esborrany de l’acta del ple general realitzat el dia 25...
TRANSCRIPT
1
ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ DEL DIA 29 DE GENER DE 2015
NÚM. 01/2015
ASSISTENTS:
Alcalde: Il·lm. Sr. Rafael Ros i Penedo del Grup Municipal de CIU
Regidors: Sr. Manuel Álvarez i Herrera del Grup Municipal de CIU
Sr. Santiago Raimi i Fortuny del Grup Municipal de CIU
Sra. Marta Pujol i Armengol del Grup Municipal de CIU
Sra. Montserrat Ametller i Viñamata del Grup Municipal de CiU
Sr. Josep Mª Mateo Forner del Grup Municipal de CIU
Sr. Jordi Fortí i Gurgui del Grup Municipal de CIU
Sr. Albert Gil Gutiérrez del grup muniicpal d’ERC
Sr. César Alcalá Giménez del Grup Municipal del P.P.
Sr. Carles Fernández i Pérez del Grup Municipal del PSC
Sr. Julio Caña i Fernández del Grup Municipal del PSC
Sra. Carmen Las Heras i Cisneros del Grup Municipal del PSC
Sra. Caterina Palma Rovira del Grup Municipal del PSC
Sr. Francisco García Lorenzana del Grup Municipal del PSC
Sr. Manuel Cortés Rubio del Grup Municipal del PSC
Sra. Matilde Muñoz Carrión, del Grup Municipal del PSC
Sr. Daniel Martín Oller del Grup Municipal d’ ICV-EUIA-E
A la Roca del Vallès, essent les 20 hores i 30 minuts del dia indicat a l’encapçalament, a la
Sala de sessions de la Casa de la Vila, sota la presidència de l’Il·lm. Sr. Alcalde, Rafael Ros i
Penedo, i l’assistència dels Srs. regidors assenyalats més amunt, assistits per la que
sotasigna, la secretària, Maria Sanpere i Herrero, prèvia comprovació del quòrum legal
necessari del nombre de membres que formen la Corporació municipal, es procedeix,
amb l’assistència de l’interventor interí, Antonio López Alonso a la realització de la Sessió
Plenària ordinària, prèvia convocatòria per al dia d’avui a les 20.30 hores.
Per l’Alcaldia, s’obre la sessió i es passa, tot seguit, a conèixer els punts de l’ordre del dia
indicats a la convocatòria:
ORDRE DEL DIA
A) Assumptes de tràmit
A.1. Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió plenària ordinària realitzada el 27 de
novembre de 2014.
B) Dictàmens, propostes o mocions resolutòries.
B-1. Aprovació del Compte General de l’Ajuntament de la Roca del Vallès de l’any 2013.
B-2. Modificació del contracte per a la gestió indirecta, sota la forma de concessió, de
l’explotació del servei d’escola bressol municipal La Torreta, a la Roca del Vallès amb
l’empresa SERVEIS PER A LA INFÀNCIA CRÈIXER JUNTS, SL per al curs 2014-15.
B.3.- Modificació dels estatuts del Consorci per a la defensa de la Conca del Riu Besós.
2
B.4- Modificació dels estatuts del Consorci Localret.
B.5- Modificació dels estatuts del Consorci Teledigital Granollers.
B.6- Modificació dels estatuts del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental.
B.7- Moció presentada pel grup municipal socialista al ple de l’Ajuntament de la Roca del
Vallès, per a l’adopció de mesures per lluitar contra la pobresa energètic als nostres
municipis i a Catalunya
B.8- Proposició de moció del grup municipal del partit dels socialistes de Catalunya al ple
de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, per a reclamar la responsabilitat de la Generalitat
en el manteniment del servei públic de les escoles bressol municipals
C) Control Gestió municipal
C.1- Dació de compte de la modificació de crèdit número 26/2014, sota la modalitat de
transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.
C.2- Dació de compte de la modificació de crèdit número 27/2014, sota la modalitat de
generació de crèdit.
C.3- Dació de compte de l’aprovació de modificació de crèdit número 28/2014, sota la
modalitat de transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea
de despesa.
C.4- Dació de compte de la modificació de crèdit número 29/2014, sota la modalitat de
transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.
C.5- Dació de compte de la resolució d’alcaldia, mitjançant al qual es modifica els
membres de les diferents comissions de l’Ajuntament de la Roca del Vallès.
C.6- Dació de compte de la modificació de crèdit número 30/2014, sota la modalitat de
transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.
C.7- Dació de compte de la modificació de crèdit número 31/2014, sota la modalitat de
transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.
C.8- Dació de compte de la modificació de crèdit número 32/2014, sota la modalitat de
transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.
C.9- Dació de compte de l’informe de tresoreria i de la intervenció municipal sobre el
compliment dels indicadors de morositat del període 2014-4T.
C.10- Resolucions d’alcaldia
C.11- Informes d’alcaldia
C.12- Mocions de Control
C.13- Precs i preguntes
3
Sr. Alcalde.- Donem inicia a la sessió plenària ordinària de 29 de gener de 2015, quan són
dos quarts de nou del vespre i 3 minuts.
B) Assumptes de tràmit
A.1. Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió plenària ordinària realitzada el 27 de
novembre de 2014.
Sr. Alcalde.- El primer bloc de l’ordre del dia d’assumptes de tràmit, té un únic punt que
tracta de l’aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió plenària ordinària de 27 de
novembre de 2014. Hi ha algun comentari referent a l’acta?
Cap comentari?
Passem a votació
Un cop sotmès l’esborrany de l’acta a aprovació, aquesta s’aprova per 16 vots favorables
i 1 abstenció.
B) Dictàmens, propostes o mocions resolutòries.
B-1. Aprovació del Compte General de l’Ajuntament de la Roca del Vallès de l’any 2013.
Sr. Alcalde.- Passem al segon bloc de l’ordre del dia, el dia bloc B, de dictàmens,
propostes o mocions resolutòries, amb 8 punts en l’ordinari. El primer punt Aprovació del
Compte General de l’Ajuntament de la Roca del Vallès corresponent a l’any 2013. Té la
paraula el regidor d’Hisenda, el Sr. Manel Álvarez.
Sr. Álvarez.- Gracies, Sr. Alcalde. Portem a aprovació el compte general de l’any 2013,
amb dictamen favorable de la comissió especial de comptes que vam fer el dia 2
d’octubre del 2014, que es va publicar el dia 28 d’octubre en el butlletí oficial de la
província i que en aquest termini d’al·legacions, que tenim per presentar al·legacions que
és de 15 dies més 8 dies, no s’han presentat al·legacions, per tant, ara faré un petit resum
dels números. Són números que ja hem explicat alguna vegada en aquest plenari i que en
principi, es van presentar a l’hora de la liquidació de l’any 2013. Veurem, aquesta és la
normativa que hem d’aplicar, bàsicament la Llei 7/85, la que regula les bases de règim
local, altres decrets legislatius de tipus econòmic. Aquí tenim el calendari d’aprovació i de
rendiment de comptes d’aquest compte general del 2013. Ja ho vaig comentar a la
comissió informativa que es va fer ara fa uns dies en aquest ajuntament. Això s’havia de
presentar en el plenari abans del 15 d’octubre de 2014. Vaig dir que anàvem tard, que no
passa res perquè anem tard, en principi, les conseqüències d’aquest 2 o 3 mesos que
portem de retard no ens han de preocupar, no tenim cap problema per presentar-ho ara,
de fet, s’havia de presentar abans del 15 d’octubre davant Sindicatura i ho presentarem
ara, si pot ser demà mateix, si és que avui s’aprova. Aquest seria el calendari. Aquí tenim
quin és el contingut del compte general. Això ja ho sabem també de cada any. Hi ha un
document que és el balanç que presenta la posició patrimonial, diu aquí, de l’entitat, a 31
de desembre de l’any de tancament, de l’any 2013. Tenim un altre document, que és el
compte del resultat econòmic patrimonial, l’estat de liquidació del pressupost, la
memòria, que és un document tècnic que es va redactat des d’intervenció, i una acta
d’arqueig que ens diu els diners que té l’Ajuntament líquid a data de tancament, a data
31 de desembre de l’any 2013. Estem donant informació econòmica no de l’any 2014, sinó
de l’any 2013.
4
En aquesta taula que pràcticament no es veu des del públic i que costa veure també
aquí davant del televisor que hem instal·lat, tenim els números en detall del que serien les
previsions inicials. Bé tenim els 2 apartats diferenciats, la part de dalt serien ingressos i la
part de sota serien les despeses que es corresponen a l’exercici de 2013.
Hi ha molts números. Hi ha diferents capítols. La informació està donada per capítols, les 2
xifres interessants i que després veurem en la diapositiva següent. Seria la columna
aquesta, la suma d’aquesta columna que és el resultat de sumar tots els drets reconeguts.
Aquí tenim els imports que l’Ajuntament té dret a recaptar. Aquells diners que s’ha
reconegut que ingressarem. A l’any 2013, aquest import era de 10.815.916 € i aquesta
columna de despeses són les obligacions reconegudes. Són aquells diners que tenim
l’obligació de pagar a l’any 2013. Després del tancament de l’any, vam arribar a la
conclusió que, durant tot l’any 2013, ens havíem gastat i tenim l’obligació de pagar
9.569.000 €, per tant, aquí tenim un resultat pressupostari de l’any 2013. Aquí ja es veu una
mica més les xifres. Per una banda, tenim 10.815.000 € que són els diners que l’Ajuntament
té el dret de recaptar aquells diners que cobrem per dir-ho així, que ingressem 10.815.000 €
i aquí al costat tenim els diners que ens hem gastat, que hem pagat, 9.569.000 €, amb
resta del que hem ingressat i del que hem gastat, en dóna un resultat pressupostari. El
resultat de l’any 2013, que va ser un resultat positiu, molt positiu, molt bo, d’1.246.000 €.
Aquest indicador, aquest valor, ja l’havíem donat amb la liquidació de l’any 2013. Aquest
resultat pressupostari té uns ajustos que es fan amb despeses que tenim d’anys anteriors i
desviacions d’anys anteriors també, tant positives com negatives i això fa que el resultat
ajustat de l’any serien 1.246.000 i tenim en compte aquests ajustos d’anys anteriors, doncs
ens n’anem a un resultat pressupostari ajustat que es diu d’1.518.000 € que va ser un
resultat molt bo, com ja havia estat també a l’any 2012, és a dir, va ser un any de
posicionament i de continuar amb les reformes que s’havien iniciat aquell any i que van
donar el seu fruit, eh?, per tant, un resultat pressupostari positiu bo d’1.518.000 €. Un altre
indicador important, a part del resultat pressupostari que és la diapositiva que hem vist
abans, és el romanent de tresoreria. Aquests són els diners que, en principi, té
l’Ajuntament disponibles per gastar l’any següent, per tant, en l’exercici de l’any 2014 i
que serien diners que ens hem estalviat a l’any 2014 i 2013.
Aquí, com el resultat era tan bo i resulta que la llei per diferents decrets que s’han anat
aprovant a nivell d’estat ens obligaven a que si el romanent de tresoreria era un import
molt gran, els diners que sortien d’aquest romanent de tresoreria, s’havien de destinar
íntegrament a amortitzar préstec, crèdit, tot aquell deute que té l’Ajuntament, el
romanent de tresoreria, doncs s’ha de destinar a amortitzar aquest préstec. L’Ajuntament
va entendre, en aquell moment, que eren molts diners per amortitzar i el que vam fer va
ser un ajustament comptable que era dotar com a saldo de dubtós cobrament, diners
que tenien pendents de cobrar d’altres administracions, bàsicament de la Generalitat,
per això tenim aquest import aquí tan important de 3.241.000 € i tot i això, tot i dotar en un
90 % el que havíem de cobrar i el que tenim pendent de cobrar de la Generalitat, doncs
vam tenir un resultat de romanent positiu de 49.000 €. Aquest és un indicador molt bo, que
és allò que es busca anualment, que els números siguin positius, no només amb el resultat
pressupostari, sinó el romanent de tresoreria i, per tant, també es va aconseguir. Aquest
seria o aquest és un altre dels documents que formen part d’aquest expedient del compte
general, que és l’acta d’arqueig. Mirem els diners dels quals disposem a 31 del 12 de l’any
que tanquem. En aquest cas de l’any 2013, podem dir que vam iniciar l’any 2013 amb
1.068.000 € i vam acabar l’any amb 1.350.000 €, per tant, l’any 2013 també va ser positiu a
nivell de “cash”, a nivell de resultat final, comparat amb l’inicial. En definitiva, un any, ja ho
havíem explicat en aquest ple. Un any bo a nivell econòmic, una bona gestió podem dir,
un resultat positiu i un resultat que “afiança” l’Ajuntament amb uns finances que si no
tenim imprevistos, que no hem de tenir, i seguim en la línia que estem tenint de controlar
5
absolutament totes les partides i de no gastar diners que no tenim, que ha estat un dels
problemes que moltes administracions han tingut, s’han gastat tot allò que no tenien.
Nosaltres ja fa temps que això no ho fem perquè no ho podem fer i si seguim així i això és
una prova, l’any 2013 va acabar bé i esperem que l’any 2014, d’aquí un parell o 3 de
mesos puguem portar el compte general de l’any 2014, prèviament la liquidació i confiem
que la liquidació del 2014 sigui tan bona o millor que la de 2013. Gràcies.
Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Manel Álvarez. Algun comentari per part dels portaveus
dels grups municipals?
Sí, Sr. Carles Fernández en nom del PSC?
Sr. Fernández.- Sí, m’ha semblat una mica frívol dir que presentar 3 mesos tard un
document d’aquest tipus no té importància. És donar-li poca importància als
procediments, als terminis i a les normes, sobretot quan poques vegades en aquestes 2
legislatures s’ha aconseguit aprovar el compte general dins de termini i el pressupost cap
any no s’ha aprovat abans, perquè pugui entrar en vigor a l’1 de gener. Jo crec que cal
plantejar-se com a balanç una certa manera de fer en la qual els temes econòmics han
tingut una importància relativa, per tant, és el que es demostra d’aquesta manera.
Després un resultat d’aquest tipus també diu que allò previst que havíem de fer no s’ha
fet. És a dir, allò que no s’ha gastat per quins motius no s’ha gastat i en algunes d’aquestes
partides eren de tipus social, per tant, ens preocupa aquest superàvit pressupostari pel
que fa a la disminució de despeses sobre coses que vam pactar els diferents grups d’aquí
que es fessin d’una manera determinada i que es fes un esforç perquè arribés a la gent i
després no s’ha arribat, per tant, és preocupant aquestes coses i no sé si això tindrà vistes
de canviar-se, queda poc temps i, per tant, veurem què passa a la següent legislatura, qui
governi ja veurem què és el que farà, però hem de ser més rigorosos en els terminis perquè
sí que al final, cada cop més, les noves legislacions exigeixen que els terminis es compleixin
i si no pot haver sancions per a les administracions que no els compleixen, per tant, és
important ser rigorós amb això i en tot cas, donem-li la importància que té.
Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Carles Fernández. Sr. Manel Álvarez vol replicar alguna cosa?
Sr. Álvarez.- Pensava que entraria més, al meu entendre, amb el que realment interessa
que és en el resultat i no ha fet cap comentari sobre el resultat que, evidentment, és
positiu per a l’Ajuntament. Centrar-se única i exclusivament en què presentem l informació
3 mesos tard quan ja vaig comentar a la comissió informativa, doncs que i a més ho vaig
dir jo, no ens amaguem en aquest cas, ni ara ni mai, sempre he dit si ho hem presentat
tard, doncs que ho presentem tard com també vaig dir a l’any 2012, que es va presentar
molt abans del que es podia presentar, que ho presentàvem abans de temps, per tant, de
vegades, es presenten tard les coses i de vegades, es presenten d’hora com va ser l’any
2012. Jo crec que el balanç és positiu, és a dir, buscar ara un argument com aquest de
que la informació es presenta tard i dir o deixar aquí que això pot comportar alguna
sanció, cap ni una, l’Ajuntament està complint escrupolosament amb aquells requisits que
cada vegada són més i més difícil de complir també, eh? Això també s’ha dit aquí moltes
vegades, estem pagant dins del termini, sobradament, als proveïdors amb uns terminis que
mai s’havien aconseguit, estem complint a “rajatabla” cada més i cada trimestre amb la
informació que s’ha de passar al Ministeri, la informació que s’havia de passar i que
teníem termini fins demà per passar-la. Que està passat des de fa 3 dies, per tant, això es
porta molt bé perquè aquí sí que tenim alguna possibilitat que ens vingui alguna sanció.
Això és un document que s’ha de fer, que s’ha de trametre a la Sindicatura de Comptes,
que no passarà absolutament res, o sabem o hem comentat i això també ho sap vostè i,
per tant, jo crec que el que, realment, val la pena comentar que l’any 2013 va ser un any
6
bo per a l’Ajuntament de la Roca, per tant, va ser un any bo pel municipi de la Roca, que
la gestió econòmica va ser positiva, que hem d’estar contents que, al final, entre tots
haguem aconseguit que els números siguin aquests, que fins i tot, ha li he comentat que
havíem de fer ajustaments perquè el resultat era més bo del que, realment, queda reflectit
en aquesta informació que avui li he passat, que això també ho saben perquè ho he
comentat en diferents reunions, per tant, la part important és aquesta que,
econòmicament, l’any 2013, el resultat va ser correcte i més que correcte bo. Jo crec que
aquesta és la part positiva i allà on ens hem d’agafar. Que intentarem presentar a l’any
2014, el compte general dins de termini, s’intentarà. Que ho aconseguíem? Provablement
sí perquè, també ho vam comentar l’altre dia, tenim uns recursos pel que fa al personal,
aquest any 2015, que no teníem a l’any 2014 i això fa que, amb la gent que tenim,
puguem fer la feina com la fem i exigim al màxim als treballadors municipals i els
treballadors municipals dinen el màxim del que poden donar, per tant, no crec que
puguem demanar més del que demanem i estem contents del resultat que estem tenint.
L’any 2015 serà millor en aquest sentit i espero que pugui entrar amb temes econòmics i no
en temes de terminis.
Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Manel Álvarez. Alguna qüestió Sr. Carles Fernández?
Sr. Fernández.- No, només un petit comentari, suposo que quan jo estava parlant, no
m’estava escoltant perquè en referència al resultat pressupostari he fet un comentari
també, Suposo que no m’estava escoltant, potser estava fent una altra cosa, no ho sé. Jo
intento escoltar-lo perquè he comentat que aquest resultat pressupostari, es produeix en
part, perquè les despeses no s’han realitzat totes i he fet una bona part d’intervenció en
referència a això. Si no m’ha sentit, no sé per quina raó serà. He fet uns comentaris en
referència a això, senzillament volia fer aquesta matisació. Si que els he fet, ara, si no m’ha
escoltat, no ho sé. Em sembla que el Sr. Alcalde li estava dient que sí que els havia fet, per
tant, i després en l’acta es podrà veure reflectit. No té més importància. Potser estava fent
una cosa més important. Ja està. No passa res.
Sr. Alcalde.- Gràcies. Sr. Carles Fernández. Bé, en tot cas, queda reflectida aquesta
concreció seva. Jo per cloure el debat d’aquest punt, el primer que vull fer i ja ho sap que
ho faig moltes vegades, quan es donen resultats com aquest és felicitar al regidor
d’hisenda i felicitar als serveis econòmics de l’Ajuntament i felicitar-los perquè en un temps
difícil estan fent una feina molt rigorosa i estan fent una feina excel·lent que ens porta un
resultat per segon, jo ja diria tercer any consecutiu, perquè el 14 també tindrà un resultat
bo, doncs que han sanejat econòmicament l’Ajuntament. Des de la patacada que va
significar entrar al pla d’ajustament a partir de la sentència de l’any 2011. Al 2012, al 2013
s’han tancat les liquidacions dels comptes generals amb resultats similars, resultats positius i
al 14 ja estem acabant de tancar per poder fer la liquidació, que aquesta sí que s’ha de
presentar amb uns terminis que podrien ser dificultosos i no es complissin, doncs que es
preveu també un resultat positiu, per tant, seran 3 anys seguits en què s’ha aconseguit
sanejar l’economia municipal després de tot el que ha passat amb la crisi després de tot el
que s’havia rebut i sobretot de la patacada del pla d’ajustament amb la sentència del
pavelló. A partir d’aquí, podem discutir doncs, evidentment, doncs que les coses s’han de
presentar quan toquen, però en un moment en què s’està fent un treball molt rigorós de
control de la despesa perquè tot i que surten uns drets reconeguts molt superiors a les
obligacions realment pagades, la liquiditat el diner que realment s’ha cobrat d’aquests
drets reconeguts, no hi ha el 100 % i amb això, li estic responen d’alguna manera a la
pregunta que havia deixat vostè a l’aire Sr. Carles Fernández no tots els drets reconeguts
s’ingressen. Hi ha morositat, hi ha força morositat que prové d’administracions superiors i
que dificulten el dia a dia i dificulten la gestió, per tant, és un criteri de prudència
pressupostària disposar del marge suficient per poder fer front a aquesta morositat i tenir
7
una miqueta de coll amb les partides i de control amb les partides i no gastar més del que
es té que d’aquí venien els problemes. En aquest moment, no s’està gastant més del que
es té i, per tant, podem dir que ja anem cap al tercer any de resultat positiu, per tant,
d’una situació estable de l’economia municipal que, a més a més, el fet d’haver estat en
pla d’ajustament i no haver pogut fer inversió, doncs ens ha permès amortitzar crèdits per
valor de més de 3.000.000 € en aquests 3 anys i això fa que, en aquest moment,
l’economia municipal estigui amb molt bona salut. Amb molt bona salut, però amb les
dificultats del moment. No hi ha alegries. No sobren els diners. No entren més diners dels
que es puguin fer. Amb quines partides no s’ha gastat? Doncs està, clarament, especificat
en el compte i amb la liquidació i en la referència a aquest dubte que ha deixat en l’aire
que no s’havien exhaurit les partides de caire social. Les partides de caire social, fins i tot,
algunes d’elles a triplicar i estan dimensionades de tal manera que donen resposta i
donen servei a les necessitats reals del municipi de la Roca i s’està complint, precisament
amb tot el que es troben els persones que treballen a Benestar Social i que són els que
estan patint la realitat més dura al carrer, estem atenent a tothom que ens ho demana i
els estem atenent en condicions i la partida que vam pactar molt encertadament els 5
grups municipals i que va donar peu que disposéssim de 62.000 €, si no recordo malament.
62.000 € per temes de tarificació social, s’ha demostrat eficaç perquè el primer any que
es va utilitzar només va utilitzar-se un terç d’aquella partida, poder no arribava ni a un terç
i al segon any una miqueta més però no massa més i ha permès precisament que es pugui
utilitzar per cobrir alguna eventualitat que ha succeït com per exemple les beques de
menjador, quan no ens han arribat els diners des d’altres administracions doncs per aquí
hem pogut ajudar i, per tant, han tingut la seva finalitat social, a la qual estaven
destinada. Poder no l’especifica que s’havia dit en el seu moment perquè estaven
sobredimensionades, però s’ha pogut donar resposta i fins i tot el compromís i aquests dies
estem treballant el pressupost del 2015, fins i tot l’augment d’aquesta partida perquè ha
permès que si pel que està dissenyada, no és necessària perquè no hi ha prou ciutadans
que ho demanen, doncs té altres alternatives sempre dins de l’àmbit social i estem
arribant a tot arreu i estarem donant resposta, per tant, en un moment de dificultat, estem
donant una cartera àmplia de serveis i estem fent el que és molt important en aquest
moment que és no gastar més diners dels que es tenen, dels que es tenen realment i això
vol dir sostenir bé econòmicament a l’Ajuntament i per això, crec que hem de felicitar al
regidor d’Hisenda, als Serveis Econòmics i crec que ens hem de felicitar tots plegats, els
regidors de la Corporació perquè la Corporació està en molt bona salut econòmica i als
ciutadans i les ciutadanes perquè puguem estar en la confiança que l’Ajuntament està en
bones condicions i que està donant el servei.
Volia fer també alguna puntualització sobre algun tema que ha dit. No recordo si era
referent a terminis. Ara no ho tinc anotat. Doncs jo crec que, bàsicament, la situació és
aquesta, que hem d’estar contents perquè realment hem aconseguit, en un moment de
dificultat, tenir l’ajuntament sanejat econòmicament.
Passem a votació
Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, per 9 vots a favor, manifestats pels regidors dels
grups municipals de CIU, d’ERC i del P.P i 8 abstencions, manifestades pels regidors dels
grups municipals del PSC i d’ICV-EUIA, el dictamen, el qual literalment, diu:
“VIST el Compte General de l’Ajuntament de La Roca del Vallès de l’any 2013.
VIST el dictamen favorable de la Comissió Especial de Comptes sobre el Compte
General de l’Ajuntament de La Roca del Vallès de l’any 2013, amb dos (2) vots
favorables, de CiU i de PPC i tres (3) vots d’abstenció, de PSC, d’ICV-EUiA i d’ERC.
8
VIST l’article 212 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova
el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.
VIST que el Compte General de l’Ajuntament de La Roca del Vallès de l’any 2013 i
el Dictamen de la Comissió Especial de Comptes sobre aquest tema, han estat
exposats al públic en el Taulell d’anuncis de l’Ajuntament de La Roca del Vallès i
publicat en el Butlletí Oficial de La Província, de data 28 d’octubre de 2014 (CVE-
Número de registre: 022014027285), durant quinze dies, durant els quals i vuit dies
més, els interessats van poder presentar al·legacions i/o reclamacions, termini que
finalitzà el 25 de novembre de 2014.
VIST que de la informació rebuda de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà –òrgan
competent en la gestió del Registre d’Entrada de l’Ajuntament de La Roca del
Vallès-, durant aquest termini no s’ha presentat cap al·legació i/o reclamació.
És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han
estat conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui
convenient, l'adopció dels següents acords:
PRIMER.- Aprovar el Compte General de l’Ajuntament de La Roca del Vallès de
l’any 2013.
SEGON.- Aprovar el Compte de Gestió i Recaptació de tributs de l’Organisme de
Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona de l’exercici 2013.
TERCER.- Aprovar el Compte de Gestió i Recaptació de Multes per infraccions de
circulació realitzat per la Unitat de Multes de l’Organisme de Gestió Tributària de la
Diputació de Barcelona de l’exercici 2013.
QUART.- Rendir el Compte General de l’Ajuntament de La Roca del Vallès de l’any
2013, així aprovat i tota la documentació que l’integra a la fiscalització del Tribunal
de Comptes i a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, tal i com s’estableix en
l’article 212.5 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el
Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.”
B-2. Modificació del contracte per a la gestió indirecta, sota la forma de concessió, de
l’explotació del servei d’escola bressol municipal La Torreta, a la Roca del Vallès amb
l’empresa SERVEIS PER A LA INFÀNCIA CRÈIXER JUNTS, SL per al curs 2014-15.
Sr. Alcalde.- Passem al següent punt de l’ordre del dia modificació del contracte per a la
gestió indirecta, sota la forma de concessió, de l’explotació del servei d’escola bressol
municipal La Torreta, a la Roca del Vallès amb l’empresa SERVEIS PER A LA INFÀNCIA
CRÈIXER JUNTS, SL per al curs 2014-15.
L’explico jo mateix aquest punt. És un punt que afecta a la viabilitat de l’escola bressol de
la Torreta. És un punt que ja el vam portar l’any passat i que és molt similar al que vam
aprovar l’any passat en aquest mateix plenari. Ens trobem amb la conjuntura que aquesta
escola bressol que va iniciar el curs 2013-2014, ara estem en el segon curs 2014-2015 i si
l’any passat vam arribar a tenir 17 alumnes sobre un total de 82 que té dimensionada
l’escola bressol, en aquest moment, en tenim 18. Llavors, clar amb aquests 18 alumnes,
hem crescut un alumne més que l’any passat, però estem molt lluny dels òptims de
funcionament d’aquesta escola bressol. La voluntat municipal és donar aquest servei de
9
proximitat al barri de la Torreta i estem fent l’esforç tots plegats, el concessionari i nosaltres
mateixos perquè això tiri endavant. Llavors, amb aquesta modificació el que fem és ajustar
algunes despeses del contracte a algunes despeses que no es produiran y que, per tant,
no li exigirem en el concessionari, en el seu compte d’explotació, com per exemple
l’amortització del material de primer establiment, com que hi ha moltes aules buides i hi ha
moltes aules que no s’han moblat i no s’ha exigit el seu moblament perquè en aquest
moment no és necessari. Això es quantifica en 8.250 € que no ha calgut disposar i que no
caldrà comptabilitzar. L’Ajuntament assumeix el cost dels subministraments, dels consums,
fins a un màxim de 12.000 €. És una manera d’ajudar perquè aquesta escola vagi
engegant i formi part de l’equipament del barri de la Torreta i també, tenint en compte
que és una escola nova i que té molt poca despesa de manteniment, doncs tot i que
estan consignades unes depeses del concessionari, les assumeix l’Ajuntament fins a un
màxim de 8.000 €, tenint en compte que aquests diners tampoc són estrictament
necessaris i que ho podem fer amb recursos propis perquè l’escola en aquest moment
està en molt bon estat perquè és completament nova. Això fa un total de 28.250 € que
permeten ajudar a la posada en servei, aquesta posada en marxa de l’escola bressol de
la Torreta. També, l’Ajuntament té una partida destinada a subvenció de l’escola bressol,
a untant per alumne. Ho té tant la de la Torreta com la de la Roca, l’escola bressol les
Orenetes, que és de 300 € per alumne i aquí ja es va arribar a un acord amb l’escola
bressol de la Roca, les Orenentes, de que aquestes partides, que és de 24.600 €, doncs es
dotessin íntegrament, independentment del número que hi hagués, precisament per
ajudar al sosteniment de les escoles bressol en aquest moment de dificultat, de baixada
d’usuaris, tenint en compte que el moment econòmic i la situació d’atur important, també
en el nostre municipi fa que no s’utilitzi tant aquest servei i s’utilitzin altres recursos, per tant,
estem fent la total aportació i així mateix l’empresa renuncia en el seu compte
d’explotació als beneficis que estaven quantificats en 7.140 € que no es produiran
lògicament perquè no hi ha el nombre d’alumnes suficient doncs perquè això tingui els
números del comptes d’explotació que s’havia dissenyat en el seu moment i, per tant,
estem en aquest segon any, on estem fent un esforç tots plegats perquè aquest
equipament del barri de la Torreta tiri endavant, es vagi consolidant i arribi a tenir un
número òptim d’alumnes que la faci viable econòmicament i no ens trobem davant
d’una decisió dràstica que la faci inviable, per tant, hem de continuar fent aquest esforç,
esperem que la situació econòmica, mica en mica, vagi millorant la situació d’ocupació.
A la Roca hem tingut ja un descens important de l’atur i persones que van trobar el seu
lloc de treball i que, poc a poc, puguin anar utilitzant més aquest servei i això ens permeti
que arribi un moment que, des de l’Ajuntament, no haguem de fer aquestes
modificacions per poder ajudar a la posada en marxa d’aquesta escola bressol.
Comentaris des dels grups? Algun comentari, Sr. Carles Fernández?
Sr. Fernández.- Sí, a veure, és el segon cop que hem de fer aquesta ajuda. Això ens diu
que potser quan la vam posar en marxa, no era el millor moment per posar en marxa una
escola bressol, però ens aquests moments està funcionant i, per tant, per respecte als
alumnes que hi ha al servei que s’està donant, hem de mantenir-la. El que sí que hem de
fer és, és a dir, en aquests moments, tenim 2 escoles bressol que cap de les 2 estan plenes
al 100 %. Hi ha una que és la de la Roca, la qual té un nivell d’ocupació més alta i és més
gran el nucli de la Roca que el de la Torreta, però tot i així no arriba tampoc. No sé ara les
dades, aproximadament uns 60 i “algo” sobre un 80 i pico, sobre 87, per tant, estem en
una situació en la qual entre les 2 cobrim una la 100% i a més, en la de la Torreta, pel que
es va comentar en el consell escolar, hi ha un nombre d’alumnes no del municipi,
significatiu. En tot cas, és el que es va comentar en el darrer Consell Escolar. No sé quants,
té una certa significació. Tampoc no seran molts perquè són 18 última hora els alumnes,
per tant, no estem parlant de 50, estem parlant, llavors sí que hem de fer una reflexió, és
10
dir, perquè estem aportant molts recursos, un volum de recursos important que, en una
escola bressol que hi ha per l’incompliment per part de la Generalitat d’unes lleis que
deien com s’havien de finançar aquestes escoles bressol i està recaient sobre el món
municipal. Ve directament dels ajuntament, ve directament a través de la Diputació, però
en el món municipal està recaient el finançament d’aquestes escoles bressol, el
manteniment d’aquestes escoles bressol. Si, a més a més, com a ajuntament hem de
posar un plus, això fa que l’aportació pública per alumne sigui a uns nivells desmesurats,
per tant, hauríem de tenir una reflexió, fer una certa reflexió sobre com ha de funcionar
aquest servei. Evidentment que si està feta, el que seria ideal seria que estigués plena, en
ple rendiment, potser ens hem de posar d’acord amb altres ajuntaments, jo no estic dient
de tancar, potser ens estem, potser podem intentar mancomunar. També els altres
ajuntaments, tothom ha fet escoles bressol i potser hi ha excedents, però hi ha un moment
en què el sobrefinançament que estàs fent, doncs fa que en d’altres partides també pugui
fer falta per altres coses, llavors cal mesurar això. En aquests moments, nosaltres
evidentment, donarem el nostre suport perquè hi ha un servei que està funcionant i que ha
de seguir funcionant i tant de bo aquests 2 anys d’esforç facin que l’any que ve
s’incrementi aquest nombre d’alumnes i no sigui necessari fer tant d’esforç. Clar, pensem
que aquest i amb aquesta subvenció de tant per alumne, l’esforç que fa l’Ajuntament
extra aquí a la Roca és per em sembla que serien per uns 22 alumnes, a la Torreta el fem
per 60 i pico, clar això haurem de buscar el punt d’equilibri, hem de fer un esforç per
donar viabilitat a l’escola de la Torreta. Jo, el que dic és que aquí parlem-ne i trobem
fórmules perquè l’escola de la Torreta sigui viable sense aquest, que potser caldrà seguir
fent ajudes, però sense aquest sobreesforç en referència a l’altre. Aquest és el
plantejament i la proposta que fem nosaltres.
Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Carles Fernández. Bé jo bàsicament dir-li que fa unes reflexions
òbvies i que tots estem preocupats davant d’aquesta situació, que s’han intentat fórmules
d’autorització de barris de Granollers que poguessin venir a aquesta escola de la Torreta,
però clar, la dificultat és que a Granollers també té moltes places buides. A veure,
nosaltres aquí hem viscut tot el procés de pujada i baixada. Vam trobar l’any 2007, una
escola bressol a la Roca amb més d’un centenar d’alumnes en llista d’espera, més d’un
centenar, es feien sortejos per entrar, hi havia reserves de plaça i fins i tot, hi havia una
petita picaresca de matriculació dels nens des de P0, encara que després no es portessin
per assegurar la reserva de plaça. Hem passat d’un escenari a l’escenari completament
contrari. En aquell moment, no teníem oferta al municipi envers la demanada que hi
havia. Això ha canviat. Ha canviat per a molts factors demogràfics, però sobretot
econòmics i d’atur i això ens ha fet que estiguem davant d’una realitat molt diferent. A
més a més, el descens de les subvencions que tot s’ha de puntualitzar, aquest és un
descens que prové del descens dels diners que no aporta el govern central a la
Generalitat de Catalunya. Sempre li haig de recordar, però és que és així. Així és una
aportació que va venir de l’anterior president del govern central, el Sr. Zapatero i que
després aquesta dotació s’ha demostrat impossible i la Generalitat s’ha quedat sense
aquests recursos i, per tant, el rebot ens ha tocat als que estem a primera línia que som els
ajuntaments, els que donem el servei als ciutadans, però la realitat és aquesta, llavors
davant d’aquesta situació, hem de capejar el temporal i, de moment, hi ha una realitat
molt clara que és la realitat geogràfica del nostre municipi, aquests 18 alumnes que
s’assisteixen a l’escola bressol de la Torreta, difícilment vindran a l’escola bressol de la
Roca. Això ho sabem i quan es tanteja, doncs sabem que 1, 2 màxim 3 alumnes poder sí
que es desplaçarien aquí, però la resta se’ns anirien directament a Granollers, per tant,
davant d’aquesta situació estem fent l’esforç tots plegats de mantenir el servei i, en tot
cas, fer-li una puntualització sobre les aportacions, les aportacions vostè diu que els fem
sobre el número d’alumnes que no hi van i és al revés, les fem cap als alumnes que hi van,
és a dir, a la Roca estem fent una aportació sobre 65 alumnes, no sobre els 22 que no hi
11
són i a la Torreta els estem fent sobre 18. Els diners van per ajudar a sostenir els que la
utilitzen, no pels que no la utilitzen, és a dir, amb els diners dels que no l’utilitzen, estem
sostenint els que sí que la utilitzen, no sé si m’explico, per tant, clar, sí que estem posant
diner públic i l’està posant l’Ajuntament i si la dotació fos la que havíem trobat al 2007 de
1.800 € per alumne provinent del govern central, a través de la Generalitat doncs els
tindríem i els estaríem aportant. No és així, aquests diners els recordo que venien als
ajuntaments i els ajuntaments els proveíem a les escoles bressol, doncs davant d’aquesta
situació, en aquest moment estem fent un esforç gran tots plegats, concessionaris,
explotadors i ajuntament. Jo crec que hem de continuar amb aquesta línia, l’economia
està estabilitzada en el nostre municipi a nivell municipal, com hem vist abans, tenim unes
dades d’atur importants, hi haurà un descens en el darrer mes de 100 persones en els llistes
d’atur, per tant, les dades importants, tenim un atur d’un 12,5 % en aquell moment al
municipi, per tant, és una dada molt més clara i molt més optimista que la del 24 o 25 %
que tenen altres parts del país i davant d’aquesta situació, hem de ser moderadament
optimistes que hem fet l’esforç de construir aquesta escola donant un servei de proximitat,
hem de fer l’esforç per mantenir-lo, per tant, estem en aquest moment, evidentment, si
passar de 17 a 18 alumnes d’un any a l’altre. L’any vinent tornem a estar amb els mateixos
números i al següent també, doncs al final, serà molt difícil mantenir aquest servei perquè
es demostrarà que no hi ha demanda, per tant, aquí l’esforç va també pel barri de la
Torreta i això ho haurem de traslladar-ho, haurem d’informar bé a la població de que
aquest servei l’estem salvant si realment la població el necessita i l’utilitza, si no serà molt
difícil de mantenir, per tant, jo crec que és important doncs que 1 any més fem aquest
esforç i analitzen molt bé la matrícula de l’any vinent a veure en quina situació estarem.
