i no una obra de la casualitat. Comptar històri-es. Estes amplien el món de les idees, airegen l’emoció i dilueixen les tensions.

El Mestre de mestres (Jesús de Nazaret) va ser un excel·lent educador perquè era un narrador de paràboles. Riques històries que obrien la intel·ligència, destruïen prejuís i estimulaven el pensament.

No crides, no agredisques, no respongues amb agressivitat. Para’t! Compta·li històries a qui vols. Pots en-senyar molt parlant poc. Sigues inven-tiu.

7. Els bons pares donen oportuni-tats, els pares brillants mai desis-teixen

59

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Col·l

abor

ació

Els pares brillants mai desisteixen, encara que els fills els deceben i tin-guen trastorns emocionals. Mai hem de perdre l’esperança que siguen grans éssers humans.

Què fer? Desistir! No. Comportar·se com el pare del fill pròdig. El fill va desistir de son pare, però el pare mai va desistir del fill. El fill va partir però el pare el va esperar. El pare no va condemnar el fill injust, sinó que li va fer una gran festa. Ningú el va entendre. L’amor és incomprensible.

Antigament, els pares eren autori-taris; hui ho són els fills. Antigament, els mestres eren els herois dels alumnes; hui són les seues víctimes. Els joves de hui no accepten ser contrariats. Mai en la història vam veure xiquets i joves do-minant de tal manera als adults. Els fills es comporten com a reis els desitjos dels quals han de ser immediatament

atesos.En primer lloc, aprèn a dir “no” als

teus fills sense por. Si ells no senten un “no” dels seus pares, no estaran prepa·rats per a sentir un “no” de la vida. No tindran oportunitat de sobreviure.

En segon lloc, quan es diu “no”, els pares no han de cedir als xantatges ni a les pressions dels fills. Si no, l’emocio-nalitat dels xiquets i els joves es tornarà un puja i baixa: en un moment seran dòcils, en un altre explosius; en un moment estaran animats, i immediata-ment, malhumorats. Si són xantatgistes en l’ambient social, seran exclosos.

En tercer lloc, els pares han de dei-xar clar quins són els punts a negociar i quins són els límits innegociables. Les protestes, les rabinades, les crisis no seran destructives, sinó constructives.

Pares de tot el món se senten per-duts, sense terra que xafar, sense fer-

ramentes per a entrar en el món dels seus fills.

Els que diuen “jo sé” o “no neces-site ajuda de ningú” ja estan derrotats. Per a educar necessitem aprendre sempre i conèixer en la seua plenitud la paraula paciència. Qui no té paciència desisteix, qui no aconsegueix aprendre no troba camins intel·ligents.

Volguts pares i mestres, el temps

pot passar i distanciar·nos, però mai oblideu que ningú mor quan viu en el cor d’algú. Portarem durant tota la nos·tra història un tros del vostre ésser en el nostre.

El nostre deute és impagable. Vos devem l’amor…

“Padres brillantes, maestros fasci-nantes”. Augusto Cury - Ed. Zenith

/ Planeta, 2007

Fernando Penalba

LES ALUMNES SORINA FLOCOS I ANA ISABEL GARCÍA DE L’ESCOLA PIA DE GANDIA HAN OBTINGUT EL PREMI EXTRAORDINARI DE BATXILLERAT DEL CURS 2008-2009

La Conselleria d’edu-cació ha atorgat els Premis Extraordinaris de Batxillerat del curs acadèmic 2008-2009 a un total de 27 alum-nes de la Comunitat. Dos d’elles són Sori-na Flocos i Ana Isabel Garcia, pertanyents al

Reial Col·legi Escola Pia de Gandia. Aquest premi suposa un reconeixement oficial als mèrits de les estudiantes basats en l’esforç i el treball d’ambdues alumnes i del centre al que pertanyen.

E S C O L A P I A g G A N D I A

60

ACP

A

Al novembre de 2006, els membres de l’actual Junta Directiva de l’Associació de Pares (ACPA) vam iniciar la nostra tasca amb molta il·lusió. Des d’aquell moment, creguem que vam portar endavant un nou projecte d’Associació al Centre, on el recolzament que vam rebre dels pares va ser fonamental per aconseguir el nostre objectiu. No obstant això, des del primer moment vam tindre una cosa molt clara i així li ho vam fer saber a qui en eixe moment era el Rector i Titular del Centre, el P. Teodoro del Val: el nostre compromís de portar endavant l’Associació de pares seria per només 4 anys.

