eps

Grau en ArquitecturaGrau en Enginyeria AgroalimentàriaGrau en Enginyeria d’EdificacióGrau en Enginyeria ElèctricaGrau en Enginyeria Electrònica Industrial i AutomàticaGrau en Enginyeria InformàticaGrau en Enginyeria MecànicaGrau en Enginyeria QuímicaGrau en Enginyeria en TecnologiesIndustrials

EPS

UdGE

scol

a Pol

itècn

ica Su

perio

r

www.udg.edu

EPS bolonya.qxd 19/1/10 13:34 Página 1

ESTUDIS ADAPTATS A L’EEES

Escola Politècnica Superior– Grau en Arquitectura– Grau en Enginyeria Agroalimentària*– Grau en Enginyeria d’Edificació– Grau en Enginyeria Elèctrica*– Grau en Enginyeria Electrònica Industrial

i Automàtica– Grau en Enginyeria Informàtica*– Grau en Enginyeria Mecànica– Grau en Enginyeria Química– Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials*

* Plans d’estudis pendents de verificació per part de l’ANECA

Índex

Grau en Arquitectura | 5

Grau en Enginyeria Agroalimentària | 11

Grau en Enginyeria d’Edificació | 17

Grau en Enginyeria Elèctrica | 23

Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica | 29

Grau en Enginyeria Informàtica | 35

Grau en Enginyeria Mecànica | 41

Grau en Enginyeria Química | 47

Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials | 53

2 |

La UdG ja ha assolit la plena adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior. El que va començarel curs 2008-2009 i va continuar, amb quasi 30 graus, el curs 2009-2010, ara ja s’ha completat. Peral curs 2010-2011, totes les titulacions que ofereix la Universitat de Girona estan programades d’acordamb les directrius del Pla de Bolonya. L’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior representa unmodel més centrat en el teu aprenentatge, dissenyat a partir de les competències que necessitaràsadquirir, i dóna més importància a l’ensenyament pràctic. Significa, també, que el teu títol i les tevescompetències seran més fàcilment comparables i homologables en l’entorn europeu. Aquesta cir-cumstància, per tant, et facilitarà la mobilitat i millorarà la teva inserció laboral. És una realitat queels estudiants que han començat els graus adaptats estan més satisfets amb la formació que reben.Tu hi guanyes!


LaPolitècnicaet convé.

Perquè l'EPS és un centre adaptat a les teves ne-cessitats i sense aglomeracions, amb un professo-rat jove, implicat amb la Universitat, que fa re-cerca d'alt nivell.

Perquè a l'EPS et coneixerem pel teu nom. És unaEscola no gens massificada que facilita les interre-lacions entre el col·lectiu universitari.

Perquè som propers i el contacte personal ambel professorat és fàcil: un fet que afavoreix el se-guiment i l'evolució del teu procés d'aprenentatgei que ajuda a crear un ambient cohesionat.

Perquè les àrees de coneixement de l'EPS són moltdiverses i abracen molts sectors clau de l'economiaproductiva: agroalimentació, edificació, indústria,informàtica.

Perquè aquesta varietat permet i esperona el con-tacte amb estudiants d'altres titulacions: adquiri-ràs una visió més global de la societat, podràs gau-dir de complements a la teva formació i enriquiràsla teva percepció de la realitat.

Perquè les estructures tecnològiques estan al ni-vell dels millors centres i perquè el marc docent éstotalment adequat a la formació tècnica.

Les àrees de coneixement abracen molts sectors clau de l’economiaproductiva: agroalimentació,edificació, indústria, informàtica.

| 3


“L’EPS té una llarga tradició de relacions amb el món industrial i empresarial“.

Perquè hi trobaràs aules per a la formació teòrica i laboratoris equipatsper a la realització de pràctiques de les assignatures tecnològiques, i per-què les classes pràctiques es materialitzen en grups reduïts. D'aquesta ma-nera, al mateix temps que s'adquireixen coneixements directament apli-cables a la vida professional, es promou la participació, la comunicació, ies millora la capacitat d'anàlisi i de síntesi.

Perquè, gràcies als programes de mobilitat de la UdG i als convenis del'EPS amb diferents escoles politècniques europees, podràs cursar part dela titulació a l'estranger, amb el que això significa d'eixamplament dels ho-ritzons.

Perquè, en el primer curs, disposaràs d'un pro-fessor tutor que t'orientarà i et guiarà en els as-pectes acadèmics, cosa que farà més fàcil la tran-sició des dels estudis de batxillerat.

Perquè, si vols, t'integraràs en equips d'investi-gació per aprofundir i desenvolupar coneixementsen les àrees específiques dels grups de recerca.

Perquè la participació del sector empresarial és explícita en el pla d'es-tudis, a través del reconeixement de les pràctiques com a crèdits docents,i perquè els nostres estudiants i titulats són molt ben rebuts per les in-dústries empreses i institucions d'arreu de Catalunya i Europa.

Perquè l'EPS té una llarga tradició de relacions amb el món industrial iempresarial i perquè els estudis estan enfocats directament a aportar so-lucions professionals, la qual cosa permet generar sinergies que de ma-nera directa o col·lateral influiran favorablement en el teu aprenentatgei en la posterior inserció laboral.

Som propers:el contacte personal amb el professorat és fàcil.

4 |


Grauen Arquitectura|VULL ESTUDIAR ARQUITECTURA

Perquè és atraient adquirir coneixements en un dels sectors que es troba en primera líniadel desenvolupament econòmic. Perquè es tracta d'una formació on els coneixements ad-quirits em permetran desenvolupar una activitat professional altament estimulant. Perquètinc el desig de cursar uns estudis que em permetran adquirir coneixements, habilitats,actituds i valors que inclouen tant aspectes tècnics com estètics, artístics i humanístics.Perquè crec que el disseny del parc construït és un acte inteL·lectual en el qual interve-nen tant la imaginació i la recerca compositiva com les habilitats tècniques. Perquè m'a-trau la idea de formar part dels equips facultatius que vetllen per la qualitat de les edifi-cacions. Perquè vull formar-me en l'àrea de planejament: em penso que és l'eina projectualque possibilita una relació equilibrada entre l'activitat humana, l'ocupació del territori i lapreservació del medi. Perquè estic interessat a conèixer de quina manera podem interve-nir, conservar i rehabilitar l'herència cultural que representa el patrimoni construït.

REQUISITS D’ACCÉS ALS GRAUS UDG PER AL CURS 2010-2011

PAU– Accés: Fase general– Admissió: Ponderació de les matèries de modalitat de batxillerat vinculades a la branca de coneixe-

ment d’Enginyeria i Arquitectura. Vegeu Taula 1, pàg. 60.

CFGS– Accés: Tots– Accés preferent: Els CFGS que pertanyin a les famílies professionals adscrites a la branca de coneixe-

ment d’Enginyeria i Arquitectura. Vegeu Taula 2, pàg. 61.– Admissió: Es ponderaran amb 0,1 les dues millors qualificacions dels mòduls del CFGS preferents.

| 5


6 |

MG25– Opció preferent: Enginyeria i Arquitectura (proves d’accés realitzades a les Universitats Públiques Ca-

talanes i a la Universitat de Vic).

MG45Prova d’accés superada i amb resultat d’apte a l’entrevista.

I d’altres tipologies d’accessos especials reconeguts per la normativa vigent.


| 7

Grau en Arquitectura (300 crèdits)

ESTRUCTURA GENERALECTS per tipus de matèria TotalFormació bàsica 60Obligatòries 204Optatives 30Pràctiques externes optativesReconeixement acadèmic 6Total crèdits 300Treball final de grau 30

MÒDULS AL LLARG DE LA CARRERAMòdul Tipus Nombre

d’Assignatures de crèditsExpressió gràfica bàsiques 30Fonaments de física/estructures bàsiques 18Fonaments de matemàtiques bàsiques 12Urbanisme obligatòries 30Projectes obligatòries 72Composició obligatòries 27Construcció obligatòries 42Estructures obligatòries 18Instal·lacions obligatòries 15Optatiu optatives 30Reconeixement de crèdits reconeixement acadèmic 6

300

Una vegada superats els 300 crèdits caldrà presentar i defensar un treball de fi de grau.

LA CONCRECIÓ DE LES ASSIGNATURES DE PRIMER ÉS AQUESTANombre

1r semestre de CrèditsExpressió gràfica 1 6Fonaments de física 1 6Fonaments matemàtics 1 6Projectes 1 6Urbanística 1 6

2n semestreExpressió gràfica 2 6Fonaments de física 2 6Fonaments matemàtics 2 6Projectes 2 6Projectes 3 6

60


8 |

Grau en Arquitectura

Els estudis d’Arquitectura porten a l’obten-ció d’una titulació que ofereix grans possibi-litats d’inserció immediata en el món laboraltant en la construcció i rehabilitació d’edifi-cis, com en la domòtica i noves tecnologies,paisatge i urbanisme, edificació sostenible en-tre altres. Proporciona per tant coneixementsi competències d’actuació en un dels sectorsmés importants per al desenvolupament eco-nòmic actual.

La titulació d’Arquitectura fomenta aptitudsi habilitats que possibiliten una relació equi-librada entre l’activitat humana, l’ocupació delterritori i la preservació del medi natural. Elsestudis d’Arquitectura ens permeten establir comintervenir, conservar o rehabilitar l’herència cul-tural que representa el patrimoni construït.

La vessant creativa i artística intrínseca enels estudis d’Arquitectura permet la participa-ció de professionals d’altres àmbits com les en-ginyeries, la informàtica, les arts, l’arqueolo-gia i moltes altres. Potencia la interacció deprofessionals experts en diferents matèries: es-tructures, materials, medi ambient, paisatgis-me, historia, arqueologia, disseny, urbanis-me, patrimoni..., facilitant la creació d’equipsinterdisciplinaris, imprescindibles per abordarles demandes de la societat actual, amb la fi-nalitat de millorar la qualitat de vida.

Els titulats en Arquitectura estan capacitatsper a la concepció i elaboració de projectes ar-quitectònics que garanteixen exigències estè-tiques i tècniques, així com l’exercici de la lliu-re professió, la docència i la recerca. Aquestesactivitats es poden desenvolupar en diferentssectors tant públics como privats.

Sortides professionals

Les normes reguladores de la professió d’ar-quitecte avalen la seva importància en les so-cietats contemporànies i li atorguen atribu-cions de gran importància en les economiesdesenvolupades, com ara aquestes:

– Redacció de projectes d’edificació de novaconstrucció, ampliació, modificació, refor-ma, rehabilitació o intervenció en edifi-cis catalogats.

