es capdella (6-90-91-117-141-142) - andratxdita lo rafal de l’aigua, que incloïa quatre rafals:...

Es Capdella (6-90-91-117-141-142)

(6) CAMÍ DES COLL DE N'ESTEVE / CAMÍ DES COLL D’EN TORRES / CAMÍ DE SA

COMA MAJOR LOCALITZACIÓ Municipi: Andratx Fulls del mapa 1:5.000: 697-8-4 / 697-8-5 Inici: carretera Ma- 1031 prop de Cas Torrer. Final: carretera Ma-1031, prop de la partió de terme de Calvià. Longitud: 2451 m DOCUMENTACIÓ - Camí públic. - Camí reial. - Camí veïnal. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Plan Nacional de Vías Provinciales (1973). - Declaració de camí veïnal. - Obres per part de l'Administració. - Inventari general de Béns i Drets (2005).

SENYALITZACIÓ

Fites Pintades

Indicadors Panells

DELIMITACIÓ LATERAL Sí

No paret, reixa, obert.

LIMITACIÓ DE PAS Sí

No - Una reixa a l´inici del tram 3. - Una construcció i una reixa al final del tram 3. - Una barrera tancada amb pany a l´inici del tram 9. - Una reixa al tram 10 del camí. - Un cartell "Prohibido el paso. Propiedad privada" a l'inici del tram 11.

OBSERVACIONS - Com es recull a la documentació el camí d'Andratx al Capdellà discorria per l'actual ctra. Ma-1031 i pel camí de sa Guixeria (camí 156). Més endavant el camí es dividia en dos: un que passava per la font de Son Joan i el coll d'en Torres i l'altre pels pous des Rafal Blanc (donant accés a finques com s'Alqueria, Son Bosc i es Rafal Blanc). Davant la dificultat de saber a quin dels dos ramals fa referència la documentació localitzada, i tenint constància física, documental i cartogràfica dels dos camins, s'han catalogat com un sol camí, amb el nom de "camí des coll de n'Esteve" pel coll d'en Torres (trams 1 a 13); el tram 14 correspondria al que resta (perquè quasi tot coincideix amb l'actual carretera Ma-1031) del ramal que discorria pels pous des Rafal Blanc. - El tram 4 discorre per dins el torrent de s'Alqueria.

- El tram 7 actualment no existeix - Camí d'interès excursionista Sí No

RECOMANACIONS Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals Obertura d'un Expedient d'investigació Protecció per interès constructiu

TRAMS - Tram 1 Des de la ctra Ma-1031 km 3,4, fins prop de son Viguet. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 183 m Amplada mínima: 2,7 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius

Cadena Paret Clavegueres

Pont Escalons Pujadors

Escopidors Ratlletes Gual empedrat

Pedres passadores Paretons Marges

- Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 320 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 320 m Amplada mínima: 2,3 m Amplada màxima: 4,5 m Seguiment: fàcil Estat: regular Camí es troba parcialment envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 3 Continuació del camí fins al coll d'en Torres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 53 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 4 Continuació del camí fins una distància de 321 metres. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 321 m Amplada mínima: 2 m Seguiment: fàcil Estat: dolent El ferm es troba en mal estat i envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 5 Continuació del camí fins una distància de 58 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 58 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 6 Continuació del camí fins a una distància de 144 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 144 m Amplada mínima: 2,8 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 7 Continuació del camí fins a una distància de 354 metres. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 354 m Amplada mínima: 1,5 m Amplada màxima: 2 m Seguiment: fàcil Estat: dolent El ferm es troba en molt mal estat de conservació. Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 8 Continuació del camí fins una distància de 384 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 384 m Amplada mínima: 2,6 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 9 Continuació del camí fins una distància de 77 metres. Tipologia: ? Tipus de ferm: desconegut Longitud: 77 m Amplada mínima: 0 m Seguiment: desconegut Estat: desconegut Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 10 Continuació del camí fins a connectar amb la carretera Ma-1031 prop del coll de n'Esteve. Tipologia: ferradura Tipus de ferm: empedrat parcialment Longitud: 289 m Amplada mínima: 2,1 m Amplada màxima: 2,6 m Seguiment: regular Estat: regular El camí es troba parcialment envaït per la vegetació Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 11 Des de la carretera Ma-1031 km.4,25 fins a connectar amb l'inici del tram 9. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 268 m Amplada mínima: 2,8 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:

El 23 de febrer de 1591 Pere d’Orlandis capbrevava una part de la possessió

dita lo Rafal de l’Aigua, que incloïa quatre rafals: So na Sempola, Son Garau, Son Torres i Son Bosch, i “...lo altre empero Rafal appellat Sona Sempola y Son Garau affronte ço es torrent torrent capaval ab la possessio de Pere Lorens de la Cova y de aqui tira la partio ha una creu la qual es entre dits coniuges Palmers y la possessio den Francesc Ortola la qual creu sta alt lo coll den esteve devall lo cami a la part de Calvia y de aqui tira devall devall lo cami public del Coll den Steve haont ha una creu...” (ARM. P-95). El 17 de gener de 1753 Gabriel Bonet de la Coma Major capbrevava una peça de terra de pertinències de So na Sampola, en el Coll d’en Esteva, que afrontava “...de una part ab cami publich qui va del Coll den Esteva a la vila, ab torrent fins arribar a la porcio de las terras de Pere Simo de la Cova de la Vila de Calvia, tirant just a la serre del Coll den Esteva, y arribant a confrontar ab terras de son Cabot dels hereus de Franª Hortolá, y Ramis, y de aquí abaxe per una costa traves, y va a una roca qui es troba devall un ullastre gros en el traves ahont se troba una creu, y de aquí tira al Cap de la Volta Llarga fins a confrontar en el cami publich.” (ARM. P-104). A una inspecció de camins feta per Tomàs Abrines, mestre picapedrer de la Junta de Camins, el 27 d’agost de 1815, es descrivia l’estat d’aquests a diferents

