esborrany d’acta identificaciÓ de la sessiÓ data: número … · 2013. 6. 6. · el sr. alcalde...

ACTA DEL PLE 1/2013, DE 10 DE GENER DE 2013 . 1

ESBORRANY D’ACTA ÒRGAN • Ple municipal IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Data: 10/01/2013 Número : PLE2013/1 Caràcter: Ordinari Temps de celebració:

Constitució: 20:30 Aixecament: 22:15

Assistents GENDRAU FARGUELL, JULI (CiU) IGLESIAS TRASERRA, MARIBEL (CiU) BAJONA RIU, RAMON (CiU) MEDINA MOLINA, CONCEPCIÓ (CiU) SALVADOR FÀBREGAS, SILVIA ( ) GUIU VENTURÓS, ÀNGEL (CiU) GORGAS TORNER, RAMON (CiU) VEGAS BAUTISTA, JAUME (CiU) CAMPS GARCIA, RAMON (PSC) ALTARRIBA GORGAS, ERMÍNIA (PSC) PARERA ORRIOLS, JORDI (PSC) SÁNCHEZ CALLE, DANIEL (PSC) GUIJARRO CASAS, ANNA MARIA (CUP) CAMPS CERVERA, ORIOL (CUP) RIBERA TONEU, FRANCESC (CUP) LOPEZ NOGUERA, JOAN ANTONI (PP) CALDERER TORRESCASANA, MARIA QUERALT (CiU)

Absents Cap President Juli Gendrau i Farguell, alcalde - president. Secretari Antoni Pérez i Zúñiga, secretari Interventor Florenci Torrents i Gonfaus, interventor municipal QUÒRUM Es verifica afirmativament el quòrum d’assistència a l’inici de la sessió i es manté durant el seu transcurs.


CONVOCATÒRIA Primera ASSUMPTES CONEGUTS Proposta de secretaria 1. ACTES 1.1. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió ant erior. PLE2012/16 Ordinari 04/12/2012 Esmenes d’errors: Prèviament a la votació es presenten unes esmenes per part del regidor del grup municipal de la CUP, Sr. Oriol Camps, que s’entreguen a la secretaria per a la seva inclusió a l’Acta i que es transcriuen a continuació: Punt. 3.3.1.1. Referent a les deliberacions sobre les ordenances d’espectacles públics i activitats recreatives i d’intervenció municipal ambiental, de seguretat i salut pública. A les deliberacions consta que es corregeix un defecte imposat per l’estat espanyol de fa 5 segles, i m’agradaria que hi constés que no es corregeix sinó que s’avança en la correcció, també voldria que constés que aquest defecte no és altre que l’estat espanyol ha fet de la burocràcia la seva principal activitat econòmica. Votació: Sotmès a votació l’esborrany de l’acta de la sessió del ple municipal núm. 16/2012, del dia 4 de desembre de 2012, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents amb l’esmena proposada. 2. Propostes Propostes de la comissió informativa especial de co mptes 2.1. SERVEIS ECONÒMICS 2.1.1. INTERVENCIÓ

2.1.1.1. Bonificació Impost construccions, instal·l acions i obres, corresponent a l’Institut Català de la Salut per realització de le s obres interiors a l’edifici del Cap Berga. PROCEDIMENT

PRP2012/2533

BONIFICACIÓ IMPOST CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES, CORRESPONENT A L’INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT PER REALITZACIÓ DE LES OBRES INTERIORS A L’EDIFICI DEL CAP BERGA


Interessat: INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT MOTIVACIÓ Per part de l’Institut Català de Salut es va fer una comunicació prèvia per realitzar obres de reforma interior a l’edifici del CAP Berga. Al mateix temps van demanar l’exempció de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i Obres. La comunicació prèvia va ser aprovada per Decret de l’Alcaldia 2012/1103, de data 11 d’octubre de 2012. Vist l’informe d’Intervenció amb el següent contingut:

MOTIVACIÓ: Atès que per part de l’Institut Català de la Salut s’ha sol·licitat la corresponent llicència urbanística per realització de les obres interiors a l’edifici del Cap de Berga Atès que per Decret d’Alcaldia número 2012/1103 de data 11 d’octubre de 2012 va aprovar la concessió d’aquesta llicència urbanística, DISPOSICIÓ Vist el que disposa l’article 103.a) del Real Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el text refós de la LRHL, i article 5è de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost, que preveu una bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d’espacial interès o utilitat municipal per concórrer-hi circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació que ho justifiquin . Aquesta declaració d’interès o utilitat municipal correspon al Ple de la Corporació i s’aprovarà prèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres. I tret de superior criteri aquest és l’informe que emeto als efectes oportuns,

DISPOCIÓ El ple municipal acorda, Primer .- Atorgar la bonificació del 95% de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i Obres a l’Institut Català de la Salut per la realització d’obres interiors a l’edifici del CAP Berga. Segon.- Que es practiqui una nova liquidació que reculli aquesta bonificació i que es notifiqui a l’interessat pel seu coneixement i efectes. Deliberacions El Sr. Alcalde explica que l’Ajuntament ha vingut aplicant bonificacions d’obres a diferents administracions en el transcurs del temps. El Sr. López del PP manifesta que el seu partit, a partir d’ara, votarà en contra d’aquesta pràctica donat que es podria compensar amb el deute que la Generalitat té actualment amb el nostre Ajuntament. El Sr. Alcalde li contesta que tècnicament ho veu difícil i inviable.


Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU, 4 vots del grup municipal del PSC, 3 vots del grup municipal de la CUP Vots en contra: 1 vot del grup municipal del PP Abstencions: --- Propostes de la comissió informativa de servei a le s persones 2.2. SERVEIS A LES PERSONES 2.2.1. EDUCACIO 2.2.1.1. Nomenar la senyora Sílvia Salvador Fàbrega s, Regidora d'Educació de l'Ajuntament de Berga, com a representant als conse lls escolars de centre dels centres educatius del municipi. PROCEDIMENT

PRP2012/2469

NOMENAR LA SENYORA SÍLVIA SALVADOR FÀBREGAS, REGIDORA D'EDUCACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BERGA, COM A REPRESENTANT ALS CONSELLS ESCOLARS DE CENTRE DELS CENTRES EDUCATIUS DEL MUNICIPI. MOTIVACIÓ Vist l’informe presentat per l’àrea d’educació que es transcriu a continuació: “d’acord amb l’article 45 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, que determina la composició del consell escolar dels centres educatius i a on es demana un representant d’aquest ajuntament que en formi part, es proposa la senyora Sílvia Salvador Fàbregas com a tal.” DISPOCIÓ El ple municipal acorda, Primer .- NOMENAR LA SENYORA SÍLVIA SALVADOR FÀBREGAS COM A REPRESENTANT ALS CONSELLS ESCOLARS DE CENTRE DELS CENTRE EDUCATIUS DEL MUNICIPI. Segon.- NOTIFICAR AQUESTA RESOLUCIÓ ALS INTERESSATS. Deliberacions El Sr. Alcalde exposa que s’ha de tornar a nomenar la Sra. Sílvia Salvador com a representant de l’Ajuntament als consells escolars com a conseqüència dels canvis que s’estan realitzant en els mateixos. La Sra. Guijarro de la CUP aprofita l’ocasió per interessar-se pel Consell Escolar Municipal, diu que el novembre del 2011 van demanar a la regidora d’Educació quan es reuniria aquest i, hores d’ara encara no hi ha hagut cap reunió, destaca que és un Patronat obligatori i no pas optatiu.