– Direcció de l’obra d’edificació de nova cons-trucció, ampliació, modificació, reforma,rehabilitació o intervenció en edificis ca-talogats.

– Direcció de l’execució d’obra d’edificacióde nova construcció, ampliació, modifi-cació, reforma, rehabilitació o intervencióen edificis catalogats, en els casos previs-tos per la legislació vigent.

– Redacció d’instruments de planejament ur-banístic com ara Plans Generals d’Ordena-ció Urbana, Plans Parcials, Estudis de De-tall, Programes d’Actuació Urbanística,Plans Especials de qualsevol tipus, NormesSubsidiàries del Planejament, Normes Com-plementàries del Planejament i Projectesde Delimitació del sòl urbà.

– Redacció d’instruments de gestió urbanís-tica com ara projectes de parcel·lació, re-parcel·lació i expropiació.

– Participació en la redacció de projectesd’ordenació territorial.

– Redacció de projectes d’urbanització.– Assessorament i altres treballs urbanístics.– Partió de terrenys, solars i edificacions; re-

plantejaments de llindars i alineacions;amidaments de terrenys, solars i edificis.


– Valoracions i taxacions de terrenys, solars,edificis i drets reals.

– Redacció d’informes, dictàmens i certificatsrelacionats amb arquitectura, edificació, ur-banisme i patrimoni històric; emissió de dic-tàmens pericials en judicis i arbitratges oral-ment o per escrit.

– Redacció de projectes i direcció de decoració,moblament i ambientació d’edificis i locals;disseny escenogràfic, industrial i d’artesania.

– Projectes de demolició d’edificis i construc-cions.

– Desenvolupament i dimensionament d’ins-tal·lacions.

– Redacció de documents per a expedients delegalització d’obres.

L’objectiu del Títol de Grau en Arquitecturaes proporcionar una formació adequada a les de-mandes socials, de perfil europeu i caràcter ge-neralista, amb una formació en les tecnologiespròpies del sector que capaciti per al desenvo-lupament del projecte arquitectònic i urbanístic.

Competències

Aquesta titulació té per objectiu formar als es-tudiants perquè adquireixin les competències ne-cessàries per a l’exercici de la professió:

– Aptitud per crear projectes arquitectònicsque satisfacin tant les exigències estètiquescom les tècniques.

– Coneixement adequat de la historia i de lesteories de l’arquitectura, així com de les arts,tecnologia i ciències humanes relacionades.

– Coneixement de les belles arts com factorque pot influir en la qualitat de la concep-ció arquitectònica.

– Coneixement adequat de l’urbanisme, la pla-nificació i les tècniques aplicades en el pro-cés de planificació.

– Capacitat de comprendre les relacions entreles persones i els edificis i entre aquests i elseu entorn, així com la necessitat de rela-cionar els edificis i els espais situats entreells en funció de les necessitats i de l’esca-la humanes.

– Capacitat de comprendre la professió d’ar-quitecte i la seva funció en la societat, enparticular elaborant projectes que tinguin encompte els factors socials.

– Coneixement dels mètodes d’investigació ipreparació de projectes de construcció.

– Comprensió dels problemes de la concepcióestructural, de construcció i de enginyeriavinculats amb els projectes d’edificis.

– Coneixement adequat dels problemes físics ide les distintes tecnologies, així com de lafunció dels edificis, de forma que se’ls dotide condicions internes de comoditat i de pro-tecció dels factors climàtics.

– Capacitat de concepció per a satisfer els re-quisits dels usuaris de l’edifici respectant elslímits impostos pels factors pressupostaris ila normativa sobre construcció.

– Coneixement adequat de les indústries, or-ganitzacions, normatives i procediments pera plasmar els projectes en edificis i per a in-tegrar els plànols en la planificació.

| 9


10 |


| 11

Grau en EnginyeriaAgroalimentària |VULL ESTUDIAR ENGINYERIA AGROALIMENTÀRIA

Perquè el sector agroalimentari, que engloba el conjunt d’activitats econòmiques que vandes de la producció fins a la distribució alimentària, a més de constituir un sector estra-tègic, té una gran importància econòmica, essent el primer sector de la majoria de països,tant pel que fa al nombre de persones implicades en l’activitat com al valor afegit de laseva producció. Perquè la flexibilitat dels enginyers agroalimentaris per desenvolupar di-ferents funcions és molt alta, ja que la seva formació és àmplia i variada, cosa que els per-met accedir al mercat laboral en nombroses ocupacions que permeten satisfer les exi-gències de suport tecnològic a aquest sector. Perquè la seva activitat s’estén a camps ambun interès creixent: l’enginyeria ambiental (valorització de residus, eficiència en l’ús del’aigua, avaluació i control de l’impacte ambiental en les activitats productives, restaura-ció de sòls…), la gestió i eficiència energètiques (biocombustibles, cogeneració, energiesalternatives…), els projectes d’àrees verdes, paisatgisme i ordenació del territori, així comla utilització de tècniques i productes emergents de camps com l’enginyeria genètica i labiotecnologia. Perquè puc escollir orientar la meva formació cap a les tecnologies espe-cífiques d’explotacions agropecuàries i adquirir els coneixements científics i tècnics ne-cessaris per desenvolupar les activitats agrícoles i ramaderes, dedicades a l’obtenció d’ali-ments d’origen vegetal i animal, amb la finalitat d’aconseguir productes de qualitat ieconòmicament rendibles, d’una manera respectuosa amb el medi ambient; o bé cap ales indústries agràries i alimentàries, formant-me en el projecte, disseny i control d’equipsi instal·lacions industrials que permetin obtenir aliments, així com en el coneixement idesenvolupament de nous productes i tècniques avançades de producció i conservació d’ali-ments. Perquè la titulació del grau d’Enginyeria Agroalimentària que ofereix la Universitatde Girona té atribucions professionals pròpies legalment reconegudes, que avalen la im-portància de les seves funcions en la societat i en garanteixen l’àmbit de treball.


12 |

Què et convé saber?Com en la majoria d’enginyeries, és recomanable que en els estudis previs s’-hagin escollit les matèries més properes a les carreres tècniques, en aquestcas matemàtiques, física, química, dibuix tècnic i biologia. És important quel’estudiant hagi demostrat facilitat i afinitat per aquestes matèries fonamen-tals. D’altra banda, el coneixement d’idiomes —francès i anglès— és un com-plement interessant i a vegades indispensable en l’obtenció d’informació.Amb la intenció de millorar el rendiment acadèmic dels alumnes, els estudiantsde nova entrada disposaran d’un tutor personal que s’interessarà per la sevasituació acadèmica i la integració i inserció a la Universitat, i també serà lapersona a la qual l’estudiant es podrà dirigir en cas de dubte o dificultat pertal d’aconseguir un bon desenvolupament del primer curs a la Universitat.











ESTRUCTURA GENERALECTS per tipus de matèria TotalFormació bàsica 60Obligatòries 104Optatives 45Pràctiques externes optativesReconeixement acadèmic 6Treball final de grau 15Total crèdits 240


d’Assignatures de crèditsMatemàtiques bàsiques 18 Física bàsiques 12 Química bàsiques 6 Expressió gràfica bàsiques 6 Empresa bàsiques 6 Biologia bàsiques 6 Geologia bàsiques 6 Bases tecnològiques de la producció vegetal obligatòries 12 Bases tecnològiques de la producció animal obligatòries 6 Ciència i tecnologia del medi ambient obligatòries 12Enginyeria del medi rural obligatòries 24 Economia agrària obligatòries 6 Optatives optatives 45 Treball Fi de Grau treball final de grau 15

El mòdul de tecnologia específica Explotacions Agropecuàries es compon de les matèries:

Tecnologies de la producció animal obligatòries 12 Tecnologies de la producció vegetal obligatòries 18 Enginyeria de les explotacions agropecuàries obligatòries 18Formació complementària obligatòries 6

El mòdul de tecnologia específica Indústries Agràries i Alimentàries es compon de les matèries:

Operacions bàsiques i processos obligatòries 18Tecnologia d'aliments obligatòries 12Enginyeria i disseny de les indústries agràries i alimentàries obligatòries 6Enginyeria de les instal·lacions auxiliars obligatòries 6Construccions agroindustrials obligatòries 6Formació complementària obligatòries 6

Grau en Enginyeria Agroalimentària (240 crèdits)

| 13


14 |

Una formació de qualitat

La formació que ofereix l’EPS en l’àmbit agro-alimentari garanteix el millor aprenentatge, grà-cies a la importància que es dóna a les pràcti-ques com a complement de les classes teòriques.Per això, la Universitat de Girona disposa de lesinfraestructures més adequades per a la realit-zació de les activitats pràctiques. A més delslaboratoris, hivernacles i aules informàtiquesamb programari específic, destaca el CampusAgroalimentari de Girona, element diferencia-dor que dóna a la UdG un avantatge en la for-mació pràctica dels seus estudiants. Als dife-rents centres integrats en aquest Campus(Universitat de Girona, Estació ExperimentalFundació Mas Badia, IRTA Centre de Tecnologiad’Aliments i IRTA Centre de Control Porcí, fincaCamps i Armet de SEMEGA, i Escola de Capaci-tació Agrària de l'Empordà) i segons el perfiltecnològic que esculli en la meva formació, fa-ré pràctiques al camp (seguiment de conreus,protecció vegetal, tècniques de cultiu, sistemesde reg, estudi de sòls...), en granges experi-mentals (de boví i de porcí) i a les instal·la-cions de planta pilot (d’elaboració de produc-tes carnis, d’aliments preparats i precuinats, desistemes d’envasament d’aliments). A més, alParc Científic i Tecnològic de la UdG, el Centrede Noves Tecnologies Alimentàries disposarà detotes les tecnologies emergents de conservaciód’aliments. Tot plegat conforma un conjuntd’instal·lacions i de professionals pràcticamentúnic a l’Estat i capdavanter a Europa.

LA CONCRECIÓ DELS MÒDULS DE PRIMER ÉS AQUESTA1r semestre Nombre de CrèditsMatemàtiques 1 6Física 1 6Expressió gràfica 6Geologia, edafologia i climatologia 6Biologia 6

2n semestreMatemàtiques 2 6Física 2 6Química 6Empresa 6Estadística i Informàtica 6


D’altra banda, també visitaré empreses del sec-tor (centrals hortofructícoles, granges, fàbriquesde pinso, cellers, fàbriques d’embotits i produc-tes carnis, indústries làcties, trulls, mercats ma-joristes...), la qual cosa em permetrà apropar-mea la realitat del sector.