Per tant, en la pròxima Assemblea General, i sent fidels al nostre compromís, els membres de l’actual Junta Directiva de l’ACPA deixarem el nostre càrrec amb l’objecte que altres pares, amb noves metes, nous projectes i, almenys la mateixa il·lusió que vam tindre nosaltres a l’iniciar la nostra tasca, puguen prendre el timó d’aquesta Associació.

Han sigut 4 anys de molt de treball on hem tingut, com a qualsevol altra tasca de compromís, alegries i penes, grans èxits i fracassos. No obstant això, ens anem pensant que dintre de les nostres possibi-litats, hem fet allò que pensàvem que era el millor per als nostres i vostres fills que, a la fi, han sigut la raó fonamental del per què hem estat ací al llarg de 4 anys. Pensem que, almenys en alguna ocasió, hem aconseguit el nostre objectiu que no ha sigut altre que ser el nexe d’unió entre les distintes famílies i, a més, entre les famílies i el Centre. Tot açò a més d’aconseguir que el col·legi no sols fora el lloc on acudien els nostres fills diàriament per a realitzar els seus estudis sinó que fora, també, un lloc de tro-bada de les nostres famílies, tant per a formació, recolzament entre nosaltres i per a activitats lúdiques.

Volem donar les gràcies a tots els pares i personal del Centre (docent i no docent) que ens heu donat suport i que ens heu recolzat al llarg d’estos 4 anys. Heu de saber que no heu sigut pocs i que sense vosaltres la nostra tasca no haguera pogut arribar on ha arribat. També donem les gràcies als qui ens heu criticat amb l’esperit de fer·nos millorar i ens heu dit allò que pensàveu que no estàvem fent correc-tament. La crítica constructiva ha sigut un dels ferraments fonamentals en la planificació de les nostres tasques. Moltes gràcies a tots.

LA JUNTA DIRECTIVA

ACPA

61

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Sam

bori

Huit mil escolars de la Safor participen en els premis Sambori de 2010El Museu Faller de Gandia va acollir ahir l’entrega dels premis Sambori, on han par-ticipat 45 centres educatius de la comar-ca de la Safor. En total han sigut 8.322 els escolars de diversos cicles formatius els que han concorregut a estos premis amb la col·laboració de 336 professors. Un dels centres més premiats per la llavor dels seus alumnes ha sigut l’Escola Pia de Gandia. Altres centres premiats han sigut els de Be-

niarjó, Palmera, l’Alqueria de la Comtessa, la Font d’en Carròs, Potries, Xeraco, Bellreguard, i Villalonga. La Regidora d’Educació, Liduvina Gil, va valorar com Extraordinària la participació.

L’ESCOLA PIA DE GANDIA OBTÉ CINC PREMIS SAMBORI 2010

El proper dimecres 26 de maig a les sis de la vesprada al Museu Falles es farà entrega dels premis Sambori. Aquest any l’Escola Pia té el plaer de comptar amb quatre alumnes del col·legi i una classe d’Infantil guardonats:

• Infantil 3 Anys A• Marc Llopis Fuster de 2n B• Paula Redondo Gil de 4t B• María Company Salcedo de 6é B• Gabriela Cerdà Sebastià de 1r de Batxiller A

Destaca que l’alumne Marc Llopis de 2n B també ha estat guanyador d’un premi de la fase provincial.

PREMI SAMBORICom ja és tradició al col·legi tots els anys participem en el premi Sam-bori des d’Infantil a Secundària. Aquest any ha estat un any d’alegria i goig per tots els premis que sens han concedit. Hem estat finalistes comarcals en Infantil, en el grup de 3 anys A; en 2n B, Marc Llopis; en 4t B, Paula Redondo; en 6é B, Maria Company i en 1r de Batxillerat A, Gabriela Cerdá. A més a més Marc Llopis ha estat finaliste provincial i el dissabte 29 de maig va haver d’anar a València a rebre el seu me-rescut premi. Com a mostra del treball de tots i dels valors que des del col·legi intentem transmetre vos mostren la seua història.