municipis de l’illa, i en ell podem llegir el següent: “...Los de Andrache no son muy malos solo el Coll den Esteva hay una porcion que se halla muy mala, ahunque se ha compuesta varias veses, pero los marineros de dicha villa lo desbaratan quitando las piedras y echandolas en un barranco que hay al lado y lo hasen con el fin de ver los saltos que da, y tambien ha ajudado mucho a su destruccion mucha madera de construccion que se ha arrastrado por dicho camino...” (AGCM. Sign. VI-61/4).

El 28 de març de 1827 Guillem Ensenyat registrava una peça de terra en el lloc del Coll de n’Esteve, que confronta amb camí reial, i peça de terra que fa partió amb “cami sander qui va a son Garavat” (ARM. P-121). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 30 de març de 1873 es va llegir la instància d’un veïnat “...pidiendo se ponga en el mismo ser y estado el camino que desde tiempo inmemorial existe y dirige en el coll den Esteve por haber destruido el libre transcito para él. Acordó el Ayuntamiento previa las diligencias practicadas en averiguacion del pasar aviso a Jaime Enseñat Gaya para que en la parte de camino que linde con una finca cuyo punto se ha obstruido el camino lo ponga en el mismo ser y estado dentro tercero dia en que antes se allaba...” (AMA. Sign. 95). Camí des coll d’en Torres El 12 de març de 1816 el batle d’Andratx remeté al Director General de Camins una relació dels camins que s’havien de recomposar l’any corrent: “...los meses de Marzo, Abril y Mayo, se trabajaran en el camino, vulgo el Coll de Andritxol, el de el Coll de na Esteva, y el de el Coll den Torres, y en los meses de Setiembre, Octubre y Noviembre se trabajaran en los caminos a saber el camino vulgo el Coll de la Raco y el camino que de la Villa llega al Puerto”. L’1 de juny de 1816 el batle tornava a enviar una relació amb l’estat de les obres: “...Se empeso la obra y recomposicion del camino del Collado de Andrichol dia 15 de Marzo ultimo, y se concluyo dia 18 de Mayo ultimo, y se ha recompuesto la distancia de 3300 pasos. El dia 20 del mismo Mayo se empeso la obra del Camino del Collado den Esteva, y se ha seguido hasta 31 del mismo, en que ha sesado en cuio tiempo se ha recompuesto la distancia de 200 pasos; quedando para recomponerse en la temporada del año proximo, el Camino del Collado de la Raco, el Camino del Collado den Torres, y el Camino que desde la Villa hiva al Puerto, y lo que resta del Collado den Esteva...”. (AGCM. Sign. VI-60/3).

El camí al Coll d’en Torres està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993) dins el terme municipal d’Andratx a l’apartat : “ Altres camins del terme d’Andratx”: “Camí al Coll d’en Torres (l’altre camí a es Capdellà)”. Camí de Puigpunyent

En un expedient format l’any 1821 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments

havien de donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l’estat en què es trobaven. A la relació de camins que va remetre l’Ajuntament d’Andratx es pot llegir el següent: “...Otro camino general que se dirige a la Villa de Puigpuñent y transita por el distrito de Calviá...” (AGCM. Sign. X-822/9). Camí que va als pous del Rafal Blanc El 17 de desembre de 1852 Vicenç Soler, com a propietari de la peça de terra anomenada Can Pere Vei, va presentar al jutjat un plet per dret de pas per un camí

d’Andratx, “...manifestando que en el districto de Andraitx hay un camino, que, partiendo del casco de la villa, atraviesa una pieza de tierra llamada el Rafal Blanch de Pedro José Alemany y conduce al parage llamado los pozos del Rafal Blanch, y seguidamente a varios predios...”, i que aquest camí havia estat obstruit per l’esmentat Alemany, impedint el pas als demanadants per accedir a les seves terres. El 29 de gener de 1853 es va dictar providència per la qual s’amparava a Vicenç Soler en el seu dret de pas pel camí que anava des d’Andratx als pous del Rafal Blanc (ARM. Plets II. 232/11). Camí de sa coma Major En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 14 de novembre de 1868 es va deliberar “...si se creia de utilidad pública declarar camino vecinal el que dirige de este pueblo al vecino de Calviá y Puigpunyent; cuyo camino atraviesa la barriada conocida por la Coma Mayor, punto de muchisimo transito de carruages y caballerias, a pesar de hallarse intransitable. Y en su vista todos los señores que asistieron a la reunion acordaron por unanimidad de votos declarar vecinal el referido camino mediante el beneplacito de la Excelentisima Diputacion provincial...” (AMA. Sign. 91). El 12 d’agost de 1872 l’ajuntament andritxol passà a la comissió de camins i servituds públiques la sol·licitud d’un veïnat per construir una casa “...al lado del camino vecinal de la Coma Mayor...” (AMA. Sign. 94). En el ple del 5 d’octubre de 1873 es llegí una instància d’un veïnat demanant permís per construir el coll a dos pous de la seva propietat anomenada Rafal Blanc, a la Coma Major, “...lindante con el camino vecinal, en vista de haber quedado deteriorados los mismos en la obra sobre la construcción del espresado camino...” (AMA. Sign. 95).

