equip revista hmicwebs2002.uab.cat/hmic/2007/hmic2007.pdfla milícia nacional de lleida al trienni...

REVISTA HMIC, NÚMERO V, 2007 ISSN 1696-4403 http://seneca.uab.es/hmic

1

EQUIP REVISTA HMiC

Equip

Editor:Departament d'Història Moderna i Contemporànea.

Consell de redacció:Agustí Alcoberro (Universitat de Barcelona), Alejandro Andreassi(Univeritat Autònoma de Barcelona), Ramón Alquézar (UAB),Esteban Canales (UAB), Angel Duarte (Universitat de Girona),Monsterrat Duc (Universitat de Rovira i Virgili), Francesc EspinetBurunat (UAB), Anna Maria Garcia (Universitat de Girona), MiquelIzard (Universitat de Barcelona), Montserrat Jiménez Sureda (UAB),Josep Lladonosa (Universitat de Lleida), Bernat Muniesa(Universitat de Barcelona), Maria Antònia Martí Escayol (UAB),Josep Lluís Martín Ramos (UAB), Josep Maria Tomas (UniversitatRovira i Virgili).

Cap de redacció:Maria Antònia Martí Escayol (UAB).

Web-master:Maria Antònia Martí Escayol, Xavier Ortega Castillo.

Maqueta número V, 2007:Xavier Ortega Castillo.

ISSN: 1445-89111

Adreça electrònica: http://seneca.uab.es/hmic

Contacte editorial

Postal:Revista HMiCDepartament d'Història Moderna i ContemporàniaFacultat de Lletres Edifici BUniversitat Autònoma de Barcelona08193 Bellaterra-Cerdanyola del Vallès

Correu electrònic: [email protected]

Telèfon: 93 581 11 86

REVISTA HMIC, NÚMERO V, 2007.

El contingut de la Revista HMiC, si no s'especifica el contrari, pot utilitzarsede conformitat amb la llicencia de Creative Commons.

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.en

http://seneca.uab.es/hmic

http://seneca.uab.es/hmic/

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.en




REVISTA HMIC, NÚMERO V, 2007

2

ÍNDEX DE CONTINGUTS

EQUIP REVISTA HMiC ........................................................................................................ 1

ÍNDEX DE CONTINGUTS .................................................................................................... 2

DOSSIER, GUERRA DE SUCCESSIÓ ................................................................................ 3

Editorial ........................................................................................................................................... 3Maria Antònia Martí Escayol (Universitat Autònoma de Barcelona)

Presència i ecos de l'exili austriacista hispànic a la Tercera Guerra Turca. La epopeia panegírica deVicent Díaz de Sarralde (Nàpols, 1718) ........................................................................................ 5

Agustí Alcoberro (Universitat de Barcelona)

Lluita d'imperis i dissort del poble català (1709-1710) ................................................................... 25Antoni Muñoz González i Josep Catà i Tur

MISCEL·LÀNIA ...................................................................................................................... 67

De la socialització al desagrupament: cinc anys d'Indústria Làctia a Barcelona 1936-1941 .......... 67Jordi Viader i Riera (Universitat Ramon Llull)

La construcción de la identidad andaluza percibida y proyectada como reclamo turístico: los libros deviaje y las guías turísticas del siglo XX (1920-1970) .................................................................... 95

Manuel Hijano del Río y Francisco Martín Zúñiga (Universidad de Málaga)

Viatges de catalans al món arabomusulmà o catalans en terra de moros. Un inventari provisionalfins el 2006 .................................................................................................................................... 109

Francesc Espinet i Burunat (Universitat Autònoma de Barcelona)

La Milícia Nacional de Lleida al Trienni Liberal ........................................................................... 195Antoni Sánchez i Carcelén (Universitat de Lleida)

El movimiento popular y la lucha contra la impunidad en la Argentina ........................................ 221Graciela Daleo (Universidad de Buenos Aires)

La afiliación del PSUC durante la guerra civil (1936-1939): volumen, distribución territorial ycomposición social ........................................................................................................................ 237

José Luis Martín Ramos (Universitat Autònoma de Barcelona)

DEBATS ................................................................................................................................... 263

Sobre els documents que van ser analitzats a l’article: Francesc Espinet, “Barcelona 1941.1942.(Segons els informants falangistes)”, RevistaHMiC, número IV, 2006. ....................................... 263

Pedro García-Mirasierra

RESSENYES ............................................................................................................................ 265

Casals Bergés, Quintí. Tots a l'escola? El sistema educatiu liberal en la Lleida del segle XIX.Publicacions de la Universitat de València, 2006, 338 p. ............................................................. 265

per Maria Lluïsa Fernández Clarés (Universitat Autònoma de Barcelona)

PUBLICACIONS ..................................................................................................................... 267

GUERRA DE SUCCESSIÓ-2007 ISSN 1696-4403 http://seneca.uab.es/hmic

3

DOSSIER, GUERRA DE SUCCESSIÓ

Editorial

Maria Antònia Martí Escayol (Universitat Autònoma de Barcelona)

El dossier de l’any 2007 de la Revista HMiC el dediquem a la Guerra de Successió en motiude la commemoració de la Batalla d’Almansa (1707). Aquesta gran batalla va enfrontar elsexèrcits dels candidats al tro, Felip V i l’arxiduc Carles d’Àustria. L’estiu de 1706, els aliatsaconsegueixen importants èxits militars. El fracàs dels borbònics en l’intent de recuperarBarcelona, permet l’alliberament de tot el Principat i del Regne d’Aragó, amb l’entrada aMadrid de l’exèrcit aliat procedent de Catalunya. Serà, però, una presència efímera. L’arribadad’un exèrcit de socors francès i el reclutament general de tropes castellanes en el bàndolborbònic, obliguen els aliats a abandonar Madrid en direcció a València, travessant La Manxa,on seran interceptats pels borbònics a Almansa. La catàstrofe del 25 d’abril de 1707 comportaràla pèrdua definitiva del País Valencià. I, a més, els borbònics ocuparan Tortosa, Lleida i tot elRegne d’Aragó, amb la consegüent abolició dels furs valencians i aragonesos, “por RealDecreto”, el 29 de juny de 1707. Tal com recull la tradició oral, “lo mal que ve d’Almansa a totlo món alcança”. La derrota aliada, després d’aproximadament dues hores de lluita, fou moltdura, ja que es perderen 4000 homes entre morts i ferits, 3000 van ser capturats (més de 5000morts i 12000 presoners, segons algunes fonts) i es va perdre tota l’artilleria i part de lesmunicions i aprovisionaments; la infanteria estava totalment destruïda, mentre que la cavalleriahavia fugit. Per part francoespanyola les baixes també van ser importants: entre 2000 i 5000homes. Sens dubte, la batalla constituí un punt d’inflexió molt important del transcurs de laGuerra de Successió.


Editorial

4

http://seneca.uab.es/hmic Revista HMiC, número V, 2007


Revista HMiC-2005 ISSN 1696-4403 Agustí Alcoberro

5

Presència i ecos de l'exili austriacista hispànic a la TerceraGuerra Turca. La epopeia panegírica de Vicent Díaz deSarralde (Nàpols, 1718)

Agustí Alcoberro (Universitat de Barcelona)

Resum / Resumen / AbstractL’exili de la Guerra de Successió d’Espanya (1702-1715) va ser present per diverses vies en la Tercera Guerra

Turca (1714-1718), que enfrontà els imperis germànic i otomà. D’una banda, els cinc regiments regulars, evacuatsde Barcelona el 1713, i una companyia de voluntaris van participar en les campanyes de 1716 i 1717, amb actesmolt destacats. D’altra banda, la guerra suscità importants expressions literàries, cronístiques i plàstiques. Entre lesprimeres destaca l’Epopeia panegírica, poema èpic de grans dimensions escrit per Vicent Díaz de Sarralde, que vaser fiscal de la Reial Audiència de València per l’Arxiduc Carles, i els elogis al príncep Eugeni de Savoia redactatsper personalitats tan diverses com Juan Amor de Soria i Gregori Maians.1

El exilio de la Guerra de Sucesión de España (1702-1715) se hizo patente a través de varías vías en la TerceraGuerra Turca (1714-1718) que enfrentó a los imperios germánico y otomano. Por un lado, los cinco regimientosregulares, evacuados de Barcelona el 1713, y una compañía de voluntarios, participaron con actos muy relevantesen las campañas de 1716 y 1717. Por otro lado, la guerra generó importantes agresiones literarias, cronísticas yplásticas. Entre las primeras destaca la Epopeya panegírica, un poema épico de grandes dimensiones escrito porVicent Días de Sarralde, y los elogios al príncipe Eugenio de Savoya, redactados por personalidades tan diversascomo Juan Amor de Soria y Gregori Maians.

The exile of the War of the Spanish Succession (1702-1715) was patent through vary ways in the Third TurkishWar (1714-1718) that faced the Ottoman and the Germanic empires. On the one hand, the five regular regiments,evacuees from Barcelona on 1713, and a company of volunteers, participated with very prominent acts in thecampaigns of 1716 and 1717. On the other hand, the war generated important literary, plastic and chroniclesaggressions. Among the first it emphasizes the Panegyrical Epic, an epic poem of large dimensions written byVicent Días de Sarralde, and the compliments to prince Eugeni de Savoia, edited by personalities as diverses asJuan Amor de Soria and Gregori Maians.

Paraules clau / Palabras clave / Key WordsGuerra de Successió d'Espanya, Austriacisme, Tercera Guerra Turca, Príncep Eugeni de Savoia, Poesia

espanyola, segle XVIII, Verge de Guadalupe.

Guerra de Succesión de España, Austriacismo, Tercera Guerra Turca, Príncipe Eugenio de Savoya, Poesíaespañola, siglo XVIII, Virgen de Guadalupe.

War of the Spanish Succession, Austriacism, Third Turkish War, Prince Eugeni de Savoia, Spanish poetry, 18thcentury, Virgin of Guadalupe.

La majoria de les tropes hispàniques que van combatre a favor de l’Arxiduc Carles durant laGuerra de Successió es van veure implicades, pocs mesos després, en la Tercera Guerra Turca(1714-1718). La contesa, que enfrontà l’Imperi otomà amb la República de Venècia, i

1. Aquest estudi s’emmarca en els treballs del grup de recerca consolidat “Grup d’estudi de lesinstitucions i de la societat a la Catalunya moderna” (2005SGR 00633) i en el projecte del Ministeriode Educación y Ciencia “Cataluña en la España moderna: memoria histórica y proyecto político”(HUM2005-01953/HIST). Hem publicat una versió àmpliament anotada de l’article a Aguaits. Revistad’investigació i assaig editada per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (Pedreguer, 2007).

Resum / Resumen / Abstract http://seneca.uab.es/hmic


Presència i ecos de l'exili austriacista hispànic a la Tercera Guerra Turca. La epopeia pan-

6

posteriorment amb l’Imperi germànic, es clogué amb la pau de Passarowitz, que suposà laincorporació del Banat de Temesvar, el nord de Sèrbia i d’altres territoris balcànics als dominisde Carles VI.

Van participar a la guerra els cinc regiments professionals hispànics que havien estatevacuats de Catalunya l’estiu de 1713, i també una companyia d’exiliats voluntaris, creadaexpressament. Però el ressò de les campanyes imperials de 1716 i de 1717, en què es fonamentàla victòria, depassà de molt els àmbits estrictament militars. El podem constatar, com veurem,en iniciatives diverses de caràcter cronístic, literari i artístic, algunes de les quals van serempreses per exiliats o des dels mateixos regnes hispànics, aleshores sota domini de Felip V.Entre les obres de l’exili destaca, per les seves dimensions i també pel seu interès, la Epopeiapanegírica del valencià Vicent Díaz de Sarralde. Aquesta llarga composició èpica, impresa aNàpols el 1718, és formada per dos cants de 86 i 98 octaves, respectivament, a més d’altrespoemes complementaris, i ocupa 78 pàgines.

L’objectiu d’aquest article és donar a conèixer aquesta obra i el seu autor, i situar-la en elmarc més ampli de les repercussions que suscità la victòria sobre els otomans, en especial entreels exiliats hispànics.

La Tercera Guerra Turca i les tropes hispàniques

En una altra ocasió ja ens hem referit àmpliament a la presència de tropes hispàniques a laTercera Guerra Turca (Alcoberro 2002: I, 136-144). L’enfrontament bèl·lic s’inicià el 1714, iafectà en una primera etapa la República de Venècia. Tanamateix, els continuats fracassos delsvenecians, que van perdre els seus dominis al Peloponès i a Dalmàcia, van forçar l’entrada a lacontesa de les tropes imperials l’any 1716. Carles VI va mobilitzar uns 125.000 homes, mentreque les tropes turques degueren assolir els 200.000. El príncep Eugeni de Savoia dirigia l’exèrcitimperial.

Les campanyes més importants es realitzaren els estius de 1716 i 1717. En el primer any, lavictòria de les tropes del príncep Eugeni a la batalla de Peterwardein (5 d'agost) suposà la mortd'uns 30.000 turcs i l'ocupació del Banat. La capitulació de Temesvar va ser precedida, però, perun setge molt dur. La segona campanya s’inicià amb una batalla fluvial, al riu Danubi. L'exèrcitimperial comptà amb sis vaixells, armats cada un d'ells amb una seixantena de canons, iaconseguí enfonsar vuit naus otomanes i foragitar-ne la resta. En terra, la batalla de Belgrad (16d'agost) suposà la destrucció de l'exèrcit otomà i la capitulació de la ciutat. En aquestescondicions, els turcs hagueren de signar la Pau de Passarowitz el 21 de juliol de l'any següent.Per aquest tractat, l’Imperi alemany es féu amb l’Eslavònia oriental, la meitat nord de Sèrbia(amb Belgrad), la Petita Valàquia o Oltènia i el Banat de Temesvar.

L’evacuació de Catalunya de l’exèrcit imperial, produïda el juliol de 1713, arrossegà uns2.500 oficials i soldats hispanics, que optaren per seguir el seu senyor, l’Arxiduc Carles o CarlesIII, als seus dominis imperials, on regnava amb el nom de Carles VI. Amb ells marxaren lesseves famílies. Les tropes van ser reformades a l’estat de Milà el novembre d’aquell any i vandonar lloc a cinc regiments d’uns cinc-cents homes cadascun: tres de cavalleria, comandats pelsgenerals Manuel de Silva y Mendoza, comte de Galve, Pedro Morrás i Gaspar de Córdoba; i dosd’infanteria, sota les ordres dels generals Juan de Ahumada y Cárdenas, comte d’Ahumada, iAntonio de Portugal y Toledo, comte d’Alcaudete.




7

No cal dir que es tractava de tropes bregades en combat, per la qual cosa van ser enviades ala frontera hongaresa ja el 1714, quan es preveia l’inici de la nova guerra. Per a les campanyesde 1716 i 1717 l’exèrcit imperial comptà també amb una companyia de voluntaris exiliatscomandada pel coronel Manuel Desvalls; la majoria dels seus membres havien participat enl’última defensa de Barcelona.

El cronista Francesc de Castellví (1998-2002: IV, 561-562, 587-589, 615-618) va deixarconstància dels noms dels oficials exiliats que participaren en aquella guerra i de les sevesprincipals accions. Els cinc regiments van participar a la batalla de Peterwardein. Els regimentsd'infanteria d'Ahumada i d'Alcaudete van ser presents també en l'ocupació de la fortalesa deTemesvar; aquest darrer va ser el que n'inicià l'assalt. Contràriament, a la batalla de Belgrad, elprotagonisme correspongué als regiments de cavalleria.

Vicent Díaz de Sarralde i la Epopeia panegírica

Ara com ara sabem molt poques coses de l’autor del poema, Vicent Díaz de Sarralde. Lesescasses referències bibliogràfiques ni tan sols es posen d’acord en la grafia dels cognoms, queapareixen alternativament com a “Díaz de Sarralde”, “Díaz de Serralde” i fins i tot “Dies deSarrade”. En tot cas, hem optat pels cognoms que apareixen en les seves dues obres publicades,ja que ho van ser, a ben segur, sota control i responsabilitat del mateix autor.

Díaz era valencià. Desconeixem el lloc i la data exactes de naixement, tot i que sabem que el6 de desembre de 1690 va obtenir el batxillerat en dret civil (Martí Grajales 1987: II, 896).2 El1701 es proclamava “generoso, doctor en ambos derechos y abogado del real colegio deValencia”. Ho féu en l’encapçalament de la seva primera obra impresa, l’Auto sacramental,historial y alegórico intitulado El Salvador en su imagen, derivado de la sagrada historia yprodigiosa venida del Santo Christo de San Salvador a la ciudad de Valencia. L’obra eradedicada a Josep de Castellví i d’Alagó, primer marquès de Vilatorques.

La dedicatòria sembla plenament justificada. Josep de Castellví, aleshores membre delConsell d’Aragó, aplegà a València una biblioteca de més de 7.000 volums, redactà diversostractats, catàlegs i traduccions, i mantingué una viva tertúlia literària. Morí a València el 1722.

El seu fill i hereu, Joan Basili de Castellví i Coloma, comte de Cervelló per la seva esposaFrancesca M. Mercader i Palafox, era governador del Regne quan es produí l’alçament maulet.Inicialment es mantingué en el bàndol de Felip V, motiu pel qual va haver d’abandonar la capitaldel regne el 1706. Tanmateix, com altres aristòcrates valencians, es decantà a favor de Carlesdurant la segona ocupació aliada de Madrid (1710). Des d’aleshores, la seva carrera vaesdevenir meteòrica. El 1711 va ser enviat per la reina Elisabet-Cristina, que residia aBarcelona, als actes d’exaltació del seu marit al tron imperial, celebrats a Frankfurt. En aquellaocasió Carles VI el premià amb la distinció de gentilhome de cambra. Des de 1720 va serconseller per Sicília del Consell d’Espanya de Viena, càrrec pel qual cobrava nou mil florinsanuals. El 1737, en constituir-se el Consell d’Itàlia –que substituí el Consell d’Espanya–, en vaser nomenat conseller, i poc després n’esdevingué vicepresident, amb un sou de dotze milflorins anuals.

2. El document l’anomena “Vicentius Serralde”. D’altra banda, tenim esment d’un eclesiàstic, beneficiatde la catedral de València i austriacista de primera hora, de cognom Serralde, que probablement erafamiliar de l’autor (Carme Pérez Aparicio 1981: 54).

Vicent Díaz de Sarralde i la Epopeia panegírica http://seneca.uab.es/hmic



8

De l’exili estant, el segon marquès de Vilatorques va endegar un gran nombre d’iniciativesde contingut cultural. Cal remarcar, en aquest sentit, la correspondència que mantingué ambGregori Maians després de la Pau de Viena (1725) i el seu mecenatge en edicions venecianes iholandeses d’autors valencians (Mestre 2000: 389; Maians 2006). A hores d’ara, però, resultaimpossible escatir si jugà algun paper en l’edició d’aquest poema èpic.

En tot cas, sabem que el seu autor, Vicent Díaz de Sarralde, va ser un austriacista de primerahora. Per aquest motiu va ser nomenat fiscal de la Reial Audiència de València el novembre de1706 (Castellví 1998-2002: II, 246). Com és obvi, i més en aquell context, el càrrec comportavaun gran compromís polític, i inevitablement havia de generar enemistats.

En la seva Epopeia panegírica, publicada a Nàpols el 1718, es presenta com a membre “delConsejo de Su Majestad Cesárea Católica y alcalde de su real casa y corte”. Entre una i altranotícia no en tenim, però, cap altra informació. Cal suposar, doncs, que, com molts altresaustriacistes valencians, s’exilià a Barcelona amb l’ocupació borbònica del regne i que, en unadata imprecisa –probablement amb el desterrament decretat pocs dies després de la caiguda deBarcelona–, es desplaçà a Nàpols, on vivia en aquella data. Aquesta interpretació coincideixamb la que en féu el bibliòfil Francesc Martí Grajales a començament del segle XX. Martíesmenta Vicent Díaz de Sarralde, “fiscal del Consejo de Valencia y poeta muy inspirado”, enuna llista de personalitats prestigioses que hagueren d’abandonar el regne amb l’ocupacióborbònica –i que encapçala amb l’arquebisbe de València, Antoni Folch de Cardona– (MartíGrajales 1987: I, 10).

El títol complet del poema és: Epopeia panegírica de los célebres triumphos, victoriosossuzesos que comandando las invictas armas de la M.C.C. del señor don Carlos de Austria, sextoemperador de Romanos, siempre augusto, y terzero de las Españas, monarcha potentíssimo,obtuvo de las huestes sarrazenas en las dos próximas pretéritas campañas de los años de 1716– 1717 la acertada conduta de S.A. el sereníssimo señor príncipe Eugenio de Saboya, thenientegeneral de S.M.C.C., etc.3

El text és encapçalat per una dedicatòra “Al sereníssimo señor príncipe Eugenio de Saboyay Piamonte”. Tot seguit, el “Prólogo al lector” descriu en prosa els principals esdeveniments deles campanyes de 1716 i de 1717, amb l’objectiu de facilitar la comprensió d’una composiciópoètica d’estètica barroca i, doncs, força recarregada. El mateix autor ho adverteix a la fi delpròleg:

Todas estas hazañas, lector benévolo, que te propongo en concertados números baxo elvelo de algunas metáforas y no pocas alegorías matizadas con erudiciones, te lasdescrivo previas para que, si vivieres en clima tan remoto que la fama, al reportarte lanoticia, la ubiere disminuido con la lontananza, halles en resumen, ya que no todo lo queabultaron, parte de lo que fueron. Como también para que los claros de esta narración tesirvan de luz en los obscuros de aquel poema; y entrambos quedemos con igualsatisfacción: tú sin la ignorancia de lo que es la historia; y yo con la ciencia de que,

3. Nàpols, impremta de Feliz Mosca, 1718. Hem consultat l’exemplar de l’ÖsterreichischeNationalbibliothek (Viena). K. K. Hofbibliothek, signatura BE.10.X.29. A la mateixa biblioteca n’hi haun altre exemplar. Ambdós provenen, respectivament, de les biblioteques privades del príncep Eugenide Savoia i de l’arquebisbe de València i president del Consell d’Espanya a Viena, Antoni Folch deCardona. Les dues biblioteques van constituir, amb altres fons, la Biblioteca Imperial creada en tempsde Carles VI, avui Österreichische Nationalbibliothek. Sobre les obres de temàtica hispànica d’aquestsdos fons, vegeu: Miguel Nieto Nuño (1989).




9

haviéndome entendido, sólo me podrás acriminar los hierros propios y me habrás deindultar de los ajenos.

Com ja hem esmentat, el poema està dividit en dos cants, dedicats respectivament a lescampanyes militars de 1716 i de 1717. Cada un d’ells es compon d’una octava inicial, oArgument, d’un nombre divers d’octaves numerades (86 i 98, respectivament) i d’un sonet final.

El poema va obtenir les pertinents llicències eclesiàstica i civil, redactades respectivamentpel reverend Gaspar Vargas Macucha i per Diego Antonio de Ribas, que ja aleshores eraconseller de la Règia Cambra, o Col·lateral, del Regne de Nàpols, i que més endavantn’esdevindria president (Alcoberro 2002: I, 76). Ambdós formaven part de l’elit de l’exilinapolità. Ribas, que ja havia tingut importants càrrecs civils a la cort barcelonina de Carles III,no s’estigué de proclamar l’autor del poema com un “nuevo Homero por su ingenio”.

La datació de les llicències (20 i 22 de març de 1718, respectivament) permet confirmar larelativa celeritat amb què es redactà el text, sobretot atenent a les seves grans dimensions. Elpoema és, en qualsevol cas, si més no, cinc mesos anterior a la fi formal de la guerra,confirmada, com hem esmentat, a la Pau de Passarowitz. Els fets que descriu conclouen tot justa la fi d’agost de l’any anterior.

El text sorprèn per diverses característiques. Des del punt de vista formal, les abundantsreferències mitològiques i les constants llicències sintàctiques, d’estil gongorí, poden arribar aaclaparar al lector –un aspecte del qual el mateix autor n’era conscient, com hem pogut constatarmitjançant la seva cita literal-. Tanmateix, la construcció poètica recolza sobre bases reals,motiu pel qual la seva lectura ha d’avançar sempre en paral·lel amb el pròleg al lector, com jaadvertí l’autor. Des d’aquesta perspectiva, doncs, la composició poètica pretén ser, malgrat tot,un testimoni prou fidel dels esdevenimetns històrics.

Des d’un punt de vista estrictament comercial, resulta força desassenyat creure que el textpodia tenir alguna repercussió a la península ibèrica. Per aquelles dates, la difusió decorrespondència redactada en terres de l’emperador estava condemnada amb la mort en elsdominis de Felip V (Alcoberro 2003: 321-360). Tanmateix, al Regne de Nàpols, el mercatgenerat pels exiliats no era en cap cas petit. Ja aleshores, el nombre de desterrats o exiliats civilsse situava per damunt de les 15.000 persones, a les quals caldria sumar els militars regulars i lesseves famílies (Alcoberro 2002: I, 54-57; Alcoberro 2007). En qualsevol cas, a banda delpossible mercat, la finalitat de l’autor pot haver estat obtenir algun tipus de mecenatge, del’emperador o del príncep.

Pel que fa al pensament polític, el text presenta el príncep Eugeni de Savoia, i el mateixemperador, Carles VI, com l’única garantia viable davant el creixent poder de l’Imperi otomà.Del primer –qualificat repetidament d’heroi- n’elogia la doble condició de militar i polític, quehavia de garantir la seva contundent victòria personal:

(81, I)Tú, igualmente adalid que consejero,Lo áulico y militar tanto eslabonas,Que de oliva y laurel, con noble esmero,Univocando a un tiempo dos personas,Conformas lo prudente y lo guerrero,De una y otra diadema te coronas,




10

Un tropheo con otro te compites,De una virtud en otra te repites.

També en destaca la relació gairebé paternal amb la tropa:

(11, II)Al exército fiel y valerosoArriba Eugenio, y aunque veneradoDel obediente obsequio respetuoso,Sin remitir grandezas de elevado,Da al semblante y la voz lo cariñoso;Y el gefe, el subalterno y el soldado,Cada qual en la acción se desempeñaDel rendibú, el alarde y la reseña.

Unes qualitats que, pel que fa al príncep, queden definitivament reproduïdes al sonet - elogifinal del cant segon :

No hay aliento que en tí triumpho no sea,Y aun la fortuna, cuio infiel diseñoPinta la elevación, con el despeñoBorró su imagen y copió tu idea.

No porque en tanta suerte sólo crea,La elección te confía el desempeño.Le encarga porque el orbe en el empeñoAdmire tu valor, tu ingenio vea.

Las lunas mal osaron eclipsarte;Indeficiente luz, prudente Apolo;Incontrastable ardor, heroico Marte.

Mas si polo de Dios, del césar poloEres con religioso, guerrero arte,¿Quién te podrá vencer? Nadie, o tú solo.

En aquest context general, l’enfrontament entre germànics i otomans pren totes lescaracterístiques d’un combat entre religions, com es pot constatar en l’estrofa següent :

(50, I)De Dios en gloria, porque veneradoDe religioso culto, de ostia pura,Es, á sido y será siempre exaltado.Del césar en honor, porque aseguraChristiana Europa con haver domadoDe la Assia sarrazena zerviz dura.De entrambos para un fin con dos respectos,Que induzen de una causa dos efectos.




11

Malgrat que, òbviament, la narració se centra en la Tercera Guerra Turca, és possible trobar-hi diverses referències explícites a la Monarquia Hispànica. Així, quan la població islàmica deTemesvar decideix capitular davant el setge a què la sotmeten les tropes imperials, lesreferències clàssiques peninsulars esdevenen inevitables:

(71, I)Blanca seña de paz, trémula al viento,Busca armisticio para hallar clemenciaAntes que del estrago el filo cruentoSea castigo de su resistencia,Que al último les traiga desalientoA impulsos del asalto y su violenciaY se vean arder y morir juntos,Exemplos de Numancias y Saguntos.

En l’estrofa següent apareix, però, una referència explícita a la condició de rei d’Espanya del’emperador –que, com hem vist, és ja present en el mateix títol de l’obra–. Així, tot celebrantla victòria de la campanya de 1716, l’autor exclama:

(78, I)Salve CÉSAR invicto, a cuia frenteEl dilatado círculo de un mundoSiendo tan basto ziñe estrechamente.Pues Terzero a ser Sexto, sin segundo,El laurel duplicando floreciente,Desde el polo más alto al más profundoTu nombre en cinco zonas exaltado,O se ve obedecido u deseado.

El cèsar (emperador o kàiser, en llengua alemanya) Carles VI ha estat molt abans rei hispànicamb el nom de Carles III –i ho continua essent, si més no en la ment dels seus seguidors exiliats–. És per això que, segons l’autor, el seu nom és enaltit en cinc “zones”, que no sembla difícil deprecisar, tot i que ell no ho faci de manera explícita: Alemanya, Hongria i Itàlia, on el seu només “obedecido”; i les dues corones peninsulars, Aragó i Castella, on és “deseado”, sempre aparer de Díaz de Sarralde.

Des del punt de vista del gènere literari, hi ha encara una altra vinculació hispànica –i, mésespecíficament, valenciana–, que gosem plantejar, encara que només sigui en termes d’hipòtesi.Rere la poesia recarregada, acolorida i un punt festiva de Vicent Díaz de Serralde no ens podemestar de veure-hi les octaves que el mateix Lope de Vega va dedicar a les batalles de moros icristians celebrades a Dénia el 1599, dins un gran poema cronístic que descriu les festes enhonor de Felip III celebrades en aquella localitat en ocasió de la visita reial. 4

Algunes estrofes escrites per Lope manifesten, certament, una estètica similar a la buscadapel poeta exiliat. Així, a tall d’exemple, Lope escriu, tot descrivint el castell bastit per alsdefensors turcs:

4. Lope Félix de Vega Carpio: Fiestas de Denia al Rey Católico Felipe III de este nombre. València,Diego de la Torre, 1599 (citem a través de: Antonio Castelló 2003: 128-131).




12

Digo, pues, que este fuerte fabricadoEstaba orilla el mar, tan bien fingido,Que pudiera de veras conquistadoSer de quien le guardaba defendido;Guardábanle por uno y otro ladoTres cientos hombres con igual vestido;El color era rojo y turco el traje,Preciados de imitar hasta el lenguaje

O encara, tot descrivint la batalla final, Lope de Vega escriu:

Ya se acercan al foso, y los de dentroConocen de su esfuerzo las ventajas;El cielo, el aire, el mar, la tierra, el centro,Tiembla al son de las armas y las cajas;Júntanse todos al postrero encuentro;Tíranles piedras, plomo, flechas, rajas,Llegan al foso y van por él arriba,Diciendo a voces ¡Viva España, viva!

Cal no oblidar, en aquest sentit, que les batalles de moros (o, més exactament, de turcs) icristians eren freqüents en els grans esdeveniments festius de diverses localitats valencianes enl’època en què Díaz de Sarralde escrigué la composició. Així, Antonio Castelló ha donat comptede les batalles organitzades a Alacant el 1715, amb motiu de les noces de Felip V i d’Isabel deParma; i de 1724, amb motiu de la coronació de Lluís I d’Espanya, fill primogènit d’aquellmonarca. Ambdues festes compten amb cròniques impreses (Castelló 2003 : 136-146, 223-251).

La descripció de la campanya de 1716

Dins el marc general que acabem de presentar, ens aturarem ara en una decripció méspermenoritzada de l’obra. L’autor inicia la seva composició poètica tot presentant l’argumentdel Cant I, destinat a descriure la conquesta de Temesvar i del seu entorn geogràfic immediat:

ArgumentoPretende el Agareno numerosoBastas ideas practicar altivo.El CÉSAR las previene, cuidadosoPastor de grey, que guarda compasivo.A EUGENIO se la encarga y valerosoEn batalla campal combate activoEl voraz lobo. A Temesvar dominaY da a la augusta fe gloria divina.

Tot seguit, les primeres estrofes del cant I donen ja el to estètic que presideix tota lacomposició –i permeten presentar-ne l’autèntic protagonista, el príncep Eugeni de Savoia:

(1)No célebres afanes de thebanos,




13

No gorgónicos timbres de PerseosNo de Cipiones triumphos africanosNo de Aníbales púnicos tropheosSon de mi lira assumptos soberanos.Aún más altos los buscan mis deseos,Más que Hércules, de invictos más blasonesQue Aníbales, Perseos y Cipiones.(2)Canto un varón zeñido de victoriasCuias acciones llenan los annales,Cuios hechos abultan las historiasDel pasado y presente siglo iguales;Aquél que al parangón de otras memorias,Con sus felizes, todas son fatales:A EUGENIO canto; pero calle el modo,Que con nombrarle ya lo dixe todo.

Més endavant, apareix l’altre protagonsita absolut de la història, és a dir l’emperador CarlesVI:

(10)La justicia del CÉSAR le da espada,La fortaleza el pecho le guarneze,La prudencia en su frente le es zelada,Al brazo la templanza escudo ofreze,Y con quatro virtudes adornadaLa virtud que en su alma respladezeDe la asechanza infiel a los amagosNi teme insultos ni rezela estragos.

I encara, una referència genèrica a les tropes, de les quals l’autor en cap moment no endestacarà cap nom, a causa de la seva igual i comuna valentia:

(11)A la frente de tropas aguerridasEn otros hechos ya experimentadas,Marcha porque le sigan conducidasDe sus exemplos, tan disciplinadasTan fuertes, tan iguales, tan unidas,Tan obedientes y tan alentadasQue a la par de un capitán tan sin segundoTropas tan sin segundas sean del mundo.

La decisiva batalla de Peterwardein del 5 d'agost –“día de Nuestra Señora de las Nieves “,com recorda l’autor al pròleg–, és precedida per una al·locució d’Eugeni a les tropes, que enalguns moments pren un to vibrant:

(23)No tengo que encargar a tanto Apolo,No tengo que advertir a tanto Marte,

La descripció de la campanya de 1716 http://seneca.uab.es/hmic



14

Sino acordarles su memoria sólo;Que ella en hazañas que al buril reparteAdmiración del uno y otro polo,Con sin igual valor, sin igual arte,Para la grande acción, heroico empeñoPropone con la empresa el desempeño.(24)Ni a practicar el orden que prescrivoOs amonesto con persuaciones;Que sé que el más guerrero, el más altivoDe su obediencia formará blasones.Sé todos haréis que el inzentivo,Alma de vuestros nobles corazones,Muestre con la templanza y el fomento,Un Etna de prudencia y ardimiento.(25)Los cuerpos y vosotros con abrazosDe discreciones y de gentilezas.Ellos en sus legiones darán brazos,Vuestras conductas les serán cabezas.La bélica armonía ajuste lazos,Que concordando en una dos prestezasA un tiempo del que manda y obedezeAcabe en eco lo que en voz empieze.(26)Yguales el empeño y el motivoHablan al corazón conformementePor el augusto dueño y el Dios vivo,Por el honor y el triumpho, heroicamente.Al desempeño, pues, de quien concivoOs á de engrandezer tan altamenteQue á de hazer adquiráis timbre glorioso,Cada qual de más fiel, más religioso.

També la descripció de la batalla pren inicialment un to colorista i un punt exòtic:

(31)Las caxas, los clarines, los timbalesQue de Febo publican esplendores,Unísonos, templados y cavales.Las divisas, preseas y coloresQue en plumas y vanderas dan iguales,Esmeraldas, aljofares y flores,En dos campos hicieron ver enterasA un tiempo dos hermosas primaveras.(32)Dieran el embeleso a los sentidosSi el bárbaro atrevido no turbaraTranquila suspensión con alaridos,Si no humos sulfúreos respirara




15

Por fauzes de metal con estallidos,Si no con tal rumor, tal algazara,La confusión discorde diera enojosAl olfato, al oído y a los ojos.

En les estrofes següents, la violència del combat puja de to, i reapareix el recurs a lamitologia:

(43)El polvo, el humo, el trueno, la zentella,De afanes, muertes, golpes y de heridasRompe, abrasa, consume y atropellaLos miembros, corazones, almas, vidasY a la sangre, al dolor, ansia y querella.Roncas, secas, impuras, sumergidas,Armonía, Floresta, Concha, FraguaEstán en tierra, en ayre, en fuego, en agua.

La victòria és ratificada amb l’obtenció d’un gran botí:

(55)Las tiendas, los timbales, los pendonesSon del trofeo singular Presea.De turbantes, de armas, de blasonesSe logra más botín que se desea.Los víveres, el tren y municionesLos límites exceden de la idea.El despojo fue tal, fue tal su modoQue nada le faltó, le sobró un todo.

Tot seguit, l’autor narra el setge de Temesvar. El discurs s’inicia amb la descripció de lacapital del Banat:

(59)De edificios y muros tan giganteEleva Temesvar su altiva frenteQue las nubes le sirven de turbante;Por esféricas bocas gime ardiente;El duro pecho viste de diamante;Sus pies ziñe Neptuno transparente;Y con las verdes de Opis manos juntasEsgrime vexetables, vivas puntas.

En aquest cas, és possible comparar el discurs poètic amb el text en prosa del mateix autor.Aquesta és la descripció, més o menys objectiva, que fa de Temesvar: “Es Temesvar plazaimportantíssima, que, fundada sobre un campo paludoso, circundada de un lago profundo yzeñida después de una Palanca tubo en otros tiempos créditos de inespugnable”. I afegeix, ennota: “Llaman Palanca a una estacada de árboles vivientes, tan unidos, enlazados y agudos queforma muro más defensable que el del terraplén más dilatado”. La victòria del setge es dirimia,doncs, en l’ocupació de la Palanca. L’autor ho expressa de nou en llenguatge poètic:




16

(66)Ya al ímpetu del hierro fulminadoLa Palanca tenaz, viva muralla,Su cuerpo herido muestra destroncado;Donde el valiente aliento noble hallaGrande acción que la ubiera coronadoSin conseguirla, sólo al intentalla.Y si basta por timbre el emprendella,¡O, qué gloria será la de obtenella!

És més que probable que en aquest punt Díaz de Sarralde estigui fent un gest de complicitatamb el comte d’Ahumada i els homes del seu regiment. No endebades, segons Francesc deCastellví, la conquesta de la Palanca va ser comandada per aquest oficial. (“Y en la acción deocupar en Themesvar la Palanca, la dirigió el general de infantería Juan Ahumada, que quedóherido” (Castellví 1998-2002: IV, 588)).

En tot cas, les estrofes finals descriuen la capitulació de la ciutat i l’entrada de les tropesimperials, i elogien de nou, com ja hem vist, el príncep Eugeni i l’emperador.

La descripció de la campanya de 1717

El Cant II descriu la campanya de 1717, durant la qual l’exèrcit imperial va ocupar Belgrad.L’argument és en aquest cas:

Antes que el Sarrazeno prevenidoAcampe huestes, que á multiplicado,EUGENIO, valeroso y advertido,Asedia con su exército a Belgrado,Impidiendo que sea socorridoDel que el rival avista; y esforzadoLe combate, alcanzando eternas glorias,De la plaza y de él, con dos victorias.

El cant s’inicia amb la descripció de l’arribada de la primavera en el paisatge danubià,moment que assenyala el reinici de les hostilitats:

(3)Ya desatando fríos eslabones,Que aprisionaron tersos manantiales,La templada estación, inundacionesFranqueaba de líquidos cristalesAl gran Danubio, que en retribuciones,De los que undosos adquiría caudales,Tributaba, rompiendo duros lazos,Al cielo espejos y a la tierra abrazos.

La batalla fluvial amb què començà la campanya permet comparar altra vegada la descripcióen prosa i la reconstrucció poètica que Díaz de Sarralde elabora sobre el mateix fet. L’autorescriu al pròleg:




17

En la segunda de 1717 advertirás que, luego que la primavera desata las cadenas deelados eslabones con que el invierno aprisionava los raudales del Danubio, se haze a lavela la cesárea naval armada, escoltando los transportes que conducían a los destinadosalmazenes los prevenidos víveres. A cuio opósito presentándose la flota mahometana,compuesta de crecido número de fragatas, saicas y otras embarcaciones presidiadas demás de quatro mil turcos, se trava una batalla muy reñida; en que las naves de los fielescantan la victoria, hechando a fondo ocho lunadas fustas y poniendo las demás enpavorosa retirada.

Aquest episodi es descriu així a la composició poètica:

(5)Enarbolando la triforme estrellaEn agarenas popas luz menguante,Las augustas, que dora la zentellaDel de justicia, sol juzga inco[n]stanteEn la espuma anegar, y se atropellaEntre su mismo impulso fulminante;Que al opósito el triumpho del fracaso,A Febo dio zénit, a Cintia ocaso.(6)A Cintia ocaso porque allí el tridente,En la profundidad de su elemento,De ocho fustas prestó a mojada frenteNáutico, húmedo, frío monumento.Zénit a Febo porque refulgenteDespués de nube densa, horror cruento,Zodíaco flubial corre más puro,Más activo, más claro, más seguro.

Tot seguit, l’autor ens presenta l’objectiu de la campanya, Belgrad, que és descrit en elstermes següents:

(13)Nuevo mundo de infieles en Belgrado,Que ya le ofreze en lontananza el foro,Objeto se permite dilatado,Theatro del valor y del decoro;En cuios homenajes desplegadoSu pendón fixará sin indecoro,El ave de dos cuellos coronadaQue empuñó el zetro, que rigió la espada.[...](19)De la Servia península, BelgradoCapital y presidio, fuerte y rica,Biforme población se á entronizado;A quien la una Cybeles le rubrica,A quien la otra Neptuno á circundado;Y entre los elementos que complicaSe juzga incontrastable, aunque imprudente,




18

Con pie profundo, con altiva frente.

Es tracta, altra vegada, d’una imatge poètica que només pren ple sentit mitjançantl’explicació en prosa de l’autor:

Es Belgrado, capital de la provincia de la Servia, compuesta de dos ciudades, una térreay otra aquaria, bien pertrechada de baluartes y medias lunas, y casi toda zeñida deentrambos ríos [Danubi i Sava].

El poema descriu, doncs, el setge de Belgrad i la batalla del 16 d’agost, que enfrontà elsassetjants amb el gruix de l’exèrcit otomà que havia vingut a ajudar la ciutat. Preparada la nitabans (“la noche del día de la gloriosa Assumpción de María Santíssima”, com es recorda alpròleg), la batalla es desenvolupa el dia “festivo natal de los santos Roque y Jacinto”, amb unacompleta victòria cristiana. El text, que en aquest punt recorre de manera àmplia a la mitologia,explica la decisió d’Eugeni de plantar cara als nouvinguts:

(61)Quando el héroe prevé empeño atrevidoQue camina a tenerle circundado,De fuertes enemigos oprimido,Del exército, a un tiempo, y de Belgrado,Y entre esperar valiente y detenido,Y entre invadir juicioso y alentado,La idea, ya suspensa, ya agitada,Fue pausa inquieta, su inquietud pausada.(62)Decreta lo mejor, que es no aguardarle;Resuelve lo mejor, que es invadirle;Que en dos tales intentos aclamarleSuele el suceso a aquél, que prevenirleConsigue, con saber anticiparle,Logra sin detenerse a resistirle,Y a adquirir el laurel sólo se ofrezeComo persona que haze y no padeze.

Una decisió encertada, doncs, que culmina altra vegada amb la fugida de l’exèrcit enemic il’obtenció d’un gran botí:

(81)Terrores de los que huien más prudentes,Temiendo cruenta, executiva saña;Lamentos de los que osan más valientesDe atropos resistir letal guadaña,Embarazan con pasos diligentesLa cumbre, el valle, el bosque, la campaña;Del ayre ocupan anchurosos giros,Con ansias, quejas, ahogos y suspiros.(82)De Vulcano forjados instrumentos,De Marte y de Saturno municiones,




19

En bronze y piel de Ulyses los concentos,Primaveras de Flora en pavellones,De Ceres ministrados alimentos,Texidos de Minerva en los pendones,De Neptuno cavallos producidos,Al despojo cedieron los vencidos.

Després de la batalla, Belgrad capitula el 18 d’agost. El 22 l’exèrcit imperial entra a la ciutat,tot cloent la campanya:

(85)De dos soles aún no giros cavalesDespués de la victoria se cumplieron,Quando la plaza y fuerzas desigualesLos turcos con los mismos ofrecieronPactos, que en Temesvar ya sus parcialesDe la piedad del héroe merecieron,Y corrió tan propicia su clemenciaQuanto de ellos calmó la resistencia.(86)Ya prezes del contrato estipuladas,En quanto parecieron convenientes,Las tropas de tropheos coronadasDesalojando las vencidas gentesLas águilas arbolan tremoladasDe baluartes y muros en las frentes,Y aclamando al gran Dios sus eficaciasLe ofrezen cultos y le alternan gracias.(87)Tres auroras duraron en BelgradoLos enemigos, con infausta estrella,En su dominio viendo reintegradoEl pie triumphante de cesárea huella;En cuia possessión todo ocupadoLe dexan, repitiendo su querella,De triste luto los semblantes llenos,Treinta mil combatientes agarenos.

Altres ressons hispànics de la guerra

Si bé, en molts sentits, l’Epopeia panegírica de Vicent Díaz de Sarralde és una obraexcepcional, no es tracta ni molt menys de l’únic ressò hispànic de la Tercera Guerra Turca, nide l’únic elogi apassionat del príncep Eugeni de Savoia.

Altres ressons hispànics de la guerra http://seneca.uab.es/hmic



20

Tenim, així, un Diario de las operaciones del exército del sereníssimo señor archiduque deAustria, venido del campo de Peter-varadin en 8 de Agosto 1716, y de Viena en 16.5 El peud’impremta ens informa que va ser estampat a Barcelona ”por Joseph Texidó, impressor del reynuestro señor” i que es venia en l’establiment d’aquest juntament amb “las rogativas quehizieron los infieles para alcançar vitoria de los christianos”.

Aparentement, el text reprèn un gènere que ja havia gaudit d’una gran popularitat en els anys1683-1688, coincidint amb la Segona Guerra Turca. No endebades, la participació de voluntariscatalans en aquella contesa va ser força significativa, i l’opinió pública del Principat va seguiramb un viu interès els seus principals esdeveniments (Fallenbüchl 1979; Guiu 1984; Molas1996; Miravall 1980).

Tanmateix, resulta difícil d’admetre que a la Barcelona ocupada de 1716 es pogués publicarun text que els lectors només podien interpretar com un elogi de l’emperador Carles VI, és a dir,de qui continuava essent l’enemic principal de Felip V. Algunes referències del mateix textsemblen corroborar aquesta interpretació política, que en cap cas podia passar inadvertida alsseus lectors i censors. Així, la crònica esmenta explícitament els regiments hispànics queparticiparen a la guerra, i presenta l’emperador com el campió de la defensa de la cristiandat, jaque n’elogia la tasca de “defender, mediante la divina asistencia, todo el christianismo delevidente peligro”. D’altra banda, com ja hem esmentat, la correspondència amb els dominis deCarles VI estava prohibida, amb pena de mort. Aquest factor fa força inversemblant lareferència explícita a la correspondència amb Viena que apareix al mateix títol del text. Per totplegat, ens inclinaríem a pensar que el peu d’impremta d’aquest diari és fals. Aquesta va ser,d’altra banda, una pràctica utilitzada per altres publicacions polítiques sorgides de l’exili.

Entre els elogis hispànics més significatius del príncep Eugeni de Savoia cal referir-se al queli dedicà Juan Amor de Soria a les Adiziones y notas históricas desde el año 1715 hasta el 1736,recentment editades per Joaquim Albareda (2005: 360-418). Amor va ser una de les figures claude la Secretaria d’Estat i del Despatx Universal, a Barcelona i a Viena, i, com a tal, home deconfiança del totpoderós Ramon de Vilana-Perles, marquès de Rialp. El text repassa, en termesmolt crítics, però també autojustificatius, la política internacional de l’Imperi en els anysescolats entre la Guerra de Successió d’Espanya i la Guerra de Successió de Polònia. Com nopodia ser d’altra manera, a causa de la conjuntura dramàtica en què fou redactat –just desprésde la pèrdua de Nàpols i Sicília, ocupades pel Borbó espanyol–, el seu to és molt pessimista. Enaquest context, l’elogi fúnebre del príncep Eugenia de Savoia, que morí el 1736, el mateix anyde redacció de les Adiziones, resulta encara més punyent. L’elogi d’Amor destaca també pel seugran valor literari, motiu pel qual ens ha semblat que calia reproduir-lo íntegrament. El passatges’inicia després de descriure la pèrdua dels regnes itàlics:

Ni fue solamente fatal la tempestad por los reynos perdidos, pues fue igual o mayor eldaño por la muerte del príncipe Eugenio de Savoya, que casi escondidamente le assaltóla noche del 21 de Abril de 1736. Héroe, verdaderamente héroe, pues a la destreza deadvertido añadió la eminenzia de penetrar la voluntad y designios agenos, sabiendo zelarlos proprios; unió con simpatía en su espíritu vivaz la valentía con la promptitud y con lasutileza del prevenir; su corazón gigante presumió siempre empeños de su tamaño, sinque discrepassen lo prudente y lo intrépido en el proponer y en el executar. En suprimera acción de comandante contra el Turco en Senta, fue su victoria triunpho de sudestreza y promptitud más que de las fuerzas de su exérzito. Y aunque venzedor siempre,

5. Se’n conseva un exemplar a la Biblioteca de Catalunya. Fullets Bonsoms 1003.




21

nunca más triunfante que quando, retirándose casi sin gente a Hilbron el año de 1735,supo contener el orgullo de cien mil franzeses que no ossaron ladrarle, verificándose enesta ocasión que no iva solo el que valía por muchos. Halló nueva senda para hazersemás glorioso sin pelear, y descubrió moderno rumbo para ser celebrado con saberseretirar, oponiendo a las numerosas esquadras enemigas el propio temor que lasacompañaba en el nombre y fama del que suponían fugitivo. Supo observar su fortunaqual otro César, y así los empeños que tomó con aparienzias de temeridad salieron frutosde destreza por la anticipada comprehensión de su fortuna. Ni le faltó en su avanzadaedad el desseo de recogerse al sagrado de un honroso retiro antes que probar los desayresde esta diosa fortuna, que, qual muger, se encamina a los mozos. Pero la necesidad decontener en el Rhin tantos contrarios (unos ciertos y otros escondidos) le sugetó alsacrificio en las últimas campañas, obedeziendo contra su voto o su razón, en edad tanabanzada, a las insinuaziones del César, por más que la decadenzia de sus espíritus leanticipaba casi imposible su aplicazión. Conquistó plazas y provinzias enteras, pero aúnfue más héroe conquistando voluntades con la liberalidad, con la cortesía, con el despexo(alma o vida de toda la perfección), con un señorío innato, o sea fuerza secreta delImperio, que atrahía sin precepto a la obedienzia y sin arte a la benevolenzia, con untrato libre de sospechas, y con una estimazión de todos y de sí mismo sin el vicio de laafectazión. Y si como hombre se deslizó en faltas casi inevitables a la naturaleza, y deellas resultaron inconvenientes que supo la emulazión ponderar por graves, ygravíssimos, es efecto de la embidia malear aún las perfecciones y hazer grave lo que esleve, o tolerable, que en fin no pierde el sol su resplandor por los freqüentes eclipses, nila rosa dexa de serlo y reyna de las flores por sus espinas. Confiesso que travesuras denaturaleza conduxeron este gran héroe a condescendenzias irregulares en elecciones parala milizia que se conocieron poco acertadas, pero fueron errores emmendables en laautoridad suprema, que no serían tan graves quando fueron consentidos; y si se huviesenconocido perjudiziales, no avría sido sólo el príncipe el que con ceguedad erró, que lacrítica también alcanzaría al que no lo resistió.

He notado las virtudes del príncipe sin esconder sus defectos (más naturales quanto másse avanzaba su edad a no saber corregirlos), pero cotexándolos con sus virtudes observola justizia con que nuestro augustísimo césar supo distinguirlas en el sepulcro y en lasexequias portentosas y en la magnificenzia de uno y otro, para que el mundo admire ensu justificazión los merezimientos de un héroe que en muchas cosas excedió, y en lasdemás igualó, a quantos la fama dexó por immortales en la memoria de los hombres.

Com veiem, el text d’Amor de Soria remarca altra vegada alguns dels trets que ja hem pogutobservar en la composició de Díaz de Sarralde. El qualificatiu del personatge com a heroi ja erapresent a la Epopeia panegírica. També ho eren les virtuts militars, polítiques i humanes.L’elogi pren encara més valor si atenem a les inevitables discrepàncies polítiques que vanenfrontar sovint els membres de l’anomenat “partit espanyol” a Viena i el príncep. I encara, calremarcar les circumstàncies en què escriu l’autor, ja jubilat, i sense perspectives immediatesd’extreure’n un benefici personal, familiar o polític. La gratuïtat de l’elogi n’eleva, doncs, lagrandesa. En aquest punt cal remarcar, però, que el sentiment que Amor traspua és comú a totala literatura sobre el personatge publicada a l’Imperi. Allò que l’individualitza no és elcontingut, sinó la llengua emprada.

Disposem encara d’un altre gran elogi hispànic d’Eugeni de Savoia. I aquest correspon denou a un valencià. Ens referim a Gregori Maians. L’il·lustrat, que, com hem vist, mantinguécorrespondència amb el comte de Cervelló, que residia a Viena, envià una carta en llatí al

Altres ressons hispànics de la guerra http://seneca.uab.es/hmic



22

príncep, que recentment ha estat editada i traduïda al castellà per Antonio Mestre (Maians 2006:95-101). El text té data de 30 d’abril de 1732. Per aquella època, Maians, de família autriacista,acabava de perdre unes oposicions a la Universitat de València, i ambicionava l’ofici debibliotecari reial a Madrid, a la cort de Felip V, que obtingué l’any següent –paradoxalment,mitjançant les gestions d’un altre exiliat austriacista, el cardenal jesuïta Álvaro Cienfuegos, comha documentat Mestre (Maians 2006: 19-20, 143-148)–.

El text reprodueix algunes de les idees ja esmentades. Elogia el valor militar i el mecenatgeliterari del príncep, en destaca el domini de llengües, el qualifica de “héroe bajado del cielo” iel compara repetidament amb Alexandre el Gran.

Però hi ha dos aspectes que ens interessen especialment, perquè permeten concretar lafinalitat i els resultats de la missiva. En el primer sentit, Maians exclama:

Alguna vez tendrás un nuevo Homero o un nuevo Virgilio. Así como tú eres varón nosólo de un siglo sino de muchos, así quien alabe dignamente tus esclarecidas gestas, nodebe ser poeta de un siglo cualquiera. Créeme, no faltará tan debido honor a tantasvirtudes.

Molt probablement, Maians, resident a la península, desconeixia l’existència de la Epopeiapanegírica –i l’elogi que n’havia realitzat l’alt funcionari Diego Antonio de Ribas, el qual, comhem vist, havia qualificat Díaz de Sarralde de “nuevo Homero por su ingenio”–. En tot cas, sil’hagués coneguda, probablement tampoc no l’hauria considerada prou digna del príncep.L’il·lustrat no s’està, però, d’acabar la seva carta oferint-se per a aquesta missió:

yo estoy en el número de aquellos que desean celebrar tus gestas dignísimas de lainmortalidad, aunque sea muy incapaz de semejante empeño; sin embargo cuanto hay enmí de estudio, trabajo, ingenio, finalmente cuanto puedo, te prometo y ofrezco todo estopara transmitir tu gloria a la posteridad.

L’indicador que ens hauria d’ajudar a conèixer els resultats de la iniciativa de GregoriMaians és un altre. L’il·lustrat explica a la mateixa carta que fa lliurament al príncep Eugeni de“los seis libros de mis Epístolas, que acabo de editar”. El comte de Cervelló n’havia de ser elmitjancer. En els mesos següents, aquest confirma la recepció del text per part del mateixemperador i del príncep (Maians 2006: cartes 94 i 102). I, probablement davant la insistència deMaians, el comte acaba aclarint-li, en una carta sense data (Maians 2006: carta 118), que elpríncep no ha arribat a llegir l’obra ja que las ocupaciones de S. A. son tantas y de tal tamaño,que no le dejan lugar para disfrutar su numerosa y bellíssima librería, y que le sirve más para lapompa que para el estudio.

És més, segons el comte de Cervelló, el príncep Eugeni de Savoia ni tan sols guardava recordde l’epístola de Maians:

También los años y los grandes cuydados hazen su efecto, con que no es mucho que notuviesse en su memoria su epístola de Vm., y que se contuviesse sólo en hazerme elencargo de que diesse a Vm. las gracias.

Una notícia que el mateix Cervelló contraposa al suposat interès de l’emperador per l’obrade l’il·lustrat valencià:




23

Mi amo [és a dir: Carles VI] sí que me ha hablado de las Epístolas y de los autores,informándose de quién son, lo que me ha hecho venir en conocimiento de que no haestado ocioso el libro en sus manos.

En qualsevol cas, el catàleg de l’Österreichische Nationalbibliothek, l’antiga BibliotecaImperial que recollí també els fons del príncep Eugeni, ressenya avui l’existència d’un exemplarde l’edició de 1732 dels Epistolarum libri VI de Maians.

El comte d’Alcaudete i la Mare de Déu de Guadalupe

Hi ha, si més no, un altre episodi sorprenent en el conjunt de ressons hispànics de la TerceraGuerra Turca. El protagonitzà el general Antonio de Portugal y Toledo, comte d’Alcaudete.Francesc de Castellví s’hi referí, per bé que de manera breu, a les Narraciones históricas. Comafirma el cronista de Montblanc (Castellví 1998-2002: IV, 558),

Al capitular Temesvar y Belgrado, se hallaron de vanguardia en los ataques losregimientos españoles, y por esta razón logró el coronel conde de Alcaudete las llaves deuna y otra fortaleza, y para eterna memoria logró trabajar de primoroso arte dos figurasde plata, que representaban dos ángeles, y en sus manos las llaves, que remitió a Españapor dádiva al Santuario de Nuestra Señora de Guadalupe.

Com acostuma a passar amb les notícies de Castellví, la informació és rigorosament certa.Les dues figures, de gran qualitat, van ser lliurades al monestir extremeny poc després de la Paude Viena (1725), i en qualsevol cas abans que expirés el priorat de fray Antonio de León (generde 1727). Hi féu referència Tomás López (1991) en el seu viatge per Extremadura de 1798.López, a més, transcriví les inscripcions que acompanyaven –i acompanyen– les imatges. Enssembla inrteressant repoduir-les aquí, pel seu alt valor històric. La primera, referida a laconquesta de Temesvar, diu així :

Ymperando Carlos Sexto, mandando sus armas el príncipe Eugenio de Saboya, con elfavor de Dios y la interzesión de su madre, las tropas alemanas pelearon con los turcosen el campo de Peterbaradín, en cinco de Agosto de mil setecientos y diez y seis. Yaunque los infieles hicieron notable resistencia, los christianos zerraron con ellos tanvalerosamente que los desbarataron. De aquí pasaron con increíble presteza a ponersesobre Temesbar. Y estando de guarnición en la trinchera don Antonio de Portugal yToledo, conde de Alcaudete, vinieron los sitiados a rendirse y entregar las llaves el díadoce de Octubre. Y estas mismas trajo el propio conde a esta santa casa en testimonio delpatrocinio que siempre ha devido a esta santísima ymagen, a quien dedica, ofrece yconsagra.

La segona es refereix a la campanya de 1717. El seu encapçalament és similar a l’anterior.Tot seguit relata els fets següents:

en diez y seis de Agosto de mil setecientos y diez y siete, después de haver los alemanes,que estavan sobre Belgrado, derrotado enteramente a los turcos, salieron de la plaza losenemigos el día siguiente a capitu[lar] por la trinchera donde estava de guardia donAntonio de Portugal y Toledo, conde de Alcaudete, y entregaron las llaves. Y éstasmismas, para que no perezca la memoria de este suceso, y en muestra de su devoción aesta santa ymagen, el propio conde se las dedica, ofrece y consagra.

El comte d’Alcaudete i la Mare de Déu de Guadalupe http://seneca.uab.es/hmic



24

Cal dir que el comte de Galve, pare del comte d’Alcaudete, retornà a la península després dela Pau de Viena. Alcaudete, però, després de la visita a Guadalupe que ambdues inscripcionsconfirmen, continuà a l’exili com a general del seu regiment. Morí a Praga el 1735 (Castellví1998-2002: IV, 712).

BIBLIOGRAFIA

Alcoberro, Agustí (2002). L’exili austriacista (1713-1747). Barcelona: Fundació Noguera. 2vol.

Alcoberro, Agustí (2003). «Exili interior i exili exterior: una correspondència austriacistainèdita (1721-1724)», Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols, XXI, 321-360.

Alcoberro, Agustí (2007). «Una visió de la Guerra de Successió des de l’exili: el Teatro dedesdichas (Milà, 1716)», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XVIII, enpremsa.

Castelló, Antonio (2003). Francisco Antonio Peydró y las ‘Embajadas’. Alcoi: ArxiuMunicipal d’Alcoi – Lluís A. Llorens.

Castellví, Francesc de (1998-2002). Narraciones históricas. Madrid: Fundación FranciscoElías de Tejada; Erasmo Pèrcopo. Edició a cura de J. M. Mundet i J. M. Alsina. 4 vol.

Fallenbüchl, Zoltan (1979). «Espagnols en Hongrie au XVIIIe siècle» , Revista de Archivos,Bibliotecas y Museos, LXXXII (1979), 85-147 i 199-224.

Guiu, Montserrat (1984). «La defensa d’Àustria i les guerres d’Hongria a la publicísticacatalana», Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 4, 363-374.

Martí Grajales, Francesc (1987). Ensayo de una bibliografía valenciana del siglo XVIII.València: Diputació de València, 2 vol.

Maians, Gregori (2006). Epistolario XXI. Mayans y los austracistas. Estudi preliminar,transcripció i notes d’Antonio Mestre. València: Ajuntament d’Oliva.

Mestre, Antonio (2000). Historia, fueros y actitudes políticas. Mayans y la historiografía delXVIII. València: Universitat de València (2ª ed.).

Miravall, Ramon (ed.) (1980). Epigrames i sonets per la conquesta de Buda. Tortosa:Dertosa.

Molas, Pere (1996). «Catalunya i la lluita contra els turcs, 1683-1688», dins Catalunya i laCasa d’Àustria. Barcelona: Curial, 263-282.

Nieto Nuño, Miguel (1989). Fondos hispánicos en la Biblioteca Nacional de Viena. Madrid:Universidad Complutense de Madrid. Tesi doctoral inèdita

Pérez Aparicio, Carme (1981). De l’alçament maulet al triomf botifler. València: EliseuCliment ed.

López, Tomás (1991). Extremadura por López, año de 1798. Edició i estudi de GonzaloBarrientos Alfageme. Asamblea de Extremadura, (2ª ed.).



Revista HMiC-2007 ISSN 1696-4403 Antoni Muñoz González i Josep Catà i Tur

25

Lluita d'imperis i dissort del poble català (1709-1710)

Antoni Muñoz González i Josep Catà i Tur

Resum / Resumen / AbstractL'article estudia les converses de pau entre les potències aliades i Lluís XIV i Felip V durant 1709 i 1710.

S'analitza com va ser la seva evolució des de que el monarca espanyol fou abandonat per tothom, els aliats, el seuavi i el Papa i gairebé expulsat del ceptre d'Espanya, fins que la diplomàcia de la Cort de Madrid, i del propi borbó,va fer capgirar la situació establint la independència respecte a França i oferint a la incipient burgesia anglesaavantatges comercials els quals no podien rebutjar, perquè, gràcies a elles, Anglaterra restaria com a nova potènciaemergent. El preu de tot això seria l'abandó per part dels anglesos dels interessos polítics del poble de Catalunya.És a dir, com en un any, Felip V va passar de ser pràcticament fora del seu tron a convertir-se, gairebé, en àrbitrede la situació internacional.

El artículo analiza las conversaciones de paz entre las potencias aliadas, Luis XIV y Felipe V durante 1709 y1710. Y se dilucida detalladamente como Felipe V pasa de estar prácticamente fuera del trono a casi convertirseen el árbito de la situación internacional.

The article focus on the peace talks between the Allied, Louis XIV and Philip V during 1709 and 1710. Andanalyzes how Philip V to be practically out of the throne become the arbitrator of the international situation.

Paraules clau / Palabras clave / Key WordsGrimaldo, Bergeick, duc d'Alba, Gertruydenberg.

Grimaldo, Bergeick, duque de Alba, Gertruydenberg.

Grimaldo, Bergeick, duke of Alba, Gertruydenberg.

Guerra i finances

A Ramillies, entre el 24 i el 25 de maig de 1706, es produïa la gran desfeta dels francesos,podent ocupar els aliats Brussel·les, Anvers i Lovaina. El comte Bergeick va aconseguir sortirde Brussel·les amb els recursos econòmics que custodiava intactes. No oblidem que l’exèrcitfranco-espanyol havia aixecat el setge de Barcelona el 12 de maig de 1706. Aquell seria undissortat any per a la causa borbònica.

Bergeick, el 26 d’agost de 1707, reconeixia a Grimaldo que les finances de la monarquiafrancesa estaven gairebé exhaurides, després de la desfeta de Ramillies i l’ocupació de les placesmés riques de Flandes: Anvers, Brussel·les i Gant, per part dels aliats, fins al punt que no espagaria res més sense l’aprovació prèvia del mateix Lluís XIV. El monarca francès també esfeia càrrec de les despeses de l’Elector de Baviera que pujaven a més de deu milions de lliuresl’any.

Veiem un exemple de com estaven les arques de Lluís XIV des de 1706. Després de la batallade Ramillies el rei va donar permís als oficials que volguessin a abandonar el seu servei i tornar-se‘n a casa seva. Un dels acomiadats fou l’enginyer Verboom que romania a sou del monarcades del 1702. Va rebre la comunicació escrita i signada per Bergeick. Verboom va respondreque a quin lloc pensava el rei de França destinar-lo en cas de quedar-se al seu servei. Per totaresposta, Lluís XIV va manar empresonar-lo per a què no tingués intencions de passar-se a soudels enemics. Més endavant la Cort espanyola, que desitjava els serveis de Verboom, va




26

preguntar a l’Elector de Baviera els motius de l’estada de Verboom a la ciutadella d’Arras. Uncop informat de la situació Felip V va manar al duc d’Alba, ambaixador a París, que fes lesgestions necessàries per tal que passés al seu servei, cosa que succeiria el 23 de desembre de1708.

El comte Bergeick, d’origen flamenc, va passar uns anys com encarregat de les finances aBrussel·les. Després va anar a París, al servei del rei francès, encarregant-se també de qüestionseconòmiques.

Encara que les seves finances anaven malament, als camps de batalla les coses anaven millorper a les monarquies borbòniques: victòria d’Almansa (25 d’abril 1707), l’arribada del mariscalVillars fins al Danubi (22 de maig), l’ocupació del castell d’Alacant o la presa de Lleida i el seucastell (el 14 de novembre).

El febrer de 1708 començaren els enfrontaments al Parlament anglès entre els Wiggs i elsTories. Marlborough i el tresorer Sidney Godolphin, el seu gendre, van obligar a dimitir aHarley, la tercera persona en importància al govern anglès d’aquells moments, per les sevessimpaties, en algunes qüestions, cap als Tories. Havia estat secretari d’Estat de 1704 a 1708. Toti això, continuaria gaudint de la confiança de la reina.1

El 1708 torna a ser un any dissortat per a les dues corones borbòniques.

L’expedició de l’estol francès per situar al pretendent al tron d’Escòcia, el fill de Jaume II,dins del seu país, va fracassar. La flota ha de tornar a Dunquerque el 6 d’abril de 1708.

El 7 de juliol les tropes franco-espanyoles ocupen Gant, mitja la idea del comte de Bergeickd’introduir-hi trenta oficials disfressats d’aliats que van aconseguir obrir dues portes de la ciutat.

A la batalla produïda entre Gant i Bruges, Oudenarde l’11 de juliol, es van enfrontar dosexèrcits importants; el franco-espanyol estava format per cent mil homes i el dels aliats per mésde vuitanta mil. Va haver-hi milers de morts i milers de presoners. Les tropes franco-espanyoleses retiraren a Gant, Tournai i Iprès, deixant el terreny lliure perquè els alliats s‘apropessin aLilla. Com es veu les despeses ocasionades per la guerra van ser molt elevades.

El 22 d’octubre de 1708 els aliats ocuparen Lilla amb un gran nombre de baixes espanyolesi franceses, entre elles el fillol del comte de Bergeyck. La ciutadella va resistir quatre mesosmés.

Lluís XIV canvia a Chamillart, ministre d’afers militars i d’economia per Voysin a guerra iDesmaret a finances, però les arques franceses estaven exhaurides de feia temps i començavaun any amb un hivern gelador. L’hivern de 1708 va ser molt dur per tot arreu, però en particulara França, on es van gelar les oliveres i els fruiters.

1. Veieu Roscoe, E.S.: “Robert Harley, Earl of Oxford”, ed. Methen & Co. London 1902, p 94. També es fan ressò

d‘això els editors de l‘obra de Castellví “Narraciones…” al volum II, p. 589, nota, però no en donen la referència.




27

Per la seva banda la Cort de Madrid es va dedicar, durant el febrer i març, a trobar civada,sègol i blat com fos. A Plasència, Còria, Lleó, Ciutat-reial, Valladolid, Navarra etc… Es vaembargar tota la collita dels eclesiàstics de Burgos. Al corregidor de Múrcia se li adverteix queno hi posi entrebancs, doncs deia que era una prioritat alimentar la ciutat.

L’exèrcit imperial entra i ocupa Itàlia, en no trobar oposició de les tropes franceses.D’aquesta manera el Papa es converteix en una mena de presoner. Per això, només començar1709, va reconèixer l’arxiduc com rei a d’Espanya i de les Índies.

Davant d’això, els auditors de Rota Josep Molines i l’abat Polignac van mantenir unaentrevista amb Climent XI per saber si havia signat el 15 de gener un acord amb el marquès dePriè, ambaixador imperial. El Papa va reconèixer que s‘havien signat dues escriptures. A laprimera consentia reduir les tropes papals a cinc mil homes, a canvi de la retirada de l’exèrcitimperial dels estats pontificis; això sí, les tropes imperials podrien passar per ells quanvolguessin. A la segona, reconeixia l’arxiduc com a rei d’Espanya amb la potestat de nomenarNunci, que romangués a la seva Cort, i d’enviar un ambaixador a Roma. Així relataven aquestsauditors part de la conversa amb el Papa després que ells li presentessin les seves protestes:

«…Se encogió de hombros el Papa… No tuvo la menor dificultad el Papa de explicarseen términos sobradamente claros… para autorizar, o temporizar por lo menos esta últimaresolución, sobre la cual no quería engañarnos se hallaría precisado de ejecutar en lostérminos que la Corte de Viena deseaba y sin los cuales, no tenía forma de salir de lospresentes ahogos, aunque consideraba que por ahora salía de un foso para ir en un mar demayores turbulencias y disgustos… conocía la justa razón de uno, y otro paso y laindispensable precisión en que ponía a las dos Cortes para manifestar a todo el mundocon públicas demostraciones la nulidad y injusticia de este reconocimiento y de cuantose ha hecho y se hiciese mientras la fuerza de los alemanes en Italia prevaleciese, y lalibertad, y independencia con la cual deben obrar los Papas, repitiendo lo que en laantecedente Audiencia había explicado, convenía apelar de un Papa cautivo a un Papapuesto en libertad…»

Aleshores, Felip V va manar que sortissin de Roma l’ambaixador Uceda, el cardenal Judice,Molines i Monteleón.

El 25 de febrer la Cort de Madrid va escriure al duc d’Alba sobre aquest fet:

« …el reconocimiento que ofrece al Archiduque, es injusto, ofensivo, e injurioso a SuMagd., sin que disminuya la ofensa (aunque para la apariencia pueda justificar mas lasatisfacción de ella) la circunstancia de la afectada, o verdadera opresión, y esclavituddel Papa, y la Corte de Roma, que gobernada por el temor, y olvidada de su obligacióncede a la violencia…»

La carta recomanava al duc intentar que Lluís XIV fes costat al rei d’Espanya. En reconèixerCliment XI a l’arxiduc com Rei Catòlic, Felip V consulta una junta de teòlegs, presidida perRobinet, nou confessor en lloc del despatxat Daubenton, sobre trencar les relacions amb la SantaSeu. Una de les resolucions preses fou manar al munci papal, Zondadari, sortird’Espanya. Medinaceli executaria l’ordre reial el 15 d’abril de 1709.

Guerra i finances http://seneca.uab.es/hmic



28

El reconeixement papal de l’arxiduc com a rei d’Espanya seria fet públic molt mesosdesprés, per exemple la Gaseta de Barcelona del 14 de novembre, donaria la informació datadael 27 d’octubre.

Al llarg d’aquest any la Cort de Madrid es mantindrà obsessionada a trobar diners i queviuresper l’exèrcit com anirem veient. El 27 d’abril es va descomptar un 10% del sou a tots elsministres, consellers, intendents, batlles etc., per dedicar-lo a la hisenda de l’Estat. La mateixamesura es preveïa per l’any 1710. Felip V va manar crear un regiment de catalans fidels, moltben pagats, amb el nom de milícies catalanes, això sí, “borrando el de Miqueletes”.

Tot seguit, veiem l’enfurismat atac a la política francesa del vell Mancera en carta adreçadaal rei el 28 d’abril. Comença amb una mena de testament:

«…por acumular con mis años, mis dolencias, y privarme de aquel honor, hoy, aunquelas voces son mías (no las pronuncia mi cadáver, que ya considero en el sepulcro) sino elpropio aliento de la fidelidad impelida del amor. Dije á V.M. entonces, que habiendosido los castellanos los que aseguraron la Corona, eran los mismos franceses quien se laponían en paraje de que se le cayese de las sienes; ya no está en este estado, sino, quedescubiertamente se la tiranizan…»

Després va anar enumerant tots els greuges que havia produït l’aliança amb Lluís XIV:

«…Que armada marítima pudiera V.M. tener si desde que vino (por tantos derechos áesta Corona) se hubiera aplicado a restablecerla, y no dejarla exterminar de los franceses,para que V.M. dependiese de su arbitrio, solo en todos los socorros marítimos llegó a lasIndias, y calculados los tesoros que trajo V.M. con los que llevó Francia, no fueron estossiempre mayores? No ha sido la América en estos nueve años comercio único de dondehan traído tantos millones y se condujeron algunos a V.M. (como se vio últimamente) nosuperabundó el importe de los que llevaron del que dejaron?… No dejaron que V.M.perdiese poco después su corona, pudiendo con sus pocos españoles haber derrotado enGuadalajara sus enemigos? No dependió V.M. únicamente de sus tropas pudiendodefenderse con las suyas? Hanse visto sucesivamente mas empresas que perder V.M. susdominios? Han dejado en España sus armas (els francesos) más que la desolación de lospueblos, el exterminio de los vasallos, y usurpación con sus géneros de los caudales? hanmirado por el comercio en que se interesa V.M. el de las Indias? No se ha arruinadobajando, y subiendo los precios a su desmoderada utilidad? No se han llevado nuestrofrutos para su uso, y pasarlos al Norte, y otras Provincias por géneros suyos de tan pocaley, precisando a V.M. a que estableciese una para su consumo? las fábricas de V.M.nervio principalísimo de la Monarquía, hay nombre alguno de ellas? No cesado la ruinade sacar el oro de España, pues porque V.M. mismo ha de ser quien se debilite, para queotra se aumente?… Considere V.M. que hallándose hoy toda la Europa en la estipulaciónde las paces, solo de V.M. es V.M. quien las ignora, la Francia las ejecutará siempresacrificando la victima mas preciosa, por conservar su simulacro indemne…»

Acabava amb el seu consell:

«…puede V.M. estimarle como de mi amor, sino le desprecia, por hacerle una edad quetocando la losa del sepulcro, mira ya las experiencias de tantos años como sombras….»




29

Lamentem una cita tant llarga, però pensem que reflecteix el pensament de bona part de laCort de Madrid.

Davant els rumors de paus, Felip V nomena el 23 de maig al duc d’Alba com primerplenipotenciari per la pau, i com a segon el comte Bergeick. El 27 de maig es va enviar a Albala llarga instrucció següent:

« …He tenido por conveniente, preciso, e, indispensable a mi interés, y decoro de mipersona, de mi dignidad, y de mis Reinos, entienda el mundo que sin noticia ni concursomío, nada puede tratarse ni conveniente que tenga seguridad, ejecución, ni firmeza, niconsentir yo en ello, y como medio el más adecuado para acreditar esta importante ycierta máxima en todas partes; He Resuelto nombrar plenipotenciarios que en mi nombreconcurran y asistan al lugar del Congreso si le hubiere de haber, y desde luego se ponganen cercanía y paraje de que nadie ignore que han de ser oídos …Os he nombrado (comoya sabéis) por mi primer plenipotenciario, y para que en mi nombre asistáis y concurráisen el Congreso, o, lugar donde se hubiere de tratar de estos negocios…»

Després venen una sèrie d’ordres que el duc d’Alba devia seguir: la monarquia espanyolahavia de quedar intacta en tota la seva integritat, incloses les Índies i les illes del mediterrani. Acontinuació feia una reflexió on indicava que les dues potències que portaven el pes de la guerraeren Anglaterra i Holanda i era amb elles amb qui convenia iniciar les converses de pau.2 Lirecordava a Alba que en la convenció secreta signada a l’Haia entre elles el 28 de març de 1702,s‘afirmava que participaven en la guerra per quatre raons: que hagués un contrapès entre la casade Borbó i la d’Àustria, que Holanda disposés d’una barrera defensiva davant França, podercomerciar amb les Índies i una satisfacció a la reina Anna per haver defensar Felip V i Lluís XIVal pretendent al tro anglès. Sobre això li informava que el contrapès entre les dues cases espodria estudiar atès que Espanya ja no depenia de França, que Holanda comptés amb unabarrera defensiva no seia cap problema, el reconeixement de la reina Anna com a única sobiranatampoc; i sobre el comerç es podria oferir tornar a la situació en què es trobava en l’època deCarles II, però si anglesos i holandesos volien alguna cosa més se‘ls podria consentir comerçlliure amb les Índies amb dues condicions: que empressin vaixells i patrons espanyols (“losEncomenderos”), sortint i retornant primer a Espanya, i pagar una única taxa o percentatge pelvalor de les mercaderies que portessin. Pel capítol 48 també nomenava al comte de Bergeickcom a segon plenipotenciari.

Només en un punt Felip V es mostrava inflexible, la situació en què havia de quedarCatalunya, doncs pel capítol 21 es manava al duc d’Alba:

«En cuanto a España conviene tener presente como punto de suma importancia que deninguna manera se den oídos a proposición de pacto que mire a que los Catalanes se lesconserven sus pretendidos fueros, pues sobre ser tan indignos de ellos, aunque fuesensolos los que tenían en tiempo del rey Don Carlos II mi tío puesto que las dos últimasCortes que han concluido los deja mas repúblicos que el Parlamento abusivo a ingleses;no es de conveniencia ni decoro que la paz general salga garante de tan vergonzosacondición ni que por ella quedase la habitual propensión de los catalanes a la rebelión

con permitido recurso a los coaligados enemigos…» 3

2. Això també ho confirma J. Albareda al llibre “El cas dels catalans…”, p. 89, recoltzant-se en D. McKay.

Guerra i finances http://seneca.uab.es/hmic



30

Aquesta instrucció, amb petites modificacions, és la que acabaria imposant-se al cap d’unany.

Primers contactes de pau i primeres mesures de la cort de madrid perdemostrar la seva independència de la de parís

En aquests moments la pressió ja és aclaparadora tant per A Felip V com per al seuavi. Davant la situació internacional, Lluís XIV comença a sondejar els aliats sobre possiblesconverses de pau. Així va enviar al comte Bergeick el 8 de març a l’Haia per entrevistar-se ambun ministre aliat. Aquesta informació la dona l’elector de Baviera, afegint-hi que Lluís XIV nopensava enviar tropes a Espanya.

És a dir Bergeick comença com a negociador de Lluís XIV i acabarà fent el mateix per FelipV. A la seva tornada comunica al monarca francès que els holandesos escoltarien, i farien,diferents propostes de pau. Aleshores el rei envia el president Rouillé, com a representant mésoficial, el qual s‘entrevista amb els diputats holandesos, Buis i Van der Dussen, aAnvers. També tingué una altra conversa amb ells a Mordick. Envia notícies a Versalles mentreell esperava a l’abadia de Sant Bernat a Anvers.

Continuaven els contactes entre francesos i els aliats. Torcy es va presentar a Hensius el 22de maig, sense obtenir cap resultat. Després s‘entrevista amb Marlborough i el príncep Eugenio,i tot fa pensar que fou en aquestes converses quan li donaren els preliminars per signar la pau,formats per 40 capítols.

Els aliats van informar posteriorment que un ministre francès, no sabem si Rouillè, Torcy oalgú que els hi acompanyava va dir llavors les paraules següents:

«Que quizás el Rey Felipe se hallaría antes que él en Versailles»

Si fos veritat la frase, voldria dir que encara els ministres francesos consideraven a Felip Vcom una titella del seu avi.4

El lliurement dels preliminars a l’Haia fou el 28 de maig i la van signar el príncep Eugeni,Sinzendorf, Marlborough, Towsend, Van Welderen, Buis, Van Dussen i altres. Farem un resumdels mateixos, traduïts per la cort de Madrid, reservant el més polèmics, el 4t. i el 37è. Per elfinal: Reconèixer, des d’aquest moment, com a rei d’Espanya, les Índies, Nàpols i Sicília al’arxiduc (capítol 3), França no podrà enviar vaixells comercials a les Índies sota qualsevolpretext (7), lliurar a l’Imperi la ciutat i ciutadella de Strasbourg, el fort Kell i totes lesdependències a tots dos costats del Rhin (8), lliurar la ciutat de Brisack i tot el seu territori a lacasa d’Àustria (9), enderrocar totes les fortificacions que actualment manté des de Basilea finsPhilisbourg (11), deixar la fortalesa de Rhinfeld al Langrave de Hasse Castell (12), reconèixera la reina Anna com reina d’Anglaterra i no al seu pretendent (13), passar a mans angleses lapart de l’illa de Terranova que actualment ocupen els francesos (16), enderrocar pel seu comptela ciutadella de Dunquerque i la resta de fortificacions (17), fer un tractat de comerç entreAnglaterra i França (19), lliurar totes les ciutats ocupades pels francesos al Flandes espanyol

3. Aquest capítol és força conegut, en concret Joaquim Albareda l‘utilitza sovint, però el context on es va escriure

aquest parer de Felip V, pensem que no ho és tant.

4. Veure el llibre de Joaquim Albareda “El cas dels catalans…”, p. 90




31

(23), els holandesos tindran els mateixos drets que se‘ls va concedir pel Tractat de Riswick (25),el duc de Savoia veurà restituïts el seu ducat i el comtat de Nice (27), també s’atorgarà al ducde Savoia els llocs d’Exilles, Fenestrelles i Chauvrion (28), la negociació final estarà tancadaen un termini de dos mesos (33), hauria una suspensió d’hostilitats per dos mesos i se signariala pau definitiva el 15 de juny a l’Haia. Hem triat fer un breu resum de les fortes condicionsimposades a Lluís XIV, però, a més a més, hem deixat per al final els dos articles que vanobstaculitzar la signatura dels preliminars. L’article 4t deia:

«4. Y porque el Duque de Anjou, se halla al presente en posesión de una gran parte de losReinos de España, de las costas de Toscana, de las Indias, y de porción de los PaísesBajos; se ha convenido recíprocamente que para asegurar la ejecución de los artículos, yde los tratados que se han de hacer, y finalizar en el espacio de dos meses, contándose sies posible desde primero de Junio próximo; dispondrá su Magd. Xpmâ las cosas deforma que en el mismo término se entregue el Reino de Sicilia a su magd. cat. Carlostercero; y el expresado Duque de Anjou saldrá con toda seguridad, y plena libertad de laextensión de los Reinos de España con su esposa, y los Príncipes sus hijos, sus efectos, ygeneralmente todas las personas que le quieran seguir…

Para adelantar su establecimiento, retirará su magd. xpmâ en el espacio de los dos expresadosmeses, las tropas y los oficiales que actualmente tiene en España, y también las que se hallan enel Reino de Sicilia, como en los demás lugares, países, y estados dependientes de la Monarquíade España, y en las Indias cuanto antes fuere posible y palabra de Rey, no enviará en adelanteal Duque de Anjou (si rehúsa asentir a estas condiciones) ni a sus adherentes ningún socorro, yasea de tropas, artillería, municiones de guerra, o ya de dinero directa, ni indirectamente.»5

És a dir s‘imposava al rei de França el convèncer al seu nét que havia d’abandonar el tronespanyol, cosa que el monarca francès no podia garantir, doncs continuaven considerant a FelipV com un ninot de Lluís XIV. Sobre això es va comunicar de paraula a Torcy que si Felip V noabandonava el tron d’Espanya voluntàriament, podrien enviar tropes per ajudar a les francesesper fer-lo fóra. Pel que fa al capítol 37è. deia:

«37. Y en caso de que ejecute el Rey xpmô. todo lo arriba expresado, y que toda laMonarquía de España sea restituida, y cedida al dicho Rey Carlos tercero, como se haajustado por estos Artículos en el término estipulado, se ha convenido en que continuarála suspensión de armas entre los ejércitos de los altos aliados hasta la conclusión, y la

ratificación de los tratados de paz que se han de ejecutar.»6

5. Sobre tot això, veieu el llibre de Castelví “Narraciones…”, v. II, pp. 590-503, basant-se en Lamberty, encara

que nosaltres pensem que algunes de les seves dates no són correctes. També fa una petita referència dels

preliminars Pere Voltes al seu llibre “Barcelona durante…”, v. II, p. 162, basada en Lamberty.

6. Veieu Castellví a “Narraciones…”, vol. III, pp. 14 a 19. Nosaltres no compartint part de la seva relació ni les

dates que en dóna. En canvi, es molt més interessant la nota de la página 15, del mateix volum, on els editors fan

unes precisions més correctes.

Primers contactes de pau i primeres mesures de la cort de madrid per demostrar la seva independència de la de parís



32

És a dir calia que el rei francès complís els preliminars com a condició prèvia a una futuranegociació de pau, de la qual ningú podia assegurar el seu resultat. Era una manera clara de dira Lluís XIV que havia de rendir-se a canvi de res i negociar després una pau on el monarcatindria un paper subordinat en no comptar amb forces militars ni ciutadelles defensives enpassar a mans aliades.

Lluís XIV va rebutjar de seguida els preliminars oferts, i va fer una instrucció impresa alcomandant del Llenguadoc, que suposem també s‘enviaria a altres llocs. Volia explicar al seupoble, cansat de la guerra i neguitós per les veus de pau que circulaven, el per què no haviaacceptat la pau proposada pels aliats:

« …ils fixoient a deux mois, le temps oú je devois de ma part executer le Traité; &pendant cet intervalle, ils prétendoient m‘obliger a leur délivrer les Places qu‘ils medemandoient dans les Pays-Bas & dans l’Alsace, & a raser celles dont ils exigeoient ladémolition. Ils refusoient de prendre de leur côté l’autre engagement, que celui desuspendre tous actes d’hostilité jusqu‘au premier du mois d’Août, se reservant la libertéd’agir alors par la voye des armes, si le Roi d’Espagne mon Petit-Fils, persistoit dans laresolution de défendre la Couronne que Dieu lui a donnée. & de périr plutôt qued’abandonner des Peuples fidéles, qui depuis neuf ans le reconnoissent pour Roylegitime. Une telle suspenson, plus dangereuse que la Guerre même …Je passe soussilence les insinuations qu‘ils m‘ont faites, de joindre mes forces a celles de la Ligue, &de contraindre le Roy mon Petit-Fils a descendre du Thrône, s‘il ne consentoit pasvoluntairement á vivre desórmais sans Etats, & a se réduire a la condition d’un simple

Particulier …Ecrit a Versailles le 12. Juin 1709.» 7

Per carta del 6 de maig d’Amelot a Lluís XIV s‘informava que, arran de les converses de pau,entre el poble de Madrid havia tornat a surar l’odi contra els francesos, parlant de tallar-los elcoll i saquejar les seves cases. Aprofita per comunicar la decisió de Felip V de nomenar com aplenipotenciaris el duc d’Alba i Bergeick, coneguts de Lluís XIV. Acabava la carta dient que siel monarca espanyol continuava al seu tron seria necessari nomenar determinats ministres de laconfiança del rei de França, però si, al contrari, era obligat a abandonar el ceptre d’Espanya i elles defensés amb les seves tropes, com havia previngut, seria necessari introduir uns altres. Peraixò, Amelot insistia a saber notícies de les gestions de Rouillé per treballar en un sentit o en unaltre.8

El mateix Amelot el 27 de maig proposava que en cas de fer-se efectiva la segona opció, ésa dir obligar a Felip V a abandonar el tron d’Espanya i que es resistís, sempre convindriacomptar amb un representant a Madrid, sense caire d’ambaixador. La persona que ellrecomanava era Blecourt.

En les instruccions de Grimaldo a Alba, el 13 de juny li comunicava la joia dels reis peltrencament de les converses de pau, encara que Felip V quedava amoïnat per la decisió de LluísXIV de retirar totes les tropes franceses d’Espanya per a defensar el seu propi regne. Demanava,

7. Carta també citada per Castellví, “Narraciones…”, v. II, pp. 661-662, traduïda i que no dóna el dia concret de

la mateixa.

8. Veure Saint-Simon “Memoires” tom 7, p. 210.




33

per tant, que Alba convencés el seu avi que quedessin a València i Aragó cinquanta batallonsd’infanteria, al seu sou, al llarg del temps necessari per tal que ell pogués reconstruir la sevainfanteria, passant a França els altres trenta batallons i vint-i-nou esquadrons.

El mateix que va fer Lluís XIV explicant el poble francès la necessitat de continuar la guerra,ho faria Felip V per carta impresa datada el 4 de juliol:

«Copia de Carta Circular, que el Rey Nuestro Señor se sirvió de escribir a las Ciudades,Villas, Prelados, Iglesias, Religiones, y demás Personas, a quienes en ocasiones deCartas Generales, escribe su Majestad.»

Començava dient que, encara que tothom desitjava la pau i la fi de la guerra, ell no podiaconsentir en cap acord:

«…sin concurrencia, y noticia mía, nada podía tratarse, ni ofrecerse en cosa que metocase, que tuviese firmeza, ni consentir yo en ello, y que antes de asentir a Tratado deindecoro, e ignominia a mi Persona, y a mi Nación Española, perdería la vida, a la frentede un solo escuadrón de Españoles, que me quedase.»

Per això informava haver nomenat al duc d’Alba com a plenipotenciari en el seu nom pertractar en les futures converses havent-li donat les instruccions necessàries, encara que ja el seuavi havia rebutjar els preliminars de pau per abusius. Continuava dient:

«De la integridad de la Monarquia Española, no se acuerdan, sino para que con la mismaintegridad salga Yo de ella»

Informava de la desintegració d’Espanya que formava part de les propostes delsaliats: Flandes per els holandesos, l’estat de Milà, que ja ocupava el duc de Savoia, arribava aafirmar, la cessió a Portugal de part de Castella, Extremadura, Galícia i les Índies, i rematavaamb l’afirmació:

«Y finalmente, para que todo enemigo del nombre español, y de la verdadera religión, noquedase sin porción alguna en esta ideada devastación de mi Monarquía, falta sólo quehayan intentado establecer algo de nuevo en favor de los Moros; pero parece secontentan por ahora con haberles facilitado, por medio de la perfidia, que Orán cayese ensu poder»

I els aliats no satisfets amb tot això havien demanat al seu avi unir les seves forces amb lesd’ells per tal que deixés Espanya, cosa que per una part, l’afalagava perquè demostrava que ellno sortiria voluntàriament, sinó que calia comptar amb reforços si volien aconseguir l’èxit del’empresa. Tanmateix, el principal motiu de continuar la guerra era veure perillar la religiócatòlica a bona part d’Europa. Llegim-ho de les seves pròpies paraules:

«Este principal motivo, es el que me impele más a volver animosa, y confiadamente alfuego de la guerra; en cuyos peligros me tendrán siempre mis vasallos el primero a sufrente, fiando de Dios, que ha de proteger mi justicia con su gracia, como ellos con suvalor, y asistencia. Y cuando mis pecados sean tales, que embaracen las divinasbendiciones, si consiguiere a su vista rubricar con mi ultima sangre mi amado sueloespañol; y que cesando con mi castigo sus enojos, los príncipes mis hijos, que nacieronen los brazos de tan fieles vasallos, logren por su medio la firme quietud del trono: dejaré




34

de vivir gustoso de haber despuntado las flechas de la fortuna enemiga, para que disfrutelas dulzuras de la paz esta real inocencia, con que Dios se ha servido de establecer, yconsolar mi monarquía …De Madrid a cuatro de Julio de mil setecientos y nueve. YOEL REY.»

Com es desprèn de la carta Felip V manifesta amb molta claredat que no se n‘aniria demanera voluntària, i només el farien fora per la força. Alhora, com anem veiem, s‘anavaenfortint en diners i queviures.

Blecourt arriba com representant francès a Madrid el 23 d’agost. Abans de sortir de Parísrebria una memòria d’Amelot sobre com comportar-se: Si la princesa d’Orsini romania aMadrid no hauria cap problema perquè sabia com pensaven tots els ministres de Felip V i gaudiade tota la confiança del rei i de la reina; en cas contrari, caldria comptar amb el duc de Veraguasi el seu fill que eren de confiança; també convindria fer-se amic del duc de Popoli; en quant aMejorada no havia res a fer perquè no aprovava gairebé res que no hagués estat pensat per ell,o bé reflexionat; però la persona més important a la Cort era Grimaldo, portava els assumptesd’exteriors, polítics i de guerra, així com tots els afers secrets, i té contactes diaris amb el rei. SiBlecourt pogués apropar-se a ell seria la millor situació possible.9

La Cort de Madrid intenta trobar diners per mantenir l’exèrcit per tot arreu: El 22 de setembreNavarra lliura a Felip V 50.000 pesos. El 23 de setembre el rei decideix quedar-se amb el 80%de tots els béns segrestats d’Aragó, València i Catalunya, per un any a partir del 29 de setembre,el 20% restant seria per a despeses i administradors. El 15 d’octubre Madrid lliura al rei 300.00escuts. El 23 d’octubre s‘aprova el decret per descomptar el 10% del sou de tots els càrrecs. El26 de novembre Felip V va autoritzar fabricar a Aragó 200.000 marcos en ‘dinerillos’.

Noves mesures per obtenir blat i civada, que de retruc obria una escletxa al comerç ambAnglaterra i Holanda, el 20 d’octubre de 1709:

«…he resuelto que en la forma que se ejecutó el año pasado se den pasaportes a losNavíos Neutrales ô, de enemigos para que puedan conducir trigo y cebada a los puertosde España de cualquiera parte aunque sea de Berbería …se les permitirá así a los navíosNeutrales como a los de enemigos que puedan venir a los referidos puertos de Españaaunque sea con géneros de ilícito comercio…»

Els vaixells que portin robes prohibides hauran de pagar el 7% més, i si són de llana o sedad’Anglaterra i Holanda el 10%. Tots dos països comencen a albirar l’apertura del seu comerç,encara que de moment no tingués relació amb Amèrica.

El 2 de setembre els aliats ocupen Tournai i la seva ciutadella, i el seu exèrcit s‘encaminacap a Mons. L’11 de setembre dos poderosos exèrcits s‘enfrontaran a Malplaquet. El dels aliats,comandat per Marlborough i el príncep Eugeni i el franco-espanyol, dirigit per Villars iBoufflers. Els aliats disposaven de 162 batallons i 300 esquadrons i l’exèrcit francès 120batallons i 260 esquadrons. La batalla va durar des de les set del matí fins a les quatre de la tardaquan les tropes franco-espanyoles es retiraren a un lloc proper a Valenncienes. Sobre el campde batalla va quedar vint-i-cinc mil morts de tots dos exèrcits. Al matí del dia següent les tropesaliades s‘encaminaren cap a Mons.

9. Saint-Simon, op. cit. v. 7, nota IV.




35

Arran d’aquestes desfetes Lluís XIV intentarà establir nous acords de pau amb els aliats.

A mitjans d’octubre les tropes franceses del mariscal Bessons deixen passar el riu Segre ales tropes imperials i és retiren cap a França, com informava la Gaseta de Barcelona del 14 denovembre.

Lluís XIV escrivia a Felip V el 12 d’octubre, arran de l’arribada a París del mariscal Bessons,per comunicar-li la retirada de la meitat de les seves tropes d’Espanya i la resta a la fi de latemporada, decisió que, segons ell, tenia presa des de feia tres mesos. El exèrcit a sou delmonarca espanyol no cobrava feia temps i no rebia subsistència. Si el deixava a càrrec de la Cortde Madrid no servirien de res ni per Felip V ni per ell. Alhora li recordava els anys que haviaestat donant suport a la monarquia espanyola. La carta semblava una mena de comiat.

El duc d’Alba escriu capficat a Vadillo el 14 d’octubre per l’arribada de Bessons a París ihaver-li concedit el rei el toisó. Sobre les converses de pau informava que els aliats es mantenienen els preliminars, però que els holandesos, després de l’ajuda donada al príncep Eugeni perocupar Mons, estaven delerosos de la pau. Continuava;

«…Yo estoy con la mayor atención a un caso tan importante, y veremos si al salir deMons el Conde de Bergeik (pues no pudo con otra intervención quedarse dentro) lograentender algo de Milord Marlborough, y de los Diputados de Holanda…»

El guardó atorgat a Bessons sembla que era més per afalagar Lluís XIV que al propi mariscal.Saint-Simon a les seves memòries escriu que el monarca francès el va obligar a retornar-lo.

El 21 d’octubre les tropes franco-espanyoles lliuren la plaça de Mons i es retiren elsfrancesos a Maubeug, els bavars a Luxembourg i les tropes espanyoles a Namur. Amb elles vanel comte Bergeick i el marquès Ceva Grimaldi. Però Bergeick va aconseguir mantenir unaentrevista amb Marlborough, i li manifesta que la Cort espanyola considerava que els anglesoseren els què portaven tot el pes i les depeses de la guerra, i que per tant es podia arribar a unacord satisfactori amb ells sobre comerç, podent fer-se una pau separada. El general anglès,segons Bergeick, va mostrar força interès.

El 20 d’agost un avalot popular ocupa tots els carrers de París al crit de volem pa. Es reforcenamb tropes les botigues i els mercats. El mariscal Boufflers va quedar atrapat dins de la sevacarrossa amb el duc de Gramont, però en prometre el mariscal parlar amb el rei la qüestió delpreu del pa l’aldarull s‘apaivaga. Després d’això París fou ocupat per patrulles de guàrdiesreials que impedien qualsevol concentració. Però la pujada del preu del pa a França seriacontínua, i per això semblava que la pau entre França i Holanda era imminent i la retirada de lestropes franceses d’Espanya també, com diu el duc d’Alba el 28 d’octubre:

«…Mis oficios sobre que no se saquen todas las tropas de España han sido muycontinuos con S.M.X. habiéndome respondido cuanto le mortificaba, que la situación enque se hallaba le obligase a esta resolución la cual difería cuanto le era posible: LosMinistros se muestran tan inciertos sobre este punto, como sobre otros, persuadiéndoseunas veces a que el abandono de la España les traerá inmediatamente la paz, y otras â quepodrá serles de gran perjuicio, por no tener seguridad de que los aliados se contendrándespués de haber vencido lo más dificultoso, y así me consta que tres días ha estabanajustando cuando se habría puesto en marcha la caballería para salir de España, y quetiempo necesitaba la infantería entre empezar â moverse, y pasar el Pirineo queriendo




36

concordar sus tratados con esta irresolución, pero siempre hay un partido horrible ensostener, que Francia será perdida si mantiene en España un batallón…»

El govern de Felip V intenta negociar per la seva banda amb el duc de Savoia mitjançantSacerdoti sobre el peu que es podria lliurar; gairebé tot el Delfinat si reconeixia com reid’Espanya al borbó. Quan Monteleón comunica a Torcy el 23 de novembre aquestesdiligències, el ministre francès va respondre que d’oferir condicions territorial ni parlar-ne,només que:

« Vos podréis hacer saber al Duque por Sacerdoti, u otro canal, que juzgaréis a propósitoque S.M. siempre está pronto a tratar condiciones razonables, y demostrarle ventajas masconsiderables para él, y su casa, que las que le han propuesto, pero en condición que estePríncipe entre de buena fe en los medios de sostener al Rey de España sobre el trono, y

contribuir al restablecimiento del público reposo…»10

L’1 de desembre Felip V va signar una reial Cèdula regulant el comerç i suprimint lesavantatges que els comerciant francesos havien gaudit des de 1702: va revocar totes lesfranquícies concedides els francesos, va prohibir la jurisdicció especial amb la qual els cònsolsfrancesos intervenien en qualsevol operació, deixant el control només els governadorsespanyols de cada port. Era la manera de demostrar els aliats la independència de Felip V enversel seu avi.