EL MEU BALÓ ROIG

Fa un temps quan era menut i no sabia res de res, em van regalar un baló roig. Aquella cosa botava molt i si li pegava amb el peu anava molt de pressa. Veia als meus oncles jugant i a poc a poc vaig aprendre.Uns quants dies després jugava ja amb ell i li pegava uns xuts que feia anar a la pilota com una bala. Però un dia a l’escola ens va dir la professora:· Sabeu que hi ha xiquets que no tenen joguets per a jugar? Vosaltres en teniu molts. Qui vullga pot portar un joguet dels que teniu a casa, que estiga nou i que estimeu. Com ja sabeu eixe regal el por-tarem a un xiquet que no en té cap, serà de part vostra, i segur que ell serà tan feliç amb el vostre joguet com ho sou vosaltres.Jo ho tenia clar, no hi havia res que pensar, el meu regal seria el baló, el baló roig. Uns dies després vaig vore en les notícies de la tele unes imatges d’un poble africà on eixien uns xiquets jugant en un baló roig.!Quina alegria, era el meu baló! !El meu baló roig!

Marc Llopis de 2n B

E S C O L A P I A g G A N D I A

62

Sam

bori

El regal del ducLa meua escola té dos cares. Una pareix molt vella. S’hi entra per una plaga que té unes estàtues de la família Borja. L’altra, un poc més enllà, és moderna, però també té una permanent defensa en un antic torrelló, coronat per un pi. M’agrada com-parar-les perquè em parlen de diversos moments de la història dels hòmens i dones de la ciutat. Quan estudie en I’immens edifici de I’antiga Universitat, és com si en les seues aules m’afegira a aquells desconeguts alumnes de fa segles. Sé que eren jóvens com jo, que tenien les seues il·lusions i que aspi-raven a un futur millor. Jo també ara m’esforce per treballar i somniar que també més endavant els meus projectes arribaran a bon port, que aniré creixent com les palmeres del seu pati.

Entre les seues parets resulta fàcil recordar el passat, especi-alment al fundador de l’edifici, sant Francesc de Borja, duc de Gandia. Amb gran visió de futur, en posà la primera pedra un 5 de maig de 1546. Ell mateix es doctorà en la Universitat, a penes acabada de crear pel papa i l’emperador. Molt prompte, en 1550, deixà Gandia iva ser jesuïta. La seua missió, com a superior general de la Companyia de Jesús, va tindre sempre molt present la necessitat d’una bona educació, de tal manera que animà a crear escoles en molts llocs del món, sobretot a Amèrica. Un dels millors regals del nostre duc va ser l’escola, la defensa de I’educació.

Enguany celebrem el V Centenari del naixement, a Gandia, de sant Francesc de Borja. Ara les escoles abunden, les possibi-litats de formar-se són considerables, encara que no en tot el món siga així. Milions de xiquets i xiquetes continuen sense escola, abandonats a la seua sort, obligats a treballar des de ben prompte. Em fa bé pensar en ells quan no tinc ganes de fer res, quan pense que em demanen massa atenció i esforç, quan m’agradaria més passar bona cosa de temps amb els jocs o la televisió. Un regal, com l’educació, obliga a molt, sobretot a ser responsable.

Quan ens reunirem en la Trobada milers de xiquets i xiquetes, m’agradaria dir-los que si recordem un gandià tan important, hauríem de correspondre a tot allò que ell va desitjar per als jóvens del seu temps i per a els del futur: ser feliços, treballar per un món millor, ser solidaris amb tants xiquets i xiquetes que continuen sense el dret a l’educació. Si tot això i més anem posant-ho en pràctica, serem els continuadors d’una obra que va començar fa molts anys, i també serem el millor regal d’ani-versari per al nostre sant i duc, Francesc de Borja.

Un alumne de l’Escola Pia de Gandia

QUANLAVIDA ET DONA RAONS!Voldria tornar a aquella vesprada en la platja. El contacte de l’arena en la pell, el teu cos i el meu, els teus ulls mel al sol i les teus paraules, paraules d’amor.

