escacs per a_tothom_2

Escacs per a tothom

Iniciaci 2

Edita: Balgium Editors, SL [email protected] www.balagium.com

Tercera edicirevisada: octubre 2010ISBN: 978-84-15184-01-0Dipsit legal: L-1682-2010

Disseyn coberta: Pere Fradera BarcelMaquetaci: Jordi Pri BurgusIllustracions: Ramon Mayals Marb

Jordi Pri Burgus Imma Farr Vilalta Ramon Torra Bernat Balgium Editors, SL Ramon Mayals Marb

[email protected]

Es reserven tots els drets.

Cap part daquesta publicaci no pot ser reproduda, emmagatzemada o transmesa per cap mitj sense perms de leditor.

Material curricular homologat pel Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, per resoluci ENS/2652/2003, de 20 dagost.(DOGC nm. 3965 de 10-09-2003)

Presentaci .............................................................................................v Orientacions pedaggiques ....................................................................vi Autors .................................................................................................... vii

Unitat 1. Anotaci ................................................................................................ 1 Identifi caci de caselles i peces .............................................................. 2 Anotaci dun moviment ......................................................................... 3 Anotaci duna captura ........................................................................... 6 Jugades confuses ................................................................................... 9 Jugades especials ..................................................................................11 Valoracions ........................................................................................... 13 Ritmes de joc. Rellotges ........................................................................... 14

Unitat 2. Lobertura ............................................................................................ 17 Fases duna partida .............................................................................. 18 Domini del centre ................................................................................. 19 Normes bsicas de lobertura ................................................................ 22

Unitat 3. Errades en lobertura .......................................................................... 31 Prdues de temps: ................................................................................ 32 Moure massa peons ........................................................................ 32 Moure innecesriament la mateixa pea........................................... 34 Peces menors amenaades ............................................................ 36 Moure la dama incorrectament ............................................................ 38 Peons dbils ......................................................................................... 40 Pe doblat ........................................................................................... 40 Pe allat ............................................................................................. 42 Pe endarrerit ...................................................................................... 44 Pe massa avanat ............................................................................. 46

Unitat 4. Minipartides ......................................................................................... 49 Mat del boig .......................................................................................... 50 Mat del despistat ................................................................................... 51 Mat del pastor ....................................................................................... 53 Mat de Lgal ......................................................................................... 54

ndex

Escacs per a tothom. Iniciaci 2

Unitat 5. Intercanvis ............................................................................................63 Pressi-defensa .....................................................................................64 Intercanvis de peces ..............................................................................67 Simplifi caci ...........................................................................................75 Contraatac .............................................................................................83

Unitat 6. Combinacions ......................................................................................85 Combinaci i tctica ...............................................................................86 La doble amenaa..................................................................................88 La clavada .............................................................................................91 Els raigs X..............................................................................................94 La descoberta ........................................................................................... 97

Unitat 7. Combinacions de mat I ......................................................................105 Mats amb dama ...................................................................................106 Mats amb torre ..................................................................................... 111

Unitat 8. Combinacions de mat II ..................................................................... 119 Mats amb pe ......................................................................................120 Mats amb alfi ll ......................................................................................125 Mats amb cavall ...................................................................................130

Unitat 9. Finals de peons ..................................................................................137 Regla del quadrat .................................................................................138 Regla de loposici ...............................................................................140 Rei contra rei i pe ................................................................................. 142 Finals amb dos peons ............................................................................ 150

Unitat 10. Finals de peons i pea menor ...........................................................159 Pe i cavall ..........................................................................................160 Pe i alfi l ............................................................................................165 Cavall contra pe .................................................................................170 Alfi l contra pe ........................................................................................ 177 Cavall contra dos peons ......................................................................... 179 Alfi l contra dos peons ............................................................................. 182

El projecte editorial de Balgium Editors va sorgir de la necessitat domplir un buit bi-bliogrfi c en lmbit de lensenyament dels escacs escolars, ja que la majoria de llibres descacs del mercat estan orientats al perfeccionament en aquesta disciplina i sadrecen, per tant, a un pblic ja iniciat.

Un dels nostres objectius s el de contribuir a la generalitzaci de lensenyament dels es-cacs en els centres educatius. Es tracta dun instrument pedaggic i ldic de primer ordre, a causa dels avantatges que comporten laprenentatge i la prctica daquest esport-joc en la formaci integral de les persones.

El nostre projecte, per tant, sorienta envers la creaci de materials pedaggics, tant en format llibre com en multimdia, per a la difusi i lensenyament dels escacs en els mbits educatiu, esportiu i ldic.

Una de les innovacions del projecte consisteix a incorporar al mn dels escacs la meto-dologia de treball de les editorials de lmbit educatiu pel que fa a planifi caci, elaboraci i creaci de materials didctics. Aix ha estat possible en combinar lexperincia peda-ggica de professors i mestres de centres educatius i els coneixements escaqustics de jugadors i monitors daquest esport.

Com a conseqncia, sha dut a terme una tasca delaboraci dun currculum complet en continguts (conceptes, procediments, valors i actituds) i en objectius per a tots els cursos de les etapes educatives (preescolar, primria i secundria). A partir daquesta programa-ci global shan elaborat i sestan publicant llibres i les respectives guies didctiques, que sagrupen en diverses colleccions. La fi nalitat s que professors i alumnes disposin de materials complementaris per a ensenyar i aprendre, respectivament, el joc dels escacs duna manera fcil, pedaggica, universal i continuada en tots els cursos escolars de les etapes obligatries.

En defi nitiva, a partir de projectes globals i complets per a lensenyament dels escacs es contribuir millor a la difusi i a lacceptaci que la prctica daquest joc estratgic facilita el procs de laprenentatge i leducaci integral de la persona, i que, en conseqncia, comporta la notable millora del rendiment escolar i del grau de maduraci intellectual i personal de lalumnat.

Tot plegat hauria dafavorir que les autoritats educatives governamentals facilitessin la incorporaci dels escacs en els centres densenyament.

Es pot ampliar la informaci sobre aquests projectes (materials didctics, els autors i els avantatges de la prctica dels escacs, etc.) a la pgina web www.educachess.org.

Presentaci

v


Els llibres de la collecci Escacs per a tothom presenten, mitjanant un disseny visual i atractiu, els conceptes de forma progressiva. Tamb plantegen exercicis de difi cultat gra-dual per a cada concepte explicat, per tal dafavorir-ne laprenentatge.Cada concepte sintrodueix en el moment adequat, es relaciona amb els continguts ante-riorment exposats i, alhora, serveix dintroducci per a altres conceptes que es presenten posteriorment, en altres captols del mateix llibre o dels segents llibres de la collecci.En el web www.balagium.com i www.educachess.org es poden consultar les guies di-dctiques i els solucionaris de cada llibre, per tal dampliar orientacions pel que fa al seu s i a la metodologia utilitzada. Encara que la metodologia aplicada permeti emprar aquests llibres per a un aprenentatge autodidctic, sempre saconseguir un millor aprofi tament dels continguts mitjanant les classes impartides per monitors o professors.Per tal que els resultats siguin ptims, cal que cada persona disposi dun llibre. Aix, es facilitar que pugui realitzar els exercicis i tamb respassar els continguts que es vagin explicant a les classes. s a dir, sactuar de forma anloga al mtode densenyament de qualsevol assignatura en els centres educatius.

Estructura de la collecci Escacs per a tothomAquesta collecci comprn sis llibres de diferents nivells: dos diniciaci, dos dintermedi i dos davanat.En cada llibre de la collecci es treballen continguts de lobertura, del mig joc i dels fi nals.

Estructura del llibre Escacs per a tothom. Iniciaci 2Unitat 1: anotaci duna partida.Unitats 2-4: explicaci de les normes bsiques, de les tpiques errades i dunes bsiques orientacions estratgiques en lobertura de la partida.Unitats 5-8: explicaci dels tipus dintercanvis entre peces i de les dife-rents combina-cions, tant per aconseguir un guany de material com per fer escac i mat.Unitats 9-10: explicaci de diversos fi nals amb peons i/o peces menors.

Estructura duna unitatCada unitat comena amb una portada i lndex del seu contingut.En les pgines de teoria es presenten els conceptes per mitj de defi nicions, esquemes i exemples variats.Cada pgina de teoria va seguida daltres amb exercicis per tal de facilitar i practicar els continguts conceptuals. Al fi nal de cada unitat, hi ha una srie de pgines dexercicis combinats sobre tots els conceptes que shi han exposat.

Orientacions pedaggiques

vi

Autors

Els autors dels llibres i del material del projecte provenen dels mbits de la pedagogia i dels escacs:

Jordi Pri BurgusLlicenciat en Cincies Fsiques i Postgrau en Didctica de les Matemtiques. Catedrtic dEnsenyament secundari.Ha impartit cursos a professors en noves tecnologies de la informaci i en didctica dels escacs pel Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya. s professor de mate-mtiques dEnsenyament Secundari a lIES Ciutat de Balaguer.Ha presidit el Club dEscacs Balaguer (1998-2003) i ha dirigit el prestigis Open Internacio-nal Ciutat de Balaguer (1998-2006).Monitor i rbitre de la Federaci Catalana dEscacs. s formador de monitors de la Fede-raci Catalana.

Ramon Torra BernatEnginyer Agrnom per la Universitat de Lleida. Master Thesis realitzada a travs del pro-grama Erasmus en Wageningen, Netherlands (2005-06). Estada dinvestigaci a Iowa State University en USA (2006).Monitor de la Federaci dEscacs de Catalunya.Ha dirigit lEscola dEscacs de Balaguer (EDEBA) (1998-2004), que ofereix actividades for-matives a les escoles de Balaguer i comarca. Ha estat el principal responsable de lrea formativa i de la coordinaci dels monitors.