Per això, el comerç francès patirà una aturada que afectarà a bona de la sevaeconomia; alhora que ja els aliats albiraven la independència de la Cort espanyola davant LluísXIV.

La Cèdula produiria una sotragada a França. Amelot des de París protesta el 16 de desembrede l’últim decret:

«…que franquea a los navios enemigos, el comercio de los puertos de España, lo que hahecho aqui mucho ruido…»

També Blecourt va protestar del tracte que reben els comerciants francesos a Cadis. Elscomerciants francesos d’Aragó demanaren permís per portar armes, davant del perill de patiragressions.

Alba resumia la difícil situació de Felip V i les dificultats de poder convèncer els aliats dela independència d’Espanya davant França:

«…nos sirve de gran estorbo lo informados que están de cuanto pasa en las dos Cortes, yaunque esto parece podría convenirnos, desprecia su malicia lo que era justo creyese, yabulta la menor cosa que puede dar a entender la dependencia. V.S. comprende que se haempezado tarde a hacerles ver con alguna demostración lo que diferenciamos nuestrosintereses de los de Francia, y así son menester días, y grande atención en cuanto seejecuta para acreditarlos todo lo contrario …me valgo de cuantos medios descubro paraque entiendan las justas intenciones de nuestro Amo…»

10. L‘únic historiador, que nosaltres sapiguem, que fa una petita referència a Sacerdoti és P. Voltes, op. cit. p.

163.




37

També informava que Lluís XIV havia imposat als religiosos una carrega de més de 24milions; i traurà de la noblesa 18 milions més en concepte de pagaments pels seus títolshereditaris.

La Cort de París reprèn els contactes amb els aliats. Torcy insta a Petecum a anar a París itornar a debatre els preliminars. El ministre francès cuitava per aprofitar la treva obligada del’hivern per poder-se avançar sobre algunes disposicions de cara a la futura pau. Lluís XIV noacceptarà l’article 37è, però es podria deixar-lo de banda, i anar avançant en les converses.Continuava Torcy:

«…Que el Rey se haya dispuesto a entrar de nuevo en la negociación, con las mismascondiciones, a nombrar sus plenipotenciarios, y a enviarlos al Lugar que se conviniesepara dar principio a las conferencias con los de los aliados el día primero de enerosiguiente.»

És a dir, plantejava començar a parlar de pau deixant de banda els preliminars, que s‘hauriende estudiar dins del context de la pau general.

Segons la Gaseta de Mantua número 52, Petecum abandona París el 5 de desembre arribanta Holanda el 12, amb la proposta que havia fet el ministre francès. Però una vegada estudiada al’Haia pels holandesos, aquests insistien que els francesos parlaven de començar les conversesde pau sense fer cap esment dels Preliminars, i convenia retornar a plantejar-los, atès que elsministres francesos només veien dificultat en complir el 37è., i:

« …Que de este modo de proceder, no se podía inferir otra cosa, si no que no se halla elenemigo en ánimo de tratar de buena fe, para llegar a una paz firme, y sólida: Que no sedebe hacer caso de las seguridades que da de sus buenas intenciones en este asunto,supuesto que las obras corresponden tan poco con las palabras; y que sus pasos todos sedirigen sembrar celos, y mala inteligencia entre los aliados, mientras que se hallaresuelto a continuar la guerra, como lo dicen todas las noticias publicas …»

Finien dient que calia comunicar aquesta resolució a la resta d’Aliats i que la reinad’Anglaterra i l’Emperador manessin passar a l’Haia a Marlborough i el príncep Eugeni percomençar els preparatius de la propera campanya.

Lluís XIV acorda pel seu compte lliurar les quatre places de Flandes, Luxembourg, Namur,Charleroi i Nieuport, que romanien en poder de Felip V, a l’Elector de Baviera, sense consultaral seu nét. Així responia el monarca espanyol al seu avi negant-se a admetre aquesta decisió,perquè tornava a plantejar la dependència d’Espanya:

« …seria perjudicialísimo a mis intereses en la presente situación de las cosas dar alelector esta publiposesión que no le duraria sino poco tiempo, y por consecuencia no leatraería la menor utilidad por la necesidad que a V.M. se le ha persuadido de hacer lapaz, y este acto de ningún provecho para él, desbarataría enteramente las medidas que yodebo tomar para llegar a la mía; V.M. se halla también informado de esta situación queno puede dudar se sirva de ayudar a hacer comprender al Elector las razones poderosasque me asisten para no poder condescender…» És una còpia del que Felip V va escriurede la seva pròpia ma.




38

Sobre aquestes places la Cort de Madrid va escriure al duc d’Alba sobre la conveniència decedir-les el rei directament els aliats. Alba responia a Grimaldo el 12 de desembre dient queBergeick seguia mantenint contactes amb els aliats i que el parer del comte sobre aquestassumpte era:

«…es insinuarlos que S.Magd. desea contribuir, a todo lo que ellos pueden desear para lamayor seguridad de su barrera contra la Francia; y que les hará esta proposición almismo tiempo que sea instruido de la intenciones del Rey sobre el comercio…» Carta aGrimaldo, original.

En aquest moment Bergeick encara es mostra molt prudent per no tibar massa la corda ambla Cort francesa.

També Grimaldo havia comunicat a Alba el decret de Felip V d’obrir el comerç dels portsespanyols a anglesos i holandesos i que aquesta idea la trametés Bergeick als representants detotes dues nacions. Aquest responia que era una de les millors mesures per arribar a la pau,autoritzar el comerç els vaixells anglesos i holandesos, a més a més, donant-los passaports defranc, però afegia:

« …antes que, que les haga formalmente esta insinuación desearía tener copia delDecreto de Su Magd. para la abertura del comercio, y saber a cuanto por 100 llegarán losderechos extraordinarios que han impuesto sobre las manufacturas de seda y lana, porforma de indulto pues si esta imposición es fuerte seria una prohibición indirecta, y noconvendría exponerse a esta respuesta de parte de ingleses y holandeses, y que como loque se ha hecho ha sido con la mira de reconciliarse con estas dos Naciones, esconveniente ejecutarlo en la forma que les pueda ser mas ventajoso; y además de estoconvendría hacer esta abertura del comercio sobre los simples derechos que pagaban enel reinado de Carlos II de gloriosa memoria, para todo lo que se traerá a España en losnavíos de Ingleses y holandeses, dejando los derechos extraordinarios o indulto sobre loque se cargará en los navíos de otras naciones: y que esta distinción puede lisonjearlospor el beneficio que recibirán della, y es menester llevar esta mira en todo cuanto lestocare y que cuando estará informado de la ultima resolución del Rey sobre estoejecutará lo mas conveniente a sus intereses…» Carta original a Grimaldo.

Finia remarcant l’empipament dels comerciants francesos, i fins i tot d’Amelot, quearribaven a dir que Felip V tenia un preacord de pau amb anglesos i holandesos.

Com es veu, a la resposta de Bergeick es planteja donar avantatges comercials a holandesosi anglesos per sobre dels països neutrals. També assenyalava ser molt difícil trencar l’aliançaentre anglesos i holandesos. La resposta de Grimaldo del 28 de desembre a Alba i Bergeicksobre les seves cartes del 12 començava de manera contundent sobre la qüestió de les places:

«…En el primero que si cosas de esta magnitud no se intentan porque se juzganimposibles, serán pocas las grandes que se logren, y en los grandes extremos, el conceptono ha de detener la efectuación de lo que indudablemente seria conveniente.»

El lo segundo, confieso, no entiendo por que razón no se ha de solicitar el beneficio, quepuede resultar de que se desconfíen entre si las dos potencias marítimas, cuando de ellose pudiera sacar tantas ventajas.…»




39

Suggerien al comte Bergeick fer la proposta, relativa a les quatre places de Flandes, als aliatscom si fos cosa seva, però al final de la carta es deia també al comte que podia decidir per símateix alguna cosa més, sempre que hi trobés beneficis per a la Cort espanyola.

Sobre la proposta de Bergeick relativa a afavorir anglesos i holandesos sobre la resta depaïsos neutrals deia Grimaldo:

«…es dura la proposición del Conde de Bergeich, de que se hallan de distinguir estaspara la moderación de los derechos, de las indiferentes, pues parece, que aquellas conquien no se tiene la guerra debieran gozar más de este indulto, que las otras. Que lo quese haya de hacer sea fundándolo, o motivándolo con lo que se hacía en tiempo del Sr.Carlos segundo, me parece bien, y asentando al Duque de Alba, que a esto no repugnaraS.Mgd.»

Afirmava que el percentatge per aquest dret de comerç a anglesos i holandesos seria nomésde un deu per cent. Manava el comte fer un projecte de decret sobre com hauria de restar elcomerç de cara al futur:

«…que le parezca le pueda facilitar el ser oído de las mismas potencias, para queconsiderado por S.M. se resuelva sobre él, el que se hubiere de hacer, a fin de ejecutarlo,pero que en el ínterin, con lo que aquí se a ido haciendo, y se hará puede ir lisonjeando aingleses, y holandeses de las buenas disposiciones de S.M. en esta materia de que podránhacer consecuencia, por lo que toca al de las Indias.…»

Era la primera vegada que la Cort de Madrid parlava d’autoritzar alguna mena de comerçdels països enemics amb Amèrica.

Ja veurem la resposta de Bergeick sobre comerç segons l’informe que Grimaldo li demanavaque fes.

Uceda el 4 de gener va escriure a Mejorada dient que enviava una altra vegada a Sacerdotiper entrevistar-se amb el duc de Savoia.

En la carta d’Alba a Grimaldo del 8 de gener sobre les places de Flandes ja s‘apuntava quela Cort de Madrid tenia la raó: consentir que el rei de França donés les quatre places era unaforma ben visible de mostrar la dependència d’Espanya, per tant la decisió de cedir les placeshavia de partir dels ministres espanyols, i no importava que Lluís XIV s‘emprenyés, atès queestava prenent decisions pel seu compte. També era clar que fer la comunicació d’aquest fetprimer a París era una altra forma de mostrar dependència. Calia negociar directament amb elsholandesos.

L’oficial borbònic Aranda relatava a Grimaldo el 9 de gener des de Namur que Bergeickcontinuava entrevistant-se a Brussel·les amb ministres aliats, i que circulava el rumor següent:el monarca francès podria haver plantejat fer una pau separada amb Anglaterra i Holanda pertal que tots tres països quedessin com a neutrals a l’espera que la guerra entre Espanya i Àustriadonés un vencedor.




40

Arce informava a Grimaldo el 16 de gener de 1710 des de Namur tenir coneixement queAnglaterra es preparava per a la guerra perquè el Parlament havia donat un fons de set milionsde lliures i s‘havia organitzat, de manera oficial, una rifa per mitja de la qual obtindrien altresset milions i mig.

Les sorprenents propostes de Bergeick

Bergeick va enviar dues memòries, amb la carta del 16 de gener del duc d’Alba, una, sobrecomerç i l’altra, sobre les places de Flandes. A la seva reflexió sobre el comerç diu cosessorprenents i explosives. Adonem-nos del seu parer sobre aquesta guerra manifestant el seucaire excepcional:

«Qu‘il est en efect contre touttes les regles ordinaires vouloir au fait du comerce traitesplus favorablement les puissances qui sont avec nous en guerra, que celles qui sont alliesou neutres, mais comme l’on se conduit toujours suivan ce que l’on croit convenir le plusa l’estat.

L’on doit considerer que cette guerre par raport aux Anglois et Holandois n‘est pas uneguerre ordinaire qu‘elle est mesme destitue quand a l’Espagne de tan motif juste ouraisonable ils l’on declareè par la seule crainte que l’union des deux Couronnes lespriveroit de tout le Comerce d’Espagne et des Indes et ils ont creu qu‘ils la devoyentcontinuer jusque‘a ce qu‘ils auvoyent de sûretès sur ce la parce que toutte la puissance deleur estat est uniquement fondeè sur le comercè.»

Afegia que França havia confirmat i escampat aquesta por aprofitant-se de tot el comerç,excloent, fins i tot, espanyols.

La proposta sorprenent de donar més beneficis comercials als enemics que no pas als amics:

«L’on a recoignu a la fin et on a fait comprendre que l’on ne pourroyt pas parvenir a lapaix sans persuader a ces deux puissances egalement la separation et independence del’Espagne et en leur ofrant des avantages et de sûretez pour le commerce l’on a jugènecessaire de faire sur cela tous les avances possibles comme le Roy a des ja fait en leurouvrant le commerce avec l’Espagne me par ni payant des droits extraordinaires si l’on ala veüe de les fletter pour se reconsilier avec eux l’on ne le scauroit faire avec trop dedistintion a leur egar en deschargant leurs propes vaissaux et marchandises a maineès pareux mesme en Espagne des droits extraordinaires les reduisant a ce qu‘ils gayoent dutemps de Charles second, cela est leur principe et laissant les autres nations quoyqu‘alliès au neutres charguez droits extraordinaires, les peuples de ces deux nationsqu‘influient beaucoup par leurs discours ne laiserant pas de bien comprendre cettedistintion. L’on sera peut estre impatient sur ce que l’on ne void pas encores aucun efeetde ces deux puisances sur les insinuations que l’on leur a fait mais l’on doit considererqu‘il n‘ya quatre jours pour ainsi dire que l’on a commence a se separer et qu‘il n‘est paspossible de les persuader en si peu de temps que cette separation et independance estvraye et sincere il convient de la confirmer continuellment et quand ils avront donnè lamoindre marque qu‘ils y ont fait atention la paix est faite parce qu‘ils ne donneront cettemarque que sur une resolution anterieure de se reconcilier avec l’Espagne.»

La carta també indica que ja s‘havien produït contactes no oficials.




41

L’altre informe sobre les quatre places que es podrien donar a Holanda, que eren les quenomés li quedaven a Felip V, matisava una mica la carta d’Alba. Bergeick no ho va veure pasurgent, perquè els holandesos les ocuparien sense dificultat la propera campanya, i, a més a més,pensava que per no molestar a França, i que aquesta trenqués relacions amb Espanya, millor queaquesta oferta, es fes via l’intermediari francès Hiberville.

Suposem que a la Cort espanyola s‘organitzaria un gran aldarull i diverses consultes entreels membres del govern. Durant el gener els homes forts del govern del Felip V, Grimaldo iMejorada, van decidir cridar a Medinaceli com a assessor, que s‘havia encarregat de fer forad’Espanya a Zondadori, conegut per tothom per la seva francofòbia. Aquell fa un informe sobrela carta d’Alba i Bergeick, fent l’advertència a Alba que no es fes res per escrit:

« …y que se solicite por todos los medios posibles hacer entender a holandeses como seaen voz, no poniendo nada por escrito, ni firmado, ni no firmado, hallarse con estasordenes, y según lo que de ello resultare usen de la facultad que el Rey los da, para locual no seria perjudicial que con el pretexto de pedir más tiempo para cumplir laobligación que contrajo el Conde de Bergeick cuando salio de Mons, volverse a Gantedonde pudiera con mayor seguridad tratar esta máxima importancia no olvidando la delComercio, pero teniéndolo siempre VE a la vista, lo que en la carta que trata deaquel… el que se dé a potencias guerreantes, mayores ventajas que a las que no lo son,hallarse con estas ordenes …se conviene en que podrá ejecutar cada vez que vengaasegurado el que semejante paso hará entrar a estas potencias en tratados con S.M. Y queno obstante esta resolución si hallare Bergeych que las potencias marítimas quierenalguna mayor ventaja sobre esto, no excluye el Rey oírlo, y concederlo no atrayendomáximo perjuicio a los intereses de su propia Monarquía a los cuales mira únicamente, ymirará siempre.»

D’aquest informe sembla literalment copiada la carta de resposta de Grimaldo, del 28 degener, al duc d’Alba:

«…habiéndose el Rey enterado de su contenido me manda decir a V.E. le parece cosadura haberse de tratar (sin esperanza más que probable de sacar fruto de ello) de dar apotencias guerreantes mayores ventajas en el comercio, que a los que no son, pero así SuMagd. dificulta este punto con razón, conviene en que se podrá ejecutar, y ejecute cadavez que esté asegurado que semejante paso hará entrar a estas potencias en tratados conS.M. pues lo contrario sería declarar mucho la flaqueza, y la extremidad del peligro enque el Rey se halla, que denuncia estar desahuciado de su defensa, exhibir sinprobabilidad de aceptación lo que hasta ahora no se habrá visto practicar…»

Es demanava a continuació que Bergeick fes dues memòries, una donant avantatgescomercials a anglesos i holandesos i l’altra igualant els drets d’aquestes dues nacions ambFrança. Felip V també informava, per tal que es comuniqués els aliats, que posaria com apresidente del Consell d’Índies una persona que no afavorís els interessos comercials delsfrancesos: el comte d’Aguilar. Continuava la carta fent-se ressò de la proposta de Medinaceli:

«…sin que esto embarace el que no obstante ello si Bergeick hallase que las potenciasmarítimas quisiesen alguna mayor ventaja sobre esto, no excluir S.M. oírlo, no trayendogrande perjuicio a los intereses de su propia Monarquía pero como quiera que depublicarse esta máxima sin esperanza de sacar de ella el fruto que se desea podríaresultar un justo resentimiento en la Francia que pondría en desconfianza aquel

Les sorprenents propostes de Bergeick http://seneca.uab.es/hmic



42

Ministerio, y consecuentemente le daríamos tiempo para que por todos caminos ymedios conviene evitar, por lo mismo que V.E. tan justamente hace presente en una desus cartas, es necesario que en esta materia se camine con gran tiento, y reserva sin soltarprenda que no sea con una gran seguridad no solo de que será admitida, sino que de ellaresulten al Rey y a su Monarquía tales beneficios y aumentos que sobre pujen a losinconvenientes, y perjuicios que de no lograrse, y saberse se había tratado de esto, nospodrían venir de la Francia a quien como V.E. comprende no es bueno ni desconfiara, nidarla motivo de ejecutar quizás lo que desea el Ministerio, y lo que holgaría tener paravestir, y adornar con alguna razón, y fundamento sus máximas, mayormente hasta teneralguna seguridad de que los enemigos oyen nuestras proposiciones, por cuyo motivo lodelicadísimo de este punto, y lo mucho que en el se arriesga, y igualmente en el otrosobre las plazas de Flandes de que hablo a V.E. en carta separada ha parecido a S.M.caminar en ambos con madura reflexión, haciendo a V.E. y al Conde presente estasrazones para que consideren sobre ellas con madura acuerdo, y representen ã Su Magd.lo que juzgaren conveniente esperando su resolución aunque dilate por esta razón poneren obra este negociado, que le considera hoy el mas critico por todas sus circunstanciasdignas de pensarlas por una parte, y por otra con gran reflexión, y particularísimoacuerdo…»

Per si de cas no funcionés aquesta proposta, oferien una altra alternativa: prohibir a totes lesnacions el comerç amb Amèrica, en particular als francesos. Alba havia d’entrevistar-sepersonalment amb Lluís XIV, sense confiar el secret a cap altre ministre francès, i acabaven ambuna recomanació a Alba per comunicar-la al rei francès d’una duresa impensable feia tan solsuns mesos:

«…haciéndole presente muy individualmente todas las razones que para esto tiene elRey y la precisión en que se ve de hacer esta publicación, tanto para confirmar mas a losenemigos en la independencia que se les quiere dar a conocer demás de ser de ley precisahaberse practicado en todos tiempos en esta Monarquía, y hallarlo Su Magd. establecidoa su ingreso en ella sin que el haber Su Magd. tácitamente permitido en los primerosaños de su reinado el que pasasen a Índias algunos navíos de Francia le prive el que auncuando los vasallos de Su Magd. Cristianísima hubieren hecho mejor uso del que hanhecho de este consentimiento el que reconociendo ahora perjuicio en los suyos ymenoscabo a su Monarquía Su Magd. lo embarace y prohíba siempre que le pareciere ylo hallare como lo reconoce perjudicial y de inconveniente al Estado, con las demásrazones que en este punto se le ofrecieren a VE. hacer presentes con comunicación deBergueyck a Su Magd. Cristianísima en que únicamente quiere el Rey que VE. se lo dé aentender no haciéndolo a ningún Ministro ni otra persona alguna en la inteligencia deque en llegando el caso de ejecutarlo se lo ha de decir VE no como proposición, de queentienda que se solicita su voluntad y aprobación, sino como resolución cierta que hatomado el Rey y que desea la entienda su abuelo por medio de VE no sólo antes que aninguna otra persona, sino es también antes que aquí ni en Francia se publique, quedandoal cuidado de VE participar al Rey de todo lo que en orden a esto le pasare a VE con suMagd. Cristianísima y de lo que le respondiere sobre este punto…»

Tot seguit Bergeick i Alba prenen contacte amb els comissaris holandesos i escriuen unacarta de la qual només tenim l’esborrany. Es diu que parlen per ordre de Felip V, negant lapossibilitat que el rei de França pogués lliurar les quatre places de Flandes perquè no són seves,i continuaven remarcant que el rei no consentirà a cedir ni un xic de terra a Flandes sense la sevaautorització. Això sí, oferia als holandesos:




43

«…de leur procurer une forte et seure Barriere contre la France. S.Mte. nous a chargè etauthorisè de defferer de sa part deì a present a la disposition de L.H.P. tout le Pais bas, ycompris aussy les quatre places qui luy restent encore (para que hagan el uso de el queconvenga a los intereses de su Corona y de S.A.P. en los futuros tratados de la paz,conservándolo hasta entonces en sus poder a fin de seguridad para la fe que Su Magd.quiere establezer desde ahora para siempre con S.A.P., hi posa al marge) et les bienasseurer que S.Mtè. feroit mettre L.H.P. deì a present en possession de dittes quatreplaces, si les troupes de france qui y sont en gatnison n‘y feroient pas un obstacle. S.Mte.a envoyè cependant les ordres a moy Comte de Bergeick pour les gouverneurs desProvinces et particuliers des places pour les delivrer au pouvoir de L.H.P. quand l’onjugera que cela se puisse executer avex seuretè (y con igual se exivo a S.A.P. y por sumedio a la Inglaterra todas aquellas ventajas que no fueren, hi posa al marge) nous nousdonnons l’honneur de vous en faire part Monsieur comme a leur premiere ministre etvous prions de le vouloir comuniquer a L.H.P.»

Bergeick deuria portar l’assumpte amb molt de secret perquè Arce continuava dient:

«el Superintendente de la Justicia militar y yo estamos todos los días con él para procurarsaber algo por lo que mira a la paz o a la Guerra…» Carta a Vadillo.

La Cort va escriure a Alba que intentés aconseguir blat com sigui, insistint en què farien elsulls grossos a tot el que vingués de contraban.

Atès que es volia donar la imatge d’haver-se modificat la manera de governar, Mejorada vaescriure, el 19 de gener, a Medinaceli per preguntar el seu parer sobre la conveniènciad’autoritzar alguns dels Furs d’Aragó i València abolits. Aquest va dir, al dia següent 20 degener, que seria molt adient, i Felip V va passar al president del Consell el següent esborrany dedecret:

«Cuando recuperados gloriosa, y felizmente por mis armas los Reinos de Aragón, yValencia, resolví, con la abolición de sus Fueros, y Leyes, fuesen gobernados por ladulzura, y prudencia de las de mis Reinos de Castilla, me propuse por fin principal deesta convenientísima providencia hacer a los buenos, partícipes de sus bienes, quitandoestorbos a la mejor, y mas fácil administración de justicia, y privar a los malos de losmedios de serlo, con la disposición que les resultaba de sus antiguas observadascostumbres… pero, como entre el estruendo inquieto de las armas, sea tan difícil lapractica de los mejores establecimientos y la envejecida habitación haya sido poderosaen aquellos naturales para no permitirles percibir, y entender todo el provecho de estaprovidencia, y no haya faltado malicia que les interprete como gravamen este beneficio,y en vez de gozo, y reconocimiento haya producido en algunos desconsuelo y tibiezaesta nueva forma… He resuelto me informen las Chancillerías de Zaragoza y Valencia,en que cosas, y en que casos, así en lo Civil como en lo Criminal, según la calidad decada Reino, seria bien tomar temperamento proporcionado a los fines referidos, y a lasatisfacción de sus naturales; que les podría conceder en orden al gobierno de los lugaresentre si económico, y político, forma de justicias; administración de propios; orden yrepartimiento de tributos; observancia de ordenaciones particulares que hayan de tenerlos pueblos para su gobierno, y todos los demás puntos que se creyeren dignos deatención, y que en nada se opongan en la sustancia, y en el nombre al uso, y ejercicio demi suprema potestad, y regalías…».




44

És una còpia feta per Mejorada per a Medinaceli. Felip V, en funció de com evolucionés lasituació, pensava en atorgar els Furs quan visités a Saragossa. Encara que es reservava tot allòque podria posar en perill la seva suprema autoritat, el fet és que tindrà un gran ressò. Perexemple a la Gaseta de Liège número 30 es llegia:

«De Madrit le 25 Mars.

…Sa Majesté a aussi nommé 3 des Grans du Royaume ses Confidents, pour examiner afonds les Privileges des Royaumes de Valence & d’Aragon, pour rétablir touts ceuxd’entr‘eux qu‘on ne trouvera point donner ateinte a son authorité…»

També a la Gacete de Roterdam de l’11 d’abril:

«On croit que S.M. rendra aux habitans d’Aragon une partie de leurs priviléges enpassant par ce païs lá pour se mettre a la tête de l’armée. Ce Prince pourroit bien sureaussi un tour en Valence, pour faire la même grace aux habitans de ce Roiaume…»

Però veiem les confidències que feia el duc de Medinaceli al cardenal Ranuccini en quèafirmava, que per diverses raons, la Cort de Madrid encara no era del tot independent de la deParís

«…No están lejos de este concepto los mismo Reyes, pero el no estarlo, no es obstáculopara que no se muestren aun dependientes de aquella Corona, sino es que queramostomar por señal el empezarlo a estar, la copia adjunta del Decreto en cuanto á fueros, yleyes de la Corona de Aragón, sobre que no puedo dejar de decir aquí, que dicen, sergusto oír a Frigiliana, pues como fue el voto en que apoyó la 233 (en clau, princessad’Orsini) la resolución contraria el juzgar, sea propuesta para desvanecerla, le hacesaltar, como también, el experimentar estos días, (según dicen) los del Gabinete que susadulaciones en él, hacia intereses de la Francia, suele el rey despreciar, esto hace que suscompañeros se arriesguen algo, pues temo que algún día se arrepientan. Yo (gracias aDios) no tendré de qué, pues nunca hablo, que no sea respondiendo …Ronquillo finge,que el Decreto citado, no le disgusta, pero creo, no sea así …Los Reyes están confusos,

rabiosos, y resueltos a su defensa, pero el cómo, lo dudo…» 10 de febrer.11

«…la Francia nos govierna, el Confesor nos dirige, y la 233 nos manda, y según esto vatodo…» 24 de febrer.

Bé, tornem a la situació internacional. Parlem tot seguit del projecte redactat per Torcy iPolinyac el 2 de gener i entregat als aliats a començament de febrer. Consta de quatrecondicions; la primera reconèixer a l’arxiduc com a rei d’Espanya, això sí, després de signadala pau. Continuava la primera condició prometent no ajudar a Felip V ni directament niindirecta, i retirar totes les tropes franceses. Lliurar a Holanda quatre places en qualitatd’ostatges per garantir la seva promesa. Prohibir a tots els seus vassalls ajudar la monarquiaespanyola. Cap territori ni de la península ni d’Amèrica podria passar a la monarquiafrancesa. Cap vaixell francès podria anar a Amèrica ni per a exercir el comerç.

11. El comte d‘Aguilar i de Frigiliana es ventava de ser l‘home més lleig d‘Espanya, de cara i d‘anima, això sí,

com ell mateix deia, després del seu fill. Comentari que figura a Saint-Simon op. cit. t. III, capítol 2 p. 8 i del què

també s‘hi fa ressò Pere Voltes encara que no dóna la referència.




45

La segona condició deia: lliurar a l’Emperador la vila i ciutadella de Basbourg, el fort Keilseria enderrocat, lliurar la ciutat de Strasbourg. la ciutat de Brisak i la ciutat de Landau.Enderrocar totes les fortaleses construïdes al llarg del Rhin. Després feia algunes concessionsels diversos Electors alemanys que estaven amb els aliats.

La tercera condició era reconèixer a reina Anna com reina d’Anglaterra. Es cediriaTerranova als anglesos i s‘enderrocaria Dunquerque.

La quarta condició era cedir a Holanda les places de Furnes, el fort de Kenok, Menin, Iprès,Lilla, Tournay, Condè i Maubeuge per formar la seva barrera defensiva. En quant a les quatreplaces en poder de Felip V escrivia que una vegada signada la pau, retiraria les seves tropes il’arxiduc les podria ocupar sense dificultat. Al duc de Savoia es concedia el què ja estavaestipulat pels preliminars 27 i 28.

Acabava de la manera següent:

«En fin s‘agissant d’un traitte de paix et non de une treve le temps que l’on marquerapour l’execution de ses conditions sera suivant l’usage ordinaire des traittes apresl’eschange des ratifications…

Si les offres que S.M. veut bien faire ne sont pas aceptees elle declare qu‘elle est libre detout engagement et qu‘il ny aura pas lieu de luuy attribuer la prolongation d’une guerreque fera repandre encore autant de sang Chretien.»

Com hem pogut llegir les quatre condicions serien ofertes una vegada la pau, no una treva,estigués signada. Malgrat aquest esforç de Torcy i Polignac, els moviments de Bergeick faranque les conversacions es ralentitzin. La proposta francesa era reduir la guerra a un problemadinàstic, i la proposta de Madrid era plantejar-lo en termes econòmics.

Bergeick va enviar el 2 de febrer una nota en clau al duc d’Alba perquè la passés al rei, ondeia:

«…Toutes les nouvelles que j‘ay trouvé icy a mon arriveè de Bruxelles et d’autres Plazesde la Flandre parlayent touttes de la Paix separeè avec la France, mais depuis avanthierelles sont totalment changees, et affirment la continuation de la guerre, et que les Aliezont rejeteè les propositions que la France a fait en dernier lieu, mais Je crois, que lespremiers, et les derniers sont des personnes qui ne sont pas du secret…»

Aquesta frase enigmàtica de Bergeick, sobre que ni les persones que pensen que la pau estasignada ni les que pensen que continuarà la guerra, “no coneixien el secret” Què vol dir? Quinés el secret? Tindria ja alguna prova que les propostes fetes per la Cort espanyola estaven sentestudiades pels anglesos? Nosaltres pensem que sí, encara que els aliats no havien rebut lespropostes sorprenents del comte i de Grimaldo.

Bé, els aliats rebutjarien l’esforç de Polignac, el resum dels quatre punts, i tornaven aplantejar els 40 dels preliminars.

Veiem ara la carta del duc d’Alba a Mejorada, del 7 de febrer, en la què acompanyava la deBergeick i fa saber les seves opinions:




46

«Las voces de que la paz se concluiria brevemente se empezaron a templar algo…»

La Cort de París va rebre la resposta dels aliats i va reunir el Consell d’Estat. Així descriviaAlba, el 17 de febrer, a Grimaldo la sortida d’alguns ministres:

«…El consejo duró tres cuartos de hora más de lo regular: y el Duque de Baubillierssalió de él muy rojo, Mr. Des-Maretz sumamente caído, y el Marquès de Torcy comoenojado, y todos tres se retiraron a sus cuartos dando a entender no gustaban de que lesacompañasen…

En medio de todo esto quedo persuadido a que absolutamente, se les han acordado a losenemigos todas sus peticiones, yo me atrevo a pensar que aún se les dificulta algo, pues aunqueno veo un gran movimiento de guerra, tampoco aquella quietud en que las pondría la paz; y unsujeto de gran distinción me dijo (lo que hasta hora tengo por mí muy cierto) que es que laFrancia ni podía hacer la paz, ni continuar la guerra.

La insolencia con que se explican los más aun en la misma Corte, es increíble, pues lo menosque se oye es; la píldora es amarga pero la pasarán… Por muchas partes aseguran que elsubsidio que la Inglaterra ha acordado para los gastos de esta campaña tendrá gran dificultad encumplirle; y la miseria en Holanda es considerable; y experimentándose mucho de esto aquí nodiremos, que batalla la fuerza contra la fuerza, sino la flaqueza contra la flaqueza; pero quienmas la disimule vencerá…»

A la mateixa carta comunicava a Alba que havia aconseguit diversos passaports per tal queles tropes espanyoles de Flandes passessin a Madrid.

La Cort de Madrid (Grimaldo) insistia al duc per tenir notícies de com havien rebut els aliatsles propostes espanyoles sobre comerç i sobre les places de Flandes.

Alba va escriure a Bergeick dient-li que no ofereixi les quatre places si no esta segurd’obtenir alguna cosa.

La carta de Bergeick a la què sembla fa referència la d’Alba, encara que aquesta sigui del 20de febrer, informava que havia tingut una entrevista amb Hensius i aquest començava a entendrela independència de la Cort de Madrid respecte de la de París, amb aquestes paraules:

«…confirme nôtre indepedance et ôte cet obstacle a la France pour sa paix separèe; et siMonr. de Torcy avoit bien compris le projet, il en auroit êtè fort content, et le Roy doitsavoir bon grè a un ministre qui dans une affaire critique, ose prendre sur soy, quand parle grand êloignement il ne peut pas assez, en temps, recevoir ses ordres, et qu‘il suit leprince que S.Mtè. a reglè ou approuvè pour parvenir au succès.

Je vois que le courrier de la Haye est arrivè, et reparti sans que l’on ait peü penetrer lareponce que les holandois ont donnè a la derniere proposition et que V.E. craint qu‘ilsauront consanti a souffrir les impertinances des Alliez si l’on n‘entend pas en peüd’heures parler de la guerre; et moy Je souhaite qu‘ils fassent leur paix separèe a causequ‘ils ne sont a la veritè pas en estat de soutenir la guerre, et que les choses sontparvenües en France a un extrem derrangement.

Je ne plains en tout ce la que le Roy qui a êtè si mal servi par des sujets qu‘il a accablèd’honneurs et de bien-faits; et que J‘ay toujours êtè d’opinion que leur paix separèe nous




47

conduira a la nôtre, et que nous ne pouvions pas esperer par tous les mauvais succès, silong temps, que la guerre subsisteroit entre la France et les Alliez …Je prie a V.E. de nese pas changriner de la paix separèe avec la France parce-qu‘elle nous convint, etd’esperer bien de nos affaires, Dieu benira le Roy nôtre Maître, Je n‘ay rien diminuè dema confiance nonobstant tout ce qui se passe a present…»

La confiança de Bergeick en què si França signava una pau separada no perillés la pauespanyola amb els aliats, hauria d’estar fonamentada en algun fet; en concret copsaria algunavacil·lació al voltant de l’article 4t.

Bergeick escrivia a Alba el 21 de febrer insistint sobre el mateix, continuant amb el seuoptimisme sobre les possibilitats que Felip V regnés encara que França signés la pau per separat:

«…Ainsi Je donne la paix separèe avec la France pour conclüe; mais cela ne doit pasnous etourdiz ni derranger, et nous devons continuer a travailler a la nôtre avec uneentiere confiance dans la protection de Dieu, pat la force des armes et par nos offres pourla paix. Nous n‘avons rien pour le present a ajouter aux offres que nous avons faites,nous devons attendre avec une tranquilitè d’esprit, et d’ame, le cours de la negociationavec la France: J‘auray l’honneur d’informer V.E. de ce que J‘en apprendray, et de luymander aux Interets du Roy nôtre Maître, de faire quelque autre pas vers les deuxPuissances Maritimes…»

Continuava dient que ell creia que França i els aliats signarien la pau al voltant delspreliminars, però deixant de banda, per a un proper congrés, els articles 4t. i 37è, i en aquellcongrés seria quan Espanya tindria possibilitats de defensar-se.

Bergeick escrivia a Torcy el 25 de febrer dient que ell no gosaria saber les negociacions depau entre France i els aliats, partint del fet que Lluís XIV sempre ajudarà al seu nét a mantenir-se al tron d’Espanya. Ara, sobre les quatre places de Flandes pertanyents a Felip V, li recordavaque França només podia oferir la retirada de les tropes franceses, però en cas que es demanéscedir-les a Holanda, ell, com a plenipotenciari de Felip V, no posaria cap obstacle a acceptar-lo, com ja ho sabien els aliats, en forma de dipòsit fins que la pau es tanqués amb el reid’Espanya. Era una nota molt intel·ligent perquè donava a entendre que Lluís XIV sempredefensaria al seu nét, alhora que afirmava la independència de la Cort de Madrid i recordava aTorcy que tenia contactes permanents amb els aliats.

Torcy li va respondre que les coses ja no estaven en aquest punt, però no tenia raó; les cosescontinuaven en el punt exacte on les havia situat Bergeick. El comte, pensant que hauriad’assumir tota la responsabilitat, va escriure una carta al duc d’Alba el 26 de febrer suggerint-li que parlés amb claredat amb Torcy sobre com quedarien els articles 4t. i 37è. per saber ladecisió que hauria de prendre l’ambaixador espanyol, amb aquestes paraules:

« Il devroit naturellement par sa reponce s‘expliquer de quelle maniere il est convnü avecles Alliez sur le changement a apporter aux 4me. et 37me. articles des preliminaires;mais comme Je ne suis pas assurè qu‘il le fera. Je crois qu‘il est necesaire que V.E. luydemande cet eclairaissement, ou tache de le penetrer avec certitude a fin qu‘elle le puissesuivant ce, prendre les mesures, et demander les ordres du Roy sur ce qu‘elle aura a fairesuivant cet eclairissement, car si l’article 4me. subsiste, ou bien si l’on remplace au lieudu dt. article la reconnoissance de l’Archiduc pour Roy d’Espagne, il me parois que V.E.ne peut pas rester a la Cour de France des que le preliminaire aura etè signè; mais si les




48

Alliez se sont contentès de ce que la France a offert au lieu du dit article 4me. qui est den‘assister l’Espagne directement ou indirectement, et defendre a tous ses sujets de l’allerservir, el me aprois que V.E. peut rester a la Cour de France a causse que ce n‘est qu‘unmanquement dt. assistence, a la quelle la France n‘est engagèe par aucun traitè, maisqu‘elle a donnè naturellement par les liens du sang.

Si V.E. etoit obligé de se retirer de la Cour de France il me parois qu‘elle ne doit pasretourner en Espagne a causse que V.E. a notifie a l’Anglaterre et a la Hollande que leRoy l’avoit nomé pour son premier Plenipotentiaire au congrès de la paix, mais qu‘elledoit venir par icy. J‘espere que Je reussiray avec les hollandois a accepter ces 4 places endepôt et sequestre jus-q‘a ce qu‘ils ayent aussy fait la paix avec l’Espagne, et qu‘ilsaccorderont a tous les sujets du Roy d’y pouvoir rester et demurer en libertè et seuretè.

J‘ay chargè mon courrier de deliver a V.E. la reponce que Monr. de Torcy aura faite a malettre et Je prie V.E. de la vouloir ouvrir et lire et mi honnorer sur le tout de son sentimenta fin que Je me puisse conduire suivant ce, dans les insinuations qu‘il pourra convenir defaire aux Anglois et Holandois sur le dit preliminaire, qui sera conclü et signè en moinsde quatre jours dèz que les Plenipotentiares seront arrivès au lieu de la conference.

Je crois même qu‘il conviendra prevenir et envoyer une pretestation en forme couchèe enlangue espagnole et signè de V.E. et de moy conformement a nôtre lettre du mois d’août,pour (au cas que le 4me. article du preliminaire subsiste, ou que le Roy de France vint areconnoitre l’Archiduc pour Roy d’Espagne) la faire insinuer aux Plenipotentiaires desHauts Allièz qui concourriront a la premiere conference pour les preliminaires, avantqu‘ils les ayent signè, ou du moins avant qu‘ils passent au lieu du congrès. Il importepour ce la extremement que V.E. tache de savoir de Monr. de Torcy de quoy il estconvenü sur le dit 4em. article…»

Nova carta d’Alba a Grimaldo del 27 de febrer remarcant que Bergeick era l’única personaque havia mantingut contactes permanents amb els aliats des de febrer de 1709, i sempre caliaescoltar els seus consells. Després afegia:

« …En cuanto al destino al miserable resto de los Países Bajos, no tengo que añadir a loque dice el conde por hallarse de aquellas 4 plazas dueños los franceses y las reliquias denuestras tropas reformadas y esparcidas sin mas subsistencia que la que Monr. Voisin lasconcede…(continua dient que les tropes espanyoles que van arribant a París ell intentaque passin aviat a Espanya abans que quedessin aïllades a França)

Y ordenándome V.S. que en caso de insinuarme S.M.X. me aparte de la Corte, procureconseguir pasaportes de los holandeses para embarcarme en uno de sus puertos y coneste pretexto tratar con ellos y con ingleses, y lo mismo ejecute el Conde de Bergeick,con motivo de cumplir lo capitulado en Mons, haciendo los dos todo lo posible, para queel Rey sea incluido en la paz o que se facilite la particular de S.Magd: y que en el casoúltimo solamente de que no hubiese otra forma de que el Rey quedase, por lo menoscomo se me previno en las instruciones que se me enviaron, nos podíamos alargar a todoaquello que pudiesse assegurar este esencialísimo fin, y en esto estenderse a oir y aestipular cuantas seguridades se creiesen mas en orden a la subsistencia y estabilidadfirme.

Sobre todo esto diré a V.S. que la mayor dificultad consiste en que los Aliadosconvengan en que nuestro amo sea Rey de Madrid, pues una vez que consientan en esto(fuera de la satisfacción que darían a la casa de Austria, con los Dominios de Italia)




49

desearían (por lo mucho que les conviene) el que quedase con fuerzas con que poderalgún día oponerse a los designios de los Francia…

creyendo que si llegase a verme entre los enemigos, se conseguiría a lo menos queoyesen lo que hasta hora no han oído, pues siendo el punto esencial el de laindependencia no la creen, ni la pueden creer por infinitas razones…»

Acabava informant que intentarà aconseguir quanta ajuda pogués de França, perquè a mésde la ajuda es demostraria als aliats que França no acceptarà els preliminars.

Parer del comte de Medinaceli el 3 de març:

«…S.Mgd. esta en reglar el Comercio de las Indias según, y como era en tiempo del Sr.Rey Carlos II (y con efecto no es menester perder tiempo ninguno en ello, haciendo queel Duque de Alba pase oficio formal con S.M.Xmâ, y Ministerio de francia declarandoloassi) que es lo mismo que de aqui se propuso… sobre el uso que se haya de hacer de lasplazas de Flandes, se puede responder… de hacer el paso que a ambos se ordenó… sinningún reparo, pues a esto obligan muchas razones, y entre otras son las más fuertes, lasque de en esta acción justifica el Rey para con los aliados, y para con toda Europa, notener parte en lo que la Francia cede, y abandona de los Dominios de esta Monarquia, ypuede este paso también motivar el que viéndose las potencias maritimas con estaexhibición del Rey, la aprecien más, que la de la Francia, y por coonsecuencia, ella lessirva para pedir a aquella Corona mayores ventajas, y esto dilate, y embaraze laconclusion de su paz…»

El rei estara d’acord amb Medinaceli i manara al duc d’Alba que ho comuniqui a Lluís XIV.

Uceda des de Gènova va escriure a Grimaldo comunicant-li diferents notícies: elnomenament de cardenal del bisbe de Barcelona, les negociacions amb el duc de Savoia,mitjançant Sacerdoti de les qual ja hem parlat, malaltia del Papa, etc. La Cort de Madrid, através de Mejorada o de Grimaldo perquè és un esborrany i no porta firma, escriu al seu ex-embaixador en Roma, que ara és a Gènova, duc d’Uceda, a finals de febrer a tall de resposta,fent-li saber les instruccions següents: Sacerdoti podria suggerir al duc de Savoia la cessió del’estat de Mila, com si fos de moment idea de Monteleón, sense desfer-se de la Savoia, per duesraons

«…de no tener S.M.X. derecho alguno, pues este solo reside en S.M. para ceder aquelEstado, y mucho menos por una semejante cesión acrecer de dominio su Monarquía, nopudiendo jamás S.M. dejar de contradecir un semejante tratado; la segunda razón es, quelas dos potencias marítimas quieren a la Francia menos potente de lo que hasta ahora haestado, para la quietud de Europa, no es probable convengan en ello, y que al contrario,no siendo tampoco de útil a las mismas dejar tan prepotente a la Casa de Austria, es masprobable oigan mejor, que con la agregación de la Saboya a la Corona de Francia, laproposición de la cesión de los derechos de S.M. sobre el Estado de Milán a S.A.R.tomando de ella pretexto para sacarle de la Casa de Austria, la cual cesión creía elMarques pudiese hacer S.M. cada vez que S.A.Rl. tratase con las potencias marítimas, ylograse la manutención del Rey en su Trono …Y si S.M. conviniese es esto, será bienprevenirlo al Duque de Alba, para que avisándole al Conde de Bergeick…»




50

Després agraïen a Uceda els intents fets per tal que el duc de Savoia se n‘adonés de laveritable independència de la Cort espanyola, amb aquestes paraules:

«…Queda S.M. enterado en el que el Sor Duque habla …acerca de la alienación de S.M.,e independencia de la Francia, es loable, y merece la gratitud de S.M. el sincero celo, yamor con que S.Ex. lo representa, y asi es menester mostrarle aquella, referirle, lo que enprueba de la independencia se va obrando, y asegurarle se continuara a obrar. Y con estemotivo reproduzco a S.M. cuanto en este importantísimo punto le tengo representadoacerca de desengañar a los enemigos de que dura en este Gobierno el espíritu de laFrancia…» Març de 1710, sense data.

Per altre cantó Arce avisava a Grimaldo el 6 de març que Bergeick estava ocupat en enviara Espanya els 16 batallons de les tropes de Flandes, que, com soldats molt veterans, serien demolta utilitat a Felip V per a les batalles a la península.

Alba informava a Mejorada que els plenipotenciaris francesos havien sortit el 5 de març deParís, desitjant arribar el més aviat millor a Holanda, on ja eren presents Sinzendorf i Towseng,abans que ho fessin Marlborough i el príncep Eugeni, que arribarien després del 24 demarç. Intentarien convèncer els aliats argumentant cínicament el reconeixement per part deLluís XIV de l’arxiduc com a rei d’Espanya, sense que hagués de enviar les seves tropes per ferfora del tron al seu nét.

Conferències de Gertuydenberg

El 10 de març de 1710 van començar les conferències de Gertryundenberg negociant-se noels punts resumits de Polignac sinó els 40 preliminars de l’any 1709. A la primera reunió,Uxelles i Polignac van oferir la possibilitat de lliurar als aliats diferents ciutats com ostatgesmentre s’aconseguia fer fora del regne a Felip V. Era allò que s‘establia a l’apartat dos deldocument redactat per Torcy i Polignac. Els representants aliats van dir que fer aquesta propostacom a alternativa a l’article 37è:

«no eran admisibles, porque de este modo se hallarían empeñados los aliados en unaguerra particular y dudosa con la España, mientras que por su parte gozaría la Francia delfruto de la paz; y que no se podía con razón exigir de ellos, que se mantuviesen en elempeño de una guerra sujeta a todo género de incidentes, y en que corrían riesgo de norecobrar jamás la España, y las Indias, pero que la paz debía ser general.»

A la segona conferència van argumentar els francesos que per a treure del tron d’Espanya aFelip V només hi havia dues maneres, o per la força o per la persuasió. Emprar la força era moltdur per a Lluís XIV, per això proposaven la persuasió per a la qual convindria cedir part de lamonarquia espanyola al borbó. Tant Uxelles com Polignac suggerien lliurar a Felip V Sicília iNàpols. Sembla que, per la importància marítima de Sicília, Anglaterra es nega, i l’Imperi no vaacceptar perdre Nàpols, que era gairebé la meitat de la Itàlia actual, i els aliats feren unacontraoferta consistent en borbó Navarra i, per perdre un tros del futur regne de l’arxiduc, lliurara aquest la Borgonya francesa. Aquesta oferta no va prosperar. Segons Medinaceli, la idea delliurar a Felip V Sicília i Nàpols, va ser de collita pròpia d’Uxelles, per guanyar temps.12

12. Sobre aquestes propostes també se‘n fa ressò J. Albareda al llibre “El cas dels catalans…”, p. 92.




51

Sobre aquesta conferència disposem de la resolució dels aliats. Mirarem un resum d’undocument que van llegir Buis, Van der Dussen, Marlborough, Towsend, Sinzendorf i elpensionari, sobre el parer dels ambaixadors francesos, però no sabem de quin dia del mes març,a més d’estar traduïda:

«…Que si quisiesen los Aliados consentir en dejarle el Reino de Nápoles, y Sicilia, sepodría en tal caso reducir a aquel Príncipe a renunciar lo restante al Archiduque: Quesólo había este medio para atajar la efusión de tanta sangre cristiana, libertar los aliadosde muchos embarazos, y contratiempos, y asegurar la Monarquía de España a la casa deAustria: Que el éxito de las armas era siempre dudoso, y que podría suceder, que losaliados se viesen obligados a efectuar la paz con otras condiciones aún menosventajosas: Que los Diputados desecharon sin mucho trabajo estas razones, y que confacilidad demostraron la incompatibilidad de este repartimiento con los tratados de losaliados, y con el tenor de los Artículos preliminares que los mismos francesesreconocieron por fundamento del tratado de paz; Y finalmente que sólo habían pasado aGetrademberg? para saber el equivalente que propondrían sobre el articulo 37 de losPreliminares en que hallaban alguna dificultad, pero no para disputar sobre otro puntoalguno, y que de este modo se habían separado.»

Per altra banda, a Londres el 10 de març el doctor Swcherevel havia de declarar davant lesdues Cambres i en presència de la reina. Per evitar aldarulls, els carrers foren ocupats, des deldia d’abans, per soldats a peu i a cavall. Després de fer la seva declaració la Gaseta deSaragossa, del dimarts 15 d’abril de 1710, reproduïa així els fets:

«De Londres 21. de Março. …Al ir, y volverse a su casa el Dotor Sacheverell, que fue encarroza, la cercó tanta Plebe, que apenas podían andar los caballos, llenándole de vítores,y aclamaciones, que igualaron a las de la Reina…»

Sacheverell havia defensat acabar amb les contribucions que produïa la guerra, reivindicaciórecolzada pels anglicans en contra dels presbiterians, és a dir, dels Tories en contra dels Whigsi el seu govern. Havia publicat dos sermons; el del 15 d’agost de 1709 a Derby, i el del 5 denovembre a la catedral de Sant Pau de Londres. Per això fou processat i condemnat a no poderpredicar durant tres anys, i els textos dels dos discursos foren cremats. El 24 de març, arran dela sentència, es va produir un avalot espontani a favor del doctor Sacheverell, que hagué de serreprimit i posteriorment jutjats els principals implicats, que eren fonamentalment botiguers.Aquests aldarulls se seguirien produint, sempre induïts pels Tories.

La Gaseta de Lieja número 23 publicava l’impost que s‘havia establert a Anglaterraconsistent a pagar 5 schellings per cada peça de roba blanca que sortís del regne. Alhora tambéafegia informació sobre els progressos de la companyia de comerç amb Àfrica.

El cronista de la Gaseta de Lieja número 25 escriu, el 28 de març que ja havia arribatMarlborough i havia estat informat del contingut de les converses mantingudes fins llavors.

També informava aquesta Gaseta, el 21 de març des de París, que Lluís XIV va invitar a lareina d’Espanya a una entrevista a Baiona, per parlar de les conferències de Gertruydenberg iacompanyar-la en un recorregut pel Llenguadoc. Proposta que la reina va rebutjar. En cas de sercerta la invitació, seria una idea massa barroera per retenir la dona de Felip V.

Conferències de Gertuydenberg http://seneca.uab.es/hmic



52

Relations Veritables diu al f. 228 que el 24 de març l’intendent de la princesa d’Orsini,Aubigni, estaria fent l’inventari dels béns de la princesa per vendre‘ls.

A la tercera conferència els francesos van assegurar que si es lliurava a Felip V Sicília iSardenya, el borbó deixaria Espanya. Els representants dels aliats van respondre que compodien estar segurs d’això?. La resposta dels francesos va ser que Lluís XIV podria donar unaconsiderable quantitat de diners per tal que els aliats fessin fora Felip V. Els representantsholandesos van afegir:

«antes de abrirse sobre la promesa de un repartimiento, era menester, que se hallasenmas asegurados de las intenciones de la Francia en negocio tan serio, y esencial…»

Bergeick a Alba el 22 de març:

«…V.E. seroit incommodè par toutes les idées qui se doivent presenter a l’esprit dans lasituacion la plus extraordinaire qui s‘est Jamais veüe …Je n‘ay aucune nouvelle seure dela‘etat de la negotiation de la paix n‘y en quoy consiste actuellement la dificulté pourl’adoucissement du 37e. article…»

Alba informa a Grimaldo el 24 de març que, davant la duresa que mantenien els aliats, LluísXIV havia adreçat una carta als holandesos sobre les conseqüències que podria tenir per a ellsuna pau com la que proposaven. Veiem-ho:

«…Desde ayer empiezan a creer menos distante la paz los que sostenían lo contrario, porpersuadirse a que habiendo dado parte el Mariscal d’Uxelles de la dureza que habíareconocido en los Diputados de Holanda sobre el articulo expresado (y de las grandesprevenciones que iban adelantando para empezar muy luego la campaña) había obligadoa S.M.X. a escribir a los Estados Generales una carta de mano propia, haciéndolosdueños de todas las importancias de la negociación de la paz, y acordándoles que losmismos motivos que tuvo la Francia para contribuir tanto a que lograsen los EstadosGenerales la separación del dominio de España, tenían ahora ellos para procurar quedasela Francia en estado de poder resistir a algunas de las potencias que la atacaban, pues ano quedar con fuerza bastante para esto, no la tendría para poder socorrer a la Holanda,en el caso que se debía temer siempre, de que la Casa de Àustria, moviese sus antiguaspretensiones, contra ella, y que la Inglaterra ejercitase su exorbitante codicia en materiasde comercio. A esta carta añade (para creer se adelantará el acomodamiento) el que losholandeses encuentran con dificultad fondo para la continuación de la guerra, y que elsubsidio ofrecido por la Inglaterra (a este mismo efecto) no le ha podido cumplir hastahora.»

També afegia el duc que sabia a Europa dels exèrcits que estava reunint Felip V, arran de lesmesures econòmiques preses: gairebé trenta mil homes per a Catalunya i prop de vint mil per aPortugal; i l’estol d’Amèrica que s‘esperava carregat d’or i argent. Així escrivia:

«La fuerza en que nos vamos poniendo en España motiva bastante confusión entre losAliados y el estar ya informados, por el navío que llegó de Port-luis, de que la flotillaarribaría a nuestros puertos, no dudo la aumentará, y ahora la confirmación veremos sisirve de que piensen hacia nosotros, con menos extravagancia que hasta aquí, o quequieran obligar a tanto a la Francia (para facilitar la conquista de España) que en mediode la disposición que hay para sufrirlo todo, se haga intolerable…»




53

Acabava parlant del soroll que havia provocat el sermó del cardenal Noailles en contra del’impost que s‘havia promulgat per treure béns de l’església, del que ja hem parlat, anomenant-lo “Don Gratuito”, segons Alba.

Des de Namur el mateix confirmava Arce a Medinaceli el 27 de març afegint notíciespreocupants per els aliats arran de la desfeta de les tropes daneses contra les sueques i delsavalots a Londres:

«…un gran tumulto que se ha suscitado en Londres en defensa del Doctor Schauvel, porun sermón que predicó contra el Gobierno, habiendo habido muchas muertes, y quemadolos anglicanos seis iglesias de los presbiterianos; si se confirmase daría mucho quepensar a los aliados, como les dará sin duda el arribo a Cádiz de la flota de la nuevaEspaña tan ricamente cargada, como todos avisan…»

També Bergeick es fa ressò de l’arribada de l’estol borbònic a Cadis i, a més a més,comunica a Alba el 26 de març que al Consell de Ministres a Madrid s‘ha conformat que FelipV partirà, al front de les seves tropes a Aragó a primers d’Abril i:

«…Je rends a V.E. le compliment d’enorabuena sur l’arriveè de la flotille a Cadix, ellene pouvoit pas arriver plus a propos et l’on ne pouvoit pas mieux faire que de laissersuivre les effects aux Interessès pour retablir la confiance et le commerce des Indes. LeDecret que V.E. me mande avoir êtè publiè pour cela, vient aussi en cette occasion tres apropos, et tout ensemble renouvellera et reliera la correspondance des negotians des deuxPuissances Maritimes avec l’Espagne, ce qui avancera la reconçiliation avec cesPuissances; C‘est asseurement une nouvelle protection de Dieu sur le Roy dans uneoccasion si critique…»

Alba a Grimaldo el 31 de març:

« …Desde aquella misma noche (es refereix al 26 dia de l’arribada del correu delsambaixadors) los más están de acuerdo, en que será preciso romper la negociación, o queS.M.X. consienta en todo lo más opuesto a su honor, pues se cree que habiendo elMariscal d’Uxelles, y principalmente el Abad Polignac (con grande elocuencia)expresado a los Diputados de Holanda el ansia que tenia S.M. X. de concluir su pazparticular (no pudiendo ejecutar otra cosa, en favor del articulo 37 que darles cuatreplazas, de seguridad y haber retirado todas sus Tropas de España) que los Diputadoshabían respondido que debajo de esas condiciones (cuando el Marqués de Torcy estuvoen el Haya) podrían haber hecho la paz, y que así se admiraban que hubiesen pedidopasaportes, para tratar con ellos, si no tenían otros medios que contribuyesen a quenuestro Amo dejase la España; Que a esto los Ministros franceses mostraron la grandeimposibilidad en que estaba S.M.X. de poder hacer otra cosa, pues no era dueño de sunieto, y que sólo en el caso de darle Nápoles y Sicilia podría entrar en persuadirle alabandono de la España; y esta proposición (se asegura) que fue muy mal oída deholandeses, reduciéndose a decir que era menester que S.M.X. permitiese el paso por laFrancia a las tropas de los aliados (y con particularidad a su caballería) para reforzar laque tienen en España, o que concediese a la Holanda una grande pensión por el tiempoque durase la guerra de España, y que en los demás puntos de la paz experimentaría laFrancia que no se olvidaban los Estados Generales de sus antiguas alianzas; y que ellosse volvían a la Haya a dar parte a los Ministros aliados, de lo pasado en su conferencia.…»




54

Afegia al final de la carta que Lluís XIV havia ofert als holandesos una quantitat de dinersconsiderables, mentre durés la guerra entre Felip V i l’arxiduc, a canvi de no enderrocarDunquerque.13

Van decidir els holandesos que s‘encarregués d’aquesta proposta el senyor Petecum, que eranomés un particular. Així s‘explicaven a l’Haia:

«Por lo cual, encargaron a Mr. Petecum, que corrió antes, y aun entonces corría con lanegociación, hablase sobre el asunto a los Sres. plenipotenciarios, y los hiciese ver, quelos altos aliados, no podían admitir la proposición de los subsidios que hicieron porqueera suponer hacerse una paz particular con la Francia, dejando en pie una guerraparticular con la España, a que no podían dar oídos los Aliados por las razones alegadasen la primera conferencia: Pedíase al mismo tiempo una explicación de las intencionesde la Francia sobre la Evacuación de la España, y de las Indias a favor del Rey Carlos enconformidad de los preliminares, antes que por parte de los aliados se viniese en explicarsobre la proposición de un repartimiento, declarando que la intención de los altos aliadosera, que debía permanecer firme el fundamento que desde luego se puso a saber, larestitución de España y de las Indias, según el tenor de los preliminares: Que en estacondición se podría conseguir en la negociación, pero que si se apartaban de ella, no sepodría esperar fruto alguno de las conferencias.

No habiendo hallado por conveniente explicarse los Señores Plenipotenciarios en ningunamanera sobre lo que el Sr. Petecum les propuso, pasaron a Gertruydemberg, donde los SeñoresPlenipotenciarios les dijeron, que sin embargo de no tenerse por obligados a recibir las palabrasdel Sor. Petecum, no por esto habían dejado de enviar a la Corte de Francia la proposición queles hizo. Pero que no habían podido recibir orden alguna en el asunto, porque se había halladooscuro, y ambiguo (estas fueron las formales palabras de aquellos Ministros) sobre que losSeñores Diputados explicaron, y aclararon tanto la dicha proposición que pudo quedar género,ni de ambigüedad a cerca de ella: Al mismo tiempo significaron que no podían los altos Aliadosadmitir la oferta que hacia de un subsidio para ayudarlos a recobrar la España, y lasIndias: Expusieron las razones de esta imposibilidad, a saber, que había parecido muyclaramente por los discursos que se tuvieron sobre este asunto en la conferencia antecedente quenunca se podría convenir así en orden a las sumas de dinero, como en la seguridad de supagamiento, ni tampoco sobre la que debería dar la Francia de no asistir al duque de Anjou sunieto, directa, ni indirectamente…»

Aquest document ja informa del resultat de la quarta conferència, perquè s‘ha de remarcarque la guerra no només es faria ja a Espanya sinó també a Amèrica per a conquerir lespossessions espanyoles allà.

El 4 d’abril havia de tornar Petecum de Gertruydenberg després de parlar amb els enviatsfrancesos i el dia 6 Buis i Van der Dussen en fan la versió que acabem de llegir. Al final de laconversa els holandesos van deixar anar l’afegit següent:

«…Que en caso de que no lograse el Rey de Francia, reducir por la persuasión a su nieto,a abandonar la España, y las Indias según los Preliminares, y que se viese precisado a

13. J. Albareda ho cita al seu llibre “El cas dels catalans…” p. 92, i diu que l‘oferta de Lluís XIV seria de

500.000 lliures mensuals.




55

servirse de la fuerza: En tal caso harían los aliados proceder de acuerdo las Tropas quetienen en Portugal al fin mencionado durante el tiempo estipulado en la suspensión dearmas, ò bien el que se conviniese de nuevo sin embargo de no obligarlos a nada de estolos preliminares, y que podrían satisfacer a sus empeños manteniéndose lainacción: Habiendo parecido a los aliados, explicarse así, clara, y precisamente, y pediral mismo tiempo igual explicación por parte de la Francia, se encargaron los señoresPlenipotenciarios de dar cuenta a su Corte sobre la proposición que se les hizo, en cuyoasunto se acaba de recibir por respuesta la carta mencionada.»

Però Uxelles i Polignac van raonar que portaria molt de temps unificar el comandament detots els exèrcits. Qui comandaria les forces de terra i les de mar? De qui rebria ordres? I així vaacabar la reunió sense cap acord.

La Gaseta número 22, “Nouvelles de divers endroits”, datada a l’Haia el 8 d’abril esmostrava pessimista sobre les converses de pau:

«…tout le monde croit, que les negociations seront infructueses. Le Prince Eugéne estattendu demain, ici. L.M.I. & B. ne veulent absolument point entendre parler d’aucunpartage de la Monarquia d’Espagne…»

Informacions publicades a la Gaseta de Rótterdam del 10 d’abril. L’exèrcit borbònic deCatalunya tindrà al voltant de trenta-quatre mil homes, el comte d’Aguilar assegurarà lacomunicació amb València i Tortosa amb deu batallons i setze esquadrons, el marquès de Baycomptarà amb quinze mil homes, el marquès de Risbourg i Francisco Manríquez dos cossosvolants de vuit mil homes cadascú, i afegia:

«…Le Roi Philippe a cordé la demande de plusieurs Grands, de l’acompagner en qualitéde Voluntaires …On croit que S.M. rendra aux habitans d’Aragon une partie de leurspriviléges en passant par ce païs lá pour se mettre a la tête de l’armée. Ce Prince pourroitbien sure aussi un tour en Valence, pour faire la même grace aux habitans de ceRoiaume. Les vaisseaux François qui sont arrivés avec la flote du Mexique, sont obligésde décharger aussi leur argent, & les marchands sont fort aises que l’Indult ait été siprontement reglé, de maniére que tous les Interessés auront leurs efféts. Le Comted’Aguilar nouveau President du Conseil des Indes & Suritendant Général de ceCommerce n‘a pas peu contribué a ce reglement…»

Acabava dient que l’església va oferir a Felip V tota la plata que pogués aconseguir per acontribuir al manteniment de l’exèrcit.

La mateixa Gaseta va confirmar que les accions de la Companyia d’Índies Orientals anglesaestaven molt fortes a la Borsa de Londres.

Ara la Gaseta de Lieja, que porta el títol de ‘Nouvelles Extraordinaires’, informa el seucorresponsal a Madrid el 25 de març que Felip Vè té dos exèrcit un que manarà ell mateix amb74 batallons i 50 esquadrons i el d’Extremadura format per 54 batallons i 33 esquadrons, entretots dos arribaran a 60.000 soldats d’infanteria i 18.000 de cavalleria. El rei té com a assessorsa Medinaceli i Villadarias. També s‘hi diu:

«…Et l’on se flate d’être en état de soutenir la Guerre sans le secours de la France, par lemoyen des 1800 milles Pieces de huit que la flottille a aporté pour le Comte du Roy, &




56

par l’Indult des efets qu‘elle a aussi aporté pour les Particuliers …Sa Majesté a ausinommé a des Grands du Royaume ses Confidents, pour examiner a fonds les Privilegesdes Ruyaumes de Valence & d’Aragon, pour rétablir tous ceux d’entr‘eux qu‘on netrouvera point donner ateinte a son authotité; Et l’on assure que S.M. signera cereglament, lorsqu‘elle sera a Zaragosse …»

Aranda informava a Medinaceli des de Namur el 3 d’abril que, per una carta rebuda deVandembourg, un dels diputats holandesos, se sabia que aquests veien les dificultats de fer foradel tron a Felip V per les forces i els mitjans de què disposava. També recordava que el rei deDinamarca havia demanat la retirada de les seves tropes cap el seu país, i l’arxiduc s‘havia vistobligat a enviar quatre mil soldats d’Itàlia per oposar-se a les incursions del príncep Ragotzi,arran de la desfeta al riu Locus. Acabava recordant:

«…Continúan las inquietudes en Inglaterra sobre el punto de religión, y se cree seextienden ya fuera de los limites de Londres, presumiéndose, que aquellos pueblos sevalen de este especioso medio para respirar de lo obstinados que se hallan con tancostosa guerra …Namur 3 de Abril de 1710.»

La Gaseta número 23 publicava que a la reunió que van mantenir Buis i Van der Dussen el10 d’abril amb els ambaixadors francesos, aquests havien proposat que el rei de Françaconsentia a lliurar a Felip V Sicília, Sardenya, la Toscana i l’estat de Mila, però afegia lesreserves que feien els anglesos:

«…La Reine de la G.B. veut bien, qu‘on cede au Roi Phelippe la Sardagne, & les Placesde l’Etat en Toscana; mais no pas Sicile & encore moins le Milanez, a cause que lapremiere est fort nécessaire au Royaume de Naples & que le Milanez rendroit lesFrançois trop puissans en Italie. On ecrit pourtant, que pour le bien de la Paix, onpourroit ceder la Sicile, si la France étoit bien resolûe a s‘en contenter & a donner desassurances pour cela»

També remarcava la mateixa Gaseta que Polignac i Uxelles estaven molt enfadats pel tracteque els donaven els aliats, doncs mentre romanien a Gretruydemberg no podien rebre cap visita,els mantenien en una mena d’estat de reclusió.

La Gaseta de Brussel·les de títol ‘Relations Veritables’ del 18 d’abril confirma l’arribada al’Haia del príncep Eugeni el 12 d’abril, on es va reunir amb tots els ambaixadors. En aquestareunió es va decidir començar la campanya posant el setge a Douai.

Una altra carta sobre les conferències de frare B. Monforte des de París, el 21 d’abril,afirmava s‘havien mantingut quatre entrevistes entre totes dues parts, i s‘estava esperant elcorreu que informaria de la cinquena, però ell es mostrava pessimista:

« …pero nadie cree que con ella se concluya algo…»

Finalitzava amb una informació important: en retirar les tropes d’Itàlia l’Emperador, el ducde Savoia es negava a fer-se carrec tot sol de la guerra en aquell país, la qual cosa volia dir quealgun efecte havien tingut les ofertes de la Cort de Madrid al duc.

Pugen a la borsa de Londres les accions de la Companyia Anglesa de Comerç.




57

La Gaseta de Leide número 33 publicava el 18 d’abril que Torcy havia rebut el resultat de lacinquena reunió i tot feia pensar que les dificultats que plantejaven els aliats eren impossiblesde complir.

A finals d’abril va haver-hi una nova entrevista entres els francesos i els aliats, però semblaque no es va avançar gens ni mica en els acords. Lluís XIV, veient que s‘apropava una novacampanya, manà aplicar una nova taxa a tots els comerciants francesos i obligar-los a pagar cincanys avançats. També ordenà que tota la noblesa contribuís en tot allò que pogués. Erenmesures semblants a les que havia pres Felip V des de feia mesos, encara que ara hi afegiria unanova contribució de 4 milions a les diferents províncies per acabar de cobrir un fons necessariper a la guerra. No sabem quina moneda seria dels quatre milions, perquè la Gaseta de Liejanúmero 35 del divendres 2 de maig, de la qual hem extret la informació, no ho aclareix.

Els plenipotenciaris de França, desesperats, escrivien a Petecum el 4 de maig per saber quèhavien de fer, doncs portaven força dies sense rebre notícies:

«…bien desearíamos, que nuestras conferencias facilitasen la paz, pero hallándonos sinorden para hacer otras proporciones que las que ya tenemos hechas, esperamos conmucha paciencia que se restituirán a esta Villa los Sres. Diputados para ver si se explicanmás libremente que lo han ejecutado hasta aquí, o para que nos despidan, ò que a lomenos nos envíe el Gran pensionario orden para retirarnos.»

Resposta de Petecum:

«…Habiendo recibido la carta que me han hecho v.Exs. la honra de escribirme el día 4.del corriente, la comunique luego a los que se hallan encargados de la negociación:Después se participó su contenido a los Estados, y también a todos los Ministros de losAliados, quienes ya se hallaban informados de todo lo ocurrido en las conferencias quev.Exs. en su mencionada carta que se hallan sin orden, para hacer nuevas proposiciones,y que los aliados tienen propuesto por su parte todo cuanto podían en el asunto: Se me haencargado pasar a la noticia de V.Exs. que es por demás el que vuelvan los Diputados aGetrudemberg para continuar una negociación que no se dirige a cosa alguna…»

Més clar no ho podien expresar.

El dia 10 de maig van respondre els plenipotenciaris de França que sentirien molt que estrenquessin les negociacions i que tornarien al seu país.

La Gaseta de Rotterdam del dijous 5 de juny de 1710 informava que el 30 de maig, des deMadrid, es comunicava que Villadarias estava formant un gran exèrcit prop de Lleida, i que el20 de maig el rei ja es trobaria entre Barbastro i Fraga. Ara la Gaseta de Rotterdam del dilluns9 de juny ens descriu l’entrada del borbó a Lleida el dia14:

«De Madrid le 20 Mai.

Le Roi arriva le 12 de ce mois a Fraga. Tous les Gardes du cors qui étoient a Bujarolozjoignirent son escorte. Le 13 S.M. continua sa route vers Lerida. Toutes les colinesdepuis Fraga jusqu‘a ce lieu étoient bordée de cavalerie. Le Roi trouva a Alcarras leMarquis de Villadarias qui étoit venu a sa rencontre avec les regiment de dragonsd’Ossune & Marimont. Le Roi entra a Lerida sur les deux heures aprés midi au bruit de




58

l’artillerie & des aclamations du peuple: Il y tint Conseil de guerre, & le 14 S.M. passa laSegre avec son armée sur le pont de Lerida. Elle campa ce même jour dans la plaine deTerms, la gauche a ce lieu-la, & la droite de Lerida. Le Roi fut très satisfait de la beauté& de la bonne volonté de ses troupes, qui ne demandent qu‘a entrer en action. Il estcertain que c‘est une des plus nombreuses armée qu‘on aît vues depuis long-temps enCatalogne… On garde un profond silence sur les negociations de paix qui se sont enHollande. Cela fait présumer q‘elles ne sont gueres avancées. La Reine assiste tous lesjours au Conseil, mais tout est tenu si secrêt, qu‘il est impossible d’en rien pénétrer…»

Petita informació que ja surt a la Gaseta de Rotterdam del 9 de juny:

«De Londres le 3. Juin.

…On dit que la Compagnie Roiale d’Afrique travaille avec chaleur au rétablissement deson commerce en ce païs la, & qu‘elle a dessein de s‘apliquer particuliérement a fournird’esclaves negres, nos plantations en Amerique…»

Alhora que la campanya de guerra comença les diverses companyies comercials es vanenfortint. Al davant d’aquestes companyies britàniques sempre es troben els Tories.

El 25 de juny els aliats ocupen Douai, però patint moltes pèrdues d’homes, fonamentalmentholandesos.

Notícies interessants que dóna el duc d’Alba el 7 de juliol:

«…Hasta hora se ignora si la pérdida de Douay, ha obligado a que la Francia haga nuevaproposición, pero los semblantes que están en el secreto, y desean la paz, no muestran elque se hallen cerca de conseguirla; yo sin dilatarme en esto, procuro ver lo mucho queganarán en no conseguir lo que desean: Y creame V.S. que sacrifico a este asunto todo elmayor desvelo, pues si se continua la guerra todo el verano, y se entra en el invierno, sinque la Francia haya cedido, lo que no debe, podemos esperar que nuestras cosas noempeoren ganando todo este tiempo, Dios permita sea así pues tanto merecen lasvirtudes de nuestros Amos.» Carta a Mejorada.

Malgrat aquesta situació Alba confirmava que, per moltes gestions que feia, no aconseguiaque Lluís XIV manés formar un exèrcit per entrar a l’Empordà.

Al llarg del mes de juliol hi ha diversos moviments de les tropes aliades i franceses a Flandes,però no hi va haver cap enfrontament entre totes dues.

A primers de juliol els ambaixadors francesos van mantenir una nova entrevista ambPetecum, el qual de paraula, sense portar cap document, va presentar el ultimàtum següent: elrei de França havia de fer fora del tron el seu nét emprant només el seu exèrcit i com a punt previper a negociar qualsevol preliminar. La reacció dels dos representants francesos, segons el ducd’Alba, fou:

«…El Mariscal d’Uxelles y el Abad Polignac quedaron bastamente confusos de estapregunta, y dudosos de lo que debían responder, pero resolvieron saber del mismoPetecum si el traía poderes para tratar algo y que habiéndoles dicho que no y que el veníasolo con aquella comisión a boca, pasaron a escribir en derechura al Pensionario Hencius




59

expresándole cuanto habían extrañado la pregunta que se les habia hecho por un simplehombre como era monsieur Petecum.»

Els representant francesos escriurien al pensionari Hensius preguntant-li si era certa laproposta feta per Petecum, és a dir:

«…Que la República y sus aliados, pretendían obligar al Rey nuestro amo a que hiciesesólo la guerra al Rey su nieto para reducirlo a renunciar su corona: Y que sin unir susfuerzas con las de S.M. era menester que aquel Monarca se viere despojado de laposesión de España, y de las Indias en el espacio de dos meses.

Que si este término llegaba a cumplirse sin que el Rey católico se viese realmente fuerade su trono, cesaría la tregua en que hubiesen convenido los aliados con el Rey nuestroamo, y que volverían a tomar las Armas contra S.M. aun en el caso de haber cumplidocon todas las demás condiciones especificadas en los artículos preliminares.

Que mediante el empeño arriba mencionado, y antes de firmar los artículos secontentarían en aplicarse positivamente sobre el repartimiento que vendrían en dejar alRey de España, y en facilitar los medios de ajustar las ulteriores pretensiones.»

Llegida la carta pels tots els aliats foren del parer de trencar immediatament les negociacionsamb França. Hensius també estava d’acord però va insistir en què es comuniqués alsrepresentants francesos personalment per Buis i Van der Dussem. El 14 de juliol va tenir lloc ladarrera entrevista a Gertuydenberg. Així s‘explicaven Uselles i Polingac als holandesos:

«Pusimos en la consideración de los señores diputados la contradicción que implicaríanesta proposiciones con las que siempre hemos echo nosotros, y con los Artículos 4. y 5.de los Preliminares, de que era relativo el 37, que es el que únicamente se ventilaba porentonces.

Sobre el modo de asegurar a los aliados la España, y las Indias, nos expresaron que laconcesión de un repartimiento (sobre que ofrecían explicarse en adelante y en quetodavía no se han declarado) les facilitaría el derecho de pedir al presente más de lo quecontenían los artículos cuarto y quinto.

Respondámosles con una razón sin replica, preguntándoles, si en todas nuestrasconferencias se había tratado de otra cosa que de un repartimiento, y si sobre esteprincipio exigieron jamás de nosotros más que las medidas de acuerdo y la Unión de lasfuerzas?

Confesáronlo así los señores diputados porque no lo podían negar, pero también nosdijeron, que si hasta entonces propusieron las medidas de acuerdo y la unión de lasfuerzas, ya no lo hacían más; que tenían orden de declararlo así en nombre de los aliados,y decirnos en una palabra, que pretendían recibir por mano del Rey nrô amo (tuviese, ono efecto el repartimiento) la Monarquía de España, y de las Indias; dejando a su cuidadoy elección el servirse de los medios de persuasión, o de apremio más eficaces para poneral Archiduque en la actual posesión de sus estados en el término de dos meses.»

Els representants francesos demanaren un termini de quinze dies per enviar un correu a Parísi rebre la resposta. A la carta que escrigueren a Lluís XIV, que arribà a Marly el 16 de juliol,diuen coses com aquestes:




60

«Mucho tiempo ha que S.M. tiene dadas bien claras muestras de que por el bien de unapaz definitiva, y segura concedería las condiciones, cuya ejecución pudiese desempeñar;pero nunca prometerá lo que sabe que no puede cumplir; si la injusticia, y la obstinaciónde sus enemigos privan a su Magd. de toda esperanza de paz, entonces poniendo toda suconfianza en la protección Divina… dejará que toda la Europa, y aun los pueblos deInglaterra, y Holanda juzguen quienes son los autores verdaderos de una tan sangrientaguerra.

Por una parte verán los pasos tan grandes dados por el Rey nrô amo, su consentimiento alas proposiciones mas acervas, y los empeños en que entraba para desvanecer todas lasdesconfianza y adelantar la paz.

Reconocerán por la otra una continua afectación en explicarse confusamente para dejarsiempre efugios, y poder entablar nuevas, y mayores pretensiones que las concedidas; deforma que apenas condescendíamos con una, que al parecer debía ser la ultima, cuandose ponía otra, aun mas exorbitante en su lugar.

Repararán assimismo en una perenne variación conforme únicamente y arreglada con lossuccesos de la guerra, y con las facilidades del Rey nrô amo en tratar de la paz, estomismo se conoce por las cartas que los señores diputados nos han Escrito.

El año pasado tenían los holandeses, y sus Aliados, a grande injuria que se les discurriesecapaces de haber pedido al Rey la unión de sus fuerzas con las de la Liga para obligar alRey su Nieto, a renunciar su corona, y se remitían a los preliminares que solo hablan detomar las medidas de acuerdo; pero después no han hecho dificultad en pedirloaltamente.

Ahora pretenden que su Magd. lo tome sólo por su cuenta, y se arrojan a decir que sihasta aquí se contentaban con menos al presente, que conocen mejor el estado de susintereses, no se atienen a lo propuesto: semejante declaración es un rompimiento formalde toda negociación, y lo que únicamente buscan los jefes de los aliados.

Cuando nos mantuviésemos por más tiempo en Getrudemberg, y pasásemos años enterosen Holanda, nada adelantaríamos mientras que los que tienen el principal manejo de laRepública, no se apean de la errónea opinión en que se hallan de hacer consistir laventaja de sus intereses en un imposible para llegar a la paz: ya no pretendemospersuadirlos a que prosigan en una negociación, que ellos mismos quieren romper;porque en fin, por vehementes que sean los deseos del Rey nrô amo de dar la quietud asus Pueblos, les será menos pesado sostener la guerra que ha querido terminar S.M. acosta de tan grandes sacrificios contra los enemigos con quienes pelea de diez años a estaparte, que añadir a ellos el del Rey su nieto, y emprender temerariamente la conquista deEspaña, y de las Indias, en el espacio de dos meses con la seguridad cierta de que pasadoeste término, hallaría a sus Enemigos aún mas fortificados que antes con las plazas enestado de volver contra su Magd. las armas que les confiare.»

Sis dies després els representants francesos reberen la resposta del rei de França de noacceptar la proposta feta i de continuar la guerra. Aquesta resposta va ser comunicada alsrepresentants holandesos, sense esperar el termini dels quinze dies demanat, i així es trenquendefinitivament les converses de Gertruydenberg el 23 de juliol.

El duc d’Alba va escriure a Grimaldo el 21 de juliol confirmant el possible trencament, ambaquestes paraules:




61

«…esta noticia llegó el día 16, la cual motivó que en Marly hubiese un gran Consejo deEstado; y luego que estuve informado de todo esto hice diligencias correspondientes altiempo y a mi obligación. Terminado el Consejo, se volvió a despachar a Gertuydembergel extraordinaio, pocas horas después, y se publicó que habia ido orden precisa a losDiputados de Francia para que se restituyesen aquí…»

El diumenge 27 de juliol es van reunir els representants dels aliats per estudiar la carta queels francesos havien escrit a Hensius el dia 23 i van decidir continuar la guerra, atès queconsideraven que abans dels preliminars ja s‘havia acordat restituir Espanya a l’arxiduc.

És clar que el rei de França no podia permetre d’emprar les seves tropes, perdent alguna partd’elles, a Espanya mentre la resta de països mirava, quedant després en pitjors condicions peracordar la pau.

Els representant francesos retornaren a París com era previst, i el duc d’Alba de seguida, el28 de juliol, escrivia a Mejorada:

«Señor mío, tres horas ha que encontrando en Marly el Marques de Torcy unGentilhombre mío que tenia en aquel sitio para que me avisase por minutos de todo loque ocurría le dijo.

El Duque de Alba creo que será bien contento de ver dentro de dos días aquí a su amigoel Abad Polignac, con el Mariscal de Uxelles, pues ya están en nuestra frontera y nodudo que esta noticia le será agradable, le pido a Vm, se la dé de mi parte.

Y así puedo ahora avisar con toda seguridad la vuelta de los comisarios de Francia, poreste extraordinario, que le merece muy bien el haber salido de un caso, el mas crítico enque se ha visto jamás nuestra Monarquía, pues en fin ganamos tiempo, y yo me aplico aque la continuación de la guerra sea en aquellos términos que mas pueda aprovechar alos intereses de nuestros amos…»

Per nosaltres el trencament de les converses, amb un proposta tan maximalista dels aliats,podria atribuir-se a una errada de càlcul d’holandesos i d’imperials, però no per part delsanglesos. Tot fa pensar, per les dades que anem exposant, que els Tories van deixar queMarlborough, i el seu orgull, s‘estavellessin, per tal que Felip V romangués com a rei a Espanyai poder negociar posteriorment amb ell els avantatges comercials oferts, cosa que de cap maneratenien assegurats amb l’arxiduc.14

El 27 de juliol les tropes imperials assoliren un triomf a la batalla d’Almenara, sobre la qualcal fer un comentari. Les tropes de l’Arxiduc, comandades per Starhemberg, van derrotar lesborbòniques; les pèrdues d’aquestes rondarien els 1500 homes i també forçapresoners. Verboom era un de ells; una bomba va matar el seu cavall i ell va resultar feritgreument a les dues cames; ferit, seria portat a la presó de Barcelona on romandria dos anys. Laseva capacitat i esperit d’observació, a més a més, amb llibertat vigilada, li van permetreestudiar totes les defenses de la ciutat, les parts més fortes i les més febles. Com ja veurem, elsseus informes serien fatals per a Barcelona.

14. Albareda al seu llibre “El cas dels catalans…”, p. 92, basant en Lucien Bèly dóna una altra explicació del

trencament de les converses.




62

El 20 d’agost les tropes imperials obtenien una altra victòria a Monte Torrero, prop deSaragossa, on entrava l’arxiduc el dia 21. El 28 d’agost l’arxiduc entrava novament aMadrid. Felip V i la seva Cort es retirarien a Valladolid. Aquests fets, però no servirien de resperquè el futur de Felip V ja estava decidit, la dissort pel poble català, també.

Vendôme va sortir de París el 28 d’agost i es posaria a les ordres de Felip V el 17 de setembre.Tot seguit, es va decidir que l’exèrcit de Portugal fos comandat pel marquès de Bay, el deCastella i Aragó per Vendôme i que Noailles comandés el de l’Empordà.15 Tot això coincidiriaamb la marxa de Blecourt el 8 de setembre i l’arribada de Bonnac com a ambaixador francès,no pas com a representant. Això volia dir que Lluís XIV reforçava oficialment l’aliança amb elseu nét.

Paral·lelament es produïen canvis importants al govern anglès. El 8 d’agost la reina Annad’Anglaterra nomenà a Robert Harley ministre d’hisenda, essent despatxat Godolphin, al quicap banc volia prestar diners, cosa significativa. El tresor públic tenia un deute de més de 9milions de lliures esterlines només en despeses militars. A més a més, continuava el descontentpopular davant la continuació de la guerra dirigit, fonamentalment pel doctor HenrySacheverell. Més endavant Harley seria nomenat comte d’ Oxford.

Només trencar-se les negociacions el mateix juliol, Torcy va escriure a l’abat Gaultier pertal què mantingués contacte amb el duc de Shrewsbury amb l’objectiu de sondejar la possibilitatd’una pau separada entre els Borbons i Anglaterra. Gaultier havia arribat a Londres el 1698 coma capellà de Tallard, aleshores ambaixador francès, i s‘hi va quedar. Va mantenir contactes ambdiferents membres del Parlament anglès.16

El 17 de setembre Vendôme va arribar a Valladolid on es trobava Felip V. També arribariaNoailles. Tots plegats van decidir que Bay manés l’exèrcit cap a Portugal, que Vendôme restésa la península i que Noailles partís a França per entrar a Catalunya des de Rosselló.

L’arxiduc Carles escrivia a la seva muller el 25 de setembre mostrant el seu pessimisme idescrivint la confusa situació en què vivia l’exèrcit imperial:

«…Vienen pocos españoles, y nada importante. Mira si ahora con Madrid está todoganado. De los Grandes solo ha venido un Conde de Paredes. Hoy hemos marchado acá,a una legua de distancia de Madrid. No sé como se llama este paraje, es casa del Condede Aguilar… ahora no estoy en ánimo de ir a Madrid, y cuando haya de ser pasaré sólopor la Villa; mas tampoco esto he resuelto hasta ahora… Ahora se ha acabado la Junta enque el viejo loco de Stanhope ha querido absolutamente ir a Andalucía, y poner a riesgotodo lo demás… pero todos se le han opuesto… Del campo a una legua de Madrid a 25

de Septre. 1710. a las nueve horas.»17

El 21 de setembre la reina Anna dissolia el parlament anglès i el 30 del mateix mesguanyaven les eleccions els Tories, nomenant la reina com a primer ministre el vescomte deBolingbroke, Henry Saint John.

15. Informacions d‘Henry Kamen a “La Guerra de Sucesión…”, p. 32.

16. Veieu Stewart Saunders E., “Abbe Francois Gaultier…” p. 2.

17. Dell qualificar l‘arxiduc a Stanhope de ‘viejo loco” , també se‘n fa ressò J. Albareda op. cit. p. 27




63

Pel desembre de 1710 Gaultier escrivia a Torcy comunicant que els anglesos no insistirienen establir la Casa d’Austria al tron d’Espanya si els seus interessos comercials estavenassegurats.18 Era la primera vegada que un dels aliats confirmava veure amb bon ulls que FelipV romangués regnant a Espanya, això sí, si s‘obtenien beneficis comercials. Tot fa pensar queles propostes de Bergeick i de la Cort de Madrid havien arribat al cor del ministeri anglès, de lareina i de bona part dels comerciants anglesos.

Reproduïm tot seguit la reflexió que faria Monteleón, gairebé dos anys després d’aquestadata, essent ja ambaixador de Felip V a Londres, sobre el paper jugat per Oxford i Bolingbrokeen aquesta època:

«…en toda la presente negociación en la cual la destreza y valor del Gran TesoreroMilord Oxford, y Milord Bolingbroke secretario de estado ha trabajado por dos añospara abatir el Partido de los Wigs de quien era cabeza Marlborough, entrando ennegociación de paces con la Francia todo se ha hecho por cartas y billetes de estos dosministros con el Marques de Torcy confiándose unos a otros sin más prenda que la buenafe, y el saberse por entrambas partes que eran la voz secreta y confidente de sus amos,quedando expuestos los dos ministros de Inglaterra a perder la cabeza si el negociado sehubiese descubierto cuando aun subsistía con bastantes fuerzas el partido de Whigs…»

No ens hem d’estranyar que el ministre de l’arxiduc a Barcelona, Romeo, descrivís, el 15 denovembre la seva desesperança al seu rei en aquests termes:

«…Dios nos asista que bien lo habemos menester pues todas sus esperanza (les delsfrancesos) las tienen fundadas en las turbulencias de Inglaterra pues de otra suerte no

dudo se reduciría la Francia a una paz como se le quisiese dar…»19

També pel desembre, l’exèrcit borbònic va reconquerir les terres de Salamanca iPlasència. Les tropes imperials que no podien rebre ajuda ni sortir per Portugal hauran deretirar-se per Aragó. Es realitzà un gran esforç guerriller per part de les tropes borbòniques, ambhomes com Bracamonte, Cereceda i Toy, que després deixaran la seva petjada en la Catalunyade 1714. A la batalla de Brihuega les tropes comandades per Stanhope capitularan. Stanhopefou envoltat per l’exèrcit de Vendôme el 8 de desembre i obligat a capitular el 9, sent fetpresoner el propi Stanhope i gairebé dos mil soldats. Starhemberg es va veure obligat a tornarper ajudar Stanhope, sense saber que ja s‘havia rendit, i es va aturar a Villaviciosa. Allí esproduiria la batalla del 10 de desembre, vencent els borbònics, encara que els aliats vanaconseguir retirar-se en un cert ordre. En menys d’un any les circumstàncies internacionalshavien fet que Felip V passés d’una situació insostenible a consolidar-se com a rei de Espanya.

La reina Anna dissolgué el parlament el 21 de setembre, com ja hem comentat, començant afuncionar el tercer parlament el 25 de novembre de 1710.

Al front europeu, Aire-sur-la Lys defensada pel general Goesbrien, capitulava el 8 denovembre. Amb tot, com escriu el duc d’Alba, aquesta petita victòria no anima prou elsholandesos, que veien com Lluís XIV estava refent i podria garantir un any més de guerra.

18. Veieu Stewart Saunders E., “Abbe Francois Gaultier…” p. 3.

19. Sobre tot això, veure també J. Albareda op. cit. p. 27.




64

Notícies que dóna en Pere Ribas i Boixador:

«Carta de un Ministro de Baviera escrita a su Alteza Electoral, de Versalles a 18 deOctubre de 1710.

El Rey ha recibido hoy aviso cierto que el Parlamento de Inglaterra se ha disuelto, y quelas mudanzas proyectadas subsistirán. Su Majestad me lo ha comunicado luego para queinforme a Vuestra Alteza, es cierto que la proclamación de un nuevo parlamento, y lamudanza general de los ministros, debe dar inquietud a los holandeses, y les hará pensaren la Paz; pero esta Corte no dará en ello manos: No se duda que Marlborough dejará elmando de las ropas, pues el partido que vence le dejan falta de todo.

Se cree que los príncipes aliados retirarán sus Tropas, luego que la Inglaterra suspendalos subsidios… Yo creo que la Corte de Viena estará bien embarazada con estasnovedades»

Tots els que van intervenir en les converses de pau per tal que Felip V es mantingués al trond’Espanya, foren recompensats per Felip V, Lluís XIV i la reina Anna. Fins i tot el doctorSacheverell, a qui es va atorgar la valuosa rectoria de Sant Andrew, al centre de Londres, el 13d’abril de 1713, després d’haver complert els tres anys de càstig, a proposta de la reina Annaaprovada per Auto del Parlament anglès. Oxford i Bolingbroke van escriure a Monteleón el 5de febrer de 1712 demanant alguna mena de benefici eclesiàstic per l‘abat Gaultier per la sevatasca en les converses secretes de pau.

Això sí, Felip V compliria els anys següents al peu de la lletra la instrucció adreçada al ducd’Alba el maig de 1709, que tornem a reproduir per la seva importància:

«…que de ninguna manera se den oídos a proposición de pacto que mire a que losCatalanes se les conserven sus pretendidos fueros, pues sobre ser tan indignos de ellos,aunque fuesen solos los que tenían en tiempo del rey Don Carlos II mi tío puesto que lasdos últimas Cortes que han concluido los deja mas Repúblicos que el Parlamentoabusivo a Ingleses; no es de conveniencia ni decoro que la paz general salga garante detan vergonzosa condición ni que por ella quedase la habitual propensión de los catalanesa la rebelión con permitido recurso a los coligados enemigos…»

Bibliografia

Albareda Salvadó, Joaquim: “El ‘cas dels catalans’ La conducta dels aliats arran de la guerrade Successió (1705-1742)”, Fundació Noguera, Barcelona 2005; “El setge de Barcelona i lapolítica Internacional”, dins de “Catalunya durant la guerra de Successió”, volum II, directorcientífic Agustí Alcoberro, Ara Llibres, S.L., Barcelona 2006.

Castellví, Francesc: “Narraciones Históricas”, quatre volums, publicats per la fundacióFrancisco Elías Tejada, Madrid 1997-2002.

Journal of the House of Lords: volume 19, 1709-1714. Any 1802.

Kamen, Henry: “La Guerra de Sucesión en España 1700- 1715”, Ediciones Grijalbo,Barcelona Buenos Aires, 1974.

Roscoe, E.S.: “Robert Harley, Earl of Oxford”, ed. Methen & Co. London 1902.




65

Saint-Simon: ‘Mémories’, editorial Chéreuel, 1856.

Smollett, Tobies: “History of England, vol. II, Londres 1858.

Stewart Saunders E., Purdue University, “Abbe Francois Gaultier: secret envoy”. Publishedin: The Treaties of the War of the Spanish Succession, edited by Linda Frey and Marsha Frey,pp 177-80. Westport CT: Greenwood Press, 1995.

Taxonera, Luciano de: “Felip V. Fundador de una dinastía y dos veces Rey de España”,Editorial Juventud Argentina, Buenos Aires 1944.

Torras i Ribé, Josep M.: “La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714)”,Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1999.

Voltes Bou, Pere: “Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria,Instituto Municipal de Historia, Barcelona 1963, tres volums. Veure el volum II.

Bibliografia http://seneca.uab.es/hmic



66



MISCEL·LÀNIA-2007 ISSN 1696-4403 Jordi Viader i Riera

67

MISCEL·LÀNIA

De la socialització al desagrupament: cinc anys d'Indústria

Làctia a Barcelona 1936-19411

Jordi Viader i Riera (Universitat Ramon Llull)

Resum / Resumen / AbstractEl treball fa un repàs a l'evolució de la indústria làctia a Barcelona entre 1936 i 1941. Després d'explicar les

característiques del sector abans de la rebel·lió militar del 19 juliol de 1936, comenta l'impacte de les iniciativescol·lectivitzadores sindicals de primera hora, la ordenació legislativa posterior i la definitiva intervenciógovernamental, tant en l'àmbit de la industria, com en el comerç. En aquest sentit s'analitzen amb més detall elscasos concrets de la S.A. Letona i la Cooperativa Integral Vaquera-Lletera de Barcelona.

Entre 1936 i 1939 la creació d'una Industria Láctea Socializada -sota control de la CNT-AIT- que agrupava lapràctica totalitat de les empreses làcties, va provocar una dràstica reorganització del sector i la introducció derutines productives innovadores. Posteriorment entre 1939 i 1941 la Comisión Desagrupadora de la IndustriaLáctea es va encarregar de desfer tota l'obra col·lectivitzadora i retornar les industries i els comerços als seuspropietaris anteriors. Una tasca no exenta de conflicte, que va evidenciar l'existència de lluites internes entre sectorsdel mateix Règim per fer-se amb àrees concretes de poder polític i de domini econòmic.

El trabajo repasa la evolución de la industria láctea en Barcelona entre 1936 y 1941. Después de explicar lascaracterísticas del sector antes de la rebelión militar del 19 de julio de 1936, comenta el impacto de las iniciativascolectivizadoras sindicales de primera hora, la ordenación legislativa posterior y la definitiva intervencióngubernamental, tanto en el ámbito de la industria como en el del comercio. En este sentido se profundiza en loscasos concretos de S.A. Letona y la Cooperativa Integral Vaquera-Lletera de Barcelona.

Entre 1936 y 1939 la creación de una Industria Láctea Socializada –bajo el control de la CNT-AIT- queagrupaba la práctica totalidad de las empresas lácteas, provocó una drástica reorganización del sector y laintroducción de rutinas productivas innovadoras. Posteriormente entre 1939 y 1941 la Comisión Desagrupadorade la Industria Láctea se encargó de deshacer toda la obra colectivizadora y devolver las industrias y los comerciosa sus anteriores propietarios. Una labor no exenta de conflicto, que evidenció la existencia de luchas internas entresectores del mismo Régimen para conseguir áreas concretas de poder político y de dominio económico.

The article focus on Barcelona’s milk industry between 1936 and 1941. After explaining the characteristics ofthe sector before the military rebellion of July 19, 1936, it comments the impact of first collectivisation initiatives,the subsequent legislative ordination and the final governmental intervention, as in the industry as in the commerce.Focusing in the concrete cases of S.A. Letona and Cooperativa Integral Vaquera-Lletera de Barcelona.

Between 1936 and 1939 the creation of a Milk Industry Socialized –under the control of CNT-AIT- thatgrouped the practical totality of the milk businesses, caused a drastic re-organization of the sector and theintroduction of innovative productive routines. Subsequently, between 1939 and 1941 the Comisión

1. Aquest article és una síntesi de diversos capítols del treball de tercer Cicle “Els Viader, industrialslleters durant la República 1931-1939”, dirigit pel Dr. Francesc Bonamusa.


http://seneca.uab.es/hmic/index.html

De la socialització al desagrupament: cinc anys d'Indústria Làctia a Barcelona 1936-1941

68

Desagrupadora de la Industria Láctea took charge of undoing all the collectivisation work and to return theindustries and the commerce to its previous owners. A work not exempt of conflict, that showed the existence ofinternal fights among own State sectors to obtain concrete areas of political and economic control.

Paraules clau / Palabras clave / Key WordsAnarquisme, col·lectivització, franquisme, Indústria làctia, sindicalisme.

Anarquismo, colectivización, franquismo, Industria láctea, sindicalismo.

Anarchism, collectivisation, Franco's regime, milk industry, trade unionism.

Introducció

Abans de juliol de 1936, a Barcelona s'hi tractaven diàriament uns 135.000 litres de llet.Aquesta quantitat fa referència a la llet que rebia algun tipus de tractament industrial, -pasteurització, esterilització, envasat, etc-, i no hi és comptabilitzada la llet “fresca” que eravenuda a balquena pels establiments amb estable, les anomenades “vaqueries” urbanes -unes520- que en conjunt distribuïen 80.000 litres diaris més.

Pel que fa a les empreses que es dedicaven al tractament industrial de la llet cal establir tresgrups ben diferenciats. El primer el formaven sis industries que superaven els 8.000 litres diaris:S.A. Letona (22.000 litres), Granja Soldevila S.A. (19.000 litres), Lechera Barcelonesa S.L.(12.000 litres), Productos Sila S.A. (10.000 litres), Productos Marinette S.A. (8.000 litres) iGranges Ausona (8.000 litres).

Molt per sota quedaven les nou empreses del segon grup, amb produccions que oscil·lavenentre els 4.000 i els 1.500 litres de llet diaris: Unió de Vaquers Rurals (4.000 litres), Sindicat deVaquers Rurals S.A. (4.000 litres), Granja Meklay (4.000 litres), Granja la Catalana (3.500litres), Productos Lácteos S.A. (3.500 litres), Granja M. Viader (3.000 litres), Granja Aliberas(2.000 litres), Granja Hospitalet (1.500 litres) i Granja Castelló S.L.(1.500 litres).

Finalment hi havia també un nombre indeterminat de petits productors que en conjunttractaven els 29.000 litres de llet restants.