La regidora d’Educació li respon que demanat als directors i representants de les escoles, aquests no veuen operatiu el Patronat i prefereixen continuar amb les reunions trimestrals que s’estan realitzant, però que si la CUP ho demana i és preceptiu, es reunirà tot i que no sigui operatiu. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU, 4 vots del grup municipal del PSC, 3 vots del grup municipal de la CUP i 1 vot del grup municipal del PP Vots en contra: --- Abstencions: --- 2.3. SERVEIS TRANSVERSALS 2.3.1. SECRETARIA 2.3.1.1. Ratificació de l'acord del Ple de dia 3 de desembre de 2012 del Consorci per a la gestió del servei de televisió digital púb lica Bages/Berguedà/Solsonès, de liquidació i dissolució del Consorci. PROCEDIMENT

Proposta a JGL i Ple - Informe i certificat 2012/203 PRP2012/2530

DISSOLUCIÓ DEL CONSORCI PER A LA GESTIÓ DE LA TELEVISIÓ DIGITAL LOCAL PÚBLICA DE LA DEMARCACIÓ DEL BAGES/BERGUEDÀ/SOLSONÈS Interessat: CONSORCI TDT MOTIVACIÓ El Ple del Consorci per a la gestió de la televisió digital local pública de a demarcació del Bages/Berguedà/Solsonès del dia 13 de desembre de 2012 va aprovar un acord d’inici de liquidació i dissolució del Consorci. Vist l’informe emès el dia 28 de desembre de 2012 per l’Interventor acctal., Florenci Torrents i Gonfaus, que es transcriu a continuació: “INFORME D’INTERVENCIÓ PROCEDIMENT Quotes Consorci TDT DECLARACIÓ: Comprovada la documentació al meu càrrec, resulta que a la comptabilitat de l’Ajuntament figuren obligacions reconegudes pendents de pagament a favor del Consorci TDT, amb NIF P0800232A, les quotes que a continuació s’indiquen:

- Any 2009: 2.078,56 € - Any 2010: 2.546,44 € - Any 2011: 3.000,00 € - Any 2012: 1.500,00 €


Berga, 28 de desembre de 2012 L’Interventor Acctal. Florenci Torrents i Gonfaus” DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer .- Ratificar el següent acord de liquidació i dissolució del Consorci per a la gestió de la televisió digital local pública de la demarcació del Bages/Berguedà/Solsonès, adoptat pel ple del Consorci el dia 13 de desembre de 2012: Antecedents

1. El Ple de l’Ajuntament de Manresa, en sessió ordinària del dia 19 de juny de 2006, va

aprovar inicialment la constitució del Consorci per a la Gestió del Servei de Televisió Digital Pública de la demarcació del Bages, Berguedà i Solsonès, i els seus estatuts. Alhora, va acordar sotmetre a informació pública l’acord esmentat.

2. Durant el termini d’exposició pública no es van presentar al·legacions, per la qual cosa els estatuts del Consorci van quedar aprovats definitivament i es van publicar al BOPB núm. 233, de 29 de setembre de 2006.

3 El 28 de juliol de 2009, va tenir lloc la sessió constitutiva del Consorci, que inicialment estava integrat pels municipis següents: Artés, Balsareny, Berga, Cardona, Gironella, Manresa, Navarcles, Navàs, Puig-reig, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet, Santpedor, Solsona i Súria. Posteriorment, i amb la signatura dels corresponents convenis, s’hi van adherir els Consells Comarcals del Bages, Berguedà i Solsonès.

4. El Consorci tenia per objecte gestió conjunta del servei de televisió digital local corresponent al programa del canal múltiple de la demarcació a la qual pertanyen els ajuntaments consorciats.

5. Atesa la crisi actual que afecta molt directament les entitats públiques, no es considera viable la posada en marxa d’un canal públic, ja que els municipis tenen serioses dificultats per fer les seves aportacions com a membres consorciats. És per això, que la majoria ja han adoptat l’acord de donar-se de baixa del Consorci, com és el cas dels municipis de Puig-reig, Sant Fruitós de Bages, Sant Vicenç de Castellet, Solsona, Súria, Balsareny, Gironella, Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Cardona i el Consell Comarcal del Solsonès.

Consideracions legals

Article 87 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, articles 269 a 272 del Decret legislatiu 2/2003, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i articles 113 a 115 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que regulen el règim jurídic dels consorcis. Article 324 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, que es transcriu a continuació: “ Dissolució i liquidació 324.1 El consorci es pot dissoldre, entre altres causes que figurin en els estatuts, per alguna de les següents:

a) Compliment de la finalitat del consorci.


b) Mutu acord dels ens consorciats. c) Impossibilitat de continuar-ne el funcionament. d) Separació d'algun dels membres si amb això el consorci esdevé inoperant. e) Incompliment de l'objecte. f) Transformació del consorci en un altre ens. 324.2 L'acord de dissolució l'ha d'adoptar l'òrgan superior de govern del consorci, per la majoria que estableixin els estatuts, i ha de ser ratificat pels òrgans competents dels seus membres. L'esmentat acord ha de determinar la forma en què s'hagi de procedir per a la liquidació dels béns del consorci i la reversió de les obres i instal· lacions existents a les administracions consorciades.”

Article 26 dels estatuts del Consorci, que estableix que el Consorci es dissoldrà per acord dels membres que l’integren o per impossibilitat legal o material de complir els seus objectius. Vist l’informe emès per la Secretaria de l’Ajuntament, que consta a l’expedient. Per tot això, proposo al Ple del Consorci l’adopció del següent ACORD: Primer. Iniciar el procés de dissolució del Consorci per a la gestió de la televisió digital local pública de la demarcació del Bages/Berguedà/Solsonès, de conformitat amb el que disposa l’article 26 dels Estatuts del Consorci. Segon. Requerir als municipis que integren el Consorci la ratificació d’aquest acord de liquidació i dissolució pels seus respectius Plens, acord que requerirà per a la seva vàlida adopció el quòrum qualificat previst a l’article 47.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril. Tercer. Iniciar els tràmits pertinents per tal de determinar la situació patrimonial i de Tresoreria del Consorci, a l’efecte de determinar els saldos a favor o en contra dels ens consorciats, i procedir a la seva liquidació. Quart. Iniciar els tràmits pertinents per resoldre els contractes que el Consorci manté amb tercers i, en el moment en què s’aprovi la dissolució definitiva del Consorci, instar la seva baixa al Registre d’Entitats Locals de Catalunya, als registres fiscals i als registres de qualsevol altra índole que puguin existir. Cinquè. Sotmetre aquest acord a informació pública pel termini de 30 dies hàbils, comptats a partir de l’ultima publicació de l’anunci corresponent al BOPB, al DOGC i al tauler d’edictes del Consorci. Transcorregut el termini d’informació pública sense haver-se presentat al·legacions, es presentarà al Ple l’acord d’aprovació definitiva de dissolució del Consorci. Sisè. Facultar al president del Consorci per a la signatura de tots els documents que calguin per a l’execució d’aquest acord.

Segon.- Aprovar que per part de l’alcaldia s’ordeni el pagament al Consorci TDT de les quotes que segons l’informe d’intervenció de 28 de desembre de 2013, transcrit a l’apartat motivació, figuren com obligacions reconegudes pendents de pagament, a favor del Consorci TDT, que són les que a continuació s’indiquen:

- Any 2009: 2.078,56 € - Any 2010: 2.546,44 € - Any 2011: 3.000,00 € - Any 2012: 1.500,00 €

Tercer.- Notificar aquest acord al Consorci per a la gestió de la televisió digital local pública de la demarcació del Bages/Berguedà/Solsonès, i als seus membres. Deliberacions


El Sr. Alcalde explica que el mateix Consorci va prendre un acord el mes de desembre passat per la seva dissolució, per tant, s’ha de procedir a la liquidació econòmica. El Sr. Ribera de la CUP diu que està totalment d’acord amb la seva dissolució ja que no ha servit per res sinó que només ha anat en contra dels interessos de la ciutat. En el què no està d’acord és en que es procedeixi al pagament de 9.125 € en concepte de quotes pendents, a més, el Consorci deixarà d’existir i veu contraproduent fer-la efectiva i, el seu vot serà en contra. El Sr. Gendrau li contesta que la liquidació és un compromís adquirit des del moment què se’n va formar part i que per sortir-ne legalment s’hi ha de fer front. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU, 4 vots del grup municipal del PSC i 1 vot del grup municipal del PP Vots en contra: 3 vots del grup municipal de la CUP Abstencions: --- 2.3.1.2. Al·legacions presentades per Jordi Simon P erayre a l'acord de Ple del dia 4 de desembre de 2012 d'extinció de contracte de co ncessió del servei públic de ràdio municipal. PROCEDIMENT

PRP2012/2526

AL·LEGACIONS PRESENTADES PER JORDI SIMON PERAYRE A L'ACORD DE PLE DEL DIA 4 DE DESEMBRE DE 2012 D'EXTINCIÓ DE CONTRACTE DE CONCESSIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE RÀDIO MUNICIPAL MOTIVACIÓ 1.Atès que en data 4 de desembre de 2012, en sessió ordinària del Ple es va adoptar el següent Acord que a continuació es transcriu literalment en la seva part dispositiva: “ACORDS Primer. DECLARAR extingit el contracte de concessió administrativa de la gestió, explotació i prestació del servei de la ràdio municipal de Berga, atès que ha finalitzat el termini estipulat a la clàusula 38.1. En aquest sentit, el béns i elements afectats al servei que siguin necessaris per a la prestació d’aquest i que hagin estat objecte d’amortització durant el termini de la concessió reverteixen a l’Ajuntament. Segon. APROVAR la següent proposta de resolució: “Primer. Aprovar la liquidació a favor de l’Ajuntament de Berga per import 101.187,79€, d’acord amb els informes que figuren a l’apartat motivació. Segon. CONFISCAR la garantia definitiva dipositada a la tresoreria municipal, mentre BIFIDUS PRODUCCIONS no faci efectiu l’import de la liquidació que figura en l’apartat primer.