Segons consta a l’acta del ple del consistori andritxol el 2 de febrer de 1874 es

llegí una instància de diversos veïnats de la barriada de la Coma Major demanant la concessió per part de l’ajuntament de torns de prestació personal “...al objecto de terminar el camino carretero que atraviesa dicho barrio y que estan construyendo de peculio propio. Enterado el ayuntamiento y considerando que si bien el camino de que se trata no es vecinal, es uno de los mas importantes de la poblacion y con particularidad para la Coma Mayor, acordó conceder para el espresado camino los turnos de los vecinos del barrio tercero de la Coma Mayor que opten personalmente...” (AMA. Sign. 95).

En el ple del 14 de maig de 1874, “A propuesta del Sr. Alcalde se acordó que

los vecinos que optaron por la prestacion personal llenen dicho servicio dentro el presente mes y el próximo venidero, en los caminos vecinales llamados de la Coma Mayor, de Estallenchs, de Arracó, del que dirige al puerto y demás transversales de mayor interés público” (AMA. Sign. 98).

En el ple del 3 de juny de 1878 es llegí la instància d’un veïnat “...al objecto de

construir tambien una casa lindante con el camino vecinal de Coma Mayor, y punto conocido por las malas rocas...” (AMA. Sign. 95 a).

En sessió plenària celebrada el 30 de desembre de 1883 s’autoritzà la petició

d’un veïnat “...pidiendo permiso para añadir una hilada de piedras en un bancal sito en su propiedad llamada Coma Mayor lindante con camino público conocido por este mismo nombre...” (AMA. Sign. 95 a).

El 15 de novembre de 1885 el consistori andritxol “...acordó reconstruir a la mayor brevedad posible, un trozo de bancal, que a consecuencia de los últimos aguaceros se ha derrumbado en el camino llamado de la Coma Mayor, dificultando el paso de carruages por el mismo, y que esta gasto se satisfaga con cargo al artículo segundo del capitulo sesto del presupuesto vigente” (AMA. Sign. 95 a).

El 3 de gener de 1886 l’Ajuntament d’Andratx acordà per unanimitat asignà a

Bartomeu Borràs Palmer la construcció d’un tram de marge que forma paret en el camí veïnal anomenat de la Coma Major, pel preu de 166 pts (AMA. Sign. 95 b).

En el ple del 5 d’abril de 1886, “...teniendo el Ayuntamiento en consideración el

deplorable estado de deterioro en que actualmente se hallan los varios caminos vecinales que unen este pueblo a los de Calviá y Estallenchs, al lugar de Arracó y el que enlaza este lugar con la carretera general del puerto de esta villa; los cuales se conocen respectivamente por camino de Coma Mayor, coma Menor, de Arracó y del Estret, con motivo de distintas causas y muy particularmente a consecuencia de las lluvias torrenciales de este año; por los que es punto menos que imposible el tránsito con carruages y hasta por el último con caballerias; como tambien la gran importancia que tienen dichos caminos para los intereses generales de esta poblacion, y la suma y absoluta necesidad de proceder cuanto antes a su mejora y recomposicion [...] acordose por unanimidad suplicar a la Exma. Diputación Provincial la concesión de una subvencion de mil pesetas de los fondos de la Provincia...” (AMA. Sign. 95 b).

En carta dirigida pel batle d’Andratx a la Diputació Provincial el 27 de juliol de

1891 aquest demanava que, haguent acordat la corporació municipal aixecar el plànol d’alineació i rasants del camí veïnal de la Coma Major, passàs l’arquitecte provincial per procedir a l’estudi de l’esmentada via. A la memòria explicativa del projecte d’alineació i rasants d’una porció del camí veïnal anomenat de la Coma Major o Calenta, elaborat el 14 de juliol de 1894, podem llegir: “...La porción de camino de que se trata es de mucha importancia para el tránsito, y arranca de la Plaza de Pou de la villa de Andraitx...” (AGCM. Sign. VI-103/6).

En el ple del 15 de febrer de 1892 el consistori andritxol acordà que la

subvenció de 275 pts atorgada per la Diputació Provincial per a la recomposició de camins veïnals del districte s’invertís en la reparació del camí de la Coma Major, “...Y teniendo en cuenta que esta Corporación tiene en estudio la prolongación del camino vecinal de que se trata hasta la demarcación del término municipal de Calviá se acordó también se oficie al Ayuntamiento de dicho pueblo instándole a que practique el estudio de la parte del camino que enlaza aquel pueblo con el de la Coma Mayor a fin de conseguir la apertura de la expresada via que uniendo las dos poblaciones ha de reportar inmensos beneficios a ambas poblaciones” (AMA. Sign. 95 b).

L’any 1893 l’Ajuntament d’Andratx dugué a terme obres en el camí veïnal de la

Coma Major: el 5 d’abril aprovà un compte de 120 pts en concepte de personal i material invertit en la seva recomposició; el 19 d’abril es va aprovar el pagament d’un compte de 94 pts pel mateix concepte (AMA. Sign. 95 c).

En sessió plenària celebrada el 3 d’abril de 1899 es concedí permís a un veïnat

per construir una paret seca “...al lado del camino vecinal de la Coma Mayor en el sitio conocido por Can Jaumet...” (AMA. Sign. 99).

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 13 d’octubre de

1902 es llegí la sol·licitud d’un veïnat “...pidiendo permiso para colocar una hilera de piedra arenisca, vulgarmente llamada marés sobre el muro de la carretera vecinal de la Coma Mayor en el sitio llamado Can Morella, al objecto de construir sobre la misma,

un cobertizo o porche donde albergar un carro que quedara en terreno propiedad del recurrente, sobre cuya hilera descansaran las vigas del indicado cobertizo. Enterado el Ayuntamiento, acordó, conceder al recurrente el permiso solicitado con la condición de que por medio de revocado refuerze debidamente el muro del camino de referencia y deje espedito el curso de las aguas por la cuneta de la repetida carretera” (AMA. Sign. 101).