Imma Farr VilaltaLlicenciada en Filologia Catalana i catedrtica dEnsenyament Secundari.Ha desenvolupat el crrec de coordinadora pedaggica i imparteix cursos de formaci del professorat en matria davaluaci i didctica de la llengua i la literatura.Ha format part de lequip de treball duna de les ms importants editorials de llibres de text a Catalunya (Editorial Text-La Galera, dEnciclopdia Catalana), com a coautora dels llibres de text de lassignatura de llengua catalana i literatura en letapa de secundria.s consultora (professora associada) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i tamb ha estat professora associada a la Universitat de Lleida.Participa com a collaboradora externa en grups dinvestigaci en lmbit de la literatura catalana contempornia de la Universitat de Lleida.

Diversos mestres internacionals, que es dediquen a lensenyament i a la didctica dels es-cacs, han collaborat en la revisi dels llibres i en laportaci de suggeriments. A tots ells, el nostre agrament.

vii

1

Identifi caci de caselles i peces

Anotaci dun moviment

Anotaci duna captura

Jugades confuses

Jugades especials

Valoracions

Ritmes de joc. Rellotges

Anotaci

Unitat 1

d5

2

Ajedrez para todos. Iniciacin 2

Cada casella sidentifi ca mitjanant la lletra de la columna i el nmero de la fi la.Primer sanota la lletra i desprs el nmero.

Identifi caci de caselles

Les inicials de les peces sn diferents segons lidioma. Aix, per exemple, els anglesos anomenen el rei amb la K, perqu en angls es diu king.Molts dels reculls de partides descacs porten el smbol de la pea en comptes de la seva lletra inicial, per tal de simplifi car i dunifi car el sistema danotaci.

Nom pe cavall alfi l torre dama rei

Lletra

Peces

Cada pea sidentifi ca mitjanant la lletra inicial del seu NOM.Per facilitar lanotaci, el pe no t assignada cap lletra.

Identifi caci de peces

C A T D R

43

21

1

3

Anotacin

Jugada 3 de les blanques: lalfi l es mou a la casella b5.

3. Ab5

Procedim com en el cas anterior, per afegim al davant la lletra, en majscula, de la pea que es juga.

2. ... , Cc6

Per anotar un moviment cal escriure el nmero de la jugada seguit del moviment de la pea.Primer anotem, a lesquerra, la jugada de les blanques i desprs, a la dreta, la de les negres (consulta lexercici 7 de la pg. 15).

Anotaci dun moviment

1. Moviment del pe

Noms cal indicar la casella on es colloca el pe jugat.

1. e4

Quan un pe corona, safegeix al fi nal un igual i la inicial de la pea per la qual es canvia.

c8=D ,

2. Moviment de la resta de peces

1 2

3 4

5 6

4


Anota la jugada indicada mitjanant una fl etxa.1

1 2

3 4

5 6

1

5

Anotacin

4. Ad3 , ...8. ... , Tc8

3. ... , e63. ... , Ac5

2. c4 , ...1. Cf3 , ...

Indica amb una fl etxa la jugada anotada al peu de cada tauler.2

3 4

1 2

6


La captura duna pea sindica amb el smbol x.Aquest smbol safegeix entre la lletra de la pea que captura i la casella de la pea capturada.

Safegeix el smbol x entre la lletra de la pea i la casella on sesdev la captura.

3. Cxd4

Anotaci duna captura

Jugada 5 de les blanques: lalfi l blanc captura el cavall negre de la casella c6.

6. Axc6

1. Captura amb el pe

Sindica la columna del pe que es mou, seguit del smbol x i la casella de la pea capturada.

2. ... , exd4

Jugada 4 de les negres: el pe de la columna d captura lalfi l de la casella c6.

4. ... , dxc6

2. Captura amb la resta de peces

1 2

3 4

5 6

1

7

Anotacin

Anota la captura assenyalada amb la fl etxa.3

1 2

3 4

5 6

8


exd5 , ...Cxd7 ,

8. , Cxd5 4. Axc4 , ...

2. ... , dxc45. Cxd4 , ...

Indica amb una fl etxa la jugada anotada al peu de cada tauler.4

3

21

1

9

Anotacin

Repassa la captura al pas al llibre de la mateixa collecci, Iniciaci 1.

exf6 ap , ...

Desprs del smbol x sanota la casella on es colloca el pe que captura al pas, i tamb hi afegim les lletres ap.

... , f5

Cal prestar atenci a aquestes dues jugades, per tal devitar confusions en lanotaci de les partides.

Jugades confuses

1. Dues peces iguals poden anar a la mateixa casella

Safegeix la columna o la fi la de la pea que es mou entre la lletra inicial i la casella de destinaci.

Cbc3 , ... o C1c3 , ...

Safegeix la columna o la fi la de la pea que es mou entre la lletra inicial i el smbol x.

Taxc1 ,

2. El pe captura al pas

1 2

3 4

5 6

10


Anota la jugada que indica cada fl etxa.5

3 4

21

1

11

Anotacin

En cas que es faci escac i mat, cal afegir dos smbols de la suma.Dxh7++

Si en fer una jugada el rei adversari queda en escac, safegeix el smbol de la suma desprs de lanotaci.

Ac3+ , ...

Observa a continuaci algunes jugades que es representen amb smbols diferents.

Jugades especials

Enroc curt

Es representa amb dues rodones separades per un guionet.

6. O-O , ...

Es representa amb tres rodones separades per guionets.

8. ... , O-O-O

Enroc llarg

Escac al rei Escac i mat

1 2

3 4

5 6

12


Anota la jugada assenyalada amb fl etxes.6

2

1

1

13

Anotacin

Aquestes indicacions serveixen per saber quin jugador ha guanyat la partida.

Dxh7++ , ...

1 - 0

La simbologia que segueix sutilitza per tal de valorar, de manera abreujada, algunes jugades o la partida.

Valoracions

Smbols de valoraci dalgunes jugades

?? jugada molt dolenta

? jugada dolenta

?! jugada dubtosa

!? jugada interessant

! jugada bona

!! jugada molt bona

El smbol ?? indica que la jugada del cavall s molt dolenta.

... , Cd7 ??

Smbols de valoraci del resultat duna partida

1 - 0

1/2 - 1/2

0 1

guanyen blanques

taules

guanyen negres

14


En les partides de competici cada jugador ha darribar a fer una quantitat de jugades abans que superi un temps preestablert.Si no es fes aix, les partides tindrien una durada illimitada.

Ritmes de joc

Cada jugador, desprs de fer una jugada, ha de prmer el bot del seu rellotge: daquesta manera satura el seu temps i comena a funcionar el rellotge de ladversari.

El jugador que exhaureix el temps del rellotge perd la partida.Tamb perd si, en les partides lentes, no arriba a la quantitat de jugades establertes per a cada control de temps.

Lentes Llampec

A partir de 2 hores De 15 a 60 minuts Menys de 15 minuts

Cap

No sanota

Tipus departides

Botonsdaturadadel rellotge

Rellotgede les blanques

Bandera

Rellotgede les negres

Els rellotges sutilitzen per tal de controlar el temps de qu disposa cada jugador en la partida. Cadasc t un rellotge que acumula el temps que tarda a fer les seves jugades.

Rellotges

Temps

Controls

Anotaci

Rpides

1 o 2

Obligatria

Cap

Voluntria

1

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

58

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

76

77

78

79

80

15

Anotacin

Reprodueix en un tauler descacs la partida que est anotada a la planella segent. Fixat en les jugades que fan aquests grans mestres internacionals.

www.openbalaguer.org

OPEN INTERNACIONAL DESCACSCiutat de Balaguer

Ronda

N.

exd5

Cd5

Ah5

fxe7

f6

Ah6

f5

Dg3

De1

Ae3

Rh1

f4

O - O

a4

Ae2

Cxd4

Cc3

d4

Cf3

e4

Ce5

Axd5

g6

Tdc8

exd4

Ce8

e5

Ab7

b6

Cbd7

Td8

O - O

Ae7

Dc7

a6

e6

cxd4

Cf6

d6

c5

N.

Axe3

Dh4

Ah6

Te1

dxe6

Txf5

Df4

Txe5

b3

Ae6

Tae1

Ag5

Ag4

Tc1

De3

Tc8

Dd3

gxf5

Cf5

fxe6

Dc3

Cg7

Dc4

Dxc2

Tcb8

N. N.

6 Taula 5 Resultat 1 - 0

Data 21 / 07 / 1998Barua, Dibyendu GM India

Suba, Mihail GM Rumana

Aban

done

n

7

/ /

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

76

77

78

79

80

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

58

59

60

16


OPEN INTERNACIONAL DESCACSCiutat de Balaguer

Ronda

N. N. N. N.

Taula Resultat -

Data

Fes una partida amb un company i anota les jugades en aquesta planella, tal com ho fan els grans mestres que participen en aquest torneig.

www.openbalaguer.org

8

17

Fases duna partida

Domini del centre

Normes bsiques de lobertura

Lobertura

Unitat 2

18


Lobertura

Les primeres jugades de la partida constitueixen lobertura. La seva fi nalitat s dominar el centre i desenvolupar les peces.

Les primeres jugades determinen les estratgies futures datac i de defensa. Per aix, s molt important no cometre errades greus a linici de la partida.

Les peces no shan de moure sense cap pla preconcebut.

El mig jocEl mig joc comena quan sacaba lobertura.En el mig joc es fan jugades per intentar dur a terme:

La captura de les peces de ladversari. La preparaci de latac al rei adversari. La defensa del nostre rei.

Sha de combinar la mxima quantitat de peces per tal daconseguir la millor posici, la mxima pressi sobre ladversari i un bon avantatge de material.

El fi nal

Desprs del mig joc arriba el fi nal de la partida, moment en qu hi ha poques peces a causa de lintercanvi i captura daquestes.

En aquesta fase sha daconseguir fer lescac i mat al rei adversari, a partir dels avantatges aconseguits en el mig joc.