Tercer. Ordenar als serveis econòmics municipals que procedeixin en legal forma per tal de fer efectiu el cobrament de l’import que figura en l’apartat primer. Quart. Atorgar a la mercantil BIFIDUS PRODUCCIONS SL, un termini d’audiència de vint dies a comptar des de l’endemà de rebre la notificació del present Acord, per tal que la interessada presenti els documents, al•legacions i/o reclamacions que consideri oportunes. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi presentat cap al•legació, aquesta proposta s’aixecarà a definitiva. Cinquè. Ordenar a BIFIDUS PRODUCCIONS, SL que doni compliment a la clàusula 38 apartat cinquè, sobre la pròrroga forçosa per al contractista fins que la prestació del servei sigui prestada per un nou concessionari o per l’Ajuntament per fet d’haver assumit directament la gestió del servei. Durant el període de pròrroga forçosa es mantindran les condicions contractuals de la concessió.” Tercer.- NOTIFICAR aquest Acord a la mercantil BIFIDUS PRODUCCIONS SL, al Sr. Jaume Fíguls i Casas i als membres de la comissió municipal.” 2. Atès que en data 12 de desembre de 2012 (RE. Núms. 5174 i 5174), es varen presentar dos escrits per part del SR. JORDI SIMON PERAYRE, amb DNI 77731495M, amb domicili al carrer Sardana núm. 10 pis tercer de Berga (08600), els quals es reprodueixen a continuació:


3. En aquest sentit, l’expedient té com a interessat a la mercantil mercantil BIFIDUS PRODUCCIONS SL, representada pel Sr. Jaume Fíguls i Casas. El qual a més, actualment és interventor tècnic en l’empresa concessionària, i ha de: vigilar la conservació de les obres i del material i ha d’infomar a l’Ajuntament sobre les reparacions necessàries per tal de mentenir-les en les condicions previstes. El primer que s’ha de dir és que no tota persona amb capacitat d’obrar, pot intervenir en qualsevol procediment administratiu. És necessari doncs, que el resultat d’aquest procediment l’afecti d’alguna manera. En resum, el subjecte interessat ha de tenir legitimació – SSTS 26 de setembre de 1997, 1 d’octubre de 1990-. La legitimació comporta (en paraules del professor González Pérez) una especial posició del subjecte respecte l’acte que ha de dictar-se en el procediment. Així doncs l’art. 31 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic i procediment administratiu comú (LRJPAC), recull el concepte d’interessat: “Artículo 31. Concepto de interesado 1. Se consideran interesados en el procedimiento administrativo: a) Quienes lo promuevan como titulares de derechos o intereses legítimos individuales o colectivos. b) Los que, sin haber iniciado el procedimiento, tengan derechos que puedan resultar afectados por la decisión que en el mismo se adopte. c) Aquellos cuyos intereses legítimos, individuales o colectivos, puedan resultar afectados por la resolución y se personen en el procedimiento en tanto no haya recaído resolución definitiva. 2. Las asociaciones y organizaciones representativas de intereses económicos y sociales, serán titulares de intereses legítimos colectivos en los términos que la ley reconozca. 3. Cuando la condición de interesado derivase de alguna relación jurídica transmisible, el derecho- habiente sucederá en tal condición cualquiera que sea el estado del procedimiento.” La Llei de RJPAC ve a considerar interessats tant als que insten el procediment, pretenent algun benefici, com als que, en general, poden resultar perjudicats per ell. També tenen aquesta consideració, la d'interessats, els titulars de drets subjectius. La distinció entre dret subjectiu i interès legítim, als efectes de la legitimació per ser part en un procediment administratiu ha estat recollida per l'art. 24 de la CE, en regular el dret a la tutela judicial efectiva, garantia que es reconeix tant als titulars de drets com d'interessos. És vàlid a efectes del procediment administratiu el concepte de dret subjectiu que es formula en la teoria general del dret, com el poder d'exigència d'una prestació enfront d'un altre subjecte, tingui o no la prestació un contingut patrimonial, i sigui quin sigui el títol (legal, contractual, extra contractual) en què tingui el seu origen. La titularitat d'un dret subjectiu confereix el grau màxim de legitimació i, per tant, els titulars de drets són sempre interessats necessaris. El concepte d'interès, que la llei adjectiva com legítim, és aquell, segons concreció de la Jurisprudència, que d'arribar a prosperar l'acció entaulada originaria un benefici jurídic o material a favor del accionant, sense que sigui necessari que aquest interès


trobi suport en precepte exprés legal concret i declaratiu de drets, o bé aquell interès que deriva de l'eventual perjudici que pogués crear al ciutadà l'acte combatut en el procés. Després de la CE, s'ha entès que el concepte d'interessat cobreix "tota mena d'interès moral o material que pugui fer bé l'estimació de la pretensió exercitada, sempre que no es redueixi a un simple interès a la legalitat". Sens perjudici que en determinats àmbit del dret administratiu trobem l’acció pública (en matèria urbanística - art. 12 Decret Legislatiu 1/2010, d 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’urbanisme -, en matèria de medi ambient – art. 20 de la llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats -). En aquest sentit: Sentència del Tribunal Superior de Justícia Núm. 511/2011, de 17 de juny (FJ3), SSTS 28 maig 2009, 4 juliol 2009, 9 de juny 2009, 18 juny 2009 i 30 de juny 2009. Així les coses, i en relació al present expedient, el contracte de concessió del servei de ràdio municipal es va adjudicar a la mercantil BIFIDUS PRODUCCIONS, SCP, un cop seguit el procediment de selecció del contractista mitjançant l’Acord de Ple de l’Ajuntament de Berga, de data 20 de setembre de 2005. Doncs bé, l’expedient de contractació s’incoa en data 30 de març de 2005 i mitjançant Decret d’alcaldia Núm. 547/2005, de 22 de juny, es convocà la mesa de contractació per tal de fixar la qualificació de les ofertes presentades. A la licitació es varen presentar les empreses: BIFIDUS PRODUCCIONS SCP (de la qual ostentava la representació i representació el Sr. Jaume Fíguls i Casas) i RÀDIO I TELEVISIÓ DE BERGA SL representada pel Sr. Lluis Basiana Obradors). Per tant ni en la representació de les persones jurídiques relacionades ni, en la llista de personal que ambdues es comprometien a aportar per la gestió de la ràdio hi figura el Sr. Jordi Simon Perayre. Per tant, en cap cas el Sr. Simon ostenta cap interès legítim en el present expedient de declaració de l’extinció del contracte per haver transcorregut el termini del contracte, i molt menys, cap dret subjectiu. Així, el Sr. Simon no reuneix la condició d’interessat en aquest expedient administratiu. 4. Igualment, s’està intentant presentar un recurs contra l’Acord de Ple de data 4 de desembre. Si ja s’ha dit que no s’ostenta la condició d’interessat, també s’ha de dir que l’esementat Acord és una proposta de resolució, mitjançant la qual s’obra un termini d’audiència a la interessada per tal que, en defensa dels drets i interessos, presenti les al·legacions que consideri oportunes. Així doncs, l’acte administratiu adoptat pel Ple i notificat a la interessada, és un acte de tràmit que no admet recurs en via administrativa. 5. Per altra banda, i continuant amb el contracte actualment vigent, l’Ajuntament dóna compliment al que es preveu a la clàusula 38 del mateix, I per tant, l’actual concessionària s’ha de fer responsable del servei en tant en quan l’Ajuntament, procedeix a la liquidació i recuperació del servei garantint-se la continuïtat del mateix. En aquest sentit, els titular de la llicència que és el Consistori decidirà el futur de la gestió d’aquest servei municipal. Servei que a més, no oblidem s’ha de prestar de forma directa per part de l’Ajuntament, d’acord amb al legislació en vigor.Per tant, aquest període transitori no pot ser susceptible d’externalització per part de l’Ajuntament. I en el seu cas, sense que es respectessin els principis de publicitat i pública concurrència tal i com s’ofereix per part del sol·licitant en oferir-se per fer-se