Estades de pràctiques

Les estades de pràctiques en empreses i insti-tucions en els últims cursos acadèmics tenen unagran importància en la meva formació, perquè sónuna experiència d’incorporació al món laboral, empermeten veure com es treballa en l’entorn em-presarial i són una oportunitat de posar en pràc-tica els coneixements adquirits en l’estudi. A l’as-signatura d’Estades en l’entorn laboral tinc unprofessor tutor que actua de suport i garanteix laqualitat del treball fet. Aquesta assignatura empermet realitzar pràctiques en àmbits laborals moltdiversos, des d’oficines tècniques d’enginyeria finsa centres de recerca, passant per explotacions ra-maderes, indústries agroalimentàries i un ampliventall d’empreses i institucions relacionades ambels meus estudis.

També puc completar els meus estudis en uni-versitats estrangeres (a França, Bèlgica, Itàlia,Alemanya...), gràcies al convenis de mobilitat queté la Universitat de Girona amb aquestes univer-sitats en el marc del programa Sòcrates/Erasmus.

Estructura dels estudis (copiar el quadre)

En el primer curs estudiaré les matèries bàsi-ques de l’enginyeria i en el segon curs coneixeréles bases de l’enginyeria agrària i alimentària.En el tercer i quart curs podré escollir entre l’es-tudi de les tecnologies agrícoles i ramaderes o lestecnologies de les indústries agroalimentàries, se-gons el perfil que vulgui donar a la meva forma-ció, juntament amb els corresponents blocs d’as-signatures optatives. Finalment, la realització delprojecte/treball final de grau, que consisteix enla presentació i defensa d’un exercici original i do-cumentat, em permetrà aplicar les competènciesque he adquirit a la carrera. Tindré la possibili-tat de realitzar el projecte/treball final de grau

tant a la mateixa EPS com en altres centres queformen part del Campus Agroalimentari de Giro-na, així com en empreses agràries i alimentàries.

Però… tindré sortides professionals?

Les sortides professionals que tindré són àm-plies i variades.

Els camps de treball dels titulats van des de larealització de projectes d’enginyeria i treballstècnics fins a la gestió ambiental, passant peldisseny i direcció d’obra de construccions i ins-tal·lacions, la realització d’aixecaments topo-gràfics, de valoracions i peritatges, d’activitatsde comercialització...

A més d’aquestes sortides genèriques, en fun-ció de l’orientació en la formació que hagi esco-llit, podré treballar en assessorament i direcciótècnica en cooperatives i explotacions agrícoles iramaderes, en jardineria i paisatgisme, en dissenyi manteniment de camps esportius, en programa-ció, en organització i execució de les activitatsde la indústria alimentària, en realització de fei-nes tècniques i directives en aquestes indústries,en gestió i control de la qualitat...

Aquestes feines es poden dur a terme en l’àm-bit de l’empresa privada, en l’exercici lliure de laprofessió o a l’Administració pública.

I si vull continuar estudiant?

Aquesta titulació em dóna accés a màsters tec-nològics. Entre ells, tindré accés directe i sensecomplements de formació al màster d’EnginyeriaAgrònoma, que podré cursar a la Universitat de Gi-rona. Després del màster podré accedir al doctorat.

La Girona International Graduate School (GIGS)o Escola de Postgrau de la UdG em proposa unampli programa de màsters amb un perfil emi-nentment pràctic i enfocat a les necessitats delmercat de treball.

També tindré al meu abast la Fundació Uni-versitat de Girona: Innovació i Formació, que técom a objectiu principal donar resposta a les ne-cessitats de formació permanent de nivell supe-rior. S'hi imparteixen cursos d'especialització ialtres activitats postgraduals en tots els campsdel coneixement.

| 15


VULL ESTUDIAR ENGINYERIA D’EDIFICACIÓ

Perquè vol dir introduir-se en el sector de la construcció, motor de l'economia, en cons-tant evolució i en procés de reciclatge i innovació. Per la diversitat i amplitud de co-neixements que aniré adquirint i que em descobriran un mercat complex, però alhoraatractiu i innovador, com és el de l'edificació. Perquè sóc conscient que conceptes comel cost, la qualitat i el temps es convertiran en aspectes fonamentals, que caldràsempre tenir presents, i que són i seran els paràmetres que regiran el futur de la pro-fessió. Perquè la formació, informació i documentació que rebré m'endinsaran en unmón competitiu, on els coneixements i les actituds que aniré adquirint em permetranestar a l'alçada de les circumstàncies i alhora em prepararan per afrontar nous reptes.Perquè el títol que obtindré m'assegurarà la incorporació immediata al mercat laboralen un ampli ventall d'activitats. Els coneixements, aptituds i inquietuds personals empermetran escollir l'especialitat que més s'adapti al Meu perfil.






| 17

Grau en Enginyeria d’Edificació|


Què et convé saber?És recomanable que en els estudis previs s’hagin escollit lesmatèries de matemàtiques, física i dibuix tècnic. És interessantque l’estudiant se senti còmode en aquestes matèries.El coneixement d’idiomes (francès i anglès), encara que no sónmatèries de la carrera, facilitarà el desenvolupament profes-sional per a la relació internacional i la recerca d’informació.Tota la informació referent a la titulació es pot trobar a l’adre-ça electrònica http://www.udg.edu/eps

– Admissió: Es ponderaran amb 0,1 les dues millors qualificacions dels mòduls del CFGS preferents.






| 19

Grau en Enginyeria d’Edificació (240 crèdits)

ESTRUCTURA GENERALECTS per tipus de matèria TotalFormació bàsica 60Obligatòries 143Optatives 20Pràctiques externes 0ptativesReconeixement acadèmic 5Treball final de grau 12Total crèdits 240


d’Assignatures de crèditsFonaments de matemàtiques bàsiques 12Fonaments de física bàsiques 12Expressió gràfica arquitectònica bàsiques 12Química i geologia bàsiques 12Dret i empresa bàsiques 12Tècniques i tecnologia de l’edificació 1 obligatòries 36Expressió gràfica obligatòries 12Estructures i instal·lacions obligatòries 27Técniques i tecnologia de l’edificació obligatòries 20Gestió del procés obligatòries 21Gestió urbanística i economia aplicades obligatòries 18Projectes tècnics obligatòries 9Optatius optatives 20Projecte fi de grau treball final de grau 12Reconeixement de crèdits reconeixement acadèmic 5

240

LA CONCRECIÓ DE LES ASSIGNATURES DE PRIMER ÉS AQUESTANombre

1r semestre de CrèditsConstrucció 1 6Fonaments de física 1 6Fonaments de matemàtiques 1 6Geometria descriptiva 6Química dels materials 6

2n semestreConstrucció 2 6Dibuix 1 6Fonaments de física 2 6Fonaments de matemàtiques 2 6Geotècnia 6

60


Enginyeria d’EdificacióEls estudis d’Enginyeria d’Edificació con-

dueixen a l’obtenció d’una titulació que ofe-reix grans possibilitats d’inserció immediata enel món laboral tant en la construcció i rehabi-litació d’edificis com en paisatge, urbanismei edificació sostenible, entre altres. Proporcio-na per tant coneixements i competències d’ac-tuació en un dels sectors més importants peral desenvolupament econòmic actual.


Els titulats en Enginyeria d’Edificació estancapacitats per a la concepció i elaboració deprojectes que tinguin per objecte la construc-ció, reforma, reparació, conservació, demolició,fabricació, instal·lació, muntatge o explotacióde bens mobles o immobles en els seus res-pectius casos, tant de caràcter principal comoaccessori, sempre que quedin compromesos perla seva naturalesa i característiques en la tèc-nica pròpia d’aquesta titulació, l’exercici de lalliure professió, la docència i la innovació.Aquestes activitats es poden desenvolupar endiferents sectors tant públics com privats.


Competències

Aquesta titulació té per objectiu formar als es-tudiants perquè adquireixin les competències ne-cessàries per a l’exercici de la professió:

– Dirigir l’execució material de les obres d’edi-ficació, de les seves instal·lacions i elements,duent a terme el control qualitatiu i quanti-tatiu d’allò construït mitjançant l’establimenti gestió dels plans de control de materials,sistemes i execució d’obra, elaborant els co-rresponents registres per a la seva incorpo-ració al Llibre de l’Edifici. Portar el controleconòmic de l’obra, elaborar les certificacionsi la liquidació de l’obra executada.

– Redactar estudis i plans de seguretat i salutlaboral i coordinar l’activitat de les empre-ses en matèria de seguretat i salut laboralen obres de construcció, tant en fase de pro-jecte com d’execució.

– Dur a terme activitats tècniques de càlcul,amidaments, valoracions, taxacions i estu-dis de viabilitat econòmica; realitzar peri-tatges, inspeccions, anàlisis de patologia i

redactar els informes, dictàmens i documentstècnics corresponents; efectuar aixecamentsde plànols en solars i edificis.

– Elaborar els projectes tècnics i portar la di-recció d’obres d’edificació en l’àmbit de laseva habilitació legal.

– Gestionar les noves tecnologies edificatò-ries i participar en els processos de gestióde la qualitat en l’edificació; realitzar anà-lisis, avaluacions, certificacions d’eficiènciaenergètica així com estudis de sostenibili-tat en edificis.

– Dirigir i gestionar l’ús, conservació i mante-niment dels edificis; redactar els documentstècnics necessaris. Elaborar estudis del ciclede vida útil dels materials, sistemes cons-tructius i edificis. Gestionar el tractamentdels residus de demolició i de la construcció.

– Assessorar tècnicament en els processos defabricació de materials i elements utilitzatsen la construcció d’edificis.

– Gestionar el procés immobiliari en el seuconjunt. Ostentar la representació tècnicade les empreses constructores en les obresd’edificació.

| 21


22 |


| 23

Grau en EnginyeriaElèctrica |VULL ESTUDIAR ENGINYERIA ELÈCTRICA

Perquè m’interessen les tecnologies relacionades amb l’energia elèctrica i les energiesrenovables i sóc conscient que són tecnologies dinàmiques en constant evolució. Per-què el grau d’Enginyeria Elèctrica té un paper clau en àmbits com els accionamentselectromecànics, la generació, el transport, la distribució i la utilització de l’energiaelèctrica i les energies renovables. Perquè vull integrar-me com a professional en undels sectors més importants per al desenvolupament econòmic actual amb grans pos-sibilitats d’inserció en el món laboral en la indústria, els serveis, l’Administració i l’exer-cici lliure de la professió.