Algun comentari més? El Sr. Josep M. Mateo?
Sr. Mateo.- Sí, gràcies Sr. Alcalde. Només un comentari. Jo diria que les expectatives que
hem de tenir sobre l’escola bressol de la Torreta han de ser, jo penso que bones perquè
pensem que és una escola nova, però les instal·lacions són magnífiques i al personal que hi
ha l’escola està molt qualificat i està demostrant que ho fa força bé, llavors jo penso
també que el fet, diguem-ho d’alguna manera, la bona fama que està agafant el CEIP de
la Torreta, arrossegarà gent que també voldrà veure com funciona l’escola bressol la
Torreta, jo el que penso és que la bona fama pel CEIP arrossegarà a gent també cap a
l’escola bressol i després el canvi de si el cicle econòmic comença a canviar, doncs
també tots sabem que la Torreta, vull dir que la gent de la Torreta, és gent que de seguida
fa pinya. Les famílies de la Torreta i el primer que fan és ajudar quan els fills no tenen feina,
doncs es queden amb els nens, els avis, etc. Si el cicle començar a canviar i jo penso que
sí, també provablement trobarem que gent de la Torreta portarà als nens a l’escola
bressol. Jo confio amb això i espero que, com diu l’alcalde, entre aquest l’any i l’any que
ve la cosa pugui millorar per mantenir un servei que, evidentment, d’una forma o altra
s’haurà de mantenir. Gràcies.
Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Josep M. Mateo. Algun comentari més Sr. Carles
Fernández?
Sr. Fernández.- Un comentari curtet. Sort que tinc la desgràcia de dir només que obvietats i
vostè té la sort de dir coses absolutament intel·ligents sempre, però bé, les coses són així i,
per tant, no les canviarem, és a dir, jo seguiré dient obvietats i vostè seguirà dient coses
intel·ligents i seguirem així al llarg del temps. Primer comentari aquest, per tant, no intenti
desqualificar les aportacions, reculli-les, valori-les i ja està, és a dir, jo no, aquestes
“apostilles” del començament de desqualificar ja per principi que té el costum de fer.
Home, en un alcalde, per respecte institucional, però en tot cas, com sempre, com
seguirem així, jo l’únic que he plantejat és que amb l’ajuda que fem perquè pugui
assegurar el funcionament el que estem aportant per a l’un en una escola i en una altra és
12
molt diferent. És l’únic que he plantejat. És a dir, amb els recursos que destinem d’aquells
alumnes que no hi van i que els posem per finançar l’escola, precisament perquè funcioni
l’escola, l’aportació per nen en cada escola és molt diferent i en una és molt, molt gran,
però com volem assegurar la viabilitat, això que vagi endavant i en tot cas, sí que les
situacions i tot això està canviant, però tot dependrà de l’actitud que tinguem i aquí en el
que queda de legislatura ens oferim a col·laborar en el que calgui i en tot cas, la propera
qui governi estiguem on estiguem, també ens oferirem a col·laborar per trobar la solució
perquè aquesta escola bressol tingui viabilitat, que és l’objectiu. Ja sabem que tenim una
situació geogràfica complicada i que hem de multiplicar serveis, no només en educació,
sinó en molts altres àmbits, hem de multiplicar serveis perquè la situació territorial és la que
és, per tant, aquesta ja la coneixem suficientment i sabem els problemes que ha tingut el
tema de l’institut, el tema del trasllat i el tema dels transports, les dificultats que hem tingut,
som coneixedors de tot això, per tant, l’objectiu és que l’escola bressol de la Torreta tingui
viabilitat i en aquest sentit, hem de fer els esforços perquè no ens trobem durant 4 anys
amb 18 alumnes i aquest era el nostre oferiment. No anava més enllà d’això, evidentment,
una obvietat.
Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Carles Fernández. Obviaré el seu primer comentari i abundaré en
el segon. Hem de fer tot el possible per garantir aquests serveis de proximitat i de qualitat.
Que el ciutadà pugui tenir els serveis a prop de casa seva vol dir qualitat de vida. La
patacada forta que ha significat aquests gairebé 8 anys de crisi a la nostra societat ha fet
que molts avenços socials que s’havien aconseguit, hagin quedat dificultats i la població,
en aquest moment, doncs tiri abans de recursos familiars, de xarxa familiar que no utilitzar
uns serveis que també li costen diners. Per tant, davant d’aquesta situació, hem de
continuar fent aquest esforç. Jo crec que ha de ser un esforç col·lectiu i que estem dient el
mateix, doncs el que hem de fer és tirar endavant fer aquest esforç de posar aquests
recursos. Aquests recursos són de tots els ciutadans, conjunturalment els utilitzen una
alumnes aquest any, uns altres alumnes l’any que ve, uns altres alumnes els van utilitzar
l’any passat, però són els recursos de tots els ciutadans per garantir-nos uns serveis globals
que puguin arribar al màxim de la població i que quan algú els necessiti els tingui garantits
la viabilitat d’aquesta escola bressol, ara a l’any 2015 pot garantir l’ús d’aquest servei algú
d’aquí 20 anys i, per tant, aquest és l’esforç que estem fent d’engegar-la, de garantir-la i
que qui la necessiti en un moment en què la conjuntura econòmica, molt segurament, no
serà l’actual, doncs que l’escola hi sigui que per això s’ha fet l’esforç de construir-la amb
recursos públics que sempre són escassos i difícils de trobar i en aquest moment que la
tenim, doncs hem d’aconseguir que funcioni.
Passem a votació
Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, el dictamen, per unanimitat, el qual literalment,
diu:
“Per acord del Ple de 25 de juliol de 2013 el Ple municipal va declarar vàlida la
licitació i va adjudicar la contractació de referència a la mercantil SERVEIS PER A
LA INFÀNCIA CRÈIXER JUNTS, SL, condicionada la citada adjudicació al fet que la
mercantil aportés la documentació requerida en data 16 de juliol de 2013 i que es
preveu a l’article 151.3 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre,
d’aprovació del Text refós de la Llei de contractes del sector públic.
En data 19 de novembre de 2014 es va celebrar reunió de la Comissió de
Seguiment del contracte formalitzat, en la que l’adjudicatària exposa que, un cop
inicial el curs escolar i vista la baixa matriculació d’infants (18 matriculats) per
aquest curs 2014-15, no es pot garantir la viabilitat econòmica de l’escola.
13
Per aquest motiu, en la mateixa sessió la Comissió proposa a l’òrgan competent la
conveniència d’acordar:
- Que l’ajuntament es
farà càrrec durant el curs acadèmic 2014-15 de les partides següents:
Amortització material primer establiment fins a 8.250 €
Subministraments fins a 12.000 € *
Manteniment fins a 8.000 € *
Total, fins a 28.250 €
* En cas que l’òrgan competent decideixi aprovar la modificació del
contracte, es fa esment que aquests imports, es podrien proveir de la
manera següent, si la Intervenció municipal així ho considera:
- Subministraments, fins a 12.000 € i proveït mitjançant les
aplicacions pressupostàries econòmiques 22100 i 22102.
- Manteniment, fins a 8.000 € i proveït per personal de
manteniment propi (equip de brigada i/o equip de
consergeria).
Que l’Ajuntament faci l’aportació de la totalitat màxima que tenia
consignada per al curs 2014-15, independentment dels alumnes
matriculats, és a dir de 24.600 €.
Que l’empresa renuncia durant el curs acadèmic 2014-15 als seus
beneficis pressupostats de 7.140 €.
En data 24 de novembre la Tècnica d’Ensenyament informa sobre la conveniència
que l’òrgan competent valori la procedència d’iniciar el corresponent expedient
de modificació contractual, tenint en compte el proposat per la Comissió de
Seguiment.
En data 31 de desembre de 2014 s’emet informe de la Intervenció municipal i en
data 27 de novembre de 2014 s’emet informe de la Secretària municipal relatiu a
la modificació proposada.
En data 16 de gener de 2015 (NRGS 88) es va donar trasllat a Serveis pera a la
Infància Crèixer Junts, SL (que el va rebre el mateix dia) de l’escrit pel qual se li
concedien 5 dies hàbils per presentar al·legacions a la proposta de modificació
formulada per la Comissió de Seguiment i informada per la Tècnica
d’Ensenyament.
En data 19 de gener de 2015 (NRGE 327) el contractista ha presentat escrit pel que
exposa que no presentaria cap al·legació en relació a la modificació del
contracte formulada.
Atès que l’adopció d’aquest acord és competència del Ple municipal, de
conformitat amb la Disposició addicional segona del Text refós de la Llei de
contractes del sector públic, aprovada per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de
novembre.
14
És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han
estat conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui
convenient, l'adopció dels següents acords:
ACORDS:
Primer.- APROVAR la proposta de modificació del contracte signat en data 22
d’agost de 2013 entre Serveis per a la Infància Crèixer Junts, SL i l’Ajuntament de la
Roca del Vallès per a la prestació del servei públic d’escola bressol de la Torreta,
adjudicat pel Ple municipal el 25 de juliol de 2013 consistent en:
- Que l’ajuntament es faci càrrec durant el
curs acadèmic 2014-15 de les partides següents:
Amortització material primer establiment fins a 8.250 €
Subministraments fins a 12.000 €
Manteniment fins a 8.000 €
Total, fins a 28.250 €
* En cas que l’òrgan competent decideixi aprovar la modificació del
contracte, es fa esment que aquests imports, es podrien proveir de la
manera següent, si la Intervenció municipal així ho considera:
- Amortització material primer establiment, fins a 8.250,00
euros, amb càrrec a l’aplicació pressupostària codificada
amb el número 08 321 62500 – Adquisició mobiliari escolar
bressol La Torreta.
- Subministraments, fins a 12.000 €, amb càrrec a les
aplicacions pressupostàries codificades amb els números 06
160 22100 – Energía eléctrica, 05 330 22102 – Gas i 16 342
22101 – Aigua.
- Manteniment, fins a 8.000 €, i proveït per personal de
manteniment propi (equip de brigada i/o equip de
consergeria). D’altra banda, si d’aquestes actuacions de
manteniment fos necessari adquirir materials de construcció,
es donaría cobertura a la despesa mamb càrrec a
l’aplicació pressupostària codificada amb el número 03 130
21200 – Manteniment d’edificis i altres construccions.
- Que l’Ajuntament faci l’aportació de la totalitat
màxima que tenia consignada per al curs 2014-15, independentment
dels alumnes matriculats, és a dir de 24.600 €, amb càrrec a l’aplicació
pressupostària codificada amb el número 08 321 48003 – Ajut escola
bressol.
-
- Que l’empresa renuncia durant el curs acadèmic 2014-15 als
seus beneficis pressupostats de 7.140 €.
15
Segon.- AUTORITZAR I DISPOSAR la despesa derivada de la modificació contractual
amb càrrec a les aplicacions pressupostàries codificades amb els números 06 160
22100 – Energía eléctrica, 05 330 22102 – Gas, 16 342 22101 – Aigua, 03 130 21200 –
Manteniment d’edificis i altres construccions i 08 321 48003 – Ajut escola bressol, del
Pressupost General de l’Ajuntament de La Roca del Vallès per a l’any 2014,
prorrogat per a l’any 2015, d’acord .amb l’article 169.6 del Reial decret legislatiu
2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les
hisendes locals.
Tercer.- SUPEDITAR la despesa de fins a 8.250,00 euros, corresponent a l’aplicació
pressupostària codificada amb el número 08 321 62500 – Adquisició mobiliari escola
bressol La Torreta, a l’aprovació definitiva del Pressupost General de l’Ajuntament
de La Roca del Vallès per a l’any 2015.
Quart.- NOTIFICAR al contractista aquest acord i informar-lo que se’l citarà per a la
formalització de la modificació del contracte.
Cinquè.- PUBLICAR en el perfil del contractant la modificació del contracte, de
conformitat amb l’article 8.1.a) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Sisè.- COMUNICAR les dades bàsiques de la modificació del contracte al Registre
de Contractes del Sector Públic, de conformitat amb allò que disposa l’article
333.3 del TRLCSP.
Setè.- COMUNICAR aquest acord a la intervenció municipal i a les àrees que
correspongui.”
B.3.- Modificació dels estatuts del Consorci per a la defensa de la Conca del Riu Besós.
Sr. Alcalde.- Ara tractarem 4 punts de l’ordre del dia que per a no cansar els tractarem
conjuntament i de manera poder una miqueta ràpida. No entrarem en els detalls tècnics,
són modificacions d’estatuts de diferents consorcis que vénen motivats per l’adaptació a
la llei ARSAL, la Llei de sostenibilitat de l’Administració local, concretament són la
modificació dels estatuts del Consorci per a la defensa de la Conca del Riu Besós, en el
cas d’aquest consorci val la pena destacar un parell de coses, una d’elles és el punt B-3.
Una d’elles es que se li canvia el nom i passa a dir-se Consorci Besós-Tordera, per tant,
important, l’antic consorci per a la defensa del riu Besós es dirà Consorci Besós-Tordera i
que l’òrgan d’adscripció en aquest cas és l’àrea metropolitana de Barcelona. El consorci
ara dit Besós- Tordera és molt ampli engloba el riu Besós, però també el riu Mogent que ens
afecta a nosaltres, al riu Tenes, diverses rieres que van a parar al Besós i, per tant, l’àrea
metropolitana també hi està representada i és la que hi té més pes específic i, per tant, és
l’òrgan d’adscripció.
Respecte del consorci Localret, també hi ha una modificació d’estatuts en diferents
aspectes. El més destacable és que quedem adscrits a l’Ajuntament de Barcelona.
Respecte als estatuts del Consorci Teledigital Granollers, que és el que ens engloba la
televisió digital la VOTV, doncs aquest consorci l’òrgan d’adscripció és l’Ajuntament de
Granollers dels 9 ajuntaments que en aquest moment estem dins de la televisió.
I per últim, el Consorci per a la Gestió des Residus del Vallès Oriental. Aquí la novetat és
que, tot i que va haver-hi una qualificació provisional d’adscripció del Consorci a
l’Ajuntament de Granollers finalment, ha quedat adscrit al Consell Comarcal que molts
ajuntaments enteníem que tenia molta més lògica que com a prestador de serveis de
recollida de residus i tractament de residus a la nostra comarca i que tenia molta més
16
lògica, tot i que, evidentment, hi ha una situació patrimonial que si mai algun d’aquests
consorcis arribés a dissoldre, doncs s’hauria de fer un estat de comptes i de patrimoni
perquè la planta de tractament i totes les instal·lacions estan al terme de Granollers, amb
sòl propietat de Granollers i les inversions que s’han fet sobre aquests terrenys s’han
costejat amb diners públics que pertanyen als ajuntaments consorciats, però també a
subvencions finalistes que han vingut de la Unió Europea i que han tingut un impacte
important sobre instal·lacions que tenen un cost molt alt. No sé si hi ha algun comentari
sobre aquestes modificacions d’estatuts. Cap comentari?
Doncs les passarem a votar, per separat, això sí
Comencem per la de la Conca del riu Besós. Passem a votació
Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, el dictamen, per unanimitat, el qual literalment,
diu:
“El Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs compta amb uns Estatuts
aprovats per la seva Junta General en data 29 de febrer de 1988, els quals han
estat modificats i adaptats en successius acords. L’últim text refós dels Estatuts va
ser aprovat per Junta General del 28 de febrer de 2012 i publicat al BOPB el 4
d’abril de 2012.
En el decurs del tràmit d’aprovació definitiva i entrada en vigor de la modificació
dels Estatuts va ser dictada la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i
sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), la qual ha inclòs una nova Disposició
Addicional Vint en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), amb
l’epígraf “Règim Jurídic dels Consorcis”, fixant nous paràmetres organitzatius per a
aquest model organitzatiu. Per la seva banda, la Disposició Transitòria Sisena de la
LRSAL estableix un règim transitori per a l'adaptació dels Estatuts, en establir que "els
consorcis que ja estiguessin creats en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta
Llei han d'adaptar els seus Estatuts al que s'hi preveu el termini d'un any des de
l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
D’altra banda la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector
Públic i altres mesures de reforma administrativa introdueix novetats per als
consorcis en matèria de separació dels seus membres i de liquidació dels mateixos,
essent que també s’escau procedir formular una modificació estatutària per tal
d’adaptar els estatuts vigents del Consorci.
La Junta General del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs en sessió
ordinària celebrada el 10 de desembre de 2014, ha adoptat l’acord d’aprovació
inicial de la modificació dels seus Estatuts, per tal d’adaptar-los tant a la Llei
27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració
Local com a la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic
i altres mesures de reforma administrativa. Igualment aprofitant l’avinentesa
s’amplia l’àmbit d’actuació als municipis de la Tordera que ho sol·licitin, com ja
han manifestat alguns. Es proposa canviar el nom actual pel de CONSORCI BESÒS
TORDERA a partir de l’aprovació definitiva i entrada en vigor de la modificació.
També s’actualitza el número de vots de la Diputació de Barcelona, que passa de
3 a 9 degut a l’augment de població, de més de 500.000 habitants, respecte
d’aquells municipis de la província no inclosos a l’Àrea Metropolitana de
Barcelona.
17
En relació amb els aspectes procedimentals cal tenir en compte que la
modificació dels Estatuts dels Consorci, segons allò previst a l’article 322 del
Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, aprovat per Decret
179/1995, de 13 de juny, requereix l’acord del Consell Plenari, ratificat pels ens i les
administracions que en formen part, acordada amb les mateixes finalitats que per
a l’aprovació, de manera que els ens participants han de fer-ne una aprovació
inicial i una altra de caràcter definitiu, posterior aquesta darrera al sotmetiment de
l’expedient a informació pública pel període de 30 dies.
Vist l’article 322 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, i els
corresponents dels actuals Estatuts vigents.
És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han
estat conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui
convenient, l'adopció dels següents acords:
ACORDS:
PRIMER.- RATIFICAR INICIALMENT l’expedient de modificació dels Estatuts del
Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs (en endavant, un cop
aprovada la modificació d’Estatuts definitivament i en vigor, CONSORCI BESÒS
TORDERA) aprovat en sessió de Junta General del dia 10 de desembre de 2014, per
tal d’adaptar-los a allò que disposa la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de
racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) i la Llei 15/2014, de 16
de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma
administrativa, d’acord amb el text que s’incorpora com a ANNEX al present
acord, formant-ne part del mateix a tots els efectes legals.
SEGON.- SOTMETRE l’expedient a informació pública pel termini de trenta dies
hàbils a efectes de presentació d’al·legacions i reclamacions, mitjançant la
inserció d’un anunci al BOP de Barcelona, al DOGC i al tauler d’edictes de l’entitat.
TERCER.- DONAR AUDIÈNCIA, de forma simultània, als interessats i a les entitats que
han exercit la iniciativa.
QUART.- CONSIDERAR definitivament aprovat l’expedient de ratificació de la
modificació dels Estatuts del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs
pel cas que durant el període d’informació pública no es presenti cap reclamació
o suggeriment.
CINQUÈ.- FORMULAR encàrrec al Consorci per a la Defensa de la Conca del riu
Besòs per tal que, actuant en nom i representació d’aquesta entitat, es procedeixi
a la publicació dels corresponents anuncis d’aprovació inicial i definitiva, formuli el
tràmit d’audiència als interessats, així com procedeixi a la publicació íntegra el text
de la modificació dels Estatuts, definitivament aprovada en el Butlletí Oficial de la
Província als efectes que preveu l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,
Reguladora de les Bases de Règim Local.
SISÈ.- DONAR TRASLLAT del present acord al Consorci per a la Defensa de la Conca
del riu Besòs, als efectes escaients.
18
ANNEX
ESTATUTS DEL CONSORCI PER A LA DEFENSA DE LA CONCA DEL RIU BESÒS
BESÒS TORDERA
CAPÍTOL I
Disposicions generals Constitució i Règim jurídic
Article 1r. Constitució i denominació.
1.- D’acord amb la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de
l’Administració Local (LRSAL) la constitució de consorcis per la prestació de serveis locals
ha de servir per millorar l’eficàcia de la gestió pública, eliminar duplicitats administratives
i
complir amb la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. En aquest
sentit
la constitució d’un consorci només podrà tenir lloc quan la cooperació no pugui
formalitzar-se
mitjançant conveni i sempre què, en termes d’eficiència econòmica, aquella permeti una
assignació més eficient dels recursos econòmics.
2.- El Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs, constituït l’any 1988, passarà
a
denominar-se a partir de l’aprovació definitiva d’aquests Estatuts CONSORCI BESÒS
TORDERA.
1 3.- Els Ajuntaments de la conca del Besòs que segueixen:
Aiguafreda
Badalona
Balenyà
Barberà del Vallès
Barcelona
Bigues i Riells
Caldes de Montbui
Canovelles
Cànoves i Samalús
Cardedeu
Castellar del Vallès
Castellcir
Castellterçol
Centelles
Cerdanyola del Vallès
Figaró-Montmany
Granollers
L'Ametlla del Vallès
La Garriga
La Llagosta
La Roca del Vallès
Les Franqueses del Vallès
Lliçà d'Amunt
Lliçà de Vall
Llinars del Vallès
19
Martorelles
Matadepera
Mollet del Vallès
Montcada i Reixac 2/19
Montmeló
Montornès del Vallès
Palau-solità i Plegamans
Parets del Vallès
Polinyà
Ripollet
Sant Adrià de Besòs
Sant Antoni de Vilamajor
Sant Feliu de Codines
Sant Fost de Campsentelles
Sant Martí de Centelles
Sant Pere de Vilamajor
Sant Quirze de Safaja
Sant Quirze del Vallès
Santa Coloma de Gramenet
Santa Eulàlia de Ronçana
Santa Maria de Martorelles
Santa Perpètua de Mogoda
Sentmenat
Seva
Tagamanent
Vallromanes
Vilanova del Vallès
i de la conca de la Tordera (un cop aprovats definitivament aquests Estatuts):
més I el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental, el Consell Comarcal del
Vallès Oriental, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es
constitueixen, per temps indefinit, amb caràcter voluntari i sota la denominació de
Consorci per
a la Defensa de la Conca del riu Besòs CONSORCI BESÒS TORDERA (en endavant
Consorci
o CDCRB), en consorci com a entitat pública de caràcter associatiu i local, per a
l'acompliment
de les finalitats que s'expressen en els Estatuts i d'acord amb la normativa local vigent.
2 4 .- També podran incorporar-se al Consorci altres ens de l’administració local dins
l’àmbit
de la conca del riu Besòs i de la conca de la Tordera.
3 5.- Aquest Consorci és una entitat local amb naturalesa administrativa i personalitat
jurídica
plena, que figura inscrita en el Registre d’Ens Locals de Catalunya i que està reconeguda
com
a Administració actuant, en la seva condició d’Entitat Local de l’Aigua bàsica (ELA) de
sanejament en alta, per tant és un consorci constituït amb anterioritat a l’entrada en vigor
de la
LRSAL, al qual, no obstant, li serà d’aplicació el nou règim jurídic dels consorcis establert
a la
20
disposició addicional vigèsima de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de
les
Administracions Públiques i del procediment administratiu comú.
4 6.- Mentre no es modifiquin les actuals circumstàncies dels seus membres, aquest
Consorci
estarà adscrit a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la qual consolida pressupostos a
nivell comptable.
Art. 2n. Domicili.
El domicili social del Consorci serà l’Avinguda Sant Julià, 241 de 08403 Granollers.
Qualsevol
canvi de domicili serà acordat per la Junta General del CDCRB Consorci d'acord amb el
que
disposen aquests Estatuts.
CAPÍTOL II
Règim funcional
Art. 3r. Personalitat jurídica, Competències i àmbit territorial.
1.- El CDCRB tindrà naturalesa administrativa i personalitat jurídica plena per complir els
seus objectius. Aquest Consorci és una Entitat Local de caràcter associatiu, integrat per
altres
entitats locals les quals en tenen règims diferents pel que fa a l’atribució i gestió de les
seves
competències pròpies o delegades, no obstant la depuració d’aigües és una de les matèries
o
serveis essencials reservats en favor de les Entitats Locals segons l’article 86,2 de la Llei
7/1985 Reguladora de Bases de Règim Local (LRBRL), igualment atribuïdes per llei
sectorial
als ens locals, concretament a l’article 5 c) del Text refós de la legislació d’aigües de
Catalunya (TRLAC) DL 3/2003, de 4 de novembre.
2.- Les competències delegades administratives del CDCRB a aquest Consorci en el seu
àmbit
d'actuació seran les atribuïdes per la Llei als ens consorciats en el marc de la legislació
aplicable, especialment en el que fa referència a la LRSAL, i ostentarà respecte a les
mateixes
les potestats de l'article 4 de la Llei 7/85 reguladora de les Bases de Règim Local, en
relació
amb l'article 8 de la Llei 8/87, Municipal i de Règim Local de Catalunya.,
En l'àmbit de les seves competències i per tal d'assolir les finalitats i funcions que li són
encomanades, el CDCRB aquest Consorci podrà adquirir, reivindicar, permutar, gravar o
alienar tota classe de bens, celebrar convenis i contractes, executar obres, establir i
explotar
serveis i, en general, realitzar tots els actes necessaris, d'acord amb el que disposen
aquests
Estatuts , l’article 85 i 86 de la LRSAL, en relació al ROAS i al TRLCSP.
3.- L'àmbit territorial d'actuació del CDCRB d’aquest Consorci per a l'assoliment de les
seves
finalitats i en l'exercici de les seves competències administratives serà el dels Ajuntaments
consorciats. Això, sense limitar la possibilitat d’actuar fora l’àmbit estricte de la conca del
21
Besòs i la Tordera, mitjançant l’establiment d’acords amb altres ens competents d’acord
amb
el aquí previst.
Art. 4t. Finalitats del Consorci.
Les finalitats del CDCRB d’aquest Consorci són les següents:
a) Possibilitar la coordinació i impulsar la cooperació entre les entitats que conformen el
CDCRB el Consorci i, també, amb d’altres entitats d’objectius coincidents, per tal
d’estudiar,
proposar i implantar solucions que satisfacin les necessitats relacionades amb el cicle
hidràulic
(:captació, tractament, distribució, clavegueram, depuració, reutilització i abocament),
amb el
medi fluvial (:aigües superficials i subterrànies, lleres, marges i riberes) i, en general i
sense
cap restricció, amb el medi ambient urbà i natural, mitjançant fórmules de coordinació i de
gestió compartida, evitant duplicitats administratives.
b) Col·laborar en la determinació de l'esquema i les directrius de les actuacions
mediambientals urbanes i/o naturals a la conca del Besòs l’àmbit d’actuació del Consorci,
fixant les línies que han de guiar l'acció coordinada, i proposant, acordant i implantant els
mecanismes d’actuació necessaris per tal d’assolir la recuperació ambiental, la utilització
sostenible dels recursos hídrics i el gaudi social del medi fluvial.
c) Aconseguir una economia creixent de recursos i una millor assignació d'aquests a través
d'accions comunes en l’execució d’obres i en la prestació de serveis, així com en les
gestions de
compres, de personal, administrativa i qualsevol altra que afecti el bon funcionament del 4/19
CDCRB d’aquest Consorci, d’acord amb l’avaluació periòdica del cost efectiu dels serveis
en
el marc d’aplicació de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
d) Col·laborar amb les autoritats competents en l'àmbit del medi ambient, tant de la Unió
Europea com del Govern Estatal i de la Generalitat de Catalunya, així com amb qualsevol
d'altra entitat pública o privada.
Art. 5è. - Funcions del Consorci.
Per acomplir les seves finalitats, en el marc de la coordinació i de la gestió compartida
dels
serveis consorciats, aquest Consorci el CDCRB realitzarà entre altres, les funcions
següents:
1. Redactar estudis, plans i projectes de caràcter general o concret per tal d'aconseguir les
finalitats esmentades.
2. Establir mecanismes de control i col·laborar, tant amb els ens del Consorci com amb
d'altres
organismes públics o privats, a fi de conèixer l'estat de la contaminació i els paràmetres de
qualitat ambiental a la conca.
3. Actuar com a òrgan d'execució de projectes i instal·lacions i dirigir, realitzar, contractar
i
fiscalitzar les obres i accions corresponents.
4. Actuar com a òrgan de prestació de serveis, procedint al seu disseny, direcció,
realització,
contractació i fiscalització.
22
5. Impulsar l'educació mediambiental urbana i/o natural i la participació social, amb el
desenvolupament de programes i activitats a nivell escolar, divulgatiu i especialitzat.
6. Realitzar totes aquelles gestions, iniciatives i projectes que puguin ésser solucions als
problemes mediambientals naturals de la conca les conques.
7. Actuar, amb caràcter general, com a òrgan de representació dels ens del Consorci, dins
les
finalitats i funcions relacionades.
Pel compliment de les seves finalitats i funcions, el Consorci podrà utilitzar qualsevol de
les
formes de gestió i serveis establertes per la legislació de règim local, així com qualsevol
forma
de cooperació interadministrativa prevista per la normativa, amb les condicions i/o
limitacions
que estableixi la legislació aplicable.
Art. 6è. Nivells d'actuació del Consorci.
1.- Tots els Ajuntaments i altres organismes del Consorci s'integren en un nivell bàsic que
comporta la realització per part del Consorci de les funcions assenyalades en els punts 1,
5, 6 i
7 de l'article anterior, en el marc competencial que en funció del seu número d’habitants i
dels
seus indicadors d’estabilitat els hi corresponguin.
2.- El Consorci definirà nivells específics d'actuació per a la realització d'altres funcions.
Les
condicions amb les que es desenvoluparan aquestes funcions així com els Ajuntaments i
organismes on es realitzin, es recolliran en sengles annexes d'aquests Estatuts.
3.- En el marc normatiu de la LRSAL i de la legislació sectorial, el Consorci podrà rebre
encàrrecs i delegacions dels ens integrants i també subscriure convenis amb aquests o amb
d’altres ens aliens per al desenvolupament d’actuacions relatives a les seves finalitats i
funcions.
CAPÍTOL II
Règim orgànic
Art. 7è. Òrgans del Consorci.
1.- El Consorci es regirà pels òrgans següents:
a) La Junta general.
b) La Comissió de govern.
c) El President.
d) El Gerent.
2.- Podran, a més, crear-se Comissions informatives per a la preparació i l'estudi dels
assumptes que corresponguin a la competència de la Junta general, i Comissions especials
de
caràcter transitori, per entendre d'assumptes concrets.
Art. 8è. - La Junta general: Composició i atribucions.
1.- La Junta general es l'òrgan suprem de deliberació i de decisió del Consorci.
La Junta general estarà integrada per un representant de cadascun dels ens consorciats.
Els membres de la Junta general elegiran per majoria absoluta un President d'entre els
Alcaldes membres i fins a tres Vicepresidents d'entre la resta de representants.
23
Tant el President de la Junta com els Vice-presidents i la resta de representants, seran
elegits
per un període de quatre anys i llur mandat coincidirà amb el període que duri el
Consistori o
òrgan de direcció que els hi hagi encomanat l'esmentada representació.
En el cas que alguna de les persones que formin part de la Junta general cessés del seu
càrrec
o lloc en els respectius organismes que integren el Consorci, cessarà automàticament del
seu
càrrec en els òrgans del Consorci i se li anul·larà la seva representació en aquest
Consorci. el
CDCRB.
Podrà, en aquest cas, el municipi o organisme a on pertany, nomenar-ne una altra que la
substituirà, degudament facultada per l'Alcalde o el President de l'organisme a qui pertany.
De
la mateixa manera es procedirà en cas de mort, malaltia, absència o dimissió d'algun
membre
de la Junta general.
2.- El valor del vot de cadascuna de les entitats consorciades estarà en funció de la relació
següent:
Municipis de menys de 15.000 habitants: 1 vot.
Municipis entre 15.000 i 50.000 habitants: 2 vots.
Municipis entre 50.000 i 500.000 habitants: 3 vots.
Municipis de més de 500.000 habitants: 9 vots.
Per als municipis amb aigües vertents vessants a altres conques, la valoració del vot es
determinarà d'acord amb els habitants residents a la conca les conques del Besòs i de la
Tordera.
Consells Comarcals: 3 vots.
Diputació de Barcelona: 3 9 vots.
AMB Àrea Metropolitana de Barcelona : 9 vots.
Altres ens públics: 1 vot.
3.- Seran competències de la Junta general:
a) Exercir el control i la fiscalització de la resta d’òrgans del Consorci. 6/19
b) L'aprovació i en el seu cas modificació del Pressupost i també de la plantilla del
personal del
Consorci.
c) L'aprovació anual del Compte General i de la memòria de les activitats realitzades.
d) Fixar les activitats del Consorci aprovant el programa quadriennal d'actuació.
e) Aprovar l'admissió o la separació dels ens i/o de les entitats consorciades i fixar-ne la
participació econòmica que els hi correspongui com a membres del Consorci.
f) Modificar els estatuts.
g) Aprovar el nomenament de Presidència i dels membres de la Comissió de govern.
h) Nomenar i separar el Gerent, a proposta de la Comissió de govern.
i) Nomenar el Secretari i l'Interventor del Consorci, a proposta del President.
i) La dissolució i la liquidació del CDCRB. d’aquest Consorci.
j) L’exercici d’accions judicials i administratives, la interposició de recursos i la defensa en
els
procediments incoats contra el CDCRB aquest Consorci.
k)L'aprovació del Reglament de Règim Intern i de Serveis.
l) L'adquisició, disposició, administració i alienació dels béns i drets del Consorci.
24
m) L'aprovació de plans i projectes.
n) Aprovar les formes de gestió de serveis que el Consorci assumeixi i la creació d'òrgans
desconcentrats., amb les limitacions que, sobre el redimensionament del sector públic, la
DA
novena de la LRSAL imposa als consorcis i demes ens adscrits.
o) Acceptar la delegació de competències i l'encàrrec de gestió i de funcions fetes per altres
Administracions públiques diferents de les gestionades, amb les garanties previstes a
l’article
57 bis de la LRSAL i d’acord amb els principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat
financera.
p) Ser informada de les actuacions de la resta d'òrgans i de la gestió ordinària de
l'organisme,
i efectuar-ne el seguiment.
q) Ser informada dels convenis que el Consorci hagi de formalitzar amb altres persones o
entitats, públiques o privades.
r) Determinar els recursos propis de caràcter tributari, i imposar i ordenar les taxes, si
s'escau
dels serveis que prestin.
s) Totes aquelles altres competències que, essent inherents a les comeses pròpies del
Consorci,
la LBRL Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, atribueixi al
Ple de
l'entitat local amb caràcter d'indelegable.
La Junta general podrà delegar la competència per a l'adopció d'acords que no requereixin
majories qualificades en els altres Òrgans del Consorci.