Voldria tornar a sentir tot allò que vaig sentir, tot allò que em feia gaudir tant d’aquell moment. Voldria estar al teu costat per sempre i despertar cada dia donant gràcies per tenir un dia més amb tu.

Tornava a casa cada dia a peu , carregada com sempre amb vint mil quilos en la motxilla i renegant dels mateixos professors de sempre que em feien la vida impossible. Jaume al meu costat, com cada vesprada des-prés del col·legi, suportant els meus crits i les meues queixes. De vegades notava com es quedava mirant·me amb el seu somriure peculiar i tenia aquella virtut de fer·me sentir la xica més afortunada del món.

Feia temps que no podia suportar el camí de tornada, i esgotada neces-sitava parar en un banc pel passeig i com no, ell atent com era i com és, acabava portant·me la motxilla.

Cada vegada s’accentuava més aquell cansament impropi de mi, que sempre malbaratava energia per tot arreu i mai tenia prou, i les classes d’educació física eren una autèntica

63

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

Sam

bori

tortura. De sobte, mentre corria em donava compte que em faltava l’alè, que no podia respirar, que no podia seguir endavant, mentint·me a mi mateixa i torturant d’aquella manera el meu cos.

I aquell dia vaig començar a dub-tar de la meua capacitat per a ama-gar que tot anava bé i res estava malament. De la meua capacitat per a aparentar que seguia sent la mateixa de sempre.

En eixir de classe el buscava, per tornar a rebre el seu bes que em permetia oblidar·me de tot i els seus braços que em protegien. I va passar... rient i jugant em va empè-nyer, sense força i equilibri el meu cos debilitat va caure escales avall. De seguida Jaume,va córrer cap a mi i em va alçar. Vaig veure en el seu rostre aquell semblant que ningú vol veure en la seua parella, el sentiment de culpa va aparèixer colpejant·me amb més força que mai; sabia que allò no era normal, que era culpa meua i patia per fer-lo sentir malament. Intentant calmar·lo li digué que no m’ havia fet res, que estava bé. Però aleshores, mentre ell m’observava ho vaig notar. Nota-va la sang baixant·me per la cama i mullant·me els vaquers clars.

Era una ferida tan menuda, que no comprenia com podia sagnar-me tantíssim. I no parava. Em sentia cansada i dèbil incapaç de suportar el pes del meu propi cos.

Vam deixar passar els dies, inten-tant oblidar aquell incident, però per alguna incomprensible raó la ferida anava empitjorant per moments, sagnava contínuament i no aconse-guia cicatritzar.

El metge va creure oportú fer·me uns anàlisis.

Aquell dissabte com cada dis-sabte em va cridar i em digué que tenia una sorpresa. M’agradava anar amb la seua moto, sempre corrent al màxim i al fil de pagar nou a cada vianant que s’atrevia a

creuar en el moment més inoportú. Sentia el vent en la cara, i compre-nia que era lliure, que érem lliures, i que res aconseguiria apartar-me del seu costat. Vam baixar en un petit racó de la platja, allà al final de la costa gandiana on la pau regna per sobre tot i es respira la sal del mar en cada sospir.

Era febrer i la gent normal no anava a la platja en un dels hiverns més freds de les últimes dècades, segons anunciaven cada nit en les noticies. De fet estava deserta, i lla-vors em vaig adonar...a uns metres de nosaltres hi havia un mantell de margarides blanques i al costat uns versos dels amants d’ Estellés es-crits en l’arena. Aquell era el meu poema preferit, cada vers em feia palpitar d’una manera accelerada i emotiva. Sentia que aquell amor era un amor sincer i viu, envejable per qualsevol.

Una vegada més va posar els seus llavis sobre els meus, i en una estona ja ens trobàvem en l’aigua entrellaçant els nostres cossos nus.

Res seria igual després d’aquell dia, res tornaria a ser igual per a mi ni per al nostre amor.