Els fi nals de partida shan de jugar b per tal de no perdre partides clarament guanyades. Un error en aquesta fase suposa la prdua de la partida.

En una partida descacs distingim tres fases: lobertura, el mig joc i el fi nal.

Fases duna partida

3 43

21

4

2

19

Lobertura

El pe domina les caselles centrals marcades amb rodones vermelles.

El cavall domina les caselles centrals marcades amb rodones vermelles.

Un dels objectius principals de lobertura s dominar les caselles del centre del tauler mitjanant peons i peces menors.Recorda que una casella est dominada per una pea si aquesta pot capturar una pea adversria que es mogui cap a aquesta casella.

Domini del centre

Caselles centrals

Aquestes quatre caselles formen la part central del tauler.

Aquestes dotze, tamb, es poden anomenar caselles centrals.

Caselles centrals ampliades

1 2

3 4

5 6

20


Posa una creu a les caselles del centre o centre ampliat que dominen les blanques i una rodona a les que dominen les negres.Encercla el jugador que domina ms caselles centrals.

Blanques Negres Blanques Negres



1

1 2

3 4

5 6

2

21

Lobertura

Encercla totes les jugades que permeten dominar caselles centrals (no ampliades).

Cf3 Cc3a3 Cf6 h5d6

Cf3 e3Ch3

Cc3 b3d4 Cf6 h6Ca6

Cc6 Ad7c5

2

231

33 34

22


Si savancen els peons de lalfi l, sha devitar obstaculitzar la sortida del cavall.

En aquest exemple, no pot moures cap alfi l ni el cavall del rei a f3.

Al principi no savancen els peons de les torres perqu no faciliten la sortida dels alfi ls. Tampoc s recomanable avanar els peons dels cavalls en les primeres jugades.

Quan es comena una partida cal seguir bsicament unes normes, les quals han de ser una guia per als jugadors principiants. Daquesta manera, es poden evitar greus errades.

Normes bsiques de lobertura

1. Avanar peons per tal de dominar el centre

Els primers peons que savancen sn generalment el del rei o el de la dama (dues caselles).

Les rodones indiquen quines caselles amenaa el pe blanc.

Tamb es pot avanar el pe de lalfi l del fl anc de la dama, per shauria de conixer almenys una mica de teoria dobertures.

Correcte Correcte

IncorrecteIncorrecte

1 2

3 4

5 6

2

3

23

Lobertura

Valora la jugada indicada i encercla la resposta correcta. Colloca una rodona a les caselles centrals que sn dominades pel pe jugat.

Correcte Incorrecte Correcte Incorrecte

Correcte IncorrecteCorrecte Incorrecte


231

33 34

24


Lalfi l blanc impossibilita davanar el pe de la dama i difi culta el desenvolupament de lalfi l negre de les blanques.

El cavall blanc impedeix jugar lalfi l i la dama blancs perqu bloqueja les seves diagonals.

El cavall negre de la columna de la torre no domina el centre.

Moure els peons centrals facilita que els alfi ls puguin entrar en joc. Les caselles ocupades pels peons no han dobstaculitzar el desenvolupament dels cavalls i dels alfi ls.En lobertura sintenta desenvolupar les peces menors i desprs les majors amb el mnim de jugades possible.

2. Desenvolupar els cavalls i els alfi ls com ms aviat millor

En desenvolupar el cavall, s bo daprofi tar per amenaar peces de ladversari o per defensar les nostres.

En jugar el cavall negre, es desenvolupa una pea menor i, alhora, es defensa el pe negre amenaat. Desprs les blanques mouen lalfi l a c4.

Correcte Correcte

IncorrecteIncorrecte

1 2

3 4

5 6

2

4

25

Lobertura

Valora la jugada indicada i encercla la resposta correcta. Colloca una rodona a les caselles centrals que sn dominades per la pea menor.


Correcte IncorrecteCorrecte Incorrecte


231

33 34

26


Lenroc permet moure la torre cap al centre i, aix, coordinar millor altres accions amb les peces restants.

En lenroc llarg el rei no queda tan protegit i necessitem moure una pea ms (la dama). El pe de la torre no queda defensat pel seu rei.

Lenroc facilita la defensa del rei, perqu aquest es troba en un rac del tauler i, a ms, queda protegit pels peons del seu davant.Tamb permet comunicar la torre amb la resta de les peces.

3. Enrocar el rei al ms aviat possible

Els dos reis estan enrocats. Daquesta manera es troben protegits pels seus peons respectius, marcats amb groc.

Per poder fer lenroc, abans shan desenvolupat les peces menors que es trobaven entre el rei i la torre.

1 2

3 4

5 6

2

5

27

Lobertura

Encercla les jugades que permeten enrocar el rei com ms aviat millor.

O - O Tb1h3 Cc6 c6Ae7

Ca6 O - Oh6

De2 dxe5Cap O - O Cb6Da5

Ae3 Ae2a3

231

33 34

28


Es desenvolupen les peces menors i la dama perqu les torres quedin comunicades i es defensin mtuament.Aquestes regles ajuden a entendre la fi losofi a de lobertura. Ara b, lordre amb qu aquestes jugades sn executades pot variar per motius defensius o per tal daprofi tar errades de ladversari.

Aix que es van desenvolupant les peces, sintenta controlar el centre, es prepara la defensa del rei i es planifi ca lestratgia datac a les peces adversries.

Les torres, un cop comunicades, poden ocupar rpidament les columnes centrals.

4. Comunicar les torres

A la primera fi la les torres estan comunicades perqu no hi ha cap pea entre aquestes.

Per comunicar les torres com ms aviat millor, s necessari que el rei senroqui i que, a ms, es desenvolupin les peces menors i la dama.

1 2

3 4

5 6

2

29

Lobertura

Encercla les jugades que permeten comunicar les torres.

Cd5 Ae3h3 g6 Dc7Cd7

c4 Cf7Tb8

d5 Dd2Cap Ab7 Cd5a5

Cec3 Cbc3Ah6

6

1 2

3 4

5 6

30


Encercla la jugada ms adequada dacord amb les normes bsiques de lobertura. Hi pot haver ms duna resposta correcta.

Dd2 f4a3 a4 Ab5Ad3

a4 O - Og3

Ad3 De2b3 Ae3 Dd2Ag5

g4 d4Dc2

A

31

Prdues de tempsMoure massa peonsMoure la mateixa pea innecessriamentPeces menors amenaadesMoure la dama incorrectament

Peons dbilsPe doblatPe allatPe endarreritPe massa avanat

Errades en lobertura

Unitat 3

231

33 34

32


Sha devitar fer jugades que no afavoreixen o difi culten el desenvolupament de les peces i retarden lenroc del rei.Cometre errades greus en lobertura comporta, generalment, perdre la partida rpidament. Aquests tipus derrades es podran observar en les minipartides de la segent unitat.

Prdues de temps

Un cas especial per correcte s el davanar una casella els peons de b o g, els quals permeten desenvolupar lalfi l mitjanant lanomenat fi anchetto.

Normalment, els peons que shan de jugar en lobertura sn els del centre del tauler.

1. Moure massa peons

Les blanques desenvolupen les peces menors, mentre que les negres no ho fan perqu mouen massa peons.

El moviment dels peons ha de permetre desenvolupar les peces menors i, tamb, dominar caselles centrals.

1 2

3 4

5 6

3

33


Encercla els jugadors que han jugat massa peons de forma incorrecta.Hi pot haver ms duna resposta correcta.

Blanques CapNegres Blanques CapNegres



1

231

33 34

34


En lobertura, sha devitar moure la mateixa pea dues vegades perqu retarda el desenvolupament de les altres peces i lenroc.Cal evitar que ladversari pugui fer jugades de desenvolupament que comportin una amenaa a les nostres peces, perqu aix ens obligaria a tornar a moure una pea jugada anteriorment.

Tot i que es mou la dama dos cops, aquesta prdua de temps s correcta perqu queda compensada per la gran mobilitat de les seves peces menors.

Les negres perden un temps de desenvolupament perqu tornen a moure el seu alfi l malgrat no ser necessari.

2. Moure la mateixa pea innecessriament

Mentre les negres es van desenvolupant correctament, les blanques perden el temps movent el mateix cavall dues vegades.

Lalfi l blanc, que abans havia anat a la casella c4, s mogut per sego-na vegada consecutiva de manera innecessria, en lloc de desenvolupar altres peces.

1 2

3 4

5 6

3

35


Indica si el moviment que indica la fl etxa verda s correcte o incorrecte.




2

231

33 34

36


Sha de procurar posar en joc la mxima quantitat de peces. En lobertura sintenta desenvolupar les peces menors i desprs les majors amb el mnim de jugades possible.

Lalfi l, amenaat per un pe, sha de tornar a moure. Aquestes jugades sn correctes, perqu lavan dels peons negres laterals no ha contribut al desplegament de les seves prpies peces.

Les blanques, mentre amenacen lalfi l negre, desenvolupen el seu cavall i, daquesta manera, guanyen un temps.

3. Peces menors amenaades

Les blanques perdran un temps perqu hauran de tornar a jugar lalfi l blanc, el qual est amenaat pel pe negre.

Amb el moviment del pe, les blanques, mentre ocupen el centre i amenacen lalfi l negre, guanyen un temps.

1 2

3 4

5 6

3

37


Encercla les jugades que guanyen temps de desenvolupament i que saprofi ten del moviment de la pea menor.

c3 Cc3Ae2 h3 Ad2Ad3

Cge2 Cf3Ch3

Af5 De7Dc7 e3 e4Ae3

Ce5 e5Af5

3

231

33 34

38


La dama no sha de moure, al principi de la partida, per caselles on les peces de ladversari puguin atacar-la mentre es desenvolupen. Recorda que la dama s la pea que t ms valor.

Les blanques desenvolupen laltre alfi l, que torna a amenaar la dama negra. Mentre les negres perden el temps movent la dama, les blanques posen en joc els seus alfi ls.