càrrec de l’organització i coordinació d’aquest període ja sigui “de forma provisional o definitiu”. 6. Finalment les persones jurídiques que el Sr. Simón diu represntar (INICIATIVES BERGUEDANES DE COMUNICACIÓ i ASSOCIACIÓ INICITIAVES DE COMUNICACIÓ DE PROXIMITAT), a l’igual que qualsevol altre interessat en aquest servei, es podran presentar en els procediments de licitació que si aquest Consistori cregui convenient aprovar, això si en les mateixes condicions de publicitat i concurrència pública. 7. En relació a la petició que es fa en l’escrit de RE. Núm. 5174 de data 12 de desembre de 2012, mitjançant el qual es demana que li sigui lliurada pel seu estudi còpia de la proposta de liquidació del servei de ràdio municipal, respecte la concessionària. Ja s’ha dit que el Sr. Simon no ostenta la condició d’interessat en aquest expedient. Per tant no té cap mena de legitimació per accionar els drets que si té la interessada, o sigui BIFIDUS PRODUCCIONS SL. Per tant el Sr. Simon no pot exercir el dret que es reconeix expressament a l’art. 35.a) de la LRJPAC (o sigui, obtenir còpies de documents continguts en l’expedient), en no tenir la condició d’interessat. Igualment i atès que aquest, encara no és un procediment que hagi finalitzat, tampoc ostenta dret a l’accés a aquest expedient (art. 35.h. LRJPAC) d’acord amb l’art. 37 LRJPAC i la Llei 15/1999, de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal i la Llei 5/1998, de 6 de març, e protecció jurídica de les cases de dades d’acord amb la Instrucció 1/1998, de 19 de gener. Per tant, d’acord amb els antecedents de dret i de fet tampoc se li pot facilitar còpia de la proposta de liquidació aprovada el passat dia 4 de desembre mitjançant Acord de Ple. 8. Atès que l’òrgan municipal competent per resoldre aquest expedient és el Ple de l’Ajuntament d’acord amb els arts. 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases i de règim local i 52 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya DISPOCIÓ El ple municipal acorda, Únic.- Desestimar les sol·licituds presentades pel Sr. JORDI SIMON PERAYRE en data 12 de desembre de 2012 (RE. Núm. 5174 i 5174), en relació a l’expedient iniciat mitjançant Acord de Ple de data 4 de desembre d’enguany sobre l’ extinció el contracte de concessió administrativa de la gestió, explotació i prestació del servei de la ràdio municipal de Berga, per finalització del termini, d’acord amb l’apartat motivació Deliberacions El Sr. Alcalde aclareix que aquestes al·legacions es desestimen perquè aquest Sr. simplement no és persona interessada. La Sra. Guijarro de la CUP demana perquè no hi ha un informe d’intervenció explicant si aquestes al·legacions tenen raó de ser o no i fer la liquidació pertinent. El Sr. Alcalde deixa clar que pel que fa a la liquidació que ja es va donar audiència a l’interessat, si aquest presenta al·legacions ja es resoldran amb l’informe d’intervenció que correspongui, portant-lo a consideració del ple, però que ara en aquests moments


no té perquè haver-hi cap informe econòmic perquè el què s’està votant és que el Sr. Jordi Simon no és persona interessada en aquest acte. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU, 4 vots del grup municipal del PSC, 3 vots del grup municipal de la CUP i 1 vot del grup municipal del PP Vots en contra: --- Abstencions: --- 3. Propostes urgents

Atès el caràcter ordinari de la sessió i d’acord amb els articles 46 LBRL, 47 TRRL, 103.3 LMRLC, 82 a 84 ROF i 105 ROM de Berga, l’Alcalde proposa a la resta de grups municipals la inclusió dels següents assumptes en l’ordre del dia. Votació: Aprovat per majoria absoluta Vots a favor: 9 CIU, 4 PSC, 3 CUP i 1 PP Vots en contra: --- Abstencions: --- 3.1. SERVEIS ECONÒMICS 3.1.1. INTERVENCIÓ

3.1.1.1. Concertació operació tresoreria Patronat H ospital Comarcal Sant Bernabé per l'any 2013. PROCEDIMENT

PRP2013/60

CONCERTACIÓ OPERACIÓ TRESORERIA PATRONAT HOSPITAL SANT BERNABÉ PER L'ANY 2013. MOTIVACIÓ Per la Junta del Patronat de l’Hospital Sant Bernabé, en sessió del dia 8 de gener de 2013, es va aprovar la concertació d’una pòlissa de Tresoreria per l’any 2013, aquesta proposta ha de ser ratificada pel Ple de la Corporació. Atès l’Informe d’Intervenció que diu:

DECLARACIÓ: Primer.- La concertació d’una operació de tresoreria, el Patronat de l’Hospital Sant Bernabé per import d’un milió cinc-cents mil euros (1.500.000,00 €), s’ajusta al règim jurídic d’aquest tipus de concertació d’operacions de crèdit, segons l’article 51 i 52 del Real Decret legislatiu 2/2004 pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals. Segon.- Per poder portar a terme la concertació de la present l’operació, és competent el Ple de la Corporació, ja que l’import de la mateixa supera el 15% dels recursos liquidats per operacions corrents deduïts de la liquidació del pressupost de l’any 2011, aprovat per Decret de l’Alcaldia núm.


201/810 ,de 17 de juliol i el montant global de les operacions concertades, inclosa aquesta, no supera el 30% dels mateixos recursos liquidats deduïts de la liquidació abans esmentada, de conformitat amb el que disposa l'article 47.2) apartat g) de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i els articles 51 i 52 del text refós de la Llei d’Hisendes Locals abans esmentat. Tercer.- El Patronat té suficient capacitat econòmica per fer front a les obligacions que es puguin derivar d’aquesta operació, tal i com ho disposa l’article 52.2 del Real Decret legislatiu 2/2004 pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals. Quart.- El Pressupost General de l’Ajuntament de Berga consolidat per l’any 2012 ha estat aprovat pel Ple de la Corporació en sessió del dia 28 de desembre de 2012, i publicat definitivament en el Butlletí Oficial de la Província, a l’empara del que preveu l’article 50 del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i atès que no s’ha aprovat el pressupost de l’any 2013, el pressupost de l’any 2012 funciona com a prorrogat.

Vist l’informe del secretari del dia 4 de gener de 2013 DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Únic .- Aprovar la concertació d’una operació de tresoreria, pel Patronat de l’Hospital de Sant Bernabé referenciat a l’apartat procediment, amb el BBVA amb NIF A48265169, essent les condicions generals de la mateixa les que figuren a la pòlissa i les particulars les que s’indiquen a continuació:

• Import 1.500.000,00€ • Termini 1 any • Índex de referència pòlissa Euríbor 90 dies • Diferència 6,50 % • Comissió d’obertura 1,50% • Disponibilitat 0,75% trimestral • Interessos excedits demora 18%

Deliberacions: El Sr. Alcalde diu que es tracta de renovar aquesta operació de tresoreria pel funcionament ordinari de l’Hospital, que cada cap d’any es cancel·la i es torna a renovar. El Sr. Parera del PSC diu que el seu grup hi votarà a favor al ser necessària aquesta forma de finançament pel funcionament normal de l’Hospital i que no augmenta el seu deute. Expressa la sorpresa de les declaracions de la CUP en el Patronat de l’Hospital quan van dir que estaven en contra de totes les operacions bancàries. El Sr. Ribera de la CUP es mostra estupefacte pel comentari. Diu que no estan en contra de les operacions bancàries però si en què es prenguin dinàmiques de fer inversions sense tenir els diners per pagar-les, demanar crèdits per pagar altres crèdits i, per això, hi votaran en contra. El Sr. Alcalde li respon que el 100% dels ingressos mensuals pel funcionament de l’Hospital s’obtenen del Departament de Salut de la Generalitat i que aquests imports no són mai de la mateixa quantia, ara bé hi ha un seguit de despeses fixes (nòmines, serveis, proveïdors) que es cobreixen mitjançant la pòlissa de crèdit.


El Sr. Ribera argumenta que amb el què no estan d’acord és en que els diners necessaris siguin d’una entitat bancària i no de l’Hospital i en el fet d’haver de pagar uns interessos, per tant, per concepte no estan a favor d’aquesta dinàmica bancària i preferirien que s’hi fes front amb recursos propis. Votacions: Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova per majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU, 4 vots del grup municipal del PSC i 1 vot del grup municipal del PP Vots en contra: 3 vots del grup municipal de la CUP Abstencions: ---

3.2. SERVEIS TRANSVERSALS 3.2.1. SECRETARIA

3.2.1.1. Pla d’Intervenció Integral al Nucli Antic de Berga, (PIINA), Pla de Barris. Modificació de projecte. PROCEDIMENT

PRP2013/50

PLA D’INTERVENCIÓ INTEGRAL AL NUCLI ANTIC DE BERGA, (PIINA), PLA DE BARRIS. MODIFICACIÓ DE PROJECTE. MOTIVACIÓ La Generalitat va incloure a l’Ajuntament de Berga en la segona convocatòria dels ajuts previstos en la Llei 2/2004, de 4 de juny de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Ratificar la modificació del PIINA de Berga, presentada davant el Departament de Territori i Sostenibilitat, la sol·licitud de prorroga màxima per a la seva execució, així com aquells actes, resolucions i gestions realitzades pel Sr. Alcalde per tal d’aconseguir l’objectiu de modificar el PIINA i la prorroga. Segon.- Comunicar i sol·licitar a la Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat l’aprovació de la modificació del PIINA presentada. Tercer.- Facultar a l’Alcalde de Berga per a la realització de les gestions i signatura de documents davant el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, si s’escau, que comporti l’acompliment del present acord de Ple.


