entrevista sobre el projecte lectura jove

3
ENTREVISTA A JOAN BUSTOS, COCREADOR DEL PROJECTE LECTURA JOVE DE CREACIÓ DE BOOKTRÀILERS JUVENILS Per Sònia Escobar, bibliotecària de la Biblioteca Pompeu Fabra, de Mataró. Joan Bustos és filòleg. Fa de cap d’estudis de secundària a l’escola Mare de Déu de Lourdes de Mataró. Escriu llibres de text i és autor i crític de literatura infantil i juvenil. - Com va sorgir voler fer aquesta activitat amb la biblioteca? Va ser proposada per la mateixa biblioteca o per l’escola? Un dia, com a usuari, em va atendre la Sònia, que havia estat alumna meva. Xerrant xerrant vam coincidir a dir que és realment difícil fer que els adolescents llegissin. L’un per l’altre ens vam animar a trobar alguna cosa que els pogués estimular. I d’aquí va venir la idea d’ajuntar imatges i lletres. - Podeu considerar incloure aquesta activitat de foment de la lectura al projecte curricular de l’escola? Qualsevol recurs que serveixi per acostar l’àmbit acadèmic (escola) amb les ganes de conèixer històries i de crear-ne (la mateixa vida) hi hauria de ser per força. Aquesta és l’aspiració bàsica de l’entitat escolar. - Aquesta activitat de foment a la lectura se centra ens els cursos de 1r, 2n, 3r i 4t de l’ESO. És perquè en aquestes franges d’edat els alumnes no llegeixen tant, o hi ha un altre motiu? En principi és perquè es tracta de la franja en què treballem. A més, a aquestes edats tenen el bagatge maduratiu i tècnic necessari per fer-ho. - La selecció dels llibres principalment sorgeix dels que en edicions anteriors han participat en el Premi Protagonista Jove, convocat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Creieu que la selecció que es planteja per cada curs és acurada i adient? O milloraríeu d’un altre forma la selecció? Ens sorprèn sovnt, a l’hora de programar les lectures del curs, trobar segons quins llibres. Volem pensar pel desconeixement que tenen els preceptors de la realitat de les aules, tot i que, sent malpensat, potser hi hagi bàsicament interessos comercials velats. - Fa tres anys aproximadament que s’ha incorporat la lectura de llibres clàssics també en aquest taller. Consideràveu necessari que la biblioteca fes també aquesta incorporació de llibres, o és per un altre motiu? “Clàssic” només vol dir que ha passat el filtre del temps. Els nois i noies sempre estan a temps de llegir best-sellers actuals i atractius, fàcils de digerir. Com una bona pizza. Però també cal ajudar-los a valorar l’escudella. - És positiu que les bibloteques prestin els documents per les lectures als alumnes en aquest temps de crisi? I tant que sí!. És un atractiu més de la proposta. Com diu en Carles Alcoy, la biblioteca és un txollo: hi estàs tranquil·let i abrigadet a l’hivern, tens paper de vàter gratis, ordinadors i, per si fos poc, tot de llibres per triar i remenar. No em toqueu la biblioteca! - La mateixa activitat està distribuïda en quatre sessions. La primera sessió i concretament per als de 1r és una visita a la biblioteca, el que anomenen benvinguda. Considereu apropiat que es realitzi aquesta primera sessió d’aquesta forma, o potser, seria més profitós fer un altre tipus d’activitat per a aquesta primera sessió del taller? Qualsevol activitat que ajudi a situar-se és benvinguda. Als 11-12 anys és molt fàcil perdre’s, metafòricament parlant (i potser també en sentit literal). Per a molts, serà el primer cop que hi entren, o sigui que de cap manera és una activitat sobrera.

Upload: joanprofe

Post on 22-Jul-2015

48 views

Category:

Education


3 download

TRANSCRIPT

Page 1: Entrevista sobre el projecte lectura jove

ENTREVISTA A JOAN BUSTOS, COCREADOR DEL PROJECTE LECTURA JOVE DE CREACIÓ DE BOOKTRÀILERS JUVENILS

Per Sònia Escobar, bibliotecària de la Biblioteca Pompeu Fabra, de Mataró.

Joan Bustos és filòleg. Fa de cap d’estudis de secundària a l’escola Mare de Déu de Lourdes de Mataró. Escriu llibres de text i és autor i crític de literatura infantil i juvenil.