Les blanques desenvolupen el seu alfi l amb lamenaa a la dama negra que lobliga a moures a una altra casella. Les blanques guanyen un temps de desenvolupament.

4. Moure la dama incorrectament

En aquest exemple, mentre el cavall negre es desenvolupa tamb amenaa la dama blanca.

Les negres tenen lopci de capturar el cavall blanc amb tres peces diferents. Capturar amb la dama s incorrecte, com sobserva en els diagrames 3 i 4.

1 2

3 4

5 6

3

39


Escriu les jugades que guanyen temps de desenvolupament i que saprofi ten del moviment prematur de la dama de ladversari. En el cas que hi hagi ms duna soluci, encercla la millor.4

231

33 34

40


Els peons dbils sn aquells que no es poden defensar correctament amb la resta de peons; ladversari, per tant, pot capturar-los ms fcilment.El pe dbil pot ser de quatre tipus: doblat, allat, endarrerit i massa avanat.

Peons dbils

Si es pot, quan es dobla peons sha de fer cap a les columnes interiors. Aix, si lalfi l negre es canvis pel blanc, shauria de doblar el pe de la columna a en lloc de fer-ho amb el de la columna c.

Els peons doblats en columnes exteriors sn normalment molt dbils, ja que acostumen a ser ms difi cils de defensar, a banda de no controlar caselles centrals.

1. Pe doblat

En una mateixa columna es troben dos o ms peons del mateix color.

El pe doblat s el que ha canviat de columna en capturar una pea adversria.

Malgrat que aquests peons estan doblats i no poden defensar-se recprocament, aquesta debilitat s compensada pel seu important domini del centre del tauler.

1 2

3 4

5 6

3

41


Escriu el nom de les caselles on es troben peons doblats.5

231

33 34

42


Un pe allat no t, a les columnes contiges, cap altre pe del mateix color.Les pitjors situacions es produeixen quan els peons estan allats i doblats alhora, perqu presenten dues debilitats al mateix temps.

Un mtode bsic de joc contra un pe allat consisteix a concentrar un nombre important de peces que lataquin per, aix, intentar-ne la captura.

La casella que es troba davant dun pe allat no pot ser atacada per peons. Resulta, doncs, molt difcil fer marxar una pea collocada en aquesta casella i que bloqueja el pe.

2. Pe allat

El pe blanc allat noms pot ser defensat per una pea major o menor, la qual cosa condiciona el desenvolu-pament de les peces prpies.

Quan un jugador t diversos peons allats, li ser molt difi cil de poder defensar-los tots.

1 2

3 4

5 6

3

43


Escriu el nom de les caselles on es troben peons allats.6

231

33 34

44


Un pe endarrerit t els peons de les columnes contiges ms avanats i, a ms, no pot avanar perqu seria capturat.Quan es pugui, cal intentar atacar els peons endarrerits per tal de captu-rar-los o de difi cultar la coordinaci daquelles peces de ladversari que els defensen.

Quan es t un pe endarrertit s pot intentar de canviar-lo per, primer, sha de preparar la jugada. En aquest cas, el cavall negre mou a e7 per tal de defensar lavanament del pe.

Seguint amb la posici anterior, aquest pe tan sols es podr defensar amb peces majors o menors, ja que no es pot defensar amb els propis peons.

3. Pe endarrerit

De tots els peons endarrerits, el de la columna b ser el ms fcil datacar perqu no hi cap ms pe en la mateixa columna.

Si un pe endarrerit es troba en una columna on no hi ha cap pe adversari, aquest ser fcilment atacable.

1 2

3 4

5 6

3

45


Escriu el nom de les caselles on es troben peons endarrerits.7

231

33 34

46


Un pe es considera massa avanat si est molt allunyat de la casella inicial i no pot defensar-se adequadament amb les seves peces.No sha davanar excessivament un pe si pot ser atacat, perqu aquesta pea mai podr retrocedir.

En aquesta posici, tot i estar el pe de e5 massa avanat, tres peces blanques el defensen i, a ms, est impedint que el cavall negre es colloqui a f6.

Si un o ms peons centrals estan avanats per ben defensats, aix comportar difi cultats en el desenvo-lupament de les peces de ladversari.

4. Pe massa avanat

Les blanques no poden defensar adequadament el pe avanat i les negres el capturaran en el moment ms convenient.

En aquesta posici, el pe situat a la casella e5 ser capturat perqu les negres tenen ms peces atacant-lo que no pas les blanques defensant-lo.

1 2

3 4

5 6

3

47


Escriu el nom de les caselles on es troben peons massa avanats.8

1 2

3 4

5 6

48


Dh5 Ac4Cf3 Ad3 Ac4 Ab5Ca3 a4

Ab4 Cf6Ac5 g5 c4 Cf6Ae7 Df6

gxf6 Ab4+Cxf6 Dxf6 Cf6 O-O-Oh5 Ae7

Encercla les jugades que siguin correctes. Raona per qu algunes daquestes jugades sn incorrectes.A

49

Mat del boig

Mat del despistat

Mat del pastor

Mat de Lgal

Minipartides

Unitat 4

3 4

1 2

50


Aquesta jugada no ajuda a controlar el centre, ni a desenvolupar les peces menors. Per el ms greu s que soblida la norma ms important dels escacs: evitar lescac i mat al seu rei.

2. g4??

La dama negra aprofi ta la despro-tecci de la diagonal e1-h4 per tal de fer lescac i mat. Aquest escac i mat s el ms rpid que es pot fer en una partida descacs.

2. ... , Dh4++

Aquesta jugada no s correcta. Es recomana als principiants que facin avanar dues caselles un dels seus peons centrals.

1. f3

Les negres s que avancen un dels seus peons centrals. El pe de la columna e controla la casella central d4 i, a la vegada, permet la sortida de lalfi l negre i de la seva dama.

1. ... , e5

Mat del boig

3 4

1 2

44

51

Minipartides

Aquesta jugada no s aconsellable perqu retarda el desenvolupament de les peces menors i bloqueja la sortida del seu alfi l blanc. A ms, no saconse-gueix un major control de les caselles centrals.

3. De2 ? , ...

Les negres opten per lintercanvi de peons centrals.

3. ... , dxe4

s correcte que les negres avancin una casella el pe de la columna c (en lexemple de la pgina anterior era el de laltre fl anc).

1. e4 , c6

Les blanques desenvolupen correcta-ment un cavall i les negres avancen el pe central de la dama.Aquesta defensa sanomena Caro-Kann i t com a objectiu lluitar per les caselles centrals.

2. Cc3 , d5

Mat del despistat

7 8

5 6

52


Era preferible continuar el desenvolu-pament mitjanant les jugades Cf6, Af5 o e6 i, aix, haurem evitat lescac i mat.

Les blanques fan escac i mat.

5. Cd6++

s millor capturar el pe amb el cavall. Si es capturs amb la dama, Cf6 amenaaria la dama blanca i safavoriria el desenvolupament de les negres.

4. Cxe4 , ...

Aqu es comet una greu errada, malgrat que es desenvolupi una pea menor, perqu es facilita que ladversari faci escac i mat.

4. ... , Cd7 ??

3 4

1 2

44

53

Minipartides

Les negres inicien, correctament, el seu desenvolupament de peces menors.

2. ... , Cc6

Aquesta sortida de la dama s arriscada i prematura. Era preferible jugar Cf3. Malgrat aix, est plantejant una greu amenaa sobre el pe f7.

3. Df3 , ...

Ambds adversaris avancen dues caselles el seu pe de la columna e.

1. e4 , e5

Les blanques desenvolupen el seu alfi l i, daquesta manera, controlen les caselles centrals d5 i e6, a ms damenaar el pe de f7.

2. Ac4 , ...

Mat del pastor

1 2

5 6

54


Moltes partides comencen daquesta manera: avanant cada jugador dues caselles el pe del rei.

1. e4 , e5

Les negres defensen el pe del rei amb el de la dama (aix sanomena Defensa de Philidor). Un altra manera de defensar el pe seria Cc6.

2. Cf3 , d6

Les negres no sadonen daquesta amenaa i es precipiten a atacar la dama blanca. Sha destar atent a les amenaces de ladversari!

3. ... , Cd4 ??

La dama blanca, defensada pel seu alfi l, fa escac i mat al rei negre.

4. Dxf7++

Mat de Lgal

5 6

3 4

4

55

Minipartides

Encara que es desenvolupa lalfi l i es clava el cavall de les blanques, la jugada s dolenta perqu no sha previst la resposta de ladversari.

4. ... , Ag4 ?

Quan el cavall captura el pe negre, sembla que les blanques sequivoquin perqu lalfi l negre pot capturar la dama blanca.

5. Cxe5 ! , ...

Mentre les blanques continuen desen-volupant peces menors, les negres no desenvolupen peces ni controlen caselles centrals en la seva jugada.

3. Ac4 , h6 ?

Les blanques desenvolupen laltre cavall i defensen el seu pe del rei dun futur atac.

4. Cc3 , ...

9 10

7 8

56


El rei solament t una casella on anar.

6. ... , Re7

El rei negre rep lescac i mat amb laltre cavall. Cal vigilar sempre les amenaces descac i mat.

7. Cd5++

Les negres, ambiciosament, capturen la dama. Era millor perdre solament un pe en jugar-se 5... , dxe5 6. Dxg4

5. ... , Axd1 ?

Lalfi l defensat pel cavall en e5 captura el pe f7 i fa escac al rei. 6. Axf7+ , ...

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

2

4

57

Minipartides

Reprodueix en un tauler la partida segent. Desprs anota al costat de cada comentari el nmero de la jugada i marca amb una X el jugador que lexecuta.

Posici fi nal

La jugada del cavall bloqueja la sortida de seu lalfi l i de la seva dama.

Malgrat moure per tercera vegada la mateixa pea, saconsegueix un atac imparable.