Quart.- Notificar el present acord als membres del Comitè Local de Seguiment de PIINA, la Intervenció municipal i a BRG Progrés, SLU, gestora del PIINA, el present acord pel seu coneixement i efectes. Deliberacions: El Sr. Alcalde explica que s’ha de ratificar pel ple l’adhesió a una pròrroga opcional per 4 anys més al Pla de Barris. Fins ara s’ha executat un 46%. Es va redactar l’any 2005, per això, les necessitats actuals han canviat substancialment a les inicials. Es dóna prioritat als equipaments necessaris i la vialitat del casc antic. El Sr. Camps del PSC justifica el vot en contra del seu grup per modificacions del plantejament, sobretot de la zona de la Rasa dels Molins on es traslladaria el mercat, cosa que troba difícil perquè per poder-ho fer s’ha d’haver acabat la urbanització de la part nord de la Rasa dels Molins abans del 2015, així com obtenir els diners per fer-ho. Creuen que el centre cívic fa falta per reactivar el casc antic, donar activitat a les entitats i als ciutadans però desitgen una Casa de la Patum més acceptable i més engrescadora que la que es pretén. El Sr. Camps de la CUP diu que les actuacions recollides en aquest pla les veu positives a excepció del vial de Pinsania. Hi estan en contra perquè la troben una actuació agressiva, amb el model de ciutat que creuen seria el correcte, per la qualitat paisatgística i pels elements patrimonials, com la possible destrucció del cos de guàrdia carlí. Celebren la inclusió del trasllat del mercat municipal, enderrocs preventius d’edificis o millores de mobilitat en altres àrees de la ciutat. El Sr. Alcalde diu que en referència al trasllat del mercat municipal, els informes de Mercats de Barcelona són positius perquè on està ara ubicat no té viabilitat, ni econòmicament, ni comercialment, ni estèticament. Fa una reflexió, calen tants centres cívics a Berga, un al casc antic, un a la zona de Santa Eulàlia, Berga és tan gran per tenir tants centres cívics, els podem mantenir tots? Creu millor dedicar un esforç per la Casa de la Patum, ja que de centre cívic ja n’hi ha un. En quant al vial de Pinsania, diu que els primers interessats en els temes patrimonials és l’equip de govern, per això, es va demanar un informe que ha resultat favorable al Departament de Cultura i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. El Sr. Camps del PSC diu que al principi de l’anterior legislatura CIU va afirmar que estaven buscant una gran superfície o un supermercat i que Mercats de Barcelona deu haver canviat la seva opinió inicial. El Sr. Alcalde li contesta que una cosa és el projecte, que en aquell moment era buscar una gran superfície per ubicar-la a la part de sota del mercat però que Mercats de Barcelona ha arribat a la conclusió que no és viable, ni per aparcaments, ni per ubicació, ni per estètica, ni comercialment i es recomanava buscar una altra ubicació. El mercat municipal actual s’adequaria per places d’aparcament, constituint un accés directe al centre comercial que podria gestionar l’empresa municipal de zona blava. El Sr. Camps del PSC demana per què es fa un altre centre cívic, tenint-ne un a Santa Eulàlia, si l’equip de govern creu que no se’n necessiten dos. Deixa clar que creuen que el Museu de la Patum necessita un projecte molt més ambiciós perquè sigui atractiu.


El Sr. Alcalde diu que hi ha dies punta, com els divendres als vespres o els dissabtes per la tarda, però la resta de dies no hi ha demanda i, que en cas necessari l’Ajuntament també disposa de la sala del Casino, la del Pavelló de Suècia, els espais del Casal de la Gent Gran, etc. Aclareix que el nom del projecte de l’edifici de l’Ateneu és “Centre Cívic Casa de la Patum” i que la prioritat és el Museu Casa de la Patum perquè centre cívic ja n’hi ha un i Casa de la Patum no n’hi cap. El Sr. Camps de la CUP celebra que l’ampliació del Pla de Barris inclogui per primera vegada, el projecte de la CUP dins la seva campanya electoral, de portar el mercat al centre de la ciutat. Entenen que l’actuació al vial de Pinsania, aprovada per la Generalitat, serà provisional perquè quan hi ha una intervenció arqueològica no se sap què pot aparèixer i, que tot i que la Generalitat doni el permís qui ha de decidir el model de ciutat és l’Ajuntament. Votacions: Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova per majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP i 1 vot del grup municipal del PP Vots en contra: 4 vots del grup municipal del PSC Abstencions: ---

3.2.1.2. Donació de compte de l'acord de la Junta d e Govern Local del dia 13-12-12, de modificació del termini d'execució del contr acte derivat de l'acord marc de subministrament d'electricitat destinat als ens loc als de Catalunya adjudicat a la societat mercatil Union Fenosa Comercials SL (exp. 1/2009) PROCEDIMENT

Proposta a JGL i Ple - Informe i certificat 2010/227 PRP2013/57

DONACIÓ DE COMPTE DE L'ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DEL DIA 13 DE DESEMBRE DE 2012, DE MODIFICACIÓ DEL TERMINI D'EXECUCIÓ DEL CONTRACTE DERIVAT DE L'ACORD MARC DE SUBMINISTRAMENT D'ELECTRICITAT DESTINAT ALS ENS LOCALS DE CATALUNYA ADJUDICAT A LA SOCIETAT MERCANTIL UNION FENOSA COMERCIALS SL (EXP. 1/2009) MOTIVACIÓ El dia 13 de desembre de 2012 la Junta de Govern va aprovar una proposta d’acord de modificació del termini d’execució dels contracte derivat de l’acord marc de subministrament d’electricitat destinat als ens locals de Catalunya adjudicat a la societat mercantil Unión Fenosa Comercials SL, acordant donar compte de la resolució en la propera sessió plenària. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer .- Donar compte al ple de l’acord aprovat per la Junta de Govern Local del dia 13 de desembre de 2012, que es transcriu a continuació:

PROCEDIMENT


Proposta d’acord de ajuntament de Berga de modificació del termini d’execució del contracte derivat de l’acord marc de subministrament d’electricitat destinat als ens locals de Catalunya adjudicat a la societat mercantil Unión Fenosa Comercials, SL (exp. 1/2009) ANTECEDENTS Primer . El 16 de juny de 2010, la Comissió Executiva del Consorci Català pel Desenvolupament Local va adjudicar definitivament el subministrament d’electricitat, destinat a les entitats locals membres del Consorci (Exp. 1/2009), a l’empresa Unión Fenosa Comercial, SL amb la relació de preus unitaris que figuren en Annex de l’esmentat acord, havent-se formalitzat el corresponent contracte amb l’empresa adjudicatària en data 17 de juny de 2010 amb una durada inicial de divuit mesos, des de l’1 de juliol de 2010 fins el 31 de desembre de 2011. Segon. En data 25 d’octubre de 2011, la Comissió Executiva del Consorci Català pel Desenvolupament Local, d’acord amb les previsions establertes en la clàusula setena del Plec de clàusules administratives de l’Acord marc, va aprovar la seva pròrroga pel període de dotze mesos, fins el 31 de desembre de 2012, havent realitzat les parts la seva signatura en data 14 de novembre de 2011. Tercer. En data 30 d’octubre de 2012, la Comissió Executiva del Consorci Català pel Desenvolupament Local va aprovar per motiu d’interès públic la modificació del termini d’execució de l’Acord marc d’electricitat destinat als ens locals de Catalunya (expedient 1/2009) adjudicat definitivament a l’empresa Unión Fenosa Comercial, SL en data 16 de juny de 2010 i prorrogat en data 25 d’octubre de 2011 fins el 31 de desembre de 2012 amb l’ampliació de la seva durada pel període que comprèn des de l’1 de gener al 31 de març de 2013, modificació que es va formalitzar entre les parts en data 16 de novembre de 2012. Quart . Així mateix en data 30 d’octubre de 2012 el la Comissió Executiva del Consorci Català pel Desenvolupament Local va aprovar el Plec de clàusules administratives particular per a la licitació d’un Acord marc pel subministrament d’electricitat i gas natural pel proper any 2013, amb vigència des de l’1 d’abril d’aquest any, amb durada d’un any, fins el 31 de març de 2014, prorrogable de mutu acord entre les parts fins a tres més. En la part expositiva d’aquest acord es preveu un calendari de licitació que finalitzarà amb l’adjudicació i formalització de l’Acord marc i licitació de la subhasta electrònica dins del proper mes de gener de 2013. Cinquè.. En data 10 de juny de 2010 aquest Ajuntament va aprovar l’adhesió a l’Acord marc de subministrament d’electricitat, expedient 1/2009, adjudicat pel Consorci Català pel Desenvolupament Local a l’empresa Unión Fenosa Comercial, SL havent ratificat aquesta adhesió pel que fa a la pròrroga de l`esmentat Acord marc. Sisè. S’han emès informes jurídics i fiscal favorables per part dels serveis jurídics de Secretaria i econòmics-financers d’Intervenció d’aquest (Ajuntament, Consell Comarcal ...) sobre la proposta de modificació del termini d’execució del contracte derivat de subministrament d’electricitat destinat a les entitats locals membres del Consorci (Exp. 1/2009), adjudicat a l’empresa Unión Fenosa Comercial, SL en els termes i requisits de procediment establerts en l’esmentat informe pel que fa a la formalització en document contractual de la modificació del seu termini d’execució pel període que va des de l’1 de gener a 31 de març de 2013 i a l’adhesió d’aquesta entitat al Consorci Català pel Desenvolupament Local pel que fa a l’execució d’aquesta modificació.