Art. 9è. La Comissió de govern: Composició i atribucions.
1.- La Comissió de govern estarà formada pel President, Vice-presidents i un sis
representants
per a cada una de les subconques. de la conca del Besòs més dos representants de la conca
de
la Tordera.
2.- Els vocals de la Comissió de govern es renovaran cada quatre anys.
3.- Els membres de la Comissió de govern podran constituir-se com a grup de treball per
tal de
preparar les decisions de la Comissió de govern en ple.
Les sessions de la Comissió de govern i de llurs grups de treball seran obertes a la resta de
membres del Consorci.
4.- Si per qualsevol de les causes regulades en aquests Estatuts, o prevista en la normativa
que
es cita com a subsidiària, cessés algun vocal durant la vigència del seu mandat, es
procedirà
pels membres de la Junta general de cada subconca a elegir el que hagués de substituir-lo,
el
qual exercirà el càrrec esmentat durant el temps que faltés al seu antecessor per completar
el
seu període de gestió. 7/19
5.- Serà de competència de la Comissió de govern:
a) Organitzar els serveis tècnics i administratius.
25
b) Portar a terme les obres, serveis i altres actuacions conforme als plans i projectes
aprovats.
c) Nomenar, premiar i corregir al personal tècnic i administratiu, a excepció del Gerent,
Secretari i Interventor.
d) Desenvolupar la gestió econòmica conforme al pressupost aprovat i les seves bases
d'execució, com també l'adquisició de béns mobles, sempre que no exigeixi crèdits
superiors als
consignats.
e) Adoptar els acords d'adquisició, alienació i gravamen de béns.
f) Concertar operacions de crèdit.
g) Fixar els criteris d'ordenació de pagaments.
h) Aprovar modificacions del Pressupost fins a un màxim del 10% de la Despesa total,
donantne
compte a la següent sessió de Junta general.
i) La contractació sota qualsevol tipus de modalitat previstes a la normativa, havent d'ésser
ratificades les que comportin compromisos de consignacions pressupostàries plurianuals.
j) Establir les formes de gestió dels serveis objecte del Consorci.
k) Exercitar les accions judicials i administratives, en defensa dels drets i interessos del
Consorci, en cas d'urgència, tot donant-ne compte a la Junta General en la seva primera
reunió.
l) Proposar a la Junta general el nomenament de Gerent.
m) Rebre informació de les activitats que es desenvolupin en l’àmbit de la gestió del
Consorci
així com trametre suggeriments als òrgans del Consorci en assumptes relatius a la gestió
dels
mateixos.
n) Delegar l'exercici de les seves funcions en el President i Vice-presidents o en el Gerent o
en
les entitats consorciades.
o) Totes les que expressament li delegui la Junta General.
p) Definir els nivells específics d'actuació del Consorci i proposar-los a la Junta General
per a
la seva aprovació.
q) Les demès que li corresponguin, d’acord amb les disposicions legals vigents.
Art. 10è. Atribucions del President i Vice-presidents.
1.- Correspondrà al President:
a) Exercir la representació institucional del Consorci.
b) Formar l'ordre del dia i convocar la Junta general i la Comissió de govern.
c) Publicar, executar i fer complir els acords i dictar les disposicions particulars que
exigeixi el
seu millor compliment.
d) Ordenar els pagaments i donar compte de l'administració del patrimoni i de la gestió del
pressupost.
e) Representar, judicialment i administrativa, al Consorci, i conferir manaments per a
l'exercici
de l'esmentada representació.
f) Exercir la competència sancionadora que correspongui al CDCRB aquest Consorci.
g) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les reunions i decidir els empats amb el vot de
qualitat.
h) Elevar a la Junta General la documentació i els informes que creurà oportuns.
26
i) Proposar a Junta general el nomenament de Secretari i Interventor.
i) L'adopció d'aquells acords relatius a les competències de la Junta general o de la
Comissió
de govern que, per raons d'urgència, no poguessin esperar a la propera sessió que es
celebri,
a efectes de la seva ratificació si s'escau.
j) Les que li delegui la Junta general o la Comissió de govern en matèria de llurs
respectives
competències. 8/19
k) Qualsevulla altres atribucions no assignades expressament a la Junta general o a la
Comissió de govern.
l) Tot allò no previst als presents Estatuts serà competència d'aquest òrgan.
m) Facultar, per delegació en els Vice-presidents, en alguns dels Vocals o en el Gerent,
l'exercici de les atribucions compreses en els apartats precedents.
2.- En cas d'absència, malaltia o impediment de qualsevol mena del President, el
substituirà un
dels Vice-presidents.
Art. 11è. El Gerent: Nomenament i funcions.
1.- El Gerent serà nomenat per la Junta general a proposta de la Comissió de govern i el
nomenament haurà de recaure en una persona especialment capacitada per a aquest
càrrec.
2.- Seran funcions del Gerent:
a) Exercir la gestió general i la direcció dels serveis del Consorci, vetllant pel compliment
de
les seves finalitats.
b) Representar el Consorci davant les administracions públiques, institucions, entitats i
particulars, excepció feta de la representació institucional i al més alt nivell.
c) La coordinació amb els ens i entitats consorciades.
d) Exercir les funcions de cap de personal i director dels serveis administratius, tot
contractant
el personal i, en el seu cas, acomiadant-lo.
e) Desenvolupar la gestió econòmica i disposar de recursos econòmics fins a la quantia que
es
fixi en les Bases d'execució del pressupost.
f) Portar a terme, dirigir i inspeccionar les obres, activitats i serveis que realitzi el CDCRB
aquest Consorci, conforme als plans i projectes aprovats.
g) Gestionar tota mena de subvencions i ajudes.
h) Elaborar la proposta de pressupost, i també l'inventari, balanços, comptes de resultats,
liquidacions i comptes generals del Pressupost i sotmetre’ls a aprovació dels Òrgans
corresponents.
i) Elevar a la Junta General la memòria de les activitats del Consorci.
j) Col·laborar en la confecció de l'ordre del dia als efectes de la convocatòria, per part de
la
Secretaria i per ordre de la Presidència, de les sessions dels òrgans col·legiats.
k) Assistir a les reunions de Junta general i Comissió de govern amb veu, però sense vot.
l) Preparar la documentació que s'ha de sotmetre a la consideració de Junta general i
Comissió
de govern i informar de tot el que calgui per l'adequat exercici de les seves competències.
27
m) Formular al President del Consorci les propostes que cregui oportunes per a la bona
marxa
del Consorci.
n) Contractar obres, serveis i subministraments, sempre que la seva quantia no excedeixi
del
5% dels recursos ordinaris del Pressupost del Consorci, i sigui de durada inferior a un any.
o) Ordenar els pagaments.
p) Administrar els béns i el patrimoni del Consorci.
q) Establir el calendari i el programa anual de les activitats del Consorci.
r) Exercir la vigilància i supervisió de tots els serveis i les activitats del Consorci execució
dels
programes aprovats per la Junta general.
s) Rendir comptes de la seva gestió a la Junta General.
t) Actuar com a tresorer/a i disposar dels fons del Consorci, mitjançant la firma de xecs i
talons
de forma mancomunada amb el/la President/a del Consorci i amb l'Interventor/a general.
u) Proposar la plantilla de personal del Consorci, la relació de llocs de treball, i exercir la
gestió ordinària del personal del Consorci, signant els contractes de treball, autoritzant els
pagaments de nòmina i assentaments i realitzant els altres actes necessaris per a la gestió
del
personal. 9/19
v) Dictar les disposicions particulars que consideri adequades per al compliment dels
acords de
la Junta General.
w) Totes les que expressament li delegui la Junta General, el President del Consorci, la
Comissió de Govern i les que resultin d'aquests Estatuts per a l'execució dels acords
d'aquells
Òrgans.
Art. 12è. Secretari i Interventor
1.- El Consorci estarà assistit de Secretari i d'Interventor que seran nomenats lliurement
per la
Junta.
2.- El Secretari del Consorci assistirà amb veu però sense vot a les reunions de la Junta
general
i de la Comissió de govern i en farà les actes corresponents.
Igualment l'Interventor podrà assistir a les sessions de la Junta general i de la Comissió de
govern, amb veu però sense vot.
Són funcions públiques necessàries en totes les corporacions locals, la responsabilitat
administrativa de les quals està reservada a funcionaris d’administració local amb
habilitació
de caràcter nacional:
a) La de la secretaria, comprensiva de la fe pública i l’assessorament legal preceptiu.
b) El control i la fiscalització interna de la gestió econòmic-financera i pressupostària, i la
comptabilitat, tresoreria i recaptació.
Art. 13è. Sessions.
1.- La Junta general celebrarà sessió ordinària com a mínim dues vegades l'any i sessió
extraordinària sempre que sigui convocada pel President o a proposta de la tercera part
dels
28
seus membres.
2.- La Comissió de govern es reunirà almenys una vegada cada tres mesos.
3.- De cada sessió, tant de la Junta general com de la Comissió de govern, se n'aixecarà
l'acta
corresponent.
4.- Les convocatòries de la Junta general es faran preferentment per mitjans electrònics,
amb
l’ordre del dia acompanyat de la documentació que correspongui. Es notificaran a
cadascun
dels representants dels organismes del Consorci amb una antelació mínima de deu dies.
5.- Les convocatòries de la Comissió de govern es faran de la mateixa forma que les de la
Junta
general, però amb una antelació mínima de vuit dies.
6.- El temps mínim de convocatòria per a qualsevol sessió extraordinària serà de 48 hores.
7.- Pel càlcul dels quòrums necessaris per a la celebració de les sessions, es tindrà en
compte el
valor del vot.
Art. 14è. Acords.
1. - Els acords s'adoptaran per majoria de la meitat més un dels vots assignats als membres
que
es trobin presents en el moment de la votació. 10/19
2. - Caldrà majoria absoluta per l'aprovació de:
a) Proposta de modificació dels Estatuts.
b) Concert d'operacions de crèdit.
c) Proposta d'integració o de separació d'entitats en el Consorci.
d) Proposta de dissolució i liquidació del Consorci.
e) Aprovació de pressupostos ordinaris i especials, així com d'ordenances fiscals
reguladores
de preus públics i taxes.
3.- Caldrà majoria qualificada dels dos terços per aprovar la incorporació d’altres ens de
l’administració local dins l’àmbit de la conca del Besòs d’aquest Consorci.
4. - Els acords que impliquin aportació o responsabilitat econòmica extraordinària d'algun
dels
Ajuntaments o ens del Consorci requeriran la ratificació de les respectives Corporacions o
dels
òrgans de govern respectius.
Art. 15è. La comptabilitat i els comptes.
1.- El règim de comptabilitat i de rendició de comptes del CDCRB serà el de la
comptabilitat
pública local. Aquest Consorci està subjecte al règim de pressupostació, comptabilitat i
control
de la Administració pública a la qual està adscrit, sense perjudici de la seva subjecció allò
previst a la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, de Estabilitat Pressupostària i
Sostenibilitat
Financera. En tot cas, es portarà a efecte una auditoria dels comptes anuals que serà
responsabilitat de l’òrgan de control de l’administració a la qual estigui adscrit. A efectes
de
consolidació comptable el Consorci deurà formar part dels pressupostos i incloure’s en el
29
compte general de l’administració pública d’adscripció.
2.- El CDCRB Aquest Consorci confeccionarà la liquidació del pressupost abans del dia
primer
de març de l'exercici següent. L'aprovació de la liquidació del Pressupost correspon al
President, previ informe de l'Interventor, donant-ne compte a la Junta general en la
primera
sessió que celebri.
3.- El Compte General del Pressupost serà sotmès abans del dia 1 de juny a informe de la
Comissió de govern, que actuarà com a Comissió especial de Comptes. S'exposarà al
públic del
termini reglamentari i es sotmetrà a aprovació de la Junta general abans del dia 1
d'octubre.
4.- Per tot el relatiu al règim econòmic pressupostari i comptable, el CDCRB aquest
Consorci
es regirà per les normes legals reguladores de la matèria aplicables als ens locals, quedant
subjecte al control financer de les intervencions dels ens consorciats i a la fiscalització de
la
Sindicatura de Comptes.
Art. 17è 16è. Integració al Consorci.
La integració d'algun altre Ajuntament o organisme al Consorci s'autoritzarà per la Junta
general, prèvia sol·licitud per escrit de l'entitat que ho desitgi, expressant els motius de la
seva
voluntat de formar part d’aquest Consorci del CDCRB i aportant certificació de l'acord de
la
Corporació corresponent d'integració al Consorci i acatament dels seus Estatuts i normes
reguladores restants. En tot cas caldrà verificar que l’ampliació del Consorci no posarà en
risc
la sostenibilitat financera del conjunt de l’entitat local de qui es tracta, així com la del
propi
Consorci.
Art. 18è 17è. Dissolució, liquidació i extinció del Consorci.
1.- Aquest Consorci El CDCRB es dissoldrà per les causes següents:
a) Acord unànime de tots els que l'integren.
b) Acord majoritari quan sigui inviable la continuació amb els membres restants.
c) Per impossibilitat legal o material de complir les seves finalitats.
d) Per transformació d’aquest Consorci del CDCRB en una altra entitat, per acord de la
majoria absoluta dels seus membres.
e) Dissolució automàtica motivada per l’incompliment continuat dels objectius d’estabilitat
pressupostària, deute públic i període mitjà de pagament a proveïdors.
2.- L'acord de dissolució determinarà la forma en què hagi de procedir-se a la liquidació
dels
béns pertanyents al Consorci i en què hagi de realitzar-se la reversió de les obres i
instal·lacions existents. 1.- La dissolució del Consorci produeix la seva liquidació i
extinció. En
tot cas serà causa de dissolució el fet que les finalitats estatutàries del Consorci s’hagin
complert.
3.- La Junta General nomenarà un liquidador en el mateix acte que acordi la seva
dissolució. A
falta d’acord, el liquidador serà el Gerent del Consorci.
30
4.- El liquidador calcularà la quota de liquidació que correspongui a cada membre del
Consorci d’acord amb la participació que li correspongui en el saldo resultant del
patrimoni
net desprès de la liquidació. El criteri de repartiment tindrà en compte tant el temps de
permanència com els diferents nivells d’integració dels seus membres així com també
l’import
de les aportacions que n’hagin efectuat cadascun al fons patrimonial del mateix i/o, en el
seu
cas, el possible finançament concedit cada any.
5.- En el suposat que la quota de liquidació resulti positiva, s’acordarà per la Junta
General
del Consorci la forma i condicions en que tindrà lloc el pagament de la mateixa.
6.- Les entitats consorciades podran acordar per unanimitat, la cessió global d’actius i
passius
a una altra entitat jurídicament adequada, amb la finalitat de mantenir la continuïtat de
l’activitat i assolir els objectius del Consorci objecte de liquidació.
Art. 16è 18è. Separació Causes i procediment per a l’exercici de dret de separació del
Consorci i efectes.
1. La separació d’algun dels membres s’autoritzarà sempre que estigui la institució
dissident al
corrent dels seus compromisos adquirits i garanteixi la liquidació de les seves obligacions
pendents.
1.- El dret de separació haurà d’exercitar-se mitjançant escrit notificat a la Junta general.
A
l’escrit es farà constar el motiu en que es fonamenta la demanda de separació, la
formulació
de requeriment previ del seu compliment, així com el transcurs del termini atorgat per a
complir desprès de fet dit requeriment.
2.- L’exercici del dret de separació produeix la dissolució del Consorci llevat que la resta
dels
seus membres acordin la seva continuïtat i restin en el Consorci, al menys, dos
Administracions, o dos entitats o organismes públics vinculats o dependents de més d’una
Administració.
3.- Quan l’exercici del dret de separació no comporti la dissolució del Consorci,
s’aplicaran les
següents regles:
a).- La quota de separació que li correspongui a qui exerciti el seu dret de separació es
calcularà seguint el criteri de repartiment recollit al punt 4 de l’article 17è. Donada la
continuïtat de la prestació del servei per part del Consorci, dita quota, si és positiva,
restarà
limitada a l’import anual de l’aportació corresponent d’acord amb l’article 20è. La Junta
general del Consorci aprovarà la forma i condicions en que tindrà lloc el pagament de la
quota
de separació, en el suposat de que aquesta resulti positiva, així com la forma i condicions
del
pagament del deute que correspongui a qui exerceix el dret de separació si la quota és
negativa.
L’efectiva separació del Consorci es produirà un cop determinada la quota de separació,
en el
suposat en que aquesta resulti positiva, o una vegada s’hagi abonat el deute, si la quota és
31
negativa.
b).- Si el Consorci estigués adscrit, d’acord amb allò previst a la Llei, a l’administració que
ha
exercit el dret de separació, la Junta General haurà de decidir a quina, de les
administracions
o ens restants, s’adscriu de nou el Consorci.
2.- Per garantir el bon funcionament del Consorci, els seus membres no podran retirar-se
sense
formular avís previ amb sis mesos d'antelació i sense que existeixi acord vàlid de la Junta
general que aprovi la retirada de l'organisme consorciat. Aquest acord no es podrà portar
a
terme fins al final de l'anualitat començada i/o fins que hagués acabat de pagar
l'amortització
dels serveis.
CAPÍTOL III
Règim econòmic-financer
Art. 19è. Recursos econòmics.
Per a la realització dels seus objectius, el Consorci disposarà dels recursos següents:
a) Productes del seu patrimoni.
b) Rendiments de les activitats desenvolupades en l'exercici de les seves funcions.
c) Els ingressos provinents de sancions.
d) Taxes i preus públics aprovats mitjançant les corresponents Ordenances fiscals.
e) Col·laboracions, subvencions i donatius.
f) Aportacions de les entitats integrades en el Consorci, en la quantitat i forma que
s'estipula en
aquests Estatuts o bé per la formalització de convenis concrets.
g) Emprèstits, préstecs o d'altres formes de bestreta.
h) Recursos provinents dels ingressos del Cànon de l’aigua, segons el Text refós de la
legislació
en matèria d’aigües de Catalunya-Decret legislatiu 3/2003.
i) Qualsevulla que pugui correspondre-li d'acord amb la legislació aplicable.
Art. 20è.- Aportacions dels ens consorciats.
1.- Les aportacions seran fixes per a tots els ens que integrin el Consorci, pel que fa al seu
manteniment. Per aquest concepte- el funcionament del Consorci- tots els Ajuntaments
consorciats aportaran anyalment 0,012 EUR (abans 2.-PTA) per habitant, d'acord amb la
rectificació anual del padró d'habitants de cada municipi.
Per als municipis amb aigües vertents vessants a altres conques, l'aportació es determinarà
d'acord amb els habitants residents a la conca del Besòs i de la Tordera.
Els municipis de menys de 1.000 habitants aportaran una quota mínima de 12,00 EUR
(abans
2.000.-PTA).
2.- L'aportació de l'AMB l’Àrea Metropolitana de Barcelona es fixa en 0,018 EUR (abans
3.-
PTA) per habitant i any, tenint en compte la suma dels habitants dels municipis que dins
l'àmbit
d'aquest organisme formen part del Consorci.
32
3.- L'aportació de la Diputació de Barcelona es fixa en 0,018 EUR (abans 3.-PTA) per
habitant
i any, tenint en compte la suma dels habitants dels municipis, no inclosos en l'AMB l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, que dins l'àmbit d'aquest organisme formen part del Consorci.
4.- Les aportacions dels Consells Comarcals es fixen en 0,006 EUR (abans 1.-PTA) per
habitant i any, tenint en compte la suma dels habitants dels municipis que dins l'àmbit
d'aqueixos organismes pertanyen a la conca del Besòs i de la Tordera.
5.- L’aportació d’altres ens diferents dels anteriorment esmentats es concretarà en l’acord
que
n’autoritzi la integració.
6.- Les aportacions descrites en els números 1, 2, 3 i 4 d'aquest article experimentaran
anyalment les variacions que es derivin del pressupost aprovat. Aquestes variacions seran
aprovades per la Junta general en la sessió ordinària en que s'aprovi el pressupost anyal.
Art. 21è. Drets i taxes.
El Consorci se subrogarà a la facultat que correspon als ens consorciats per a la imposició
de
drets i taxes per a la prestació dels serveis que estableixi i podrà, també, imposar drets i
taxes
per a l’exercici de les seves funcions, prèvia aprovació de les ordenances fiscals
preceptives.
Art. 22è. Garanties.
El Consorci podrà exigir el pagament de les aportacions dels ens associats en el termini
assenyalat per a fer-ho. En el cas que aquestes aportacions no es facin efectives en el
termini
assenyalat, el Consorci CDCRB està facultat per a sol·licitar de l’il·lustríssim senyor
Delegat
d'Hisenda de la província de Barcelona, o de l'òrgan competent de la Generalitat, el
pagament
de l'aportació de l'ens deutor, carregant-ho a les participacions en impostos liquidats que li
corresponguin.
Art. 23è. Pla general d'actuació.
El Consorci desenvoluparà la seva activitat basant-se en un pla general d'actuació, la
vigència
del qual s'entendrà al període que s'indiqui, i formularà un pressupost anyal.
Art. 24è. Règim jurídic.
Els actes del Consorci es regiran pels preceptes que sobre règim jurídic es contenen en la
legislació vigent i seran impugnables per la via administrativa i jurisdiccional, conforme a
la
legislació vigent.
Art. 25è. Contractació de personal. Personal
La provisió de places o contractació de personal estarà sotmesa a la normativa vigent en
matèria de personal.
1.- Amb caràcter general el personal al servei dels consorcis podrà ser funcionari o laboral
procedent exclusivament d’una reassignació de llocs de treball de les administracions
participants. El seu règim jurídic serà el de l’Administració pública d’adscripció.
33
2.- La plantilla d’aquest Consorci podrà estar integrada per qui no sigui personal
funcionari o
laboral procedent de una reassignació de llocs de treball de les Administracions
consorciades,
ja que el mateix ha estat constituït amb anterioritat a l’entrada en vigor de la LRSAL, i
també
perquè el Consorci presta serveis mínims i essencials dels referits a l’article 26, i 86.2 de
LRBRL.
3.- En cap cas les retribucions del personal del Consorci podrà superar les establertes pels
llocs de treball equivalents de l’Administració pública d’adscripció. La massa salarial del
personal laboral del Consorci forma part integra de la aprovada anualment por la
Administració d’adscripció, i com a tal ha de respectar els límits i les condicions que
s’estableixin amb caràcter bàsic en la corresponent Llei de Pressupostos Generals de
l’Estat.
4.- Tal com estableix l’apartat 3 de l’article 104 bis de la LRSAL ni el Consorci ni els seus
organismes dependents podran incloure en les seves plantilles llocs de treball la cobertura
dels
quals correspongui a personal eventual.
5.- Les retribucions en els contractes mercantils i d’alta direcció del sector públic local es
regularan d’acord amb la DA 12 de la LRSAL, i la seva extinció no generarà cap dret a
integrar-se en l’estructura de l’Administració Local d’adscripció.
Disposició final
Les prescripcions d’aquests estatuts que incorporen o reprodueixen aspectes de la
legislació
bàsica de l’Estat o autonòmica d’aplicació als ens locals s’entendran automàticament
modificades en el moment en que es produeixi la seva revisió.
Igualment seran incorporats en sengles annexes els diferents acords assolits amb cada
membre
consorciat sobre nivells específics d’actuació recollits al punt 2 de l’article 6è un cop
aprovats
pels seus respectius òrgans.
En el cas de verificar-se aquesta revisió, s’autoritza la Presidència d’aquest Consorci del
CDCRB per introduir al text dels Estatuts les corresponents modificacions o aclariments
oportuns.
Les modificacions o aclariments derivats de la revisió operada en la legislació bàsica de
l’Estat
o l’autonòmica d’aplicació als ens locals catalans no necessitaran de l’expressa publicació
per
part d’aquest Consorci del CDCRB ni dels ens consorciats.
La remissió que es fa en els presents Estatuts a les normes legals de qualsevol altres
àmbits,
general o sectorial, s’entendrà referida a les successives que interpretin, ampliïn,
condicionin,
substitueixin, modifiquin o deroguin les vigents.
ANNEX I
Composició de les subconques
del riu Besòs i de la Tordera
1. Mogent.
34
Sant Pere de Vilamajor.
Sant Antoni de Vilamajor.
Cànoves i Samalús.
Llinars del Vallès.
Cardedeu.
La Roca del Vallès.
Vilanova del Vallès.
Vallromanes.
Montornès del Vallès.
2. Congost.
Balenyà.
El Brull.
Seva.
Centelles.
Sant Martí de Centelles.
Aiguafreda.
Tagamanent.
Figaró-Montmany.
La Garriga.
L'Ametlla del Vallès.
Les Franqueses del Vallès.
Canovelles.
Granollers.
3. Tenes.
Castellcir.
Castellterçol.
Sant Quirze de Safaja.
Sant Feliu de Codines.
Bigues i Riells.
Santa Eulàlia de Ronçana.
Lliçà d'Amunt.
Lliçà de Vall.
Parets del Vallès.
Montmeló.
4. Riera de Caldes.
Gallifa.
Caldes de Montbui.
Sentmenat.
Palau-solità i Plegamans.
Polinyà.
Santa Perpètua de Mogoda.
5. Ripoll.
Sant Llorenç Savall.
Matadepera.
Castellar del Vallès.
Sabadell. 16/19
Sant Quirze del Vallès.
Barberà del Vallès.
Badia del Vallès.
Ripollet.
35
Sant Cugat del Vallès.
Cerdanyola del Vallès.
Montcada i Reixac.
6. Besòs.
Mollet del Vallès.
Martorelles.
Santa Maria de Martorelles.
Sant Fost de Campsentelles.
La Llagosta.
Santa Coloma de Gramenet.
Barcelona.
Sant Adrià de Besòs.
Badalona.
Tiana.
Montgat.
7. Sèquia de Sils
Caldes de Malavella
Sils
Vidreres
8. Riera de Santa Coloma
Santa Coloma de Farners
Riudarenes
Maçanet de la Selva
Massanes
9. Riera d’Arbúcies
Arbúcies
Sant Feliu de Buixalleu
10. Riera de Breda
Riells i Viabrea
Breda
11. Riera de Gualba
Fogars de Monclús
Gualba
Campins
12. Riera de Vallgorguina
Vallgorguina
13. Tordera
Montseny
Sant Esteve de Palautordera
Santa Maria de Palautordera
Vilalba Sasserra
Sant Celoni
Fogars de la Selva
Hostalric
Tordera
Palafolls
Malgrat de Mar
Blanes
ANNEX II
36
Actuació de sanejament en alta
Condicions:
1.- El CDCRB Consorci efectuarà el control d'abocaments d'aigües residuals a la xarxa de
clavegueram i als col·lectors.
2.- El CDCRB Consorci gestionarà el servei d'operació i manteniment de les obres i
instal·lacions de sanejament en alta (col·lectors, bombaments i estacions depuradores).
3.- El CDCRB Consorci assumirà els drets i obligacions com a Administració actuant en
matèria de sanejament en alta, segons allò que assenyala la normativa vigent.
4.- El CDCRB Consorci assumirà la titularitat de les obres i instal·lacions de sanejament
en
alta.
5.- Els Ajuntaments i organismes de la relació següent reconeixen la competència
reguladora i
sancionadora d’aquest Consorci del CDCRB en matèria d'utilització i abocaments a la
xarxa
de sanejament, d'acord amb el Reglament Regulador d'abocaments d'aigües residuals del
Consorci CDCRB.
6.- Els Ajuntaments i organismes no s'obliguen a fer cap aportació econòmica al Consorci
CDCRB com a contraprestació d'aquesta actuació.
Relació d'Ajuntaments i organismes:
Mogent.
Sant Pere de Vilamajor.
Sant Antoni de Vilamajor.
Cànoves i Samalús.
Llinars del Vallès.
Cardedeu.
La Roca del Vallès.
Vilanova del Vallès.
Vallromanes
Montornès del Vallès.
Congost.
Sant Martí de Centelles.
Aiguafreda.
Tagamanent.
Figaró-Montmany.
La Garriga.
L'Ametlla del Vallès.
Les Franqueses del Vallès.
Canovelles.
Granollers.
Tenes.
Castellcir.
Castellterçol.
Sant Feliu de Codines.
Bigues i Riells.
Santa Eulàlia de Ronçana.
Lliçà d'Amunt.
Lliçà de Vall.
Parets del Vallès.
Montmeló.
Riera de Caldes.
37
Caldes de Montbui.
Sentmenat.
Palau-solità i Plegamans.
Polinyà.
Santa Perpètua de Mogoda.
Ripoll
Sant Quirze del Vallès.
Besòs.
Mollet del Vallès.
Martorelles.
Santa Maria de Martorelles.
Sant Fost de Campsentelles.
La Llagosta.
ANNEX III
Actuació de sanejament en baixa: Neteja i conservació de clavegueram
Condicions:
Les condicions tècniques de l’actuació, la durada i les contraprestacions econòmiques es
concreten en els documents de formalització del servei subscrits amb cada Ajuntament o
organisme.
Relació d’Ajuntaments i organismes:
Caldes de Montbui
Granollers
L’Ametlla del Vallès
La Llagosta
Lliçà d’Amunt de Vall
Mollet del Vallès
Montmeló
Palau-solità i Plegamans
Parets del Vallès
Santa Eulàlia de Ronçana
Vallromanes
ANNEX IV
Actuació de sanejament en baixa: Gestió del servei municipal de clavegueram
Condicions:
Les condicions tècniques de l’actuació, la durada i les contraprestacions econòmiques es
concreten en els documents de formalització del servei subscrits amb cada Ajuntament o
organisme.
Relació d’Ajuntaments i organismes:
Cardedeu”
B.4- Modificació dels estatuts del Consorci Localret.
Sr. Alcalde.- Passem ara al Consorci Localret.
Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, el dictamen, per unanimitat, el qual literalment,
diu:
38
“Vista la proposta de modificació dels estatuts del Consorci local Localret del que
l’Ajuntament de la Roca del Vallès en forma part com a ens consorciat.
Vist que l’Assemblea general del Consorci LOCALRET, en sessió de 27 de novembre
de 2014 va adoptar, entre d’altres, els acords següents:
“Primer.- Aprovar inicialment, i en el cas que no es presentin reclamacions ni
al·legacions, definitivament la modificació dels estatuts del Consorci
Localret, d’acord amb la següent redacció (conforme al text refós que
s’adjunta com a annex):
“ESTATUTS DEL CONSORCI LOCALRET
Article 2
L’article 2 incorpora un últim apartat:
“ El Consorci Localret està adscrit a l’Ajuntament de Barcelona”.
Article 7
L‘article 7 incorpora un tercer apartat:
“7.3. El Consorci Localret, en compliment de les seves funcions, també pot
tenir la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic dels ens locals
consorciats”.
Article 23
L’article 23 queda redactat de la següent manera:
“El Director general serà nomenat pel Consell d’Administració a proposta
del President i tindrà la condició de personal laboral d’Alta Direcció”.
Article 25
L’article 25 queda redactat de la següent manera:
“Personal
25.1 El Consorci disposarà del personal necessari pel compliment de les
seves finalitats, i que estarà constituït per:
a) personal adscrit per administracions participants. Aquest personal
s’integrarà en la plantilla del Consorci, romanent el personal funcionari en la
situació administrativa que correspongui en la seva administració d’origen, i
el personal laboral mitjançant el mecanisme de la successió d’empresa o la
que correspongui d’acord amb la legislació laboral vigent.
b) personal propi, que engloba el personal contractat en règim laboral
amb anterioritat a 31 de desembre de 2013 i les contractacions que es
puguin efectuar en el marc de la normativa local i pressupostària.
25.2 El Consorci no pot tenir personal eventual.
25.3 El personal del Consorci es regeix per la normativa de funció pública
o per la legislació laboral, segons s’escaigui, i les demés normes
convencionalment aplicables”.
39
Article 26
L’article 26 queda redactat de la següent manera:
“Secretaria i Intervenció
26.1 El Consorci estarà assistit per una Secretaria i una Intervenció.
26.2 La Secretaria es exercida per la Secretaria General de l’Ajuntament de
Barcelona o pel personal funcionari municipal en què delegui i al qual
s’hagi exigit per ingressar-hi titulació superior en dret.
26.3 La funció pública de control i fiscalització interna de la gestió
econòmica-financera i pressupostaria, correspondrà a la Intervenció
General de l’Ajuntament de Barcelona o per funcionaris tècnics que
actuaran per delegació d’aquest i que la exercirà d’acord a la normativa
que regeix a l’Ajuntament de Barcelona”.
Article 29
L’article 29 queda redactat de la següent manera:
“Règim pressupostari, comptable i de control
29.1 El Consorci es sotmet al règim de comptabilitat pública establert a la
normativa vigent per als ens locals en matèria pressupostària i de gestió dels
seus recursos econòmics i a la normativa que sobre la matèria estableixi
l’Ajuntament de Barcelona. El Consorci forma part dels pressupostos i
s’inclou en el compte general de l’Ajuntament de Barcelona.
29.2 El Consorci es sotmet als terminis d’aprovació de comptes, d’aprovació
del pressupost, així com els requeriments d’informació comptable i
financera, al calendari municipal, sense perjudici del compliment dels
terminis previstos a la normativa d’aplicació.
29.3 Les bases d'execució del pressupost regularan la gestió pressupostària
pel que fa, entre d'altres, a les competències per a l'autorització o
disposició de despeses, als dipòsits del fons i persones autoritzades per al seu
moviment i a l'operatòria en pagaments. Tots els actes, documents i
expedients de l’Administració del Consorci i de totes les entitats depenents
d’aquest, amb independència de la seva naturalesa jurídica, de la que
se’n derivin drets i obligacions de contingut econòmic estaran subjectes al
control i la fiscalització interna per la Intervenció del Consorci en els termes
establerts als articles 213 a 222 de Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de
març, pel qual s’aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes
locals.
29.4 La funció pública de control i fiscalització interna de la gestió
econòmico-financera i pressupostària, en la seva triple accepció de funció
interventora, funció de control financer i funció de control d’eficàcia,
correspondrà a un òrgan administratiu, amb la denominació d’Intervenció
general.
40
29.5 Els comptes anuals del Consorci es sotmetran a una auditoria externa
sota la direcció de la Intervenció General de l’Ajuntament de Barcelona”
Article 29 bis
S’incorpora un article 29 bis
“Autoritzacions
Sense perjudici del compliment de les previsions aplicables sobre estabilitat
pressupostària i sostenibilitat financera, cal l’autorització prèvia de
l’Ajuntament de Barcelona per:
a) La creació o participació en societats, fundacions, associacions o
qualsevol altra persona jurídica d’àmbit nacional o estranger.
b) Per la concertació de qualsevol operació financera, tals com
préstecs, crèdits i avals”.
Article 32
L’article 32 queda redactat de la següent manera:
“Separació del Consorci
32.1 Els membres del consorci podran separar-se d’aquest en qualsevol
moment. El dret de separació haurà d’exercir-se mitjançant escrit
notificat a l’Assemblea General del Consorci.
32.2 L’efectiva separació del Consorci es produirà una vegada
l’administració que hagi exercit el dret acrediti estar al corrent del seus
compromisos adquirits i garanteixi la liquidació de les seves obligacions
pendents.
32.3 Si l’Ajuntament de Barcelona exercís el dret de separació, el Consorci
haurà d’acordar a quina de les restants administracions integrants del
Consorci, s’adscriu en aplicació dels criteris establerts en la LRSAL”.
Article 33
L’article 33 queda redactat de la següent manera:
“Dissolució del Consorci
33.1 El Consorci es dissoldrà per les causes següents:
a) Acord unànime de tots els membres que l’integren.
b) Acord majoritari quan sigui inviable la continuació amb els
membres restants.
c) Per impossibilitat legal o material de complir les seves finalitats.
d) Per transformació del Consorci en una altra entitat per acord de
la majoria absoluta dels seus membres.
e) Quan les finalitats estatutàries hagin estat complertes.
33.2. La dissolució del Consorci produeix la seva liquidació i extinció.
33.3. L’Assemblea General amb l’acord de dissolució nomenarà un
liquidador. A manca d’acord, exercirà com a liquidador el Consell
d’Administració del Consorci.
41
33.4. El liquidador calcularà la quota de liquidació que correspondrà a
cada membre del Consorci, de conformitat amb el percentatge
corresponent a la seva aportació anual i el número d’anys que
efectivament hagi estat integrat com a membre de ple dret en el Consorci.
33.5. Mitjançant l’acord de dissolució s’establirà la forma i condicions en
que tindrà lloc el pagament de la quota de liquidació en cas de que resulti
positiva.
33.6. Les entitats consorciades podran acordar, amb les majories exigides
per aquests Estatuts, la cessió global d’actius i passius a una altra entitat
jurídicament adequada amb la finalitat de mantenir la continuïtat de
l’activitat i poder així aconseguir els objectius del Consorci”.