24 |

Què et convé saber?La titulació s’articula a partir de matèries de formació bàsica com les mate-màtiques i la física. Aquestes matèries, juntament amb la informàtica, tenenel propòsit de donar les bases necessàries per comprendre altres matèries decaire més industrial. A mesura que s’avança en cursos, s’introdueixen les as-signatures més pràctiques pròpies de la titulació relacionades amb l’electri-citat, les energies renovables i l’automàtica.Volem destacar, però, que el millor motor per impulsar uns estudis com els queens ocupen és la motivació. El jove que vol participar en el desenvolupa-ment d’una societat i en l’adaptació sostenible de l’energia elèctrica a l’acti-vitat industrial i de serveis, que s’interessa per metodologies i sistemes detransformació d’energia i que és curiós per les tecnologies modernes i elsavanços, possiblement disposa del millor impuls per aconseguir amb èxit latitulació d’Enginyeria Elèctrica.Tota informació referent a la titulació es pot trobar a l’adreça electrònica:http://www.udg.edu/eps


| 25

Grau en Enginyeria Elèctrica (240 crèdits)



d’Assignatures de crèditsFonaments de matemàtiques bàsiques 15 Estadística bàsiques 6 Fonaments de física bàsiques 12Expressió gràfica bàsiques 7 Fonaments de química bàsiques 6 Informàtica bàsiques 8 Organització i gestió d'empresa bàsiques 6 Mecànica de fluids i termotècnia obligatòries 12Sistemes elèctrics, electrònics i automàtics obligatòries 24 Fonaments de mecànica i resistència de materials obligatòries 12 Fonaments de ciència de materials obligatòries 6 Producció industrial i medi ambient obligatòries 6 Projectes obligatòries 6 Electrònica i automàtica obligatòries 16Màquines elèctriques i accionaments obligatòries 9Generació i sistemes elèctrics de potència obligatòries 23Circuits i instal·lacions elèctriques obligatòries 21 Optatives optatives 25 Projecte fi de grau treball final de grau 15

LA CONCRECIÓ DE MÒDULS DE PRIMER ÉS AQUESTA1r semestre Nombre de CrèditsFonaments de matemàtiques 1 9Fonaments de física 1 6Expressió gràfica 7Informàtica 8

2n semestreFonaments de matemàtiques 2 6Fonaments de física 2 6Fonaments de química 6Fonaments de ciència de materials 6Fonaments de mecànica 6


26 |

Grau d’Enginyeria Elèctricca

La formació més directament relacionada ambl’especialitat permet formar professionals capa-ços d’actuar en els àmbits propis de l’enginye-ria elèctrica assumint tasques de disseny, des-envolupament de projectes, assessoramenttècnic, verificació, control, manteniment, co-mercialització, gestió, explotació i direcció apli-cades als accionaments electromecànics, la ge-neració, el transport, la distribució i la utilitzacióde l’energia elèctrica i les energies renovables.

Sortides professionalsEls titulats en Enginyeria Elèctrica estan ca-

pacitats per a la redacció, firma, desenvolu-pament i direcció de projectes en l’àmbit del’enginyeria industrial, que tinguin per objectela construcció, reforma, reparació, conservació,demolició, fabricació, instal·lació, muntatge oexplotació d’estructures, equips mecànics, ins-tal·lacions energètiques, instal·lacions elèc-triques i electròniques, instal·lacions i plantesindustrials i processos de fabricació i automa-tització. Tanmateix, els titulats estan capaci-tats per exercir la docència en diversos grausd’acord amb la normativa vigent i per dirigir to-ta classe d’indústries o explotacions.

Els estudis de grau d’Enginyeria Elèctricacondueixen a l’obtenció d’una titulació queofereix grans possibilitats d’inserció immedia-ta en el món laboral en la indústria, els ser-veis, l’Administració i l’exercici lliure de la pro-fessió. Proporcionen, per tant, coneixementsi competències d’actuació en un dels sectorsmés importants per al desenvolupament eco-nòmic actual.

Competències

Aquesta titulació té per objectiu formar elsestudiants perquè adquireixin les competèn-cies necessàries per a l’exercici de la professió:

– Redactar, firmar, desenvolupar i dirigir pro-jectes en l’àmbit de l’enginyeria industrial.

– Conèixer les matèries bàsiques i tecnolò-giques que els capacitin per a l’aprenen-tatge de nous mètodes i teories, i els do-tin de versatilitat per adaptar-se a novessituacions.

– Adquirir capacitat de resoldre problemesamb iniciativa i per a la presa de decisions,creativitat, raonament crític i capacitat decomunicar i transmetre coneixements, ha-bilitats i destreses en el camp de l'engin-yeria industrial.

– Assolir coneixements per a la realitzaciód’amidaments, càlculs, valoracions, taxa-cions, peritatges, estudis, informes, plansde labors i treballs similars.

– Desenvolupar la capacitat per al maneigd’especificacions, reglaments i normes decompliment obligat.

– Estar capacitat per analitzar i valorar l’im-pacte social i mediambiental de les solu-cions tècniques.

– Tenir capacitat de direcció, organització iplanificació en l’àmbit de l’empresa i d’al-tres institucions i organitzacions.

– Saber treballar en entorns multilingües imultidisciplinaris.

– Conèixer, comprendre i saber aplicar lalegislació necessària en l’exercici de laprofessió.


| 27


Grau en EnginyeriaElectrònica Industrial i Automàtica |VULL ESTUDIAR ENGINYERIA ELECTRÒNICA INDUSTRIAL I AUTOMÀTICA

Perquè sóc conscient que en el món actual, afectat per una globalització cada vegadamés gran, l'avenç continu de les tecnologies i, per tant, del progrés humà fa que es ne-cessiti una formació específica, adient i actualitzada, que pot abraçar nombroses es-pecialitats. Perquè em sento atret per un univers amb notables expectatives laboralsi amb un ritme de canvis constant. Perquè intueixo que el grau d’Enginyeria Electrò-nica Industrial i Automàtica hi pot participar de manera molt activa i en camps en prin-cipi tan diversos com són l'automatització i el control de processos, la robòtica, l’elec-trònica, les instal·lacions elèctriques, la gestió, etc.








| 29


30 |

Què et convé saber?La titulació s’articula a partir de matèries de formació bàsica com les mate-màtiques i la física. Aquestes matèries, juntament amb la informàtica, tenenel propòsit de donar les bases necessàries per comprendre altres matèries decaire més industrial. A mesura que s’avança en cursos, s’introdueixen les as-signatures més pràctiques i pròpies de la titulació relacionades amb l’auto-màtica, l’elec¬tricitat, l’electrònica i el control.Volem destacar, però, que el millor motor per impulsar uns estudis com els queens ocupen és la motivació. El jove que vol participar en el desenvolupa-ment d’una societat i en particular d’una indústria moderna i competitiva, ques’interessa per metodologies i sistemes de manipulació i transformació dematèries o energies, i que és curiós per les tecnologies modernes i els aven-ços, possiblement disposa del millor impuls per aconseguir amb èxit la titu-lació d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica.Tota la informació referent a la titulació es pot trobar a l’adreça electrònica:http://www.udg.edu/eps




| 31

Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica (240 crèdits)

ESTRUCTURA GENERALECTS per tipus de matèria TotalFormació bàsica 60Obligatòries 135Optatives 30Pràctiques externes 0Reconeixement acadèmic 0Treball final de grau 15Total crèdits 240


d’Assignatures de crèditsFonaments de matemàtiques bàsiques 15Fonaments de física bàsiques 12Expressió gràfica bàsiques 7Informàtica bàsiques 8Fonaments de Química bàsiques 6Estadística bàsiques 6Organizació i gestió d’empreses bàsiques 6Automatització, control i instal·lacions elèctriques obligatòries 32Fonaments de ciència dels materials obligatòries 6Fonaments de mecànica i resistència de materials obligatòries 12Mecànica de fluids i termotècnia obligatòries 12Sistemes elèctrics, electrònics i automàtics obligatòries 24Electrònica i instrumentació obligatòries 24Producció industrial i medi ambient obligatòries 6Projectes d’especialitat obligatòries 8Projectes obligatòries 6Reconeixement acadèmic obligatòries 5Optatius optatives 30Projecte fi de grau treball ginal de grau 15

240

LA CONCRECIÓ DE MÒDULS DE PRIMER ÉS AQUESTANombre de Crèdits

Fonaments de matemàtiques 15Fonaments de física 12Expressió gràfica 7Fonaments de química 6Informàtica 8Fonaments de mecànica i resistència de materials 6Fonaments de ciència dels materials 6


32 |


| 33

Grau en Enginyeria ElectrònicaIndustrial i Automàtica

La formació més directament relacionada ambl’especialitat reforça les atribucions centrades,bàsicament, en l’electrònica i l’electricitat in-dustrial. L’electrònica industrial es relaciona di-rectament amb els sistemes de control i auto-matització de processos.

Sortides professionalsEls titulats en Enginyeria Electrònica Industrial

i Automàtica estan capacitats per a la redacció,firma, desenvolupament i direcció de projectesen l’àmbit de l’enginyeria industrial, que tinguinper objecte la construcció, reforma, reparació,conservació, demolició, fabricació, instal·lació,muntatge o explotació d’estructures, equips me-cànics, instal·lacions energètiques, instal·lacionselèctriques i electròniques, instal·lacions i plan-tes industrials, i processos de fabricació i auto-matització. Tanmateix, els titulats estan capa-citats per exercir la docència en diversos grausd’acord amb la normativa vigent i per a la direc-ció de tota classe d’indústries o explotacions.

Els estudis de grau d’Enginyeria Electrònica In-dustrial i Automàtica condueixen a l’obtenciód’una titulació que ofereix grans possibilitats d’in-serció immediata en el món laboral, tant en laindústria, com en els serveis, l’Administració il’exercici lliure de la professió. Proporcionen, pertant, coneixements i competències d’actuació enun dels sectors més importants per al desenvo-lupament econòmic actual.