El setembre de 1937 totes aquestes empreses, a excepció de Productos Sila S.A., haviendesaparegut, fusionant-se en una sola Industria Láctea Socializada2 sota control de la C.N.T.3

El procés de canvi va ser conseqüència directe de la derrota de la rebel·lio militar aCatalunya, que va ser viscuda per a la classe obrera i per a les seves organitzacions sindicalscom l'inici d'una nova etapa històrica en què una i altres prenien un paper rellevant tant a nivellpolític com econòmic.4

2. Josep Maria Bricall assenyala que, per socialització, segons la terminologia específicament faísta,s'entenia la direcció de la totalitat de les empreses d'un sector econòmic pel sindicat de la indústriarespectiu, mentre que l'expressió col·lectivització designava l'autogestió de les empreses pels obrersque hi treballaven. (BRICALL, J.M., 1970 pp. 181-182)

3. Font: Generalitat de Catalunya, 1937. El proveïment de Barcelona de llet. Arxiu Nacional de Catalunya[ANC]. Fons Generalitat de Catalunya (II República). Unitat de Catalogació 7589.




69

La transformació iniciada el 19 de juliol de 1936 es basava en els plantejaments anarquistesi anarco-sindicalistes de la CNT-FAI, que a Catalunya eren les dues organitzacions amb unainfluència més gran entre els treballadors.5

Antoni Castells explica que la col·lectivització de les empreses es va dur a terme,majoritàriament, durant les setmanes immediatament posteriors al 19 de juliol, fins arribar a unpercentatge de gran amplitud, que aquest autor situa entre el 70% i el 80% del total.6 En lamajoria dels casos la iniciativa va sortir de les organitzacions sindicals -en general de la CNT-a nivell de fàbrica o ram.7

A la pràctica es van donar cinc tipus diferents d'intervencions en els empreses industrials. Enprimer lloc hi va haver empreses que, temporalment o d'una manera definitiva, van continuar enmans privades, però sota control d'un comitè obrer amb determinades competènciesd'intervenció que detallarem en el seu moment. En segon lloc trobem les empresescol·lectivitzades, que havien deixat de pertànyer als seus anteriors propietaris i eren gestionadesdirectament pels propis treballadors. El tercer i el quart model corresponen respectivament a lesempreses nacionalitzades, sota control de la Comissió d'Indústries de Guerra, i a lesmunicipalitzades, sota control dels ajuntaments o comitès municipals. Finalment un cinquè grupcorrespon a les empreses socialitzades, que desapareixien com a entitats independents ipassaven a formar part de concentracions o agrupacions d'un mateix sector econòmic.

El cas de S.A. Letona

Per tal d'exemplificar el procés seguit per la majoria d'indústries làcties de Barcelona,estudiarem el cas de S.A. Letona, que com hem vist anteriorment, era l'empresa líder del sector.

A Letona el Comitè de Control va començar a funcionar el 27 d'agost de 1936. En cartaadreçada al gerent, el Sindicato Único del Ramo de Alimentación de Barcelona y sus contornos.CNT-AIT comunicava que la Junta de la Secció, reunida el dia d'abans amb el personal del'empresa havia acordat nomenar una comissió de control per a investigar el desenvolupamentde l'empresa des de la seva fundació, si així ho creia necessari, i per controlar, a partir d'aquellmoment el seu desenvolupament, amb la col·laboració de la gerència.8

4. “El període de tensió política posterior al triomf electoral de les esquerres del 16 de febrer de 1936culminà el 19 de juliol del mateix any, i en fou una de les conseqüències immediates la floridaespontània de comitès obrers a totes les empreses, que unes vegades es feien càrrec de la direcció delsinteressos que els patrons havien abandonat en el primer moment de pànic en ésser vençuda larebel²lió, i altres venien a minimitzar les atribucions patronals, exercint, més que no pas un control, unaveritable direcció de l'empresa.” (PÉREZ-BARÓ, A., 1970. p. 80)

5. “El contenido básico de la alternativa o proyecto social que dicha transformación pretendía poner enpráctica, puede sintetizarse en la construcción de una sociedad cuyo objetivo social prioritario era laconsecución de un desarrollo global e igualitario de la misma en su conjunto y de cada uno de losindividuos que la componen en particular, global en cuanto que pretendía abarcar el conjunto de lasnecesidades y aspiraciones del hombre, tanto las de tipo económico como las de tipo espiritual y lasconcernientes al bienestar y desarrollo corporal, e igualitario en cuanto debía beneficiar a todos porigual. Para la consecución de este objetivo se consideraba indispensable la abolición de la propiedadprivada de los medios de producción y del Estado y el establecimiento de la propiedad colectiva y deun nuevo tipo de poder, basado en el ejercicio de la democracia directa a partir de los centros de trabajoy habitación.” (CASTELLS, A., 1992 p. 7)

6. CASTELLS, A., 1992 p. 7

El cas de S.A. Letona http://seneca.uab.es/hmic



70

Les funcions, composició i manera de funcionar dels comitès de control van serposteriorment reglamentats en els articles 21 a 23 del Decret de Col·lectivitzacions que establiala seva obligatorietat per a totes les indústries i comerços que continuessin en règim de propietatprivada. L'articulat de la llei assenyalava també que hi havien d'estar representats tots els serveisque formessin l'empresa (productors, tècnics i administratius) amb representació proporcionalde cada un dels sindicats que contessin amb afiliats.

Entre les missions d'aquests comitès destaquen el control de les condicions de treball, enquant a sous, horaris, assegurances socials, higiene i seguretat, etc; la fiscalització dels ingressosi pagaments i de totes les operacions de caire comercial; i el control de la producció9.

Els càrrecs eren gratuïts i duraven dos anys reelegibles i els membres responien de la sevagestió davant l'assemblea que els elegia i davant del Consell d'Indústria a que pertanyial'empresa.10

La carta anteriorment citada dóna també el nom dels set membres que integraven el comitède control: Ernesto Gokes, Alfonso Chabarre, José Roca, José Hospital, José Ramos, FranciscoSaldaña i Antonio Ferraz. Els noms eren importants, perquè d'això depenia quina seria l'actitudfutura de l'orgue de control. Al respecte Pérez-Baró assenyala que es donaven tres exemplestípics que es van reproduir a gran escala: comitès de control constituïts per treballadors addictesal patró, “que no es van constituir fins que fores obligats per la llei, els quals no controlaven res,limitant-se a cobrir amb llur signatura la responsabilitat patronal i a quedar bé amb l'amo per siel dia de demà canviaven les circumstàncies”; empreses el patró de les quals sabotejà fins aldarrer moment la constitució del comitè i que després d'haver-lo constituït en prescindí enabsolut, obstaculitzant la seva tasca, i comitès de control d'empreses privades, erigits en conselld'empresa com si es tractés d'empresa col·lectivitzada, “els quals, havent arraconatcompletament el patró, disposaven dels fons al seu caprici, feien ells mateixos les operacionscomercials, s'abrogaven el dret de prendre i acomiadar personal, etc.” 11

Pel que sembla el Consell d'Administració de Letona no es va reunir fins el 20 de setembre.És llavors quan el gerent explica la mesura de control als consellers.

“Notificación de Control Obrero de la Sdad.El Sr. Viader pone en conocimiento de los Sres. Consejeros, el haberse establecido el

Control Obrero en esta Sdad., en virtud de la comunicación por escrito fecha 27 del pdo,de la Sección lechera del Sindicato Unico, Ramo Alimentación; cuyo control es en todaslas operaciones de la Sdad, al igual que ya viene haciéndose en las demás casassimilares; añade que dicho Control venía haciéndose en forma no de ingerencia, sino

7. “El caràcter espontani de la col·lectivització-socialització vol dir que no es va dur a terme seguint lesconsignes, instruccions o directrius d'algun òrgan de direcció central de l'Estat o d'algun partit osindicat, sinó a partir de la decisió dels propis treballadors, que mitjançant les seves organitzacions defàbrica o ram van posar en pràctica les idees i concepcions que tenien de la manera d'organitzar ifuncionar la societat en general i l'activitat econòmica en particular; gran part d'aquestes idees eren fruit

de la propaganda i formació llibertària desenvolupades durant anys.” (CASTELLS, A., 1993 p. 20)8. Carta de CNT a la Gerència de Letona comunicant la creació d'un Comitè de Control. Arxiu Jordi

Viader Riera [AJVR] Fons Joan Viader Roger. Document 2449. CONSELLERIA D'ECONOMIA. GENERALITAT DE CATALUNYA, 1936 pp. 20-21.10. PÉREZ-BARÓ, A., 1970. p. 8411. PÉREZ-BARÓ, A., 1970. p. 82




71

más bien con la buena voluntad de colaborar con esta Gerencia desinteresadamente

para la buena marcha de la Cia.” 12

Malgrat el comentari, ens consta que uns dies abans de la reunió, el 14 de setembre, el Comitède Control havia adreçat una carta a la gerència en què exigia que deixés de donar ordres senseel seu coneixement previ:

“El Comité de Control pone en conocimiento de la Gerencia que para poder cumplirdebidamente su cometido es preciso que esta se abstenga de dar órdenes en ningúnconcepto sin dar para ello previamente conocimiento a este Comité; A saberpasteurización, productos, movimiento de personal, cobros y pagos, recibos y entregas,entradas o salidas, horarios de trabajo reparaciones, modificaciones de instalación,conservación de maquinaria, distribución de productos, condensación, retirada decapitales o intereses, compras y ventas y todas aquellas modificaciones o innovacionesque en esta no estuviesen detalladas.En el bien entendido que esto no representa ninguna coacción si no únicamente el deseo

de una colaboración mutua de esta S.A. Letona.”13

De fet, segons explica Pérez-Baró els comitès fiscalitzaven totes les actuacions d'índoleeconòmica, laboral i de gestió de la propietat. A les reunions periòdiques entre el patró i elcomitè de control, el primer havia de passar comptes al segon sobre els pagaments i elscobraments que hagués fet des de l'anterior reunió, posant a la seva disposició els comprovantsnecessaris.

També calia l'aprovació anticipada del comitè de control pel que fa a horaris de treball,augments o disminucions de sous, admissió de nou personal, canvis de categories o de lloc detreball i també les advertències que calgués fer als treballadors per negligències o manques dedisciplina, responsabilitzant així al comitè de control en tots aquest casos.

La part patronal continuava tenint la representació legal de l'empresa, la facultat de celebrarcontractes amb tercers, la custòdia de la caixa i la signatura, i la facultat de fixar la pròpiaretribució.14

Però en el cas de Letona els fets es van precipitar, i quan diumenge 20 de setembre de 1936,es va convocar urgentment la Reunió del Consell d'Administració a què ens hem referitanteriorment, l'objecte no era ja donar a conèixer l'actuació del Comitè de Control, sinócomunicar als accionistes una acció sindical de molta més transcendència:

“...el meu marit [Joan Viader Roger] continuava treballant a Letona, fins que un dia elvan anar a veure un grup de treballadors i de membres del Sindicat i li van dir queaquella mateixa tarda havia de cessar com a gerent, i que els havia d'entregar la fàbricaperquè quedava socialitzada.Ell els va recordar que hi havia gent que havia invertit tots els seus diners perquè la

fàbrica pogués tirar endavant i que, en socialitzar-la, es quedaven sense res.” 15

12. Esborrany manuscrit de l'Acta del Consell d'Administració de Letona. 20.IX.1936. AJVR Fons JoanViader Roger. Document 234

13. Carta del Comitè de Control de CNT a la Gerència de Letona. 14.IX.1936. AJVR Fons Joan ViaderRoger. Document 243

14. PÉREZ-BARÓ, A., 1970. pp. 85-86




72

A partir de l'esborrany de l'acta de la reunió, podem seguir amb detall les argumentacionsdels accionistes que d'un dia per l'altre es van veure desproveïts del seu negoci.

“Notificación Incautación de la Sdad.El Sr. Gerente manifiesta que, a pesar de ser hoy dia festivo, dada la capital

importancia de los asuntos a tratar, y a la premura de tiempo disponible, ha convocadourgentemente para hoy a esta reunión, avisando dentro lo posible a todos los Sres.Consejeros, así como a los Sres. accionistas y cuentacorrentistas, para que todos juntospuedan acordar lo más pertinente a su situación: seguidamente expone que; en el día deayer por la noche, y previo haber colocado por la mañana un escrito-aviso en esteedificio, en el que se notificaba que “quedaba incautada la Sdad.” por el Sindicato deLecheros; se le manifestó verbalmente ayer noche dicha incautación total de la Sdad,con todos sus útiles, maquinaria, existencias, metálico, etc, etc, por una comisión alobjeto destacada para la incautación por la Sección lechera del Sindicato único delRamo de la Alimentación.Después de ello y en presencia del Sr. Presidente al que llamó; el Sr. Gerente hizopresente a los comisionados de que ellos dos de por si no podían hacer ninguna objeciónsobre el asunto, y que si bien representaban a todos los accionistas y a la Sdad. habíaasimismo por otra parte muchos cuentacorrentistas y personas que habían prestadodesinteresadamente ayuda monetaria a la Sdad, a los cuales les interesaba grandementeesta resolución; por lo que rogó a dicha comisión desearían fuera a los Sres.Consejeros, accionistas y cuentacorrentistas a los que se comunicara también dichaorden de incautación, y que esta se verificase en forma oficial por escrito. Díjolestambién que si aceptaban su proposición, al efecto convocaría para el día siguiente, auna reunión de dichos Sres.La citada comisión manifestó no tenía inconveniente para su mejor satisfacción enproceder de esta forma, sin bien de hecho quedaba ya verificada la incautación de la

Sdad. desde aquel mismo momento.”16

Està clar, doncs, que la iniciativa per a la incautació va partir de la CNT-AIT i que es va ferabans que estigués avalada per cap text legal, ja que el Decret de Col·lectivitzacions i ControlObrer no es va promulgar fins al 24 d'octubre.17

Pérez Baró explica que hi hagué “col·lectivitzacions sindicalitzades”, és a dir, consideradespropietat dels sindicats, orientades i administrades per aquests, i aquestes van ser, justament, lesque no es van adaptar a les disposicions oficials que regien les col·lectivitzacions, és a dir alDecret d'octubre.18

15. RIERA, C., 1993 p. 3816. Esborrany manuscrit de l'Acta del Consell d'Administració de Letona. 20.IX.1936. AJVR Fons Joan

Viader Roger. Document 23417. “Quan el Decret sortí a la darreria de l'octubre del 1936, o sigui tres mesos després d'esclatar la revolta

ja havien estat col·lectivitzats un bon nombre de petites indústries i comerços adaptant-los al sistemasindicalista preconitzat pels sindicats de la C.N.T. i imitat per alguns dels qui pertanyien a la U.G.T(PÉREZ-BARÓ, A., 1970. p. 71)

18. PÉREZ-BARÓ, A., 1970. p. 72




73

Tornant a la reunió del Consell d'Administració de Letona, l'esborrany de l'acta continuaexplicant com, després d'explicar la situació als consellers, es dona entrada a la reunió alscomptecorrentistes i accionistes que havien estat oportunament convocats el dia abans ambcaràcter d'urgència i també als membres de la comissió d'incautació, un dels quals procedeix ala lectura del següent document:

“Reunidos el día diez y nueve de Septiembre de mil novecientos treinta y seis.

La Junta de la Sección Lechera del Sindicato único del Ramo de Alimentación deBarcelona, con el Comité de Control de la Industria Lechera Sociedad Anónima Letona,por convocatoria de aquella Junta, se pone en conocimiento de este el siguiente acuerdo:Por necesidades de la organización y en virtud del periodo revolucionario que estamos

viviendo, se acuerda la incautación total de la Industria Lechera S.A. Letona.

Acuerdo que se comunica a la gerencia o Comisión de Gobierno que hay en dichaindustria, para los efectos necesarios; en el bien entendido que a partir de este momentoesta pasa a ser de la Confederación Nacional del Trabajo, la cual delega toda supersonalidad para todos los efectos necesarios, en el Comité de Control de dichaindustria, que desde este momento pasa a ser Comité de Fábrica, y al cual esa Gerenciadeberá entregar en esta fecha la dirección que hasta este momento ha venido

desempeñando.”19

A continuació el gerent, Joan Viader Roger20, i el president, Pere Cullell Manau21 s'adrecenals comissionats de CNT-AIT per demanar-los que tinguin ben present la situació en què quedenalguns dels accionistes i comptecorrentistes que sempre havien col·laborat al sosteniment de lasocietat i que no tenen cap altre medi de vida que el que els proporciona l'ocupació que hi tenieno el rèdit del capital que hi tenien en préstec.

Seguidament van intervenir dos dels accionistes, Salvador Llobet i Gabriel Mezquida. Elprimer, d'avançada edat, va explicar que ja no disposava de lleteria pròpia ni de cap altre mitjàde subsistència que no fos Letona i va demanar als comissionats del sindicat que tinguessin encompte la seva situació. El mateix va ser el senyor Mezquida que havia invertit tos els seusestalvis a l'empresa i que quedava igualment sense cap font d'ingrés.

Els comissionats van respondre que “humanitàriament i particularment” comprenien totesles al·legacions que se'ls feien, però que com a part integrant de l'organització a què pertanyien,no podien fer cap objecció, això no obstant es van comprometre a transmetre-les al sindicat pera ser estudiades, amb l'ànim de no perjudicar ningú i d'ajudar tothom.

19. Esborrany manuscrit de l'Acta del Consell d'Administració de Letona. 20.IX.1936. AJVR Fons JoanViader Roger. Document 234

20. Joan Viader Roger va ser gerent delegat de la S.A. Letona per poders del seu pare Marc Viader Bas,entre 1931 i 1954, i gerent titular entre 1954 i 1964.

21. Pere Cullell Manau va ser President de la S.A. Letona en dues ocasions. La primera, del 27 d'agost de1925 al 8 d'agost de 1927, i la segona del 4 de juny de 1929 al 8 d'abril de 1947. (CHECA, M., 2004p.118)




74

El Decret de Col·lectivitzacions

Vista la precària situació econòmica en què la col·lectivització forçada deixava algunsempresaris i sobretot alguns “petits capitalistes” que després d'una vida dedicada al comerçhavien decidit “assegurar-se la vellesa” invertint en la indústria, és comprensible que tot plegatfos vist com un atac personal que els deixava sense mitjans de vida.22

En el primitiu redactat del Decret de Col·lectivitzacions, tal com va ser elaborat pel Conselld'Economia23, es preveia que els propietaris expropiats fossin indemnitzats, però, finalment, al'hora de la publicació definitiva al BOG es va elimina tot l'articulat que en feia referència24:

Tal com explica Pérez Baró, és molt possible que això ajudés a crear l'ambient hostil que aes va formar a l'estranger contra les col·lectivitzacions i socialitzacions de Catalunya25. Dins laRepública les iniciatives de la “Nova Economia” catalana també van rebre crítiques contundentscom la del mateix president Manuel Azaña26 o la del nacionalista basc Manuel de Irujo27.

Des de l'òptica revolucionària les col·lectivitzacions tenien una significació de caràctereminentment polític.28

El primer número de la revista trimestral de la Conselleria d'Indústria d'octubre de 1936,aplega diversos articles relacionat amb les col·lectivitzacions i la seva justificació econòmica ipolítica, en un d'ells el Conseller d'Economia, l'anarco-sindicalista Joan P[orqueras] Fábregasincideix en aquest mateix aspecte de lluita contra el capital:

“Hem de reconèixer, doncs, que el nou Codi ordenador de la vida econòmica i social deCatalunya va a l'anul·lació de vells privilegis, és a dir, a la destrucció implacable de larenda parasitària per a enrobustir i reforçar la renda del treball, que es converteix,

d'aquesta manera, en el símbol redemptor de la societat futura.”29

Les col·lectivitzacions es van regular, en molts casos com hem vist a posteriori, pel Decretde Col·lectivitzacions i de Control Obrer de la Generalitat de Catalunya30 un text queinstitucionalitzava un procés endegat de manera intuïtiva pels mateixos treballadors i les sevesorganitzacions sindicals.

22. “Treinta o cuarenta años de propaganda revolucionaria no bien matizada había hecho aparecer a losojos de obreros ingenuos a todos los patronos sin excepción, no como sus enemigos de clase, sinocomo una suerte de enemigos personales; ello trajo una serie de extralimitaciones cometidas en laspersonas y bienes de pequeños burgueses cuya colaboración en aquellos momentos nos era muynecesaria y nos enajenó sus simpatías.” (PÉREZ-BARÓ, A., 1970 p. 25 [En castellà a l'original])

23. Creat i regulat pel Decret d'11 d'agost de 1936, el Consell d'Economia de Catalunya era un organismedeliberatiu, sota la dependència del Departament d'Economia, que amb representació de totes les forcesantifeixistes, s'encarregava d'informar de projectes d'iniciativa pròpia o de proposta governamental.L'informe favorable per part del Consell no presuposava en cap cas l'aprovació posterior del govern.

24. “...el Decret de 24 d'octubre de 1936 no fou promulgat per la Generalitat tal com l'havia aprovat elConsell d'Economia. Va desaparèixer tot el capítol que feia referència al procediment d'indemnitzaciódels capitals col·lectivitzats (a excepció dels qui havien estat declarats facciosos o havien abandonatllurs interessos), que consistia en una emissió de deute públic de la Generalitat, amortitzable en unperíode determinat d'anys, amb el producte dels beneficis produïts per les mateixes empresescol·lectivitzades que en llur 50 % havien de revertir a la Caixa de Crèdit Industrial i Comercial (...)Amb aquesta supressió quedà exclosa automàticament tota indemnització als propietaris d'empreses lacol·lectivització de les quals respongués al nombre de llurs obrers i també d'aquelles fetes d'acord entrepatrons i obrers o per votació majoritària d'aquests darrers.” (PÉREZ-BARÓ, A., 1970 p. 76)




75

Martí Parellada considera que el Decret, constatada la impossibilitat de socialitzar-ho tot,buscava de trobar el punt on cristal·litzés, en un grau intermedi, la socialització que la societatcatalana podia imposar aquells moments. Però a més, assenyala que el text legal servia tambéper garantir, amb tota la força de les institucions i que les circumstàncies permetien, que no s'hiveiessin afectats nous petits empresaris.31

Antoni Castells coincideix en aquesta apreciació quan assenyala que el Decret deCol·lectivitzacions i el conjunt de textos legals que més tard el van desenvolupar i ampliar, noes van limitar a recollir i elevar a la categoria de norma legal el que estava passant a la realitat,sinó que van introduir també una sèrie de modificacions pactades entre les diferentsorganitzacions que van intervenir en la seva elaboració.32

Finalment Josep Maria Bricall comenta que la ideologia bàsica del decret manifesta el pesdel sindicalisme en el seu vessant reformista, és a dir, no massa compromès amb l'anarquisme,perquè si per una banda es reconeixia la superior funció directiva de la Generalitat com a titularde la política econòmica i se li reservaven les funcions que en la doctrina anarquistacorresponien als sindicats i als comitès municipals, per altra banda s'establia una progressivajerarquització de consells de baix a dalt (empresa, indústria, sector) anàloga a la sindical,començant per les unitats econòmiques de producció, regides a manera de cooperatives detreball. 33

Entre les modificacions introduïdes, pel Decret a l'estructura i el funcionament intern de lesempreses col·lectivitzades Antoni Castells distingeix entre les que anaven dirigides a afirmarl'autoritat de la Generalitat i les que introduïen modificacions a la manera com s'haviadesenvolupat fins aleshores la vida de les empreses gestionades pels seus treballadors. Entreaquestes últimes destaquem l'establiment de la figura del director, a qui el Consell d'Empresa,-organisme directiu col·legiat nomenat per l'assemblea de treballadors- delegava totalment oparcialment les seves funcions”.34

25. “...els capitalistes emigrats no deixaren de fer gestions en aquest sentit, ajudant-se de l'esperit desolidaritat que per damunt de les fronteres anima sempre el capitalisme. Si hagués estat respectat elprincipi de la indemnització, i fins i tot comptant amb l'enemiga de natural del capitalismeinternacional, el nou règim econòmic català es podia defensar com a necessitat pública en la políticainterna del país, el crèdit de la qual no n'havia de sofrir les conseqüències, perquè es comprometia aindemnitzar els elements expropiats” (PÉREZ-BARÓ, A., 1970 pp. 76-77)

26. “La colectivización de industrias en Cataluña, que se fundaba originariamente en incautaciones dehecho (y en eso consistía toda su fuerza), condujo inmediatamente a un callejón sin salida La tesoreríade las empresas colectivizadas se agotó rápidamente. Carecían de medios para adquirir en el extranjeromaterias primeras.” (AZAÑA, M., 1967a p. 509)

27. Manuel de Irujo, en un discurs difós per Ràdio Barcelona el desembre de 1936, comentava: “La mayorparte, por no decir todas las colectivizaciones que lleváis a cabo, amenguan el poder de la economíacatalana y empobrecen al pueblo. Habéis aprendido a dar a las palabras “requisar”, “controlar” e“intervenir”, un sentido que es pariente cercano del de “despojo”, cuando no se confunde con estadesignación.” (LIZARRA, A. de, 1944 p. 263)

28. Al respecte en la versió castellana del seu llibre Pérez Baró, assenyala: “La revolución española surgíade la réplica contra el alzamiento del 19 de julio, y tomaba el aspecto, no de una simple represaliacontra tales o cuales capitalistas considerados individualmente, sino contra todo el régimen capitalistaen su conjunto, pero principalmente en aquellos de sus componentes que por su importancia económicaeran los más genuinos representantes del sistema.” (PÉREZ-BARÓ, A., 1974, p. 88). Aquest paràgrafno consta a la versió catalana (PÉREZ-BARÓ, A., 1970), però curiosament apareix citat en el pròleg deJuan Velarde Fuertes d'aquesta mateixa edició.

El Decret de Col·lectivitzacions http://seneca.uab.es/hmic



76

L'article segon del Decret de Col·lectivizacions i de Control Obrer establia les categoriesd'empreses industrials i comercials obligatòriament col·lectivitzables i aquelles altres lacol·lectivització de les quals era només potestativa.

“Seran obligatòriament col·lectivitzades totes les empreses industrials i comercials que el

dia 30 de juny del 1936 ocupaven més de cent assalariats35 i també aquelles que, tot iocupant una xifra inferior d'obrers, els patrons hagin estat declarats facciosos o haginabandonat l'empresa. No obstant les empreses de menys de cent obrers podran éssercol·lectivitzades si es posen d'acord la majoria dels treballadors i el propietari opropietaris. En les empreses de més de cinquanta obrers i menys de cent, es podrà fertambé la col·lectivització sempre que ho acordin les tres quartes parts dels

treballadors”36

Letona no entrava de dret en cap dels tres supòsits. Els seus propietaris no eren afectes alaixecament militar, ni havien fugit, el nombre d'empleats no creiem que arribés al centenar37 il'ordre d'incautació no era fruit de cap acord majoritari dels treballadors sinó que proveniadirectament de la “Junta de la Sección Lechera del Sindicato único del Ramo de Alimentaciónde Barcelona”.

Els motius per a la íncautació cal buscar-los en la socialització del sector lleter en generalque va acabar agrupant la major part de centrals, indústries i lleteries sota l'epígraf de IndustriaLáctea Socializada.

Antoni Castells explica que la formació d'agrupacions es va iniciar poc temps després del 19de juliol, i que va ser precisament durant els tres o quatre primers mesos quan se'n van crear elmajor nombre.38

29. FÀBREGAS, J.P., 1936. Sobre el nou ordre económico-social. Butlleti Trimestral de la Conselleriad'Economia de la Generalitat de Catalunya, núm 1, Octubre 1936. p. 7.

30. Aprovat pel Consell de la Generalitat el 24 d'octubre de 1936.31. PARELLADA, M., [1977]32. CASTELLS, A., 1993 p. 4433. BRICALL, J.M., 1970 p. 19434. CASTELLS, A., 1993 p. 4435. “Pretendre deixar al marge de la col·lectivització-socialització les empreses de menys de cent

treballadors i especialment les de menys de cinquanta, que constituïen en conjunt una part important dela capacitat industrial i comercial catalana, era una mesura que anava en contra dels imperatius de laproducció. Econòmicament no tenia sentit mantenir una sèrie de petites i mitjanes empreses, de baixaproductivitat en general, en lloc d'agrupar-les i concentrar-les per poder així racionalitzar la sevaproducció, tal com s'estava fent des del juliol amb la col·lectivització-socialització (...) fins lapublicació del decret, i com es va continuar després, malgrat ell, mentre l'alternativa col·lectivista vadisposar de força suficient. La raó d'aquesta limitació no responia, doncs, a criteris de racionalitateconòmica sinó a la defensa dels interessos de la petita i mitjana burgesia” (CASTELLS, A., 1993 pp.28-29)

36. CONSELLERIA D'ECONOMIA. GENERALITAT DE CATALUNYA, 1936, p. 1237. En un llistat de treballadors de Letona (AJVR. Fons Joan Viader Roger. Document 265) sense data,

però posterior a 1931 i anterior a setembre de 1936, hi consten 54 empleats amb la seva adreça. I en unacarta de l'any 1939 Joan Viader Roger diu que abans de la guerra hi havia 80 treballadors. (AJVR. FonsJoan Viader Roger. Document 330).




77

L'agrupament industrial

Segons el mateix autor la transformació econòmico-social impulsada pels col·lectivistes, noculminava ni acabava amb l'autogestió a l'empresa que era només era un punt de partidaimportant i imprescindible a partir del qual i de forma escalonada s'havia d'arribar fins a lasocialització completa de l'economia. 39

La publicació llibertària “Tierra y Libertad” va incloure el gener de 1937 un editorial titulat“Se impone la socialización” en què s'explicava el significat d'aquesta expressió i es donavenarguments econòmics i polítics en favor de la seva aplicació:

“Socializar, pues, quiere decir, ante todo, poner en sociedad el conjunto de una industria,de todas las industrias o de todas las especialidades de producción. Medios deproducción, máquinas, instalaciones, herramientas, técnica y métodos científicos, asícomo las materias primas y el resultado del trabajo respectivo, pasan a ser propiedadcolectiva, sin que nadie, ningún individuo o grupo pueda atribuirse derechos deexplotación y posesión. Se anulan de este modo: el aislamiento de los obreros de unamisma rama de producción, la competencia, el espíritu antirrevolucionario que elegoísmo determina, el falso concepto sobre la práctica y finalidad del verdaderosocialismo. Se pone en funcionamiento así un régimen económico coordinado, quepermite satisfacer el principio de la solidaridad social, al mismo tiempo que lasexigencias de un mayor rendimiento, a todo con las actuales circunstancias de guerra y

de creación revolucionaria.”40

Segons Bricall per a la Generalitat l'agrupament tenia un objectiu econòmic: la constitucióde grans unitats de producció sotmeses a un sol pla de direcció i, en aquest sentit, era unprocediment de reestructuració de l'economia catalana i d'aplicació d'economies d'escala,mentre que per als sindicats era la manifestació jurídica de l'anhel sindicalista de control de lesbranques econòmiques pel sindicat d'Indústries respectiu, formant grans fàbriques o tallerssindicals.41

Castells explica que les empreses que passaven a formar part d'una agrupació deixavend'existir com a tals i traspassaven el seu actiu i el seu passiu, així com els seus treballadors, a lanova unitat productiva.42

Aquestes agrupacions d'indústries van ser previstes -que no regulades- a posteriori al Decretde Col·lectivitzacions, que en el seu poc explícit article 29 assenyalava:

38. Durant aquests primers mesos, la constitució de les agrupacions de forma semblant al que va passaramb la col·lectivització de les empreses, va tenir un caràcter eminentment espontani. La iniciativa de laseva creació no va provenir de consignes generals emanades dels organismes estatals o de lesdireccions de les centrals sindicals, sinó que va sorgir bàsicament dels treballadors més combatiusenquadrats en els sindicats de ram o indústria i generalment d'àmbit local, sent aquests sindicats els queposaren en marxa la majoria de les agrupacions, les van organitzar i les desenvoluparen.” (CASTELLS,A., 1993 p. 85)

39. CASTELLS, A., 1993 p. 6540. Se impone la socialización. Tierra y Libertad, gener de 1937. citat a: CASTELLS, A., 1993 p. 6541. BRICALL, J.M., 1970 p. 21942. CASTELLS, A., 1992 p. 13

L'agrupament industrial http://seneca.uab.es/hmic



78

“A fi i efecte de promoure la constitució i organització dels Consells Generalsd'Indústria, el Consell d'Economia formularà dintre dels quinze dies següents a lapromulgació del present Decret, una proposta que comprengui la classificació de lesdiferents indústries i llur agrupament, degudament estructurat, d'acord amb la respectiva

especialitat i coordinació de les Seccions en què cada una d'elles es divideixi.” 43

Tanmateix, com explica Castells, la iniciació o posada en funcionament del procés de creaciód'agrupacions va ser anterior al Decret i es va realitzar de manera espontània i autònoma per partdels propis treballadors i dels sindicats de ram o indústria que van posar-les en pràctica, senseconsignes ni directrius que procedissin d'organismes governamentals o de centrals sindicals.44

Posteriorment, el primer de desembre de 1936, el DOG publicava una decret de laConselleria d'Economia, de 28 de novembre, en què, s'establia que a proposta del Conselld'Economia podien ser acordades concentracions o agrupaments en una empresa única de lesdiverses empreses d'una mateixa branca industrial que existissin a la totalitat del territori catalào en alguna de les seves demarcacions.

El decret afegia que quan alguna organització sindical, Consell d'Empresa o Consell Generald'Indústria, considerés convenient de procedir a la concentració d'alguna branca industrial hohavia de comunicar al Consell d'Economia de Catalunya. 45

D'altra banda, el 26.XII.1936, 5.II.1937 i 23.II.1938, es van publicar tres decrets, queclassificaven la indústria catalana en “grups industrials” que a la vegada es subdividien en“ordres d'indústria”. Així el sector de la llet quedava emmarcat dins del Grup IV (Indústria del'alimentació), i dins d'aquest en l'ordre D (Indústria de la llet i derivats).46

L'Estatut tipus per a Agrupaments Industrials, es va publicar el 30 de gener de 1937, quan jahavien passat prop de sis mesos de l'aixecament del 19 de juliol i de la incautació obrera d'unapart de les empreses de Catalunya. Tal com explica Pérez-Baró durant aquest temps elssindicats, tant els de la C.N.T. com els de la U.G.T., es van fer la competència en el sentitd'adquirir el control efectiu de determinats grups d'indústries, generalment petites indústries, ifins i tot d'establiments de serveis públics constituïts en veritables agrupaments sense subjeccióa preceptes legals, que encara no existien.47

43. “...s'apuntava la possibilitat d'agrupar les indústries catalanes en grans concentracions, fent figurar unsarticles adients en el text del Decret, per tal de superar l'esmicolament existent en la indústria catalana,que es distingia per la profusió de petites i mitjanes indústries, més no pas per l'existència d'empresespotents, a part que així es contrarestava la tendència sindicalitzadora existent que pretenia, i sovint hoassolí en els primers temps, de posar en mans d'un sindicat tota la indústria del seu ram.” (PÉREZ-BARÓ, 1970, p. 73)

44. CASTELLS, A., 1992 p. 1545. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm 336. 1 de desembre de 1936 p. 806.46. Vegeu: BRICALL, J.M., 1970 pp. 219-232.47. “...des dels primers dies, i amb la inspiració d'ambdues tendències sindicals, s'havien establert diverses

agrupacions d'altres tants rams industrials. Desfer, després de sis mesos, aquests agrupaments irestablir les coses en llur estat anterior oferia dos perills molt seriosos: en primer lloc, crear-sel'hostilitat del sector sindical que ho hagués patrocinat, la qual cosa, en aquells moments de guerra, noera pas recomanable i, en el terreny de l'economia, era inescaient, car, en general, en l'agrupaments'havien reestructurat les empreses, traslladant maquinària i utensilis de treball, canviant locals i variantel personal, i, a més, mancats generalment d'inventaris inicials de l'incautat en cada una de lesprimitives empreses, era impossible de restablir les coses a llur estat anterior”. (PÉREZ-BARÓ”, 1970,pp. 99)




79

Tot seguit, entre mitjans de desembre de 1936 i gener de 1937, el Consell d'Economia vapublicar nombroses circulars que obrien els períodes reglamentaris d'informació per a procedira la formació d'agrupaments.

Tanmateix Castells assenyala que la legalització de les agrupacions va ser parcial, i que esvan constituir i van desenvolupar la seva activitat sense entrebancs moltes agrupacions al margede la legalitat, la qual cosa posa de manifest la força i l'arrelament que tenia l'alternativacol·lectivista entre els treballadors.48

Pel que fa a l'agrupament concret de la indústria làctia, no disposem de la data exacta de laseva constitució, però entenem que aquesta estava en l'ànim de la “Sección Lechera delSindicato único del Ramo de Alimentación de Barcelona” de CNT-AIT des d'un primermoment. En els dos documents que conservem dels primers mesos de Letona sota podersindical, consta ja com a “Fábrica número 1. de la Industria Láctea Socializada”.49

Tampoc no hem pogut establir encara de manera documental quina va ser la composició delConsell d'Empresa.50 Creiem que la direcció de la fàbrica va ser asumida per Antoni TortajadaFresquet51 militant anarco-sindicalista radicat al Poble Nou que no havia tingut cap vinculaciólaboral anterior amb l'empresa.52

En acabar la guerra Tortajada va exil·lar-se a França, d'on va haver de tornar fugint dels nazisel 1943. Hem pogut establir que va entrar clandestinament pels Pirineus i que va ser interceptati detingut per la guàrdia civil a Sort. D'allà va passar a la presó provincial de Lleida des d'on vaser traslladat a la Model, i posat a disposició del cap Superior de Policia de Barcelona. Un copinterrogat se'l va posar en llibertat sense càrrecs53, però l'endemà mateix va tornar a ser detinguti va ser sancionat amb un mes d'arrest que va haver de complir a la presó Model. Va quedardefinitivament en llibertat el 3 d'octubre de 1943.54

El 20 de novembre de 1937 es va promulgar un Decret que establia les bases per a laintervenció de la Generalitat en les empreses col·lectivitzades i en els AgrupamentsIndustrials.55

48. CASTELLS, A., 1992 p. 1549. CNT. Industria Láctea Socializada. AIT. Fábrica nº.1.Balance, 20.IX.1937. AJVR Fons Joan Viader

Roger. Document 196, i CNT-AIT. Industria Láctea Socializada. Fábrica nº. 1 Estado de Cuentas,20.IX.1937, AJVR Fons Joan Viader Roger. Document 202.

50. “No se designan los elementos que ocuparon los cargos directivos en Comités de control eincautaciones y los que integraban las patrullas de control e incautación de la U.G.T. y de la C.N.T.,ignorándose por tanto su actual paradero, por carecer, como se ha manifestado anteriormente, dedenuncia alguna de los actos de referencia.” (Informe del Secretario del Sindicato Local de IndustriasLácteas, 27.III.1941. A.H.N. Fondo Causa General. Caja 1792/1).

51. Imma Tortajada com. pers.52. En una carta des del front que Josep Viader Roger adreça a la seva muller l'octubre de 1938 li diu:

“Referente a lo que dices que quieres ir a ver a Tortajada no lo hagas hasta que yo baje, pues Tortajadaparticularmente conmigo no se llevó mal, cuando fui a pedirle la consignación, pues el tieneresponsabilidad por lo que representa y lo que hizo fué en concepto de diferencias de sueldo, comotambién lo hará en adelante. Asi es que tienes que ir con cuidado ya que tanto el como Font ya sabenque lo que nos dieron era para esto, y a lo mejor puedes molestar y perderlo todo” (AJVR. Document402)

53. Aquest ràpid alliberament podria relacionar-se amb una intervenció favorable per part d'algun membrede la família Viader. (Imma Tortajada com. pers.)

54. ANC: Fons del Centre Penitenciari d'Homes. Expedients 62350 i 62878.

L'agrupament industrial http://seneca.uab.es/hmic



80

Dues setmanes més tard, el 4 de desembre de 1937, amb la Conselleria d'Economia presididaper Joan Comorera, el DOG publica un decret intervenint la Industria Láctea Socializada quefins aleshores havia quedat exclusivament en mans de la CNT-AIT.

“Donada l'escassetat actual de llet a Barcelona i la necessitat de regular equitativament laseva distribució, es fa precís que el Poder Públic controli directament les empresesproductores i repartidores de llet, i com sigui que la part més important d'aquestaindústria es troba a mans de l'anomenada “Industrias Lácteas Socializadas”, empresa queencara no està constituïda d'acord amb les prescripcions del Decret de Col·lectivitzacionsi Control Obrer del 24 d'octubre del 1936, i, per tant, encara no existeix en ellal'Interventor-delegat de la Generalitat que forçosament han de tenir totes les empresescol·lectivitzades tal com prescriuen aquelles disposicions,En ús de les facultats que em són conferides pel Decret del 20 del mes corrent,He resolt:Primer.- És intervinguda l'empresa anomenada “Industrias Lácteas Socializadas”Segon.- És nomenat Interventor-delegat de la Generalitat en l'empresa referida, elciutadà Josep Serrano i Ardèvol.

Barcelona, 30 de novembre de 1937” 56

Al respecte cal assenyalar que segons Bricall, el Consell d'Economia va mantenir el criterique els únics agrupaments que es podien reconèixer legalment, malgrat que no respectavenl'esperit del Decret de Col·lectivitzacions, eren els que s'havien format abans de la sevapromulgació.57

La unificació de les empreses lleteres va comportar una reorganització dels serveis derecollida i transport de llet. Abans de la unificació la refrigeració de la llet era responsabilitatdels pagesos i el transport fins a Barcelona, on es procedia a pasteuritzar-la, es feia en camionsque rarament tenien les condicions adequades. Després de la unificació la llet era transportadafins als centres locals de refredament i d'allí a Barcelona a l'interior de camions isotèrmics.

Amb aquest motiu es van crear diversos centres comarcals de refredament. El setembre de1937 eren en funcionament els de: Mollet, les Franqueses, Ronsana, Tordera, Vic, Olot iMollerusa, i estaven en construcció els de la Roca i Palautordera.58

55. “Als ulls de molts, la intervenció en les empreses col·lectivitzades i en els Agrupaments Industrials, ifins i tot en algunes empreses no necessàriament col·lectivitzades o col·lectivitzables, que establia undecret de 20 de novembre de 1937 (...) semblava excessiva i que restava importància a les funcions delsConsells d'Empresa i de les Assemblees dels treballadors. Però és que, en realitat, aquests òrgansrectors de la vida de les empreses col·lectivitzades eren moltes vegades simples organismes deliberantsen el quals es malgastava el temps discutint sobre divergències de tipus sindical o polítics, en detrimentde l'eficàcia de la direcció tècnica o econòmica de les empreses.” (PÉREZ-BARÓ, A., 1970 pp. 94-95)

56. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm 338, 4 desembre 1937 p. 965.57. BRICALL, J.M., 1970 p. 22158. En relació a aquestes centrals lleteres, en un Informe del Secretario del Sindicato Local de Industrias

Lácteas del 27.III.1941, relacionat amb els delictes contra la propietat inclosos a la Causa General, s'hipot llegir: “...con el producto de robos e incautaciones, montaron las estaciones refrigeradoras en LasFranquesas, Vilanova de la Roca y Mollet, reformando las ya existentes en Vich, Palautordera yTordera. Adquirieron 22 cubas-termos, para el transporte de la leche y siete de gran tonelaje para laciudad, todo ello, como se ha repetido reiteradas veces con el producto de robos, saqueos yexpoliaciones, que sumieron en la miseria a los grandes y pequeños productores de Industrias Lácteas.”(Archivo Histórico Nacional. [A.H.N.] Fondo Causa General. Caja 1792/1).




81

El servei de recollida era a càrrec dels transportistes de cada poble que prenien la llet unavegada al dia pel matí, ja fos a les mateixes masies ja fos a peu de carretera. Al recollir els gerrosplens es deixaven els buits del dia anterior. Teòricament el temps transcorregut entre la recollidade la llet i la seva arribada a la central no depassava les dues hores.

A l'arribada dels camions a la central es procedia a descarregar els gerros, i a mesurar i anotarla quantitat que corresponia a cada productor i a analitzar-ne una mostra.

Després de passar per l'aparell refrigerant, la temperatura de la llet es deixava entre els 6 i els8 graus centígrads i es guardava al dipòsit d'emmagatzematge a l'espera de ser transportada aBarcelona.59

Lleteries i vaqueries

Pel que fa als establiments dedicats a la venda de llet al detall, n'hi havia de dos tipus, leslleteries i les vaqueries.

Les lleteries no tenien estable ni vaques al propi establiment, i en bona part depenien de lesempreses industrials per a obtenir la llet que venien, tot i que també n'hi havia que operaven pelseu compte comprant-la, -tota o una part-, directament a pagès.

A principis de 1936 a Barcelona ciutat hi havia 1.724 lleteries, amb una venda mitjana de 80litres diaris, tot i que les més importants n'arribaven a vendre 1.200 i algunes no pasaven dels15 litres60.

La socialització de la indústria làctea va afectar també aquests establiments dedicats a ladistribució. Al setembre de 1937 només en quedaven 500, d'aquests 154 havien estat socialitzatsi havien passat a formar part de la Industria Láctea Socializada, la resta, uns 350, van continuarun temps en règim de propietat privada, i finalment es van agrupar com a “Cooperativa Lletera”.

“El [gremio] de Detallistas sin Establo constituido en su mayoría por pequeñosdetallistas que no tenían obreros ni dependencias de ninguna clase trató de escapar deaquella furia destructora de la industria que se llamaba colectivización formando unaCooperativa que defendiese sus intereses y obligados a sindicarse optaron por la C.N.T.con la intención y esperanza de que el caos allí existente, motivado más que por ningunaotra circunstancia por la falta de conocimientos, amor al trabajo y a todo lo queredundaba en beneficio y engrandecimiento de la Patria, salvar en parte sus modestasindustrias, pero todo fue en vano, la revolución marxista y anarco-sindicalista, con sushechos contundentes y desprovistos de todo razonamiento lógico, ordenó lacolectivización de fábricas y tiendas, dependientes hasta entonces del Ramo de laAlimentación de C.N.T. Aquí comienzan los atropellos y las injusticias; sin razones que

aducir, sin justificaciones que alegar, más que con su gran argumento “la pistola”.61

59. L'agost de 1937 el preu de venda al públic a Barcelona de la llet pasteuritzada era de 1,10 pts el litre. Elpercentatge més alt de cost corresponia al productor, que s'emportava un 59,2% i a la recollida, quesuposava un 43,6 per cent. La resta es repartien de la seg¸ent manera: refredament (1,8%), transport(4,6%), pasteurització (3,6%), repartiment (4,6%) i venda (7,3%), la qual cosa suposava un 15,6% dediferència a benefici de la Industria Lactea Socializada.

60. En aquest últim cas es tractava sovint de botigues que també venien altres productes o de petitsdespatxos situats a les porteries.

Lleteries i vaqueries http://seneca.uab.es/hmic



82

Pocs dies després del decret d'intervenció de la Generalitat sobre Indústries LàctiesSocialitzades el Conseller d'Economia va ordenar també la intervenció de la CooperativaLletera i de les cinquanta vaqueries que encara funcionaven en règim de propietat privada:

“En dictar l'Ordre del 30 de novembre darrer, procedint a la intervenció d'IndústriesLàctees Socialitzades, tal com es deia en el seu preàmbul, es féu amb motiu del'escassesa actual de llet a Barcelona i la necessitat de regular equitativament la sevadistribució, però per tal que aquest control es pugui exercir amb la deguda eficàcia,convé fer extensiva aquella intervenció a un nucli de vaquers que continuen regint-se enrègim de propietrat privada i a la Cooperativa Lletera de Barcelona, quedant així

intervinguda tota la indústria lletera a Barcelona.”62

A diferència de les lleteries, les vaqueries eren establiments amb estable i vaques propies. Acomençaments de 1936 a Barcelona n'hi havia 520, amb una producció diària de 80.000 litres.Cal tenir en compte, però, que un petit nombre d'aquestes vaqueries, amb una producció totalde 4.000 litres diaris, s'havien vist forçades per la legislació municipal a traslladar les sevesvaques fora del centre de la ciutat si ve continuaven venent la llet a la botiga de Barcelona.

El setembre de 1937 el nombre de vaqueries s'havia reduit molt si es compara amb què haviapassat amb les lleteries, ja que en quedaven encara prop de 500. Totes les vaqueries havienhagut d'entrar, voluntariament o forçada, a formar part de la “Cooperativa Integral Vaquera-Lletera de Barcelona”.

El procés de constitució d'aquesta cooperativa va resultat polèmic63 i va posar de manifestun cop més el diferent enfocament que anarquistes i comunistes donaven al tema de lescol·lectivitzacions64. El 28 de desembre de 1936, Joaquim Puig, vocal del Consell d'Economiade Catalunya en representació de la U.G.T. i president de la ponència d'Alimentació, eleva alConseller d'Economia la seva protesta per la manera com es vol procedir a la col·lectivitzacióde les vaqueries.65

61. Informe del Secretario del Sindicato Local de Industrias Lácteas, 27.III.1941. A.H.N. Fondo CausaGeneral. Caja 1792/1.

62. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 355, 21.desembre.193763. “Dos exemples extrems del posicionament de la petita burgesia envers la socialització els

constitueixen, per una part, el del ram de la Fusta de Barcelona on col·laborà de forma generalitzada enla seva socialització i, per una altra, el de les vaqueries de Barcelona on es va oposar frontalment al'intent de creació d'una agrupació del sector; això provocà un conflicte obert amb els treballadors de laCNT que finalment es va resoldre amb el projecte de constitució d'una cooperativa -decret del 31d'agost de 1937- que possibilità a la petita burgesia d'aquest sector el manteniment dels seus negocis iindústries.” (CASTELLS, A., 1993 p. 72)

64. Segons el professor Bonamusa la diferent òptica social i política que anarquistes i comunistes posen demanifest en les q¸estions militars i de seguretat interior, s'observa també en les actuacions de políticaindustrial, agrària i de proveïments, perquè mentre els primers eren partidaris d'una economiasocialitzada pels sindicats, de la col·lectivització de totes les empreses i del control dels mitjans deproducció per part dels sindicats, els comunistes en canvi, eren favorables a la nacionalització de laindústria bàsica, a les cooperatives i a la continuïtat de la petita i mitjana empresa en mans privades.(BONAMUSA, F., 2004 p. 56)

65. Acta de la reunió del Consell d'Economia de Catalunya del dia 28 de desembre de 1936. Centred'Estudis Històrics Internacionals [CEHI]. Fons D.H. Serie Documents Històrics, caixa 6(2) carpeta 8




83

Un mes més tard, el 29 de gener de 1937, el mateix vocal informa del resultats de la sevaentrevista amb una comissió dels obrers vaquers, els quals li van comunicar la seva intenciód'anar a la col·lectivització de les vaqueries sense esperar la resolució del Consell d'Economia ialerta de la possibilitat que esclati un conflicte66. S'acorda convocar els obrers a una reunió perfer-los veure la conveniència que deposin la seva actitud.67

L'1 de febrer els obrers vaquers s'entrevisten pel matí amb J. Presas, representant de CNT, iPresident Delegat del Consell d'Economia, a qui prometen acatar les disposicions d'aquestorganisme. Al vespre, però, assalten el local dels patrons i proclamen la col·lectivització de lesvaqueries.

A la reunió d'aquell mateix vespre, el Consell d'Economia debat els fets. Joaquim Pou,representant de la Unió de Rabassaires, exigeix que els obrers vaquers respectin les decisionsdel Consell i adverteix que la col·lectivització il·legal portarà a una reducció en la producció dellet.

Joan Grijalbo, representant de la U.G.T., demana que les organitzacions sindicalsdesautoritzin la manera d'actuar dels obrers vaquers i Joan Fronjosà, també de la U.G.T.,proposa que el Consell no autoritzi la legalització de la col·lectivització. Els representantsanarconsindicalistes, però, aposten per donar per bona la política de fets consumats. Presas iSala, de CNT, opinen que “per a no produir més soroll”, quan ja està fet, el millor es buscar lamanera de sotmetre aquest tipus d'iniciatives a les lleis de la col·lectivització.

Finalment Ramon Peipoch, representant d'Acció Catalana “i altres partits d'esquerra”,proposa posar els fets en coneixement del Conseller d'Economia per tal que el govern miri defer complir els acords del Consell d'Economia, i plantejar també la qüestió a les organitzacionssindicals.68

L'endemà, al voltant del migdia, un nodrit grup de petits industrials vaquers es vanconcentrar a la plaça de la República69 amb una pancarta en què es feia constar l'adhesió de lapetita burgesia a la revolució i alhora es protestava per la col·lectivització de què havien estatobjecte els seus establiments.

“Los comisionados llegaron a formar una pequeña manifestación y pidieron entrar en elPalacio de la Generalidad para exponer al Presidente sus quejas. Poco más tarde, elPresidente recibía a una comisión de los vaqueros protestatarios y, después de escucharsus quejas, les dijo que entendía que la razón les asistía y que por ello les prometía hablarde la cuestión con el consejero de Seguridad Interior, rogándoles que se disolvieran.Por estar presente durante esta visita el consejero de Abastos y secretario de la U.G.T.,Comorera, intervino en la conversación, diciendo a los comisionados que juzgaba que lacolectivización que se pretendía llevar a cabo era perfectamente ilegal y que en vista deello aconsejaba a todos los afiliados a la central sindical que representaba a no colaboraren dicha colectivización.

66. A començaments de 1936 els obrers vaquers de Barcelona eren 360 enfront de 1.040 industrialsvaquers i familiars.

67. Acta de la reunió del Consell d'Economia de Catalunya del dia 29 de gener de 1937. CEHI. Fons D.H.Serie Documents Històrics, caixa 6(2) carpeta 9

68. Acta de la reunió del Consell d'Economia de Catalunya del dia 1 de febrer de 1937. CEHI. Fons D.H.Serie Documents Històrics, caixa 6(2) carpeta 9

69. L'actual plaça de Sant Jaume




84

Los comisionados regresaron a la plaza y, después de haber dado cuenta a suscompañeros de la excelente posición en que habían encontrado a los gobernantes de laGeneralidad, se disolvió la manifestación, sin que ocurriera ninguna clase de

incidentes.”70

Al cap de dos dies la col·lectivització de les vaqueries va ser tractada pel Consell de governde la Generalitat. El conseller de Governació i Assistència Social, Antoni Mª. Sbert va explicarals periodistes que el govern la considerava il·legal i que calia que les dues organitzacionssindicals implicades, la C.N.T. i la U.G.T., s'adonessin de la necessitat de respectar les decisionsgovernamentals.71

Una setmana més tard, el 8 de febrer de 1937, el sots-secretari de Finances, Martí Feced, esreuneix al Palau de la Generalitat amb representants de C.N.T. i U.G.T. En la seva intervenciódona suport a l'acord denegatori de col·lectivització de les vaqueries, “que s'inspiraesencialment en el principi de respecte a la petita industria” i demana als representants obrers labúsqueda d'una fórmula de conciliació, tot sotmetent a la seva consideració la possibilitat d'anar,en lloc a de a una col·lectivització a una fórmula de tipus cooperatiu.

Durant els dies successius es van celebrar separadament diverses reunions entre elrepresentant de la Generalitat i representants industrials i obrers, en què es va prendre com abase de diàleg la proposta d'adoptar el sistema cooperatiu, i es va discutir la possiblerepresentació de l'element industrial.

Els industrials van defensar la seva posició argumentant que eren “petits industrialstreballadors amparats per la llei”, que estaven sindicats a la Unió de Rabassaires i que “pertractar-se de ciutadans que aportaven la totalitat dels seus elements de treball, producte del'esforç continuat de la seva vida, exigien una representació dintre del Consell Directiu de laCooperariva en projecte”.

Les representacions sindicals per la seva banda es van negar a reconèixer la personalitat alsindustrials, i la seva representació en el si del consell directiu de la futura cooperativa perentendre que l'element patronal, com a tal classe, ja no existia, però van aceptar la sevarepresentació sempre i quan es presentessin “com a uns companys més de treball, previ l'ingrésen qualsevulga de les dues grans sindicals”.

Finalment el 16 de febrer de 1937 va tenir lloc al Palau de la Generalitat la conjunta reunióde tots els estaments implicats, Generalitat, sindicals i industrials vaquers, per tal de aixecar actede l'acord definitiu de constitució de la cooperativa, amb representació de tots ells.72

El 29 de març va quedar inscrita amb el número 1878 al registre del Servei de Cooperació,la Cooperativa Integral Vaquera-Lletera de Barcelona amb la finalitat de:

“...organitzar el treball de proveïment de llet a Barcelona, utilitzant el concurs de tots elsque estaven ocupats en aquesta feina abans de la constitució de la mateixa, instituint unrègim d'igualtat de drets per a tots els treballadors i establuint entre ells unes relacions

basades en la solidaritat i el respecte mutu.”73

70. La Vanguardia. 3 de febrer de 1937 p. 1.71. Font: La Vanguardia. 4 de febrer de 1937




85

En quant a l'orientació industrial, els estatuts de la cooperativa proposaven la concentraciód'estables en una zona expressa dins la ciutat de Barcelona, especificant també que:

“...amb la seva actuació procurarà oferir els majors beneficis possibles al pobleconsumidor, tant en el que es refereix al preu del producte distribuït com en la qualitat icondicions tècniques i sanitràries de la producció.”

L'Article 13 dels Estatuts establia que:

“Tot soci, lliure d'obligacions especials envers la Cooperativa, pot separar-se de lamateixa notificant-ho, per escrit, en un termini anticipat de quinze dies com a mínimum”

Apel·lant a aquest punt de l'articulat hi va haver industrials vaquers que havent ingressat a lacooperativa obligats pel perill de les incautacions, tan bon punt van veure que la situaciópolítica i social es presentava favorable, rectificaven la seva decisió i reclamaven els bensaportats.

La qüestió esdevé preocupant per als sindicats fins al punt que el Secretariat de Catalunya dela U.G.T. adreça una carta la Federació de Cooperatives de Producció i Treball de Catalunya,en què comenta el fet. En la seva resposta Sebastià Flor escriu:

“Nosaltres acceptem que quan s'hagi procedit expropiant-los forçosament, facinprevaleixe els seus drets a la menor oportunitat que se'ls presenti. No pas, però, quanvoluntàriament decideixen col·lectivitzar els mitjans de producció i de treball. Peraquesta raó, quan es presenten comissions a consultar a aquesta Secretaria, els hiobservem que al constituir la Cooperativa significa la renúncia dels drets de propietatdels tallers, fàbriques i tendes amb lluirs màquines, instal·lacions, etc; ja que laCooperativa, el que fa, és col·lectivitzar el treball. I, naturalment, en el cas de quevulguin desfer-se'n, no poden reclamar altra cosa que el compliment de les condicions

convingudes per a l'amortització dels bens traspassats.”74

Respecte a la Cooperativa Integral Vaquera-Lletera, no s'estalvia gravíssimes acusacions queimpliquen a la C.N.T. en una estratègia per fer-se amb el monopoli de llet75:

72. Font: Acta de la reunió del 16 de febrer de 1937 al Palau de la Generalitat. CEHI, Inventari ArxiuSalamanca. Fundació Figueras, caixa 6.1, carpeta 7.La interpretació que de tot el procés se'n va fer a la Causa General, altera l'ordre dels fets i atribueix ala Generalitat de Catalunya una intervenció en sentit contrari al que realment va tenir: “Los VaquerosUrbanos al iniciarse la revolución marxista, trataron de defender sus intereses agrupándose y cons-tituyéndose en Cooperativa pero bien pronto se impusieron los elementos rojos de Control, hasta queen febrero de 1937 la extinguida Generalidad de Cataluña, a petición de los elementos de la U.G.T. yC.N.T., decretó su colectivización empezando en esta fecha para dichos industriales un periodo dedespojo y des-trucción. Hubo luchas entre los patronos y los elementos rojos encargados de las requisase incautaciones, que motivaron fuertes amenazas del entonces Director de Seguridad de Barcelona,Erolas. En consecuencia, la palabra Colectivización en todo cuanto se refiere a los efectos causados enlas industrias y Gremio de Industrias Lácteas, es un sinónimo exacto y completo de destrucción ymiseria.” Informe del Secretario del Sindicato Local de Industrias Lácteas, 27.III.1941. A.H.N. FondoCausa General. Caja 1792/1.

73. Estatuts de la Cooperativa Integral Vaquera-Lletera de Barcelona. CEHI, Inventari Arxiu Salamanca.Fundació Figueras, caixa 6.5, document 17.

74. Carta de la Federació de Cooperatives de Producció i Treball de Catalunya al Secretariat deCatalunya de la U.G.T., 2.VI.1937. CEHI, Inventari Arxiu Salamanca. Fundació Figueras, caixa 6.5,document 7.




86

“Tenim referències que la Cooperativa Integral Vaquera-Lletera de Barcelona és unaficció, organitzada de comú acord amb el Sindicat de la C.N.T. per exercir el monopolide la venda de llet a Barcelona; quin monopoli és d'efectes immorals com s'ha pogutcomprovar últimament amb l'augment de la llet a 1'20 pts litre. A uns companys de laU.G.T. que vingueren a aquesta Secretaria per a informar-nos de les intrigues quepromovien els elements de la C.N.T. en el si de la Cooperativa al objecte d'anular lapersonalitat dels companys de la U.G.T. els hi respongué que la organització d'aquestaCooperativa servia, explotant el nom, per a treure's del davant uns possiblescompetidors, i valer-se'n de la col·laboració conjunta dels dos sindicats per a realitzarnegocis bruts”.

Al llarg de 1937 es van continuar produint conflictes entre la Cooperativa i alguns dels seuselements. El 29 de juny el Sindicat Agrícola de Vaquers de Barcelona va adreçar una carta alconseller Josep Tarradellas en què li explicava que els vaquers de Barcelona estaven vivinthores tràgiques i li demanava que intercedís en el seu conflicte:

“...ens permetem recórrer a Vos que sou un genuí representant del partit que amb torentusiasme votarem el 16 de febrer, per tal de fer-vos recordar que en el darrer Congrésd'Esquerra, suara celebrat, i en la 3 Conclusió aprovada hi du: DENUNCIA COM UNAFORMA DE SABOTATGE A LA NOVA ECONOMIA LESCOL·LECTIVITZACIONS IL·LEGALS I LES INCAUTACIONS INJUSTES, FETESAMB FREQÜÈNCIA SENSE INTEL·LIGÈNCIA I SENSE CONSCIÈNCIA I ESDEMANA EN BÉ DELS MATEIXOS OBRERS UNA URGENT RECTIFICACIÓ EN

AQUESTS INTENTS DESASTROSOS.”76

El Consell d'Indústria de la Cooperativa va acordar allotjar totes les vaques de la ciutat deBarcelona en unes quadres determinades, la qual cosa no va agradar gens als ex-patrons algunsdels quals van procedir a retirar-les i a retornar-les als seus locals. A més es va deixar sense feinaa alguns membres de la cooperativa a l'hora que s'incorporava a les vaqueries a noustreballadors.

Per tot plegat el 14 de juliol el Conseller d'Economia, Joan Comorera, encarregat pel Governde la Generalitat de trobar una solució a una qüestió “que per la seva importància afecta a l'ordrepúblic i als interessos generals del país” va dictar un Laude en què es defensava la vigència delpacte del 16 de febrer i els Estatuts de la Cooperativa, ordenant als ex-patrons que tornessin lesvaques als nous locals i al Consell d'Indústria de la Cooperativa que readmetés al treball “totsels que hagin estat eliminats, amb absoluta preferència a tots els que hagin ingressatposteriorment a la constitució de la Cooperativa.”77

Vist que els ex-patrons es negaven a cumplir l'ordre de trasllat de les vaques, el 27 del mateixmes, el Conseller d'Economia va elevar les disposicions del Laude a la categoria d'Ordreadministrativa, tot explicant que aquell...

75. Recordem que la central anarcosindicalista controlava també la pràctica totalitat de les industrieslàcties a través de l'agrupament “Indústria Láctea Socializada”.

76. Carta del Sindicat Agrícola de Vaquers de Barcelona a Josep Terradellas Joan, 29.VI.1937. ArxiuMontserrat Terradellas i Macià. Poblet.

77. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 197, 16.juliol.1937




87

“...tenia per finalitat solventar, no solament una qüestió particular entre els vaquers deBarcelona, sinó arranjar també, provisionalment, un problema d'ordre públic i desubsistències, que afectava, ensems, els interessos generals de l'economia catalana i la

nona organització de les empreses industrials i comercials”78

Per tot plegat s'imposa als “patrons vaquers de Barcelona”79 l'acompliment de les clausulesdel Laude “sense excusa de cap mena”, “com una imposició dels Poders públics, acordada ambmires als interessos generals dels ciutadans i els de l'economia catalana”. L'Ordre estableixsancions de fins a 5.000 pessetes als qui no l'acompleixin, sense perjudici de ser denunciats “perdelicte de sabotatge a la nova economia i desacatament a les mesures del Govern”.

Al setembre el Diari Oficial de la Generalitat va publicar un Decret de Presidència en quèestablia com a textos legals “en absoluta vigència”, els Estatuts de la Cooperativa i el Laude il'Ordre a que acabem de fer referència, quedant obligats els industrials vaquers a presentar en eltermini màxim de quinze dies un inventari-balanç de la situació del seu negoci en el moment deser incoporats a la cooperativa, “amb l'objecte que llur actiu i passiu pugui ésser reconegut peraquesta entitat, previ el vist i plau del representant del Conseller d'Economia a la seva Junta”.80

Un any més tard la problemàtica a discutir, en aquest cas pel Consell d'Economia, ja no estàrelacionada per l'enfrontament entre obrers i industrials vaquers, sinó per la baixa continuada dela producció i l'irrefrenable pujada de preus. Si l'augment del litre de llet a 1'20 pts va serconsiderat “immoral” en el seu moment, ara el que es demana és apujar-lo fins a 3'50 pts.81

“...l'esmentada petició d'augment de preu ve imposada per l'especial situació queatravessa la Cooperativa Vaquera, donada la impossibilitat de disposar de la necessàriaalimentació per al bestiar, el que repercuteix considerablement en la producció de llet,disminuint-la i a l'encariment del transport dels pinsos a causa de la manca de braços enel camp i a la del material d'empacar, ço que obliga a transportar-los en gerbes el que

repercuteix considerablement en el preu de cost.”82

Davant la petició els membres del Consell es mostren en general reacis a l'augment. Estem afinals de setembre de 1938 i part de Catalunya es troba ja en mans de l'exèrcit franquista:

“Sabem que els llocs dins de Catalunya on es treia més ferratge, estan en mans delsfacciosos i, aleshores quada com a base de ferratges el Baix Urgell. Però, el pagès ha fetnomés una sega d'aufals i tots sabem que si no es sega tres vegades no hi ha manera dedonar rendiment. Tots sabem que l'aufals s'enviava en camions de 4 ó 5 tones. Aquí no hiha cordill ni fil ferro per a fer les paques. I, la “Cooperativa Integral Vaquera” enviacamions de 7 ó 8 tones i aquí arriben solament 3, 4 ó 5 tones, el que representa unapèrdua pel preu.”

78. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 210, 29.juliol.193779. Curiosament el text fa servir l'expressió “patrons vaquers” tot i que legalment ja no ho eren, perquè

s'havien constituit en Cooperativa.80. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, IX.193781. L'escassetat era tan gran que es va arribar a prohibir la venda de nata en tot el territori de Catalunya per

tal de no reduír encara més el volum de llet disponible i “que els infants, malalts i vells no es veginprivats de tan nutritiu element.” Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7.I.1938

82. Consell d'Economia de Catalunya. Butlletí de les sessions, núm. 147, 27.IX.1938. Arxiu MontserratTerradellas i Macià. Poblet.




88

Per això hi ha qui proposa traslladar les 2.023 vaques que encara queden a la ciutat83 fins“allà on hi ha menjar, en lloc de portar el menjar allí on hi ha les vaques”, una solució que topaamb l'oposició dels pagesos que es neguen a admetre les vaques, “al·legant que les seves leshavien hagut de matar per manca de ferratges adeqüats” la qual cosa també podria acabarpassant amb les vaques de Barcelona:

“...si no s'estudia la forma de donar solució a això d'aquí tres o quatre mesos aquestesvaques s'hauran de matar per manca de menjar, perquè seran improductives.”

Finalment i després de moltes deliberacions es va acordar trametre un comunicat al Consellerd'Economia en què es feia constar:

“que, si bé de l'examen d'aquesta petició resulta que transitòriament s'ha d'autoritzar elpreu de 3'50 ptes, com que considerem que és impolític seguir aquesta orientaciód'augment de preu i que, a part, això, si no es subsanen els efectes que han provocataquest augment, ens trobaríem d'ací a quatre dies amb una altra petició d'augmnent,també jutsificada per l'encariment, els transport, etc. li suggerim que pels mitjans queestiguin al seu abast, vulgui procurar que siguin subsanades tot aquest comú de coses quecontribueixen a l'empobriment i a la desfeta total del ram de la indústria.”

A quatre mesos del final de la guerra, el 17 de novembre de 1938, el Consell de Ministres vadictar una ordre classificant la llet, entre altres aliments i materials d'ús i vestit, com a un “articlede primera necessitat” la qual cosa comportava que la seva producció, adquisició, distribuició iconsum passaven a ser coordinats per la Junta Reguladora de Proveïments, que depenia delgovern de la República.

La classificació d'un article com “de primera necessitat” suposava també que la IntendènciaGeneral de Proveïments quedava encarregada d'aquirir-ne la totalitat, per tal de destinar-los alproveïment de la població militar i civil, els seus productors eren obligats a vendre'lsexclusivament a l'Estat.84

La Comissión Desagrupadora de la Industria Láctea.

En acabar la guerra i fer-se càrrec de la direcció econòmica les autoritats franquistes, els vacaldre desfer tota l'obra col·lectivitzadora impulsada pels sindicats i reglamentada per laGeneralitat.

Tal com s'ha explicat en diversos treballs85, a partir de la incorporació d'un territori a la“España Nacional”, hi començava a funcionar la “Comisión de Incorporación Industrial yMercantil” corresponent, que en el cas de Catalunya era la núm.2.

Aquestes comisions tenien, entre d'altres, les següents missions:“a) Proponer las medidas y disposiciones de todo orden conducentes a la rápida,disciplinada y ordenada continuidad del trabajo industrial y comercial.b) Organizar la más próxima continuidad de dicho trabajo en la industria y el comercio,

83. Abans de la guerra, a començaments de 1936, n'hi havia 8.000 i al setembre de 1937, unes 6.000.84. Gaceta de la República, núm. 323, 19.Novembre.1938 i Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,

núm. 331, 27.Novembre.193885. Vegeu: ARACIL et al., 1999; FABRE, J., 2002.




89

previa la adopción de aquellas medidas que, en conexión con los organismoscompetentes, garantices dicha continuidad bajo el mando y la disciplina de legítimospropietarios, afectos al Movimiento Nacional y exentos de culpabilidad, en tal forma,además, que permita separar desde el punto de vista de las responsabilidades y parafuturas investigaciones, las actuaciones administrativas y de todo orden durante el ya

largo periodo de dominación marxista”.86

A cada ram d'indústria funcionava una comissió específica, que en aquells casos en quès'havia produït un agrupament -socialització- d'indústries es contituïa en “ComisiónDesagrupadora” per intentar retornar el sector a la situació anterior al 19 de juliol de 1936.87

Totes les persones afectades pels agrupaments havien de presentar davant les comissions, enun termini de 30 dies, una declaració jurada del seu actiu i passiu en el moment en què es vaproduir l'agrupament “y en el que con la entrada de las fuerzas del Glorioso Ejército Nacionalpudo considerarse terminado”.

Les comissions desagrupadores havien d'establir també el grau de perjudici o d'amilloramentsofert per cada empresa com a conseqüència de l'agrupament, i també els mecanismes decompensació que calia aplicar en un o altre sentit, en el ben entès que quedaven exclosos dequalsevol indemnització els danys produits pels bombardeigs.88

La “Comisión Desagrupadora de la Industria Láctea”, amb seu al carrer Urgell 71, es vaconstituir, a petició dels industrials lleters, el 15 de febrer de 1939.

“Los abajo subscritos, en representación de los industriales lecheros cuya relación seacompaña, que constituían el agrupamiento denominado INDUSTRIA LACTEASOCIALIZADA, domiciliada en la Via Layetana, nº 30 de esta Ciudad, cuyasrespectivas fábricas e instalaciones fueron refundidas en el expresado agrupamiento,conceden ampla [sic] autorización a las empresas PRODUCTOS MARINETTE S.A.,S.A. LETONA e INDUSTRIAS FRIGORIFICAS S.A. para que en nombre yrepresentación de dichos industriales y bajo la Presidencia y de acuerdo con un señordelegado de esa Excma. Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil Nº 2, cuyonombramiento interesan, procedan a realizar todas las gestiones que estimen

conducentes a la más rápida puesta en marcha de sus respectivas instalaciones.”89

La presidència va recaure en José Juvé Botí i com a vocals van formar-ne part: José Bosch,de Productors Marinette S.A.; Joan Viader Roger, de S.A. Letona:, i Joan Rimblas d'IndustriasFrigoríficas S.A: (Frigo).

86. Boletín Oficial del Estado, 6.Maig.193887. “Partiendo del principio de que los agrupamientos o concentraciones industriales se formaron por el

despojo de todo lo que constituía el capital de las empresas a sus legítimos dueños, la liquidación ha deconsistir en primer término en devolver todos los bienes identificables a sus legítimos propietarios.”(Bases para una disposición ordenadora de los desagrupamientos. Arxiu Històric de la Cambra Oficialde Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona [AH COCINB]. Fons de la Comisión de IncorporaciónIndustrial y Mercantil nº.2 Caixa 300)

88. “En lo que se refiere a las pérdidas representadas por daños en los inmuebles, solo tendrán laconsideración de compensables aquellos que no provengan de accidentes de guerra.” (Bases para unadisposición ordenadora de los desagrupamientos. AH COCINB. Fons de la Comisión deIncorporación Industrial y Mercantil nº.2 Caixa 300)

89. Autorització dels empresaris làctics per a ser representats a la comissió desagrupadora. AH COCINB.Fons de la Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil nº.2 Caixa 303)

La Comissión Desagrupadora de la Industria Láctea. http://seneca.uab.es/hmic



90

Es tractava d'intentar retornar el sector lleter a la situació en que es trobava a començamentsde 1936, si més no pel que fa a la propietat i la diversificació empresarial.

“...los industriales lecheros fueron agrupados y colectivizados durante la época roja,constituyéndose dicha colectivización con los bienes de los citados industriales, de quefueron despojados (...) dicha colectivización se denominó Agrupamiento “IndustriaLáctea Socializada”, la que con los bienes (incluso metálico) de los industriales lecherosy con los que le produjera la explotación de la indústria de referencia funcionó hasta la

liberación de la zona roja”90

Deu mesos després de la seva creació, en una carta adreçada al Ministro de Industria yComercio el president de la comissió explicava quin havia estat el procés seguit fins aleshores:

“El proceso de desagrupamiento ha sido, hasta la fecha el que normalmente se sigue, esdecir: el nombramiento en fecha 15 de febrero, de una Comisión desagrupadora formadapor tres industriales cuyos establecimientos resultaron afectados por el agrupamiento oconcentración, presidida por persona ajena a la industria, nombrada por la Comisión deIncorporación y que actuaría por delegación de la misma”.

Esta Comisión Desagrupadora, inició inmediatamente su labor de liquidación, labor algocompleja, atendida la importancia económica que alcanzó “Industrias lácteas socializadas”.

La Comisión arriba a admetre de manera explícita l'amillorament generalitzat que vaexperimentar el sector durant l'etapa de socialització:

“... es la de la leche y sus derivados, una industria que requiere para alcanzar un cierto gradode desarrollo y perfeccionamiento técnico, grandes empresas y disponibilidades de capital. Yasí, actuando fusionadas durante el dominio rojo las numerosas industrias productoras ytransformadoras lograron un relativo perfeccionamiento que se tradujo, aún a costa de ladesaparición de varias industrias pequeñas, en la adquisición de modernas instalaciones:estaciones refrigeradoras, modernización de los medios de transporte, remoción de utillaje, etc,etc.”91

La qual cosa dona peu també a haver hagut d'inventariar nombrosos bens...

“...que no fueron desposeídos a ninguna de las empresas agrupadas pero que fueronadquiridos por la “Socialización” y figuraban por tanto en su activo, al disolverse con laliberacion de Barcelona.”

90. Dictamen relativo al expediente de descolectivización de la Industria Láctea, 29.V.1941. AHCOCINB. Fons de la Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil nº.2 Caixa 303)

91. Una interpretació que són lluny de compartir els dirigents de la C.N.S.: “A pesar de los esfuerzosrealizados, y de la labor desarrollada por la Comisión desagrupadora de las Industrias Lácteas creada alser liberada Barcelona por el Glorioso Ejército Nacional con el único y exclusivo objeto de devolver asus propietarios los materiales hallados procedentes de robos, requisas y colectivizaciones, la laboreconómica desarrollada por los Comités de control y colectivizaciones rojos arroja pérdidas tanconsiderables, que las industrias y comercios dependientes de este Sindicato Local de IndustriasLácteas, necesitarán todavía bastante tiempo para alcanzar el desarrollo, altura y eficiencia que poseíanen Julio de 1936.” Informe del Secretario del Sindicato Local de Industrias Lácteas, 27.III.1941.A.H.N. Fondo Causa General. Caja 1792/1.




91

Això va plantejar el problema d'haver de discriminar la veritable propietat d'aquests bens,que no podia reivindicar cap de les empreses concentrades, però que a judici de la comissió:

“...fueron adquiridos con fondos procedentes de las mismas, o con el producto de suinversión, o en general, por la rotación del negocio que a su costa se montó”.

Per tot plegat la CDIL “entendiendo de justicia el equitativo reparto del activo existente, enproporción a los perjuicios que la colectivización o agrupamiento ocasionó a los interesados enel mismo”92 va procedir a subhastar aquests bens, que solien ser adquirits per industrials lletersque havien engegat o eren en procés de fer-ho les seves antigues fàbriques acabades derecuperar.

El 6 de juny de 1941, al cap de gairebé dos anys i mig d'iniciar-se el procés dedesagrupament, el president de la CIIM núm 2, assenyala en un ofici adreçat al SecretarioGeneal Técnico del Ministerio de Industria y Comercio (MIC) que han pogut fer-se càrrec detotes les estacions receptores de llet de la Industria Láctea Socializada, a excepció de la deMollet.93

El conflicte per la propietat de la Central de Mollet resulta il·lustratiu de les lluites internesque ben aviat es van desfermar entre els diversos sectors del mateix Règim per fer-se amb àreesconcretes de poder polític i/o de domini econòmic, i en concret les que van enfrontar els sectorsrepresentants de la burgesia industrial amb la Falange.

Bàsicament es va tractar d'un enfrontament entre els industrials lleters, representats per laComisión de Incoporacion Industrial y Mercantil, i els falangistes de la CNS amb el suport del'Ajuntament. Uns i altres reclamaven la propietat dela Central de Mollet.

Els industrials pretenien desmantellar-la, retornar als seus anteriors propietaris la maquinàriaque havia estat reclamada, i subhastar la resta. Mentre que els falangistes eren partidarisd'aprofitar i mantenir operativa la infraestructura creada per la CNT-AIT en temps de laIndústria Láctea Socializada.

“Para la conveniencia de los Servicios Sindicales, urge tomes posesión de la CentralReceptora y Refrigeradora de leche, que en el término municipal de Mollet instaló laColectivización de la Industria Láctea.En su día el Servicio Sindical encargado de la recogida y transporte de leche, tecomunicará el día para la puesta en marcha de la misma. El alquiler del local corre desdeel momento de la toma de posesión, a cargo del Servicio de Abastecimiento del

Sindicato Provincial Agro-Pecuario”.94

92. Ofici adreçat pel president de la Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil nº. 2 al Ministro deIndustria y Comercio, 20.XII.1939. AH COCINB. Fons de la Comisión de Incorporación Industrial yMercantil nº.2 Caixa 303)

93. Ofici adreçat pel president de la Comisión Liquidadora de la Comisión de Incorporación Industrial yMercantil nº. 2 al Secretario General Técnico del Ministerio de Industria y Comercio, 6.VI.1941. AHCOCINB. Fons de la Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil nº.2 Caixa 300)

94. Ofici adreçat pel Cap Sindical Provincial de la C.N.S. al Cap de la Casa Sindical de Mollet.(20.XI.1939). Arxiu Històric de Mollet del Vallès [AHMVA]. Fons de l'Ajuntament de Mollet. Caixa A16- 4510.

La Comissión Desagrupadora de la Industria Láctea. http://seneca.uab.es/hmic



92

La intervenció del ministre d'Indústria i Comerç va donar la raó a les tesis dels industrials iel 30 de agost de 1940 el Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona95 va publicar un anuncioficial firmat pel president de la CDIL obrint un concurs públic per a l'adquisició de diversesmàquines i elements procedents de l'antiga Industria Láctea Socializada.

Però un cop fallada la subhasta, quan els compradors, representants de la “Agrupación deProductores, Industriales y Comerciantes Lecheros”, van anar a Mollet a fer-se dels bens quehan adquirit, la dipositària legal es va negar a lliurar-los, seguint ordres de l'Ajuntament.

El 14 de desembre, el president de la CIIM núm 2, Santiago Gotor, adreça un ofici a l'AlcaldeGestor de Mollet demanant explicacions96 i el 10 de gener de 1941, l'Ajuntament, li respon ambun extens escrit en què justifica la negativa a permetre la retirada de l'equipament de la centrallletera:

“...el edificio fue construido por el extinguido Agrupamiento y la maquinaria einstalación adquiridos por compra efectuada por el mismo, en su totalidad, sin queninguna máquina de las instaladas, y hoy existentes, fueran de propiedad particular de

ningún industrial del ramo establecido con anterioridad.” 97

L'argumentació de l'Ajuntament proseguia, afirmant que fins i tot en cas -que no admet-, desubhasta de bens de la Central, els beneficiaris haurien de ser els ramaders de Mollet i no elsindustrials de Barcelona, tenint en compte en els deutes contrets amb els productors per part dela desapareguda Industria Lactea:

“...debe esta Alcaldía hacer constar que los primeros perjudicados del AgrupamientoSocializado en período rojo, fueron los productores, o sea los labradores y vaqueros deesta villa, que, no solamente dejaron de percibir las cantidades pendientes de liquidaciónpor entrega de leche, sino que dejáronles sin abonar importantes suministros efectuadosen el período que rigió la indicada

Començava així un nou conflicte liderat en aquest cas per les autoritats municipals que tambévolien mantenir operativa la Central lletera. Un conflicte que acabaria gairebé un any més tard,després de diverses accions legals, i de força, i d'amenaces jurídiques i governatives, amb eldesmantellament de la central i la imposició de les tesis dels industrials.

“...se ha logrado el acuerdo en el [desagrupamiento] de la Industria Láctea, haciéndosecargo el adjudicatario de lo que había sido enajenado en subasta por el citadodesagrupamiento y sobre el que pretendían derechos el Ayuntamiento de Mollet, y comoquiera que en la apreciación de la naturaleza jurídica de parte del material que hamovilizado dicha desagrupadora podrían deducirse derechos a favor del Estado, se harecabado entreguen al mismo y como transacción, la cantidad de 100.000 pesetas que

percibirá esta Comisión para su transferencia al organismo correspondiente.”98

95. BOPB núm 209. p. 396. Ofici del President de la Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil nº. 2 a l'Alcalde Gestor de

Mollet. (14.XII.1940). AHMVA. Fons de l'Ajuntament de Mollet del Vallès. Caixa A16 - 451097. Ofici adreçat per l'alcalde de Mollet al president de la Comisión de Reincorporación Industrial y

Mercantil nº.2 (10.I.1941). AH COICNB Fons de la Comisión de Incorporación Industrial y Mercantilnº.2. Caixa 303.




93

Bibliografia citada

ARACIL, R., SEGURA, A, OLIVA, J. & PONT, M., 1999. Empresaris de la postguerra. LaComisión de Incorporación Industrial y Mercantil nº 2. 1938-1942. Cambra Oficial de Comerç,Indústria i Navegació de Barcelona, Barcelona.

AZAÑA, Manuel, 1967a. Cataluña en la guerra in: Obras Completas III. Ediciones Oasis,Mèxic. pp. 505-510

AZAÑA, Manuel, 1967b. La insurrección libertaria y el “eje” Barcelona-Bilbao in: ObrasCompletas III. Ediciones Oasis, Mèxic. pp. 511-517

BONAMUSA, Francesc, 2004. Economia, finances i col·lectivitzacions industrials.L'estratègia econòmica del Govern de la Generalitat en el nou ordre revolucionari. In: LaGuerra civil a Catalunya (1936-1939) / [director científic: Josep Maria Solé i Sabaté; directorcientífic adjunt: Joan Villarroya ; director de l'obra: Eduard Voltas]. pp. 54-83. Edicions 62,Barcelona.

BRICALL, Josep Maria, 1970. Política Econòmica de la Generalitat (1936-1939). Edicions62, Barcelona

CASTELLS DURAN, Antoni, 1992. Las transformaciones colectivistas en la industria y losservicios de Barcelona (1936-1939). Fundación Salvador Seguí, Barcelona.

CASTELLS DURAN, Antoni, 1993. Les col·lectivitzacions a Barcelona 1936-1939. Hacer,Barcelona.

CHECA ARTASU, Martí, 2004. SA, LETONA 1925-2005. Ambient Gràfic, Barcelona.

CONSELLERIA D'ECONOMIA. GENERALITAT DE CATALUNYA, 1936. Decret deCol·lectivitzacions. Edicions de la Conselleria d'Economia, Barcelona.

FABRE, J., 2002. La contrarevolució de 1939 a Barcelona. Els que es van quedar [Tesidoctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.

FÁBREGAS, Joan P[orqueras]., 1936. Sobre el nou ordre económico-social. ButlletiTrimestral de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, núm 1, Octubre 1936.

LIZARRA, A. de, 1944. Los vascos y la República Española (Contribución a la historia dela guerra civil). Ed. Vasca Ekín, Buenos Aires.

PARELLADA, Martí, [1977]. La intervenció de la Generalitat en l'economia catalana.L'Avenç. núm 0. p. 49.

PÉREZ-BARÓ, A., 1970. 30 mesos de col·lectivisme a Catalunya (1936-1939). EdicionsAriel, Barcelona.

98. Ofici adreçat pel president de la Comisión Liquidadora de la Comisión de Incorporacón Industrial yMercantil nº. 2 al Secretario General Técnico del Ministerio de Industria y Comercio. (23.V.1941).AH COICNB. Fons de la Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil nº.2. Caixa 300

Bibliografia citada http://seneca.uab.es/hmic



94

PÉREZ-BARÓ, A., 1974. 30 meses de colectivismo en Cataluña: 1936-1939. EdicionesAriel, Barcelona.

RIERA LLORET, Cristina, 1993. Memòries. [s.n.], Barcelona

Arxius consultats

Archivo Histórico Nacional [A.H.N.]

- Fondo Causa General.

Arxiu Fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona [AF de AHCB]

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona [AHCB]

Arxiu Històric de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona [AHCOCINB]

- Fons de la Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil nº.2

Arxiu Històric de Mollet del Vallès [AHMVA]

- Fons de l'Ajuntament de Mollet del Vallès

Arxiu Jordi Viader Riera [AJVR]

- Fons Joan Viader Roger.

Arxiu Montserrat Terradellas i Macià. Poblet [AMTM]

Arxiu Nacional de Catalunya [ANC].

- Fons Generalitat de Catalunya (II República).

- Fons del Centre Penitenciari d'Homes

Centre d'Estudis Històrics Internacionals [CEHI].

- Fons D.H. Serie Documents Històrics.

- Inventari Arxiu Salamanca. Fundació Figueras.

Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis

- Col·lecció: Confederación Nacional del Trabajo (CNT).



MISCEL·LÀNIA-2007 ISSN 1696-4403 M. Hijano del Río y F. Martín Zúñiga

95

La construcción de la identidad andaluza percibida yproyectada como reclamo turístico: los libros de viaje y lasguías turísticas del siglo XX (1920-1970)

Manuel Hijano del Río y Francisco Martín Zúñiga (Universidad de Málaga)

Resumen / Resum / AbstractEl objetivo de este artículo es descubrir cuál es la imagen percibida y proyectada a través de las guías turísticas

publicadas a lo largo del siglo XX. Igualmente, pretendemos analizar la posible evolución de la misma con laselección de una muestra significativa de estas guías editadas entre 1920 y 1970.

L'objectiu d'aquest article és descobrir quina és la imatge percebuda i projectada a través de les guies turístiquespublicades al segle XX. Així mateix també pretenem analitzar la possible evolució d'aquesta imatge a través de laselecció d'una mostra significativa de les guies editades entre els anys 1920 i 1970.

The article focus on the image perceived and projected through the tourist guides published along the 20thcentury. Likewise, we analyze the possible evolution of this image with the selection of a significant sample ofthese guides published between 1920 and 1970.

Palabras clave / Paraules clau / Key WordsIdentidad andaluza, guías turísticas, imagen de Andalucía.

Identitat andalusa, guíes turístiques, imatge d’Andalucía.

Andalusian identity, Tourist guides, Andalusian Image.

Unas precisiones metodológicas iniciales

La vinculación entre guías turísticas e identidad ya ha sido objeto de estudio de algunaspublicaciones recientes1. Todos conocemos la relevancia que las guías turísticas alcanzan enestos momentos, puesto que en muchos casos se convierten en el único referente que posee elvisitante con antelación al viaje del destino seleccionado. Independientemente de que estaspublicaciones estén siendo sustituidas por la información que vierten otros medios, como porejemplo las páginas web de administraciones turísticas o corporaciones locales (López Lara),las guías representan aún un medio informativo que posee un mercado y una amplia clientela.

Los trabajos que relacionan identidad y guías turísticas demuestran cómo estaspublicaciones, hoy en día, proyectan y difunden por todo el mundo una imagen que construyeun “modo de ser”, un “carácter” o unas “señas de identidad” en muchos casos artificiales.Andalucía, como destino turístico de primer orden, no se escapa a este proceso, tal como

1. Han trabajado en esta línea de investigación, además de los autores del artículo, de forma coordinada,Alberto Egea Fernández-Montesinos (Universidad Pablo de Olavide), José Antonio López Sánchez(Universidad de Cádiz), Carmen Lasso de la Vega González (Universidad de Sevilla), FranciscoNavarro Ibáñez (Centro de Estudios Andaluces), Fernando C. Ruiz Morales (Universidad Pablo deOlavide), María del Mar Torres Alé (Universidad de Cádiz) y (en su primer año) Dolores JuradoJiménez (Universidad de Sevilla). Pertenecen a campos diversos de las ciencias sociales yhumanidades: filología, ciencias de la educación, geografía, historia, antropología, ciencias de lacomunicación y psicología.

Resumen / Resum / Abstract http://seneca.uab.es/hmic


La construcción de la identidad andaluza percibida y proyectada como reclamo turístico: los libros de viaje y las

96

demuestran los estudios referidos. Se habla en este caso de “etnicidad reconstruida”, de unaetnicidad al servicio del marco ideológico del turismo que aisla unos elementos parareinterpretarlos en términos adecuados para su venta. El grupo étnico se convierte en una“cosa”, una imagen fija, en un objeto de museo o un “fósil” de prácticas nativas (Mac Cannell,p. 114)

Para profundizar en esta misma línea, nos planteamos si esta relación se ha mantenido a lolargo del tiempo y con ello, hoy tan sólo estos libros se limitan a sostener, con unos medios másactualizados, las imágenes ya percibidas y construidas en un momento preciso.

Así, abordamos esta cuestión iniciando el estudio comparativo de las diferentes guíasturísticas y libros de viaje seleccionados a lo largo de todas las décadas del siglo XX. Desde elanálisis del discurso inmerso en la descripción y valoración de las guías, y deteniéndonos en loselementos que desde nuestro punto de vista colaboran en construir esa imagen de una identidadprocedimos a la elección de las guías que citamos en la bibliografía de este trabajo.

La literatura de viajes representa un conjunto de obras estudiado hasta el momento de formamuy minuciosa y con la amplitud que el tema merece. Igualmente, también son frecuentes lostrabajos que pretenden descubrir la presencia de ciudades o provincias en ese tipo de libros.Ejemplos tales como, en el caso de Andalucía, como Málaga, Úbeda o Granada nos muestranla amplitud de bibliografía y estudios sobre este asunto, pero que en prácticamente todos loscasos no abordan el elemento identitario como eje central de análisis. Por ello, nuestro objetivono es tan sólo estudiar esa dependencia, sino también descubrir cuáles son los elementosconstitutivos de la identidad andaluza.

Relatos de viajes, guías turísticas o libros de viajes. Una aproximación ter-minológica.

Previamente a la revisión y exposición de los resultados consideramos convenientedetenernos para realizar una breve aproximación a los conceptos de guías turísticas, relatos deviajes o libros de viaje. La selección de las obras estudiadas nos ha demostrado el interés previopara delimitar esos tres conceptos.

Coincidimos con aquellos autores que consideran difícil delimitar con claridad hasta quépunto un libro de viajes se convierte en un reclamo turístico o no. Deberíamos entrar a discernirsi la intencionalidad del autor es o no presentar una ciudad con un interés puramente literario oa la vez, o sólo, pretende animar al lector a imitar el viaje presentado. Es más, ¿la guía turísticano comparte el interés del autor de mercantilizar un destino con la descripción subjetiva de unautor o autores que aparecen ocultos tras la editorial?.

Así, creemos que el relato de viaje o los libros de viaje se convierten en un “génerofronterizo” (Champeau, p. 15), en un “género huidizo” (Roland Le Huenen) que carece de unasnormas a priori que se encuentra “desligada de convenciones precisas que permitan al lectoridentificar una clase de textos determinada” (Champeau, p. 15).

Dejando atrás la simple distinción de la literatura de viajes ficticios o reales, es decir, si elautor ha realizado o no el viaje; el eje que nos sirve para distinguir y seleccionar las obrasestudiadas, es la búsqueda de libros (ya sean guías o libros de viaje) que pretenden una




97

dominante determinada2. De acuerdo con esta idea, trataremos de encontrar aquellas obras quebuscan privilegiar o están realizadas con la intención de mostrar dimensiones documentales,ideológicas y estéticas.

Lo que sí es cierto es que el criterio de “la presencia de un viajero y la mediación de su miraday subjetividad parecen marcar las fronteras que separan el relato de viaje de géneros puramentedocumentales como el reportaje, la guía turística, la monografía científica, como lo distinguen,por otra parte, del puro ensayo” (Champeau, p. 20) para esta ocasión no nos ha servido puestoque aún hoy se publican guías turísticas en el más puro sentido del término que transmitendirecta o indirectamente la mirada subjetiva del viajero. Se presenta como tal sin ningún tipo decortapisas.

En todos los libros utilizados el viaje relatado “supone el traslado de un punto a otro:geográfico o espiritual, real o literario. Cada vez que el viajero describe sus experiencias o ellector abre las páginas del libro, se emprende un nuevo camino” (Rodríguez, versiónelectrónica).

Las fronteras entre ambos géneros las vemos aún más difusas cuando contemplamos queestos autores “interfieren” sus relatos con imágenes (dibujos, fotografías, mapas, planos),itinerarios, que intentan construir un “discurso del saber” para la conversión de sus relatos enenunciados de carácter “científicos” o acercándose a las actuales guías turísticas. Es conocidoel ejemplo de Camilo José Cela que califica su Viaje a la Alcarria como un tratado de Geografía.

Siempre nos queda el recurso de la definición simple, entendida como abierta y genérica enla que se puede encuadrar el sinfín de obras editadas a lo largo del siglo: un libro de viajes es“alcanzar una ciudad y hablar de ella” (Tudoras, p. 185).

Aseguramos de este modo la dificultad a la hora de delimitar estas fronteras cuando a lo largodel siglo XX la literatura de viajes ha sufrido una mayor “homogeneidad y depuración” que hatraído como consecuencia la “ausencia de convenciones reguladoras formales o, en otrostérminos, la existencia de una paleta de tradiciones distintas”. Por tanto, convenimos que esdifícil “adoptar una postura normativa que pretenda definir a priori el género como clase idealque existiera fuera de los textos particulares” (Champeau, p. 30).

Pero estas obras se caracterizan por su relevancia por ser un medio privilegiado depenetración en la opinión pública y permiten el acceso a discursos presentes en la opinión deamplios sectores de la sociedad española (Villanova, p. 2).

Los elementos de la identidad percibida y proyectada

El primer rasgo a descubrir en este trabajo es que la identidad andaluza la conforman unoselementos que se convierten, con el paso de las décadas del siglo XX, en un todo armónico ymuy atractivo al visitante.

2. Entendemos dominante como la jerarquización y dosis de elementos enunciativos empleados por losautores en sus relatos.

Los elementos de la identidad percibida y proyectada http://seneca.uab.es/hmic



98

De lo que ve y percibe el escritor, éste selecciona determinados elementos con la finalidadde mostrar y construir una identidad que resulta imaginada. Unas señas de identidad queresponden a unas percepciones y unas realidades y que son infiltradas a los protagonistas: losandaluces. Éstos llegan a participar de esa identidad imaginada y se convierten en los actores dela representación acordes con el papel asignado.

Para desentrañar los elementos de esa identidad promovida desde las guías turísticas,consideramos relevante detenernos en la Historia -qué fragmentos de la Historia de Andalucíase presentan y para qué se muestran-, el ocio -porqué el ocio es objeto de estudio y qué tipo demanifestaciones festivas se tratan-, el paisaje - la geografía y el clima son atractivosimprescindibles para el posible turista- y los “andaluces” -¿se muestra e inventa un “tipo” deandaluz?¿Por qué se usa ese andaluz como “reclamo turístico”?- Con este artículo pretendemosreconstruir los elementos integrantes de la imagen que de Andalucía se ha pretendido promovera lo largo del siglo XX y su posible evolución.

Lo primero que debemos destacar es cómo los relatos y las descripciones analizadas de estesiglo resaltan las tres ciudades tradicionalmente más importantes de Andalucía para la historiadel turismo: Córdoba, Granada y Sevilla. Principalmente su patrimonio monumental y su bagajehistórico las convierten en el destacado centro de atención de estos relatos de viajes.

Mientras que no es muy complicado encontrar relatos o guías de estas ciudades mencionadasen los dos primeros tercios del siglo XX, a partir de la década de los sesenta aparecen otrasciudades de interés. Así, Málaga o incluso Jaén no poseen un libro que pueda caracterizarsecomo auténtica guía hasta la década de los sesenta, justo al comienzo del apogeo turístico deambas zonas (Costa del Sol y Sierra de Cazorla, principalmente). En total, hemos utilizado ocholibros con el criterio selectivo de procurar abarcar todos los decenios de la centuria pasada yconseguir esa visión de conjunto y diacrónica.

En definitiva, hemos pretendido analizar los discursos emanados de estas obras, entendidoscomo el conjunto de palabras que ofrecen a través de diversos puntos de vista, una visión deAndalucía.

La Historia de Andalucía como atractivo

En general, las guías analizadas utilizan el recurso del relato histórico carente análisis y demanera puramente descriptiva, usando exclusivamente el eje cronológico como medio paraordenar sucesos diversos, de forma muy sintética y, en muchos casos, abrumando al lector conuna sucesión de fechas de nuestro pasado. La guía escrita por Santiago Montoto nos proporcionauna muestra bien característica:

“San Fernando concedió a Sevilla grandes privilegios, y lo mismo su hijo D. Alfonso X,que fundó las Atarazanas, que aún hoy se conservan, primer arsenal de la nación.Don Pedro I de Castilla la hizo objeto de sus predilecciones y edificó el Alcázar.Los Reyes Católicos residieron durante muchos años en Sevilla, y en su Alcázar nació elpríncipe D. Juan. En el siglo XV fue la primera ciudad del reino, sobresaliendo en lahistoria del renacimiento español” (Montoto, p. 27).

Rafael Castejón, en 1930, en su guía sobre Córdoba, comienza refiriéndose a losasentamientos ibéricos y termina con la caída de Isabel II y el advenimiento de la I República.No interesan los aspectos sociales, económicos y en lo cultural únicamente se mencionan a las




99

grandes figuras cordobesas que destacaron en el arte y la filosofía. Solo preocupan lospersonajes y acontecimientos de tipo político, y en especial las grandes batallas celebradas enterritorio cordobés: “En Munda, cerca de Córdoba, se libran las batallas entre César y Pompeyo”(Castejón p. 13); “dándose en Alcolea la batalla de 1868 que costó el reino a Isabel II”(Castejón, p. 14).

La mayoría de los periodos históricos se resuelven con un par de renglones, en algunos casossólo una frase, salvo la etapa musulmana a la que se le dedica, incluida la reconquista, más deveinte renglones. Se comienza hablando de la conquista de España por los musulmanes y de queéstos “fijan su capital en Córdoba, cuya historia en este periodo es la de toda la nación”(Castejón, p. 14).