- Com va sorgir voler fer aquesta activitat amb la biblioteca? Va ser proposada per la mateixa biblioteca o per l’escola?

Un dia, com a usuari, em va atendre la Sònia, que havia estat alumna meva. Xerrant xerrant vam coincidir a dir que és realment difícil fer que els adolescents llegissin. L’un per l’altre ens vam animar a trobar alguna cosa que els pogués estimular. I d’aquí va venir la idea d’ajuntar imatges i lletres.

- Podeu considerar incloure aquesta activitat de foment de la lectura al projecte curricular de l’escola?

Qualsevol recurs que serveixi per acostar l’àmbit acadèmic (escola) amb les ganes de conèixer històries i de crear-ne (la mateixa vida) hi hauria de ser per força. Aquesta és l’aspiració bàsica de l’entitat escolar.

- Aquesta activitat de foment a la lectura se centra ens els cursos de 1r, 2n, 3r i 4t de l’ESO. És perquè en aquestes franges d’edat els alumnes no llegeixen tant, o hi ha un altre motiu?

En principi és perquè es tracta de la franja en què treballem. A més, a aquestes edats tenen el bagatge maduratiu i tècnic necessari per fer-ho.

- La selecció dels llibres principalment sorgeix dels que en edicions anteriors han participat en el Premi Protagonista Jove, convocat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Creieu que la selecció que es planteja per cada curs és acurada i adient? O milloraríeu d’un altre forma la selecció?

Ens sorprèn sovnt, a l’hora de programar les lectures del curs, trobar segons quins llibres. Volem pensar pel desconeixement que tenen els preceptors de la realitat de les aules, tot i que, sent malpensat, potser hi hagi bàsicament interessos comercials velats.

- Fa tres anys aproximadament que s’ha incorporat la lectura de llibres clàssics també en aquest taller. Consideràveu necessari que la biblioteca fes també aquesta incorporació de llibres, o és per un altre motiu?

“Clàssic” només vol dir que ha passat el filtre del temps. Els nois i noies sempre estan a temps de llegir best-sellers actuals i atractius, fàcils de digerir. Com una bona pizza. Però també cal ajudar-los a valorar l’escudella.

- És positiu que les bibloteques prestin els documents per les lectures als alumnes en aquest temps de crisi?

I tant que sí!. És un atractiu més de la proposta. Com diu en Carles Alcoy, la biblioteca és un txollo: hi estàs tranquil·let i abrigadet a l’hivern, tens paper de vàter gratis, ordinadors i, per si fos poc, tot de llibres per triar i remenar. No em toqueu la biblioteca!

- La mateixa activitat està distribuïda en quatre sessions. La primera sessió i concretament per als de 1r és una visita a la biblioteca, el que anomenen benvinguda. Considereu apropiat que es realitzi aquesta primera sessió d’aquesta forma, o potser, seria més profitós fer un altre tipus d’activitat per a aquesta primera sessió del taller?

Qualsevol activitat que ajudi a situar-se és benvinguda. Als 11-12 anys és molt fàcil perdre’s, metafòricament parlant (i potser també en sentit literal). Per a molts, serà el primer cop que hi entren, o sigui que de cap manera és una activitat sobrera.

Page 2: Entrevista sobre el projecte lectura jove

- També és cert que per la resta de cursos de l’ESO es duu a terme una gimcana per la biblioteca, adaptada segons el curs. Creieu que els vostres alumnes, quan acaben de fer-la han après alguna cosa nova referent a la biblioteca o que els pugui ser d’utilitat per qualsevol altre dia que hi hagin d’anar?

Reitero el que acabo d’apuntar. A edats diferents, les necessitats d’orientació són diferents. Va bé que algú els expliqui que l’ordre de classificació dels llibres no és per colors precisament. Ni per la data de publicació.

- Des de fa tres anys aproximadament, hi ha també el suport del conta contes i narrador oral Carles Alcoy. Creieu que les seves sessions són molt més engrescadores i dinàmiques pel fet de ser una persona experta?

Indubtablement. Hi ha el valor afegit de la visió d’algú de fora, que conseqüentment té un discurs més atractiu. Al professor el tenen massa vist. Hi contribueix, a més, la visió desacomplexada i a estones un pèl iconoclasta de l’amic Carles. Es pot ser seriós quant al contingut i divertidíssim pel que fa a la forma. Així es fica el públic a la butxaca.