Competències

Aquesta titulació té per objectiu formar els es-tudiants perquè adquireixin les competències ne-cessàries per a l’exercici de la professió:

– Redactar, firmar, desenvolupar i dirigir pro-jectes en l’àmbit de l’enginyeria industrial.

– Conèixer les matèries bàsiques i tecnològi-ques que els capacitin per a l’aprenentatgede nous mètodes i teories, i els dotin de ver-satilitat per adaptar-se a noves situacions.

– Adquirir capacitat de resoldre problemes ambiniciativa i per a la presa de decisions, cre-ativitat, raonament crític i capacitat de co-municar i transmetre coneixements, habili-tats i destreses en el camp de l’enginyeriaindustrial.

– Assolir coneixements per a la realitzaciód’amidaments, càlculs, valoracions, taxacions,peritatges, estudis, informes, plans de laborsi treballs similars.

– Desenvolupar la capacitat per al maneig d’es-pecificacions, reglaments i normes de com-pliment obligat.

– Estar capacitat per analitzar i valorar l’im-pacte social i mediambiental de les solucionstècniques.

– Tenir capacitat de direcció, organització iplanificació en l’àmbit de l’empresa i d’altresinstitucions i organitzacions.

– Saber treballar en entorns multilingües i mul-tidisciplinaris.

– Conèixer, comprendre i saber aplicar la legis-lació necessària en l’exercici de la professió.


| 35

Grau en EnginyeriaInformàtica |VULL ESTUDIAR ENGINYERIA INFORMÀTICA

Perquè la informàtica i les noves tecnologies són una novetat i també una realitat. Unanovetat, perquè la velocitat amb què irrompen les innovacions és extraordinària i cons-tant, i una realitat, perquè ens veiem empesos a incorporar-les a les nostres vides demanera immediata. Perquè em sento atret per la informàtica i vull saber en què con-sisteix realment: com funciona el maquinari, com es desenvolupen les aplicacions in-formàtiques, quina és la problemàtica dels sistemes operatius, com funcionen les xar-xes, com es creen entorns multimèdia, com es dissenya una base de dades... Perquè sócconscient que, cada vegada més, fan falta tècnics amb preparació adequada per fer fronta les necessitats de les empreses, de les persones; per fer costat als usuaris finals enaquest univers canviant de les noves tecnologies, i per intervenir en els processos cre-atius. Perquè té moltes sortides professionals i molta demanda, es tracta d’una disci-plina transversal necessària en totes les organitzacions i en tots els àmbits.


PAU– Accés: fase general– Admissió: ponderació de les matèries de modalitat de batxillerat vinculades a la branca de coneixe-

ment d’Enginyeria i Arquitectura. Vegeu la taula 1, pàg. 60.

CFGS– Accés: tots– Accés preferent: els CFGS que pertanyin a les famílies professionals adscrites a la branca de coneixe-

ment d’Enginyeria i Arquitectura. Vegeu la taula 2, pàg. 61.– Admissió: es ponderaran amb 0,1 les dues millors qualificacions dels mòduls del CFGS preferents.


Què et convé saber?Els cursos que componen el primer curs de l’Enginyeria conte-nen assignatures instrumentals de caire general: càlcul, àlge-bra, lògica i física i assignatures específiques informàtiquesd’introducció a la programació i als computadors. Per abordaraquesta primera etapa l’estudiant hauria d’haver cursat les as-signatures afins en el batxillerat o en els seus estudis de pro-cedència. Els estudiants amb ànim de resoldre reptes, capaci-tat d’anàlisi de problemes, d’abstracció, d’imaginació i creativitat,amants de la precisió, dels raonaments lògics... són ferms can-didats a gaudir d’aquests estudis, que obren la porta a una pro-fessió dinàmica i amb moltes sortides professionals.Tota la informació referent a la titulació es pot trobar a l’adre-ça electrònica: www.udg.edu/eps

MG25– Opció preferent: Enginyeria i Arquitectura (proves d’accés realitzades a les universitats públiques ca-



I altres tipologies d’accessos especials reconeguts per la normativa vigent.


Grau en Enginyeria Informàtica (240 crèdits)

ESTRUCTURA GENERALECTS per tipus de matèria TotalFormació bàsica 60Obligatòries 120Optatives 40Pràctiques externes optativesReconeixement acadèmic 5Projecte final de grau 15Total crèdits 240


d’Assignatures de crèditsMatemàtiques Bàsiques 21Fonaments d’informàtica Bàsiques 18Física i electrònica Bàsiques 9Estadística Bàsiques 6Empresa Bàsiques 6Programació Obligatòries 40Computadors Obligatòries 31Sistemes d’informació Obligatòries 24Sistemes operatius Obligatòries 10Xarxes Obligatòries 10Legislació Obligatòries 5Optatius Optatives 40Reconeixement acadèmic Optatives 5Projecte final de grau Projecte final de grau 15

240

LA CONCRECIÓ DELS MÒDULS DE PRIMER ÉS AQUESTA1r semestre Nombre de CrèditsÀlgebra 6Metodologia i tecnologia de la programació 1 9Càlcul 6Estructura i tecnologia de computadors 1 9

2n semestreLògica i matemàtica discreta 9Metodologia i tecnologia de la programació 2 6Física i electrònica 9Estructura i tecnologia de computadors 2 6

60

ITINERARIS: els itineraris o especialitzacions que ofereix la Universitat de Girona corresponen als especificats pel Ministeri i re-comanats per l’Association for Computing Machinery (ACM),

– Enginyeria del Software – Enginyeria de Computadors – Computació– Sistemes Informàtics – Tecnologies de la Informació

| 37


Grau en Enginyeria Informàtica

L'objectiu dels estudis consisteix a facili-tar la capacitat d'anàlisi i disseny de siste-mes informàtics. Això inclou també la crea-ció i adaptació dels sistemes informàtics ales necessitats específiques dels usuaris fi-nals. Paral·lelament, se'm dotarà dels conei-xements bàsics d'enginyeria científica i tèc-nica des d'una perspectiva informàtica per talque em pugui adaptar perfectament als can-vis tecnològics continus que es desenvolupenconstantment en aquest camp.

El grau d’Enginyeria Informàtica està enfo-cat directament a aportar solucions professio-nals en qualsevol àmbit socioeconòmic que im-pliqui l'ús d'eines i sistemes informàtics. El plad'estudis representa una oferta diferenciadadels que hi ha al nostre entorn, molt adaptata les característiques del nostre teixit social ieconòmic, sense oblidar una base científica itècnica adequada. La participació del sectorempresarial és explícita en el pla d'estudis,amb la possibilitat de fer pràctiques en en-torns laborals dins el pla d’estudis. Com a en-ginyer, seré capaç de dissenyar i construir no-ves eines informàtiques, i també de manteniri actualitzar qualsevol aplicació de gestió, desistemes, d’informàtica industrial i de les no-ves tecnologies.


Podré desenvolupar l'activitat laboral en qual-sevol àmbit socioeconòmic que impliqui el des-envolupament d'eines i de sistemes informà-tics. Per exemple:

– Anàlisi, disseny i construcció de tot tipusd'aplicacions informàtiques

– Desenvolupament d'aplicacions multimè-dia i aplicacions web

– Anàlisi, disseny i administració de basesde dades

– Direcció de projectes de programari– Instal·lació, configuració i manteniment

de sistemes informàtics– Instal·lació, configuració i administració

de sistemes operatius– Disseny, instal·lació, configuració i man-

teniment de xarxes d'ordinadors– Disseny i administració de sistemes de co-

municacions (Internet, intranet, comerçelectrònic...)

– Programació de tot tipus de sistemes (des degrans equips fins a petits microprocessadors)

– Disseny, manteniment i actualització d’equips automàtics i robotitzats

– Especialista en disseny i construcció de so-lucions de noves tecnologies de la infor-mació

– Especialista en tecnologies avançades deproducció i informàtica industrial

– Especialista en multimèdia


Podré desenvolupar totes aquestes activitatstant en l'empresa privada com en l'Administra-ció pública (ajuntaments, Hisenda, Sanitat, etc.).També podré impartir classes com a professor enqualsevol institut de secundària.

Competències

Aquesta titulació té com objectiu formar elsestudiants perquè adquireixin les competènciesnecessàries per a l’exercici de l’activitat profes-sional informàtica. De manera resumida algunesde les competències que l’alumne adquirirà sónles següents:

– Capacitat per redactar, organitzar, planificar,desenvolupar i firmar projectes en l’àmbit del’enginyeria informàtica.

– Capacitat per dirigir projectes de l’àmbit in-formàtic.

– Capacitat per dissenyar, desenvolupar, ava-luar i assegurar l’accessibilitat, l’ergonomia,la usabilitat i la seguretat dels sistemes, elsserveis i les aplicacions informàtiques.

– Capacitat per definir, avaluar i seleccionarplataformes de maquinari i programari per aldesenvolupament i l’execució de sistemes,serveis i aplicacions informàtiques.

– Capacitat per dissenyar, desenvolupar i man-tenir tot tipus de sistemes, serveis i apli-cacions informàtiques, i per assegurar-nela qualitat.

– Capacitat per dissenyar i desenvolupar ar-

quitectures informàtiques, centralitzades i/odistribuïdes, que integrin maquinari, pro-gramari i xarxes.

– Capacitat per conèixer, comprendre i aplicarla legislació necessària de l’àmbit informàtic.

– Coneixement de les matèries bàsiques i tec-nologies que capacitin per a l’aprenentatgei el desenvolupament de nous mètodes i tec-nologies.

– Capacitat per resoldre problemes amb ini-ciativa, presa de decisions, autonomia i cre-ativitat.

– Coneixements per a la realització de mesu-res, valoracions, taxacions, peritacions, es-tudis, informes... en l’àmbit informàtic.

– Capacitat per analitzar i valorar l’impacte so-cial i mediambiental de les solucions tècniques.

– Coneixement i aplicació dels elements bàsicsd’economia i de gestió de recursos humans,organització i planificació de projectes.

– Capacitat per treballar en entorns multilin-gües i multidisciplinaris.