Segon.- Notificar a tots els membres associats l’acord inicial de modificació
dels estatuts i donar-los un termini d’un mes comptador des de la recepció
de la notificació perquè presentin, en el seu cas, les esmenes que estimin
convenients, amb el benentès que si no se’n presentessin, es donaria per
aprovat definitivament l’acord un cop transcorregut l’esmentat termini.
Tercer.- Disposar el sotmetiment de l’acord esmentat al tràmit d’informació
pública de forma conjunta, mitjançant anunci en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya, d’acord amb el termini establert a l’article 160.1,
en relació a l’article 313.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual
s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, a efectes
d’efectuar, en el seu cas, les al·legacions i les esmenes corresponents”.
Vist l’informe jurídic de 24 de novembre de 2014.
Atès que, examinades les modificacions dels estatuts proposades, les mateixes
s’ajusten al que disposen les Lleis 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i
Sostenibilitat de l’Administració local i 15/2014, de 16 de setembre, de
Racionalització del Sector Públic i d’altres mesures de reforma administrativa.
Atès que l’article 322 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals
preveu que la modificació dels estatuts del Consorci, amb l’acord previ del seu
òrgan de govern, ha de ser ratificada pels ens consorciats i acordada amb les
mateixes formalitats que per a la seva aprovació.
Atès que l’article 313.2 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals
preveu que els acords per aprovar i modificar els estatuts del Consorci s’han
d’adoptar amb el vot de la majoria absoluta de membres de la corporació.
Atès que l’acord d’aprovació de la modificació dels estatuts proposada s’ha
sotmès per part del Consorci Localret a informació pública, de forma conjunta, pel
termini de trenta dies, mitjançant anunci en el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya núm. 6770, de 15 de desembre 2014.
És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han
estat conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui
convenient, l'adopció dels següents acords:
42
A C O R D S
Primer.- Aprovar la proposta de modificació dels Estatuts del Consorci local
Localret, acordada per l’Assemblea General d’aquest Consorci en sessió plenària
de 27 de novembre de 2013, en els termes exposats anteriorment.
Segon.- Donar trasllat d’aquest acord al Consorci Localret per al seu coneixement i
efectes escaients.”
B.5- Modificació dels estatuts del Consorci Teledigital Granollers.
Sr. Alcalde.- Passem ara al Consorci Teledigital Granollers.
Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, el dictamen, per unanimitat, el qual literalment,
diu:
“En data 30 de desembre de 2014 la Secretaria per delegació del Consorci
Teledigital Granollers va informar sobre l'acord pres en sessió Plenària del Consorci
de data 4 de desembre de 2014 pel qual es va aprovar inicialment l'adaptació
dels Estatuts del Consorci per a la Gestió de la televisió digital local pública de la
Demarcació de Granollers (Consorci Teledigital Granollers) al contingut de la Llei
27/2013 , de 27 de desembre, de racionalitat i sostenibilitat de l'Administració Local,
així com les disposicions de la Llei 15/2014, de 16 de setembre de racionalització
del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, tot modificant els
articles 1,5,21,22, i 23 dels Estatuts.
Atès què per tal de modificar els esmentats estatuts cal l’acord de cadascun dels
ens consorciats i, per la qual cosa, cal l’aprovació inicial, la submissió a informació
pública i l’aprovació definitiva, tal com disposa l’article 313 del Reglament d’obres,
activitats i serveis dels ens locals, aprovat per decret 179/1995, de 13 de juny.
Atès què, l’adopció dels acords esmentats és competència del Ple del Consorci, i
es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres
de la corporació, d’acord amb el que disposa l’article 114.3 del decret legislatiu
2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim
local de Catalunya.
Vist l’article 313 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat
per decret 179/1995, de 13 de juny, sobre el procediment de tramitació per la
modificació dels estatuts.
Vist l’article 114.3 del decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text
refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, en quan a l'adopció de
l'acord de modificació dels estatuts del Consorci.
És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han
estat conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui
convenient, l'adopció dels següents acords:
PRIMER.- Ratificar l’aprovació inicial d'adaptació dels Estatuts del Consorci per a la
43
Gestió de la televisió digital local pública de la Demarcació de Granollers
(Consorci Teledigital Granollers). Al contingut de la Llei 27/2013, de 27 de
desembre, de racionalitat i sostenibilitat de l'Administració Local, així com les
disposicions de la Llei 15/2014, de 16 de setembre de racionalització del Sector
Públic i altres mesures de reforma administrativa, tot modificant el següent articulat
dels Estatuts :
Article 1:
Els ajuntaments d’Aiguafreda, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Canovelles,
Cànoves i Samalús, Granollers, la Garriga, la Roca del Vallès i les Franqueses del
Vallès constitueixen el Consorci, de caràcter local, per a la Gestió de la televisió
digital local pública de la Demarcació de Granollers (Consorci Teledigital
Granollers) a l'empara del que es preveu l'article 87 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril,
Reguladora de les Bases de Règim Local, els articles 191, 269 i següents del Decret
Legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, que aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de
Règim Local de Catalunya , els art. 312 i següents del Decret 179/1995, de 13 de
juny, Reglament d'Obres, activitats i Serveis dels ens locals i la Llei 22/2005, de 29 de
desembre, de la Comunicació Audiovisual de Catalunya.
El Consorci, per a la Gestió de la televisió digital local pública de la Demarcació de
Granollers (Consorci Teledigital Granollers) queda adscrit a l'Ajuntament de
Granollers en virtut de la Disposició Final segona de la Llei 27/2013, de 27 de
desembre, de racionalitat i sostenibilitat de l'Administració Local, atenent al criteri
de prioritat recollit en l'apartat 2 lletra h) de la disposició addicional vigèsima de la
Llei 30/1992 , de 26 de novembre de Règim de 26 de novembre, de Règim Jurídic
de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 5:
El domicili del Consorci és Centre Audiovisual – 2 planta- Edifici Roca Umbert –
Fàbrica de les Arts de l’avinguda Prat de la Riba, 77 de Granollers -08401-. Per
acord del Ple Consorci podrà ser modificat el domicili.
Article 21:
2. El Consorci estarà subjecte al control pressupostari i comptable del Municipi al
qual estigui adherit, formant part del seu pressupost i incloent-ne en el seu compte
general d'acord a les disposicions vigents sobre règim local.
4. El règim de comptabilitat, aprovació i rendició de comptes serà el de la
comptabilitat pública i s'adaptarà a les disposicions vigents sobre règim local, i en
tot cas estarà subjecte al del Municipi al qual estigui adherit.
Article 22:
5. En tot cas, les entitats consorciades exercitaran el dret de separació del
Consorci, d'acord amb el procediment i efectes regulats als art. 12 i 13 de la Llei
15/2014 de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de
reforma administratives.
Article 23:
2. La dissolució del Consorci produirà la liquidació i extinció del mateix. L'acord de
44
dissolució determinarà el liquidador i com s'haurà de procedir a la liquidació dels
béns del Consorci i en el seu cas, a la reversió de les obres o de les instal·lacions
existents, d'acord amb el règim aplicable a la Llei 15/2014 de 16 de setembre, de
racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administratives.
Per a la modificació d'aquests Estatuts es tindrà en compte l'article 14 .6 dels
Estatuts del Consorci, en el que estableix que caldrà el quòrum de la majoria
absoluta de vots, d'acord amb el sistema de ponderació establert en el present
article i tenint en compte els membres presents a la sessió i els vots delegats
SEGON.- Sotmetre l'acord primer al tràmit d'informació pública mitjançant la
publicació en el taulell d'edictes i en el BOPB i DOGC, pel termini de 30 dies
establerts en l'art. 160.1 en relació a l'art. 313.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny
pel qual s'aprova el Reglament d'Obres, activitats i Serveis dels ens locals, per tal
que qualsevol interessat pugui formular, al·legacions, suggeriments, esmenes que
es creguin convenients.
Transcorregut aquest termini sense haver-ne produït cap reclamació, ni al·legació
a aquest acord, s'entendrà que el text modificat dels Estatuts del Consorci
s'entendrà aprovat definitivament.
TERCER.- Donar trasllat del present acord d'adaptació dels Estatuts del Consorci per
a la Gestió de la televisió digital local pública de la Demarcació de Granollers,
juntament amb el certificat d'haver-ho exposat al públic, al Consorci Teledigital
Granollers. “
B.6- Modificació dels estatuts del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental.
Sr. Alcalde.- I per últim, el del Consorci per a la Gestió dels Residus.
Passem a votació
Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, el dictamen, per unanimitat, el qual litera lment,
diu:
“En data 31 de desembre de 2013 va entrar en vigor la Llei 27/2013, de 27 de
desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (en endavant
LRSAL), publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat número 312, del 30 de desembre
de 2013, suplement en llengua catalana.
La disposició final segona de la LRSAL, modificant la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment
administratiu comú, (en endavant LRJAP-PAC) amb la introducció d’una nova
disposició addicional vintena, estableix un nou règim jurídic per als Consorcis i
estableix un nou règim per al personal dels mateixos. Així mateix, la referida Llei
estableix que els consorcis hauran d’adaptar els estatuts a les seves disposicions
abans del 31 de desembre de 2014.
Per tal d’adaptar els vigents estatuts del Consorci a les disposicions de la LRSAL
caldrà modificar-los per tal que determinin l’Administració Pública d’adscripció i
adaptin el règim jurídic i mode de designació del seu personal directiu.
45
Atès que el Consell Plenari extraordinari del Consorci per a la Gestió dels Residus
del Vallès Oriental, en data 23 de desembre de 2014 va acordar aprovar
inicialment la modificació de l’apartat 1 de l’article 2, l’apartat f) de l’article 8 i els
apartats 1) i 3) de l’article 13 dels vigents Estatuts del Consorci per tal d’adaptar-los
al contingut de la Llei 27/2013, de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat
de l’Administració local, i que el Consorci quedi adscrit al Consell Comarcal del
Vallès Oriental, d’acord amb el següent redactat:
“Article 2.- Naturalesa. Capacitat.
2.1 El Consorci té naturalesa d’Administració pública i caràcter local i resta adscrit
al Consell Comarcal del Vallès Oriental.
Article 8.- Atribucions del Consell Plenari.
Correspon al Consell Plenari les atribucions següents:
(...)
f) Nomenar els càrrecs de president, vicepresident, secretari, interventor del
Consorci, així com la seva remoció.
(...)”
Article 13 El Gerent.
13.1 El Gerent serà designat i cessat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental.
13.2 El Gerent quedarà subordinat jeràrquicament al president, i té el deure de ser
present a les sessions dels òrgans col·legiats del Consorci.
13.3 El Gerent tindrà la consideració de personal directiu.”
Vist l’informe jurídic favorable del secretari del Consorci per a la Gestió dels Residus
del Vallès Oriental, obrant a l’expedient tramitat pel Consorci, tal i com s’exposa en
el certificat estès en data 24 de desembre de 2014, de l’acord adoptat pel seu
Consell Plenari extraordinari en data 23 de desembre de 2014, informe que
conclou que la modificació dels articles 2 apartat 1, l’article 8 apartat f) i l’article 13
apartats 1) i 3) dels vigents Estatuts del Consorci d’adequa a la LRSAL.
Vist la disposició final segona de la LRSAL.
Vistos els articles 271 del Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de
Catalunya, provat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i els articles 316, 322 i
313 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,
activitats i serveis dels ens locals.
Vist l’article 8 a) dels Estatuts vigents del Consorci.
46
És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han
estat conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui
convenient, l'adopció dels següents acords:
ACORDS
PRIMER.- Ratificar i per tant aprovar la proposta de modificació dels Estatuts del
Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental acordada pel Consell
Plenari extraordinari del Consorci en data 23 de desembre de 2014, en els termes
exposats anteriorment.
SEGON.- Encarregar al Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental la
publicació amb caràcter col·lectiu de l’aprovació inicial i definitiva de la
modificació dels Estatuts, publicació aquesta que substituirà a la que hauria de
realitzar el propi Ajuntament.
TERCER.- Donar trasllat d’aquest Acord al Consorci per a la Gestió dels Residus del
Vallès Oriental per al seu coneixement i efectes escaients.”
B.7- Moció presentada pel grup municipal socialista al ple de l’Ajuntament de la Roca del
Vallès, per a l’adopció de mesures per lluitar contra la pobresa energètic als nostres
municipis i a Catalunya
Sr. Alcalde.- Passaríem al punt B-7 que és una moció que ha presentat el grup municipal
socialista, referent a l’adopció de mesures per lluitar contra la pobresa energètic als
nostres municipis i a Catalunya. Qui la defensa? El Sr. Carles Fernández, en nom del PSC de
la Roca?
Sr. Fernández.- És una moció que fa referència a la situació actual que es dóna en moltes
famílies i moltes llars de Catalunya, en el qual els serveis bàsics de llum, gas, estan davant
de l’impagament per part de persones que no poden afrontar a aquesta situació, doncs
per part de les administracions s’arbitrin tant siguin ajudes com siguin acords amb les
companyies per evitar el tallament de subministraments sobretot a l’hivern pel que fa
referència al que seria l’energia per poder escalfar. Bàsicament, la moció el que busca és
això. Se’ns va comentar, en la comissió informativa, que això podia estar ja recollit en una
normativa que fa referència a la defensa del consumidor. No fa referència a la pobresa
energètica. Fa referència a temes de defensa del consumidor i de negociacions entre
companyies i administracions per tant, entenem que, tot i que, en aquella normativa
algun element podria ser utilitzable no és, no abasta tot el que planteja aquesta moció.
hem fet, nosaltres també, en el nostre grup, les consultes pertinents i se’ns ha plantejat
d’aquesta manera i, per tant, nosaltres creiem que val la pena seguir endavant amb això,
quan a més, des del govern de l’Estat, es va presentar un recurs d’inconstitucionalitat a
una llei que proposava solucions d’aquest tema pel que fa a Catalunya i, per tant, davant
d’aquesta situació, hem de buscar fórmules que assegurin que els ciutadans, aquí a
Catalunya, ens hem de preocupar des dels governs de Catalunya i la resta de l’Estat, els
altres governs autonòmics i, en tot cas, el govern de l’Estat s’hauria de preocupar també
per tots, que sembla que no està en les seves preocupacions, per tant, en aquest sentit
nosaltres mantenim aquesta moció que el que fa és donar suport a aquelles accions que
el que busquen és que hi hagi solucions perquè aquestes famílies no pateixin aquesta
situació. En aquest cas concret, també hi ha d’altres ajuntaments que han arribat a
acords amb algunes companyies de subministrament, en concret amb la d’aigua, que és
47
una de les que, no afectaria la pobresa energètica, però aprofitant això també ho
comento, per evitar els talls d’aigua a persones que tinguin, realment, una situació
complicada.
Bé, aquesta és la moció que presentem. No la llegeixo perquè és bastant llarga. En tot
cas, en resum ja es va comentar en la comissió informativa i, en tot cas, en aquells
comentaris que se’ns van fer matisem aquesta situació, que no és que aquella que no
està pensada especialment per això.
Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Carles Fernández. Dono la paraula a algun grup?
Si, Sr. Albert Gil? En nom d’Esquerra Republicana de Catalunya?
Sr. Gil.- Sí, vaja, nosaltres, a la comissió informativa, ja ho vam comentar, en principi,
enteníem que no era poder, tal i com estava redactada, una moció que es pogués
assumir per part de l’Ajuntament perquè està demanant moltes coses que no ens
pertanyen ni a nosaltres ni a la Generalitat de Catalunya perquè per desgràcia no tenim,
sembla que ja no tinguem plenes competències en res. Fem qualsevol cosa i sempre hi ha
d’haver un recurs, per tant, fins aquest punt ho vam comentar, nosaltres pensàvem que
això seria més aviat pel tema del redactat una moció presentada per ciutats i pobles molt
més grans pel que es demana. De tota manera, lluitar contra la pobresa energètica,
evidentment, estem totalment d’acord. Vam parlar amb la regidora que ens va donar
explicacions de què aquí al poble no hi havia o no s’havia quedat o arribava, en principi,
a detectar una part important de la gent que ho pateix, que ningú es quedava sense una
ajuda, ens ho van comentar, per tant, això també és d’agrair. Sí que es va comentar
també que hi havia altres maneres de fer arribar aquest discurs i aquest oferiment diguem-
ne o aquesta solució que dóna l’Ajuntament a les famílies que no poden arribar perquè,
com bé es va comentar, provablement no només sigui la manera d’arribar per internet
perquè, provablement, una persona que li tallin el llum no té internet. Era un comentari i
avui que estem parlant de comentaris que són o no són d’això, doncs era un comentari
bastant coherent, però el que enteníem és que més aviat en aquesta moció, si es
presentés, hi hauríem d’incloure també el que se’ns va proposar per part de la regidora, el
fet de dir, arbitrar unes reunions amb serveis socials que al cap i a al fi, és qui, realment,
ens dirà les necessitats d’aquest poble. A banda de colors polítics o del que sigui, seran les
persones que treballen en el dia a dia, que ens podran dir quina és la nostra realitat, si
realment, estem ben dimensionats per afrontar aquestes partides o no, per altra banda,
igual que altres despeses que s’han anat redirigint en els darrers pressupostos podríem
dotar una partida en cas necessari per coses d’aquest tipus o puntuals. Evidentment, ja us
dic, seria també traslladar-ho a tot l’any perquè sembla que només es pateixi aquestes
coses amb, si, el que passa és que això està fet en el nou reglament que ara està aprovat,
però com sempre ha recorregut per Espanya o pel govern espanyol que mani, per tant,
hauríem de fer mentre no arribem a algun objectiu lícit, que els ajuntaments es facin
càrrec de les necessitats dels nostres ciutadans com es comentava abans amb el tema
de l’escola bressol seria exactament el mateix, provablement, no ens tocaria fer l’esforç,
però avui en dia i des de fa molt de temps, els ajuntaments són el primer apaga focs, els
primers bombers de la situació actual i una vegada més, ens hem de fer càrrec de la
situació que no ens pertoca, sigui les escoles bressol o sigui aquest tipus de polítiques, això
se n’hauria de fer càrrec la Generalitat amb el pressupost i nosaltres no ens hauríem de
veure afectats perquè, al final, quan estem parlant dels pressupostos del dia a dia, mirem
que al final, estem anat a apagar focs de coses que no ens toquen fer, però sempre hem
de se la balança, per tant, no sé si el redactat ha de ser aquest o no. Si es posaran
d’acord els 2 partits amb el tema dels antecedents que és el que sempre treu espurnes,
per tant, no sé, els hi deixem a vostès ara, a veure si es posen d’acord.
48
Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Albert Gil. Si, Sr. César Alcalá en nom del P.P.
Sr. Alcalá.- Aviam, en línies generals l’exposició que ha fet el Carles Fernández, estic
completament d’acord amb ell. El que passa és que pel que va dir, a la comissió
informativa, la regidora, hi havia tota una sèrie de matisacions en alguns punts de que hi
ha la nova llei del 29 de desembre ja ho està fent, és a dir, també com deia el Sr. Albert
Gil, estaríem d’acord en fer una taula i que ens expliquessin els de Serveis Socials els
problemes i les carències d’aquí de la Roca i que ho poséssim tot a sobre de la taula i tots
sabéssim el funcionament i la manera ... tot aquí en el poble. Massa més cosa no. Jo crec
que suposo que ja ho explicarà clarament, com va dir l’altre dia, si es retoquessin algunes
coses podríem estar d’acord perquè si ja hi ha una llei que s’ha aprovat el dia 29 de
desembre, que tira pel terra moltes parts de l’articulat que està aquí exposat.
Evidentment, nosaltres ens tindrem que abstenir en aquesta moció. Gràcies.
Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. César Alcalá. Parla ara la regidora de Benestar Social, la
Sra. Montserrat Ametller en nom de Convergència i Unió.
Sra. Ametller.- Gràcies Alcalde. Doncs bé, si quan ens vam reunir per parlar sobre aquesta
moció de pobresa energètica, hi havia molts antecedents, bé, hi ha molts antecedents en
què podríem discrepar, però certament estem d’acord en què hem de posar per tots els
mitjans perquè al menys, nosaltres el que veiem és en el nostre municipi la moció l’hem
vista d’una part generalista, però l’objectiu de l’equip de govern d’entrada és vetllar
perquè la situació al municipi de la Roca sigui la més controlada possible i això és una
mica el que exposaré. Per aquell que no estigui avesat amb els termes de pobresa
energètica, tot i que no hi ha una definició de consens, però indica poder mantenir la llar
a una temperatura de 18 graus a l’hivern i 25 graus a l’estiu a un preu just. Totes aquelles
persones que no puguin aquests mínims requeriments, representa que entrarien dins de la
impossibilitat d’afrontar el seu pagament d’energia elèctrica i, per tant, serien pobres
energèticament parlant. Des de l’Ajuntament de la Roca, què fem amb les persones
d’aquí del municipi que poden tenir aquest problema. Doncs en primer lloc, fer-ne,
contactar i avisar que ells contactin amb els serveis socials fins al dia d’avui,
independentment dels decrets que hi ha hagut i que hi haurà, el sistema que fem servir,
pel camí m’ha arribat, funciona i, per tant, és que seguim fent. Una família s’adreça a
Benestar Social, explica el seu problema, se li obra una fitxa, es valora i un cop s’arriba a la
conclusió que realment s’arriba a aquest ajut. Els serveis socials envien un correu a
l’empresa subministradora dient que no tallin el llum en aquesta família perquè és usuària
de Serveis Socials i l’avalador serà el propi ajuntament d’aquest servei de llum d’aquell
rebut de llum, per tant, un cop es produeix, fins al dia d’avui, cap companyia no ha fet
cas a aquest requeriment de l’Ajuntament, amb la qual cosa estem satisfets i l’usuari, ell
mateix, la subvenció que li dóna l’Ajuntament, abona ell mateix el rebut de llum. Què
passa quan hi ha alguns usuaris que tindran dificultats perquè tenen molts forats a tapar i si
li dones una subvenció. Aquesta subvenció se’n va a un altre destí i no al del pagament
de la Llum. Doncs en aquests casos, quan es detecten que són diversos, Benestar Social li
diu a l’usuari que ja n’és conscient que té més forats, autoritzant a que sigui jo,
Ajuntament, qui faci el pagament del rebut directament, l’usuari habitualment firma, dóna
aquesta conformitat i des de l’Ajuntament, s’abona aquest rebut de llum, per tant, una
mica la conclusió de tot plegat és que, independentment que ens estiguéssim en el
decret de 2003, o ara hagi sortit un decret al desembre de 2014, perdó, 2013-2014, la
situació local, de moment, la veiem coberta, la gent atesa. Això no vol dir que no puguem
fer una taula cada vegada que a vosaltres us sembli convenient en aquest cas els
companys del PSC o tots els de la Corporació i un cop, cada quan sembli convenient,
explicar la situació concreta si hi ha casos que no estan resolts o vosaltres informar-nos,
però això es pot fer, no cal fer una reunió d’una taula concreta un dia. Sempre, sempre
49
estem a la disposició de tothom, de les persones de l’Ajuntament i faltaria més, de
qualsevol regidor i de qualsevol suggeriment. Per tant, des d’aquest punt de vostè, la
moció jo crec que en el seu redactat i en els seus, en les seves premisses parteix, com ja
han dit els meus companys, jo crec que sí que queda solapada per aquesta llei del
20/2014, per exemple, has dit que no feia tant cas de la paraula pobresa energètica, sinó
que era més generalista, però la definició de pobresa energètica l’inclou, la situació de
vulnerabilitat econòmica en diferents graus, graus de dependència, persones de més de
65 anys, etc., etc. És a dir, que sí que toca molt de ple, específicament, la pobresa
energètica, la contempla atemporal, no només pel període d’hivern, sinó en qualsevol
període de l’any, que era una de les mancances de l’anterior normativa, per tant, sí que
veiem que el que sol·liciteu i que proposeu com a acords, per exemple el primer acord hi
estem totalment d’acord,
1. “Instar el Govern de l’Estat a declarar la llum, l’aigua, el gas, el butà i el propà com
un dret social bàsic per al manteniment d’un habitatge digne.”
Naturalment, hi estem totalment d’acord.
La segona:
Instar el govern de l’Estat a garantir que els consumidors, en situació de vulnerabilitat,
tinguin accés a una tarifa social en funció dels seus ingressos i aquí ho explica, aquesta ja
ho inclou bastant, si no la major part, el decret 2014.
La següent proposta, instar al govern de la Generalitat a presentar un nou decret llei de
pobresa energètica que ampliï el període d’aplicabilitat a tot l’any. Això és el que s’ha fet
en aquest nou decret de pobresa energètica.
Instar el Govern de la Generalitat a crear, immediatament, una treva hivernal. Això s’ha
fet en aquest nou decret de pobresa energètica.
Instar el Govern de la Generalitat a augmentar els recursos econòmics als ajuntaments i
Consells Comarcals, a través dels contractes programa amb Benestar Social. Això no està
fet exactament així, però sí que hem tingut més recursos i, per tant, d’alguna manera
quedaria mig fet, eh? Aquest seria potser un dels de, sempre podem demanar més
recursos naturalment que sí.
Bé, etcètera en teniu uns quants de punts, per tant, ens sembla que exactament, si no
preteneu matisar cap dels punts. L’aprovació en tots els seus punts és difícil perquè la
veiem inclosa en el que ja s’ha fet en el dia d’avui a partir del nou decret de 29 de
desembre de 2014, per tant, no sé valoreu-ho, però ens semblava que, em realment, era
incongruent, demana que es faci una cosa que ja s’ha fet, ens semblava que potser era
revisable i aquest era l’objectiu de la reflexió que us vam fer en la comissió informativa.
Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Montse. Algun comentari Sr. Carles Fernández?
Sr. Fernández.- Nosaltres tot el que hem anat esbrinant sobre aquesta llei no coincideix
amb els termes que tu exposes Montse. Jo crerc que, en tot cas, nosaltres la presentarem
perquè diguem-ne, davant del dubte i d’aquesta, és a dir, és millor, aprovar una moció
d’aquest tipus si alguna cosa d’això estigués incorporat, no seria cap problema, ni
entraríem en cap contradicció ni faríem cap mal a ningú, per tant, en aquest sentit,
davant d’aquest dubte, nosaltres pensem que val la pena mantenir-la també. Entenc els
50
esforços que es fan des de Serveis Socials, el que també ens va sorprendre és que no sé si
ho heu vist vosaltres, fa uns dies, aquest mes de gener, hi va haver uns cartells pel municipi,
en què algunes persones convocaven per parlar d’aquest tema i així. Per tant, hi ha una
preocupació també entre la gent i entenc que a Serveis Socials, aquelles persones que
van a sol·licitar ajuda, doncs, diguem-ne, que entre tots els grups vam posar perquè hi
haguessin recursos per poder afrontar això, per tant, no dubto d’aquesta professionalitat,
jo sempre he manifestat que no n’hi ha prou en atendre als ciutadans, si no que en
situacions d’aquestes, hi ha persones que la pròpia situacions de dificultat els bloqueja i no
són capaços d’anar a demanar i, per tant, cal una acció més activa. De Serveis Socials,
en situacions així d’anar a vegades a buscar la gent perquè a vegades et trobes amb
gent que diu, hòstia és que tal i dius : coi si hi ha recursos a l’Ajuntament, que no t’has
assabentat?.
Hi ha gent que no s’assabenta perquè té una situació de bloqueig que els fa difícil fer
això, per tant, en aquest sentit, valorar l’acció que fan, hem de ser tots sensibles i fer uns
esforços de comunicació i de fer arribar a tothom, també a aquella gent que per la
dificultat que té no es veu capaç d’afrontar-la ni demanant ajuda, que això sí que vostè
sap que existeix aquesta situació de persones així fer aquest esforç i, en aquest sentit, jo
crec que és una moció que els problemes i també abans ho ha comentat el Sr. Gil. Els
problemes en referència a l’abordament d’aquesta problemàtica a Catalunya no estan
en els grups de Catalunya, no estan, si no han vingut pel govern de l’Estat en aquests
moment, el govern del P.P., per tant, la nostra posició seria mantenir-la en aquest sentit.
Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Carles Fernández. Alguna altra intervenció? Vaig per ordre,
Sr. Dani Martin, en nom d’Iniciativa per Catalunya Verds?
Sr. Martín.- Buenas noches. A ver, la moción presentada por el PSC es, básicamente, un
redactado que viene de la mesa del tercer sector. Básicamente es eso y cuando se
redacta ya estaba en comisiones de debate, el tema de la ley 20 de diciembre de 2014.
Ya se sabía que iba a haber esa ley. Esa ley, la parte que yo he leído y la parte que me
han comentado, es una ley muy generalista y, básicamente, el articulado hace referencia
a temes hipotecarios y a tema de préstamos y de forma solapada, toca el tema de la
pobreza energética, pero de forma solapada y yo digo una cosa, si los compañeros del
PSC no la hubieran presentado, lo hubiéramos presentado Iniciativa porque esta es una
moción que todos los grupos políticos estamos de acuerdo con ella. Por qué?
Vale, hemos hecho una ley muy bonita. Supongamos que esa ley cumpliera el 100 % de la
moción, supongámoslo, pero es que una ley que luego no tenga suficiencia financiera
detrás presupuestaria, no me sirve de nada. Entonces, yo estoy de acuerdo en todos los
puntos del redactado del PSC y además, estoy de acuerdo en los antecedentes y sobre el
tema de la ... presupuestaria. Si fuera todo tan bonito, en las negociaciones que se están
llevando a cabo ahora entre el actual gobierno de la Generalitat y Esquerra no se estaría
hablando de dotar de mayor suficiencia financiera a las partidas de Benestar Social por
qué? Porque es insuficiente y como es insuficiente están apareciendo por todas las
localidades de Catalunya, plataformas en contra de la pobreza energética y eso es una
realidad, que tal vez la Roca, como bien dice Montse, no es un problema grave o no es
un problema. Sí, pero es que yo creo que aquí la parte importante es que el ayuntamiento
con todos los grupos municipales, nos posicionemos en decir que a ver, nosotros creemos
que tiene que haber una norma, un decreto ley, que hable de la pobreza energética
que, como bien ha dicho Albert, que llegue a los 365 días del año y con suficiencia
presupuestaria y eso es lo que queremos y no le demos más vueltas, no discutamos. Yo
creo que estamos todos de acuerdo y yo, en serio, podemos poner-nos a discutir comas y
demás y podemos ir al Real decreto donde habla de los 30%, los 25% y demás, pero es
51
que no sirve, no es suficiente y eso es lo que en el fondo de la moción lo que dice es eso,
es que no es suficiente, es que tenemos una realidad y que ante esa realidad tenemos
que posicionarnos. Gracias.
Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Dani Martín. Sr. Albert Gil en nom d’Esquerra Republicana de
Catalunya?
Sr. Gil.- Sí, tornem al mateix, a vegades el que hi hagi prou diners o no, això és com la llei
de la dependència. Tenim una gran llei, però no tenim els diners per tirar-la endavant tal
com tocaria, però això no vol dir que haguem de deixar de tenir una llei que seria bona,
com a mínim, en respecte del que havíem tingut fins ara, doncs això és el mateix.
Demanar-li a la Generalitat, és igual, al govern, al Parlament, a qui sigui, una realitat que
avui en dia passa, no deixa de ser la nostra obligació. Al final, tornem al mateix, som els
bombers i els que estem apagant el foc, per tant, som també qui podem exigir, des de
cada municipi, una cosa, fins i tot, el P.P. està disposat a votar-hi a favor d’una cosa que
provablement, tenen recorregut el govern d’Espanya, per tant, ja entenem que el sentit
de tots és aquest. Nosaltres ja, deixant el tema dels antecedents que aquí diguem-ne que
ens és bastant igual, no perquè podem repartir, fins i tot, contra la Merkel perquè tot això
ens ve de, és veritat, per tant, és una escala i són diferents esglaons, no? Dir que la
Generalitat fa retallades amb aquests temes o sí, és que és una evidència, no hi ha prou
diners per fer-ho?, doncs també és una evidència i el que no vulgui veure-ho, són 2
maneres de mentir-nos. A mi, em costa de creure que hi hagi ningú de la Generalitat ni
ningú de Convergència que estigui disposat a acceptar de bon grat que hi hagi menys
recursos amb els temes de Benestar, amb els temes, ningú, després podrem veure les
coses d’altres maneres, són obvietats això també vull dir, avui estem parlant tots
d’obvietats, doncs diguem-ho, per tant, nosaltres poder no sigui tal com està el redactat o
poder ja hi hagin parts que ja estan acceptades, nosaltres en tot cas, si no hi ha una
variació o una cosa que es vegi que, realment, no és factible, nosaltres la votarem
favorablement. També diem que volem arribar al màxim consens possible, per tant, si
Convergència demana que es canviï alguna cosa dels antecedents o que es treguin,
doncs aquí ja és part del PSC, si volen que s’aprovi per tothom o no, doncs que això ja ho
acabin de parlar.
Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Albert Gil. Algun comentari, Sra. Montserrat Ametller?
Sra. Ametller.- Gràcies. Si en primer lloc, el company del PSC respecte del que ha dit de
que certament, quan un està en dificultat el seu propi bloqueig pot fer que no demani
ajuda, estic totalment d’acord, però no veig que la moció canviï aquests termes. En
aquest cas, són mocions generals, com deien, però no entra en aquesta particular acció
de com ser més proactius, que naturalment, des de Benestar Social, des d’aquí, jo
permetim que sigui més concreta, però el meu objectiu és el meu poble. Doncs des
d’aquí, el que hem fet és que 2 persones del servei es formessin més en pobresa
energètica per estar més capacitats, per poder ser més proactius a l’hora de detectar
problemàtiques, això sí que és el que hem fet i això no ho posa aquesta moció ni crec que
cap decret ho obligui, però això ja forma part del sentit comú, de quan hi ha una
problemàtica, intentar agafar-la quan abans millor, per tant, seria una cosa que no veig
que la moció vagi en aquest camí. D’altra banda, afortunadament, cert, vull dir que si a la
Roca no hi ha una situació greu, doncs millor, eh? Amb tot això, no té res a veure amb
aquesta moció, però millor que no hi sigui i que no l’haguem de viure mai i que cap ningú
de les persones del nostre municipi s’hi trobi, però les partides pressupostàries de demanar-
ne més per sistema, doncs es pot fer amb una moció i es pot fer de qualsevol altra
manera. No forçosament aquesta moció ha de ser la que ens convida a demanar una
partida pressupostària superior. Tot això és per dir que el redactat, si el que volem és fer un
52
redactat general per anar a favor de demanar que s’estigui més a l’aguait i obtenir més
diners per a la pobresa energètica, crec que potser el redactat no és el correcte i això és
el que pretenc dir. Que hi estem d’acord en el fons? Sí, però en la forma no, per tant, si és
que trobem una altra forma, que és el que us convidàvem a fer, és en la que podríem
estar d’acord, però en aquest, tot i que, has dit que aprovar alguna cosa o passar a
moció una cosa que ja estigui feta, tampoc no suposa cap pega, provablement, però és
que quedem fatal aprovant una cosa que ja estigui feta. Em sembla innecessari i una
mica, fins i tot, potser fer no sé fer el ridícul d’aprovar una cosa que ja està feta i
aprovada, per tant des d’aquest punt de vista, jo, em sembla, que ens hauríem de
replantejar que us hem sol·licitat algun canvi coherent, que em sembla bo o deixem-ho
sobre la taula i en un proper ple, doncs li donem la forma real i definitiva, però a mi, em
sembla innecessari en aquests termes passar-la a aprovació. L’alcalde té la paraula per la
meva part. Gràcies
Sr. Alcalde.- Gràcies, Montse. Bé, no sé. La proposta de la regidora de deixar la moció
sobre la taula, entenc que no és el posicionament que s’ha debatut i en tot cas, jo clouré
el debat, bé fent una miqueta el posicionament del nostre grup serà el d’abstenció, per
tant, no bloquejarem, en cap moment, que aquesta moció prosperi amb els vots dels
grups de l’oposició que s’ha mostrat favorables a aprovar-la en aquests termes, però sí
que m’afegeixo una miqueta a aquesta darrera intervenció de la regidora de fer el ridícul.