Sofereix un pe per poder contraatacar.

Per evitar perdre la dama, sobre una diagonal que far perdre la partida.

Es mou per tercer cop un pe, en comptes de desenvolupar les prpies peces menors.

d4

Cd2

dxe5

h3

fxe3g3 Dxg3++

Dh4+

Ce3

Cg4

e5

Cf6N.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

N.

1

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

58



Posici fi nal

En capturar el cavall samenaa descac i mat amb la dama.

No s correcte treure el cavall per les columnes exteriors si hi ha altres alternatives per defensar el pe atacat.

La descoberta del pe amenaa lalfi l i provoca la destrucci de la defensa del pe f7.

No s aconsellable que la dama surti tan aviat perqu pot ser amenaada per peons o peces menors.

Aquesta jugada s una greu errada, perqu s millor perdre una pea menor, en lintercanvi, que la partida.

N.

e4

Ac4

Df3

d4

Axh6Dxf7++

gxh6

Axd4

Ch6

Ac5

e5N.

2

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

4

59

Minipartides


Aquesta jugada agreuja la situaci perqu en sis moviments no sha desenvolupat cap pea menor.

Avanar aquest pe no serveix per controlar cap casella central i, a ms, es perd un temps.

s una gran jugada perqu permet salvar lalfi l i obrir una diagonal datac al rei adversari.

No sha de fer aquesta jugada perqu obre una diagonal datac al rei blanc.

Daquesta manera sevita momentniament lamenaa descac i mat amb lalfi l.

f4

a3

h3

g4

f5h4

Th3

Txh4 Ag3++

Dxh4+Ad6e6

Ag6

Ah5

Ag4

d5

N.

Posici fi nal

N.

3

10

1

2

3

4

5

6

7

8

9

60



Cf3

e4

Ac4

Axf7+

Ce5+Dg4+Df5+

Dd5++

Rd6Rxe5Re6

Rxf7

b5

h6

a6N.

Aquesta jugada provoca un intercanvi que, malgrat la prdua de material, donar lloc a un atac imparable.

Aquest escac obliga el rei a anar al centre del tauler, on ser ms fcilment atacable.

Un cop avanat aquest segon pe, no es controla cap casella central.

Latac sobre lalfi l s una errada greu perqu no sha previst latac al rei negre.

La captura del cavall condueix a lescac i mat perqu el rei est totalment desprotegit.

Posici fi nal

N.

4

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

4

61

Minipartides


e4

Cc3

Cb5

Cd6++

c6

Ce7

e5N.

En avanar el pe es produeix una greu errada perqu queda desprotegida la casella d6.

Aquesta jugada no s aconsellable perqu mou dues vegades la mateixa pea al principi de la partida.

El cavall bloqueja el desenvolupament del seu alfi l i, a la vegada, no ataca cap pea de ladversari.

A causa del bloqueig del rei i de la seva incorrecta defensa, les blanques fan escac i mat.

Les negres fan la mateixa jugada que les blanques.

Posici fi nal

N.

5

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

62



e4

f4

Cf3

Ac4

Cxg5Dh5+Df7+

Dd5+

De5++

Re7

Rd6Re7fxg5

f6

g5

exf4

e5N.

Lavanament daquest pe augmenta la debilitat del fl anc del rei perqu sobre una nova diagonal datac.

El moviment del cavall facilita latac defi nitiu de la dama sobre el rei de ladversari.

Sofereix un pe per guanyar el control sobre el centre del tauler.

Aquesta jugada continua desenvolupant peces i ataca el pe dbil situat en f7.

La captura del cavall impedeix la defensa del rei. La jugada h5 hauria evitat latac de la dama.

Posici fi nal

N.

6

63

Pressi - Defensa

Intercanvis de peces

Simplifi caci

Contraatac

Intercanvis

Unitat 5

64


La pressi sobre una pea augmenta quan ladversari colloca una pea ms amenaant la primera. La soluci ms fcil per contrarestar-la s defensar, si s possible, la pea atacada.Les peces que reben la pressi, generalment, no poden moures perqu estan clavades, sn peons dbils, etc.

Pressi - Defensa

231

33 34

Les blanques encara poden augmentar la pressi per les negres ja no tenen ms peces per defensar el seu cavall. 3. Df3 , ...

Les blanques continuen latac amb laltre cavall i les negres mouen el seu alfi l per ajudar la defensa del seu cavall. 2. Ce4 , Ag7

Exemple

El cavall negre est clavat per lalfi l blanc. Les blanques intentaran aprofi tar-ho atacant aquest cavall.

Les blanques augmenten la pressi en moure el cavall blanc i les negres ho contraresten movent laltre cavall. 1. Cd5 , C5d7

1 2

3 4

5 6

5

65

Intercanvis

Escriu la jugada que fan les blanques per poder augmentar la pressi sobre la pea atacada.1

1 2

3 4

5 6

66


Escriu la jugada que fan les negres per poder defensar la pea atacada i, aix, contrarestar la pressi de les blanques.2

5

67

Intercanvis

21

En defensar-se dun atac es comena a capturar amb la pea de menys valor per evitar perdre material. 1. Txd5 , Cxd5

Per evitar perdre material en un atac, es comena a capturar amb la pea de menys valor. 1. Axd5 , Txd5

Es realitza un intercanvi de peces quan els dos jugadors capturen almenys una pea en jugades consecutives.

Intercanvi de peces

Exemples

Si una pea atacada t ms valor que latacant, normalment es capturar encara que estigui defensada. 1. Axe6 , fxe6

Sha devitar capturar una pea si comporta perdre una altra de ms valor. 1. Axg6? , Txd1

3 4

1 2

3 4

5 6

68


Cxf5 Txd8Axf8 Dxg6+ Txd8Dxc8

Dxd5 Txd5Cxd5

Cxd5 exd5Axd5 Txd5 exd5Axd5

Axe5 Dxe5Txe5

Encercla la millor jugada de les indicades per guanyar material o no perdrel en lintercanvi de peces.3

5

69

Intercanvis

1. Txe6 , Cxe6 2. Axe6 , Txe6

1. Axe6 , Cxe6 2. Te5 , ...

Qualsevol intercanvi de peces ha de tenir un objectiu clar; no sha de canviar peces perqu no se sap qu fer amb elles.En funci del nombre de peces atacants i defensores, es presenten els casos segents:

1. Amb ms peces defensores que atacants

Les blanques amenacen amb dues peces la torre negra que est defensada per tres peces.

En aquest tipus dintercanvi, sempre es comena a capturar amb la pea de menor valor.

1 2

Diagrama 1Si les blanques comencen capturant amb lalfi l guanyen qualitat (torre per alfi l); per si continuen lintercanvi (torre per cavall), aleshores perden la qualitat guanyada anteriorment.

Diagrama 2Si les blanques comencen capturant amb la torre, no es guanya ni es perd qualitat.

Correcte Incorrecte

1 2

1 2

70


Anota les jugades que cal fer si les blanques realitzen un intercanvi de peces incorrecte, en el qual perden material.

Anota les jugades que shauran de fer si les blanques realitzen un intercanvi de peces sense prdua de material.4

5

5

71

Intercanvis

Un intercanvi es comena per obtenir algun tipus de benefi ci, per no es canviaran totes les peces possibles si aix comporta perdre algun dels avantatges aconseguits anteriorment.

2. Amb ms peces atacants que defensores

Les negres amenacen amb tres peces el cavall blanc, que est defensat per dues peces.

1. ... , Txf3 2. Axf3 , Axf3

1. ... , Axf3 2. Axf3 , Txf3

1 2Correcte Incorrecte

Si sintercanvien totes les peces possibles, el nombre de peces captu-rades sempre ser superior al de perdudes i, en la majoria de casos, es guanyar material.

Diagrama 1Les negres guanyen el cavall en lintercanvi en dues jugades, per a una jugada solament es produeix un canvi duna pea menor per una altra. Diagrama 2Si les negres comencen capturant amb la torre, es perd la possibilitat de guanyar una pea menor de ladversari.

1 2

1 2

72


Anota les jugades que cal fer si les negres realitzen un intercanvi de peces incorrecte, en el qual perden material.

Anota les jugades que shauran de fer si les negres realitzen un intercanvi de peces sense prdua de material.6

7

5

73

Intercanvis

A vegades, es produeixen intercanvis on latacant perd material per saconsegueix fer escac i mat, tal com es podr observar en alguns exemples de les prximes unitats de combinacions i mats.

3. Igualtat de peces atacants i defensores

Les blanques amenacen amb tres peces el cavall negre, que est defensat per tres peces.

1. Cxf6+ , Texf6 2. Axf6 , Txf6 3. Dxf6? , Dxf6

1. Cxf6+ , Texf6 2. Axf6 , Txf6 3. Dg3 , ...

1 2Correcte Incorrecte

Un cas particular en lintercanvi de peces s la simplifi caci, en la qual cap jugador guanya material.

Diagrama 1Les blanques guanyen qualitat (torre per alfi l) perqu les negres defensen amb peces majors i les blanques ataquen amb peces menors.

Diagrama 2En canvi, si les blanques acaben tot lintercanvi, perden material (dama i alfi l per dues torres).

1 2

1 2

74


Anota les jugades que cal fer si les blanques realitzen un intercanvi de peces incorrecte, en el qual perden material.

Anota les jugades que shauran de fer si les blanques realitzen un intercanvi de peces sense prdua de material.8

9

5

75

Intercanvis

1

Les blanques coronaran algun pe. A ms, el rei negre t molt poca mobilitat.

Al jugador amb avantatge de material, li interesa simplifi car. Ladversari, per contra, ha dintentar evitar-ho. 1. De4+ , Dxe4 2. fxe4 , ...