El 15 de juny de 1903 el consistori andritxol acordà el pagament d’un compte

de 363 pts invertit en jornals i materials per les obres de millora i reparació del camí veïnal de la Coma Major (AMA. Sign. 102).

En una altra sessió del 8 d’agost de 1904 un altre veïnat va ser autoritzat pel

consistori “...para poder conducir por medio de canales de barrio cocido las aguas que atraviesan interiormente el camino vecinal de la Coma Mayor en el sitio conocido por la Font de Son Juan, pudiendo llevar a efecto las obras necesarias que no irroguen perjuicio a dicho camino” (AMA. Sign. 103).

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx l’1 de maig de 1905

s’autoritzà un veïnat que havia demanat permís “...para construir una casa en solar que ha adquirido en el establecimiento del predio Son Lluis lindante con el camino vecinal de la Coma Mayor en el sitio Ca S’Estañera...” (AMA. Sign. 103).

En el ple celebrat el 14 de juliol de 1907 “...se acordó la reparación y mejora del

camino vecinal de la Coma Mayor en el sitio denominado Se Guixeria de Can Tayo...” (AMA. Sign. 106).

En sessió plenària del 2 de maig de 1909 s’aprovà un compte de jornals “...por

importe de la construccion de un banco de piedra a la vera del camino de la Coma Mayor en el sitio Creu de la Verónica importante pesetas 18” (AMA. Sign. 107).

En una altra sessió celebrada el 8 de gener de 1911 es passà a informe de la

comissió de camins la instància d’un veïnat “...pidiendo permiso para construir una casa a la vera del camino vecinal de la Coma Mayor, y punto denominado Can Toni de S’Auqueria, a cuyo fin solicita se le señale la alineación y rasante a que ha de sujetar la obra...”, informe que fou favorable segons consta a l’acta del ple del 22 de gener (AMA. Sign. 109).

En el ple celebrat el 6 d’abril de 1919 s’acordà per unanimitat es continuàs el

plànol d’alienació i rasants del camí de la Coma Major “...a partir del punto donde termina el ya existente hasta el sitio conocido por La Creu de L’Amo Antoni dado el desarrollo de urbanización que en aquella comarca va adquiriendo la propiedad rústica en la parte que linda con dicho camino” (AMA. Sign. 114).

En sessió celebrada el 7 d’octubre de 1924 l’ajuntament andritxol acordà

continuar la construcció de la carretera d’Andratx a Capdellà fins enllaçar amb el camí veïnal de la Coma Major, en el punt anomenat Can Resqueta, amb càrrec al pressupost municipal (AMA. Sign. 120).

El 6 de febrer de 1932 un dels regidors “...expone la imprescindible necesidad

de proceder al arreglos del muro de contención del antiguo camino de la Coma Mayor, que últimamente se derrumbó.

Dice que a causa de no haberse terminado el nuevo camino, los vecinos se ven en la imprescindible necesidad de circular por el viejo, que se halla en tal estado de abandono que está imposible para el tránsito

Termina interesando del Ayuntamiento, acuerde una fórmula que permita no quede abandonada tan importante vía” (AMA. Sign. 124).

Camí d’Andratx a Calvià pel coll de n’Esteva El 21 de maig de 1894 el consistori andritxol llegí una comunicació de la Diputació Provincial per la qual es feia saber de la concessió d’una subvenció de 300 pts “...para la reparación del camino de esta a Calvia por el Coll d’en Esteva a condición de que esta Corporacion invierta en las mismas obras otra suma igual de fondos municipales y de que las obras se ejecuten bajo la inmediata inspeccion del Sor. Arquitecto provincial” (AMA. Sign. 95 c). En sessió plenària celebrada el 18 d’octubre de 1912 es donava compte de les gestions fetes amb l’ajuntament de Calvià “...conducentes a conseguir la unión de dicho pueblo con esta villa por medio de carretera vecinal por Capdellá en mérito de las cuales se había convenido en principio y considerando esta Corporación de conveniencia y utilidad pública la realización de la indicada mejora. Acordó por unanimidad la continuación de los trabajos conducentes a que se convierta en hecho el proyecto iniciado y al efecto se resolvió el nombramiento de una Comisión compuesta de dos concejales de este Ayuntamiento y dos propietarios de esta villa los cuales funcionando bajo la presidencia del Señor Alcalde se entiendan con igual comisión que nombre el Ayuntamiento de Calviá y resuelvan lo que sea conducente a la pronta solución del asunto” (AMA. Sign. 110). Camí d’Andratx a Capdellà pel coll de n’Esteva El 29 de gener de 1928 l’Ajuntament d’Andratx acordà començar les obres de construcció de la carretera d’Andratx a Capdellà pel coll de n’Esteva “...atendiendo con su importe a los gastos que las obras originen hasta se certifique la subvención otorgada por unidad de obra realizada...” (AMA. Sign. 121). En el ple del 18 de juliol de 1932 “El Sr. Alemañy D. Gabriel se interesa para la pronta terminación de las obras de apertura del camino de Andraitx a Capdellá ofreciendo el Sr. Alcalde no dejar desatendido tan importante asunto” (AMA. Sign. 123). En sessió plenària del 4 d’abril de 1932 el Sr. Batle acordà gestionar davant la Diputació Provincial un crèdit per acabar les obres del camí d’Andratx a Capdellà, així com demanar la cooperació de l’Ajuntament de Calvià, i un dels regidors “...dice que a la petición puede añadirse que antes se disponia de un camino vecinal ahora desaparecido, con los consiguientes perjuicios para todos los vecinos...” (AMA. Sign. 123). El 19 de desembre de 1932 es comunicava que el batle de Calvià havia tramés invitació al batle d’Andratx per passar a Palma a entrevistar-se amb el batle de la capital “...a fin de gestionar la pronta apertura y terminación del camino de Andraitx a Capdellá por el Coll d’en Esteva”. A l’acta del ple del 16 de gener de 1933 es discutí l’assumpte: “El Sr. Enseñat D. Guillermo interesa de la presidencia de cuenta del resultado de las gestiones a favor del camino de Andraitx a Calviá.