En paraules del president Terradelles, deia que el pitjor que es podia fer en política era fer
el ridícul. Jo em voldria posar en la pell dels que rebran com quan fem tramesa en
l’aplicació del punt 11, en el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat, la
presidència del govern espanyol, el Parlament de Catalunya, etc. Quan rebin aquesta
moció i comencin a cotejar tots aquests punts que la llei 20/2014 del Parlament de
Catalunya ja compleix, doncs clar pensaran que l’Ajuntament de la Roca estem una mica
no sé o desajustats de temps. No hem sabut a temps que aquesta llei s’havia aprovat al
Parlament de Catalunya, per tant, aquí és on realment grinyola i és on realment ens
hauríem de plantejar doncs el que hem traslladat des de el nostre grup, que hi havia tota
una sèrie de matisacions importants i a mi, em preocupa el punt novè, debatre el punt
novè al nostre municipi, convocar de manera immediata la taula sobre la pobresa
energètica per tal de valorar la situació de milers de llars catalanes. No, està molt bé, pot
ser una molt bona filosofia, però estem a la Roca, segurament, no ens correspon a
nosaltres, no és la nostra competència ni tenim la capacitat d’influir en aquest aspecte de
cap manera, per tant, ...clar, però nosaltres no podem convocar una taula, aquí diu
convocar de manera immediata la taula. No sé, en tot cas, hauria de posar demanar que
a qui correspongui convoqui aquesta taula, com a mínim, aquest canvi de text, però és
que és igual, és que n’hi ha tants que no ve d’aquest. Aquest és un tall, jo ara ho he dit a
tall d’anècdota perquè és que dels 11 punts, poder 2 o 3 estan bé, deixant de banda els
antecedents i la resta haurien d’entrar a esmicolar un per una, per això la regidora
proposa deixar-ho sobre la taula i debatre-ho més a fons, però vostès han agafat una
moció genèrica que, com deia el company d’Iniciativa, prové de la taula del tercer
sector i que, segurament, té un vessant una miqueta polític, molt més enllà de la part
pragmàtica que hauria de tenir i en un tema tan sensible, doncs és una estratègia, però
no és la nostra. Llavors, jo entenc que nosaltres seguirem fent el que estem fent, treballar
des de la dotació econòmica a les partides de tipus social. Com s’ha fet, dotar de
recursos humans, com s’ha fet al Departament de Benestar i donar el màxim de suport a
les persones que estan en dificultat ens el nostre municipi que n’hi ha i que s’estan atenent
correctament i que si, i ho deia a la comissió informativa, si els que estem aquí, regidors i
regidores d’aquesta corporació. Tenim coneixement d’algú que no fa ús dels serveis
socials, siguem els primers que són capaços de fer un acompanyament cap als serveis
socials o fer conèixer a la treballadora de carrer que hi ha aquesta situació i que sigui ella
la que els vagi a buscar i que els porti cap a Serveis Socials. S’ha fet aquesta feina també i
53
hem tingut els serveis socials en un moment molt saturats i en aquest moment els tenim
òptimament dimensionats i estan donant una bona resposta a la realitat social que hi ha
en el nostre municipi.
Passem a votació.
Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, per 9 vots a favor, manifestats pels regidors dels
grups municipals del PSC, d’ICV-EUIA i d’ERC i 8 abstencions, manifestades pels regidors
dels grups municipals de CIU i del P.P, el dictamen, el qual literalment, diu:
El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC), aprovat per
l’Assemblea General de Nacions Unides en 1966, en vigor des de 1977 –del qual Espanya
en forma part- en l’article 11.1 reconeix el dret de tota persona a un nivell de vida
adequat per un mateix i per la seva família, incloent l’alimentació, el vestit i l’habitatge
adequat, així com una millora contínua de les condicions d’existència.
D’aquest precepte es desprèn el dret de tota persona i la seva família, a gaudir del dret
a un habitatge digne (Observació General núm. 4) i el dret a l’aigua i el sanejament
(observació General núm. 15 i reconegut expressament per l’Assemblea de Nacions
Unides en 2010), com el dret de totes les persones a disposar d’aigua suficient, salubre,
acceptable, accessible i assequible per a l’ús personal i domèstic.
La situació de crisi econòmica, l’atur i les retallades que s’estan portant a terme des del
Govern de l’Estat i des del Govern de la Generalitat de Catalunya en drets socials estan
provocant un augment de la pobresa que es concreta en la dificultat de moltes famílies
per accedir a recursos i serveis bàsics, com l’aigua, el gas o la llum, necessaris per
garantir unes condicions mínimes de vida digne.
Mentre que Endesa, Gas Natural Fenosa i Agbar obtenen milions de beneficis (2.771,
1.657 i 432,9 milions respectivament l'any 2011), la Taula del Tercer Sector de Catalunya
ha alertat que el 10,9% de les llars catalanes no poden mantenir l’habitatge a una
temperatura adequada, i al voltant d’unes 320.000 famílies, tenen problemes per pagar
les factures de llum o gas, mentre que a l’inici de la crisis el percentatge es situava en el
5,4% i que aquest hivern les xifres s’agreujaran si no s’actua.
És per això que s’ha d’actuar d’una manera coordinada, justa i decidida per part dels
Governs de l’Estat i de la Generalitat per garantir els subministraments bàsics a les
persones que es troben en situació de vulnerabilitat. Tot i els esforços de les
administracions locals que, a través dels serveis socials municipals, estan cobrint les
dificultats de les famílies que es troben en situació de no poder cobrir les necessitats
bàsiques de subministraments, és necessari que s’adoptin mesures estatals i
autonòmiques per abordar aquesta greu problemàtica.
Fins el moment, el Govern de la Generalitat, només ha aprovat el Decret Llei 6/2013, de
23 de desembre, pel qual es modifica la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de
Consum de Catalunya. Però, aquest Decret que es troba en suspens pel Tribunal
Constitucional desprès d’haver admès a tràmit la denúncia del Govern de l’Estat, ha
estat ineficaç. Des de la seva vigència al desembre de l’any 2013, només 800 famílies a
Catalunya s’han acollit, ja que no garantia el pagament de les factures, sinó el seu
ajornament.
Per tots aquests motius considerem que s’han de prendre mesures urgents per aturar la
situació de pobresa energètica que agreuja encara més la situació de les famílies en
situació de vulnerabilitat.
54
És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han estat
conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui convenient,
l'adopció dels següents acords:
2. Instar el Govern de l’Estat a declarar la llum, l’aigua, el gas, el butà i el propà com
un dret social bàsic per al manteniment d’un habitatge digne.
3. Instar el Govern de l’Estat a garantir que els consumidors en situació de
vulnerabilitat tinguin accés a una tarifa social en funció dels seus ingressos –la suma
del lloguer de l'habitatge i dels subministres energètics no poden ser superiors al
35% de la Renda familiar disponible-, i que la diferència entre la tarifa social i el
consum real estigui finançat a través de la creació d'un fons públic-privat que
garanteixi els subministraments a les famílies més vulnerables o una tarificació de
mínims amb terminis sense interès. I, regulant per llei els elements mínims
imprescindibles per a desenvolupar una protecció efectiva i transparent de tots els
consumidors respecte dels subministradors energètics.
4. Instar el Govern de la Generalitat a presentar un nou decret llei de pobresa
energètica que ampliï el període d’aplicabilitat a tot l’any, eviti el tall de
subministraments a les persones que no arribin a l’1,5 de la renda de suficiència
energètica de Catalunya i no puguin afrontar el deute, promovent el pagament a
través d’un fons de suficiència energètica amb aportacions diverses, tal i com
estableix la Moció 151/X del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques socials,
impulsada pel Grup Parlamentari Socialista.
5. Instar el Govern de la Generalitat a crear, immediatament, una treva hivernal que
aturi els talls d’energia a les famílies en situació de vulnerabilitat, i que es faci
responsable, conjuntament amb les empreses de subministraments energètics de
les factures i rebuts impagats.
6. Instar el Govern de la Generalitat a augmentar els recursos econòmics als
ajuntaments i Consells Comarcals, a través dels contractes programa amb
Benestar Social i Família, per fer front a les situacions de pobresa energètica que
estan cobrint els Serveis Socials municipals.
7. Instar el Govern de la Generalitat a preveure en la propera revisió de la Cartera de
Serveis Socials la garantia dels subministraments energètics per a les persones en
situació de vulnerabilitat.
8. La creació d’una Comissió de treball amb tots els Grups municipals per endegar un
diagnòstic real de la situació en què es troba el nostre municipi en referència a la
pobresa energètica i la implementació de solucions per les persones afectades.
9. Elaborar un “Pla contra la pobresa energètica” fent participar diverses àrees de
l’Ajuntament com Serveis Socials, Sostenibilitat, Urbanisme o Promoció econòmica,
planificant mesures d’acció i dotar-lo de pressupost per actuar contra la pobresa
energètica, tant a nivell estructural, com per poder reaccionar davant de la
urgència i la dificultat en què es troben moltes famílies. Reclamant els recursos a
aquelles Administracions Públiques que tenen competència.
10. Convocar de manera immediata la Taula sobre la Pobresa Energètica per tal
d'avaluar la situació de milers de llars catalanes, establir prioritats de cara als
propers mesos i acordar la presa de mesures de caràcter immediat.
11. Intensificar les mesures que fomentin la diversificació i la transparència en el sector
privat de l'energia, garantint l'accés a uns preus raonables i transparents, i auditar
els costos sobre els beneficis reals. I, que en cap cas els costos de la gestió es
repercuteixen en les factures que abonen els consumidors.
55
12. Fer arribar aquests acords al Departament de Benestar Social i Família de la
Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Govern espanyol, als grups
parlamentaris del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis,
a la Federació de Municipis de Catalunya, i a la Taula d’entitats del Tercer Sector
Social de Catalunya.
B.8- Proposició de moció del grup municipal del partit dels socialistes de Catalunya al ple
de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, per a reclamar la responsabilitat de la Generalitat
en el manteniment del servei públic de les escoles bressol municipals
Sr. Alcalde.- El darrer punt d’aquest bloc de l’ordre del dia. És una moció també
presentada del partit dels socialistes de Catalunya referent a reclamar la responsabilitat
de la Generalitat en el manteniment del servei públic de les escoles bressol municipal.
Qui té la paraula en nom del PSC, Sr. Carles Fernández?
Sr. Fernández.- A veure, aquesta moció que també ens diran que no correspon i tot això
perquè tenim plantejaments diferents per això hi ha diferents opcions polítiques. No és cap
problema. La presentem. Primer la presentem perquè entenem que l’etapa educativa de
0 a 3 anys forma part del que és tot el procés educatiu d’una persona i, per tant, és bàsica
com qualsevol de les altres etapes de l’educació dels nous ciutadans. Davant de la
situació que s’ha produït que des de que el govern de Convergència i Unió va entrar
l’any 2010, s’han anat produint retallada rere retallada les aportacions que feien pel
manteniment de les escoles bressol i que aquest any, l’aportació és zero i no serveix que
s’escudin en dir no, les diputacions ja ho aporten. Sí, clar del món municipal surten els
diners, la funció de la Diputació és ajudar als ajuntaments, però en aquesta competència,
hi ha una llei del Parlament de Catalunya que diu qui ha de finançar-les i evidentment,
amb el tema del finançament ja sabem que tot és culpa de l’Estat, ja ho sabem, però al
final, un té un pressupost i amb aquest pressupost, un ha de gestionar-lo i ha de fixar
prioritats. Sembla que la culpa de tots els mals és de l’Estat i sempre ens va bé a tots dir
que la culpa és de l’altre, però amb les recursos que tenim hem d’afrontar les coses, els
problemes que tenim, no serveix, està bé lluitar pel que ens correspon i el que tenim dret i
a l’hora de gestionar el que tenim i en aquest sentit, ara és el que, nosaltres el que
plantegem aquí és, bàsicament demanar, que es retorni l’aportació que rebíem els
ajuntaments per aquest serveis bàsic que es retorni i que es torni a fer efectiva, per tant,
puc llegir-los detalladament, però crec que el resum seria aquest, que la Generalitat
assumeixi el que li fixa la llei i, evidentment, que la resposta molt fàcil és dir no com els
diners de l’Estat no vénen, doncs ja no ho fem, bé seguim lluitant pels diners que
corresponen a Catalunya, això a nosaltres no ens arruguem en defensar els diners. Uns els
defensen per una via i els altres els defensem per una altra. Totes legítimes, però defensar
que els recursos que corresponen a Catalunya arribin, ho fem, la major part de partits. Ara,
mentrestant, hem de seguir gestionant el dia a dia i els problemes dels ciutadans i aquest
és un, per tant, el que plantegem aquí és un seguit de peticions. Clar, el que passa és que
com que el que governa a la Generalitat és del seu partit, doncs possiblement no estaran
d’acord. Molt bé, però nosaltres ho tirem endavant perquè si això passés l’aportació
municipal que hauríem de fer per a les escoles bressol seria menor i ens seria més fàcil o
hauríem de posar menys recursos per suplementar aquesta situació que tenim en aquest
moment que abans parlàvem de menys alumnes. És a dir, si sumem l’aportació que ja fem
l’Ajuntament, més l’aportació extra que fem per la situació conjuntural actual, doncs si
tinguéssim aquest recursos, n’hauríem de posar menys, per tant, menys recursos que
haguéssim de posar aquí, vol dir menys recursos que disposem per a altes qüestions i com
tothom va mancat de recursos, defensar el recursos pels municipis és la nostra funció
56
perquè al final, aquesta moció el que acaba dient és que el que demanem és que
l’Ajuntament de la Roca li arribin uns recursos que alliberin partides perquè les puguem
destinar a altres situacions que, com qualsevol municipi de Catalunya i de tot el món, com
que no tenim recursos suficients per cobrir totes les necessitats qualsevol recurs que
puguem incorporar ens ajuda, per tant, estem parlant de problemes de la Roca, no
parlem de temes generals.
Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Carles Fernández. Algun comentari, Sr. Albert Gil en nom
d’Esquerra republicana de Catalunya?
Sr. Gil.- Sí. Aquesta moció és molt genèrica. Vull dir, està molt bé al final de dir que no
parlem de temes generals, sinó que parlem de temes de la Roca. Evidentment, perquè
tenim 2 escoles bressol, però amb el mateix, en el punt anterior, també estàvem parlant
de coses que són les realitats i aquí jo, sí, sí, sí per això li dic, una moció que sigui així, el que
sí que instaríem a la Generalitat de Catalunya, al governi qui la governi, igual que
parlàvem abans és doncs el tema de prioritzar, diguem-ne l’educació de 0 a 3 anys.
D’acord? Però també lligat a quan hi hagi els recursos que ho sustentin perquè sí que és
veritat que diem nosaltres podem gestionar una bossa, però és que d’aquesta bossa, al
final, estem tirant tot el país endavant de coses que ens pertoquen i coses que no ens
pertoquen. El mateix que estem parlant que hem de fer un esforç des dels municipis de
tapar forats que no ens pertoquen. Avui en dia la Generalitat està fent el mateix.
Evidentment, amb polítiques de cadascú, doncs suposo que sí i per això hi ha un govern
que governa i uns altres governs que no han governat, per tant, entenc que les prioritats
siguin també el tema econòmic, és a dir, ara mateix no podem dir que si la Generalitat
rebia 10 fa 6 o 7 anys, avui en rep 3 i a sobre d’aquella manera. A veure, si nosaltres a
casa nostra no podem fer el mateix perquè se’ns ha reduït els ingressos això és
extrapolable a tot arreu i al final nosaltres prioritzem. Hem de prioritzar. D’acord, d’acord.
No, no, però vull dir que després al prioritzar també ve tot el que parlàvem, no? Jo deia
l’expoli del 7 % del sou, em deia el Dani, no? Val, doncs això és un expoli que s’ha fet als
treballadors públics que ara s’està recuperant i provablement, això no vol dir que s’hagi
de prioritzar una cosa o l’altra. Però tan important és el tema de les escoles bressol com
que els treballadors públics recuperin, però suposo que això ho hem d’anar treballant,
però tot surt d’una mateixa bossa, per tant, nosaltres el que sí que faríem seria demanar
una moció on s’insti això, però que sigui quan es pugui i si mentrestant l’Ajuntament o
cada ajuntament ha d’anar fent un esforç per arribar a tapar aquest forat, doncs
benvingut sigui i no sé si dèiem que ara ja farà 2 anys que estem aportant molts diners i és
veritat, s’està portant molts més diners per a la Torreta, per a l’escola bressol de la Torreta
que per la de la Roca, però la de la Roca va néixer, en un moment, on els gossos es
lligaven en llonganisses i avui en dia, la llonganissa no arriba ja, sí, és una cosa que saps
que es feia i perquè t’ho diuen, per tant, entenguem que les situacions també han canviat
molt. Gràcies.
Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Albert Gil. Sr. César Alcalá, en nom del P.P.?
Sr. Alcalá.- Aviam, primer agrair-li al Sr. Carles Fernández que no hagi posat tota la tinta en
què la culpa és del govern de l’Estat i és de la Generalitat en aquest cas.
En dues coses que ell ha dit, hi estic completament d’acord, és a dir, que de zero a tres
anys, no és que després amb Convergència atacaran per aquesta banda, per això dic
que gràcies perquè no ha estat tan fort. És un dret fonamental, evidentment, de zero a
tres anys i, evidentment, aquesta moció que entreu està molt lligada amb el punt 2, que
hem aprovat que era de donar uns diners a la Torreta i a l’escola bressol.
57
Deies de gestionar el dia a dia, aviam, gestionar el dia a dia, sigui l’Estat, la Generalitat o
la Diputació o l’Ajuntament és el que estem fent, gestionar el dia a dia. Hi ha un conveni
entre Generalitat i Diputació que la Diputació, avui en dia, dóna els diners que no dóna la
Generalitat. No els dóna la Generalitat poder perquè el govern de l’Estat no li dóna els
diners, anem a suposar que és així perquè com que sempre el govern de l’Estat té la
culpa, doncs anem a suposar que la culpa és del govern de l’Estat, però malgrat tot, hi ha
uns diners que la DIputació ens dóna a nosaltres i nosaltres fem una cosa complementària,
“con lo cual”, trobo aquesta moció una mica fora de lloc perquè d’una manera o d’una
altra s’està cobrint el que tu deies que era un dret fonamental, d’una manera o d’una
altra, sigui Diputació, sigui Generalitat o sigui l’Ajuntament, “con lo cual” en aquest punt
no hi puc estar d’acord amb la moció aquesta vostra. Gràcies.
Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. César Alcalá . Té la paraula la regidora d’Ensenyament, la Sra.
Marta Pujol en nom de Convergència i Unió.
Sra. Pujol.- Bé, jo, en principi, no volia dir massa sobre aquesta moció, però se m’està
plantejant que resulta que el ple municipal és un lloc on debatre la política general del
país i crec que no és el lloc. Aquí, hem de debatre la política municipal que és el que ens
incumbeix i és pel que estem aquí tots plegats, per lluitar pel nostre municipi i en aquesta
línia, des de la regidoria d’ensenyament, sempre hem lluitat perquè la mancança de
diners per part del govern de la Generalitat, en aquest cas, que jo crec que tampoc fa
falta obviar o intentar negar que és així, el Departament no aportar aquests diners per la
subvenció, ell s’ha buscat la vida i li ha dit a les diputacions que els aportin, la Diputació
ha dit que sí i serà perquè té més calés i els pot donar, doncs de la regidoria
d’Ensenyament, hem procurat que les escoles bressol del nostre municipi segueixin donant
el servei que hem de donar pels nostres infants de 0 a 3 anys i que quan ha tingut
problemes de tresoreria, només tenim una garantia per part del Departament
d’Ensenyament o per part de la Generalitat de Catalunya que l’Ajuntament rebria els
diners, nosaltres hem fet un avançament que crec que és el que ens toca fer, vetllar
perquè l’escola bressol obri cada dia i els nostres infants hi puguin anar i tots els altres
debats estan, jo crec, fora de lloc. Vénen eleccions, és cert, unes al maig i unes altres al
setembre i cal posar llenya la foc i encendre el caliu electoral, que és em sembla el que
estem fent, sobretot el senyors del PSC. Moltes gràcies.
Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sra. Marta Pujol. Fem un segon torn, Sr. Carles Fernández.
Sr. Fernández.- Sí, home, en primer lloc, és el segon punt, en què parlem d’educació i en
aquest ja l’han deixat parlar a la Sra. Pujol. Ja em sembla bé.
Sra. Pujol.- Un moment, en el primer punt, no he parlat perquè jo no he volgut parlar. Els
meus companys i l’alcalde en aquest cas, em deixa parlar sempre que vull.
Sr. Alcalde.- Senyora...Sr. Carles Fernández, continuï, si us plau.
Sr. Fernández.- No, no passa res, jo només li dic que tingui la mateixa agilitat en tallar-nos a
nosaltres que la que té en tallar als del seu grup.
Sr. Alcalde.- ja sap que deixo parlar molt sovint, però si vostè va de provocador, doncs es
pot trobar aquestes coses. Continuï, si us plau.
Sr. Fernández.- Dit això, home a veure, se’ns ha acusat d’electoralisme i jo només,
senzillament, he fet una apreciació. No és el primer cop que passa això, per tant, i en
algun cas, bé, deixem-ho aquí. En tot cas...
58
Sr. Alcalde.- Si us plau, mantinguem les maneres, l’ordre, argumenti si té arguments...
Sr. Fernández.- Home, si ...
Sr. Alcalde.- Que és el lloc on s’ha de fer..
Sr. Fernández.- Sr. Ros. Si us plau, continuem. Quan veig que el primer que falta al respecte
és el Sr. Alcalde, jo a partir d’aquí, ja és a dir, tot és possible i acceptable. Jo quan ho
desitgin seguiré intervenint, no tinc cap pressa.
Sr. Alcalde.- Està en l’ús de la paraula. No sé si se n’ha adonat.
Sr. Fernández.- A veure, primera cosa, quantes mocions s’han debatut aquí de temes que
afecten a país i que afecten a tot arreu. Quantes? Presentades algunes per
Convergència, algunes pel PSC, algunes per Esquerra Republicana i d’altres per d’altres
grups. Quantes? Per tant, Sra. Marta Pujol, diguem-ne, home, siguem seriosos. És a dir,
només són acceptables les que van a favor del que jo penso i les que no, no? Per tant, és
a dir, hi ha hagut moltes mocions que no afectaven directament al municipi, de molts
tipus, eh?. De molts tipus, presentades... sí, Sra. Marta Pujol, pensi una mica i en trobarà
unes quantes, de molts tipus, per tant, això no em preocupa gens i menys perquè al final,
directe o indirectament, totes acaben tenint a veure amb els ciutadans. Som ciutadans
de la Roca, també som ciutadans de Catalunya, de l’Estat espanyol de moment i
d’Europa, per tant, al final, les mocions ens acaben afectant més o menys directament i
aquesta ens afecta molt directament perquè tots els diners que el món municipal destina
això que és responsabilitat de la Generalitat d’acord amb la Llei d’Educació de
Catalunya, sinó que la modifiquin. Si es modifica, ja està s’assumeix i punt, però
mentrestant, qui té l’obligació de fer-ho d’acord amb la llei d’educació de Catalunya,
per tant, si no ho fa la Generalitat i ho fa el món municipal són menys recursos que el món
municipal disposa per a altres problemes que n’hi ha i molts i vostès, com a regidors, saben
que no disposen de tots els recursos que necessitarien per poder tirar endavant les pròpies
polítiques que vostès volen fer, ho saben, però ho saben vostès i ho sap qualsevol regidor
que estigui en govern a Catalunya de qualsevol partit. Per tant, defensar que els recursos
del món municipal, els gestioni el món municipal i no la Generalitat que a través de ser del
mateix partit de la Diputació i diu ara faràs això i els altres diuen “ok” i ho fem i llavors amb
això tapem una mica la boca, doncs no perquè aquests diners que té la Diputació,
aquests diners que es destinaran a això, no els destinaran a altres coses i aquesta és la
queixa. És electoralisme segons vostè? Molt bé, és electoralisme, però al final, són uns
recursos que, d’acord amb la llei, pot rebre el municipi i que no el rep perquè no anem,
perquè tot i així, Diputació se’n fa càrrec ja de la primer, és a dir, no el 1.800, sinó dels 800
que aportava a última hora la Generalitat. No del total, sinó de la part última, la resta o
ens la mengem els ajuntaments o se la mengen els pares, per tant, d’això estem parlant i,
per tant, jo sé que a partir d’ara, qualsevol proposta que presenti qualsevol de nosaltres o
les que presentin vostès segons com, tot estarà titllat d’electoralisme ara, tot, perquè ara
entrem en període pròxim a eleccions, a dues, dues segures i veurem si una tercera també
abans de final d’any o no, però tot estarà titllat, però no per això deixarem de fer les
coses. Ni vostès deixaran de fer les coses que pensin que han de fer, ni nosaltres deixarem
de fer les coses que pensem que hem de fer i, per tant, miri jo no, aquesta proposta
respon a això i sí que acaba afectant, ja li he dit, al municipi de la Roca. D’acord que si
fem llei i després, no es poden pagar, doncs modifiquem les lleis i ajustem-les, però si no
modifiquem la llei, qui està incomplint la llei en aquests moments és el govern de la
Generalitat i els perjudicats el municipi i els ciutadans perquè tots anem fent ajustos en
aquest tema, però això no treu que igual que des de Catalunya, demanem a l’Estat allò
59
que correspon a Catalunya. Des dels ajuntaments, demanem a la Generalitat allò que
correspon als ajuntaments és la funció de cada administració i jo ja sé que quan governen
els teus, es fa més difícil perquè des de dalt et diuen: home no em toquis els nassos amb
les dificultats que tinc, perquè ells també tenen dificultats i no ho dubto, però és la situació
en la que ens trobem i, per tant, tota la resta a partir d’aquí podem desqualificar-ho tot el
que fem, però la situació és aquesta.
Sr. Alcalde.- Molts gràcies, Sr. Carles Fernández. Quantes intervencions hem fet? Si? Sr.
Fernández, quantes intervencions ha fet? Sí, em sembla que n’hem fet 2 ja. Em fet 2
rondes, no?
Sr. Fernández.- jo crec que jo n’he fet 2...
Sr. Alcalde.- Perdó, sí. Té raó sí. Sí, sí, cert, cert. Té raó. Sr. Albert Gil, en nom d’Esquerra
Republicana de Catalunya.
Sr. Gil.- Gràcies. No, no és que, jo li deia a la Sra. Pujol, a la Marta, no, no, jo li deia a la
Marta que jo sempre he defensat que les mocions de país s’han de portar aquí, de fet, el
que m’havia fet els retrets de portar les mocions de país, sempre havia estat el PSC, amb
temes de país perquè deien que no d’això, vull dir que les coses es van remenant. De tota
manera, és el mateix, vull dir, això la frase ara aquesta del final és veritat, ara quan
governa qui governa, li és molt difícil criticar els seus. Bé, nosaltres no ho sabem això, però
es veu que sí. Sí, però d’una manera diferent. Lo poquet que vam estar, era una manera
diferent. No, no, perdoneu. No ens reneguem, eh? Vull dir... sí, sí i seguim defensant que es
van fer coses malament, però se’n van fer moltes de bones, encara que no se’n
reconeguin cap, eh, però, durant aquella etapa també se’n van fer de bones. Per tant,
això és bo que arribi les coses de país a la Roca pels 2 temes. Al final, arribem a la mateixa,
eh? Provablement, aquesta moció no sigui el que pretendríem i això hauria de ser el que
hem dit moltes vegades, que anem a una comissió, és a dir, a una comissió informativa del
pel i que, realment, es parlés allà i que, realment, d’allà poguéssim sortir, com a mínim,
modificant alguna cosa que ens permetés arribar a alguna cosa més. Nosaltres votarem
favorablement perquè arribem al fons, que el fons al final, és demanar a qui governi a la
Generalitat, és igual. La Generalitat com a un ens, no al Mas o no a qui sigui, sinó com a la
Generalitat l’obligació de pagar i de fer front a les seves obligacions, igual que a nosaltres
en ve qualsevol i ens obliga a fer un pagament, per tant, oi que tenim aquestes
obligacions?, fem-les i després ja veurem què ens comporta, per tant, en el fons poder en
el forma no, però en el fons hi estem d’acord, per tant, no podem votar-hi en contra. La
votarem favorablement, esperant que la Generalitat pugui tenir recursos i llavors, si quan
té recursos la Generalitat convergent no li dóna la gana de pagar els diners, llavors sí que
ja anirem amb el carro gros i els direm de tot. Mentrestant, ens hauríem de creure o, com
a mínim, nosaltres ens creiem o jo em vull creure que és perquè no es poden fer aquestes
coses. No perquè no els doni la gana. Això és una percepció meva eh? Simplement. I en
quant això, si jo sé que hi ha prou diners per pagar-ho tot i es paga només una part, però
l’altre no. La social no es toca, no sé què, llavors em veuré que realment és això. Llavors,
mentre les retallades vinguin, en principi, per tot arreu, entendré que és perquè no hi ha
prou diners. En el fons hi estem d’acord i votarem favorablement.
Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Albert Gil. Sra. Marta Pujol.
Sra. Pujol.- Bé, jo només volia aclarir que a mi, sempre se m’ha deixat parlar, encara que
de vegades he dit alguna bajanada, però ningú m’ha dit que calli. Almenys els meus
companys de govern. Això que quedi clar. M’he sentit una mica al·ludida masclistament
Carles. Sí, no m’ha agradat. El to en què ho has fet en aquell moment. Segurament no era
60
així, però jo m’he sentit així. Llavors, l’únic que també sobre el tema de la moció, jo crec
que a tots ens agradaria que la Generalitat complís amb les seves obligacions
econòmiques perquè ens trauria molts mal de caps de sobre perquè a nosaltres, quan ens
truquen les directores de les escoles dient-nos que no tenen diners, doncs ens generen un
problema en l’àmbit intern, però també comparteixo el que diu el Sr. Albert Gil, doncs que
si aquests diners els pot suportar la Diputació, malgrat que això suposi no invertir en altres
coses, doncs benvinguts siguin els diners perquè a nosaltres no ens convé generar-nos més
dificultats ple que fa a l’economia municipal i si els diners vénen de la Diputació, doncs
benvinguts siguin. Altres debats sobre si això està ben fet o no està ben fet, el podríem fer,
però en moments de dificultat, doncs si el recurs es pot aconseguir un altre lloc, doncs la
veritat és que s’agraeix. Gràcies.
Sr. Alcalde.- Gràcies. Sra. Marta Pujol. Jo faig un parell de consideracions per acabar.
Aviam, una primera sobre el tema d’aquest tipus de mocions generalistes i no específiques
del que passa en el nostre municipi. Jo els posaré un exemple que és l’alcalde de
Granollers, l’alcalde Josep Mayoral, del PSC, al qual coneixen prou bé, el germà gran per
dir-ho d’alguna manera, la ciutat referència del Vallès Oriental. Van prendre una decisió i
és que aquest tipus de mocions, com que en teníem tantes, les tractaven en comissió, les
votaven en comissió i després en el ple feien un resum i ho fan així. A data d’avui, ho fan
així des de fa molts anys, aquí segurament no i perquè tenen un ROM i ho fan d’aquesta
manera. Nosaltres aquí i en tot cas, crec que el nostre grup som el que menys n’ha
presentat d’aquest tipus i podem parlar amb tranquil·litat, primer perquè portem gairebé 8
anys de govern, per tant, no és lògic des de govern presentar-les. No s’acostuma a
presentar des de govern, s’acostumen a presentar més des de l’oposició i els anys que
vam estar en l’oposició, hi havia un govern a la Generalitat de Convergència i Unió també
i no ens dedicàvem a presentar mocions d’aquest tipus normalment. No dic que no
n’haguem presentat alguna que segur que n’hem presentat alguna també, però no hem
fet d’això la nostra base de fer política. Nosaltres hem estat aquí, com ha dit la regidora,
per la política municipal, per la política de proximitat que és la que interessa i per
solucionar els problemes directes dels ciutadans que és el que ens preocupa. Dit això,
doncs entrant en el tema, sí que voldria dir algunes coses i és que aquesta és una moció
molt similar a l’anterior i el sentit de votació del nostre grup serà abstenció, per tant, la
moció prosperarà amb els grups de vostès, però hi ha una sèrie de coses que s’han de
tenir en compte. Jo m’he preocupat perquè tant el regidor del PP Com el regidor del PSC,
suposo que combreguen en més d’una cosa, doncs han fet servir paraules com servei
bàsic, dret fonamental, estem davant d’una etapa d’educació no obligatòria. No
obligatòria, per tant, quan parlem de serveis i drets fonamentals...
Sr. Fernández.- ... amb nosaltres o amb vostè ?
Sr. Alcalde.- Jo estic fent unes consideracions i m’ha preocupat sentir això en aquest
plenari perquè, en aquest moment, estem parlant d’escoles bressol i amb això totalment
d’acord, però ara ho diré si em deixa intervenir. Clar, jo quan es diu servei bàsic, vol dir
imprescindible, recursos necessaris, etc. Que és important, totalment d’acord. Totalment
d’acord i com diuen els antecedents de la moció, dons s’han pres decisions perquè el
servei d’escola bressol estigui implantat en els nostres municipis en la complicitat i la
col·laboració dels municipis i amb la manca de finançament que és la situació
lamentable a la qual ens enfrontem, però en aquesta situació lamentable, hem de saber-
ho tot, és l’ofegament a què sosté l’Estat espanyol a la Generalitat de Catalunya, per tant,
hem de detectar, la Generalitat no és l’adversari. Clar, aquesta moció és una moció
directament contra la Generalitat de Catalunya. Ho he dit, ho acabo de dir ara mateix i
contra el govern de la Generalitat de Catalunya i de retruc rep tothom. D’on surten els
diners? Aviam, a l’any 2015, els ajuntaments, rebrem 875 € per alumne i els rebrem perquè
61
hi ha un conveni Diputació Generalitat que garanteix que aquests diners arribin i arribaran
de Diputació que té tresoreria i té recursos, però és que la resta d’anys anteriors en què la
xifra era aquesta 875 €, que és una de les preguntes que estan per aquí. Una de les
preguntes que s’ha fet és d’on venien aquests diners, reclamar a la Conselleria, aviam si
ho trobo. El sisè, reclamar a la Generalitat quina ha estat la destinació dels 139.000.000 €
dels exercicis 2012,,2013 i 2014. Jo parlo per l’Ajuntament de la Roca, nosaltres els hem
cobrat. Poder el 14 encara no, però el 12 i el 13 sí, per tant, nosaltres hem anat cobrant
tard, però hem anat cobrant, altres coses no les hem cobrat de la Generalitat, però
aquesta sí i llavors clar és quan, com ha dit la regidora abans, quan hem pogut, quan
teníem el dret reconegut, hem pogut anticipar els diners de la nostra tresoreria per ajudar
al sosteniment del servei. Com ho ha resolt la Generalitat? Doncs convenint amb la
Diputació de Barcelona. Cobrarem i cobrarem de la Diputació i cobrarem abans. No
patirem aquests retards, per tant, hi ha una solució immediata. Demanar ara que es posin
pressupostos 2015, que també està posat per aquí, doncs vol dir condemnar-nos a cobrar
el 2017 o al 2018. En canvi amb el conveni amb Diputació cobrarem al 2015. Millor que
això impossible, per tant, sapiguem on estem. També una altra consideració. D’on vénen
aquests diners perquè quan parlàvem dels 1.800 € famosos. Això es retrotrau al governs
Zapatero, que és el que va fixar l’import i el que havia de fer fluir aquests diners cap a la
Generalitat de Catalunya. Aquests diners del govern central de 1.800 € fa molts anys que
no flueixen cap a la Generalitat de Catalunya. D’on surt la xifra 875 €. Això s’ha de saber
també. Hi ha un govern municipal d’una gran ciutat, la segona ciutat de Catalunya,
Hospitalet de Llobregat, alcaldessa del PSC, la Sra. Núria Marín que el càlcul i el cost de les
escoles bressol d’Hospitalet és de 275 € per alumne. Amb aquests números cotejats i
comprovats es va determinat la xifra amb què la Generalitat podia assumir el cost de les
escoles bressol que, segurament, una escola bressol, a la Roca, és més costosa,
segurament. Segurament, estem en una altra realitat social més dispersa, més
escampada, amb un altre clima, amb uns edificis de tipologia aïllada, a quatre vents, tot
això és més costos i segurament, Hospitalet té una capacitat de fer-los més sostenibles,
més econòmics. Doncs a veure, aquest número es va calcular els diners que se’ns aporta i
nosaltres hem hagut de fer aquest esforç de 300 € per alumne de economia municipal
perquè no arribàvem a cobrir el servei amb els 875, per tant, a la Roca ja hem fet un
esforç. Aquesta és la realitat pragmàtica. Aquesta és donar solucions als nostres ciutadans
com deia abans al regidora i no fer aquest tipus de estratègies polítiques que poden ser
electoralistes o no. No entraré jo ara en aquesta consideració, però sí que és cert, que en
aquest moment, el govern actual de la Generalitat, quan la Generalitat no és l’adversari.
Institucionalment i per lleialtat institucional, jo crec que l’Ajuntament de la Roca hauria
d’estar al costat del govern de la Generalitat, al costat amb aquesta lluita contra
l’ofegament econòmic, que és una de les principals traces que estan fent malbé el nostre
país i crec que aquest seria el debat i no cap altre.