Amb el títol de grau, podràs accedir als estu-dis del màster professionalitzador d’EnginyeriaInformàtica, i també a altres màsters relacionatsamb l’entorn de les tecnologies de la informaciói la comunicació per tal d’adquirir nous conei-xements, tant per a tasques professionals comper iniciar-te en la recerca de doctorat.

| 39


Grau en EnginyeriaMecànica |VULL ESTUDIAR ENGINYERIA MECÀNICA

Perquè m'interesso pels motors, els cotxes, les motos o les bicicletes, i sé perfectamentque es tracta d'un univers d'innovació constant, amb la necessitat de tècnics preparatsque s'ocupin de les millores que converteixen les màquines en productes útils i avançats.Perquè, graduat en Enginyeria Mecànica, m'ocuparé d'aquesta tasca: conèixer el món deles màquines i saber-hi aplicar les noves tecnologies per millorar-les. El meu camp de tre-ball no es limitarà als vehicles, ni tan sols només a les màquines, també estaré prepa-rat per resoldre qualsevol aplicació mecànica dins la indústria.










| 41


Què et convé saber?Per accedir als estudis s’han de tenir co-neixements de matemàtiques, física i di-buix tècnic. També és molt convenient te-nir capacitat per a la visió espacial, és adir, facilitat d’imaginar i de treballar enel disseny mecànic. Aquesta facultat espractica en els exercicis de dibuix i en elstreballs mitjançant peces mecàniques.Tota la informació referent a la titulacióes pot trobar a l’adreça electrònica:http://www.udg.edu/eps


Grau en Enginyeria Mecànica (240 crèdits)



d’Assignatures de crèditsFonaments de matemàtiques bàsiques 15Fonaments d’estadística bàsiques 6Fonaments de física bàsiques 12Expressió gràfica bàsiques 7Fonaments de Química bàsiques 6Informàtica bàsiques 8Organització i gestió d’empresas bàsiques 6Fonaments de ciència de materials obligatòries 6Fonaments de mecànica i resistència de materials obligatòries 18Enginyeria gràfica i disseny obligatòries 8Mecànica de fluids i termotècnia obligatòries 12Sistemes elèctrics, electrònics i automàtics obligatòries 15Càlcul i teoria de màquines obligatòries 12Enginyeria tèrmica i de fluids obligatòries 12Estructures i resistència de materials obligatòries 21Processos de fabricació obligatòries 9Producció industrial i medi ambient obligatòries 6Projectes obligatòries 6Optatives de construcció industrial optatives 20Optatives generals i prácticas externas optatives 15Optatives de màquines optatives 20Reconeixement acadèmic reconeixement acadèmic 5Projecte fi de grau treball final de grau 15

240

LA CONCRECIÓ DELS MÒDULS DE PRIMER ÉS AQUESTANombre de Crèdits

Fonaments de matemàtiques 15Fonaments d’estadística 6Fonaments de física 12Expressió gràfica 7Fonaments de química 6Informàtica 8Fonaments de ciència de materials 6


44 |


| 45

Grau en Enginyeria Mecànica

La formació obtinguda en el grau d’EnginyeriaMecànica capacita els professionals per assumirtasques de disseny mecànic en el camp de la cre-ació i fabricació de màquines, de desenvolupa-ment de nous projectes industrials i d’estalvienergètic, i de manteniment i millora d’equipsmecànics i d’instal·lacions existents.

Sortides professionalsEls titulats en Enginyeria Mecànica estan ca-

pacitats per a la redacció, firma i direcció de pro-jectes en l’àmbit de l’enginyeria industrial quetinguin per objecte, segons l’especialitat, la cons-trucció, reforma, reparació, conservació, demoli-ció, fabricació, instal·lació, muntatge o explo-tació d’estructures, equips mecànics, instal·lacionsenergètiques, instal·lacions elèctriques i elec-tròniques, instal·lacions i plantes industrials, iprocessos de fabricació i automatització. Tanma-teix, els titulats en Enginyeria Mecànica estan ca-pacitats per exercir la docència en diversos graus,d’acord amb la normativa vigent, i per a la di-recció de tota classe d’indústries o explotacions.

La titulació obtinguda ofereix grans possibili-tats d’inserció immediata en el món laboral, tanten la indústria com en els serveis, l’Administra-ció i l’exercici lliure de la professió. Proporciona,doncs, coneixements i competències d’actuacióen un dels sectors més importants per al desen-volupament econòmic actual.

Competències


– Redactar, firmar i desenvolupar projectes enl’àmbit de l’enginyeria industrial.

– Dirigir les activitats objecte dels projectesd’enginyeria descrits en l’apartat anterior.


– Adquirir capacitat de resoldre problemes ambiniciativa i per a la presa de decisions, creati-vitat, raonament crític i capacitat de comuni-car i transmetre coneixements, habilitats i des-treses en el camp de l’enginyeria industrial.

– Assolir coneixements per a la realització d’a-midaments, càlculs, valoracions, taxacions,peritatges, estudis, informes, plans de laborsi altres treballs similars.



– Tenir capacitat de direcció, organització iplanificació en l’àmbit de l’empresa i d’altresinstitucions i organitzacions.




| 47

Grau en EnginyeriaQuímica |VULL ESTUDIAR ENGINYERIA QUÍMICA

Perquè m’agrada la química, la tecnologia i la protecció del medi ambient. Perquè vullconèixer els processos químics en el vessant industrial. Perquè vull adquirir els conei-xements necessaris per al disseny, el control i la gestió de les indústries químiques i elsprocessos de fabricació. Perquè conec la importància dels processos industrials en la so-cietat actual i vull contribuir a minimitzar-ne els efectes sobre el medi ambient.











Què et convé saber?Com en la majoria d’enginyeries industrials,és recomanable que en els estudis previss’hagin escollit les matèries més properesa les carreres tècniques, en aquest cas, ma-temàtiques, física i química. És importantque l’estudiant hagi demostrat facilitat iafinitat per la química, la tecnologia i laprotecció del medi ambient.Tota la informació referent a la titulacióes pot trobar a l’adreça electrònica:http://www.udg.edu/eps


| 49

Grau en Enginyeria Química (240 crèdits)



d’Assignatures de crèditsFonaments de matemàtiques bàsiques 15Fonaments de física bàsiques 12Expressió gràfica bàsiques 7Informàtica bàsiques 8Fonaments de Química bàsiques 6Estadistica bàsiques 6Organització i Gestió d’Empreses bàsiques 6Fonaments d’enginyeria química obligatòries 12Anàlisi química en processos i productes obligatòries 20Enginyeria química industrial obligatòries 31Processos químics industrials obligatòries 17Producció industrial Medi Ambient obligatòries 12Fonaments de mecànica i resistència de materials obligatòries 12Fonaments de ciència de materials obligatòries 6Mecànica de fluids i termotècnia obligatòries 12Sistemes elèctrics, electrònics i automàtics obligatòries 12Projectes obligatòries 6Optatius optatives 20Projecte fi de grau treball final de grau 15Reconeixement acadèmic reconeixement acadèmic 5

240

LA CONCRECIÓ DELS MÒDULS DE PRIMER ÉS AQUESTANombre de Crèdits

Fonaments de matemàtiques 15Fonaments de física 12Expressió gràfica 7Fonaments de química 6Informàtica 8Fonaments de mecànica i resistència de materials 6Fonaments de ciència de materials 6


50 |


| 51

Grau en Enginyeria Química

La formació més directament relacionada ambl’especialitat reforça les atribucions en el disseny,el control i la gestió de les indústries químiques,els processos de fabricació i la protecció del me-di ambient. Proporciona coneixements i compe-tències d’actuació en un dels sectors més impor-tants per al desenvolupament econòmic actual.

Sortides professionalsEls titulats en Enginyeria Química estan capa-

citats per a la redacció, firma, desenvolupamenti direcció de projectes en l’àmbit de l’enginyeriaindustrial que tinguin per objecte la construcció,reforma, reparació, conservació, demolició, fa-bricació, instal·lació, muntatge o explotació d’es-tructures, equips mecànics, instal·lacions ener-gètiques, instal·lacions elèctriques ielectròniques, instal·lacions i plantes industrialsi processos de fabricació i automatització.

Tanmateix, els titulats en Enginyeria Químicaestan capacitats per exercir la docència en di-versos graus d’acord amb la normativa vigent iper a la direcció de tota classe d’indústries o ex-plotacions.

Els estudis d’Enginyeria Química condueixen al’obtenció d’una titulació que ofereix grans pos-sibilitats d’inserció immediata en el món laboral,tant en la indústria com en els serveis, l’Admi-nistració i l’exercici lliure de la professió.

Competències


– Redactar, firmar i desenvolupar projectes enl’àmbit de l’enginyeria industrial.

– Dirigir les activitats objecte dels projectesd’enginyeria descrits en l’apartat anterior.


– Adquirir capacitat de resoldre problemes ambiniciativa i per a la presa de decisions, creati-vitat, raonament crític i capacitat de comuni-car i transmetre coneixements, habilitats i des-treses en el camp de l’enginyeria industrial.

– Assolir coneixements per a la realització d’a-midaments, càlculs, valoracions, taxacions,peritatges, estudis, informes, plans de laborsi d'altres treballs similars.



– Tenir capacitat de direcció, organització iplanificació en l’àmbit de l’empresa i altresinstitucions i organitzacions.




| 53

Grau en Enginyeriaen TecnologiesIndustrials |VULL ESTUDIAR ENGINYERIA EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS

Perquè m’interessa la tècnica i perquè m’agradaria tenir una carrera professional crea-tiva i variada, amb moltes possibilitats d’aprendre i de promocionar-me, en la qual eltreball en equip sigui important i es valori la meva iniciativa, una carrera que empermeti trobar bones ofertes de feina. Perquè m’agrada pensar que potser milers de per-sones es podran beneficiar dels productes, edificis, instal·lacions o sistemes que johauré ajudat a dissenyar i construir. Perquè en el món industrial i tecnològic una ba-se cientificotècnica ampla em permetrà adaptar-me amb més facilitat als canvis, reci-clar-me quan sigui necessari, incorporar-me a pimes i a grans empreses, i treballar dinsd’equips pluridisciplinaris. Perquè essent enginyer/enginyeria en tecnologies industrialsestaré en disposició d’especialitzar-me en el camp industrial que vulgui amb la màxi-ma capacitat d’adaptació.