Leucèmia limfocítica aguda. Si-lenci. El silenci es va apoderar de mi. No podien sorgir les paraules, i tampoc podia pensar en res. No assimilava la informació, o tal vega-

da el meu inconscient es negava a fer·ho. De sobte, no puc evitar pen-sar en la mort, però els meus ulls es neguen a demostrar·ho. Sempre he sigut força valenta, no m’agradava mostrar els meus sentiments i no pensava canviar en aquell moment. Pensava en tot allò que he viscut, i m’ envaeix la pena. La metges-sa em mirava amb compassió i no m’agradava. No comprenia per què a mi...per què jo? I no hi vaig trobar cap resposta.

Voldria haver paralitzat el temps, i llançar a córrer en cap direcció. Considerava la possibilitat de fer·ho mentre algunes veus sonaven de fons i sols captava algunes parau-les: ‘probabilitat’, ‘mesos’, ‘QUIMI-OTERÀPIA’... quimioteràpia? Em vaig adonar que devia despertar del present i plantejar·me el futur. Quin futur m’esperava?

La metgessa ens va parlar a mi i a ma mare d’aquella quimioterà-pia intensiva que sonava brusca i espantosa. Tenia la malaltia ben avançada i no s’albergaven mas-sa esperances, de fet eren quasi inexistents, i la meua maduresa i mentalitat adolescent m’impedien trobar cap tipus de part positiva a aquell assumpte. Em quedaven tal volta uns dies, unes setmanes o qui sabia si anys sencers. Em sen-tia buida, buida per dins i per fora. No sentia res, i el meu semblant era inexpressiu. Però quan menys m’ho esperava, una freda gota bai-xa per la meva galta i s’atura en la comissura del llavi, com dient: ‘Ja no més!’ i després d’aquesta, es-clatà en mi la desesperació i el fra-càs personal, i no tinc prous ulls per a les llàgrimes. S’ha acabat d’ intentar aparentar el que no sóc. I per primera vegada, la meva ment és capaç de meditar de manera lò-gica i vaig decidir en aquell instant que lluitaria per la meua vida fins a l’últim moment. Per mi, per la meua família, i per...per ell, per ell? Estava

E S C O L A P I A g G A N D I A

64

Sam

bori

disposada a fer·lo passar per allò? El primer que se’m va venir al cap era no dir·li res, i fins i tot acabar amb la relació. Però era una tonte-ria, sabia perfectament que ell no ho permetria.

xLa seva reacció no era com ha-via esperat i en part em vaig alegrar que no

s’esfondrara, necessitava saber que ell era el més fort dels dos a pesar del que havia pensat durant els tres anys que portàvem junts. Necessitava saber que ell confiava en mi i que ell confiava en la meua superació.

Una setmana després comença-ria el meu tractament. De primeres, vaig decidir prendre·m’ho amb filo-sofia i no sentir pena per mi matei-xa, ni molts menys.

Odiava l’olor de l’hospital, i el se-guisc odiant. Olor a medicament, al lleixiu amb que desinfecten tot i l’ amoníac amb que llaven les ba-tes blanques. No suportava aque-lla vestimenta, em sentia tan ridí-cula amb ella, et llevava cap tipus de personalitat per deixar·te com un malalt més, una més d’aque-lles persones que tenien la mirada perduda. Era una situació tan incò-moda i freda... recorde una vegada passar pel costat d’un xiquet molt menut, no tenia cabells en el cap i es veia molt fràgil i pàl·lid, i em vaig preguntar quan em tardaria ja en ar-ribar a aquell moment.

I no va tardar gaire... Dues hores seguides amb la tor-

tura de la ‘quimio’, sentint el líquid entrant per la vena i la pressió que exerceix lentament en ella. No sa-bria descriure com em sentia en aquell parell d’hores, se’m passa-ven un miler de coses pel cap i al mateix temps ninguna.

Si alguna cosa m’agradava del meu cos eren els cabells. Tenia un monyo realment preciós, llarg i molt

cuidat, i el millor de tot, era allò que em donava una identitat pròpia. Va començar a desaparèixer poc a poc, començava a desfer·me poc a poc i al mirar·me a l’espill ja no era jo, era algú consumit per una malal-tia. Qui era aquella?