El Sr. Alcalde manifiesta que pasó a Palma para junto con el Alcalde de Calviá efectuar algunas gestiones en pro de la terminación de tal camino, pero que ellas no llegaron a efectuarse por no haber encontrado en su despacho al Alcalde de la Capital.

El Sr. Enseñat D. Guillermo indica que a su entender no deben efectuarse nuevos viajes a Palma para gestionar tal asunto, pero si elevarse a la Diputación Provincial razona instancia pidiendo el arreglo y terminación de tan importante via.

Sigue que tal camino está en tal estado de abandono que ha quedado imposible para el tránsito.

Manifiesta que el desmoronamiento del muro de contensicón de un bancal, ha cerrado completamente tal ruta.

Termina pidiendo al Ayuntamiento acuerde la reparación de la via repetida. El Sr. Alcalde indica que el antiguo camino quedó a favor de los propietarios

colidantes y la nueva carretera depende de la Diputación. Manifiesta que el pasado año la brigada cuido de la reparacion del antiguo

camino, pero que es el Ayuntamiento quien debe resolver si ha de conservarse o dejarlo a cargo de los propietarios interesados.

Termina que el arreglo del muro representa un gasto de mas de doscientas pesetas.

El Sr. Enseñat D. Guillermo indica que no estando terminada la nueva carretera, no debe recaer el gasto de conservación del antiguo sobre los propietarios afectados, a los que sin embargo podría solicitarse su cooperación.

Despues de intervenir varios señores concejales, se acuerda desinterceptar el camino y solicitar de la Excma. Diputación active la terminación de la carretera proyectada...” (AMA. Sign. 124).

El camí d’Andratx a es Capdellà està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993) dins el terme municipal d’Andratx dins l’apartat “Altres camins del terme d’Andratx”, on diu: “El més habitual, per Son Juvera, Son Viguet (amb un tram empedrat), Son Bosc, Son Sampola, Son Cabot, es Capdellà (citat per BERARD, 1.789). Pel Coll Andritxol, sa Cova, Son Vic Vell, es Capdellà. No tan important.” En aquest mateix apartat hi ha el camí del Coll de n’Esteva. (Pàg. 64) DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - HABSBURG-LORENA, LL, S. (1869-91), tom V, pàg 45-86. L’arxiduc fa referència al camí catalogat on diu: “A l’esquerra deixam un camí que condueix a Can Rico [...], tombam a la dreta i deixam a l’esquerra el petit grup de cases de Can Bonet, fins on arriba un camí. Ara el camí serpenteja al llarg d’una valleta lateral, que s’eixampla bastant i és sembrada d’oliveres i garrovers. A la dreta trobam una pedrera de guix amb el forn allà mateix. A l’esquerra del camí, al fons d’una segona petita vall, deixam la font de Sant Joan, [...]. Hom travessa la frau bastant ampla del Rafal Blanc i la possessió del mateix nom queda a l’esquerra. Llavors hom passa per formoses plantacions d’oliveres i aviat es troba en una vall força ampla, anomenada el comellar del coll de n’Esteve, [...] Sobre la primera avançada rocosa, que s’eleva per dins el primer revolt, hi ha una casa de pagès, anomenada Can Balandranc. Després d’aquest estretall la vall forma una altra eixamplada com una mena de banc, que els pendissos de roca rogenca de sa Cova delimiten a la part dreta. Però nosaltres anam cap a l’esquerra i pujam per un camí rocós d’escalons a dalt del coll de n’Esteve, des del pas rocós del qual es domina tota la vall fins a sa Cova de davant; [...].” - BERARD, J. ([1789] 1983). A la seva obra ”Viaje a las villas de Mallorca” concretament a les planes 15 i 16 que fan referència a la vila d’Andratx cita “[...]. El otro camino es el de herradura. Pasa por el Capdellá de Calviá donde empieza a subir hasta Son Asempola, con algún riesgo por los precipicios, y baja otro tanto o más por Can Trias y Son Jubera hasta cerca la iglesia de Andrache, que es lo primero que se ofrece.[...] - ENSENYAT I PUJOL (1919), a la seva història de la Baronia, narra un fet, emmarcat dins el conflicte de les banderies, que succeí l’1 d’octubre de 1520: “...cansados de