La simplifi caci s un recurs tctic consistent en un intercanvi de peces digual valor.Normalment, les simplifi cacions serveixen per passar de situacions de mig joc a altres de fi nal de partida.Amb una simplifi caci es pot aconseguir un dels objectius segents:

Simplifi caci

1. Imposar un avantatge de material

Les blanques obliguen a canviar les dames perqu la dama negra est clavada. 1. Dc2 , Dxc2 2. Txc2 , ...

Les blanques guanyaran perqu tenen qualitat davantatge (torre per alfi l).

2

1 2

3 4

5 6

76


Anota les jugades que permeten a les blanques simplifi car per imposar un avantatge de material.10

5

77

Intercanvis

1

Lintercanvi de cavall per lalfi l evita aquesta amenaa.

Les negres amenacen de capturar el pe blanc de la columna h. 1. Cxd6 , Cxd6

2. Eliminar peces defensores

Les negres capturen el cavall per poder fer lescac i mat. 1. ... , Axe1 2. Txe1 , Dxg2++

Si les blanques capturen lalfi l, les negres fan escac i mat.

2

3. Eliminar peces atacants

1 2

1 2

78


Anota les jugades que permeten a les negres simplifi car per eliminar peces atacants.

Anota les jugades que permeten a les negres simplifi car per eliminar peces defensores.11

12

5

79

Intercanvis

1

Les blanques podran capturar alguns peons de les negres i coronar-ne algun dels seus.

Les blanques provoquen el canvi de cavalls en fer una doble amenaa. 1. Cd5+ , Cxd5 2. exd5 , Rd7 3. Re4 , Rd6 4. Rf5

4. Deteriorar lestructura de peons

Les blanques simplifi quen per aprofi tar-se de lavantatge dels seus peons i la millor collocaci de la seva torre. 1. Cxf5+ , Txf5 2. Txf5 , gxf5

Desprs de lintercanvi els peons negres del fl anc de rei estan doblats i allats.

2

5. Aconseguir un avantatge posicional

1 2

1 2

80


Anota les jugades que permeten a les blanques simplifi car per aconseguir un avantatge posicional.

Anota les jugades que permeten a les blanques simplifi car per deteriorar lestructura de peons de ladversari.13

14

1 2

3 4

5 6

5

81

Intercanvis

Escriu el tipus dobjectiu que saconsegueix en cada simplifi caci.Juguen les blanques.A

1 2

3 4

5 6

82


Anota les jugades que fan les negres en aquestes posicions per tal dassolir algun dels objectius de la simplifi caci.Indica quin s el benefi ci aconseguit en cada cas.B

5

83

Intercanvis

1

Lintercanvi de la torre pel pe permet fer taules per escac continu. 1. Txg7+ , Rxg7 2. Dg5+ , Rh8 3. Df6+ , Rg8

Si les blanques intentessin defensar el cavall, aquest seria capturat. Si es mogus el cavall, es perdria la dama.

El contraatac s un mecanisme de defensa activa, s a dir, es duu a terme un atac equivalent o superior al de ladversari perqu no hi ha cap ms possibilitat de defensar-se de latac rebut.Normalment, si el contraatac s efectiu, ladversari no podr fi nalitzar latac perqu haur de defensar-se.

Contraatac

Exemples

El contraatac de les negres evita la prdua del seu cavall. Si les blanques no capturen el cavall amb el pe b, les negres guanyaran material.

Si la torre blanca captura la dama, les blanques perdran una torre en lintercanvi de peces. 1. ... , Cxc3 2. Txd8 , Ce2+ 3. Rh1 , Cxg3+ 4. hxg3 , Tbxd8

2

1 2

3 4

5 6

84


Anota les jugades que permeten a les negres fer un contraatac a les blanques.15

85

Combinaci i tctica

La doble amenaa

La clavada

Els raigs X

La descoberta

Combinacions

Unitat 6

86


La combinaci s una srie de jugades, aparentment forades, que intenten aconseguir un avantatge. Aquest pot ser un guany de material, una millor posici o, fi ns i tot, lescac i mat.Les jugades tctiques han de tenir en compte la resposta de ladversari. Podem ressaltar-ne les segents: la doble amenaa, la clavada, els raigs X i la descoberta.

Combinaci i tctica

231

33 34

En fer la descoberta del pe negre, es fa escac. El mat s inevitable, encara que shi interposi la dama.

Les negres guanyen la partida amb aquesta combinaci: 4. gxh3 , c5+ 5. De4 , Axe4++

Exemple

Les blanques tenen avantatge de material per les negres ofereixen sacrifi car la dama per tal de fer el mat. 1. ... , Dxg5

La dama captura el cavall blanc. Si les blanques no la capturen, les negres obtenen avantatge de material. 2. fxg5 , Th8+ 3. Th3 , Txh3+

6

87

Combinacions

1

Aquesta mala combinaci dna un gran avantatge material a les blanques.

Lalfi l negre fa escac per poder canviar el seu cavall per una torre i un pe blancs. 6. gxh3 , Txh3

Una errada tctica comporta normalment una prdua rpida dun pe, duna altra pea o, fi ns i tot, de la partida.

Fases duna combinaci

Exemple

Observa qu pot passar si les negres sequivoquen en la combinaci. 3. ... , Cf2+ 4. Rh2 , Ae5

Les negres sequivoquen en fer la doble amenaa, en comptes de canviar torres. 5. Rg1 , Cxh3+

AnlisiPlantejament Valoraci

Qu vols aconseguir? Com es fa? Guanyes o perds ?

3 4

2

Errada tctica

88


La doble amenaa es produeix quan una mateixa pea nataca dues al mateix temps i, tamb, quan samenaa escac i mat i, alhora, capturar una altra pea.Si la pea que fa la doble amenaa pot ser capturada per una de ms valor, cal que la primera estigui defensada.

La doble amenaa

231

33 34

Desprs damenaar escac i mat amb la dama des de d4, es captura el cavall negre. 1. Dd4 , ...

Desprs del canvi del cavall per lalfi l, el pe f, en avanar dues caselles, fa una doble amenaa. 1. Cxe5 , Txe5 2. f4 , ...

Exemples

Desprs de fer lescac al rei amb el cavall, aquest fa la doble amenaa a les dues torres negres. 1. Cd6+ , Rc7 2. Cxf7 , ...

Desprs de fer escac al rei negre amb la dama a c3, aquesta fa una doble amenaa des de e1. 1. Dc3+ , Rg8 2. De1 , ...

1 2

3 4

5 6

6

89

Combinacions

Anota les jugades que permeten a les blanques fer una doble amenaa.Si s possible, indica la combinaci amb fl etxes.1

1 2

3 4

5 6

90


Anota les jugades que permeten a les blanques fer una doble amenaa.Si s possible, indica la combinaci amb fl etxes.2

6

91

Combinacions

1

El rei ha de capturar el pe per evitar perdre la torre. Per, aleshores, lalfi l blanc clava la torre de les negres. 1. g4+ , Rxg4 2. Ae6 , ...

Si el pe negre captura la torre, aleshores la dama queda clavada per laltra torre. 1. Txh6 , gxh6 2. Tg1 , ...

La clavada consisteix a immobilitzar una pea de ladversari. La clavada s absoluta quan aquesta pea no pot moures perqu deixaria el rei en escac.La clavada relativa s aquella que, quan es mou la pea clavada, es captura la pea adversria que ha quedat al descobert i que, generalment, s de ms valor.Solament els alfi ls, les torres i la dama poden fer una clavada.

La clavada

Exemples

Si les blanques capturen la torre, sofega el rei negre. Si savana el pe les blanques coronen o capturen la torre. 1. c7 , Tc6 2. Th6! , ...

Les blanques obliguen la torre a abandonar la columna e. Aix, les negres perdran el cavall que estava clavat. 1. Ah5 , Td8 2. Dh2 , ...

3 4

2

1 2

3 4

5 6

92


Anota les jugades que permeten a les blanques aprofi tar-se duna clavada o fer-ne una. Si s possible, indica la combinaci amb fl etxes.3

1 2

3 4

5 6

6

93

Combinacions

Anota les jugades que permeten a les blanques aprofi tar-se duna clavada o fer-ne una. Si s possible, indica la combinaci amb fl etxes.4

94


Els raigs X consisteixen a fer escac al rei o a amenaar una pea, que, en moures, permet la captura duna altra pea.La pea capturada, lamenaada i latacant coincideixen en la mateixa lnia (fi la, columna o diagonal).Les peces que poden fer els raigs X sn la dama, la torre i lalfi l.

Els raigs X

231

33 34

Si la dama negra captura el cavall que ha capturat a lalfi l, amb uns raigs X, lalfi l blanc capturar la torre. 1. Cxf5 , Dxf5 2. Ad3 , ...

Les blanques aconsegueixen capturar la dama negra desprs dobligar el rei a situar-se a la casella c6. 1. Aa3+ , Rc6 2. Da8+ , ...

Exemples

Les negres han de canviar la seva torre pel pe, per tal devitar-ne la coronaci. 1. Ta8 , Txh7 2. Ta7+ , ...

Si el pe negre captura la torre que ha capturat el cavall, llavors laltra torre fent uns raigs X capturar la dama. 1. Txe5 , dxe5 2. Td1+ , ...

1 2

3 4

5 6

6

95

Combinacions

Anota les jugades que permeten a les blanques fer uns raigs X.Si s possible, indica la combinaci amb fl etxes.5

1 2

3 4

5 6

96


Anota les jugades que permeten a les blanques fer uns raigs X.Si s possible, indica la combinaci amb fl etxes.6

6

97

Combinacions

Les negres han de sacrifi car la dama per evitar lescac i mat amb els dos cavalls. 1. Txe5 , Dxe5 2. Cg6 , ...

Amb la descoberta del pe same-nacen alhora el cavall i lalfi l. En qualsevol cas, les negres sempre perden una pea. 1. f4 , ...

La descoberta

1 2

Amb escac al reiTipus

Sense escac al reiUn escac

Doble escac

Sense escac al reiCap de les peces amenaades s el rei.Ladversari solament podr evitar lamenaa duna de les seves peces.