Además, las guías consideran Andalucía como un territorio “repleto” de Historia y laHistoria de Andalucía es un gran atractivo de ella. Estamos ante la promoción de un pasado queaún hoy es respetado y vivenciado de forma cotidiana en las calles andaluzas. Andalucía setransforma en un espacio geográfico atemporal donde pasado y presente -aunque pueda parecerinsólito al viajero- permanecen aún unidos y difícilmente son distinguibles. Por ejemplo, no esde extrañar que encontremos de Sevilla descripciones de su urbanismo que así lo aseguran:

“La ciudad, de calles, por lo general, estrechas y tortuosas, de bajo caserío, presentaoriginalísimo aspecto, contribuyendo a ello la característica arquitectura de las casas, enlas que es pieza principal un patio, y adorno obligado las rejas y balcones, en todo tiempocon flores y plantas. Modernas construcciones, de elevada altura, restan en algunoslugares perspectivas a viejos edificios; pero en conjunto, la población presenta el aspectode los siglos pasados, no obstante las vías, anchas y rectas, que se abren en el corazón dela ciudad” (Montoto, p. 33).

También sucede lo mismo en Granada, como asegura Antonio Gallego Burín, donde aún sepueden oir relatos de hace más de cuatrocientos años. Historia que se convierte en presente pormedio de narraciones actuales:

“El Albaicín conserva numerosos recuerdos de ella (rebelión morisca) y en cada puebloy cada breña de la Alpujarra aún se elevan las voces que narran algún suceso no recogidopor la Historia, presidiendo este otro ciclo legendario las figuras de Aben Humeya yAben Aboo” (Gallego, p. 47).

Andalucía se presenta al posible visitante como un lugar de descanso y de idílica paz. Y laHistoria de Andalucía mostrada, también tiene esa finalidad: dejar entrever un espacio dondehasta las culturas extranjeras invasoras se han acomodado para conformar escenarios pacíficos.¿Qué turista o visitante, sea cual sea su procedencia, no ha de sentirse a gusto en ese territorio?.

“Donde hubo moros, hubo siempre judíos. Se atraen y se rechazan mutuamente estasrazas, prólogo y epílogo del Cristianismo, ferozmente monoteístas ambas, y tandivergentes, luego, como el negocio y la indolencia. Los judíos son, donde quiera, comoparásitos sobre las morerías. Las morerías, como perros tendidos al sol, los aguantanaños y años. Y periódicamente también, como perro que se sacude, se espulgan con unaferoz matanza (…) En Córdoba ambas razas convivieron muchas veces en armonía”(Pemán, p. 185).

La Historia de Andalucía como atractivo http://seneca.uab.es/hmic



100

La Historia también es terreno abonado para la explicación ideológica e interesada del autoren liza. Las guías muestran sus posicionamientos en este sentido ante episodios relevantes. Dosson los ejemplos que pretendemos analizar, puesto que muestran dos formas de utilizar laHistoria de Andalucía: la guerra civil y, por otro lado, la conquista/presencia árabe/musulmanaen la Península Ibérica.

En cuanto al primero, encontramos guías que ensalzan el golpe de estado del 18 de julio de1936 del General Franco. Son libros escritos por personajes seguidores del Régimen franquistay en fechas muy próximas a la finalización de la contienda:

“Nuestro excelentísimo ayuntamiento, (Málaga) en muy poco tiempo, desde que fueliberada la plaza en 8 de febrero de 1937, ha convertido el extenso recinto de estafortaleza, en unos espléndidos jardines que producen la admiración de todos losvisitantes. Al mismo tiempo, en unos meses a partir de dicha fecha consiguieron lo que anadie se le había ocurrido en varios siglos; hacer una pista que permite al viajero subir enautomóvil hasta la cumbre de la misma, lo que hace que puedan admirarla mayor númerode personas; todas aquéllas, que su edad o su salud no le permitían hacer a pie laascensión. ¡Esto es atraer al turista! ¡laborar por Málaga! ¡hacer Patria!” (Galache, p.27).

Comparativamente, las guías estudiadas suelen citar más personajes vinculados a la políticay actividad militar como Aníbal, Cesar, Pompeyo, Leovigildo, Rodrigo, Abderrahmán (I, II yIII), Alháquem (I y II), Almanzor, Fernando el Santo, Alfonso XI, Fernando IV, Pedro el Cruel,El Gran Capitán Gonzalo Fernández de Córdoba, Reyes Católicos, Dupont e Isabel II. Tambiénse mencionan, simplemente, a los filósofos, literatos y artitas cordobesas más significativos:Lucano, los dos Sénecas, Averroes, Abenházam, Maimónides, Albucasis, Juan de Mena,Bartolomé Bermejo, Luís Rufo, Ambrosio de Morales, Céspedes, Gines de Sepúlveda, Luís deGóngora, Palomino, Duque de Rivas y Juan Varela.

Sin embargo, estas referencias a la Guerra Civil española llegan a desaparecer de los índicesde las guías de principios de los años sesenta. Andalucía no debe presentarse con signos decontiendas tan recientes, máxime cuando éstas fueron de carácter civil.

Las referencias al pasado musulmán de Andalucía (Al-Andalus) están presentes en todas lasguías y libros de viaje con independencia a su año de publicación. Y en todos los casosencontrados, las citas, descripción y análisis van en el mismo sentido. Por ejemplo, en 1941, laguía de Galache afirma:

“(Málaga) Estuvo sometida durante varios siglos a la dominación de los árabes, hasta eldía en el que el infante don Fernando, más tarde llamado el de Antequera, pensó en laconquista de esta plaza, para lo cual salió de Córdoba al frente de un numeroso ejército”(Galache, 107).

La idea de “sometimiento”, “conquista” y posterior “reconquista” permanecerá inalterableaños después, en la década de los sesenta: “Los árabes se apoderaron de Málaga tras la batallade Guadalete y hasta 1487 que cayó en poder de los nuevos conquistadores no dejó de sermusulmana” (s.a., p. 95).




101

La Historia es usada como recurso para la construcción de la Andalucía orientalizada quenecesita el viajero. No se trata de rememorar episodios de guerra civil entre andaluces queintranquilizan al viajero, muestran una ciudadanía dividida en dos “bandos” y que sólo essinónimo de destrucción y violencia muy reciente en el tiempo. José María Pemán ya lo anunciaen 1958: “Los moros duraron en España ocho siglos; y en Granada apuraron su cupo” (Pemán,p. 404).

Incluso la Historia sirve para erigir una imagen de la Andalucía misteriosa revivida a travésde sus leyendas. Castejón nos muestra un ejemplo con Córdoba y su Mezquita:

“De Alháquen II se cuenta que, siendo este príncipe heredero, entretuvo un día sus ociosen ponerle un parche al albogón, cuyo hecho trascendió al pueblo de Córdoba, que lotomó a burla por considerar que tan alto personaje debía entretener su tiempo en máselevadas empresas. Enterado Alháquen de que era un dicho popular el “de ponerle unparche al albogón” prometió que su nombre pasaría a la posteridad por hecho de másalcunia, y el mismo día que juró su cargo de soberano, llamo a los arquitectos para queplanearan la ampliación de la Mezquita” (Castejón, p. 15).

Andalucía: paraíso natural virgen

La naturaleza -los paisajes y el clima- está presente en las descripciones idílicas quecomponen esta identidad imaginada andaluza. Las guías utilizan siempre la imagen bíblica delparaíso para describir la climatología y la geografía andaluza. El libro de Rogelio Pérez de 1929hace una clara distinción al aproximarse a Andalucía en su viaje por carretera: “Cruzamos lasáridas mesetas castellanas” (Pérez, p. 24) “Luego, en la fertilidad de los campos andalucesvemos nacerse, con ritmo suave, las espigas verdes” (Pérez, p. 26). Pero años después, en 1941,Galache escribe sobre el clima andaluz en parecidos términos:

“Bajo este clima constantemente primaveral en todas las épocas del año, florecenvioletas, gardenias y otras flores de distintas especies, que con sus rosales y hermososclaveles, perfuman el ambiente y son el asombro de los extranjeros que llegan a ella, queal encontrarse en este paraíso, son muchos los que se quedan en él definitivamente,siendo esa la causa de que figure tanto apellido extranjero entre su vecindario” (Galache,p. 7).

Incluso para que la afirmación no parezca inmersa en un subjetivismo que la convertiría almenos en dudosa o en recurso literario manido para promocionar un destino turístico, losautores de estos relatos recurren a científicos que el lector incluso debe en este caso conocer:

“El célebre doctor Francis, en su obra ‘Change of Climate’ dice, que no existe en todaEuropa ningún punto que tenga un clima tan suave y tan igual, con tan pocas variacionesentre un día y la noche como Málaga, situada más al Sur que cualquiera parte de lapenínsula italiana y más aún que Sicilia y Grecia” (Galache, p. 7).

Las referencias sentimentales con las que las descripciones del paisaje y de la naturalezaandaluces juegan con la sensualidad de las palabras: luz, sol, jardines… son alusiones usadasfrecuentemente para llevar al lector a imaginar un escenario, una tierra paradisíaca donde ni losrigores del invierno o del verano tienen cabida: “Las calles sevillanas sostienen una lucha eternalas sombras y la luz. Fuego es el sol que entra arrollando con la fuerza de sus resplandores porlas angostas vías” (Pérez, p. 33).

Andalucía: paraíso natural virgen http://seneca.uab.es/hmic



102

Y, a pesar de todo, los posibles obstáculos climatológicos con los que se pueda encontrar elviajero son disfrazados en una sintaxis aventurada: “Es benigno en todas las estaciones, aunqueen la canícula llega a 47º” (Montoto, p. 23). Aunque también hemos de anotar alguna afirmaciónno carente de cinismo ante la promoción de una climatología que en muchas ocasiones no es tanbenigna como estos libros suelen destacar:

“El turismo aumenta desmesuradamente desde que, a vuelta de la Mezquita y todo lodemás, el sol, el sol rabioso, se ha hecho un gran valor turístico. Teníamos pudores, porlo visto, de nuestras mejores cosas. Ahora resulta que nuestras cosas más energuménicas-el sol, los toros, los bandidos- son las que más gustan. Ahora Córdoba es visitadísima enpleno verano. Para quien quiere sol barato, es un buen negocio venir a pasar unos días enCórdoba cuando, cotizando pesetas y grados, el dólar está a cincuenta y el sol a cuarenta”(Pemán, p. 156).

No encontramos referencias a la climatología relacionadas con el turismo de sol y playa hastala guía de los años sesenta y sobre la Costa del Sol: “desde algún tiempo la Costa del Sol se haconvertido en residencia veraniega debido a la suavidad de su clima. Se pueden pasar las horasdel centro del día en las playas o sesteando en las refrescantes sombras” (s.a., p. 14).

En todo caso, las guías huyen de presentar una Andalucía de climas extremos. Se pretendemostrar una Andalucía con climas que facilitan el paseo y los viajes en a través de su anchageografía. El viajero contará desde el principio con la seguridad de un primaveral sol que le harámuy agradable su estancia. Es más, las descripciones en este sentido encuentran siempreatenuantes al cálido verano o al frío invernal. Incluso, es tan raro que su climatología llegue aser extrema, que se cuenta en una guía cómo las nevadas se consideran un verdaderoacontecimiento social en las ciudades andaluzas y que aún hoy se rememoran:

“El caso fue tan insólito que, a semejanza de lo que ocurre en los países fríos cuandorompe la rudeza del invierno un día de sol y se celebra como festivo, también en Málagainterrumpió la vida” (s.a., p. 14).

El ocio de los andaluces como espacio de encuentro con el foráneo

Las fiestas en Andalucía son tratadas de manera específica en todos los libros consultados.Las que cobran un mayor protagonismo en cuanto al número de páginas son la Feria de Sevilla,la Semana Santa de varias ciudades (Málaga y Sevilla, principalmente) y la Romería del Rocío.Aunque también aparecen descripciones que dan la sensación al lector de que Andalucía, másallá de las consabidas y mencionadas fiestas, no descansa a lo largo del año.

“En cuanto a la capital (Granada), todavía perduran en ella costumbres populares comola de los clásicos “mecedores” que, en los meses de enero a marzo, llenan con la alegríade sus coplas (…) los aires de las huertas y la Vega; o el juego de las “pasaderas” quetiene por escenario el cauce del Darro; o las castizas “verbenas” de los días de la Cruz,San Juan, San Pedro o del Cristo de la Yedra, y de las ferias del mes de septiembre”(Gallego, p. 50).

Los andaluces -sin entrar en distinciones de género- viven la fiesta como algo muy suyo perocon un claro sentido universalista: “La Semana Santa, primero; luego la Feria. Sevilla reza antesy luego baila. Hace penitencia anticipada a cuenta de los pecadillos de abril” (Pemán, p. 104).




103

La fiesta se ensalza con el alcohol, pero sin peligro, con la medida de la templanza, tambiéncaracterística del “carácter” andaluz: “Y a todas las horas del día se bebe mucho y se come unpoco, sin que a ninguna hora del día se coma del todo ni se beba demasiado” (Pemán, p. 107).

De lo que se trata en estos libros es de mostrar unas manifestaciones de ocio en las que elforáneo no sólo puede jugar el papel de simple espectador, sino también como participanteactivo de la misma, fruto también del carácter universalista de los andaluces. Es decir, unandaluz abierto al mundo no puede mostrar formas de diversión excluyentes. Aunque algunoslibros, a veces, reconocen que esas maneras del ocio puedan ser ininteligibles o impactantespara el visitante.

Pero es en la Feria -en todas las ferias-, en cualquier rato de ocio del que se trate, es dondese resume Andalucía, donde toda ella muestra su de forma evidente, su forma de ser, su“carácter”.

“Decir la feria de Sevilla equivale a decir Andalucía con su claro cielo, sus mujereshermosas, sus días risueños y sus noches hechas para el amor; equivale a decir alegría yconfianza, que acerca unas clases a otras y las amalgama, fundiéndolas en un todo devalor inapreciable’” (Montoto, p. 37).

Y la Feria es el recurso para disfrazar, disimular, hacer más liviana la dedicación al trabajo.Laboriosidad y fiesta se entrelazan en ese instante:

“La Feria es, como el pregón, un antifaz de música y alegría para disimular el fríoutilitarismo del negocio y el castigo genesíaco del trabajo. Según Eugenio d’Ors,Andalucía es la metrópoli del trabajo púdico: está persuadida de que el “trabajarás con elsudor de tu frente” es tan castigo como el “parirás con dolor”, y persuadida, por lo tanto,de que el trajín laboral debe disimularse con el mismo pudor que los secretos amorosos.Por eso esconde muchas veces sus industrias artesanas -bordados, caldererías- en elfondo de patios y zaguanes, como los moros esconden el amor en un harem: y por eso enla Feria, llegando a vencer lo adjetivo a lo sustantivo, la fiesta y el regocijo hanrecubierto de tal modo y con tal abundancia barroca la fachada, que es muy difícilreconstruir la idea de que todo aquello se hace para comprar y vender burros o caballos.Realmente es que, en última instancia, ya no se hace para eso” (Pemán, p.106).

Los personajes: los andaluces

Pero el escenario -como sucedió con el paraíso- también requiere de aderezosimprescindibles. No se trata de construir una Andalucía “vacía” que espera al visitante. Lasguías turísticas no pretenden tan sólo de proyectar un territorio virginal, sino que, además, seránecesario añadir el condimento de los actores principales: los andaluces y su imaginario“carácter” o identidad construida expresamente para la ocasión.

Esta labor de construcción de estereotipos en esta centuria, se realiza incluso a riesgo defrustrar las expectativas de los visitantes. De que éstos prevean encontrar unas personas que noson tal y como las guías le han presentado. El escritor José María Pemán lo manifiesta muyclaramente en su libro: “Apenas desembarcados, la ligera decepción de unas avenidas modernasy trepidantes nos es rápidamente desquitada por la aparición tentadora del triángulo Catedral-Alcázar-Archivo de Indias” (Pemán, p. 16).

Los personajes: los andaluces http://seneca.uab.es/hmic



104

Sin embargo, también del mismo autor, hemos encontrado alguna referencia a la Andalucíareal, a la Andalucía de finales de los cincuenta que ya comienza a dejar atrás los tópicos yestereotipos elaborados años atrás: “Para entenderlo así será preciso -como tantas veces hemosde hacer en Andalucía- despojarnos del tópico y darnos una saludable ducha que rasque delespíritu toda costra de preocupación por un tipismo de corte romántico o decimonónico”(Pemán, p. 46).

El elemento esencial de lo que el visitante va a encontrar en su periplo por Andalucía es suforma de hablar. Se trata de la primera señal distintiva de los andaluces que impactará al turista.En este caso nos encontramos con una gran diversidad en lo que a la denominación se refiere.En unos casos, se trata del andaluz como “lengua española hablada en Andalucía” (Montoto, p.25) mientras que en otros es calificado sin ninguna duda como “dialecto andaluz” (s.a., p.52).

Pero otros autores dudan de la “unidad” del andaluz, ya sea dialecto o habla. Usando elrecurso de las diferencias entre el andaluz hablado en algunas zonas del territorio con relacióna otras, se duda de su existencia.

“Y es que en Ecija ya el andaluz se hace cantarino, con un cierto tonillo que arrastra lassílabas finales en un sorprendente sostenido. Este andaluz, tan desconocido comocalumniado, presenta diferencias que dan a cada comarca -y en ciertos casos a cadapoblación- un carácter peculiar. Cuando terminéis nuestro recorrido, pasad revista en elrecuerdo a la s gaditana, a los diminutivos en ico de Granada o a este tonillo a que ahorame refiero (…) Pero dentro de estas generalidades hay muchas excepciones y diferenciasde entonación que no constituyen lo menos gracioso de esta armónica que es Andalucía,soplada por el viento al través de los agujeros penibéticos y mariánicos” (Pemán, p. 145).

Dejando de lado cuestiones filológicas acerca de que si los andaluces usan para expresarseverbalmente un dialecto o un habla, o incluso si este goza de la suficiente relación como paraque esta forma de expresión sea considerada de forma unitaria, las guías también construyen eimaginan un “tipo” -usando la misma expresión de una de las guías- de andaluz. Las guíasmuestran al posible viajero la información suficiente como para que éste pueda re-construir unpersonaje andaluz.

Las características de este andaluz “re-construido” son las de, por un lado, dejadez,parsimonia y laxitud: “La dejadez andaluza se hace visible aún en el gran palacio subterráneo,comparándolo con los prodigios que la moderna luminotecnia (…) ha logrado, por ejemplo, enlas fantásticas y comerciales cuevas de Manacor o del Drac de Mallorca” (Pemán, p. 234).

Y en Granada, los granadinos, son indolentes: “Acentúa este carácter un matiz de indolenciaen el que apoya un concepto fatalista de la vida, lo que les defiende del entusiasmo inmediato yfácil, tendencia manifestada en refranes y modalidades expresivas de su lenguaje” (Gallego, p.49).

El andaluz de hoy y el de todas las décadas del siglo XX, es heredero de su pasado musulmány oriental. El turista podrá encontrar aún rasgos de ese pasado en las calles andaluzas, como side genética se tratara:

“Hasta hace muy poco se podían ver por las calles de Vejer las famosas “cobijadas”:mujeres que transitaban con la cara cubierta por una especie de capuchón con aberturapara los ojos, parecido al de los penitentes de Semana Santa (…) Pero es seguro que se




105

ha atribuido mil veces a razones más literarias: herencia mora; retraimiento de la mujerandaluza… Con lo que una coquetería femenina para resguardar el cutis se interpretacomo cautela de un pudor casi heroico” (Pemán, p. 334).

Se trata, en lo general, de mostrar un territorio con una identidad cuyo presente se encuentracruzado por su pasado que le ha dado misterio, tradición y leyenda. Se trata, en definitiva deviajar a un país del medio o lejano oriente, sin que el europeo tenga que saltar al continenteafricano.

“Lo atractivo de su naturaleza y el prestigio de su historia, han creado en Granada unambiente saturado de leyendas, a partir de las que envuelven sus orígenes y elsignificado de su nombre” (Gallego, p. 46).

El tiempo no transcurre igual en Andalucía. El sentido del mismo como posesión, desde unalectura puramente economicista, como algo que se pierde o se gana no ha llegado aún a esatierra:

“Verdad es que aquí, más que en ningún otro lugar de España, la realidad de este dicho:el tiempo es oro, no ha llegado a convencernos y nos vamos librando de su tiranía.Tenemos horas en el día -y si no, se cogen de la noche- para dedicarlas al paseo por lascalles y plazas, a la tertulia de café y a la conversación” (s.a., pp. 51-52).

Otra característica de esta forma de ser es su alegría. Con diversos términos, todas las guíasestudiadas valoran y destacan esta cualidad: “ya advirtió Andersen, cuando estuvo en Málaga,que toda la gente parecía de buen humor, como si ellos sólo viesen el lado bueno de la vida”(s.a., p. 112). Y también Sevilla coincide con este carácter:

“Sevilla, según León Roch, tiene ‘todo el prestigio de la belleza y de la gracia’ en suscallejas, llenas de luz, y en sus plazas, inundadas de sol, como en sus jardines,eternamente floridos, se refleja todo el encanto de la tierra y la alegría del carácter;parece especialmente formada para el placer y la fiesta” (Montoto, p. 32).

Una alegría y un júbilo que incluso es también transmitido a los monumentos andaluces.Pemán llega a mostrar ejemplos del patrimonio monumental que se contagian de esesentimiento: “De arriba abajo apreciamos, primero, una graciosa arquería compuesta por sietearcos” (Pemán, p. 172).

Un apartado relevante es el papel de la mujer andaluza. Ella es un elemento novedoso que yaha desaparecido prácticamente de las guías turísticas actuales y sin embargo es consideradaesencial para la perfecta adecuación al perfil orientalista de la identidad andaluza, antesexplicado. La influencia de Al-Andalus, en este apartado es evidente. Y las alusiones a lasensualidad femenina, a la provocación son continuas a lo largo del periodo analizado. Lasmujeres preservan su carácter oriental que las identifican con la Carmen de Bizet y, por tanto,son muy atractivas para el visitante:

“La calle de las Sierpes es academia de buenos piropos. Las sevillanas lo saben: y losbuscan. No desmienten del todo su fama de mujeres caseras y morunamente recoletas, ybuscan un pretexto que prologue su paseíllo matutino o vespertino la intencióndoméstica (…) Una sevillana me confesaba íntimamente que al pisar las losas de las

Los personajes: los andaluces http://seneca.uab.es/hmic



106

Sierpes, entonaba, por lo bajito, el pasodoble de la Giralda, para acompasar, con buenajuste, sus andares” (Pemán, pp. 26 y 29).

La mujer es elemento esencial. Los autores la muestran en sus relatos como un referenteatractivo, conquistable, evocador de pasados milenarios y que espera la llegada del D. Juan desu vida.

“Decir la feria de Sevilla equivale a decir Andalucía con su claro cielo, sus mujereshermosas, sus días risueños y sus noches hechas para el amor; equivale a decir alegría yconfianza, que acerca unas clases a otras y las amalgama, fundiéndolas en un todo devalor inapreciable’” (Montoto, p. 37).

La mujer andaluza, fruto de sus raíces orientales, también es tradicional a la hora de vestir,incluso también aquí nos evocan los autores el pasado musulmán:

“Casi todas las mujeres visten el traje popular de mantoncillo y tela de lunares: de modoque cuando se abarca el conjunto del paseo parece que se hubiera mirado el sol contemeraria insistencia, y se le hubieran a uno quedado en la retina esos puntos insistentescon que el nervio óptico se duele del exceso de luz” (Pemán, p. 107).

Reflexiones finales

Todas las guías analizadas poseen como denominador común la intencionalidad de mostraruna Andalucía de acuerdo con unos elementos comunes. Quiere decir esto que la fecha deedición de la guía no es un criterio distintivo de los discursos y enunciados insertos en laspublicaciones. En los años sesenta estos libros siguen utilizando los mismos recursos que aprincipios del siglo XX para mostrar el destino turístico andaluz. Tal y como sucede hoy en día(VV.AA., p. 183), las guías turísticas poseen una gran uniformidad para usar los elementos deuna identidad supuestamente percibida y posteriormente proyectada. A través del estudio deestas guías, hemos entresacado los componentes que constituyen ese supuesto “carácter”andaluz.

Hemos observado cómo el objetivo principal de estas publicaciones -también sea cual sea elaño de edición y tal y como ocurría en el siglo XIX- es presentar Andalucía como una parte delOriente lejano en la Europa continental. Un vergel, un paraíso de tradiciones, “tipos” y“estereotipos” efectos de las influencias árabes y europeas. Un lugar donde la fusión entre lasprincipales religiones monoteístas es real. El atractivo sigue siendo la oferta de la aventura ysensualidad de acercarse a una parte del mundo desconocida, pero con la tranquilidad de queeste territorio posee ciertas dosis de “civilización” que le otorga la pertenencia al continenteeuropeo. La Andalucía representada en estos libros es el Oriente de las “mil y una noches”, laque ya pretendían conocer muchos viajeros del siglo XIX. Andalucía, en ese sentido, siguesiendo la misma.

El carácter andaluz se complementa también con un paisaje y una climatología agradable queasegura una feliz estancia, donde el viajero no será sorprendido por episodios climáticos quepuedan dar al traste con su travesía. Una invitación más a visitar un marco incomparable.

Pero es la Historia la que estos libros usan con mayor profusión para mostrar una Andalucíaorientalizada. El recurso es la descripción de Al-Andalus. Las referencias son denominadorcomún a todas las obras y estos relatos, que están faltos de cualquier análisis histórico, apoyan




107

la descripción del patrimonio monumental. A estos años de la historia andaluza se le dedican unelevado número de páginas en detrimento de otros pasajes históricos. Es evidente que losautores de estas obras pretenden utilizar como reclamo el pasado y su concreción en losmonumentos más significativos: Alhambra, Giralda y Mezquita cordobesa.

La “forma de ser” de los andaluces ha sido, a lo largo del siglo XX, un recurso utilizado porlas guías para vender el destino turístico de Andalucía. El andaluz que muestran estos libros esla persona que vive aún del pasado de Al-Andalus y su mentalidad y vida cotidiana aún siguemarcada por esta herencia genética. El carácter y formas de tratamiento y comportamiento, portanto, no responden a los cánones europeos del siglo. Esto es, los andaluces no viven el tiempode forma apresurada, ni lo utilizan como objeto valioso; son indolentes y afables, universales yabiertos al mundo. Estereotipos, recursos literarios carentes de análisis o crítica. Es una“identidad” construida que repiten estas guías de manera sistemática a lo largo de todo el tiempoque abarca este estudio. Los autores se limitan, con mayor o menor profusión, a reproducirexactamente los elementos de ese discurso que le vienen dados con anterioridad.

El andaluz por medio del carácter construido en estos libros lo convierten en un elementoatractivo que complementa un entorno y una historia también interesantes para el viajero.

Es tal la reproducción acrítica de la supuesta o pretendida “forma de ser andaluz” que con laaparición de nuevas ofertas turísticas, como el turismo de sol y playa de la Costa del Sol o losde turismo interior de la Sierra de Cazorla, que demandan un nuevo tipo de visitante, se siguenreproduciendo los mismos tópicos y estereotipos.

Tal y como hemos observado, la Costa del Sol, destino turístico que surge con unprotagonismo significativo a partir de 1960, también es descrita y analizada en estos libros deviajes bajo los parámetros identitarios tradicionales reproducidos a lo largo del siglo XX.

Consideramos, finalmente, que las guías turísticas y libros de viaje de esa centuria utilizan,dan a conocer y mantienen en el imaginario andaluz el discurso emanado de los viajerosrománticos. Estas guías, y sus autores, no realizan el esfuerzo de actualizar los datos copiadosde sus antecesores, sino que mantienen las dosis fundamentales del discurso para mostrarfinalmente una Andalucía que en muchos de los aspectos relatados, ya no existe.

Referencias bibliográficas

Castejón, Rafael, Guías España: Córdoba, Madrid, Espasa-Calpe, 1930.

Champeau, Geneauve. “El relato de viaje, un género fronterizo” en Champeau, G. (ed.)Relatos de viajes contemporáneos por España y Portugal, Madrid, Editorial Verbum, 2004, 15-31.

Galache Romero, José, Guía turística, comercial e industrial de Málaga, Málaga, s.e., 1941.

Gallego Burín, Antonio, Granada. Guía artística e histórica de la ciudad, Madrid, FundaciónRodríguez Acosta, 1961.

López Lara, E, “La imagen turística de Marruecos proporcionada por Internet:reinterpretando el orientalismo” en Cuadernos de Turismo. Universidad de Murcia, 23, 2005,33-54.

Referencias bibliográficas http://seneca.uab.es/hmic



108

Mac Cannell, D. “Turismo e identidad cultural”, en Todorov, T. y otros Cruce de culturas ymestizaje cultural, Barcelona, Júcar, 1988, 110-134.

Montoto, Santiago, Guía de Sevilla, Madrid, Patronato Nacional del Turismo- Espasa Calpe,1930.

Pemán, José Mª, Andalucía, Barcelona, Ediciones Destino, 1958.

Pérez Olivares, Rogelio, ¡Sevilla!: apuntes sentimentales para una guía literaria y emocionalde la ciudad de la gracia, Madrid, Talleres Tipográficos de Zoila Ascasíbar, 1929.

Rodríguez, C. “Literatura de viajes: relatos del campo argentino” Mundo Agrario, 10, 2005,revista electrónica.

s.a. La Costa del Sol de Málaga, Málaga, La Garza, 1960.

Tudoras, L.E. y Rodríguez Cassagne, F. “Las fronteras ascendentes de Paul Morand: Fleched’Orient y Bucarest”, Revista de Filología Románica, 20, 2003, 170-190.

Villanova, José Luis “La visión de Tetuán en los relatos de viajeros españoles durante elProtectorado en Marruecos (1912-1956)” en Izquierdo Brichs, F. y Desrues, T. (coord.) Actasdel Primer Congreso del Foro de Investigadores el Mundo Árabe y Musulmán, Barcelona,FIMAM, 2005, 2-18.

VV.AA. La imagen de Andalucía en las guías turísticas, Málaga, Editorial Sarriá, 2006.



MISCEL·LÀNIA-2007 ISSN 1696-4403 Francesc Espinet i Burunat

109

Viatges de catalans al món arabomusulmà o catalans enterra de moros. Un inventari provisional fins el 2006

Francesc Espinet i Burunat (Universitat Autònoma de Barcelona)

Resum / Resumen / AbstractInventari provisional de i estudi introductori sobre els relats dels viatgers del Països Catalans al Món

arabomusulmà, escrits en qualsevulla idioma, des dels seus inicis medievals fins a l’any 2006. En la introducciós’aborda la distribució territorial dels llocs de viatge, l’origen de les denominacions d’aquests territoris, la càrregaegodocumental i documental dels escrits, els subgèneres i la tipologia dels escrits i els viatgers, i el valor de lesparaules substantives dels títols d’aquests escrits i la seva variació temporal de l’edat mitjana a l’actualitat, alhoraque es diferencia entre manuscrits, obres publicades en paper i obres en suport electrònic, entre d’altres extrems.

Inventario provisional de y estudio introductorio sobre los relatos de viajeros de los Paises Catalanes en elmundo arabomusulmano, escritos en cualquier idioma, desde la época medieval hasta el año 2006. En laintroducción se aborda la distribución territorial de los lugares de viaje, el origen de las denominaciones de estosterritorios, la carga egodocumental y documental de los escritos, los subgéneros y la tipologia de los escritos y losviajeros, y el valor de las palabras sustantivas de los títulos de estos escritos y su variación temporal desde la edadmedia a la actualidad. También se diferencia entre manuscritos, obras publicadas en papel y obras en soporteelectrónico, entre otros extremos.

Provisional inventory of and introductory study about the writings of the Catalan Countries travellers to theArabic and Muslim World, in any language, from its mediaeval beginings until 2006. In the introduction, theterritorial distribution of the places of journey, the origins of the denomination of these territories, theegodocumentary and documentary value of the writings, the subgenres and the tipology of the accounts andtravellers, the value of the key words of the titles of these writings and this temporary variation from Middles Agesto the present ara approached; also it differs manuscrits, paper publications and works in electronic support, amongother items.

Paraules clau / Palabras clave / Key WordsViatgers, llibres de viatges, orientalisme, Països Catalans, Moros, Nord d’Africa.

Viajeros, libros de viajes, orientalismo, Paises catalanes, moros, Africa del Norte.

Journeys, travelers, travel books, Orientalism, Catalan Countries, Moors, North Africa.

A quin ports’enrolà, serviola,aquest nou timonertan estrany?

Salvador Espriu1



Viatges de catalans al món arabomusulmà o catalans en terra de moros. Un inventari provisional fins el 2006

110

Hauria de fer tot un seguit d'advertiments i consideracions sobre les intencions de l'autor enescriure aquest article, sobre l'abast del mateix i sobre el seu títol, tot tenint en compte d'antuvique es tracta d'un inventari provisional de fonts primàries.

Fa anys que em dedico a l'estudi dels gèneres egodocumentals, entre els quals els llibres deviatges en constitueixen un subgènere. D'altra banda, des de fa gairebé dues dècades m'heocupat, com a historiador, del món arabomusulmà. No és estrany, doncs, que, combinantaquestes dues dedicacions, m'interessés pels viatgers cap a "terra de moros"2. En aquest camí,un element essencial és fer un inventari d'aquests viatgers i dels seus escrits. És el que ofereixoara en aquest article.

"Terra de moros". "Món arabomusulmà". Utilitzo aquestes dues etiquetes com a sinònimes.La primera tindria un aire popular i tradicional, tot essent alhora "políticament incorrecta". Lasegona seria acadèmica i "políticament correcta". Totes dues són, però, prou imprecises iquestionables. M'explico.

"Arabomusulmà", mot compost amplament utilitzat, podria ben bé entendre´s com a àrab ialhora musulmà (excloent els àrabs no musulmans i els musulmans no àrabs), mentre que lameva intenció en utilitzar-lo és que englobi els seus dos components, de manera que es refeririaalhora a tot allò àrab (ètnia i llengua) i a tot allò musulmà (religió); cal, però, tenir ben clar queno tots els àrabs són musulmans (n'hi ha de cristians de ben diferents doctrines, des de catòlicsfins a coptes; el Líban és de població àrab, però al segle XX al voltant d’un 50% ha estatcristiana, encara que en lent descens) i que la majoria de musulmans no són precisament àrabs(des d'amazics al Nord d'Àfrica, fins a uigurs al Xinjiang, dins de Xina, per donar un parelld'exemples ben allunyats geogràficament; els estats amb més presència musulmana sónPakistan i Indonèsia, on no hi ha àrabs).

"Terra de moros". D'antuvi políticament incorrecte, això de moro, sembla. Només un parelld'objeccions, però.

Primera: la paraula moro (maurus) és la denominació que segurament es donaven a símateixos a meitats del primer mileni abans de l'era actual els habitants amazics de l'ÀfricaMenor central i occidental (fonamentalment, les terres de l'actual Marroc i de la major part del'actual Algèria)3, que formaren el regne de Mauritània, conquerit per l'Imperi romà i dividit endistintes províncies, que conservaren el nom genèric de Mauritània (amb diversos adjectius comara Tingitana, Sitifense, Secunda, Prima, Caesariana), fins a ser ocupades pels àrabs musulmansa finals del segle VII. Aquests mauri formaren el gros del contingent militar que, dirigit per

1. “Cançó de la mort resplendent”, de Cançons de la roda del temps, a El caminant i el mur, 1954. Seriainteressant que el lector pogués sentir cantar aquesta estrofa per en Raimon, amb la seva música. O quela cantés el mateix lector.Hi ha les variants “va pujar” per “s’enrolà”, i “mariner” per “timoner”.Manuel Cusachs va modelar una sèrie d’escultures sobre poemes d’Espriu. Aquesta correspon a“Cancó de la mort resplendent”.

2. Un tast fou "Els viatgers catalans al món arabomusulmà", a Avui. Cultura, 28 gener 1999, pp. X-XI,fruit d'una presentació al barceloní Espai Mallorca de l'obra de Maria-Antònia Salvà, Viatge a Orient.Durant l'any sabàtic del que vaig gaudir en el curs 1999-2000 vaig formular hipòtesis i vaigdesembardissar camins per a un estudi sobre "El conflicte en els escrits de viatgers catalans en terra demoros als segles XIX i XX", del que en donà testimoni la meva conferència "Viatgers catalans a terrade moros: la fascinació de l'Orient", dins del cicle Literatura de viatges, literatura d'emocions, albarceloní Palau Macaya de la Fundació "la Caixa", el 8 de març del 2001.

3. Pero és possible que el mot derivi del fenici maurim, occidental, o del grec mauros, fosc, negre.




111

àrabs musulmans, arribà a la Península Ibèrica a començaments del segle VIII, s'hi instal.là i labatejà amb el nom d’al-Andalus. Els cristians del nord d'aquesta península continuaren donantel nom de maures, moros, als habitants d'al-Andalus. I, generalitzant, als musulmans. El nom,en l'escenari d'una querella religiosa generalitzada entre cristians i musulmans a la Mediterrània,adquirí un matís despectiu en ser utilitzat pels cristians. El conservà posteriorment i fins i totl'augmentà durant l'edat moderna en l'escenari de la pirateria barbaresca, s'intensificà durant elssegles XIX i XX en el marc de les guerres del Marroc entre espanyols i marroquins, no fou gensben considerat (el nom) per l'antifranquisme, que l'associà a la "guàrdia mora" de Franco, i hapassat a ser proscrit per la societat benpensant en temps d'immigracions del sud, per a sersubstituït pel de magribí (discutirem aquest terme més avall). D'altra banda, de manera bencuriosa Mauritània és la denominació d'un estat creat com a conseqüència de ladescolonització de l'Àfrica occidental francesa el 1960, estat situat molt al sud de les terres méspròpies dels mauri d'ara fa dos milenis i escaig.

Segona: a les Filipines meridionals el grup independentista musulmà del que hem sentit aparlar tant aquests darrers anys s'autoanomena precisament "Moro National LiberationFront"4. Encara que hereus dels comerciants àrabs musulmans establerts a la zona abans del'arribada dels espanyols, en l'actualitat aquests "moros" poc tenen d'àrab i són fonamentalmentmembres musulmans d'ètnies autòctones sense cap relació amb una ascendència nordafricana.Per què aquest nom, doncs? Perquè és el qualificatiu que els conqueridors espanyols donarenals musulmans filipins com a sinònim de musulmà, amb una connotació despectiva usual al'època; ells, els moros, no obstant això, s'han apropiat el nom en positiu, tot reivindicant-lo.

Passem ara a discutir el terme magribí, tant generalitzat i tingut per tant políticamentcorrecte. És el derivat de Magreb (o Maghrib), mot àrab que significa Occident, i que esrefereix a les terres de l'oest conquerides pels àrabs musulmans. És a dir, magribí no significaaltra cosa que occidental en àrab5 (en contraposició a maixriqí, de Maixriq, Orient)6. I l'àrabno és precisament la llengua autòctona dels habitants d'aquests territoris, coneguts també coma Àfrica Menor o Àfrica del Nord occidental. La seva llengua pròpia és el tamazight (otamazict), llengua dels amazics, població que s'estenia des del Desert Líbic (a Egipte) fins al'Atlàntic, i del sud del Sàhara fins a la Mediterrània7. Les actuals reivindicacions dels diversospobles amazics (entre d'altres els cabilencs algerians, els tuaregs del Sàhara i els rifenysmarroquins), rebutgen la denominació de magribins (que englobaria arabòfons i tamazigòfonsde l'Àfrica del Nord), alhora que la més antiga de berbers (que significaria, segons els autors,o bé bàrbar o bé parlant d'una llengua incomprensible, el ber-ber, i seria aplicada només als

4. Té la seva pròpia web, on es pot ampliar la informació: mnlf.net5. Com també pot ser que, com hem indicat més amunt, moro signifiqui exactament el mateix en fenici.

De manera que fossin els cartaginesos “imperialistes” qui batejaren els amazics de l’oest amb aquestnom, occidental.

6. Garb o gharb (de l’arrel grb, amagar-se, desaparèixer, és a dir, pondre’s), en àrab significa ponent,oest. Al-Gharb és la regió nordatlàntica del Marroc, com Algarbe és la regió sudatlàntica de Portugal.Maghrib, amb la M preclítica denotant territori, indica l’Occident del món musulmà, mentre Maghribal-Aksa (Marroc) significa l’Occident Llunyà, el Llunya Oest, el Far West, diríem. En català tenim elgarbí, occidental, vent del sudoest. Gurba, de la mateixa arrel, en àrab significa exili, de manera quel’aliteració gurba garbiya en àrab té el sentit d’“emigració cap a Occident”.

7. Es pot veure Hassan Akioud i Eva Castellanos, Els amazics, Valls, Cossetània, 2007, on es troba unampli (pp. 129-186) “Glossari de termes historicoculturals nord-africans”, de Carles Castellanos iFrancesc Espinet.

Paraules clau / Palabras clave / Key Words http://seneca.uab.es/hmic



112

amazics, evidentment de manera despectiva)8. Ells, els amazics, ofereixen com a substitutiu deMagreb la forma Àfrica del Nord (i nordafricans), els més moderats, o Tamazga (Terra delsAmazics), els més radicals.

Un moment per a dos altres mots geogràfics que hem mencionat en el text. Hem parlatd'Àfrica i hem parlat de Desert Líbic. Líbia és el nom genèric donat pels grecs a les terres delsud de la Mediterrània a l'oest d'Egipte, a una indeterminada Àfrica; nom, el de Líbia, que haacabat sent el d'un estat format per dos territoris que durant l'edat moderna eren denominatsTripolitània i Cirenaica (a més dels oasis del Fezzan, precisament un dels territoris nordafricanson s'han trobat més restes dels amazics protohistòrics), i no pas Líbia; nom del que se'n derivael de Desert Líbic, el situat a l'oest del Nil fins al Sàhara propiament dit. Pel que fa a la paraulaÀfrica: no és més que el nom donat pels romans al territori format per l'actual Tunísia (i unapetita franja de l'actual est algerià), que en ésser conquerit es convertí en Província d'Àfrica (ique els àrabs conqueridors denominaren Ifriqiya des del segle VII); d'aquí ha passat a designartot un continent. Encara una darrera constatació respecte a denominacions geogràfiques enrelació a gentilícies, en el nostre àmbit d'estudi: el Desert Aràbic és pas una part d'Àrabia, sinóel territori entre el Nil i el Mar Roig, que antigament era denominat Mar Aràbic

I faltarien unes paraules sobre un altre terme, Pròxim Orient. Aquest terme no és l’utilitzatpels autòctons de la zona9, sinó pels occidentals que intervingueren colonialment a la zona (elseu Orient10). De primer fou introduït en el contexte de l’arqueologia i la història antiga(arqueologia i diplomàcia-espionatge foren sovint “professions” compartides per britànics ifrancesos ja des del segle XIX) amb el nom de Pròxim Orient Antic, per a referir-se a lescivilitzacions antigues de Mesopotàmia, Egipte i terres adjacents, i més tard Creixent Fèrtil,denominació emprada per primer cop pel nordamericà James Henry Breasted en el seu llibreAncient Times (1916), per a referir-se a l’arc format per Mesopotàmia (del grec, terra“Entrerius”) i el Llevant. Middle East fou utilitzat per primera vegada per l’almirall britànicAlfred Thayer Mahan el 1902, a la National Review de Londres per a referir-se a les zonesproperes al Golf (entre Pèrsia, Mesopotàmia i Aràbia). Ja es feia servir aleshores, amb el secularLlevant (d’ascendència franca, o sia rumi, romana), el nou terme Pròxim Orient, el Near Eastbritànic. Mark Sykes, un dels dos planificadors de l’apropiació per França i Gran Bretanya degran part de les provincies àrabs de l’Imperi Otomà com a conseqüència de la primera guerramundial (configurada en els acords Sykes-Picot del 1916), deia en l’article The future of NearEast que aquest territori “may be defined as those parts of the world which could be compassedby an 800 mile radius centred on Jerusalem”11.

Àsia Central seria un altre terme a discutir. Alexander Humbolt fou el que primer l’utilitzàel 1843 com a títol del seu llibre Asie Centrale (3 vols., traduït a l’alemany el 1844 com aCentral-Asien), però foren molts els viatgers que també ho feren durant el segle XIX12. El termeabasta de manera estricta les quatre repúbliques exsoviètiques que fan frontera amb Iran il’Afganistan (Turkmenistan, Uzbekhistan, Kirguizistan i Tadjikhistan), però també pot incloureel nord d’aquests dos estats, Azerbaijan, Kazakhstan i el Sinkhiang xinès, i fins i tot Mongòliai el sud de Sibèria, i el nord del Pakistan i de l’Índia. Altres noms que s’han utilitzat per designar

8. Una altra possible etimologia, poc plausible, derivaria el mot berber del nom de les tribus amaziguesbavar o braver.

9. Els àrabs –que no són el únics autòctons de la zona, però sí els majoritaris- l’anomenen Maixriq,Llevant, o Bilad aix-Xam, Terra de la Mà Esquerra (mirant cap a l’est des de La Meca), és a dir delNord. Maixriq inclouria Aràbia, Iraq i Anatòlia, a més de la Gran Síria. Precisament la Gran Síria(Líban, Síria, Israel-Palestina i Jordània) és designada com Bilad aix-Xam, mentre que Xam a seques ésla capital històrica d’aquest gran territori, Damasc, també anomenada Dimaixq.




113

la zona són Àsia Interior o Alta Àsia. Allò que cohesiona aquestes terres es pot fonamentar enqüestions climàtiques (precisament les adduïdes per Humbolt), però en el terreny humàconsisteix en el territori des d’on es desfermaren les invasions turques i mongoles cap a l’oest,aquell que atravessava la Ruta de la Seda, amb les seves múltiples conseqüències no solamenteconòmiques, sinó també polítiques i cultural-religioses, o, més recentment, la zona d’expansióbritànica, des del sud, i russa, des del nord, al segle XIX, amb la topada entre ambdósimperialismes: el Great Game, Gran Joc13.

En definitiva, aquestes "qüestions de noms" (que en d'altres temps tant afectaren les "nostresterres", a "casa nostra", el "nostre país"... o "països": bona manera de fer-se fonedís) no són pasgens neutres, però les seves aparents sol.lucions no són ni eternes ni unívoques. Així, doncs,"món àrabomusulmà" o "terra de moros".

Viatgers catalans. No plantejaré ara ni la teoria del viatge14 ni la de Catalunya. Em limitaréa explicar quins criteris he seguit per a confegir l'inventari, i algunes de les conclusions que n'hetret. La meva definició de català (de catalana) als efectes d'aquest treball és molt senzilla:ciutadà (ciutadana) dels Països Catalans. Tampoc discutiré "ciutadà" i la seva adequació alsdiferents temps històrics. Com tampoc vull aquí discutir qüestions de gènere: em limitaré aconstatar amb recança la nul.la presència femenina abans del segle XX entre els escriptorsd'obres de viatges en terra de moros, i, amb alguna esperança, a constatar també la progressivaincorporació de les dones, encara molt escarransida, però, al llarg del segle XX i principis delXXI en els rengles del viatger escriptor.

Les obres aquí esmentades són les realitzades com a resultat del viatge del seu autor. Que nonecessàriament han de constituir "relats de viatge" -o diaris de viatge- pròpiament dits. Encaraque la immensa majoria dels escrits sí ho són de relats de viatge. Però també poden ser el resultatde llargues estades. O ser escrits no en forma de relat, sinó d'informe, o de guia, o d'assaig, o depoema. O contenir aspectes, fragments, d'una o altra mena. Uns viatges-estades que tenencaracterístiques molt diverses: des del turisme més pur i dur al negoci, l'estudi, la fugida, elreconeixement colonitzador del territori, la religió (quanta peregrinació!), la guerra, ladiplomàcia, la solidaritat, la pura voluntat de saber, de conèixer. I obres que constitueixen peces

10. L’Orient de molts escriptors, artistes i viatgers occidentals, que, amb els seus relats, assajos,representacions pictòriques i fotogràfiques, etc. creen una visió estrafeta de l’alteritat arabomusulmana,l’orientalisme (recordem l’obra d’aquest títol d’Edward Saïd, en traducció catalana, Vic, Eumo,1991; ola de Maxime Rodinson, La fascinación del islam, en traducció castellana Madrid, Júcar, 1989). Elsorientalistes, però, tenen el “perill” de caure en una dialèctica amo-esclau ( dialèctica anunciada pelJacques le Fataliste de Diderot i aprofundida per Hegel i pel jove Marx, i feta cinema al The Servant deJoseph Losey-Harold Pinter, del 1963, amb Dirk Bogarde, o, amb el mateix Bogarde, a Il portiere dinotte de Liliana Cavani, del 1974), que pot conduir a l’autodestrucció de l’amo). Seria el cas d’unLawrence d’Aràbia (explicitat en gran manera en l’extraordinària peça literària (veure David Fromkin,“The importance of T. E. Lawrence”, a The New Criterion, vol 10, núm. 1, set. 1991, 19 pp, també enxarxa), que no històrica, The seven pilars of wisdom, que potser seria hora de traduïr al català, o d’unaGertrude Bell -en les seus Diaries i Letters, recollides ja des de mitjan anys vint, que es poden llegir enla web The Gertrude Bell Project (gerty.ncl.ac.uk). Com poden caure els colonitzats en les xarxes del’amo, ja no només polítiques o econòmiques, sinó culturals, simbòliques, que reprodueixen el relatque convé a l’amo. El francotunisià Albert Memmi ens ho ben explica a Portrait du colonisé precedédu portrait du colonisateur (1957) i al més recent Portrait du décolonisé arabo-musulman (1997).També Saïd Aburish denuncia aquesta venda al colonitzador –neocolonitzador- per part de les elits a Abrutal friendship. The West and the arab elite (1997).

Paraules clau / Palabras clave / Key Words http://seneca.uab.es/hmic



114

que van des d'una extrema brevetat (alguna carta al director) a col.leccions de diversos volums.De manuscrits inèdits i material en xarxa (cada dia més abundós, fins i tot en forma de blog15)a articles en publicacions periòdiques i a llibres.

De tota manera, el gros de la meva aportació són els llibres. I, en aquest aspecte, l'intent ésd'exhaustivitat, de l'edat mitjana a avui mateix. Hi haurà, però, segur, mancances, especialmenten castellà (parlarem de seguida del tema de la llengua). Com he confegit aquest llistat? A basede repertoris bibliogràfics o de col.leccions de molt diversa mena, en la xarxa o en paper,començant per la meva biblioteca16. El buidatge d'articles de publicacions periòdiques és moltmés aleatori i el resultat només es dóna a títol indicatiu, però alhora significatiu. Hi ha revistesde societats geogràfiques o excursionistes buidades total o parcialment, n´hi ha també decaràcter general, gairebé sempre buidades de manera parcial, excepte algun cas com pot serButlletí del Centre Excursionista de Catalunya, D'ací i d'allà, Mirador, Destino, Altaïr oBoletín de la Sociedad Geográfica Española; cap diari ha gaudit d'aquesta dedicació17.

Parlem de la llengua, com ara prometia. Hi ha dos grans apartats, els de llengua catalana i elsde castellana. Era una opció sense cap sentit des d'un punt de vista literari (excepte si pretenguésun estudi de literatura comparada, cosa que no pretenc), però l'única opció plausible en el meucas, com a historiador. Hagués pogut no tenir en compte aquest factor a l'hora de confegir elllistat, barrejant totes dues llengües, però he cregut que aquest ítem tenia, precisament per a unhistoriador de la realitat catalana des de la cultura, una importància fonamental. Hi havia, però,problemes. Així, he situat en cadascuna de les llistes els autors que han escrit en ambduesllengües, segons la llengua de les obres considerades. D'altra banda, algunes obres han estatescrites en llengües diferents de la catalana i castellana (àrab, llatí, francès): apareixen en elllistat de la llengua en què ha estat traduïda l'obra, si és el cas. Si no (de fet, només hi ha un parellde casos francesos), apareixen en el llistat català, per no fer-ne un de tercer, que seria moltesquifit.

Així, tenim 260 autors en el llistat català i 219 el castellà18. Aquests autors han escrit un totalde 712 obres, 395 en català i 317 en castellà. Descomptats manuscrits inèdits, articles i webs (oe-mails), ens queden 176 llibres en castellà i 157 en català: un total de 333.

Constatem, ara, els llocs d'edició dels llibres dels llistats català i castellà, sense comptar, ésclar, ni manuscrits, ni escrits en publicacions periòdiques, ni obres a la xarxa virtual. En català,hi ha citada Barcelona com a lloc d'edició en 100 ocasions, Montserrat19 i Palma de Mallorcaen 8, París , Vic i València en 4, Figueres i Lleida en 3, Valls i Madrid en 2, i en 1 ocasió Castelló

11. Al diari londinenc The Daily News, 18 setembre 1918. Hi adjunta un mapa que abasta lacircumferència esmentada, que inclou la Tràcia oriental (amb Constantinoble), Anatòlia, Transcaucàsia(amb Armènia), els actuals Iraq (amb el rètol de Mesopotàmia), Líban, Síria, Jordània, Israel, Palestinai Aràbia Saudita fins a La Meca, Egipte, Cirenaica, les illes de l’Egeu (amb Creta) iXipre.Significativament hi són representades les línees ferroviàries de Constantinoble a Medina i aBagdad (i la que segueix el Nil), que en els esmentats acords francobritànics tenien un tractamentespecífic.

12. A manera d’exemple podem citar el coronel britànic Fred Burnaby (1876, en un viatge a Khiva en unaacció d’espionatge en el context del Gran Joc) o de l’hongarès Arminus Vambery (1865, que utilitza elterme alemany Mittelasien, que fou traduït com Central Asia en anglès, el mateix 1865, i com AsieCentrale en francès el 1873), els francesos Guillaume Capus (d’origen luxemburgués, autor d’ Àtravers le Royaume de Tamerlan (Asie Centrale), 1892), Edgard Boulangier (Voyage à Merv. Les russesdans l'Asie Centrale et le chemin de fer transcaspien, 1888), Napoleón Ney (En Asie centrale à lavapeur, 1888) i Gabriel Bonvalot (En Asie Centrale, 1884), o el grec Panagiotis Potagos (que publicàen grec el relat dels seus viatges a l’Àsia Central i l’Àfrica Equatorial, traduït al francès el 1885)




115

de la Plana, Londres, Arenys de Mar, Moià, Nova Delhi, Oxford, Pamplona, Badalona, SantCugat del Vallès, Milà, Perpinyà, Benicull de Xúquer, Catarroja, Binisalem, Pedreguer,Weimar, Girona, Cerdanyola, Vilanova i La Geltrú i Viladrau. En el llistat castellà, Barcelonahi figura en 106 ocasions, Madrid en 37, València en 11, París en 5, Saragossa, Lleida i Palmade Mallorca en 3, Alacant en 2 i solament en 1 Ceuta, Valls, Burgos, Bilbao, Sabadell,Besançon, Sa Pobla, Rabat, Melilla, Alcoi, Móstoles, Mèxic, Zuera, Simancas, Cadis i BuenosAires. En conjunt, doncs, Barcelona seria la capital editorial indiscutible d'aquesta mena dellibres tant en català com en castellà (206), mentre que Madrid no tindria cap importància en laproducció en català (2), però en castellà ocuparia el segon lloc del rànking, amb prou força (37);vindrien després les capitals del País Valencià i de les Illes Balears (15 i 11, respectivament),seguides de París (9), de Montserrat (8), de Lleida (6), de Vic (4), de Figueres, Valls i Saragossa(3 en cada cas), d’Alacant (2) i d'una munió de fins a 34 localitats amb una sola menció.D’aquestes, 17 als Països Catalans (8 al Principat, 5 al País Valencià, 3 a les Illes i 1 a laCatalunya Nord), 7 a la resta de la Península, 5 a la resta d’Europa, 3 a Àfrica i 1 a Amèrica i aÀsia.

AUTORS PER PERIODES I SECTORS

13. Denominació apareguda per primera vegada en un llibre de viatges, el del militar britànic ArthurConolly (Journey to the North of India, overland from England, through Russia, Persia andAffghanistaun, Londres, Richard Bentley, 1834, 2 vols) i popularitzada per Rudyard Kipling a la sevanovel.la Kim (1901), anys més tard (1950) convertida en el film Kim de l’Índia, de Victor Saville. Totel conjunt (el viatge en sí mateix, el llibre que ens el narra, la novel.la i el film) constitueix una de lesmostres més reeixides de la cultura de l’imperialisme britànic. Podem trobar una cronologia del GranJoc a la web oxus.com, dedicada a l’Àsia Central. Els llibres del periodista i historiador britànic PeterHopkirk, especialment The Great Game (Nova York, Kodansha, 1992) i Quest for Kim. In Search ofKipling's Great Game (Nova York, Oxford University Pres, 1997), poden servir de guia per a aquestaqüestió i, en general, pels viatgers a l’Àsia Central.

Sectors I ConjuntII Àfricadel Nord

III Àfrica IV PalestinaV Pròxim i

Mitjà Orient,Àsia Central

Total

Inici-1800

Català 5 4 0 8 1 18

Castellà 1 7 0 5 0 13

Total 6 11 0 13 1 31

Segle XX

Català 4 1 0 1 1 7

Castellà 11 13 4 5 3 36

Total 15 14 4 6 4 43

1901-1938

català 17 21 6 14 4 62

castellà 10 21 0 4 1 36

Total 27 42 6 18 5 98

1839-1975

Català 7 7 1 3 0 18

Castellà 14 5 7 4 1 31

Total 21 12 8 7 1 49

AUTORS PER PERIODES I SECTORS http://seneca.uab.es/hmic



116

OBRES (i només LLIBRES)

14. M’hagués agradat situar aquí el poema de Baudelaire, Le voyage (a la segona edició de Les Fleurs dumal, 1861) a manera de “teoria del viatge”, però la seva extensió m’ho impedeix. Només dono, doncs,una de les webs on es pot trobar... i uns quants versos. La web: florilege.free.fr I els versos, aquestestres estrofes, discontínues en l’obra: Pour l’enfant, amoureux de cartes et d’estampes,/ L’univers estégal à son vaste appétit./ Ah ! que le monde est grand à la clarté des lampes !/ Aux yeux du souvenirque le monde est petit !. / Mais les vrais voyageurs sont ceux-là seuls qui partent/Pour partir ; cœurslégers, semblables aux ballons,/De leur fatalité jamais ils ne s’écartent,/Et sans savoir pourquoi, disenttoujours : Allons !./ Amer savoir, celui qu’on tire du voyage !/ Le monde, monotone et petit,aujourd’hui,/Hier, demain, toujours, nous fait voir notre image :/ Une oasis d’horreur dans un désertd’ennui !.

Walter Benjamin s’ocupa molt de Baudelaire al llarg de la seva obra, en escrits com els recollits a CharlesBaudelaire, un poète lyrique à l’apogée du capitalisme (París, Payot, 1979) i en els seus “passatges”(Libro de los Pasajes, Madrid, Akal, 2005), però no entra gens a fons en el tema del viatger, sinó en eldel passejant, el flâneur (malgrat Il viaggiatore solitario e il flâneur, Gènova, Il Nuovo Melangolo,1998). Podríem trasposar la seva concepció del passejant (l’observador no compromès) en la ciutatcapitalista burgesa, París, la capital del segle XIX, al viatger (al mercader, al viatjant, al migrant político econòmic, i , a la fi, al turista) en la societat-món, en la societat global i, més tard, globalitzada.

D’altra banda, cal deixar constància de la migradesa entre nosaltres de llibres de viatge d’emigrants od’exilats als territoris araboislàmics (amb alguna excepció per als exilats republicans: per a un repertoridels escrits dels exilats republicans catalans es port veure el meu article "Sobre egodocuments i exilicatalà republicà", en AA.DD., L'exili republicà. Actes del Vè Col.loqui República, Guerra Civil iFranquisme, pp. 93-119, Barberà del Vallès, Ajuntament, 2002, pp. 93-119), però del seu considerablegruix en la literatura viatgera en general.

1976-2006

Català 57 41 19 5 23 145

Castellà 35 24 16 4 23 102

Total 92 65 35 9 46 247

Inici 2006

Català 90 84 26 30 30 260

Dones 8 13 4 2 4

Castellà 71 70 27 22 29 219

Dones 5 5 4 1 7 22

Total 161 154 53 52 59 479

Total dones 13 18 8 3 11 53

Català Castellà Total

General 220 (81) 136 (95)

Nord d’Àfrica 72 (27) 74 (26)

Àfrica 35 (19) 33 (20)

Palestina 32 (20) 23 (15)

Pròxim Orient 36 (10) 51 (20)

Total 395 (157) 317 (176) 713 (333)

Sectors I ConjuntII Àfricadel Nord

III Àfrica IV PalestinaV Pròxim i

Mitjà Orient,Àsia Central

Total




117

L'inventari és organitzat segons diverses zones geogràfiques: Àfrica del Nord, Àfrica engeneral -que inclou travessies del Sàhara i visites a països més o menys islamitzats de l'Àfricasubsahariana-, Palestina, Pròxim Orient en general –incloent-hi Turquia- i alguna altra zonamés específica -Aràbia, Iran, Afganistan, Pakistan, Índia, Àsia Central-.

No obstant, aquest catàleg s'encapçala amb un apartat general que, sota l'epígraf de Conjunt,és dedicat als autors els escrits dels quals (en una sola o en diverses obres: 220 i 136 escrits,d’ells 81 i 96 llibres, respectivament en català i en castellà) abasten més d'una zona (90 autorsen català i 71 en castellà, d’ells 8 i 5 dones), i en els que la Mediterrània20 és l'àmbit més visitat(82 obres en català i 67 en castellà, en les que s’inclouen escrits sobre els Balcans i també sobreMalta o Xipre, i s’allarga fins al sud del Sàhara i a tot el Pròxim Orient), encara que alhora enstrobem amb diverses “voltes al món” (12 en català i 21 en castellà) o amb algun altre viatge dellarg recorregut cap a l’est (tot el Pròxim Orient, fins a l’Àsia Central, l’Índia, la Xina o lesFilipines, per exemple: 24 obres en català i 21 en castellà), o el sud (més enllà del Sàhara), i finsi tot amb llibres de memòries que inclou algun capítol dedicat a narrar el viatge de l'autor "enterra de moros". D'altra banda, apareixen en aquest epígraf alguns llibres de viatge específicssobre l'Índia i sobre Xina, malgrat que no es faci especial menció del tema musulmà. Finalment,no es contemplen, si no és de manera escadussera i gairebé a títol d’exemple, les zonesmusulmanes del Pacífic, de Malàisia a Indonèsia o les Filipines.

Moltes de les obres que relaten el viatge a Palestina abasten un àmbit més gran, posat quesolen referir-se als països visitats en el recorregut d'anada i tornada (Itàlia, Grècia, Turquia,Síria, Líban, Israel-Palestina, Egipte, serien els estats actuals que solen figurar en l’itinerari dela peregrinació, sigui religiosa, sigui iniciàtica o turística); malgrat això, les he situades totes enl'apartat especial de Palestina, ja que solen donar compte de viatges de peregrinació21, i per tantde gran especificitat (hi ha 31 autors en català i 22 en castellà, d’ells 2 i 1 dones, amb un totalde 35 i 32 obres, d’elles 20 i 15 llibres).

L'apartat Àfrica del Nord inclou des de Mauritània, el Sàhara i Marroc, a l'Atlàntic, fins aEgipte, passant per Algèria, Tunísia i Líbia. Hi figuren 74 autors en català i 70 en castellà(respectivament 11 i 5 autores), que han escrit 73 i 84 obres, d’elles 27 i 26 llibres22. D’aquestesobres més de la meitat (42 i 52) es refereixen al Marroc, d'acord amb la proximitat geogràfica ipolítica d'aquest país.

Cal tenir en compte, alhora, que els autors de l'apartat Àfrica (26 en català i 27 en castellà,d’ells 4 i 4 dones respectivament, amb un total de 35 i 37 escrits, d’ells 19 i 20 llibres) moltsovint també es refereixen a l'Àfrica del Nord (preferencialment en els relats de les diversestravesses del desert, normalment de nord a sud); no obstant això, crec útil pel lector la distincióentre el apartats Àfrica del Nord i Àfrica, doncs en aquest darrer apartat hi ha força obres quees refereixen exclusivament a la banda sahelosudanesa, des del Sudan i Etiòpia a les costes delGolf de Guinea, on la presència arabomusulmana és determinant.

15. Un d’aquest bloguistes (o bitacolistes, del mot bitàcola, que potser serà la traducció al català d’aquestneologisme) de l’àmbit territorial que estudiem (resideix a Turquia), Andrés Mourenza, estudiant decomunicació de la UAB, ha escrit un article sobre el sentit d’aquest nou gènere literariocomunicatiu ala revista El Campus de l’Autònoma, num. 33, maig 2006, p. 8, “Esperant la comunicació popular”,dins del dossier dedicat al tema (pp. 2-9).

OBRES (i només LLIBRES) http://seneca.uab.es/hmic



118

Finalment, l'apartat Pròxim i Mitjà Orient i Àsia Central (d'Aràbia i Turquia a l'Afganistan,el Pakistan i els països centroasiàtics) és el més pobre, degut en part a què en el de Palestina,com acabo de dir, hi figuren molts viatges pel conjunt del Pròxim Orient (serien 28 autors encatalà i 29 en castellà, d’ells 4 i 7 dones, amb un total de 36 i 51 escrits, d’ells 10 i 20 llibresrespectivament, però la majoria d’obres i llibres són del darrer periode, 23 i 6 en català i 45 i 16en castellà), i en part també a què en l’apartat anomenat Conjunt hi figuren viatgers quetravessen aquests territoris. Però, per l’època anterior al segle XX, una altra raó de l’escassedatde viatgers cap a aquestes zones, és la llunyania, més mental que no pas física, dels territorissituats més enllà del Llevant mediterrani.

L'ordre seguit en els diversos apartats de l'inventari és el cronològic de l'escriptura de l'obra,o bé el de la seva edició si entre aquesta i l'escriptura inicial el decalatge és ínfim. He cregutoportú utilitzar aquest sistema, ja que la meva intenció és històrica i no pas en primer lloc niliterària ni bibliogràfica. Constatem així, per exemple, que abans del segle XIX només comptemamb 18 autors en català i 13 en castellà (i 1 en àrab, l’obra del qual només és traduïda encastellà), fenomen indicatiu de la poca importància dels relats de viatge en el conjunt de laliteratura escrita en els Països Catalans d’aquesta època, tant catalana com castellana, i alhora

16. Els papers específics que més útils m'han estat són:--Bas Carbonell, Manuel. Viajeros valencianos. Libros de viajes (siglos XII-XX), València, ajuntament,

2003.--Domènech, Joan de Déu, Mirant enfora. Cent anys de llibres de viatges en català, Montserrat,

Abadia, 1995; "El viatge continua. Nous llibres de viatges en català (1994-1998)", Revista deCatalunya, núm 138, març 1999, pp. 105-109.

--García Romeral Pérez, Carlos, Bio-bibliografía de viajeros españoles (Siglo XIX), Madrid, Ollero yRamos, 1995; Bio-bibliografía de viajeros españoles (Siglo XVIII), Madrid, Ollero y Ramos, 1997;Bio-bibliografía de viajeros españoles (1900-1936), Madrid, Ollero y Ramos, 1997; i Diccionario deviajeros españoles. Desde la Edad Media hasta 1970, Madrid, Ollero y Ramos, 2004.

--Garolera, Narcís, "La narrativa de viatges a Catalunya durant el segle XIX", a Miscel.lània Joan Triadú,Montserrat, Abadia, 1993.

--Jones, Joseph R (ed.), Viajeros españoles a Tierra Santa (siglos XVI y XVII), Madrid, Miraguano/Polifemo, 1998.

--Vallverdú, Marta, "Visions d'Orient a la Catalunya d'entreguerres", Revista de Catalunya, núm 136,gener 1999, pp. 21-52.

-Córdoba Zoilo, Joaquín María; i Pérez Die, María del Carmen (eds.), La aventura española en Oriente(1166-2006). Viajeros, museos y estudiosos en la historia del redescubrimiento del OrientePróximo Antiguo, Madrid, Ministerio de Cultura, Catàleg d’exposició, 2006.

Però les fonts utilitzades són, evidentment, moltes altres (com per exemple, l’article de Teresa Coso“Inventario de los libros de viajes existentes en la Biblioteca General d’Història de l’Art-MuseuNacional d’Art de Catalunya, a VII Encuentro de Bibliotecas de arte de España y Portugal, mcu.es/BAEP/encuentrosbaep7/libviaje.html; Papa Sow,/“Les migrations des catalans en Sénégambie durantles XIX e et XXe siècles. La présence catalane au Sénegal”, HMiC. Història Moderna iContemporània, seneca.uab.es/hmic/2004/dossier; la memòria d’investigació de Rosa Cerarols,“Orientalisme, viatges, gènere. Una visió postcolonial del Marroc a partir dels relats de viatges escritsper homes, UAB, mecanoscrit, 2005; o José Luis Villanova, “El excursionismo catalán exótico. ElNorte de África (1876-1936)”, Scripta Nova, X, 210, abril 2006, ub.es/geocrit/sn/sn-210.htm), que ésimpossible ressenyar aquí. Cal dir, no obstant, que m’han estat utilíssims els diversos webs debiblioteques assequibles des del portal de la UAB. I més útil encara la constant recerca en llibreries devell i de nou, i en els seus catàlegs reals o virtuals, així com en les prestatgeries de les bibliotequesreals, a més de la lectura de suplements culturals i literaris de diaris i revistes generalistes, o de revistessobre producció editorial; també les bases de dades sobre història local (dirigida per Borja de Riquer) isobre literatura catalana (dirigida per Jordi Castellanos) de la UAB. No cal dir la utilitat d’internet id’alguns dels seus cercadors, com ara el google.

L'article de Patricia Almárcegui, del núm 280 de la Revista de Occidente, "La metamorfosis del viajero aOriente", té un interès més aviat teòric, però en deixem constància.




119

indicatiu de la primacia del català en aquest terreny en el llarg periode medieval-modern, ambencara una notable presència del català escrit en temes religiosos en els segles XVII-XVIII (6autors dedicats a relatar en català la peregrinació a Palestina entre 1672 i 1781, i 5 en castellà,tots ells del segle XVII), però alhora la seva substitució pel castellà en temes que fan referènciaa qüestions de política internacional (7 autors en castellà i cap en català dedicats a conèixerMarroc i Algèria en relació a la presència espanyola a la zona).

Constatem també que comptem només 7 autors en català que començaren a escriure durantel segle XIX, però, en canvi, en tenim 36 que ho feren en castellà, cosa que ens indicaria un clarretrocés de la llengua catalana com a idioma d’escriptura.

El tomb es produiria del 1901 al 1938 amb les següents xifres: 62 autors en català i només36 en castellà. 49 d’ells s’ocuparien del Nord d’Àfrica –24 en català i 25 en castellà-, ambpredomini de la qüestió marroquina, de la que s’ocupen 12 autors en català i 17 en castellà.

Més tard, durant el franquisme, la producció s'alentiria molt considerablement en ambduesllengües, de manera que fins el 1975 (trenta set anys, com el periode anterior) només tindríem18 autors en català i 31 en castellà (sols el 50% d'autors del periode anterior, i , méssignificativament encara, només el 29% d’autors en català). Si dividíssim aquests anys en dosperiodes (1939-1963 i 1964-197523), veuríem com els 25 primers anys encara són més esquifits:7 autors en català i 15 en castellà24, una veritable indigència!

Finalment, en els darrers trenta anys la collita ha estat de 158 obres en català i 151 en castellà(84 i 85 llibres), escrites respectivament per 120 i 84 autors; de lluny, el periode més productiuen tots sentits. Cal tenir en compte, però, que hi ha molts més articles ressenyats que no pas end’altres periodes, i, sobretot, que es fa present un tipus d’escriptura nova, la que figura a travésde la xarxa virtual , en webs (30 autors i 43 relats en català, alhora que 18 autors i 24 relats encastellà) i fins i tot en algun e.mail; a més dels mecanoscrits de Bellaterra dels darrers anys, fruitde feines d’alumnes25. Cal assenyalar que, per algunes d’aquestes raons, però també per lamajor quantitat de llibres publicats, hi ha una notabilíssima diferència entre la primera i lasegona meitat d’aquests darrers 30 anys. La primera meitat (fins 1991) comptaria només amb12 llibres en català i 15 en castellà (un ridícul 16% del total). Com acabo de dir, l’augmentproduït des del 1992 és atribuïble a algunes de les raons abans esmentades (webs, treballsd’alumnes, major nombre d’articles ressenyats), però el més important és el creixement de laquantitat de llibres publicats, degut sobretot d’una banda a la major atenció dedicada pel móneditorial al fenomen del turisme cultural (amb la conseqüent edició no només de guies deturisme, sinó alhora de relats de viatgers cultes), i, de l’altra, a l’atenció del món de lacomunicació als nombrosos i greus conflictes que s’han produït a la zona estudiada, atenciódedicada no només per part dels corresponsals habituals, sinó amb el reforç d´enviats especialsin situ, assenyaladament per part de les televisions, atenció inicialment puntual en articles,cròniques i reportatges, que posteriorment sovint s’ha convertit en edició de llibres, entre ells,pel que a nosaltres ens interessa, de singulars relats de viatge. No ha estat la primera ocasió en

17. I els corresponsals de diaris haurien d'ocupar un lloc central en aquestes temàtiques. Recordem, a títold'exemples excepcionals, Josep Carner escrivint per a La Publicitat mentre era cònsul a Beirut alsanys trenta del segle XX, o Tomàs Alcoverro, corresponsal de La Vanguardia durant més de tresdècades al Pròxim Orient.

18. Cosa que no significa que calgui sumar-los per tal d’obtenir el total d’autors. Posat que molts d’ellshan escrit alhora obres en un i altre idioma, i, per tant, figuren en ambdós llistats.

19. Malgrat que el lloc d’edició dels llibres de l’Abadia de Montserrat és Barcelona, crec més“identificador” atribuir-los-hi el topònim Montserrat.




120

la qual aquest fenòmen s’ha esdevingut en el terreny del periodisme: sense televisió ni gairebéràdio26, un procès similar es produí amb les guerres del Marroc de finals del segle XIX i fins ladècada dels vint del segle XX.

D’altra banda, no fóra just deixar de consignar l’escassedat de la presència femenina entreels nostres autors, que, en el seu conjunt, és d’un 11%, amb els agravants que la immensamajoria d’aquestes dones escriptores ho són en el darrer dels periodes (50 de les 53 esmentades)i que sovint són de fet coautores amb algun home (9 i 7 casos, en català i castellàrespectivament). És notable el contrast amb la importància de les escriptores viatgeresfranceses, i sobretot britàniques, durant el segle XIX i primera meitat del XX (amb algunprecedent anterior), entre les que figuraren algunes de les més notables figures de la literaturaviatgera mundial27. Cal dir, però, que, pel què fa a la qualitat dels escrits, entre les millors obresconsignades en el nostre repertori hi figuren les d’algunes d’aquestes dones viatgeres catalanes,entre les que podríem esmentar, sense menystenir-ne d’altres, Maria Antònia Salvà, AuroraBertrana, Maruja Torres, Rosa Regàs o Ana Maria Briongos.

Les fitxes dels escrits considerats contemplen els elements habituals, però no inclouen ni elformat ni l'enquadernació. Sovint, a més, fan alguna consideració sobre l'evolució dels escrits isobre el seu contingut. Es fa expressa menció, en canvi, del fet d'estar o no il.lustrats, i solesmentar-se l'autor de les il·lustracions.

Aquesta qüestió de les il.lustracions (fotografies, dibuixos, gravats, pintures28, etc.) té unagran importància en els relats dels viatgers29, i més en els dels autors des de finals del segle XIX,una època en la qual la imatge ha adquirit un pes específic propi. També cal deixar constànciaque molts dels viatgers “corrents i normals” de la nostra època han escrit poc sobre els seusviatges (a part del text de les postals, que segurament mereixeria un estudi), però han fotografiato filmat (en els diversos suports i reproductors que la tècnica ha anat posant a la seva disposicióal llarg del temps, des de cel·luloïde i la càmera fins a les targes i els monitors mòbils) moltsobre ells mateixos i sobre l'entorn durant aquests viatges, i que aquesta tècnica d'apropiar-se

20. Consignem aquí el famós viatge d’universitaris de l’Estat Espanyol per la Mediterrània de l’any 1933.Organitzat per la Facultat de Filosofia i Lletres de Madrid, hi participaren molts universitaris catalans,entre ells Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Guillem Díaz Plaja, Lluís Pericot, Jaume VicensVives, Francesc Esteve Gálvez, Maria i Joaquima Comas Ros, Mercè Montañola, Roser Rahola,Concepció Taboada, Amàlia Tineo, Dolors Solà Creus, Josep Garcia Lòpez, Joan Maluquer de Motes,etc. Molts d’ells n’escrigueren relats o consignaren records: hem aconseguit identificar-ne onze, queassenyalem al seu lloc corresponent. Ja el 1934 es publicaren per Espasa-Calpe, a Madrid, els relats deCarlos A. Real, Julián Marías i Manuel Granell, Juventud en el mundo antiguo. Crucerouniversitario por el Mediterráneo. Tenim un catàleg de l’exposició celebrada a Madrid per laResidència de Estudiantes, el 1995-1996, Crucero universitario por el Mediterráneo. Verano de1933. Entre d’altres, també l’article de Fernando Ágreda Burillo, “Recuerdos del crucero universitariopor el Mediterráneo”, Revista de Filología de La Laguna, núm. 17, 1999. I, recentment, el llibre deFrancisco Guardia i Josep Maria Fullola, El sueño de una generación. El crucero universitario porel Mediterráneo de 1933 (Barcelona, Universitat, 2006), del que El País del 10 de juny del 2006

publicà una intel.ligent crítica de Jacinto Antón. El libre és profusament il.lustrat amb fotos de l’època.Hi ha un abrumador i enrevessat aparell crític en les 1121 notes a peu de plana, però cap apartat dedicata les fonts i la bibliografia, com tampoc cap índex onomàstic o toponímic, cosa que en dificulta massael maneig.

21. Degut al fet mateix de la peregrinació solen ser viatges col.lectius. Això possibilita que per a un mateixviatge es pugui donar més d’un relat. Seria el cas, per exemple, del de Costa i Llovera i Maria AntòniaSalvà.

22. El fet que hi hagi més autors que obres és degut a que alguna obra és de dos i fins i tot tres autors.




121

d'una determinada realitat, de conservar-la com a memòria, que és el film documental i lafotografia, ha acompanyat el viatger des de fa un bon centenar d'anys. Institucions com el CentreExcursionista de Catalunya o l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya en conserven fonsexcepcionals, així com els arxius de publicacions periòdiques, com ara La Vanguardia30. Unbon exemple de fotògraf-viatger afeccionat pel primer terç del segle XX31 seria el fabricant deles xocolates Amatller. Pel creuer universitari del 1933 a la Mediterrània tenim algunescol.leccions de gran interès com les de Josep Garcia Lòpez o de les famílies Fullola-Pericot oDíaz Plaja Taboada, així com la obtinguda per Dolors Solà, amb el material fet amb la Leikaque li va comprar el seu pare per a la ocasió. Per a les darreres dècades, fotògrafs més o menysprofessionals com Toni Catany, Jordi Esteva, Manuel Armengol, Jaume Balanyà, RamonVillaró, Jordi Llorens, Laura Torrent, Cristina Magrané, Raimon Pla, Jordi Romera, LuísMonreal, Jordi Rodri o Glòria Giménez32 serien bons exemples. Però també viatgersafeccionats, com jo mateix.33És particularment atractiva l’entitat Kevlar Fotoperiodistes, ambseu a la Vila Universitària de la UAB a Bellaterra, que ha realittzat reportatges a Bòsnia,Burkina Faso o el Sàhara (fotoperiodistes.org). A internet hi ha moltes web que contenenil.lustracions fotogràfiques: és especialment interessant per a nosaltres la referida al concursTiramilles de la Diputació de Barcelona: diba.es/plajove/tiramilles. Són suggestives les fotosdel Marroc fetes amb globus que es troben a la web de l’empresa Ultramagic. També es potmencionar l’estrany “Mi album de Líbano” de Maruja Torres, de finals de juliol del 2006, delsdies anteriors i inicials de l’atac israelí al Líban34. I tants blogs de les darreres fornades, com elde Kneita sobre els saharauis, inclós tot just el febrer del 2007 (amb una abundosadocumentació), d’en Joan Lleonart del 2006 a Etiòpia, els de Xavier i Enric del 2005 i 2006 i eld’Helena Ribera del 2005, , per a citar-ne alguna mostra35.

I des dels anys deu del segle XX com a mínim ens trobem a casa nostra amb lacinematografia donant fe d’allò viscut i vist durant els viatges36; en tenim constància en elcinema amateur, amb els germans Salvans37 o Joan Marín , amb el mateix Rubió i Tudurí, quefeu un film del viatge Sàhara-Níger, tot durant els anys trenta. O, ja a finals del segle XX i inicisdel XXI, els reportatges en primera persona, cinematogràfics38, televisius (entre ells, els deGoytisolo per a TVE, els de Toni Serra per a l'exposició Fes ciutat interior del 2002, el de JordiLlompart inicialment per a TVC, el de Manuel Martorell i Joan Puighermana sobre els kurds oalguns del reportatges de TV·pel programa 30 Minuts39) o directament produïts per aDVD40, així com dels innombrables videos casolans (com els realitzats per Mercè i DolorsSolà en sengles viatges a la Ruta de la Seda i a Egipte els anys noranta del segle passat, eld’Ivan Fernández Estudillo l’estiu del 2005 en un viatge a Síria i Jordània41). No parlemd'internet, del que donem força webs (i darrerament blogs) amb imatges fotogràfiques. Però totaixò ja és un altre tema.

23. Cap al 1962-1966 s’inicia a Catalunya una etapa d’una notable recuperació cultural, tesi que mantincen el meu article “Algunes consideracions sobre classes socials i ideologia lingüística a Catalunya.Anàlisi històrica (1875-1979)", a Toni Mollà ed., Ideologia i conflicte lingüístic., Alzira, Bromera,2001, i en la meva cronologia cultural del periode 1938-1979 a Catalunya, inèdita en el seu conjunt,però en part recollida a "Memòria de la transició, 1966-1979", a HMiC. Història Moderna iContemporània (publicación virtual del Departament d'Història Moderna i Contemporània de laUniversitat Autònoma de Barcelona), núm. 3, 2005, 50 pp. Les dades aquí adduïdes ho confirmarien.

24. Per 12 en català i 19 en castellà durant els 11 darrers anys: alguns autors publiquen en un i altresubperiode.

25. A les assignatures del “Món arabomusulmà contemporani” que a la UAB jo tinc encomanades, elsalumnes han de fer alguna mena de treball de curs; entre els centenars que han presentat aquests darrersanys, hi figuren uns quants mecanoscrits de relats de viatge a la zona estudiada aquí.




122

Respecte al tipus de viatgers i de relats de viatge cal dir d’antuvi que ens trobem amb unagran varietat, com no podia ser d’altra manera.

Comencerem per estudiar els viatgers, la qualitat que els conforma com a tals, què hi busqueno hi troben en el viatge, quina és la raó per la qual el realitzen, quin punt de vista adopten davantl’objecte del seu desig, del seu viatge.

Continuarem després escatint les formes literàries que adopten els relats de viatge, tant desdel punt de vista dels grans gèneres, bàsicament vers i prosa, narració i descripció, assaig icrònica...; com dels subgèneres egodocumentals, diari/dietari, autobiografia/memòria,epístola...

Un dels dits i fets del profeta Muhàmmad (els hadith) posa en la seva boca les següentsparaules: “Per adquirir coneixement s’ha de viatjar, si cal, fins a la Xina.” Kavafis, més modest,només es passeja amb Ulisses, com ens contà Homer, per la Mediterrània, amb fenicis i egipcis,amb lestrigons i cíclops, amb Posidó, per ports desconeguts, però desitjant “que el camí sia llarg,que duri molts anys, ple d’aventures, ple de coneixences”, que el viatge li permeti “aprendre iaprendre dels qui saben”, que li possibiliti esdevenir “ric de tot el que haurà guanyat fent elcamí”42. D’aquesta raça de viatgers que cerquen el coneixement43, els viatgers per sempre, entenim només una immensa minoria en el nostre inventari, com ara Alí Bei (però tocat per unnotable paternalisme polític il.lustrat i sense Itaca), Josep Pla (però sotmès a l’escriptura i, pera ella, fabulador si cal, amb una absorbent Itaca a l’Empordà), Sinibald de Mas o Eduard Toda(amb la feixuga càrrega de la diplomàcia professional), Aurora Bertrana (de residènciesmúltiples i viatges puntuals) i, més propers a nosaltres, Ana Briongos (que, alhora i no obstant,ha fet de l’escritura narrativa del viatge en gran mesura la raó del mateix viatge) o Muma Soleri Gabriel Pernau (1986 i 1997-2005, sengles viatgers amb un vehicle ben especial, la bicicleta,no particularment apte per a les seves llargues travessies, però potser sí per un amagat objectiu:l’auroreconeixement). N’hi ha alguns més d’aquests viatgers, que anirem trobant en el nostrecamí.

26. També a través d’aquest mitjà s’han difós relats de viatge, sovint en forma d’entrevistes als viatgers.Molts d’ells s’han perdut en les ones, sense que ens en quedin rastres o amb simples mencions a travésde les “escaletes” (programacions o guions). Recentment, amb la presència d’internet, podem trobar ala xarxa programes concrets, com seria el cas de la sèrie Geografies, de Joan Catà, emesa perComRàdio els dijous de les 13 a les 14 hores des del 18 de setembre del 2004. Pel que a nosaltres fa,són rellevants els programes Dues mirades de dona sobre Turquia, amb Glòria Rubiol i Clara Bosch(20 novembre 2004); Pintar al Senegal, amb Carles Bros (23 abril 2005); Terres, pobles i cultures delSàhara, amb Manuel Julivert (21 maig 2005); Etiòpia, amb Mònica Figueras i Albert Zorrilla (23 juliol2005); el programa amb Alfred Bosch sobre alguns aspectes de Turquia, Iemen, Sudan o Etiòpia (27octubre 2005); Itineraris pel Iemen, amb Gonzalo Aláez i Abdo Awadh (24 novembre 2005); El camíde Damasc, amb Víctor Bordas i Paquita Poch (9 febrer 2006); L’Iran endins, amb Raimon Pla (16març 2006); Camerun, amb Jaume Rodri (6 abril 2006) i, fins al juny 2006, De Tànger a Istanbul ambGabriel Pernau (20 abril 2006). En el mateix programa s’han donat a conèixer els Premis Tiramilles dela Diputació de Barcelona destinats a relats de viatge de persones ben joves (alguns d’ells són resenyatsper nosaltres al lloc corresponent), i en un dels episodis Jaume Riudor va donar compte d’Els primersturistes catalans (19 febrer 2005). Un altre programa de ràdio on es parla de viatges i viatgers és el deToni Arbonès Els viatgers de la gran Anaconda, emès per Catalunya Ràdio els diumenges de 9 a 10del matí, que ha donat lloc als llibres ressenyats al meu inventari. En ell col.labora el fotògraf deviatges Oriol Alamany.




123

Hi ha, però, d’altres espècies ben descrites. La dels pelegrins n’és una. Pelegrins a TerraSanta, que trobem descrivint el seu itinerari i narrant la seva aventura ja des de la fi de l’edatmitjana i que arriben fins ara mateix. En tenim una àmplia mostra per part de capellans i fraresdiversos durant l’edat moderna, tant en català com en castellà, però aquests materials continuenposteriorment, amb mostres tant significatives literàriament com el Dietari d’un pelegrí aTerra Santa d’en Jacint Verdaguer o els testimonis de tres mallorquins sobre una mateixaperegrinació, com són Costa i Llobera amb els seus poemes Visions de Palestina, MariaAntònia Salvà amb el seu Viatge a Orient, no editat fins fa poc, o l’obra d’un nebot del capellàpoeta, el canonge Martí Llobera i Solivelles, Terra Santa (posteriorment un altre Llobera, Pere,publicarà en castellà un altre llibre de peregrinació: Impresión de Tierra Santa, 1915), totstres escrits i/o publicats entre 1906 i 1908. Durant els anys vint i trenta dels segle XX hi ha unanotable profusió d’aquesta mena d’obres, entre les que destaquen les de Josep Maria de Nadal,Francesc Blasi i Salvador Anticó, alhora que un considerable interès per aquesta terra bíblicaper part del benedictins de Montserrat, encapçalats per Bonaventura Ubach44. Després de laguerra, la nostra guerra, el nombre de relats de peregrinació disminueix, alhora que s’intensifical’interès per la pugna Israel-Palestina (una mescla d’ambdós aspectes es troba en l’obra TerraSanta, avui, 1978, del jesuïta Isidre Burunat,), que en els darrers temps serà la pastura deperiodistes, dins la temàtica general política del Pròxim Orient, sigui per part d’enviats especialso de corresponsals permanents. Ja en direm alguna cosa més avall.

I tenim també algun pelegrí a La Meca, des del valencià (nascut a Balansiya) medieval IbnDjubair fins a Alí Bei.

27. Entre les britàniques podríem esmentar Mary Montagu, Freya Stark, Gertrude Bell, Anne Blunt...; enla literatura francesa destacaríem una Odette de Puigadeau o una Isabelle Eberhardt.

Hi ha força bibliografia sobre el tema, començant per la web A celebration of women writers, que dóna raóde moltes de les dones escriptores viatgeres “en terra de moros” d’arreu del món. Les anàlisis crítiqueso les antologies comentades sobre el tema són fonamentalment anglosaxones; entre elles podríemassenyalar:

Foster, Shirley, Across new worlds. Nineteenth century women travellers and their writings, NY,Harverster Wheatsheap, 1990

Foster, Shirley; i Mills, Sara, An anthology of women’s travel writing, Manchester, Manchester UniversityPress, 2003.

Hodgson, Barbara, Not place for a lady. Tales of adventurous women travellers, Vancouver/Toronto,Greystone Books, 2002.

Women traveler. A journal, Vancouver/Toronto, Greystone Boooks, 2003.Dreaming of the East. Women writings and the exotic allure of the Orient, Vancouver, Douglas &

McIntyre, 2005.Middleton, Dorothy, Victorian lady travellers, Chicago, Academy of Chicago Publishers, 1993.Mills, Sara, Discours of difference. An analysis of women’s travel writing and colonialism, Londres/Nova

York, Routledge, 1991.Morris, Mary, Maiden voyages. Writing of women travelers, Nova York, Vintage, 19933.Robinson, Jane, Wayward women. A guide to women travellers, Oxford, OUP, 1990.Insuitable for ladies. An anthology of women travellers, Oxford, OUP, 2001.Searigh (ed.), Women travellers in Near East, Oxford, Oxbow Books, 2005.Tuson, Penelope, Playing the game. Western women in Arabia, Londres, Tauris, 2003.A casa nostra, Cristina Morató ha escrit tres llibres sobre dones viatgeres escriptores, el darrer dels quals

s’ocupa directament del tema aquí tractat: Las damas de Oriente. Grandes viajeras por países árabes,Barcelona, Plaza & Janés, 2005.




124

Suara fèiem esment de la temàtica diplomàtica. Molts viatgers, en efecte, escriuen a rel deles seves missions políticosocials en terra de moros, des de militars a diplomàtiques ohumanitàries, però sempre amb la intenció d’influir en la marxa del país visitat, d’intervenir-hi.Sovint un altre tipus de viatger, el periodista polític, també acabarà intervenint-hi de maneraconsiderable, directament o indirectament .

I els exemples s’inicien també a l’edat mitjana. Ramon Muntaner amb la seva Crònica enseria el capdavanter; i força autors posteriors feran esment de la seva crònica en els relats delseu propi viatge per la Mediterrània, com ara Pin i Soler (Orient, 1906) o Lluís Nicolau d’Olwer(El pont de la mar blava, 1928, en la seva visita a Tunísia), fins arribar a Francesc Puigpelat,que dissenyarà el seu itinerari seguint la ruta dels almogàvers amb Muntaner com a principalguia (2001)45. Hem vist més amunt missions diplomàtiques de certa rellevància en els casos deMas i de Toda, però les referides al Nord d´Àfrica, especialment al Marroc, s’enduran la palma,des de les missions de Jordi d’Henin al segle XVII fins a les referides a les guerres d’Àfrica dela segona meitat del segle XIX i primera del XX, passant per les del valencià Jordi Juan al segleXVIII, la del metge Coll (1800) i la del mencionat Alí Bei, seguint els designis de la cort deCarles IV i del seu home d’estat, Godoy. De la darrera època esmentada, en català tenim pelMarroc, per exemple, els relats de Domènec Juncadella (1923), de Prous i Vila (1931 i 1936,que lluita contra els rifenys com a soldat de l’exèrcit espanyol, però té els indígenes per als seusveritables semblants), de Francesc Oliva (1934) o de Casas i Homs (1936, recuperant-se de lesseves ferides de guerra a l’hospital militar d’Asilah). En castellà, les cròniques, reportatges onarracions de Josep Gatell (especialment, 1862 i 1867), de l’oficial de marina sogorbí JulioCervera (1885), de Boada i Romeu (1895), de Rafael Mitjana (1905), d’August Riera(1909,1921-1922), d’Antoni Serra (1914), de Francesc Arbolí (1921) o de Vila San-Juan i JoanGuixé (tots dos del 1922). Menció especial hauria de tenir el diputat reformista per VilafrancaJosep Zulueta i Gomis, que en el report (1916) de la seva estada al Marroc intenta dibuixar unapolítica colonial a la catalana per al Protectorat.

Tenim també, però, narracions d’intervenció en d’altres territoris, com poden ser l’Imperi delGran Mogol (que visita, descriu i en part cartografia el jesuïta Antoni de Montserrat a finals delssegle XVI), l’Algèria de la regència barberesca (amb l’expedió descrita per Antoni Desbrull el

28. Recents exemples de primer ordre serien els pintors baleàrics José Aranda Bosch, en els seus viatges ala Banya d’Àfrica (exposicions de 1998-1999) o a Palestina-Israel (exposició del 2005-2006); BielMercadal, en els seus viatges a Núbia (exposicions a Maó, Ciutadella o Alaior entre 2000 i 2006); oMiquel Barceló en les seves estades al Malí. Del segle XIX són els insignes valencians Josep Benlliureo Antoni Muñoz Degrain, i els reusencs Marià Fortuny i el seu amic Josep Tapiró, que visqué a Tetuandes del 1876 al 1913. Com els dibuixos de Josep Lluís Pellicer, corresponsal a Turquia el 1876:Pellicer, seguint les indicacions de Rivadeneyra, va pintar un gran oli (184x264) sobre l’arribadad’aquest a Dizful, que es conserva al Ministerio de Administraciones Públicas de Madrid. Però el temade l'orientalisme gràfic i pictòric seria tota una altre qüestió, de ben segur molt útilmentcomplementària.

29. I que, com a mínim des del segle XVI ha donat lloc a un subgère del que parlarem més avall, elquadern de viatge, en que el dibuix té tanta o més importància que la lletra.

30. Rosa Cerarols en l’article “La significació del discurs fotogràfic colonial” ha estudiat la Col.leccióMarroc d’aquest darrer institut.

31. Tres exposicions recents han donat lloc a sengles catàlegs. D’una banda, El museu domèstic. Unrecorregut per les fotografies d’Antoni Amatller, Barcelona, Fundació “la Caixa”, 2002, que recull,entre d’altres, algunes fotografies del seus viatges al Marroc, Turquia i Egipte. De l’altra, Le grandTour. El viatge d’Antoni Amatller al Marroc de l’any 1903, Barcelona, Fundació Amatller, 2005(que de fet recull les seves fotografies a Andalusia i a Tànger) i Le grand Tour II. Constantinoble1905. Fotografies d’Antoni Amatller a Turquia, ibid, 2006. Aquesta fundació té la intenció derealitzar més endavant una darrera exposició sobre el viatge del 1909 a Egipte.




125

1775), Tunísia (el relat de la visita de José Aguirre a la cort beilical, editat el 1866), Egipte(Toda, però també Hugolino Masiá, 1883), els confins russo-otomans (amb el militar reusencPrim i la seva memòria militar del 1855 o les impressions del menorquí Esteve Amengual sobreel setge de Sebastopol, editades el 1859) o la Pèrsia descrita per Rivadeneyra (1880). Passant ales darreries del segle XX i inicis del XXI ens trobem amb relats periodístico-humanitarisreferents a les intervencions dels egodocumentalistes en els conflictes (i/o les sevesconseqüències) de Iugoslàvia a Palestina, de l’Afganistan a l’Iraq. Per a l’exIugoslàvia podríemassenyalar, en català, Alfons Cucó (1997), Josep Maria Palau (1998), Ramon Pujol (2001), JordiRodri (29002), Sandra Balcells (2002), Ramon Erra (2004) o Francesc Miralles (2004); i, encastellà, l’escriptor Juan Goytisolo (1993) o el militar J. M. Tomé (1998 i 1999). Per al’Afganistan, en català, el periodista Toni Arbonès (2002); en castellà-català, la cooperant AnnaTortajada46. Per a Palestina, en català, amb els precedents de l’escriptor Josep Pla (1957) i deljesuïta Isidre Burunat (1978), el periodista Esteve Soler (2005) i el politòleg Ferran Izquierdo(2005); en castellà, amb el precedent del novel.lista Gironella (1977), el diplomàtic RamonDezcallar (1998) o Lola Bañón i Pere Vidal (tots dos el 2002) i Pere Manuy (2005). Per a l’Iraq,el prevere Ramon Garcia respecte a la primera guerra del Golf (1991), així com Esteve Soler iMertxe Parés, en català, per les conseqüències de la segona. Per al Sàhara, en català, CristinaPla (1998), Salvador Pallarés i Paula Canet (1999), J.M. Maixé (també 1999), EugeniCasanovas (2000) o Alfred Cela (2004); en castellà, Fernando Guijarro (1997), Àngel Ruiz(2001) o Adrià Brossa (2004). De la guerra interna d´Algèria se n’ha ocupat com a observadorin situ Juan Goytisolo (1994), com de la guerra de Txetxènia (1994). Javier Nart ens ha explicat(2000 i 2004) les seves rocambolesques intervencions en conflictes bèl.lics. Manuel Martorellens parla dels kurds al Pròxim Orient a través dels seus múltiples viatges per la zona (2005)47.Tomàs Alcoverro (2006) ens ha ofert un tast dels més de trenta anys de la seva estada arreu delPròxim Orient des del privilegiat observatori de Beirut, amb casa parada on rep tots els seusamics; arran de la publicació del seu llibre Decano ha estat objecte d’un munt d’entrevistes,entre les que destaca la publicada a la revista Altaïr i la televisiva de Mònica Terribas48.

N’hi ha molts d’altres, però, que viatgen precisament per tal de poder convertir les sevesexperiències en un relat. Eça de Queirós ja ho observava a començaments de la dècada delsvuitanta del segle XIX quan escrivia: “Avui s’emprèn el viatge només per a escriure el llibre”49.Pla, com ja hem dit (i n’hem assenyalat d’altres), pot ser l’exemple més paradigmàtic. Però entenim molts més. I, eminentment, La vuelta al mundo de un escritor, de Blasco Ibáñez.

32. Alguns d’ell tenen web pròpia on es poden contemplar mostres de les seves fotografies. Especialinterès poden tenir les webs Finestra de Muntanya (rutesmuntanya.iespana.es), de Xavier Sánchez([email protected]), amb fotografies de l’Atlas Central (Marroc, agost 1997) o del Senegal (agost2004), la de Jordi Esteva (jordiesteva.bidia.net), la de Ramon Villeró (ramonvillero.com), de laCristina Magrané i Ramon Pla (origennet.com) o l’anònima allotjada a geocities.com/TheTropics/Paradise/2618/Marroc, amb fotografies del Marroc de l’any 2000. Igualment, les exposicions defotografies de Glòria Giménez (des del 1991, Gent de Tunísia, Desert, Dones de Sorra, La Piràmided’Alexandria), la darrera de les quals és la titulada Síria, al Museu Diocesà de Barcelona a l’edifici dela Pia Almoina (març-abril 2006). També la itinerant (2005-2006) de Raimon Pla i Laura Torrent,Cases del món, la de Luís Monreal, Ummah. Imatges d’un islam plural (Institut Amatller, octubre2006-gener 2007). El Documental (plana central del suplement Culturas, publicat els dimecres per LaVanguardia) del 21 de març del 2007 titulat “Israel, se lo pregunté a sus gentes” , obra d’Andreu SitjesTarrés, és una darrera mostra d’aquesta mena de fotoperiodisme viatger.

33. Sèries del Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Jordània, Síria, Malta, Xipre, el Xinjiang, elPakistan o l’Índia.

34. EP[S], El País Semanal, núm 1561, 27 ag. 2006, pp. 18-23. En portada el reportatge fotogràfic portael títol de “Mi album de fotos de Beirut”.