Així mateix en els esmentats informes consta també el caràcter favorable de tots ells sobre l’adhesió d’aquest Ajuntament al sistema de contractació centralitzada que amb destinació als ens locals de Catalunya es realitzi en les diverses categories d’adquisicions previstes en


l’article 205 del TRLCSP, pel Consorci de Desenvolupament Local de Catalunya mitjançant la signatura del corresponent conveni de col·laboració. FONAMENTS DE DRET Primer. Disposició transitòria setena de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible (d’ara en endavant LES), en la què s’assenyala que els contractes administratius regulats per la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic (d’ara en endavant LCSP) que hagin estat adjudicats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la LES, el 6 de març de 2011, es regiran en quan els seus efectes, compliment i extinció, inclosa la durada i règim de prorrogues, per la normativa anterior. Segon. Articles 195 i 202 LCSP, sobre la modificació del contracte per motius d’interès públic i procediment de tramitació i 272 i 275, pel que fa al límit màxim del percentatge de modificació dels contractes de subministrament d’obligatòria acceptació pel contractista, el 20 % del preu del contracte. Tercer. Articles 140 i 202 de la LCSP pel que fa la formalització de la modificació del contracte mitjançant la signatura dels corresponents documents contractuals per les parts del contracte. Quart . Article 205 del TRLCSP, en quan regula l’adhesió a sistemes externs de contractació centralitzada de les Entitats locals. Cinquè. La clàusula quaranta del Plec de clàusules administratives particulars del subministrament d’electricitat, destinat a les entitats locals membres del Consorci Català pel Desenvolupament Local (Exp. 1/2009), què preveu la modificació de l’Acord marc i dels seus contractes derivats. Sisè. La clàusula vint-i-quatre del Plec de clàusules administratives particulars del subministrament d’electricitat, destinat a les entitats locals membres del Consorci Català pel Desenvolupament Local (Exp. 1/2009), què preveu la revisió de preus de l’Acord marc i dels seus contractes derivats. DISPOSICIÓ La junta de govern local, actuant per delegació de l’alcalde en virtut del cartipàs municipal vigent, acorda adoptar l’acord següent: Primer. Modificar el termini d’execució del contracte derivat de l’Acord marc d’electricitat destinat als ens locals de Catalunya (expedient 1/2009) adjudicat per Ajuntament de Berga a l’empresa Unión Fenosa Comercial, SL pel període que va des de l’1 de gener al 31 de març de 2013, d’acord amb les condicions econòmiques, amb els preus actuals revisats amb l’IPC interanual novembre 2011-novembre 2012, i relació de CUPS que figuren a l’annex. Segon. Ratificar l’adhesió a l’Acord marc de subministrament d’energia elèctrica, tramitat com expedient 1/2009 pel Consorci de Desenvolupament Local de Catalunya. Tercer. Aprovar l’adhesió d’aquest Ajuntament al sistema de contractació centralitzada que amb destinació als ens locals de Catalunya es realitzi en les diverses categories d’adquisicions previstes en l’article 205 del TRLCSP, pel Consorci de Desenvolupament Local de Catalunya. Quart . Notificar l’apartat primer d’aquest acord a Unión Fenosa Comercial, SL com empresa adjudicatària del contracte derivat de l’Acord marc de subministrament d’electricitat. Cinquè . Assabentar d’aquest acord al Consorci Català pel Desenvolupament Local.


Sisè .- Donar compte d’aquest resolució en al propera sessió plenària que es celebri. Segon.- Notificar aquest acord a Unión Fenosa Comercial SL, a l’Associació Catalana de municipis i comarques, al Consorci Català pel desenvolupament local, i als serveis tècnics municipals. Deliberacions: El Sr. Alcalde explica que és la pròrroga d’un any del contracte de l’acord marc de l’Associació Catalana de Municipis amb el que són els locals de Gas Natural Unión Fenosa pel subministrament elèctric. El grup de la CUP manifesta que s’abstindran perquè no els hi ha arribat cap informació al respecte. El Sr. Alcalde li replica que aquesta informació es va enviar conjuntament amb el correu-e on hi havia la informació del Pla de Barris. Votacions: Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova per majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU, 4 vots del grup municipal del PSC i 1 vot del grup municipal del PP Vots en contra: 3 vots del grup municipal de la CUP Abstencions: ---

3.2.1.3. Moció del grup municipal de la CUP sobre l 'esmena dels estatuts del Patronat de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé. PROCEDIMENT

PRP2013/63

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP SOBRE L'ESMENA DELS ESTATUTS DEL PATRONAT DE L'HOSPITAL COMARCAL SANT BERNABÉ Atès que la complexitat del patronat reclama que hi siguin present tots els punts de vista,especialment aquells que són coneixedors especialistes en el funcionament diari de l'hospital, Atès que els reptes que es preveu que encari l'organisme pel que fa a la modificació del seu estatus exigeix la participació activa de totes les parts implicades, Atès que és una demanda llargament reivindicada pels treballadors de l'Hospital, Atès que el nostre grup ja s'ha manifestat en diverses ocasions en aquest sentit. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Esmenar els estatuts del Patronat de la Fundació Benèfica de l'Hospital Sant Bernabé per tal d'incloure en l'article 8. apartat “Vocals” el següent text:


“- Un representant dels treballadors de l'Hospital Sant Bernabé proposat pel seu Comitè d'Empresa.” Deliberacions: El Sr. Ribera de la CUP diu que és una reivindicació dels treballadors de l’Hospital, llargament demanada, de participar en el Patronat de l’Hospital i demanen que es modifiquin els estatuts d’aquest perquè s’hi pugui incloure un representant dels treballadors. El Sr. Alcalde diu que votaran el contra de la moció perquè ara és el moment del canvi de forma jurídica del Patronat i que hores d’ara no se sap quin serà. Informa que hi va haver una reunió entre el Patronat i el comitè d’empresa de l’Hospital i que hi haurà una representació dels treballadors que podran fer un seguiment de les decisions que es prenguin en aquest procés. Assenyala al Sr. Ribera que l’Hospital és un ens executiu a nivell personal i, per tant, els regidors no estan dins el Patronat de l’Hospital com a representativitat. El Sr. Ribera de la CUP li contesta que ell està al Patronat perquè és regidor de la CUP no perquè sigui Francesc Ribera. També diu que la inclusió dels treballadors al Patronat possibilitaria obtenir més d’una versió de les temàtiques. El Sr. Alcalde li transmet al Sr. Ribera que al Patronat de l’Hospital hi és un qualitat de directiu d’aquest i que per fiscalitzar la feina feta al Patronat ho ha de fer al Ple de l’Ajuntament. En resum, que a l’Hospital fa de directiu i a l’Ajuntament fa d’oposició. El Sr. Parera diu que el PSC hi votarà en contra perquè ara comença el procés de canvi de forma jurídica i, que a partir de llavors es podrà plantejar com encabir un membre del comitè d’empresa dins del Patronat de l’Hospital. El Sr. López del PP afirma estar d’acord amb tot el què ha expressat el Sr. Alcalde i que també hi votarà en contra. Creu que la reunió del Patronat amb el comitè d’empresa de l’Hospital va ser positiva al contemplar que depenent de la fórmula jurídica a la què s’arribi es pugui incloure o no un membre del comitè i, que durant aquest procés, que es preveu d’uns sis mesos, es mantindrà informat al comitè. El Sr. Ribera de la CUP diu que ell no participa en igualtat de condicions dins el Patronat donat que no participa en la redacció dels pressupostos, a revisar l’organigrama, a les meses de contractació, etc. També diu que avui hauria estat un bon moment per aprovar aquesta moció i, així un representant dels treballadors hagués pogut prendre part en el procés de canvi de forma jurídica. El Sr. Alcalde l’informa que el gerent i els auditors de l’Hospital estan a la seva disposició sempre que necessiti informació. Votacions: Sotmesa a votació la moció dalt transcrita, NO s’aprova per part dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 3 vots del grup municipal de la CUP Vots en contra: 8 vots del grup municipal de CIU, 4 vots del grup municipal del PSC, 1 vot del grup municipal del PP