Passem a votació
Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, per 9 vots a favor, manifestats pels regidors dels
grups municipals del PSC, d’ICV-EUIA i d’ERC i 8 abstencions, manifestades pels regidors
dels grups municipals de CIU i del P.P, el dictamen, el qual literalment, diu:
“El Grup Municipal Socialista EXPOSA:
El Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, aprovat pel
Govern i presentat al Parlament el 2 de desembre de 2014, no contempla cap
partida destinada al finançament de les escoles bressol municipals.
62
Al respecte, l’actual marc normatiu referent a l’educació dels 0 als 3 anys a
Catalunya el desenvolupen dues lleis aprovades pel Parlament: la Llei 5/ 2004 de
llars d’infants de qualitat i la Llei 12/2009 de 10 de juliol d’Educació, en els quals es
regula la plena responsabilitat de la Generalitat en la creació i el sosteniment de
les escoles bressol municipals i la col·laboració dels ajuntaments en la construcció
dels equipaments i la gestió d’aquest servei públic.
Aquesta col·laboració del món local en la creació de l’actual xarxa pública de
país va ser aprovada a través de la Llei 5/ 2004 de llars d’infants de qualitat on
s’establia l’objectiu de crear 30.000 noves places atenent a la Iniciativa Legislativa
Popular que reclamava aquesta oferta pública. La contribució dels ajuntaments va
ser fonamental per assolir la voluntat ciutadana i va superar en escreix el nombre
de noves places.
En aquests moments, malgrat la gravetat de la manca de finançament de la
Generalitat, són 546 els ajuntaments que compten amb aquest servei educatiu
públic oferint a les famílies més de 57.000 places (en 929 centres) per atendre
aquesta etapa educativa tan cabdal per al desenvolupament personal i per a
l’èxit de l’infant en el seu posterior ensenyament obligatori, així com per al suport a
la dona i l’acompanyament educatiu a les famílies.
És per això que cal reprendre com a objectiu de primer ordre el lideratge, la
promoció i la coresponsabilitat de totes les administracions públiques, respecte a
aquesta etapa educativa. Per responsabilitat de país, no s’hi val a deixar aquesta
etapa educativa solament en mans de les administracions locals o a la lliure
competència del mercat. L’administració educativa del nostre país -el
Departament d’Ensenyament- no pot restar al marge d’aquesta qüestió si no vol
incórrer en una inacció sobre una de les seves competències directes.
El compromís històric del Govern Autonòmic amb el món local, per al sosteniment
de les escoles bressol de titularitat municipal, existia molt abans dels acords
parlamentaris. Així l’any 2001 la Conselleria d’Ensenyament col·laborava amb 600.-
€ i, posteriorment, va signar amb les Entitats Municipalistes tres Acords Marcs per
formalitzar la contribució econòmica amb tots els municipis per un igual, en funció
d’uns mòduls econòmics per cada plaça: Acord Marc de 21 de gener de 2002
(1.400.-€/plaça/funcionament/any), Acord Marc de 14 de febrer de 2005 (1.800.-
€/plaça/funcionament/any i 5.000.-€/plaça/creada) i Acord Marc de 19 de
novembre de 2010 (1.800.-€/plaça/funcionament/any) vigent fins al 31 de
desembre de 2011.
A estat en aquests darrers anys, a partir del 2012, quan el Departament
d’Ensenyament va decidir reduir un 51% la seva aportació (de 1.800.-€ a 875.-
€) i quan va decidir diferir el pagament d’aquests imports “retallats” a les
diputacions (a partir del curs 2012-13) la qual cosa ha generat desigualtats
territorials (el cost plaça s’ha finançat de diferent manera en funció de la dotació
provincial) i el trasllat exclusiu del finançament al món local.
Aquesta realitat es contradiu amb els acords parlamentaris ja que els Pressupostos
aprovats pel Parlament de Catalunya hi ha anat constant, al llarg dels darrers anys,
una partida finalista destinada a les “llars d’infants de titularitat municipal”. Així, el
pressupost 2012 es va aprovar amb una partida de 47M d’euros, el 2013 es va
prorrogar el pressupost (per tant, amb el mateix import de 47M d’euros) i al 2014 el
63
Parlament va destinar 45M d’euros per a les places de les escoles bressol dels
ajuntaments.
És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han
estat conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui
convenient, l'adopció dels següents acords:
PRIMER.- Instar al Govern de la Generalitat, com a Comunitat Autònoma amb
competència plena en matèria d’educació, el manteniment de l’actual xarxa
pública de llars d’infants municipals atenent a la seva responsabilitat institucional.
SEGON.- Demanar al Govern de Catalunya la restitució immediata de la partida
pressupostària finalista del Departament d’Ensenyament per al finançament del
servei públic d’escoles bressol municipals, per tal de cobrir com a mínim un mòdul
econòmic de 1.600.-€ per plaça/funcionament/any, i comprometre's a augmentar-
ho progressivament fins als 1.800.-€ plaça/funcionament/any.
TERCER.- Reclamar a la conselleria d’Ensenyament el restabliment dels pertinents
convenis, segons el que estipula la Llei d’Educació de Catalunya, incorporant una
estabilitat temporal i la corresponent clàusula de garantia de compliment dels
compromisos de pagament, per garantir la prestació del servei en les llars d’infants
de titularitat municipal.
QUART.- Sol·licitar a la conselleria d’Ensenyament el restabliment de la
convocatòria de beques amb la finalitat de garantir la igualtat d’oportunitats i
l’equitat en l’accés al servei.
CINQUÈ.- Garantir a les administracions locals el pagament dels deutes pendents
derivats de les despeses realitzades en concepte de funcionament i places,
despesa que correspon a la Generalitat, d’acord amb la petició formalitzada pel
Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació a Catalunya.
SISÈ.- Reclamar a la Generalitat quina ha estat la destinació dels 139 milions
d’euros dels exercicis 2012, 2013 i 2014, anys en els que la conselleria
d’Ensenyament tenia assignada una partida finalista per aquests centres sense que
s’executés cap via de finançament.
SETÈ.- Notificar l’acord d’aquest Ple a la Conselleria d’Ensenyament, a la Mesa del
Parlament i el grups presents al Parlament de Catalunya, a les entitats
municipalistes del país, les associacions educatives i AMPA del municipi.”
PROPOSTA D’APROVACIÓ DE RECTIFICACIÓ D’OFICI, PER ERRADA MATERIAL, DE L’ACORD DE
LA MODIFICACIÓ DEL PREU ANUAL DEL CONTRACTE DE GESTIÓ DEL SERVEI DE NETEJA VIÀRIA
Alcalde.- Bé, doncs exhaurit l’odre del dia d’aquest bloc de dictàmens, propostes o
mocions resolutòries. Hi ha un assumpte sobrevingut i 2 mocions d’urgència per els quals
haurem de tractar conjuntament la urgència i votar-la a part i tractar les mocions. Ens han
repartit l’assumpte sobrevingut, crec que ho tenen tots. En tot cas, anem per ordre i
després anirem passant les mocions.
Tractem el punt de la rectificació. Té la paraula el regidor d’hisenda el Sr. Manel Álvarez.
64
Sr. Álvarez.- Es tracta d’intentar modificar o solucionar una errada material que es va
donar en el ple 27 de novembre de 2014. Allà es va aprovar per 10 vots a favor de
Convergència i Unió, del Partit Popular de Catalunya, d’Iniciativa per Catalunya Verds-
Esquerra Unida i alternativa i d’Esquerra Republicana i 6 abstencions del PSC. La petició en
data 28 d’octubre de 2014 havia presentat la mercantil Urbaser, que és l’empresa que
està donant el servei de neteja viària, de revisió de preus del contracte que està en vigor,
aquesta empresa que és l’adjudicatària d’aquest contracte presenta a l’Ajuntament la
modificació de preus per a l’any 2015. És un import petit. Crec recordar que estava al
voltant dels 200 € i això s’ha d’aprovar pel ple, aquest nou import. El que proposem és
rectificar els imports que es van portar a aprovació aquell dia. Rectificar els imports que es
van donar amb els acords segon i tercer d’aquest punt, com dic del 27 de novembre de
2014, de manera que allà on deia 296.708,29 €, més el 10 % d’IVA, en realitat havia de dir
un import inferior perquè aquest import ja era amb l’IVA inclòs i, per tant, havia de dir
269.734, 81 € més el 10 % d’IVA. Aquest seria el primer canvi, passar de 296 a 269 i allà on
deia 326.379,12 € IVA inclòs. Aquí hi havíem sumat l’IVA, quan l’import anterior era
incorrecta, havia de dir 296.708,29 IVA inclòs, per tant, són imports inferiors, va ser un error
a l’hora de fer els càlculs, l’import que tenia era ja amb l’IVA inclòs i es va afegir un IVA
que ja estava incorporat, per tant, passaríem de 296 a 269 i de 326 a 296. Una errada
material que com l’aprovació va ser del ple, doncs correspon al ple rectificar-la. Aquest
seria el punt número 1 de l’acord. El punt número 2 de l’acord seria informar que la resta
dels acords que consten en l’apartat, en la part dispositiva de l’acord d’aquell ple de 27
de novembre es mantenen inalterats, per tant, tot queda igual, únicament modifiquem
aquests imports. A l’acord número tercer seria adjuntar aquest acord i a l’acord de
modificació del preu anual del contracte de gestió de servei de neteja viària. És a dir, allò
que es va aprovar és incorrecta, per tant, adjuntaríem aquest acord d’avui i l’acord quart
seria notificar l’acord d’avui a l’empresa mercantil Urbaser, SA. Que és l’empresa que està
donant el servei de neteja viària perquè sàpiguen que els imports són els que aprovem
avui i per últim, traslladar aquest acord als serveis econòmics i d’intervenció i a l’oficina de
contractació municipal de la Roca del Vallès als efectes de coneixement i control
posterior. En definitiva, es va donar un import que es creia que era sense IVA, però que ja
incorporava l’IVA i, per tant, es va modificar els imports amb imports inferiors als que es van
aprovar aquell dia.
Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Manel Álvarez. Algun comentari? Cap comentari?
Bé, doncs ara votarem primer la urgència
Passem a votació
Sí, aprovada la urgència per unanimitat.
Passem a votar l’acord
Conclòs el debat per l’alcalde, s’aprova la proposta per 10 vots a favor, manifestats pels
regidors dels grups municipals de CIU, del P.P, d’ERC i d’ICV-EUIA i 7 abstencions,
manifestades pels regidors del grup municipal del PSC, la proposta, la qual, literalment,
diu:
“ATÈS que el Ple de la Corporació municipal, en sessió ordinària de 27 de
novembre de 2014, va aprovar per 10 vots a favor manifestats pels regidors dels
grups municipals de CiU, del PPC, d’ICV-EUiA i d’ERC i 6 abstencions, manifestades
pels regidors del grup municipal del PSC, la petició, de data 28 d’octubre de 2014
de la mercantil Urbaser, SA. (amb CIF número A-79524054), la revisió de preus del
65
contracte de la gestió del servei de la neteja viària del municipi de La Roca del
Vallès, corresponent a l’exercici 2015.
ATÈS l’existència d’una errada material en els Acords Segon i Tercer, que d’acord
amb l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú, pot ser rectificada
en qualsevol moment, d’ofici o a instància dels interessats.
ATÈS l’informe de la Intervenció municipal, de data 27 de gener de 2015, que
considera necessari subsanar l’errada material detectada en el redactat dels
Acords esmentats.
Es per tot això que es PROPOSA al Ple de la Corporació municipal, l’adopció dels
següents Acords:
PRIMER.- RECTIFICAR, a l’empara de l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú, els Acords Segon i Tercer de l’Acord pres pel Ple de la
Corporació municipal, en sessió ordinària de 27 de novembre de 2014, de revisió
de preus del contracte de la gestió del servei de la neteja viària del municipi de La
Roca del Vallès, corresponent a l’exercici 2015, d’acord amb:
- El que consta:
SEGON.- DETERMINAR com a cost del contracte de la gestió del servei de la
neteja viària del municipi de La Roca del Vallès, d’acord amb la Resolució
d’Alcaldia-Presidència, de data 16 de febrer de 2011, registrada en el Llibre de
Resolucions d’Alcaldia-Presidència, amb el número 2011/179, en data 18 de
febrer de 2011 (i ratificat pel Ple de la Corporació municipal), corresponent a
l’exercici 2015, l’import total de 296.708,29 euros (més l’IVA corresponent, que és
del 10%), quedant fitxat en un import total agregat de 326.379,12 euros. Als
efectes informatius, l’increment que s’observa, en relació al cost del servei de
l’any 2014, és del 0,0506207 %, que en termes monetaris, representen 150,12 euros
anuals.
TERCER.- INFORMAR que el preu màxim per al contracte de neteja viària queda
determinat en 326.379,12 euros (IVA inclòs) que es comptabilitzarà en l’aplicació
pressupostària codificada amb el número 06 163 22700 – Neteja viària del
Pressupost general per a l’any 2015.
- El que hauria de constar:
SEGON.- DETERMINAR com a cost del contracte de la gestió del servei de la
neteja viària del municipi de La Roca del Vallès, d’acord amb la Resolució
d’Alcaldia-Presidència, de data 16 de febrer de 2011, registrada en el Llibre de
Resolucions d’Alcaldia-Presidència, amb el número 2011/179, en data 18 de
febrer de 2011 (i ratificat pel Ple de la Corporació municipal), corresponent a
l’exercici 2015, l’import total de 269.734,81 euros (més l’IVA corresponent, que és
del 10 %), quedant fitxat en un import total agregat de 296.708,29 euros. Als
efectes informatius, l’increment que s’observa, en relació al cost del servei de
l’any 2014, és del 0,0506207 %, que en termes monetaris, representen 150,12 euros
anuals.
66
TERCER.- INFORMAR que el preu màxim per al contracte de neteja viària queda
determinat en 296.708,29 euros (IVA inclòs) que es comptabilitzarà en l’aplicació
pressupostària codificada amb el número 06 163 22700 – Neteja viària del
Pressupost general per a l’any 2015.
SEGON.- INFORMAR que la resta dels Acords que consten en la part dispositiva de
l’Acord pres pel Ple de la Corporació municipal, en sessió ordinària de 27 de
novembre de 2014, es mantenen inalterats.
TERCER.- ADJUNTAR aquest Acord a l’Acord de la modificació del preu anual del
contracte de gestió del servei de neteja viària, aprovat pel Ple de la Corporació
municipal, en sessió ordinària de 27 de novembre de 2014, passant a formar part
integrant de la mateix.
QUART.- NOTIFICAR aquest Acord a la mercantil Urbaser, SA. (amb CIF número A-
79524054), als efectes escaients.
CINQUÈ.- TRASLLADAR aquest Acord als Serveis Econòmics/Intervenció i a l’oficina
de Contractació municipal de l’Ajuntament de La Roca del Vallès, als efectes de
coneixement i control posterior.”
MOCIÓ DE SUPORT A LA SIMPLIFICACIÓ DE LES OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES PER LES ENTITATS
SENSE ÀNIM DE LUCRE
Sr.Alcalde.- Passarem ara a tractar una moció que presentem des del grup de
Convergència i Unió i que, en tot cas, demanaríem que s’afegissin tots els grups municipals
del consistori que tracta de donar suport a la simplificació de les obligacions tributàries
sense ànim de lucre. Bé, això és una situació, en la qual ens hem trobat recentment en
què s’ha aprovat una nova llei de l’impost sobre societats, una llei tributària del Ministerio
de Hacienda. La llei 27/2014, que introdueix canvis substancials respecte de la llei anterior
de manera que entren en vigor aquest 1 de gener de 2015 i afecten, sobretot a les entitats
en el cas nostre a les entitats del nostre municipi, doncs que en aquest moment estan en
una situació de preocupació. Des de l’Ajuntament, dilluns fem una sessió informativa, un
assessorament legal i fiscal d’alguna manera perquè tothom sàpiga on està. Això afecta
de manera diferent a les diferents entitats. No tothom pot rebre el mateix impacte. No és
el mateix una entitat que està constituïda en fundació que una associació de veïns, una
entitat esportiva, una entitat cultural. Cadascú pot rebre-ho d’una manera diferent, però
sí que obliga tributàriament a tota una sèrie d’actuacions que fins ara les entitats no feien i
no estan acostumades a fer. Entre d’altres portar llibres de comptabilitat, fer la declaració
de l’impost de societats al moment que toqui que, en aquest cas, com que afecta a tot
l’any 2015, el primer cop seria el juny-juliol del 2016, però sí que també han de fer la
presentació de l’imprés 347, que és el de relació amb tercers que han mogut més de 3.000
€ i això pot afectar a algunes entitats que s’han vist afectades o beneficiades per una
subvenció de més de 3.000 €. N’hi ha alguna, n’hi ha diverses, per tant, tot això comporta
que els entitats del municipi, algunes no s’han assabentat, però les que sí que ho saben,
doncs estan en una situació d’intranquil·litat que convé canalitzar i convé doncs
especificar com s’haurà de fer. A la llarga, tothom s’haurà d’acostumar a treballar
d’aquesta manera però en tot cas, davant de que rere d’aquesta llei, segurament hi
haurà un rerefons polític important perquè el nostre país Catalunya té un teixit associatiu
molt important i que està basat en què moltes persones treballen voluntària i altruistament
per donar serveis i per garantir que altres persones doncs facin activitats esportives,
67
lúdiques i culturals, doncs això, realment, pot trencar el nostre teixit associatiu davant
d’aquesta dificultat. Llavors, dins dels acorda que proposem, que, evidentment, són
debatibles i són discutibles són 2:
“1.- Instar al Govern espanyol a modificar la Llei de l’Impost sobre Societats per tal
de simplificar les obligacions tributàries de les associacions i entitats sense ànim de
lucre i recuperar el supòsit de no obligació de presentació de la declaració de
l’Impost sobre Societats.
2.- Notificar la present moció al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, als
grups parlamentaris i a la Mesa del Congrés dels Diputats, així com a les
associacions i entitats sense ànim de lucre del municipi.”
Bé, entenem que és una moció de suport a les nostres entitats i torno a demanar, doncs
que, tot i que la presenta Convergència i Unió, doncs siguem tots els grups els que ens
afegim a aquesta moció i sigui una moció conjunta. Alguna intervenció? Sr. Albert Gil? Sr.
Carles Fernández?
Sr. Fernández.- Sí, només un detall. Allò que per la boca mor el peix. Nosaltres no
presentem mocions generalistes, generals. Evidentment, afecta a gent del municipi, com
les que nosaltres hem presentat, per tant, estem en el mateix. Nosaltres hi estem
completament d’acord amb aquesta moció. Fa temps, ja fa algunes setmanes que
algunes entitats ens havien comentat això. Volíem fer avui una pregunta en referència a
aquest tema per si l’Ajuntament anava a fer alguna cosa, vam veure la convocatòria que
hi ha per tant, ja no la fem i quan se’ns presenta aquesta moció doncs com no votar-la
favorablement, però, en tot cas, quan comentem les coses, tinguem en compte que, a
vegades, escoltem es presenta això i endavant i té tot el sentit de presentar-se. Li
demanem a algú, que no som nosaltres, que faci alguna cosa que acabarà afectant a
gent del nostre municipi, per tant, tot el suport i tant votar que sí com si al final, no sé si el
que ens demana és dir com si la presentessin conjuntament. Si és que ho presentessin
conjuntament, d’acord amb les 2 coses.
Sr. Alcalde.- Doncs, ens afegim tots a la presentació? El PP diu que no. En tot cas a la
presentació si afegeix el PSC,
Sr. Fernández.- però també votaríem que sí si la presenta només Convergència.
Sr. Alcalde.- No, no, nosaltres l’oferiment que hem fet és que sigui una presentació
conjunta, dels que la vulguem presentar, evidentment, qui no vulgui no se li pot obligar,
evidentment. Ens afegim a la presentació Esquerra republicana de Catalunya, Iniciativa
per Catalunya verds, PSC i Convergència i Unió. Correcte? Pren nota la Sra. Secretària?
Perfecte.
Doncs passem a votar la urgència
Aprovada la urgència per 16 vots favorables i una abstenció.
Passem a votar la moció
68
Conclòs el debat per l’alcalde, s’aprova la proposta per 16 vots a favor, manifestats pels
regidors dels grups municipals de CIU, del PSC, d’ERC i d’ICV-EUIA i 1 abstenció del grup
municipal del P.P la proposta, la qual, literalment, diu:
“La nova Llei de l’Impost sobre Societats (Llei 27/2014) ha introduït canvis
substancials respecte la llei anterior, aplicables des de l’1 de gener de 2015, entre
les quals hi ha l’obligatorietat de presentar declaració per part de totes les entitats
sense ànim de lucre, ja siguin de l’àmbit social, cultural, cívic, esportiu, de mares i
pares, de veïns, etc.
L’anterior llei preveia una excepció a l’obligació de presentar la declaració de
l’Impost de Societats per les entitats sense ànim de lucre sempre que complissin tres
requisits:
- que els seus ingressos totals no superin 100.000 euros anuals.
- que els ingressos corresponents a rendes no exemptes sotmeses a retenció
no superin 2.000 euros anuals.
- que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a
retenció.
Amb la nova regulació totes les entitats sense ànim de lucre estan obligades a
presentar la declaració per totes les seves rendes, ja estiguin exemptes o no de
tributar, i sigui quin sigui el volum d’ingressos de l’entitat. L’eliminació d’aquests
supòsits suposarà que moltes entitats hauran d’assumir càrregues administratives
molt superiors a les actuals, desproporcionades i costoses, que no es corresponen
amb la seva mida ni activitat.
Catalunya té un ampli teixit associatiu que desenvolupa una gran funció social i
cívica i la majoria d’aquestes entitats tenen una implantació local, amb una
mínima infraestructura tècnica i de caràcter voluntari i que els seus ingressos es
corresponen a les quotes dels associats, petits donatius i puntuals subvencions
públiques. Des d’aquesta perspectiva no sembla justificable obligar a aquestes
entitats petites i amb pocs recursos a assumir noves obligacions comptables i
tributàries, únicament per exercir un major control sobre elles.
La nova llei impulsada pel govern del PP suposa un atac al món associatiu que
realitza una gran tasca social, cultural, cívica, etc. imposant noves obligacions i
càrregues burocràtiques que dificulten la gestió del dia a dia. Una vegada més el
govern espanyol dificulta la tasca del món associatiu i del tercer sector del país, el
qual ha estat clau en la història del progrés de Catalunya.
Per tots aquests motius el grup parlamentari de Convergència i Unió al Congrés
dels Diputats ha presentat vàries iniciatives per modificar la llei en defensa dels
interessos de les associacions i entitats sense ànim de lucre. Primer es va presentar
una esmena al projecte de llei, la qual va ser rebutjada pel PP i, en posterioritat a la
seva aprovació, s’ha presentat una proposició de llei sol·licitant que es modifiqui
69
en el sentit de mantenir les excepcions a l’obligació de presentar declaracions de
l’Impost sobre Societats.
Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció
dels següents
ACORDS
1.- Instar al Govern espanyol a modificar la Llei de l’Impost sobre Societats per tal
de simplificar les obligacions tributàries de les associacions i entitats sense ànim de
lucre i recuperar el supòsit de no obligació de presentació de la declaració de
l’Impost sobre Societats.
2.- Notificar la present moció al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, als
grups parlamentaris i a la Mesa del Congrés dels Diputats, així com a les
associacions i entitats sense ànim de lucre del municipi.”
MOCIÓ POSICIONAMENT DEL PLENARI DE LA ROCA DEL VALLÈS DAVANT
L’ACORD DE RESOLUCIÓ DEL TRIBUNAL DE CUENTAS.
Sr. Alcalde.- Bé, hi ha una segona moció que, en aquets cas, presentem conjuntament el
grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya i el grup de Convergència i Unió. És
una moció que fa referència al posicionament del plenari de la Roca del Vallès davant
l’acord de resolució del tribunal de Cuentas. Llegiré la moció i després donaré la paraula
als portaveus.
“ANTECEDENTS:
1.- Atès que en data 13 d’abril de 2010, l’aleshores regidor d’aquest
ajuntament, Miquel Estapé i Valls, en representació del Grup municipal del PSC,
integrat pels regidors/es Miquel Estapé i Valls, Carles Fernández Pérez, Caterina
Palma Rovira, Julio Caña Fernández, Jordi Font i Riu, i Carmen Las Heras Cisneros, i
tot exercitant l’acció pública, presenta denúncia per pressumptes irregularitats
comptables, contra l’alcalde Rafael Ros i Penedo, i els regidors membres de la
Junta de Govern, srs. Albert Gil Gutiérrez, 1er tinent d’alcalde, Manel Àlvarez
Herrera, 2on. Tinent d’alcalde, i Jordi Fortí Gurgui, 3er tinent d’alcalde.
2.- Atès que els/les regidors/es del grup municipal del PSC de La Roca del
Vallès tenien accés a tota la documentació pública, la qual els hi va ser facilitada,
i que els permetia conèixer perfectament el detall de les factures pagades, per
serveis real i efectivament efectuats, i degudament conformades pels responsables
tècnics, jurídics i administratius de cadascú dels serveis de diferent naturalesa i
diferent àrea, servei o negociat, objecte de la denúncia.
3.- Atès que en data 11 de maig de 2010, l’agrupació local de CDC i la secció
local de ERC emeten un comunicat de premsa conjunt rebutjant la denúncia
personal judicial entre càrrecs electes com a pràctica política negativa i
repudiable, atès que tergiversa i embruta la vida política municipal, contribuint a
70
generar crispació i desafecció dels ciutadans/es envers l’exercici noble i honest de
la política.
4.- Atès que en aquell mateix comunicat s’entenia el dret a la discrepància
política en el marc de les idees, fonamentat en el diàleg i en el treball conjunt en
comissions, i no en el marc del continu enfrontament personal. I, en aquell mateix
comunicat es feia esment a una estratègia de la por per tal d’intimidar a càrrecs
electes i funcionaris municipals, més pròpia d’estats totalitaris que no d’estats
democràtics. Així mateix, en aquell comunicat també es va dir que s’exigirian les
corresponents responsabilitats quan la causa quedès arxivada.
5.- Atès que durant el mes de juny de 2010, els portaveus dels grups municipals
del PSC i de CiU varen expressar llur opinió sobre aquest tema en els mitjans de
premsa locals i comarcals.
6.- Atès que el moment polític actual, amb nombrosos cassos de corrupció
provats i jutjats, ha generat molta desafecció entre la ciutadania i és necessària
una regeneració de la vida política a tots els nivells i un reforçament de les
institucions democràtiques, i del nostre sistema democràtic com a millor organ de
parcticipació ciutadana i control de l’activitat pública.
7.- Atès que en data 10 de desembre de 2014, el Tribunal de Cuentas ha
acordat l’arxiu de totes les diligències, no procedint ni tant sols la incoació de
judici, en quedar abastament acreditat que no s’ha produït cap irregularitat
comptable a l’ajuntament de La Roca.
8.- Atès que en l’arxiu de la denúncia, el Tribunal de Cuentas de Madrid deixa
clar en els fonaments de dret aplicats que no es reuneixen els requisits establerts
legalment per generar responsabilitats comptables, que no procedeix la obertura
de judici per quedar acreditat de forma clara i inequívoca la inexistència de
responsabilitat comptable, i fa referència a interlocutòries de cassos similars,
especificant que no es pot fer suportar als ciutadans les molèsties o inconvenients
de ser objecte d’una acció processal de manifesta inviabilitat.
9.- Atès que el propi ministeri fiscal va interessar la no incoació d’aquest
procediment en no apreciar indicis de menysteniment dels fons públics.
En base als antecedents exposats, el grup municipal de CiU de l’ajuntament de La
Roca del Vallès proposa al Ple l’adopció dels següents
ACORDS:
PRIMER: Mostrar el rebuig dels regidors i regidores de l’ajuntament de la Roca del
Vallès a qualsevol pràctica que utilitzi la denúncia jurídica personal com a arma
d’acció política.
SEGON: instar al conjunt de formacions polítiques locals a defensar els respectius
projectes polítics des del respecte, en el marc del debat legítim de les idees, de les
propostes en positiu, i de les diferents alternatives sobre el model de municipi.
TERCER: exigir a l’ex-regidor Miquel Estapé i Valls, i a l'agrupació local del PSC de
La Roca, a realitzar el rescabalament dels cabdals públics destinats a la defensa
jurídica dels membres de l’equip de govern denunciats, així com una rectificació
pública a través dels mitjans de comunicació d'àmbit comarcal i nacional.”
71
Sr. Alcalde.- ...Sí i jo hi he afegit Esquerra que no està escrit. És una errada. Ho he llegit
afegint-ho perquè òbviament, com diu el títol, doncs la moció és conjunta, tot i que hi
havia un primer redactat, per tant, hauríem d’afegir Esquerra en aquest antecedent
abans dels acords. Bé, aquesta és la moció. Li passo la paraula al portaveu de
Convergència Unió, Sr. Manel Álvarez i després aniré passant paraules.
Sr. Álvarez.- Bé, ha passat el que havia de passar. Ho vam dir fa quatre anys. Això és de
l’any 2010 i al final, hem hagut de patir 4 anys, però ens han donat la raó. Què és el que
havia de passar. Ja ho vam dir en aquell moment, la denúncia personal, estem parlant
d’una denúncia personal, amb el que això suposa. Hi ha diferents maneres d’actuar
contra, judicialment em refereixo, a part del tema polític i de que cadascú, en un plenari
com aquest o en diferents comissions expressi la seva opinió i defensi el seu punt de vista
tot legítim, cadascú defensa el que ha de defensar. Quan la política no dóna més de si, hi
ha diferents maneres d’actuar en l’àmbit judicial. La més correcta, la més normal és un
contenciós administratiu. Algú interposa un contenciós per una gestió administrativa
contra una decisió que ha pres un òrgan d’un ajuntament en aquest cas. Això no va
contra ningú en particular, va contra una decisió contra un òrgan ni contra cap dels
regidors que ha format part d’aquell òrgan que pren la decisió. Aquí no estem parlant
d’això. Aquí estem parlant d’un posicionament jurídic en contra d’unes persones.
Aquestes persones que eren l’alcalde, en primer lloc i els tinents d’alcalde d’aquella junta
de govern. No tots curiosament, sinó que van triar contra qui anaven. Havien de
respondre, personalment, amb els seus béns, amb el seu patrimoni, amb el pis que
puguem tenir cadascú de nosaltres i que no és nostre, potser és del banc encara. Havíem
de respondre personalment davant d’una denúncia com aquesta. D’això estem parlant.
D’una cosa que va passar aquí en quest ajuntament fa 4 anys, d’una cosa que va
presentar un antic membre del grup del PSC, del portaveu d’aquell moment, el cap de
llista Miquel Estapé, però que la resta de companys que surten aquí, també estaven en
contra. No és el Miquel Estapé. És el Miquel Estapé, en nom de tots vosaltres que també
estàveu en contra de 4 membres, 4 companys d’aquest consistori. D’això estem parlant.
En aquell moment, les que vam estar acusats davant del jutge. Ja vam dir que estàvem
tranquils perquè no havíem fet res incorrecte. Ningú s’ha ficat la mà a la butxaca. Això no
es deia, però que quedi tot clar. Ningú feia res que no es pogués fer, de fet, s’havien
continuat pràctiques. Això va passar l’any 2008 i nosaltres vam entrar a governar a l’any
2007. Havíem continuat amb pràctiques i amb proveïdors que ja estaven treballant per
l’Ajuntament abans que entréssim nosaltres a governar. Vam ser tan prudents que no vam
canviar això que fan alguns partits. Alguna cosa que havia fet el PSC perquè estem aquí
per dir les coses pel seu nom. Aquest és un punt que, personalment, em pot arribar a
afectar i a mi, personalment, m’ha afectat i avui, no parlo en nom del meu partit ni del
meu grup, parlo personalment com a regidor que va estar acusat i que va estar denunciat
amb aquesta denuncia, personalment. Ningú va fer res que no es pogués fer. Totes les
coses s’havien fet i s’havien continuat fent com s’havien fet en època anterior, els
proveïdors no es va canviar ni un i això que es parlar escolta’m, que aquest podria ser que
estigués aquí, que podria res, es van respectar tots els proveïdors fossin del color que fossin
i tinguessin les relacions personals que haguessin tingut en antics o en anteriors equips de
govern. Es respecte i es dóna compte continuïtat a aquesta situació i jo crec que el punt 4
és molt encertat per una estratègia de la por, per intentar que el nou equip de govern no
fes allò que havia de fer, per dir vigila el que fa que segons el que facis, si no m’agrada et
tornaré a denunciar per aquesta estratègia de la por, resulta que aquests senyors ens
posen una denúncia personal que havíem de respondre amb el nostre patrimoni. Durant 4
anys tot i la tranquil·litat que hem tingut perquè sabíem que no havíem fet res malament,
la situació és complicada i actualment, el punt de mira està posat en els polítics. La
situació que estem vivint actualment tots nosaltres és molt diferent a la situació que es
72
vivia fa 10 anys, que es podien fer coses que no es podien fer perquè la llei ja no ho
permetia, però que tot era més lax, ara estem molt controlats. Això ho sabem i les
denúncies davant dels jutjats, que estan a l’odre del dia i el “telediario” estem farts de
veure polítics que van a la presó o no a la presó, sinó que han d’anar a donar testimoni
als jutjats. La situació és molt difícil i molt diferent de la que teníem fa 7 anys o 8 anys. A
més, nosaltres, som de 2 partits sobiranistes i això encara complica més la cosa perquè
depèn del jutge que et toqui i això a algú li pot semblar que no té cap importància i
encara s’ho prendrà com si, se sentirà ofès, quan realment, els ofesos hem de ser els que
estem aquí i vam tenir aquesta denúncia que no és pròpia d’una actitud política i
impròpia d’uns companys de consistori. Durant aquests 4 o 5 anys, he criticat la vostra
actuació, en diferents moments, i he dit que, quan arribés aquest moment, passaria el que
està passant ara, que sapigueu que, personalment, considero que la moció és molt sua,
massa suau. No podem permetre que companys que ens han acusat personalment ara
estiguin aquí, com si no passés res i encara posin cara de no sé què, de que estic ofès o
què estàs dient o quines tonteries dius. Jo hagués afegit i com la meva intervenció no és
només com a portaveu del grup, sinó que ho he dit abans, estic fent una intervenció a títol
personal, jo hagués afegit que vosaltres avui, a part de tot això que demanem, a la
moció, avui hauríeu de prendre una decisió que depèn de l’honestedat que cadascú de
vosaltres tingui. De l’honestedat que cadascú de vosaltres tingui, però que amb aquesta
situació, jo crec que algú s’hauria de plantejar si pot continuar o no pot continuar perquè
és greu el que vau fer en aquell moment i és greu el que hem estat patint personalment,
gent que es presenta en un grup amb unes sigles per defensar el bé comú per intentar fer
coses diferents de les que s’estaven fent al municipi, és cert, però no coses dolentes, ni per
intentar aconseguir res que no sigui lícit i la vostra actitud d’aquell moment, fins i tot la
d’ara és impròpia d’un company i d’un regidor d’aquest Ajuntament. De moment és el
que haig de dir.
Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Manel Álvarez. Si vol intervenir també el Sr. Albert Gil com a grup o
el Sr. Jordi Fortí?