126

Perucho, Gironella, Díaz Plaja o Pin i Soler en serien d’altres. I tenim ara mateix el cas d’AnaBriongos, que, després d’un primer viatge diríem “iniciàtic”, sembla que ha convertit el viatge-estada en la seva manera de viure-escriure: la seva professió-vida és la de viatgera-escriptora.

Des del segle XVII, però, el viatge per excel.lència dels europeus ha estat el tour, el grandtour, inicialment entès com a viatge de coneixement-estudi, d’iniciació, per part dels joves deles famílies poderoses britàniques a l’Europa continental. Aquesta mena de viatges anàproliferant entre els europeus al llarg del segle XVIII i en el XIX s’estengué a les classesburgeses (amb el ferrocarril i Thomas Cook adjuvantes), per ja en el XX esdevenir freqüententre un ampli ventalls de classes mitjanes, que s’amplià definitivament a gran part de lapoblació, en temps de pau, una vegada establertes les “vacances pagades” iniciades als anystrenta del segle XX per la pressió sindical i que es generalitzaren des dels anys seixanta: tot aixòa Europa. Aquesta fou l’evolució del tour, esdevingut turisme mesocràtic i finalment turisme demasses50. El turisme ha estat una de les causes que han portat els nostres autors a viatjar a “terrade moros”, i, com més va més, a escriure’n els relats, paral.lelament a l’ampliació del territorien què es desenvolupava aquest turisme, que, iniciat a la Mediterrània sud i est (de vegadesencara en relació a peregrinacions), saltà cap al Sàhara i el seu sud i continuà orient enllà.Aquest turisme sovint es féu en grups, grans o petits, i en la seva versió mediterrània en formade creuers en vaixell, de plaer o d’estudi-iniciació (recordem el famós dels universitaris als anystrenta). Des de les acaballes del segle XX proliferà també el viatge autoorganitzat o organitzata través d’agències, però “personalitzat”. En grups reduïts i amb el minibús o el 4X4 com avehicles estrella. Molts dels nostres relats de les darreres dècades són fruit d’aquesta mena decircuits, que sovint comencen lluny de casa nostra, fins on s’hi ha arribat en avió. La majoria derelats que trobem a les webs són de viatges d’aquesta factura. Però encara perduren esperitsaventurers que s’ho munten en bicicleta o que ens narren en els seus blogs uns viatges deperllongat alè... fins a la fi del món. Són els aventurers, una mena ben diferent del viatger turista.De relats de turistes i de relats d’aventurers en tenim des de mitjan segle XIX: del primer cas enserien bons exemples Ballester o Bacardí; del segon, Alí Bey, Sinibald de Mas o Rivadeneyra.L’aventura va continuar: la travessa del Sàhara dels anys trenta de Rubió i Tudurí (i d’ArístidesVallès) ens ho confirma, com la d’algun altre temerari creuador del Sàhara aprofitant lesvacances, ja a les acaballes del segle XX (com ara Ferran del Campo, 1994).

El turisme també tingué des de finals dels segle XIX bons exemples, amb Verdaguer iCullell viatjant en vaixells de la Transatlàntica, propietat del seu mecenes el marquès deComillas, Bertran i Güell (que mostrà el seu insultant menyspreu per “l’altre” en els seus

35. El de la gironina Kneita es titula Un troçet[sic]del meu Sàhara (kneita.blogspot.com; podem trobard’altres blogs amb planes sobre aquest tema, com el del 2006 del mallorquí El Blog d’en Potti,potti.balearweb.net). El d’en Joan Lleonart és ubicat a joanlleonart.blogspot.com. Els de Xavier Tarafai Enric Rodrigo tenen l’especial característica de referir-se a viatges en bicicleta: i des de trans-tadji.info ens refereixen un viatge d’ambdós a l’Àsia Central del 2005 i els de Tarafa al Caucas i deRodrigo a Bangladesh (i d’altres llocs fora del nostre àmbit) del 2006. Finalment, el d’Helena RiberaPonsa es refereix a un viatge a Turquia, dins del seu Intensity´s blog (hribera.com).

També hauríem de citar els escrits i les fotografies del periodista que s’amaga sota el pseudònim de Jaumed’Urgell, encara que no són pròpiament un blog, sinó una sèrie de cròniques d’un viatge al Líbandurant l’estiu del 2006 (del 28 d’agost al 16 de setembre), en plena guerra, allotjades a kaosenlared.net.

36. O fent viatges per a filmar, com és el cas del documental sobre Tetuan per a laGaumont de Joseph Gaspar (1908) o la seva La toma de Xauen (1920). També ho feuRamon de Baños per a filmar la Campaña del Riff (1909) o Monte Arruit (1925).

37. Es pot veure sobre ells l’article de Francesc Espinet "Un film amateur sobre la premsa: Diaris (Elsgermans Salvans i els cineistes terrassencs en temps republicans)”, Anàlisi, nº 23, 1999.




127

escrits), Coma i Soley i Cambó (en el seu iot), durant els anys vint del segle XX, o, ja als anyscinquanta, Josep Maria Quadrada i, més tard, Joan Teixidor (fent conferències en un creur deluxe... cultural), Joan Manresa, Enric Vilacasas, Jean Serra i tants altres.

L’esport també ha estat un del motius de viatges narrats. Des de l’aviació (Ferrer Vidal oRafael Martínez Esteve) a l’escalada (Anglada i Sallent –al Karakorum- , viatges a l’Atlas o aWadi Rum de membres de la UAB) o les grans curses de cotxes (el “París-Dakar” de SalvadorServià), etc. Però, per sobre de tot, l’excursionisme, en un sentit cultural-explorador, coml’havien entès a Catalunya els descobridors del seu “paisatge”51 al darrer quart del segle XIX,el homes (i molt més tard, dones) del Centre Excursionista de Catalunya. Els anys vint i trentadel segle XX aquests homes ampliaren el seu peculiar excursionisme fora dels PPCC,especialment, pel tema del nostre estudi, al Nord d’Àfrica (i també a Palestina), i en donarencompte posteriorment en conferències i, pel que a nosaltres interessa, en algun llibre, peròsobretot en articles del Butlletí de l’entitat52. Fou una manera d’apropiar-se, com a mínim através del coneixement més o menys directe, més o menys estètic o més o menys acadèmic, dela realitat aliena, recorrent-la, trepitjant-la, una manera de fer-se amb l’altre tot fent-se unmateix... o viceversa.

Val a dir que durant aquesta època, especialment durant els primer anys trenta, moltes altrespublicacions periòdiques publiquen relats de viatge al món arabomusulmà, des de diaris com LaVeu de Catalunya, La Publicitat, L’Opinió o El Correo Catalán a revistes com Mirador o D’Acíi d’Allà.

Un altre conjunt de relats són el producte de viatges professionals o de negocis. De negocispropiament dits, amb finalitat econòmica comercial, ja en tenim des de l’edat mitjana al segleXIX, però són particularment explícits els del primer terç del segle XX, com el de Zuleta iGomis a la segona dècada del segle, que pren mides per tal de poder realitzar un colonialismeeconòmic “a la catalana” al Rif, als any vint les estades al Senegal de Maluquer i Viladot, idurant els anys trenta, els de Ramon Sala i Roqueta per a conèixer l’estat de l’agricultura aAlgèria o el de Francesc Grau i Ros al Pròxim Orient; de mitjan anys noranta és el Viatge tèxtilal Marroc, dels industrials terrassencs.

38. En seria un exemple paradigmàtic El viaje de Mazin. Historia de una familia iraquí, de FèlixMerino, Barcelona, Agencia Zoom, 2004, 55 minuts, sobre la família d'Hermes Mazin a Bagdaddesprés de la criminal invasió angloamericana de l’Iraq, desencadenada per l’equip del governneoconservador d’Estats Units, presidit per George Bush, el març del 2003. De la mateixa barceloninaAgència Zoom, sovint amb Merino com a guionista, tenim un munt de reportatges fotogràfics com araÁfrica en globo, El Sáhara en globo, Jemma al Fnaa, Mali la sonrisa de África, Indonesia el paísde las islas, Mercados del mundo, Los kurdos al asalto de Bagdad, Senegal, Palestina palestinas,El Muro de la Vergüenza, Bazares en Irán, Irán ¿una amenaza?, Kazajstán el país de loshombres libres, amb fotògrafs com Carlos Ortí, Jordi Micola, Francesc Melcion, David Fernández,Alfonso del Moral, Jordi Llorens, Ariel Mendieta, etc.; o tot un conjunt de reportatges sobre l’Iraq(Operación Bagdad, Mujeres ante la guerra, Bagdad año cero, La generación perdida, Y sinembargo vivir), tots ells de Merino i la fotògrafa Carme Secanella.

Del pintor José Aranda Bosch, és el curtmetratge Corderos de Alá (2005).D’Oriol Múrcia i del 2006 són Cruzando el Atlas. El Atlas marroquí (4.41 minuts), ¿Tú crees que

tenemos algo en común? (2.07 minuts) i De ruta por Marruecos (3.41 minuts). Es poden trobar ayoutube.com.

En un sentit ben diferent, de gran reportatge, la superproducció de gran format de Jordi Llopart, ElMisterio del Nilo, estrenada el 2005, que li valgué un premi de la Sociedad Geográfica Española.




128

De caràcter més professional, o lligat a la professió del viatger, foren els relats de caràctermés o menys geogràfic d’un Norbert Font i Sagué, d’un Gonzalo de Reparaz o d’un RamonFolch. Igualment, els arqueològics de Toda, Roig i Font o Miquel Molist. O la crònica del metgePere Miret al Marroc de finals del Protectorat. Relacionats amb el món de l’art ho són els d’Oleguer Junyent (amb el seu Roda’l món i torna al Born, 1910), o els recents del balears ToniCatany (fotografia a la Mediterrània), Miquel Barceló (pintura i escultura a l’ÀfricaSubsahariana), Biel Mercadal (pintura a Egipte) o José Aranda Bosch (pintura a Etiòpia), a mésdel periodisme televisiu cultural de Jordi Llompart.

Per raons de força són els viatges-estades dels exiliats del 1939 en camps de concentraciónordafricans, així Riera Sorell, Muñoz Congost o Max Aub; semblantment obligada fou la milide Rodríguez Méndez a l’Àfrica.

Molta de la literaturització del relat viatger acut com a font, com a autoritat, com a recursestètic, etc., a autors que han escrit sobre allò visitat en el viatge, més que més si aquests autorssón ells mateixos viatgers: és el text que certifica, és la bibliografia que avala i dóna pistes allector. Però en alguns casos, aquest tenir a un autor precedent com a mentor, arriba a les darreresconseqüències, de manera que el viatger no fa altra cosa que seguir les passes d’algun-algunsviatgers-estadants anteriors. Seria el cas parcial de Pablo Ignacio de Dalmases o de Piera seguintAli Bei a Marràqueix, i el total de fer la ruta del almogàvers per part de Francesc Puigpelat, deseguir les passes d’Homer per Josep Cullell Ramis, les de Pierre Loti per Roberto Benito Vidali les de Burton-Speke-Livingstone per Empar Barcons i Xavier Fàbregues, o l’itinerari de Lescinc setmanes en globus de Jules Verne, en un viatge també en globus, narrat per JaumeLlansana.

Finalment ens trobaríem amb el viatge en el sentit alhora recte i figurat del mot, el viatge coma busca, busca d’un mateix, com a escapada per a trobar-se, el viatge iniciàtic, d’iniciació a lavida mateixa, en un sentit no tant didàctic com mític-místic, o, si voleu, ascètic –en el sentitd’experiència de la mancança d’allò conegut, d’allò que ens manté i ens sosté; l’ascesi del deserto de l’altíssima muntanya, per exemple. I la trobada amb l’altre com a reconeixement d’un

39. Els tres primers han tingut versions escrites i, com a tals, figuren en aquest inventari. El quart, Eldilema kurd, fou un programa de TV3 en la sèrie 30 minuts emès el 20 de gener del 2005.

Sobre 30 minuts és de gran interès el llibre de Montse Armengou i d’altres, Darrera la càmera. Quinzeanys de 30 minuts, Sant Joan Despí, TVC, 1999, 265 pp, il + 1 DVD. Hi ha, per exemple, reportatgessobre Senegàmbia, la París-Dakar, Afganistan, els kurds, etc.

Un altre exemple fóra algun dels reportatges de la sèrie de TVE Al filo de lo imposible -conceptualmentmolt mediocre però visualment força reexida-, on figuren alguns catalans, per exemple el que vacomençar a emetre´s el diumenge 12 de març del 2006, El cristal de Tutankhamon, una travessa delDesert Líbic (amb una i un catalans), farcit dels més usuals tòpics, alhora que lluïnt una ridículaostentació dels expedicionaris europeus –els modelets i pentinats d’Ester Sabadell, la figura femeninade la sèrie, que semblava passejar un diumenge al matí de primavera pel Passeig de Gràcia en sortintd’una exposició de la Pedrera, més que no pas aguantar estoicament la torridesa del desert, emrecordaren el capteniment de saló de té de Deborah Kerr a Les mines del rei Salomó, en mig de laselva africana- i mostrant una desconsideració gairebé racista envers els nadius -similar a la de lamateixa cinta i tants altres films de Hollywood envers els camàlics i bastaixos negres.

40. Com el relat audiovisual de Carme Torrades (amb Xavi Sardà, Jordi Baldrich, Pepi Mayordomo iAnna Colom), Rutes per a viatgers intrèpids (del Marroc a Benin, passant pel Sàhara Ocidental,Mauritània, Mali, Burkina Faso, Ghana i Togo), editat per Voltamóns /Vernal Media / EnciclopèdiaCatalana, el 2005, en quadre discs (13 capítols i alguns extres), d’unes 10 hores de durada.

41. Amb el títol Síria i Jordània 2005. De 2 hores 21 minuts 33 segons de durada. Parlo d’aquest viatgeen el meu escrit en curs de redacció “He viatjat per terres de moros”.




129

mateix, sense menystenir o utilitzar l’altre; ans al contrari, valorant-lo per sí mateix,reconeixent-lo empàticament com a persona-identitat, com a igual però diferent, com a simpàtic-és a dir, amb qui compartim sentiments-, com amable, -és a dir, digne de ser estimat.

Hi ha llibres de viatge dels ressenyats que tenen aquesta dimensió, o s’hi acosten o volenacostar-s’hi, o fragmentàriament hi són pròxims, si més no.

Ni ha d’altres –i n’hem assenyalat algun-, també, que són el pol oposat, que no veuen enl’altre sinó brutícia, garbuix, subordinació, manca de, és a dir, defecte. Són els llibres, o elsfragments de llibre, dels viatgers d’esperit miserable, d’aquells que, sense saber-ho, són això,bruts, defectuosos.

Dels primers, dels que són empàtics i iniciàtics, en tindríem un bon exemple en les obres deBaldiri Ferrer cap a l’Índia, de Piera a Marràqueix, d’Ana Briongos, especialment al’Afganistan, o del poeta Manuel Forcano per terres de Llevant. Malgrat les seves ínfules encerta manera redemptoristes il·lustrades, també Alí Bei (disfressat, travestit o potser transformaten arabomusulmà) es mostra afí amb les figures dels seus paisatges. Com Toda, més distant, oPernau, potser massa preocupat pel seu vehicle (que potser acaba sent-ho, de vehicle, a lamanera indú), o Casanovas, al Marroc i al Sàhara, però ben confós a Líbia. Sens dubte tambéCatany fent fotos de monuments o Prous i Vila a la guerra del Rif, comprenent des del seucatalanisme la voluntat de llibertat dels rifenys. La Rosa Regàs vivint durant mesos a Xam-Damasc. Maruja Torres i Tomàs Alcoverro, cadascun pel seu compte, fent de Beirut la sevasegona ciutat. Jordi Clos prenent Egipte com a finalitat professional o Terenci Moix com ainiciació vital, sensual, total potser, d’acord amb el seu apassionament cinematogràfic, peròreal. Aurora Bertrana al Marroc dels anys trenta, sola, potser fascinada en excés, potser caienten el tòpic, que per ella és una vivència, del “Marroc sensual i fanàtic”53. Gironella xuclant desde la distància, diríem que a través d’una canya, sense xarrupar, però absorbint, en tot cas.Carme Vallbona, a la corba del Níger, fascinada. Tants admiradors, simpatitzants delssaharauis, des de Joan Maria Maixé a Guijarro, vessant en ells el desig de llibertat,d’independència. Miquel Barceló confonent indestriablement vida i art, gent i fang, color imisèria, peixos i canyes de pescar, barques i farcells, aigua i set, al Sahel africà. Goytisolo vivinta Marràqueix, fent-ne, amb tot el món arabomusulmà, una segona, o primera, màtria, umma.Ferran Izquierdo compartint i entenent i explicant la mort en vida dels palestins, mentreDezcallar explica el què com a diplomàtic. Roger Mimó, al·lucinat en una Àfrica amiga i alhoraperdedora (en el doble sentit, que ella es perd a sí mateixa i que et fa perdre a tu). Xavier Nartimplicat i distant en guerres tribals. Pep Gaya compartint la solitud dels nòmades de Mujeran.Anna Tortajada amb les dones afganeses. I un bon etcètera.

42. D’ Ítaca, a Poemes de Kavafis, traduïts per Carles Riba, Barcelona, Teide, 1962. És la versió sobre laque Lluís Llach construí la lletra de la seva seva cançó Itaca del disc del 1975 Viatge a Itaca.

43. Un títol engrescador: El viatge com a font de saber, de Montserrat Parra i M. Carme Figuerola (eds.),Lleida, universitat, 2002, 207 pp. A la fi, es tracta d’un conjunt d’articles, alguns d’ells forçainteressants, però que poc ens expliquen d’aquest saber com a objectiu.

44. En un altre ordre de coses, ben diferent, caldria assenyalar que a ell devem l’adquisició cap al 1915d’un aleshores anònim oli del barroc italià, representant a sant Jeroni, que en l’actualitat és una de lespeces majors, sinó la major, del museu de l’abadia, atribuït unànimament a Caravaggio.

45. Aquesta forma de viatjar seguint els passos d’algun altre viatger anterior l’hem observada en d’altrescasos, com ara R. Benito Vidal, que ho confessa en el subtítol de la seva obra Por la ruta de losdesiertos. Sinaí-Jordania-Siria, quan explicita “Tras los pasos de Loti 100 años después” (2001). Unaltre exemple seria el de Josep Cullell-Ramis, en la seva Geografia d’Homer (2004).




130

D’altra banda, en alguns casos l’empatia-simpatia va més enllà o més ençà, en la presència iel tractament del tema amorós-sensual-sexual. Acabem de veure’n exemples, però potsercaldria fixar-nos en dos extrems, el del “turisme sexual” avant la lettre, exemplificat en el Cafèi quilombo de Miret i Sans (en què el quilombo és “casa de putes”) o en algun episodi de la Rosadel desert de Subirós i dels llibres de Roger Mimó, als enamoraments (com els d’Anna Briongosa l’Afganistan, Maruja Torres a El Caire o el que presideix Cita a Tombuctú de l’esmentatSubirós) o l’aparició de parelles estables, amb descendència (com fou el cas d’Alí Bei, temapresent especialment a Ali Bey en Marruecos. Tragedia54). Tampoc és absent la qüestió del’homosexualitat, ímplicitament o explícita, des de Mimó a Goytisolo o Alcoverro. Paral·lela aaquesta qüestió és la de la condició-situació de la dona, que, cal emfasitzar-ho, ésmajoritàriament abordada per les dones, des d’Anna Tortajada a Briongos o Bertrana.

Potser quedaria explicar les voltes al món, en les que una part del viatge transcorre per terresarabomusulmanes, amazigues, turques, kurdes, perses, armènies, paixtus, uigurs... Les tenimanotades en el primer apartat, el Conjunt, de cada llengua. Antonio Pérez de Olaguer-Feliu, ,Blasco Ibáñez, Jordi Llorens i Cristina Alonso, Ferrer Vidal, Ángel Zúñiga, Oleguer Junyent,Tato Cummings, Antoni Serés, Jaume Bartrolí, Francesc Igualada i Brigitte París, Joan Marín,Manuel Vinyals i Joaquim Majoral en serien alguns exemples. El primer en el temps seria el delvalencià d’ascendència francesa Enric Dupuy de Lôme el 1877, molt tardà respecte a moltsd’altres viatgers europeus, i el darrer el que estan efectuant a hores d’ara Jan Bover i Alexandrai que ens explica Jan en el seu blog (el febrer del 2007 encara no havien iniciat la segona etapa,que els havia de dur a l’Àfrica). Els vehicles utilitzats pels que han voltat el món van des del’avió conduït per Ferrer Vidal a tota mena d’andròmines, incloses les cames, en el cas d’unsquants que han recorregut la terra amb una motxilla a l’esquena per únic equipatge. I, enl’endemig, des del tren i el globus a tota mena de vehicles a motor d’explosió com indicàvemmés amunt.

Per anar acabant aquesta breu introducció hauríem d’entrar en el terreny de les formesd’escriptura. El cert és que el nostre repertori és com la vinya del senyor. Hi ha de tot. I més quea una vinya, s’assemblaria a una granja de policultiu amb tota mena d’espècies vegetals i totamena de sistemes de conreu. En efecte, si comencem la nostra temptativa d’anàlisi pelstradicionals gèneres literaris, ens trobarem d’antuvi amb presència de vers i de prosa, de poemesèpics i lírics, de prosa narrativa i descriptiva, i de teatralitzacions..., ens trobarem amb ficcionsnovel.lades i amb temptatives de literatura no ficcional, des de l’egodocument a l’assaig o laprosa periodística amb molts dels seus subgèneres, crònica, reportatge, entrevista, articled’opinió.... Òbviament, però dominarà l’egodocument, amb diaris/dietaris i memòries. Hi haurà

46. El llibre d’Anna Tortajada, autora de llibres infantils i cooperant, El grito silenciado. Diario de unviaje a Afganistan (2001) es publicà paral.lelament a la seva narració ficcionada producte també de laseva experiència, Nahid, mi hermana afgana (Barcelona, Mondadori, 2001, traduïda al català:Barcelona, Barcanova, 2002). El grito..., que ens explica el seu coneixement directe de la lluita de lesdones afganeses contra la política patriarcal dels talibans per tal d’aconseguir el seu propi alliberament,fou traduït immediatament al català i posteriorment a molts altres idiomes (des de l’anglès o l’italià alsuec o al polonès). Tingué un gran èxit i donà lloc a multitut d’entrevistes per a tots els mitjans (premsaescrita, ràdio, televisió, premsa digital), que ens ampliaren aspectes del seu viatge i de la lluita de lesdones afganeses, així com al document sonor Afganistan, el crit silenciat, producte d’unaconferència-col.loqui al Centre de Lectura de Reus, que l’edità el 2001. Tortajada posteriormentpublicà, en forma epistolar, el resultat d’una estada als campaments sahrauis de Tinduf, Filles de lasorra/Hijas de la arena (Barcelona, Rosa dels vents/Lumen, 2002) i el 2005 un llibre infantil tambéviatger sobre els palestins, Palestina, memòria de la terra (Barcelona, Barcanova, 188 pp, il.).

47. I a la seva web kurdos.org s’ocupa àmpliament del tema, així com en el reportatge de 40 minuts, del2001, amb el mateix títol que el relat de viatges, Kurdistán, viaje al país prohibido.




131

també epistolaris. I segur que ens deixem alguna altra mena d’escriptura més o menys literària.I dic més o menys literària perquè molts dels escrits aquí analitzats no pretenien la sevapublicitat, sinó passar comptes, amb un mateix o amb alguna persona física o jurídica percompte de qui s’ha fet el viatge. Molts d’ells són, alhora, inèdits per voluntat expressa.

Entrant en matèria, constatem el més visible, d’antuvi. L’existència d’una petita parcel.la devers, al costat d’una prosa aclapadorament invasiva. I, en el terreny de la versificació,comprovem la presència dels més grans poetes clàssics, des de Verdaguer (Jesús infant) a Costai Llobera (Visions de Palestina, en versicles), però també de generacions posteriors, com araProus i Vila (Nopals, 1931) i Rosselló Porcel (Turquia, 1936), i més contemporanis com MaxAub (Diario de Djelfa, 1944 , i Impasible Sinaí, 1982) i Joan Perucho (Itineraris d’Orient,1985) o ben actuals com Forcano (Com un persa, 2000; El tren de Bagdad, 2004). A més, hi hamoltes i diferents mostres de prosa poètica, entre les que podem esmentar els Qüadros delSahara de Font i Sagué (2004), el Viatge a Orient de Maria Antònia Salvà (1907, 1998), Terencidel Nil de Moix (1970), les diverses “cartes” de Forcano (2001-2003) o Olors del Rif de XavierLamarca (2005).

En el terreny de la prosa, hauríem de començar pel més abundant, més habitual, en els llibresde viatges, els relats egodocumentals en forma de diari o de memòria-autobiografia, o en unacombinació d’ambdós55.

Preval d’entre ells, clarament, la memòria-autobiografia, és a dir el relat del viatge amb el jocom a personatge central56 (encara que hi ha travestiments en què el jo apareix com a ell-ella, itambé obres escrites a més d’una mà en què el nosaltres és la persona del verb utilitzada), referital temps passat, concebut com a tal i, normalment, escrit en temps verbal també passat (no ésestranya, però, la utilització del present històric, i també l’alternància d’un i altre)57. Algunsd’aquesta mena de relats són un capítol d’una obra més àmplia que abasta gran part de la vidadel seu autor: Ramon Llull, Cambó, Joaquim Maria de Nadal, Gaziel o Manuel Bastos Ansart,entre d’altres, en serien bons exemples, encara que en els cas de Cambó i de Nadal tambéescrigueren relats específics d’algun dels seus viatges.

En l’altre extrem ens trobem amb els diaris-dietaris, minoritaris, però amb gran representacióentre els nostres autors. Aquest diaris, fingeixen el present, però, per pura condició humana,difícilment consegueixen altra cosa que la ficció de present: allò escrit gairebé sempre és postfactum, malgrat que alguns autors58 escriuen –o ho intenten- mentre fan, o bé descriuen el que

48. Al número especial La exploración del pasado, del 2005, i al programa La nit al dia del dia 9 demarç del 2006, respectivament.

La periodista italiana Lilli Gruber al seu llibre L’altro Islam. Un viaggio nella terra dei sciiti (2ª edició,Milà, BUR, 2005, pp. 19-20), ens explica com el troba a Bagdad l’octubre del 2004: ens el descriu comun “ometto dagli occhii vispi dietro le lenti spesse” que “parla a tutta velocità e sembra trovarsi a suoagio nelle situazione caotiche” i a qui Bagdad li recorda el Líban dels anys vuitanta quan era “uno deipochi stranieri a rimanere a Beirut ovest, la zona a maggioranza musulmana della capitale libanesa,durante il periodo nero dei rapimenti”.

L'abril del 2007 va aparèixer un nou llibre de cròniques, Espejismos de Oriente. Crónicas del Líbano,Palestina, Iran, Egipto, Siria y los Principados del Golfo, (Barcelona, Destino, 472 pp., il). L'autor,a més, produeix un blog allotjat a La Vanguardia digital, Diario de Beirut.

49. A Cartes d’Anglaterra, recull (del 1905) de les seves cròniques enviades des de Bristol, on exercia decònsul, al diari brasiler de Rio Gazeta de Notícias. Recordem el nostre cònsul a Beirut, Josep Carner,enviant cròniques a La publicitat als anys trenta del segle XX.




132

es produeix al seu voltant en el mateix moment del factum (de fet, la instantaneïtat entre fet i dités físicament i metafísicament impossible, ni tansols reproduint per escrit allò que s’ha captaten primera instància per mitjà d’aparells àudio).

Hem topat, doncs, amb el temps i amb la seva representació.

El present és l’únic que existeix o l’únic que no existeix? I, no obstant, evocarem aquestpresent en el futur, mitjançant l’escriptura, tantes vegades com hom llegeixi allò que ha estatescrit. En tot cas, els nostres viatgers utilitzen força la ficció de present en els seus escrits deviatge (diaris que sovint no són tals perquè no s’escriuen cada dia, sinó en periodes de tempsmés llargs, escandits amb un mateix ritme –hi ha setmanaris de viatge entre els nostres escrits59-o que tenen un ritme desigual: avui escric, però no demà i sí demà-passat, però no hi torno finsal cap de cinc dies...). Ubach, Vilacasas, Miret i Sans, Toda, Verdaguer, Cambó, Garí, Aranda,Goytisolo, Zamora, Lalo, Tortajada, Gatell, Toni Serra, Desbrull, Jordi Juan en són algunsexemples. Miquel Barceló, el pintor, també és un diarista, però el que sol comunicar en els seusquaderns subsaharians, malgrat la consignació del dia de l’escriptura, no és el temps ni el relatd’esveniments; el seu fil conductor és més aviat la reflexió, l’assaig, la teorització; malgrat laseva específica peculiaritat, però, els seus carnets són l’egodocument d’una estada-viatge alMali.

I aquests quaderns o carnets de viatge precisament formen una mena de subgènere específic.El que els diferencia d’altres dietaris viatgers és el fet de la presència determinant de la imatge,especialment del dibuix (de la pintura, de la fotografia, o fins i tot d’objectes enganxats),realitzada sobre el mateix suport on s’escriu (generalment paper d’una certa qualitat) en el cursdel viatge. Tenen valor com a objectes en ells mateixos, sigui de caràcter artístic, etnològic,geogràfic, etc. i sovint es reprodueixen editorialment en la seva forma manuscrita60. Poden seruna forma de scrapbook, egodocument consistent en un conjunt de materials (petits objectes depoc volum, fotografies, dibuixos, retalls de diaris, estampes, esqueles, rebuts, entradesd’espectacles, etc.) ordenats cronològicament, que expliquen els esdeveniments de la vida delseu compilador, amb alguna anotació escrita que serveix de guia.

Un altre subgènere present és la carta com a forma literària.

No parlem ja de cartes i postals efectivament escrites durant el viatge, després recollides enepistolaris –Antoni Montserrat, Verdaguer, Blasco Ibáñez, etc- o que resten manuscrites –comles de Rosselló-Porcel, adreçades a la seva família, durant el creuer universitari dels anys trenta,o les de Rosa Burunat dirigides als seus fills durant una peregrinació a Terra Santa.

50. Es poden consultar:AADD, The history of the tourism. Thomas Cook and the origins of leisure travel, Londres, Routledge,

1998, 4 vols.Battilani, Patrizia, Vacanze di pochi, vacanze di tutti. L’evoluzione del turismo europeo, Bolònia, Il

Mulino, 2001Black, Jeremy, The British and the Grand Tour, Londres, Croom Helm, 1985.Boyer, Marc, Histoire général du tourisme , París, L’Harmattan, 2005.Chard, Chloe, Pleasure and guilt on the Grand Tour. Travel writing and imaginative geography. 1600-

1830, Manchester, Manchester U.P., 1999.Fernández Fuster, Luis, Historia general del turismo de masas, Madrid, Alianza, 1991.Paloscia, Franco, La società dei viaggiatori. Viaggi e turismo dall’antichità al ventesimo secolo, Milà,

Este, 1999.Vithey, Lynne, Grand tours and Cook´s tours. A history of leisure travel. 1750-1915, Londres, Aurun,

1998.




133

Cal tenir present, com he dit en un altre lloc, que la carta només és distingeix d’altressubgèneres, en principi, pel fet que, a l’incipit d’un escrit qualsevol s’hi posi “Estimada amiga”,“Benvolgut cosí” o una fòrmula similar, que aparegui com adreçat a una persona concreta. EnricGaspar en les seves cartes al director des de Xina al segle XIX, o Manuel Forcano en lespublicades a l’Avui i adreçades a personatges de la vida cultural catalana, en són dos bonsexemples, però podríem multiplicar-los (Bernat al segle XVIII, Toda o Masià al XIX, i AnnaTortajada o Maria Zalonia al XXI en són algunes mostres).

Per a finalitzar aquesta revisió dels gèneres en el relat de viatges, afegirem els dos mésallunyats extrems de la norma viatgera. D’una banda, l’aparent objectivització d’alló observaten el viatge, del que se n’escriu una “relació”, un “informe”. Tenim algunes relacionscomptables d’aquesta mena, des de viatges comercials medievals a la comptabilitat de Pericotdel creuer universitari dels anys trenta. Com tenim les relacions de les excavacions de MiquelMolist o tantes de diplomàtiques, com les de Jordi Juan o les de molts africanistes del XIX o delXX.

En l’altra extrem, la conversió de l’experiència viatgera en una novel.la, o un relat novel.lat.Força autors utilitzen parcialment aquest expedient (seria el cas de Casas i Homs o de Prous iVila per a la seva experiència marroquina, o el de Pep Subirós en més d’un passatge de La rosadel desert). En canvi, Mincima de Roger Alió o El camell trabat i No ho sap ningú de Rubió iTudurí, Homes de pluja de Maruja Torres (i la seva La amante en guerra, que acaba de serpublicada el 2007 i excedeix el límits del nostre treball) o Cita a Tombuctú del mateix PepSubirós, serien casos de plena novel.lització de l’experiència viatgera dels seus autors. Com, enun altre terreny literari, el del teatre, la tragèdia (així la qualifica el seu autor) Alí Bey enMarruecos seria també una ficcionalització de la seva experiència.

I acabarem observant els títols de les obres consignades.

51. Paisatge en el seu sentit ple de “territori natural transformat per l’acció còsmica i per l’acció i lapercepció humanes”. Aquest territori es configura com a paisatge en el temps per accions i percepcionssuccessives i acumulades, distintes i sovint contradictòries. Aquest paisatge sempre és “paisatge ambfigures”, en què actors i perceptors, en formen part integrant (sovint integrada), i fins i tot indestriable.

Sobre paisatgística –gairebé una nova disciplina acadèmica- hi ha un munt de bibliografia. A mi m’agradal’obra de Piero Camporesi, Le belle contrade. Nascita del paesaggio italiano, Milà, Garzanti, 1992.També la més recent de Brett Wallach, Understanding the cultural landscapes, Nova York, Gillford,2005.

I com exemple d’aquest “paisatge amb figures” d’un viatger català, el breu article de Jordi Solà Coll, “Alcafè”, que amalgama erudició, sensibilitat històrica, social i estètica, capacitat descriptiva, amor pelconeixement... i alguna cosa més, en dibuixar-nos un capvespre en un cafè de la Corniche de Luxor,vora el Nil, veient orsejar falues de veles blanques fent bords a contravent, i camperols tornant del troç,cansats (El temps, 1.186, 6 març 2007, pp. 94-95, il., publicat ja fora de les nostres fites cronològiques,i que, per tant, no figura a l’inventari).

52. Set autors (5 sobre el Nord d’Àfrica i 2 sobre Palestina) hi escriuen entre 1922 i 1935, però ja hi haviahagut precedents a la primera dècada del segle (2 autors).

Per a l’entitat es pot veure l’obra coordinada per Agustí Jolis, Centre excursionista de Catalunya. Centanys d’història. 1876-1996, Barcelona, CEC, 1996.

53. O el títol fou un “suggeriment” de l’editor?54. En el meu pròleg a la recent edició catalana dels Viatges d’Alí Bei (Barcelona, Llibres de l’Índex,

2004) insisteixo en la presència de la temàtica amoroso-sensual-sexual en Alí Bei, en oposició ad’altres autors (com Goytisolo) que el consideren gairebé com un eunuc.




134

He fet un escandall de les paraules del títol o subtítol de les obres ressenyades, paraules quepretenen informar els lectors de quina mena d’escrit tenen entre mans. Prescindeixo dels motsque fan referència als llocs visitats, i m’ocupo només d’aquells que defineixen la mena de viatgeo el tipus d’escrit de què es tracta. Utilitzo sempre substantius o adjectius en singular i en català,encara que la meitat de les obres són en castellà i que sovint la paraula original figura en pluralo és un verb.

Album 1 Anècdota 1 Anotació 1 Aproximació 2 Apunt 2

Aspecte 1 Autobiografia 1 Aventura 5 Camí 14 Carnet 2

Carta 23 Comentari 1 Creuer 6 Crònica 28 Diari-dietari31

Descripció 8 Divagació 1 Empremta 1 Encontre 2 Estampa 4

Evocació 1 Excursió 10 Expedició 7 Fabulació 1 Fantasia 1

Geografia 3 Guia 1 Història 5 Impressió 26 Informe 1

Instant 1 Itinerari 6 Jornada 1 Llibre 6 Lectura 1

Manual 1 Meditació 1 Memòria 11 Mirada-Visió 5 Nostàlgia 1

Nota 13 Notícia 6 Nova 1 Observació 1 Oci 1

Olor 1 Operació 2 Paisatge 4 Pas 1 Passió 1

Peregrinació 7 Periple 1 Pista 1 Pinzellada 1 Postal 3

Quadern 7 Quadre 1 Record 16 Registre 1 Relació 7

55. Per egodocument entenem un escrit que es refereix a les vivències del seu autor..., o, per ser una micamés exactes, del personatge que l’autor construeix i que pretén que el lector confongui amb l’escriptor(veure sobre tot això, especialment, les obres de Philippe Lejeune, que manté una magnífica web,Autopacte, autopacte.org). El terme i el concepte egodocument està totalment establert als PaïsosBaixos (a partir de l’obra de Jacques-Jacob Presser: veure l’article de Rudolf Dekker, “JacquesPresser’s heritage. Egodocumemnts in study of history”, Memoria y Civilización, 5, 2002, pp. 13-37, oa egodocument.net, i la introducció a l’obra col·lectiva editada per ell, Egodocuments and history.Autobiographical writings in its social context since de Middle Ages, Hilverum, Verloden, 2002, que espot veure també parcialment a books.google.com) i va penetrar en la literatura memorialísticaoccidental, especialment anglosaxona i germànica, malgrat les reticències inicials a fer-se’l seu (espoden veure, per exemple, les web egodocument.net o egodocument.nl, o simplement buscar el termeal google –unes 16 500 entrades, de les que només una cinquantena en castellà i una setantena encatalà- per a constatar-ho; i constatar, de passada, que el llibre de viatges és considerat com unegodocument específic). En el meu libre, ja una mica vell, Teoria dels egodocuments (Barcelona, Elsllibres de l’Índex, 1994), on intentava introduir el terme-concepte també als PPCC i, per extensió, aEspanya, desgrano alguns arguments sobre la memòria escrita i construeixo algunes caselles teòriqueson encabir aquests materials. Per anar ràpid, podríem dir que el diari-dietari fingeix un presentconstant, una escriptura durant el curs dels esdeveniments narrats, mentre que les autobiografies-memòries miren cap al passat des del present de l’escriptura. No és estrany trobar obres que combininles dues fòrmules. D’altra banda el duet dietari-autobiografia s’ocuparia més del jo que no pas el diari-memòries, que, tot fent-ho, indiscutiblement, s’ocupa també –i de vegades preferentment- de l’entorn,de les “circumstàncies” orteguianes.




135

Relat 5 Retall 1 Rihla 1 Romiatge 2 Seducció 1

Rumb 1 Ruta 9 Sensació 1 Somni2 Tomb 1

Travessia 6 (o “a través de”) Trekking 1 Viatge 138 (o viatger, viatjar)

Vivència 5 Volta 12

A part del mot viatge (en 138 ocasions, incloent-hi viatger i viatjar), observo que els altrestermes es refereixen a:

Tipus material d’objecte en el qual hi ha l’escrit

Àlbum (1), carnet (2), carta61, estampa, llibre (6), postal (3), quadern.

Tipus d’escrit

Anotació (1), apunt, autobiografia (1), carnet, carta (23), comentari (1), crònica (28), diari-dietari(31), descripció, guia (1), informe (1), manual (1), memòria (11), nota (13), notícia (6),nova (1), postal, quadern (7), registre (1), relació( 7), relat (5), rihla62 (1). Però també,subsidiàriament anècdota, apunt, carnet, descripció.

Tipus d’aproximació a allò vist (punt de vista)

Anècdota (1), aproximació (2), apunt (2), aspecte (1), carnet, comentari, descripció(8),divagació (1), empremta (1), encontre (2), estampa (4), evocació (1), fabulació (1), fantasia (1),impressió (26), instant (1), lectura (1), meditació (1), mirada-visió (5), nostàlgia (1), observació(1), oci (1), olor (1), paisatge (4), passió (1), pinzellada (1), quadre (1), record (16), relació,retall (1), seducció (1), sensació (1), vivència (5).

56. Mentre que a la crònica sovint el jo es fa fonedís, com passa en molts dels cassos més amuntesmentats. No sempre és així, però, i fins i tot hi ha hagut formes periodístiques de la mena crònica quehan propugnat la presència explícita del cronista com a personatge del seu escrit, cosa que en el darrerquart del segle XX esdevingué gairebé una moda, com la de “literaturitzar” aquestes cròniques.

57. El mode sol ser l’indicatiu i el temps eminentment l’imperfet, per aquesta mena de relats, a diferènciadels diaris-dietaris on el present, també d’indicatiu, i el perfet (en català, perifràstic gairebé sempre enels escrits del darrer periode, cosa que no és així en castellà) solen ser les formes més utilitzades.

58. Algun manuscrit o escrit autoeditat de Francesc Espinet pot ser paradigmàtic d’aquesta escriptura quepretén captar l’instant present del viatge, especialment Són quarts de cinc de la matinada. Viatge al Rif.Primavera del 2006. Però alhora pot ser un exemple de la multiplicitat de gèneres que pot abastar unmateix llibre de viatges. D’aquesta multiplicitat de gèneres n’és especialment paradigma Alí Bei:dietari i memòria hi són presents, però alhora relat aventurer i observació etnològica... o astronòmica,espionatge polític i discurs religiós, etc.

59. Com el blog de Jan Bover.60. L’obra de Farid Abdelouahab, Cuadernos de viaje (Barcelona, Planeta, 2006) és un excel·lent recull

d’aquestes peces. Entre nosaltres, recentment fins i tot s’han convocat concursos de quaderns de viatge,com ara el que organitza l’agència Kananga-Ámbar, i que compta amb Miquel Trias com a guanyadord’un accèssit del 2002-2003 pel seu quadern sobre Jordània, Israel, Líban i Síria, i amb el primer premidel 2004-2005 per un altre quadern seu, sobre Marroc, Algèria i Mauritània. Es poden veure apasaporte3.com




136

Tipus de viatge (o de recorregut o de vehicle)

Aventura (5), camí (14), creuer (6), excursió (10), expedició (7), itinerari (6), jornada(1),operació (2), pas (1), peregrinació (7), periple (1), pista (1), romiatge (2), rumb (1), ruta (9),travessia (6), trekking (1), volta (12).

Grans conceptes

Geografia (3), història (5).

Podríem dir, com a conclusió generalista, que el que interessa indicar els autors-editors enel títol dels seus escrits és assenyaladament el tipus de relat de viatge que han escrit-editat(carta, crònica, diari-dietari, nota, memòria, quadern, relació), quina mena de viatge han fet(volta, peregrinació-romiatge, excursió, expedició, travessia, ruta, creuer, d’acord amb unitinerari) i com s’han aproximat (i s’hi aproximen en escriure-ho) al que han trobat en el seuviatge (impressions, descripcions, mirades-visions i vivències de paisatges).

Evidentment les paraules utilitzades varien en el temps.

Si fem talls temporals d’acord amb les divisions cronològiques establertes pels criteris deperiodització generalment acceptats, veurem aquestes variacions. De tota manera, hem de tenirpresent la salvetat de la diferent quantitat de documents que tenim per un o altre periode, cosaque dóna més o menys representativitat a la mostra lèxica, segons l’època. I, potser caldrà tambéfer un racó especial pels darrers anys, en què la presència de la virtualitat de l’escriptura (web,blog, e-mail, etc) potser influeix en el lèxic. Dividirem, doncs, el temps considerat en elssegüents periodes: medieval-modern (fins a 1800, que significa molt de temps, però en quètrobem pocs escrits), alta edat contemporània (segle XIX), contemporaneitat estricta (1901-1980) i temps present (fins 2006).

Pel primer periode tenim sobretot termes relatius a la forma de l’escriptura (crònica 1, carta1, llibre 1, rihla 1) o del viatge (romiatge-peregrinació, 2-4, jornada 1, expedició 1, itinerari1 o el propi viatge 5), mentre que el punt de vista és força neutre-objectiu (descripció 5, relació5, notícia 1, comentari 1).

Al segle XIX, a més de la poca presència del català, ja constatada en altres escandalls (només9 paraules que ens interessin), especialment en contrast amb el castellà (61 paraulesconsignades), continuem constatant la gran presència de la paraula viatge (27 vegades), mentreque les altres 20 paraules utilitzades són molt variades i la seva menció molt poc concentrada(5 record i impressió, 4 itinerari i carta i 3 diari-dietari, descripció i expedició, a més d’altres13 paraules esmentades només 1 o 2 vegades: excursió, informe, notícia, relació, volta,peregrinació, apunt, crònica, manual, observació, memòria, nota). Constatem, però, que els

61. Només indico el nombre de citacions del mot en l’apartat on crec que la seva inclusió és més pertinent,però també apareix la veu en d’altres apartats on una lectura secundària del seu significat també podriasituar-l’hi.

62. Rihla és la denominació àrab de “llibre de viatges”. És interessant de constatar com en àrab existeix unterme per explicitar aquest gènere d’escriptura, que entre nosaltres necessita d’una perífrasi: llibre deviatges, relat de viatges. L’explicació d’aquest fet potser la podríem trobar en la importància que lamobilitat espacial té en la civilització àrab i en la religió musulmana: precisament existeix unsubgènere de rihla, la rilha hijaziya, que defineix la peregrinació ritual obligatòria a La Meca –ciutatsituada al Hijaz, regió d’Aràbia- , el hajj, un dels cinc arkans o puntals de l’islam.




137

termes és refereixen especialment al punt de vista (24 vegades), punt de vista una mica méssubjectiu que no pas a l’època anterior (20 d’aquestes 24 vegades, amb especial menció a recordi impressió: 5 vegades cadascuna, dèiem).

Al segle XX fins el 1980 la paraula viatge disminueix proporcionalment (només 39 vegadesi solament 12 en castellà), mentre que predomina clarament el punt de vista, un punt de vistamés aviat basat en sensacions fugisseres (14 vegades impressió, 10 record, 8 memòria i nota,5 visió, 2 aproximació i estampa, 1 divagació, quadre, anècdota, evocació, paisatge, apunt,somni, sensació, estampa, meditació: 60 mencions, mentre que la resta de mencions, fora delmot viatge, són 42), però també indicant el tipus de viatge (excursió i volta 6, pelegrinatge 5,expedició i aventura 2, creuer, travessia i operació 1) o d’escrit (crònica 4, diari-dietari 3, carta2, postal , relació i registre 1), i finalment camí (4) i ruta (1).

Pel darrer periode tenim un més ampli ventall de termes, fins a 57, però amb la indefugiblepresència del mot viatge (67: 41 en català i 26 en castellà). Ara, però, sembla predominar laparaula neutra, amb predomini del tipus d’escrit (crònica en 15 ocasions, diari-dietari en 10,carta en 7, quadern en 6, relat i llibre en 5), dels itineraris (amb 5 volta, ruta, pista i camí, iamb 1 vegada la pròpia paraula itinerari, a més de travessia, pas i guia) i del tipus de viatge(aventura 3, creuer 2, expedició, trekking i periple 1). Notem que ha desaparegut la paraulaexcursió. El punt de vista també hi és present, però de manera molt segmentada (18 termes),amb un nombre notable de termes subjectius (18, entre ells impressió en 7 ocasions, vivènciaen 4 i mirada-visió també en 4, mentre 1 vegada s’esmenta passió, fantasia, empremta, oci,olor, pinzellada, fabulació, nostàlgia, sonmi, instant, record, seducció i memòria), però tambéamb presència dels de caràcter sobretot objectiu (nota i notícia 2, carnet, anotació i rumb 1) id’aquells que poden ser llegits, a primera vista, d’una o altra manera (paisatge 3 vegades,aproximació 2, apunt, aspecte, estampa, lectura i àlbum 1).

Algunes paraules apareixen als quatre conjunts temporals: viatge, crònica, carta i expedició.D’altres, a tres dels quatre: impressió, diari-dietari, record, camí, nota, volta, memòria, relació,itinerari i notícia.

Cosa que ens confirmaria la nostra percepció, indicada més amunt, de quina és la temàtica,quin l’enfoc, quina la forma d’expressió literària dels escriptors dels PPCC que han relatat elsseus viatges “en terra de moros” al llarg dels segles.

INVENTARI

CATALÀ

Conjunt (sobretot, la Mediterrània, però també Orient enllà o Viatges al voltant del món)

(Jaume I

Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme primer, Rey Darago,de Mallorques e de Valencia, Compte de Barcelona e de Montpesler : dictada per aquellen sa llengua natural ; de nou feyta estampar per Marian Aguiló y Fust, Barcelona, 1873.

Donem aquí entre parèntesi aquest primer “viatge de català en terra de moros”- Regne deMallorca, Regne de València-, terra que convertí en “terra catalana”.

INVENTARI http://seneca.uab.es/hmic



138

Aquesta edició figura a la Biblioteca virtual Joan Lluís Vives.

La Universitat de Barcelona ha digitalitzat el manuscrit de Poblet, de Celestí Destorrents, del1343.

L’edició més coneguda, amb el títol de Crònica o Llibre dels feits, és la de Ferran Soldevila. )

Muntaner, Ramon

Crònica, Barcelona, Barcino, 1927-1952, 9 vols, a càrrec d'E.B. i Miquel Coll i Alentorn.Figura a Les quatre grans cròniques, editades per Ferran Soldevila, Barcelona, Selecta, 1971,1298 pp. La primera edició impresa és del 1558 a València: Chronica, o descripcio dels fets ,e hazanyes del inclyt rey don Jaume Primer..., En casa de la viuda de Ioan Mey Flandro.Escrita en 1325-1328.

Benet, Berenguer

Manual del viatge fet per en... a Romania. 1341-1342. Editat per Daniel Duran i Duet aBarcelona, Universitat, tesi doctoral, 2 vols., 568 pp, 2001.

Anònim

Manuscrit editat per Josep Maria Madurell i Marimon en l'article "Cuentas de un viajecomercial a Rodas y Alejandría en 1438", Miscelánea de textos medievales, núm. 2, 1974, pp.229-236.

Montserrat, Antoni de

1.- Relaçam do Equebar, rei dos mogores, carta al general dels jesuïtes, 1582. Traduccióde Josep Lluís Alay (en l'obra 2, pp. 317-332), amb el títol de La història d'Equebar, rei delsmogols. Publicat inicialment a Monumenta Indica, vol. XII.

2.- Ambaixador a la cort del Gran Mogol. Viatges d'un jesuïta català del segle XVI al'Índia, Pakistan, Afganistan i Himàlaia, Lleida, Pagès, 2002 i 2005, 342 pp, il, trad. i ed.Josep Lluís Alay. Original: Mongolicae Legationis Commentarius, 1591 (amb afegits fins el1600). Publicat prèviament a càrrec de H. Hosten a Memoirs of the Asiatic Society of Bengal,vol. VIII, núm 9, 1914, i traduït a l'anglès pel mateix Hosten (el 1912 al Journal of the AsiaticSociety of Bengal, vol. XIII, núm. 5; i el 1920-1921 al The Catholic Herald of India), tot aCalcuta. Una nova edició anglesa a càrrec del comentarista S.N. Banerjee i del traductor J.S.Hoyland fou publicada el 1922 per la Oxford U.P., i reeditat pels Asian Educational Services,de Nova Delhi, el 1992.

3.- Cartes a Claudio Acquaviva, des del Iemen, escrites entre 1590 i 1596. En llatí i castellàa Monumenta Historica i Monumenta Indica de l'Archivium Romanum Societatis Iesu.

Joan [Calafat Català] (Gio Calefatto Catallano)

Rellatione dio Gio... sopra il successo della galera di Mehemet Bei che fu figliolo diRamadàn Bassà, Archivio di Stato, Venècia, Ambaixada de Constantinoble, filza 20, ff. 514-515 (1584-1585), a www. archivodelafrontera. com, versió castellana i notícia d’E. Sola, 9 pp.




139

Ali Bei el-Abbasí (Domènec Badia i Leblich)

1.- Voyages d'Alí Bey en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806et 1807, París, P. Didot l'Ainé, 1814, 3 vols i un Atlas (Explication des planches composantl'Atlas des voyages d'Ali Bey, consultables per internet a gallia.bnf,fr), amb un prefaci de B(J.B.Boniface de Roquefort). (Una subhasta del 1999 de Sotheby's valorava l'obra entre 1 000 i1 2000 lliures.) Hi ha traducció a diversos idiomes durant el segle XIX, entre d'ells el rus:

--anglès, Travels of Ali Bey in Morocco, Tripoli, Cyprus, Egipt, Arabia, Syria andTurkey between the years 1803 and 1807, Londres, Longman, Hurts, Rees, Orme and Brown,1816, 2 vols., publicats en facsímil a Londres, Gregg, 1970; el mateix 1816 a Estat Units espublicaren Travels of Ali Bey in Morocco..., 2 vols, Philadelphia.

--alemany, Reisen in Afrika und Asien in den Jahren 1803 bis 1807, Weimar, Landes-Industrie-Comptoir, Neue Bibliothek der wichtingsten Reisebeschreibungen, 1816, 2 vols.

--italià, Viaggi in Africa ed in Asia dall'anno 1803 a tutto il 1897 (traducció, dott. S.Ticozzi), Milà, Sonzogno e Comp, 1816-1817, 4 vols. Hi ha una nova edició a càrrec deMichelina Patania (introducció i traducció), Palerm, Novecento, 1991.

--espanyol, Viajes de Ali Bey el Abbasí por África y Asia durante los años 1803, 1804,1805, 1806 y 1807, València, José Ferrer de Orga, 1836, i un Viaje de Ali Bey al Imperio deMarruecos precedida de la Biografía de este ilustre sabio español, Puerto Rico, José Solves,1860; sembla així mateix que el 1836 s'edità a París per Vicente Salvá e hijo una traducciócastellana, obra de P.

La primera traducció catalana és la barcelonina de La Renaixensa, Viatjes, 1888-1889,primer en fascicles i després en 3 vols; l'atles (Atlas dels viatges d'Ali Bey el Abbassí, ambpròleg i apèndix de Jaume Massó i Torrents, Barcelona, L'Avenç, 1892. La part dels Viatgesper l'Imperi de Marroch fou editada a Barcelona per Tipografia catalana el 1907; una novatraducció completa, amb la pràctica totalitat de les il.lustracions de l'Atlas, s'edità entre 1926 i1934 (Viatges, Barcelona, Barcino, 13 vols, pròleg de Nicolau Maria Rubió i Tudurí i traduccióde Francesc de Rupià i Bernat Montsià, seudònim de César August Jordana), reimprès el 1938.Una nova edició, a base de l'anterior traducció, arranjada, a Barcelona, Llibres de l'Índex, 2004,amb el pròleg de Rubió, una introducció de Francesc Espinet i tot el material de l'Atlas.

Una edició recent en castellà seria Viajes por Marruecos, Trípoli, Grecia, Egipto, Arabia,Palestina, Siria y Turquía, Palma de Mallorca, Olañeta, 1982 (la 4ª ed. és del 2001), 2 vols,512 pp, il. i amb un pròleg de Juan Goytisolo; reprodueix la traducció de l'editorial barceloninaOlimpo del 1943 (amb un pròleg de Guillermo Díaz Plaja). Una altra, a càrrec de Juan Barceló,es va publicar a El Museo Universal de Madrid el 1982; igualment, amb un excel.lentintroducció de Salvador Barberà, foren publicats els Viajes por Marruecos a Madrid perl'Editora Nacional el 1984. Finalment els Viajes de Ali Bey de la barcelonina Editorial Óptima,2001, contenen la totalitat de les il.lustracions i mapes de l'Atlas (segons el volum francèsoriginal de la Biblioteca de Catalunya).

Recentment s'han fet al Marroc i a Egipte sengles traduccions a l'àrab.

2.- Documents originals (4 vols. facticis) i




140

3.- Manuscrits, llegats d'Eduard Toda. Un conjunt de manuscrits i impresos a l'Arxiumunicipal de Barcelona.

4.- E. VI. Colección Badía, del Archivo Francisco Rodríguez Marín, Biblioteca Nacional deMadrid.

5.- Alí Bey en Marruecos. Tragedia, a càrrec de Celsa G. Gacía Valdés i Michael McGaha,Pamplona, Eunsa, 1999

Mas, Sinibald de

1.- L'Angleterre, la Chine et l'Inde, París, J. Tadieu, 1857, 288 pp, il.

2.- La Chine et les puissances chrétiennes, París, Hachette, 1861, 2 vols, il.

Hi ha traducció catalana d'alguns dels seus escrits sobre la Xina per part de Joan Sacs: LaXina, Barcelona, Barcino, 1927.

Toda i Güell, Eduard

1.- Macao. Racorts de viatge, Barcelona, La Renaixença, 12 pp.

2.- Articles sobre Xina (febrer 1881 i octubre 1884) i Egipte (juliol, setembre i desembre1884), La Ilustració Catalana.

3.- "Des d'Egipte", sèrie a La Renaixensa, 1884-1886.

4.- "Viatge per Egipte i Núbia", L'Excursionista, IX, t.II, 1886, úms. 97 i 98, pp 570-576 i587-590.

5.- "Viatge a Egipte (fragments de dietari)" [1884-1886], a Els Marges, núm. 30, 1984, coma apèndix a l'article de Manuel Forasté i Giravent, "Eduard Toda i Güell, viatger".

6.- L'antic Egipte. Documentació manuscrita, Barcelona, Ausa, 1991, 181 pp, il. Edicióde Trinidad Montero i pròleg de Josep Padró.

7.-Viatge a la Xina, Barcelona, Direcció del patrimoni Cultural, 1992, 75 pp. Introducciódel nét de l’autor, Eduard Toda Iliva, propietari del manuscrit, i pròleg de Dolors Folch. Textcastellà i traducció catalana de Dietario del viage de Eduardo Toda y Güell a China en losaños 1876 y 1884.

Verdaguer, Jacint

1.- Excursions i viatges (part Recorts de la costa d'Àfrica, pp 43-89), Barcelona, Lailustració catalana, 1887. El manuscrit era més extens, així com l'edició en fulletó a La Veu deMontserrat (1884). Restituït per Narcís Garolera a Excursions i viatges, Barcelona, Barcino,3 vols, 1991-1992. Una nova edició del mateix Garolera, amb pròleg de Xavier Moret, DeTànger a Sant Petersburg. Excursions i viatges, Barcelona, Tusquets, 2003, 189 pp., il




141

2.- Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, Barcelona, La ilustració catalana, s.d. (1889), 211pp, amb gravats d’Andreu Solà. Fou prèviament publicat en fulletó a La Veu de Montserrat(1887-1888) i a La Ilustració Catalana (1888, amb dibuixos d’Andreu Solà). Reeditat 1894,Barcelona, Llibreria i tipografia catòlica, 214 pp, també amb il·lustracions d’Andreu Solà.Narcís Garolera n'ha rectificat l'edició del 1889 basant-se en els fulletons i en el manuscritoriginal, a "Unes pàgines "inèdites" del Dietari d'un pelegrí a Terra Santa", Faig. RevistaLiterària, núm. 29, novembre 1987, pp 77-85. Hi ha una primera traducció castellana del 1889a València, Pascual Aguilar, 161 pp, a càrrec de Constantí Llombart. En francès s’edità aPerpinyà el 1896 (En Terre Sainte, a la imprenta de Joseph Payret, 225 pp, traducció de JuliDelpont). L’Avenç i la Llibreria Catalònia de López Llausàs el reditaren el 1906 i el 1930,respectivament. El 1999 Ramon Pinyol i Torrents en feu una edició popular molt acurada(Barcelona, Proa, 154 pp). Hem de tenir encompte, a més, que, com diu Narcís Garolera, “al'inici del darrer decenni [del segle XIX], publicà la trilogia poètica Jesús infant, composta apartir de les seves vivències a Palestina, i formada per tres llibres: Nazaret (1890), Betlem(1891) i La fugida a Egipte (1893)” (a la web uoc.edu/lletra/noms/jverdaguer).

3-. Epistolari, Barcelona, Barcino, 1959-1993, a càrrec de Josep Maria Casacuberta i JoanTorrent.

Pin i Soler, Josep

Orient (Vària III), Malta, Bukarest, Corfú, Atenes, Constantinople, Bòsfor, Barcelona,Llibreria Verdaguer, 1906, 252 pp. El febrer i agost del 1905 havia publicat a Joventut algundels articles després aplegats en llibre. Hi ha reedició parcial, amb el títol de De les terresmediterrànies, a cura de Maria Solà, Barcelona, Edicions 62, 1966, pp. 59-102. I completa, acura d’Elisabet Velàzquez, en el tom 7 de les Obres, Orient.Vària III, Tarragona, Arola/Ajuntament, 2002, 167 pp.

Junyent, Oleguer

Roda’l món i torna al Born, Barcelona, Ilustració catalana, 1910, 392 pp, il (gravats de J.Thomas). Pròleg de Miquel Utrillo. Reeditada a Barcelona per La Magrana el 1981 amb pròlegsde Xavier Fàbregas i Irene Peypoch, 163 pp, il.

Cambó, Francesc

1.- Visions d'Orient, Barcelona, Editorial Catalana, 1924, 169 pp. Publicat prèviament a LaVeu de Catalunya en forma de sèrie d'articles, 1924, amb el mateix títol

2.- Memòries (1876-1936). 1, Barcelona, Alpha, 1981, especialment el segon capítol sobrela Primera Dictadura i el titulat "Viatges".

Anònim

"Viatge d'en Cambó a Orient", D'ací i d'allà, núm. 88, abril 1925.

Nadal, Joaquim Maria de




142

1.- Per les terres de Crist. Impressions d'un pelegrinatge a Palestina, Barcelona,Occitània/Biblioteca de "La paraula cristiana", 1926, 211 pp., il- Pròleg de Francesc Cambó(XXII pp.). Publicat prèviament en forma de la sèrie Un pelegrinatge a Terra Santa (23cròniques), La Veu de Catalunya, 1926. Traducció castellana, Barcelona, Roma, 1931, 178 pp,il. Amb el pròleg d’en Cambó i una nota preliminar del traductor, Juan Moneva y Puyol(XXXVIII pp.)

2.- De tot arreu, Barcelona, Llibreria Verdaguer, 1930, 175 pp. Pròleg de Josep Pla.

3.- Memòries. Vuitanta anys de sinceritats i de silencis, Barcelona, Aedos, 1965, 503 pp,il.

Coma Soley, Vicents

1.- De Barcelona al Caire, passant pels Dardanels (Divagacions d'un turista), Barcelona,Llibreria Verdaguer, s.d. (escrit el 1926), 212 pp, il.

2.- Mandolines i babutxes, Barcelona, Llibreria Verdaguer, s.d. (1927), 167 pp, il.

Nicolau d'Olwer, Lluís

El pont de la mar blava, Notes de viatge per Tunísia, Sicília i Malta, Barcelona,Catalònia, 1928, 154 pp. Publicat en part prèviament a La Publicitat, 1925. Reed., p.e.,Barcelona, Proa, 1979, 160 pp.

Marín Balmas, Joan

De París a Barcelona passant per Honolulú, Barcelona, Catalònia, 1927, 253 pp, il.(dibuixos de C. Le Roy Beldric) Pròleg de Ferran Valls i Taberner.

Pla, Josep

D'entre les Obres Completes d'Edicions Destino de Barcelona, es poden destacar LesEscales de Llevant (vol. 13, 1969, procedent de Cartes meridionals, Barcelona, Catalònia,1929, però amb elements que arriben fins a 1957), Les Illes (vol. 15, 1970, 582 pp, procedentde Coses vistes, Barcelona, Selecta, 1951-1952, 4 vols, que el 1957 foren agrupats en el vol.VIII de les Obres completes també de la Selecta, amb el nom de Les Illes, el mateix que utilitzàDestino), En mar (vol. 18, 1971, 725 pp) i Itàlia i el Mediterrani (vol. 37, 1980, 695 pp).

Les escales de Llevant (viatge del 1929), Israel el 1957 i Un llarg viatge: entre Kuwait alGolf Pèrsic i Valparaiso a Xile (1959-1960) són les seves obres individuals més interessantspel món arabomusulmà.

Serés, Antoni

Tot donant la volta al món. Impressions, Barcelona, Catalònia, s.d., 230 pp,il. Tr. castellana, Dando la vuelta al mundo, Barcelona, Cervantes, 1930, 226pp., il.

Foix, J,V.




143

"Notes de viatge", La Publicitat, juny 1933.

Casanovas i Pujades, Domènec

"Mediterrània, 1933-1935. Els records d'un viatge", Mirador, 31 octubre 1935.

Rosselló-Pòrcel, Bartomeu

1.-Articles a La Veu de Catalunya i a Mirador (“Orient, 1933. Impressions sefardites”, 21-IX-1933, i “Orient,1933. Tres dictadures”, 7-XII-1933) entorn del viatge universitari del 1933.

2.-Conjunt de postals enviades durant aquest viatge, que es troben al llegat Amàlia Tineo Gil,X. Abraham, P. Roselló Bover, Bartomeu Rosselló-Pòrcel. A la llum, Palma, 1999.

3.-Poema Turquia, 1936.

Pei, Ramon

Sèrie Xina 1933, La Publicitat, desembre 1933. Tretze articles.

Gifreda, Màrius

"Un creuer per la Mediterrània", a Mirador, núms. 289, 290, 292, 294, 296, 298, 301 i 303,1934.

Grau i Ros, Francesc

Catalunya-Orient. Egipte, Palestina, Síria, Líban, Irak, Turquia, Barcelona, Catalònia,1934, 190 pp, il. Prèviament en foren publicades les primeres parts a L’Opinió en formad’articles. Viatge comercial i agnòstic, amb un tast d'avió.

Diaz Plaja, Guillem

1.- Cartes de navegar, Barcelona, Quaderns literaris, 1935, 84 pp. En part, publicades coma cròniques a El Dia, 1933-1934, a Mirador, 1933, i a La Veu de Catalunya, 1933.

2.- Viatge a l'Atlàntida i retorn a Ítaca, Barcelona, Destino, 1962, 149 pp. Es refereix,entre d'altres llocs, al Marroc.

3.- "Hace cincuenta años", ABC, 24 setembre 1983, reproduït al catàleg de l'exposicióCrucero universitario por el Mediterráneo [Verano de 1933], Madrid, Publicaciones de laResidencia de estudiantes, 1995, pp. 15-17.

Duran i Sanpere, Agustí

Viatge al voltant del món. Seguint el paral.lel de Barcelona, Barcelona, Aymà, 1957, 153,il. Prèviament publicats al Butlletí de divulgació històrica de l’Institut municipal d’història dela Ciutat (de Barcelona).

Quadrada, Jesús




144

De la Mar Morta a l'Àrtic. Tres viatges, Arenys de Mar, Impremta Santa Maria, 1968, 376pp. Els dos primers viatges són "Peregrinació a Terra Santa" i "Creuer al Nord d'Àfrica".

Teixidor, Joan

Viatge a Orient, Barcelona, Tàber, 1969, 218 pp. Versió catalana de la castellana Países deMediterráneo, conferències donades a bord d'un creuer, que el 1984 reedità com a Viaje aOriente, Barcelona, Destino, 1984, 216 pp.

Ferrer, Baldiri

Viatge a l'Índia (Amb el món dels hippies), Barcelona, Selecta, 1974, 231 pp, il.

Igualada, Francesc; i Paris, Brigitte

La volta al món en motxilla, Barcelona, Pòrtic, 1981, 374 pp, il.

Lladó, Carles

32 000 passos, Barcelona, Pòrtic, 1983, 247 pp, il.

Perucho, Joan

1.- Un viatge amb espectres, Barcelona, Quaderns crema, 1984, 175 pp.

2.- Itineraris d'Orient, Barcelona, Edicions 62, 1985. Es tracta d'un poemari, resultat d'unviatge.

Esteve Gálvez, Francesc

A l'entorn de les aigües lluminoses. El creuer universitari (1933), Castelló de la Plana,diputació, 1985, 307 pp, il.

Soler, Muma

La terra és boteruda. Barcelona-Katmandú en bicicleta, Moià, Raima, 1986, 272 pp, il.

Febrés, Xavier

El Mediterrani ciutat. Viatge a divuit grans ciutats del Mediterrani i del sud d'Europa,Barcelona, Edicions 62, 1986, 347 pp, il. Pròleg de Pasqual Maragall.

Catany, Toni

La meva Mediterrània, Barcelona, Lunwerg, 1990, 117 pp. Fotografies i text (p. 19) del'autor.

Bagué Bofill, Isabel

Viatjar és art: la palmera, Barcelona, A.R.C., 1992, 239 pp, il.




145

Ferrà, Miquel

1.- Contes àrabs de Medina Mayurka, Montserrat, Abadia, 1993, 116 pp, il.

2.- Contes i viatges, Ciutat de Palma, Documenta balear, 1994, 118 pp.

Espinet, Francesc

1.- El viatge, mecanoscrit, 1978. Iugoslàvia.

2.- Rajastan. Índia, manuscrit, agost 1994

3.- Líbia, 25 anys, manuscrit, agost-setembre 1994.

4.- He viatjat per terres de moros, mecanoscrit en procés, 2005-2007.

5.- Són quarts de cinc de la matinada. Viatge al Rif, primavera del 2006, mecanoscritautoeditat, Bellaterra, UAB, 2006, 123 pp, il.

Pernau, Josep

De Campdevànol a Laos, Barcelona, Pòrtic, 1994, 330 pp.

Barcons, Empar; i Pàmies, Xavier

1.- Tres anys pels països del Sud. Viatge a un món encara divers, Lleida, Virgili i Pagès,1995, 191 pp.

2.- Cap allà on neix el Nil seguint les rutes dels exploradors Richard Burton, JohnSpeke i David Livingstone per l’Àfrica de l’est i l’Àfrica austral, Vic, Emboscall, 2002, 120pp, il.

Bartrolí, Jaume,

1.- Un tomb pel món, sèrie a Avui. Diumenge, 1996-1997.

2.- En el seu llibre posterior De Siberia al tròpic, Barcelona, La magrana, 2001, en part basaten aquesta sèrie, no recull les regions més interessants pel tema que aquí ens ocupa.

Piera, Josep

1.- Seduccions de Marràqueix, Barcelona, Edicions 62, 1996, 232 pp.

2.- A Jerusalem, Barcelona, Edicions 62, 2005, 158 pp.

Porcel, Baltasar

Mediterrània. Onatges tumultuosos, Barcelona, Proa, 1996, 446 pp, il.

Casanovas, Eugeni




146

1.- Un viatge monstruós. Amb tren pel Transsiberià i la Ruta de la Seda, Barcelona, LaMagrana, 1997, 377 pp.

2.- El Sàhara nord-sud. Les travessies per la costa atlàntica i el Nil, Barcelona, LaMagrana, 2000, 426 pp, il.

3.- Almogàvers, monjos i pirates. Viatge a l'Orient català, Barcelona, Proa, 2001, 241 pp.Grècia i Albània.

A la web masdeviajes hi ha una secció dedicada als seus viatges, amb fotografies de l’autor.

Costa-Gramunt, Teresa

La porta índia, Barcelona, Edi-Liber, 1997, 124 pp.

Cucó, Alfons

Els confins d’Europa. Nacionalisme, geopolítica i drets humans a la MediterràniaOriental, València/Catarroja, Universitat/Afers, 1997. 188 pp.

Jordà, Eduard

Terra incògnita, Binissalem, Di7, 1997, 143 pp.

Manresa, Joan

1.-Runes i gent. Viatge per Jordània, Síria i Líban, Palma de Mallorca, Moll, 1997, 140pp, il.

2.- Sèrie setmanal (dissabtes, darrera plana) Instantània, al diari Balears, Palma deMallorca.

Pernau, Gabriel

1.-A la Xina amb bicicleta. Turquia, Geòrgia, Azerbaidjan, Turkmenistan, Uzbekistan,Kirguizistan, Kazakhstan, Xina, Barcelona, La Campana, 1997, 366 pp, il.

2.- Per Terres d’Al.là. Viatge a l’altra riba de la Mediterrània, Figueres, Brau, 2005, 420pp.

Llompart, Jordi

L’ oblit del passat, Barcelona, Folio, 1998, 255 pp, il. Deriva del programa televisiu delmateix nom en 13 capítols (1995-1997) de TVC, en col.laboració amb Llorenç Soler i músicad’Eduardo Arbide (hi ha edició en video i de la música en CD) sobre diveres zones de laMediterrània, l’Iemen i Etiòpia. Hi ha tr. al castellà (Memoria del pasado) i a l’anglès(Vanishing past).

Palau, Josep M.




147

Geografia impertinent. Més enllà de Bòsnia, Barcelona, La magrana, 1998, 198 pp, il.

Folch, Ramon

La dèria de mirar. Passions i paisatges d'un ecòleg, Barcelona, Planeta, 2000, 514, il.

Forcano, Manuel

1.- Com un persa, Barcelona, Tàndem, 2000. És un llibre de poemes

2.- "Carta a Biel Mesquida des de la Mare del Món", Avui, 8 novembre 2001.

3.- "Carta a Josep Piera des del Caire Islàmic", Avui, 15 desembre 2001.

4.- “Carta a Manuel Ollé des d’un “hammam” d’Alep”, Avui

5.-“Carta a Francesc Garriga des de l’antiga Cànop, Avui, 15 maig 2003.

Ha continuat fent articles d'aquesta mena. Potser en farà un llibre.

6.- El tren de Bagdad, Barcelona, Proa, 2004. És un llibre de poemes.

Puigpelat, Francesc

La ruta dels almogàvers. Un viatge a Grècia i Turquia, Barcelona, Proa, 2001, 271 pp, il.Reed. Barcelona, Suma de Lletres Catalanes, 419 pp.

Pujol i Núñez, Ramon

Catalans als Balcans. Crònica de la realització d'un projecte, Barcelona, Generalitat deCatalunya, 2001. Kosovo.

Arbonès, Toni

1.- Històries d'una guerra invisible. Cròniques d'un reporter al Pakistan i al'Afganistan, Barcelona, Columna, 2002, 358 pp, il. Pròleg de Josep Lluís Alay.

2.- “Dubai: un miratge del desert”, El Temps, núm. 1160, 29 agost 2006, pp. 80-81, il. De lasèrie Viure. De casa al món.

3.- “Tassili de l’Hoggar, fantasia sahariana”, El Temps, núm. 1160, 5 set. 2006, pp. 78-79,il. De la sèrie Viure. De casa al món.

Mestres, Jaume

Cròniques de l'Anaconda. I. Índia, Pakistan, Indonèsia, Filipines, Cambodja,Thailàndia i Laos, Barcelona, Columna, 2002, 422 pp, il. III.- Marroc i Egipte, Barcelona,Columna, 2004, 298 pp, il.

Rodri, Jordi




148

Una guerra al paradís. Quadern de viatge d'un cooperant, Barcelona, Llibres de l'Índex,2002, 238 pp, il.

Vergés, Elisabeth

Anglada, Madrid, Desnivel, 2002, 268 pp, il. Inclou 2 articles de Josep Manuel Anglada, elpersonatge del llibre, publicats a Vèrtex, núms 7 (1967, Sàhara) i 16-17 (Afganistan, 1969).

Balcells, Sandra

Balkan in memoriam, Barcelona, Blume/Intermón Oxfam/Blanquerna, 2002, 219 pp., il.Conjunt de fotografies, amb textos en català, castellà, anglès i serbocroat.

Donate, Enric

“Tast mongol”, premi Tiramilles 2003, diba.es/plajove/tiramilles03, 10 pp, il. Índianordoccidental.

López Bayona, Lluís

Àsia i Oceania. Un any d’aventura, Barcelona, CEDEL, 2003, 321 pp, il.

Soler, Esteve

1.- Llàgrimes per la Nasser, Barcelona, Planeta, 2003, 193 pp. 2ª ed., 2004, amb un capítolnou (202 pp.). Iraq.

2.- Un català al laberint de Terra Santa, Barcelona, Planeta, 2005, 200 pp, il.

Vinyals, Manuel; i Maroval, Joaquim

Amb l'esperanto a la motxilla. La volta al món en 79 dies, Lleida, Pagès, 2003, 300 pp,il. Tr. castellana de Ramon Sala, Lleida, Milenio, 2004.

Cullell-Ramis, Josep

Geografia d’Homer, Montserrat, Abadia, 2004, 205 pp, il.

Erra, Ramon

A Bòsnia ens trobarem, Vic, Emboscall, 2004, 120 pp.

Maluquer, Joaquim

A l'encontre d'altres cultures. Viatge a l'Índia, la Xina i Indonèsia, Barcelona, Proa,2004, 382 pp, il. (fotografies de Maria Rosa Margalef).

Martí, Biel

Un creuer pel Mediterrani, relatsencatalà.com, 2004. Parts Tunísia i Malta (12 pp.)




149

Miralles, Francesc

Cafè Balcànic, Barcelona, Llibres de l’Índex, 2004, 212 pp.

Monzó, Quim

Catorze ciutats, comptant-hi Brooklyn, Barcelona, Quaderns Crema, 2004. Israel-Palestina i Malta, pel què fa al nostre tema.

Solà, Dolors; i Tineo, Amàlia

Entrevista sobre el viatge universitari per la Mediterrània del 1933, feta per Josep MariaFullola a Barcelona, 12/12/2004, per al seu llibre (amb Francisco Gracia) sobre el tema.

Recasens Colo, Lluís

Viatge a les cultures. Vol. I. Els orígens. El vol d’Occident, Barcelona, Claret, 2004, 351pp.

Garcia Lòpez, Josep

Entrevista sobre el viatge universitari per la Mediterrània del 1933, feta per Josep MariaFullola, Barcelona, 14/2/2005.

Torreño Mateu, Antoni

Empremtes de Xahrazad. Un viatge a través d’Àsia, València, Brosquil, 2005, 309 pp, il.De Turquia a la Xina, passant per l’Iran i l’Àsia Central: la Ruta de la Seda.

Bes, Jordi

“Descobrir la foscor de Bòsnia”, El, Vilatà, Bellaterra, UAB, núm. 9, 2006, pp. 8-10.

Bover, Jan

Globetour, blog setmanal, amb fotografies i text, iniciat el 4-III-06 a la plana de Vic ambpropòsit de volta al món, acompanyat d’Alexandra. La primera gran etapa fou una volta alcontinent europeu, inclosos els Balcans. El novembre del mateix any tornaven a ser a la planade Vic, amb la idea d’iniciar una nova etapa, cap a Àfrica. Globetour.org/cdiari

Serra, Joan

“Els dibuixos d’en Fidan”, El Campus de l’Autònoma, 34, juny 2006, pp.14-15, il. Bòsnia.

Romera, Jordi

La guia del viatger, travelers-guide.net/catala.hml. Hi ha, a més de tota mena de serveis pelviatger, tres itineraris de viatges seus per Tunísia (1998), Síria(2000) i Egipte (2002).

Gaya-Gallofré, Jordi




150

Fotografia i cròniques de viatges, jordigaia.net. Versions en català, castellà i anglès.Viatges a Líbia, Tunísia, Jordània, Sàhara, Egipte, Damasc. 15 pp, il.

Nord d'Àfrica (D’Egipte a Mauritània)

Llull, Ramon

Vida coetània, Barcelona, Selecta, 1957, en Obres essencials, pp 31-54. Introducció deMiquel Batllori. La primera edició del text català (d'un manuscrit del segle XV) és de l'any 1915a càrrec de Salvador Bové. El 1982 l'Associació de bibliòfils de Barcelona va editar el text llatí(Vita) i el català com a Vida de Ramon Llull, a càrrec de Miquel Batllori i de J.N. Hillgarth,64 pp, il. Escrit el 1311. El Breviculum de Thomas Le Myésier, escrit cap el 1325, que contéuna succinta antologia de l’obra luliana i reporta els elements essencials de la vida del beat,conté una dotzena de miniatures acolorides, tres de les quals es refereixen específicament altema de la relació de Llull amb l’islam; el pergamí manuscrit és a la BadischenLandesbibliothek Karlsruhe aus der Klosterbibliothek Sankt Peter.

Bertran, Llorenç

De les Illes a Ifrikiya, 1323-1324. En dona raó Francisco José López Bonet al I CongresoInternacional sobre Caminería Hispánica, Madrid 1992, publicat el 1993.

Turmeda, Anselm

Autobiografia i atac als partidaris de la creu, Barcelona, Curial, 1978, a càrrec de Mikelde Epalza i d'Ignasi Riera. Escrit cap al 1420 sota el seu nom islàmic, Abdallah at-Tarjuman.

Les primeres impresions en àrab i turc de Tufha al-arib fi raddala ahl al-salib són del 1873i 1874 respectivament; fou traduïda al francès al mateix segle XIX (1874), però fins al XX noho fou al castellà (1971, per Mikel de Epalza).

Bernat, N.

Lettre du père Bernat sur la religion des cophtes et sur leurs rites ecclesistiques, a Deslettres edifiantes, tom I, París, 1700.

Pomés, Pelegrí

"Conferencias sobre las costums y comers del Marroc", L'excursionista, VIII, núms. 85-86,1885, pp 460-469 i 474-477.

Collell, Jaume

Dels meus recorts africans. Impressions d'un viatge fet l'any 1891, Vic, Tipografiabalmesiana, 1921, 65 pp.

Serra, Isabel

Sobre el Marroc, a principis del segle XX, en fulletó. Es tracta d’una de les col·laboradoresde la revista Feminal.




151

Alomar, Gabriel

Un poble que s mor. Tot pasant, Barcelona, L'Avenç, 1904, 97 pp.

Interessa l’article “Un poble que s mor”, que tracta d'Alger.

Font i Sagué, Norbert

1.- “Excursió a Río de Oro (Sahara Espanyol)”, Butlletí del Centre Excursionista deCatalunya, 1903, núm. 97, pp. 61-62.

2.- Qüadros del Sahara. Impresions de un viatje a Río de Oro, Barcelona, Estamperia delSagrat Cor, 1904, 86 pp, il.

Cot, A.

“L’hivern a Egipte”, Manresa, Butlletí del Centre Excursionista “Avant”, 1916, núms 19 i24, pp. 2-10 i 12-15.

Hebrard, Albert

"Sota el sol d'Àfrica", Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XXXII, 1922, pp.329-350 i XXXV, 1925, 280-250, il.

Juncadella i Ballbé, Domènech

Pels camins de sang i de dolor: de les terres del Marroc, Barcelona, Porcar, 1923, 82 pp.

N.N.

"Notes del Marroc", D'ací i d'allà, núm. 101, maig del 1926.

N.N.

“Tripolitana”, Excursionisme, Barcelona, 1930, núm. 45.

Roig i Font, Joan

"Notes d'una excursió per l'Àfrica romana", Butlletí Excursionista de Catalunya i Butlletídel Centre Excursionista de Catalunya, XL, 1930, pp. 37-51, 69-82, 293-306, 326-345 i 357-375, il.

Gurri, E

"La cosmopolita Tànger", D'ací i d'allà, núm. 154, octubre del 1930.

Joseph i Mayol, Miquel

Sèrie d'articles sobre Algèria (Alger, Biskra, Constantina, Timgad, etc.), D'ací i d'allà, 1930-1931, il.




152

Bover Sintas, J.

“Una setmana a Alger”, Butlletí de l’Agrupació Excursionista “Catalunya”, nov.-des1931, gener-abril 1932.

Prous i Vila, Josep Maria

1.- Nopals. Elegies de guerra, Badalona, Herma A.G.S.A, 1931, 92 pp. Reeditat dins Recullpoètic, Barcelona, Josep Maria Prous i Cochs/Altés, 1981, 213 pp. Poemes sobre la seva estadaal Marroc com a soldat durant la "Guerra del Rif".

2.- Quatre gotes de sang (Dietari d'un català al Marroc), Barcelona, 329 pp. (Acabatd'imprimir el 31 de desembre del 1935). Reedició: Reus, Edicions del Centre de Lectura/ProusScience S.A., 2003, editat i prologat (pp. 7-35) per Montserrat Corretger, 313 pp.

Veciana, J

1.-"Marraqueix", Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1933, pp 49-55.

2.- "De Casablanca a les portes del Sahara", Butlletí del Centre excursionista deCatalunya, XLIV, 1934, pp. 259-264, il.

Ivan Tirant (pseudònim)

Del Tibidabo a l'Atlas i tornada. Impressions d'un viatge al Marroc

publicades en “El Correo Catalán”, Barcelona, Eugeni Subirana, 1934, 131 pp, il(Fontseré). Pròleg (en castellà) de Joan Fresco (també pseudònim).

Oliva, Francesc

Sèrie Hi ha presoners espanyols al Marroc?, Mirador, 1934, núms. 289, 291-295, 297, il.

Bartomeu i Granell, J.

“A la recerca de cedres mil.lenaris. Per terres de Tunísia i Algèria”, Butlletí del CentreExcursionista de Catalunya, 1935, núm. 485, pp. 387-394.

Casas i Homs, Josep Maria

Hores africanes (Anècdotes d'hospital militar), Barcelona, Tipografia Emporium, 1936pp, 172, il. de Rafael Perales i Tortosa.

Es tracta d'Azilah.

Sala i Roqueta, Ramon

Notes d'un viatge a Algèria (tardor de 1935), Barcelona, Publicacions Pagesia, 1936,, 53pp, il. Es tracta d'un viatge per tal de conèixer la situació agrícola d'aquell país.




153

Bertrana, Aurora

1.- El Marroc sensual i fanàtic, Barcelona, Edicions Mediterrània, 1936, 300 pp, il. N'hi hareedicions, p.e., Barcelona, Edicions de l'Eixample, 1991, 261 pp. amb un pròleg de MariaAntònia Oliver, i Barcelona, Columna, 2000, 258 pp. Foren publicats abans els articles sobre elviatge a La Publicitat, 1935.

2.- "La meva visió del Sahara", Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XLVI,1936, pp. 99-101, il.

3.- Textos manuscrits de conferències sobre viatges dels anys trenta, conservats a laBiblioteca de la Universitat de Girona. N'hi ha que fan referència al Marroc.

Llopis, Juli

Expedició al Sàhara, manuscrit, anys quaranta. (V. Jordi Sebastià, "Un ceramista en eldesert", El temps, núm. 948, 13-19 agost 2002.)

Vidal i Jové, Joan Francesc

"Visions d'Egipte. Viatge a través del temps", El Pont, núm. 5, 1957, pp. 3-35.

Calvet, Agustí (Gaziel)

Tots els camins duen a Roma. Història d’un destí (1893-1914), Barcelona, Aedos, 1959.Reeditat, per exemple, Barcelona, Edicions 62, 1981. Capítol XV. “Viatges i excursions devacances (Hivern-primavera 1909)”. Marroc.

Sagarra, Josep Maria de

La ruta blava. Viatge a les mars del sud, Barcelona, Selecta, 1964, 242 pp, il. N'hi hareedicions, p.e, Barcelona, Llibres a mà, 1986. Hi ha una primera versió castellana, El caminoazul. Viaje a Polinesia (Barcelona, Juventud, 1942, 230 pp, il.); també n’hi ha reedicions, p.e.,Barcelona, Península, 2000, 278 pp, il., editada per Eduard Jordà, amb una presentació deVirgilio Sánchez Rey. Interessa el capítol "II. Algèria", escrit, "A bord, 30 i 31 desembre 1936",pp 13-25 de l'edició del 1986.

Anònim

Excursió a l'Atlas marroquí, Barcelona, Centre excursionista de Catalunya, 1966.

Moix, Terenci

Terenci del Nil. Viatge sentimental a Egipte, Barcelona, Selecta, 1970, 262 pp, il. Pròlegde Maria Aurèlia Capmany. Tr. castellana, p.e., Barcelona, Planeta, 590 pp, il., que és una ediciócrítica de Pedro Manuel Villora.

Poblet, Josep Mª

Àfrica i Amèrica. Viatges i records, Barcelona, Pòrtic, 1970, 124 pp. Marroc 1957.




154

Seva, Antoni

Quadern d'ocis, València, Climent, 1982, 177 pp. Tunísia.

Riera Sorell, Gabriel

Crònica d'un presoner mallorquí als camps de concentració (1936-1942), Palma deMallorca, El Tall, 1991. És al Marroc espanyol, entre d'altres llocs.

Anònim

Algèria. Ruta transahariana (octubre 1992), viatgeaddictes, com/dst/algeria92, 7 pp, il.

AADD

Viatge tèxtil al Marroc, Terrassa, Centre de Documentació i Museu Tèxtil, 1996, 166 pp.,il.

Crous, Lluís

El nas del mapa, Barcelona, La Magrana, 1996, 198 pp, il.

Àfrica del nord, entre d'altres llocs.

Climent, Eliseu T.

“Marràqueix, un jardí, un mercat”, El temps, núm. 652, 16 desembre 1996, pp. 74-77, il.

Anònim

Egipte. Nadal 1998, viatgeaddictes.com/dst/egipte, 5 pp, il.

Pla i Cucurull, Cristina

Aproximació a un poble. Crònica d’una esperança, Molins de Rei, ajuntament, 1998.

Segura i Mas, Antoni

"Un viatge al Marroc. La societat marroquina viu un procès molt ràpid de modernització",Avui, 30-XI-1998, p. 17.

Maixé i Ceballos, Joan-Maria

Sàhara occidental. Aspectes i vivències, Valls, Cossetània, 1999, 151 pp, il.

Apart de les "vivències" de l'autor, hi ha textos de viatges d'altres persones.

March, Jaume J.




155

Els viatges de Jaume. Egipte, ctv.es/USERS/jmarch/Egiptoval.htm (València 10-9-99).5+3+6 pp, il.

Mercadal, Biel

“Apunts d’un viatge a la Vall del Nil”, a Egipte entre el sol i la mitja lluna, Terrassa/Barcelona, Centre de Documentació i Museu Tèxtil/Àmbit, 1999, pp. 97-114. Hi ha traducciócastellana a la mateixa obra.

Bernal, Sergi; i Cañas, Mari

Viatge a Egipte, perso.wanadoo.es/lo_bandit, 7 pp., il. Fet l’agost del 1999.

Pallarés Garí, Salvador; i Canet Castellà, Paula

Sahara al cor, Benicull de Xúquer, Edicions 7 i Mig, 1999, 168 pp., il.

Rodés, Cristina; i Rubio, Eduardo

“Siwa. Un oasi de pel.lícula”, Avui. Diumenge, 17 febrer 2000, 3 pp., il.

Alió, Mª Àngels

“Crònica del viatge de la Societat Catalana de Geografia al sud-est del Marroc”, a Treballsde la Societat Catalana de Geografia, núm. 51, pp. 315-322, il., 2001

Bonet Julià, Assumpta

El nostre petit Marroc, Sant Cugat del Vallès, Editorial Rourich, 2001, 212 pp, il.

Marcel

El diari de Marcel. Trepitjant el Marroc (Marroc 2001), 6 pp (a J. Almirall, Marroc 2001)

Mimó, Roger

Mincima. La terra llegendària, Barcelona, Columna, 2002, 149 pp.

La vall del Draa. Novel.lat.

Pedrós, Ramon

La volta al món amb Jordi Pujol, capítol "La invitació de Hassan II. Un afrodisíac i unaccident", pp. 334-348, Barcelona, Planeta, 2002.

Serra, Toni

"Mail to", a AADD, Fes ciutat interior, Barcelona, Centre de cultura contemporània deBarcelona, 2002, pp. 28-33, il.




156

Marimon, Francesc

Actuacions de La Portàtil. FM al Marroc, juliol 2003. Crònica de 5 dies d'intercanvicultural, Barcelona, 14 d'agost de 2003, 13 pp, il. perso.wanadoo.es/cantaril/laportatilfm/marroc.htm

Bravo i Pijoan, Isidre

L’amant dels nois, Barcelona, Llibres de l’Índex, 2004, 133 pp. Marroc (i Nepal).

Cela Rodríguez, Alfredo

Diari de viatge als camps de refugiats saharauis a Tinduf, Bellaterra, mecanoscrit, XII-2004, 39 pp., il

Minyons escoltes/Guies sant Jordi de Catalunya

Marroc-Catalunya, un intercanvi, març 2004, formacio.escoltesiguies.org, 2 pp.

Pagès Anson, Jordi

Retalls d’un viatge al Rif, traveler-guide.net, 15 pp. També a relatsencatala.com, 10 pp (27-07-2004).

Romero, Fernando

Crònica d'un viatge a Tànger. L'educació al Marroc, Bellaterra, mecanoscrit, 12-I-2004,21pp.

Zaloña, María

“Carta de María”, javierortiz.net/ant/apuntes/2004, 5 p. Com diu la plana web d’on herecollit el document, la carta “viene en catalán, como corresponde a una asturiana convertidaen barcelonesa”. Es tracta d’una carta explicant la seva experiència de tres dies a la zona deLhusima després del terratrèmol. És la coordinadora d’algun projecte de cooperació entre el Rifi el Maresme.

Lorente Lozano, Ivan

Viatge al Marroc; de Marràqueix al desert, Bellaterra, mecanoscrit, 12-I-2005, 25 pp, il.

Galán, Helena

Sense títol (Egipte), Bellaterra, 2005, 23 pp, il., mecanoscrit

Jurado, Carme

Tunísia en 4x4, Vic, Emboscall, 2005, 125 pp.

Gaya, Pep




157

Nou dies amb els nòmades de Mujeran, viatgesapeu.w3.to (o viatgesapeu.f2g.net/9dies),27 pp, il. Una altra versió a relatsencatala.com com a 9 dies a peu pel desert. Un relat derodamon, abril 2005, 32 pp.. El viatge és del 1994 o 1997 (ell mateix dóna una o altra data,segons a on).

Giser (seudònim de Sergi...)

Diari del Marroc, relatsencatalà.com, abril 2005, 18 pp.

Lamarca, Xavier

Olors del Rif, relatsencatala.com, maig-juny 2005, 11 pp.

Miret i Cuadras, Pere

Crònica d’un metge al Marroc (1954-1958), Barcelona, Bellaterra, 1956, 184 pp, il.

Marta, José Maria i Naftan

Relats de viatgers. Els Marrocs, chc.ses.es/grupchc/CATALA/10000chc/150club/15102T.htm. 1 p, il.

Àfrica

Maluquer i Viladot, Joan

1.- Records d'un viatge al Senegal, Barcelona, Casals, 1925, 110 pp, il.

2.- Records d’un viatge al Senegal. Una factoria catalana (Lletres als de casa),Barcelona, Ibèria, 1928, 213 pp. il (40 pp).

Botey i Riera, J.

“Caceres a l’Alta Gambia (Àfrica Occidental)”, Butlletí del Centre Excursionista deCatalunya, març 1926, núm. 370, pp. 81-100.

Carreras i Valls, Ricard

Al marge del Sàhara. Impressions d'un viatge al Senegal, Gambia, Guinea, Sudan iMauritània, Barcelona, Kora, 1926, 157 pp, il (aquarel.les de Miquel Carrera i Dexeus). Hi hatraducció francesa de P. Francis Ayrol, que també hi fa el pròleg: Perpinyà, L'Indépendent/L’Éveil Catalan, 1927, 164 pp, il.

Rubió i Tudurí, Nicolau Maria

1.- Caceres a l'Àfrica tropical, Barcelona, Altés, 1926, 247 pp, il. Reeditat amb canvis iafegits de Ferran Rubió i Tudurí com a 50 anys de caceres a l'Àfrica negra, Barcelona, autors,1978, 231 pp. Reedició de l'original, Barcelona, Columna, 2001, 219 pp. Hi ha adaptaciócastellana a Barcelona, Juventud, 1960, 184 pp, il, com a Cacerías en la selva africana.




158

2.- Sàhara-Níger, Barcelona, Catalònia, 1932, 152 pp, il. Reeditat Barcelona, La campana,1993, 139 pp, il, amb una introducció de Joan de Déu Domènech.

3.- "Per terres d'Àfrica. La fi del desert", Mirador, 15 novembre 1932.

4.- Àfrica negra. Gloses curtes, 1949, il.lustracions de Francesc Domingo.

5.- Viatges i caceres a l'Àfrica negra, Barcelona, Juventut, 1960, 168 pp. Hi ha tr. castellanaa la mateixa editorial i any, 221 pp, il.

6.- No ho sap ningú, Barcelona, El club dels novel.listes, 1961. Reeditat, Barcelona, Angleedicions, 2003. Pròleg de Josep Maria Quintana. Experiències novel.lades.

7.- El camell trabat, Barcelona, Angle edicions, 2003, 308 pp. Continuació de No ho sapningú.

Thomas, J

“Per les costes de la Guinea Francesa i pel llarg del Níger”, a Butlletí del CentreExcursionista de Catalunya, 1928, 403, pp. 445-459.

Vallès, Arístides

"Impressions d'una travessia del Sahara i caceres al Níger", a Arxiu del Centreexcursionista de Terrassa, any XV, núm. 83, maig-juny 1933, pp 143-146, il. És el viatge dequè parla Rubió i Tudurí a Sàhara-Níger.

Escuder i Palau, Tomàs

Viatge africà, Pedreguer, Marina Alta, 1979, 100 pp. Reeditat, Barcelona, Barcanova, 1993,109 pp, il.

Subirós, Josep (Pep)

1.- La rosa del desert, Barcelona, Destino, 1993, 306 pp. Tr. castellana, Barcelona,Muchnick, 1994. Tr. italiana, Assago (Milà), EDT, 2002. Àfrica del Nord.

2.- Cita a Tombuctú, Barcelona, Destino, 1996, 378 pp. Tr. alemanya, Sttutgart, Klett-Cotta, 1998. Malgrat ser novel.lat, es basa en el viatge de l'autor pel sud del Sàhara.

3.- Sobre la felicitat i altres neguits o de com totes les aigües es comuniquen, Barcelona,Destino, 2003. Tr. castellana, Barcelona, Laertes, 2004. Reflexions en ocasió de viatges, entreells a Àfrica.

Campo i Jordà, Ferran del

Travessia per l'Àfrica Occidental. Crònica d'un viatge en solitari, Figueres, Edicions delBrau, 1994, 191 pp, il.

Almirall, Jaume :




159

arrakis.es/ j_almirall

Estampes del Iemen. 1995, 2 pp, il.

Marroc. 1996, 4 pp, il.

Marroc 1996, 7 pp, il.

De Barcelona a Dakar. 1998, 6 pp, il

Marroc 2001, 9 pp, il.

Senegal. 2002, 34 pp, il.

Español, Piti

La pista africana, Barcelona, La Magrana, 1996, 339 pp.

Massana, Josep

Pels camins d'Àfrica, Barcelona, autor, 1996.

Diao, Aliou; Lanao, Pau; i Vinyoles, Carme

Nbita Tamola. Història d'un viatge, Girona, Gramc, 1996, il. 142 pp. Gàmbia.

Barceló, Miquel

1.- Carnets, a Miquel Barceló 1987-1997, Barcelona, Macba/Actar, 1998, pp 80-248, ambpintura i material gràfic de l'autor. Escrit en francès i català.

2.- Carnets d'Afrique, París, Gallimard/ADAGP, 2003, 218 pp, il. amb material de l'autor.Escrit en català, francès, castellà i anglès, en 1988-2000; conté gran part del text núm. 1. Hi haversió castellana (Barcelona, Círculo de Lectores, 2003) i catalana (Barcelona, GalàxiaGutenberg, 2004).

Villabona, Carme

Tubabu. A la Corba del Níger, Barcelona, Empúries, 2002, 222 pp, il.

Anònim

Senegal. Setmana Santa 2004, viatgeaddictes.com/dst/senegal, 9 pp, il.

Borsiczky, Emese; Martín, Jordi; i Ventura, Francesc

Etiopía de Addis Ababa a Río Omo, foreste.com/etiopia, modificat març 2004, il. El viatgeés del desembre del 1999. El dietari del viatge és en català (malgrat el títol en castellà) i hi hauna part informativa en castellà. 21 pp.




160

Aranda Bosch, José

Diari d’Etiòpia i Eritrea, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner editor, 2006, 168 pp, il.

Mon (seudònim)

Qui viatja a Nigèria?, relatsencatala,com, agost 2005, 10 pp.

Buxó, Xavier

Mali: viatge per païr, onaclimb.com/gent.mali, 4 pp, il.

Mas, Jaume

Àfrica.Pinzellades d’un continent mític, traveler-guide.net, 7pp.

Palestina

Rovira, Joan (transcriptor)

El romiatge a Terra Santa, realitzat el 1323. Manuscrit.

Oliver, Guillem

El romiatge de la Casa Sta. de Jherusalem, 1464. Publicat

per Jaume Collell a Catalunya a Palestina, vol. 1 (no en va sortir cap altre), Barcelona,Subirana, 1900, amb introducció (XVI pp) i 200 pp. de text, juntament amb el de Joan López(vegi´s més avall).

Anònim

Itinerari d'un peregrí mallorquí qui passà a Betlem les festes de Nadal del 1672, Palmade Mallorca, Imprenta dels Sagrats Cors, 1957, editat per G. Munar.