La descoberta consisteix a moure una pea de manera que aquesta i una altra amenacin dues peces de ladversari amb la fi nalitat de capturar-ne alguna de les dues o de fer lescac i mat.Totes les peces poden fer una descoberta.

Exemples

98


231

31 32

Desprs de fer la descoberta amb lalfi l, es far lescac i mat amb la torre o lalfi l a d8, segons on es mogui el rei. 1. Ag5+ , Re8 (o Rc7) 2. Td8++ ( o Ad8++)

Desprs de la descoberta de lalfi l blanc, el rei negre es veu obligat a capturar-lo i la torre blanca clava la dama. 1. Ad6+ , Rxd6 2. Tcd1 , ...

Desprs del canvi de torres obligat, es fa la descoberta de lalfi l blanc i es captura lalfi l negre. 1. Txc7+ , Rxc7 2. Af8+ , ...

Les blanques fan escac i mat desprs de fer la descoberta de lalfi l i el sacrifi ci de la dama blanca per lalfi l negre. 1. Af8+ , Ah5 2. Dxh5+ , gxh5 3. Th6++

Amb escac al reiUna de les dues peces amenaa el rei.Ladversari haur devitar que el rei estigui en escac.

Amb doble escac al reiLes dues peces alhora fan escac al rei.Ladversari haur de moure el rei obligatriament.

1 2

3 4

5 6

6

99

Combinacions

Anota les jugades que permeten a les blanques fer una descoberta.Si s possible, indica la combinaci amb fl etxes.7

1 2

3 4

5 6

100


Anota les jugades que permeten a les blanques fer una descoberta.Si s possible, indica la combinaci amb fl etxes.8

1 2

3 4

5 6

6

101

Combinacions

Anota les jugades que permeten a les negres fer una descoberta.Si s possible, indica la combinaci amb fl etxes.A

1 2

3 4

5 6

102


Anota les jugades que permeten a les negres fer una descoberta.Si s possible, indica la combinaci amb fl etxes.B

1 2

3 4

5 6

6

103

Combinacions

Anota les jugades que permeten a les blanques fer una descoberta.Si s possible, indica la combinaci amb fl etxes.C

1 2

3 4

5 6

104


Anota les jugades que permeten a les blanques fer una descoberta.Si s possible, indica la combinaci amb fl etxes.D

105

Mats amb dama

Mats amb torre

Combinacions de mat I

Unitat 7

3 4

1 2

106


La dama blanca fa escac i mat perqu les prpies peces negres priven al seu rei la fugida. 1. Dd5++

La dama fa escac i mat a lltima fi la amb la collaboraci del seu alfi l. 1. Dc8++

La dama fa escac i mat amb lajut del pe, el qual est impedint la fugida del rei. 1. Dh7++

La dama entra per la diagonal per fer escac i mat, ja que la torre evita la fugida del rei. 1. Da8++

En una jugada

Mats amb dama

1 2

3 4

5 6

7

107


Anota les jugades que permeten a les blanques fer una combinaci de mat.1

3 4

1 2

108


El cavall permet que la dama faci escac i mat a la columna h. 1. Ce7+ , Rh7 2. Dh5++

Lalfi l ajuda la dama a fer escac i mat, desprs que aquesta ha fet escac des de la columna h. 1. Dh3+ , Rg8 2. Dh7++

El pe fa retrocedir el rei i la dama fa escac i mat a la vuitena fi la. 1. h6+ , Rg8 2. Dd8++

Desprs de lintercanvi de torres, la dama fa escac i mat. 1. Te8+ , Txe8 2. Dxe8++

En dues jugades

Mats amb dama

1 2

3 4

5 6

7

109



1 2

3 4

5 6

110



3 4

1 2

7

111


En una jugada

Mats amb torre

El cavall, a ms de defensar la torre, evita que el rei pugui anar a b1. 1. ... , Txa2++

Amb la descoberta de lalfi l a f3, el rei blanc no t escapatria. Si lalfi l es colloqus a h3, el rei podria anar a h1. 1. ... , Af3++

La torre fa lescac i mat en la primera fi la amb la collaboraci del seu pe, que evita que el rei sescapi. 1. ... , Th1++

Mentre una torre evita que sescapi el rei, laltra li fa escac i mat. 1. ... , Th1++

1 2

3 4

5 6

112


Anota les jugades que permeten a les negres fer una combinaci de mat.4

3 4

1 2

7

113


En dues jugades

Mats amb torre

Desprs que la torre blanca ha hagut de capturar el cavall, la torre negra aprofi ta per fer escac i mat. 1. ... , Cc2+ 2. Txc2 , Tb1++

La torre fa escac i mat des del rac perqu aprofi ta la diagonal oberta que domina lalfi l negre. 1. ... , Th8+ 2. Rg1 , Th1++

Lintercanvi de torres permet a laltra torre fer lescac i mat des de la primera fi la amb lajuda del seu pe. 1. ... , Txe1+ 2. Rxe1 , Tg1++

Amb les captures dels peons, les torres, que es defensen recprocament, fan escac i mat. 1. ... , Txh2+ 2. Rg1 , Tfxg2++

1 2

3 4

5 6

114



1 2

3 4

5 6

7

115



1 2

3 4

5 6

116


Anota les jugades que permeten a les blanques fer una combinaci de mat.A

1 2

3 4

5 6

7

117


Anota les jugades que permeten a les negres fer una combinaci de mat.B

1 2

3 4

5 6

118


Anota les jugades que permeten a les blanques fer una combinaci de mat.C

119

Mats amb pe

Mats amb alfi l

Mats amb cavall

Combinacions de mat II

Unitat 8

3 4

1 2

120


El rei negre rep lescac i mat mitjanant la combinaci de lalfi l i lavanament del pe. 1. h7++

El pe que ha coronat i ha promocionat a dama fa escac i mat. 1. e8=D ++

El pe que avana a la columna a, fa escac i mat al rei negre. 1. a3++

El rei negre queda bloquejat per les seves prpies peces i no pot evitar lescac i mat. 1. f5++

En una jugada

Mats amb pe

1 2

3 4

5 6

8

121



3 4

1 2

122


El cavall arracona el rei per poder avanar el pe i fer-li escac i mat. 1. Cxh6+ , Rh8 2. g7++

Les blanques fan escac i mat perqu les caselles de fugida del rei estan amenades per lalfi l i els peons. 1. Ae2+ , Rg5 2. h4++

El rei negre ha de capturar el cavall i, llavors, el pe de la columna f li fa escac i mat. 1. Dh3+ , Rxg5 2. f4++

La torre obliga el rei a moures a g8 i amb la captura del pe f7 es fa escac i mat. 1. Th4+ , Rg8 2. gxf7++

En dues jugades

Mats amb pe

1 2

3 4

5 6

8

123



1 2

3 4

5 6

124



3 4

1 2

8

125


En una jugada

Mats amb alfi l

Lalfi l, combinat amb els peons que eviten la fugida del rei, fa escac i mat. 1. ... , Af4++

Lalfi l aprofi ta la immobilitzaci del rei per fer-li escac i mat. 1. ... , Ad1++

Lalfi l fa escac i mat mentre el cavall controla les caselles de fugida del rei. 1. ... , Aa3++

El rei rep lescac i mat perqu els alfi ls dominen les caselles per on es pot moure. 1. ... , Ac5++

1 2

3 4

5 6

126



3 4

1 2

8

127


En dues jugades

Mats amb alfi l

El cavall fa escac i obliga el rei blanc a situar-se en lnica casella lliure que t, on li fan escac i mat. 1. ... , Cf3+ 2. Rg3 , Ah4++

Una bona combinaci amb els dos alfi ls permet fer escac i mat. 1. ... , Ag4+ 2. Rh6 , Af8++

El pe arracona el rei i lalfi l li acaba fent escac i mat. 1. ... , h2+ 2. Rh1 , Af3++

Es canvia la dama negra per un pe a canvi daconseguir lescac i mat amb lalfi l. 1. ... , Dxg3+ 2. Rxg3 , Ah4++

1 2

3 4

5 6

128



1 2

3 4

5 6

8

129



3 4

1 2

130


El jugador blanc aconsegueix guanyar la partida combinant un atac amb els dos cavalls. 1. Cf7++

El cavall blanc, combinat amb lalfi l, que domina una de les grans diagonals, fa lescac i mat. 1. Ce7++

El cavall, amb la collaboraci del pe a d6, aconsegueix lescac i mat. 1. Cf6++

El cavall fa escac i mat perqu el pe, que est clavat per la torre, no el pot capturar. 1. Cg6++

En una jugada

Mats amb cavall

1 2

3 4

5 6

8

131



3 4

1 2

132


El jugador blanc entrega la torre a canvi de fer escac i mat amb els cavalls. 1. Tg8+ , Txg8 2. Cxf7++

El cavall guanya la partida en dues jugades (una de les quals s una descoberta). 1. Cg4+ , Rg8 2. Ch6++

Avanant el pe, les blanques obliguen el rei a anar a g8, on el cavall li fa escac i mat. 1. h6+ , Rg8 2. Cf6++

El cavall blanc fa escac i mat ajudat per la torre, la qual limita els moviments del rei. 1. Th4+ , Rg8 2. Ce7++

En dues jugades

Mats amb cavall

1 2

3 4

5 6

8

133



1 2

3 4

5 6

134



1 2

3 4

5 6

8

135


Anota les jugades que permeten a les blanques fer una combinaci de mat.A

1 2

3 4

5 6

136


Anota les jugades que permeten a les negres fer una combinaci de mat.B

137

Regla del quadrat

Regla de loposici

Rei contra rei i pe

Finals amb dos peons

Finals de peons

Unitat 9

3 4

1 2

138


En avanar el pe, el quadrat es fa ms petit i quan juga el rei ja no hi pot entrar. Per tant, el rei no podr capturar el pe. 1. c6 , Rf6 2. c7 , Re7 3. c8=D , ...