alborotar y hacer estruendo, marcharon otra vez todos juntos a Son Moner [...] y después [...] por el Coll de Son Esteva, dirigiéronse a Puigpunyent...” (pàg. 384). - GRIMALT (2001), en parlar dels camins del creuer del Graner del Delme, esmenta el camí d’Andratx, del que diu: “Aquest sortia del Graner pel tram de camí encara existent fins a creuar l’actual camí de Galatzó. Des d’aquí pujava per darrera el turó que hi ha darrera les cases de Son Durí cap al coll de n’Esteve. Una vegada passat aquest, continuava per Son Sampola, el coll baix, i seguia per sa coma Calenta, per Son Viquet, Son Juvera i Son Mas fins arribar a Andratx” (pàgs. 36-37). - GRIMALT (2001) dedica un paràgraf a la carretera d’Andratx, i parla de dues opcions: “La primera opciò és aquella que volien els andritxols el 1837: passar pel coll de sa Cova; el des Cucons i per Santa Catalina. I serà ràpidament descartada a causa que dobla el cost de la segona opció. I l’alternativa és una proposta realment sorprenent: seguir el camí vell. Aquesta serà per descomptat la carretera que es farà, i que romandrà intacta fins devers 1965, però el camí vell no havia anat mai pel coll de Gorvió. La idea de fer passar la carretera directament de Peguera a Santa Ponça era nova. Fins ara el camí pujava per Torà i baixava pel pas de sa Mula. Sospitem que el camí o tirany inicial del coll de Gorvió s’havia començat a utilitzar per part dels andritxols que anaven a Ciutat, per escurçar la voltera que feia el camí de mar. En absolut però podia ser un pas apte per a carros. Basta veure la zona en l’actualitat destrossada per la trinxera de la carretera dels anys setanta, amb les antigues voltes penjades...” (pàgs. 71-72). - PEÑA, P. (2001 [1891]) a la seva obra Guía de las Baleares, parla de les escursions que es poden fer a Andratx i fa referència a l’excursió “A Calviá por el Coll d’en Esteva: El camino más corto para ir desde Andraitx á Calviá es por una depresión de la montaña en forma de puerto, llamado Coll d’en Esteva, encontrándose de paso amenos sitios y notables predios. La longitud de este camino solo utilizable para caballerías es de unos 8 kilómetros.” (pàg 314-315). - ROSSELLÓ VAQUER i BOVER PUJOL (1999), a la seva història d’Andratx durant el segle XVI, esmenten el següent: “Estan documentats els següents camins [...] Dins el terme de Calvià està documentat "la via pública que va a la vila d’Andratx", el 1510...” (pàg. 37). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - DESPUIG, A. (1784). Mapa de la Ysla de Mallorca. Escala 1:74.655. Apareix aproximadament. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor (realitzat aproximadament entre 1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix majoritàriament. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1958). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 2, 3, 4, 5 i 8. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament i parcial. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (I-IV). Apareix el tram 4.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Fulls 697 (I-II). Apareixen els trams 1, 2 i 11. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andraxt-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Full 697 (2-4), (3-4). Apareix majoritàriament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697 (37-27). Apareixen els trams 1, 2, 3 i 11. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697 (37-27). Apareixen els trams 1 i 2. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 3 i 4 parcialment. - Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria (1995). Término de Andratx. Provincia de Baleares. Escala 1/5.000.Apareixen els trams 3, 4, 5 i 8. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II. Apareixen els trams 1, 2 i 3. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Trams: 2, 3, 4, 5 i 8.

(90) CAMÍ DE SON CABOT A S'ERMITA

LOCALITZACIÓ Municipi: Andratx. Fulls del mapa 1: 5.000: 697-7-6 / 697-8-5. Inici: camí vell d'Andratx a Palma, núm 1. Final: s'Ermita. Longitud: 3.781 m. DOCUMENTACIÓ - Fitació de terme. SENYALITZACIÓ

Fites Pintades Indicadors Panells


No


No

OBSERVACIONS - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS

Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals Obertura d'un Expedient d'investigació Protecció per interès constructiu

TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 700 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 700 m Amplada mínima: 2,8 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 345 m, Tipologia: tirany/ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 345 m Amplada mínima: 0,7 m Seguiment: fàcil Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 3 Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 2.736 m Amplada mínima: 0,7 m Seguiment: fàcil Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius






L’any 1954 l’Institut Geogràfic i Catastral va realitzar els treballs topogràfics per delimitar la línea de terme dels municipis d’Andratx i Calvià i assenyalar les fites comuns. A l’acta de les operacions practicades podem llegir el següent: “7º Mojón [...] Se halla este mojón en la intersección de la margen izquierda de la senda que conduce del predio de Son Cabot a La Ermita [...] 8º Mojón [...] se halla situada en el paraje llamado Llano de Garrafa, en terreno monte bajo de pinos del predio de Son Cabot y en la margen derecha de la senda que conduce del predio de Son Cabot al de La Ermita...”. Així mateix en el croquis aixecat per recullir la col·locació de les fites apareix grafiat un tram del camí (IGN. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d). Al plànol guia d’Andratx apareix un apartat dedicat a excursions en el qual hi ha un itinerari per anar al puig de Garrafa: “Per accedir-hi es pot anar per dues vies: una que parteix des de la possessió de Son Xina devora l’IES Baltasar Porcel, i que puja progressivament fins al cim del puig, a uns 462 m; o un altra accés pel camí vell d’Andratx que es troba al quilòmetre 28 de la carretera que uneix Palma amb el Port, amb un ascens més inclinat al principi...”. - FONT I MARTORELL (1964). El camí catalogat apareix a l’excursió « Puig de Garrafa », on podem llegir : «Se toma el camino que hay a la derecha y a los cinco minutos se pasa una barrera y se prosigue durante otros diez minutos, para tomar entonces un sendero que se desvía a la izquierda, en virajes de pronunciada subida [...], sendero que muy pronto se bifurca, teniendo que seguir el de la derecha, [...], continuar luego, siempre en subida, hasta alcanzar la altura, en una especie de planicie, para, en ella, proseguir la marcha hacia la derecha para lacanzar el borde de la masa rocosa [...]. Una vez que se ha regresado al sendero de subida, se continua en línea recta, a campo a través, hacia el hito del <<Puig Garrafa>> [...]. Esta distancia se cubrirá en unos veinte minutos, [...] camino muy confuso, [...]. [...], se desciende por el lado izquierdo, hasta encontrar un sendero que da vuelta al montículo, [...], continuar siempre en línea recta hasta llegar a un collado, [...]. Se pasa luego una barrera y a poco se encuentra un camino a mano izquierda, que no hay que seguir, debiendo continuar por la derecha, o sea por el sendero, que desemboca a un camino que deberá cruzarse, para, en pocos minutos alcanzar las casas del predio <<Son Sampola>>, [...]. [...], se proseguirá en dirección opuesta a la que se ha llegado, para lacanzar la carretera [...] que une Capdellà y Andratx, tomándola a mano izquierda. A los veinte minutos, [...], se verá un camino a mano derecha, que es el que conduce a <<Alqueria>>, [...], deberá continuarse por la misma carretera [...], hasta llegar a Andratx [...]. - HEINRICH, H. (1989). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. A l’excursió 7 (Aufstieg auf das Plateau der ,,Roten Wand” durch die ,,Tankstellen-Schlucht” zum Gipfel der Garrafa (462 m)). (pàg 46-53). - HEINRICH, H. (1991). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 2. A l’excursió 7 (Der abenteuerliche Aufstieg über den Grat der Roten Wand auf das Plateau der Garrafa (462 m), Rückweg über den Pas de Serna). (pàg 75-82).