Matas, Miquel

La devota peregrinació de la Terra Sancta y ciutat de Hierusalem, feta y escrita per loreverent senyor mossèn..., Barcelona 1604 i Girona, Garrich, 1619, 115 fols. També editat perAntoni Homs i Guzmán a la seva tesina de llicenciatura, Departament de Filologia Catalana dela Universitat de Barcelona, mecanoscrit, 1995. Veure també, el seu article dels Annals del’Institut d’Estudis Gironins, XL, 1998, pp 123-136.

Fluxà, Antoni

El llibre de la mia peregrinació (1732-1736), editat per Antoni Homs i Guzmán a Analectasacra tarraconensia, vol. 74, 2001, pp. 131-285.

Pou, Pau




161

Notícies verdaderes (1732-1737), editat per Antoni Homs i Guzman a Analecta sacratarraconensia, vol 73, 2000, pp. 87-128.

Anònim

Terra Santa o Jardí Seràfich Històrich, manuscrit de la Biblioteca de la Universitat deBarcelona, cap a 1753. Hi ha algun element viatger, però la major part de l'obra és traducció detractats sobre Palestina.

López, Joan

Relació de la peregrinació a Jerusalem i Palestina... (1762-1781), 1781. Jaume Collell elpublica a Catalunya a Palestina com a Relació de la peregrinació a Jerusalem del parefranciscà... (1762), citat més amunt a Guillem Oliver. Hi ha microfilm del manuscrit a laUniversitat de Barcelona i edició d’Antoni Homs i Guzmán a Analecta Sacra Tarraconensia,vol. 75, 2002, pp. 171-339.

Barallat, Celestí

"Conferència sobre'l llach de Genesareth", L'Excursionista, VIII, núm. 83, 1885, pp. 458-460.

Llobera i Solivelles, Martí

Terra Santa. Constantinopla, Atenes, Roma. Notes d'un pelegrí, Palma de Mallorca,Tipografia Calatayud y Pizá, 1906, 272 pp, il.

Soler, Ignasi

"Una excursió a Terra Santa", Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XV, núms135 i 136, maig 1906.

Salvà, Maria Antònia

1.- Viatge a Orient. Seguit d'Excursió a Galatzó i alguns poemes. Edició a cura de LluïsaJulià, Montserrat, Abadia, 1998, 116 (97) pp, il. Escrit el 1907.

2.- "Record del meu viatge a Palestina", a Entre el record i l'anyorança. Proses imemòries, Palma de Mallorca, Moll, 1955, pp. 155-158.

Costa i Llobera, Miquel

Visions de Palestina. Notes d'un peregrinatge, Barcelona, Ilustració catalana, 1908, 175pp. Reeditat, per exemple, a Palma de Mallorca, Moll, 1977, amb pròleg de Bartomeu TorresGost. La darrera gran edició es troba a Poesia Completa, a cura de Gabriel de la S.T. Sampol,Pollença, El Gall Editor, 2004. Inicialment amb el títol de Croquis d’Orient, les Visionss’inspiraren en les notes del seu dietari de viatge. Utilitza la prosa mesurada, inspirada en elversicle hebreu.

Pous i Solà, Pere




162

Vers l'Orient. Els llocs de la infància de Jesús. Betlem, Barcelona, Foment de pietatcatalana, 1921, 30 pp, il.

Verdes, Ramon

De Palestina estant, sèrie a La Veu de Catalunya, 1922.

Alvareda, J. Anselm

1.- "Els catalans pel món. Una excursió perillosa pel sud de la Mar Morta", La Veu deCatalunya, 22-XI-1926. Signat "Un benedictí de Montserrat".

2.- De Jerusalem a Jericó, Hebrón i El mont Nebó, tres volumets de la sèrie "Divulgaciógràfica de les terres bíbliques", Montserrat, 1928, 28, 31 i 31 pp. respectivament, il.

Blasi Vallespinosa, Francesc

Impressions d'un viatge a Terra Santa, Valls, Impremta Castells, 1926, 167 pp, il(fotografies de l’autor). Prefaci de Carles Cardó.

Ariet, Antoni

De les terres bíbliques. Evocacions d'un romeu, Viladrau, s.e. (distribuït per la barceloninaLlibreria Catalònia), 1930, 259 pp, il. Pròlegs de P. Pous i Serra i de M. Serra i Esturí.

F.M.

"Jerusalem", D'ací i d'allà, núm. 152, agost 1930.

Anticó Compta, Salvador

Impressions d'un viatge a Terra Santa i Orient. 1930. Grècia, Turquia, Síria, Palestrina(sic), Egipte, Itàlia, França, Espanya, Figueres, Tipografia Ideal, 1931, 291 pp, il.

Franquesa, Basili M.

El Tabor, volumet de la sèrie "Divulgació gràfica de les terres bíbliques", Montserrat, 1934,28 pp, il.

Caralt, Ambrós M.

Ain Karim, volumet de la sèrie "Divulgació gràfica de les terres bíbliques", Montserrat,1935, 29 pp, il.

Castellví, Marc de

"La diàspora catalana a Jerusalem", a Flama, núm. 236, 1936, il.




163

Díaz, Romuald M.

De les terres bíbliques. Vall del Jordà, Transjordània del Nord, Egipte i Sinaí,Barcelona, Quaderns dels Oblats de Montserrat, 1957, 110 pp, il.

Augé i Xancó, Julià

Rutes bíbliques. Per camins històrics d'Egipte, Jordània, Israel, Grècia. Notes d'unviatge a Terra Santa, Barcelona, Impremta Salvadó, 1967, 157 pp, il.

Ordal, Joan d'

Caminant per les terres de Jesús, Barcelona, s.e., 1974, 47 pp.

Burunat Torres, Isidre

Terra Santa, avui, Barcelona, Pòrtic, 1978, 377 pp.

Burunat Torres, Rosa

Viatge a Terra Santa. Postals als fills. Manuscrit inèdit, 12 textos breus, acompanyats dediverses il.lustracions (postals, fotografies) i d'altre material, abril 1989.

Canal, Alfred

Impressions de Jerusalem, Barcelona, autor, 1996, 146 pp.

Valls, Josep

Terra Santa any 2000. Egipte, Palestina, Jordània, Israel, Figueres, Edicions del Brau,2000, 438 pp., il. (Lluís Roura: fotografies i pintures)

Izquierdo, Ferran

“Al cor de la neteja ètnica. Relat d’un viatge a Cisjordània i la Franja de Gaza”, a AADD,L’Orient Mitjà en el punt de mira, Bellaterra, Publicacions de la Universitat Autònoma deBarcelona, 2005.

Pròxim i Mitjà Orient i Àsia Central.

Martí, March

Jornada de Constantinople que feu el doctor ..., 1692. Manuscrit.

Amatller Cros, Teresa

“Viatge a Turquia y al Asia Menor”, a Le grand Tour II. Constantinoble 1905.Fotografies d’Antoni Amatller a Turquia, Barcelona, Institut Amatller d’Art Hispànic, pp.21-34, il. Es tracta del text d’una conferència al Centre Excursionista de Catalunya donada el25 de maig del 1906.




164

Ubach, Bonaventura

1.- Diversos articles sobre la seva estada a Palestina a Revista montserratina, 1907-1911.

2.- El Sinaí. Viatge per l'Aràbia Pètrea seguint les petjades d'Israel. 12 d’abril a 8 demaig 1910 Vilanova i La Geltrú, Oliva, 1913, XII+368 pp, il. Pròleg de Jaume Collell. 2ª ed.ampliada, Montserrat, Abadia, 1955, 414 pp, il.

3.- Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq (30 juny 1922-4 novembre 1923), Museude Montserrat, inèdit. Fragments: a) "Per les vores de l'Eufrat", Butlletí del CentreExcursionista de Catalunya, núm. 45, 1935, pp. 232-239 i 265-276, il.; b) Un fragment a curade Damià Roure, Serra d'Or, núm. 487-488, juliol-agost 2000. El mateix Roure en prepara unaedició completa.

4.- "Le sacrifice de Néby Haroun au Sinaï", Revue Biblique, núm 42, 1933, pp. 79-81, il.

5.- "Excursions aux déserts d'Engaddi, Zif et Maon", a Revue Biblique, núm. 53, 1946, pp.249-259, il.

6.-Catalech de les plantes trobades en el viatge al Sinaí, desde Yun-Musa (9 d’abril) finsa la sortida de L. El Aiun (23 d’abril) per el Rdo. P. B. Ubach. Hi col.labora, per exemple,el botànic de Sogorb Carles Pau Español

Riera, Jordi M

Getsemaní i Tebes, dos volumets de la sèrie "Divulgació gràfica de les terres bíbliques",Montserrat, 1929 i 1930, 32 i 32 pp respectivament, il.

Carner, Josep

Del Pròxim Orient. 1935-1936, Barcelona, Aymà, 1973, 173 pp. Pròleg d'Albert Manent.Articles apareguts a La Publicitat, mentre era cònsul al Líban.

Garcia Escalé, Ramon

Proa al Golf, Badalona, Llibres de Índex, 1991, 132 pp, il.

Sobre la guerra contra Iraq.

Solà Coll, Jordi

“El nord llunyà del Pakistan”, a Avui. Diumenge, 30 gener 2000, 5 pp., il.

Esteve, Jordi

“El poder de les tribus”, a Altaïr, núm. 13, set-oct. 2001, pp.90-97, il.

Vila Casas, Enric




165

Dietari d'un turista. Viatge a Síria i Jordània, Barcelona, Columna, 2001, 114 pp. Trad.al castellà, Barcelona, Ediciones del Bronce, 2002.

Anònim

Síria. Setmana Santa 2002. viatgeaddictes.com. 9 pp, il.

Baró, Mònica; Riera, Santi

L'opi que fa oblidar. Un viatge a l'Iran, país de poetes i mul.làs, Barcelona, Proa, 2002,263 pp.

Molist, Miquel

“Aportacions del projecte de Tel Halula (Síria) al coneixement dels orígens de l’agriculturai la ramaderia al Pròxim Orient”, Tribuna d’arqueologia, vol. 1998/9, 2002, pp. 97-112.

Cócera Saló, Dani

Història d'un viatge al Pròxim Orient, mecanoscrit, Bellaterra, maig del 2002.

Terradellas, Víctor; i Parés, Siscu

"Sense notícies de Kabul", a Meridiano, suplement del Diari de Tarragona, 16 juny 2002,il. i també a cornudellaweb.com

Benjamín, A.M.

Viatge a Tashkent, diariparlem.com, 2003, 6pp, il.

Inúrria, Víctor

Paella a l’Uzbekistà, diariparlem.com, 2003, 6 pp, il.

Plana i Parés, Montserrat

Un cop d'ull a Síria. Relat d'un viatge, Bellaterra, mecanoscrit, 2003/2004, 32 pp., il.

Bellés, Joan

Fabulacions sirianes. Notes d’un viatge, Barcelona, Mediterrània, 2004, 231 pp, il.

Llorens i Estapé, Jordi

"L'Iran, un tresor amagat", d'Els viatges d'en Jordi, a Funció. Publicació, Barcelona, núm.42, estiu del 2004, pp. 36-38, il.

París, Mertxe

Mentre l'Iraq dormia, Lleida, Pagès, 2004, 212 pp.




166

Moyés, Iris

“Viatge al Kurdistan turc”, premi Tiramilles 2004, diba.es/plajove/tiramilles04, 10 pp, il.

Club alpi universitari (C.A.U.)

“El projecte d’expedició al Wadi Rum (Jordània)” i “Expedició Wadi Ramm (Jordània),clubalpi.com/expedicions/jordània, 2005, 4 i 2 pp, il.

Crous, Marc

Futbol sota l’Ararat, relatsencatala,com, 13-11-2005, 5 pp.

Marta, Jordi i Josep

Jordània, 2005, viatgeaddictes.com/dst/jordania/exp2_jordania.php, 4 pp

Ros i Marcè, Oriol

Viatge a Kuwait, Bellaterra, 2005, mecanoscrit, 11 pp.

Serra, Jean

Quadern d’Istanbul, Palma de Mallorca, Documenta Balear, 2005. Es tracta d’un eivissenc.

Guàrdia, Albert

Turquia, viatgeaddictes.com/dst/turqui, 6pp, il.

CASTELLÀ

Conjunt

Ibn Djubair al-Kinani

A través del Oriente. El siglo XII ante los ojos, Barcelona, El Serbal, 1988, 431 pp. Editatper Felipe Maíllo. L'autor escriu a la fi del segle XII. No hi ha traducció catalana de la seva obraen àrab Rihlat Ibn Jubair fi Misr wa Bilad el Arab wa el Iraq wa el Sham wa Saqaliyya'Asr el Haroub el Salibiyya, malgrat ser l'autor nascut a València. Es conserva un únicmanuscrit, a la universitat de Leiden, que fou publicat per primera vegada el 1852. La primeraedició traduïda ho fou a l’italià el 1909; després vingueren la francesa (1949) i l’anglesa (1952).

Mas i Sans, Sinibald de

1.-Informe sobre el estado de las islas Filipinas en 1842, Madrid, F. Sánchez, 3 vols.

2.-Notícia estadística y mercantil de Shangai...1844 + Notícia estadística y mercantilsobre Ningpó... 1845. A la web de la Universitat Pompeu Fabra, apartat Projectes d’humanitats,36 pp.




167

Rivadeneyra, Adolfo

1.- “Beyruth y Damasco” i ”Un viaje por Siria”, a La Época, Madrid (4 de març de 1865).

2.- “La mezquita de Hebrón”, a La Esperanza, Madrid (16 des. 1867).

3.- Viaje de Ceylán a Damasco, Golfo Pérsico, Mesopotamia, ruinas de Babilonia,Nínive y Palmira y cartas sobre la Siria y la Isla de Ceylán, Madrid, Rivadeneyra, 1871,XVII+398 pp. Hi ha edició de Lily Litvak de la primera part (De Ceilán a Damasco),Barcelona, Laertes, 1988, 172 pp, 1 mapa, i de Fernando Escribano Martín a Madrid,Miraguano, 2006, 334 pp. El 1949 se n’havia fet a Santiago de Chile una edició no gairerespectuosa, en dos volums (El correo de Bagdad. De Irak a Siria por la ruta clásica de losmercaderes).

4.- Viaje al interior de Persia, Madrid, Aribau y Cia, 1880, 3 vols. Reeditat a LaCorrespondencia de España, de Madrid, del 9 de juliol del 1882 al 20 de febrer del 1883.També l’ha reeditat recentment Lily Litvak, Barcelona, El Serbal, 1987, 221 pp, il.

5.- Relación del itinerario que ha seguido el vicecónsul de España en Teherán paratrasladarse a su destino, manuscrit, Ministerio de Asuntos Exteriores, Madrid (Sign. P213,Exp. 11878).

Era fill de l'impressor i editor barceloní Manuel Rivadeneyra (després soci de BonaventuraCarles Aribau en empreses editorials madrilenyes, precisament en les quals Adolfo publicà lesseves obres). Nasqué a Santiago de Xile el 1841 durant una estada dels seus pares a AméricaLlatina.

Bacardí i de Janer, Baltasar de

1.-Viajes desde el año 1830 a 1887, Barcelona, autor, diversos fascicles, 1870-1887, 845 pp.

2.- Itinerario del viaje verificado al Oriente por... en 1869, Barcelona, Narciso Ramírez yCía, 1872, 60 pp.

Concas i Palau, Víctor Maria de

1.- “Isla de Bormeo” (per Borneo), a Boletín de la Sociedad Geográfica de Madrid, I, 1,jul.-des. 1876, p. 376.

2.- “Isla de Joló. El sultanato de Joló”, a Boletín de la Socidedad Geográfica de Madrid,VIII, jul.-des. 1883, p. 153.

Dupuy de Lôme, Enric

De Madrid a Madrid dando la vuelta al mundo, Madrid, Aribau y Cia/La IlustraciónEspañola y Americana, 1877, 408 pp. Diplomàtic valencià de família originàriament francesa.

Gaspar i Rimbau, Enric

CASTELLÀ http://seneca.uab.es/hmic



168

Viaje a China, inicialment en forma de cartes al director (Teodor Llorente) del diari valenciàLas Provincias (11 cartes, 1878-1882). Foren després recollides, amb d’altres obres seves, en elvolum Novelas, València, Daniel Cortezo, 1887. Fou un escriptor, home de teatre i diplomàtic

Ximénez i Enrich, Sadurní

1.- Articles a La academia i Le petit parisien (sobre la guerra d'Orient, 1877) i el Boletínde la Sociedad Geográfica de Madrid (viatges al Pròxim Orient, octubre 1878, setembre 1879,abril 1883; i al Marroc, 1886).

2.- España en el África septentrional, Madrid/Barcelona, Fernando Fe/E. Ullastres, 1885,75 pp.

3.- L'Asie Mineur en ruines, París, Plon, 1925, XVI+324 pp, il. Pròleg de BernardHaussoullier.

Toda i Güell, Eduard

1.- Sèrie "Cartas de Egipto", a El Globo, 1884.

2.- Tres articles sobre Egipte a Estudios Egiptológicos, 1886-1889.

3.- "Excursiones por el Bajo Egipto", a Boletín de la Sociedad geográfica de Madrid,setembre 1886.

4.- “El señor Toda en Egipto”, a Revista de Geografía Comercial, núms. 25-30, jul.-set. 1886.

5.- La vida en el Celeste Imperio, Madrid, El progreso editorial, 1887, 339 pp, il. Reedició1890.

6.- "A través del Riff", a Revista de Geografía Comercial, núm. 31, gener 1887.

7.- “Españoles en Egipto”, a Revista de Geografía Comercial, núm. 35, abril 1887.

8.- A través del Egipto, Madrid, El progreso editorial, 1889, XI+470 pp. Amb il.lustracionsde Josep Riudavets.

Opisso, Alfred

1.- Viajes por Europa, Barcelona, Bastinos, 1896, il. També parla de “Turquía y los EstadosDanubianos”.

2.- Viajes a Oriente. La India y la Indo China. El Asia Musulmana. El AsiaCentral Rusa, Bukharia, El Turquestan Chino, El Pequeño Tibet,Cachemira, El Atghanistán y el Beluchistan, Persia. Arabia. La RazaAmarilla. China, Japón, Corea. Viaje descriptivo de las regiones quecomprenden el Celeste Imperio, el Imperio del Sol Naciente y el ReinoCoreano, Tierra Santa, Barcelona, Bastinos/Jaume Jepús, 1898-1899, 4 vols, il.

Martínez i Rosich, Pere




169

De Palma a Constantinopla y de Constantinopla a Palma. Impresiones de viaje, Ciutatde Palma, Juan Colamar y Salas, 1892, 151 pp, il (Thomas).

Blasco Ibáñez, Vicente

1.- Crónicas de viaje. Gibraltar, Argel, Toledo, València, Prometeo, 1962, 282 pp. Pròlegde J.L. León Roca. El viatge a Alger és dels anys noranta del segle XIX: n'escriu cròniques peldiari valencià El Pueblo.

2.- Oriente (Viajes), València, Sempere, 1907, 291 pp.il Turquia. Algunes parts de l'obraforen publicades anteriorment a El Liberal, de Madrid, El Imparcial, de Mèxic, i La Nación,de Buenos Aires. N’hi ha múltiples edicions, la darrera de les quals, fotogràfica, és del 2004, al’editorial Nausícaä de Múrcia, dels seus hereus.

3.- La vuelta al mundo de un novelista, València, Prometeo, 1924-1925, 3 vols. Reeditaten múltiples ocasions, per exemple, Barcelona, Plaza & Janés, 1976, 3 vols.

4.- Cartes, postals i llibres de “Notas” de la col.lecció Gloria Llorca Blasco Ibáñez, aValència.

Salvat i Espasa, Pau

Apuntes de viaje, Barcelona, Salvat, 1901, 22 pp. Parla d’Hngria i d’Istanbul.

Miret i Sans, Joaquim

Cafè i quilombo. Els diaris de viatges de Joaquim Miret i Sans (1900-1918), a càrrec dePhilip D. Rasico, Barcelona, Institut d'estudis catalans, 2001, 256 pp. Turquia, Algèria, Tunísia.Els manuscrits són de 1901 i 1909 (pp. 39-63 i 136-145). Malgrat que el títol és en català, lesressenyes dels viatges aquí considerats són escrites en castellà.

Llave y García, Joaquín de la

1.- Bulgaria y Rumania. Notas de viaje (1908), Madrid, Impr. alemana, 1909, 104 pp.

2.- Recuerdos de Rumania y Bulgaria, Barcelona, Altés, 1912.

Reparaz, Gonzalo de

1.- Del Paralelo al Rif, Barcelona, 1909.

2.- Aventuras de un geógrafo errante, Barcelona, 1920-1922, 3 vols, tots de la ImprentaModerna de Barcelona: 1, Ferdinand Wyss; 2, Linotype moderna; 3, Llibreria Sintes.

3.- China a vista de pájaro, Barcelona, s.e., 1927,

Gonzalo (o Gonçalo o Gonçal) de Reparaz és un portugués d’origen basc, però la sevarelació amb Catalunya fou molt estreta. Entre d’altres obres, també podríem citar Marruecos,el Rif, Melilla, Madrid, Sucesores de Rivadeneyra, 1893, 77pp.




170

Bertrán Güell, J.

Del Oriente que vive o murió, Barcelona, Sucesores de Henrich i Cª, 1927, 155 pp. Egipte,Palestina, Marroc.

Martínez Ferrando, Daniel

1.- Palestina. Sueños y realidades crueles, Barcelona/Ciutat de Palma, Cervantes/Francisco Soler Prats, 1927, 222 pp.

2.- Ciudades islámicas. Peregrinación sentimental por Turquía, Siria y el NorteAfricano, Barcelona, Cervantes, 1929, 458 pp.

3.- Ciudades marroquíes. A través del Mogreb, Barcelona, Cervantes, 1929, 260 pp.

Pérez y de Olaguer-Feliu, Antonio

1.- Mi vuelta al mundo. De Occidente a Oriente por Suez, Barcelona, Casulleras, s.d.(Imprimatur eclesiàstic, 27 des. 1928), 156 pp, il.

2.- Mi vuelta al mundo, Barcelona, Juventud, 1934, 464 pp., il.

3.- Mi segunda vuelta al mundo, Barcelona, Juventud, 1943, 224 pp.

Pericot, Lluís

Material manuscrit inèdit sobre el creuer universitari de 1933 per la Mediterrània, conservatal Fons Lluís Pericot, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, caixes 12 i 13, entre el que hi ha,per exemple, “Relación de gastos extras de D. Luis Pericot” o “Recuerdos mediterráneos”.

Vicens Vives, Jaume

“Crucero de estudios por el Mediterràneo (1933)”, a Francisco Gracia Alonso i Josep MariaFullola i Pericot, El sueño de una generación.El crucero univeersitario por el Mediterráneode 1933, Barcelona, Universitat, 2006, pp. 402-458.

Max Aub

1.- Diario de Djelfa, Mèxic, M. Aub, 1944, 64 pp, il. Poesia. Molt reeditat, per exemple, perXelo Candel a Paiporta, Denes, 1998, 138 pp., il.

2.- “Cementerio de Djelfa”, relat del 1961, reproduït, per exemple, a Enero sin Nombre.Los Relatos Completos del Laberinto Mágico. Barcelona, Alba, 1994.

3.- Impasible Sinaí, Barcelona, Seix Barral, 1982, 74 pp. Poemes, proses, cronologia.Guerra dels Sis Dies.

4.-Diarios (1939-1972), Barcelona, Alba, 2003,556 pp. Preparats per Manuel Aznar Soler,que també ho ha fet amb Nuevos diarios inédits (1939-1978), Sevilla, Renacimiento, 2003, 561pp.




171

Tato Cumming, Gaspar

Panorama mundial, Madrid, Tesoro, 1945, 318 pp. Alacantí. Viatge al voltant del món.

Díaz-Plaja, Guillermo

1.- Registro de horizontes. Poesía y meditación del viaje, Barcelona, Destino, 1956, 252pp, il.

2. -Memoria de una generación destruida (1930-1936), Barcelona, Delos-Aymà, 1966,185 pp. Parla del creuer universitari pel Mediterrani dels anys trenta del segle XX.

3- África por la cintura, Etiopía, Kenia, Tanzania, Uganda. Notas de un safarifotográfico, Barcelona, Juventud, 1967, 152 pp, il.

4.- Trópicos. Geografías de Asia y América, València, Prometeo, 1968, 213 pp.

5.- Figuras y paisajes, Barcelona, Táber, 1969, 211 pp.

6.- Obras selectas, Barcelona, Carroggio, 1972. A la part Paisajes (pp. 351-681)proporciona parts de les obres 1, 3, 4 i 5.

7.- Las ínsulas extrañas. Viajes por las cinco partes del mundo, Barcelona, Plaza & Janés,1978, 332 pp, il.

8.- Mis viajes por Asia, Barcelona, Mundo actual, 1984, 354 pp. Recull material anterior.

9.- Entre la vida y los libros, Barcelona, Argos-Vergara, 1984.

Ferrer-Vidal Llauradó, José

Mi vuelta al mundo en 144 horas de vuelo, Barcelona, Destino, 1958, 382 pp, il.

Joan Teixidor, Joan

Países del Mediterráneo, 1960, reeditat com Viaje a Oriente el 1969 (Barcelona,Tàber,217 pp.; també en català com a Viatge a Orient, 205 pp.) i 1984 (Barcelona, Destino,216 pp.). Apunts de conferències en un creuer per la Mediterrània.

Luján, Néstor

1.- “Viaje a Turquía”, a Destino, núms. 1319-1323 (nov. 1962-des. 1962), 29 pp. , il.

2.- “Viaje al África del Este”, a Destino, núms. 1681-1685, des. 1969-gen. 1970, il.

Ros, Fèlix

1.- De la estrella de Oriente a la estrella del Norte, Barcelona, Ariel, 1965, 270 pp., il.




172

2.- De Acapulco a Nueva York, pasando por los Balcanes, Madrid, Prensa Española,1971, 230 pp, il

Tant una com l’altra obra d’aquest falangista són un conjunt d’articles de diari (LaVanguardia i TeleXprés de Barcelona, ABC i Ya de Madrid).

Gironella, José María

1.- En Asia se muere bajo las estrellas, Barcelona, Plaza & Janés, 1968, 438 pp, il.

2.- El Mediterráneo es un hombre disfrazado de mar, Barcelona, Plaza & Janés, 1974,391 pp, il.

3- El escándalo de Tierra Santa, Barcelona, Plaza & Janés, 1977, 622 pp, il

4.-El escándalo del Islam. De Mahoma a los petrodólares, Barcelona, Planeta, 1982, 526pp, il.

Totes aquestes obres han estat molt reeditades (entre 18 i 4 reedicions).

Zúñiga, Àngel

Caminos, Barcelona, Destino, 1969, 253 pp, il. Volta al món. Zúñiga nasqué a Navarra, peròvisqué tota la vida a Catalunya.

Espinàs, Josep Maria

“Aproximación a la India”, a Destino, núms. 1706, 1707, 1709, juny-jul. 1970.

Goytisolo, Juan

1.- Reivindicación del conde don Julián, 1970, reescrit com a Don Julián, Barcelona,Galaxia Gutenberg/Círculo de lectores, 2000, 282 pp.

2.- Crónicas sarracinas, París, Ruedo ibérico, 1981 196 pp. Després publicat a Barcelonaper Seix Barral i a Madrid per Alfaguara.

3.- En los reinos de taifa, Barcelona, Seix Barral, 1986, 301 pp.

4-. "Journal palestinien. Juin 1988", a Revue d'Études Palestiniennes, núm. 29, tardor1988.

5.- Estambul otomano, Barcelona, Planeta, 1989.

6.- Aproximaciones a Gaudí en Capadocia. Visiones del mundo islámico, Madrid,Mondadori, 1990, 122 pp.

7.- Cuaderno de Sarajevo. Anotaciones de un viaje a la barbarie, Madrid, El país/Aguilar, 1993, 136 pp. il.




173

8.- Argelia en el vendaval, Madrid, El país/Aguilar, 1994, 134 pp.

9.- Lectura del espacio en Xemáa-El-Fna, Barcelona, Galaxia Gutenberg/Círculo delectores, 1996, 38 pp. il. (Publicat prèviament a Makbara, Barcelona, Seix Barral, 1980, pp.201-222.)

10.- Paisaje de guerra con Chechenia al fondo, Madrid, País-Aguilar, 1996, 117 pp.

11.- De la ceca a la Meca, Madrid, Alfaguara, 1997, 276 pp.

12.- Paisajes de guerra. Sarajevo. Argelia, Palestina. Chechenia, Madrid, Aguilar, 2001.Reedició conjunta d'algunes de les seves anteriors obres.

García, Anselmo J.

1.- La ruta del desierto. Barcelona-República Centro Africana, Barcelona, Club alpinode la Universidad Autónoma, 1973. Fotografies i mapes de Jordi Gómez, 46 pp, il.

2.- Expedición Cachemira Ladakh, Barcelona, Anselmo García, 1978? FotografiesAmelia Boluda, 86 pp

3.- Couscous, chapatis y guacamole. Vivencias de un viajero feliz, Barcelona, Laertes,1995, 247 pp., il.

Bassols, Avelino

Viaje al corazón del Mar Negro, Barcelona, Juventud, 1992, 174 pp.

Sánchez, Jorge

Mi viaje al sur de Asia. La aventura humana de un Marco Polo actual, Barcelona, Plazay Janés, 1992, 234 pp, il.

Jordà, Eduard

1.- Tánger, Barcelona, Destino, 1993, 205 pp, il.

2.- Canciones gitanas, Barcelona, Península, 2000, 252 pp.

3.- Lugares que no cambian, Barcelona, Alba, 2004, 187 pp., il.

És un menorquí.

Esteva, Jordi

1.- Los oasis de Egipto, Barcelona/Madrid, Lunwerg, 1995. Text, pp. 9-25; fotografies, pp.27-139.

2.- Los árabes del mar, Barcelona, Península, 2006, 478 pp, il.




174

També és autor, amb Roger Mimó, de Fortalezas de barro en el sur de Marruecos,Madrid, Compañía Literaria, 1996, 270 pp, il.

Porcel, Baltasar

Viajes expectantes: de Marrakech a Pekín, edició i introducció de Rosa Cabré, Palma deMallorca, Ediciones de Bitzoc, 1994, 422 pp.

Pascual, Carlos

“Chipre, esencia mediterránea”, Altaïr, n úm. 27, 1996, pp. 14-25, il.

Carandell, Lluís

1.- "Nostalgia del Cairo", a Viaje sin destino, Madrid, Maeva, 1997, pp. 57-75. També aBoletín de la Sociedad Geográfica Española, núm. 13, nov. 2002, dedicat a ell en la seva mort.

2.- Mis picas en Flandes, Madrid, Espasa, 2004. 383 pp. Pòstum.

Llorens, Jordi; i Alonso, Cristina

3.- La vuelta al mundo en 80 lunas, Barcelona, Sirpus, 1997, 189 pp, il. Pròleg de Josep A.Pujante.

Madueño, Eugeni; i Rovira, Bru

35 días en China. El despertar del dragón, Barcelona, Península, 1997, 285 pp, il..

Montsech Grau, Àngels; i Del Campo Capilla, Jordi

Nuestros Viajes, nuestrosviajes.com

Marruecos, 1996.

Senegal y Gambia, 1997, 8 pp., il.

Túnez, 2000, 6pp., il.

Mali i Burkina Faso, 2001, 5 pp, il.

Turquía, 2001, 9 pp., il.

Mauritània, 2002, 12 pp., il.

Tomé López, José María

1.- Impresiones y vivencias de un militar en la antigua Yugoslavia, Simancas, autor,1998, 165 pp, il.2.- Impresiones y vivenciads de un militar español en Bosnia-Herzegovina dos añosdespués 1997-1998, Saragossa, Departamento de Presidencia y Relaciones




175

Institucionales,1999.3.- Reencuentro con el Sáhara. Viaje por la antigua África Occidental española (A.O.E.).Ifni i Sáhara, Alacant, Caja de ahorros del Mediterráneo, 2004

Benito Vidal, Roberto

1.- Por el país del Nilo, Barcelona, Abraxas, 2000, 248 pp, il..

2.- Por la ruta de los desiertos. Sinaí-Jordania-Siria. (Tras los pasos de Loti 100 añosdespués), Barcelona, Abraxas, 2001, 282 pp, il. Hi ha d’altres edicions.

3.- Israel. La tierra que engendró Jacob, Barcelona, Abraxas, 2004, 251 pp. il.

Nart, Javier

1.- Viaje al desierto. De Kano a El Cairo, Barcelona, Martínez Roca, 2000, 303 pp. Pròlegde Fernando Morán i epíleg de Luis Monreal.

2.- ¡Sálvese quien pueda! Mis historias e histerias de guerra, Barcelona, Ediciones B,2003, 401 pp, il. Butxaca, 2004, 508 pp., il

Viladomiu, Jacinto-Nena

Memorias del Mediterráneo, ?, autor, 2000, 279 pp. Hi ha Malta.

Autors diversos

La Ruta de la Seda, Barcelona, Altaïr, segona època, núm. 10, 2001, il. Hi ha diversosarticles d'autors catalans escrits en part a la manera de relats de viatge: Sergi Ramis, JaumeBartrolí, Eugeni Casanova, Jordi Solà.

Tortajada, Anna

1.- El grito silenciado. Diario de un viaje a Afganistan, Barcelona, Grijalbo/Mondadori,2001, 269 pp. Hi ha posterior edició en català (Barcanova/Mondadori) i traducció a molts altresidiomes.

2.- Hijas De la arena. Cartas desde los campamentos saharauis, Barcelona, Lumen, 2002,282 pp, il. Hi ha edició catalana del mateix any a la barcelonina Rosa dels vents.

Font, Marga

Instantes y notas de viaje, Palma de Mallorca, Olañeta, 2002, 167 pp, il. Fotografies deJaume Balanyà. Del Marroc a Turquia, per exemple.

Mora, Emma; Viciana, Víctor

"1 825 días alrededor del mundo", a EPS. El País Semanal, finals del 2002, pp. 76-86, il.Sembla que se'n publicarà el llibre.




176

Sanjuan, Eduard

Detrás de la cámara. Crónicas personales en tiempos de guerra, Barcelona, Salvat, 2002,223 pp., il

Balasch, Enric

Vivir para viajar, Barcelona, Laertes, 2003, 336 pp.

Morte, Marc

Sueños perdidos en la Ruta de la Seda. Viaje de dos jóvenes desde Estambul a Xian(China), Barcelona, Flor del Viento, 2003, 281 pp, il. Fotografies d’Elena Senao.

Anzizu, Kike

De camino a Karachi. Cuaderno de mi viaje a Oriente, Barcelona, Sirpus, 2004, 193 pp.il. L'original és en gran part (com a mínim) en català. com demostren algunes de les planesd'il.lustració, que reprodueixen originals.

Blasco, Roger

Levando anclas. 20 años de viajes y aventuras, Bilbao, Radio Euskadi, 2004. És unconjunt d’entrevistes. Interessen les fetes a Jorge Sánchez (Aràbia), Andreu Mateu (volta almón), Ana María Briongos (Àsia Central) i Xavier Romero (les Maldives), 240 pp, il, més unCD.

Costa, Oriol i Jan

Vuelta por el Mediterráneo, a La Vanguardia, sèrie de l’estiu del 2005, il.

Dalmases, Pablo Ignacio de

Quiero ser Alí Bey, Barcelona, Carena, 2006, 140 pp, il

Vicent, Manuel

Viajes, fábulas y otras travesías, Madrid, Alfaguara, 2006, 422 pp. Hi ha poca cosa referidaal nostre tema, però sí alguna: per exemple, Fes o Jerusalem.

Nord d'Àfrica

Henin, Jordi de

Descripción de los reinos de Marruecos. 1603-1613, 1614, manuscrit a la BibliotecaNacional de Madrid. Editat a Rabat per l’Institut d’Études Africaines, 1997, 209 pp. Hi hatraducció a l’àrab del mateix any. L’autor és d’origen flamenc.

Vilanova, Juan de




177

Relación del viaje a Mogador, manuscrit de l'Archivo Histórico Nacional de Madrid,anterior a 1767

Juan, Jorge

1.- Tres manuscrits del 1767 a la Biblioteca Nacional de Madrid: Descripción o diario de lomás memorable que ha acontecido en el viaje hecho desde Cádiz a Tetuán... y a la corteimperial de Marruecos..., Diario de viaje de don Jorge Juan a la corte de Marruecos iBreve noticia de lo acaecido en el viaje que hizo a la corte de Marruecos.

2.- Noticias generales del reino de Marruecos, manuscrit, Madrid, Archivo HistóricoNacional, 11 pp. També del 1767

3.- El llibre Diario del viaje que hizo... a la corte de Marruecos con motivo de haber sidonombrado embajador, Madrid, 1816, 154 pp.

(Es pot mirar, p.e: M. Arribas Palau, "La acogida dispensada a Jorge Juan", a Cuadernos dela Biblioteca española de Tetuán, núm. 7, juny 1973, i Emilio Soler Pascual, Viajes de JorgeJuan i Santacilia, Barcelona, Edicions B, 2002.)

Desbrull Font de Roqueta, Antoni

Diario de la expedición de Argel en el año 1775, manuscrit de la Biblioteca de FernándezSan Román, a Madrid, i Diario de la expedición de Argel con algunas reflexiones, manuscrita l'Arxiu Municipal de Palma de Mallorca.

Batier, Carlos

"Descripción del Imperio de Marruecos", Sharq al-Andalus. Estudios árabes, Alacant,universitat, núm 7, 1990, pp. 23-26 Edició i estudi de Rafaela Castrillo, segons el manuscrit dela Biblioteca del Palacio Real de Madrid, del darrer terç del segle XVIII.

Zamora, Francisco de

Diario africano (1797), manuscrit de la Biblioteca del Palacio Real de Madrid. El text haestat editat per la ciutat autònoma de Ceuta, amb un estudi de Rafaela Castrilla Márquez, 1991,78 pp., il. Zamora és un castellà, però la seva estada a Catalunya fou llarga i profitosa (1785-1790 i 1794), amb els seus famosos viatges de reconeixement del país.

Coll, José Antonio

Viaje a la corte de Muley Solimán, pp. 25-88 del llibre de Barulio Justel, El médico Collen la corte del sultán de Marruecos (año 1800), Cadis, universitat, 1991, d'acord amb elmanuscrit i altres documents de l'Archivo Histórico Nacional de Madrid.

Gatell i Folch, Joaquim




178

1.- El viajero español por Marruecos don Joaquín Gatell (El "Kaid Ismail"), Madrid,C.S.I.C. (Instituto de estudios africanos), 1949, 173 pp, il. A cura de José Gavira. Els escrits sóndels anys seixanta del segle XIX i es refereixen a Marroc i a Algèria, entre ells: Revueltas enel Imperio de Marruecos en 1862, Descripción del Sus i Manual del viajero explorador enÁfrica.

2.- També la sèrie Diario de las expediciones que hizo el sultán Sidi Mohammed Ben-Abd-Errahman en 1862 contra los Beni-Hassan y los Raha-ena. Descripción de su ejército,de la corte y de la ciudad de Marruecos, con observaciones acerca de los usos y costumbresdel país, a Boletín de la Sociedad geográfica de Madrid, núms. 4-6, suplemento, 1879, o elsarticles dedicats al Sus, al Uad Nun i a Tekna publicats al Bulletin de la Société de geographiede Paris (1869 i 1877) i després a la Revista de geografía comercial (1886), que en bona partja havien estat editats per la mateixa Sociedad geográfica de Madrid en el llibre Viajes porMarruecos: el Sus, Uad-Nun y Tekna, 1879, 191 pp.

Soler i Ovejero, Eduard

Memoria descriptiva de un itinerario de Tetuán a El Alcázar y Fez, Barcelona, Diario deBarcelona, 1862, 68 pp, il.

Aguirre Matiol, José

De Sagunto a Cartago o Impresiones de un viaje a la corte de Túnez, València, Impr.José Doménech, 1866, 136 pp.

Nascut a València.

Saavedra i Moragas, Eduard

1.-"Viajes. Las fiestas de inundación en Egipto", La Academia, Madrid, agost 1877, pp. 83-86.

2.- El Nilo. Estudios técnicos e históricos, Madrid, s.e., 1912, VIII+375 pp.

Nascut a Tarragona.

Jordana i Morera, Josep

1.- "De Argel al Atlas", a La revista de España, juny 1881.

2.- "La parte oriental del bajalato de Tetuán", a Boletín de la Sociedad Geográfica deMadrid, febrer 1882.

Masiá y Lucas, Hugolino

1.- “Egipto”, a La Iberia, Madrid, 5 agost 1882.

2.- Cartas sobre los sucesos acaecidos en Egipto durante el periodo de la última guerra,Barcelona, Jaume Jepus, 1883, 230 pp.




179

3.- “La guerra de Egipto”, El siglo futuro, Madrid, 2 gener, 1884

Buen, Odón de

De Kristianía á Tuggurt. Impresiones de viaje, Madrid, Imprenta de Fortanet, 1884, 406,il. Ed. facsímil, Zaragoza/Zuera, Diputació/ajuntament, 1998, amb introducció de FernandoFatás. És aragonés, però la seva relació amb Catalunya fou molt estreta (catedràtic a launiversitat).

Cervera Baviera, Julio

1.- Expedición geográfico-militar al interior y costas de Marruecos, Barcelona,Publicaciones de la Revista científico-militar/Fidel Giró, 1885, 181 pp. Hi ha una altra ediciódel 1909 amb el títol de Expedición al interior de Marruecos, libro escrito en 1884, 140 pp.,amb fotos, mapes i gravats, València, E. Miravet

2.- Un conjunt d'articles sobre la seva exploració del Sàhara occidental a la Revista deGeografía Comercial (juliol-setembre 1886 i 1887) i al Boletín de la Sociedad Geográfica deMadrid (1887).

3.- També és autor de dues obres del 1884 descriptives sobre el Marroc, en las que hi harastres directes del seu viatge: Geografía militar de Marruecos, Barcelona, Revista científicomilitar, 192 pp. i

4.- Observaciones militares, políticas y geográficas sobre Marruecos, s.ll, s.e., 383 pp, il.

Amer Alegre, Carles

“Recuerdos de Argelia”, a La Iberia, de Madrid, 11 núms. jul-set 1887.

Pons i Bohigues, Francesc

“Apuntes de un viaje por Argelia y Túnez”, sèrie publicada als toms 69-71, any 14, de laRevista Contemporánea, març-setembre 1888, 92 pp.

Gascon Moroder, Geroni

Ocho días en Argelia, València, Ripollés, 1891, 84 pp.

Rizzo i Almela, Felip

1,. “En Marruecos. A Fez”, a Ilustración Ibérica, Barcelona, 6 maig 1893.

2.- “Marruecos”, a Ilustración Ibérica 28 abril-26 maig 1894.

3.- “Notas magrebinas. Vida y usos”, a Ilustración Ibérica, 17 juliol 1894.

Boada i Romeu, José




180

1.- Allende el Estrecho. Viaje por Marruecos. La campaña de Melilla. La embajada delgeneral Martínez Campos a Marrakeix. Impresiones y recuerdos (1889-90-93-94),Barcelona, Seix editor, 1895, 563 pp, il. Edició facsímil: Ceuta/Melilla, Ciutat autònoma deCeuta/Ciutat autònoma de Melilla, 1999, 615 pp, il., amb introducció de Vicente Moga Romero(41 pp.).

2.- “En Tetuán”, a Alrededor del mundo, núm. 181 (21 novembre 1902), pp. 339-340.

Martínez Yagües, Francisco

La acera de enfrente. Notas de un viaje a la Argelia, Alacant, Galdo Chápili, 1901, 92 pp,il. (fotogravats de Pablo Santamaria).

Morote, Luis

La conquista del Mogreb, València, Sempere y Cia, ¿1901?, 237 pp.

Mitjana, Rafael

En el Magreb-El-Aksa. Viaje de la embajada española en la corte del sultán deMarruecos, en el año 1900, València, F. Sempere i Cia, s.d. (1905), 305 pp.

Riera, Augusto

1.-España en Marruecos. Crónica de la campaña de 1909, Barcelona, Maucci, 1909, 416pp, il. Nova edició, 1913, 428 pp, il.

2.- Crónica de la guerra de Marruecos, 1921-1922, Barcelona, Sanxo, en episodissetmanals, després en vol, 590 pp., il.

Junyent, Oleguer

Viaje de un escenógrafo a Egipto, Barcelona/Buenos Aires, Unión editorial hispano-americana, 1910, 149 pp, il.

Fajarnès Cardona, Enric

De Ibiza a Argel. Impresiones de viaje, Ciutat de Palma, Hijos de J. Colomer, 1912, 79 pp.

Cantó i Blasco, Francesc

Por tierras argelinas, València, Impremta Domènech, 1913, 133 pp.

Sanchis Sivera, Josep (amb el seudònim de Lázaro Floro)

El país de los faraones. Impresiones y recuerdos de un viaje a Egipto, València,Domènech, 1914, 307 pp.

Serra Orts, Antoni




181

Recuerdos de la guerra del Kert de 1911 a 1912, Barcelona, 1914, Elzeviriana, 224 pp, il.Pròleg de Salvador Corbella.

Valero de Bernabé i Casañes, Vicent

En la ciudad de las mezquitas. Crónica de una estancia en Tetuán, Madrid, SociedadEditorial Española, 1915, 220 pp. Nascut a Lleida.

Zulueta y Gomis, José

Impresiones del Rif, Barcelona, José Sabadell y Cª, 1916, 139 pp. Fou diputat reformistaper Vilafranca en múltiples ocasions.

Rojas y Moreno, Joaquín

Por tierras de Marruecos. Aroma de recuerdos, Burgos, Hijos de Santiago Rodríguez,1918, 46 pp. Es tracta del diplomàtic alacantí comte de Casas-Rojas.

García Sanchiz, Federico

1.- Color. Sensaciones de Tánger y Tetuán, Madrid, Atenea, 1919, 164 pp.

2.- Cosmopolita. Novelería de Francia, Marruecos, Cuba, Estados Unidos y Japón,Madrid, Biblioteca Nueva, 1920, 236 pp.

Almela Mengot, Vicent

Una boda en Yebala. Crónica marroquí, Madrid, Alrededor del mundo, 1921.

Arbolí Nadal, Francesc

Ligeras memorias e impresiones de mi permanencia en África (Territorio de Larache).Años 1919-1920 y 1921, manuscrit inèdit.

Bastos Ansart, Francisco

El desastre de Annual. Melilla en julio de 1921, Barcelona, Minerva, 1921, 259 pp., il.L’autor és un nacionalista aragonès, però tingué molta relació amb Catalunya, com el seu germàManuel.

Guixé, Juan

El Rif en sombras. (Lo que yo he visto en Melilla), Madrid, Renacimiento (1922), 230 pp.

Vila San-Juan

Lo que no tiene nombre. Crónicas de Marruecos, Barcelona, Antonio López, s.d (1922?),476 pp. Sobre la guerra.

Goy de Silva, Ramón




182

Borrón y cuenta nueva. Crónica de Marruecos, Alcoi, Imprenta de E. Insa, 1923.

Cola Alberich, Julio

Escenas y costumbre marroquíes, Madrid, Instituto de estudios africanos, 1945, 223 pp.Reeditat el 1950. És un valencià autor d’un conjunt d’obres políticoetnogràfiques sobre lespossessions espanyoles a l’Àfrica.

Cusacoy, Luis Diego

De Ifni a Cabo Blanco, Barcelona, Seix y Barral, 1949, L’autor, mestre i arqueòleg, nasquéa la Vall d’en Bas, però de molt petit es traslladà a les Canàries, on visqué tota la vida.

Manyé, Josep (seud.:”Jorge Marín)

“Grandezas y miserias del Nilo”, a Destino, núms. 1509-1513 i 1514-1516 (jul.-ag- 1966),30 pp., il.

Bastos Ansart, Manuel

De las guerras coloniales a la guerra civil. Memorias de un cirujano, Barcelona, Ariel,1969, 445 pp. L’autor és aragonès, però tingué molta relació amb Catalunya, com el seu germàFrancisco.

Rodríguez Méndez, José María

Pudriéndome con los árabes, Barcelona, Península, 1974, 190 pp. Encara que nascut aMadrid, va tenir una gran relació amb Barcelona, on va viure molts anys.

García Cervera, Vicente

Tetuán, València, Víctor Orenga, 1985

Moix, Terenci

Tres viajes romànticos (Grecia, Túnez, México), Barcelona, Debolsillo, 1987, 239 pp.

Muñoz Congost, José

Por tierras de moros. El exilio español en el Magreb, Móstoles, Ediciones Madre Tierra,1989, 352 pp, il. És alacantí.

Bernades, Josep Maria

“Fez”, Altaïr, núm. 32, 1997, pp. 22-33, il. (fotografies de Bruno Barbey).

Guijarro, Fernando

La distancia de cuatro dedos. En la guerra del Sáhara con el Polisario, Barcelona, Flordel viento, 1997, 491 pp. Pròleg de Manuel Vázquez Montalbán.




183

Font Duch, Magda

"Egipto, un país maravilloso", carta al director de La Vanguardia, 13 novembre 1999, p. 24.

Luque, Carmen

Sèrie "Camino del sur", La Vanguardia, agost 2000.

Lalo

El diario de Lalo. Viaje a Marruecos (Marroc 2001), 19 pp. (a J.Almirall, Marroc 2001).

Losada, Elena

“Marrakech. Verano 2001”, premi Tiramilles 2001, diba.es/plajove/tiramilles-digital/marrakech/htm

Ruiz Spanic, Àngel

Tormenta sobre el Sahara, Rubí/L’Hospitalet de Llobregat, autor/Romargraf, 2001, 167pp.

Clos, Jordi

Mi querido Nilo. Ayer encontré la pirámide perdida, Barcelona, Península, 2002.

Mas, Llorenç

Viaje a Marruecos, a Relatos 4X4, La página de Ramon, ramon.4x4.nu

Martínez Díez, Sheila

Recuerdos compartidos, Barcelona, 2002, manuscrit, arxiu del Departament d'HistòriaModerna i Contemporània de la UAB. A les pp 21-30 aquesta història de vida recull lesexperiències al Protectorat espanyol del Marroc (1942-1946) de l'asturià Vicente RodríguezGarcía (Cudillero, 1921), instal.lat a Catalunya el 1947.

Contijoch, Josep Maria

Sidi Ifni. Impresiones de un mobilizado, Valls, Cossetània, 2002, il., 261 pp.

Moret, Xavier

"Merzouga, la puerta del Sáhara", a El País. El Viajero, 27 set. 2003, p. 8, il.

Brossa Forrasté, Adrià

Sahara 2004, mecanoscrit, 2004, 15 pp.

Gallardo Guil, Mamen




184

“Marruecos, la esencia”, a El País. El Viajero, 15 oct. 2005, p. 7, il.

Enrique, Juan Carlos

Norte de Marruecos (2005), juancarlosenrique.com, 27 pp, il.

Casas, Roger

“Marrakech. Un mito a los pies del Atlas”, a Altaïr, núm. 40, març-abril 2006, pp. 104-113,il.

Derp Mawick, Francisco

“El desierto mojado camino de Siwa”, a El País. El Viajero, 17 juny 2006, p. 10. L’autor,malgrat el nom, s’identifica com a barceloní.

Davó, Manuel

Diario de un viaje a Egipto, manudavo.com, 58 pp, il.

Font, Jordi

1.- África I y II. A Relatos 4X4, La página de Ramon, ramon.4x4.nu

2.- África III. Assis de Tagaounite. A Relatos 4X4, La página de Ramon, ramon.4x4.nu

Robinson y Blue

Egipto. Diario de viaje de un crucero por el Nilo, viatgeaddictes.com/dst/egipte, 11 pp, il.

Àfrica

Anònim

Viaje por las costumbres, usos y trages de África, Barcelona, El globo, 1847. Reeditat aBarcelona per Olañeta el 1983 amb un pròleg de Josefina Roma, 225 pp, il.

Berrín, José de

Carta al Ministro de Estado (22 febrero 1859), manuscrit, Madrid, Ministerio de AsuntosExteriores. Sobre Gàmbia.

Bertrán y Rózpide, Ricardo

1.- África en 1881, Madrid, Librería Universal/Imprenta de la Biblioteca del pueblo, 1881,64 pp, il.

2.- El territorio español de Ifni, Madrid, Patronato de Huérfanos de los Cuerpos deIntendencia e Intervención militares, 1926, 22 pp, il.




185

Abargués de Sostén, Juan Víctor

1.- Notas del viaje del señor D...por Etiopía, Xoa, Zebul, Volo, Galas, etc, Madrid,Asociación española para la exploración de África, 1883, 93 pp, il.

2.- "Notícias acerca de la expedición científica, geográfica y mercantil realizada en el ÁfricaOriental", Boletín de la Sociedad Geográfica de Madrid, núms 10 i 11, octubre-novembre1883, pp. 233-325.

Nascut a València.

Sentís, Carlos

África en blanco y negro. Del Congo a Argel con el general De Gaulle, Barcelona,Tipografía Salvador Rosás, 1945, 230 pp, il. Acabat d'imprimir el 30 de desembre del 1944.

Pallejá, Jorge de

Al sur del lago Tchad. Cacería, Barcelona, Juventud, 1957, 191 pp, il.

Soler, Bartolomé

"Cien días en el Sahara español", a Occidente... Madrid... Sahara... Venezuela.. . Asíhabló Bartolome Soler, Barcelona, Juventud, 1961, pp. 85-116.

Maristany Sabater, Manuel

Operación Impala. 20 000 km en motocicleta, Barcelona, Juventud, 1963, 240 pp, il. Reed.1987 i a Madrid, Dossat, el 2000, 246 pp, il

Monreal Agustí, Luis

1.-Tesoros de Nubia. Expedición arqueológica a Egipto y Sudán, Barcelona, Juventud,1963, 191 pp, il.

2.-La montaña de los guerrilleros, Barcelona, Planeta, 1967, 219 pp, il. Marroc.

Sarró Martín, Artur

1.- “Viaje a Mauritania”, a Destino, núms. 1607-1609, jul.-ag. 1968.

2.- “Por las orillas del Senegal”, a Destino, núm. 1

610, 10 ag. 1968.

Buxó Montesinos, Joaquín

África verdi-negra, Barcelona, Marte, 1970, 230 pp, il.

Florensa i Ferran, Ignasi




186

Desde el arcén, Lleida, autor (Servei), 1995, 301 pp. Novel.lat.

Llansana, Jaume

África en globo. Encuentros con Julio Verne, Barcelona, Juventut, 1998, 336 pp. Hi haedició anglesa, Africa in a balloon. Encounters with JulesVerne (314 pp.), feta el 2004 perl’empresa catalana de globus Ultramagic (en anglès, Ultra Magic Balloons), de la que l’autor éscopropietari.

Mimó, Roger

1.- “Trekking por el Djebel Saghro”, a Altaïr, núm. 9, desembre 2000, il.

2.- El largo camino africano. Crònica de un viaje en jeep, Barcelona, Ediciones B, 2001,414 pp, il.

3.- “Anti-Atlas. Contraste de paisajes”, a Altaïr, n. 40, març-abril 2006, pp. 100-103, il.

Entre d’altres obres, també és autor, amb el fotògraf Jordi Esteva de Fortalezas de barroen el sur de Marruecos, Madrid, Compañía Literaria, 1996, 270 pp, il.

Santacatalina, Carme; i Freixenet, Ramon

Hermano negro. El periplo africano de dos jubilados y un viejo jeep, Barcelona, Flor delViento, 2000, 303 pp, il. Traduït del català.

Martí Huguet, Tomás

Una mirada etíope, Barcelona, Flor del viento, 2001, 143 pp.

Anònim

Viaje transahariano. Enero 2002, africaclub. com/transa 10.htm, 8 pp, il.

Esteban, Arantxa

"Huéspedes de otros mundos", article a 32 maneras de escribir un viaje. Las claves paratratar el viaje literariamente, Barcelona, Grafein Ediciones, 2002, pp. 156-160. De Mopti aTumbuctú.

García Soler, Jordi

"Un `tubabu´ en Tombuctú", a El país. Catalunya, 7 set. 2002, pp. 2-3.

Ramis, Sergi

1.- “Caminos de Tombuctú”, Altaïr, abril 2001 (direcció de la revista i del número).

2.- Mercados africanos, Barcelona, Altar, 2002, 127 pp., il




187

Obón, Sergi

Mali i Burkina Faso, 2005, viatgeaddictes.com, 7 pp, il.

Servià, Salvador

Libro de ruta, sèrie a La Vanguàrdia, gener 2005, il. Carrera Barcelona-Dakar.

Rossell, Anna

Mi viaje a Togo, ilustrado por Pilar Millán, Badalona, Montfort, 2006, 190 pp., il.

Rovira, Bru

Áfricas. Cosas que pasan no tan lejos, Barcelona, RBA, 2006, 266 pp, il.

Condom, Teresa C.

Mali, http://usuario.tiscalnet.es/txusweb/mali.htm. 2 p, il.

Argelia, http://usuario.tiscalnet.es/txusweb/argelia.htm. 2 p, il.

Palestina

Sessé, Josep de

Libro de cosmographia universal del mundo y particular descripción de Syria y TierraSanta, Saragossa, Ian de Larumbe, 1619, 152 pp, il. Tortosí. Interessen les parts 2ª, on descriuSiria i Terra Santa, i la 5ª: “El camino y peregrinación que hizo el canónigo Juan Perera, mi tío,desde Roma a Jerusalem, y toda la Siria hasta Egipto”. Les parts 3ª i 4ª són dedicadesrespectivament a Àfrica i Àsia.

Barceló, Joan; i Salvà, Baltasar

Viaje que hicieron los PP... y el hermano Fr, Miguel Garau lego... á los Santos Lugaresde Palestina y santa ciudad de Jerusalén, manuscrit de cap el 1657.

Sunyer, Joan Baptista

Peregrinación y viage a Tierra Santa que hizo..., abans del 1659. Manuscrit a la BibliotecaBalear.

Arguimbau, Joan

Relación de la misiones de la Custodia de Tierra Santa, 1692. Manuscrit

Garí i Siumell, Josep Antoni

Nuevo viaje á Jerusalén o sea Cartas familiares sobre Tierra Santa, Barcelona,Herederos de la Viuda de Pla, 1846, 475 pp.




188

Vallescà, Francesc

Un cristiano en Palestina. O sea un viaje de Barcelona a Jerusalem en 1853, Besançon,J.Jacquin, VII+426 pp., il

Ballester Pallàs, Diego Joaquín

1.- Viatge a Terra Santa, Egipte i Turquia (1857), escrit en castellà i editat en aquestidioma per Josep M. Rexach i amb introducció de J.M. Nadal Gaya, Lleida, Pagès, 1999, 225pp, il. Alguns dels textos de l'obra havien estat publicats prèviament a El Alba Leridana el1859.

2.- "La Semana Santa en Jerusalén", a Gaceta de Instrucción Primaria, Lleida, ImprentaSol, 1867, 30 pp.

Muñoz Maldonado, José

“Viage religioso. El Monte Carmelo”, a El Museo de las Familias, Madrid, tom 17, 1859, p.237.

Nogués i Taulet, Jaume

Peregrinación á Tierra Santa. Reseña de la peregrinación nacional española verificadaen setiembre de 1881, Barcelona, Tipografía de Leodegario Obradors, 1882, 279 pp.

Llor, Antoni

La Tierra Santa ó Palestina. Estudio histórico de la misma y sus monumentos,Barcelona, Salvador Ribas, 1895, 735 pp. Amb làmines d'Artur Seriñà.

Llobera i Garau, Pere

Impresión de Tierra Santa. Excursiones a Grecia, Constantinopla, Egipto e Italia,Palma de Mallorca, Amengual y Muntaner, 1915, 421 pp.

Saladrigues, S.

“Viaje por Palestina y Egipto”, a Diario de Barcelona, 22 gener 1922.

Parera, Joan

Peregrinación a Tierra Santa y Roma. Dietario 13 de abril a 5 de junio de 1925, SaPobla, Tipografía Católica, 1927, 168 pp.

Tormo, Elías

Al Oriente. Postales del peregrino, Madrid, Huelves y Cia, 1932, 90 pp, il.

Millás Vallicrosa, José María




189

Estampas de Tierra Santa, Barcelona, Escuelas Salesianas, 1942, 149 pp, il.

Vidal i Cruañas, Albert

Viaje a Tierra Santa. Egipto, Sinaí, Líbano, Siria, Jordania, Israel, Barcelona, Vilamala,1957, 318 pp, il.

Carbonell Barberà, Josep Maria

Tierra Santa, Barcelona, Bruguera, 1965, 248+6 pp, il.

Arco, Manuel del

Israel. Los judíos en la tierra prometida, Barcelona, Planeta, 1969, 161 pp, il. Reed. 1975.L’autor nasqué a Saragossa, però es passà la vida a Barcelona

Dezcallar, Rafael

Entre el desierto y el mar. Viajes por Israel y Palestina, Barcelona, Destino, 1998, 363pp, il.

Bañon, Lola

Palestinos, Barcelona, Planeta, 2002, 486 pp. Pròleg de Sami Naïr.

Vidal i Domènech, Pere

Sèrie sobre Palestina a cornudellaweb.com, il. 8 abril-6 juny 2002.

Manuy Comas, Pere

Israel-Palestina. Crónicas de una mirada, 24.3.04—14.4.04, Bellaterra, mecanoscrit,2005-2006, 16 pp.

Pròxim i Mitjà Orient, Àsia Central.

Prim i Prats, Joan

Memoria sobre el viaje militar a Oriente, Madrid, Imprenta de Tejada, 1855, 326 pp., il.Hi ha una edició recent a Madrid per la Secretaría General Técnica del Ministerio del Ejército,1995, 222 pp., il. Presentació de Manuel Espadas Burgos (XXXIX pp).

Amengual, Esteban

Recuerdo de mis viajes a la Crimea, durante el memorable sitio de Sebastopol,Barcelona, El Porvenir de Buenaventura, 1859, 192 pp.

És menorquí.

Marsillach i Lleonart, Joaquim




190

1.- “Los derviches aulladores”, a El Imparcial, Madrid, 12 març 1883.

2.- “Recuerdos de Constantinopla”, a La Ilustración Artística, Barcelona, núm. 250, oct.1886, p. 354.

Martínez Esteve, Rafael

Una aventura en el desierto (Del vuelo Madrid-Manila), Madrid, Espasa-Calpe, 1926,205 pp., il. A.Llorente. És el desert entre Síria i Iraq.

Millàs i Vallicrosa, Josep Maria

Aproximaciones al Oriente Medio. Israel, Líbano, Egipto, Jordania, Irán, India,Madrid, Punta Europa, 1962, 251 pp, il.

Arola Alentorn, Mercè

1.- “Shalom Israel”, a Destino, 28 des. 1963, pp. 25-33, il.

2.- “El Líbano, país de refugio. Las iglesias cristianas de Oriente”, a Destino, 2 maig 1966,pp. 36-45, il.

Balasch, Enric; Ruiz, Yolanda

Jordania, Barcelona, Laertes, 1994, 178 pp, il.

Torres, Maruja

1-. Como una gota. La vida alrededor, la vida desde dentro, Madrid, El país/Aguilar,1995, 280 pp.

2.- Mujer en guerra. Más másters da la vida, Madrid, El país/Aguilar, 1998, 299 pp.

3.- "El médico y el potro volador", a El País Semanal (EP[S]), 9-IX, 2003, pp 56-63, il.(Forma part d'una sèrie, "Viaje a los orígenes", de la que l'article és el núm 06, que no sé si ésd'ella en exclusiva o d'un conjunt estiuenc de diversos autors. A la portada d’EP[S], aquestarticle té per títol "Viaje a Chatila en busca de Jatib").

4.- "El olvido", El País, 2-X-2003, p. 72.

5.- "Al borde de la vida", El País Semanal, 12-X-2003, p. il.

6.- "Medio billete de lotería", El País Semanal, 18-I-2004, p. 6, il.

7.- Hombres de lluvia, Barcelona, Planeta, 2004, 285 pp. Tr. catalana de Mercè Ubach,Homes de pluja, Barcelona, Columna, 2004, 215 pp.

És una novel.la sobre Beirut... entre d'altres coses... inspirada en la seva experiència personal.

8.- “Noticias damascenas” , El País Semanal, 22-V- 2005, p. 6, il.




191

9.- “El Levante del decano”, El País Semanal, 12-III- 2006, p. 8, il.

10.- “Mi album de fotos de Beirut”, El País Semanal, 27 ag. 2006, pp. 18-23,il. Peus de fotografia.

11.- “Desde Beirut. Líbano, la vital incertidumbre”, El País, 17 set. 2006, pp. 12 i 14, il.

12.- “Malditas fronteras”, El País Semanal, 15 octubre 2006, p. 12, il.

13.- “Una ficción de normalidad”, El País Semanal, 22 octubre 2006, p. 65, il.

14.-“Frivolidades”, El País Semanal, 29 octubre 2006, p. 8, il.

15.- “Incierto noviembre”, El País Semanal,12 novembre 2006, p. 10 il.

16.-“Beirut de arte y ensayo”, El País Semanal, 26 novembre 2006, p. 6, il.

17.- “Una casa, un libro”, El País Semanal, 3 diciembre 2006, p. 6, il.

Els articles citats són alguns dels molts que ella ha escrit des del i sobre el Líban, bàsicamenta El País o a EP[S].

Regás, Rosa

1.- Viaje a la luz del Cham. Damasco, el Cham, un pedazo de tierra en el paraíso,Barcelona, Destino, 1995, 316 pp, il.

2.- “Otra mirada”, Revista del Instituto Cervantes de Damasco, núm. 2, des. 2002, pp26-27.

Briongos, Ana María

1.- Negro sobre negro. Irán, cuadernos de viaje, Barcelona, Laertes, 1996, 182 pp, il.

2.- “Afganistan, lugar prohibido”, Boletín de la Sociedad Geográfica Española, núm. 5,març 2000.

3.- Un invierno en Kandahar. Afganistán, cuadernos de viaje, Barcelona, Laertes, 2000,267 pp, il.

4.- La cueva de Alí Babá. Irán día a día, Barcelona, Lumen, 2002, 220 pp, il.

5.- Esto es Calcuta, Barcelona, Ediciones B, 2006, 366 pp, il.

6.- “La otra cara de Iran”, entrevista a masdeviajes.

Té una web pròpia amb molt de material, especialment una notable correspondència: ana-briongos.net

Molist, Miquel




192

Tell Halula (Siria). Un yaciminto neolítico en el valle medio del Éufrates. Campañas 1991-1992, Madrid, Ministerio de Cultura, 223 pp, il.

Ramis, Sergi

"La extraña seducción de Peshawar", El Viajero. El País, 11 ag. 2001, p 8, il.

Antonio y Trini

1.- Irán (Navidad 2002), viatgeaddictes.com/dst/iran , 4 pp., il.

També a xtec.es/~apique12/home%20page/iran/MAIN.php, amb més il.lustracions.

2.- Yemen. Navidad 2005, viatgeaddictes.com, 10 pp il.

Mustapich Marticorena, Mónica

"El año que conocí Afganistán", a AADD, 32 maneras de escribir un viaje, Barcelona,Grafein, 2002, pp. 149-150.

Polo, Higinio

Irán: memorias del paraíso, Barcelona, Montesinos, 2002, 215 pp.

Raich, Jordi

Afganistán también existe, Barcelona, RBA, 2002, 286 pp. Afganistan i zones frontereresde Pakistán, Turkmenistan, Iran.

Sallent, Eduard

Mientras haya luz. Tragedia en el Nanga Parbat, Madrid, Desnivel, 2002, 236 pp, il.

Bordás, Víctor; i Poch, Paquita

1.- Jordania (septiembre 2003), viatgeaddictes.com/dst/jordania, 4 pp.

2.- Síria/Líbano (setiembre 2004), viatgeaddictes.com/dst/siria, 4 p.

Yúfera Sales, Pedro L.

Aquel viaje. Sabadell, autor (Tesys industria gráfica S.A.), 2003, 303 pp. Pròxim Orient.

Vives, Toni

Rumbo a Irán, Barcelona, Laertes, 204, 488 pp, il.

Martorell, Manuel




193

Kurdistán. Viaje al país prohibido, Madrid, Foca, 2005, 283 pp, il. Es tracta d’unperiodista navarrès, molt vinculat a Catalunya, gran coneixedor i defensor dels kurds, autor dediverses obres sobre el tema.

Moret, Xavier

“Seducción turca en Estambul y Capadocia”, El país. El viajero, 9 juliol 2005, pp. 1-4, il.

Mourenza, Andrés

noticiasdesdeturquia.blospot.com, iniciat el 20 de setembre del 2005.

Portell, Raimon

“Bajo la autoridad del Rey de Reyes”, a Altaïr, especial núm. 10, La exploración del pasado,2005, pp. 68-73, il.

AADD

A la vuelta de Jordania, a Informadores, IIIa època, núm 39, primavera 2006, pp.10-23, il.

Alcoverro, Tomás

Decano. De Beirut a Bagdad. 30 años de crónicas, Barcelona, Planeta, 2006, il.




194



MISCEL·LÀNIA-2007 ISSN 1696-4403 Antoni Sánchez i Carcelén

195

La Milícia Nacional de Lleida al Trienni Liberal

Antoni Sánchez i Carcelén (Universitat de Lleida)

Resum / Resumen / AbstractEn aquest treball d'investigació dedicat a la Milícia Nacional de la ciutat de Lleida durant el Trienni Liberal s'ha

pretés estudiar la seva implantació, l'evolució, la dinàmica interna i la composició socioprofessional dels seusmembres. La Milícia a l'inici del període liberal va tenir dificultats per formar-se. Aquest fet ens va indicar que nohi havia molt individus amb tendència liberal i que la major part de la població treballava en l'àmbit agrari, o sigui,no hi havia gaire comerç i els individus dedicats a les professionals liberals o no eren molts quantitativament o notenien massa poder polític i econòmic. Tot i que la consolidació i l'actuació del bàndol reialista va potenciarl'organització de la Milícia a la ciutat lleidatana. Per aturar l'avanç dels seguidors absolutistes, l'abril de l'any 1821es va crear una nova milícia, aquesta vegada de caire voluntari. La Milícia Local va triomfar perquè la sevaprincipal característica residia en el voluntarietat. Les persones que es van apuntar ho van fer per motius derivatsde les seves pròpies conviccions polítiques. Finalment apuntar que la Milícia Nacional a Lleida a les darreries delrègim liberal va aconseguir mantenir el poder constitucional fins l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluis.

En este trabajo de investigación dedicado a la Milicia Nacional de la ciudad de Lleida durante el Trienio Liberalse ha pretendido estudiar su implantación, su evolución, su dinámica interna y la composición socioprofessionalde sus miembros. La Milicia Nacional en el principio del período liberal tuvo dificultades para formarse. Estehecho nos indica que no había muchos individuos con tendencia liberal y que la mayor parte de la poblacióntrabajaba en el ámbito agrario, es decir no se producian demasiadas actividades comerciales y los individuosdedicados a las profesiones liberales o no era bastante cuantitativamente o ellos no tenían demasiado poder políticoy económico. Aunque la consolidación y el funcionamiento de bando realista potenció la organización de la MiliciaNacional en la ciudad leridana. Para parar el avance de los seguidores del absolutismo en el mes de abril del año1821 triunfó porque su característica principal residió en el voluntariedad. La gente que se apuntó lo hizo pormotivos derivados de sus propias convicciones políticas. Finalmente apuntar que la Milicia Nacional en Lleida enel final del régimen liberal fue capaz de mantener el poder constitucional hasta la llegada de los Cien mil Hijos deSan Luis.

In this work of investigation dedicated to the National Military service of the city of Lleida during the LiberalTriennium it has been tried to study its implantation, the evolution, internal dynamics and the socioprofessionalcomposition of its members. The Military service in the beginning of the liberal period had difficulties to form.This fact indicates us that there was no much individual with liberal tendency and that most of the populationworked in the agrarian scope, that is, there was no too much commerce and the individuals dedicated to the liberalprofessionals or were not many quantitatively or they did not have too much political and economic power. Eventhough the consolidation and the performance of the realistic side harnessed the organization of the Military servicein the leridana city. In order to stop the advance of the absolutistas followers in the month of April of year 1821 anew military service, this time of voluntary look was created. The Local Military service prevailed because its maincharacteristic resided in the voluntariedad. The people who scored did it by derived reasons for their own politicalconvictions. Finally to aim that the National Military service in Lleida at the end of the liberal regime was able tomaintain the constitutional power until the arrival of the One hundred Thousand Children of San Luis.

Paraules clau / Palabras clave / Key WordsMilícia Nacional, Trienni Liberal, Lleida, liberalisme y absolutisme.

Milicia Nacional, Trienio Liberal, Lleida, liberalismo y absolutismo.

National Militia, Liberal Triennium, Lleida, liberalism amb absolutist.




196

1. La defensa del nou Règim liberal: La Milícia Nacional Voluntària

La Milícia Nacional Voluntària va esdevenir un dels principals suports de la revolucióliberal i, dins d’aquesta, dels sectors més radicals. Per al liberalisme més avançat, la Milícia varepresentar la millor eina per defensar la llibertat i la propietat. Primer de tot es van debatre elsrequisits per formar-ne part. Els diputats van manifestar-se a favor d’una Milícia integradaexclusivament per propietaris. Malgrat tot, es va permetre l’enrolament dels rabassers i parcers,però es va denegar l’accés als jornalers. Barcelona va ser la primera ciutat que va organitzar laseva Milícia, al capdavant de la qual va situar-se el coronel Josep Costa. En contrast amb el mónurbà, a la majoria dels pobles del Principat no es va formar la Milícia Nacional Voluntària. Undels casos més preocupants per als constitucionals va ser la ciutat de Tarragona, ja que a finalsde 1820 tan sols s’havien allistat 117 homes, un 8% dels veïns, un percentatge molt baix per uncentre administratiu i polític. A la ciutat de Lleida, a començaments de 1821 només hi havia unacompanyia amb uns seixanta homes, i se n’estava formant una altra, però en qualsevol cas,estava per sota del 5% de la seva població. A mitjan any, tot sembla indicar que les coses havienmillorat lleugerament i s’havia arribat als 180 milicians. A l’estiu de 1822, segons la Diputació,la Milícia es trobava en un estat lamentable a causa del dèficit d’allistament, per aquest motiuvan decidir atorgar diversos avantatges per promoure i potenciar aquest cos armat, tot i que novan tenir gaire èxit.1

Dins de l’àmbit general català la Milícia Nacional Voluntària va comptar amb uns 10.000-12.000 homes (entre un 5-6’5% de la població). A tot l’Estat n’hi van haver uns 32.000, o sigui,la tercera part eren catalans. Quant a Lleida, una tercera part dels milicians voluntaris erenmenestrals, una altra tercera part eren comerciants i l’altra eren pagesos, funcionaris,professionals liberals i hisendats. A la Milícia Nacional Reglamentària o Legal, els menestralsvan disminuir lleugerament, mentre que els comerciants ho van fer ostensiblement, en canvi elspagesos i els jornalers van augmentar considerablement, fins arribar a ocupar la meitat de laformació armada. Pel que fa a la composició social de la oficialitat cal destacar que la majoriadels oficials d’alta graduació eren els fills de les cases més benestants de cada ciutat, és a dir,pertanyien a les famílies d’hisendats, professionals liberals i comerciants. El principal problemafou el del seu manteniment, que anava a càrrec de cada ajuntament, cosa que contribuí aagreujar-ne la crisi financera i provocà que la dotació de la Milícia Nacional Voluntària fosforça minsa. Tot i els esforços dels ajuntaments, una bona part de la Milícia restà sense armar,a més l’armament de què es disposava era molt deficient. Però, si el manteniment era difícil entemps de pau, més ho va ser a partir del mes de maig de 1822, quan sovintejaren les sortides deles companyies de milícies en persecució de les partides reialistes.2

1. Arnabat, Ramon, La revolució de 1820 i el Trienni liberal a Catalunya, Vic, 2001, Eumo editorial, p.111-118; Casals, Quintí, “Milicia Nacional, liberalismo y progresisimo. El prototipo leridano en losprimeros dos tercios del siglo XIX”, Trienio, 35 (maig 2000), p. 117-154; Pérez Garzon, Juan Sisinio,Milicia Nacional y revolución burguesa. El prototipo madrileño. 1808-1874, Madrid, 1978; i Ruiz deMorales (Dir.), Joaquin, Historia de la Milicia Nacional. Desde su creación hasta nuestros días,Madrid, 1855, Prats y Ruiz.

2. Arnabat, Ramon, La revolució de 1820 i el Trienni liberal a Catalunya, Vic, 2001, Eumo editorial, p.123-124 i 128-129; Capdevila, Carme, La milícia nacional a Lleida durant el Trienni Liberal (1820-1823), tesi de llicenciatura, Lleida, 1986, Estudi General de Lleida; Vallverdú, Robert, El suport de laMilícia Nacional a la revolució burgesa a Reus (1793-1876), Reus, 1989, Associació d’EstudisReusencs; i Dueñas, Francisco, “La Milicia Nacional Local en Barcelona durante el Trienio Liberal(1820-1823)” (Tesi Doctoral), Barcelona, 1999, vol. I, Universitat Pompeu Fabra, p. 242-288.




197

2. La Milícia Nacional de Lleida: El braç armat del liberalisme local

2.1. El naixement de la Milícia Nacional a l’inici del Trienni Liberal

Les novetats no deixaren de produir-se a l’inici de l’any 1820. El 27 de març de 1820 vaarribar un ofici del batlle Major el qual va inserir el Reial Decret del 21 de març que autoritzavala formació de la Milícia Nacional. “Los amigos de la libertad” van signar una representació ala Junta Provisional plantejant la necessitat d’establir la Milícia Nacional a Espanya i, de modeprovisional, que al menys s’organitzessin a Madrid unes milícies urbanes. L’objectiu immediatva ser aconseguir la unitat política de la Milícia com a instrument del liberalisme radical. L’11d’abril, per ordre del rei es va nomenar una Junta encarregada de formar a Madrid la Milícia,tenint en compte el reglament decretat a l’abril de 1814 i les modificacions propostes per laJunta Provisional. Per tant, la de Lleida també s’hauria d’organitzar segons el reglament de1814. Sent la Paeria la institució encomanda per formar la Milícia Nacional en aquesta ciutat,establerta com la força civil armada en defensa i suport de la revolució burgesa. Primer de tots’havia d’elaborar un nou empadronament organitzat a través de les quatre parròquies. Elsregidors encarregats de la seva realització van ser Joan Francesc i Marià Gigó per la parròquiade Sant Llorenç i la de Sant Andreu; Antoni Ribé i Pau Balaguer per la de Sant Joan i, finalment,Francesc Blavia i Josep Vidal per la de Santa Maria Magdalena. A partir d’aquest cens es vanpoder allistar de manera voluntària a aquest cos les persones que volien defensar el modelliberal.3

En un primer moment, transcorregut el mes de març i bona part del mes d’abril, no hi vahaver cap ciutadà allistat voluntàriament a la Milícia. Això no obstant, 16 personalitats liberalses van reunir a l’ajuntament per intentar la coordinació, la formació i l’organització de la MilíciaNacional, així com determinar els criteris bàsics per tal d’avaluar a qui haurien d’admetre i a quino. A Madrid també va persistir el retràs en l’allistament en aquests primers moments. Tot i queper augmentar la participació dels ciutadans la Junta Provisional va intentar establir el caràcterde voluntarietat, encara que només podien considerar-se voluntaris els que poguessin costejar-se l’uniforme. La Junta de Milícia Nacional els va diferenciar dels “forçosos” als quil’ajuntament els pagava l’uniforme. Però finalment aquesta darrera proposta no va portar-se, demoment, a la pràctica.4

Aquest cos armat era molt útil ja que la por a possibles intens contrarevolucionaris plantejàla necessitat de l’establiment de la Milícia Nacional a tot l’estat espanyol. Segons Pérez Garzónla Milícia no només defensava el règim constitucional en els seus aspectes supraestructuralssinó que sobre tot s’institucionalitzava com l’organització armada dels propietaris sorgitsd’unes noves relacions de producció.5

3. Arxiu Municipal de Lleida (AML). Actes de l’Ajuntament de Lleida, any 1820. p. 21; Capdevila,Carme, La milícia nacional a Lleida durant el Trienni Liberal (1820-1823), Lleida, 1986, tesi dellicenciatura, Estudi General de Lleida, p. 44; i Pérez Garzón, Juan Sisinio, Milicia Nacional yrevolución burguesa. El prototipo madrileño. 1808-1874, Madrid, 1978, Alianza, p. 105-106.

4. Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). Fons Antic. Dipòsit Antic de l’Hospital de Santa Maria.Correspondència (1820-1822). Cartulari dels oficis passats al senyor Cap Superior Polític d’aquestaprovíncia (Catalunya), des del 19 de març del present any 1820 fins al 31 de desembre de 1820; i PérezGarzón, Juan Sisinio, Milicia Nacional y revolución burguesa. El prototipo madrileño. 1808-1874.,Madrid, 1978, Alianza, p. 107.

2. La Milícia Nacional de Lleida: El braç armat del liberalisme local http://seneca.uab.es/hmic



198

La Milícia de Lleida comptava el dia 21 de maig de 1820 amb 22 voluntaris, un nombremolt curt, ja que per una ciutat d’uns 10.000-12.000 habitants li corresponia una companyia demés de 500 homes. Poc temps després, concretament, el 16 de juliol hi va haver 34 milicians.Cal destacar l’heterogeneïtat en la composició social de la Milícia. En el quadre apareixenjornalers, llauradors, menestrals, empleats i comerciants. Tanmateix, l’activitat professionalmés nombrosa va estar formada pels menestrals i la precedeix els comerciants. El que crida mésl’atenció es l’escassa participació dels llauradors a la Milícia. Per tant, tant a Lleida, Girona iMadrid, hi va haver una característica comuna i és que els grups burgesos van tenir un paperpreponderant. També cal destacar la joventut dels primers milicians allistats ja que la majoriaes van situar entre els 19 i els 30 anys.6

Mentrestant al llarg de l’estiu de 1820 tingué lloc a les Corts la discussió del nou reglamentde la Milícia Nacional. El corrent partidari de l’obligatorietat del servei s’imposà. Aquest fet vaaixecar les protestes dels liberals exaltats ja que argumentaven que el caràcter obligatoripresentava el perill d’introduir en la Milícia ciutadans que no fossin adeptes a les idees liberals.El reglament s’aprovà el 31 d’agost i es va publicar el 13 de setembre de l’any 1820. Ara es vacrear la Milícia com un cos nacional (article primer: “tot espanyol des de l’edat de 18 anys finsa la de 50 es troba obligat a prestar el seu servei en la Milícia Nacional”). Les companyiesformades pel Reial Decret d’abril de 1820 subsistiran conservant el títol de voluntaris, però nos’admetrien més en el futur. Cal apuntar que alguns restaven exempts del servei, bé fora pertractar-se d’impediments físics o en funció del tipus de professió (ordenats in sacris; funcionarispúblics, civils i militars; metges, cirurgians, mestres de primeres lletres, mariners i jornalers, peraquest últim calia comprendre a tots aquells ciutadans que no tenien cap propietat i treballavenper un salari). Els exempts havien de pagar 5 rals diaris, menys els jornalers. En el capítol II esvan establir les obligacions dels milicians. Havien de donar guàrdia a les Cases Capitulars,patrullar per mantenir la seguretat pública, escortar als presos i cabals nacionals i defensar lespropietats. A diferència del de 1814 les funcions de la Milícia s’encomanaven de maneraexclusiva a l’autoritat civil.7

Per fi semblava que la Milícia Nacional, tot coincidint amb la tardor i l’acabament de lestasques agrícoles més importants (sobretot la recol·lecció de les collites), arrencava amb forçaa la ciutat de Lleida. Així doncs, aquest cos armat amb la voluntat d’assegurar el triomf delsistema liberal i combatre els múltiples perills que provenien del bàndol absolutista, gràcies alsuport institucional, esdevindria el braç armat del nou consistori lleidatà.

Per tant, ja al mes de novembre s’hauria d’haver procedit a la formació de les 10companyies de la Milícia forçosa integrades en dos batallons que haurien de tenir entre norantai cent homes cadascuna, comptant els caporals i sergents, però no els oficials ni els soldats.Conforme a les dades de l’Ajuntament de Lleida hi devien haver 58 oficials de la plana major

5. Les primeres partides reialistes van aparèixer a Galícia a l’abril de 1820. Vegis Artola, Miguel, LaEspaña de Fernando VII, Madrid, 1968, a Historia de España de Menéndez Pidal; Les primeresconspiracions de Madrid també són dels primers mesos del Trienni. Vegis Gil Novales, Alberto, Lassociedades patrióticas (1820-1823), Madrid, 1975, 2 vols; finalment consultar Pérez Garzón, JuanSisinio, Milicia Nacional y revolución burguesa. El prototipo madrileño. 1808-1874, Madrid, 1978,Alianza, p. 104.

6. A.M.L. Actes de l’Ajuntament de Lleida, any 1820, p. 68; i Capdevila, Carme, La milícia nacional aLleida durant el Trienni Liberal (1820-1823), Lleida, 1986, tesi de llicenciatura, Estudi General deLleida, p. 97.

7. Capdevila, Carme, La milícia nacional a Lleida durant el Trienni Liberal (1820-1823), Lleida, 1986,tesi de llicenciatura, Estudi General de Lleida, p. 55-56, 60, 62 i 64.




199

(2 tinents coronels, 10 capitans, 4 ajudants, 20 tinents, 20 sots-tinents i 2 comandants), 10sergents primers, 50 sergents segons, 60 caporals primers, 60 caporals segons i 688 soldats. Latropa en total hauria d’estar formada per 868 membres comptant els oficials i els soldats.8

Però, aquesta xifra seria l’oficial pel fet que aquests haurien de ser els milicians quepertocaven a una ciutat de les dimensions poblacionals de Lleida, però la realitat va ser forçadiferent a causa de les dificultats primerenques d’arrelament del liberalisme i de les condicionsimpossades per aquest per formar-ne part, sobretot les de tipus econòmic perquè la participacióen aquest organisme va implicar un problema pel fet que requeria una dedicació que entrava encontradicció amb els habituals quefers de la majoria de la població. Aquesta estructuració va serla que l’ajuntament segons el seu cens hauria d’haver organitzat ja que en aquest moment elsmilicians estaven forçats a realitzar aquest servei. La Paeria per tal d’escollir i establir lacompanyia corresponent a cadascú va posar dins d’un gerro diversos papers que contenien elsnoms de tots els individus que podrien fer el servei personal de la Milícia Nacional en un futurproper. També es va procedir al nomenament de cada comandant que hauria de dirigir el seubatalló. Els designats van ser els capitans Fermí Gigó i Ramón Hostalric respectivament. Pertant, es van instaurar dos batallons. Seguidament es va procedir, igualment, a l’elecció i alnomenament de tots els sergents. Com que alguns d’ells no sabien ni llegir ni escriure es vanhaver de canviar per alguns sergents segons que aleshores van esdevenir sergents primers.9

El cert es que no es coneix el nombre reial del milicians forçosos que van incorporar-se al’organisme armat abans del mes de novembre de 1820, tot i que sembla per l’escassetat dedocuments fefacents que la xifra no va ser gaire elevada o bé nul·la perquè encara no havienrealitzat el cens, comprovat les professions que s’havien d’inserir i reclutat a aquests miliciansno voluntaris.10

La divisió social i classista també es va poder apreciar en els integrants de la pròpia Milícia.Artesans i propietaris estarien presents, però ambdós mostrarien objectius polítics diferents.Mentrestant la burgesia va adoptar una actitud moderada en el procés revolucionari (elsmoderats rebien suport dels comerciants i de bona part dels llauradors benestants) ja que tenienpor de les masses populars, els artesans, a través de llur participació en la Milícia, radicalitzaranla institució i intentaran transformar-la en instrument d’una revolució amb trets democràtics. Enun principi va imposar-se el model moderat, fet que expressava les limitacions de la revolucióburgesa liberal espanyola. En general, a Lleida va predominar la menestralia en la composicióde la Milícia. Això significa que les capes urbanes eren les més interessades pel nou règim. Caldestacar que els llauradors que formen part de la Milícia estaven registrats en el cadastre ambimportants propietats, el que significa que els camperols benestants eren els que realment

8. Op. Cit. p.118. Informa de la formació de les 10 companyies; Capdevila, Carme, La milícia nacional aLleida durant el Trienni Liberal (1820-1823), Lleida, 1986, tesi de llicenciatura, Estudi General deLleida, p. 65. Va estructurar la planificació del consistori lleidatà segons el decret de les Corts del 31d’agost de 1820.

9. A.M.L. Capses 1448 i 1449. A l’interior d’aquestes es pot comprovar que la xifra dels 868 per a finalsde l’any 1820 va ser purament nominal ja que es pot consultar com poc a poc els milicians es van anarapuntant; i Casals, Quintí, “Milicia Nacional, liberalismo y progresisimo. El prototipo leridano en losprimeros dos tercios del siglo XIX”, Trienio, 35 (maig 2000), p.117-154. Els primers 34 milicians vancomptar amb 30 fusells. En realitat, durant els dos primers anys que va estar formada la institució tansols va aconseguir allistar 189 ciutadans, sent el seu armament i el seu vestuari del tot insuficient.Ben diferent va ser l’any 1823 ja que els forçosos van ser reclutats per defensar la ciutat del setgeabsolutista.

10. A.M.L. Actes de l’Ajuntament de Lleida, any 1820, p. 118-119.




200

prestaven suport al liberalisme. A continuació figuren els empleats i les professions liberals.Mentre que els jornalers no van participar de la Milícia, això mostra com un sector moltrellevant de la població, el majoritari a Lleida, no donava suport al liberalisme.11

2.2. La Milícia Nacional, el principal enemic de la Contrarevolució

Sens dubte el tema central de tot el Trienni Liberal a Lleida va ser la formació i evolucióde la Milícia Nacional. A principis de l’any 1821 van arribar notícies que informaven que unapart minoritària dels individus que havien de realitzar els serveis personals de la Milícia vandecidir no formar part del cos armat. Així doncs, van preferir pagar els 5 rals mensuals queestablia la llei en aquest cas. Van ser 58 milicians ja que, segons les fonts liberals, a l’any 1821la Milícia forçosa o legal havia d’estar formada per 810 membres pel que fa a l’àmbitd’infanteria (de la nova Milícia voluntària només es van recomptar 2 individus, tot i que cal teniren compte els 34 honorifics) i 15 milicians corresponents a la nova companyia de cavalleria (2caporals segons i 13 soldats). Tot i que el seu nombre reial va ser força inferior.12

Quadre 1: La Milícia Nacional forçosa d’infanteria de Lleida a principis de l’any 1821 eldecret de les Corts del 31 d’agost de 1820 després de descontar els 58 eximits.

11. Capdevila, Carme, La milícia nacional a Lleida durant el Trienni Liberal (1820-1823). Lleida, 1986,tesi de llicenciatura, Estudi General de Lleida, p. 59, 64 i 123-124.

12. Capdevila, Carme, La milícia nacional a Lleida durant el Trienni Liberal (1820-1823). Lleida, 1986,tesi de llicenciatura, Estudi General de Lleida, p. 66-67. El cos de cavalleria restà establert al reglamentd’agost, on es fixava que els individus que hi entressin a formar part havien de gaudir de cavall o eguai serien voluntaris. Però com a la Milícia de cavalleria no es va presentà cap milicià voluntari,l’Ajuntament va decidir elegir als veïns de la ciutat que tenien les condicions prescrites; A.M.L. caixa1448, carpeta 1493. 1.4.8. Secretaria General, fulla 409. Josep Pinòs i Joan Bergés van signar undocument en el qual van notificar el reglament de les milícies nacionals, decretat el 31 d’agost de 1820per les Corts ordinàries. Aquest va proscriure que s’havien d’admetre per a formar part dels miliciansde cavalleria tots els individus que es presentin voluntàriament per efectuar aquest servei. La Paeria vapretendre augmentar el nombre d’aquesta secció. Lleida, 28 de setembre de 1821; i A.M.L. caixa 1449,1493. Secretaria General. Correspondència rebuda, agost 1821, fulla 317. Els milicians voluntaris decavalleria es van queixar ja que van considerar que ja tenien suficient despesa amb el manteniment delscavalls per fer-se càrrec també del vestuari. Sense aquest semblaven “malhechores” en les sevesactuacions més que milicians. Lleida, 28 d’agost de 1821. O sigui van tenir problemes per aconseguirel vestuari adient.

Unitats 2 Batallons

10 Companyies

Armament 58 fusells

58 baionetes

Plana Major 2 tinents coronels

10 capitans

4 ajudants

20 Tinents

20 sots-tinents




201

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades: Capdevila, Carme, La milícia nacional a Lleida durant elTrienni Liberal (1820-1823). Lleida, 1986, tesi de llicenciatura, Estudi General de Lleida, p. 66.

Però aquestes xifres només van quedar sobre el paper ja que un ofici del governador políticva confirmar la lentitud amb la qual s’estava organitzant, armant i instruint la Milícia Nacional.Per aquest motiu va demanar a la Paeria un informe redactat pels comandants indicant les raonsd’aquest endarreriment per així corregir aquesta situació.13

Ràpidament es va produir una contestació al cap polític. El comandant del primer batallóde la Milícia Local de Lleida, Fermí Gigó, va informar-li que la instrucció dels oficials i delssergents estava força avançada ja que sabien disparar molt bé, però haurien de realitzarmaniobres tots junts durant uns dies. Va comentar que necessitaven 58 fusells, 28 pels oficialsi 30 pels sergents. També va senyalar-li que el retard en allistar als milicians va ser produït peruns dubtes alhora de concretar barri per barri qui hauria de formar-ne part, però ja estavenressolts.14

L’altre comandant, Ramon Hostalrich, el del segon batalló, va notificar al Cap Polític quedes del novembre de l’any 1820 la instrucció dels oficials i sergents no s’havia aturat. Pel quefeia a la tàctica que van utilitzar va explicar que havien assajat la descarrega de primera, desegona i de tercera fila, a més van donar instrucció a les formacions en columna. Però, nomésdisposaven de 32 fusells, fet que va provocar que es destinesin als oficials i els milicians novulguesin anar-hi per només mirar. Solament s’havien reunit quatre vegades al castell principal,per tant els milicians no havien rebut moltes instruccions tàctiques. Per aquest motiu vasol·licitar un local per portar a terme l’ensinistrament sense patir les inclemències del temps jaque no n’hi havia suficient amb la instrucció als dies festius.15

Al mateix temps, Joaquim Mensa va indicar que el senyor Miquel Morillo, adroguer, haviarebut un imprès en el qual es va animar a la realització d’una revolució contra les Corts i tambées van manifestar diverses directrius amb l’objectiu d’ensorrar el nou sistema. Aquestes

2 comandants

Tropa 10 sergents primers

10 sergents segons

60 caporals primers

60 caporals segons

2 tamboriners

2 dedicats a tocar els xiulets

626 soldats

Total 810

Milícia Voluntària 2 milicians

13. A.M.L. caixa 1449, 1493. Secretaria General. Correspondència rebuda, gener 1821, fulla 17.Barcelona, 17 de gener de 1821.

14. Op. Cit. fulla 35. Fermí Gigó, comandant del primer batalló. Lleida, 24 de gener de 1821.15. Op. Cit. fulla 42. Ramon Hostalrich. Lleida, 27 de gener de 1821.




202

proclames no eren noves en la ciutat de Lleida com ja hem vist, el que feia pensar que els grupsabsolutistes volien estendre les seves idees per tal de convèncer al major nombre de població i,la propaganda i l’exaltació dels ànims dintre de Lleida, cal recordar, amb un 50% d’habitantsdedicats a les tasques agrícoles, era una bona manera de fer-ho. Sobre aquest text absolutista, elsenyor Soldevila va declarar davant els milicians que se l’havia trobat pel carrer i que no gaudiade cap més noticia, tot i què van acordar que el més convenien seria parlar amb els impressorslleidatans per veure si aquestos havien fet més còpies.16

La resposta tant de la Diputació provincial com de la Paeria no es va fer esperar i vanarribar a la conclusió que haurien de repartir els fusells que tenien destinats els oficials de laMilícia Nacional per tal de practicar el tir i els dels vigilants del pont vell per donar-los alsbatlles de barri. Així doncs, dels 39 fusells que tenia la Milícia Nacional pels oficials i sergentsper practicar el tir havien de tornar 16 cada Comandant de la Milícia i, 8 dels 20 que tenien elsguàrdies del pont per tal de repartir 36 d’aquestos entre els batlles de barri. Els 4 restantss’havien de quedar en les cases consistorials per tal de garantir la seva seguretat. Aquestadecisió, òbviament, va provocar les queixes dels milicians. Aquestos van respondre que nopodien deixar tants fusells i, que l’Ajuntament de Lleida havia de comprar més fusells. La Paeriava respondre que els agafaria segur, però que n’adquiriria més si eren assequibles en el mercat.Tanmateix, veient el perill d’insurrecció tant prop, com ja he comentat anteriorment, vanacordar formar una partida de cavalleria per anar més ràpid alhora de controlar els enemics delsistema liberal.17

Els ànims estaven molt alterats i fruit d’aquest ambient tant mogut el 16 de gener de 1821van arribar notícies al ple municipal en les quals es va indicar que en els últims dies s’havienproduït diversos assassinats a Lleida a causa d’un atac absolutista aprofitant la confusió i lamultitud que es va aplegar entorn d’un ball públic. El dia 23 de gener es van obrir unesdiligències contra Josep Garriga, alies “Palil”, acusant-lo de ser l’artífex de la rebel·lió reialista.Pocs dies més tard la Paeria va realitzar un ban dirigit als veïns de Lleida als quals se’ls vaprohibir l’organització d’altres balls públics.18

Aquests incidents van tornar a situar a Lleida en un estat d’emergència i van potenciarencara més la Milícia Nacional. Les autoritats volien distribuir més armes pels seus membres,però de moment només disposaven de l’armament que se’ls va donar dels magatzems militarsde Lleida. Per aquest motiu, el regidor Agustí Plean va parlar amb el Comandant d’artilleria deLleida per tal d’arribar a un acord pel que feia al preu dels fusells amb l’objectiu de comprarmés armament ja que en un primer moment van comprar 97, i volien adquirir més.19

A continuació, el Comandant d’artilleria li va fer saber que des de Barcelona li vancontestar que tenien el preu de 102 rals de billó cadascun, el que suposava que el valor dels 97fusells primerament agafats va tenir el preu de 9.864 rals de billó, un cop rebaixats 30 rals debilló per tres baionetes que faltaven per donar. Però, la taxació dels perits lleidatans va reflectirla xifra de 6.720 rals de billó. Sens dubte es va obrir una negociació, amb l’ajut del cap polític,a fi de trobar un acord entorn dels 3.144 rals que n’hi havien de diferència.20

16. A.M.L. Actes de l’Ajuntament de Lleida, any 1821, p. 8-9 i 11.17. Op. Cit. p. 10-12.18. Op. Cit. p. 13-14 i 21.19. Op. Cit. p. 16 i 20.20. Op. Cit. p. 20.