Si juga primer el rei, aquest pot entrar dins del quadrat. Aleshores, el rei podr impedir la coronaci del pe. 1. ... , Rf6 2. c6 , Re7 3. c7 , Rd7 4. c8=D+ , Rxc8

El quadrat es dibuixa des del pe fi ns a la fi la de coronaci i, des daquest pe, sorienta cap al rei adversari.

Com que el pe en posici inicial pot avanar dues caselles, el quadrat es dibuixa com si el pe ja nhagus avanat una.

Exemples

En un fi nal solament amb peons i reis, la regla del quadrat serveix per saber si un pe podr arribar a coronar o si ser capturat pel rei adversari, sense haver de comptar les jugades mentalment.Per guanyar en un fi nal de peons se nhaur de coronar algun abans que ho faci ladversari.

Regla del quadrat

1 2

3 4

5 6

9

139

Finals de peons

Utilitzant la regla del quadrat (sense calcular les jugades), indica si el pe pot coronar o si el rei pot capturar-lo. La m indica quina pea es mou primer. Encercla la resposta correcta.

Capturat Coronat Capturat Coronat



1

3 4

1 2

140


Loposici en diagonal s transitria, perqu condueix a una oposici de fi les o de columnes. Si Re4 , Re6 Si Rd5 , Rf5

En aquesta oposici hi ha tres caselles de separaci entre els reis. El millor s reduir la distncia a una casella. Si Rc3 , Rc5 Si Rd3 , Rd5

Quan un rei es mou, laltre ho far a la mateixa columna i deixar una casella entre ambds reis. Si Re3 , Re5 Si Rc3 , Rc5

Si un rei retrocedeix una fi la o una columna, laltre navana una per tornar-se a collocar en oposici. Si Rd6 , Rf6 Si Rd5 , Rf5

Exemples

Els reis estan en oposici quan es troben en una mateixa lnia o columna i separats per una casella. Si estan separats per tres o cinc caselles, sanomena oposici distant.Quan els reis estan en oposici en un fi nal, t avantatge el jugador que no ha de moure el rei; llavors es diu que aquest t loposici guanyada.

Regla de loposici

1 2

3 4

5 6

9

141

Finals de peons

En els taulers de lesquerra, encercla el jugador que t loposici guanyada, i en els de la dreta indica la jugada que sha de fer per aconseguir guanyar-la. La m indica quinn rei juga primer.

Blanques Negres

Blanques Negres

Blanques Negres

2

1 2

142


Si el rei blanc domina les caselles per on ha de passar el pe, aquest coronar faci el que faci el rei adversari. 1. d6 , ... 2. d7 , ... 3. d8=D , ...

El pe pot avanar fi ns a coronar perqu el seu rei bloqueja per oposici el rei adversari. 1. ... , Rg6 2. c6 , Rf5 3. c7 , Re5 4. c8=D , ...

Lestratgia del jugador que t el pe s coronar-lo per guanyar la partida. En canvi, laltre rei ha daconseguir capturar-lo o provocar una situaci de rei ofegat i, aix, aconseguir taules.En aquestes estratgies sutilitzen les regles del quadrat i de loposici.

Rei contra rei i pe

Coronaci protegida

El rei protegeix lavanament del seu pe i el rei adversari no pot fer res per evitar-ho.

Exemples

Pe interior

Tipus

Pe exterior

Coronaci protegida

Rei ms avanat que el pe

Rei igual o menys avanat que el pe

1. PE INTERIOR

2

1

9

143

Finals de peons

Loposici de les negres es perd perqu les blanques poden avanar el pe en la jugada segent. 1. Rf6 , Rf8 2. e6 , ...

Desprs de jugar les negres, el rei blanc ocupa una casella de la fi la 7 i domina les altres tres de davant del seu pe. 1. ... , Rd8 2. Rf7 , ...

El pe coronar perqu el rei negre no pot interposar-se en el seu cam ni capturar-lo. 3. e6 , ... 4. e7 , ... 5. e8=D

Desprs dobligar el rei negre a anar a d7, el rei blanc avana a f7 per garantir la coronaci del seu pe. 2. ... , Re8 3. e7 , Rd7

Posicions guanyadores

Quan el rei blanc ocupa una casella de la fi la 6 o 7, el pe sempre coronar independentment de lordre amb qu es jugui.Si el rei blanc encara no ha arribat a la fi la 6, haur daconseguir loposici per tal de coronar el seu pe.

Rei ms avanat que el pe

Juguen negres

Juguen blanques

2

1

144


Si juguen les blanques, el rei negre sempre tindr loposici guanyada i encara que el pe avanci no podr coronar. Si Rd5 , Rd7 Si Rf5 , Rf7

Si el rei blanc es colloca al costat del pe, la posici ser taules (lanalitzarem ms endavant). Si Rd4 , Rd6 Si Rf4 , Rf6

La situaci segent depn de qui jugui primer. Si ho fan les blanques s taules i si ho fan les negres guanyen les blanques.

Posici intermdia de taules

Posici intermdia guanyadora

Si juguen les blanques, avancen el pe i aconsegueixen loposici. En fer-ho, el pe fa una jugada despera. 1. e4 , Rf7 2. Rd6 , ...

Es tornar a la situaci anterior per havent avanat una fi la ms. 3. ... , Re8 4. Re6 , ...

2

1

3

9

145

Finals de peons

Per fer taules, el rei negre anir a una casella que tingui el quadrat del mateix color que la del rei blanc. Si Rd6 , Rd8 Si Rf6 , Rf8 Si Rd5 , Re8 (o Re7) Si Re5 , Re8 (o Re7)

Desprs davanar el pe blanc, el rei negre ha danar a la casella e8 per evitar la coronaci. 1. e7+ , Re8

Si el rei blanc va a e6, ofegar el rei negre. Si va a una altra casella, perdr el pe. Si Re6 ofegat Si ... , Rxe7

El rei blanc podria guanyar la partida si aconsegus loposici, ja que el pe podria coronar. 1. ... , Re8 2. e7 , Rf7 3. Rd7 , ... 4. e8=D , ...

Posici de taules per ofegat

Quan el rei blanc est al costat o al darrera del seu pe, el rei negre aconseguir taules per oposici o per ofegat a la vuitena fi la.Si, com ocorre en el 3r exemple, les negres sequivoquen perqu no fan b loposici, aquestes poden perdre la partida.

Rei igual o menys avanat que el pe

Posici de taules per repetici Posici guanyadora

1 2

3 4

5 6

146


S No S No

S No S No

S No S No

Indica al peu del tauler si el pe pot coronar. Sempre que es pugui, indica les jugades amb fl etxes. Juguen les blanques.3

1 2

3 4

5 6

9

147

Finals de peons

Indica al peu del tauler si el pe pot coronar. Sempre que es pugui, indica les jugades amb fl etxes. Juguen les blanques.

S No S No

S No S No

S No S No

4

3 4

1 2

148


El rei blanc no pot sortir de la columna h perqu el rei negre sempre ho impedeix. Si el pe avana, el rei negre es mour per f7 i f8. Si Rh8 , f8 Si Rh7 , Rf7

Si el rei negre no va a g8, el pe avanar i ja no sen podr impedir la coronaci. 1. ... , Rg8 2. Rg6 , Rh8

El rei negre t les caselles g8 i h8 per moures. Si savana el pe blanc, es donar la situaci del diagrama 2. Si Rh6 , Rh8 Si Rg6 , Rg8

Si es torna a avanar el pe, sofegar el rei negre. Les negres entaulen movent el seu rei de g8 a h8 i viceversa.

Exemples

Si el rei negre arriba a collocar-se en les caselles de la vuitena fi la, corres-ponents a lalfi l, el cavall o la torre, aconseguir fer taules.Per tal de coronar el pe, el rei blanc ha docupar una de les caselles adjacents a les de coronaci (b7, b8 o g7, g8).

2. PE EXTERIOR

1 2

3 4

5 6

9

149

Finals de peons

Indica al peu del tauler si el pe pot coronar. Sempre que es pugui, indica les jugades amb fl etxes. Juguen les blanques.

S No S No

S No S No

S No S No

5

1 2

150


Mentre el rei negre es mou entre les caselles d7 i e6, el rei blanc satansar per ajudar la coronaci dun pe. Si ... , Rxe5 d7 , ... d8=D , ...

En aquest cas, el rei pot capturar els dos peons i aconseguir les taules. 1. ... , Rxd5 2. e6 , Rxe6

Si solament un jugador t els dos peons, normalment aquest guanyar la partida, exceptuant alguns casos en qu es fa taules.Si cada jugador en t un, aleshores dependr de la situaci dels peons i dels reis en el tauler.En aquests fi nals t molta importncia dominar les regles del quadrat i de loposici, per tal de no perdre gaire temps pensant les jugades.

Finals amb dos peons

LligatsQuan els peons estan lligats i un est defensat per laltre, el rei adversari no podr capturar-los perqu el ms avanat aconseguiria la coronaci.

1. PEONS DEL MATEIX JUGADOR

Peons del mateix jugador

Un pe per a cada jugador

Lligats

Doblats

Allats

En la mateixa columna

En columnes adjacents

2

1

9

151

Finals de peons

Si juguen les blanques s taules. Per si juguen les negres, guanyaran les blanques si no sequivoquen. 1. ... , Re7 2. Rf5 , Rf7 3. e6+ , Re7 4. Re5 , Re8

El resultat s taules, tant si juguen blanques com negres (si juguessin les blanques, el rei negre capturaria un pe). 1. ... , Re8 2 Rf6 , Rf8

Si el rei negre t guanyada loposici, ser taules perqu la jugada despera de laltre pe ofegaria tamb el rei negre. Si 1. e7+ , Re8 2. e

escacs per a_tothom_2

Education