-En Carles utilitza per a una de les sessions una gran imaginació per explicar i encomanar als joves la passió per la literatura. Pot ser que gràcies al fet d’explicar com es crea una narració agradi més als alumnes, i que aquests, quan llegeixen el llibre, hi parin més atenció?

Evidentment. Els trenca els esquemes. Una biblioteca ja no serà mai més el temple del saber on cal bellugar-se amb cara de restrenyiment.

-A l’escola també feu seguiment de les lectures del taller. Quin és el procediment?

L’Elisabeth Valls hi té muntada una assignatura complementària on es treballen diversos aspectes. Des de la lectura silenciosa a l’aula (!) fins a la creació de portades i guardes alternatives als llibres que llegeixen. La seva ajuda com a dissenyadora gràfica és inestimable quan es tracta d’elaborar els storyboards previs a la creació dels tràilers. Des del començament hem volgut fugir de la fitxa de lectura, que és al foment del gust lector com els mitjons d’esport a l’elegància.

- Les noves tecnologies cada vegada i són més presents per a qualsevol cosa, pot ser això un motiu que en el mateix taller una de les sessions estigui enfocat en aquest aspecte?

Per descomptat! Cal aprofitar el bagatge visual que els alumnes tenen, que és indubtablement més gran que el bagatg e lector.

- Els alumnes amb aquest taller no només han de llegir sinó també han d’aprendre a treballar en grup.És perquè una de les finalitats també és realitzar un booktrailer, o pel fet que és molt probable que a l’institut o treballant s’ho trobaran també i ja els voleu ensenyar per aquest futur pròxim?

El treball cooperatiu, en què la tasca ben estructurada reverteix en tothom, és un atractiu més del projecte. A més, s’acosta al futur laboral. Només els farers i els hackers treballen en solitari. Cal dividir la feina per multiplicar el resultat obtingut.

- Aquest any se celebra la segona edició del concurs de booktrailers que convoca el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, el Gremi de Llibreters de Catalunya i amb la col·laboració de l’empresa Bookmovies. Sabeu si hi ha participat cap alumne? Perquè experiència amb el taller tenen, ja que s’ha de fer el mateix que ja fan.

No, i és perquè senzillament no podem donar l’abast a totes les propostes que ens arriben, per molt engrescadores que siguin.

-Considereu que gràcies a aquesta activitat els vostres alumnes utilitzen més la biblioteca o fins hi tot s’endinsen més en el món de la lectura?

És com sempre: qui hi té una certa disposició, s’hi acaba enganxant. N’hi ha que no tocaran un llibre ni amb un pal. Però amb el projecte aconseguim acostar els llibres a tothom. La tria posterior és personal i depèn de molts altres factors.

Page 3: Entrevista sobre el projecte lectura jove

- Per a després de Sant Jordi és quan es presenten els treballs de les lectures realitzades, els booktrailers guanyadors. Què es valora més, la comprensió de la lectura feta, la creativitat... ?

Valorem la capacitat de síntesi i aquella guspira que fa que diguem: ei, això és bo! La prova de foc és: vénen o no vénen ganes de llegir el llibre, un cop vist el booktràiler?

- En els últims anys han hagut premis gràcies als patrocinadors com ara la Galera, Abacus i d’altres. Creieu que això fa també que els alumnes s’esforcin més, quan saben que pot tenir premi el seu treball realitzat?

El discurs pot ser el següent: treure bona nota està bé, però si l’esforç es veu recompensat amb algun petit estímul material o de reconeixement, encara millor. Hi veiem il·lusió, en el fet d’aixecar-se i rebre un petit lot de llibres davant de l’aplaudiment dels companys que valoren el teu treball. Si a més hi afegim un bon esmorzar i una visita a una editorial...uau!

-Si valoréssiu l’activitat de forma conjunta quins punts positius creieu que us pot aportar l’activitat per a l’escola? I per als alumnes?

Acostament diferent a la lectura (interdisciplinari, creatiu, rigorós, planificat, responsable). Que no és poc.

- Vosaltres com a professors que porteu i participeu també en l’activita,t com la valoraríeu? I la recomanaríeu? Perquè?

Ens agradaria contagiar aquest virus a altres escoles! I les raons són les esbossades en la pregunta anterior.

- Creieu que tindrà data de finalització aquesta activitat?

Voldríem fer-la créixer, buscant altres òrgans que s’hi impliquessin (administració, organitzacions de professors, instituts...). Crec que plegarem quan ens deixi d’entusiasmar o quan la resposta de l’alumnat sigui la indiferència.