203

Finalment, els membres de l’Ajuntament de Lleida van prendre la decisió d’agafar 116fusells, en principi al mateix preu (102 reials) fins que no hi hagués una rebaixa. El quesignificaria pagar 11.832 rals més, tot i què hi hauria una rebaixa d’aquest preu perquè faltavenpeces en algunes armes i, a més a més la neteja dels mateixos fusells. Aquesta disminució en elpreu va estar valorada en 2.200 rals, quedant així el cost definitiu en 9.632 rals de billó.21

Gràcies a un document tenim una relació de les armes existents als magatzems per a laMilícia d’infanteria i la de caballería. Fusells amb baioneta sense beina del calibre del 15: 154(d’aquests van poder disposar de 118 ja que 38 estaven arranjats per l’Ajuntament de Balaguer);fusells del calibre del 19 sense baioneta: 6; canons de fusells espanyols: 1.151; canons antics:444; canons de mosquetó: 13, canons francesos, 687; canons anglesos, 164; portuguesos, 26;hiorneses 81; i 315 d’altres classes; claus de fusells espanyols, 426; claus de fusells a lafrancesa, 591, angleses 120; i franceses 626. Encara que la majoria de les armes necessitavenuna recomposició.22

Per tal de tenir un control més exhaustiu de les armes existents i de les que en un futur properen farien ús els membres de la Milícia Nacional, a més d’evitar que poguessin caure en mansdels enemics, van designar els comandants a Carles Castañena per ser l’encarregat d’elaboraruna relació de tot l’armament que n’hi havia, alhora que van expressar al cap polític la necessitatde comptar amb un home capaç d’ensenyar a disparar les armes de foc a la nova partida decavalleria de la Milícia perquè no hi havia cap instructor a Lleida. Aquesta Milícia de cavalleriacomptava amb 15 milicians. El seu principal objectiu era tallar el pas als reialistes en les vies decomunicació.23

Però, l’augment d’armament tindria d’anar acompanyat en la mateixa proporció delnombre de voluntaris inscrits per formar part de la Milícia Nacional. Ramon Hostalrich,comandant del segon batalló de la Milícia Nacional, va comunicar que la força total del 2 batallóde la Milícia de Lleida s’hauria de compossar de 400 places. La força d’aquest segon batalló esdividiria en una primera companyia de 80 places, una segona de 75, una tercera de 80, unaquarta de 95 i una cinquena de 75. També va exposar les dificultats per a què aquest 400puguesin portar armes i vestuari, per tant l’ajuntament els hi havia de proporcionar.24

Per arribar a les xifres desitjades per Hostalrich al mes de febrer es va produir una cridaamb la finalitat de reclutar més milicians voluntaris. Però, aquest intent va fracassar. Calassenyalar que bona part de la població lleidatana no gaudia de suficients recursos financers pertal de deixar els seus oficis i negocis i dedicar-se a protegir el sistema liberal. A més a més calincidir en el fet que els jornalers, els estudiants i els pobres no podien formar part de la Milícia.Per tant, l’aspecte econòmic es clau per tal d’entendre el rebuig dels sectors més populars comels membres dels gremis o els artesans per actuar com milicians forçosos i enrolar-se amb elsvoluntaris, superant l’àmbit l’ideològic ja que només als voluntaris es pot considerar com

21. Op. Cit.22. A.M.L. caixa 1449,1493. Secretaria General. Correspondència rebuda, gener 1821, fulla 37. Lleida, 21

de gener de 1821, document signat per Amadeu de Mora.23. A.M.L. Actes i deliberacions de l’Ajuntament de Lleida, pp. 16-19; i Capdevila, Carme, La milícia

nacional a Lleida durant el Trienni Liberal (1820-1823). Lleida, 1986, tesi de llicenciatura, EstudiGeneral de Lleida, p. 67.

24. A.M.L. caixa 1449, 1493. Secretaria General. Correspondència rebuda, gener 1821, fulla 45. RamonHostalrich, Lleida, 27 de gener de 1821.




204

veritables defensors del sistema liberal i els forçosos encara que alguns puguessin mantenirsimpaties amb el règim constitucional doncs no els interesava formar part per raons de tipusmaterials.25

Aquesta hipòtesi pren més força al comprovar el gran nombre de ciutadans lleidatans quevan aplegar-se en la Paeria adduint diverses circumstàncies amb l’objectiu d’entrar en la llistad’exempts del servei personal de la Milícia Nacional forçosa.

En les actes de l’ajuntament es van escriure les persones exemptes dels dotze barrislleidatans, en alguns barris fins i tot s’indicà les causes i, els que van intentar quedar exclosos,però alguns d’aquestos últims no van tenir sort i van haver de complir les obligacions pròpiesdels milicians.

En total van ser 153 individus els que no van poder formar part segons la legislació de laMilícia Nacional. D’altra banda, van haver-hi 17 casos dubtosos i, per últim, 70 persones novolien realitzar el servei de la Milícia Nacional forçosa, però van tenir que fer-ho. Eren un31’4% de totes les sol·licituds que van arribar a la Paeria per tal d’establir si n’havien de complirles obligacions derivades de formar part de la Milícia, o quedar exclosos pels diversos motiusestablerts per la normativa vigent. Així doncs, gairebé una tercera part van intentar, sense sort,no integrar-se, el que feia pensar que si bé un motiu era l’econòmic emanat de realitzar acte depresència als seus afers i guàrdies, una part important caldria adduir-la al terreny ideològic jaque eren seguidors de l’absolutisme i no volien participar en la defensa del sistema liberal.26

Quadre 2: Exclosos de la Milícia Nacional l’any 1821.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Lleida de l’any 1821

Desglossant aquests 153 individus (cal recordar que no disposem de les dades dels barrisnovè, onzè i dotzè, que sumen la xifra de 27, per tant, només de 126 disposem de dades), 71 vanser exclosos per ser jornalers, 42 per ser pobres i 13, com s’indica al quadre 22 per altres motius.A més a més gràcies a aquesta informació, es pot establir la ubicació geogràfica per barrisd’algunes professions i d’on es produeix la concentració major de pobresa dintre de la ciutat.Els barris segon, setè i vuitè van destacar per tenir un alt índex de presència de jornalersagrícoles; mentre que els més pobres cal trobar-los en el barri primer, tercer, quart, sisè i vuitè.També vull esmentar que al rebutjar el sistema liberal als camperols i als sectors

25. A.M.L. Actes de l’Ajuntament de Lleida, any 1821, p. 17.26. Op. Cit. p. 36-37.

Grups socioprofessional %

Jornalers 56’4

Pobres 33’3

Altres motius: estudiants, oficials d’oficismenestrals i gremials que no tenien suficientpoder financer i adquisitiu per poderdedicar-se a les tasques pròpies dels mili-cians i deixar el seu negoci o treball senseningú que es pugues fer càrrec

10’3




205

econòmicament més dèbils, el que va generar va ser un grup d’oposició al regim imposat pelpropi Trienni liberal ja que aquests grups socio-professionals, sobretot els camperols, formaranpart de les partides reialistes que volien acabar amb el liberalisme a canvi del cobrament d’unsalari. Per últim apuntar que gràcies a aquest document tenim notícies dels milicians forçososja que dels 700-800 que hauria d’haver reclutat l’ajuntament 240 (153 ho van aconseguir) vanintentar trobar qualsevol resquici legal per no integrar-se a la Milícia, fet que dona més força al’argument que sostè que no volien prestar els seus serveis al sistema constitucional.

Un cop analitzat aquest procés, cal reflectir que ben diferent va ser l’exclusió de JoaquimMensa a causa de ser regidor, d’Antoni Ribé, per tenir més de 50 anys, de Pau Balaguer, pertenir el treball de la loteria, de Bonaventura Roca, per ser metge de l’Hospital de Santa Maria idel Comandant del segon batalló, Ramon Hostalric, per haver estat nomenat Fiscal del jutjat dePrimera instància de Lleida. Tot i què volien no van poder formar part de la Milícia Nacional jaque gaudien de càrrecs públics generant una incompatibilitat entre els seus oficis i el cosarmat.27

Al diumenge següent es va produir el jurament dels membres finalment seleccionats performar part de la Milícia Nacional. El primer Batalló i l’esquadra de les cavalleries (aquestaúltima va tenir serioses dificultats per implantar-se ja que encara no havien trobat un instructorper treballar amb els cavalls dels milicians i a part van rebre una notificació que els va impedirdisposar del servei de bagatges. Però, finalment al mes de juliol van aconseguir un sergent pertal d’encarregar-se de la instrucció de la cavalleria de la Milícia) van celebrar aquest acte sotala presidència del cap polític en la parròquia de Sant Llorenç mentre que el Segon Batalló ho varealitzar en la de Sant Joan sota la presidència del batlle segon. Uns dies abans a través d’un banes va informar a tota la població lleidatana sobre l’obligatorietat d’assistir que tenien els capsde família a aquest jurament. Aquest aspecte era molt similar a l’etapa absolutista en la quals’ordenava que aquestos fessin acte de presència a les seves cerimònies.28

El 21 d’abril de 1821 la Milícia Nacional va tornar a tenir una especial atenció per part delgovern municipal, aquest cop gràcies al brigadier de la mateixa, Esteban Llobera, el qual es vaencarregar de la persecució dels enemics públics del liberalisme. Llobera va proposar la creaciód’una nova milícia, aquesta vegada de caire més voluntari. Al dia següent, va presentar una llistadels individus (prop d’un centenar) que en formarien part d’aquesta Milícia voluntària. LaPaeria va donar permís per tal d’organitzar una companyia de Milicians Voluntaris i, a més amés es va comprometre a sufragar l’uniforme dels membres que no el no pugessin sufragar.29

Al poc temps el consistori va percebre un ofici del Govern Polític Superior de Catalunyaen el qual va comunicar que aquesta diputació havia rebut amb suma satisfacció la formaciód’una companyia de 83 milicians voluntaris. Tot i que a tenor de l’alt nombre d’habitants de laciutat de Lleida aquesta xifra havia d’augmentar-se, per tant havien d’admetre a tots els que espresentin i que compleixin la normativa del reglament del 31 d’agost de 1820. El brigadierEsteve Llovera es va encarregar d’organitzar-los. Segons les paraules del cap polític el vestuarique necesitaven en part sortiria del fons d’Arbitris de la diputació.30

27. Op. Cit. p. 17, 53 i 55.28. AML, Actes de l’Ajuntament de Lleida, any 1821, p. 38, 53 i 70.29. Op. Cit. p. 44-45.30. A.M.L. Caixa 1449, 1493, Secretaria general, correspondència rebuda, maig 1821, fulla, 154.




206

Quadre 3: Els 83 allistats a la companyia de milicians voluntaris, abril 1821.

Nom Càrrec Vestuari Professió

Magí Moretones Sergent primer Teixit i pantaló Sastre

Pau Aguilar Sergent segon res No consta

Josep Farreri Sergent segon Teixit i pantaló Botiguer

Antoni Pont Sergent segon Pantaló Forner

Isidre Bonis Sergent segon res Paleta

Josep Lleopart Sergent segon Vestuari complert Comerciant

Isidre Gaells Tambor res Revenedor

Francesc Sol Caporal primer Pantaló Marxant

Jaume Alvá Caporal primer Pantaló Botiguer

Andreu Ballespí Caporal primer res No consta

Bautista Romeu Caporal primer Pantaló Negociant

Josep Soldevila Caporal primer Pantaló Sabater

Bonaventura Jou Caporal primer Pantaló Revenedor

Francesc Musach Caporal primer Vestuari complert Hostaler

Pau Mora Caporal primer Pantaló Teixidor

Antoni Camps Caporal primer res Sastre

Domènec Grau Caporal primer Pantaló No consta

Francisco Pérez Caporal primer Pantaló Fuster

Ramón Vilasi Caporal primer No consta No consta

Francesc Farré Soldat res Jornaler

Antoni Marrasé Soldat Pantaló No consta

Bonaventura Sau-reu

Soldat res No consta

Joaquim Monterdit Soldat res Llaurador

Joan Samperi Soldat res No consta

Ignasi Queralt Soldat Pantaló Espardenyer

Luis Monterdit Soldat res Llaurador

Josep Domènec Soldat res No consta

Blas Bordalva Soldat Pantaló No consta




207

Josep Cuito Soldat res Hostaler

Pedro Iglesias Soldat Pantaló Sabater

Francesc Urrach Soldat res No consta

José Roldan Soldat Pantaló No consta

Salvador Gil Soldat res No consta

Pere Molinet Soldat res No consta

Miquel Ruigdeulles Soldat Pantaló xocolater

Joan Suñé Soldat Pantaló No consta

Serapi Morlins Soldat Pantaló No consta

José A. Sancho Soldat Pantaló No consta

Fidel Kimer Soldat Pantaló Rellotger

Francesc Miró Soldat Pantaló No consta

Pedro Cañelles Soldat Vestuari complert Espardenyer

Antoni Bosch Soldat Vestuari complert Taverner

Joan Pujol Soldat Pantaló Sastre

Antoni Roure Soldat res No consta

Salvador Barnola Soldat Pantaló No consta

Antoni Mur Soldat Pantaló Cobrador

Jaume Andreu Soldat Pantaló No consta

Pere Mias Soldat Pantaló No consta

Mariano Sans Soldat res No consta

Josep Pujol Soldat res No consta

Bautista Uguet Soldat Pantaló Cobrador

Maurici Buixadera Soldat res Cobrador

Joan Homs Soldat Vestuari complert Jornaler

José Campos Soldat res Comerciant

Antonio Canalda Soldat res Escrivà

Francesc Ribé Soldat Pantaló i casaca No consta

Sebastià Solanes Soldat Pantaló i casaca No consta

Josep Fuster Soldat Pantaló i teixit Hostaler

Sebastià Ribelles Soldat Pantaló i casaca No consta




208

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades reflectides a: A.M.L. Caixa 1449, 1493, Secretaria general,correspondència rebuda, maig 1821, fulla, 150.

Fixant-nos en les professions (tot i que no consten el 50’64%) es pot apreciar que elsmenestrals (17 en total, un 22’07%) van tenir més participació, seguits de ben aprop pelscomerciants (16, un 20’77%). D’altra banda cal destacar l’escassa participació dels llauradors ijornalers (4 en total, 5’08%; dos cadascun, 2’59%). Per tant, la base social que va sustentà elsistema liberal van ser els artesans. Pel que fa al vestuari es pot comprovar com un 37’3% vanportar només el pantaló (31), un 14’5% tenien tot el vestuari (12), un 38’5% no van dur res (32)i un 9’6% no consta (8). O sigui, es pot constatar les dificultats que hi van haver en l’àmbit delvestuari ja que només una minoria va gaudir d’uniforme, mentre que pràcticament la meitatsolament van aportar un pantaló i l’altra res.

Salvador Lamarca Soldat Vestuari complert No consta

Melchor Portabella Soldat Pantaló No consta

Ignasi Pàmies Soldat res No consta

Joan Bigons Soldat Pantaló No consta

Joan Bernadá Soldat res Argenter

Pau Rabasa Soldat res No consta

Joan Rosich Soldat Pantaló Sogaire

Mariano Mialpeix Soldat Pantaló Botiguer

Pere Reixach Soldat Pantaló No consta

Rosé Ricart Soldat No consta No consta

Josep Enric Soldat No consta botiguer

Joaquim Noet Soldat No consta Revenedor

Salvador Gayó Soldat res No consta

Domènec Freixenet Soldat No consta No consta

Anastasi Ricart Soldat No consta Botiguer

Joan Pereti Soldat No consta No consta

Mariano Freixa Soldat No consta No consta

Pau Borras Soldat res No consta

Francesc Boix Soldat res No consta

Mateo Pont Soldat res No consta

Gerònim Fabregat Soldat res No consta

Bonaventura Serret Soldat res No consta

Manuel Calderó Soldat res No consta

Ramon Reixach Soldat res No consta




209

Si havíem comprovat les enormes dificultats que va patir la formació i el desenvolupamentde la Milícia Nacional en la ciutat de Lleida, per motius principalment de tipus econòmic (acausa de la crisi general) i ideològic (seguidors de l’absolutisme), aquesta nova proposta, laMilícia Local, volia suplir les necessitats i les mancances originades d’un cos armat obligatori,ja que molts individus no van veure amb bons ulls la seva participació davant d’aquest projecteliberal (com ja hem analitzat, molts van intentar estar exempts i, d’altres aprofitaven qualsevolexcusa per no participar), mentre que aquesta nova milícia, al residir la seva principalcaracterística en la voluntarietat, les persones que es van apuntar ho van fer per motius derivatsde les seves pròpies conviccions polítiques.

A Lleida el 18 de maig de 1821 un ofici del batlle constitucional publicat en les actes del’ajuntament va indicar que hi havien a disposició de la ciutat 84 milicians voluntaris (86 ambels oficials) i en remanent 780 forçats, o sigui, membres de la Milícia Nacional legal si fessinfalta, però no estaven reclutats i molt menys armats i vestits (només cal comprovar que si restemals 868 previstos pel decret del 31 d’agost de 1820 de les Corts els 86 obtenim la xifra dels 780).També va assenyalar que la Milícia Local havia de fer-se càrrec de les guàrdies de les presonsde Lleida i que hi havien més individus que volien ser voluntaris i que s’acceptaria de bon gratla incorporació de futurs nous milicians voluntaris, ja que Joaquim Nonet, Pau Rabassa, PauBonàs, Josep Enric havien de donar-los de baixa d’aquest nou cos, el primer per sordesa i elsaltres tres perquè van ser allistats sense el seu consentiment.31

Des del mes de juny de l’any 1821 fins a l’octubre molts habitants volien ser membres, 91en total, però d’aquests no van ser admesos 24. Per contra van admetre definitivament a 67.32

Quadre 4: Recompte de les professions dels 67 voluntaris allistats a Lleida entre juny ioctubre del 1821.

Font: Elaboració a partir de les dades: A.M.L. Caixa 1449, Correspondència rebuda juny-octubre 1821

Segons es pot consultar en el quadre 4 va predominar la menestralia en la composició dela Milícia, seguits pels llauradors (propietaris benestants) i pels empleats, membres de lesprofessions liberals i els comerciants. D’aquesta composició social es pot extreure que els grupsque van pertànyer al sector agrari (el més nombrós a Lleida) no es van veure gaire representants

31. A.M.L. Actes de l’Ajuntament de Lleida, any 1821, p. 50-52.

Professions Nombre de milicians %

Menestrals 16 24

Llauradors 13 19

Empleats 8 12

Professions liberals 8 12

Comerciants 6 9

Militars 4 6

Hisendats 2 3

No consta 10 15




210

en el nou sistema polític, per la qual cosa la seva participació a la Milícia va ser escasa (nomésuna cinquena part). En canvi van ser les masses urbanes, menestrals i burgesos (comerciants,empleats i professions liberals) el qui van integrar la Milícia Voluntària. Així doncs es potafirmar que les classes socials més benestants van dominar aquesta institució. A Madrid (quadre29) també els menestrals van ser la classe social més nombrosa. Això significà que les capesurbanes eren les més interessades pel nou règim liberal.33

Quadre 5: Evolució de la normativa entorn de la Milícia Nacional.

32. Els 24 que no van ser admesos van ser: Antoni Farré, Josep Saura, Josep Queralt, Antoni Pont, AntoniFarré, Francesc Boix, Josep Camps, Maurici Buixadera, Nicolau Biosca, Narcís Sanges, AntoniMiranda, Antoni Garralda, Joan Sangenís, Josep Vallverdú, Bonaventura Esterri, Pere Castelló, JosepRius, Antoni Miranda, Bonaventura Gomis, Bautista Móns, Narcís Sauges, Pau Farré, Narcís Biosca iJosep Camins.Els 67 que van admetre van ser: José Marcos, Bautista Sans (revenedor), Pau Farré, Juan Unguia(llaurador), Joaquim Miranda, Josep Comes, Josep Pinós, Francesc Pocurull, Josep Camins, RamonComes, Ramon Hostalrich (advocat, va portar l’uniforme complert), Andreu Quer (comerciant,vestuari complert), Josep Molins (comerciant, vestuari complert), Armengol Vilaplana (espardenyer,pantaló i botins), Manuel Fuster (fabricant de fideus, no va portar res), Narcís Musach (escrivà, pantalói botins), Antoni Reixach (llaurador), Manuel Fuster i Vaquer (escrivà), Pedrol Homs (teixidor), JoséA. Cort (comerciant), Antoni Cabau (músic), Antoni Castelló (músic), Jaume Carrera (llaurador),Bonaventura Ponts (comerciant), Ramón Aragonés (comerciant), Magí Baiget (paleta), Vicente Acho(escrivà), Juan Dodina, Magí Rabasa (sogaire), Antoni Calderó (majordom), Josep Miralles, AlbertComes (espardenyer), Carlos Ingles (mestre de cases), Francesc Carrera (hisendat), Anastasi Peret(sastre), Rafael Montes (militar retirat), Josep Biguera (llaurador), Josep Cavaller (militar retirat),Antoni Casals (militar retirat), Domingo Latorre (cirurgià), Josep Ges (llaurador), Antoni Miret(llaurador), Joan Cercó (comerciant), Pere Mangues (espardenyer), Diego Vilanova (argenter),Francesc Barta (llaurador), José Zaragoza (llaurador), Ignasi Velot (llaurador), Pau Pinos (llaurador),Francesc Florensa (forner), Francesc Felip (hisendat), Manuel Cabero (guarda), Antoni Belli (cirurgià),Rafel Prim (cirurgià), Jaume Esterri (espardenyer), Josep Vallverdú (espardenyer), Domingo Ociego(llaurador), Joan Pons (llaurador), Ramon Macias (militar retirat), Pere Gort (llaurador), BonaventuraSaureu (paleta), Bonaventura Esterri (espardenyer), Jaume Roig (espardenyer), Gaspar Grau (sabater),Antoni Vives (llaurador), Tomas Sanmarti (empleat) i Francesc Moragues (apotecari).Per realitzar un seguiment dels nous allistats a la Milícia Voluntària consultar: A.M.L. Caixa 1449,Correspondència rebuda juny-octubre 1821, fulles 186, 197, 215, 222, 224, 229, 273, 282, 444 i 471.

1820 La Junta provisional el 24d’abril va publicar el regla-ment provisional de la Milí-cia

Reglament de Corts sobre laMilícia el 31 d’agost.Creació de la MilíciaNacional o Forçosa

1821 Creació de la primera com-panyia de milicians volun-taris a Lleida al mes d’abril.Naixement de la MilíciaVoluntària

Des d’aquest moment vancoexistir la Forçosa amb laVoluntària

1822 Decret de Corts del 29 dejuny pel qual s’unificavenles dues milícies

La nova Milícia, anomenadaMilícia Voluntària Nacionalo Milícia Nacional Local vaagrupar la Nacional oForçosa i la Voluntària oLocal




211

Font: Elaboració pròpia a partir de les Actes de l’Ajuntament de Lleida, 1820-1822.

A finals d’agost van ingressar en el cos del Milicians Voluntaris Antoni Cabau (per tocarel tambor) i Anton Castells (per encarregar-se del xiulet). Aquests dos nous ingressos notindrien més transcendència si no fos pel fet que haurien de formar part de la Milícia forçosa,però van afegir-se a la Local, al igual que Jaume Carrera (llaurador) Bonaventura Pons i RamonAragonès (comerciants), Magí Baget (paleta) i Vicent Achon (escrivà). Això, ens faria pensar,primer de tot, que no volien participar de la Milícia Nacional forçosa i, d’altra banda ensmostraria la intenció d’altres individus per canviar un cos per l’altre d’una forma continua.Mentre que a l’any 1820 es va inscriure tan sols 34 ciutadans a la Milícia de manera voluntària,l’any 1821 n’hi van haver 137 individus, per tant, sumant aquesta xifra amb els 34 honoraris del’any 1820 tenim un total de 171 milicians voluntaris. L’increment cal explicar-ho pels recursosemprats pel poder municipal (per a estimular els veïns a l’allistament van costejar l’uniforme atot aquell milicià que no tingués recursos econòmics) i pels avantatges que gaudien els miliciansvoluntaris, per exemple, es reduïa el temps de servei a l’exèrcit regular. Aquestes preferènciesatorgades als voluntaris produirien el trasbals de molts milicians forçosos cap a la Milíciavoluntària.34

El 12 de setembre va arribar un ofici de Bartolomé Vidal a l’ajuntament del dia 8 desetembre en el qual es donava la notícia que va allistar-se en qualitat de milicià voluntari deLleida el ciutadà Rafael de Riego, Mariscal de Camp de tots els exèrcits Nacionals. Sens dubte,aquest esdeveniment va tenir una enorme repercussió en tota la ciutat, primer de tot, va donarmolts ànims als membres del consistori com tots els seguidors del liberalisme i particularmenta tots els milicians i, a més a més Riego, l’artífex de la revolució de l’any 1820, al reconèixerl’esforç lleidatà per mantenir vigent l’esperit liberal va atorgar a la ciutat un gran prestigi dinsde l’àmbit nacional. L’ajuntament va rebre aquest gest amb suma satisfacció i li va mostrar laseva eterna gratitud.35

L’exemple de Riego el van seguir 14 individus més que es van allistar a la MilíciaVoluntària (Joan Cercó, comerciant; Pere Mangues i Jaume Asterri, espardenyers; DiegoVillanosa, argenter; Francesc Florensa, forner; Francesc Felip, hisendat; Manuel Corberó,guarda del magatzem d’artilleria; Rafael Prim i Antoni Belli, cirurgians; i, per últim, AntoniMinet, Francesc Barita, José Zaragoza, Ignasi Belot i Pau Piñol, llauradors). Concretament, el

33. Capdevila, Carme, La milícia nacional a Lleida durant el Trienni Liberal (1820-1823). Lleida, 1986,tesi de llicenciatura, Estudi General de Lleida, pp. 123-124; i Pérez Garzón, Juan Sisiona, MiliciaNacional y revolución burguesa. El prototipo madrileño. 1808-1874. Madrid, 1978, Alianza, p.180.

34. A.M.L. Actes de l’Ajuntament de Lleida, any 1821, p. 76; i Capdevila, Carme, La milícia nacional aLleida durant el Trienni Liberal (1820-1823). Lleida, 1986, tesi de llicenciatura, Estudi General deLleida, p. 87-88.

35. Op. Cit. p. 82; Capdevila, Carme, La milícia nacional a Lleida durant el Trienni Liberal (1820-1823).Lleida, 1986, tesi de llicenciatura, Estudi General de Lleida, p. 88; i A.M.L. Caixa 1448, carpeta 1493,Secretaria General, fulla 361: Bartolomé Vidal “Tinc la satisfacció i l’alt honor de donar a conèixer queel ciutadà Rafael de Riego, Mariscal de Camp dels exèrcits nacionals i primer heroi de la llibertat civils’ha incorporat i presentat voluntari entre les files dels honrats milicians del meu comandament.Aquesta generosa acció, filla del patriòtic cel que abriga el seu pit al pas que afegeix un llorer a lacorona, ens ha engrandit i omplert d’alegria”. Posteriorment es va produir la contestació de Rafael deRiego a l’ofici del 12 de setembre de 1821 que va enviar-li Bartolomé Vidal en el qual va comunicarl’aprovació que va efectuar el govern local respecte a la seva sol·licitud de formar part de la MilíciaNacional. Riego va mostrar la seva alegria vers la ciutat i els seus habitants ja que va informar que desde la seva arribada tot van ser elogis cap a la seva persona, mostrant la seva eterna gratitud. Fulla 373.Lleida, 16 de setembre de 1821.




212

18 de setembre van rebre els milicians els seus títols acreditatius. Amb totes aquestesincorporacions es van poder formar dues companyies. Això verifica que el retraïment de lapoblació cap a la Milícia no radica en la manca de voluntat política dels ciutadans, sinó en lamanca de mitjans per uniformar-se.36

Si els lleidatans van poder adquirir els uniformes, gràcies, en part, va ser a les aportacionsde particulars. Segons Pérez Garzón, la burgesia donava diners a les institucions que donavasuport, a fi que aquestes poguessin defendre amb les armes els seus negocis. Situació quecontrastava amb l’estat de la Milícia forçosa.37

2.3. La Milícia Nacional i la defensa de la ciutat

El 25 de gener de 1822 la Paeria va rebre un ofici del cap polític en compliment d’una reialOrdre en la qual va proposar que els convents suprimits pel nou govern liberal fossin edificisutilitzables per la Milícia Nacional. El govern municipal va contestar que ja tenien dos quartersa la plaça de Sant Joan i que els convents suprimits del Carme, Agustins, Mercenaris i Caputxinsno els podien utilitzar per ser massa petits i, a més a més estaven en obres, però en cas d’extremanecessitat podien utilitzar el dels Caputxins perquè era el més gran.38

Aquest apunt ens il·lustraria com la desamortització de les propietats eclesiàstiquesmitjançant l’aplicació de la nova normativa liberal a més d’anar destinada a cobrir en part eldèficit econòmic de l’Estat va facilitar, gràcies a l’adquisició de diversos immobles, l’impulsdels propis organismes liberals ja que gaudien de la possibilitat d’escollir l’escenari més adient.Tot i que cal recordar que fins l’any 1835 la desamortització no es va consolidar. D’altra bandaaquesta notícia ens serveix per establir el punt geogràfic central de la pròpia Milícia, en el casde Lleida, va ser la Plaça de la Constitució.

Pel que fa a l’armament de la Milícia, s’ha d’assenyalar que el 4 de novembre de 1821, elguàrdia del magatzem d’artilleria de l’exèrcit, Manuel Corberó, va indicar que havia rebut els153 fusells, per tant, es van quedar sense fusells els membres de la Milícia Voluntària en elmoment en el qual es van generar més incidents. Òbviament, els caps d’aquesta Milícia vanexposar-li al President de la província la necessitat d’obtenir alguns fusells. Aquest el 29 degener de 1822 va enviar un ofici a la Paeria amb l’objectiu d’ordenar-li que lliurés al comandantde la Milícia Voluntària els 40 fusells que estaven dipositats en les cases consistorials. Tambéva informar que seria molt important armar també a la Milícia Nacional per tal d’assegurarl’ordre i la tranquil·litat pública.39

Arribats al mes de setembre del 1822 a Lleida va publicar-se el Decret de les Corts del 29de juny. Aquest va modificar les Milícies Locals. La Paeria va aprofitar-ho per invitar als jovesde Lleida ha apuntar-se en un dels seus tres rams (infanteria, artilleria i cavalleria) i per demanaral Comandant Militar de la Província de Lleida el lliurament de l’armament i les municionsnecessàries que es trobaven en els magatzems nacionals. Aquesta nova Milícia (MilíciaVoluntària Nacional o Milícia Nacional Local) unificava les dues existents, la Nacional o

36. A.M.L. Actes de l’Ajuntament de Lleida, any 1821, p. 84-85.37. Op. Cit. p. 90; Pérez Garzón, Juan Sisinio, Milicia nacional y revolución burguesa. Madrid, 1978,

p.60; i Capdevila, Carme, La milícia nacional a Lleida durant el Trienni Liberal (1820-1823). Lleida,1986, tesi de llicenciatura, Estudi General de Lleida, p. 90.

38. Actes de l’Ajuntament de Lleida, any 1822, p. 15.39. Op. Cit. pp. 15-16.




213

forçosa i la Voluntària o Local. Pretenia organitzar millor aquest servei amb l’objectiu dedefensar amb més eficiència el règim liberal. Com va succeir anteriorment el fons de Propis iArbitris de la Paeria i la Diputació provincial haurien de sufragar aquest cos armat. Des dels 20anys fins als 45 s’establia l’obligatorietat en el servei de la Milícia, a tot aquell ciutadà quetingués propietats i mitjans de subsistència. A l’hora s’obria les possibilitats com a voluntaris apartir dels 18 anys. La nova reglamentació també va contemplar un ampli ventall d’excepcions:delinqüents, impedits físics, tots aquells que complien un paper públic en l’alta jerarquia, tambéels funcionaris, els que gaudien d’un càrrec públic i algunes professions liberals, com les demetge, apotecari i veterinari. Per últim eren eximits els criats i jornalers que no disposaven demitjans. Tots aquests estaven obligats a contribuir a la Milícia amb cinc rals mensuals, aexcepció dels criats i jornalers. Així doncs, es va produir una gran identificació entre la Milíciai la defensa de la propietat.40

La nova Milícia unificada restava estructura en tres batallons: el d’infanteria (JosepLamarca era el seu comandant), el de cavalleria (comandat per Joan Francesc) i el d’artilleria(Manuel Fuster i Vaquer). Per tant, es va crear un nou batalló, el d’artilleria. Cadascun d’aquesttenia una companyia de granaders i una altra de caçadors (se’ls va encarregar la missió deperseguir a les faccions reialistes), el que denota l’augment dels voluntaris. En aquestareformada institució el poder municipal es va encarregar de l’organització i del funcionamentintern, mentre que el cap polític i la Diputació provincial tindrien al seu càrrec les decisionspolítiques. Gairebé simultàniament a l’aparició del nou reglament es va crear a la ciutat deLleida la Diputació provincial. El nou cap polític va ser José Cruz Muller. Aquesta institucióestarà formada per membres de la burgesia i segons indica Josep Lladonosa tindrà un caràcterforça moderat, això sí, va significar la desaparició de bona part de la dependència que hi haviarespecte a la Diputació de Barcelona.41

2.4. L’organització de la resistència liberal davant l’atac absolutista: El paper de la laMilícia Nacional.

A l’any 1823 la forta resistència de les autoritats liberals amb l’objectiu de protegir la ciutatde la invasió reialista va continuar, tot i la seva dificultat a causa de l’escassetat d’efectius enles seves tropes, sobretot les destinades a defensar i vigilar la ciutat. Per aquesta raó eraimportant el reforç dels milicians voluntaris que deixaven les seves activitats econòmiques (elstallers, botigues, o el camp) per lluitar contra els absolutistes per tal de mantenir lliure la ciutat.La necessitat d’efectius militars i la seva manutenció van ser els dos principals problemes alhorad’assegurar-se una major protecció per la ciutat. Un altre aspecte a destacar va ser l’existènciade molts presoners a l’interior de Lleida com a conseqüència de les nombroses detencions acausa del creixement de tot tipus de delictes.

Al mes de maig de l’any 1823 un ofici del Comandant Militar de Lleida va comunicar queera absolutament necessari per tal de garantir una idònia defensa de la ciutat i la fortificació deles seves muralles i baluards l’apropiació de l’església de la Magdalena. El govern municipal va

40. AML. Actes i deliberacions de l’Ajuntament de Lleida, any 1822, p. 69; Capdevila, Carme, La milícianacional a Lleida durant el Trienni Liberal (1820-1823). Lleida, 1986, tesi de llicenciatura, EstudiGeneral de Lleida, p. 136-139; Pérez Garzón, Juan Sisinio, Milicia Nacional y revolución burguesa. Elprototipo madrileño. 1808-1874. Madrid, 1978, p. 259; i Lladonos Pujol, Josep, Història de laDiputació provincial de Lleida, vol. 1. Lleida, 1973.

41. AML. Actes de l’Ajuntament de Lleida, any 1822, p. 82.




214

donar la seva autorització i va ordenar el trasllat de la parròquia de Magdalena a l’església del’extingit convent de les Carmelites calçades de Lleida. Sens dubte, la col·laboració entre elpoder civil i el militar va permetre resistir amb molta més força.42

L’evolució de l’administració de la resistència i de la defensa de la ciutat va comportarl’ocupació del convent dels Dominics per les tropes de l’exèrcit nacional, aquest espai eral’utilitzat pel Comissionat del Crèdit Públic de Lleida per emmagatzemar el gra. Aquest òrganen un ofici va demanar al Comissionat Militar un altre edifici. Després d’una negociació entreel govern municipal i el Comandant Militar el lloc escollit va ser la part de dalt de l’almodígràcies a la cessió que va realitzar l’ajuntament.43

L’Ajuntament de Lleida va rebre un ofici de la Junta Auxiliar de defensa del 23 de setembreen el qual diversos patriotes i també expatriats (eren liberals que van marxar de les zones iterritoris ocupats pels reialistes) lleidatans van manifestar un nou projecte que va consistir en laformació d’una Companyia Cívica composta per ciutadans per tal de defensar millor la ciutat.El comandant militar va acceptar aquesta proposta i a continuació va explicar les sevesobligacions que consistien en menjar el mateix que la tropa de l’exèrcit (una ració diària), nocobrar (com la milícia nacional voluntària), però si patien un setge o un atac directe si rebrienun sou (el mateix que els membres de l’exèrcit). A l’ajuntament també li va agradar aquesta ideai va realitzar un ban per promoure dintre de Lleida que la gent s’apuntés a aquesta iniciativa.44

Com a darrer apunt assenyalar que les tropes totals (sumant els milicians, l’exèrcit i laCompanyia Cíviaca) que defensaven la ciutat a les acaballes del règim constitucional van serforça abundants, o sigui, pràcticament la meitat de la població va tenir com a missió protegirLleida davant l’asedi reialista. Infructuosament, tanmateix, el Trienni Liberal a Lleida vafinalitzar l’octubre de 1823. L’1 d’octubre de 1823 Ferran VII en un Reial Decret va anul·lartotes les disposicions del govern liberal. La irrupció de la Santa Aliança en els assumptes internsespanyols va ensorrar el projecte liberal, condemnant la població a tornar a coexistir amb elfeudalisme. En definitiva, la ciutat lleidatana va intentar mantenir la pervivència del sistemaliberal fins a la l’últim al·lè.

3. Comparativa del nombre i composició social dels milicians de Lleida,Reus i Madrid durant el Trienni Liberal

A mode d’anàlisi final m’agradaria realitzar un darrer balanç en el qual n’hi ha cinc quadresque mostren l’estructura socioprofessional de la ciutat de Lleida, d’una porció representativadels milicians de Lleida i el total dels milicians de Reus, de Madrid a l’any 1823 i a Madrid alllarg del Trienni Liberal.

Quadre 6: Grups socioprofessionals a Lleida.

42. AML. Actes de l’Ajuntament de Lleida, any 1823, p. 103-104.43. Op. Cit. p. 134.44. Op. Cit. p. 183.

Nomenclatura %

Pagesos-arrendataris-jornalers 50’31

Menestrals 21’27




215

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades: Casals, Quintí, Canvi econòmic i social en el pas de l’anticrègim a l’estat liberal: Lleida en la primera meitat del segle XIX, Espai/Temps, núm.38, 1999, p. 57-62.

Al quadre número 5 es pot observar com el conjunt de població dedicada al camp agrícolaa Lleida representava la meitat dels individus actius de la ciutat mentre que tota la resta noméspodia amb prou feines igualar el registre anterior. Dintre d’aquest segon grup ultra heterogenihi van destacar els menestrals-artesans, amb més d’una cinquena part, seguits a molta distànciapels comerciants, professions liberals i els funcionaris. Esmena a part mereixen els dos grupsque tradicionalment van donar més suport a l’Antic Règim, la noblesa i els eclesiàstics, que toti tenir una minsa representació acumulaven pràcticament la totalitat del control municipal al’absolutisme i, en bona mesura, continuaran mantenint amplies quotes de poder a l’etapaliberal, sense deixar de banda, el seu domini econòmic.

Després d’aquesta primera valoració cal comentar que en una ciutat bàsicament agrària,sense un ampli contingent comercial, es lògic que tant el liberalisme com la Milícia Nacionalcomencessin amb una força minsa, però com s’ha pogut plasmar en aquest treballd’investigació, poc a poc, els menestrals i els membres de les professions liberals van prendreel control de la situació i es van convertir en els baluards del liberalisme a Lleida, defensant-lofins a les últimes conseqüències en unes circumstancies molt adverses ja que la ciutat al estarsituada a l’interior no gaudia del dinamisme i del cosmopolitisme dels nuclis urbans assentatsal litoral.

Quadre 7: Estructura socioprofessional d’una porció representativa de milicians deLleida al Trienni Liberal.

Comerciants 9’34

Professions liberals 6’12

Funcionaris 4’43

Propietaris-hisendats 3’6

Eclesiàstics 3’22

Altres 1’73

Nomenclatura Nombre %

Artesans 59 31’21

Llauradors 33 17’46

Comerciants 29 15’34

Professions liberals 28 14’81

Empleats 11 5’82

Hisendats 3 1’6

Jornalers 3 1’6

Estudiants 2 1’06

3. Comparativa del nombre i composició social dels milicians de Lleida, Reus i Madrid durant el Trienni Liberal



216

Font: Casals, Quintí, Milicia Nacional, liberalismo y progresisimo. El prototipo leridano en los primerosdos tercios del siglo XIX. Trienio, nº 35, mayo 2000, p.130; AML, caixes 1.448 i 1.449; i AML, llibredel cadastre de 1820 a 1823.

Si comparem el quadre número 5 amb el 6 es pot comprovar que els grupssocioprofessionals dedicats al sector agrícola passen de tenir una representació del 50% pel quefa a la població activa a aproximadament un 20% del total del nombre de milicians, o sigui, elrègim liberal va prescindir dels jornalers ja que només van tenir en compte els individus dedicatsal camp amb un cert poder adquisitiu. Per tant, els camperols es van convertir en un grup (forçanombrós) marginat del sistema liberal ja que no el va deixar participar a les seves institucions ipols de poder. A més s’ha de sumar dos factors com van ser la crisi econòmica general il’actuació de molts eclesiàstics contraris al règim constitucional per poder tenir present i establirel fort rebuig que va protagonitzar aquest grup socioprofessional vers el sistema liberal.

Una vegada delimitada la baixada percentual del sector camperol i jornaler s’had’assenyalar que aquest buit va ser ocupat pels altres grups ja que tant els artesans-menestralscom els comerciants, les professions liberals i els funcionaris van augmentar la sevarepresentació. Per tant, els artesans-menestrals es van convertir en el principal suport del règimliberal, gairebé doblant la seva importància respecte als llauradors, comerciants i membres deles professions liberals. En definitiva, la població activa estrictament urbana va assolir un majorprotagonisme i poder en el sí del nou sistema polític instaurat al 1820.

Quadre 8: Estructura socioprofessional dels 2.216 milicians de Reus al Trienni Liberal.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades: Vallverdú, Robert, El suport de la Milícia Nacional a larevolució burgesa a Reus (1793-1876), Reus, 1989, Associació d’Estudis Reusencs, p. 166.

Després d’analitzar els quadres relatius a Lleida m’agradaria comparar-los amb d’altresnuclis urbans com Reus, una ciutat que en aquest moment tenia una població molt similar a lade Lleida (al voltant dels 12.000 habitants), però es troba situada al litoral català, no a l’interiorcom Lleida, per tant, la seva estructura socioprofessional era diferent ja que els sectorsagrícoles, òbviament, no van tenir tanta importància, mentre que els sectors comercials i

Altres- No consta 21 11’11

Total 189 100

Nomenclatura %

Artesans 50’63

Llauradors o pastors 16’66

Comerciants 11’65

Assalariats 4’16

Altres 4’16



Empleats 1’03




217

sobretot els dedicats a la producció gremial-artesanal van assolir una major representació. Aixídoncs, sembla força coherent que els artesans es trobin en primer lloc, tot i que a Reus vanarribar al 50%, una xifra molt més elevada que el 31% de Lleida, aquesta dada ens indicaria laimportància que van tenir els petits productors urbans a Reus. D’altra banda s’ha de comentarque els llauradors a les dues ciutats van comptabilitzar un registre molt similar, entorn al 16%,mentre que sobta a primer ull l’escassa participació dels comerciants i dels membres de lesprofessions liberals a Reus.

En definitiva, els sectors que en general i tradicionalment van donar suport a l’Antic Règimtenien un 55% de la població activa (hisendats, nobles, propietaris, llauradors, camperols ieclesiàstics), mentre que només van participar en aproximadament un 20% a la Milícia. Percontra l’altre 45% (artesans, menestrals, comerciants, professions liberals i empleats) va assolirel 80% dels milicians.

Quadre 9: Estructura socioprofessional de la Milícia Nacional de Madrid.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades: Pérez Garzón, Juan Sisinio, Milicia Nacional y revoluciónburguesa. El prototipo madrileño. 1808-1874. Madrid, 1978, Alianza, p. 347.

Finalment, aprofitaré l’estudi realitzat per Pérez Garzón a Madrid per completar aquestacomparació. La capital del regne esta ubicada també a l’interior, però es va caracteritzar perallotjar l’administració i la burocràcia de l’Estat a més de tenir un alt percentatge de poblacióactiva dedicada a la menestralia i a l’artesanat (com a Reus) i al comerç ja que el sistema nodalespanyol facilitava aquest últim aspecte. Com abans ja hem establert la importància que vanassolir els nuclis urbans en la defensa del règim constitucional es pot assenyalar que una de lesprincipals ciutats juntament amb Barcelona del regne espanyol va donar un alt suport al sistemaconstitucional, com per exemple, van demostrar als successos del 7 de juliol del 1822.

Així doncs, a Madrid, a diferència de Lleida i Reus, el sector agrari era pràcticamentinexistent, fet que va propiciar la seva nul·la participació a la Milícia. Al llarg del TrienniLiberal la petita producció artesana, els individus dedicats a les activitats mercantils, elsfuncionaris i els membres de les professions liberals van dominar la Milícia.

Excepte la representació dels menestrals, a les dues ciutats catalanes no van tenir tantarepresentació a la Milícia els individus dedicats a les activitats mercantils, els funcionaris i elsmembres de les professions liberals. Però aquests quatre grups socioprofessionals eren elsprincipals valedors del règim liberal. Per tant, Madrid va erigir-se com la ciutat més “liberal” entant que a Milícia els sectors agraris no van assolir una quota de poder elevada. Per contra

Nomenclatura %

Petita producció artesana 27’4

Activitats mercantils 21’6

Empleats 20’7


Assalariats 7’4

Propietaris 6’16

3. Comparativa del nombre i composició social dels milicians de Lleida, Reus i Madrid durant el Trienni Liberal



218

valoraríem a Lleida com una ciutat més propera a l’absolutisme per la seva mancança de comerçi burocràcia administrativa i a Reus com una ciutat força liberal, però massa dominada pelspetits productors urbans i amb una relativament escassa participació dels grups comercials i delindividus dedicats a les professions liberals.

Quadre 10: Estructura socioprofessional dels milicians de Madrid l’any 1823.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades: Pérez Garzón, Juan Sisinio, Milicia Nacional y revoluciónburguesa. El prototipo madrileño. 1808-1874. Madrid, 1978, Alianza, p. 356-363.

4. Conclusions

La pervivència de l’Antic Règim i de l’absolutisme a l’inici del Trienni Liberal a la ciutatde Lleida es va veure reflectida amb els greus problemes inicials que hi van haver per organitzarla Milícia Nacional. Això ens va indicar que no hi havia molt individus amb tendència liberal ique la major part de la població treballava en l’àmbit agrari, o sigui, no hi havia gaire comerç iels individus dedicats a les professionals liberals o no eren molts quantitativament o no tenienmassa poder polític i econòmic.

Des dels principis de la instauració del nou model liberal ja va iniciar-se la contrarevolució,com així va mostrar-ho un imprès trobat a la ciutat en el qual es va animar a la realització d’unainsurrecció contra les Corts per ensorrar el nou sistema. L’ajuntament va reaccionar ràpidamenti va adquirir armament per repartir-lo entre els membres de la Milícia Nacional. O sigui, laconsolidació i l’actuació del bàndol reialista va potenciar l’organització de la Milícia a la ciutatlleidatana.

Per aturar l’avanç dels seguidors absolutistes, l’abril de l’any 1821 es va crear una novamilícia, aquesta vegada de caire voluntari. Ràpidament la Paeria va rebre un llistat amb uncentenar d’individus apuntats, la qual cosa va demostrar que aquesta iniciativa va tenir molt mésèxit que l’anterior. L’altra milícia va fracassar a Lleida perquè era obligatòria, fet que vadespertar molt poc interès entre els ciutadans. La Milícia Local va triomfar perquè la sevaprincipal característica residia en el voluntarietat. Les persones que es van apuntar ho van ferper motius derivats de les seves pròpies conviccions polítiques.

Nomenclatura %

Assalariats 33

Artesans 25’2

Funcionaris-empleats 22’1

Comerciants 4’98

No consta 4’8


Militars retirats 2’4


Fills de veïns 1’5




219

L’ajuntament per aconseguir consolidar aquesta nova milícia es va comprometre a sufragarl’uniforme dels membres que no poguessin pagar a través dels diners sobrants del fons de propisi Arbitris. També van acordar costejar l’armament i la manutenció d’aquest nou cos. Fins i totvan comptar amb el suport d’un mecenes anònim a Lleida que va poder avançar una gran partidade rals de billó per fer front a les primeres adquisicions de la companyia. Això constatarial’arrelament de la ideologia liberal en alguns sectors econòmics capdavanters, sobretot dins delmedi comercial i vinculat a les professions liberals, els grups més oberts i cosmopolites.

El nombre de milicians que en van formar part l’estiu de l’any 1821 ens poden mostrar elfort perill que ja va assetjar al poder liberal, ja que els reialistes van actuar en diverses zones dela província de Lleida.

L’èxit de la Milícia Voluntària va alertar al consistori municipal, el qual va establir unaforta depuració i control sobre els nous membres de la Milícia Voluntària per desconfiança i perevitar lliurar armament als absolutistes. Tots aquestes actuacions van reflectir que, a l’estiu del1821, la fractura social era inevitable i l’avenç de la contrarevolució, molt organitzada, cadavegada era un perill major al qual la Paeria havia de fer front ràpidament per tal d’aconseguir latranquil·litat pública i la continuïtat del règim liberal.

El 12 de setembre de l’any 1821 va allistar-se en qualitat de milicià voluntari de Lleida elciutadà Rafael de Riego, Mariscal de Camp de tots els exèrcits Nacionals. Sens dubte, aquestesdeveniment va tenir una enorme repercussió a tota la ciutat. Primer de tot, va donar moltsànims als membres del consistori com a seguidors del liberalisme i particularment a tots elsmilicians, i a més a més Riego, l’artífex de la revolució de l’any 1820, al reconèixer l’esforçlleidatà per mantenir vigent l’esperit liberal va atorgar a la ciutat un gran prestigi dins de l’àmbitnacional. Lleida, definitivament es va convertir en un baluard del liberalisme moderat. Això sí,un enclavament cada vegada més pobre, ja que van continuar els problemes econòmics crònicsde l’ajuntament, que no li van permetre aconseguir l’armament i les municions que necessitavala Milícia Voluntària.

Davant de l’atac contrarevolucionari a gran escala els liberals van decidir reorganitzar elseu braç armat. Per fer-ho, van unificar les dues milícies existents, la Nacional i la Voluntària oLocal. Amb aquesta proposta es va pretendre organitzar-la millor a fi de defensar amb méseficiència el sistema liberal. El cost derivat d’aquesta reorganització va provocar la suspensiódel finançament de les grans cerimònies religioses, només es va mantenir el culte i els sacerdots.Aquesta decisió va generar un profund distanciament entre el govern municipal i l’estamenteclesiàstic. Va ser la constatació de l’enfrontament total entre l’ajuntament i l’Església. Enconjunt aquest factors ens mostren una deplorable visió de la realitat lleidatana, endinsada enun caos total com a conseqüència de l’esclat d’una guerra civil.

4. Conclusions http://seneca.uab.es/hmic



220



MISCEL·LÀNIA-2007 ISSN 1696-4403 Graciela Daleo

221

El movimiento popular y la lucha contra la impunidad enla Argentina

Graciela Daleo (Universidad de Buenos Aires)

Resumen / Resum / AbstractEl presupuesto sobre el que se asienta la exposición sobre el papel de las organizaciones populares en la

construcción de la memoria y la lucha contra la impunidad en Argentina es el siguiente: la asociación de ambas esindispensable. De lo contrario, se llega a un anclaje de la memoria colectiva en las derrotas sufridas los pueblos,en el horror que paraliza, sin que los artífices de ese horror sean juzgados y sancionados. La experiencia argentinareconoce en ese camino distintas etapas, y los avances logrados por la lucha de las organizaciones de derechoshumanos, sociales, gremiales, políticas, en el juzgamiento de los genocidas han ido resignificando acciones einstrumentos de construcción de la memoria popular y ha ampliado su horizonte al no limitarse a "lo que significóla instauración de un Estado terrorista, la desaparición de miles de personas, la generalización de la tortura, sinotambién rescatar aquello que vino a desaparecer en la dictadura", los valores y proyectos de las organizacionespopulares.

L'objectiu de la exposició referent a les organitzacions populars en la construcció de la memoria i lluita contrala inpunitat a Argentina és la següent: la associació d'ambdues és indispensable. En cas contrari, s'arriba a unancoratge de la memoria col·lectiva en les derrotes patides dels pobles, en l'horror que paralitza, sense que elsartífexs d'aquest horror siguin jutjats i sancionats. La experiencia argentina reconeix en aquest camí diferentsetapes i els avenços aconseguits per la lluita de les organitzacions dels drets humans, socials, gremials, politiquees,en el judici dels genocides han anat resignificant accions i instruments de construcció de la memoria popular i haampliat l'horitzó al no limitarse a "allò que sifnificà la instauració d'un Estat terrorista, la desaparició de milers depersones, la generalització de la tortura, sino també rescatar allò que desapareixè en la dictadura", els valors iprojectes de les organitzacions populars.

This lecture, over the role of the popular organizations in the construction of the memory and the fight againstimpunity in Argentina, grounds in the necessary association between both factors. Otherwise the collectivememory is fixed in people's defeat, in terror that paralyze, without the judgement and punishment of theresponsibles of this terror. The argentine experience recognizes in this way different stages. The advances obtainedby the human rights, socials, political organizations and trade unions for the judgement of the genocides haveresignified actions and instruments in the building of a popular memory. Besides this advances not only haveshowed what mean a terrorist State - the disappearance of thousands of people, the systematic torture of politicalprisoners- but it helped to rescue all that the dictatorship made disappear: the values and projects of the popularorganizations.

Palabras clave / Paraules clau / Key WordsArgentina, dictadura, derechos humanos, organizaciones populares.

Argentina, dictadura, drets humans, organitzacions populars.

Argentina, dictatorship, human rights, popular organizations.



El movimiento popular y la lucha contra la impunidad en la Argentina

222

Conferencia de Graciela Daleo (Universidad de Buenos Aires)

Realizada en la Sala de Juntas de la Facultad de Derecho, Universidad Autónoma deBarcelona, Jueves 15 de febrero de 2007.

Organizada por: Secretaria General de la Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat deDret, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d'Història Moderna i Contemporània,Plataforma Argentina contra la Impunidad

Presentan: Claudia Jiménez, profesora del Departament de Dret Públic i de CiènciesHistoricojurídiques y Alejandro Andreassi, profesor del Departament d'Història Moderna iContemporània.

Les agradezco la invitación y poder participar y estar con ustedes. Me parece que es unmomento interesante, que desde ambos pueblos podamos debatir y reflexionar juntos sobretemas que quizás en otros momentos parecían afectarnos más, o ser patrimonio de los puebloslatinoamericanos, y que acá, en el viejo continente tenían un montón de cosas resueltas. Peroestá claro que no están resueltas y pienso que es interesante que podamos charlar un poco denuestra experiencia. Hacer un recorrido del papel de las organizaciones populares, de lasorganizaciones sociales, de su participación en la lucha contra la impunidad y en la construcciónde la memoria. Memoria histórica y social e impunidad me parece que son dos temas que estánpresentes, que se están debatiendo en este momento en... –trato de ser cuidadosa–, en Catalunya,en el Reino de España, en la Península Ibérica...

Quizás en otro momento esta charla sobre construcción de la impunidad la hubiera empezadocon el período de la dictadura militar, y hacer el desarrollo de los instrumentos político-jurídicoscon los cuales se fue construyendo la impunidad. Quizás hoy podríamos invertir un poquito elcamino y en lugar de arrancar de aquel momento, partir de considerar en qué situación estáArgentina hoy. Yo me voy a referir particularmente a Argentina aunque otros países de AméricaLatina –Uruguay, Chile–, están teniendo también un recorrido propio en la lucha contra laimpunidad que tiene características específicas y particulares.

Quiero plantear ya de entrada que memoria, construcción de la memoria y lucha contra laimpunidad están profundamente vinculadas en todo el proceso político, social y cultural quevenimos viviendo en Argentina en estos últimos años. De hecho, yo partiría prácticamente deun presupuesto: en la historia de nuestros pueblos no se puede pensar en construir memoria dela impunidad que sirva para construir identidad y identidad social, política, identidad de lucha,identidad popular, si eso no va asociado profundamente a una lucha contra la impunidad.

¿Por qué? Porque en muchas situaciones, la memoria, la construcción de la memoria noasociada a la lucha contra la impunidad ha servido más bien para obturar las luchas, o para dejarfijada la memoria en los momentos de tremendas derrotas de los pueblos. Sobre todo, dejarfijada la memoria en el horror que paraliza. En ese sentido, pienso que este momento esproducto de una lucha de muchos años, que tuvo avances y retrocesos, momentos en los cualesprácticamente parecía que estaba todo absolutamente perdido. Y esta insistencia tuvo y tieneprotagonistas sociales.

Este momento que estamos viviendo hoy no es resultado de la decisión de un gobierno sinoes resultado concreta y específicamente de un pueblo que a través de sus organizaciones, conmayor, con menor nivel de compromiso, con mayor o menor nivel de intensidad en distintos




223

momentos, insistió en exigir juicio y castigo a los genocidas de la dictadura (por resumirlo enuna consigna). Y hoy nos encontramos en Argentina con que, en paralelo con el camino de luchaque logró que se reabrieran causas contra los represores que actuaron en nuestro país, quehabían sido cerradas a lo largo del proceso de construcción de la impunidad, también estetránsito de construcción de la memoria va tomando otro cariz. Y digo que va tomando otro carizporque durante un largo período –especialmente, diría, en la década del 90, es decir, en plenoflorecimiento del gobierno menemista-, fueron surgiendo por iniciativa –en general- deorganizaciones de Derechos Humanos, algunas propuestas y planteos que tenían que ver con loque uno puede catalogar como “la memoria”: colocación de placas, establecimiento, porejemplo del Parque de la Memoria, creación del Instituto de la Memoria… Una serie deinstancias que tenían el aditamento de “memoria” y que, si bien analizadas en abstracto,parecían iniciativas importantes e interesantes, provocaron mucha polémica incluso en elmismo movimiento de derechos humanos. Muchos hicimos planteos y cuestionamientos –es micaso, y el del organismo del yo formé parte hasta hace muy poco (la Asociación de ExDetenidos-Desaparecidos)- en torno a determinadas formas de construcción de la memoria.Considero que una cristalización de la memoria, un intento de focalizar la mirada sobre nuestropasado inmediato a través de la institucionalización vía monumentos, placas, parques, etcétera,servían para tapar una problemática que la impunidad imperante hacía aflorarpermanentemente. Si esos gestos no van acompañando la acción concreta y específica desde elEstado que encare la cuestión de la impunidad, en realidad contribuyen a tapar la problemáticaque la lucha contra impunidad empujaba hacia la superficie.

Hoy, ya desde mi perspectiva personal, y apelando incluso a elementos que venimostrabajando desde la Cátedra Libre de DDHH, entiendo que actualmente, por ejemplo, colocaren un colegio secundario una placa que recoja el nombre de los compañeros desaparecidos quefueron estudiantes de ese colegio, como producto de un trabajo de investigación, que hacen losjóvenes estudiantes de hoy, en el que participan los docentes, y los padres y familiares yantiguos compañeros de los desaparecidos hacen también su aporte, tiene una significacióndistinta y realmente aporta a la construcción de la memoria, y opino esto porque en paraleloestamos obteniendo, a partir de la lucha, resultados en la exigencia de que muchos de aquellosque produjeron la desaparición de los jóvenes cuyos nombres están en la placa, están siendoprocesados.

Con esto quiero subrayar lo que decía al principio: la construcción de la memoria social, dela memoria popular, en relación a los crímenes cometidos durante la dictadura cívico-militarsirve, a mi entender, y produce efectos sobre el futuro también en la medida en que estéclaramente asociada al juicio y castigo de los que protagonizaron y fueron artífices de esadictadura.

Pero agregaría otro elemento más, que también forma parte del debate social, político ycultural sobre construcción de memoria que intentamos desarrollar en Argentina en distintosámbitos: que es también necesario avanzar en la construcción de la memoria no solamente encuanto a lo que significó la instauración de un Estado terrorista, de la represión, la desaparición,y la tortura, sino también rescatar desde esa mirada y en este trabajo, aquello que vino adesaparecer en la dictadura. Porque también insisto en lo que decía al principio: dejar fijada lamemoria, poner como punto de arranque de la construcción de una memoria social a losmomentos de máximo horror lo que hace es ocultar, obturar, opacar, lo que es el procesohistórico de la lucha de los pueblos. Es cierto que los pueblos sufrimos históricamente ladominación y la represión, pero también es cierto que los pueblos nos levantamos, nos

Conferencia de Graciela Daleo (Universidad de Buenos Aires) http://seneca.uab.es/hmic



224

oponemos, cuestionamos la dominación, la explotación. Para sintetizarlo, vale señalar: esnecesario recuperar, es cierto, la memoria de la represión, de lo que fue el terrorismo de Estado,pero tan necesario como eso es recuperar y construir la memoria de lucha de nuestro pueblo.

Para traducirlo en una experiencia cercana a quienes estamos acá: estuve el año pasado acá,en Barcelona, y compartí una mesa con la Asociación por la Recuperación de la MemoriaHistórica, y en esta mesa se planteaba, en relación al debate que se está desarrollando acátambién, que no sólo era necesario desenterrar la memoria de lo que fue la dictadura franquista,la sublevación de 1936, y ponerle el nombre que tiene que tener, sublevación y noenfrentamiento de bandos o disfraces similares, sino también recuperar la memoria y la historiade los valores que esa sublevación, que la dictadura franquista pretendió enterrar. El significadode la República. Porque si no, la no recuperación de todo lo anterior, termina construyendo unamemoria funcional a los proyectos de dominación que se siguen sucediendo.

En Argentina tenemos hoy una situación que puedo caracterizar no como óptima, pero sí deavance. Cinco años atrás otro hubiera sido el panorama. Pero, resultado de la lucha sostenida alo largo de tantos años, logramos que fueran anuladas las Leyes de Punto Final y ObedienciaDebida, dos instrumentos jurídico-político que se pergeñaron en la década del 80. Gracias alPunto Final a muchos represores identificados los alcanzó una amnistía anticipada; por la Leyde Obediencia Debida la mayor parte de los represores que no se beneficiaron con la otra ley, yestaban siendo procesados quedaron en libertad. Ambas leyes fueron variantes de la decisióndel Estado de renunciar a su pretensión punitiva. Estas leyes, que son de los años 1986 y 1987–gobierno de Raúl Alfonsín- fueron complementadas poco tiempo después por las dos tandasde decretos de indultos dictados por el entonces presidente Carlos Menem. En 1989 indultó alos represores que estaban procesados, en 1990 a los que habían sido condenados en 1985.

La insistencia que se mantuvo a lo largo de años, incluso durante la plena vigencia de esosinstrumentos, trajo como resultado que en el año 2003 el Parlamento –muchos de cuyosmiembros habían levantado la mano para votar favorablemente en 1986 y 1987 para aprobar lasleyes- aprobara la anulación de las leyes de Punto Final y Obediencia Debida. Esto se debió,también, al recambio político con la asunción en 2003 de Kirchner a la presidencia, que semostró a favor de esa medida. El Parlamento anularó ley de Punto Final, la Ley de ObedienciaDebida, pero a pesar de la exigencia que seguimos manteniendo, no ha considerado ni haaprobado la anulación de los indultos, si bien por una serie de acciones judiciales, hemos idologrando que los efectos de los indultos empiecen también a ser cuestionados.

Mencioné que la situación en términos institucionales tiene una modificación a partir de laasunción del nuevo gobierno, pero sostengo clara y contundentemente que este resultado de laanulación de las leyes de impunidad para los genocidas de la dictadura no es un resultadomilagroso, no fue que a este gobierno le llegó de repente la luz que le reveló que los genocidasdeben ser castigados. La fuerza de fondo es que el pueblo siguió sosteniendo la exigencia dejuicio y castigo. Quizás ésta es una de la luchas en las cuales podemos percibir, si hacemos unrecorrido de los casi veinte años que van desde el fin de la dictadura -10 de diciembre de 1983-hasta el año 2003, cómo se fue enriqueciendo y multiplicando la asunción de esta reivindicaciónde juicio y castigo por parte de distintos sectores populares. Durante la dictadura, quizá la acciónmás conocida en el mundo en contra de la dictadura militar la protagonizaron los familiares delos desaparecidos. Es entonces que surgen las Madres, que surgen las Abuelas, que se agrupanlos familiares en distintas organizaciones, que motorizan la búsqueda de los desaparecidos eincluso hacen conocer en el mundo lo que estaba pasando en nuestro país. Y cuando lossobrevivientes empezamos a salir de los campos de concentración –hubo quienes, como en mi




225

caso, salimos del país-, nuestra voz empezó también a ser soporte concreto de la búsqueda y lasdenuncias. Nosotros sumamos a lo que los familiares denunciaban por la desaparición de susparientes, la vivencia directa, empezamos a transmitir nosotros quiénes eran losdesaparecedores, qué pasaba, dónde estaban los campos de concentración, quiénes eran losresponsables, a qué compañeros habíamos visto allí…

Este sujeto social que se va construyendo, este sujeto social de las organizaciones dederechos humanos, se potencia a lo largo del desarrollo de la dictadura, sostenido realmente convoluntad de lucha e incluso con el costo de la vida de muchos de sus integrantes y cuando asumeel primer gobierno constitucional posdictatorial encabezado por Alfonsín, mantiene el ejecentral de lucha por la vigencia de los DDHH, por la exigencia de juicio y castigo, por laexigencia de verdad y justicia. Y va recibiendo el aporte de distintas vertientes: organizacionespolíticas, organizaciones gremiales que habían sufrido también la terrible amputación de susmilitantes y activistas como resultado del accionar dictatorial empiezan a crear sus secretaríasde derechos humanos. Situación que no se había dado antes en nuestro país en esa dimensión.Los recreados centros de estudiantes de los colegios secundarios también forman sus secretaríasde DDHH, los partidos políticos, especialmente los sectores juveniles se vinculan al tema. Yesto se iba dando en paralelo con el inicio de juzgamiento de los miembros de las tres primerasjuntas militares, y algunos otros de los más notorios que encabezaron la represión.

Si bien dije que iba a empezar por el final, quisiera acá fijarme un poquitito en ese diciembrede 1983 para poder seguir haciendo este puente permanente entre memoria, lucha por lamemoria y lucha contra la impunidad. La acción desde el gobierno, la acción institucional enrelación al juicio y castigo –como ustedes seguramente sabrán-, se tradujo en el enjuiciamientode los miembros de las tres primeras juntas militares. Pero el enjuiciamiento de estos nueverepresores y otros que comparecieron ante otros tribunales, tenía una contrapartida. Tenía ya,desde el vamos, una trampa relacionada con la construcción de la memoria y con la construcciónde una versión de la historia asentada desde lo instrumental, desde lo institucional, desde losinstrumentos jurídico-políticos, en lo que en Argentina se conoció como la “teoría de los dosdemonios”.

¿Por qué digo esto? Porque después de asumir, una de las primeras medidas de Alfonsín fueel dictado de dos decretos, el decreto 157 y el decreto 158. El decreto 157 estatuye lapersecución penal de quienes habían sido referentes máximos de las organizacionesrevolucionarias que habían actuado en la Argentina en la década del 70. Y recién en segundotérmino, el decreto 158, ordenaba la persecución penal de los miembros de las tres primerasjuntas militares.

¿Por qué digo que esto tiene mucho que ver con la asociación entre construcción de lamemoria, impunidad, construcción de una versión de la historia? Porque ya con esosinstrumentos jurídicos se establecía desde la máxima instancia institucional esta “verdad”: queen realidad el golpe del 24 de marzo de 1976 y todo lo que produjo después la dictadura cívico-militar, en realidad no fue otra cosa que la respuesta que habían dado las fuerzas armadas al caosexistente, a la subversión, que era el argumento que esgrimieron los golpistas para justificar elgolpe, y que durante tanto tiempo fue la versión oficial. Por lo tanto, esta “teoría” lo queterminaba habilitando incluso en términos jurídicos, era que no se considerara como puntoindiscutible la ilegalidad absoluta de todos los actos cometidos del 24 de marzo de 1976 enadelante, sino apenas como errores y excesos. De última, lo que se establecía desde esosinstrumentos era que, en el enfrentamiento entre dos demonios –guerrilla y fuerzas armadas-,hubo uno que “empezó”, que motivó el golpe –la guerrilla-, y el otro demonio, encarnado en




226

sectores de las Fuerzas Armadas –no se responsabilizaba a la institución-, que se había excedidoen el ejercicio de la fuerza. Pero de último se terminaba justificando, o dando una explicaciónal golpe militar y a la masificación del terrorismo de Estado, equiparando, poniendo en el mismonivel de la balanza el accionar de organizaciones revolucionarias de civiles y el ejerciciomáximo del poder del Estado apropiado por las Fuerzas Armadas y sus asociados civiles.

Durante mucho tiempo, esta versión, esta lectura sobre lo que había pasado en nuestro país,fue la versión que primó, la oficial. Y si hoy nos encontramos con una relectura de todo esto esporque también desde las organizaciones populares se pugnó no solamente por mandar a lacárcel a los genocidas sino por empezar a ir más atrás del 24 de marzo de 1976. Avanzar en elanálisis, en la necesidad de preguntarse no solamente qué hicieron los militares y el cómo, sinoquiénes lo hicieron, por qué, para qué, contra quiénes, qué pasaba antes. Creo que este es unsalto muy importante en la lucha popular en Argentina porque de alguna manera son esos datosde construcción de identidad popular los que nos fueron permitiendo también unir, irestableciendo ese puente entre lo que pasó durante la dictadura militar, lo que pasó antes del 76y lo que estaba pasando en Argentina posdictatorial, en la década del 90 e incluso qué siguesucediendo hoy.

Vuelvo otra vez al presente, al hoy. Reapertura, a partir del año 2003, de una serie de causasque se habían iniciado en los 80, algunas en los primeros momentos del gobierno constitucional,otras que heredaban acciones que los familiares iniciaron durante la dictadura militar. Si bien loque se conoce más de los juicios es posterior a la asunción de Alfonsín, los familiares, losorganismos de derechos humanos potenciaron, durante la dictadura militar, infinidad deacciones judiciales a los cuales el Poder Judicial no dio, generalmente, más respuesta que elrechazo de los habeas corpus o la parálisis en los distintos tribunales porque la justicia noasumieron ninguna investigación cuando recibían la denuncia de las desapariciones, o cuandose verificaba que determinada persona había sido asesinada en la calle y su cuerpo había sidodesaparecido, o incluso cuando había sido entregado a sus familiares.

En relación a las causas que se reabrieron a partir de la nulidad de las leyes, en agosto de2003, quisiera mencionar algunas características que tienen estos procesos para anotar otro datointeresante de la lucha por el juicio y castigo a los genocidas de la dictadura en Argentina. Unade ellas es el no haber dejado en manos pura y exclusivamente del Poder Judicial y de losabogados el desarrollo de los procesos, sino que ha sido asumido desde las organizacionespopulares, entendiendo que deben ser protagonistas de esta acción tanto los querellantesparticulares como las organizaciones de derechos humanos y las organizaciones sociales ypolíticas a las cuales pertenecían las víctimas, pertenecían los desaparecidos, o que seconsideran herederas de esta lucha. En la Capital Federal tenemos en este momento, en plenofuncionamiento y con una cantidad de represores –no todos los que deberían estar, pero unalarga lista- detenidos con prisión preventiva, la que se conoce como Causa del Primer Cuerpode Ejército. En ésta se analiza, se investiga y se persigue penalmente a aquellos que fueroncadena de mandos del Primer Cuerpo de Ejército, y a otros denunciados como miembros de losgrupos de tareas, que actuaron en la Zona I (esto tiene que ver con que la dictadura dividió alpaís en 5 zonas que se correspondían con los cuerpos de Ejército) que abarcaba la ciudad deBuenos Aires, el Gran Buenos Aires –excepto la zona norte-, casi toda la provincia de BuenosAires y la provincia de la Pampa. Un altísimo porcentaje de las desapariciones y otras accionesrepresivas se produjeron en esta zona y no por casualidad: es la zona que concentra mayorcantidad de población del país. Esta causa se había iniciado en 1985 –como resultado de lo que




227

disponía el último punto, el 30, de la sentencia en el juicio contra los ex comandantes-, y losrepresores que estaban imputados y procesados en 1987 habían quedado en libertad, mientrasque el nivel superior de la cadena de mandos había sido indultado entre 1989 y 1990.

La otra megacausa es la que investiga los delitos cometidos en el ámbito de la Escuela deMecánica de la Armada (ESMA) que, si bien en términos de ubicación geográfica y de mandodebería haber sido subsumida en la causa del Primer Cuerpo de Ejército, tal vez por suenvergadura o por alguna decisión judicial que nunca terminamos de entender se constituyócomo una causa aparte. Tiene en este momento, cerca de 40 represores con prisión preventiva.Una diferencia que existe entre los que están detenidos en esta causa y los que lo están por lacausa del Primer Cuerpo es que el juez que lleva esta última envía a los detenidos a cárcelescomunes, excepto a los que tienen más de 70 años que alcanzan el beneficio de la prisióndomiciliaria, mientras que los detenidos en la causa de la ESMA, por decisión del juez, y si notienen los 70 años cumplidos, permanecen en dependencias militares. Revertir esta situación esuna de las exigencias que se siguen manteniendo: que estén detenidos en cárceles comunes,porque entendemos que disfrutan de un privilegio sobre los miles de presos que se encuentranen los penales del sistema penitenciario. El juez argumenta que las cárceles no garantizan laseguridad de los detenidos, pero si no garantizan la seguridad para los detenidos militarestampoco la garantizan para los presos comunes, por lo tanto habría que cerrar esas cárceles omodificar el sistema penitenciario…

Estas dos causas son quizás las más conocidas, las que tienen más prensa, las que tienen unmayor número de represores procesados y camino en algunos tramos al juicio oral. En ellas hantenido un intenso protagonismo las organizaciones populares. Desde los organismos dederechos humanos y desde distintas organizaciones populares se ha impulsado la presentaciónmasiva de querellantes, criterio que no siempre ha sido compartido, ya que hubo abogados queplanteaban que no había que “llenar de papeles los juzgados”. Pensemos que en el juicio a losex comandantes de 1985, de las más de 9.000 denuncias de detención-desaparición y dedesaparición por un tiempo y luego liberación, que había registrado la Comisión Nacional deDesaparición de Personas (la Conadep), cuando se enjuició a los miembros de las tres primerasjuntas militares en 1985, de esos 9.000 casos se seleccionaron solamente 700, porque en esemomento la fiscalía y la Cámara que enjuiciaba, optaron por la selección de casosparadigmáticos, en lugar de que se consideraran todos los hechos que habían sidoindividualizados hasta esa fecha como producidos por la dictadura militar, lo cual, entiendo,significó una debilidad profunda de ese enjuiciamiento de 1985. Por eso ahora desde distintasorganizaciones y grupos de querellantes se sostiene la exigencia de que en todas las causas quese están llevando adelante se considere a todas las víctimas que están identificadas que pasaronpor ese campo de concentración, ya sea que hayan sido liberados o que permanezcandesaparecidas, y que sean enjuiciados no sólo los miembros de las cadenas de mandos sinotodos los que formaron parte del elenco represivo de ese Centro Clandestino de Detención eintegraron la dotación del lugar –cuartel, comisarías, etc.- donde funcionó el campo deconcentración.

Es cierto que para lograr objetivos nos encontramos con una serie de dificultades quebuscamos ir salvando con instrumentos jurídicos, buscando las fisuras o los caminos que desdelo jurídico se pueden ir abriendo. ¿Con qué dificultades nos encontramos? La primera dificultadcon la que nos encontramos es con que la represión fue clandestina, los represores actuaban sinexhibir documentos, o con documentos falsos, con uniforme de fajina sin identificación, o decivil. A los sobrevivientes nos resultaba muy difícil conocer el nombre legal de los represores,pasaron 30 años de los hechos y hasta se hace difícil el reconocimiento si uno se encuentra hoy




228

con un represor que 30 años atrás torturaba en un centro clandestino, no es fácil reconocerlo porla fisonomía. Nos encontramos también con que las Fuerzas Armadas siguen actuando comocorporación, por lo tanto, no contribuyen en nada en la investigación. De hecho, cuando desdelos juzgados se les pide la remisión de los legajos de aquellos que revistaron en determinadacomisaría, por ejemplo, o en determinado cuartel donde funcionó un campo de concentración,son remitidos a los juzgados tardíamente e incluso sin las fotografías, les arrancan la fotografíapara que se no pueda identificar a los que actuaron concretamente en cada CCD. Decía quehemos ido encontrando para esto algunas vías para romper las trampas. Lo primero ha sidoplantear que todo el personal que estaba asignado a ese lugar donde funcionó un centro deconcentración tiene un nivel de responsabilidad por haber formado parte del personal que estabaasignado a ese lugar. Quizás el lugar donde puede insistirse más en esta vía por el nivel deregistro existente es en las comisarías. Por ejemplo, todas las comisarías de la ciudad de BuenosAires funcionaron paralelamente en su faz pública y como lugar de reclusión de prisionerosclandestinos durante más o menos tiempo, en forma temporal. En el Gran Buenos Aires, en lazona de La Plata se produjeron miles y miles de desapariciones por el accionar de un circuitorepresivo de características especiales: un sistema de campos de concentración por los cualeseran circulados los prisioneros, y se combinaban, por ejemplo, comisarías de la policía ytambién cuarteles militares. Entonces, en el caso de una de las causas abiertas en la provinciade Buenos Aires, con cabeza en La Plata, por ejemplo la de la Comisaría Quinta –por la quepasaron cientos de prisioneros, muchos de los cuales después fueron derivados a cuarteles o aotras dependencias policiales, lugares en los que hubo partos de compañeras que fueronsecuestradas estando embarazadas y cuyos hijos permanecen apropiados por los represores-, seha logrado que considere para las imputaciones al personal que revistó en esa comisaría desdeel 24 de marzo de 1976 hasta la fecha en la cual existe el último testimonio que da cuenta de queen ese lugar existieron prisioneros clandestinos. Esto no quiere decir que tengamos la batallaganada ni quiere decir que esté garantizada la condena de todos los que revistaron comopersonal de esa comisaría, pero sí es una vía desde la que se empuja para inutilizar este tremendoparaguas protectivo de la impunidad que fue la clandestinidad con la que operó la dictadura. Enel caso de la ESMA, si bien es uno de campos de concentración de los cuales hay mássobrevivientes –o por lo menos hay más sobrevivientes que han testimoniado, que han hechopública su condición de sobrevivientes-, y también hay un número bastante interesante derepresores identificados, de ninguna manera esto agota el listado. Ni de represores ni devíctimas. Estimamos que por la ESMA pasaron cerca de 5.000 prisioneros y hasta ahora, connombre y apellido hemos podido confeccionar un listado de aproximadamente 650 víctimas,entre desaparecidos y sobrevivientes. Y nos encontrábamos con este coto que pone el sistemapenal según nos decía el juez: un hecho, un responsable, y refrendar este hecho y estaresponsabilidad por la aparición de testigos. Claro, es muy difícil conseguir que haya testigosde sesiones de tortura sobre todo cuando el torturado está desaparecido. Entonces esto sepresentaba para el futuro como una vía para darle una nueva vuelta a la impunidad, porquesabemos que tal represor actuó en tal campo de concentración, que tales y tales compañerosdesaparecieron en este campo de concentración, pero ¿cómo se iba a poder juntar una cosa conla otra, y responsabilizar a cada represor de tantos hechos que se produjeron en el campo deconcentración de la ESMA? Ahí también, como parte de la batalla jurídica hemos impulsado –tal como se considera en la causa del Primer Cuerpo de Ejército-, la caracterización jurídica delco-dominio funcional del hecho, para que todos aquellos represores que están identificados queactuaron en el campo de concentración, en este caso de la ESMA, sean imputados y procesadospor todos los hechos que se produjeron en el período en que actuaron en el lugar. Hasta ahora,desde esta doctrina que tiene sostén jurídico, los represores que los sobrevivientes hemosdenunciado que actuaban en la ESMA, o que se pudieron identificar por otras vías, y queactuaron, por ejemplo, en el año 1976, han sido indagados por todos los hechos individualizados




229

del años 1976, procesados por eso y dictada la prisión preventiva. Esta es la situación hastadiciembre del año pasado. En noviembre del año pasado el juez adoptó la misma mecánica conlos hechos producidos en 1977 y 1978. Todavía no está confirmado el procesamiento de losrepresores por estos hechos pero entendemos que esta debe ser el criterio que debe utilizarsehasta agotar los hechos y los represores que actuaron hasta llegar al fin del funcionamiento delcampo de concentración de la ESMA, que coincide con el final de la dictadura, porque si bienno siguieron secuestrando con la misma intensidad que en los años anteriores, en 1980 seproduce el último nacimiento de que tengamos información, de una niña nacida en cautiverio,en ese año hubo secuestros y desapariciones, y algunas libertades, pero, por ejemplo, VíctorBasterra, sobreviviente, siguió siendo controlado hasta el momento de la asunción del gobiernoconstitucional de Alfonsín, aunque ya estaba en su domicilio, por personal de la ESMA que estáidentificado.

Esta es una de esas pequeñas victorias que podemos ir asentando en nuestra lucha contra laimpunidad que implica el juicio y castigo a los genocidas, pero esto también responde, como unnuevo aditamento, un poco reforzando lo que había planteado antes, al intenso protagonismoque tienen en esto los familiares que se presentan como querellantes (no sé si aquí existe lafigura del querellante particular), que pueden proponer medidas, que tienen un papel importanteen el desarrollo del juicio. Lo que se ha potenciado es la presentación de las víctimas directas,o sea, los sobrevivientes, la de los familiares como querellantes, y desde esta concepción de laparticipación de las organizaciones sociales en el juicio y castigo, también se han presentadocomo querellantes por ejemplo las organizaciones de derechos humanos cuyos estatutos lespermiten justificar el interés, se han presentado organizaciones gremiales y organizacionesestudiantiles. Hay otras organizaciones que trabajan en la lucha contra la impunidad y en laconstrucción de la memoria que no han podido hacerlo aún porque no tienen personería jurídica,pero que acompañan permanentemente este trabajo y esta lucha. Eso también creo que esinteresante anotarlo, por ejemplo hay asociaciones de vecinos, como la del barrio de SanCristóbal, que se organizó contra la impunidad, que tuvo su origen en una de las formas deacción contra la impunidad creadas por las organizaciones populares cuando toda vía judicialestaba cerrada, me refiero a los escarches. El escrache está vinculado a la condena social y a lacondena moral, y fundamentalmente lo implementa la organización H.I.J.O.S., apeló a estodesde sus inicios. Este grupo de Vecinos de San Cristóbal contra la Impunidad surge comoorganización a partir de vecinos de ese barrio de Buenos Aires que se enteran de que en la zonavive un represor de apellido Rovira, uno de los que está ahora detenido por la causa queinvestiga los crímenes cometidos por la Triple A, una causa que se reimpulsó después de haberestado cerrada durante años, a partir de que un colectivo, Argentinos en el Exterior, identificael lugar donde está viviendo Almirón, un miembro de la Policía Federal, que fue uno de los másactivos miembros de la Alianza Anticomunista Argentina (AAA), una organización parapolicialque actuó durante el gobierno de Isabel Martínez de Perón, o sea, antes del 24 de marzo del 76.Identificado este personaje, Rovira, que era, además, el jefe de seguridad de Subterráneos deBuenos Aires, el barrio fue gestando una organización que tuvo como un eje central de acciónla denuncia de su presencia en la zona, para impulsar la condena social. Esta organización hoysigue actuando no solamente en actividades de estas características, sino también y en paraleloen el trabajo de la construcción de la memoria, ir rescatando la historia, la participación, lapertenencia, las acciones de los compañeros desaparecidos originarios del barrio, o quedesaparecieron en el barrio.

Estos caminos apuntan, entonces también, a reconstruir no sólo el entramado, del horror. Elcompañero no ”nació” el día que desapareció, como a veces pareciera inscribirse en la memoria,que el desaparecido tomaba estatuto de existencia precisamente a partir del momento de su




230

desaparición, pues recién entonces se lo individualiza y se lo nombra públicamente. Es pararevertir esto que creemos necesario reconstruir la historia militante de los compañeros, deaquello en que la desaparición es la última instancia. Pero este compañero tiene una historia, yestas organizaciones lo que procuran es rescatar esa historia con la mayor amplitud posible.

En muchos ámbitos se repiten situaciones similares a la que les mencionaba. Por ejemplo, enlos colegios, rescatar la historia de sus estudiantes. Y parte de la reconstrucción de esta memoriay esta historia es la producción historiográfica, y por mencionar uno de los trabajos, dos exalumnos del Colegio Nacional Buenos Aires, publicaron un excelente libro, La otra Juvenilia;ellos no son sobrevivientes de aquella historia sino dos jóvenes graduados que terminaron nohace mucho el colegio secundario, y se dieron no solamente a rescatar la memoria de quienesdesaparecieron, de quiénes son los desaparecidos del colegio, sino qué se desarrolló adentro deese colegio en la década del 70, qué fue lo que quiso destruir esa terrible represión dictatorial,y más aun, el sistema represivo que se empieza a implementar antes de que la dictadura seinstaurara.

Hablaba de lo que está sucediendo en el ámbito judicial con estas causas en Capital Federal.Pero quizá sería importante también hacer un recorrido hacia el interior. ¿Por qué? Porquerealmente en el interior, en lugares donde la represión fue tan terrible, por ejemplo, estoypensando en la provincia de Tucumán, hay similitudes, pero también grandes diferencias. EnTucumán recién ahora, en los pueblos y ciudades donde funcionaron los CCD, en las zonasvecinas, están iniciando un camino de reconstrucción de la memoria, de su propia memoria. Uncamino que en otros lugares se empezó tal vez 4, 5, 10 años antes. Me parece que es sumamenteimportante ver esta asincronía de los procesos, que tiene que ver con algunas particularidadesde la represión en los distintos lugares del país. No es casual que Tucumán esté desde haceaproximadamente dos años en este tránsito, empezando a poder hablar de lo que les pasódurante la dictadura.

Tucumán fue el”laboratorio”, el lugar donde en 1975 empieza a ensayarse en forma masivay sistemática pero acotada a la provincia lo que después se generalizó en todo el país. Esto fueproducto de dos decretos, de dos actos de un gobierno constitucional, que es el gobierno deIsabel Martínez de Perón –hechos por los cuales también está pedida su extradición-. Merced aesos decretos, la provincia de Tucumán se transformó en un territorio ocupado por las fuerzasarmadas, impuso el funcionamiento de las distintas poblaciones, casi diríamos, como en lasaldeas estratégicas que instalaron las tropas norteamericanas en Vietnam. Allí la convivencia delos pobladores –población muchas veces campesina, población muy humilde- con los militaresmarcó la cotidianidad. No era que el militar estaba en el cuartel y la vida de la población sedesarrollaba por otro lado; la convivencia era estrecha y permanente. Para graficar esto en sumáxima expresión dramática: el primer campo de concentración que se instala en Argentina yfunciona en forma sistemática fue la Escuelita de Famaillá –una población tucumana no muyalejada de la capital de la provincia-. Era una escuela, estaba dividida en dos: una parte deledificio estaba destinado a campo de concentración, tortura y exterminio; y la otra mitadfuncionaba como escuela primaria. Esto asentó, construyó en la subjetividad social y en la vidaconcreta de la población un peso tan grande de la impunidad, del terror, de inexistencia delímites identificables, que recién ahora, más de 20 años después de finalizada la dictaduramilitar, en esta población de Famaillá se está empezando a resignificar hasta desde lo discursivolo que fue el imperio del Estado terrorista. Aún hoy, en el lenguaje cotidiano, no se habla de lostiempos de “la dictadura” sino que se sigue utilizando el lenguaje del represor, se habla de lostiempos de “la subversión”. Acompañar ese proceso es lo que están haciendo compañeros quellevan adelante un proyecto de investigación denominado Proyecto Tucumán, explorando esas




231

marcas en la subjetividad social, el tema del lenguaje, el tema de los comportamientos. Son tanfuertes las marcas, que a veces pareciera que la dictadura terminó hace seis meses y no endiciembre de 1983.

Volvemos ahora al desarrollo de esta lucha contra la impunidad en el terreno jurídico.También en el interior hay una serie de causas abiertas, que también tienen distintos orígenes.Así como me refería a aquellas viejas causas de la década del 80 -de las cuales son resultado lade la ESMA, la causa de Primer Cuerpo-, hay otras que se abrieron en el interior del país,resultado de otros instrumentos. Uno de ellos, cuando se lo empezó a implementar, generó enel ámbito de los organismos de derechos humanos mucho debate; me refiero a los Juicios por laVerdad, a partir del reconocido derecho a la verdad. Impuestos todos estos cerrojos de laimpunidad –obediencia debida, punto final, indultos, etcétera-, que les mencionaba hace unrato, uno de los vericuetos que se fueron encontrando para tratar de forzar los límites y evitarque el tema quedara sepultado, fue apelar a ese derecho: si se negaba desde el Estado laposibilidad de avanzar en la justicia, avanzar sobre la verdad, saber qué pasó con losdesaparecidos. Se trató de echar mano al derecho a la verdad, que tienen los familiares deconocer el destino, qué pasó con sus parientes. Así se iniciaron los juicios por la verdad. Lesdecía que esto trajo mucho debate en el ámbito de las organizaciones de derechos humanos yotras organizaciones populares porque hubo quienes -yo me cuento en esos “quienes”-planteábamos que eso sólo iba a servir para seguir poniendo sobre la mesa las atrocidadescometidas por la dictadura militar pero, nuevamente, conocidas esas atrocidades no habríacastigo a los responsables, no habría quiénes fueran a ser juzgados por esos hechos. Por lo tanto,en lugar de contribuir a la construcción de una memoria que alentara la exigencia de justicia,iba a obturar la posibilidad de esa lucha. Hoy, en la situación en la que estamos, debo reconocerque estos juicios por la verdad han hecho un aporte. No como mérito de los propios juicios, perosí por lo que las organizaciones populares fueron capaces de hacer con lo que iba saliendo deesos juicios. Por ejemplo, lo sucedido a partir del Juicio por la Verdad que se desarrolló en laciudad de La Plata, a cargo de la Cámara de Apelaciones –instancia que tenía a su cargo estosprocesos-. Este juicio por la verdad se desarrolla a través de audiencias públicas, con asistenciade público. Y si bien no siempre la sala de audiencias estuvo llena –como hubiese sido laaspiración, especialmente se intentó promover que los estudiantes de derecho asistieran-, en loshechos, los familiares y sobrevivientes testimoniaron y denunciaron con gran amplitud,encontraron en ese ámbito algo que en instancias judiciales anteriores no habían encontrado:esta Cámara, por la presencia de algunos de sus miembros, o quién sabe por qué, resultó muchomás permeable a que el familiar, el sobreviviente, pudieran desarrollar la totalidad de su relatosin ser interrumpido. Hago esta acotación porque por ejemplo en el juicio de 1985 contraalgunos miembros de las juntas militares, una de sus tremendas debilidades y limitaciones seenvidenció en el trato a los testigos. Nunca pudimos plantear, quienes fuimos convocados comotestigos –familiares o sobrevivientes- todo lo que teníamos para decir. Eramos, como decíamosen aquel momento, prácticamente tratados como “caseteras”: se nos apretaba el “play” y el“stop” a gusto del tribunal. En muchísimas oportunidades, en especial los sobrevivientes, no sepudo exponer todo lo visto, vivido, aprendido y muerto en el campo de concentración. En eljuicio por la verdad de La Plata se percibió un cambio en este aspecto. Es cierto que esto tuvocomo punto cuestionable, o contrapartida que algunos represores fueron convocados a declararen estas audiencias, y en general todos resultaban desmemoriados, obscenamentedesmemoriados, porque nunca recordaban nada. Y algo más grave aun: se sabía que el militaro policía que se sentaba ahí había secuestrado, torturado, porque había sido señalado por algúnsobreviviente o por algún familiar que lo vio participar en el acto de secuestro, pero se levantabay se iba tan tranquilo a su casa. De todos modos, acoto alguna singularidad: si bien yo no creoen la justicia divina pero… a veces algo parecido sucede… Un miembro ya no recuerdo de cuál




232

de las estructuras represivas fue convocado a declarar en una de las audiencias del juicio por laverdad; pretendía irse tan tranquilo como otros, pero se generó un escrache a la salida deltribunal y se ve que su corazón no resistió que fuera señalado tan claramente como genocida yasesino y se murió de un infarto. No sé si habrá sido la justicia divina… De todos modos, hayuna contradicción que aparece cuando muere alguno de ellos: mueren impunes. Un poco lasensación que quizás tuvimos cuando murió Pinochet: respiramos un aire más puro, peromueren impunes, cuando quisiéramos que el día que les llegue el momento de la muerte seacuando también hayan sido sancionados socialmente en el ámbito judicial.

En síntesis, estos juicios por la verdad, que no eran los juicios “de verdad” que exigíamos,hicieron su contribución a seguir manteniendo en términos sociales en Argentina esta cuentapendiente, a ratificar que lo que pasó no es pasado, que sigue siendo presente, que la impunidadsigue siendo una afrenta para el pueblo argentino, y que es necesario seguir avanzando paratransformar estos juicios por la verdad en juicios de verdad. Y de hecho, gran parte del capitaljurídico que se recogió en estas audiencias ha sido incorporado a las causas judiciales, como sihubieran sido recogidos en el proceso de la instrucción judicial, y entendemos que esto tambiénes un aporte importante al desarrollo de las causas. En la ciudad de Mar del Plata se siguió unproceso similar con la apertura de juicios por la verdad, que ahora se han transformado enjuicios penales. De todos modos, siguen funcionando en paralelo, por ejemplo el juicio por laverdad de La Plata, aun cuando hay una serie de procesos penales avanzados, pero siguentomándose testimonios en audiencias del juicio por la verdad.

Para hablar de algunas realizaciones concretas, o sea no solo los juicios en perspectiva quese vienen desarrollando, hay que referirse a dos sentencias dictadas el año pasado contra dosrepresores en causas que se abrieron algunos años atrás. Una primera de ellas, derivada deljuicio por la verdad de La Plata, contra el represor comisario Miguel Osvaldo Etchecolatz,director general de Investigaciones de la policía bonaerense, una de las cabezas máximas de larepresión en la provincia de Buenos Aires, en la zona de La Plata; fue imputado y procesadoluego tras una serie de testimonios que lo involucraban en casos que no habían sidoconsiderados antes, o sea, nuevos hechos. La Cámara Federal resuelvió iniciar una causa penala partir de esas declaraciones e imputaciones que se le habían hecho. La sentencia se dictó en elmes de septiembre del año pasado, y fue condenado por seis casos –tormentos, privacionesilegales de la libertad…-, no por la totalidad de los hechos de los cuales él es responsable, queson cientos. Pero estos seis casos tenían la particularidad de que no habían sido considerados enel enjuiciamiento al que Etchecolatz había sido sometido a mediados de la década del 80, y enel que había sido condenado por 91 tormentos y luego exculpado por la ley de obedienciadebida.

Y para subrayar que punto tan hondo de garantía del ejercicio del poder es la garantía de laimpunidad, hay que ver cuál a sido la respuesta de aquellos que quieren seguir amparados porla impunidad. La respuesta a la condena a Etchecolatz es la desaparición del compañero JulioLópez, desaparecido el 18 de septiembre de 2006. Julio López, sobreviviente de los campos deconcentración que regenteó Camps, fue un testigo fundamental contra Etchecolatz, y susecuestro y torturas durante la dictadura fueron hechos considerados en este juicio. Este hechotan tremendo vuelve a subrayar que realmente la impunidad de los crímenes de la dictadura noes tema del pasado, sino del presente. Y esto se reactualiza a diario, porque hasta hoy siguesiendo una exigencia “Aparición con vida de Julio López”, exigencia que no ha tenido respuestaefectiva, concreta, desde el ámbito estatal.




233

La vinculación de la impunidad de los crímenes de la dictadura con el presente es otro temade debate que nos ha recorrido y nos recorre. Es que su enjuiciamiento y condena no es sólo unnecesario acto de justicia por lo sucedido años atrás –aunque ya es indispensable que eso se hagapor lo que fueron-, sino que tiene que ver con la construcción de la sociedad presente. Creo quesi algo potenció y fue sumando sectores a la lucha contra la impunidad y por el juicio y castigode estos crímenes, fue que las violaciones a los derechos humanos no se terminaron el 10 dediciembre de 1983, lamentablemente. Sí es cierto que no es igual la situación que durante elEstado terrorista, pero las violaciones que se dan aún hoy también fueron encontrando otrosblancos y otras vías. Por poner una fecha simbólica de hechos: cuando los familiares de tresjóvenes pobres de un barrio marginal del Gran Buenos Aires –Ingeniero Budge- que fueronasesinados a sangre fría por la policía, empezaron a exigir justicia. Quizá recogieron laexperiencia de las madres y de los familiares, que venían reclamando justicia desde la décadadel 70. Los familiares de estos pibes empezaron a organizarse como familiares y a reclamar porlas acciones de lo que se conoce en Argentina como “gatillo fácil”, o sea, el accionar de lapolicía que so pretexto que estar actuando contra supuestos delincuentes, lo que hacedirectamente es asesinar jóvenes pobres. Algo que hizo –y sigue haciendo- durante muchosaños impunemente. Pero cuando esta actuación, en este caso de la policía bonaerense, se pudojuntar con que ésa era la escuela de la Bonaerense que reprimió durante la dictadura, que laBonaerense que mató a los pibes de Budge es la alumna de la policía bonaerense del represorgeneral Camps –jefe de la policía durante varios años durante la dictadura militar-, que habíauna lógica común, una lógica que se alimenta de la impunidad de los poderosos, aunque norequiere necesariamente que sean los mismos personajes, permitió ir trenzando una trama quehoy hace que esta lucha contra la impunidad de los crímenes de la dictadura esté profundamenteemparentada con la lucha contra todas las impunidades. Y eso constituye un elementoimportante para establecer estos puentes.

Vayamos en un salto hacia otro costado, más vinculado con la lucha por la construcción dela memoria, no sólo contra la impunidad, y creo que es un tema que se está discutiendo acá.Hacia fines de la década del 90, también en este camino, además de recordar a los desaparecidos–con las limitaciones que a juicio que a muchos de nosotros tenía, por ejemplo, la colocaciónde placas, los monumentos, del parque de la memoria- , empezó a tomar cuerpo el ir señalandocomo parte del escrache a los lugares que funcionaron como campos de concentración, comocentros clandestinos de detención, tortura y desaparición. Y se instaló, de alguna manera, estapregunta: ¿qué significa que en el barrio exista este lugar, que fue un lugar de tortura, dedesaparición y de muerte, y que quizás –como sucede con tantos lugares- sigue funcionando conotros usos, por ejemplo como escuela (como les decía que sucede con la escuela de Famaillá),o como centro de tramitación de pasaportes, instalado allí donde funcionó el campo deconcentración Garaje Azopardo, o que los propietarios de automóviles hagan la verificaciónreglamentaria de sus vehículos donde funcionó el campo de concentración Olimpo? Hubo unasostenida pregunta desde las organizaciones de derechos humanos, pero también desde elvecindario y desde el barrio. Y ése fue otro eje convocante de organización y de trabajo enfunción de construcción de la memoria.

Hoy, en torno a esta pregunta y a qué hacer con estos lugares se han ido gestando distintasformas de organización y también de propuestas. Por ejemplo, lo referido al lugar dondefuncionó el Club Atlético, uno de los primeros lugares en la ciudad de Buenos Aires respecto alos cuales se empezó a trabajar en este sentido. Un grupo de vecinos de los barrios del sur de laciudad fueron constituyendo el Encuentro por la Memoria, que reúne vecinos y militantespopulares de la zona y empezaron a preguntarse qué hacer con ese lugar. El campo deconcentración Club Atlético funcionó en un edificio de la Policía Federal, que fue demolido




234

hacia fines de la década del 70 porque sobre ese lugar pasa un tramo de la autopista. Pero tapadocon escombros y tierra, en el sótano las dependencias del campo de concentración seguíanestando. A partir de esto se mantuvieron discusiones infinitas, debates, propuestas, que fuerongestando una trama que tiene etapas de contradicciones, de grandes complejidades, conflictiva,que enlaza organizaciones populares y distintas instancias institucionales –según sea ladependencia del lugar, gobierno de la Ciudad, Gobierno Nacional, gobierno de la provincia-. Enel caso del Club Atlético, por ejemplo, se construye esta trama de organizaciones del barrio,organismos de derechos humanos, sobrevivientes individuales e instancias del gobierno de laCiudad de Buenos Aires. A su impulso empezaron hace ya varios años las tareas de excavaciónque han hecho aparecer –y no uso esta palabra casualmente o con inocencia-, subrayo, hanhecho aparecer en la superficie ese lugar de desaparición que fueron los sótanos del ClubAtlético, una dependencia que estaba bajo la órbita del Primer Cuerpo pero manejado por laPolicía Federal, lugar por el cual se estima que pasaron, por lo menos, 1500 compañeros de loscuales la mayoría están desaparecidos.

Ese trabajo material de desenterrar lo hacen arqueólogos, lo hacen antropólogos. Pero eltrabajo de desenterrar la historia es una construcción colectiva que se hace en una mesa deconsenso que, insisto, tiene sus momentos de consenso y sus momentos de profundo conflicto.Todavía no se han terminado las tareas de desenterramiento, hay problemas con el presupuestopara seguir adelante y preservar lo aparecido, y también se enfrenta una dificultad material muygrande: parte de las dependencias del campo de concentración quedó efectivamente debajo deltalud que sostiene a la autopista. Por lo tanto, no es tan fácil desarmar una autopista o hacerlacorrer por otro lado para producir el desenterramiento total. Pero hay gran parte que está a lavista, y se tomaron algunas de protección contra el deterioro, aunque insuficientes. En la veredade enfrente se proyecta instalar un espacio para la memoria que permita que aquel que vaya allugar, que vea esto, tenga la manera de enterarse qué es lo que está frente a sus ojos. No alcanzacon poner ahí una chapa que diga: “Acá funcionó el Campo de Concentración Club Atlético”,sino que es necesario que se sepa que, efectivamente, ahí funcionó un campo de concentración,un centro de tortura, de desaparición, de muerte, quiénes fueron los responsables, quiénesactuaron en ese campo de concentración. Y también que se sepa quiénes desaparecieron allí ysu historia, esa historia anterior a la desaparición.