Sr. Gil.- Sí, de fet una moció al ple, només la pot portar un grup polític. Llavors, per això hi
ha el membret d’Esquerra i de Convergència. Estic d’acord amb el que acaba de
comentar el Manel, del fet que ell provablement hagués estat més dur. Des d’Esquerra
també hem intentat suavitzar les coses. Provablement, aquesta moció es vegi molt dura,
però com a sentiment seria molt més dura encara. Entenc que es pot fer dur el moment
de tenir una moció d’aquest tipus presentada pels altres 2 partits que en aquell moment
ens vam veure afectats, però en l’àmbit personal no us imagineu el que va suposar rebre
aquest tipus tan desagradable de manera de fer política. A més, després havent de
conviure amb aquesta situació i de rebre a algunes mentides del fet de dir no, tranquil, no
passa res. Quant després veus com ha estat presentada la denúncia està feta o amb molt
desconeixement o amb molt mala llet, per tant, jo intentaré prendre-m’ho pel cantó del
desconeixement. Resulta que es presenta una denúncia, s’agafa un advocat i aquesta
persona no té coneixements de om presenta la denúncia i de com la fa. De tal manera
que no només el PSC de la Roca estigui acusant d’unes coses a unes regidors que en
alguns casos havíeu fet exactament el mateix, que era una feina feta s’havia de pagar i,
per tant, s’havien d’aprovar aquestes factures i això és el que estàveu denunciant i això
ho havíeu fet vosaltres, per tant, sabíeu de què estàvem parlant, sinó que després també
et trobes amb la situació aquesta. També us he de dir que jo avui esperava que aquí estès
el Sr. Estapé, la persona que ens va denunciar, com a mínim, perquè el que vosaltres esteu
escoltant i que segur que no us resultarà agradable. Tampoc ens ha resultat agradable a
nosaltres la situació en què ens hem trobat. Com a mínim us honora perquè, no sé si, ho
heu de rebre i ho heu de percebre així, però, com a mínim, esteu aquí. La persona que
ens va acusar amb el seu nom, en nom vostre, que vull creure que us va explicar tot molt
73
bé com anava i que, realment, us deia el que vosaltres sabíeu el que estàveu fent. No
està aquí. La situació és tan fàcil com o se sabia pel fet que després algunes converses en
l’àmbit particular que deia no, no us pot passar res. Això és una denúncia, però no el que
vol dir, que tu saps que tu ho has estat fent, per tant, estàs molt tranquil perquè saps que
no se t’acceptarà, no s’acceptarà i, per tant, no passarà res o bé, ho estàs fent amb tota
la mala bava o el desconeixement del fet de dir, hosti i si surt aquests tios han d’avalar
amb el seu patrimoni. Clar, la situació et comporta i genera una situació. Vosaltres ja vau
veure el que jo vaig viure amb vosaltres. A mi, en aquell moment, es va acabar totalment
la relació que jo podia tenir amb tot el grup i ja està, jo no vaig seguir tenint cap mena de
relació que no fos en el ple. Absolutament, no, no, amb la persona que em va denunciar,
ho sabeu perfectament, per tant, fins que al final, es va demanar per part de gent que
intentéssim llimar aquesta situació tan desagradable o el que fos, per tant, jo ho reconec,
jo m’ho vaig agafar molt malament personalment. A mi, des de la família se’m deia:
plega de la política, no val la pena, per tant, jo sí que he sentit a la meva pell el fet
aquest, el fet de dir, això es va fer per això, simplement, per tant, ho vaig trobar molt
desagradable. Sé que alguna d’aquestes paraules i alguna d’aquestes coses no us
agradarà viure-les i rebre-les, però imagineu-vos la situació personal de cadascú i aquí,
doncs jo intento ser moderat i intento d’això, però hòstia, l’altre dia, quan tens notificació
de que ja està tot, el primer és un puff i el segon una mala llet impressionant. Una mala llet,
però de veritat, saps aquella que et fa treure. Saps? Docs, bé. Intento, no portar-ho més
enllà, pe tant, jo el que sí que demano és el fet de dir, hi ha moltes maneres d’actuar,
però no torneu ningú, en aquest cas, només ho heu fet vosaltres cap a mi. Sí, cap a mi
sí...sí, sí i que jo sàpiga no hi ha ningú d’aquí que hagi denunciat amb nom i cognoms.
Amb nom i cognoms, sí? Jo ho puc dir, jo ho puc dir perquè jo ho tinc, eh? I és tan fàcil
com que en la denúncia, surt una persona i els altres noms, per tant, jo sí que tinc. Doncs,
nois llavors, entendreu la situació en la qual em trobo, per tant, encara m’ho poseu més
fàcil. Segur que llavors entens perfectament com em sento, per tant, no crec que sigui
justificable, llavors fer-li a algú, però bé és igual, jo només us dic que espero que mai
hagueu de passar per això i us ho dic a nivell personal, simplement, ja està. A nivell
d’Esquerra s’havia de presentar així. Si s’hagués pogut presentar com Albert,
provablement, jo també hagués estat més dur, però com represento qui represento,
doncs intento fer-ho al més suau possible i ja us dic, jo l’única persona que trobo aquí a
faltar és la persona que em va denunciar perquè escoltés això. No li expliquin ningú, no
que jo el pogués mirar als ulls i dir-li. Igual que li pogués dir i tu em deies: no tranquil, això
no anava contra tu, era perquè l’alcalde no volia renovar contractes perquè d’aquí en
trauria alguna cosa o hi hauria alguna cosa o aquest contracte no es volia arreglar,
escolta’m aquests contractes havien caducat alguns quan governava aquesta persona,
per tant, li voldria dir així a la cara. No ara que me l’hagi de trobar al carrer perquè jo no li
he de dir res d’això ja. Ja està, em va denunciar, la va espifiar, doncs ara que, com a
mínim, actuï com ha d’actuar i és l’últim punt que nosaltres demanem. Ja està.
Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Albert Gil. Sr. Jordi Fortí ?
Sr. Fortí.- Gràcies, Sr. Alcalde. Lògicament per al·lusions o més ben dit perquè són un dels
afectats també, igual que els altres companys que han parlat i que tots coneixem. A mi,
em sap molt greu, veritablement, conèixer a les persones al final d’un segle. Jo
personalment, porto des del 2007 aquí en política. Abans no estava gaire assabentat de
com funcionava i cobro 440 €, em sembla que són al mes, més o menys i la veritat és que
aquí no vinc ni a intentar deixar verd a ningú ni a faltar al respecte a cap persona ni, com
ha dit el Sr. Fernández, en el punt 2 quan estaven parlant de les ajudes a l’escola bresso l
de la Torreta, parlava que no podíem mai deixar el respecte institucional. Té collons la
cosa i perdoneu que ho digui així de clar. Respecte institucional de la persona que falta
aquí perquè, evidentment ja veiem com és i el respecte institucional que falta de les
74
persones que, en el seu dia, perquè és Miquel Estapé, en nom del grup municipal del PSC
va ser el que ens va denunciar, personalment, a tots i cadascun dels 4 membres de la
junta de govern, que alguns sí que hi eren i alguns d’altres van quedar fora curiosament i
que durant 4 anys i mig hem hagut d’aguantar un neguit, tot i saber que no hem fet res
malament, d’aguantar un neguit que m’agradaria només que s’imaginessin perquè no
vull a ningú de vostès que els passi el mateix. Només que s’imaginessin a títol familiar el
que pot suposar estar treballant pel municipi, estar una sèrie d’hores que, lògicament, tots
coneixem com va un ajuntament i un municipi de 10.000 persones i quines hores hem de
treballar i quin és l’esforç que hem de posar tots plegats i d’això, lògicament, ho posem
per endavant, de moltes prioritats i llavors aquestes prioritats explica’ls que els mateixos
companys que tens al voltant d’una taula són els que et deixen. A davant d’un tribunal de
Cuentas amb una denúncia personal per acollonir-nos, paraules textuals i a sobre, no
dóna la cara. Jo sóc dels que penso també, no com el meu company d’Esquerra
Republicana en aquest cas, l’Albert Gil, sinó com el Manel i ,a títol personal, estic esperant
el mateix que vaig dir en el seu dia a la premsa, la setmana passada i és que estic
esperant, el rescabalament per part del Grup municipal del PSC, no arran d’aquesta
moció que presentem avui, que avui, evidentment, era necessària de presentar perquè
aquí tots ens acabem coneixent al cap d’una anys i ens hem de treure la màscara i el
somriure de la cara i dir-nos les coses com Déu mana i com som cadascú de nosaltres i em
sembla que aquí ha fallat molta gent. Aquí ha fallat molta gent i m’agradaria que en sortís
ben clar que en penseu tots plegats dels membres que, en el seu dia, ens vau denunciar
personalment a les 4 persones que estem aquí en aquests moments. Res més. Gràcies.
Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Jordi Fortí. Dono la paraula als grups. Sr. Dani Martín, en nom
D’iniciativa per Catalunya Verds ?
Sr. Martín.- A ver, evidentemente no es un tema muy agradable. Iniciativa, en ese
momento, no tenía representación en el consistorio y, por lo tanto, hablamos de este,
digamos la situación de que no, primero no hacemos electoralismo, segundo no estamos
metidos en el follón y, por lo tanto, creo que podemos poner un poco de paz, no?
A ver, yo creo que primero aquí, los 2 grupos políticos CIU i Esquerra habéis comentado un
error básico. Nosotros nos reunimos el jueves. Si no recuerdo mal. Albert me lo comentarás
si me equivoco. Los grupos de CIU más Esquerra hicisteis una rueda de prensa el propio
jueves por la mañana. A ver, yo le decía a l’Albert ahora, hace unos minutos, parece que
el pardillo soy yo. Si había alguna intención de presentar una moción, yo creo que lo
mejor habría sido que todos nos hubiéramos puesto de acuerdo en intentar hacer una
moción, esto que tanto nos gusta a todos cuando hablamos, des del punto de vista
institucional en el cual dijéramos lo que creo que hemos dicho muchas veces que la
política no se debe judicializar y probablemente, tanto el PP representado por César y
Iniciativa representado por mi hubiéramos estado de acuerdo. Hacemos la comisión
informativa, recibimos la documentación del pleno que a más, esta vez ha ido por etapas
y yo hoy cuando he abierto el correo de Iniciativa a las 13:57 me encuentro con esto.
Evidentemente, yo creo que todos somos conscientes de que reunir a representantes de
un grupo político para ver cuál es el posicionamiento de Iniciativa con respecto a esto es
bastante complicado, con lo cual se ha hecho vía teléfono y demás, por lo tanto, yo creo
que, por favor, cuando un tema ya se sabe, cuando un tema ya se tiene estudiado, pues
no pasa nada, igual que discutimos de otros temas en comisión informativa, podríamos
haber discutido este.
Segundo, en un pleno, por mucho que nos guste o no nos guste nadie habla a título
personal. Todo el mundo hablamos como representantes de un partido y al mismo tiempo
en representación de unos votantes, por lo tanto, yo entiendo que las vísceras puedan
75
sobre el cerebro, pero esto lo podemos decir a la prensa o podemos hacer un boletín
como partido político, pero en un pleno, no y entiendo el hecho de que nos duela coses
que nos han hecho y que eso nos haga no ser racionales. Pasando al tema de la moción
y teniendo en cuenta siempre que nosotros siempre hemos estado en contra de la
judicialización. Creemos que las discusiones empiezan aquí y se acaban aquí i después
creo que tenemos la suficiente educación para poder comportarnos como persones aquí
dentro y fuera de aquí.
El redactado que tanto gusta rectificar a Manel muchas veces, a mi, me parece bastante
fuerte y con palabras gruesas. Me gustaría haber visto el primer borrador también, me
imagino con lo cual me parece que hubiera opinado algo más. Aquí hay palabras muy
gruesas y nos olvidamos de una función, todos los partidos políticos cuando optamos en
política y des de la oposición, una de las acciones que tenemos es la acción hacia el
equipo de gobierno y uno de los recursos es Sindicatura de Comptes y Tribunal de
Cuentas. Hay quien está dispuesto a tirar adelante y quien no está dispuesto a tirar
adelante, pero que eso represente el decir frases como, actitudes propias de un estado
totalitario que nos quieren echar de la política y otras coses que se han dicho, eso es muy
fuerte, muy, muy fuerte.
A ver, práctica, dice Manel se estaban realizando las mismas prácticas que se hacían en
años anteriores. Bueno, pues a lo mejor por eso es lo que se ha desestimado. Yo no lo sé,
no he leído el recuso del Tribunal de Cuentas y no he leído tampoco aunque la tengo, la
sentencia actual ni pienso hacerlo. No me interesa la judicialización de la política.
Como Iniciativa, nosotros podríamos asumir algunas cosas, evidentemente los
antecedentes, evidentemente no, pero creo que esto se resume en un punto y es que
todos estamos de acuerdo, no hay que judicializar la política y el tercer punto de vamos a
pedir que alguien se flagele en la plaza del pueblo porque ha hecho algo, yo creo que
eso sí que es de otras culturas y de otras tendencias políticas, no de la nuestra. Iniciativa
podría votar sí a esta moción, pero no lo haremos porque no creemos que el punto 3 sea
correcto y, evidentemente, el redactado de los antecedentes tampoco.
Entiendo la mala leche de mucha gente. A l’Albert se lo he dicho. Probablemente, si esta
moción se hubiera podido presentar a nivel personal como Rafael Ros, como Manel
Álvarez, como Jordi Fortí y como Albert. Hubiera entendido que fuera dura, pero que 2
partidos políticos redacten esto, yo personalmente no lo entiendo e Iniciativa tampoco.
Gracias
Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Martín. Sr. César Alcalá, en nom del PP?
Sr. Alcalá.- Aviam, jo particularment o el PP en aquella època no estava aquí, a
l’Ajuntament, però només i vull ser molt curt perquè no vull entrar ni en polèmiques, ni en
discussions, però sí que em va preocupar molt una cosa i el que em va preocupar és que
tenint en compte, que el tribunal de comptes havia dit tot això quedava arxivat, en unes
declaracions, el divendres passat, el Sr. Carles Fernández va seguir dient que actualment a
l’Ajuntament se seguien fent aquestes pràctiques.
Aviam, considero que si en un moment, ja es va dir i s’ha arxivat una cosa, seguir amb la
mateixa tònica és poc ètic.
Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. César Alcalá. Bé, el PSC vol intervenir? Sr. Francesc García
Lorenzana?
76
Sr. García.- S’han dit moltes coses en les intervencions que m’han precedit. En primer lloc,
volia parar d’un tema que ara aquí no s’ha mencionat i que, possiblement, sigui
estrictament formal i que ho fa sempre el Sr. Alcalde, però aquesta vegada ho faré jo, que
és el tema de la urgència, és a dir, vostè Sr. Alcalde, sempre ens està dient que aquest
tipus de mocions, no són mocions d’urgència, aquestes mocions, tant aquesta com
l’anterior, presentada per Convergència, l’haurien pogut presentar perfectament a la
comissió informativa que vam tenir la setmana passada. No ho han fet. Nosaltres, a
diferència del que va fer vostè, en el darrer ple, en una moció presentada pel PSC que a
vostè no li agradava, sí que votarem a favor de la urgència perquè era un pacte implícit
que teníem entre tots els grups i que vostè va trencar a l’últim ple, votarem que sí a la
urgència, evidentment, votarem que no a aquesta moció. Des d’un punt de vista
personal, entenc la mala llet, entenc la recança de les persones directament afectades
per aquesta denúncia. El que m’alegro, però també em sorprèn és que el grup de
Convergència i Unió hagi trigat 20 anys en adonar-se’n que no es bona la judicialització
de la política. 20 anys, del 95 al 2015. Vostès no han estat els primers portats als tribunals,
no al Tribunal de Comptes, als jutjats penals i no per respondre, hipotèticament, amb un
patrimoni per ficar-los a la presó. No han estat als únics. De fet, de les 17 persones que
estan assegudes al voltant d’aquesta taula, jo he estat l’únic que ha tingut una querella
criminal presentada per Convergència i Unió. Llavors, que vostès vinguin ara trencant-se
les vestidures per aquesta denúncia la Tribunal de Comptes, com a mínim, és un exercici
de cinisme que, per cert, aquesta discussió sobre denuncies, ja la vam tenir una vegada
en una comissió informativa i els hi vaig dir exactament el mateix. El Tribunal de comptes
no és un jutjat, és un ens fiscalitzador de l’economia entre altres ens dels ens locals amb
persones escollides pel Parlament d’Espanya entre els partits polítics, és a dir, que el tema
de passa el que passa, segons el jutge que et toca, passa en els tribunals ordinaris, no tant
en el tribunal de comptes. De totes maneres, ho entenc, entenc que és una situació
molesta. Entenc que és una situació preocupant, però també i malgrat les coses que ha
explicat aquí el Sr. Álvarez, va ser la conseqüència de tota una sèrie de denuncies
plantejades en aquest plenari que existien tota una sèrie d’informes d’intervenció de no
conformitat amb diverses factures entre d’altres raons perquè no s’havien renovat
contractes de serveis. Va ser el final d’aquest procés i que continués aquesta pràctica que
es va presentar una denúncia i en aquell moment, els companys que formaven el grup
municipal encapçalats pel Sr. Miquel Estapé vam decidir que el millor lloc per presentar
això, perquè és un òrgan fiscalitzador de l’economia, era el tribunal de Comptes i no un
jutjat ordinari. Per cert, això que vostès els sembla tan malament, LRSAL, aquesta llei que
anem comentant contínuament perquè ens obliga a fer canvis i modificacions,
contempla que a partir d’ara, a partir de la seva aprovació, si es tornen a produir
informes de no conformitat per part de la intervenció municipal, de qualsevol intervenció
municipal, és l’interventor el que està obligat de posar en coneixement del Tribunal de
Comptes aquestes no conformitats.
M’alegro molt que aquestes denuncies hagin donat, no hagin tirat endavant. M’alegro
més encara que aquestes pràctiques hagin desaparegut de l’Ajuntament de la Roca.
M’alegro molt. Si haguessin rectificat, en el seu moment, quan se’ls va estar dient que
aquestes coses estaven mal fetes des d’un punt de vista administratiu que ningú ha dit
que algú hagués posat la mà a la caixa, no haguessin arribat a aquesta situació i ara no
tindríem aquesta discussió en aquesta ple. Tal com ha dit el Sr. Martín d’Iniciativa, els
antecedents d’aquesta moció són totalment inacceptables. En primer lloc perquè ens
atribueixen una maldat, una capacitat de “barruntar” estratègies per fer-los mal
personalment que ens supera totalment. Si vostès s’han pensat que el membres del grup
municipal socialista són Darth Vader o els dolents de la pel·lícula, em sembla que estan
bastant equivocats, no arribem a aquest nivell, el que espero, per la seva part, per la part
77
de Convergència i Unió perquè després em diran que les querelles que ens van posar a
nosaltres, vostès no hi eren, espero que no triguin 20 anys més, és a dir, fins al 2035 a
adonar-se’n que la crispació, la forma barruera de fer política no consisteix únicament en
posar denuncies. També insisteix en insultar reiteradament els membres del grup municipal
socialista, que els recordo, el grup polític més votat en aquest municipi en un butlletí
municipal i a l’últim butlletí municipal, a l’escrit que vostès publiquen està a l’alçada de tot
això que els sembla tan malament en aquesta moció. Espero que no triguin 20 anys en
adonar-se’n. La crispació no és únicament una denúncia en el Tribunal de Comptes, la
crispació és la falta de respecte total, absolut i continuat que han demostrat envers al
principal grup de l’oposició. També és cert, no tots els regidors de Convergència, però
vostè Sr. Alcalde ho ha fet reiteradament i avui ho ha tornat a demostrar.
Que el Sr. Álvarez s’atreveixi a dir aquí que dubta de la nostra honestedat i que el que
hauríem de fer és marxar a casa, miri Sr. Álvarez, amb les coses que vostè ha fet i ha dit
única i exclusivament en aquest ple, el que hauria d’estar a casa seva és vostè. Amb
sembla molt bé que li faci tanta gràcia, però clar és que vostè que ens ha insultat
reiteradament en aquest ple, doncs bé, a veure facis també una miqueta de autocrítica.
Que la moció li semblava suau, doncs ja m’imagino que sí. Tal com ha dit el company
d’Inciativa, nosaltres estem totalment d’acord amb els 2 punts del acords. No s’ha de
judicialitzar la política i tots hem de defensar els nostre projectes polítics. Recalco amb
respecte, amb respecte que no és l’actitud habitual del seu grup i torno a repetir, no de
tots els seus membres, però no és la seva actitud habitual. En quant a aquesta caça de
bruixes en contra del Sr. Estapé, miri entenc que en l’àmbit personal, tots podem tenir els
nostre més o menys amb persones que són regidors o que han estat regidors durant un
temps. Dubto molt que el ple municipal tingui potestat per exigir aquest rescabalament
dels cabdals públics destinats a la defensa jurídica i molt menys a exigir rectificacions
públiques als mitjans de comunicació. Entre d’altres raons, perquè quan es va arxivar la
querella criminal que van presentar vostès, CIU, espero que tinguin una miqueta de
memòria històrica no vam presentar mocions en el Ple, no vam exigir en una moció ni el
rescabalament de les despeses jurídiques ni que ningú sortís públicament a fer cap mena
de rectificació i ho hauríem pogut demanar. Vostès tenen la sort que aquesta sentència
del Tribunal de Cuentas, aquest arxiu de les actuacions hagi arribat quan encara són
regidors, jo feia bastants anys que havia deixat de ser regidor i vaig estar contínuament
amb aquesta espasa de Damocles a sobre, durant cinc anys, llavors, malgrat que entenc
la seva recança personal, crec que des del punt de vista polític no és la manera de fer les
coses. Hem anat repetint al llarg d’aquest mandat el nostre oferiment per rebaixar la
tensió principalment entre els dos grups majoritaris i, contínuament, per la seva banda, ens
hem trobat amb una negativa total i absoluta a fer cap mena de gest per millorar les
relacions personals entre els dos grups, segurament es podria gestionar molt millor
l’Ajuntament de la Roca si haguéssim caminat per aquesta banda, evidentment, amb
aquesta moció no ajuda gens ni mica. Gràcies.
Sr. Alcalde.- Gràcies Sr. García Lorenzana, fem un torn de rèpliques.
Sr. Álvarez.- Sí, diu que la moció no ajuda a arreglar una relació personal, la relació que
tenim tots és la que és, no és dolenta, hem suportat tot el que hem hagut de suportar
durant tot aquest temps i no ha passat res. Diu que no ajuda a solucionar una relació que
no és bona perquè vostès intenten que això s’arregli i que ho han demanat en diferents
ocasions i que fins i tot jo els insulto al Ple i que l’Alcalde és el dimoni i que vostès són les
hermanitas de la caridad. Parlem d’una moció, ho dic perquè vostè em sembla que parla
amb una rancúnia a dins. És veritat i ho he recordat quan ho ha comentat que en una
comissió informativa va comentar aquest fet de fa vint anys, m’ha semblat que deia no?
No sé, li diré una cosa que vostè mateix ha dit, és de sentit comú, fa vint ningú de nosaltres
78
hi era, vostè sí, però ningú de nosaltres i per tant, la situació de l’Ajuntament fa vint anys i
la situació dels plens de fa vint anys crec recordar que no és la mateixa d’avui dia,
aquesta crispació i tot això que ha dit que els insultem, no és veritat, això és una sensació
que vostè té perquè fem allò que li agradaria que féssim però això és normal i pensi, ja li
avanço, no ho farem mai, tenim diferents punts de vista pràcticament a tots els nivells
però sobretot de concepció de municipi i, per tant, no farem mai el que vostè creu que
hauríem de fer i si això el que comporta és que vostè cregui que l’insultem, que el
maltractem i que tenim una actitud que no sé quina és doncs ho sento molt, és una
situació que no existeix i em sembla d’un cinisme bastant important per la seva part. De
tot el que ha dit, i que he pres nota, jo crec que no he d’entrar al terreny que vostè vol i
són coses molt diferents, i vostè avui el que diu és “erre que erre” ni una disculpa, perquè
resulta que a vostè li van posar una querella criminal, ni una disculpa per una situació de
fa quatre anys, no l’he escoltat no he vist ni el més mínim gest que tinguin la intenció de fer
i, evidentment, el que demanem de rescabalament dels cabdals públics, això ni parlar-ne
perquè vostès consideren que el que vostès varen fer era tot correcte, fins i tot s’ha
permès el luxe d’explicar-nos com està triat el Tribunal de Cuentas, que, per cert, m’ha
semblat entendre que era a partir del Govern, dels grups parlamentaris de Madrid, no va
en contra del que jo havia dit, nosaltres som dos partits sobiranistes i resulta que la majoria
dels partits de Madrid no es que ens tinguin un “apreci” realment especial per tant la
preocupació era gran i important i vostè no li dóna cap importància, vostè parla de vostè
i dels seus problemes i estem parlant d’una altra cosa molt diferent, i, per cert l’han fet
parlar a vostè i jo respecto tot el que ha dit i a més ho ha dit molt ben dit però curiosament
no és cap de les persones que signava la denúncia ni estava fa quatre anys, o sigui no
s’ha presentat el Sr. Estapé, jo ja suposava que no vindria, ni els altres que en aquell
moment estaven i que surten doncs no surten tampoc i li ha tocat a vostè fer aquest
paper que ha fet. Miri, diu que això va ser i ha intentat justificar la denúncia, o sigui que
lluny de reconèixer que això és una pràctica a la qual no haurien d’haver arribat i més
vostè que ho va patir en el seu moment, segons diu, doncs justifica el que es va fer i ho
justifica dient que això era la resposta a una sèrie de peticions que s’havien fet al ple i que
podíem haver fet una altra cosa, però vam decidir anar al Tribunal de Cuentas, aquesta
és la qüestió també. Vostès podrien haver triat una opció més suau, que també és política
i que és molt correcte, que és fer un contenciós administratiu, presentar un contenciós
administratiu. Això no va en contra de ningú. No van triar aquesta opció, van triar una
opció completament diferent. Una opció que, personalment, feia més mal i aquesta, en el
fons, és una de les qüestions que estem plantejant, que això no s’ha de fer mai. No estem
dient que un grup no pugui presentar un contenciós administratiu, fins aquí podríem
arribar. Evidentment, és un recurs que tots tenim. Una cosa és que un grup presenti un
contenciós administratiu i una altra cosa és que un presenti una denúncia d’aquest tipus i
això és el que estem dient que no estava ben fet i la conseqüència és que algú, que ja
em disculparà, però entenc que per molt que vostè insisteixi en què allò estava malament,
algú li ha dit que disculpi, però no he trobat res malament per molt que vostè intenti dir
encara que allò no estava ben fet, doncs li acaben de dir, algú que entén més que vostè
en aquest cas, que això no estava mal fet i vostè “erre que erre”, més del mateix, per tant,
l’ha disculpat com a mínim i res més, jo personalment no espero res més. És que pensar
que vostès farien alguna cosa més és una il·lusió que algú potser hauria tingut, que jo crec
que s’hauria de fer, però pensar que es faria, estava segur que no es faria, però com a
mínim, això, com a mínim reconèixer això, que es van equivocar perquè algú que no som
nosaltres, els ha dit que es van equivocar, que no tenien raó, que no insisteixi més, que els
seus dubtes, que els seus informes, que les seves justificacions, que no són veritat, que no
tenien raó, i a més a més no hi havia informes de no conformitat, vostè s’equivoca una
altra vegada, existeixen, i encara existeixen avui en dia, informes d’advertiment, són
diferents, de veritat, pot consultar-ho, no té a veure una cosa amb l’altra, per tant, un
informe d’advertiment és un informe que es fa contínuament si hi ha alguna cosa, doncs si
79
hem de pagar una factura no sé què i no tenim partida, si està pendent d’una
modificació de crèdit, per exemple, però si has de pagar en menys de trenta dies perquè
sinó et saltes el termini que tens de pagament, has de fer coses i això pot comportar que
tinguis un informe d’advertiment i això no és un informe de no conformitat, es molt
diferent, vostès es van equivocar, i ja està. I avui el que demanem amb aquesta moció
suau és una disculpa, almenys que tinguem aquesta possibilitat i els donem la possibilitat
de fer-ho públicament. A vostè en algun moment quan el van denunciar, fa vint anys, no
va tenir la possibilitat que avui tenen i és que avui davant dels grups de l’oposició, dels
companys del consistori, doncs diguin dons potser ens vam equivocar, i ja està, i ja està.
Sr. Alcalde.- Gràcies Sr. Manel Álvarez. Sr. Dani Martín d’ICV, no? Sr. Albert Gil d’ERC?
Sr. Gil.- Sí. He pres moltes notes que em serviran perquè d’aquí un temps, quan et falla la
memòria poder veure el que hem dit. L’única cosa que li diria al Sr. Lorenzana, ha fet la
seva defensa, que trobo molt correcta de com es va sentir i com se sent vint anys, per
tant, és una cosa que no ha paït i jo la puc entendre, per tant, vostè entendrà en la
situació que estem nosaltres. L’única cosa que li faig al Sr. Lorenzana, hipotèticament, no
hipotèticament no. No m’ho va explicar convergència m’ho van dir els assessors jurídics
d’Esquerra, és què heu fet? No hi ha això, això i això, hi ha informes dels tècnics que
validen aquestes partides i no sé què no sé “quantus”, i jo li dic a la interventora, doncs jo
no en votaré cap més, i em diu doncs llavors estaràs prevaricant, et pot acusar, qui sigui, si
voteu que no es paguin aquestes factures i tal de prevaricació i d’enriquiment injust i a la
mateixa interventora jo li vaig i per què als altres no els feies aquests escrits? “Bueno
también hacía, alguno de vez en cuando, también les hacía”, i jo li deia però això està
caducat, tu ets interventora des de fa temps, hòstia, al cap d’un temps se’n va anar.
Perfecte, doncs a mi em vàrem dir, no hipotèticament no, ja cal que això vagi bé perquè
respons amb el teu patrimoni, aquí és on em toca a mi, m’entens, no que algú vingui a per
a mi, que em vols acabar dient, no mira aquest senyor ha prevaricat i no es pot dedicar
més a la política, molt bé i què, no, no, això no és, és el patrimoni de la meva família, el
que no tinc però és allò, aquí és on estic i les altres coses volia contestar-ne alguna però
no vull entrar, simplement és si vint anys després encara ho té tant a dintre, no ens ho
podem quedar per nosaltres, simplement, jo ja ho he tret aquí i aquí s’ha quedat, no vull
d’aquí vint anys haver de dir-ho, jo he tingut l’oportunitat, doncs potser vostè l’hauria
d’haver tingut, no és així, nosaltres no l’hem denunciat, d’acord, que convergència i la
memòria història dels partits és així, des de fa quatre anys endavant tota la gent que agafi
el PSC sempre tindran que el PSC va denunciar a uns companys, estaran tacats, per tant,
espero que els altres partits que estem nets no ens embrutem mai, ara ja li dic jo he tingut
l’oportunitat de deixar-ho aquí, jo aquí ja ho mato, ho deixo, al primer moment seria a
veure ara que puc fer jo, però no, jo ara ja ho he deixat, ja està, per tant, ja sé que no
serveix de res, no em disculparé per una cosa que jo no he fet, jo crec que vostè ara
entén el que nosaltres estem passant, doncs ja està, a mi ja em serveix.
Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Jordi Fortí.
Sr. Fortí.- Jo lamento el que li fa va passar a vostè ara fa vint anys, ho lamento però jo
desconec lògicament els fets jo vaig néixer al 2007 a nivell polític municipal i no tinc
coneixement de causa com per saber més del que sé. A partir d’aquí, no puc jutjar, no
sóc ningú. Per altra banda, ara entengui vostè en quina situació ens trobem a dia d’avui,
serà querella criminal serà Tribunal de Cuentas, que es un òrgan fiscalitzador com bé diu
vostè de l’economia, però al cap i a la fi són males maneres, mala praxis de la política
municipal i general és haver travessat les línies vermelles del respecte, el respecte que
vostè ha estat esmentant en tot moment, i quan es trasllada a la denúncia personal, jo
80
crec que aquí el respecte no existeix de cap manera, evidentment, jo tampoc sóc dels
que penso que ara no és el moment de que vingui segons qui, ha fet un pas al costat i
digui doncs ,no, no tampoc ho espero. Jo el que vull és seguir vivint tranquil, amb la meva
família i poder seguir col·laborant fins el dia que ho deixi o que cregui que no pugui ser útil
a nivell del món municipal, a partir d’aquí podem traslladar el debat a fa vint anys però la
realitat és la d’avui i la realitat és que qui defensa, per part de vostès, no és cap de les
persones que en el seu dia van signar ara fa quatre anys i mig i lamento que no hi hagi
cap gest per part d’aquestes persones que encara en tenim membres en l’actual mesa i
que veig que per aquestes persones el haver travessat aquesta falta de respecte els és
igual, el silenci atorga no diuen? Doncs jo entenc amb qui puc comptar i amb qui no dins
l’àmbit municipal i a nivell polític dins un òrgan com és aquest, és el que hem queda clar
avui, qui em pot faltar al respecte i qui no, no vull afegir res més.
Sr. Alcalde.- Gràcies Sr. Fortí. Sr. García Lorenzana?
Sr. García.- Home estic una miqueta sorprès perquè qui ha començat dient que era una
intervenció més personal que en nom del grup, ha estat el Sr. Álvarez i ara el que sembla
és que s’hagi de parlar del que va passar fa vint anys, no cal, jo he paït perfectament el
que va passar i tinc una relació més o menys normal amb les persones que em van
presentar una querella, no és aquesta la qüestió. La qüestió era i per això vàrem prendre
la decisió en el nostre grup que fes jo la intervenció, en el nostre grup parlem les coses
ningú li fa fer a ningú cap paper Sr. Álvarez, era perquè com això em va passar a mi,
entenc perfectament des d’un punt de vista personal quina és la seva situació, si ho
entenc perfectament, sé que és desagradable, sé que és neguitós, sé que no és la millor
solució per fer les coses però també és cert que hi ha una sèrie d’òrgans fiscalitzadors al
nostre sistema polític que serveixen precisament per això, per fiscalitzar, que han arribat a
la conclusió que no hi havia res mal fet i estava tot perfecte doncs escolti’m, estupend,
magnífic i meravellós. S’ha acabat, no cal parlar-ne més. Sento que vostès s’hagin sentit
malament, ho sento realment, igual haguéssim hagut de prendre una altra decisió o un
altra camí, vàrem prendre el que vàrem prendre, jo no hi era però com a membre
d’aquest grup municipal i, precisament, perquè tots tenim una història al darrera
assumeixo o assumim les decisions que vam prendre, les assumim. Vostès fan
reiteradament una petició de disculpes, a veure, no ens disculparem per haver portat a
una ens fiscalitzador de l’economia municipal unes actuacions que pensàvem que no
eren correctes, no ens disculparem per això. Que això els ha provocat a vostès uns
neguits, per això sí que em disculpo jo en nom del grup socialista, ho sentim sabem que els
han provocat uns neguits i des de un punt de vista personal ho sentim, possiblement no
era la millor forma de solucionar aquest problema. Però és clar, quan el sento a vostè
senyor Álvarez demanar tants cops unes disculpes per utilitzar un recurs del nostre del
sistema polític per fiscalitzar unes actuacions i decidir si són o no correctes, em fa gràcia,
quan pensa disculpar-se el seu grup, per exemple, per l’escrit del seu grup en l’últim butlletí
municipal en el qual ens va tractar de conills que fugim, quan pensa disculpar-se? Mai, li
he dit abans que no es bona la situació de crispació que tenim en aquest municipi, la
meva gran sorpresa quan vaig tornar a tenir contacte amb una política més activa a la
Roca vaig comprovar que la crispació d’abans de l’any 2000 no havia disminuït gaire i
això no és bo, però això no es soluciona no judicialitzant la política també es soluciona
amb no insultar en els butlletins municipals. Una crítica que pot ser tan dura com vulguem
però sense faltar els respectes a les persones i això es pot fer, però no es fa, llavors Sr.
Álvarez jo crec que si realment vol que acabem amb la crispació hem de fer un examen
de consciència tots, principalment els dos grans grups, nosaltres el farem, de ben segur
que ho farem, però vostè i el seu grup també ho haurien de fer. Diu una dita popular que
dos no es barallen quan un no vol i a vostès els agraden les baralles, els agrada el cos a
cos, me n’alegro que els faci tanta gràcia al públic les coses que he dit. Repeteixo
81
nosaltres durant aquest mandat hem estat disposats a rebaixar aquesta tensió i hem
trobat cada vegada el rebuig per part seva i per part del Sr. Alcalde, ni el Sr. Alcalde és el
dimoni ni nosaltres som germanetes de la caritat però igual si tots estiguéssim una miqueta
més al purgatori les coses anirien una miqueta millor. Gràcies.
Sr. Alcalde.- Gràcies Sr. García Lorenzana, no sé si queda alguna intervenció pendent, si
algú té ganes de dir alguna cosa tenint en compte l’especialitat d’aquest punt, doncs
clouré jo aquest debat i començaré fent una referència a una frase que ha dit el Sr. Dani
Martín d’Iniciativa per Catalunya Verds, és una frase que m’ha agradat perquè en la seva
intervenció sempre previsible i normal ha fet referència a aquest tercer punt de
condemna en plaça pública i no sé què més ha dit però que això era propi d’altres
cultures democràtiques, jo he entès malament, però jo em volia referir a altres cultures
democràtiques, i estava pensant en el Sr. Alex Salmon, primer ministre escocès amb un
projecte noble, digne, no aconsegueix els seus objectius, no aconsegueix les seves fites i
amb una actitud pròpia d’altres cultures democràtiques fa un pas endavant i diu el meu
projecte ha fracassat, jo no puc seguir davant d’aquesta empresa, davant d’aquesta
situació i aquest senyor va fer el que havia de fer que és plegar, avui ningú espera que
ningú plegui aquí, no està ni els acords potser aquell esborrany que li agradaria veure al Sr.