- PALOS, B. (1984). Dedica un dels seus Itineraris de Muntanya al Puig de Garrafa (pàgs. 15-19 ): [...] El recorregut és fàcil, i disposa de camí tot el temps. [...] Situarem el punt de sortida des d’Andratx [...] Des d’aquest lloc i en direcció a Palma, anirem per la carretera vers Es Coll Andritxol, el qual es troba entre els kms. 28 i 29. Poc abans d’arribar al km. 28 i a prop del punt més elevat del coll, trobarem a l’esquerra la carretera vella. L’agafarem i,quasi just després d’haver-hi entrat, trobarem a l’esquerra un camí de carro. Seguint-lo, passarem primer una barrera, després travessarem un conradís i llavors un portell per ficar-nos per una coma molt estreta de tot d’una [...] El camí pel fet d’anar pel centre de la coma és una vertadera torrentera. Ràpidament va obrint-se la coma al mateix temps que el camí, quasi totalment desfet i confús, puja fent-se cada vegada més costerut. Sense cap entrebanc s’arriba al cin del primer “gep”. Mantenint la mateixa direcció observada fins aquí, trobarem un tirany molt definit que seguirem cap a l’esquerra (Nord-Est) . Deprés de baixar a un coll i tornar a pujar, ens durà al Puig de Garrafa [...] Es continuarà en la mateixa direcció, baixant un altre coll i tornant pujar creuraem dos “geps” més, quasi pel seu centre. Un altre collet, i aquí el camí es desplaça a la dreta per revoltar un altre “gep” i tombar tot seguit cap a l’esquerra. Travessa un portell i surt a un replà. Aquest lloc es diu S’Ermita. Creuarem aquest replà per entrar a un camí de carro que, de baixada passa per davant una barraca i quasi tot d’una es bifurca. Seguirem pel de l’esquerra. Més avall trobarem una barraca i poc després una altra. Totes tres les deixarem a la dreta. El camí va perdent altura per dins Sa Coma de S’Ermita per seguir ja molt avall paral·lel als penya-segats de Garrafa. Finalment per camí asfaltat, s’ens presenten dues opcions : de front sortirem a la carretera d’Estellencs a la sortida d’Andratx, cap a l’esquerra, a la carretera de Palma, prop del creuer que du al Port d’Andratx. “ CARTOGRAFIA ON APAREIX: - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix el tram 1. - Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria (1995). Término de Andratx. Provincia de Baleares. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000.

(91) CAMÍ AL COMELLAR DES POU

LOCALITZACIÓ Municipi: Andratx. Fulls del mapa 1: 5.000: 697-8-5 / 697-8-4. Inici: camí des coll de n'Esteve, núm. 6. Final: s'Ermita (Garrafa). Longitud: 1.194 m. DOCUMENTACIÓ SENYALITZACIÓ



No


No - Una paret i una reixa al tram 5.

OBSERVACIONS - El tram 3 ha estat obert amb cullera. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS


TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 175 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 175 m Amplada mínima: 3,3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 2 Correspon als següents 50 m, del camí Tipologia: tirany Tipus de ferm: terra Longitud: 50 m Amplada mínima: 0,5 m Seguiment: fàcil Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 3 Des de l'inici del camí fins a una distància de 690 m. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra Longitud: 690 m Amplada mínima: 2,3 m Amplada màxima: 2,7 m Seguiment: sense problemes Estat: regular el ferm es troba en mal estat i parcialment envaIt per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 4 Continuació del camí fins a una distància de 142 m. Tipologia: ferradura/tirany Tipus de ferm: terra Longitud: 142 m Amplada mínima: 1,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Es troba envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 5 Continuació del camí fins a una distància de 105 m. Tipologia: tirany Tipus de ferm: terra Longitud: 105 m Amplada mínima: 0,5 m Seguiment: fàcil Estat: regular es troba envaït per al vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 6 Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 32 m Amplada mínima: 2,3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - HEINRICH, H. (2000). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 2. A l’excursió 7 (Der abenteuerliche Aufstieg über den Grat der Roten Wand auf das Plateau der Garrafa (462 m), Rückweg über den Pas de Serna oder bequem auf einem Karrenweg ). (pàg 87-96). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor (realitzat aproximadament entre 1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (realitzat aproximadament al 1930-31, 2a edició). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Full 697- II. Apareixen els trams 4, 5 i 6 aproximàdament. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Full 697 (2-4). Apareixen els trams 1, 2 i 3 aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). Apareix majoritàriament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). Apareix majoritàriament. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3 parcialment.