Otro lugar que tiene quizás un estatuto, un recorrido similar es el Olimpo, ubicado en elbarrio de Floresta, hacia el oeste del centro geográfico de la ciudad de Buenos Aires. Cuandolos vecinos empezaron a movilizarse en torno a este lugar se planteaba como lema“recuperemos el Olimpo”, y confieso que a algunos nos resultaba chocante ese término.Pensaba: si hay algo que no quisiera es “recuperar el Olimpo”. ¿Qué quiere decir “recuperar”un lugar que fue campo de concentración? Ese lugar fue bautizado Olimpo por los represores,en referencia al “olimpo de los dioses”, donde ellos actuaban como dioses. Luego se pasó autilizar como lugar de verificación de automotores, a cargo de la Policía Federal –la mismainstitución que actuaba allí durante la dictadura-. Desde lo personal ¿cómo me resonaba esapropuesta, recuperar? Pero los vecinos estaban diciendo otra cosa con “recuperar”.Recuperémoslo para el pueblo, resignifiquemos ese lugar, que sea despojado de la presencia dela Policía Federal, que el vecino de Buenos Aires no se vea obligado a hacer un trámite allídonde fueron martirizados cientos de compañeros, y que el barrio y las organizaciones que seinteresen en esto debatan qué destino darle a ese lugar. También es un proceso complejo,contradictorio. Contradictorio entre los vecinos, los organismos de derechos humanos, lasorganizaciones políticas que intervienen; complejo y contradictorio también con lasinstituciones, con las instancias gubernamentales. Son temas que las organizaciones populares,los movimientos populares tienen en permanente conflicto: cuál es el papel que deben jugar las




235

instituciones estatales, las instituciones oficiales, hasta dónde la intervención de algunainstancia gubernamental es cumplimiento de sus obligaciones y respuesta a las reivindicacionespopulares, y hasta dónde es una pretensión de apropiarse de esas reivindicaciones; hasta dóndeel Estado está obligado a garantizar la conservación de estos lugares, de quién deben dependerinstitucionalmente. Son temas que están en debate, son temas contradictorios y conflictivos yno siempre nos ponemos de acuerdo, más bien todo lo contrario. Hay acá una disputa político-ideológica que también tiene que ver con cómo se construye la memoria, cómo se construye laidentidad y cuál debe ser la intervención del Estado en este terreno.

Otro caso que también tiene sus particularidades que es el de la Escuela de Mecánica de laArmada. La ESMA adosa a sus otras particularidades el hecho de que es un predio muy grande,17 hectáreas con 33 edificios, a lo que hay que adosarle un terreno de superficie similar, elcampo de deportes que está cruzando la Avenida Lugones. Muchos sostienen que el campo deconcentración como tal sólo funcionó en uno de sus edificios, el Casino de Oficiales, ya que allíes donde estuvieron recluidos los prisioneros, y por lo tanto sólo eso es lo que debe serpreservado como testimonio de la memoria o el título que se le quiera poner.

¿Qué debate se desarrolló y se sigue desarrollando en torno a la ESMA? En 1998, el entoncespresidente Carlos Menem anunció que las instalaciones de la ESMA se trasladarían a otroslugares, y que iba a demoler todos los edificios existentes en ese terreo, y que allí se iba aconstruir un monumento a la reconciliación nacional. Los organismos de derechos humanoslograron paralizar esta acción, entendiendo que el propósito era la “demolición” de la memoria,que formaba parte de la propuesta política del menemismo. Pero ya entonces de alguna maneradejó instalada la idea de que el lugar a preservar pura y exclusivamente era el Casino deOficiales. Cuando el actual gobierno se muestra receptivo a atender el reclamo de variosorganismos de derechos humanos en cuanto a “hacer algo” con la ESMA, se potencia máscolectivamente, entre las organizaciones de derechos humanos, las organizaciones populares,los sobrevivientes, un debate acerca de si lo que hay que hacer es preservar como espacio o sitiode memoria sólo el Casino de Oficiales, y al resto de los edificios darles otro destino. Omantener en paralelo con el Casino de Oficiales como sitio de memoria, funcionando en elmismo predio las instituciones navales allí establecidas. O partir de que la ESMA, con sus 17hectáreas, su campo de deportes, sus 33 edificios fue una unidad productiva del terror –y es estaúltima propuesta la que yo sostengo-. Por lo tanto, para que por el Casino de Oficiales pasaranmás de 5.000 prisioneros, de los cuales la mayoría están desaparecidos, fue necesario que todoese complejo de edificios y de hectáreas prestara un servicio necesario para el funcionamientode ese lugar específico en el que estaban recluidos los prisioneros. Porque los guardias quecustodiaban a los prisioneros, eran estudiantes, alumnos de la ESMA, que se alojaban en lospabellones-dormitorio donde dormían los otros estudiantes, y tantos otros ejemplos en cuanto ala funcionalidad de cada lugar. Pero además del detalle puntual de cada uno de los edificios ysu funcionalidad en esta unidad productiva del terror, sostener esta concepción de unidadproductiva del terror, permite dar idea de la institucionalidad que tuvo la represión en nuestropaís, de cómo todo el aparato del Estado fue puesto al servicio de la represión clandestina, de ladetención, de la tortura y la desaparición. Otro argumento que fundamenta esta mirada es queresulta absolutamente necesario el desalojo de toda presencia naval del predio de la ESMA,porque si hay algo que volvería hacia atrás estos avances que hemos ido logrando en cuanto ala construcción de la memoria es establecer una convivencia con una institución que siguecubriendo con el silencio y con la clandestinidad a quienes actuaron desde el arma. En unmomento de agitado debate entre quienes participamos de estas discusiones hubo quienesllegaron a proponer que permaneciera funcionando en el predio el Liceo Almirante Brown,argumentando que esto provocaría alguna reflexión en los jóvenes que estudiaban en ese liceo




236

naval, simplemente por tener “pared de por medio” al Espacio para la Memoria. Desde esosargumentos parece olvidarse que los lugares no producen efectos mágicos. En este caso, losedificios, las materialidades, servirán si se construye en torno a ellos una trama de memoria, dedenuncia, de testimonio, de nombres y apellidos de responsables, una trama que los inscriba enel proceso político-histórico del cual esos lugares fueron parte.

Y así como pienso que los edificios y los lugares no producen efectos mágicos, haría unparalelo con otro eslogan al que se suele apelar cuando se habla de la necesidad de laconstrucción de la memoria. Se suele argumentar que hay que saber lo que pasó para nos diceque no es el saber en abstracto, el “conocer lo que pasó” lo que garantiza la no repetición, porquesi fuera así, después del genocidio nazi –por citar uno-, no habría habido ningún otro genocidioen la humanidad, y hoy las fuerzas comandadas por Estados Unidos están asesinandosistemática y planificadamente en Irak; y toda América Latina fue blanco de prácticas genocidasen las últimas décadas del siglo XX. No alcanza con saber lo que pasó para no repetir. Lacuestión es qué se hace con ese saber, dónde, en qué proceso político histórico se inscribe esoque nosotros conocemos y cómo elaboramos ese conocimiento para que realmente elconocimiento sea una herramienta de construcción de identidad y de propuestas políticas delucha y de transformación, y no simplemente algo que se pone en el archivo de la memoria.



MISCEL·LÀNIA-2007 ISSN 1696-4403 José Luis Martín Ramos

237

La afiliación del PSUC durante la guerra civil (1936-1939):volumen, distribución territorial y composición social

José Luis Martín Ramos (Universitat Autònoma de Barcelona)

Resumen / Resum / AbstractEl PSUC fue un partido integrado, de forma mayoritaria, por trabajadores, con una presencia importante de

campesinos y significativa de empleados. Su implantación territorial en Cataluña confirma asimismo ese perfilsocial. Los datos concretos desmienten las suposiciones, frecuentes pero no demostradas, que identificaban alpartido unificado como una formación vinculada a las clases medias y defensora de sus intereses.

El PSUC va ser un partit integrat, principalment, per treballadors, amb una presencia important de camperols isignificativa d'assalariats. La seva implantació territorial a Catalunya confirma aquest perfil social. Les dadesconcretes desmenteixen les suposicions, freqüents però no demostrades, que identificaven el partit unificat ambuna formació vinculada a les classes mitges i defensora dels seus interessos.

The PSUC (Unified Socialist Party of Catalonia) was constituted mainly by workers, with an important andmeaningful presence of peasants and white-collar workers. Likewise its territorial implantation in Cataloniaconfirms this social profile. The facts deny the frequent sup ositions, never demonstrated, which identified theunified party with a formation linked to the middle classes and a and a defender of its interests.

Palabras clave / Paraules clau / Key WordsComunismo, Cataluña, Guerra Civil Española, Movimiento obrero.

Comunisme, Catalunya, Guerra Civil Espanyola, Moviment obrer.

Communism, Catalonian, Spanish Civil War, Labour movement.

Uno de los tópicos que entorpecen la comprensión de la guerra civil y abona interpretacionessesgadas, marcadas por posiciones apriorísticas con fundamento en determinados discursospolíticos, pero no en la investigación histórica, es el que presenta al PSU de Catalunya comouna organización con escasa militancia efectiva dominada por elementos de clases medias, muylejos del carácter proletario de la CNT o del POUM lo que, además, suspuestamente explicaríasu comportamiento, “traicionando” una determinada revolución. Vaya por delante que, en miopinión, el PSUC defendía un proyecto frentepopulista y desde esa perspectiva tenía unaconcepción determinada de la revolución, que partía de la defensa de la república comoprioridad, de la plena asunción de la defensa de la democracia, ante el abandono que de ellahabía hecho buena parte de la burguesía – atraída por el fascismo, o cuando menos por lassoluciones autoritarias -, para configurar la alianza social que iba a hacer posible el avance haciael socialismo. El Frente Popular no era la revolución, pero tampoco era la negación de larevolución; era, en el contexto de la España de 1936, la defensa de un programa de reformas quepodía acabar desembocando en una transformación revolucionaria de la sociedad. No es precisorecurrir a explicaciones “sociologistas” gratuitas para presentar el comportamiento político delPSUC. Éste no supuso ninguna “traición”, no tenía ninguna lógica de “contrarrevolución”; teníasu propia lógica positiva. Otra cosa es que no se compartiera entonces o no se quiera ver hoytodavía desde determinada historiografía militante o desde unos medios de comunicación demasas lamentablemente muy vulnerables a los tópicos y harto obedientes a la políticamentecorrecto en cada momento1. Sin aportar argumentos basados en datos, se insiste en deformar elpeso militante y la imagen social del PSUC convirtiendo en supuesta verdad histórica lo que no



La afiliación del PSUC durante la guerra civil (1936-1939): volumen, distribución territorial y composición social

238

es más que una falacia retórica destinada al debate político. El objeto del presente artículo esplantear, con datos y no con supuestos, la cuestión de la militancia del PSUC, su volumen, suimplantación en el territorio y su composición social. No pretendo tener la última palabra, perosi que espero que a los datos que aporto se responda con datos y así podremos contrastar lasdiferencias de una manera racional.

1. ¿Cuántos fueron?

Sobre el volumen inicial del nuevo partido, las primeras estimaciones con que pudo trabajarla historiografía catalana fueron las de la Ponamariova, que en su estudio sobre la formación delPSUC, publicado en ruso en 1963 y en catalán en 1966 2, le atribuyó en números redondos6.000 militantes, mediante la operación de sumar la afiliación previa de las cuatroorganizaciones que los constituyeron: 2.000 de la Unió Socialista de Catalunya, 2.000 del PartitComunista de Catalunya, 1.500 de la Federación Socialista Catalana (PSOE) y 500 del PartitCatalà Proletari. Veinticinco años más tarde la tesis de licenciatura de Josep Puigsech,publicada en 20013, insistió en esa cifra global, apoyándose en el informe de Joan Comorera ala Internacional Comunista del 20 de febrero de 1938. Entre ambas fechas mi primer estudiosobre el PSUC 4 había corregido al alza esa cifra, aduciendo que Ponamariova habíainfravalorado la afiliación a la Unió Socialista de Catalunya y propuse una cifra inicial de 7.000militantes; por su parte Ricard Alcaraz 5 elevó aún más la afiliación de la USC, hasta 4.500, ypor tanto la cifra final a los 8.500. Tanto Alcaraz como yo mismo aceptábamos - por no poderreplicarla - la estimación de Ponamariova, disintiendo únicamente por lo que se refería a lasubvaloración de la Unió Socialista; he de confesar que yo veía entonces en ello una motivaciónpolítica y no historiográfica: rebajar el papel de la Unió, y por tanto el peso de Comorera, yequilibrarlo con el Partit Comunista de Catalunya – la organización regional del PCE – lo queme parecía, y lo mantengo, una pequeña falsificación.

En la última edición de su obra Burnett Bolloten 6 - referente de una parte importante de laliteratura de la guerra civil y en particular de la que se centra en considerar como la cuestiónclave el papel absolutamente negativo del PCE y del PSUC y de la URSS en el desarrollo delconflicto - sostuvo, por el contrario, que la suma de las cuatro organizaciones no habríasuperado los 2.500 afiliados, basándose en una entrevista con Miquel Serra Pàmies y “otrasfuentes” – que no concreta –, aunque citando asimismo una estimación de Miquel Valdés,recogida por el “Daily Worker” en diciembre de 1936 , 3.000, y del dirigente del PCE, CaboGiorla en julio de 1937, 5.000. Bolloten, por cierto, no citaba ni la estimación de Ponamariovani la corrección que yo había hecho con respecto a las cifras de la Unió Socialista. Pero es quesu objetivo era subrayar que el PSUC inicialmente no era más que “un pequeño partido”,minimizar al máximo su punto de partida y establecer ya de entrada una comparación negativacon el POUM, al que valoraba de manera muy distinta; así afirmó “aunque en comparación con

1. Planteé ya la cuestión en mi ponencia sobre el PSUC durante la guerra civil en el Primer Congreso deHistoria del PSUC, Barcelona octubre de 2006, y la cuestión ha sido ampliamente tratada por FerranGallego, Barcelona, mayo 1937 Debate, Madrid, 2007

2. Ponamariova, L.V., La formació del PSU de Catalunya, Edicions Treball, México 1966, pág. 613. Puigsech, J. Nosaltres els comunistes catalans. El PSUC i la Internacional Comunista durant la

Guerra civil, Eumo Editorial, Vic, 2001. pá. 1354. Martín Ramos, J.L., Els origens del PSUC, 1931-1936. Curial, Barcelona, 1977. pág. 2335. Ricard Alcaraz, La Unió Socialista de Catalunya, La Magrana, Barcelona, 19876. Bolloten, B. La guerra civil española: revolución y contrarrevolución, Alianza Editorial, Madrid,

1989 , pág. 611.




239

los anarcosindicalistas su fuerza era reducida y su estructura organizativa fuera de Cataluña eramínima, en esa región había que contar con ellos” 7, a pesar de que la afiliación total reconocidaera para él la que habría hecho pública Nin, 6.000 afiliados.

Un debate sobre quien tiene razón en estas estimaciones iniciales puede caer fácilmente enel ridículo. Las cifras que estamos considerando son, en cualquier caso – en todos – ,reducidasy más que la exactitud aritmética interesa el dibujo general. Antes de la fundación del PSUC,desde los primeros años de la República en Cataluña sólo había dos formaciones “marxistas”con un cierto peso, con las que – sin magnificarlas – había que contar: la Unió Socialista deCatalunya , que con su alianza con Esquerra Republicana había accedido al Govern de laGeneralitat , al Parlament de Catalunya y a las Cortes Españolas – siempre con unarepresentación minoritaria – y el Bloc Obrer i Camperol, con una cierta incidencia sindical enla CNT, suficiente para incomodar al proyecto exclusivista de la FAI, ante lo cual los sindicatosinfluidos por el Bloc habían sido expulsados de la CNT y se habían agrupado en una FederaciónObrera de Unidad Sindical . Más allá de esas dos organizaciones, el resto tenía una incidenciapolítica o sindical mucho menor. La Federación Socialista Catalana padecía el doble problemade los enfrentamientos internos – divisiones en el seno de la organización de Barcelona,primero; enfrentamiento entre prietistas y caballeristas a partir de 1935 – y de la recurrente crisisde la UGT catalana, que aunque crecía en efectivos no llegaba a estabilizarse. El Partit CatalàProletari estaba circunscrito al ámbito de la dependencia mercantil, lo que era su fuerza y sudebilidad, y había perdido en octubre de 1934 a su líder y factótum absoluto, Jaume Compte. Laorganización regional del PCE, muy tocada desde 1931 por la disidencia de Maurín, apenashabía empezado a crecer, limitadamente, en 1936, aunque su tendencia era al alza – en unproceso paralelo al del PCE – y la Izquierda Comunista de Nin era lo que eufemísticamente sedenominaba una “organización de cuadros” para dar una imagen en positivo de su muy escasamilitancia. La suma de todos ellos, además separados en dos grupos rivales el POUM –constituido a finales de 1935 por la fusión del Bloc Obrer i Camperol y de la IzquierdaComunista, ambas organizaciones disidentes del comunismo oficial - y el PSUC – que lo fuepocos dias después de la sublevación militar y fascista de julio de 1936, integrandoorganizaciones comunistas y socialistas, aunque el proceso de unificación se había iniciado elverano anterior - no podía dar para gran cosa en términos de afiliación. Lo importante no era loque sumaban sino en lo que se constituyeron.

Volviendo al PSUC, creo que ha de rechazarse la infravaloración que Bolloten hace de lasorganizaciones que lo constituyeron, pero podría ser que en el momento inicial de la formacióndel nuevo partido, en julio-agosto, la inclusión efectiva de los militantes de las antiguasorganizaciones en la nueva fuera bastante incompleta, lo que explicaría las cifras que dioValdés. Podían haber sumado, como hipótesis, entre 6.000 y 8.000, pero no todos los queestaban afiliados a la USC, la FSC, el PCC y el PCP ingresaron de manera efectiva en la nuevaformación. De entrada, no se integró una parte de la militancia de la Federación SocialistaCatalana, muy probablemente la que se había decantado por Prieto en el debate internodesarrollado entre 1935 y 1936 ( entre ellos desde luego el diputado por Tarragona, Amós RuizLecina) y también cuadros importantes como Zaragoza, de la ciudad de Tarragona; pero esimposible cuantificar ese rechazo a la integración que, de todas maneras, fue minoritario: salvolos dos casos citados, al PSUC se incorporó la mayoría de la vieja guardia de la Federación,Recasens i Mercader, Martínez Cuenca – que ya figuraban desde 1933 en la Unió Socialista -,Pla y Armengol, y de la nueva promoción “ugetista”, que dominaba la regional catalana delPSOE, Rafael Vidiella, Desiderio Trilles, Vilá Cuenca, …. Por el contrario, no parece que

7. Ibidem, pág. 621

1. ¿Cuántos fueron? http://seneca.uab.es/hmic



240

hubiera una resistencia destacable en el seno de la Unió Socialista, salvo determinadassituaciones locales; incluso elementos opuestos a la radicalización del partido en 1934 y hastaentonces claramente antagónicos con el comunismo, como Serra i Moret, se integraron en lanueva organización sin problemas y desempeñaron cargos institucionales importantesrepresentando al PSUC.

Por otra parte, el proceso de unificación de las respectivas bases militantes y de construcciónde una nueva estructura organizativa se tomó su tiempo, afectado además por la situaciónextraordinaria que se vivía. Hasta primeros de agosto no se constituyó el Comité local deBarcelona 8, instando de inmediato a los comités de unidad de barriada a convertirse en comitésde distrito y a “normalitzar les activitats diàries del Partit agrupant els companys en cel.lules detaller o d’empresa. Els altres companys seran agrupats en cèl·lules d’indústria i cèl·lulesd’Ateneu, centres, biblioteques, etc” Una normalización que no fue tan inmediata, ya que unasemana más tarde todavía se reclamaba que se hiciera la unificación allí donde todavía no sehabía hecho 9 . A mediados de agosto en muchas localidades catalanas se mantenían lasdenominaciones de las organizaciones anteriores: en dos informes firmados por JoanValldeperas, uno dirigido al Comité ejecutivo del PSUC y el otro – firmado conjuntamente conel cenetista Jiménez – al Comité de Milicias Antifascistas 10, se consignaba que la organizaciónlocal del PSOE estaba presente en los Comité Antifascistas de Granollers y de Sant Celoni; lade la Unió Socialista de Catalunya en los de Tordera y Santa Coloma de Farners; la del PartitComunista de Catalunya en los de Calella, La Bisbal, Girona y Sant Feliu de Guíxols; y el PSUCcomo tal sólo aparecía en los de Banyoles , Figueres y Roses. Por otra parte, en Badalona habíauna representación del Partido Socialista Obrero y otra del Partido Comunista. Sobre lasituación de Girona, Valldeperas en su informe al PSUC se lamentaba de que “la unificaciómoralment no l’he vista enlloc; crec que hi ha un membre responsable de la UGT que ha sigutun entrebanc d’importància”. La fusión de las organizaciones locales del Partit Comunista deCatalunya y del PSOE de Súria no se produjo hasta mediados de septiembre11. Más tardó enReus, donde la representación en el Comité Antifascista local fue la de las tres organizacionespor separado – PSOE, USC y PCC, no habia organización “nacional-proletaria” – y hasta quetuvo que aplicarse, en octubre de 1936, el decreto de constitución de los nuevos ayuntamientos,no se produjo la fusión de todas ellas en una organización local del PSUC, que era a lo queobligaba dicho decreto12. Podría seguir aún la lista, pero no creo que sea necesario.

No debió haber resistencias generales, ni mucho menos, pero tampoco facilidades generalesentre la militancia de las cuatro organizaciones fundadoras. Por otra parte, el nuevo partido seconvirtió también en un polo de atracción, si bien minoritario, para militantes de otrasorganizaciones, en particular de Esquerra Republicana de Catalunya y de Estat Català , aunquetampoco en estos casos pueda cuantificarse el cambio de militancia, sinó sólo señalar ejemplosconcretos, como los citados por Treball, que no debieron ser los únicos : un grupo de lasJoventuts de Estat Català, del Ateneu Nacionalista d’Esquerra del Poble Nou, de las Joventuts

8. Treball 4-VIII-19369. Treball, 11-VIII-1936 “Vida de partit”10. Archivo de la Guerra Civil – AHN, Salamanca, Barcelona-Político-social, legajo 921 ( en trámite de

traslado al Arxiu Nacional de Catalunya) , ambos documentos con el título “Informe” estan fechadosrespectivamente el 12 y el 13 de agosto, este último el dirigido al PSUC

11. Treball, 15-IX-193612. Véase la Tesis doctoral no publicada de Josep Antoni Pozo, El poder eveolucionari a Catalunya

durant els messos de juliol a octubre de 1936. Crisi i recomposició de l’estat, Universitat Autònoma deBarcelona




241

d’Esquerra-Estat Català del Ateneu Nacionalista d’ Esquerra13 . Tampoco es posible establecercuantos fueron en este primer momento, pero de cualquier manera no debieron modificarsustancialmente la modesta suma de los primeros momentos.

El grueso de la afiliación del PSU durante la guerra fue militancia nueva y en su mayor parteno había pertenecido a ninguna organización política anterior, como se verá con más detalle.Militancia nueva resultado de una voluntad de proselitismo – que, de manera general, distinguióal PSUC y al PCE del PSOE durante la guerra - , traducido, entre otras actividades, por unacampaña de propaganda, de mítines organizada por el propio comité ejecutivo que se impulsócon intensidad a partir de la segunda mitad del mes de agosto. Después del fallido gobierno decoalición con ERC – el primer gobierno Casanova – a comienzos de agosto, esa campañaaparece como principal respuesta al revés que supuso su rápida caida y la primera batallapolítica general del nuevo partido. La inauguró el mitin de Comorera en el Olimpia del 16 deagosto14 . En noviembre el Secretariado de Agitación y Propaganda contabilizaba 300 mítinesen 137 localidades de Catalunya, la mayoría conjuntamente con UGT y también algunos con laJoventut Socialista Unificada de Catalunya15. Hasta el 31 de diciembre Treball registró laconvocatoria de más de 350 mítines realizados en más de 230 poblaciones catalanas. Laorganización fundadora que mayor implantación territorial había tenido en Cataluña era la UnióSocialista, pero solo había tenido presencia en una sesentena de localidades. La políticadesarrollada por el PSUC y ese esfuerzo propagandístico tuvieron sus réditos con unaimportante afluencia de militante en los primeros meses de existencia del partido.

Las cifras que el PSUC hizo públicas – como una manifestación más de su acción depropaganda – situó en 60.000 el total de afiliados en julio de 1937 y en 90.000 al acabar la guerraen Cataluña, a comienzos de 1939. Las cifras no son exactas, aunque, a pesar de una ciertaexageración, reconocen un hecho significativo que si parece corresponderse con la realidad: queel salto se dio en los primeros meses, en tanto que en 1938 el crecimiento se ralentizó de maneraapreciable. Josep Puigsech 16 empezó a matizar esa evaluación a partir de los fondos queconsultó en el archivo de la Internacional Comunista, en particular el Informe de Miquel Valdésal Comité central del PSUC (de fecha de entrada 16 de enero de 1938) y el Informe de Comoreraal Ejecutivo de la Internacional Comunista (del 20 de febrero de 1938). Según cada uno de ellos,el PSUC tenía en julio de 1937 40.476 militantes en la retaguardia (Valdés) y, a comienzos de1938, 54.429 en total (sumando la información de Valdés sobre la retaguardia – 42.529 - y lade Comorera sobre el frente – unos 11.900). Con buen sentido, Puigsech rechazaba también los90.000 para el final de la guerra y, a falta de más documentación, proyectaba el crecimientomáximo que podría haberse producido entre julio de 1937 y enero de 1938 en la retaguardia -que él consideraba de 5.000 –, para concluir que cuando más el partido habría sumado unos69.000 militantes, en una estimación que él mismo reconoce al alza.

Los fondos de Cataluña del Archivo del Partido Comunista de España me permitencompletar la evaluación de Puigsech, ratificándola en general, aunque precisando más elperiodo final de la guerra. Dicha documentación, en este caso microfilm17 de un original que hede suponer debía hallarse también en algún archivo ruso y que pudo ser copiada por la Comisión

13. Treball 4 y 12 de agosto 193614. Treball 18-VIII-193615. “Informe del Secretariat d’Agitació i Propaganda”, 20-XI-1936, CEHI-Universitat de Barcelona,

Pavelló de la República.16. Op.cit. pa. 135 y ss.17. Archivo del PCE (Universidad Complutense, Madrid), Fondos de Cataluña, Film XVII, Apartado 216,

“Estadísticas del PSUC”




242

de historia del Comité central del PCE en los años sesenta – de ahí que se encuentre en suarchivo –, aporta una valiosa información no sólo sobre el contigente del PSUC, sinó sobre sudistribución territorial y su composición social, así como datos cuando menos interesantes sobrela afiliación de otras organizaciones políticas y sindicales. De acuerdo con ella, el PSUC teníaen el primer trimestre de 1937, por tanto a finales de marzo: 27.374 militantes, sin contar ni conla organización de Barcelona, ni con los que estuvieran en “el Ejército y fuerzas armadas”18. Enseptiembre, la cifra se había elevado a 29.02919. En ese período la cota máxima de afiliación deBarcelona apenas habría rebasado los 5.000 militantes. Por otra parte cabe considerar que lamayor parte de los militantes integrados en el Ejército pertenecían a la División Karl Marx, lacontrolada por el PSUC, que contaba por esas fechas con unos 8.000 efectivos 20; obviamenteno todos ellos eran miembros del PSUC, pero sí una buena parte, habida cuenta del carácter aúnmiliciano de la División. Teniendo en cuenta todo ello el total de miembros del PSUC en laprimavera de 1937 se situaba en torno a los 40.000, quizás más ligeramente por debajo que porencima de esa cifra21. La siguiente serie de datos que ofrece la documentación disponible en elArchivo del PCE se refiere a diciembre de 1937. Por primera vez se dan datos de la organizaciónde Barcelona que se había incrementado en 2.069 militantes entre el 31 de julio y el 1 de enerode 1938, alcanzando en esa fecha los 7.210. Por otra parte, el recuento del resto de Cataluña, porcomarcas, da un total de 27.991, una cifra ligeramente inferior a la de septiembre - algo menosde mil -, lo que podría explicarse por la progresiva marcha al frente de afiliados afectados porla incorporación a las levas. Comorera en su informe de febrero de 1938 dio la cifra de 11.900militantes del PSUC en el ejército, por lo que la suma total, a comienzos de ese año sería deunos 47.000.

En el siguiente medio año la organización de Barcelona siguió creciendo hasta los 9.318militantes, como se informa en un nuevo estadillo correspondiente a agosto de 1938. Por elcontrario, la del resto de Cataluña se redujo a 18.436, a pesar de que en aquel año se habíanproducido 2.222 ingresos - 1.333 en el primer trimestre y 889 en el segundo - ; en dichoestadillo se consignó, por primera y única vez en el documento microfilmado, que habían otros6.309 militantes en comarcas “sense un control efectiu”, sin aclarar si eso podía deberse a losefectos de la ocupación franquista de Lleida. La cifra del ejército ascendió ya a 21.721 y se diópor primera y única vez también la de “fuerzas armadas” que era de 1.379. La suma total, noteniendo en cuenta la de militantes no controlados, era de casi 51.000. No hay más datos sobrela afiliación de “comarcas”, ni sobre el total en el ejército y en fuerzas armadas en lo que restadel período de la guerra civil. Sólo se proporcionan datos de Barcelona, donde el 31 de octubrede 1938 se habían renovado 12.547 carnets, exceptuando los de personal militar. Resultaproblemático con solo esos datos extrapolar una cifra global. El aumento de la militanciaregistrada en Barcelona - 3.309 más que tres meses antes - supone un incremento claro conrespecto a los ritmos de crecimiento anterior: sobre la base de los más o menos 5.000 afiliadosen julio de 1937 se habían producido unas 2.00 altas de agosto a diciembre de 1937. Pero entreenero y junio de 1938 se registraron ya 2.681 ingresos y sólo en el mes de julio siguiente se

18. Esa es la identificación que hace el documento. Es de suponer que las “fuerzas armadas” se refieren aCarabineros, Guardia Nacional Republicana y probablemente también Guardia de Seguridad y Asalto

19. Si no hago constar otra referencia todos los datos corresponden, en adelante, al microfilm del Archivodel PCE que se indica en la nota anterior y que citaré, de manera abreviada como “Estadísticas delPSUC”

20. Informe de “Cid”, agente del GRU, servicio de inteligencia militar soviético, de abril de 1937,reproducido R.Radosh, M.R. Habeck y G.Sevostianov (eds), España traicionada. Stalin y la guerracivil. Barcelona, Planeta, 2002

21. Esa cifra era el total, y no los algo más de 40.000 sólo para la retaguardia que, según Puigsech,Valdéshabía citado en su informe de gener de 1938




243

produjeron 1.140 altas. Podrían haberse sumado factores extraordinarios, como el de unaconcentración en Barcelona, como refugio, de militantes de otras comarcas, de las caídas oamenazadas de caer en poder del ejército rebelde, pero no podemos pasar de la especulación22.Por otra parte, ese incremento de la afiliación en Barcelona contrasta con el descenso del ritmode nuevos ingresos en “comarcas” en las que entre enero y junio de 1937 sólo se produjeron2.222 altas: 1.333 en el primer trimestre y 889, una cifra notoriamente inferior, en el segundo.

Mi hipótesis es que en 1938 se produjo un retroceso de la afiliación en comarcas, comoresultado del descenso del ritmo de nuevos ingresos y del impacto de las movilizaciones para elejército, mientras que en Barcelona se mantuvo un ritmo de crecimiento mayor, comoconsecuencia de aquel posible efecto refugio. ¿Se compensaron entre sí ambos movimientos?Es posible que hasta cierto punto, teniendo en cuenta que en julio de 1938 la organización demilitantes civiles de Barcelona significaba ya la mitad de la de comarcas. Si se hubieranmantenido los ritmos de crecimiento respectivos en los últimos meses de la guerra civil – lo quees bastante suponer – la organización de Barcelona podría haber tenido un máximo de 16.000afiliados y la del resto de Catalunya no habrían llegado a 20.000. El total de afiliados “enretaguardia” no habría pasado de esos 36.000; más bien serían menos. ¿Cuántos estarían en eléjército y en el resto de fuerzas armadas? De acuerdo con el estadillo de la militancia con fechadel 9 de agosto de 193823, en el ejército estaban destinados ya el 43 % de los miembros delPSUC; otro informe, relativo a la ciudad de Barcelona daba un 46 % de militantes en el frente.Mi conclusión es que el total de militantes podía estar alrededor de los sesenta mil, o algo más,pero seguramente no más de sesenta y tres mil. En resumen, lejos de las cifras que públicamentese dieron, a efectos de propaganda - de 60.000 militantes en julio de 1937 y 90.000 al final dela guerra -, el PSUC, de acuerdo con los datos de la propia organización, debió tener 40.000militantes en julio de 1937, 47.000 en enero de 1938, 51.000 en agosto de 1938 y unos 63.000como máximo al acabar la guerra24.

Las cifras reales estuvieron por debajo de las que se manejaron en la propaganda, pero detodas maneras constituyeron un volumen de afiliación importante, que, por lo que se refiere alas organizaciones políticas, sólo tenía una dimensión equivalente en el caso de EsquerraRepublicana. El mismo documento microfilmado de “Estadísticas del PSUC” en que se basa elpresente artículo incluye una evaluación de la militancia del resto de organizaciones políticas ysindicales de Catalunya - probablemente de septiembre de 1937 - que hay que tomar con todaslas reservas, pero que no puede despreciarse, sobre todo habida cuenta de la falta, hasta elpresente, de datos proporcionados por otras fuentes. Cuando el PSUC podía tener unos 40.000militantes, estimaba en 39.000 los de Esquerra Republicana, 3.000 los del Partido Sindicalista,2.500 Estat Català, 1.500 Acció Catalana Republicana y 300 el Partido Federal Ibérico. A partirde otro cuadro en que se detallaba por comarcas – excluida Barcelona -, aunque con algunalaguna, la afiliación de diversas organizaciones, podía deducirse que en septiembre era lasiguiente: 34.000 ERC; 28.000 PSUC; 2.700 Estat Català; 5.300 FAI y se evaluaba en 6.100 losefectivos del POUM en comarcas para finales del segundo trimestre25.

22. Sobre el movimiento de refugiados en Catalunya durante la guerra civil véase: Joan Serrallonga,Refugiats i desplaçats. Dins la Catalunya en guerra, 1936-1939. Barcelona, Editorial Base, 2004.

23. “Estadísticas del PSUC”24. Puigsech, op.cit. ya dio (2001) una cifra de 69.000 reconociendo que era una aproximación hecha al

alza.25. No sé que se hallan publicado estudios sobre los datos de afiliación de dichas organizaciones; respecto

al POUM la indicación de que disponemos es también de carácter propagandístico, la manifestación deAndreu Nin de que eran unos 30.000 en diciembre de 1936, citada por Burnett Bolloten comoreferencia única, op. Cit pag. 622




244

Hemos de tomar esos datos con precaución, pero estamos en condiciones de contrastarloscon una fuente independiente, institucional, una estadística del exilio que con el título de“Cuadro de composición del fichero político cerrado al 20 de junio de 1939” se encuentra entrela documentación que quedó en los archivos del Partido Nacionalista Vasco en Paris – hoy yaen Euskadi – que puede consultarse también en la copia digitalizada de los “fondos del PNB”disponible en el Arxiu Nacional de Catalunya. El total de exiliados incluidos en el denominado“fichero político” era de 59.250 individuos. De ellos 2.289 correspondian al PSUC; los afiliadosde Esquerra Republicana eran poco más, 2.457; los de la FAI, 663 y los de Acció CatalanaRepublicana 108. La relación entre dichas organizaciones políticas en el fichero de 1939, secorresponde a grandes rasgos con la que podía establecerse a partir de los datos, antesconsiderados, proporcionados por el PSUC, para mediados de 1937; lo que proporcionacredibilidad a estos últimos. En ambas fuentes la afiliación de Esquerra era ligeramente superiory suponían en 1937 – datos de las “Estadísticas del PSUC” - un 13% más de efectivos y en 1939– datos del “fichero político”- un 7% más que la del PSUC . La de la FAI queda muy por debajo,algo más del 15% de la afiliación de Esquerra en 1937 y casi el 27% en 1939 – pero en este casohay que considerar que los datos de la FAI del “fichero político” se refieren a toda España, entanto que los de 1937 correspondian sólo a Catalunya- Finalmente, la correlación en el caso deACR presentan aún menos diferencias: en 1937 su total de afiliados eran el 3,8% de los de ERCy en 1939 el 4,4%. Un documento - el de las instituciones del exilio - corrobora en líneasgenerales al otro – el del PSUC - le otorga verosimilitud. Entre ambos podemos establecer connotable fiabilidad los valores absolutos y la correlación de fuerzas entre las diversasorganizaciones políticas durante la guerra civil.

2. ¿Dónde estaban?

El PSUC tenía una distribución amplia por el territorio, con una mayor presencia relativa enel Sur de Catalunya en las comarcas centrales y meridionales de la provincia de Lleida, en elVallès Occidental y el Baix Llobregat y en dos comarcas del Norte-Nordeste, el Ripollès y elAlt Empordà. Y una organización mayor en términos absolutos que era, obviamente, la deBarcelona. Estaba presente en todas las comarcas y en más del sesenta por ciento de losmunicipios de Catalunya – en julio de 1937 en 68526 y en diciembre de 1938 en 69627 de los1.069 – y en todas las poblaciones de más de 10.000 habitantes, aunque la de Olot apenas erasignificativa.

Después del Barcelonés con 8.324 – por el peso de la capital, que tenía ya 7.210 –la comarcaque contaba en diciembre de 193728 con mayor número de militantes era la del Segrià, con2.702 ; algo a distancia se situaba el Vallès Occidental con 2.370, y luego el Baix Camp, con1766. Con un volumen de militancia en torno a los 1.500, o cerca de ello, estaban el BaixLlobregat (1.548), el Bages (1.426) y el Maresme (1389). Todas ellas, que suponían buena partede la Catalunya industrial, sumaban más de la mitad de la afiliación total – excluida la delejército y las fuerzas armadas -. Con más de 1.000 afiliados estaban también el Alt Empordà,el Tarragonès y el Baix Ebre. Entre 500 y 1.000 afiliados se situaban Les Garrigues, el Vallès

26. L.V. Ponamariova, op. Cita. Pág. 6127. “Estadísticas del PSUC”28. A esa fecha corresponde la única estadística detallada por comarcas -que además incluye la condición

social, a grandes rasgos, de la militancia de cad una de ellas – del citado microfilm del Archivo delPCE




245

Oriental, el Gironès, la Noguera, el Alt Penedès, Urgell, Baix Empordà, Garraf, Bergadà,Ripollès, y Anoia. Por la cola, la comarca con menor número de afiliados era el Pallars Sobirà,con 60 y la Vall d’Aran, con 118.

Podemos afinar mejor la imagen de la implantación territorial estableciendo su peso relativo,a través del porcentaje de militantes sobre el total de población29. Además, para valorar mejorese impacto territorial será conveniente tener en cuenta que el índice acumulado de afiliaciónpolítica total en Catalunya, sumando la de todas las organizaciones - incluida la FAI - se situaba,en esos meses finales de 1937 a los que se refieren los datos que estamos manejando, en tornoal 5,2%30. Las comarcas donde la presencia relativa del PSUC menor eran el Pallars Sobirà –con un 0,5% de militantes sobre el total – y el conjunto contiguo formado por la Garrotxa , laSelva y Osona, con porcenatjes similares, sin alcanzar nunca el 1%31. En el otro extremo, otrafranja, integrada por el Segrià, Garrigues y el Baix Camp, constituía el área de mayor incidenciaterritorial del PSUC, con porcentajes del 3% o muy ligeramente superior32; una franja queademás estaba flanqueada por dos comarcas, el Priorat y el Tarragonès, por encima del 2% sinalcanzar el 2,9 %. Al norte y al sur de esa área, dos bloques de comarcas, entre el 1,5 y el 1,9:al Sur, Baix Ebre, la Terra Alta y la Ribera d’Ebre; al norte, Alt Camp, Urgell y la Noguera, unacontinuidad interrumpida por la Conca de Barberà en la que la militancia del PSUC rozaba perono llegaba al 1%. En ese mismo intervalo porcentual- en el 1,5/1,9 - se situaban las comarcascontiguas a Barcelona con un mayor peso industrial: el Vallès Occidental, el Baix Llobregat yel Garraf, que de hecho alcanzaba el 2%. Por el contrario la organización de Barcelona, que entérminos absolutos era la más importante, de manera destacada, en relativos sólo suponía el0,7% del total de los habitantes de la capital. No hay que sacar conclusiones apresuradas; notenemos datos sobre la afiliación local en la capital catalana del resto de partidos, pero lo pocoque disponemos33 apunta a situaciones similares: valores absolutos importantes dentro de lapropia organización, pero bajo peso relativo con respecto al total de la población, dada laconcentración demográfica de la capital catalana. Al norte del Vallès Occidental ,sólo en lascomarcas del Ripollès y del Alt Empordà el porcentaje de la militancia del PSUC se situaba enel intervalo superior al 1,5 %. Las organizaciones del Pirineo oriental, la Catalunya central, laAnoia y las dos comarcas del Penedès, el Vallès Oriental, el Maresme, el Gironès y el BaixEmpordà, se situaban en el intervalo entre 1 y 1,4 %. En conjunto, la presencia del PSUC era

29. Para los datos de la población de catalunya utilizo el trabajo de Josep Iglesies, “El movimientodemográfico en Cataluña en los últimos cien años”, Barcelona, 1961

30. Teniendo en cuenta la propia información proporcionada por el PSUC que es la siguiente: ERC, 39.000afiliados; PSUC, 43.000; Estat Català, 2.500; Acció Catalana Republicana: 4.300; Partido Sindicalista,3.000; Partido Federal Ibérico, 300; FAI, 5.300. Para el POUM he considerado una cifra alrededor de15.000, mínimo 10.000 y máximo 20.000.

31. Aunque en el cuadro detallado por comarcas no figura la de Osona; sólo dispongo de los datoscorrespondientes a Vic y Manlleu, a la suma de los cuales, redondeada, corresponde el porcentaje del3%. Podría ser mayor, teniendo en cuenta datos de otras poblaciones, pero aún así es muy improbable,que se llegara al 1%.

32. En el Baix Camp se alcanzaba el 3,1%33. Aunque puede hacerse una hipótesis sobre los de Esquerra, cruzando – siempre de acuerdo con la

información del microfilm mencionado – los datos de su afiliación por comarcas, sin Barcelona - casi34.000 - con los globales de toda la organización – 39.000 – lo que daría al menos 5.000 militantesplenos para la capital, acaso una cifra a la baja, pero aún doblándola – lo que me parece excesivo – noestaríamos tan lejos de las del PSUC. Si queremos establecer la correlación de fuerzas entre, entérminos generales, anarcosindicalistas y “socialistas unificados” hemos de acudir a las de la afiliaciónsindical que para la ciudad de Barcelona, de acuerdo con los datos de David Ballesté, es de 56% para laCNT (260.000 afiliados) por 44 % (204.000)

2. ¿Dónde estaban? http://seneca.uab.es/hmic



246

menor – siempre en términos relativos - en las comarcas de las provincias de Barcelona yGirona, con las excepciones señaladas del área metropolitana barcelonesa y las dos comarcasdel Pirineo occidental.

En algunos casos, la militancia de una comarca parecía situarse preferentemente en undeterminado número de poblaciones, frecuentemente la capital comarcal o la de mayor númerode habitantes, aunque no siempre. Sigamos el recorrido, de mayor a menor implantación relativaconsiderando en primer lugar la relación entre militantes de una población determinada y el totalde la comarca. La organización de Tarragona, sumaba el 61% de la total del PSUC delTarragonès; la de Reus, el 66% del Alt Camp; las de Falset y Porrera, el 53% del Priorat; por elcontrario en la de les Garrigues la organización más importante era la de Torregrossa, pero sólosuponía el 20% del total. En la de Urgell, las organizaciones de Tàrrega y Agramunt eran muyparejas -algo mayor la de Agramunt- pero sumadas no eran más que el 21% del total de lacomarca. Semejante era la situación de la Ribera d’Ebre y la Terra Alta, en las que lasorganizaciones más numerosas – Mora la Nova y Vilalba dels Arcs – no eran las de la capitalde comarca, pero su peso se situaba sólo en torno al 20% de los militantes de sus respectivascomarcas. La de Tortosa sí era la más nutrida del Baix Ebre, pero sólo sumaba el 23 % del total.Al norte del eje Tarragonès-Segrià, en las comarcas de la Noguera, Urgell, Conca de Barberàno se producía concentración significativa y sólo muy lígera en el Alt Camp, donde Vallssumaba el 28,5 %. En el área próxima a Barcelona, destacaba Sitges, donde la organizaciónlocal, que doblaba la de Vilanova i la Geltrú – la capital comarcal – contaba con el 63% de lamilitancia del Garraf. En el Vallès Occidental, Sabadell y Terrassa juntas sumaban el 68%. Porel contrario, la militancia estaba mucho más repartida en el Baix Llobregat, en donde laorganización más numerosa tampoco era la de la capital comarcal (Sant Feliu) ni la de lapoblación mayor (Prat del Llobregat) sino la de Molins de Rei, que sólo suponía el 20%; esosí, esas tres poblaciones, más Cornellá y Martorell, significaban el 63 % del total. En el resto delas comarcas catalanas, la tónica era la ausencia de predominio significativo; la organización delas capitales comarcales o de la localidad con más militantes no suponían como máximo másque una quinta parte del total, excepto en: el Alt Penedès donde la de Sant Sadurní, quetriplicaba a la de Vilafranca – la capital - sumaba el 37% ; el Gironès, con el 42% de la militanciasituada en Girona; el Baix Empordà, con el 39 % en Sant Feliu de Guíxols; el Ripollès, con el48% en Ripoll, y el Solsonès con el 54,3% en Solsona.

Con todo, para hablar propiamente de concentración, hemos de considerar la correlaciónentre el porcentaje de una organización local en el conjunto de la afiliación de la comarca y elde la localidad a la que pertenece con respecto al total de habitantes de la comarca. EnTarragona, Reus y el dúo Sabadell-Terrassa ambos porcentajes son equiparables casi al cien porcien: en Tarragona vivía el 60% del Tarragonès y la organización local del PSUC suponía el61% del total de la afiliación de la comarca; para Reus los porcentajes respectivos eran el 65,5% y el 66%; y para Sabadell-Terrassa el 65% y el 68%. En otras palabras, en esos tres casos laorganización local del PSUC se correspondía con el peso demográfico de la población y nopodemos hablar propiamente de concentración. Por el contrario, sí se producíanconcentraciones significativas de la militancia, muy por encima del peso que la localidad teníaen su comarca en: Móra La Nova, que solo suponía el 8% del total de población de la comarcamientras que la organización local era el 21% del total del partido; en Torregrossa los datos erancasi los mismos, el 8% y el 20%; en Lleida, el 40% y el 63 % - en este caso una concentraciónmenor -; en Sant Sadurní, el 9% y 37%; en Sitges, el 26% y 63; en Molins de Rei, el 8% y el20%; en Solsona, el 28% y el 54%; en Sant Feliu de Guíxols el 16% y el 39%; en Ripoll, el 21%y el 48%; y moderadamente en Girona, una diferencia mucho menor que las anteriores, ya quelos porcentajes respectivos eran del 31% y el 42%. Son en estos casos en los que cabe hablar




247

propiamente de concentración, ya no con respecto a la realidad interna del partido, sino a lademografía comarcal. En cambio en Tortosa, Valls, Igualada y Manresa la relación se invertía,siendo menor el peso de la organización local a la que le correspondería por el de la población(los porcentajes eran, por el mismo orden: 63% y 23%; 36,5% y 28,5% ; 21% y 48% y 36% y28%)

Tomando en cuenta el peso de la organización del PSUC dentro de cada localidad la deFígols era, de lejos, la primera: sus militantes sigificaban el 24% del total de la población, lo quepodría explicarse por el carácter minero de la población. Situaciones más normales eran, paraconsiderar sólo las poblaciones con más de 2.000 habitantes, las de Torregrossa, Falset, SantSadurní y Sitges en las que la relación se situaba entre el 7 y el 5 %, lo que suponía en sí mismoun importante impacto de la organización local del PSUC si recordamos el índice acumulado deafiliación politica para toda Catalunya que como hemos visto era del 5,2%. Entre el 3 y menosdel 5% estaban, de más a menos, Lleida, Molins de Rei, Mora la Nova, Reus, Camarasa,Almacelles, Ripoll, Borges Blanques y Port-Bou. Por encima del 2 %, Alcover, Artesa de Segre,Sant Quirze de Besora, Selva del Camp, Sant Feliu de Guíxols, Caldes de Montbui, Cornellà,Agramunt, Calella, Suria, La Sènia, Tremp, Tarragona, Martorell y Solsona. Finalmente, porencima de 1,5%: Mollet del Vallès, Prat del Llobregat, Puig-Reig, Sabadell, Sant Feliu deLlobregat, Cambrils, Gandesa, Terrassa, Montcada-Reixac, Roses, Ribes de Fresser, Piera,Banyoles, Girona i Masnou. De las once poblaciones en las que antes hemos registrado unelevado grado de concentración de la militancia en el ámbito de la comarca, 7 de ellas laoganización local del PSUC tenía asimismo un índice elevado de afiliación política: entre el 3y el 7%: Torregrossa, Sant Sadurní, Sitges, Lleida, Molins de Rei, Móra la Nova y Ripoll.

3. ¿Quiénes eran?

3.1. Hombres y mujeres

Para analizar la correspondencia de género disponemos de tres bloques de datos: los relativosa la ciudad de Barcelona, a la militancia del partido en 1937 y a los ingresos registrados en elprimer y segundo trimestre de 1938. El partido, sin la afiliación de la capital catalana ni losmilitantes integrados en el ejército y las fuerzas armadas contaba en el primer trimestre de 1937con 1.338 mujeres y 26.036 hombres, lo que significaba respectivamente el 4,9 % y el 95,1 %.En el tercer trimestre el porcentaje de mujeres había aumentado al 7,3%; incremento que seaceleró en los recuentos de ingresos en el primer y segundo trimestre de 1938: las mujeressumaron en cada uno de esos períodos el 20% y el 37,5 %. No obstante ello pudo deberse a lasmovilizaciones de quintas, que desplazaron hacia el frente a una parte importante de lamilitancia masculina. Lamentablemente no hay datos generales sobre la presencia de hombresy mujeres en el ejército; sólo se proporciona un dato de ese tipo para la organización deBarcelona a fines de octubre de 1938. La organización de Barcelona contaba a comienzos de1938 – cuando ya habían podido empezar a incidir las quintas - con un 10,1% de mujeres. Enoctubre de aquel año la militancia confirmada en la capital catalana ascendió a 15.008individuos, de ellos el 19,5 % mujeres; el porcenatje de mujeres integradas en el ejército, esdecir catalogadas como militares era sólo del 5,1%. Otro cuadro sobre la militancia total y losdestacados en el frente, por las mismas fechas, en la ciudad de Barcelona indica que estosúltimos suponían el 46% de la organización local. Sin pretender llegar a las cifras exactas puedehacerse una hipótesis, con resultados harto probables: proyectamos el total del 5% de mujeresa todos los militares y fuerzas armadas y calculamos el porcentaje total de mujeres sumando las

3. ¿Quiénes eran? http://seneca.uab.es/hmic



248

militantes civiles y no civiles (algo más de 3.500, como es una hipótesis resulta más convenienteredondear la cifra, a la baja) y el conjunto de todos ellos de ambos sexos (unos 27.700), con losque nos da una cifra de mujeres del 12,6 %.

Se puede llegar a algunas conclusiones: la militancia femenina en la ciudad de Barcelona fuesuperior a la de “comarcas” y significó más de una décima parte del total, por lo menos hastaese 12,6 %, con una tendencia al crecimiento. Por lo que se refiere al resto de Catalunya, lasuposición es más aventurada, el desglose por géneros acaba en el tercer trimestre de 1937,después, no sabemos cuántos marcharon al frente y cuántos se refugiaron en la ciudad deBarcelona. Si combinamos los datos totales que tenemos y los de ingresos en el primer semestrede 1938, nos daría que de algo más del 7% se había pasado al 9,5 % de militantes femeninas enla retaguardia de “comarcas”. Si no aparecen nuevos datos no se puede ir más lejos. Creo, contodo, que el punto al que se llega con los que tenemos debe estar bastante cerca de la realidad,alrededor del 10% en el conjunto del partido, claramente por encima de esa cota en Barcelona,y algo por debajo de la misma en el resto de Catalunya.

3.2. Procedencia política

Más precarios son los datos sobre la militancia anterior – o ausencia de ella – de losmiembros del PSUC. Sabemos que, a parte de los procedentes de las cuatro organizaciones“marxistas”, en los inicios del nuevo partido ingresaron también militantes procedentes delmundo republicano. La prensa del partido, Treball, aireó con titulares destacados los ingresosde antiguos militantes de Esquerra Republicana y de Estat Català. Eso formaba parte de lapugna por la hegemonía en el segmento “nacional” del arco político catalán – no se pierda devista la autoidentificación como partido “nacional y de clase” -, sobre todo con ERC. Unaimagen tópica, y muy discutible, del supuesto derrumbe de ERC desde el comienzo de la guerracivil habría magnificado la de un PSUC receptáculo de la militancia republicana con ganas decombatir y sin líderes que la orientasen. Me parece exagerado. El PSUC, desde luego, era lanovedad y como tal atrajo miembros de otras organizaciones, pero no creo que fuera de unaforma masiva. Esquerra Republica mantuvo una importante militancia, superior a la del PSUCfuera de Barcelona – no tengo datos sobre la afiliación de ERC en la capital catalana – y elpartido unificado lo sabía. Otra cosa es que en Esquerra, como antes de la guerra, convivieranorientaciones diversas y se mantuviera su tendencia a la policefalia, pero ese no es el objeto deeste artículo.

No obstante, hasta mediados de 1937 no tenemos datos concretos sobre el origen militantede los afiliados. A partir de entonces, contamos con algunas informaciones referidas a losnuevos ingresos, en Barcelona entre julio de 1937 y julio de 1938, y en el resto de Catalunya enlos dos primeros trimestres de 1938. No pueden ser concluyentes, por no ser bastantes.Representan la situación de la segunda etapa de la guerra y no es posible proyectarlas hacia atrássin más. Pero tampoco podemos negar que podría ser que la situación en la primera etapa, sobretodo después de las convulsiones de las primeras semanas, en los meses del verano, fuera máso menos parecida a la que se dibuja a partir de julio de 1937. Desde esa fecha hasta final de año,el PSUC tuvo en Barcelona 2.069 nuevos afiliados, de los que sólo el 22 % habían militadoanteriormente en otras organizaciones políticas; los que procedían de Esquerra eran 131, pocomás del 6% del total, y de Estat Català 22, un 1% holgado; la mayor parte de los que procedíande otros partidos lo eran de los llamados “marxistas”, incluidas las JSU de Catalunya (142 deltotal de ingresos). Entre el 1 de enero de 1938 y el 31 de julio del mismo año, ingresaron 3.821individuos, de los que sólo el 27% había pertenecido a otras organizaciones, el 8% a“republicanas”, un porcentaje muy similar al del período anterior34. Por lo que respecta a la




249

situación fuera de Barcelona, los datos se limitan al primer semestre de 1938: ingresaron un totalde 2.222 nuevos militantes, de los que un 20 % pelado – de hecho no alcanza el porcentaje porun par de décimas – habían pertenecido a otras organizaciones, el 7,5% a Esquerra republicanay algo más del 10% a las de carácter “marxista”

3.3. Condición social

Como se ha indicado ya al comienzo de este artículo, la composición social del PSUC hasido uno de los argumentos más tratados – maltratados - y menos demostrado por lahistoriografía. Bolloten, gran referente, confesado o no, de una parte importante de los estudios,ensayos o divulgaciones sobre la guerra civil, insistió reiteradamente en presentar al PSUCcomo un partido “de clase media”35. Podrían citarse una larga lista de autores que han primadoel prejuicio político, o ideológico, sobre la constatación de la realidad, confundiendo el rábanopor alguna de sus hojas, pero sería abusar del tiempo de quien quiera leer este artículo. El tópicoes suficientemente conocido. Se aprovechó el hecho de que la política frentepopulista del PSUCy su concepción sobre el desarrollo de la guerra le llevó a defender una alianza del proletariadocon las clases medias sobre la base del antifascismo - y por tanto a defenderla de los abusos deque fue o podía ser objeto, entre otras cosas para evitar que se convirtiera en el campo de acciónde los simpatizantes con la rebelión militar particularmente– para concluir directamente que elpartido unificado era un “partido de tenderos” ( “partit de botiguers”). Desde luego el PSUC, ensu legítima aspiración a la dirección política de la Catalunya en guerra, - aspiración queconstituye un elemento fundamental de toda fuerza política –, quiso además ser un referentepara esas clases medias, también probablemente desconcertadas en los primeros meses de laguerra por algunos comportamientos de elementos representativos de Esquerra Republicana; elmismo Bolloten, a su manera habitual, es decir retorciendo los hechos para llevar el agua a sumolino, lo recogió: “Para contrariedad de muchos dirigentes de la Esquerra, el PSUC explotó laprudente táctica de Tarradellas36 a fin de atraerse no sólo al segmento más inquieto de la clasemedia urbana, sinó también a un gran número de aparceros y arrendatarios de la Unió deRabassaires y de afiliados al CADCI, que habían sido bastiones inviolables de la Esquerra antesde la guerra civil”37.

Confundir un aspecto determinado de la orientación social de la política de un partido consu composición social no es una muestra de fineza de análisis; pero en el contexto en que eso sehace es además una muestra de distorsión de la realidad. La consideración del conjunto delproceso de la guerra civil y de los respectivos comportamientos políticos y sociales dejan claroque la mayoría de la clase media catalana (los “tenderos”, los profesionales, los estratossuperiores del sector de los “empleados”, los cargos subalternos de las empresas, y de las clases

34. Esta vez la “estadística” no diferencia si son de Esquerra o de Estat Català o Acció Catalana, pero,como en el período anterior la mayoría debieron ser de Esquerra

35. Op. Cit. Como muestra dos botones: Pág. 613: “en julio de 1937, un año después de la unificación,cuando el PSUC trataba por todos los medios de minimizar su composición de clase media….”; pág.639: “los sectores más impacientes de la clase media y media baja, que se enfrentaba a su ruinaeconómica immediata o gradual. Estos sectores deseaban poner fin rápidamente al poder anarquista yveían en la dirección dinámica y en la política agresiva del PSUC la única esperanza de salvar parte desus bienes de la catástrofe de la revolución. No es extraño, por lo tanto, que siguieran acudiendo enmasa a ese partido”

36. Se refiere a la actitud de Tarradellas con respecto a la CNT-FAI, a su alianza de facto con determinadosdirigentes faístas, véase. J.L. Martín Ramos, “Tarradellas en la primera etapa de la guerra civil”,L’Avenç, nº 300, març 2005

37. Op. Cit. Pag., 640




250

medias agrarias) se dividió entre los que mantuvieron su apoyo a la causa republicana - inclusotragándose el sapo del marcaje o la agresión de que eran objeto por parte de los sectores másradicales del “revolucionarismo” del momento38- y los que simpatizaron con la rebelión,constiyuyeron los espacios de apoyo y actuación de las redes quintacolumnistas, y salieron enlos meses de enero y febrero de 1939 a recibir con alegría la entrada de las tropas vencedorasen Catalunya 39. ¿O es que no hubo guerra civil en Catalunya?

Vayamos a los datos. Primero quiero recordar que en un trabajo anterior40 hice ya unaprimera apoximación en la que ponía de relieve que prácticamente las dos terceras partes de laafiliación del PSUC correspondía al capítulo de obreros y empleados. Analicémos con un pocomás de detalle los datos entonces considerados y que correspondían al “fichero político” dejuniio de 1939 antes mencionado. El desglose de los diferentes sectores profesionales tiene elinconveniente de que algunos identifican oficios específicos y otros ramos de actividad (porejemplo: “cerrajeros” y “textil”), con lo que los hipotéticos pequeños empresarios que pudierahaber, en los casos de identificación por ramos, quedarían englobados dentro del título generaly no podríamos desagregar obreros y patronos. A pesar de todo, la sugerencia de la presenciade “pequeños burgueses” nunca se refirió significamente a pequeños patronos de los ramosindustriales – sin descartar que muy excepcionalmente pudiera producirse - sino a “pequeñoscomerciantes”, y en este sentido el ramo que más podría ocultar esa presencia “pequeñoburguesa” sería el de la alimentación y quizás el de la imprenta y la madera En el caso del textil,la metalurgia, la construcción, los curtidos, las comunicaciones, los automóviles y el armamento– este último era un ramo “nacionalizado” de hecho – los datos han de referirse , repito salvoexcepción no significativa, a trabajadores. Dicho esto el “fichero político” daría la siguientecomposición profesional – social – de la militancia del PSUC en el exilio: trabajadoresindustriales, de la construcción, mineros y del transporte, 38,3% ; empleados, 20%; campesinos,14 %; individuos pertenecientes a los ramos de la alimentación, la imprenta y la madera, 9,6%;profesionales, 9,3%; oficios varios, 6,7%; aviación y militares, 1 %; marinos y pescadores,0,5%. Tomando la acepción más genéricas de “trabajadores” – equivalente a la de “obreros” queutiliza la documentación del PSUC que analizaré inmediatamente – y considerando – sólo porconcesión estadística y como medidad acaso excesiva de prudencia – que sólo la mitad de lossectores sospechosos de englobar trabajadores y pequeños patronos (alimentación, imprenta,madera) lo serían tendríamos que la suma total de dicha categoría se situaría en torno al 50%.Junto con el 20% de empleados, tendríamos que el total de asalariados estaría entre los dostercios y la cuarta parte. El campesinado supondría el 14% y en ningún caso los pequeñoscomerciantes alcanzarían el 5%. Por otra parte, dada la situación de las principales áreasagrarias de la organización del PSUC, en las tierras del sur de Catalunya y de la provincia deLleida - las que caen primero en poder de las tropas franquistas - es razonable pensar que elporcentaje de militantes campesinos que llegaron a exiliarse fuera menor al que correspondíacon su peso en la organización total del partido. Por el contrario, por razones fáciles de suponer,el capítulo de profesionales así como el de empleados – una parte de ellos eran los empleados ofuncionarios del aparato administrativo de la Generalitat - pudo estar sobrerepresentado entre lamilitancia exiliada. De todas formas, ¿dónde está el partido de tenderos o de clases medias?

38. Véase como una muestra de la actitud, difícil, de elementos de esa clase media: Maurici Serrahima,Memòries de la Guerra i de l’exili, 1936-1940., 2 vols., Barcelona, Edicions 62, 1978-1981

39. X. Muñoz, De dreta a esquera: memòries polítiques, Barcelona, Edicions 62, 1991 (2ª edición)40. “El PSUC durante la guerra civil. El Partido del Frente popular” ponencia presentada en el Primer

congreso de historia del PSUC. ( “70 anys de socialisme comunista a Catalunya”), Barcelona, octubre2006, pendiente de publicación




251

Veamos ahora los datos de las Estadísticas del PSUC, que en esta cuestión se refieren adiciembre de 1937. La composición social del partido se desglosa en cinco categorías: obreros,campesinos, empleados, profesionales y pequeños comerciantes; por tanto, a diferencia del“fichero político”, el título de obreros es genérico y no detalla los diversos oficios y por otraparte sí se desagrega la categoría de pequeños comerciantes. El porcentaje resultante para todaCatalunya, en este caso incluida Barcelona, es de un 56% de obreros, un 27, 4 % de campesinos,un 11% de empleados, un 3,6% de profesionales y un 1,9 de pequeños comerciantes. Estaprimera aproximación se complementa con los datos de ingreso en el primer semestre de 1938,de los que disponemos los generales de comarcas – no detallados por cada una de ellas – y losde la ciudad de Barcelona. No se proporcionan, empero, datos de bajas por lo que no podemossumarlos directamente a la afiliación existente en diciembre; sí podemos analizar la cifra deingresos en sí y comprobar la tendencia con respecto a la situación anterior: de acuerdo con ellose sumaron 5.366 nuevos militantes de los que el 56,3% fueron obreros, el 27,5 % empleados,el 10 % campesinos, el 5,8% profesionales y sólo el 0,4 pequeños comerciantes. El porcenatjede obreros se mantiene prácticamente igual y los aumentos de los de empleados y profesionalesy el descenso de los de campesinos se explican por el mayor peso de los ingresos en la ciudadde Barcelona que significan casi el 70% del total de ingresos. Si, artificiosamente, sumáramoslos ingresos a los datos de diciembre de 1937, como si no hubiera habido bajas, los porcentajesgenerales apenas habrían variado: 56 % obreros, 25% campesinos, 13% empleados, 3,9%profesionales y 1,7 pequeños comerciantes.

Los datos de las “Estadísticas del PSUC” no se contradicen con los que proporcionaba el“fichero político” y si tenemos en cuenta las desviaciones por subrepresentación ysobrerrepresentación que he apuntado antes en el caso del exilio, el documento institucionaltambién en esta ocasión – como en el de la correlación de fuerzas de las diversas organizacionespolíticas antes examinada – proporciona credibilidad al documento del PSUC. De acuerdo conesta última fuente, el total de asalariados (obreros y empleados) se situaría en torno a las dosterceras partes del total, los campesinos serían más de la cuarta parte y lo que cabría situarplenamente dentro del cajón de las clases medias (profesionales y pequeños comerciantes) noalcanzarían el 6%. Ante esta imagen – y sin olvidar la de la distribución territorial – podemoshablar de un partido con una base popular amplia, frentepopulista en su propia composición, enel seno de la cual el sector de los trabajadores es claramente mayoritario. Un partido cuyamilitancia refleja el momento de su fundación, el objetivo inmediato que se planteó y la políticaque siguió: la defensa de la República, del Frente Popular, frente a la rebelión militar y fascista,por un lado; un partido nacional y de clase por otra, con una presencia territorial y social diversa,pero con un peso innegable del elemento industrial y trabajador. Una consideración más.Comparemos esas cifras con las de una de las formaciones más representativas del movimientocomunista europeo, al que nadie negaría su condición de “partido obrero”, el Partido ComunistaFrancés; pues bien su composición en 1954, cuando tenemos datos fiables41, era la siguiente:58,2% obreros; 16,5% , campesinos (sólo el 2,4 son asalariados rurales); 11,7% empleados;7,5%, profesionales; 4 %, amas de casa. No parecen unas proporciones muy distantes de las delPSUC, un partido obrero con una orientación frentepopulista.

41. S. Courtois, M. Lazar, Histoire du Parti communiste français, Paris, PUF, 1995; segundo cuadro de losanexos, elaborados con datos de Phlippe Buton, Annie Kriegel, François Platone; Guy Rossi-Lande.Antes de 1950 sólo hay datos sobre la composición del grupo parlamentario comunista, que en 1936era la siguiente: 68,6% Obreros y empleados; 11,1, Campesinos; 5,55 Maestros; 2,79 Profesores; 2,79,Abogados, de acuerdo con G.Lefranc, en J.Droz (dir.) Historia General del socialismo. De 1918 a1945, Barcelona, Destino, 1982




252

¿Cuál era la distribución territorial de esa composición social? Empezando por el capítulode los obreros. En la mayor parte de comarcas, en 23, éstos representan más del 40% de lamilitancia total y, de ellas, sólo en el caso del Alt Penedès ésa no es la categoría más frecuente,siendo superada por la de campesinos. Dichas comarcas incluyen toda la Catalunya industrial,con una cota máxima – entre el 80 y el 90%- en las comarcas del Vallès Occidental, Ripollès,Bages y Garraf. La ciudad de Barcelona, 60%, y el Barcelonés, 62%, se situan en la franjaintermedia de ese grupo. El sector de Empleados se agrupa en la ciudad de Barcelona, dondealcanza a ser el 31 % de la militancia de la capital; el PSUC recoge en este capítulo la tradicióndel Bloc Obrer i Camperol y de la Unió Socialista de Catalunya, que habían competido entre síy contra Esquerra, antes de la guerra, por el control de la dependencia mercantil y de losempleados y funcionarios de la Generalitat42. Más allá de Barcelona en la mayor parte decomarcas, en 24, el porcentaje de empleados se sitúa por debajo del 5%; sólo 6 están por encimadel 10%: las tres correspondientes a las tres capitales de provincia, donde se concentra tambiénesa categoría profesional además del Pallars-Jussà – una situación bien particular – el BaixLlobregat y el Montsià. A destacar que en la ciudad de Barcelona, la suma de obreros yempleados supone más del 90% de la militancia total, situación que se repite en el Garraf.

El porcentaje de campesinos es superior al 40% sólo en 15 de las comarcas y en todas ellas,menos en la del Anoia, es la categoría más frecuente – en el Anoia lo son los obreros, quesuponen el 51 % - ; la mayor parte de esas comarcas se sitúan en la Catalunya meridional y lascomarcas de Lleida y en cuatro de ellas los campesinos son más del 80% de los miembros delPSUC: Terra Alta, les Garrigues, Conca de Barberà y el Priorat. En el área continua de mayorpeso relativo de la militancia del PSUC sobre el conjunto de la población, la que delimita lalínea que va desde la comarca de la Noguera a la del Tarragonès y desde ella hasta el Baix Ebrey la Terra Alta, en siete de esas comarcas predomina la militancia campesina – Terra Alta, BaixEbre, Priorat, Conca de Barberà, Garrigues, Noguera y Urgell –, con diferencias que van deveinte a setenta puntos porcentuales; pero en cinco, entre ellas la más pobladas, -Ribera de Ebre,Segrià, Baix Camp, Alt Camp y Tarragonès -, el sector mayoritario es el obrero, aunque ladiferencia de porcentajes se sitúa entre los 10 y lo 15 puntos, salvo en el caso del Baix Campdonde domina el carácter industrial de Reus. En el resto de áreas de mayor peso relativo delPSUC (el eje Baix Llobregat-Vallès Occidental, el Ripollès y el Alt Empordà), el predominiodel sector obrero es absoluto en los dos primeros casos, con diferencias porcentuales entrecincuenta a sesenta y tres puntos, y corresponde al campesino en el Alt Empordà, aunque poruna diferencia de menos de catorce puntos.

El sector de profesionales está por debajo del 5% en la gran mayoría de comarcas, 31, y entre5 y poco más del 8% en el resto. Destacan el Maresme, con un porcentaje del 8,3% y Badalona,8,1%, que son ligeramente superiores incluso al de Barcelona, que es del 7%. También en estecaso, como en el de los empleados, el Tarragonès, el Gironès y el Segrià, estarían en la partemás alta de la escala particular de la categoría, pero ni siquiera en estos casos alcanzarían el 5%.Finalmente el cupo de pequeños comerciantes representa siempre un porcentaje mínimo, quesólo en 8 comarcas es superior al 3% y tiene como cota superior el 6,3 del Montsià. EnBarcelona está en el 2% y en 24 comarcas por debajo de ese porcentaje e incluso en otras 8comarcas no se registra ni sun sólo afiliado en esa categoría.

42. Véase la Tesis doctoral, aún no publicada, de David Martínez Fiol, “La sindicació dels funcionaris de laGeneralitat de Catalunya” , Universitat Autònoma de Barcelona, 2006




253

Comentario Final

El PSU de Catalunya no llegó a ser la fuerza hegemónica durante la guerra civil. En el juegopolítico, Esquerra Republicana siempre le fue un paso por delante. El partido de Companys y,durante la guerra, también de Tarradellas, contó con la ventaja de ocupar las posicionesinstitucionales claves, y cuando se veía en peligro recurrió a una receta no totalmentedesconocida para ERC - aunque pareciera olvidada durante la etapa de mayor influencia deDencás y Badia – la del acuerdo con los cenetistas; la reactivación, aunque no fuera pública, dela “inteligencia” republicano-sindicalista. Una receta que Companys se vió obligado a seguir enjulio de 1936 y que Tarradellas utilizó aún más en los primeros meses de la guerra civil y quisoreactivar en la segunda mitad de 193843. No fue la fuerza hegemónica pero si fue el PSUC lafuerza política que más creció durante la guerra. Que más creció en su oferta política –compáresela con la de los partidos marxistas antes de julio de 1936 -, también en cuanto aexpectativas de liderazgo de la sociedad catalana situándose al propio tiempo como laalternativa a ERC y a la CNT-FAI, y que más creció en militantes, que es de lo que ha tratadoeste artículo. Ese crecimiento fue el que le proporcionó una imagen de poder incluso por encimadel que tuvo realmente.

Contra las interpretaciones – es un decir – que pretendieron, y las que todavía lo hacen,desvirtuar ese crecimiento estigmatizándolo como un hecho espúrio, fruto de su supuestaidentificación con los intereses contrarrevolucionarios de las clases medias, creo que heestablecido un hecho fundamental. El PSUC no fue aparato, refugio, de “tenderos”(“botiguers”) y en general un cajón de sastre mesocrático. Fue un partido de obreros, con unarepresentación campesina importante, pero minoritaria y concentrada en las comarcas del sur deCatalunya. Tuvo asimismo una presencia importante del sector de empleados, en línea decontinuidad con lo que sucedió en la izquierda obrera catalana de la época, y ejerció asimismouna fuerte atracción hacia la nueva generación intelectual. No fue el cajón de sastre de lacontrarrevolución camuflada. Su crecimiento e implantación social no respondió a un hechonegativo sino al de representar una propuesta política concreta: la del frentepopulismo comoestrategia más eficaz de lucha contra el fascismo – compárese con las derivas populistas del“neosocialismo” o con las políticas de “apaciguamiento” – y al propio tiempo como política dealianzas para avanzar hacia el socialismo mediante la defensa y la profundización de lademocracia. Atrajo militantes de otras organizaciones, pero sobre todo se benefició de lamovilización política que generó el levantamiento militar y fascista y la guerra y para ellodesplegó una intensa actividad de propaganda y proselitismo. Todo ello puede corroborarse enlas estadísticas aportadas, y será bueno dejar de seguir discutiendo en términos ideológicos parapartir de los datos que ya podemos conocer y sobre ellos construir nuestras interpretaciones, noal revés.

43. Me limito aquí a establecer esa tesis, que desarrollo en un trabajo de próxima aparición.

Comentario Final http://seneca.uab.es/hmic



254

Anexo 1: cuadrosCuadro 1: Afiliación del PSUC por comarcas (31-XII- 1937) F.: “Estadísticas del PSUC”Archivo Histórico de Partido Comunista de España

vegueria comarca total obreros campesinosEmpleados yfuncionarios

Profesionesliberales

Pequeñoscomerciantes

1 Badalona 640 465 15 70 52 38

1 Hospitalet 474 406 18 9 29 12

1 Barcelona 7.210 4326 2235 505 144

1 VallèsOccidental

2.370 1901 322 69 39 39

1 VallèsOriental

912 482 322 70 30 8

1 BaixLlobregat

1.548 1084 277 165 17 5

1 Maresme 1.389 928 311 31 115 4

2 AltEmpordà

1.183 424 583 108 21 47

2 LaGarrotxa

294 159 105 9 10 11

2 Gironès 861 565 116 111 39 30

2 BaixEmpordà

637 408 168 27 16 18

2 La Selva 291 168 113 3 7 0

3 Tarragonès

1.149 514 351 184 57 43

3 Alt Camp 480 263 187 9 15 6

3 AltPenedès

664 297 327 22 12 6

3 Garraf 624 560 30 16 13 5

3 BaixPenedès

212 78 123 8 3

4 BaixCamp

1.766 1060 517 104 35 50

4 Priorat 491 57 393 27 4 10

4 Riberad'Ebre

466 320 136 4 3 3

4 Conca deBarcerà

254 35 204 9 6

5 Montsià 428 115 220 45 21 27

5 Baix Ebre 1.146 416 659 34 20 17

5 Terra Alta 333 47 280 1 5

6 Cerdaña 165 91 62 10 2

6 Ripollès 519 445 66 4 4

6 Osonaa




255

7 Solsonés 127 78 35 6 4 4

7 Bages 1.426 1251 109 12 35 19

7 Anoia 511 261 224 14 8 4

7 Bergadà 565 424 139 2

8 Segrià 2.700 1253 990 292 91 74

8 LaNoguera

782 243 512 6 15 6

8 La Segarra 266 61 197 3 4 1

8 Garrigues 917 136 753 22 4 2

8 Urgell 652 155 480 10 6 1

9 PallarsJussà

338 123 112 63 22 18

9 Alt Urgell 195 77 91 17 4 6

9 PallarsSobirà

60 37 10 2 4 7

9 Valld'Aran

118 37 79 1 1

TOTAL 35.163 19750 9636 3834 1278 665

a.En este cuadro no hay datos sobre la afiliación en la comarca de Osona; por otros cuadros sabemos queen Vic habia 170 militantes y en Manlleu 70, por lo que la afiliación comarcal podría estar cerca de los 300,cuando menos.

Cuadro 2: Altas en la primera mitad de 1938. F.: Ibidem

Comarca Altas 1r Trimestre Altas 2ª Trimestre Total

Badalona 37 1 38

Hospitalet 0

Baix Llobregat 55 30 85

Vallès Occidental 139 29 168

Vallès Oriental 112 20 132

Barcelona 3.821a 3.821

Maresme 67 3 70

Gironès 202 202

Alt Empordà 0

Baix Empordà 0

La Selva 1 1

La Garrotxa 12 4 16

Alt Camp 27 1 28

Garraf 0

Tarragonès 0

Baix Penedès 5 5

Cuadro 1: (Continuación) Afiliación del PSUC por comarcas (31-XII- 1937) F.:“Estadísticas del PSUC” Archivo Histórico de Partido Comunista de España

Anexo 1: cuadros http://seneca.uab.es/hmic



256

Alt Penedès 4 55 59

Baix Camp 0

Conca de Barcerà 9 17 26

Priorat 7 7

Ribera d'Ebre 9 9

Baix Ebre 71 14 85

Montsià 22 22

Terra Alta 4 4

Ripollès 61 59 120

Osona 66 277 343

Cerdaña 13 3 16

Solsonés 12 12

Anoia 54 16 70

Bages 110 91 201

Bergadà 60 29 89

Segrià 35 35 70

La Noguera 4 9 13

Urgell 32 19 51

Garrigues 20 40 60

La Segarra 4 12 16

Pallars Sobirà 3 3

Pallars Jussà 4 4

Alt Urgell 6 12 18

Vall d'Aran 0

TOTAL 1248 4616 5.864

a.Se refieren al primer y segundo trimestre conjuntamente.

Cuadro 3: Principales organizaciones locales (31-XII-1937) F.: Ibidem.

Veguería Comarca Población Habitantes Militantes M/H

1 Baix Llobregat Cornellá 8.757 229 2,61%

1 Baix Llobregat Martorell 6.078 130 2,14%

1 Baix Llobregat Molins de Rei 7.364 323 4,39%

1 Baix Llobregat Prat del Llobregat 9.107 171 1,88%

1 Baix Llobregat Sant Feliu de Llobregat 6.888 126 1,83%

1 Barcelonés Badalona 47.929 486 1,01%

1 Barcelonés Barcelona 1.062.157 7.210 0,68%

1 Barcelonés L'Hospitalet 48.540 474 0,98%

Cuadro 2: (Continuación) Altas en la primera mitad de 1938. F.: Ibidem




257

1 Maresme Calella 8.207 202 2,46%

1 Maresme Canet de Mar 4.984 70 1,40%

1 Maresme Masnou 5.069 76 1,50%

1 Maresme Mataró 28.804 368 1,28%

1 Vallès Occidental Caldes de Montbui 5.082 134 2,64%

1 Vallès Occidental Montcada-Reixac 7.240 114 1,57%

1 Vallès Occidental Sabadell 48.774 839 1,83%

1 Vallès Occidental Terrassa 47.416 766 1,61%

1 Vallès Oriental Granollers 14.053 204 0,59%

1 Vallès Oriental Mollet 6.219 120 1,93%

2 Alt Empordà Figueres 14.738 211 1,43%

2 Alt Empordà Port Bou 3.092 99 3,20%

2 Alt Empordà Roses 2.823 44 1,56%

2 Baix Empordà La Bisbal (Girona) 4.316 24 0,55%

2 Baix Empordà Palafrugell 8.682 110 1,27%

2 Baix Empordà Sant Feliu de Guixols 9.147 250 2,73%

2 Gironès Banyoles 6.651 101 1,52%

2 Gironès Forners de la Selva 889 51 5,74%

2 Gironès Girona 24.050 363 1,51%

2 La Selva Lloret de Mar 3.330 14 0,42%

2 La Selva Tossa de Mar 1.410 46 3,26%

3 Alt Camp Alcover 2.663 77 2,89%

3 Alt Camp Valls 11.006 137 1,24%

3 Alt Penedès Sant Sadurní 4.241 246 5,80%

3 Alt Penedès Vilafranca Penedès 10.204 84 0,82%

3 Baix Penedès Bellveí del Penedès 680 68 10,00%

3 Baix Penedès El Vendrell 4.597 35 0,76%

3 Garraf Sitges 7.977 395 4,95%

3 Garraf Vilanova i la Geltrú 17.494 181 1,03%

3 Tarragonès Tarragona 31.412 698 2,22%

4 Baix Camp Cambrils 3.717 64 1,72%

4 Baix Camp Reus 27.417 1.175 4,28%

Cuadro 3: (Continuación) Principales organizaciones locales (31-XII-1937) F.: Ibidem.




258

4 Baix Camp Selva del Camp 2.903 80 2,75%

4 Conca de Barberà L'Espluga de Francolí 3.255 37 1,14%

4 Conca de Barberà Montblanc 4.835 53 1,10%

4 Priorat Falset 2.647 155 5,85%

4 Priorat Porrera 1.002 107 10,60%

4 Ribera d'Ebre Flix 4.346 56 1,29%

4 Ribera d'Ebre Mora d'Ebre 3.706 35 0,94%

4 Ribera d'Ebre Mora la Nova 2.321 100 4,31%

5 Baix Ebre Tortosa 37.023 259 0,70%

5 Montsià Alcanar 6.450 96 1,49%

5 Montsià Amposta 8.983 76 0,85%

5 Montsià La Sènia 3.343 79 2,36%

5 Terra Alta Gandesa 3.282 54 1,64%

5 Terra Alta Vilalba dels Arcs 1.538 60 3,90%

6 Cerdanya Puigcerdà 3.440 41 1,19%

6 Osona Manlleu 7.056 76 1,08%

6 Osona Vic 15.398 170 1,10%

6 Ripollès Ribes de Fresser 3.957 61 1,54%

6 Ripollès Sant Quirze de Besora 2.018 56 2,77%

6 Ripollès Ripoll 7.308 252 3,44%

7 Anoia Calaf 1.804 36 1,99%

7 Anoia Igualada 15.490 125 0,80%

7 Anoia Piera 3.470 53 1,53%

7 Bages Cardona 6.572 85 1,29%

7 Bages Manresa 36.478 396 1,08%

7 Bages Sallent 7.498 92 1,23%

7 Bages Suria 4.692 113 2,41%

7 Bergadà Berga 6.929 88 1,27%

7 Bergadà Figols 250 60 24,00%

7 Bergadà Gironella 4.617 16 0,34%

7 Bergadà Puig-Reig 5.957 110 1,85%

7 Solsonés Solsona 3.310 69 2,08%





259

8 Garrigues Borges Blanques 4.654 150 3,22%

8 Garrigues Juncosa 1.131 105 9,28%

8 Garrigues L'Albí 1.204 153 12,70%

8 Garrigues Torregrossa 2.502 180 7,19%

8 La Noguera Artesa de Segre 2.894 83 2,86%

8 La Noguera Balaguer 5.095 61 1,20%

8 La Noguera Bellcaire d'Urgell 1.642 114 6,94%

8 La Noguera Camarasa 2.035 76 3,73%

8 La Segarra Cervera 4.470 53 1,18%

8 Segrià Almacelles 3.371 120 3,56%

8 Segrià Lleida 36.119 1.717 4,75%

8 Segrià Roselló 1.055 120 11,30%

8 Urgell Agramunt 2.758 70 2,54%

8 Urgell Tàrrega 6.605 66 1,00%

9 Alt Urgell La Seu d'Urgell 4.565 66 1,44%

9 Pallars Jussà La Pobla de Segur 1.833 83 4,53%

9 Pallars Jussà Tremp 3.569 80 2,24%

9 Pallars Sobirà Sort 937 37 3,94%

9 Vall d'Aran Bossost 811 33 4,06%

9 Vall d'Aran Viella 926 19 2,05%

Cuadro 4: Cuadro general de afiliación del PSUC.

Fecha Barcelona ComarcasSubtotal

RetaguardiaEjército

Fuerzasarmadas

TOTAL

1937-III 27374a

1937-VII 5.141a

a.Fuente: “Estadísticas del PSUC” Archivo Histórico del Partido Comunista de España.

40.476b

b.Fuente: Informe Miquel Valdés (julio 1937).

1937-IX 29.029a

1937-XII 7.210a 28.200a 42.529c

c.Fuente: Informe Miquel Valdés (enero 1938).

11.904d

d.Fuente: Informe Comorera (febrero 1938).

1938-VIII 9.318a 24.745a 21.721a 1.379a 57.163a

1938-X 15.008a





260

Cuadro 5: “Fichero Político” del exilio 24-VI-1939. F.: Fondos catalanes del archivo delPNB, Arxiu Nacional de Catalunya.a

a.Nota: he recogido sólo los datos de las organizaciones catalanas.

PSUC ERC ACR

Campesinos 320 350 4

Ajustadores 53 48 8Alimentación 107 130 1

Armamento 11Arquitectos 5 13

Artes 32 41 3Automóviles 151 166 2

Aviación 11 2Comunicaciones 35 14

Construcción 139 140 2Curtidos 30 40 2

Electricistas 53 55 1Empleados 462 632 39

Ferroviarios 71 27Imprenta 43 31 2

Ingenieros 17 29 3Intelectuales 11 44 3

Juristas 10 37 9Laminadores - 1

Madera 71 88 5Marinos 8 8

Mecánicos 74 63Medicina 25 63 2

Militares 19 5Mineros 22 9 1

Cerrajeros 15 11Oficios Varios 153 99 4

Ópticos 4 10Pescadores 5 9

Precisión 16 26 2Profesores 70 72 6

Químicos 22 29 3Metalurgia 48 64

Textil 109 80 4Torneros 25 17 1

Vestidos 41 17 1Veterinarios 1 5

2.289 2.457 108




261

Anexo 2: mapas

Mapa 1. Porcentaje de militantes sobre el total de la población, por comarcas

Mapa 2. Porcentaje de obreros sobre el total de militantes

Anexo 2: mapas http://seneca.uab.es/hmic



262

Mapa 3. Porcentaje de campesinos sobre el total de militantes

Mapa 4. División comarcal de Catalunya en 1936



DEBATS-2007 ISSN 1696-4403 Pedro García-Mirasierra

263

DEBATS

Sobre els documents que van ser analitzats a l’article:Francesc Espinet, “Barcelona 1941.1942. (Segons elsinformants falangistes)”, RevistaHMiC, número IV, 2006.

Pedro García-Mirasierra

En aquest correu Pedro Garcia-Mirasierra aclareix com es van trobar els documents que vanser analitzats a l’article: Francesc Espinet, “Barcelona 1941.1942. (Segons els informantsfalangistes)”, RevistaHMiC, número IV, 2006.

Objet: Re: Papers

Date: Fri, 15 Sep 2006 22:16:05 +0200

Gracies Mercé:

Como verás continuo sin escribir en català porque aunque mis maestras fueron muyeficaces a la hora de conseguir mi bilingüismo oral, desgraciadamente no fueroncapaces de conseguir que lo escribiese.

He pasado un buen rato recordando todo lo que habia en esos documentos. Algunostemas, por efectos de la memoria, habian desaparecido y otros se habian magnificadopero este refresco ha vuelto a poner las cosas en su sitio. Me gustaría hacerte algunaspuntualizaciones,pues a mi la historia siempre me ha gustado que sea rigurosa y seareflejo de la realidad.

Los papeles los encontré en un edificio sito en la calle Escipió de Barcelona, junto a laAvda. República Argentina en el año 1983, trabajando con mi padre en unas reformasen un antiguo caserón ( posiblemente el número 13, te lo tendría que confirmar), quehabia sido sede de Correos y que nosotros estabamos transformando en un geriátrico. Alestar picando en una pared (falsa pared como se vió después) se abrió un hueco en loresultó ser un escondite. En ese agujero que positivamente estaba tapiado hacia muchosaños, seguramente antes de que fuera una sede de Correos -lo avala el tipo de ladrillo"pichulin" utilizado para tapiar la pared y que se dejó de utilizar alrededor de los años50-60 en Barcelona, según mis informes- fué donde encontré los documentos y un



Sobre els documents que van ser analitzats a l’article: Francesc Espinet, “Barcelona 1941.1942. (Segons els in-

264

cenicero de estaño labrado al que he perdido la pista. Por casualidad este verano en untraslado de pertenencias que hemos realizado hasta la casa del pueblo ha aparecido otrodocumento de esta serie que estaba escondido en el interior de un libro. No le dí masimportancia (Puri si, pues le hizo cierta gracia el descubrirlo) y no lo leí ni lo analicé, yaunque reconozco que me gustaría quedarme con él, te prometo que te facilitaré unacopia o incluso te lo prestaré para completar el trabajo.

Por otro lado si deseais darle veracidad al descubrimiento no me importa que figure minombre como persona donante (no deseo la fama ni la gloria, no es mi estilo), lo dejo avuestro criterio, para que se sepa claramente que no es una invención y que ese pedacitode la historia está compuesto por personas reales. Si alguna vez vuelven los malos y merepresalian, seguro que empezarán antes por mi afiliación libertaria y sindicalista quepor haber contribuido a que alguien publique unos hechos que de otra manera sepodrían discutir o rebatir por falta de pruebas.

Transmitele mi agradecimiento a tu marido pues creo que el texto que acompaña a losdocumentos es muy riguroso y es del tipo de historia que da gusto leer, pues analiza sinmanipular y transcribe fielmente lo que esos escritos representan. Ha sido un placersaber que cayeron en buenas manos.

Por otro lado te agradecería que para futuras comunicaciones ilicemos mi correopersonal y que te detallo a continuación y no el de la empresa, pues aunque no tengoproblemas en cuanto a la privacidad de mis comunicaciones prefiero ser discreto conestos temas.

Saludos

Pedro Garcia-Mirasierra



RESSENYES-2007 ISSN 1696-4403 Maria Lluïsa Fernández Clarés

265

RESSENYES

Casals Bergés, Quintí. Tots a l'escola? El sistema educatiuliberal en la Lleida del segle XIX. Publicacions de laUniversitat de València, 2006, 338 p.

per Maria Lluïsa Fernández Clarés (Universitat Autònoma de Barcelona)

L’historiador Quintí Casals Bergés ha centrat les seves investigacions, des de la seva tesidoctoral La Lleida dels progressistes (1840- 1843), en el coneixement de la transició de l’anticregim absolutista a l’estat liberal. El seu darrer llibre, que aquí ressenyem, està dedicat alsistema educatiu liberal en la Lleida del segle XIX, i ha estat guardonat amb el XXII premiFerran Soldevila convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

L’obra, basada en l’estudi general de Lleida, és un recorregut pels avenços en matèriaeducativa que el liberalisme del segle XIX realitzà a Espanya per a implantar l’ensenyamentgeneral, crear el grau mitjà i reorganitzar el grau superior. L’autor sosté que el sistema educatiuespanyol contemporani va resultar del debat i l’enfrontament entre les tendències polítiques delmoment. El contingut del llibre s’estructura en sis apartats, una secció dedicada a lesconclusions finals, un annex (que conté uns quadres estadístics que fan explicació encara mésentenedora) i la bibliografia seleccionada.

En primer lloc, l’autor examina l’estat de l’ensenyament espanyol a l’inici de l’èpocacontemporània i analitza amb minuciositat l’evolució de la política educativa dels liberals: lalluita enfront de l’absolutisme, després els matisos i modificacions que es van introduint enl’espai liberal, a mesura que aquest es bifurca en dues direccions (moderats i progressistes) ialtres terceres vies com la que representa la Unión Liberal, fins arribar a la famosa Llei Moyanode 1857 que s’imposà definitivament com a referent educatiu liberal i fou hegemònicapràcticament fins al 1970.

Seguidament, Casals Bergés analitza l’ensenyament de primeres lletres, els estudis deMagisteri, l’ensenyament secundari i també com va incidir en el territori lleidatà la políticauniversitària liberal i les respostes de la societat lleidatana. L’educació de les dones és unaspecte que mereix un particular esment: els tradicionalistes i moderats veien la dona com labase de la conservació de la societat; els liberals com a formadora de ciudatans, tanmateix, niuns ni altres creien que fos adient que accedís a l’ensenyament secundari.



Casals Bergés, Quintí. Tots a l'escola? El sistema educatiu liberal en la Lleida del segle XIX. Publicacions de la

266

També són molt interessants la diversitat dels discursos ideològics educatius de laintel·lectualitat lleidatana del segle XIX que Casals Bergés ens mostra. Ja sigui mitjançant lapremsa, les memòries que es llegien a les inauguracions de curs de l’Institut de Lleida o en obrescom les del pedagog Juan Miguel Sánchez de la Campa, podem examinar la batalla educativa icultural que s’estava desplegant a Lleida i en la geografia espanyola en general. En sónexemples el combat dels liberals progressistes lleidatans per un ensenyament que incorporés laciència i superés les antigues formulacions escolàstiques, la contraposició entre la formació quedonava el seminari diocesà i els objectius que es proposaven els promotors de la creació del’Institut de Lleida i sobretot l’enfrontament pel control de l’educació pública entre moderats iprogressistes.

Així, Casals Bergés destaca l’evident esforç legal del liberalisme per implantarl’ensenyament general, crear el mitjà i reorganitzar el superior, però també les limitacions delsmateixos projectes liberals en camps com la democratització de l’ensenyament secundari, lesinfraestructures materials i humanes, com mostra l’estudi local de Lleida, la formació de lesdones o l’objectiu d’afavorir la instrucció general de la població espanyola en una sola llengua,el castellà, sense respectar les peculiaritats lingüístiques plurals. Tot i això, tal com assenyalal’autor, els liberals d’aquell moment – amb les seves discòrdies i acords puntuals, i seguramentsense ser ben conscients de l’abast posterior de les seves reformes- posaren les bases inicials dela praxi educativa contemporània que, més desenvolupada i amb un contingut curricular moltdiferent, podem distingir avui en dia a l’Estat espanyol.

En definitiva, el darrer llibre de Casals Bergés descriu i analitza de forma exhaustiva i precisael sistema educatiu liberal en la Lleida del segle XIX, a la vegada que es completa amb un eixdocumental – els discursos pedagògics dels intel·lectuals lleidatans de l’època- que traspuapulcritud i erudició. Finalment, subratllar que es tracta d’un llibre de molt recomanable lectura.



PUBLICACIONS-2007 ISSN 1696-4403 Revista HMiC

267

PUBLICACIONS

Antón Pelayo, Javier i Jiménez Sureda, Montserrat. Lamemòria de pedra. Les làpides sepulcrals del pla de la catedralde Girona. Diputació de Girona, 2005, 332 p. . ISBN: 84 9518785 X.

Llibre estructurat en quatre grans apartats que van des de la històriade la sepultura cristiana i el minuciós estudi de les làpides de lacatedral de Girona, a un corpus epigràfic, una sèrie d’imatges de leslàpides sepulcrals i, per últim, un imprescindible apèndix delspersonatges sepelits sota les làpides del pla de la catedral de Girona.

Maria Antònia Martí Escayol. Cronologia Guerra de Successió1705-1714. Generalitat de Catalunya. Departament dePresidència. Barcelona, 2006. ISBN: 84-393-7015-6.

Cronologia de la Guerra de Successió als Països Catalans que tél’objectiu de ser un instrument de consulta bàsica i ha estat realitzatamb la voluntat de ser revisat i complementat per aconseguir unconeixement complet dels esdeveniments internacionals, elsmoviments diplomàtics, els participants o la repressió, entred’altres, d’aquest episodi de la història.

Maria Antònia Martí Escayol. La construcció del concepte denatura a l’edat moderna. Natura i identitat en el pensament catalàdels segles XVI i XVII. Monografíes Manuscrits núm. 6. Serveide publicacions de la UAB. Bellaterra, 2005.

La obra analitza les relacions entre natura, cultura i identitat, idilucida l'aportació de vuit textos moderns catalans on es recull eltestimoni directe de vuit escriptors que participaren en el procèsd'exploració i anàlisi del territori. aquest testimoni permet avaluarfins a quin punt les idees són configurades d'alguna actitud humanaque permet variar l'entorn natural. La obra rastreja el tarannà de lamentalitat territorial moderna, analitza el llenguatge de la relacióentre home i natura i estudia el pes de la vinculació dels grupssocials a un lloc concret. Tot plegat permet avaluar l'aportaciód'aquests vuit autors al pensament científic i econòmic de laCatalunya moderna.



268

Joan Serrallonga i Urquidi. Refugiats i desplaçats. Dins laCatalunya en guerra 1936-1939. Editorial Base, Barcelona 2005.

L'exili republicà de la Guerra Civil no va començar el 1939. Des del'esclat de la guerra, el juliol de 1936, milers de persones es vanveure obligades a deixar les seves cases, béns i, fins i tot, família,per refugiar-se a la zona republicana a mesura que les tropesfranquistes avançaven sobre el territori. El febrer de 1939, una allaude refugiats i desplaçats d'arreu d'Espanya vivien a Catalunya.

Maria Antònia Martí Escayol. El plaer de la xocolata. LaHistòria i la cultura de la xocolata a Catalunya. EditorialCossetània, Valls 2004.

La present història repassa els 500 anys de la pressència de laxocolata a Catalunya. Qui en podia consumir i qui no?. Qui en podiafabricar i qui no? Perquè Catalunya va ser capaç de produir-ne?.Perquè els estaments religiosos la prohibiren?. Perquè els catalans novolien un producte de cacau cultivat pels negres d'Amèrica?. Quinera el nom de cada un dels xocolaters del segle XIX?. Qui anà aAmèrica i a Guinea a buscar cacau?. Algun català s'ha mort perexcès de consum de xocolata? Qui dibuixava els cromos i elscartells? Quin significat tenen els anuncis de xocolata?. Perquè lesmones de Pasqua han esdevingut maravelles de xocolata?.

D.A. Història de Catalunya. La Esfera de los Libros, Barcelona2004.

En aquesta obra, estructurada en quatre grans apartats -Prehistòria iEdat Antiga fins als visigots inclosos, Edat Mitjana, Edat Moderna iEdat Contemporània- el lector trobarà una aproximació als primerspassos fonamentals de Catalunya, una història que suposa una visiófidedigna i real del que avui es coneix com les seves senyesd'identitat. Una obra de referència avalada per quatre especialistesen la matèria per entendre què és Catalunya.

Domènec Badia. Alí Bei, Viatges d'Alí Bei. Llibres de l'Índex.Barcelona, 2004.

Edició dels Viatges d'Alí Bei, en la traducció de Cèsar-AugustJordana (publicada per Barcino entre el 1926 i el 1934),acompanyada amb els dibuixos i mapes originals. L’ estudiintroductori és de Francesc Espinet i Burunat qui entén la figura deDoménech Badia com un funcionari europeu reformista il·lustrat.



PUBLICACIONS-2007 ISSN 1696-4403 Revista HMiC

269

Ferran Gallego (ed.). Pensar después de Auschwitz. El ViejoTopo. Mataró, 2004.

Obra col·lectiva de sis autors (Alejandro Andreassi, SébastienBauer, Ferran Gallego, Ricardo Martín de la Guardia, FranciscoMorente, Antoni Raja) que aborden el tema del camp d’exterminicom a escenari de la consumació de l’organització del poder feixistarecolçat en dos pilars: la organització del treball i la propaganda.

Toledano González, Lluís Ferran. La Muntanya insurgent : latercera guerra carlina a Catalunya 1872-1875. Cercle d'EstudisHistòrics i Socials. Girona, 2004.

L’autor explica què és el carlisme en el seu vessant històric (raonsde la seva revifalla després dels fracassos anteriors i repercussionsde la guerra en l’esdevenir català) i social (suports, paper de lapagesia benestant, perfil del voluntariat, etc.). En una primera part,s’ofereix una àmplia visió de l’evolució de la tercera guerra carlinai, en una segona, una visió del fenomen de la violència, la fiscalitat iels suports socials, moguts per la ideologia i la pràctica del poder,dintre els contexts català, basc, espanyol i europeu.



270