Els dies després de la ‘quimio’ eren el pitjor de tot. L’angoixa s’apoderava de mi, i em feien mal les costelles de tant de vomitar. Perdia la noció del temps, em des-plomava en qualsevol lloc i tanca-va els ulls per oblidar la realitat, els somnis eren més piadosos amb mi. Gitada en el llit pensava quedar·me allí per sempre, que el meu cos ja no podia respondre. Sabia que de-via estar orgullosa de mi mateix, i recordar tan afortunada com era per poder despertar cada dia i per tenir·lo, a Jaume, com no, que em recordava qui era i em feia pensar que era la xica més bella del món. Quan estava amb ell sentia que em sorgia l’energia de sobte.

En el fons jo sabia que no em cu-raria mai, que no se n’havia d’anar aquella malaltia, que em persegui-ria per sempre. Tenia setze anys i pensava que em quedaven tantes coses per viure, per experimentar;

però sent sincera en ocasions pen-sava que ja no podia més i que el millor era que s’ acabés aquella tor-tura d’una vegada per totes.

Avui, després de tres anys, record sorpresa tot el que he superat. Sé que aquesta sort que he tingut fins al moment, de sobte, pot tornar·se’n en contra meua però també sé que seguiré lluitant com una fera.

Voldria tornar a aquella vesprada en la platja. El contacte de l’arena en la pell, el seu cos i el meu, els seus ulls mel al sol i les seus parau-les, paraules d’amor.

Voldria tornar a sentir tot allò que vaig sentir, tot allò que em feia sentir VIVA. I ara, a la fi, ho podia tornar a fer però, amb una intensitat tan for-ta, que em donava una força innata en mi per a gaudir de cada moment com si fos l’últim.

Quan la vida et doni raons per a plorar, demostra·li que tens mil i una raons per a riure...

Gabriela Cerdà Sebastian1r Batxillerat Ciències

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

65

Sam

bori

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0A

ctiv

itat

s Cu

rs

MAIG 8- COMMEMORACIÓ DE LA COL.LOCACIÓ DE

LA 1ª PEDRA DE L’ANTIGA UNIVERSITAT DE GANDIA

MAIG 5 - VISITA D’ALBERTO COTO

MAIG 18 I 27 - DEMOSTRACIONS DE HOQUEI

Dreta, a la cruïlla, mentre plou i escampa,sota la cruel alternança de les ventadesatiades com fuets sobre els rostresdel qui van, del qui venen, una velletaven ramells de bresquiller. Oh Primaveraper pocs cèntims! Oh riure, oh tremolard’estrelles rosses sobre les humides pedres!Desapareix dels meus ulls l’urbà carrer,amb el fang, la multitud, el xerric dels tramviessobre els rails, l’estrident soroll del cotxe a la carrera. Heus ací que en un campm’hi trobe: és verd, amb el blat a peneseixit del sòl, xops i moreres al voltant,amb la promesa del fullatge al cimde les rames envoltades d’una boira d’or.I bresquillers: oh, lleugers, oh, gràcils, d’un rosaque no és d’aquest món: que és de túniquesd’àngels, baixats per beneir els primersbrots, i preparats, per algun alè de la brisa,a volar de núvol en núvol cap al cel.

Ada Negri (Lodi, 1870· Milà, 1945)(Poema del llibre Vespertina, de 1930)

RAM

ELLS

DE

BRE

SQU

ILLE

R

66

R E V I S T A 2 0 0 9 - 2 0 1 0

“Procure V. R. que vagen bé les escoles i deixe que el P. Octavio continue ensenyant com sap i com ho ha fet sempre, perquè sens dubte farà molt bons alumnes, com sé que ho ha fet en el passat, i el que no vullga anar a escola, que vaja on vullga, per-què no està bé que ens sotmetem al capritx d’alumnes ignorants i que hàgem de tindre mestres segons els seus gustos. Si ells volen estudiar, els nostres mestres són molt bons. Així escric al Sr. Octavio, que diu que els seus fills no volen vindre. Desitge a més que el lloc (de les escoles) estiga independent de la comunitat perquè no estiguem subjectes als seus capritxos”.

Josep de Calassanç(Al P. Castilla, Frascati, 364 – 1625)

67