(117) CAMÍ DE SON SAMPOLA AL CAMÍ DES

COLL DE N'ESTEVE LOCALITZACIÓ Municipi: Andratx. Fulls del mapa 1: 5.000: 697-8-4 / 697-8-5 Inici: carretera Ma-1031, km. 5,5, prop de Son Sampola. Final: camí des Coll de n'Esteve, núm. 6. Longitud: 415 m. DOCUMENTACIÓ SENYALITZACIÓ



No obert i reixa.


No - Una cadena sense pany amb un cartell de "Propiedad privada. Prohibido el paso" a l'inici del camí. - Dues barreres tancades amb pany a les cases de Son Sampola.



TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a les cases de Son Sampola. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 167 m Amplada mínima: 3,2 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 2 Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 248 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: fàcil Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - HEINRICH, H. (1989). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. a l’excursió 8 (Von Peguera durch romantische Täler nach Capdellà). (pàg 54-63). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (II-III). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Full 697- II. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Fulls 697 (2-4).

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697 (37-27). Apareix el tram 1. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). Apareix el tram 1. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareix el tram 1.

(141) CAMÍ A CAS XORIGUER

LOCALITZACIÓ Municipi: Andratx. Fulls del mapa 1: 5.000: 697-8-5 Inici: camí des Coll de n'Esteve, núm. 6. Final: Cas Xoriguer. Longitud: 242 m. DOCUMENTACIÓ SENYALITZACIÓ



No


No

OBSERVACIONS - Hi ha un tirany que des de les cases de Cas Xoriguer dur al terme municipal de Calvià. - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS


TRAMS - Tram 1 Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 242 m Amplada mínima: 2,3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - HEINRICH, H. (1989). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. a l’excursió 8 (Von Peguera durch romantische Täler nach Capdellà). (pàg 54-63). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Full 697- II. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Full 697 (3-4). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000.

(142) CAMÍ DE S'ERMITA LOCALITZACIÓ Municipi: Andratx. Fulls del mapa 1: 5.000: 697-7-5. Inici: final del camí de son Xina, núm. 25. Final: camí de Son Cabot a S'Ermita, núm. 90. Longitud: 1.717 m. DOCUMENTACIÓ - Tancament del camí. SENYALITZACIÓ



No


No - Una cadena tancada amb pany i un cartell de "camino particular. Prohibido el paso" a l'inici del tram 6.



TRAMS - Tram 1 Des de l’inici del camí fins a una distància de 187 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra i empedrat Longitud: 187 m Amplada mínima: 2,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 2 Continuació del camí fins a una distància d'uns 158 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: formigó Longitud: 158 m Amplada mínima: 2,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 3 Continuació fins a connectar amb el camí de Son Cabot a s'Ermita, núm. 90. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra Longitud: 1.372 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius






En sessió plenària celebrada el 22 de desembre de 1987 un dels regidors denunciava el tancament del camí de s’Ermita “...porque un señor, en un camino público ha colocado unas barreras, lo que les impide llegar a sus respectivas fincas...”. El batle exposà que havia parlat amb el senyor que havia posat les barreres, que al·legava que el camí era particular i que el vertader camí de l’Ermita no era aquell, comproment-se a tenir les barreres obertes mentre s’aclaria el tema. El 26 de febrer de 1988 un dels regidors tornava a insistir en què el camí seguia tancat, i es continuà debatent la seva titularitat, dient el batle “...Nosotros, como Ayuntamiento, no podemos hacer nada en cuanto a tal camino, por el simple hecho, de que se trata, según parece, de un camino vecinal...” (AMA. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d). Al plànol guia d’Andratx apareix un apartat dedicat a excursions en el qual hi ha un itinerari per anar al puig de Garrafa: “Per accedir-hi es pot anar per dues vies: una que parteix des de la possessió de Son Xina devora l’IES Baltasar Porcel, i que puja progressivament fins al cim del puig, a uns 462 m; o un altra accés pel camí vell d’Andratx que es troba al quilòmetre 28 de la carretera que uneix Palma amb el Port, amb un ascens més inclinat al principi...”. - PALOS, B. (1984). El camí catalogat apareix parcialment descrit a l’excursió puig de Garrafa (pàgs. 15-19) on diu: “Creuarem aquest replà per entrar a un camí de carro que, de baixada passa per davant una barraca i quasi tot d’una es bifurca. Seguirem pel de l’esquerra. Més avall trobarem una barraca i poc després una altra. Totes tres les deixarem a la dreta. El camí va perdent altura per dins Sa Coma de S’Ermita per seguir ja molt avall paral·lel als penya-segats de Garrafa. Finalment per camí asfaltat, s’ens presenten dues opcions : de front sortirem a la carretera d’Estellencs a la sortida d’Andratx, cap a l’esquerra, a la carretera de Palma, prop del creuer que du al Port d’Andratx.” CARTOGRAFIA ON APAREIX: - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Full 697-II. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Fulls 697 (3-4). Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000.

es capdella (6-90-91-117-141-142) - andratxdita lo rafal de l’aigua, que incloïa quatre rafals:...

Documents