Dani sí que hi eren, tampoc hi era gaire, parlava de responsabilitat en un quart punt,
cadascú que les interpreti com vulgui. Ningú espera que ningú posi la seva acta de
regidor, regidora a disposició de ningú i a més, si això fos així la primera sorpresa seria
meva i em faria perdre una juguesca, per tant, ningú espera això, però sí que és
sorprenent que en una situació com aquesta, com ja han dit els companys en Jordi i en
Manel, qui agafi el paper protagonista sigui el Sr. García Lorenzana que no hi era en el
mandat passat i que a més passi una intervenció en aquest to, no passa res, no passa res,
Sr. García Lorenzana, es travessen les línies vermelles, es denuncien els regidors, no s’obre
ni judici, s’arxiva, això no és ni una sentència és un arxiu de diligències, és un acte de
resolució, és un acord de resolució d’un tribunal que forma part de l’administració de
justícia d’aquest país, és un tribunal no és una reunió de clarisses en un convent de
meditació, és un Tribunal de Cuentas que pot tenir unes conseqüències de molts estils,
amb un Ministeri Fiscal intervenint que pot arribar a un nivell molt perillós per a les persones
que ens hem vist involucrades, cap persona, sigui vostè o siguem nosaltres, fa vint anys o
sigui ara, cap persona es mereix això, cap ni una, i ja no estic parlant només de la
denuncia, que és prou greu, que vostè no n’ha parlat, de rodes de premsa, el Sr. Illa, el Sr.
Estapé, el Sr. Terrades, diputat, assegudets, la premsa, l’ombra del dubte flotant, jo no sé
què va viure vostè fa vint anys. Jo n’he tingut tres de querelles criminals, tres, la primera
quan portava un mes i mig d’alcalde, i no he fet soroll, no he sortit a la premsa, no m’he
fet la víctima i no m’he fet tot el que vàrem viure en aquest municipi durant els anys, 90,
98, 99 2000, tot allò que feia tan de soroll, simplement s’ha fet un treball tècnic, jurídic i
s’han arxivat, discretament. Vostès a més de portar-ho al Tribunal de Cuentas perquè
fiscalitzés, ho han portat al tribunal que fa pena de telediario, aquest mitjà, aquell l’altre
mitjà, l’altre mitjà, l’altre mitjà, hi ha hemeroteques, està tot, hi és a tot arreu, i davant
d’això passen dues coses, una que et trobes fins i tot amics, fins i tot família, i que et
poden dir: hòstia Rafa què has fet? Perdoneu l’expressió, és col·loquial, i has d’explicar-ho
has de donar explicacions, escolta això és així i així, ah! Això no és bo pel sistema, perquè
això ens fa mal a nosaltres però també els fa mal a vostès i a tot el sistema i a qualsevol
persona que tingui ganes de fer un pas endavant de servei al poble que és un pas noble i
honest i arriba un moment que això no li pot interessar a ningú, el desprestigi de la política
ens l’hem guanyat a pols tots plegats amb accions com aquestes. Ho ha dit molt ben dit
el company d’ERC i amic, l’Albert Gil, quan no es paga una factura d’un servei que s’ha
prestat i que està conformada per un tècnic si no es paga s’està prevaricant i això és un
delicte i això qui en nom de tots vostès ens va posar aquesta denúncia ho sabia
perfectament perquè portava mil anys dins aquest Ajuntament i sabia perfectament de
82
quin peu calçava tothom, per tant, la mala fe no només està en la denúncia sinó que està
després flotant per l’aire, flotant, és l’ombra del dubte, quan un amic et mira i diu hòstia
aquell és el que té una denúncia, no perquè ho hagi llegit que està en un tribunal sinó
perquè ho ha llegit a la premsa, en aquell diari gratuït, en el digital, en l’altre, en aquell, en
aquest, sí va sortint, en els webs, en els blogs, en el facebook, a tot arreu, això crea una
xarxa, i algú té responsabilitat, algú té culpa, algú ho ha fet, no ha caigut del no ha caigut
de l’aire, s’han oblidat en la seva intervenció d’aquestes cosetes petites, menors, ínfimes,
que són les que fan soroll, estem parlant de moltes coses i ara parlem del que fem
nosaltres, som dolentíssims, portem cua i banyes, ja ho ha dit, ens ha tractat... escolti’m
nosaltres vàrem venir aquí, alguns van neixen el 2007, políticament, alguns van neixen al 99
i alguns al 2003, dels que estem aquí, vostè s’ha “retrotraït” vint anys enrere que no hi érem
ningú, només hi era vostè i vàrem entrar per trencar aquell estil i hem vingut aquí i ens
diuen que insultem, des que estic jo aquí no s’ha dit ni un insult, una altra cosa és que algú
se senti insultat que és diferent, jo no he sentit encara en aquest plenari cap insult i abans
n’hi havia i ara no n’hi ha, i hem vingut amb elegància, amb respecte, amb un nou estil
de fer política, el que passa és que no els agrada, no els hi va bé, no els interessa no és el
seu terreny, ja els ho ha dit el senyor Álvarez, a vostè els agrada un terreny més barroer, sí,
a nosaltres no, i aquest terreny no els va bé, i nosaltres ens hem hagut de defensar en el
terreny que ens han fet jugar, amb advocats, procuradors, amb la incertesa que pot
portar sempre quan estàs aquí, amb la seguretat d’haver fet les coses ben fetes, amb la
seguretat que això només podia acabar així i ho vam dir a l’abril de 2010 en aquesta
mateixa sala de Plens en un format de sala antiga, quan els dos grups afectats, esquerra i
convergència, vàrem reunir a la premsa, vàrem reunir als Presidents comarcals, va venir el
Diputat el Sr. Jordi Turull a donar-nos suport perquè nosaltres no havíem fet res malament i
ho sabíem, teníem la consciència ben tranquil·la i vam dir els primers que ho explicarem
serem nosaltres, serem nosaltres que ens trobem així, i d’aquesta manera ens hi hem
volgut posar, és el seu estil i vostè ha parlat de cinisme? I treu un dit i diu cinisme, no sé.
Sap el que és una selfie? Faci’s una selfie. Faci’s una selfie. No ho sé. De veritat és
al·lucinant la seva intervenció d’avui aquí, cap gest de noblesa, cap gest de
reconeixement ni tan sols a la decisió d’un tribunal que no entra ni a jutjar, que arxiva
directament.
Sr. García Lorenzana.- No m’ha escoltat.
Sr. Alcalde.- Sí que l’he escoltat molt atentament, tinc totes les notes preses, però podien
haver contestat de mil maneres però amb aquesta? És al·lucinant, és al·lucinant, és la
fugida endavant, com ho contesto això sinó ho puc contestar, de qualsevol manera,
patapam. L’evidència és tan òbvia, avui que parlem d’obvietats, és tan clarivident, és tan
contundent, traspassen la línia vermella, poso el peuet i no passa res, en aquest país no
passa res, si n’hem vist de tots colors, si aquí no passa res, ja està. Acabarem al ple,
marxarem a casa i demà serà un altra dia, sinó passa res, però això és greu, això surt de
franc, una denúncia com aquesta, quatre anys i mig, l’ombra del dubte, les amistats, la
família, tothom afectat, persones que l’únic que hem fet és un pas per servei als nostres
ciutadans, amb el nostre esforç personal, amb el nostre temps, sacrificant hores, amb el
nostre coneixement personal, professional, el que sigui, amb el nostre bagatge, ajudant al
màxim a tirar el poble endavant, només hem fet això i això és la patacada, això és el que
ens trobem, perquè vostè ho defensa, vostè ho ha defensat, ho coneix perquè ho va viure
igual que nosaltres però durant aquest quatre anys i mig... vostè ha fet referència a que
això arriba quan nosaltres encara estem aquí, això és del mandat passat, podíem no estar
aquí, només que la decisió que un de nosaltres fos no continuar ara li arribaria la
comunicació estant a fora, però si la comunicació hagués anat en un altre sentit ara no sé
com es trobaria perquè segurament no tindria ni defensa, i no podria anar a una instància
superior, si en aquell moment se li hagués obert judici, la situació d’algú que després
83
d’haver dedicat uns anys a la política sense haver fet res mal fet s’hagués trobat així com
es defensa? Doncs com han dit els companys, donant la cara, amb el seus béns
personals, patrimonials, amb la seva dificultat, etc. Amb el que tot això comporta i això
què pot fer? Que gent vàlida, gent bona, gent que pot aportar molt i que és necessari
que aporti molt a la nostra societat no es vulgui dedicar a la política. Qui ha de suportar
això? És que ningú que està aquí assegut ha de suportar això, ningú dels que estem aquí
ha de passar per una cosa com aquesta, s’han traspassat totes les línies vermelles i surt de
franc, no passa res, a vostès només els pot jutjar el poble en unes eleccions municipals, a
mi també, evidentment, i si el poble no té tota la informació cap problema, perquè el
poble no tindrà tota la informació, és impossible que tothom conegui tots els detalls de
com ha anat tot aquest entrellat i llavors es vota per impulsos, es vota per inèrcies, per
amistats, per coneixements, hi ha molts factors que no pesen, surt de franc, per tant, demà
puc tornar a posar una altra denúncia, surt de franc, no passa res. I evidentment que si hi
ha algú que està cometent un delicte, clar, evident i visible i ha passat per desgràcia en el
nostre sistema polític i més sovint del que seria desitjable, no tan com ens volen fer creure,
tampoc, però quan això ha passat s’ha d’anar amb contundència contra aquestes
persones i es mereixen tot el “despreci” social i la presó i el que convingui, evidentment,
quan algú ha actuat fora de la llei i més administrant el que és de tots, doncs s’ha d’anar
a pagar les seves conseqüències, òbviament, però quan no és així no es pot “judicialitzar”
la vida política, la vida política està en el món de les idees, en el món del debat, en el de
definir un model i el meu model no serà perfecte serà millor, serà pitjor, serà millorable, si el
meu model no és excloent es pot matisar, entre tots el podem enriquir, el podem fer millor,
tots som necessaris, segurament amb una col·laboració, jo li he dit moltes vegades al Sr.
Manel Álvarez, quan nosaltres érem dos, en l’any 99 i el PSC tenia una majoria absoluta de
vuit regidors el gest més intel·ligent del PSC hauria estat convidar-nos a governar amb ells,
en un moment en el qual en aquest municipi estava tot per fer, i no va ser així, i vàrem
tenir que explicar els errors de planejament i de planificació que patiria aquest municipi
que per desgràcia ara ens toca administrar i arreglar perquè a més eren certs, vam avisar
i va passar, si haguéssim fet una col·laboració no estaríem parlant aquí d’aquesta manera
no haurien passat totes aquestes coses, segurament, i ni uns haguessin tingut una força i
probablement jo no hauria estat alcalde i no passa res i haguéssim continuat reforçant a
un alcalde que hauria tingut visió de municipi, per això és fer volar coloms, això no va
passar mai i com que això no va passar mai ens trobem i avui no passa res. Vull també fer
esment d’un tema que no ha sortit avui però que m’ho he hagut de sentir durant tres anys
i mig en aquest plenari per part del Sr. Carles Fernández que és que no ens tenim
confiança. Quina confiança es pot tenir quan tenim una denúncia pendent en un jutjat,
en un tribunal, que en qualsevol moment pot sortir amb qualsevol estirabot i quan a més
hem sentit aquí i ho hem sabut pel company d’ERC que s’ha mentit i s’ha enganyat,
perquè a aquest senyor se li ha dit en aquest plenari i està en actes, però se li va dir al
2011 quan era necessari per un pacte de govern, no et preocupis que tu no estàs en a
denúncia que ja t’hem tret, s’ha dit aquí i a aquest senyor no se’l va treure mai perquè no
se’l podia treure, es va exercitar l’acció pública, l’acció pública vol dir l’Estat en té
coneixement, l’Estat no ho pot parar, ha d’anar fins a les últimes conseqüències i a més vol
dir que qualsevol persona del món mundial pot intervenir en aquest procediment i portar-
lo fins al final, per tant, els quatre estàvem absolutament abocats a la decisió que pregués
aquest tribunal el dia que la prengués i han passat quatre anys i mig i això tampoc ho ha
explicat, doncs tot això és així i no passa res, no passa res i no passarà mai res, hi ha gent
que surt de la presó després de dos anys amb uns indicis de delicte brutals, que aquest
sembla que sí , però bé la justícia ha de tenir la presumpció d’innocència, ja veurem com
acaba aquest senyor per dir-li d’alguna manera, quan a aquest senyor el veus al carrer no
passa res. O fem tots plegats un exercici de regeneració política, tots plegats, tota la
societat, nosaltres, el públic que no té cap culpa, també, i les persones del carrer, tots
plegats, hem de definir un sistema que siguem capaços d’explicar-lo com aquelles altres
84
cultures democràtiques que el Sr. Alex Salmon amb l’honestedat de dir el meu procés, el
meu procediment, el meu projecte, el meu model, el meu objectiu no ha arribat a bon
port, jo hem tinc que retirar, jo plego, ja ho portarà un altre, el projecte és noble, és digne,
s’ha de continuar però vindrà un altra generació que el tirarà endavant perquè aquell és
digne però ell fa un pas enrere perquè en el seu moment no ha sortit bé. Aquest no és un
procediment digne, no és noble, no és honest, ha estat un procediment “rastrer”
permeti’m que li digui i no és un insult és una paraula del diccionari, aquest procediment
ens ha portat ... és un adjectiu qualificatiu correcte que no és insultant, no és insultant, que
jo sàpiga, en tot cas li faré una llista d’insults, en tot cas farem un codi deontològic aquests
són insults, aquets es poden dir, aquests no, i ho posarem en el ROM, jo faré una llista
perquè Deu ni do. Bé crec que no dóna més de sí i ara el que ens pertoca és, en primer
lloc, és passar a votar la urgència, d’acord?
Passem a votació.
Aprovada la urgència per unanimitat.
Passem a votar la moció
Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, per 9 vots a favor, manifestats pels regidors dels
grups municipals de CIU, del P.P i d’ERC i 8 vots en contra, manifestats pels regidors dels
grups municipals del PSC i d’ICV-EUIA, el dictamen, el qual literalment, diu:
“ANTECEDENTS:
1.-Atès que en data 13 d’abril de 2010, l’aleshores regidor d’aquest ajuntament,
Miquel Estapé i Valls, en representació del Grup municipal del PSC, integrat pels
regidors/es Miquel Estapé i Valls, Carles Fernández Pérez, Caterina Palma Rovira,
Julio Caña Fernández, Jordi Font i Riu, i Carmen Las Heras Cisneros, i tot exercitant
l’acció pública, presenta denúncia per pressumptes irregularitats comptables,
contra l’alcalde Rafael Ros i Penedo, i els regidors membres de la Junta de Govern,
srs. Albert Gil Gutiérrez, 1er tinent d’alcalde, Manel Àlvarez Herrera, 2on. Tinent
d’alcalde, i Jordi Fortí Gurgui, 3er tinent d’alcalde.
2.- Atès que els/les regidors/es del grup municipal del PSC de La Roca del Vallès
tenien accés a tota la documentació pública, la qual els hi va ser facilitada, i que
els permetia conèixer perfectament el detall de les factures pagades, per serveis
real i efectivament efectuats, i degudament conformades pels responsables
tècnics, jurídics i administratius de cadascú dels serveis de diferent naturalesa i
diferent àrea, servei o negociat, objecte de la denúncia.
3.- Atès que en data 11 de maig de 2010, l’agrupació local de CDC i la secció
local de ERC emeten un comunicat de premsa conjunt rebutjant la denúncia
personal judicial entre càrrecs electes com a pràctica política negativa i
repudiable, atès que tergiversa i embruta la vida política municipal, contribuint a
generar crispació i desafecció dels ciutadans/es envers l’exercici noble i honest de
la política.
85
4.- Atès que en aquell mateix comunicat s’entenia el dret a la discrepància política
en el marc de les idees, fonamentat en el diàleg i en el treball conjunt en
comissions, i no en el marc del continu enfrontament personal. I, en aquell mateix
comunicat es feia esment a una estratègia de la por per tal d’intimidar a càrrecs
electes i funcionaris municipals, més pròpia d’estats totalitaris que no d’estats
democràtics. Així mateix, en aquell comunicat també es va dir que s’exigirian les
corresponents responsabilitats quan la causa quedès arxivada.
5.- Atès que durant el mes de juny de 2010, els portaveus dels grups municipals del
PSC i de CiU varen expressar llur opinió sobre aquest tema en els mitjans de premsa
locals i comarcals.
6.- Atès que el moment polític actual, amb nombrosos cassos de corrupció provats
i jutjats, ha generat molta desafecció entre la ciutadania i és necessària una
regeneració de la vida política a tots els nivells i un reforçament de les institucions
democràtiques, i del nostre sistema democràtic com a millor organ de
parcticipació ciutadana i control de l’activitat pública.
7.- Atès que en data 10 de desembre de 2014, el Tribunal de Cuentas ha acordat
l’arxiu de totes les diligències, no procedint ni tant sols la incoació de judici, en
quedar abastament acreditat que no s’ha produït cap irregularitat comptable a
l’ajuntament de La Roca.
8.- Atès que en l’arxiu de la denúncia, el Tribunal de Cuentas de Madrid deixa clar
en els fonaments de dret aplicats que no es reuneixen els requisits establerts
legalment per generar responsabilitats comptables, que no procedeix la obertura
de judici per quedar acreditat de forma clara i inequívoca la inexistència de
responsabilitat comptable, i fa referència a interlocutòries de cassos similars,
especificant que no es pot fer suportar als ciutadans les molèsties o inconvenients
de ser objecte d’una acció processal de manifesta inviabilitat.
9.- Atès que el propi ministeri fiscal va interessar la no incoació d’aquest
procediment en no apreciar indicis de menysteniment dels fons públics.
En base als antecedents exposats, el grup municipal de CiU de l’ajuntament de La
Roca del Vallès proposa al Ple l’adopció dels següents
ACORDS:
PRIMER: Mostrar el rebuig dels regidors i regidores de l’ajuntament de la Roca del
Vallès a qualsevol pràctica que utilitzi la denúncia jurídica personal com a arma
d’acció política.
SEGON: instar al conjunt de formacions polítiques locals a defensar els respectius
projectes polítics des del respecte, en el marc del debat legítim de les idees, de les
propostes en positiu, i de les diferents alternatives sobre el model de municipi.
TERCER: exigir a l’ex-regidor Miquel Estapé i Valls, i a l'agrupació local del PSC de
La Roca, a realitzar el rescabalament dels cabdals públics destinats a la defensa
jurídica dels membres de l’equip de govern denunciats, així com una rectificació
pública a través dels mitjans de comunicació d'àmbit comarcal i nacional.”
86
C) Control Gestió municipal
Sr. Alcalde.- Amb aquest bloc hem acabat el bloc de dictàmens, propostes o mocions
resolutòries. Passaríem al de control de la gestió municipal, hi ha vuit punts, perdó nou
punts que tracten temes d’intervenció i tresoreria, li passo la paraula al Regidor d’Hisenda i
els anem tractem tot de seguit si hi ha alguna qüestió sobre algun punt interrompim i
preguntem i sinó donem compte de tot plegat.
C.1- Dació de compte de la modificació de crèdit número 26/2014, sota la modalitat de
transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.
Sr. Álvarez.- Gràcies Sr. Alcalde. Donem compte de diferents modificacions de crèdit en
diferents modalitats, em sembla que són sis en total, passo a comentar la primera és la 26
del 2014, una transferència de crèdit de la partida de neteja de dependències públiques,
perdó de neteja de dependències municipals a la de Consorci de la Gestió de Residus,
per import de 17800 euros, la partida del Consorci de Residus estava dimensionada amb
un import inferior al que tocava perquè aquest any ens van fer una modificació de tarifes i
amb això ha quedat corregida.
C.2- Dació de compte de la modificació de crèdit número 27/2014, sota la modalitat de
generació de crèdit.
Sr. Álvarez.-La 27 del 2014 una generació de crèdit de 10636 euros, són 9473 d’una
subvenció del Consell Comarcal per beques de menjador que van a una partida d’ajuts
de menjador del Consell Comarcal pel mateix import i un import de 1163 euros de la
Generalitat de Catalunya, una subvenció per medi ambient, que va a una partida de
despesa de l’orgànica 11, concretament de l’Agenda 21 i activitats ambientals pel mateix
import de 1163 euros.
C.3- Dació de compte de l’aprovació de modificació de crèdit número 28/2014, sota la
modalitat de transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea
de despesa.
Sr. Álvarez.-La següent és la 28 del 2014, una transferència de crèdit de la partida del
Consorci Parc Serralada Litoral per import de 2422 euros a la partida del conveni amb
Incasòl, sobre unes parcel·les de Santa Agnès de Malanyanes, concretament és un
conveni que tenim signat amb l’Incasòl sobre unes parcel·les que l’Incasòl té a la UA-14 hi
ha una bonificació del 100% de l’IBI, això està per conveni de fa uns quants anys, teníem
25000 euro en aquesta partida i ens vam quedar curts, faltaven aquest 2422 euros, amb
això el que fem, amb totes aquestes en general el que fem és tancar l’any de manera
que no quedarà cap factura pendent per l’any 2015. Intentarem que no ens passi el que
ens va passar l’any passat que ens van quedar unes factures d’energia elèctrica que ens
han comportat mal de caps aquest any.
C.4- Dació de compte de la modificació de crèdit número 29/2014, sota la modalitat de
transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.
Sr. Álvarez.-La 29/2014, una transferència de crèdit entre diferents partides per import de
5.600 euros, traiem de l’orgànica 01 de la Seguretat Social i les partides que agafen
aquests diners són la de Seguretat Social també de l’orgànica 6, 7 i 8 per import total 5.600
euros.
87
C.5- Dació de compte de la resolució d’alcaldia, mitjançant al qual es modifica els
membres de les diferents comissions de l’Ajuntament de la Roca del Vallès.
Sr. Álvarez.-Això ho comentarem més tard,
C.6- Dació de compte de la modificació de crèdit número 30/2014, sota la modalitat de
transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.
Sr. Álvarez.-la següent és la 30 2014 una transferència de crèdit per import de 105.000
euros, hi ha diferents partides de les quals surten diners, aigua, assegurances municipals,
locomoció de personal no directiu, rènting de vehicles municipals, Ruta Prehistòrica, etc.
per import de 105.000 euros, ja ho he comentat i les partides que s’incrementen són
gratificacions, amortitzacions de préstecs, retribució a l’ORGT, manteniment de vies
públiques, energia elèctrica, hi havia unes factures, manteniment d’extintors i gas, totes
elles per import, en global, de 105000, aquesta era la 30,
C.7- Dació de compte de la modificació de crèdit número 31/2014, sota la modalitat de
transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.
Sr. Álvarez.-la 31 del 2014 per import de 247.900 euros, són partides del capítol 1 que, en
principi, estaven sobredimensionades i que les partides que recullen aquests diners, servei
de recollida d’animals, retribucions bàsiques de funcionaris, això és Capítol 1, interessos,
amortització de préstecs altres complements, Seguretat Social, energia elèctrica, etc. per
import de 247.900 euros, aquesta era la 31, transferència de crèdit
C.8- Dació de compte de la modificació de crèdit número 32/2014, sota la modalitat de
transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.
Sr. Álvarez.-i la última a comentar és la 32 és la última modificació de crèdit del 2014 i la
que, en principi, tanca tot el tema comptable. Una transferència de crèdit entre diferents
partides bàsicament també Capítol 1 però tenim altres com escombraries municipals,
franges de protecció forestal i rènting de vehicles policials, l’import d’aquestes partides
que es queden sense crèdit o de les quals traiem crèdits són 67.500 euros i les partides que
incrementen el seu import són locomoció d’òrgans de govern, servei de recollida
d’animals, interessos de demora, amortització de préstecs, energia elèctrica, hi ha
diferents factures per import 67.500 i amb això acabo el tema de resolucions d’alcaldia.
C.9- Dació de compte de l’informe de tresoreria i de la intervenció municipal sobre el
compliment dels indicadors de morositat del període 2014-4T.
Sr. Álvarez.- Si els sembla bé, aquest és un tema important, per tant, esperaré a que els
senyors del PSC atenguin.
Sr. Alcalde.- Si us plau, el regidor d’Hisenda ens vol traslladar un tema d’una certa
transcendència.
Sr. Álvarez.- És l’informe de morositat, he fet esment abans en la meva intervenció en la
presentació del compte general respecte als terminis que hem de complir i que s’estan
88
complint, de manera escrupolosa, en la majoria del casos i un dels terminis que s’han de
complir amb màxima escrupolositat és el pagament a proveïdors perquè si no complim
això l’Estat el que pot fer és incoar un expedient i portar-nos problemes. Teniu la
documentació respecte aquest informe, que nomenem col·loquialment de morositat, hi
ha una novetat, hi ha un nou càlcul, tenim els càlculs de pagament seguint el criteri que
s’havia seguit fins ara de l’informe de morositat de tota la vida i un nou càlcul que es fa a
partir del tercer trimestre del 2014 que és un criteri diferent i que dóna uns dies diferents, el
que podem dir i això torna a ser una bona notícia en sentit econòmic, en aquest sentit és
la mateixa bona notícia dels últims trimestres, l’Ajuntament està pagant, segons el criteri
de sempre de l’informe morositat a 29 dies, per tant per sota dels 30 als que estem obligats
a fer-ho i segons el nou càlcul, que incorpora nous criteris, a 14,8 dies és una bona notícia
que permet que la informació que s’envia al Ministeri i que ens permet també que totes
les peticions que es vagin fent per part del Ministeri i també de la Generalitat es vagin
complint i que en aquest apartat, tant concret, dl pagament a proveïdors l’Ajuntament
de la Roca estigui complint amb uns límits que fa un any, per pròpia gestió interna, crèiem
que mai assoliríem que s’havia de pagar a menys de 30 dies i fa més d’un any que estem
pagant a menys de 30 dies, gràcies.
Sr. Alcalde.- Gràcies Sr. Manel Álvarez, queda per explicar la C.5. La C.5. és un canvi de
representants en les comissions, concretament, substitució del Sr. Miquel Estapé en la
Comissió Informativa General pel Sr. Carles Fernández i com a suplent el Sr. Francisco
García Lorenzana, en el cas de la Comissió Especial de Comptes exactament les mateixes
persones així com en l’Especial de Territori i Planificació i en l’Especial d’Organització
Interna i Participació Ciutadana. Algun comentari?
C.10- Resolucions d’alcaldia
Sr. Alcalde.- Bé, doncs passaríem C.10 de resolucions d’alcaldia, hi ha alguna pregunta?
C.11- Informes d’alcaldia
Sr. Alcalde.- En l’apartat C.11 d’informes d’alcaldia, fer-los coneixedors que la Diputació
de Barcelona ens ha fet un ingrés de 153.621,54 euros en concepte de diners que hauria
de pagar la Generalitat, és un altra conveni, és el Fons de Cooperació Local de
Catalunya, és la Generalitat qui l’aporta i ens han pagat endarreriments de l’any 2012 i de
l’any 2013, per tant, hem tingut aquest ingrés recent de 153.621,54 euros això va ser abans
de Nadal, si no ho tinc mal entès. També la Diputació de Barcelona ha obert un programa
complementari de mesures per al foment per l’ocupació i al municipi de la Roca ens
pertoquen 192.492 euros, dels quals hi ha una part un 60% 115.445 euros que es destinen
plans ocupacionals, això pot ser que estiguem entre 16 a 18 persones contractades que
seran d’incorporació immediata, els processos selectius que es farà en els propers dies, per
tant, una altra bona notícia pel municipi l’aportació per part de la Diputació de
Barcelona.
C.12- Mocions de Control
Sr. Alcalde.- Mocions no n’hi ha cap ni una, per tant, passaríem a l’apartat de precs i
preguntes.
C.13- Precs i preguntes
89
Sr. Alcalde.- algun prec, alguna pregunta? Sr. Dani Martín.
Sr. Martín.- A ver, el primer ruego no he podido decirlo antes porque como no he tenido
torno de palabra no he podido hablar para que no me reprendieran. De forma reiterada
la persona que hace el resumen del debate abre nuevos debates, ya lo hemos discutido
muchas veces, nos queda tres meses, yo pediría que por favor en los dos o tres plenos
que nos quedan no abramos debates cuando los demás grupos políticos no pueden
hablar, simplemente no digo nada más.
Otro ruego es que nosotros desde el año 2011 dijimos que no escribiríamos en el boletín
municipal pero el hecho de no querer escribir es voluntad propia, igual que dijimos que no
íbamos a escribir podríamos escribir y en los últimos boletines municipales no hemos
recibido ninguna notificación que nos pida que aportemos nuestra opinión, nos gustaría
recibirla y poder decidir si escribimos o no, como estamos, como bien dijo Marta, en
etapa electoral igual nos interesa hacer un resumen de todo lo que se ha gastado el
Ayuntamiento en publicidad y propaganda, son dos ruegos. Una sola pregunta, una sola
por las horas en las que estamos, sino me han contado mal el lunes de esta semana se
han modificado los horarios de autobuses de este municipio, siguiendo un método de
información que ha llegado a todo el público, es decir la gente llegó el lunes y se
encontró que se habían cambiado los autobuses, aparte de eso, de la gran publicidad
que se ha hecho, me gustaría que alguien nos comentara el sistema por el cual se ha
establecido ese cambio de horarios, porque no se ha hecho para que coincida con
RENFE porque coincide menos que antes, hay más tiempo de espera cuando vienes de
Barcelona y cuando vas a Barcelona y además de comprime la franja de uso de los dos
autobuses y hay una franja en la que no hay ningún autobús, lo único que quiero saber es
el criterio por el que se ha hecho, no es nada más, ni crítica ni nada parecido, a mí me ha
sorprendido que haya gente que me diga es que yo llegué el lunes y no sabía nada, yo
soy usuario diario, pero es sorprendente, nada más son las doce y pico con esto ya está.
Sr. Alcalde.- Gràcies Sr. Dani Martín, Sr. Carles Fernández.
Sr. Fernández.- Tenim una qüestió, fa pràcticament dos mesos que van començar les
obres de l’anella viària, en aquests dos mesos el sistema d’informació pels vehicles que
circulen pel municipi és absolutament desastrós, és a dir, després de dos mesos seguir
mantenint unes fotocòpies plastificades en els fanalets del Carrer Anselm Clavé és de
vergonya, vostès potser no passen per allà jo surto cada dia del casc antic i cada dia veig
quantitat de vehicles que es queden a mig girar, que han de fer marxa enrere, molts que
intenten girar i més del que voldria que entren Carrer Catalunya cap a vall, és
absolutament vergonyós que després de dos mesos encara tinguem com a senyalització
aquests cartells, això no ha provocat cap accident en aquesta zona per miracle, però és
sincerament... estem donant una imatge de municipi... l’altre dia un camió va encarar-se i
llavors ja no sabia què fer, camions que es paren al semàfor i llavors no saben què fer. Uns
Din-4 això que posa direcció Vilanova en un fanal, si us plau. L’altra dia quan vam venir a
mirar expedients vaig demanar el pla de seguretat de l’obra que és el que ha
d’incorporar aquests elements, té unes partides, jo crec que insuficients, a totes llums
insuficients perquè si s’han aplicat i el resultat és això, perquè no sé si és l’empresa la que
ha fet aquests cartells, si és l’Ajuntament encara pitjor, encara pitjor, però allà hi havia
unes partides de l’empresa, no excessives, hi havia poques senyals però home, si us plau,
és que de veritat la gent que passeu per aquí ho veieu igual que jo, jo l’altra dia vaig
intentar fer una fotografia però no vaig poder fer, el cotxe es va ficar, l’altre dia estava al
semàfor i vaig intentar dir-li eh! Que vas contra direcció, no entenia el que li dèiem, sinó
entenia el que li dèiem és perquè ciclistes, motos... ha arribat un moment que ho trasllado
90
aquí perquè no sé si és que no s’adonen o no els importa, sincerament, és molt vergonyós.
Alguna altra pregunta? Contenta el Regidor de Mobilitat, el Sr. Jordi Fortí.
Sr. Fortí.- Totes dues, cap problema. La del Sr. Martín, el tema dels horaris dels autobusos,
efectivament, tal i com ens ha arribat també per part de diferents veïns, això s’ha informat
en els diferents punts de les marquesines des de fa vuit dies, fins i tot aquesta anormalitat,
canvi d’horari, la setmana passada hi va haver alguns veïns que estaven entre el públic,
ara ja han marxat, ens havien demanat el motiu pel qual del canvi d’aquests horaris,
bàsicament i encara que els sembli difícil és perquè millorem les interconnexions amb
l’estació, és així i donar millora de servei a tot el municipi, tot i així li haig de dir que està en
proves, no és el definitiu perquè el canvi definitiu d’horaris serà quan al Carrer Catalunya
finalitzin les obres, hi haurà una modificació de parades i del circuït actual que tenim del
servei de mobilitat de l’autobús, llavors es farà el canvi definitiu d’horaris i per una altra
banda el que em deia el Sr. Carles Fernández sobre el tema de la vergonya dels rètols, en
les reunions periòdiques amb l’empresa que està realitzant les obres del Carrer Catalunya
estem parlant d’aquest tema i estem mirant de reforçar el més urgent possible tot el tema
del Carrer Anselm Clavé, entre d’altres, fins a l’arribada del Carrer Sant Sadurní,
bàsicament, perquè ara ja es comencen a fer diversos “bypass” entre mig, algú que gira
a esquerra per Roquerols perquè així no ha de fer la rotonda, algú que fa el tram de
Rambles que hem fet les noves orelles que han creat la part de nou aparcament segueix
fent la contra direcció per arribar a Tenor Viñas abans per no haver de fer la senyalització
normal que està marcada. Tots aquests temes s’estan parlant “paulativament”,
repetidament i reiteradament amb l’empresa i lògicament amb les persones d’aquí, els
tècnics de mobilitat, esperem que en els propers dies ja ho tinguem resolt d’una vegada
per totes i tinguem els recursos suficients com perquè la vergonya del Din-4, al qual vostè
es refereix, sigui el més visual possible i l’impacte sigui el suficient com perquè no hagin d’
entrar vehicles en contra direcció, tot i així vehicles en contra direcció segueixen accedint
al Carrer Catalunya perquè hi ha gent que arriba abans a casa, aquest matí mateix m’he
trobat amb una senyora que em deia per aquí arribo abans, sí senyora però per aquí va
en contra direcció, això passa aquí va passar a les obres de l’Avinguda Gaudí de Santa
Agnès durant un bon període de temps fins que la gent, som gent de costums i tothom
volem arribar i sortir de casa el més aviat possible i quan ens canvien moltes vegades els
itineraris del carrers, doncs mira, som una mica tossuts , intentarem entre tots que es
resolgui aquesta casuística.
Sr. Alcalde.- Moltes gràcies Sr. Jordi Fortí, hi ha una altra pregunta per part del Sr. Carles
Fernández.
Sr. Fenández.- Fa un parell de setmanes un veí es va adreçar a mi per comentar-me la
seva sorpresa respecte d’un tema de l’Àrea Bàsica de Salut, comentar que va anar hora
per un constipat que tenia i li van donar hora per na setmana, clar, a la Torreta això, m’ho
va dir ell a mi, li vaig dir que ho traslladaria aquí, en tot cas, fem un comentari a l’Àrea
Bàsica. Després altra gent també m’ha comentat que s’ha anat trobant, en tot cas ho
trasllado aquí perquè trobem una solució i des de l’Ajuntament ens preocupem, jo entenc
que la situació de les àrees bàsiques no és la millor del món, a nivell de recursos, però clar
que per un constipat et donin una setmana de temps, ja ho has passat per tant fem algun
tipus de gestió amb l’Àrea Bàsica, en tot cas, també, aprofitar, ja que parlo de l’Àrea
Bàsica, comentar que per les informacions que tenim, sembla que la reunió que vam tenir
amb el Servei Català de la Salut va donar algun fruit, tot i que esperàvem una altra reunió
que no s’ha produït pel tema dels diabètics i estan començant a estudiar cas per cas i a
rebre respostes favorables i positives, per tant, crec que la feina que vam fer tots plegats
ha començat a donar algun resultat no sé si això es fruit d’això però crec que alguna cosa
91
té a veure, per tant, crec que va ser encertada la feina que vam fer tots plegats per
solucionar aquest tema.
Sr. Alcalde.- En tot cas, el funcionament de l’ABS no és estrictament competència nostra,
mirarem d’esbrinar alguna cosa i sobretot parlem de peculiaritats, no sé si és un cas o ho
podem extrapolar, en tot cas farem alguna pregunta per esbrinar-ho. Aixequem la sessió
quan són dos quarts i dos minuts d’una i ara donem pas al torn de precs i preguntes per
part del públic assistent.
I acomplert l’objecte de la convocatòria el Sr. President aixeca la sessió, essent les 00 hores
i 30 minuts de l’endemà del dia indicat a l’encapçalament. De la qual cosa en dono fe.
El president La secretària
Rafael Ros i Penedo Maria Sanpere i Herrero