Abstencions: --- 3.2.1.4. Moció que el grup municipal de la CUP elev a al ple en defensa de la salut i contra l'ús d'herbicides i plaguicides agrotòxics en els espais públics. PROCEDIMENT

PRP2013/66

MOCIÓ QUE EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP ELEVA AL PLE EN DEFENSA DE LA SALUT I CONTRA L'ÚS D'HERBICIDES I PLAGUICIDES AGROTÒXICS EN ELS ESPAIS PÚBLICS. MOTIVACIÓ En els darrers anys ha avançat d'una forma molt important el coneixement sobre els efectes perniciosos sobre la salut de les persones i sobre el medi ambient derivat de l'ús dels productes agroquímics, d'ús àmpliament estès a partir de la segona meitat del segle passat. Aquest augment en el coneixement sobre els efectes nocius s'ha reflectit en la qualificació dels plaguicides i herbicides com a productes químics de síntesi l'ús dels quals genera riscos per a l'ésser humà, la fauna, la flora i tots els ecosistemes en general. Així la normativa referent a aquest productes els classifica segons la seva toxicitat per la salut i el medi ambient i la seva possible degradació. Atès doncs que l'ús d’agrotòxics implica severs impactes en el medi ambient, tenint a més en compte que gran part dels agrotòxics són persistents en el temps i que no es descomposen naturalment podent romandre llargs períodes (fins i tot anys) en l'ambient abans de desintegrar-se, possibilitant d'aquesta forma la seva acumulació en els teixits humans i animals, concentrant-se en els mateixos fins a poder superar les quantitats detectades a l'ambient. D'entre la gran multiplicitat de principis actius presents en els diferents agrotòxics, el glifosat i la cipermetrina són d'una especial perillositat, coneguda i àmpliament descrita a continuació: Danys derivats de l’ús d’herbicides amb glifosat: L’ herbicida glifosat presenta una elevada toxicitat per a tot tipus d’organismes vius, inclosos els humans i tambe de tipus ambiental. El permis per a l’us del glifosat a la UE s’hauria d’haver revisat aquest any 2012. La Comissio Europea, pero, va aprovar una directiva l’any passat amb la qual s’aplaca aquesta revisio, beneficiant a grans corporacions amb interessos en el sector agrotoxic com Monsanto, fins l’any 2015. El glifosat ha mostrat signes de toxicitat i/o riscs de toxicitat per a humans tant en assaigs de laboratori com en estudis epidemiologics. El estudis epidemiologics han relacionat l’exposicio de persones al glifosat amb un risc mes gran de part prematur per exposicio en combinacio amb d'altres biocides, un risc mes gran d’avortaments, un risc mes gran de desenvolupament de cancer de limfomes no-Hodgkin, una possible mes gran incidencia de mieloma multiple. Els estudis de laboratori mostren diferents efectes negatius, com efectes genotoxics i mutagenics, modifiCacions en l’estructura i funcionament de les cel ・ lules, interferencies en la sintesi d’esteroides i actuacio com a disruptors endocrins, produint


tambe pertorbacions en el desenvolupament reproductiu d’animals de laboratori reduint la produccio de testosterona, interferencies en el funcionament del fetge, malformacions congenites, i efectes toxics en cel・lules de la placenta humana que poden afectar negativament la reproduccio humana i el desenvolupament del fetus. Tenint en compte que residus d’aquest herbicida han estat detectats a les cases de treballadors i treballadores agricoles, a la seva orina i a la dels seus familiars, a la sang de dones no embarassades i en molts aliments, encara que en concentracions baixes, queda demostrat el risc d’exposicio a aquest herbicida. El glifosat ha estat detectat frequentment a l’aire i a la pluja, aixi com a les aigües superficials de regions agricoles. Un estudi recent a Catalunya constata que el 41% de les mostres analitzades te un contingut detectable de glifosat, aixi com que la concentracio mitjana de glifosat de totes les mostres es de a 0’2 µg/l , mentre el valor maxim admes per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC).al llarg de l’any es 0’1 µg/l , essent aquesta xifra superada en un 68% dels casos. Aquest herbicida, en les seves formulacions comercials, ha mostrat impactes molt intensos i diversos en els ecosistemes aquatics, podent produir nivells extremadament alts de mortalitat en amfibis, la qual cosa podria afectar a la disminucio de les seves poblacions. Recentment, la Sociedad de Ciencias Aranzadi de Donostia feia publics els resultats dels seus estudis sobre la incidencia d’aquest herbicida en 10 especies d’amfibis europeus, mostrant que les dosis recomanades pels fabricants son mortals per la majoria d’elles, i que dosis menors afecten la biologia i el comportament dels amfibis. D’altra banda, els musclos tambe han mostrat molta sensibilitat als herbicides basats en el glifosat28. A mes, el glifosat ha mostrat efectes toxics en algunes especies de peixos, i pot reduir la resistencia d’altres peixos a les malalties, incrementant la incidencia d’infeccions. Tambe s’ha mostrat la influencia del glifosat en la biologia i reproduccio de cargols d’aigues dolces, i com a resultat, la seva possible influencia en la expansio de malalties de mamifers com la fascioliasis. El glifosat absorbit per les plantes es eventualment excretat per les arrels a la rizosfera del sol. S’ha observat que es toxic pels diferents fongs i bacteris que son necessaris i beneficiosos per la natura, desequilibrant la comunitat microbiana del sol. Els cucs de terra tambe es veuen afectats negativament per aquest herbicida, ja sigui sol o en combinacio amb d’altres herbicides. Aquest herbicida no nomes afecta a les plantes sobre les que s’aplica o aquelles properes als camps de conreu i/o afectades per la deriva amb el vent, sino que generacions posteriors d’aquestes plantes tambe mostren problemes de germinacio i/o desenvolupament disminuit, podent produir-se importants canvis ecologics per aquest efecte. Com amb d’altres herbicides, el seu us ha portat a l’aparicio de plantes resistents, aquest herbicida produeix, a mes, molts problemes en els mateixos cultius als que s’aplica i a cultius posteriors el que suposa un greu risc sobre la produccio agraria. L’any 2009, la Cort Suprema francesa va confirmar una sentencia anterior en la que es condemnava a l’empresa Monsanto (productora del Roundup, principal marca comercial del glifosat) per no haver dit la veritat en relacio a la seguretat d’aquest herbicida i per haver utilitzat publicitat enganyosa al definir-lo com a biodegradable. El glifosat es considerat com a “perillos per al medi” per la Unio Europea Danys derivats de l’ús de plaguicides amb alfa cipe rmetrina:


La cipermetrina es un piretroide. Els piretroides son insecticides basats en el piretro,un insecticida natural, pero que tenen una activitat biologica molt mes alta que el seu model natural ja que han estat modificats per fer-los mes persistents en l'ambient. La cipermetrina persisteix en un bosc ruixat fins a per 7 mesos a la terra i en l'escorca dels arbres, amb el risc que el contacte amb superficies tractades comporta per a la salut, en ser altament perillos per via oral, inhalatoria i dermica. En les ultimes decades hi ha hagut un augment drastic en l'us de cipermetrina a escala global, a causa que per molt temps se’l va considerar un insecticida relativament poc perillos. No obstant aquesta aparent innocuitat de la cipermetrina ha comencat a revisar-se. Estudis recents mostren que els efectes en la salut de la cipermetrina -i dels piretroides en general poden ser molt mes greus del que es creia. Segons l'OMS, la cipermetrina pertany a la Classe II: Moderadament perillos. Tambe la categoria toxicologica es la II Altament Toxic L'Agencia Internacional per a la Investigacio del Cancer (IARC) el classifica com a “possible cancerigen huma”. Existeixen estudis que relacionen certs tipus de cancer (leucemia, limfomes) amb els piretroides. Segons aquests estudis, mes del 20% d'aquests tipus de cancer estan vinculats amb l'exposicio cronica a piretroides com la cipermetrina. S'han reportat simptomes cronics despres d'estar en contacte amb els piretroides. Els simptomes que s'inclouen son trastorns cerebrals i locomotors, polineuropatia i supressions immunologiques, i que a mes s'assemblen a la sindrome de sensibilitat quimica multiple (MCS) els piretroides en general poden tenir un efecte de supressio immunologica. La cipermetrina es altament toxica per als organismes aquatics i per als peixos tant com per a les abelles. Altres organismes benefics que poden ser afectats per la cipermetrina son escarabats, aranyes i centpeus que viuen a la terra. La cipermetrina es a mes perillosa per ser un producte altament inflamable. Per altra banda és també un fet conegut que herbicides com el Clinic N (contingut d'un 36% de glifosat) i Roundup Energy Pro (contingut de glifosat del 45%) o plaguicides com el Fastac (contingut d'alfa cipermetrina del 10%) són, entre altres amb els mateixos principis actius, d'ús habitual en espais públics com poden ser jardins i parcs infantils, solars, marges de vials i arbrat públic. Donat que l’Ajuntament té la responsabilitat de vetllar pel manteniment d’un entorn saludable per a la vida de les persones, així com per la sostenibilitat medi ambiental, ja que té atribuïdes competències en salut pública i medi ambient. Atès que les vies més importants d'entrada d’agrotòxics a l'organisme de les persones són a través de la pell (porus o bé petites ferides), per via respiratòria, per via ocular o per la via oral (en ser ingerits accidental o voluntàriament). Atès que d'estar contaminats, l'aire, la pols, l'aigua, el sòl, la sorra o els aliments, aquests poden ser una font d'exposició a agrotòxics, aquesta exposició pot causar intoxicacions agudes o cròniques, depenent de la durada de la mateixa i de la concentració d’agrotòxic a la qual la persona s'exposa. Finalment i tenint en consideració els riscos directes per a la salut humana que suposa l’ús tant de glifosat com de cipermetrina, i els danys que generen ambdues