Què et convé saber?El candidat o candidata ideal per a aquests estudis d'Engin-yeria ha de tenir facilitat per a les disciplines científiques,capacitat per resoldre problemes des del punt de vista de la fí-sica, habilitat per usar el llenguatge matemàtic i per compre-dre les representacions gràfiques. En l'estudi i en la vida professional haurà de prendre moltesdecisions basades en el sentit comú i haurà de recolzar-se enel treball en equip. El període en la universitat serà la seva mi-llor escola.És important saber interpretar i transmetre correctament la in-formació; per això cal poder-se expressar correctament per es-crit i en públic. L'idioma anglès és instrumental per accedir a la major part d'in-formació tècnica, a l'Enginyeria en Tecnologies Industrials l'a-cabaràs usant de manera natural.Quan acabis aquests estudis donaràs servei com a enginyer/aa molts encàrrecs. Per a nosaltres, com a enginyers, el nostreencàrrec és que la teva formació funcioni.Tota la informació referent a la titulació es pot trobar a l’adre-ça electrònica: http://www.udg.edu/eps






Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials (240 crèdits)



d’Assignatures de crèditsFonaments de matemàtiques bàsiques 15 Estadística bàsiques 6 Fonaments de física bàsiques 12Expressió gràfica bàsiques 9 Fonaments de química bàsiques 6 Informàtica bàsiques 6 Organització i gestió d'empresa bàsiques 6 Mecànica de fluids i termotècnia obligatòries 11Sistemes elèctrics, electrònics i automàtics obligatòries 11 Mecànica i resistència de materials obligatòries 17 Fonaments de ciència de materials obligatòries 6 Producció industrial i medi ambient obligatòries 12 Projectes obligatòries 4 Aplicacions de sistemes hidràulics i tèrmics obligatòries 11Aplicacions en màquines i estructures obligatòries 16Aplicacions elèctriques i electròniques obligatòries 14Automàtica i informàtica industrial obligatòries 9Enginyeria química obligatòries 5Tècniques analítiques obligatòries 16 Aptituds professionals obligatòries 3Optatives optatives 25 Projecte fi de grau treball final de grau 15

LA CONCRECIÓ DELS MÒDULS DE PRIMER ÉS AQUESTA1r semestre Nombre de CrèditsFonaments de matemàtiques 1 9Fonaments de física 1 6Expressió gràfica 9Informàtica 6

2n semestreFonaments de matemàtiques 2 6Fonaments de física 2 6Fonaments de química 6Fonaments de ciència de materials 6Fonaments d’organització d’empreses 6

| 55


56 |

Construir sobre una bona base

El primer curs de l’estudi conté les assigna-tures bàsiques, les que em permetran entendrei fer-me entendre. Els cursos següents estudiaréassignatures més aplicades, amb les quals po-dré plantejar-me problemes tècnics.

Amb aquesta informació i les habilitats quehauré adquirit podré enfrontar-me a la majorpart dels problemes industrials i, quan calgui,tenir un bon punt de partida per aprendre tèc-niques noves.

El meu perfil personal

En el darrer curs un bloc d’optatives em per-metrà definir el meu perfil optant entre els iti-neraris de simulació en disseny mecànic, pro-ducció i treball en plantes industrials oautomàtica industrial. Podré optar també perfer aquest bloc en un programa de mobilitatinternacional. En el projecte de final de grau,ajudat d’un tutor, faré un disseny complet pro-pi: hi podré aplicar el que he après i demostrarla meva creativitat.


Però… tindré sortides professionals?

Les enginyeries són estudis amb una sortida la-boral molt bona. L’enginyer en tecnologies in-dustrials està expressament capacitat per inte-grar-se en les empreses. La seva formaciógeneralista és un avantatge a l’hora d’entrar enuna pime, ja que pot resoldre problemes comple-xos que combinin els camps d’altres enginyeriesmés especialitzades. També es troba en una bonadisposició per entrar en empreses de talla gran,ja que la seva àmplia base científica li permetrà,quan sigui necessari, ampliar els seus coneixe-ments per focalitzar-la sobre un problema concret.

En el pla d’estudis s’ha reservat un espai perpotenciar la capacitat d’integració en equips ide lideratge que són tan buscades en el món la-boral. A més, la disposició d’assignatures opta-tives més TFG en el darrer semestre està expres-sament pensada per permetre la mobilitatinternacional de l’estudiant.

Els camps industrials als quals està més en-focada l’ETIND són el disseny de maquinària, eldisseny de sistemes automàtics, la producció in-dustrial, els processos industrials, la gestió me-diambiental... A part d’això, també permet op-tar a llocs de treball en l’Administració.


El grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrialspermet l’accés al màster d’Enginyeria Industrial.De fet, s’ha dissenyat per tal que prepari l’estu-diant amb una base completa per tal que l’accésli sigui el més fàcil i directe possible, donadesles competències generalistes adquirides. Com-plementant el grau d’ETIND amb el màster d’EI,l’estudiant adquireix les atribucions professio-nals plenes previstes per la legislació vigent.

Si l’estudiant prefereix continuar els estudisespecialitzant-se en un camp tecnològic con-cret, l’Escola de Postgrau de la UdG proposa unampli programa de màsters amb un perfil emi-nentment pràctic i enfocat a les necessitats delmercat de treball.

La Fundació Universitat de Girona: Innovaciói Formació, que té com a objectiu principal do-nar resposta a les necessitats de formació per-manent de nivell superior, imparteix màsters,postgraus, cursos d’especialització i altres acti-vitats postgraduals en tots els camps del co-neixement.

| 57


PATRONAT DE L’EPSEl Patronat de l’Escola Politècnica Superior és una associació creada des dels inicis de l’Escola

en la qual participen nombroses empreses públiques, parapúbliques i privades de les comarquesgironines.

Una connexió real i efectiva amb els sectors productius i les institucionsEl principal objectiu del Patronat és proporcionar una connexió real i efectiva entre l’Escola i

els diferents sectors productius i les institucions. Per això, el Patronat col·labora en les activi-tats acadèmiques i les promociona per tal d’incrementar la qualitat i l’aplicabilitat de la forma-ció dels futurs professionals de les nostres empreses i institucions.

MOBILITAT D’ESTUDIANTS EN ALTRES CENTRESNACIONALS I INTERNACIONALS

L’Escola Politècnica Superior treballa contínuament per incrementar i millorar la mobilitat delsestudiants. Les estades a l’estranger ajuden a conèixer altres llengües i cultures, rebre formaciótècnica en una altra escola o empresa i aprendre a treballar fora de l’entorn habitual. A través del’EPS, pots participar en programes de mobilitat en diferents àmbits geogràfics (Països Catalans,Espanya, Europa i altres continents).

Més de 50 convenis d’intercanvi Pel que fa a la mobilitat dels estudiants en el marc europeu, que es canalitza a través del

programa Sòcrates-Erasmus, l’Escola té signats una cinquantena de convenis d’intercanvi amb ins-titucions d’Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Hongria, Itàlia, Noruega, Polònia, Portugal,Regne Unit i Suècia, que permeten anar a cursar assignatures o a fer projectes o treballs finalsde carrera en aquests països. També existeixen programes de mobilitat entre les universitats deparla catalana (DRAC) i entre les universitats espanyoles (Sicue-Sèneca).

Beques del Patronat A més, el Patronat de l’EPS dóna suport a la internacionalització de l’Escola a través de beques.

Existeix un conveni, per exemple, entre el Patronat, la Generaliltat de Catalunya i la Universitatde Califòrnia a Irvine (EUA), per oferir als estudiants que han acabat estudis de segon cicle lapossibilitat de cursar un any de màster en aquella institució.


| 59

RELACIONS AMB EMPRESES:ESTADES EN L’ENTORN LABORALL’EPS té un caràcter eminentment tecnològic i manté vincles estrets amb el món empresarial iprofessional, per tal d’oferir-te: – Una major facilitat per a la inserció en el món professional– La possibilitat de tenir un primer contacte amb el món empresarial durant els estudis – Uns plans d’estudis adaptats a les necessitats actuals de la societat

Estades en l’entorn laboral (EEL) Per això l’EPS t’ofereix, en forma d’estades en l’entorn laboral (EEL), diverses vies d’aproximació al món laboral:– Estades de formació – Realització de pràctiques – Treballs de síntesi (projectes de final de carrera)

Les estades són períodes de formació dels estudiants en una empresa (o una entitat) que es pac-ten a tres bandes: l’Escola Politècnica Superior, l’empresa (o entitat) i tu mateix, l’estudiant. Es caracteritzen per:– La realització íntegra en un entorn laboral – Una tutoria des de l’entitat receptora i des de l’Escola – La integració en el pla de formació i en l’expedient acadèmic

Avantatges de les EEL– Coneixement de l’entorn laboral – Adquisició d’experiència de treball professional i millora del currículum– Atorgament de crèdits per equivalència– Possibilitat de rebre un ajut econòmic de l’empresa– Possibilitat de desenvolupar un projecte de final de carrera

Procés de selecció Hi poden participar tots els estudiants matriculats a l’EPS que hagin superat com a mínim el 50 % dels crèdits de la titulació que estiguin cursant. Es du a terme un procés de selecció de candidats on intervenen tant l’Escola com l’empresa (o entitat) on es fa l’estada.


NNoouu aaccccééss aa llaa uunniivveerrssiittaatt aa ppaarrttiirr ddee llaa pprreeiinnssccrriippcciióó 22001100

Per accedir al primer curs d’un estudi universitari cal fer la preinscripció universitària. És un sistema coordinatde distribució dels estudiants que garanteix la igualtat de condicions en el procés d’ingrés al primer curs de qual-sevol estudi universitari.

A partir del proper curs s’aplicarà un nou model d’accés el qual ve regulat pel Reial Decret 1892/2008, de 14 denovembre (BOE núm. 283, de 24 de novembre) i actualitzat per l’Ordre EDU/1434/2009, de 29 de maig (BOE núm.135, de 4 de juny), que estableix les condicions per a l’accés als ensenyaments universitaris oficials de grau. (Per a més informació i exemples consulteu els apartats de selectivitat i preinscripció al web http://www.udg.edu/acces).

Taula 1 Ponderació de les matèries de modalitat de 2n de Batxillerat per a l’accés a la Universitat 2010-2012

El RD. 1892 estableix, entre d’altres, un nou model de Proves d’Accés a la Universitat, PAU.

Les noves PAU s’estructuren en dues fases:– general: obligatòria i amb validesa indefinida. Consta de cinc exercicis, on quatre són de les matèries comunes i

el cinquè exercici és una matèria de modalitat de batxillerat triada per l’estudiant. – específica: voluntària. Cada estudiant pot examinar-se d’un màxim de tres matèries de batxillerat, distintes a

l’examinada en la fase general.

60 |

Matèries

Grau Branca

Anà

lisi M

usic

al

Bio

logi

a

C d

e la

Ter

ra i

Med

iam

bien

tals

Cul

tura

Aud

iovi

sual

Dib

uix

Artí

stic

Dib

uix

Tècn

ic

Dis

seny

Eco

nom

ia d

e l’E

mpr

esa

Ele

ctro

tècn

ia

Fís

ica

Geo

grafi

a

Gre

c

His

tòri

a de

l’Ar

t

Lla

tí

Lit

erat

ura

Cata

lana

Lit

erat

ura

Cast

ella

na

Mat

emàt

ique

s

Mat

emàt

ique

s Ap

lic a

las

CS

Quí

mic

a

Tec

nolo

gia

Indu

stri

al

Arquitectura

Enginyeria i Arquitectura

0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1

Enginyeria Agroalimentària

0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1

Enginyeria d’Edificació 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1

Enginyeria Elèctrica 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1

Enginyeria ElectrònicaIndustrial i Automàtica

0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1

Enginyeria en Tecnologies Industrials

0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1

Enginyeria Informàtica

0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1

Enginyeria Mecànica 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1

Enginyeria Química 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1

Tècnic Superior de Formació Professional

Grau Branca Família Professional

Arquitectura


Agrària/Activitats AgràriesArts GràfiquesArts i ArtesaniesEdificació i Obra CivilElectricitat i ElectrònicaEnergia i AiguaFabricació MecànicaImatge i So/Comunicació, Imatge i SoIndústries AlimentàriesIndústries ExtractivesInformàtica i Comunicacions/InformàticaInstal·lació i Manteniment/Manteniment i Serveis a la ProduccióFusta, Moble i Suro/ Fusta i MobleMarítimopesquera/Activitats MarítimopesqueresQuímicaTèxtil, Confecció i PellTransport i Manteniment de Vehicles/Manteniment de Vehicles AutopropulsatsVidre i Ceràmica


Enginyeria d’Edificació

Enginyeria Elèctrica

Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica



Enginyeria Mecànica

Enginyeria Química

Tècnic Superior d’Arts Plàstiques i Disseny


Arquitectura


Arts Aplicades de l’EsculturaArts Aplicades un la IndumentàriaArts Aplicades al MurCeràmica ArtísticaDisseny IndustrialDisseny d’InteriorsEsmalts ArtísticsJoieria d’ArtTèxtils ArtísticsVidre Artístic








Enginyeria Química


La nota d’accés a la universitat és el resultat de la mitjana aritmètica dels cincs exercicis realitzats ponderada ambl’expedient de batxillerat. Aquesta nota d’accés (mínim 5 i màxim 10) té validesa indefinida.Els estudiants que vulguin podran incrementar aquesta nota d’accés, examinant-se de la fase específica d’un màximde tres matèries de batxillerat vinculades a la branca de coneixement en què s’inscriu el títol de grau que vulguincursar. Les matèries ponderaran 0,1 o 0,2 segons la titulació i a la universitat que es vulgui cursar.

Nota d’admissió: Aquest nou model d’accés a la universitat diferencia entre la superació de les PAU i el procedimentd’admissió: l’estudiant obté una nota d’admissió específica per cada títol de grau i universitat on sol·liciti ser admès.La nota d’admissió (mínim 5 i màxim 14) es calcula amb la fórmula:

Nota d’admissió = 0,6*QMB + 0,4*QFG + a*M1+ b*M2Nota d’accés

QMB = qualificació mitjana de batxillerat QFG = qualificació de la fase generalM1, M2 = les dues millors qualificacions de matèries superades a la fase específica, que un cop ponderades en re-lació a la titulació a la qual l’estudiant vol accedir, donin les notes més altes.a, b = paràmetres de ponderació de les matèries de la fase específica (0,1 o 0,2)

Taula 2 Adscripció dels títols de Tècnic Superior de Formació Professional, de Tècnic Superior d’Arts Plàsti-ques i Disseny i de Tècnic Esportiu Superior a les Branques de Coneixement

Matèries

Grau Branca

Anà

lisi M

usic

al

Bio

logi

a

C d

e la

Ter

ra i

Med

iam

bien

tals

Cul

tura

Aud

iovi

sual

Dib

uix

Artí

stic

Dib

uix

Tècn

ic

Dis

seny

Eco

nom

ia d

e l’E

mpr

esa

Ele

ctro

tècn

ia

Fís

ica

Geo

grafi

a

Gre

c

His

tòri

a de

l’Ar

t

Lla

tí

Lit

erat

ura

Cata

lana

Lit

erat

ura

Cast

ella

na

Mat

emàt

ique

s

Mat

emàt

ique

s Ap

lic a

las

CS

Quí

mic

a

Tec

nolo

gia

Indu

stri

al

Arquitectura


0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1


0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1

Enginyeria d’Edificació 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1

Enginyeria Elèctrica 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1

Enginyeria ElectrònicaIndustrial i Automàtica

0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1


0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1


0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1

Enginyeria Mecànica 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1

Enginyeria Química 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 0,2 0,1



Arquitectura










Enginyeria Química

Tècnic Superior d’Arts Plàstiques i Disseny


Arquitectura


Arts Aplicades de l’EsculturaArts Aplicades un la IndumentàriaArts Aplicades al MurCeràmica ArtísticaDisseny IndustrialDisseny d’InteriorsEsmalts ArtísticsJoieria d’ArtTèxtils ArtísticsVidre Artístic








Enginyeria Química

| 61


62 |

El RD. 1892 determina que els estudiants que tinguin un títol de Tècnic Superior de Formació Professional, deTècnic Superior d’Arts plàstiques i Disseny, de Tècnic Esportiu Superior i titulacions equivalents a les anteriors po-dran accedir a la universitat sense necessitat de superar cap prova.

Aquests títols donen accés a qualsevol estudi universitari. En aquells estudis en què hi hagi més demanda que ofer-ta, caldrà tenir en compte la nota d’admissió. Aquesta serà el resultat de sumar a la nota mitjana del cicle forma-tiu les dues millors qualificacions dels mòduls professionals que integren el cicle (sempre que estigui adscrit a labranca de coneixement dels estudis triats, tal i com ha regulat el Ministeri) ponderades a 0,1 per als dos properscursos (2010-2011 i 2011-2012).

Nota d’admissió= NMC + a*M1 + b*M2

NMC = nota mitjana del cicle formatiua, b = paràmetres de ponderació. El Ministeri estableix que pel proper curs els paràmetres a i b, siguin 0,1.M1, M2= les dues millors qualificacions dels mòduls professionals que integren el cicle amb excepció dels mòdulsde Formació i orientació laboral, Formació a centres de treball i el d’Empresa i cultura emprenedora.



Arquitectura










Enginyeria Química


CIAE. Centre d’Informació i Assessorament dels EstudiantsInformació sobre estudis i titulacions, canvis d’estudis, informa-ció sobre beques, accés, borsa de treball i orientació per a la re-cerca de feina, oferta de tercer cicle i de formació continuada, su-port a les gestions administratives, el que pots fer al campus i ala ciutat de Girona, activitats lúdiques i culturals, lloguers de bici-cletes, esports, allotjament (el Servei d’Allotjament Universitari),atenció psicològica, promoció i gestió de pràctiques en empresesi institucions, espais de voluntariat, associacions d’exestudiants,el Cor de la UdG, Castellers Xoriguers, Aula de teatre, etc.

Edifici CIAE – Campus de MontiliviTel 972 41 80 46 – Fax 972 41 98 44http://www.udg.edu/[email protected]

Servei d’Allotjament Universitari (SAU)Edifici CIAE – Campus de MontiliviTel 972 41 98 43 – Fax 972 41 98 [email protected]://www.udg.edu/sau

Consell d’EstudiantsAlemanys, 9 (edifici Butinyanes)Tel 972 41 81 16 – 972 41 87 [email protected]://www.udg.edu/consellestudiants

Bibliotecahttp://biblioteca.udg.edu

Unitat Barri VellPlaça Ferrater Mora, 1Tel 972 41 80 30 – Fax 972 41 82 30 [email protected]

Unitat Emili GrahitEmili Grahit, 77Tel 972 41 83 49 – Fax 972 41 83 01 [email protected]

Unitat MontiliviTel 972 41 83 98 – Fax 972 41 83 61 [email protected]

Servei d’EsportsZona esportiva Campus MontiliviTel 972 41 80 60 – Fax 972 41 88 [email protected]://www.udg.edu/esports

Servei de Llengües ModernesCampus de Montilivi – edifici de Dret – nivell 0Tel. 972 41 82 64 – Fax 972 41 81 [email protected]://www.udg.edu/llengues

Oficina verdaCampus Montilivi – Mòdul 23Tel 972 41 98 50 – Fax 972 41 98 [email protected]://www.udg.edu/ov/

Oficina de Cooperació per al DesenvolupamentEdifici CIAE – Campus de MontiliviTel 972 41 80 77 – Fax 972 41 98 [email protected]://www.udg.edu/cooperacio

Residència Universitària del Campus de MontiliviMercè Rodoreda, 2 - 17007 GironaTel 972 588 200 - Fax 972 58 84 [email protected]://www.resa.es

Residència d’Estudiants Cerverí de GironaCiutadans, 9 - 17004 GironaTel 972 21 80 03 – Fax 972 21 20 [email protected]://www.gencat.net/catalunyajove

Residència Sant DanielSant Daniel, 57 - 17007 GironaTel 972 20 12 41 - 972 48 53 [email protected]://www.residenciasantdaniel.com

Teatre, Cant, Castellers, Festa Major...A la UdG podràs participar, si tens vocació artística, en l’Aula deTeatre, amb muntatges anuals, organització de mostres d’espec-tacles, seminaris i cursos; o bé en el Cor de la UdG, que partici-pa en els actes acadèmics de la mateixa universitat i fa intercan-vis amb altres formacions culturals.La colla castellera Xoriguers de la UdG és també un dels emble-mes de la nostra institució: organitza diades castelleres amb pre-sència d’altres colles universitàries i participa en esdevenimentsciutadans i del món universitari en general.


Escola Politècnica Superior / Campus Montilivi

Escola Politècnica Superior


UdGEscola Politècnica SuperiorCampus Montilivi17071 GIRONATel. 972 418 400Fax 972 418 399http://www.udg.edu/eps [email protected]

CIAECentre d’Informació i Assessorament dels EstudiantsCampus de Montilivi 17071 Girona Tel. 972 41 80 [email protected]

www.udg.edu

info

@cl

am.c

at/g

ener

2010


eps

Documents