substàncies tòxiques sobre la salut de les persones i l’ecosistema natural, i estant classificats ambdós productes com a perillosos per al medi en el registre de productes fitosanitaris, demanem al ple de la corporació l'adopció de la següent: DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- L’Ajuntament, en defensa de la salut pública i del medi ambient, es compromet a revisar el model de manteniment dels parcs i jardins, marges de camins i vials i arbrat públic, i a estudiar l’ús de pràctiques alternatives de jardineria fonamentades en l’ús de productes biològics acceptats en la pràctica de l’agricultura ecològica. Segon.- Per a realitzar aquest estudi es constituirà un grup de treball integrat dins de la Comissió d’Horts Urbans. En un període inferior als sis mesos des de la data d'aprovació del present acord aquest grup de treball trametrà als grups representats al ple del municipi i a la ciutadania en general un document amb les conclusions i propostes de gestió alternativa a la fins ara duta a terme. Deliberacions: El Sr. Camps de la CUP llegeix els punts primer, segon, tercer, quart i cinquè de la disposició de la moció. El Sr. Alcalde diu que el seu grup hi votaria a favor si es fessin unes modificacions. Està d’acord en el primer punt. En referència al segon punt, proposa que no es creï un grup sinó que s’integri a la Comissió d’Horts Urbans. No està d’acord en el punt tercer, els productes expressats són legals i la incidència que poden tenir és mínima. Tampoc està d’acord en el punt quart ja que creu que fer campanyes al respecte podria crear una alarma. Diu que si hi ha la possibilitat de substituir aquests productes, es farà, però que l’Ajuntament no pot actuar en propietats privades. El Sr. Camps de la CUP diu que hagués agraït que la proposta de modificació a la moció els hi haguessin passat amb antelació i no haver de discutir el tema dins el Ple. El Sr. Ramon Gorgas de CiU manifesta que el títol professional de nivell qualificat per responsables d’una aplicació que fa falta per l’aplicació d’un tractament d’herbicides és el seu, malgrat que ell no és treballador de l’Ajuntament. Després del debat s’acorda que només es manté la moció en els seus punts primer i segon. Votacions: Sotmesa a votació la moció dalt transcrita, s’aprova per majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU, 4 vots del grup municipal del PSC, 3 vots del grup municipal de la CUP i 1 vot del grup municipal del PP Vots en contra: --- Abstencions: ---


4. Precs i preguntes 4.1 Precs i Preguntes del grup municipal de la CUP: 4.1.1.- En referència al Centre Cívic i la seva ces sió a les entitats del municipi. La Sra. Iglesias li contesta que el centre cívic està obert a totes les entitats que

ho sol·licitin. Informa que s’hi ha traslladat el Punt Òmnia. La idea és que acabi sent un hotel d’entitats. Informa que les obres d’arranjament les estan fent les brigades municipals però el problema serà la dotació de mobiliari ja que de moment no hi ha pressupost per la seva dotació.

4.1.2.- Es demana al regidor de Patum sobre la tasc a feta fins avui pel comitè de màrqueting del Patronat Municipal de la Patum. El Sr. Guiu contesta que ell no forma part d’aquesta comissió però que el

mantenen informat i que la feina que se’ls ha encarregat és molt dura. 4.1.3.- També sobre el tema Patum es pregunta al re gidor d’esports, joventut i esdeveniments, en relació a la zona de barraques i si es tenen converses amb les associacions interessades. El Sr. Vegas diu que l’Ajuntament cedirà l’espai i que no posarà cap

impediment perquè es posin les barraques sempre que s’acompleixi amb la normativa. El Sr. Alcalde intervé dient que aquest mateix debat es va tenir l’any passat i, per tant, és un debat tancat. Pel que té entès les entitats, van quedar prou contentes.

4.1.4.- En relació a l’aplicació utilitzada per l’A juntament (REPARA) es comenta una incidència sobre la poda d’unes herbes a la Pla ça Mossèn Armengou i la utilització de determinats plaguicides.

El Sr. Gorgas li respon que el R.D. 1311/2012, de 14 de setembre, entrarà en vigor aquest any i que no era obligatòria la seva aplicació en el moment de fer l’actuació esmentada. Informa que l’Ajuntament disposa de tres jardiners amb la titulació que es requereix per aplicar els productes fitosanitaris. Que a partir d’enguany els tractaments que s’hagin de fer seran els mínims necessaris i que es compliran totes les premisses marcades per la normativa.

4.1.5.- Sobre la publicació del Dietari de Mossèn A rmengou, es pregunta sobre el finançament d’aquesta publicació.

La Sra. Calderer respon que l’Ajuntament no té res a veure ni amb la distribució ni amb els comptes. L’edició ha anat a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per tant, les llibreries es posen directament en contacte amb la Generalitat de Catalunya per fer les comandes i les liquidacions.

4.1.6.- En relació al poc temps en què disposen del s expedients per al seu estudi abans de les sessions dels òrgans col·legiats de l’ Ajuntament i dels organismes autònoms.

El Sr. Alcalde contesta que l’expedient estava a secretaria des del moment que es va convocar el Patronat de l’Hospital, que els fan arribar moltes coses sense tenir l’obligació de fer-ho, que es dóna compliment a la legalitat i que els tècnics municipals estan a la seva disposició per explicar-li el que cregui oportú.


4.1.7.- El grup municipal de la CUP trasllada les s eves felicitacions al regidor d’esdeveniments i la resta dels regidors de l’equip de govern per l’èxit de la cavalcada de reis.

El Sr. Alcalde se suma al que ha dit el Sr. Ribera afegint que també ha estat possible gràcies a la col·laboració de moltes entitats.

4.2 Precs i preguntes del grup municipal del PP: 4.2.1.- En relació a una moció del mes de juny de 2 012, sobre l’aplicació de l’exempció prevista pel grup AGBAR a les persones b eneficiàries pel PIRMI. I si era possible estendre aquest benefici als veïns del s municipis de l’àrea metropolitana.

El Sr. Alcalde li respon que en el seu moment es va activar però no han rebut cap resposta. Per tant, tornaran a reprendre aquesta iniciativa que al seu grup també li va semblar interessant.

4.2.2.- Igualment, en relació a una moció de febrer de 2012, mitjançant la qual l’Ajuntament es comprometia a impulsar la utilitzac ió del vehicle elèctric i atès la convocatòria de subvencions per aquest tipus de veh icles si se n’ha demanat alguna.

El Sr. Alcalde li respon que no s’ha plantejat cap canvi de vehicles de la flota municipal però que s’ha fet una sol·licitud a l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona de bicicletes elèctriques que anirien destinades a treballs de brigada o de vigilància de via pública.

DECLARACIÓ DE FE PUBLICA Antoni Pérez i Zúñiga, secretari de l’Ajuntament de Berga, certifico que el seu contingut íntegre plasma el desenvolupament de la sessió plenària corresponent. I, perquè així consti, estenc aquesta acta, el contingut de la qual certifico, corresponent a la sessió plenària ordinària del dia 10 de gener de 2013, amb el vistiplau de l'alcalde, Juli Gendrau i Farguell. L’alcalde, El secretari,

esborrany d’acta identificaciÓ de la sessiÓ data: número … · 2013. 6. 6. · el sr. alcalde...

Documents